12, 13, marzo, 1462

12 DE MARZO.

Ocupáronse solo, en este día, de ciertas sustituciones y de votar la admisión o no admisión de algunos oficiales.

13 DE MARZO.

Se hizo lectura, en esta sesión, de las siguientes cartas que se acababan de recibir.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Per tant com dilluns de mati prop passat parti correu daçi pera Çaragoça per fer venir aci al Senyor Rey mestre Pedro de la Cabra metge e la letra que anava per lo dit metge no era signada de ma del Rey he pensat que leugerament seran anades de Çaragoça aqui diverses letres que diran com lo Senyor Rey es malalt e que la Senyora Reyna ne aqueix Principat non haga avis cert de la sua indisposicio. Seria causa de star tot hom en perplex e per ço he delliberat fer lo present correu per fer certes les vostres grans reverencies nobleses e magnificencies de la dita indisposicio del Senyor Rey la qual es stada que dimenge passat dapres dinar la sua Altesa se senti alguna indisposicio en sa persona la qual determana en hun poch de fret (frío; fred) ab febra (fiebre; febre) e axi ell stech fins lo diluns demati que fonch trames per lo sobre dit metge e creuse aquell dia restas net (limpio) de febra e burla e rigue en la cambra en hun lit de repos es ver que menga (menjà; comió; va minjá, va minchá) ab molt pocha sabor. En apres dimarç de mati arriba lo dit metge e duptas segons ço que habia vist que no li respongues a terçana (las fiebres tercianas, terciana) e axi hir tot lo dia que fonch lo dia que devia venir la cessio la sua Majestat se ocupa
en musicha e en burles e en rellacions de casses (cazas, cacerías) e per gracia de Deu passa tot lo dia que nos senti res ne crech Deu aydant (aydar, ajudar, ayudar, ajudant, ajudán, ayudante) se senta pus res e perque en aquests dies lo dit Senyor no es exit de la cambra ni ses levat del lit sino per metres en lo lit de repos ne ha res signat ne negociat he (e) han vist aci alguns dies les portes del palau tanchades e fehies per que mossos (estos son los mozos de cuadra, no els mossus d'esquadra) ni besties no fessen remor en lo pati. Alguns de aci mateix han cregut que fos major la sua indisposicio pero yo certament noy he vist pus e crech la Senyora Reyna no sera mes a ple informada per la letra que la sua Majestat li fa. Sper en Deu (hay un Sperendeu Cardona, Sperans in Deo) que dema ho laltre cavalcara per vila e hira (hirà; irá; anirà; anirá) a cassa al acostumat. E mananme vostres reverencies nobleses e magnificencies lo que plasent los sia. Feta en Tudela dimecres a X de març Mil CCCCLXII. - Qui es prest als manaments de vostres grans reverencies nobleses e magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Vuy apres hora de vespres havem rebuda una letra den Baltasar Saula procurador de mossen Berenguer Dolius en la baronia de Santa Pau ab la qual avise de alguna congregacio dels pagesos de remença demanant a nosaltres socors lo qual per lo present per no desemparar aquesta ciutat no li podem fer. Tramatem translat de la dita letra a vostres reverencies e grans magnificencies dintre la present a fi que certificades per aquelles se puixa condecentment provehir als cassos e de hora en hora ho continuarem de lo ques seguira en aquestes parts. E per semblant ne consultam a la Senyora Reyna. La Santa Trinitat mantinga vostres grans reverencies e magnifiques providencies. Scrita en Gerona dijous hora de completa XI de març del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt magnifichs e molt honorables e savis mossenyors veguer e jurats de Gerona.
Molt magnifichs e molt honorables e molt savis mossenyors. Per quant sus ara son avisat per home cert que los pagesos son ajustats e encara se ajusten en moltes parts axi Dosona Dempurda e daltres parts on han trames e aço per venir me combatre dients que açi per que sic troben En Montagut En Peguera En Bertran de Farnes (Farners) e altres gentils homens deuen e poden exequutar lur proposit no bo. Son cert seran molta gent ens tribularan molt. En tanta necessitat cove a mi recorrer a vosaltres pregant vos molt afectuosament per vosaltres siam prestament acorreguts axi com de vosaltres confiam. E placiaus aço no haver en dupte car per home lur son avisat e encara la experiencia o (ho) mostrara. Placiaus encara comunicarne ab lo honorable capitol lo qual axi mateix de ajude pregam e provehir per Barchinona o lla hon vostres savieses conexeran. Scrita a Santa Pau a XI de març. - Qui a vosaltres molt me recoman Baltasar Saula procurador de Santa Pau.

Als molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Apres que havem scrit a vostres grans providencies dels ajusts dels homens de remença ajustats sobre Castellfollit e apres venguts a Besalu nosaltres trametem hun home en la nit a Besalu per saber los procehiments dels dits homens e per veure si los de la vila havien res manester. E vuy que es dimecres hora de vespres havem cobrat lo dit home ab una letra dels jurats de la dita vila notificant a nosaltres alguna moderacio de la dita congregacio segons es contengut en la dita letra de la qual trametem copia a vostres reverencies e magnificencies. Exortam tota via en aquelles per extirpar inconvenients sia provehit en tal manera que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta patria sia guardada de sinistres. La Trinitat Sancta sia proteccio de vostres reverencies e grans magnificencies. Scrita en Gerona dimecres en la nit a X de març del any Mil CCCCLX dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de Gerona.
Molt honorables senyors. Responent a les vostres savieses e a la letra per lo portador a nosaltres tramesa esta veritat que quant mossen veguer parti daçi e ell e nosaltres poch cogitavem (pensábamos; cogitare latín, cogito ergo sum) los dits homens deura venir axi prest fins la nova vench eren damunt Castellfollit e apres que havien trenchat lo portal a Castellfollit e eren dins e per ço lo sotveguer e jutge e un de nosaltres anarem alla e segons la relacio del dit mossen sotzveguer tenien acitiada la Senyora al castell feren alla molts desordes cridant a foch a foch e despuys lo sotzveguer hi fou diu vahe ni havia qui volien ab biga trencar portes de homens de la vila de Castellfollit dient querien (querían; volien, volíen) menjar. A fi sens altre dan del dessus dit lo lexaren Castellfollit venint vers aquesta vila e sabent nosaltres venien a que ells segons se dehia publicament ques jactaven que ells no pendrien partit que no pasassen per aquesta vila e per que nosaltres poguessem dar la raho ques pertany de aquesta vila fonch per nosaltres delliberat no permetre intrassen en nombre excessiu dins la dita vila per via alguna. E per quant a la murada que tenim en aquesta vila a fornir per guardar aquella eren dins molt pocha gent e sens armes e ignoraven los dits homens quants serien havem stats congoixats poder guardar be la vila. E per ço scrivim a vosaltres e apres trematem home lo qual creem haureu vist lo qual daqui en fora va a Barchinona ab consulta a la Senyora Reyna e a diputats e consellers e partit lo dit home los dits homens de remença son venguts fins apres de la murada de aquesta vila mes luny un poch de tret de balesta circa de CCCL homens segons arbitravem pero ells dehien que eren en gir de e alla feren lur empavasada venint ab trompeta fluviol (fabriol) e tembor que tochaven ab molts grans crits lensant les lançes en alt e aquelles reprenent nosaltres lo millor que podiem ens eren mesos en lo millor orde que podien per guardar aquesta dita vila e haviem instruida nostra gent no lus fos res dit per molt que haguessen a dir si nons excitaven e apres hagem vista dita gent de temor dells fom desluirats per quant lur poder aquesta jornada nous parech molt uns puyessen noure axi los dits homens prestarem pasciencia solament de XV fins en XVIII intrassen a la vila per una comparicio que sinch o VI dells havien a fer ço es los comparents a les fermançes e los altres los speraren defora en lo dit loch on primer se posaren cridant com dit es e fahent moltes alimares e per home de aquesta vila may no lus fou res dit. E axi aquells qui entraren dins la vila feren lur comparicio e aquella feta ja fou nit e traguerenlos de fora preseren algunes vitualles e aquelles pagaren. Apres calques CXXX vel circa dels dits homens han passat lo pont creem sen tornen en lurs cases los altres sen tornen amont vers don eren venguts. Empero ells dehien mentre stavan ajustats que passarien a Banyoles per fer restituir penyores al abat que havia fetes fer penyorar (pignorar). Crehem sera vent e veus molt honorables senyors lo fet com es passat. Segons lur parlar stam ab suspicio tornar nos veure en dites congoixes si la cort fa exequucio de censos alguns als dits homens si la Senyora Reyna noy fa qualque provisio saludable e aquesta terra es perduda. Recitar los parlars dels dits homens son infinits dels quals ja crehem vostres savieses son informades. E sia molt honorables senyors la Santa Trinitat vostra guarda. Ordonant de nosaltres ab fiança de complir. De Besalu a X de març any Mil CCCC sexanta dos. - A les savieses de vosaltres honorables mossenyors tots prests los jurats de Besalu.

Al molt magnifichs e de gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Senyors molt magnifichs. Precedents recomendacions certificam vostres savieses com per causa de la pobresa e miserabilitat en la qual aquesta vila es vuy possada e no basta pagar les annuals pensions als quals es obligada era stat mogut partit entre nosaltres e los dits tresedors de fer alguna concordia la qual mitgansant ells fossen pagats de lurs censals e la vila sa pogues sustentar lo qual fins açi jatsia diverses vegades sen haja pratichat no es pogut venir a deguda conclusio perque abans de venir a infracta e la dita vila a total destruccio havem delliberat trametra aqui lo senyor En Pere Selva portador de la present per denunciar a la Senyora Reyna e a vostres savieses les nostres miseries e manifestar los carrechs los quals daquiavant no podem soportar si per algun remedi no hi sera provehit al qual exhibidor sius plaura donarets (occitano; daréis; donaréu, donareu, dareu, daréu) fe e creença en les coses que de part nostra vos explicara ajudant e endressant lo en tot lo que a vosaltres sera possible por conservacio de aquesta miserable vida. E farets (occitano; haréis; fareu, faréu) cosa a vosaltres pertenyent e haureu ne de Deu merit e tots vos ne restarem obligats. E sia la Trinitat indivisa vostra proteccio e guarda. Scrita en Copliura (Colliure, donde está enterrado Antonio Machado) a III de març lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX dos. - Apparellats a tot vostra servici e honor los consols de Cobliura. (la p y b es normal que se intercambien.)

11 DE MARZO.

11 DE MARZO.

Presentáronse los doce embajadores enviados a la señora Reina para suplicarle que proveyese en el asunto de los remensas, contra los cuales la Diputación, junto con la ciudad, había resuelto enviar gente de a caballo y de a pie para hacer cumplir los mandamientos de su Alteza, y a fin de que los señores se conservasen en sus derechos; a lo que manifestaron dichos embajadores que la Reina había contestado, como airada, diciendo que se maravillaba de semejante deliberación, no pudiendo creer que jamás la hubiesen tornado, y que ya tenía ella sus medios y prácticas de proveer en esto de una manera conveniente.
Hecha la relación que antecede, se dio lectura a las cartas que siguen.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors los senyors diputats e consell del General de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Apres que havem scrit a vostres grandissimes providencies havem sabut per letra de creença dels jurats de la vila de Besalu com los pagesos de remença son aqui ajustats en nombre de DCC e tenen sitiada la dita vila. La qual se troba molt mal fornida e darmes e de gents. E ja que per lo sotsveguer de aquella vila sian stats oferts molts partits als dits homens algun partir be nols ha vengut sino que en tot cas dien volen entrar en la dita vila e encara se diu han sabud los dits jurats de la dita vila que los dits homens han deliberat haver la dita vila a lur ma e encara quatre castells circumvehints en aquella. De aquestes coses pus larch informara vostres grans providencies lo exhigidor (exhibidor) de la present lo qual es de la dita vila trames a la Senyora Reyna per aquesta sola raho. Placia a vostres magnifiques providencies en aquestes coses provehir. La Sancta Trinitat sia en proteccio vostra. Scrita en Gerona dimarç a les VIIII hores de nit a VIIII de març Mil CCCCLX dos. - A vostres ordinacions prests los jurats de Gerona.

Als magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs mossenyors. Per quant aquesta vila sta molt conguixada per los homens de remença qui en gran nombre se ajusten prop la dita vila e tots temps de moltes parts e nos pot considerar lo dit ajust se faça sens gran causa de scandol. E per que la possibilitat de la dita vila sab Deu es pocha trematrem lo correu a vostres magnifiques savieses pregant aquelles com a persones quis temen trobar en pressure (presión, como en la canción de Queen under pressure) vos placia donar al dit portador fe e creença de tot e quant per part de aquesta vila vos dira e recitara per plena certificacio del dit fet e addicio a la creença del dit fet vos trametem la letra que lo sotzveguer jutge e hun de nosaltres hous han feta qui son axits (exits, eixits, eixí, ixits, de exir; son salidos, han salido) als dits homens. E mentenga Jhesus vostres magnifiques savieses e ordonar de nosaltres so qui lus sia plasent ab fiança de complir. Scrita en Besalu a VIIII de març any Mil CCCC sexanta dos. - A les vostres magnifiches savieses apparellats servir qui en gracia vostra se comanen los jurats de Besalu.

Molt honorables e savis senyors.
Per la gran conguixa (congoja; congoixa) en la qual nos som trobats a Castellfollit per aquesta gent desfrenada aplegats nous pogui ni fou en mi a nit poder vos certificar ni avisar essent cert com fiu ella haver passats per lo pont de Montagut altra partida dells. E per ço que siats algun tant certs de la gran congoxa e perill en que tots som possats (posats) avis algun tant per caps vostres savieses com esser arribats hora de nit a Castellfollit ab nostra sometent continuat per informacio itinerant resebuda e per letres de la oppressio e vatxacio (vejación; vetxacio) molt gran en que la Senyora e tota la vila era detenguda per ells trobi los portals tanchats. Aqui continuant nostra sometent e demanant e requerint que obrissen al Senyor Rey e alguns dients so que a tots es molt cruel e anugos (enojoso, enutjós, enuig, anuig) fou respost noy ha Rey nil coneixem e stant per entrevall de temps aqui al portal fou ubert e axi continuant nostra sometent intrem e aqui nos foren de la gent aplegada e molt arremorada ab pevesos e balestes parades ab gran avolot e ramor ab tretes a les nous reprenent axi fort e ab tant gran scrux nostre sometent viva lo Rey viva lo Rey (ni visca el Rei, ni vixca, viva) que aci era una obra de perdre lo seny em tenia per dit que en aquella hora tota la vila ne anas e continuant nostra sometent fins com arribat a la porta del castell davant la qual staven centes persones e de les gents ajustades ab grans fochs que fehien aqui tenents aquella asitiada esser arribats aqui fou tant gran altra vegada los crits e avalot que jur vos me tenia per dit no bastas en aturar tal insult ens trobem al mig de doscentes balestes parades ab les tretes a les nous hoc fins venir a mi ab la treta a la nou sou vos lo Rey ben sia vengut lo Rey e tots aquests e molt majors insults e modos de avolots sino que fou pres expedient que per quant aqui era En Baltesar Englada lo qual segons obra de mal temps lus ha dada molta volta en reposar los. E lo Fabrega qui stava pres qui avaolotadament si meneja e ab alguns altres del llur aplech a fi que fou deliberat de intrar a la Senyora dant maneg als homens a ells algun tant plasents e intrem e parlem ab ella per dar forma a tanta malicia e iniquitat e haguem aqui davant ells pendre lo batlle e aquells tenim ab homenatge. Sabrets (occitano; sabreu, sabréu; sabréis) la causa prenguem nostra informacio dels portals trencats que han axi que a nit ab molta major conguxa que hora de miga nit haguem tornar a la Senyora per dar forma a la lur mala intencio. E vuy som partits tant no he fet que ells no volen lexar aquests aqui son aci per la comparicio que la feyessen essent ab vostre consell si possible nos sera. Scrivets (occitano; escribid nos; escribiu mos; en catalán inventado, donde nos pasa a ens, tendría que ser escriviu ens, escriviuens, pero no es así) nos e per que aqueix saigs (saig; sayón, oficial) man lexat tremateumen dos que jols castiguere de majors coses e pus males e de la lur mala intencio e per que stan ajustats serets (occitano; seréis; sireu, siréu, sereu, seréu) informats aqui per nos. Ab cuyta Arialaguer vuy que es VIIII de març. - De present cobra resposta que no gos desemperar. - Lo sotzveguer de Besalu a vostra honor prest.

Leídas las cartas que anteceden, Miguel Merqués, que era el portador de la enviada por el subveguer de Besalú, explicó el objeto de su credencial, y como fuese de mucha importancia lo que refería, acordóse ponerlo por escrito sin tardanza, a cuyo fin tomó la pluma el escribano Lombard, y, en presencia del abad de Amer, del arcediano de la Mar y de mosen Roger Alamany, dictó el referido Merqués, textualmente, el siguiente escrito.

Miquel Merques perayre de Besalu explicant la creença de la letra tramesa per los jurats de Besalu diu que la vila de Besalu la (lo ha; l´ha) trames aci suplicant a ells de consell favor e ajuda com aquella vila stigue en perdicio e aço per que sta circumvehida de homens de remença ajustats ma armada sobre DCC. per entrar en la dita vila e eren a un tret de balesta de la dita vila dimarts prop passat entre tres e quatre hores apres mig jorn que ell parti per venir aci. E que lo sotzveguer de Besalu es anat als dits homens ab tota la cort per pendre certa comparicio que dien volien fer e ells no lan (lo han, l´han) volgut obrir ans volen entrar dintre la vila de Besalu dients que ells haurien mal loch de entrada en altres parts que en los lochs del Senyor Rey no puixen entrar. E la vila ha deliberat en tota manera que no entrassen oferint lus que si volien vitualles lus ne darien (els en donarien en catalán moderno) mas la entrada no per quant los jurats son certs que los dits homens volen la dita vila per ferse forts aqui e quatre castells circunvehins de Besalu e dien los dits pagesos que si ells han la dita vila ab los dits quatre castells que tot lo poder de Cathalunya nols ne pora traure (y posiblemente tenían razón, porque el ejército de Cataluña se moría de hambre y robaba por los llanos de Fraga, y esos daños a la fecha del 1462 aún no están pagados). E mes dix que lo dit sotzveguer troba diluns prop passat los dits homens appellats de remença ajustats al Castellfollit e lo dit sotzveguer hi ana sometent suplicat e instat per la Senyora del dit castell que li ajudas per por de la dita gent. E com lo dit sotzveguer fou alli ab lo dit sometent toca al portal e dix abriu (abrid; obriu, obríu) al Senyor Rey e los dits pagesos qui ya havien presa la dita vila per força darmes dixeren noy ha Rey ne conexem Rey. E ell dix no conexeu lo sotzveguer de Besalu e ells que no e hagueren moltes rahons entre ells. A la fi ells li obriren e lo dit sotzveguer anassen la via del castell e troba dins la lissa daquell sobre cent homens dels dits pagesos volents ne metre les portes de aquell e lo dit sotzveguer los abonança els dix que volien. E ells dixeren que volien lo batle quils havia tanchats los portals e vedada la entrada de la vila. E ell los dix no curen que jol haure e de fet la pres per cessar scandols. No sab ell dit Miquel als si haura seguit sino que los dits homens dien publicament que ells fan aço per lo Senyor Rey e que ells se son oficials.

Presentáronse en esta sesión unos enviados de la Reina, los cuales hicieron saber que dicha Señora tenía plan de marchar el día siguiente al Ampurdan, para apaciguar a los remensas, con cuyo motivo, les suplicaba sobreseyesen la deliberación que iban a ejecutar, de la que, en su concepto, podrían resultar graves daños; y añadiendo que tendría un placer en que algunos de los señores Diputados e individuos del Consejo la acompañasen en su viaje.
Pasado a votación lo que acababan de proponer los enviados de la señora Reina, emitió, antes que todos, su voto el egregio conde de Pallars, en los siguientes términos.

Que en lo dit fet dels homens de remença es de parer que les sis persones assignades per lo present consell ab les quatre per la ciutat de Barchinona se deurien ajustar e tota vegada entendre en totes provisions necessaries en lo dit negoci juxta forma de la deliberacio la nit passada feta e les altres precedents en la dita materia. E en ço que per part de la dita Senyora Reyna es dit que sia sobresegut en la expedicio de les gent darmes es de parer que no fretura per lo present respondre attes que ja es rames al sis e que les coses no son en aquella promptitut que la dita Senyora pensa. Al altra cap de les persones demanades per la dita Senyora Reyna que vagen ab sa Senyoria e que la consellen …. es de parer no esser lin donades per algunes causes que porien succehir a carrech e dan del Principat mas ques deuen continuar per embaxades les suplicacions a la dita Senyora Reyna de donar hi remey e aquelles en scrits commemorant les altres suplicacions fetes ja per aço.

Cuyo voto se encontró ser el predominante, después de examinada la votación en general, y por consiguiente se tomó como acuerdo.
El mismo día se celebró otra sesión, y en ella las seis personas encargadas del asunto de los remensas, propusieron que se diese lectura a la siguiente súplica, dirigida a la Señora Reina, para recordarle las otras que se le habían dirigido anteriormente; como así, en efecto, se hizo.

Molt alta e molt excellent Senyora.
A vostra Excellencia per part dels diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya e encara de la ciutat de Barchinona. Moltes e diverses vegades e per diverses embaxades es stat significat com los homens vulgarment appellats de remença se ajustaven en moltes parts del bisbat de Gerona no volents ans expressament recusants pagar tasques censos e altres drets als Senyor lurs fahents avolots e concilacions e dients que pagaran los dits Senyors a lançades e fahents empreniments e ensenyes ab trompetes e tamborinos e altres molts actes detestables e de mal eximpli hoc e derrerament que no havian volguda obtemperar certa letra de vostra Altesa emanada ab la qual lus es manat que pagassen los dits drets suplicant per part del dit Principat a la Excellencia vostra fos de sa merce volgues provehir a les dites coses per servici del Serenissimo senyor lo Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica del dit Principat. Lo que fins aci nos veu per obra car segons letres als dits diputats e consell tramesos axi per los jurats de la ciutat de Gerona com per los jurats de la vila de Besalu e encara per creença en virtut de aquelles explicada appar que los dits homens de remença entorn DCC o M. ma armada diluns prop passat venints la via de Besalu per la part de les muntanyes son stats a la vila de Castellfollit la qual hostilment han presa per força darmes trenchant los portals de aquella la qual cosa sentida per lo sotzveguer de Besalu a gran instancia e requesta de la muller den Bernat de Cruilles quondam Senyor del dit castell demanant ajuda es anat a la dita vila de Castellfollit (de la roca, una población preciosa) la qual ha trobada tanchada e demanant lo dit sotzveguer que obrissen al Senyor Rey fou respost per los dits homens de remença qui dins eren noy ha Rey ne conexem Rey e moltes altres paraules detestables e de mal eximpli. E que apres los dits homens de remença son anats a la dita vila de Besalu es creu huy en dia son sobre aquella la qual ses mesa en defensio tanchant portals e fahent se forç per dar bona raho de la dita vila al Senyor Rey la qual vila los dits homens de remença publicament dien volen pendre e haver a llurs mans ensemps ab quatre castells circumvehints e demanants los dits jurats de Besalu consell favor e ajuda als dits deputats e consell. E com les dites comocions ajusts resistencies e altres actes detestables e de mal eximpli no solament succeesquen en gran desservici de la Majestat del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del lllustrissim Primogenit mas encara en gran dan enervacio prejudici e destruccio de la cosa publica del dit Principat. E los dits deputats e consell per servici del dit Senyor Rey e de vostra Celsitud e del dit lllustrissim Primogenit utilitat conservacio e repos de la cosa publica del dit Principat sia hagut entrar en pensament de fer certes deliberacions les quals a vostra Excellencia per lurs embaxadors en copios nombre e per altres embaxadors de la dita ciutat de Barchinona tots ensemps son stades plenament manifestades continuants lurs suplicacions. Per tant vits (vist) en qual punt sta huy lo dit Principat per causa dels dits homens de remença e altres los dits deputats e consell reduints a memoria e notificants a vostra Celsitut totes les coses dessus dites humilment e devota continuants lurs suplicacions supliquen aquella sia de sa merce vulla prestament ab eficacia provehir a les dites coses axi com eficacissimament pot per manera que los dits pagesos o homens de remença e altres lurs complices e secassos (secuaces) sien de lurs mal fets corregits e debitament castigats e que paguen a lurs Senyors e altres a qui es degut les dites tasques censos e altres drets a que son tenguts e cessen de totes inobediencies comocions ajusts avolots e altres actes illicits.

Aprobóse la carta que antecede; y como se tuviese noticia que la señora Reina se disponía a marchar ya en aquel momento, nombróse la comisión encargada de presentarle la carta.