10 DE ABRIL.

10 DE ABRIL.

A consecuencia de haberse presentado unos comisionados del valle de Aran y otros puntos, para hacer ver los perjuicios que resultarían a sus territorios de la ordenación que se convino sobre lanas, tratóse de enviar un representante de la Diputación, que se enterase prácticamente de los motivos que habían dado lugar a la súplica, mas como alguno observase que los gastos que ocasionara el enviado no debía satisfacerlos el General, no se tomó acuerdo alguno, aun cuando se dio como anotada la proposición.
Se recibieron en este día las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra vostra de XVIII de març prop passat reebem a XXVIII del mateix ab la qual nos notificaveu com havieu tretes les banderes e les causes per que ere stat e ab deliberacio de la ciutat de Barchinona pregant e encarregant nos que si en aquesta ciutat havia algunes diferencies nos fos present entenre en reposar aquelles etc. havem haut gran plaer e singular consolacio en sentir les causes queus han mogut en lo traure de les banderes e vostres notables pensaments en provehir a obviar e tolre dits moviments scandalosos e en ofensa de la Majestat divina e deservey del Senyor Rey Senyora Reyna e lllustrissimo Primogenit e preparatius no solament a turbacio mas a extermini e subversio del bon stament del publich e per los altres bons respectes en vostra letra contenguts creem esser santament e justa pensament e provehit a lahor de nostre Senyor Deu servey dels lllustrissimos Senyor Rey Reyna e Primogenit bon esser e tranquillitat benavenir e repos de tot lo Principat e axi speram en la clemencia divina ho dirigira a bona fi. Axi li sia plasent per sa misericordia. Nosaltres per gracia de nostre Senyor e aquesta ciutat e en univers e en particular entre los tals havem bona unitat concordia pacificacio e bona voluntat e desig en totes les coses e concernents lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del lllustrissimo Senyor Rey Senyora Reyna e del lllustrissimo Primogenit observancia de la capitulacio benavenir e repos de la cosa publica del dit Principat en lo que lo gloriosissim Jhesus per sa clemencia dirisque los coratges e actes dels tots. E sia molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. De Leyda a V de abril any Mil CCCCLXII. A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Siguen las cartas que redactaron, en contestación a las de la señora Reina, los comisionados de la Diputación y del Concejo de la ciudad, a quienes se dio este especial encargo.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Responents los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya a una patent letra de vostra Serenissima excellencia emanada e de la sua propria ma signada dada en Gerona a XXVIIII del prop passat mes de març a ells presentada per mossen Galceran Oliver tresorer a III del corrent mes de abril la qual es vist haver dependencia de les assertes causes e crims pretesos esser stats comesos per mossen Johan de Copons cavaller. Dien ells haver molta e molta displicencia e congoixa de qualsevol injuria per minima que sia si alguna per lo dit mossen Johan de Copons segons es afermat es stada feta a la Majestat del Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey e a vostra Celsitud e al lllustre Primogenit la punicio e castigacio del qual als dits deputats e consell no recaura en algun entrenyor pus ab los termens deguts e pertinents juxta leys de aquest Principat justicia mijançant se faça. Mas per quant Senyora molt alta per inquisicio rebuda per los dits deputats e concell en cas degut e permes juxta forma de la capitulacio fermada per la Serenitat del dit Senyor Rey e aquest Principat es stat trobat lo magnifich micer Francesch Merquilles vicicanceller e micer Pere Falco e micer Jaume Taranan inquisidors o veladors de les causes del dit mossen Copons haver contrafet als usatges e privilegis de Barchinona capitols de cort libertats e constitucions del dit Principat e als usos stils pratiques e observançes de aquells e aquelles per ço en virtut de la dita capitulacio digestament e madura ells dits Deputats e conçell han fetes certes deliberacions per exequcio de les quals apres la tradicio de la predita letra de vostra Altesa es stada presentada per micer Johan de Vilamayans com a procurador e o sindich nostre una cedula continent entre les altres coses denunciacio requesta e citacio als dits mossen lo vicicanceller e micer Pere Falco e micer Jaume Taranan contra los quals si oyts no faran ço que per los dits deputats e consell sera declarat juxta forma del VIII capitol de la predita capitulacio sera procehit per los dits deputats e consell ab intervencio de aquesta ciutat de Barchinona segons per la dita capitulacio es disposat e permes. La qual es composta e atorgada a lahor de nostre Senyor Deu servey de la
reyal Majestat benifici e utilitat de la cosa publica del dit Principat. E com segons tenor de la dita letra vostra Excellencia ja fos informada dels dits deguts e permesos procehiments. Salva tots temps la honor e reverencia de vostra Majestat los qui han fet e fan recaure aquella en tanta admiracio quanta ab la dita letra es significada no appar hagen degudament contemplada aquesta materia ne degudament consellada vostra Celsitud. Car pensar devien e deuen que los dits deputats e consell representants aquest Principat ab intervencio de la dita ciutat han fetes e fan les coses en cas permes be e degudament e no freturants de potestat e de les quals repetida la dita humil reverencia desistir no entenen per observança de la dita capitulacio. Ne placia a Deu hagen en la pensa ne menys en voluntat fer res en prejudici lesio e occupacio de les regalies superioritats jurisdiccio e preheminencies reyals ans aquelles havents per subiranament cares defendre e conservar desijen ab tota integritat. La vostra adonchs Excellencia Senyora molt alta humilment e devota supliquen los dits deputats e conçell que a induccio e sucgestio de perversos consellers poch zelants lo honor e servici del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del Illustre Primogenit e lo benefici e repos del dit Principat no vulle en si causar tantes admiracions ne opinar nosaltres haver temptat ne voler fer o temptar les coses que de moltes paraules de la dita letra son compreses car les orelles dels cathalans com a fidelissimos vassalls sens molta molestia e congoxa oyr no les porien. E de fer pertinent permesa e deguda seguida en les tals coses consellants abstenir nos porien. Stants adonchs los dits deputats e consell e perseverants en les deliberacions procehiments e actes per ells e en nom del dit Principat en cas permes com dit es degudament fets e fetes ab aquella humil e sujecta reverencia ques pertany supliquen la Serenitat vostra sia de merce sua vulle considerar quant la dita letra per esser stada signada de ma de vostra Celsitud obviant e derogant a les leys e libertats del dit Principat e de si nulla salva la dita honor e reverencia vulle mes avant per merce sua attendre a la observança de la prefata capitulacio atorgada per la Majestat del dit Senyor Rey e per la sua Excellencia e encara per vostra Altesa com a tudriu del dit lllustre Primogenit solemnament jurada. La qual ells dits deputats e consell esser violada o prejudicada no permetrien en alguna manera com la tinguen per molt cara. Fahents certa la Excellencia vostra que axi en lo fet dels dits mossen lo vicicanceller micer Pere Falco e micer Jaume Taranan com de tots altres a que entendre e procehir hagen per virtut de la dita capitulacio et alias los dits deputats e concell se hauran com han acustumat be e degudament e ab tal attencio que succehira a lahor de nostre Senyor Deu servey del dit Serenissimo Senyor Rey e de vostra Altesa e del dit lllustre Primogenit benefici repos
e tranquillitat del dit Principat. E per que de la presentacio de la dita letra fou testificada carta per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey los dits diputats e concell representants lo dit Principat requeren la present esser inserta a la fi o peu de la dita letra e de tot esser feta carta publica per vos dit notari etc.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Responents los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a una patent letra de vostra serenissima Excellencia emanada e de la sua propria ma signada dada en Gerona a XXVII del prop passat mes de març a ells presentada per mossen Arnau Fonolleda batle general e micer Johan Dusay prothonotari. Dien los dits e concell que feta la extraccio de les banderes de continent ab llur letra de XVIIII del dit mes e encara per micer Pere Severtes per part llur a vostra Altesa per aquesta raho e altres trames fou plenament certificada vostra Serenitat de les causes quils havien impellits en fer la dita extraccio no dients contra los homens dits de remença salva tots temps la reverencia de vostra Altesa mas ab aquestas propries paraules entre los altres ço es a respecte tota via de fer e procurar coses que sien a lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e de vostra Celsitut e del Illustre Primogenit e tranquillitat e repos del dit Principat es a saber per assistir en fer observar les letres e manaments de vostra Senyoria
procehides e als dits pagesos dirigides. Les quals no eren stades obtemperades e encara als senyors de aquells que sien conservats en llurs drets hoc e contra tots aquells qui en desservici de la dita Majestat e de vostra Altesa e del Illustre Primogenit tracten contra la capitulacio. E segons per la dita letra es compres vostra Serenitat de la dita extraccio de banderes o deliberacions per los dits diputats e conçell ab intervencio de aquesta ciutat fetes ha preses moltes admiracions subjungint no haver hauda facultat los dits diputats e concell tals delliberacions fer e menys exequutar ne de inquirir la satisfaccio e resposta de les quals coses Senyora molt alta es que los dits diputats e concell repetida la dita honor e reverencia de vostra Altesa axi la dicta extraccio de banderes com de altres procehiments actes e coses per ells fetes e delliberades e altres que per avant deliberaran han fetes e faran en cas permes be e degudament per virtut e potestat a ells ensemps ab la dita ciutat de Barchinona attribuida en e la capitulacio atorgada per lo Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey e per la sua Altesa e aquest Principat fermada e solemnament jurada et alias. E per ço alguna admiracio salva la dita reverencia no deu pendre vostra Celsitud usar los dits deputats e concell de tot lo que permes e atorgat lus es per lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia e menys creure lo que donat li es entendre per mals e perversos consellers poch zelants lo honor e servici del dit Senyor Rey e de vostra Majestat e del Illustrissimo Primogenit e lo repos e tranquille stat de aquest Principat. Ço es que les dites deliberacions sien en prejudici lesio e violacio e occupatives de les regalies jurisdiccio preheminencies e corona del dit Senyor ne hagen respecte a insurgir gent contra gent ne a turbacio del dit Principat com la predita capitulacio e la experiencia mare deles coses del contrari fassen testimoni. Ne sol se deuria haver pensament repetida la dita humil reverencia daço que los cathalans qui son fundament de la fidelitat e res de la pertinencia de aquella ommetre no volen uncha (nuncha, nunca, may, mai) han fet ne farien com sempre ab gran amor integritat e constancia hagen trebellat e entes exposants persones e bens en augmentar ampliar e fortificar la dignitat e domini reyal atquistant ab los excellentissimos Reys de gloriosa memoria e aplicant a aquell los regnes de Valencia Sicilia Serdenya Mallorcha Manorcha Eviça e altres regnes e terres ab no poch scampament de sanch e en repellir e en foragitar per lur poder qualsevol Reys e grans senyors qui guerres en sos regnes e terres temptades hagen e molts altres innumerables serveys han fets als Serenissimos llurs Reys e Senyors e al dit Clementissimo Senyor Rey huy benaventuradament regnant axi en respecte de la sua successio quant en prejudici de aquella se trebellave fer jurar per Primogenit e successor lo net del Serenissimo Senyor de inmortal memoria Rey don Alfonso quant encara en moltes altres coses vostra Excellentissima Senyoria molt alta tota via ha virtuosament significat e ab la dita letra mostre voler observar la dita capitulacio e los usatges constitucions e altres leys e libertats de aquest Principat los quals e les quals tenir e servar solemnament ha jurades e axi es cregut fermament per los dits deputats e concell e per tot lo dit Principat. Sia adonchs merce de vostra Celsitud vulla pensar nosaltres qui lo dit Principat representam no voler ne templar mes del que per la dita capitulacio al seny litteral es atorgat. Sia de vostra merçe per alguns perversos consellers als dits deputats e concell tal carrech no sia impingit com es voler occupar res de les regalies e preheminencies reyals car en respecte dels dits consellers tals coses sens permesa e deguda seguida passar no porien ultra que los dits deputats e consell sempre stan e staran aconortats e confortats que per molt sia dit o scrit en derogacio dels cathalans tot redundara en lahor e comendacio llur comprovats per tantes experiencies de fidelitat e intimo amor que tots temps han hagut han e hauran a la corona reyal per manteniment conservacio e augmentacio de la qual morir no dubtarien.
Quanta voluntat Senyora molt alta tenen los dits deputats e concell e te aquest Principat en esser procurat bon repos en ell e extirpades totes divisions comocions e concitacions en desservey de la reyal Majestat subortes e temptades axi en aquesta ciutat com per diverses parts del dit Principat e axi per los pagesos dits de remença e altres com per altres persones notori es a vostra Excellencia car per multiplicades embaxades dels dits deputats e conçell e encara per alguns dells particularment moltes e diverses opportunes supplicacions e instancies sobre aço son stades fetes a vostra dita Altesa en la qual sempra molt bona e virtuosa intencio e voluntat han sentides los dits deputats e concell e creen fermament haguera eficacissimament a exequucio deduides sino informada seduida e consellada sinistrament e perversa per alguns mals consellers com dit es qui ab lurs mals e perversas intencio e consells aquella del bo e sant proposit dimitir han feta en gran ofensa de la Majestat divina desservici del dit Senyor Rey e de vostra Serenitat e del Illustrissimo Primogenit e turbacio dan e prejudici del dit Principat e cosa publica de aquell de la qual lo dit Senyor es cap e principi. Speren empero los dits deputats e concell en nostre Senyor Deu vostra Excellencia de molta virtut e prudencia e saber dotada haura plena noticia de la prava intencio e mal proposit dels dits consellers e quant la dita letra per esser signada de ma de vostra Altesa com a obviant e derogant a las leys e libertats del dit Principat es stada mal consellada e de si nulla. Salva la dita humil reverencia de vostra Serenitat coneixera mes avant que les dites extraccio de banderes deliberacions actes e procehiments fets per los dits deputats e concell no son perturbatius del benefici e repos del dit Principat ne prejudicials lesius e menys occupatiu de les dites juridiccio preheminencies e regalies dels dits Senyor Rey e Illustrissimo Primogenit com en cas a ells dits deputats e concell permes com dit es e aprocurar lo dit repos benefici necessari sien stats degudament valida e pertinent fetes e fets juxta la potestat atribuida en e ab la dita capitulacio la qual al seny literal com dit es ha esser entesa no ignorant vostra prudentissima Excellencia gran esser la diferencia dir entendre al seny literal o en entendre a la letra la qual capitulacio violar o prejudicar en manera alguna no tollerarien ans a observacio tuicio e exequucio de les coses en e ab aquella atorgades totes lurs forçes metre entenen ab tota eficacia. Creents tots temps les dites coses succehir a lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del dit lllustre Primogenit tranquillitat repos e benavenir del dit Principat e de la cosa publica de aquell. E per que de la presentacio de la dita letra fou testificada carta per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey los dits deputats e concell representants lo dit Principat requeren la present esser inserta a la fi o peu de la dita letra e de tot esser feta carta publica per vos dit notari etc.

Hecha lectura de las cartas que preceden, se hizo igualmente de otros papeles de interés secundario, y por último de la carta que sigue.

Al molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Lo honorable micer Johan Codalet doctor en decrets de aquesta vila ses presentat a nosaltres e al consell de la vintesetena dient com lo Senyor Rey lo hauria provehit del ofici de la assessoria de governador de aquests comdats e a nosaltres ne al dit concell lo dit micer Johan Codalet no es odios ne sospitos. Per ço instant lo dit micer Codolet ho notificam a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a VIIII de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor aperellats.

Leída esta carta, se pasó a votar sobre el contenido de los papeles antes mencionados de que se dio cuenta, y sobre una proposición que se hizo relativa al sueldo o salario que se hubiese de señalar al honorable Francisco Ramis, como enviado del Principado a la señora Reina, bajo las instrucciones que se han referido. Acerca de lo primero tomóse como deliberación el voto del obispo de Vich, consistente en aprobar las cartas, y que de ellas se enviasen copias a las universidades, capitulares y estamento militar; y acerca de lo segundo, acordóse que se pagasen al enviado cinco florines diarios, como se había hecho en casos análogos.
Fue recibida al propio tiempo la siguiente carta, de la que se hizo lectura.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e lo concell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio per satisfer algun tant a la admirado la qual facilment les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres hauran hauda de esser lus stat diferit per nos scriure lus de les coses occorrents. Per tant la occasio ha portat no degam mes diferir vos certificam com per les bones sperançes a nos donades per la Senyora Reyna e encara per lo que sa Senyoria na mes en fet fins a la exequucio de persones e per altres moltes bones provisions fetes per la Majestat sua speravem poder vos scriure de algun bon repos de aquests fets dels pagesos per consolacio vostra e nostra. Mes per quant los desordens e malicia dels dits pagesos son axi grans que mes no sen pot pensar fins açi no mostren esser prou obedients com no obstant la crida feta per la dita Senyora Reyna que paguen les tasques e censos encara molts dells recusen pagar e fan rebellions a lurs senyors e a lurs oficials. Mes avant lo dit prop passat venint sen la via de aquesta ciutat e davallants del castell de Santa Pau cinch o sis homens de companyia sens armes e anants per lurs fets lus son axits molts pagesos aflotats ab crits o uquaments e los han presos e leixaren na anar alguns e aturaren se un pare ab dos fills. E han trames aci lo pare que digues a la dita Senyora Reyna que leixars e soltars hun home pages de la preso a qui dien En Bach qui es pres per lo insult de Santa Pau significant li que si lo dit Bach era penjat que ells dits pagesos li degollarien los dits dos fills hoc que si lo dit Bach per tot aquell jorn no era soltat de la preso que lo dit pare no li calia tornar a veura los dits seus fills car james pus los veuria. E tots los camins de aquelles montanyes de Santa Pau e vehinables son vuy en aquest punt que qualsevol condicio de gents quin passen son presos e acurats per los dits pagesos qui aflotats stan per los boschs e tenen talayes e ab corns e altres senyals en un punt son aiustats en gran nombre. E ses seguit prop la vall de Campmajor que hun bon pages increpant los de aquests lurs desordens lan cuydat matar e li han dada la casa a sacho. E divendres prop passat a dos del present los dits pagesos en nombre de CL o entorn son stats a la vila de Olot demanat aqui al loctinent de vaguer moltes coses enormes de les quals lo dit loctinent ab concell dels consols de la dita vila per squivar major perill e scandol lus na consenti algunes ço es guiatges. Mes avant ses seguit que dilluns a
cinch del corrent fra Saula prior del monastir de Breya e En Paris Vilamala ciutada de aqueixa ciutat de Barchinona venints a la casa de Vilamala qui es en la vall de Hostoles per fer lo capdany de la mare del dit Paris e sor del dit prior han dat en mans de hun aplech dels dits pagesos quils han enpresonats cominant lurs que si neguns dels dits pagesos prenen mort que ells dits pagesos mataran los dits prior e Paris. De aço lo dit prior ha scrit En Ballos per quant li es parent pregant lo molt donas orde nos fassa justicia dels dits pagesos si vol restaurar la sua vida. De totes aquestes coses la dita Senyora Reyna e son concell stan molt congoxats e nosaltres e tota aquesta patria no menys. La dita Senyora Reyna fa molta demostracio de entendrey e dar hi recapte. Deu per sa merce li vulla dar bon concell. De aço qui per avant se seguira vos certificarem. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a VIII del mes de abril any mil CCCC sexanta dos. - E tota ordinacio e beneplacits vostres apparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de Gerona en lo fet de les remençes censos e tasques.

7 DE ABRIL.

7 DE ABRIL.

Después de reconocidas y aprobadas por el Concejo de la ciudad las siguientes cartas escritas sobre el asunto de D. Jofre de Castro, fueron pasadas a los señores Diputados, y habiéndolas firmado mosen Manuel de Monsuar, dióse orden para que fuesen despachadas.

Molt alt e molt excellent Senyor.
Per moltes e diverses letres e derrerament per En Johan Ferrer per aquesta raho per nosaltres trames a vostra Majestat havem aquella devotament e ab molta instancia suplicada que fos merce sua provehir e manar al noble don Jofre de Castro castla de la vila de Cervera esser feta restitucio e esmena dels robols e dans donats per gents de mossen Rodrigo de Rebolledo ço es per Blascho de Bardaxi e Steve Dagramunt com a capitans ab lurs complices e sequaçes en les dues viles que lo dit noble don Jofre ha en lo comdat de Ribagorça los quals robols e dampnificacio per veridica informado daquen rebuda apar esser provenguts per quant lo dit don Jofre se era adherit en los actes dels cathalans seguits per causa de la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor don
Charles de santa recordacio Primogenit de vostra Altesa e per tant demostrava los dits procehiments directament esser stats fets contra forma de la capitulacio entre vostra dita Majestat e aquest Principat formada. E havem scrit e suplicat a vostra dita Majestat que li plagues fer deguda provisio en totes altres coses subseguidos e lo dit don Jofre concernents per manera que la dita capitulacio no restas prejudicada altrament que per observancia de aquella a la qual ab jurament som strets e obligats a nosaltres convendria procehir contra los dessus dits e altres en aço culpables e encara contra les universitats qui los dits robols o dampnificacio han receptats e no res menys contra lo magnifich mossen Luis Cosco loctinent de governador del regne de Arago e de procurador en lo comdat de Ribargorça per los greuges e prejudicis per ell fets contra lo dit noble don Jofre de Castro havents los dits greuges sguart al prejudici de la dita capitulacio en haverlos per enemichs e acuydats de aquest Principat. Et alias segons que juxta forma de la dita capitulacio a nosaltres licit e permes seria. E jatsia per major nostra scusacio e per conduir lo bon exit de aquest negoci a tota tranquillitat e repos e per justificacio de nostre proces havem volgut en aço interposar los LXXII representants la cort de aqueix regne los justicia e diputats del regne mateix e los jurats de la ciutat de Çaragoça scrivint als dessus dits per nostres letres volguessen talment intercedir ab vostra Majestat en quant a ells se sguardava que deguda provisio fos feta en lo dit negoci. E mes sobre aço hajam scrit al magnifich mossen Luis Cosco e als batles e oficials de les viles e lochs del dit comdat de Ribagorça. E fetes totes altres provisions per benefici del negoci que son stades en la facultat nostra. Pero Senyor molt alt e molt Excellent fins aci per la dita vostra Majestat salva tots temps la reverencia de aquella no es stada feta alguna provisio en lo dit negoci o saltim tal que a la reintegracio del dit don Jofre e de la dita capitulacio satisfaça. E com la instancia del dit don Jofre sia a nosaltres continua per la dita raho e la força del dit jurament e obligacio nos strenguen a retre en aço lo deute nostre. Per tant no volents al dit deute fallir com no podem ni devem per continuar nostre degut proces fins a la deguda fi del dit negoci de present scrivim al dit mossen Rodrigo de Rebolledo e al mossen Luis Cosco e als dits batles e oficials del dit comdat de Ribagorça amonestant e requerint los que dins spay de trenta dies apres la presentacio de les letres a ells fahedores en avant continuament comptadors hagen feta restitucio o smena al dit noble don Jofre de Castro dels dits dans greuges e prejudicis a ell fets o sobre aquells ab ell se convinguen e dins lo dit termini per si o procurador lur en nostre consistori compareguen e causes e rahons alleguen e suficientment aquelles proven per les quals a les dites coses tenguts no sien. En altra manera per delliberacio en nostre consistori ara per lavors ya feta los notificam son e seran haguts e reputats per enemichs de vostra reyal corona e de la cosa publica de aquest Principat e sera contra ells passat lo dit termini procehit axi e segons que la dita capitulacio e la facultat per vostra Majestat en aquella a nosaltres donada dispon e ordona segons en nostres letres sobre aço a ells trameses a les quals nos referim mes largament se conte les quals coses dessus dites Excellentissimo Senyor a la Altesa vostra significam ab les presents suplicants aquella humilment e ab la major instancia que podem sia merçe sua talment provehir en lo negoci que de altra provisio o remey usar no afretura la qual cosa succehira a lahor e servici de nostre Senyor Deu e de la Altesa vostra e benefici e repos de aquest Principat e procehira de dret e justicia e nosaltres e aquest Principat reputar la hem a singular merçe e gracia a la Excellencia vostra. Lo qual nostre Senyor Deu ab tota felicitat longament conserve e aquella man de nosaltres lo que sa merce sia. Feta en Barchinona a XVIII de febrer del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls etc. Los deputats del General e consell lur etc. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e conçell lur elegit en virtut de la comissio de la cort general del dit Principat derrerament convocada en la ciutat de Leyda aquest Principat representants. Al molt magnifich
mossen Rodrigo de Rebolledo cavaller domiciliat en lo regne de Arago salut e honor.
Com En Blascho de Bardaxi e Steve Dagramunt homens familiars vostres ab lurs complices e sequaces en los dies prop passats hajen invasides guerrejades e robades dues viles del noble don Jofre de Castro ço es de Laguarres e de la Squarra les quals lo dit noble don Jofre ha e possehex dins lo comdat de Ribagorça la qual cosa juxta informacio daquen reebuda consta provenir no per altra causa que per la adhesio que lo dit don Jofre havia e ha feta ab los cathalans en los actes seguits per causa de la liberacio del Illustrissimo Senyor don Charles de santa recordacio Primogenit Darago e axi redunden en derogacio e prejudici de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey
sobre aço a aquest Principat atorgada la observança de la qual per facultat e potestat per lo dit Senyor Rey atorgada se pertany a nosaltres e som strets e obligats aquella. Per tant volents retre lo deute nostre instats e requests per lo dit noble don Jofre de Castro a vos dit magnifich mossen Rodrigo de Rebolledo qui a les dites invasio e preda havets prestat assentiment e auctoritat ab la present amonestam e requerim que dins XXX jorns comptadors apres la presentacio de aquesta los quals precisament e peremptoria vos assignam hajau feta o feta fer restitucio esmena al dit don Jofre e vassalls seus dels bens e coses depredades e dans donats sobre aço o ab ell e dits seus vassalls daquen no hageu feta concordia o dins lo dit termini comparegau per vos o vostre procurador davant nosaltres e en nostre consistori al qual la cognicio de les dites coses en virtut de la dita capitulacio se pertany e en lo dit consistori allegueu e proven (proveu) suficientment causes e rahons per los quals no siau tengut a les dites coses. Altrament siau cert que passat lo dit termini per deliberacio ya per nosaltres ara per lavors feta sereu hagut e reputat per enemich e acuydat de la corona reyal e de la cosa publica de aquest Principat e sera precehit contra vos e bens vostres axi e segons que en virtut de la capitulacio dessus dita e per la facultat en aquella a nosaltres donada nos es licit e permes e trobarem esser fahedor sens altra monicio o letra que no spereu de nosaltres per aquesta raho. Com aquesta per peremptoria vos trametam sobre la presentacio de la qual starem a relacio del portador qui ha jurat fer la verdadera. Dada en Barchinona a XVIII del mes de febrer del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Al molt magnifich mossen Luis Cosco gobernador del regne de Arago e assert procurador del comdat de Ribargorça e als honorables los batle general e altres
oficials en lo dit comdat de Ribargorça juridiccio exercints a quiscun dells e loctinents seus los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell llur elegit en virtut de la comissio de la cort general del dit General derrerament convocada en la ciutat de Leyda aquest Principat representants salut e honor.
Per altres nostres letres sots data del III dia de octobre vos havem scrit que volguesseu restituir o fer restituir al noble de don Jofre de Castro castla de Cervera e a sos vassalls de la vila de Laguarres e de la Squarra situades dins aqueix comdat tots bens robes e altres coses que en poder vostre o de persones a vostra juridiccio sotsmeses eren pervengudes del e barrejament fet de les dites viles de Laguarres o de la Squarra per lo Blasco de Bardaxi e Steve Dagramunt homens de mossen Rodrigo de Rebollodo ab lurs complices e secasses. La qual cosa per informacio daquen rebuda constaria provenir per causa de la adhesio la qual lo dit don Jofre de Castro havia feta ab los cathalans en los actes seguits per causa de la liberacio del lllustrissimo Senyor Primogenit de santa recordacio e axi redundaven en prejudici de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey sobre aço a aquest Principat atorgada e fermada segons aquestes coses en la dita nostra letra son deduides pus stesament en les quals coses no havem vist que per vosaltres sia stada feta alguna deguda provisio e com per la dita informacio consta los dits bens e coses robades ab los robadors de aquelles esser pervengudes e pervenguts en aqueix comdat e aqui esser stades receptades e receptats. Per tant volents retre nostre deute al qual tenguts som per observança de la dita capitulacio a instancia del dit don Jofre per facultat e potestat a nosaltres per la Majestat del dit Senyor Rey en e ab dita capitulacio atorgada vos monestam e requerim ab la present que dins XXX jorns comptadors apres la presentacio de aquella los quals precisament e peremptoria vos assignam hajau feta o feta fer restitucio e smena al dit don Jofre e vassalls seus dels dits bens robes e coses a ell depredades o ab ell e dits sos vassalls hajau feta concordia sobre aço o dins lo dit termini comparegau per nosaltres o per procurador vostre davant nosaltres e en nostre consistori al qual la cognicio de les dites coses en virtut de la dita capitulacio se pertany e en lo dit consistori alleguen e proven suficientment causes per les quals no sien tenguts a les coses dites. Altrament sia cert que passat lo dit termini vosaltres e les universitats de aqueix comdat e singulars de aquelles per deliberacio ya per nosaltres feta ara per lavors sereu haguts e reputats per enemichs e acuydats de la corona reyal e de la
cosa publica de aquest Principat e sera procehit contra vosaltres e ells axi e segons que en virtut de la capitulacio dessus dita e per la facultat a nosaltres en aquella donada nos es permes e trobarem esser fahedor sens altra monicio o letra que no spereu de nosaltres per aquesta raho. Com aquesta per peremptoria vos trametam sobre la presentacio de la qual starem a relacio del portador de aquella qui ha jurat fer la verdadera. Dada en Barchinona a XVIII de febrer (estamos a 7 de abril en el orden) del any Mil CCCCLXII. M. de Monsuar dega de Leyda.