lunes, 30 de agosto de 2021

LO MISTERI DE LA CONCEPCIÓ DE MARIA. Miquel Victoriá Amer.

LO MISTERI DE LA
CONCEPCIÓ DE MARIA.


Axampla 'l cor, rassa d'Adam maleyta,  Condempnada a la pena de la mort,  Dintre l'eternitat l'hora beneyta  Sona de redempció pe'l teu conort.




Axampla
'l cor, rassa d'Adam maleyta,


Condempnada
a la pena de la mort,


Dintre
l'eternitat l'hora beneyta


Sona
de redempció pe'l teu conort.





La
porta está del paradís tancada


Y
lo camí que hi mena está esborrat,


Mes
la veu del Senyor altra vegada


Un
hort de mes delit l''ha regalat.





L'ergull
enmatziná la teua vida
,


Y
l'amor la ferá reviure al cel


Quant
l'hora del Senyor sia complida


Y
del pecat treta del mon la rel.





EL MISTERIO DE LA
CONCEPCIÓN DE MARÍA.


Ensancha
el corazón, raza de Adán maldita, a muerte condenada: sonó en el
reloj de la eternidad la hora bonancible de tu redención.


La
puerta del paraíso está sellada, borrado el camino que a él
conduce; mas la voz compasiva del Señor, más delicioso vergel te ha
regalado.


El
orgullo envenenó tu alma, y por el amor revivirá esta en el cielo,
cuando la hora del Señor sea cumplida, y arrancada de la tierra la
raíz de pecado.






Axampla l' cor, rassa
d'Adam maleyta,


Y
canta himnes de gloria a ton Senyor:


Concebuda
es María, d'Ell beneyta...


Y
la serpent tremola de pahor.





Ángels
inmaculats que veis la gloria


De
Deu devant son trono inmaculat,


Cantau
lo cántich nou de la victoria,


Que
ha guanyat a l'ergull la caritat.





Cantau,
cantau les glories de María,


Encarnació
de tot l'amor de Deu:


Ella
es la que 'l Senyor ja prometia


A
Adam quant va trencá 'l precepte seu.





Ella
es l'eleta del Senyor per temple


De
la puresa y celestial amor,


Y
eternalment Ella será l'etzemple


De
la magnificencia del Senyor.





Ella
es la dona humil, la dona forta


Que,
armada ab les virtuts de l'Increat,


D'un
novell paradís ve a obrir la porta


Quant
lo cap de la serp haja esclafat.





Ella
del Criador es la clemencia


Que
cobre l'univers ab son mantell,


Y
per lo mon perdut de l' innocencia,


Dona
d'amor del cel un mon mes bell.





Ensancha el corazón,
raza de Adán maldita, y entona himnos de alabanza al Criador:
concebida es María en su gracia y tiembla despavorida la serpiente.


Ángeles
inmaculados que contempláis la gloria de Dios cabe su trono sin
mancilla, pues venció la caridad a la soberbia, entonad el cántico
nuevo de triunfo.


Cantad,
cantad la gloria de María, sublime encarnación de todo el amor
divino; Ella es la que el Señor ya prometía a Adán al infringir
este el precepto de vida.


Ella
es la elegida del Señor para sagrario de la pureza y del amor
celestial; eternamente será Ella el ejemplo de la soberana
magnificencia.


Ella
es la humilde virgen, la matrona fuerte, que armada de la virtud del
Omnipotente, destrozada ya la cabeza de la sierpe infernal, viene a
abrir las puertas del nuevo paraíso.


Ella
es la clemencia del Criador que cubre el universo con su manto, y en
cambio del mundo de inocencia perdido, nos ofrece un mundo más bello
de divinal amor.





Ella estava ab l'Etern
quant fo aufegada


La
terra per les aygües de la mort,


Y
Deu digué per Ella: Altra vegada


No
trametré a la terra eixa dis-sort.





Y
en mitx del llamp, del tró y de la tempesta


Estava
ab Deu al mont de Sinaí


Quant
digué a l'home la paraula aquesta:


No
tindrás altres Deus devant de Mí.





Y
aprés, quant la criatura adulterava


Ab
la vida y ne feya un Deu de l'or,


També
María ab lo Senyor estava,


Y
de sos ulls tancats n'eixia 'l plor.





María,
amor de Deu, tota puresa,


Vina
à nedejá 'l mon de tot pecat;



l'esperança per l'Etern promesa,


Lo
fruyt de l'arbre sant de caritat.





Per
la piadosa Omnipotencia ombrada,


Infantarás Jesús, lo Salvador,


Essent
per tots los setgles exalçada,


Verge Mare de Deu, del sant amor.





Misericordia
del Etern, María,


Ves
al peu de la creu, que Deu ho vol,


A
passar las tres hores d' agonía


De
l'humanal llinatge per consol.





Ella estaba al lado del
Señor cuando la tierra fue anegada por las aguas de la muerte, y por
ella dijo Dios: No enviaré más a la tierra tanto duelo.


Y
en medio del rayo y del trueno y del torbellino estaba con Dios en el
Sinaí, cuando dio al hombre el sublime mandato: No adorarás ante mí
otros dioses.


Y
más tarde, cuando el hombre adulteraba con la vida y del oro
fabricaba sus dioses, María con el Señor estaba, y corría el
llanto de sus ojos, cerrados para no ver el crimen.


María,
amor de Dios, toda pureza, ven a purificar el mundo de toda mancha;
tráenos la esperanza prometida por el Eterno, sagrado fruto del
árbol de caridad.


Te
hará sombra la misericordia del Omnipotente, parirás a Jesús,
nuestra salud; por todos los siglos serás ensalzada, Virgen Madre de
Dios, Madre del santo amor.


María,
misericordia del Eterno, ves (ve) al pie de la cruz, que Dios
lo quiere; ves a sufrir las tres horas de agonía para
consuelo del humano linaje.





Y consumada de salut la
obra,


Alegri
a l'univers ton esperit,


Y
alçant lo vel del mon de Deu, descobre (se llich al
original: ve!
)


La
segona creació de l'Infinit.





ENDREÇA.





María,
Verge santa, inmaculada


Mare
del Redemptor,


Acullnos
per tos fills, dona 'ns posada


A
la casa payral del sant amor.

____



Y consumada la obra de
redención, regocije al universo tu espíritu; y alzando el velo
del mundo de Dios, descúbrenos la segunda creación del Infinito.


María,
Virgen santa, inmaculada Madre del Redentor, adóptanos por hijos,
hospédanos en la casa paterna del santo amor.

___

FE, ESPERANÇA Y CARITAT. Miquel Victoriá Amer.

FE, ESPERANÇA Y CARITAT.



I.


Quant
se veren Adam y Eva


Per
la primara vegada,


Y
sentiren dins son cor


L'amor
sens fi de nostr'ánima,


Que
en agrahiment a Deu torna


Tot
lo bé que d'Ell devalla;


Humiliats,
ab les mans juntes,


Los
ulls al cel axecaren,


Y
son amor muntá al cel,


Transformat
en la paraula.


¡Ó
primer himne d'amor!


¡Ó
primera veu d'hosanna!


¡Quí'l'
tornés sentí' a la terra,


Bella
música de l'ánima!




FÉ,
ESPERANZA Y CARIDAD.


I.


La
primera vez que se vieron Adán y Eva, y sintieron en sus corazones
el amor inmenso de nuestra alma, que devuelve a Dios en
agradecimiento todo el bien que de Él desciende; reconocidos y en
ferviente plegaria elevaron al cielo sus ojos y remontáronse hacia
las nubes sus afectos transformados en la palabra.


¡Ó
primer himno de amor! ¡ó voz primera de hosanna! ¡Quién volviese
a oírte sobre la tierra, sublime música del espíritu!





Lo Criador totpoderós


En
sentirla 's va complaure;


Y,
per amor a sos fills,


Feu
que del cel devallassen


Tres
puríssimes donzelles


D'amor
eternal formades:


Tres
bessones, sols visibles


Per
qui creu, espera y ayma.


Dins
son cor sent l'una a Deu,


L'altre
a la terra es sa imatge,


L'altre
lo veu en lo cel


Y
al cel vol sempre tornarse'n.


Llavors
fonch quant Deu va dir


A
Adam y Eva estes paraules:


-
A vostre cor agrahit


Li
he volgut donar les ales


De
tres amors, tres virtuts,


Fe,
Caritat y Esperança,


Ab
que, quant vulla, a mi vinga


Pera
veure'm cara a cara,


Pera
habitar mon palau,


Pera
menjar a ma taula.


Tot
quant he creat a la terra,


Tot
ho he fet pera vosaltres;


Del
arbre del bé y del mal


Sols
la fruyta está vedada,


Puix
moririeu de mort


Lo
mateix jorn que 'n menjasseu. -


Adam
y Eva al paradís


Devant
Deu varen romandre;





Complacióse de oírla el
Criador omnipotente; y, por amor a sus hijos, hizo que bajaran del
cielo tres purísimas doncellas engendradas por el amor eternal, tres
hermanas visibles sólo para el que cree, espera y ama.


La
una siente a Dios en lo íntimo de su corazón, la otra es su imagen
sobre la tierra, la otra le ve en la gloria y volver a ella es su
constante anhelo.


Entonces
fue cuando Dios dijo a Adán y Eva estas palabras:- Pláceme (Me
place; placéme
) regalará vuestro corazón agradecido las alas
de tres amores, de tres virtudes, Fé, Caridad y Esperanza, para que
pueda volar a mí cuando quiera y verme cara a cara, vivir en mi
palacio y bienaventurada sentarse a mi mesa. Cuanto he creado sobre
la tierra es para vosotros; solo os es vedada la fruta del árbol del
bien y del mal, pues moriríais de muerte en el momento mismo que la
tocarais. - 
Adán
y Eva permanecieron a la presencia de Dios en el paraíso, delicioso
vergel de alegría,





Plasent verger d'alegría


Que
llurs fills tot jorn demanen,
Jatsia recort no 'n quet,


Mes
la Fe 'l pinta encara are.


Y
vingué al mon la superbia


Aportada
per lo diable


A
fer guerra a les virtuts


Ab
que Deu enriquí l'ánima.


Eva
escoltá la serpent,


No
a la Fe que l'hi parlava


Ab
la veu d'humilitat,


Filla
de Amor y Esperança.


Y
Adam també a la superbia


Son
cor, com Eva, donava,


Y
la mort entrá a la terra


Com
reyna a senyorejarla.


Ay,
pecat de vanagloria,


¿Quí
'l' recorda sense llágrimes?


¿Quí
'l' mentará sens lo plant


Que
de pare a fills devalla,


Que
per tot lo mon s'esten


Y
per toda edat s'escampa?


¡O
mala clau de la mort!


May
l''haguès forjat lo diable


Per
fernos perdre la vida,


La
vida que Deu ens dava!

___



por el cual a todas
claman sus hijos, pues aunque no queda de él la memoria, descríbele
la Fé todavía.


Y
conducida por el diablo vino al mundo la soberbia a hacer guerra a
las virtudes con que Dios enriqueció el alma. Eva escuchó a la
serpiente que le hablaba con el acento de la humildad, hija de la
esperanza y del amor. Y Adán entregó como Eva su corazón a la
soberbia, y la muerte entró cual reina a señorear el mundo.


¡Ay,
pecado de vanagloria! ¿Quién puede recordarte sin lágrimas? ¿Quién
meditará en ti sin el llanto que de padres a hijos desciende, que se
esparce por todo el mundo, y se perpetúa en todas las edades? ¡O
mala llave de la muerte! Nunca pudiera Luzbel forjarte, para hacernos
perder la vida que Dios en su bondad nos regalara!

____



II.





Restant
Deu enfellonit


Feu
justicia assenyalada


Forallançant
a Adam y Eva


De
sa heretat y sa casa:


Vers
lo qual son cor, sos ulls


Tot
plorosos se giraven


Quant
la terra de la mort


Devant
ells se presentava...


Y
devant del paradís


Tant
sols hi veyen lo ángel


Que
'l brant flamejant brandia,


Y
les flames que volaven


Entorn
del árbre de vida


Lo
camí per' esborrarne.


¡Ay,
primer himne d'amor!


¡Ay,
perduda veu de hosanna,


Que
en lo jorn de la creació


De
la terra al cel pujava!


¡Ay,
veus del cor, veus de gloria,


Bella
música de l'ánima!


¿Qué
'us heu fet, y está la terra


Tota
triste y desolada?


Del
paradís Adam y Eva


Sols
malmesa l'Esperança


S'en
dugueren ab lo plor


Que
llur pecat infantava;





II.


Irritado
el Señor hizo señalada justicia, lanzando a Adán y Eva de su
heredad y de su casa: hacia ellas volvían su corazón y sus ojos
lagrimosos, cuando se presentó a su vista la tierra de la muerte....


Y
a la puerta del paraíso sólo veían al ángel que blandía la
espada de fuego, y las llamas que rodeaban el árbol de la vida para
borrar el camino que a él conducía.


¡Ay,
primer himno de amor! ¡Ay, perdida voz de hosanna que en el día de
la creación te elevabas hacia el cielo! ¡ Ay, voces del corazón,
voces de gloria, sublime música del alma! ¿Qué fue de vosotros que
está la tierra toda tan triste y desolada?


Del
paraíso solamente se llevaron Adán y Eva la maltratada Esperanza y
el llanto que engendró su crimen; y alzaron hacia el Señor su vuelo
la






Y la Fe y la Caritat


Escarnides,
rebujades


S'en
tornaren cap al cel,


Cap
al cel fent la volada.


L'Esperança
anar volia,


Volia
aná' ab ses germanes,


Mes
tan estreta le duyen


Que
obrir no pogué les ales;


Y
ella be veya en lo cel


Ses
dues sors ben aymades,


Y
pendre 'l vol no podia,


Y,
pobreta, les cridava


Que
volia anar ab elles,


Que
vinguessen a axecarla!


Fe
y Caritat respongueren


Que
foren tan maltractades


En
lo mon, que no hi vendrien


Sino
ab Deu altre vegada,


Perque
be hi fossen rebudes


Y
enjamés foragitades.


Mes
tant dol, tant dol ne feya


La
desvalguda Esperança,


Benavyrança
somiant


Y
no trobant mes que llágrimes,


Que
a la Fe y la Caritat


Deu
va fé, aquesta encomanda:


-
Tornau al mon, filles meues,


Mon
fill Jesús esta nit


Naxerá
dins una estable;


L'humilitat
torna al mon





Fé y la Caridad
despreciadas y escarnecidas. Bien quiso la Esperanza seguirlas, mas
llevábanla tan oprimida, que no pudo extender sus alas. Ella veía
en la gloria a sus amadas compañeras, mas no pudo alzar el vuelo y
llamábalas triste, y decía que a levantarla vinieran, que con ellas
irse quería!



y Caridad respondieron que había sido tan cruel con ellas el mundo,
que otra vez no volverían sino con el Señor, para ser bien
recibidas jamás de allí lanzadas.


Mas
tal era el duelo, tal el gemido de la Esperanza desvalida, soñando
siempre ventura 
y
no hallando sino lágrimas, que Dios dijo a la Fé y a la Caridad: -
Volved, volved al mundo, hijas mías. Jesús, mi hijo, nacerá esta
noche en un pesebre y tornará al mundo la humildad que





Que lo diable bandejava.


Tornau
al mon, filles meues,


Feu
reviure l'Esperança


Que
allí defall tota sola,


Y
aculliment si no 'us daven


Contra
superbia, avaricia


Y
lucsuria malanada,


Contra
ira, gola, enveja,


Contra
peresa bastarda,


Mon
Fill al peu de la creu


Vos
oferirá posada;


Y
allá estaréu per quants vullen


Muntar
ab les vostres ales


Al
cel d'amor que he promés


A
qui creu, espera y ayma. -


___

perseguía
Luzbel. Volved al mundo, hijas queridas, haced revivir la Esperanza
que débil y sola desfallece; y si no os diesen acogimiento contra la
soberbia, la avaricia y la lujuria torpe, contra la ira, la envidia,
la gula y la pereza bastarda, mi hijo os dará hospedaje al pie de la
cruz; y allí moraréis perpetuamente, para ofrecer vuestras alas a
cuantos anhelen remontarse al cielo de amor que he prometido a quien
cree, espera y ama.


_____