10 DE AGOSTO.
No hubo sesión, con motivo de la festividad de San
Lorenzo.
El mismo día, se recibió la siguiente carta.
Molt
magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors.
Per
letra de mossen Sampso sindich de aquesta ciutat som certificats que
per mestre Marti Pere seria stada dada una creença e aquella
explicada a vostre magnifich consistori per part dels jurats en
efecte de clamors e per defensio de constitucions contra lo batle
e sotsbatle de aquesta ciutat e causant admiracio de la eleccio
feta de la persona de mossen Sampso com a sindich predit en aqueix
insigne consell. Perque mossenyors havent no poca admiracio de tals
fets ne sabent res en aquells havem volguda saber la veritat ab
nostres conjurats e ab lo notari de nostre ofici havem
trobat de veritat que dites crençes son stades fetes
occultament de nos e sens intervencio del notari sino ab
hun seu scrivent al qual minuta ne res no ha
restat per alguns dels jurats e segellades ab altre
segell e no ab aquell qui es acustumat qui no pot segellar
sens sabuda de tots e desliberat per la major part en cars
de diferencia e lo qui pigor es aquells jurats afermen
que james mestre Marti Pere ha hauda comissio de ells
de explicar tals fets. En lo batle concorden tots. En lo
sotsbatle diferenciegen e en la admiracio de esser del
consell mossen Sampso. Es veritat mossenyors que dels dits oficials
nos pot pretendre tal interes per al present com se diu
es stat explicat per lo dit mestre Marti de haver admiracio
per esser elet en lo consell mossen Sampso fa poch
al fet. La determinacio e voluntat de aquesta universitat se
mostra ab los derrers poders dats a mossen Sampso
per jurar lo Senyor Primogenit e per substituir en lo
consell. E vostres grans providencies hajen per molt cert que si per
vostres predecessors e per los consellers de aqueixa
ciutat qui per diverses vies occorrent los fets foreu
certificats e istats e pogues esser endreçat que en aquesta
ciutat se fos tengut consell general com era necessitat
ha portat la diferencia e dubte assats voluntari qius
feya si mossen Sampso podia entrevenir en lo
consell fora stada aclarida com ara es fet e no ha fallit
que no sien stats molt certificats que aquesta universitat
james no expellira mossen Sampso ne encara los
altres sindichs de la cort qui entrevengut haguessen en la
prossecucio del negoci per lexar aquells a sol carrech
de mestre Marti Pere no derogant a sa bona disposicio e
virtuts que la intervencio del hun no empachava laltre
almenys en lo benavenir e voluntat de aquesta ciutat e Deus
perdo a qui ha culpa de haver sostenguda tal
diferencia tant temps. Vostres grans providencies e aqueix
magnifich consistori acostuma esser principals endreçadors de
tenir en pacificacio aquest Principat. No es dubte aquest juredesch
quant ne fretura e ha freturat en tota la prossequcio
del negoci ne la predita creença e desorde de scriure
en ofici de juredesch quant es praparatiu a scandels e
suscitar bandositats. E mes en aquesta ciutat tant inclinada a
tals desastres lo batle es ciutada de honor la perdicio dels
fets de aquesta ciutat per aquesta causa es mes que publica lo
remey es facil. Si per lo Senyor hi volra esser
provehit de que es scrit al Senyor Primogenit si a vostres grans
providencies sera plasent fer hi cara e darhi alguna endreça
per aquesta ciutat per tots los principals ciutadans e per nos
seria haut a molta gracia. E no poria esser sino
en plaer e benavenir de vosaltres e de tots. E sia la Trinitat
Sancta vostra proteccio e guarda. Scrita en Gerona a
cinch del mes de agost any Mil CCCCLXI. - Als molt
magnifichs honorables e de molt gran providencia los diputats
del Principat de Cathalunya. - Mossenyors a tota vostra ordinacio
apparellats Francesch Raset e Berenguer Ferrer Sasala
(ipsa Sala, Sa Sala, Çasala,
Lasala, etc) dos dels jurats de Gerona.
En
la misma sesión mandaron los señores Diputados expedir la siguiente
carta, que, según advertencia del registro, se había redactado ya
el día ocho.
Molt reverend egregi noble magnifichs e
savis senyors.
Jatsia en vostres instruccions vos sia
dat special carrech e comissio supplicar e instar a la
Majestat del Senyor Rey li placia proveir dels oficis de
canceler vicecanceler regent la cancellaria
portant veus de governador e altres oficials necessaris en aquest
Principat per que la justicia sia be e degudament administrada
a laor e gloria de nostre Senyor Deus e del dit Senyor util e
bon regiment de la cosa publica de aquest dit Principat e poblats en
aquell. Per quant la dilacio inimica a tots los dits
bens e causa dans e inconvenients irreparables qui cascun
dia se segueixen per fretura dels dits oficials car la
provisio feta per la lllustrissima Senyora Reyna de
vicecanceller per interim attesa sa antiguitat es quasi per inutil. E no obstant siam certs de la vostra acustumada
diligencia e sollicitut en les coses queus son acomanades vos
pregam e encarregam molt e molt stretament façau molta
diligencia e sollicitut en les coses queus son acomanadas. Vos
pregam e encarregam molt e molta diligencia e instancia ab la dita
Majestat li placia per los dits sguards prestament e sens dilacio
provehir dels dits oficis en aquest Principat necessaris a tals
persones que sia servey e honor sua. E jatsia
aço sia degut e pertinent nosaltres e tot aquest
Principat ho haurem a gracia e merce. E placiaus scriurens de
les coses occorrents. E sia molt reverends egregi nobles e
magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda e
direccio. Dada en Barchinona a VIII de agost any Mil
CCCCLXI. - Manuel de Montserat (Monsuar en
otra carta más abajo del día 15) dega de Leyda. -
Als molt reverends etc. los embaixadors del Principat de
Cathalunya. - Los diputats e consell etc. a vostra honor
prests.
11 DE AGOSTO.
No hubo sesión, por tener que
ocuparse los señores Diputados de otros asuntos.
12 DE
AGOSTO.
Se hicieron varias proposiciones, y entre ellas una
relativa a las remuneraciones, sobre la qual se acordó, que se
siguiera en todo lo arreglado por las nueve personas comisionadas a
este objeto, y habiéndose leído la lista de las mencionadas
remuneraciones, mereció la aprobación general.
