13, 14, septiembre

13 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

14 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, con motivo de la festividad de la Exaltación de la Santa Cruz.
Sin embargo, en este día mandaron los señores Diputados expedir las siguientes cartas.

Al molt alt e molt excellent Senyor lo Senyor Rey.
De vostra gran Excellencia havem rebudes ab degudes humilitat e reverencia dues letres una de XXIIII de agost altra de tres del present. En la primera so (se) fa mencio del fet de la Illustre Princessa filla vostra e de les fahenes de don Joan Dixer e de mossen Rebolledo. En laltra se parla de provisio de oficials e en cascuna ha creença la qual amplament nos es stada explicada per Nandreu Cathala conseller e lochtinent de tresorer de vostra Altesa e tant per dites letres e creença quant per avisos dels embaxadors de aquest Principat de les dites e altres moltes coses som avisats largament als quals embaxadors scrivim responent succintament a tots los caps e aquelles referiran a vostra gran Altesa segons per nosaltres los es scrit. Supplicam humilment e devota vostra preexcellent Senyoria sia merce sua vulla aquells benignament oyrlos quals han carrech si a vostra Altesa plasent sera legir nostra letra davant lo sacre conspecte de vostra excellent Senyoria la qual nostre Senyor Deu conserve longament segons desija manant a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XIIII del mes de setembre any Mil CCCCLXI. - De V. M. - Humils vassalls e subdits qui en gracie e merçe de aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia sots data de aquesta vos scrivam molt larch empero per alguns bons respectes es stat vist les coses davall scrites apart vos sien manifestades. Considerat adonchs lo que haveu scrit en una de vostres letres ço es que a supplicacio vostra la Majestat del Senyor Rey vos dona la scriptura etc. haguerem pres plaer per vosaltres non fos stat supplicat. Jatsia fermament cregam a bona intencio sia stat fet e perço es stat deliberat que si daçiavant la Excellencia del dit Senyor Rey vos dira coses algunes les quals per no variar paraules e altrament paregues deure esser en scrits redegidores aquelles no demaneu mes per vostre descarrech suppliquen la sua clemencia li placia de aquelles scriure a nosaltres car aquest conçell ha per bo e expedient apartarse de totes cedules e scriptures en coses devallants de la capitulacio o afrontants aquella en qualsevol manera. E per quant en dita letra vos diem que si la Majestat del Senyor Rey veure volra aquella sia legida una e moltes vegades devant lo seu conspecte al qual axi mateix ne scrivim no entenem per ço ans expressament declarant que de aquella en tot o en part copia alguna sia liurada. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a XIIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat apparellats a vostra honor.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Catalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres que mossen labbat de Poblet es partit de aci havem reebudes quatre letres vostres la una de XXIIII dagost altre del primer altre del segon e altra de VI del corrent mes de setembre entre les quals ne ha tres de larga seria havem hagut gran plaer dels avisos alli contenguts los quals son molts. Fins açi lo temps nons ha consentit fer resposta occupats en los davall scrits e altres negocis. Ara succintament e per orde responem al necessari e essencial e primerament venint al fet de la Serenissima Princessa filla del Illustrissimo senyor lo Senyor Rey. Veritat es que en los dies passats lo lllustre Senyor Primogenit dix a nosaltres havia informacio e avis que la dit lllustre Princessa germana sua era detenguda en nom de la Majestat del Senyor Rey e maltractada e desrobada per los qui a custodia sua eren deputats pregant e encarregant nos que la capitulacio sofragas a la dita Princesa volguessen pensar e dar orde la dita Princesa fos restituhida en sa libertad aço empero dix lo dit lllustre Primogenit no afirmativament mas informat o ajustat com dit es e volents nosaltres entrar en pensament sobre aques negoci a cascu de dos dies apres seguents nos fou dit per sa Senyoria que sobressehissem fins ell ho digues com speras de dia en dia home per lo qual mes vertadera informacio haguera del stament de la dita Princesa. E apres lo dit Senyor Primogenit nons ha dit res e axi la cosa es restada que la Majestat del Senyor Rey segons nos ha scrit no haja detenguda ne detinga presa la dita Princesa axi es cregut fermament e pot esser certa la sua gran Altesa que aquest Principat no te la creença facil a tots reports ans ab molta attensio e integritat vetla en les coses concernents servey de sa Excellencia e repos de aquest Principat. Quant al fet de don Jofre de Castro si passava com es afermat ço es que dementre *tos malfactors li robaven e destrohien les dites viles que ha en Ribagorça cridaven Rebolledo Rebolledo e dehien que lo dit don Jofre es enemich del Senyor Rey e ha pres sou dels catalans recauria en molta admiracio de aquest Principat e majorment que lo dit don Jofre preten no esser james stat ne huy esser en guerra e o deseximents ab lo dit mossen Rebolledo ne ab algun dels dampnificats. E jatsia molta instancia per part del dit don Jofre sie stada sobre aço feta nosaltres no donants laugera credulitat a paraules havem provehit per haverse vertadera e auttentica informacio la qual hauda si per aquella aparra la capitulacio predita esser prejudicada aquest Principat ab los mijans e termens permesos e degut hi provehira. E pot esser certa la Excellencia del dit Senyor Rey que alre que lo degut aquest Principat en aço ne en altres coses no fara ne enten fer segons ha be acostumat. Quant al fet de don Joan Dixer creu aquest Principat fermament que la gran Altesa del dit Senyor Rey com a virtuos e prudentissimo ha servat e servara e manara servar inviolablement lo capitol de la capitulacio de aço parlant quant al que dien la Majestat del dit Senyor Rey haver vos dit star ab alguna admiracio de la restriccio en vostres instruccions apres vostra partida posada pot creure la sua serenissima Senyoria e vosaltres mossenyors de molta intelligencia de tals podeu compendre alguns bons respectes han dat causa a dita restriccio. Quant al fet dels oficials novament provehits dels quals nos haveu stesament scrit stam en molta admiracio e contristacio no esser feta provisio dels principals oficials qui tant son necessaris a la administracio de la justicia e bon stament de aquest Principat. E molt mes recau en gran maravella e congoixa lo dit Senyor Rey no haver exaudides nostres tantes supplicacions axi per orgue vostre com per letres a la sua Majestat devotament e humil proferides ab commemoracions de les constitucions a aço afrontants e dels grans e intollerables inconvenients e dans qui per la tarda dels dits oficials continuament se causa en la dita republica de aquest Principat car si be es considerada la dita capitulacio lo XII capitol dispon lo Illustre Primogenit esser creat decontinent que la capitulacio fou fermada per la lllustrissima Senyora Reyna lochtinent ab plenissima potestat e exercici com donchs produira son efecte lo dit exercici si los oficials necessaris e assenyaladament los principals en la dita potestat e exercici no son creats. Suplicaren adonchs molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors altra e altra vegades la Majestat del dit Senyor Rey per merce sua li placia prestament provehir de oficials necessaris al dit exercici e administracio de justicia e axi la dita capitulacio per la sua Excellencia fermada e jurada la qual en la dilacio es vist pendre detriment sera observada. Quant al avis del tracte e compromes del Senyor Rey ab lo Rey de Castella restam molt contentissimos e alegres de totes coses que sien a respecte de conservacio de pau tranquillitat confederacio e concordia entre la sua Majestat e dit lllustre Rey de Castella e lo Senyor Primogenit pus no sien obviants o contrariants a la capitulacio predita les quals placia a nostre Senyor Deu se seguesquen a laor sua e benefici e repos dels regnes e terres a ells susdits. Quant al que dieu es necessari haverse aqui les fermes de les universitats de aquest Principat significants lo contracte de la capitulacio esser per aço retardat vos certificam que encara no les havem totes com hagudes sien sera feta deguda deliberacio. Quant al que dieu lo Senyor Rey haver vos en scrits donada certa scriptura parlant del fet de mossen Crespa e com se deu considerar que per dir diputats e conçell e ciutat de Barchinona han per sospitos e odios lo oficial provehit per lo dit Senyor Rey no es vist justa causa esser de repellir aquell afermam se deuen demostrar e allegar causes legitimes de odi e sospita devant lo Senyor Rey e no esser indicades ni admeses a fi de repulsio per los dits diputats e conçell e ciutat. E com se deu attendre que lo capitol Xe qui disposa dels oficials qui seran odiosos o sospitosos al dit Principat no parla sino de oficials qui han administracio e exercici de justicia e no de protonotari lochtinent scrivants etc. Som maravellats dels qui sinistrament han informada la Majestat del dit Senyor Rey com sia cert mossen Crespa no esser stat admes ne repellit per nosaltres e per ço es ver dir no es detengut per la ciutat e com ho fos ordenat es provehit per dita capitulacio que en totes ha entrevenir e consentir la dita ciutat. En lals de allegar causes de odi e sospita la capitulacio qui al seny litteral ha esser entesa no vol ne streny lo pretes per lo Senyor Rey salva humilment la reverencia de la sua Majestat ans per lo consentit atorgat per la sua Altesa es ampla facultat attribuida als catalans ab tals paraules e no en alguna manera al dit Principat odioses o suspectes quant comprenen e que denoten aquelles paraules juntes ab los altres capitols vostres prestantissimes intelligencies creem ne som be certes. En lo article de esser attes en lo capitol Xe parlant dels oficials qui han administracio e exercici de justicia la dita capitulacio parla e dispon clarament ço es conforma a constitucions de aquest Principat de consemblants coses parlans. E pot creure la Excellencia del dit Senyor Rey que axi en admetra e o repellir oficials com en les altres coses aquest conçell ha fet e fara sempra lo degut. Quant al que scriviu den Sant Dionis es cert lo Senyor Primogenit li feu exequtoria e fi mana donar tot lo que mester hagues. Empero segons som imformats essent lo dit Sant Dionis en Gerona per pendre possessio del ofici de veguer ab les executories del dit Senyor Primogenit alguns cavallers e gentils homens se opposaren e protestaren en la sua admisio allegants esser contra constitucions e leys de la terra per la qual raho havem sabut fon manada certa provisio per lo vicecanceller per quant les coses se menegen per termens de justicia e aço es stat lo seu torb. Quant al que es dit se deu entendre als qui per lo Senyor Rey son provehits de ofici e los son dats deseximents o retudes paraules aço mossenyors no cove a aquest conçell e per ço demes seria attendre hi salva la reverencia vostra. Quant al fet del rahonament a vosaltres fet per lo Senyor Rey sobre les paraules dites per lo Senyor Primogenit a mossen Antoni Nogueres conseller protonotari e embaxador de la sua Majestat en lo qual incogitadament nosaltres diputats e oydors de comptes nos trobam som molt contents de la resposta a sa Excellencia per vosaltres feta la passa axi ab veritat ço es que intelligencia ne sentiment algu no haviem de les dites coses ne de part delles ans nos foren axi noves e alienes com nunqua havem cogitat. Mes per quant lo Senyor Rey juxta vostre scriure es de aço molt congoxat donant hi causa algun seminador de zizania e discordia qui altrament segons comprenem ha feta la informacio que la veritat no consent del que fou dit al dit mossen Nogueres havent deliberat tant per repos e contentacio de la Majestat reyal quant per lucidacio de la veritat e sensacio nostra e de aquells qui presents hi erem avisar vos de les paraules dites per lo dit Senyor Primogenit al dit mossen Nogueres lo qual vertaderament trames a demanar per Rodrigo Vidal e no per mossen Loppe Trompeta de les quals paraules nosaltres dits diputats e oydors de comptes e los consellers de aquesta ciutat e altres alli presents havem e han plena recordança e foren tals o semblants traduides en catala de lengua Navarra o castellana en la qual lo dit Senyor Primogenit molt comportament e ab gran honor e reverencia del dit Senyor aquelles proferi sots aquest orde e efecte. Nogueres yo so molt maravellat de dues coses la una del Rey mon Senyor haver vos enviat aci vist que sempre se deuen enviar persones grates a aquelles a qui van. Laltra de vos haver gosat empendre de venir devant mos hulls considerant que stant yo pres en Çaragoça hagues tanta audacia de venir ab tinta e paper a interrogarme e encara treballant e entenent per vostre poder que yo deposas sobre les grans malvestats e traycions que lavors a mi foren allevades e vull sapiau que james me record delles que la mia anima nos regir en tant grau que quaix exir de mon seny. E siau cert que si no fos per guardar reverencia al Senyor Rey mon pare per part del qual vos veniu e per alguns altres respectes yo vos ne faria anar daci sens la lengua ab que me interrogas e sens la ma ab que scrivis. E perque nom *doaeu (doneu) causa de posarme en mes temptacio vos prech e man que de continent vos partiau devant mi que mos ulls se alteren en veure en presencia mia la persona qui en allevarme tals malvestats cabe e encare fareu be que decontinent vos partiau daquesta ciutat. E volent respondre lo dit mossen Nogueres dix Senyor sia de vostra merçe me lexeu respondre per ma scusacio. E lo dit Senyor Primogenit repplica No cureu de resposta que no farieu sino ensendre lo carbo. E axi lo dit mossen Nogueres se parti devant la presencia del dit Senyor Primogenit. Les dites paraules mossenyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables foren per lo dit Senyor Primogenit al dit mossen Nogueres dites. Es molt de attendre que si apparien greus a la Majestat del Senyor Rey considerat lo parlar condicionat ço es Siau cert que sino fos per guardar reverencia al Senyor Rey mon pare per part del qual vos veniu e per alguns altres respectes etc. es vist lo dit Senyor Primogenit haver haut gran sguard al honor del dit Senyor Rey e a la observacio de la dita capitulacio. E veritat es mossenyors que nosaltres diputats e oydors de comptes qui com dit es presents erem veents la indisposicio del dit Senyor Primogenit deliberarem aquella ora no supplicar la sua Senyoria de voler oyr lo dit mossen Nogueres mas lendema demati per nosaltres e per los dits consellers daquesta ciutat la sua Senyoria fou supplicada la qual molt benignamente e humana atorga esser content lo dit mossen Nogueres explicas e fahes tot lo que volgues devant la sua presencia. E axi lo dit mossen Nogueres explica a aquest conçell e de la ciutat la creença que li era stada comanada per lo Senyor Rey e stech e feu tot lo que plasent li fou a tota sa voluntat. Quant al que la Excellencia del dit Senyor Rey vos ha dit ço es les coses dites al dit mossen Nogueres esser divisir e separar aqueix regne e regnes del Principat e lo Principat dels regnes de la sua real corona car daquiavant la sua Majestat impulsa per aquesta tal occasio no poria ne enten dar loch que home trames per lo dit Senyor Primogenit li vingue davant ço que obra via a dita divisio e prive la sua Altesa de la Senyoria e domini de aquella de la molestia e congoxa que lo dit Senyor Rey ha presa per la informacio a sa Majestat feta grantment nos dolem e molta dolor e passio tenim com aquells qui visterosament devots e fidelissimos a la sua real corona desijam tota bona contentacio repos e alegria a la sua reyal persona esser procurades. Ne placia a Deu aquest Principat permetes e loch donas quant en ell sia a la pretesa divisio predita ans los temps sots lo acustumat reyal domini governat e en la indissoluble unio dels dits regnes e Principat conservat esser desija mas digna cosa stimam seria la sua Majestat donas pertinent premi als qui sinistrament tals congoxes causen en lo seu animo e conturbacio a sos vassalls e subdits ofenents la divina Majestat e lo dit Senyor Rey e la cosa publica dels regnes e terres (la república, como leemos anteriormente) a ell per nostre Senyor Deu acomanats. Veura donchs e sabra lo dit Senyor Rey les coses com son passades segons damunt es scrit e creem commutara altrament la sua congoxa e pensament. E axi ne supplicam devotament e humil la sua serenissima Senyoria de totes les coses dessus tocades mossenyors molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables havem volgut axi stesament e per orde respondre e avisar vostres reverencies e savieses pregants e encarregants vos que aquelles be e perçebudes segons de vostres prestances es comprovat e sespera al qual attensio humilitat e reverencia se pertany referiau a la Majestat del dit Senyor Rey per manera que de aquelles haja viva inteligencia. E direu que a la observacio de la capitulacio predita los diputats e conçell fins aci han be attes e attendran per avant ab tota integritat com aquells qui desigen esser plenament servada. Supplicants devotament per part de aquest Principat a la gran Altesa sua placia per sa benignitat e clemencia no fer coses contra aquella dita capitulacio axi com se diria algunes son stades fetes lo que facilment no creuriem. Ell es Rey e Senyor nostre del qual tota bona e virtuosa obra ha començ a la qual juntat aquest Principat afecta. Suplicareu mes avant la sua gran Excellencia sia de merce sua no donar credulitat a tots reports ne a mals consells com lo maligne sperit fahent son ofici e altres seminadors de mala e prava sement creem e sabem della e deça continuament se esforçen causar discordies e males voluntats don grans inconvenients e dans provenir porien a delir los quals per servici del dit Senyor Rey e repos de sos vassalls e subdits se deuria molt attendre e axi lo vertader amor que la sua Majestat ha a aquest seu Principat en si pendria fruicio acustumada a la devocio e obligacio dels catalans vassalls e subdits seus ardentment augmentaria. Totes altres paraules a aço acomodades que a les vostres reverend magnifichs e honorables savieses occorreran al negoci fructuoses vos placia dir e explicar com aquells qui de profunda sapiencia son dotats. Quant al que scriviu de la anada de Castella perque sou destinats la voluntat e intencio nostres e de aquest Principat son e axi vos ne pragam e encarregam aneu com pus prest poreu e compliau les coses queus son comeses on empero la Majestat del dit Senyor Rey vos digues esser major servici seu lo restar avisaunosne de continent per queus puixam scriure de nostra deliberacio. E per quant la present es de larga serie e conte molts caps jatsia vostra inteligencia ho compendra e racitara ab compliment encara on plasent sia al dit Senyor Rey e perque mes complidament la sua Excellencia veja totes les coses e la intencio e devocio nostra trobarem plaer sia una e tantes vegades com la sua Altesa volra o ordenara elegida devant lo seu conspecte. E sia molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XIIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat apparellats a vostra honor.

10, 11, 12 de septiembre, 1461

10 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por tener que reunirse los señores Diputados con las nueve personas, para contestar al señor Rey y a los Embajadores, a quienes dirigieron la siguiente carta.

Molt magnifichs senyors e de gran providencia.
Vostra letra havem rebuda e hoyts los magnifichs mossen Bernat Marti e mossen Pau Eroles de tot lo que de vostra part nos han volgut dir e explicar a la qual vos responem que a nosaltres ha molt desplagut la letra o actes que aqueixa ciutat ha feta en desfavor de micer Antoni Riquer e creem en ferm sia stada mes passio de alguns que culpa alguna del dit micer Antoni lo qual en aquest concell e afers ha stat per larch temps e entrevengut en moltes coses que per altres li son stades acomanades en les quals som be informats ses portat e mostrat virtuosament e per ço e encara per amor e complacencia de vosaltres ab molta voluntat en lo que porem lo favorirem. E sia molt magnifichs senyors e de gran providencia la Sancta Trinitat vostra continua proteccio rescrivintnos ab confiança lo queus sia plasent. Dada en Barchinona a X de setembre any Mil quatrecents sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Als molt magnifichs senyors e de gran providencia los rector e concell del studi de Leyda.
(La universidad de Lérida, de 1300; no confundir con la universidad, que se refiere a toda la población de cualquier ciudad, villa, pueblo.)

11 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por la misma causa que el día anterior.

12 DE SEPTIEMBRE.

Fueron leídas en Consejo las cartas que habían redactado las nueve personas comisionadas a este objeto, y después de ligeras modificaciones, acordóse que fuesen expedidas.
El mismo día, recibieron los señores Diputados la carta que sigue.

Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Si de Ietres e correus vos frequentam com fem assats nous sia maravella car ne som axi encarregats e manats e la importancia dels afers quens appar ho requera. Huy som stats demanats per la Majestat del Senyor Rey lo qual no sens demostracio de prou enuig e congoxa nos ha dit a sa Senyoria esser prou greu que tant sovint nos haja a parlar de coses enujoses e congoxoses qui mes valria comunicar nos afers plasents e acceptes pero diu la Excellencia sua que axi cove pus lo cas ho importa. Adonchs nos ha significat com la sua Altesa havia provehit del ofici de veguer de Gerona e de Besolu An Pere de Sant Dionis lo qual desempatxat ab la provisio e exequtoria del dit Senyor Rey sen era volgut anar al Senyor Primogenit per haver exequtoria de sa Senyoria ço que es greu al dit Senyor Rey car diu no convenia e ab la dita provisio e exequtories e encara ab letra closa del dit Senyor Primogenit lo dit Sant Dionis era anat a Gerona e presentades ses provisio e executories e donades fermançes per son regiment los jurats de aquella ciutat atteses les dites provisions e letres en virtut de aquelles e attesa la bondat e suficiencia del dit Sent Dionis eren e son contentes fos admes al dit ofici. Apres empero havien haguda altra letra closa del dit Senyor Primogenit ab la qual los es stat manat que nol admetessen si ja nou havien fet e on fos fet que desistis del regiment del dit ofici.
En virtut de la qual letra havia e ha cessat la admissio del dit Sent Dionis segons de aquestes coses apar per trellat de la letra responsiva als dits jurats de Gerona tramesa al dit Senyor Primogenit copia de la qual essent aci tramesa al dit Senyor Rey la sua Altesa nos ha comunicada e donada. Aquestes coses preten lo dit Senyor Rey esser molt prejudicials a la sua preheminencia e reyal dignitat e procehir directament contra forma de la capitulacio per la qual es dispost la Majestat reyal haver provehir dels oficis e que fer tals inhibicions es de directo empatxar la potestat e preheminencia sua. Item preten lo dit Senyor Rey que lo dit Senyor Primogenit haver feta executoria del dit ofici e altres semblants ques diu fa es derogar a la dita capitulacio com altri sino solament la Majestat reyal no ha participi en la dita provisio e provisions e fer tals exequtories no es sino donar als poblats en lo Principat messions e despeses. E si per ventura es dit que en temps del Senyor Rey don Alfonso de gloriosa recordacio se acostumava axi fer per altres lochtinents se respon que si donava tollerança per esser lo dit Senyor Rey don Alfonso en parts ultra marines e grantment distants e la dita capitulacio no hi obstava. Item se diu que lo dit Senyor Primogenit atorga exequtories de bulles apostoliques sens ordinacio e manament de la Majestat reyal de que es prejudicat a la preheminencia e superioritat del Senyor Rey com a sa Majestat sola pertanga fer e manar semblans exequtories e no a lochtinents ne may en temps de lochtinents semblant cosa fonch attemptada e menys se deuria ara attemptar attesa la capitulacio predita. liem (item) diu lo dit Senyor Rey que lo dit Senyor Primogenit faria usar de ofici de tresorer hu en Montreal ço que es contra forma de la dita capitulacio qui dispon que per mitja del tresorer e oficials del dit Senyor Rey los emoluments se hagen a reebre. E en moltes altres coses preten lo dit Senyor Rey que per lo dit Senyor Primogenit es stat contrafet e de pas en pas se contrata a la dita capitulacio en gran prejudici e interes de la Majestat sua. E com aço no sia alre que absorbirli ses preheminencies e reyal dignitat car dites potestats ensemps no poden esser en una provincia sino subordenades la una a la altra ne poden esser dos Reys en hun regne e on aço se attempta es engendrar cismes e divisions de les quals tots mals provenen e la Majestat sua no poria fallir a conservacio e reintregracio de la dignitat e preheminencia sua e impulsa per tants prejudicis e greuges hauria usar dels remeys que per dret e justicia li pertanguen desijant mes la sua Majestat segons diu tranquillitat e repos e la observacio de la dita concordia. Ha intimades e notificades a nosaltres en nom vostre e nostre totes aquestes coses axi com a fet de les altres que ja scrit vos havem pregant la dita Majestat amonestant e requirint a vosaltres e nosaltres que per tots ensemps e departidament hi sia attes e fet ço que lo deute de fidelitat et alias lo jurament prestat per observacio de la dita concordia a tots ensemps e departidament streny e obliga de les quals coses per ordinacio e manament del dit Senyor vos fem la present no sens alguna congoxa nostra pregant lo poder divinal vos faça consellar e obrar e disponga de totes coses en axi que succehesquen al seu servici e a la tranquillitat e repos de la terra. E ab la present vos trametem copia de la dita letra dels jurats de Gerona. Ab tant molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua e ordenau de nosaltres lo queus placia. De Calatayu a VIIII de setembre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Al molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats e concell del General de Cathalunya.

Senyor molt Excellent.
Per En Pere de Sent Dionis ayr fonch a nosaltres presentada la provisio del ofici de regent la vegueria de Gerona e veguer de Besalu ab la exequtoria de la Majestat del Senyor Rey ab altra executoria de vostra preexcelsa Senyoria. E mes avant reebem una letra closa de vostra Senyoria ab la qual era manat a nosaltres no obstant la requesta feta per mossen Ponç de Cabrera e altres donassem orde lo dit Pere de Sent Dionis fos admes en lo dit ofici segons en la dita letra dada en Barçelona a VI del present es largament contengut. E nosaltres vistes les dites provisions e letres e vista la nominacio de les fermançes les quals havem per suficients e idonees e considerat la fermança de dret feta per lo dit Pere de Sent Dionis en la cort reyal e la oferta feta mijançant carta publica en presencia de nosaltres de dar seguretat pau o treua a totes aquelles persones que ordenarem e attes la suficiencia e bondat del dit Pere de Sent Dionis per la qual comfiam se haura be en lo dit regiment del dit ofici erem e som molt contents fos admes en lo dit ofici. Apres ara en la nit reebem altra letra closa de vostra gran Excellencia ab la qual es inhibit no sia admes ans si admes era sen desistesca e per ço ha cessat la admisio del dit Sent Dionis en lo dit ofici fins aci de totes les quals coses fem notificacio a vostra serenissima Senyoria la qual man a nosaltres lo que plasent li sia e la qual nostre Senyor Deu mantinga per temps prosperament dilatats. Scrita en Gerona a XI de agost del any Mil CCCCLXI. - Vostres humils besant les mans de vostra gran Senyoria se recomanen en gracia e merce de aquella los jurats de Gerona. - Al molt alt e molt excellent senyor lo Senyor Primogenit.