20 DE JULIO.
Propuso nuevamente el señor Primogénito, por conducto del
señor Abad, si se le permitiría sacar copias de las instrucciones,
antes que marchasen los embajadores, para enseñarlas a los navarros
de su consejo, a quienes podían interesar; y habiéndose ocupado los
señores Diputados de esta proposición, acordaron, que en efecto se
le facilitasen al Príncipe las copias solicitadas, pero que, para
comunicarlas a los navarros, fuese obra de él en persona, y no de la
Diputación.
Suscitóse, con tal motivo, una duda, a saber, si en
tal caso, los embajadores no emprenderían su marcha, hasta que las
instrucciones quedasen habilitadas por parte del señor Primogénito;
y pasado a votación, acordóse que así, en efecto, se había de
cumplir.
Ocupáronse, además, de algunas sustituciones, y de
otros trabajos de reducida importancia.
Por la tarde se celebró
igualmente otra sesión, en la que volvió a tratarse del asunto del
trigo, del modo de interpretarse algunos capítulos, y de otros
asuntos secundarios, como por ejemplo, si habrían de ser reconocidos
como catalanes los descendientes de aragoneses o
valencianos, que hubiesen habitado en esta ciudad durante el
espacio de treinta o cuarenta años, sobre la mayor parte de cuyos
negocios no recayó acuerdo alguno, por ser ya adelantada la hora,
excepto en lo relativo a la facilitacion de copia de
instrucciones, que acordaron tuviese lugar el día siguiente por
la mañana, después de cuyo acto podrían ya marchar los
embajadores.
Las cartas que se recibieron en este día siguen a
continuación.
Al molt honorable mossen e de gran saviesa lo
senyer En Johan Berenguer Thora mercader dada en casa sua
prop la Merce en Barchinona.
Mossenyor molt
honorable. La present si es per avisar vostre saviesa
com sus are entre les tres o quatre ores de pres mig
jorn lo Senyor Rey es partit de Santa Fe alla ont
stave per les morts axi com per altres vos havia ja largament
scrit. E esta nit diuen que va dormir en hun loch
de mossen Cerdan qui diuen Puisech (Pinseque?) e
aço per veure lo Senyor Infant e infantes que son alla
per lo dit temps. E pux es tira la volta de
Borga per fer aqui tanta de gent com pora ço es
de peu e de cavall per tremetre la la via de Tudela
per ço com lo Rey de Castella en persona hi ve per
posar camp e per esetgar le e per tallar lorta
e fer lo guast. E diu se aci que si la gent o
socors que lo Senyor Rey hi tremet noy son abans
que lo Rey de Castella que de continent Tudela se
retra de que mossen axi com vos scrivi de continent
per lo Senyor Rey ague rebut lo correu e legida
la letra fonch molt torbat e congoixat dient unes tals
paraules que si ell sabia morir e que encara que vingue
lo Rey de Castella que ell volia anar alla en Tudela
e starse aqui e saguesquel qui segir lo
vol e qui nol vol seguir que sen vage. E axi que
mossen apres que lo Senyor Rey sia stat a Borge
e feta tanta gent com age poguda fer per tremetre a
Tudela ell va la via de Calatayut per porroguar les
corts per dos o tres mesos e puix que sen torna en Borga
e de aqui tirara la via de Tudela ab tanta gent com pora
traure ni haver de aci ni de totes aquestes muntanyes.
Açi no roman negun rossi qui sia de
fayso ni valegue res que tots los prenen qui per
grat qui per força e tots los fan anar en Navarra que
yo crech que scassament nich romandran los
qui tiren la farina del moli sols pugan aportar
un home.
Item mes mossen vos avis ab tot que ja per altre
vos ne habia avisat mes are hich ha nova pus
certa com los de Olit se son levats ab la
princessa qui es dintre e han carafexats tots los
que lo Senyor Rey hi tenia e morts molts e pres mossen
Johan Denbu (de Embún?) lo qual era anat per
capita e diuen que es malament nafrat e ques son fets
forts dins la vila e ben fornits e no hi han leixat intrar
certa gent de caval que lo Senyor Rey trametia a
mossen Johan Denbu per socors dient los de la vila que noy
volen nengu estrenger que ells se tenen be per
dit de defendres de quills volra noure ni
fer mal.
Item mossen diuen que lo Rey de Castella ha presa
la Guardia e Peralta e molts altres lochs que a
mi nom recorden. Basteus prou mossen que diuen que no
li esta res devant que tot sen ho met. Diuen assi que
ell no fa la guerra sino per ell mateix e que decontinent que ell
hage presa Navarra que ell la tendra e que infurtira totes les
forces per ell mateix e no per lo Princep o Primogenit sino per ell
mateix (punto) E per ço e de aço diuen ques
congoixa lo Senyor Rey mes que per alre. Diuen
que may lo vereu tant torbat ni tant congoxat
com es stat de aquesta nova que per Deu diuen que nos sab que
fa tant sen va cuytadament que no spere nengu
que qui a peu e mal a cavall axi com poden tot hom lo segueix.
La Senyora Reyna hi tremes hun correu dimecres de
Vilafrancha tremetent li a dir com ella sen venia aci.
E lo Senyor Rey havia ja desliberat de partir lo
dijous o lo divenres de mati fins ha Ossera
o fins Alfageri sino per la dita nova que de continent
deslibera de partir de Santa Fe e de tremetre mossen
Rebolledo e lo comenedor de Montso los
quals partiren en la nit matexa ab tanta gent com
pogueren per anar la via de Tudela axi com jous
he scrit.
E mes mossen vos avis com sus are es arribat aci
mossen Galceran de Requesens olim governador de aqui lo
qual ha stat asi a hun loch prop de
ciutat lo qual diuen la Pobla (La Puebla de Alfindén) que may no es gosat venir mes en sa sino
fins al terme prefegit per vosaltres ço es que no puga
estar en nengun loch on lo Senyor Rey sia
sino luny dell quatre legues.
Mes ell de
continent que ha sabut que lo dit Senyor Rey es
stat partit de Santa Fe per tirar la via de Borge ell es stat
assi. Diuen que dema o laltre partira per anar axi hun
tros luny fins a tant que pensau que per qualque via
que ell fara que directament o indirecta ell si vendra a
parlament ab lo Senyor Rey.
Diuen que la Senyora Reyna
dormira dema a vespre a Pina (de Ebro) e diuen que
passara lo riu per no intrar aci en ciudat
o fara la via de Puisech per veure lo Senyor don
Ferrando son fill e les senyores Infantes. E diuen que decontinent
fara la via del Senyor Rey la via de Borge o de
Calatayut ont lo Senyor Rey ha de fer la
porrogacio e que puixes apres que age
porrogat per algun temps que tirara la via de Navarra ab
tanta gent quant pora per intrar dins Tudela
que yo crech que sino fos lo temps qui es tant
prop de la porrogacio que es XV jorns del present que
ell no curara sino partint de açi tirar la via de Tudela ab
la millor gent que poguera. De continent lo Senyor
Rey haver sabuda la nova scrivi de sa ma a molts
barons de sa terra dessa e
della. Diuen que tenbe ha scrit de continent al Senyor
Primogenit e a la vint e setena basta que may lo
veuen tant scriure de sa ma ni tant esser fallo ni
alterat com de aquesta nova majorment com li deyen que lo
Rey de Castella hi venia en persona.
E ab tant
mossen no dich pus sino queus prech quen
scrivau lo pus prest que pugau ja que voleu que
fassa e quem tremetau diners ni si voleu que fassa
lo dit esmers açi o en Calatayut si assi
no puch comprar car dich vos que no hic roman
negu qui tant per via del Senyor Rey qui sen va com
tant per lo mal temps qui hic corre. Prech vos
molt me recomeneu en gracia e merce dels magnifichs senyors
etc. E per semblant de vos lo Sant Sperit sia en vostra
bona guarda. Scrita en Çaragossa a X de juliol del any
present. - Lo tot vostre tostemps.
Als molt honorable
mossen e de gran saviesa mossen Johan Berenguer Thora mercader sia
dada en casa de la Diputacio de Cathalunya de Barchinona.
Mossen molt honorable. La present si es per avisar vostra
saviesa com sus are entre les sinch e sis ores
de pres de mig jorn lo Senyor Rey ha haut correu
com certament lo Rey de Castella ve sobre Tudela de que lo
Senyor Rey agut lo correu he vista e
legida la letre lo Senyor Rey es stat molt alterat e
torbat. E de continent ses mes scriure de la sua ma per
totes ses terres emprant tot lo mon que li
hajuden e que vagen la via de Tudela. Aximateix
diuen que scriu aqui al Senyor Primogenit son fill e encara a la vint
e setena que prestament scriuen al Rey de Castella
quel prech que desiste en aquestes coses que no
proceesque en fer li tant de dan en Navarra.
E mes
mossen vos avis com sus are lo Senyor Rey tremet a
Tudela mossen Rebolledo e lo comenador de Montso ab
certs cavalls los quals parteixen sus are de aci si
be ses ja vespre. E fa cerquar tants cavalls quants asi
son que sien per anar sis vol sien de ciutadans
o de quis vulla e tots los fa anar alla ab tanta
gent com poden trobar açi que no curen los rossins de
qui son ni de qui no que per grat o per força los hi fan anar
e tanta gent e cavalls com podeu.
Lo Senyor Rey
diuen que partira dema de Santa Fe e que hira la via de Tudela
ab tanta gent com pora traura de aci e de totes
les muntanyes. Ja scriu correu per tot lo mon tant a barons
com a cavallers com a universitats quel saguesquen. Nom se
ques faran. Yo crech per la mia fe que negu
nos moura de ses cases tanto es la bona voluntat
que li aporten que ja negu nol vol seguir e
majorment per aquests maleyts fets de Navarra totes les males
noves li venen plegades que solament havia haguda nova que havien
presos tants de cavalls de aci en Tudela ço es que
diuen que han levat lo bras squerra a
mossen Lopes Dengulo e pres lo fill de don Luis
Gilbert Lopes Torrelles e molts daltres entre morts e
nafrats. E ell encara lin pren axi com a Farao
que no sta tost temps pensant sino en son mal proposit contra
nosaltres e de tot Deu li ve contra que res que fassa no trau
cap a res. Car are axi com ja per altres vos he scrit
com ell tremetra mossen Pere Vaqua al Rey de Castella
per concordar se ab ell per fer tot quant ell volia
per poder rompre ab nosaltres e per ço fa tot quant fa
per veure sis poguere concordar ab lo dit Rey de
Castella per que ell ha dit que ell vol destroir
Cathalunya e tots los cathalans. (No
nos cayó esa breva, lástima, qué tranquilos estaríamos en este
tiempo con los ploramiques a tomar viento.)
E
scasament lo dit mossen Pere Vacha sera estat a mig
cami del Rey de Castella lo dit Rey de Castella ab
gran colp de gent de peu e de cavall sera stat sobre Tudella
lo qual diuen que ve ab quatre o sinch milia
rossins e ab gran colp de gent de peu tot hom e
de intencio que ella se retra de continent si lo Rey
de Castella hi pot abans esser que mossen Rebolledo e lo
comenador de Montso hi sien ab lo socors que lo
Senyor Rey hi fa. E no pus per la present que per altre
vos scriure pus larch de tot lo que mes sobre
que are nom puch mes stendre de scriure
per que lo correu esta de partida. Scrita ab cuyta
dimecres entre VIIII e X ores de nit que comptam VIII del mes
de juliol del any present. - Lo tot vostre tostemps.
Als molt
reverend e honorables mossenyors de diputats residens
en Barchinona.
Mossenyors molt reverend o
honorables mossenyors. Micer Guardiola fou aci laltre
jorn per certes faenes de vostres parts per causa de
les remenses e ha fets aci alguns actes e ha fet bastraure
al cullidor de la bolla per lo salari del notari
XVII sous X ds. per queus placia pendrels en compte al
dit cullidor lo qual es senyer Narnau Guillem
Solera. E no pus sino que lo Sant Sperit sie
en guarde de tots. De Camprodon a XVII de juliol. -
Francesch Mercer diputat local de Camprodon.
