7 DE JUNIO.

7 DE JUNIO.

Francisco Lobet dio cuenta de lo que había sucedido en Gerona y Perpiñan, a donde había sido enviado; y enseguida se hizo lectura de las notas y modificaciones hechas a las que había enviado últimamente, en contestación, la señora Reina.
También se dio cuenta de las cartas que se recibieron en este día, y que siguen a continuación.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Dimecres passat passades vuyt hores de nit he rebuda vostra letra ab la qual scrivieu licencias tota la gent de peu e de cavall exceptats los rossins meus e los de les banderes e cent homens de peu los quals volieu me retingues fent en aquells alguna emprestança en paga e porrata del sou a ells donador per tot lo mes present. E perque lo endema fou festa de Corpus jo he hagut a diferir la feyna fins vuy que es divenres tenint secret quant he pogut lo que executar havia per provisio vostre. Lo die present jo he pagat los CCCC homens de peu de la porrata a ells pertanyents per sinch jorns del present mes e helos aviats. Per semblant he fet dels quaranta rossins de don Philip e a tots he donat comiat. Es veritat que los vuyt rossins de Ferrando Bolea qui son aci per quant diners no bastaven per pagarlos lo mes passat los quals dien los es degut e daltre part que de vosaltres jo no he tal comissio nols he pogut enviar ans dien reyalment deci may no pertran fins integrament lo sou del mes prop passat los sie integrament pagat ensemps ab la porrata del present mes fins lo jorn que sien contents. De fer emprestança alguna als cent homens quem he aturats no es possible com no haja diners los quals he compartits en aquesta manera quem he aturats sinquanta spinguardes per quant no sen hic trobaven axi prests com dels altres los altres sinquanta he compartits balesters pavasers e lances largues. E en res de tot aço los pahers dequesta ciutat per molt que per mi sien stats requests may no sen volguts esser ni entrevenir en res de aquestes coses ans hir dapres dinar me pregaren que ab los de mon consell fos a la peyaria (paheria, paeria, paería, casa de los pahers, paers, paeres) axi com de fet fiu dins lo qual trobi los pahers ab lo consell ajustats los quals present son consell digueren e amostraren esser molt malt contents de vostres grans reverencies nobleses e magnificencies sobre les coses per vosaltres axi deliberades dient que si jo havia mester los dits cent homens per guardia mia e de les banderes que en nom de Deu que las me retingues e los elegis jo a mon plaer com altrament ells nols haguessen mester car la guardia de la ciutat de Leyda no ve a cent homens mes ho menyns e que daquiavant ells ho remetrin tot a mi e que noy volien esser vists ni trobats de que sens aquells jo ab los de mon consell ho he hagut a fer ab molta congoxa per quant me mancaven CCC florins de moneda los quals he haguts manlavar de amichs meus fins En Johan Ferrer sia vengut per que placiaus provehir vinga prest e port compliment de diners axi per pagar los cent homens complidament com per restituir los dits CCC florins pus per jo haver manlavats aquells ses sequit tan benifici al General e he complit los manaments vostres. E no pus per la present sis plau res de mi ordonar son prest fer lo que per vosaltres sera ordenat. E ab tant la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a V de juny any Mil CCCCLXI. - Prest al que ordenareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Rebuda vostra letra de dos del mes present mossen veguer de queixa ciutat segons li havets scrit huy aviara CCC homens.
Retenguts ne cent segons manau. Als quals CCC ab tot no bast la moneda se ha dat orde quels he pagats dels dies que servit han daquest mes. E mes per altra vos he scrit com Bolea qui es aci ab los vuyt rocins a sou del Principat se congoxe per no haver lo sou del mes passat e encare vos rescrich per mon descarrech. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. De Leyda a V de juny any LX hu.
Apres haver scrita la present se ha dat orde en pagar los XXXX rossins de don Felip per sinch jorns del present mes de juny. - Quis comane en vostra gracia Thomas de Carcassona deputat de Leyda.

6 DE JUNIO.

6 DE JUNIO.

Fueron leídas las notas y modificaciones a los capítulos que había ordenado la comisión, y aprobadas por los señores Diputados y Consejo, deliberóse que se pasaran al Concejo de la ciudad; después de lo que, se hizo por el señor abad la siguiente proposición, relativa a mosen Galceran de Requesens, sobre la cual no se tomó acuerdo alguno.

Per quant lo Senyor Rey ha demanat que reputara a servey molt agradable que mossen Galceran de Requesens qui vuy es detengut que sia delliurat de la dita detencio e que sa persona e bens no sia procehit o anentat (enantat) per causa alguna que per ell fins lo dia present sia feta consellada o procurada de intencio que fos deliurat que sobre aço deliberassen. E feta la dita proposicio per que alguns e pochs foren altres aximatex pochs ecclesiastichs per squivar irregularitat noy volguessen votar majorment per que en lo proces contra ell fet no sabien ne havien sentit res noy volgueren votar remetentho a la consciencia e carrech de aquells quiy havian sabut o y sabian altres e los mas foren de intencio que lo dit mossen Galceran de Requesens devia esser content que isques del Principat de Cathalunya e en aquell de sa vida no degues intrar ne tornar ab certa obligacio que de ço prest si contrafahia.

Guillermo Colom, por haber intervenido en un proceso contra el mencionado Requesens, se abstuvo de votar; y Pedro Benet Splugues fue de parecer, que debía libertársele, para complacer al señor Rey.
El propio día los señores Diputados recibieron la siguiente carta del señor arzobispo de Tarragona, que fue leída en consejo.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya congregats en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors.
Si concordia e pau nostre Senyor Deu tant mostra amar e voler leixant aquella en son ultim testament dignament la devem stimar e presar. E per so si entre tots los vivents se deu desiyar molt mes sens comparacio entre lo pare e el fill Senyor e vassalls. O quanta inestimable alegria al Principat de Cathalunya se spera de aquesta concordia ab tants trebaylls e despeses trebayllada e prosseguida. E si lo que Deu averta en roptura e discordia la gloriosa instancia nostro finave quanta calamitat dans e total perdicio del Principat en nostres dies sperimentar se poria. E per ço molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors jatsia yo no dupte a cascuns daqueix noble consistori cascuna hora en la pensa esdevenga aquesta evidentissima coneixença recordantme entre vosaltres per vostre virtut e gracia haver alguna condicio major que a mi marescha. Per satisfer al meu degut ni deix ni puch callar la singular avinentesa que Deu Omnipotent per sa clemencia en lo present nos presta applicant al animo del Senyor Rey a motius e cosas de tota seguretat pacificacio e stat tranquille de sos vassalls e terra segons per report dels vostres embaxadors facilment poreu compendre. De que tots los qui açi trobats nos som jatsia indecisament romanint en vosaltres le auctoritat de approvar som stat consolats e del tot conformes en regraciar a Deu qui en tantas maneras als cathalans appareix protector e parcial. Qui pot apreciar hun finament tant honros apres cosas tantas fetas en exalçament de vosaltres nis lig nis sap generacio alguna tal esforç haja executat com nosaltres havem. E si en començar virtut supprema (parece sopprema) unidament nos ha tots coronats molt mes aconseguir tal concordia e repos al seny meu enfre los angels sis pot dir monanim (? mon anim) exalçats. Guarden donchs vostres reverencies nobles e magnificas senyories algu no bastas hun do de pau e concordia tan singular furtar als cathalans denigraria nostra honor qui en tan alt grau en aquest fet es collocat mas encara subvertiria aquesta provincia de poch nombre e ambit vuy en lo mon sens par. Gran angustia e reçel me fan parlar e sab Deu no altre interes que no se ab qual respecte a mis pogues applicar mas sols per una accio popular lo meu cor crida e reclama a vostra honor e dignitat que apartant coses adverses ab la integritat de saviesa vullau judicar en vostre delliberacio stara tot lo stat del Principat. Axi que sius conformareu ab justicia e raho premi inenarrable nos sera dat si altrament curaveu judicar la subjeccio de la terra no pensam se puga scusar. Cosas infinides nos occorrerian denunciar les que certament no obmetriem sino pensant vostre gran circunspeccio e integritat mes de mi en fets tan acompanyats de raho evident sabian ordenar los passats nostres si stimacio han aconseguida aquella han ab treballs encerguada per diverses parts conquistant nosaltres en la propria casa a tots havem passat. Qui dara loch se puga perdre lo preu de actes tan units com son los nostres en los quals si el fi no corresponia al principi daqui los fets denominacio prenen restariem condempnats de ignorancia e haurias a dir per hun casual esdeveniment nostre empresa es stada començada. Gran es lo carrech qui als vostres enteniments en aquest temps es imposat. Haurem cascuns tornar en nosaltres mateys e no mes seber del que cove ni mes tembre del rahonable mas incautada complidament nostre seguretat deferint a la auctoritat del Rey e Senyor nostre per manera en nengun temps culpa nos sia imputada. Placiaus senyors considerar les coses en la present contengudes ab maturitat e repos contemplar apartant tota cuyta dampnosa segons de vostres prudencias e circunspeccions en tan subiran (o sobiran, singular, no concuerda con fets) fets es de sperar. Ordenant en mi tot lo queus sia plasent. Feta en Vilafrancha a V de juny. - A voluntat vostra P. archebisbe de Tarragona.