Tomo I, texto LIV, comte Durgell, Jayme Darago

LIV.

Legajo de cartas reales n.° 107. 4 de mayo de 1410.

A mon senyor lo rey - Del comte Durgell. - Molt alt e molt victorios princep et senyor. - De vostra gran senyoria ab humil reverencia he rehebuda una letra en la qual senyor me manats que yo us de mon officy de la lochtinencia et exescesca aquell en aquest regne asi senyor que la pau et bona amistat que yo he feta de les bandositats dels bandos et altres sia conservada entre ells sia feta justicia. Axi mateix seyor man avets feyt saber que de aquest feyt havets scrit al archebisbe et als nobles homens als diputats del regne et als jurats de çaragossa (ç mayúscula) a que senyor vos respon que de continent que les vostres letres hagueren rehebudes los dits jurats de çaragossa ab molts consellers foren a mi et los nobles don Anthon de Luna don Pedro de Castre lo castella Damposta lo comenador de Montalban don Johan Dixar don Artal Dalago don Francesch Dalago don Artal Dalago lo jove don Felip de Castre mossen Johan de Luna et cavallers mossen Gonçalbo de Linyan mossen Felip Durries mossen Federic Durries mossen Marti de Pomar mossen Marti Loppez de Lanuça mossen Johan Royz de Moros mossen Garcia de Sese mossen Ramon de Palafoys mossen Johan Eximenez de Salanova mossen Johan Dazlor mossen Bravo et molts altres nobles cavallers et scudes et ciutadans del regne et los dits jurats de çaragossa ab molts altres consellers diguerenme que la ciutat de çaragossa de continent que hague rehebuda vostra letra en consell havia deliberat que me admetessen els plahia que usas de ma lochtinencia et exercis aquella et aço senyor me mostraren per actes publichs preses et testiffiquats per lescriba de son consell: instant et pregantme senyor que daquiavant los juras furs privilegis et libertats del regne et quels fes justicia. Yo senyor acceptant la dita admissio los dix que offeria fer la justicia et que era prest de jurar los furs et privilegis et servarlos aquells et les libertats del regne et de totes aquestes coses se pres carta publica. Axi matex senyor los missatgers quey son deles ciutats villes et lochs del regne me fan gran instancia quels visite car prests son de admetrem tan son desigosos de justicia. Et a les dites coses senyor tots los dessus nomenats et molts daltres son concordes els plau volenterosament: empero senyor al arquebisbe de çaragossa a don Pedro Durrea et altres de sos partides les dites coses nols son agradables lo zel senyor perqueu fan no crech quels alce gayre que justicia en aquest regne fos feyta. E sepiats senyor que de feyt han stablides la seu casa del arquebisbe les lurs posades: perque senyor notifican a la senyoria totes les dites coses humilment supplich que en cas que del dit fet vos sia scrit eus informassen per altra manera lo dit arquebisbe o altres queus placia senyor no donarhi crehença com aquesta sia la veritat ni tampoch senyor en los dits fets provehissets per altra manera senyor toquan derogacio de vostres derreres lettres et honor mia cor yo senyor pus tant avant ne cavalcat per vostra honor et mia migançant la grassia de Deu me tinch per dit pus ab consentiment dels dessus dits son estat admes de venirne a bona fi et deguda conclusio: et manme vostra senyoria ço que de sa merce sia. Scripta en çaragossa a IIII de maig del any de MCCCCX. - Senyor. - Vostre humil nebot qui besant vostres mans et peus se recomane en vostra grassia et merce - Jayme Darago comte Durgell. - Jayme.

CXVI. Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

CXVI.
Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugallie Ungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Galletie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbi Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon indiarium orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Hapspurgi (Habsburgo) Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristanni et comes Goceani. Quia regalis favor tunc debet esse propensior et amplior cum justis populorum supplicationibus imploratur his precipue que ipsorum populorum commodum et utilitatem respiciunt: hinc est quod per fideles nostros Hieronymum Calaph utriusque juris doctorem et Hieronymum Roig notarium syndicos civitatis nostre Illerde fuerunt coram magestate nostra reverenter oblata et presentata in viam supplicationis capitula quedam quorum tenores unus post alium seriatim sic sequntur.
- Sacra catolica real magestat: com en la ciutat de Leyda hi haje pare de orphens lo qual te a son carrech purgar la dita ciutat de belitres y vagabundos e altra gent perduda qui son seminari de lladres y lo dit exercici y ministeri nos puga ben fer per no tenir lo exercici y forsas prou bastants lo que es causa que dita sua ciutat de Leyda esta plena de gent odiosa qui devasten les heretats y territori: per facilitar la repulsio de semblant gent suppliquen a vostra magestat miser Hieronym Calaph y Hieronym Roig syndics de la dita ciutat de Leyda tramesos a les corts que vostra magestat mane celebrar en la present ciutat de Barcelona sie de son real servey concedir a la dita ciutat de Leyda y pare de orphens de aquella lo mateix exercici y jurisdiccio que per privilegi us e costum te lo pare de orphens de la ciutat de Çaragossa. Plau a sa magestat que lo syndic done primer informacio sobre quina es la jurisdiccio del pare de orphens de Çaragossa. Item suppliquen a vostra magestat los dits syndics sie de son real servey per conservacio de la dita ciutat que los pahers que vuy son y per temps seran que per privilegis reals son ja executors dels deutes de la dita ciutat tinguen en la exaccio de aquells la matexa jurisdiccio que en semblants te lo clavari de la ciutat de Barcelona per privilegis o altrament e que se puga procehir contra los debitors y hereus de aquells e sos successors de la manera que dit clavari ha acostumat procehir en la ciutat de Barcelona per recuperacio dels deutes de aquella volent los deutes a la ciutat de Leyda deguts y devedors sien axi privilegiats tam in exequendo quam alias in omnibus et per omnia com ho son los de la dita ciutat de Barcelona concedint a la dita ciutat de Leyda pera dit effecte tots los privilegis a la de Barcelona concedits. Plau a sa magestat concedir lo contengut en lo present capitol perals debits que seran de assi al davant tant solament y que en los deguts se serve lo acostumat. Item suppliquen a vostra magestat los dits syndichs sie de son real servey concedir privilegi a la dita ciutat de Leyda de que la prohomenia del morbo (peste mórbida) de dita ciutat de Leyda en temps de pesta (la peste) o guarda della tant com durara dita guarda puga la dita prohomenia ensemps ab los pahers crear morbers com acostume als portals y camins los quals puguen portar insignia e durant dita guarda puguen crear un morber o mes segons la necessitat ocorrera y que puguen portar insignia per la ciutat y attendrer a la custodia del morbo e executar lo que dita prohomenia ordenara e deliberara concernent la custodia y guarda del morbo e que la matexa prohomenia qui ha acostumat y acostuma ordenar y provehir les coses conferents a dita guarda y custodia del morbo conega y puga conexer dels que a sos ordenaments y statuts contravindran. Plau a sa magestat concedir a la ciutat de Leyda lo mateix privilegi que te la ciutat de Barcelona per raho del morbo servant en tot la mateixa forma y exequcio. Item per quant al present hi ha moltes cases derrocades en la dita ciutat e de cadal dia se enderrocan e los amos de aquelles tant per restar impossibilitats com per haverhi en elles carregats censos y censals no reedifiquen en gran dany de la cosa publica de la dita ciutat e diformitat de aquella e faent manament la dita ciutat als amos pera que obren y en renitencia dells als qui tenen censos y censals sobre dites cases pera que les obren lo que axi los uns com los altres han sempre recusat fer e en fer diligencies la ciutat per trobar persones a effecte per establir los patis pera reedificar les cases non ha pogut trobar nin trobe per temor de les molesties comminen los senyors directes e los qui tenen dits censals pretenent que lo sol los resta sempre obligat lo que es causa de que dita ciutat se vaje derruint y depopulant la conservacio de la qual conve al be publich: per ço suppliquen a vostra magestat los dits syndichs que per lo be public sie servit concedir a la dita ciutat que sempre y quant se derrocaran algunes cases e encara tinga lloch en les que ja vuy son derrocades que los pahers de dita ciutat de Leyda que vuy son o per temps seran ab veu de publica crida manen y amonesten als amos de aquelles pera que dins lo termini de vint dies per dits paers prefigidors posen ma y ab effecte donen orde en reedificar dites cases e reparar aquelles certificantlos que si dins aquell seran negligents en comensar y apres prosseguir se dara llissencia als senyors directes si ni haura o als qui tindran censals o altres hypothecas pera reedificar dites cases e dits amos restaran privats dellas: e si passat dit termini no hauran obehit a la dita crida sien encontinent privats de sos drets: y ab altre crida publica sie lo mateix manat y amonestat als qui tindran censos o censals o altres hypotecas sobre dites cases que dins consemblant termini facen lo mateix ab comminacio que en sa negligencia seran privats de sos drets censos censals e hypotecas e seran stablides a altres persones als quals se donara llicencia de reedificarles: y passats dits terminis puguen liberament los dits paers stablir les cases derrocades o patis delles a qualsevol persones liberament a obs de reedificarles y que ex tunc ipso jure de facto sien privats axi los amos com los senyors directes de censos censals e hipothecas donant per asso tota facultat jurisdiccio a dits paers e que no obstant appellacio ni inhibicio se pugue procehir al sobredit e a la reedificacio de dites cases sens incorriment de pena alguna prohibint que semblants causes per ninguna qualitat puguen esser evocades a la real audiencia com concernesca molt lo be public y conservacio de dita ciutat patrimoni de vostra magestat e que los que hauran reedificat dites cases no puguen esser molestats per dita raho en ningun temps. Plau a sa magestat concedir lo contengut en dit capitol ab la forma seguent: ço es que haventhi algunes cases enderrocades puguen los paers amonestar als senyors utils y possessors delles que dins sis mesos comensen la reedificacio de aquelles y ab tot effecte continuen la reedificacio fins a degut compliment y que passats los dits mesos desdel dia de la notificacio de dita monicio legitimament faedora puguen los dits paers procehir a adjudicacio del sol o pati y aquell se puguen applicar pagant al senyor del pati lo valor de aquell conforme per experts sera extimat sens empero prejudici dels drets dominicals als senyors directes competents tant per lo dret de amortitzacio (recuerden la desamortización de Mendizábal) com per los censos y luysme. Item attes la dita ciutat de Leyda de llarch temps en sa fa y acostuma fer pujeses quatre de les quals fan un diner y es moneda inutil per al corrent temps y en moltes ciutats y viles del present principat baten menuts los quals la dita ciutat de Leyda desije poder fer y batre per la comoditat se lin spera resultar ab la qual y altres moltes sumes de diners que ha menester desija acudir a reedificar lo pont major se li es derrocat y reparacio de les muralles les quals estan arruinades: supplican per ço los dits syndics a vostra magestat sie de son real servey concedir licencia permis y facultat a la dita ciutat de fer y batrer menuts que sien de lliga ab les armes de la ciutat y correguen per ella y per las veguerias de Lleyda Tarraga Cervera Balaguer y Agramunt. Plau a sa magestat que essent la lliga bona y conduent sels concedira ab que sols valeguen en la vegueria de Leyda.
- Supplicando nobis humiliter ut predicta omnia et singula in supra insertis capitulis et quolibet eorum contenta vobis dictis syndicis et civitati et singularibus dicte civitatis nostre presentibus et futuris concedere et impartiri dignaremur. Nos itaque animadvertentes preinserta capitula que visa et recognita fuerunt per magnificum et dilectum consiliorum nostrum Hieronymum Sen Just utriusque juris nostre regie audientie doctorem ex cujus relatione nobis constitit et constat pro bono regimine dicte civitatis nostre Ilerde et illius singularium expedire: hujus supplicationibus inclinati omnia et singula in preinsertis capitulis et quolibet eorum contenta juxta decretationes et responsiones in calce preinsertorum capitulorum dicte civitati et ejus singularibus presentibus et futuris concedere decrevimus prout per presentem de nostra certa scientia deliberate et consulto concedimus laudamus et approbamus ac nostre regie concessionis munimine et presidio roboramus auctoritatemque nostram regiam interponimus pariter et decretum. Quocirca illustribus propterea spectabilibus venerabilibus nobilibus et magnificis dilectis consiliariis nostris quibuscumque locatenentibus et capitaneis generalibus nostris in dictis nostris regnis Aragonum et Valentie et principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellariam doctoribus nostre regie audientie regenti officium nostri generalis gubernatoris et gerentibus vices ejusdem bajulis generalibus et procuratoribus regiis necnon prothonotario nostro et ejus locumtenenti vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguziriis virgariis portariis ac ceteris officialibus nostris constitutis seu constituendis ac eorum locatenentibus seu officia ipsa regentibus presentibus et futuris precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis quatenus hujusmodi nostram confirmationem et omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant per quos deceat cauti secus agere fierive permittere aliqua ratione seu causa si dicti officiales et subditi preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo quo nostri locumtenentes et capitanei generales presentis principatus Cathalonie et comitatuum Rossilionis et Ceritanie utuntur impendenti munitam quia in promptu non est sigillum regium comune nostrum.
Data in nostra civitate Barchinone die ultimo mensis junii anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo nonagesimo nono regnorumque nostrorum anno secundo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi don Petro Franquesa visa per Covarrubias vicecancellarium Sabater regentem cancellariam Fontanet pro generali thesaurario et me conservatorem generalem. - Vuestra magestad hace merced a la ciudad de Lerida de los capitulos en forma de suplicacion suso insertados.

Tomo I, texto LVI, comte Durgell, Narcis çabastida

LVI.

Legajo de cartas reales n.° 107. 11 de mayo de 1410.

A mon senyor lo rey. - Del comte Durgell. - Molt excellent princep e victorios senyor. - Mon senyor hir reebi una letra de vostra senyoria de creença per Narcis çabastida de vostra tresoreria la qual senyor es aquesta que jo guardas docasio aquesta ciutat: a la qual senyor vos responch que jo la guart e he suffertes coses per sguart de vostre offici que nou hagra feyt si fos estat per mi mateix açi e si molt si tornen nos soferira. Mas que placia a vostre senyoria de voler haver lo grat que devets per vostres letres affectuoses a aquells qui volen que justicia hinc haja e vostre offici en aquest regne jo exercescha e haver grat per dit e per feyt e per letres a aquells quey contrasten ço es larchabisbe de çaragossa e don Pedro Dorrea que hic isquen car don Anthon hic ixirie com en mon consell me havie atorgat que sinch exiria si don Pedro hic isques e ab aço fore levat tot lescandil lo qual ha dit que non farie res: perque senyor jo provehire en los feyts segons se requir e en tal forma que vos me serets tengut de remuneracio supplicantvos que pus vostra senyoria nom socorre de diners quem socorregau de bones paraules per vostres letres e a aquells qui son en lo benavenir del regne. Et placieus senyor que en ma absencia vos vaja lo cor en mi e en mos affers maravellantme de vostres secretaris com nom scriuen Jayme Darago com aytal es mon nom e daquest me tinch per content e no de degun altre salvant vostra altesa. Si letra deguna vostra senyor ve quem muden la manera quem soliets scriure no la reebre car no se cosa perquem degats mudarlom pus nom havets mudat de titol: e no es stada ma falta mas com vos nom havets donat la heretat que jo volenter haguera mudat lo titol: supplicant vostra senyoria que man ço que li placia com a humil vassall car feyt sera. Scrita en çaragossa sots mon sagell secret a XI dies de maig lany MCCCC deu. - Senyor. - Vostre humil nebot qui besant vostres mans e peus me coman en gracia vostra e merce - Jayme Darago comte Durgell - JAYME.

1 DE JUNIO, 1461

31 DE MAYO. NO APARECE. 

1.° DE JUNIO.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros asuntos de la Generalidad.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per vostra letra de vint e set del present so avisat haveu molt a pler se done orde aquests sinchcents homens e sinquanta rossins sien per mi retenguts per alguns pochs dies ab sperançes e paraules bones fins tant per vosaltres sia feta deliberacio contraria a la que feta haviau de no dar pus sou passat lo present mes. E jatsia ans de haver rebuda vostra letra jo fos ja en congoixa de poderlos assegurar e donarlos paraules per quant entre ells era ja fama de vostra deliberacio dients moltes rahons. No menys he hagut afer de reposarlos de present per esser pus prop de la fi e terme del dit mes specialment que noy havia nengun dells qui no hagues servit qui set qui vuyt qui deu e dotze jorns de buyt e ara en temps de messes (mies, mieses, sembrat) e de guany servir sens neguna paga sino ab sperança de esser pagats e que havien despes quant tenien e que no sabian de ques visquessen. Quant puch e pore treballare en reposarlos pus los fassa segurs que hauran sou per lo mes qui ve quim par joch forçat per la gelosia en que stich tots nom lexassen e jo sols restas ab les banderes en la present ciutat. E per quant aquest sou hi tot laltre qui ses donat fora Barchinona ses donat per En Johan Ferrer he pensat dirlos com per occupacions vostres aqui la partida den Johan Ferrer per acordar a ells e ferlos emprestança ses haguda a diferir fins diluns o dimarts primer vinents e axi que no dubtassen car encara que lo dit Johan Ferrer no fos aci sino dins tres o quatre jorns dins lo mes de juny per lo qual deman venir los diners jo ere content comensassen comptar sou lo primer del dit mes de juny primer vinent e que de aço jo los feya sagurs sens dubte algu hi en aquesta manera jo los he reposats hi creu jo se asseguraran. Per ço placiaus mossenyors molt reverends e magnifichs lo dit Johan Ferrer expedir e prest daça trametra ab diners e lo que mester sera com a mi sia forçat ferlos fer emprestança al diputat local de X o XII florins per conestablia per mes asegurarlos e tenirlos ligats. Mes senyors molt reverend e magnifichs per quant la convocacio del comdat de Ribagorça es serta e mes com lo Senyor Rey sen va a Seragossa e sera dema Deus volent. Los pobles de aquesta ciutat stan pus sglayats que dir nos pot de que los pahers han volgut ajusta son consell general los haja trames micer Stopinya per lo qual ensemps ab hun paher son stat pregat volgues trametra duas spias la via del Rey de les quals la una vingues e laltra restas e tornas alla e de aço los pahers me pregaren molt. Jo vehent que lo cami daci a Çaragoça no es tant lonch com fora daci en Navarra son stat content per ajudar a metre ells en repos per que siaus avis. Vostres letres axi la mia com dels pahers de Leyda derrerament rebudes han lavada a mi forma de molt bones paraules en aquests acordats per quant nols he poguda mostrar vostra letra en lorda en que sta e als pahers de aquesta ciutat en molta congoxa per quant los del consell general han volgut veure aquella en lo qual son tants e de tantes condicions que corre gran perill mes pratichas e paraules sien cregudes hi axi placiaushi atendre per altres vegades. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a vint e nou de maig any Mil CCCCLXI - Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. La present sera per certificar vostres grans reverencies e magnificencies com entre letres que hun home de passada he trobada una letra que mossen lo vicecanciller fa a la Senyora Reyna la qual es de la tenor seguent. A la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna. Senyora molt Excellent. Nova certa havem aci com lo Senyor Rey havia delliberat de combatre …. e los qui eren dins no han sperat lo combat se fes ans han promes de donarse .... per tot lo jorn al Senyor Rey sino hauran hagut secors e no es possible lo hajen segons dehien los qui hi son stats car los passos son dificils dentrar e lo Senyor Rey quis troba ab D.CCC cavalls e IIII mil pahons (peones, de pie) nostro Senyor per la sua infinida clemencia li don victoria el torne prest ab salut com vostra Excellencia desiga mes se diu que son entrats en Navarre VIII mil homens del comte de Foix entre peu e de cavall. Mes Senyora molt Excellent la ciutat de Çaragossa delibera passat per consell de trametre al Senyor Rey trescents ballesters axi que per gracia del bon Jhesus totes coses succeixen de bo en millor e noy ha restat home de condicio no haja seguit lo Senyor Rey. Ara resta placia al bon Jhesus vulla dirigir vostra virtuosa Senyoria e confiam de la sua infinida clemencia que ho fara pus la guarda proseguida per vostra Excellencia es justa. De Çaragoça a XXV de maig del any 1461. - Senyora molt alta. - De vostra Senyoria humil vassall e sotsmes lo vicecanciller del Senyor Rey e vostre. - Pages.
La qual letra no obstant faent la present es ates hun correu del qual e registra un plech qui va dreçat al maestra de Muntesa dins lo qual he trobat trelat de una letra la qual vos tramet en que segons lo qui scriu mereix de lin poder dar fe del que ell scriu quis vulla que vulla rahonar lo contrari. Hir es passat un correu a vostres reverencia e magnificencies. Los pahers e consell daquesta ciutat me feren anar a ells per parlar de moltes coses de les quals volien consultar e comunicar ab mossen lo veguer nostre. Entre les altres volien que segons los ere ofert per vosaltres mossenyors quant mester haguessen que yols fes pagar dues spies per la ont es lo Senyor Rey de les quals la una vingues laltra restas alla. Per no tardarnos tant han cridat ses hagut a fer per ço com dona Olionor de Castro los ha avisats largament del contengut en aquella letra que don Felip (de Castro, de Castre) ha rebuda per lo derrer correu haveu rebut nostre. Perque he delliberat avisarvosne a fi que sius plau sia fet. Axi sera fet sino per altres voltes guardar hiem millor. Tot ço quis fa es per mils servir vostres reverencies e magnificencies les quals me manen tot quant los placia ordenar e en gracia dels quals molt me recoman. En Leyda a XXVIII de maig 1461. - Mossenyors del qui es prest servir vostres reverencies e magnificencies qui a vosaltres molt me coman. - Bernart de Stopinya.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors. Huy demati havem rebuda vostra letra ab copia de la letra de la Senyora Reyna e de la resposta per vosaltres a la sua Excellencia feta. Esnos dit ab la dita vostra letra seguiscam la dita Senyora Reyna e anem en aquel loch hon sa Excellencia elegira aturar e reposar. Nosaltres lo vespre passat de continent fom junts aci desempetxam correu a la dita Senyora Reyna scrivintli que li plagues certificarnos del loch hon sa Altesa delliberara aturar. Aquesta hora encare lo correu no es tornat per que sapiam lo loch. Per quant vuy es dia de diumeuga (diumenga, aunque se lee una u) hoierem missa e apres de continent nos metrem en cami seguint la via de la dita Senyora Reyna e farem segons per vosaltres nos es scrit. Per semblant fan los embaixadors de aquesta ciutat e per ço pot esser comunicada la present als senyors de consellers de la dita ciutat per quant ells no scriuen. Ab tant molt reverends nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vos haja en guarda sua. De Caldes a XXXI de maig any Mil (falta CCCC, sino sería el año 1061) LX hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors vostres.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors. Ora tarda a XXVIII del present mes de maig be resebut vostra desigada letra de vint e quatre del dit mes e aquella lesta vos responch que si no fossen los afers del regent la governacio e consols daquesta vila en los quals per vostra part jom so interposat partira mes a mi cove veure los afers qui pesen prou si poran venir a bona conclusio e lo dit regent qui ma vuy fet pregar vulla treballar en lo dit fet e nom anuig e fas compte que en spay de tres o quatre dies sen veura la fi e si nos poden finar Deus volent diluns o dimarts pertre car desig tinch de esser aqui ab vosaltres mossenyors. E la Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors sia la vostra continuada guarda. De Perpenya divendres a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - Mossenyors. - Lo qui es prest a vostra ordinacio Francesch Lobet.

Als molt reverend e honorables los senyors deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e honorables senyors. Notificam a vostres reverend e honorables savieses com vuy ques compte XXIII de maig ses publicada aci certa crida tocant nostre negoci dels remenses la tenor de la qual no havem pogut percebra ne lo notari de aquesta deputacio local jatsia request ab carta nons en ha volgut dar translat ans per contrari la demanat de nostra requesta e per ço no havem pogut saber sins cove a fer algunes coses. Hannos dit que En Bernart Prat de Mata e alguns consindichs nostres son stats devant vostres reverencies faents e instans certs actes los quals nosaltres e la major part de nostres consindichs consellers e principals ignoram amegantse de nosaltres ans com los ne havem demanats nos han callat donantnos aquest fet gran causa de sospita com ells no hagen potestat alguna e a nosaltres sabria greu volguessen decebre vostres reverencies meravellantnos de dit Bernart Prat que ja en dies passats per III vegades per justes causes es stat revocat de tota potestat de dit sindicat e encare ell ab son frare Pere Prat Esteve Guinard e P. Corones no ha cessat ingerirse en nostre negoci contra voluntat de la major part dels sindichs consell e principals nostres les quals coses nos meten en gran pensament. Perque senyors molt reverend e honorables a vostres reverencies suplicam queus placia manar fernos donar translat de dita crida per forma que aquella vista ab nostres consindichs consellers e principals ne pugam conferir ab vosaltres. E sia lo Sant Sperit en proteccio vostra. De Gerona a XXIII de maig del any de la nativitat de nostra Senyor Mil CCCCLXI. - Qui a vosaltres molt reverend e honorables senyors se recomanen. - Johan Rocha Pere Plans Miquel Vidal sindichs. Johan Riard Jacme Bisbe Pere Simon Pages Guillem Coll Jaume Salom consellers de dit negoci poblats en lo bisbat de Gerona.

17 DE FEBRERO.

17 DE FEBRERO.

Empleóse esta sesión con la lectura de varias cartas cuyo tenor es como sigue:

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables mossenyors. Per vostra letra de XIII a Xllll del present per Molins correu entre V e VI hores de nit rebuda som certificats de la licenciacio de nostre embaxada e com nos pregau e encarregau anem aqui per donar millor informacio de les coses passades e fer e delliberar lo que sera necessari. A que vos responem havem gran plaer de vostra deliberacio e de continent haguerem spatxat lo present correu e forem partits per anar aqui sino sperants labbat de Poblet e mestre Ferrando los quals com vos havem scrit ab la Senyora Infanta son anats a la Senyora Reyna ab lo apuntament en scrits del qual vos havem tramesa copia e ir los ne fem correu notificantlos dita licenciacio e encarregantlos si la Majestat del Senyor Rey no passave en lo dit apuntament de continent sen tornen car nosaltres los speram e ya forem partits sino per ells los quals no han pogut axi spatxar com pensavem per quant crehiem haguessen trobada la Senyora Reyna en Ossera com nos ere stat dit e havem sabut certament es en Çaragossa e axi haurem sperar algun dia mes fahentsvos certs mossenyors que si lo apuntament sera plasent al Senyor Rey nosaltres ya abans e tots temps tenim deliberat avisarvosne e sens vosaltres no finar res com es degut e pertinent axi com crehem vosaltres en qualsevol conclusio de aquest fet nos apellareu. E es ver que en venir e declinar al dit apuntament per la dita Senyora Infanta mogut nos han induits los respectes de quexa vos havem scrit e assenyaladament lo avis per vosaltres fet ab una letra de X del corrent la on dieu res de tractes o expedients audiencia nous parra donadora sino recobrant la persona del Senyor Primogenit. E axi conformantsnos ab vostra voluntat e veents lo efecte del apuntament sis segueix suplir a tot lo que per lo Principat es demanat tant en recobrar la persona del Senyor Primogenit quant en reintegracio de les leys e libertats cathalanes quant encara en la seguretat e repos del dit Principat e de tots nosaltres fem lo dit apuntament redigir en scrits lo qual on nos seguescha servex a justificacio e descarrech de tots segons vos havem scrit. Tan prest com los dits abbat e mestre Ferrando seran arribats partirem per anar aqui Deu volent mas per quant es pertinent e degut a tots embaxadors fer relacio del que fet han e aquella comodament nos pot fer sens lescriva qui en tot ha entrevengut e te los actes e havem vist vostres providencies deliberar que Nanthoni Lombard scriva de nostra embaxada reste aci fins per vosaltres li sie scrit vos pregam molt afectadament per nostre descarrech lo dit Anthoni vage ab nosaltres com sia molt necessari e sens ell relacio nos pot acabadament fer. E sia la Sancta Trinitat proteccio de tots e direccio del negoci concorrent. Scrita en Leyda a XVI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los diputats del General de Cathatunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Divendres proppassat XIII del corrent mes rebem de vostres grans reverencies una vostra letra sots data de XII del ya dit mes e aquella lesta encontinent entreveninthi lo loctinent de deputat de aquesta ciutat havem sollicitats los conestables per los cent homens demanats prestament se matessen a punt e anassen a vostres reverencies e prestassen lo jurament e homenatge segons forma ab vostra letra donada e fetes alguns dells lurs bestretes segons lo loctinent de deputat largament vos scriu vos remetem los dits cent homens ab lurs conestables qui son quatre e hauriemvos a gracia que lurs capitans fossen de aquesta terra. E per tant com lo venerable En Marti Johan Doris donzell senyor del castell Doris es singular amador de la cosa publica del Principat de Cathalunya e encara de aquesta ciutat e per conseguent sie digne de gracias e favors o axi mateix lo venerable En Bernat de Muntredon domiciliat en aquesta ciutat aquests dos fossen capitans de aquests cent homens queus trematem e on e en cars lo dit Oris fos empatxat de esser capita vos sia plasent en son loch sia posat lo venerable En March de Planella donzell e domiciliat en
aquesta ciutat e tot aço vos reputarem a gracia molt singular. E conserveus molt reverent honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XV de febrer del any Mil CCCCLXl. - A tot vostre manament e ordinacio prests quis recomanen en vostra gracia e recomendacio los consellers de Vich.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los diputats del General de Calhalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Lo dia de ir que era divendres e XIII del corrent mes rebi una vostra letra sots data de XII del dit mes dins la qual trobi una crida ordonada. E vostra letra per mi lesta e ajustats los consellers desta (de esta; d´esta; d´aquesta) ciutat prest matem en execucio lo contengut de vostra letra fahent prestar al veguer e jutge ordinari sagrament e homenatge la hu al altre com lo sotsveguer yal hagues prestat segons forma ya donada e prestament lo dit veguer mana publicar e de fet es stada publicada la dita crida e encontinent son stats sollicitats los quatre conestables per los cent homens demanats elegits prestament se metessen a punt e ensemps tirassen en vostra ciutat es presentassen a les vostres grans reverencies prestans cascuns lo jurament e homenatge segons forma en vostra letra donada e que si havien master diners los seria feta bestreta. E continuament los dits consellers ensemps ab mi ses trebellat que los dits cent homens han hagut bon compliment e per cascu dells prestat lo jurament e homenatge segons forma de vostra letra en vigor de la qual per En Galceran Prat arrendador de la bolla (bula) de aquesta ciutat segons vostra ordinacio los son stades fetes bestretes de diners e per cascu fermades apocas dirigides a mi e per mans del dit arrendador e continuades per lo notari de mon ofici.
E per tant que vostres grans reverencies sien informades dels dits quatre conestables e de les personas sots ells acordades e de les bestretes quils son stades fetes de tot he feta fer copia la qual vos remet dins la present interclusa. E conserveus molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich dissapte a nit a XIIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A tot vostre manament e ordinacio prest quis recomana en vostra gracia Francesch Valls canonge loctinent del deputat de Vich.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Arribant aci en la present vila son stats ab mi los pahers demanantme lo sou de CC homens que per comissio vostra havien acordar per trametre a Leyda e dihentlos que yo no havia tal comissio son molt marevellats e han mostrat de esserlos molt greu e quasi son venguts a creure que yo los negas la cosa attes que hu que ells trameteren aqui laltra dia lo qual diu parti hir de aqui los ha dit davant IIII que vosaltres mossenyors li havieu dit davant mossen Viladamany que per mi havieu trames los dits diners. E yo lavors los he dit que ver era que en la partida mia vosaltres mossenyors me volieu detenir per darme carrech de alguns afers e yo diguius que nom podia aturar per res que ya tenia tota la roba carregada e que axim licencias e que per ventura era de aquest fet ço de quem volien dar carrech. E aço mossenyors yo los e dit per darlos alguna color car reyalment ells sen mostren molt stomachats de esser axi mesos en oblit perque mossenyors placieus provehir. Jo mossenyors per seguir la gent de peu he fet les jornades curtes anit so arribat açi Deu volent dimarts entrare en Leyda. Totes les adzembles tinch ya de aci a Leyda e provehit que entrassen totes plegades en Leyda ensemps ab mi ab cent homens de peu. Aci ha molt bella gent mas han gran fretura de gent a cavall e certament si gent de cavall no ha lo capita envides ha forma de empenyerse gens. La del acordament de gent de cavall quem donas en les instruccions es ya ordonada e per lo mati se fera e apres partire. Ja per letres del capita vostra reverencia e honorables savieses seran avisades del partit mogut per la Senyora Reyna per la restitucio de la persona del Senyor Princep. Quant Deu vulla sia en Leyda ne pore scriure mes adeveres. Feta en Cervera a XV de febrer. Quim recoman en gracia e merçe de vostres reverencies e honorables savieses - Johan Ferrer.

Als molt nobles magnifichs e honorables e savis senyors los XV elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda feta a X del present mes e havem hoit lo quens ha volgut explicar de vostra part en virtut de la dita letra lo magnifich mossen Johan Samso cavaller embaxador vostre a la qual vos responem queus regraciam molt e molt la gran bona e incommutable intencio que havets hauda e haveu en aquests afers qui toquen a tots e a quiscu pregant e encarregantvos en aquella persevereu e continueu a benefici e repos de la patria segons som tots obligats a laor e servey de nostre Senyor Deus e servey de la Majestat del Senyor Rey e benifici e liberacio de la persona del Illustrissimo Primogenit del dit Senyor Rey. E del quens ha dit mossen Samso per part de vosaltres havem deliberat que ab major delliberacio e consell pugam a vosaltres consellar. E placieus de totes coses referir ab los consols e consell de aqueixa vila e a aquells dar tota ajuda e favor que sia benefici del present negoci com fins aci haveu acostumat. E sia molt nobles magnifichs e honorables e savis senyors lo Sant Sperit en vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII de fabrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona cavaller diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Mossen molt honorable. Per haver avisos de la ciutat de Çeragoça e regne de Arago volem trametau lla una o dues spies que sien personas (occitano: plural en AS) discretes (adjetivo que no concuerda con personas, sería discretas, igual en castellano que en occitano) e ab disposicio pera (para; per a) tal cosa qui hajen manament e carrech de esplorar e sentir en quant poran totes novitats que facen per lo Senyor Rey e per aquella ciutat e regne e les voluntats de les gents de la dita ciutat e regne e les noves que hi sien del stament del regne de Navarra axi noves de gent darmes de Castella o de altres gents qui desijen la liberacio del Senyor Primogenit o sien contra aquella. De tot se *informeu e tornats prestament e haguda dells relacio nos certificareu stesament de aquella. En Johan Ferrer lo receptor qui es aqui ne comunicara ab vos car nosaltres lin scrivim. Entre abdosos (ambos; ambdos, ambdosos) donauhi presta expedicio. Les spies sien dreçades o alguna delles lla specialment hon sia lo Senyor Rey. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt reverend senyor lo archabisbe de Tarragona.
Molt reverend senyor. Nosaltres e aquest consell sumament desigam que vostra reverendissima persona se atrobas aci e es tant necessari per servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e benifici de la cosa publica de aquest Principat que suficientment explicar nos poria. Perque placia a la dita reverendissima persona vostra tota dilacio a part posada venir e attenyer aci ab la major celeritat que fer puscha com axi la disposicio dels afers ho requera. E en aço nous placia fallir per quant vostra reverendissima senyoria desiga servir nostre Senyor Deu e lo dit Senyor Rey e lo benefici de la cosa publica. La Sancta Trinitat molt reverend senyor tinga la reverendissima persona vostra en sa proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Al molt egregi senyor lo compte de Prades.
Senyor molt egregi. Nosaltres e aquest consell summament desiga que vos senyor fosseu eus trobasseu aci entre nosaltres e es tant necessari per servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e benifici de aquest Principat que bonament explicar nos poria. Perqueus placia tota dilacio a part posada de continent venir e attenyer aci e ab la major celeritat que fer se puixa. E en aço no vullau fallir per quant desigau lo servey de Deu e del dit Senyor Rey e benifici de la cosa publica. La Sancta Trinitat senyor molt egregi vos tinga en sa guarda. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Al honorable En Johan Ferrer receptor de les generalitats de intrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Nosaltres scrivim al diputat local de Leyda donantli carrech trameta a la ciutat de Çeragoça e regne de Arago una o dues spies per sentir totes novitats segons en nostra letra stesament li dehim. Plaunos e volem que vos ne comuniqueu ab ell o que abdosos acordeu de la persona u persones que trametreu axi que sien ben dispostes al mester. Les spies sien dreçades o alguna delles lla specialment hon sia lo Senyor Rey. E de tot lo que reportaran o per altra qualsevol via sabreu o sentireu nos feu avisos continuament. Hajauvoshi ab la diligencia ques confia de vos. Dada en Barchinona u XVll de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi. Sabut havem que sou encara en Cervera la qual cosa nos es stada a gran maravella car no podiem pensar que a les hores de ara no fosseu entrat en Leyda e vostra senyoria pot veure e conexer que lo negoci requer gran celeritat e la triga es vergonyosa e ignominiosa e al Principat importa gran inconvenient e dan. Perqueus pregam e requerim sots virtut del jurament prestat que de continent la present rebuda partiau ab tota la gent de peu e de cavall que aqui sia tirant la via de Leyda hon aturareu fins per nosaltres scrit vos sia. E en aço vos placia no metre dilacio ne falta. Lo Sant Sperit senyor molt egregi sia en direccio vostra e de tot lo exercit. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e molt savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e molt savis senyors. Per informacio de mossen Johan Ramon embaxador vostre e per letra de vosaltres a ell tramesa la qual comunicada nos ha havem vist e sabut com lo regent la Governacio e capita dels comdats de Rossello e de Cerdanya e lo castella del castell de aqueixa vila e procurador reyal dels dits comdats se serien enclosos en lo dit castell e com han requests e manat tots los castellans forans anar personalment regir e guardar lurs castellanies. Les dites novitats son a nosaltres cosa de molta admiracio per quant no es alguna cosa que sia feta nis faça per aqueixa universitat e tot lo Principat de Cathalunya sino a tota honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e per lo deute de la fidelitat degut a la sua reyal corona e per liberacio del Senyor Primogenit que es cosa a la qual deute de fidelitat streny granment aquest Principat. E los dits regent e castella fahent aqueixs senyals e preparatoris significarien ells esser de contrari voler e parer al Principat e voler tenir les dites forces per ventura a recullir o metre en aquelles algunes gents strangeres en deservici del dit Senyor Rey e de la sua reyal corona e contra lo be e tranquille stat de aqueixa vila e de tot lo dit Principat. Vistes donchs e considerades totes aquestes coses som de intencio e parer que si veurets (occitano; veréis; voréu o voreu; veureu) los dits regent e castella star e perseverar en tal proposit e recullir gents ne vitualles ne fer guaytes ne altres senyals o demostracio contra la forma solita e acustumada que donets (occitano: deis; doneu o donéu) orde per aquells migans que les savieses vostres veuran e conexeran que no puixen haver vitualles de aqueixa vila ne de altra part ne algun socorriment o ajuda abans sí les dites forçes porets (occitano; podréis; podréu o podreu) haver a mans vostres que hajats aquelles en manera que sia provehit a servar tota fidelitat al Senyor Rey e a la sua reyal corona e obviar totes coses que algun inconvenient en contrari donar porien. E per nosaltres es ya scrit al diputat local de aqui e encara li tornam scriure que hon los dessus dits façen alguns enantamens (y no enantaments) perturbants la liberacio del dit Senyor Primegonit (Primogenit) la qual cosa redundaria en deservici del dit Senyor Rey e contra lo tranquille (tranquilo; tranquil) stat del Principat e en prejudici de les generalitats de aquell quels faça requesta de desistir de aquells e que si fer nou volran los publique per trencadors de sagrament e homenatge e privats de lurs oficis. La Sancta Trinitat molt honorables e molt savis senyors vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
Significamvos com en la ciutat de Tortosa de son propri motiu obrant per aquests respectes virtuosament han donat orde en pendre e haver a ses mans lo castell de la dita ciutat a fi que la fidelitat a la corona reyal sia servada e la liberacio del lllustrissimo Primogenit no sia empatxada per los enemichs e mal consellants a la dita reyal corona. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpinya e bisbat de Elna.
Honorable senyer. Ja per altra vos havem scrit e per la present vos tornam scriure dir e manar que si lo regent la governacio e capitania e lo castella de aqueix castell e procurador reyal dels comdats de Rossello e de Cerdanya faran alguns enantaments o coses que sien vistes perturbar la liberacio de la persona del Senyor Primogenit los quals enantaments e coses per ells axi fets redundarien en deservici del Senyor Rey e contra lo bon stat de aquest Principat e en prejudici de les generalitats de aquell e la cosa sera axi vista als consols de aqueixa vila e a vos que façats requesta als dits regent e castella que dels dits enantaments cessen e desisten dins terme de hun dia o dos que per aço los assignareu. E aço sots virtut del sagrament e homenatge e seguretat per ells prestada de obtemperar e exequir nostres requestes. E si desistir no volran dins lo terme que assignat los haureu feulos publicar per trencadors de sagrament e homenatge e privats de lurs oficis. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy a les nou ores havem rebuda vostra letra de XVI del present per la qual nos avisau haver rebuda nostra letra ab la qual afectuosament pregavem a vostres grans providencies los plagues aci venir et cetera a queus responem sperar al reverent abat de Poblet e mestre Ferrando et cetera. E per quant la necessitat es urgent e grandissima vosaltres aci esser com stiguen moltes coses en suspensio que alias se deliberarien e star molt axi poden molts inconvenients parcurir vos pregam afectuosament per lo deute a que sou tenguts e obligats a la patria vullau cuytadament venir leixant carrech als pahers de Leyda diguen als dits reverent abat e mestre Ferrando quant tornaran vullen aci venir per fer relacio del que trobat hauran. E no *vengueu (o venguen) a creure ne gelosies concebre vostres grans savieses que nosaltres hajam tractats aci motius de conclusio ne ab los embaxadors del Senyor Rey ne ab altres ne james conclusio alguna sens vosaltres pendriem com la raho vulla vosaltres e nosaltres tots ab una boqua parlar e en hun voler esser e fer tots lo benifici e repos del Principat e de tots los poblats en aquell e encara specialment de complida seguretat dels tots qui en la prosecucio de aquest negoci entrevenim en lo qual sens dilacio cove stesament provehir. Als sobredits embaxadors del Senyor Rey solament es stada feta plena informacio dels negocis com han succehit e quina es la incomutable intencio daquest Principat en no tractar res sino liberament recobrada la persona del Senyor Primogenit. Pregamvos donchs per la gran necessitat que occorre molt promptament e expedita vos placia venir. Cavalls e totes coses que impediment o dilacio prestassen a la presta venguda podeu aqui jaquir e venir sens gran multitut de companyia. E plaunos Nanthoni Lombard notari sen retorn e venga aci. La Sancta Trinitat vos haja molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt reverend senyor lo archebisbe de Tarragona hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend senyor. Nosaltres scrivim a tots vosaltres senyors embaxadors per letra comuna pregantvos afectuosament queus placia promptament e expedita venir aci per les causes en la dita letra contengudes. E perque la vostra reverendissima persona no dupte en res la venguda aci per causa de mercaders a cambis (cambios; canvis) de la camera apostolica et cetera volents remoure tot dubte com sia molt degut qui per les generalitats o tant benifici publich treballe esser inmune e segur de aqueixes e semblants particulars congoixes havem delliberat ab la present encara pregar vostra reverendissima persona la sua venguda detardar no vulla per respecte algu car segurament e sens dubte aIgu de causa alguna particular pot venir e segurament aci stareu tant com vos plaura. La Sancta Trinitat vos tinga molt reverent senyor en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e molt savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda e hoyda la creença en virtut de aquella a nosaltres explicada per lo honorable mossen Miquel de Boixadors a la qual vos responem que stants los afers que occorren de present en disposicio que son a nosaltres no es possible entendre en les coses per vosaltres demanades. Vostres savieses poden considerar e veure a quantes e quals coses ha a supplir e attendre vuy aquest General e quantes missions (messions, despeses; gastos) e carrechs li cove supportar. Quiscuns membres del Principat cove ne prenguen lur porcio e axi vos pregam ho vullau fer car tots los altres membres del dit Principat son en aquesta sentencia e parer. En Ies coses que lo dit General pora supplir al plaer e benavenir vostre e de aquexa universitat creheu noy fallira la nostra bona voluntat. E de aço havem dita al dit mossen Boixadors stesament nostra intencio lo qual laus pora referir. La Sancta Trinitat vos tinga molt honorables e molt savis senyors en la sua proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Tomo I, texto LVIII, A mon senyor lo rey, Del comte Durgell

LVIII.

Legajo de cartas reales n.° 107. 14 de mayo de 1410.

A mon senyor lo rey. - Del comte Durgell. - Molt excellent princep et victorios senyor. Monsenyor huy a XIIII del mes present jo hera vengut a Senta Maria del Pilar per jurar furs et privilegis el Justicia sabentho que havie promes a don Anthon de Luna et a don Artal Dalago que fore açi en la plaça de fet sen ana a casa del arquebisbe: et yo trametentli a dir e requirentlo que el vingues al dit loch perque yo fes lo dit jurament et ja quel navia request lo dit don Artal qui es procurador per los barons et entre scudes e cavallers en nombre de sixanta senyors de vasallyos que vingues a mi per ço que pogues fer la dita jura el respos que noy volie venir mas que de aço se retinie deliberacio et que retrie resposta a hora de vespres: e aço feu a grans prechs dels dits don Anthon e don Artal e tingue consell de aquest fet en casa del arquebisbe: e fonch aytal que hora de vespres com el deguere retre la resposta feren toquar e repicar la campana de Sent Jayme la qual se toque per advolotar la ciutat et ferenho per lançarlam tota dessus per via davalot: et yo veent aço fiu venir mon frare qui ere als Frares menos ab be CC combatents et armim e mesmi una cota darmes reall dessus e ani a la plaça de Santa Maria del Pilar e tramis a dir al Justicia que vingues alli: e com viu que no venie juri furs e privilegis en poder dun notari aragones protestant que no estave per mi que no juras present lo dit Justicia: pero senyor per lo dit toch de la campana deguns de la ciutat nos mogue sino la companya del arquebisbe don Pedro Durrea et sa partida els de Gurrea que mogueren brega al hostal de la Morera et ere cap Pedro de Sese e Goteri de Vera: e don Pedro Dorrea ab sa gent ab aquells de Gorea moguerenla en dos o tres lochs en la carrera major en tant senyor que ni ha haguts naffrats daquests qui tenim aqui per vostre servey e per mi com a official vostre ben XX de ballesta e son entre cavalles et scudes ben sis: los altres son gent comuna e de la altra part se diu que na de naffrats molts et de morts. Perque senyor podets veure quines fets fan e a vostra senyoria quines serveys lo dit arquebisbe el dit Justicia del qual se arma ab el son fill e lurs aderents: e axi placiaus senyor de voler provehir de remey de justicia contra los damunt dits qui son rebelles a vostra senyoria et a vostres officials cor jo açi provehire de justicia e de fet: certiffiquantvos senyor que james clam a vostra senyoria ira per mi fins tant vostra sobrevesta reyall magen pecegada dessus la qual sera axi ben guardada que no la toquaran sens que nols cost jatsie nit et jorn no cessen de tirar ab ballestes: e aquesta es senyor la veritat sens tota faylla. E manme mon senyor vostra senyoria tot ço que sa mercet sera. Scripta en çaragossa sots mon segell secret a XIIII de maig del any MCCCCX. - Senyor. - Vostre humill nebot que besant vostres mans et peus se recomana en vostra gracia et merce - Jayme Darago comte Durgell.

20 DE JULIO.

20 DE JULIO.

Propuso nuevamente el señor Primogénito, por conducto del señor Abad, si se le permitiría sacar copias de las instrucciones, antes que marchasen los embajadores, para enseñarlas a los navarros de su consejo, a quienes podían interesar; y habiéndose ocupado los señores Diputados de esta proposición, acordaron, que en efecto se le facilitasen al Príncipe las copias solicitadas, pero que, para comunicarlas a los navarros, fuese obra de él en persona, y no de la Diputación.
Suscitóse, con tal motivo, una duda, a saber, si en tal caso, los embajadores no emprenderían su marcha, hasta que las instrucciones quedasen habilitadas por parte del señor Primogénito; y pasado a votación, acordóse que así, en efecto, se había de cumplir.
Ocupáronse, además, de algunas sustituciones, y de otros trabajos de reducida importancia.
Por la tarde se celebró igualmente otra sesión, en la que volvió a tratarse del asunto del trigo, del modo de interpretarse algunos capítulos, y de otros asuntos secundarios, como por ejemplo, si habrían de ser reconocidos como catalanes los descendientes de aragoneses o valencianos, que hubiesen habitado en esta ciudad durante el espacio de treinta o cuarenta años, sobre la mayor parte de cuyos negocios no recayó acuerdo alguno, por ser ya adelantada la hora, excepto en lo relativo a la facilitacion de copia de instrucciones, que acordaron tuviese lugar el día siguiente por la mañana, después de cuyo acto podrían ya marchar los embajadores.
Las cartas que se recibieron en este día siguen a continuación.

Al molt honorable mossen e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Thora mercader dada en casa sua prop la Merce en Barchinona.
Mossenyor molt honorable. La present si es per avisar vostre saviesa com sus are entre les tres o quatre ores de pres mig jorn lo Senyor Rey es partit de Santa Fe alla ont stave per les morts axi com per altres vos havia ja largament scrit. E esta nit diuen que va dormir en hun loch de mossen Cerdan qui diuen Puisech (Pinseque?) e aço per veure lo Senyor Infant e infantes que son alla per lo dit temps. E pux es tira la volta de Borga per fer aqui tanta de gent com pora ço es de peu e de cavall per tremetre la la via de Tudela per ço com lo Rey de Castella en persona hi ve per posar camp e per esetgar le e per tallar lorta e fer lo guast. E diu se aci que si la gent o socors que lo Senyor Rey hi tremet noy son abans que lo Rey de Castella que de continent Tudela se retra de que mossen axi com vos scrivi de continent per lo Senyor Rey ague rebut lo correu e legida la letra fonch molt torbat e congoixat dient unes tals paraules que si ell sabia morir e que encara que vingue lo Rey de Castella que ell volia anar alla en Tudela e starse aqui e saguesquel qui segir lo vol e qui nol vol seguir que sen vage. E axi que mossen apres que lo Senyor Rey sia stat a Borge e feta tanta gent com age poguda fer per tremetre a Tudela ell va la via de Calatayut per porroguar les corts per dos o tres mesos e puix que sen torna en Borga e de aqui tirara la via de Tudela ab tanta gent com pora traure ni haver de aci ni de totes aquestes muntanyes. Açi no roman negun rossi qui sia de fayso ni valegue res que tots los prenen qui per grat qui per força e tots los fan anar en Navarra que yo crech que scassament nich romandran los qui tiren la farina del moli sols pugan aportar un home.
Item mes mossen vos avis ab tot que ja per altre vos ne habia avisat mes are hich ha nova pus certa com los de Olit se son levats ab la princessa qui es dintre e han carafexats tots los que lo Senyor Rey hi tenia e morts molts e pres mossen Johan Denbu (de Embún?) lo qual era anat per capita e diuen que es malament nafrat e ques son fets forts dins la vila e ben fornits e no hi han leixat intrar certa gent de caval que lo Senyor Rey trametia a mossen Johan Denbu per socors dient los de la vila que noy volen nengu estrenger que ells se tenen be per dit de defendres de quills volra noure ni fer mal.
Item mossen diuen que lo Rey de Castella ha presa la Guardia e Peralta e molts altres lochs que a mi nom recorden. Basteus prou mossen que diuen que no li esta res devant que tot sen ho met. Diuen assi que ell no fa la guerra sino per ell mateix e que decontinent que ell hage presa Navarra que ell la tendra e que infurtira totes les forces per ell mateix e no per lo Princep o Primogenit sino per ell mateix (punto) E per ço e de aço diuen ques congoixa lo Senyor Rey mes que per alre. Diuen que may lo vereu tant torbat ni tant congoxat com es stat de aquesta nova que per Deu diuen que nos sab que fa tant sen va cuytadament que no spere nengu que qui a peu e mal a cavall axi com poden tot hom lo segueix.
La Senyora Reyna hi tremes hun correu dimecres de Vilafrancha tremetent li a dir com ella sen venia aci. E lo Senyor Rey havia ja desliberat de partir lo dijous o lo divenres de mati fins ha Ossera o fins Alfageri sino per la dita nova que de continent deslibera de partir de Santa Fe e de tremetre mossen Rebolledo e lo comenedor de Montso los quals partiren en la nit matexa ab tanta gent com pogueren per anar la via de Tudela axi com jous he scrit.
E mes mossen vos avis com sus are es arribat aci mossen Galceran de Requesens olim governador de aqui lo qual ha stat asi a hun loch prop de ciutat lo qual diuen la Pobla (La Puebla de Alfindén) que may no es gosat venir mes en sa sino fins al terme prefegit per vosaltres ço es que no puga estar en nengun loch on lo Senyor Rey sia sino luny dell quatre legues. 

Mes ell de continent que ha sabut que lo dit Senyor Rey es stat partit de Santa Fe per tirar la via de Borge ell es stat assi. Diuen que dema o laltre partira per anar axi hun tros luny fins a tant que pensau que per qualque via que ell fara que directament o indirecta ell si vendra a parlament ab lo Senyor Rey.
Diuen que la Senyora Reyna dormira dema a vespre a Pina (de Ebro) e diuen que passara lo riu per no intrar aci en ciudat o fara la via de Puisech per veure lo Senyor don Ferrando son fill e les senyores Infantes. E diuen que decontinent fara la via del Senyor Rey la via de Borge o de Calatayut ont lo Senyor Rey ha de fer la porrogacio e que puixes apres que age porrogat per algun temps que tirara la via de Navarra ab tanta gent quant pora per intrar dins Tudela que yo crech que sino fos lo temps qui es tant prop de la porrogacio que es XV jorns del present que ell no curara sino partint de açi tirar la via de Tudela ab la millor gent que poguera. De continent lo Senyor Rey haver sabuda la nova scrivi de sa ma a molts barons de sa terra dessa e della. Diuen que tenbe ha scrit de continent al Senyor Primogenit e a la vint e setena basta que may lo veuen tant scriure de sa ma ni tant esser fallo ni alterat com de aquesta nova majorment com li deyen que lo Rey de Castella hi venia en persona.
E ab tant mossen no dich pus sino queus prech quen scrivau lo pus prest que pugau ja que voleu que fassa e quem tremetau diners ni si voleu que fassa lo dit esmers açi o en Calatayut si assi no puch comprar car dich vos que no hic roman negu qui tant per via del Senyor Rey qui sen va com tant per lo mal temps qui hic corre. Prech vos molt me recomeneu en gracia e merce dels magnifichs senyors etc. E per semblant de vos lo Sant Sperit sia en vostra bona guarda. Scrita en Çaragossa a X de juliol del any present. - Lo tot vostre tostemps.

Als molt honorable mossen e de gran saviesa mossen Johan Berenguer Thora mercader sia dada en casa de la Diputacio de Cathalunya de Barchinona.
Mossen molt honorable. La present si es per avisar vostra saviesa com sus are entre les sinch e sis ores de pres de mig jorn lo Senyor Rey ha haut correu com certament lo Rey de Castella ve sobre Tudela de que lo Senyor Rey agut lo correu he vista e legida la letre lo Senyor Rey es stat molt alterat e torbat. E de continent ses mes scriure de la sua ma per totes ses terres emprant tot lo mon que li hajuden e que vagen la via de Tudela. Aximateix diuen que scriu aqui al Senyor Primogenit son fill e encara a la vint e setena que prestament scriuen al Rey de Castella quel prech que desiste en aquestes coses que no proceesque en fer li tant de dan en Navarra.
E mes mossen vos avis com sus are lo Senyor Rey tremet a Tudela mossen Rebolledo e lo comenador de Montso ab certs cavalls los quals parteixen sus are de aci si be ses ja vespre. E fa cerquar tants cavalls quants asi son que sien per anar sis vol sien de ciutadans o de quis vulla e tots los fa anar alla ab tanta gent com poden trobar açi que no curen los rossins de qui son ni de qui no que per grat o per força los hi fan anar e tanta gent e cavalls com podeu.
Lo Senyor Rey diuen que partira dema de Santa Fe e que hira la via de Tudela ab tanta gent com pora traura de aci e de totes les muntanyes. Ja scriu correu per tot lo mon tant a barons com a cavallers com a universitats quel saguesquen. Nom se ques faran. Yo crech per la mia fe que negu nos moura de ses cases tanto es la bona voluntat que li aporten que ja negu nol vol seguir e majorment per aquests maleyts fets de Navarra totes les males noves li venen plegades que solament havia haguda nova que havien presos tants de cavalls de aci en Tudela ço es que diuen que han levat lo bras squerra a mossen Lopes Dengulo e pres lo fill de don Luis Gilbert Lopes Torrelles e molts daltres entre morts e nafrats. E ell encara lin pren axi com a Farao que no sta tost temps pensant sino en son mal proposit contra nosaltres e de tot Deu li ve contra que res que fassa no trau cap a res. Car are axi com ja per altres vos he scrit com ell tremetra mossen Pere Vaqua al Rey de Castella per concordar se ab ell per fer tot quant ell volia per poder rompre ab nosaltres e per ço fa tot quant fa per veure sis poguere concordar ab lo dit Rey de Castella per que ell ha dit que ell vol destroir Cathalunya e tots los cathalans. (No nos cayó esa breva, lástima, qué tranquilos estaríamos en este tiempo con los ploramiques a tomar viento.)
E scasament lo dit mossen Pere Vacha sera estat a mig cami del Rey de Castella lo dit Rey de Castella ab gran colp de gent de peu e de cavall sera stat sobre Tudella lo qual diuen que ve ab quatre o sinch milia rossins e ab gran colp de gent de peu tot hom e de intencio que ella se retra de continent si lo Rey de Castella hi pot abans esser que mossen Rebolledo e lo comenador de Montso hi sien ab lo socors que lo Senyor Rey hi fa. E no pus per la present que per altre vos scriure pus larch de tot lo que mes sobre que are nom puch mes stendre de scriure per que lo correu esta de partida. Scrita ab cuyta dimecres entre VIIII e X ores de nit que comptam VIII del mes de juliol del any present. - Lo tot vostre tostemps.

Als molt reverend e honorables mossenyors de diputats residens en Barchinona.
Mossenyors molt reverend o honorables mossenyors. Micer Guardiola fou aci laltre jorn per certes faenes de vostres parts per causa de les remenses e ha fets aci alguns actes e ha fet bastraure al cullidor de la bolla per lo salari del notari XVII sous X ds. per queus placia pendrels en compte al dit cullidor lo qual es senyer Narnau Guillem Solera. E no pus sino que lo Sant Sperit sie en guarde de tots. De Camprodon a XVII de juliol. - Francesch Mercer diputat local de Camprodon.

3 DE ENERO.

3 DE ENERO. 

Se dio cuenta de una carta de los embajadores, cuyo tenor con el de la contestación que se acordó y el del pasquín que se halló fijado en la plaza de San Jaime son como van aquí continuados.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Ab nostra letra de XXX del passat vos havem scrit tant larch que mes nos podie dir fins aquella hora are vos certificam com ir anam a la Senyora Reyna hora tarda la qual trobam anave visitar lo senyor Princep e sabent nostra venguda se atura e asseguda en una sala de la Aljafaria nosaltres per orgue de mi archabisbe succintament per caps e conclusions recitam a la sua Altesa lo rahonament del qual ja vos havem scrit hagut ab lo Senyor Rey e la negativa per sa Majestat a nosaltres dada als dos caps de que lo havem supplicat e encare fahent
nostre proces de parlarli enlardam aquelles paraules que lo Senyor Rey nos dix ço es que ans serie induit portar lo Princep en Cathalunya supplicant la sua clemencia que pus lo Principat no haviem trobada tanta gracia en lo Senyor que almenys per intercessio sua obtinguessem o liberacio del dit Princep o comanda al dit Principat a pena de carceller dientsli que si la sua Senyoria vol creem tots que la Majestat del Senyor Rey ho consentira. En aço ella respos que lo dit Senyor es tant indignat contra lo Princep e anuyat de nostra embaxada e supplicacions que tot lo ardiment e gosar ha perdut de supplicarlo pus avant e que ja dengu no lin gose parlar stenentse la dita Senyoria en carregar a vosaltres mossenyors de la nostra embaxada e del consell e de les comocions dels pobles quasi per la manera quens dix lo Senyor Rey a que per nosaltres fon satisfet en la manera que dixem al Senyor Rey a tot descarrech del Principat e de vosaltres senyors. Quant es al fet de tornar lo Princep en lo Principat la dita Senyora que es molt sabuda e de gran intelligencia significa que si voliem de aço ella supplicarie. Nosaltres dissimulam sa oferta no acceptants ne recusantsla mas lexantho a sa voluntat perque de tan pocha cosa nons pensas haver contentats. E axi ella torna dir sobre lo fet de les comocions que pus ja havem haguda la resposta del Senyor Rey donassem orde en assossegar los pobles a que fon respost que crehiem los pobles farien major comocio si tornavem aqui sens alguna gracia obtenguda del Senyor Rey. E lavors ella dix per dues vegades que pensassem algun expedient o altre medi quasi denotant quens en tornassem e responguem aqueys sercam e per ço venim a V. S de la qual han exir los medis e expedients e axi restam en ubert. Fet aço acompanyam la Senyora Reyna al apartament del Princep e com fom dins es foren besats nosaltres nos ne tornam e delliberam avisarvos de tot e encare com ir los jurats daçi nos han respost que ells de per si insistexen e suppliquen continuament mas que ab nosaltres ensemps no instarien al present dientsnos que los diputats han deliberat aplegar los staments del regne per causa de la instancia per nosaltres a ells feta segons vos havem scrit e que lavors tots ensemps deliberaran en aço talment que sera lahor de nostre Senyor Rey e Princep e benefici de la cosa publica. Certificantsvos mossenyors que sovint havem ades huns ades altres exploradors e missatges quins reporten de part del Senyor Rey moltes cominacions e paraules inductives a tornarnosne aqui e per nosaltres es satisfet a tot descarrech del Principat e nostre. Apres havem sentit que lo Senyor Rey vol partir dema que sera divendres ab lo Princep per anar a Morella encastellarlo. Com sabrem que axi sie certament havem deliberat fer al Senyor Rey sobre aço hun rahonament del qual com fet sia e de la sua partida vos avisarem e si partex nosaltres farem juxta vostres instruccions e letres. Placieus mossenyors escriurens vostra deliberacio e que es de fer are vage are no vage a Morella. Aci se diu e ho han per cert que lo Senyor Rey de Castella tramet al Senyor Rey embaxada. E ordonen vostres reverencias noblesas magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en çaragossa lo jorn de Ninou primer dia de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Ir rebem vostra letra feta en Çeragoça a XXX de deembre e huy ne havem rebuda altra feta Io primer del present. Per lo tenor de la primera letra som stesament avisats de la resposta feta a vosaltres per la Majestat del Senyor Rey e de les causes en son rahonament deduhides perque es seguida la detencio del Senyor Princep. Hoida la dita resposta som grantment congoxats vehents que la sua Majestat no vol en res condescendre a les supplicacions de aquest Principat les quals grantment concernexen son servey repos e benefici de la cosa publica. E perque no sia reputat per la sua Majestat ne per altre algu lo ques fa procehir de induccio de persones sino sols que per retre nostre deute cove fer lo que fem vos avisam com los pobles crexen continuament en tanta animositat sobre aquesta materia que si nosaltres no fem be be nostro deber no serem sens perill de inconvenient. E aquesta nit se es seguit en aquesta ciutat ultra lo acustumat parlar que sich fahia que per plaçes e cantons se son posats alberans ab letra desfraçada dels quals vos trametem copia. Hasen seguida gran rumor. E lo governador apres mig jorn ha feta certa crida sots pena de cors e de haver negu de aquesta materia del Princep parlar no sia gosat. Ha hic en tota la ciutat moltes maneres e diverses de loquucions e parers e siau certs no sic sta sans perill. Prou pora compendre la Majestat del Senyor Rey si li plau la veritat considerar que aquest consistori no fa comocions ans les reposa e sta en perill e som cominats publicament e secreta per no fer tant com los miradors volrien. Havemvosne
volguts avisar perque en son cars e loch vos ne puxau servir a descarrech de aquest Principat. E per quant vista vostra letra conexem esser quasi en la stretura de les deliberacions que shan a fer en aquesta materia ir a dos del present deliberam esser demanades moltes gents de cascuns dels staments als quals se ha scrit e molt stretament pregat esser aci a XII del present. Aquella jornada Deus endreçant se fara tal deliberacio que succehira a gloria de Deus omnipotent servey e honor de la Majestat del Senyor Rey benefici e tranquillitat a la persona del Senyor Princep e repos de tants animos comoguts en aquest Principat. De la qual deliberacio sereu ben certificats. E perque entre tant no cesse la obra de vosaltres e nosaltres confiant en la clemencia de Deus omnipotent qui promptament illumina e inspira on vol e la Majestat del Senyor Rey ab hun hoc o plazeme podria adobar tantes negatives com vos ha dades no crehent ja mes la sua prudentissima Altesa vulla causa e loch donar en probar pobles e gents comogudes hoc e encara vulla experimentar los cathalans com sabran lurs privilegis conservar havem deliberat placia a vosaltres james cessar instar e infestar de supplicar lo Senyor Rey quens vulla donar lo Senyor Princep a pena de carcellers o si en major libertat lo podieu haver tant a major gracia ho hauriem pero en aço instar com dihem per res desistir no vullau encara que conegau lo Senyor Rey pendreu a grandissim enuig car los Reys e Senyors en Cathalunya quant fan lo que volen e no es vist conduhir a benefici de la cosa publica acustumen oyr lo que es degut dir e majorment per observancia de privilegis e libertats.

E molt mes pot e deu lo Principat en aquesta materia dir e parlar lo que pertinent sta com dita materia sia tal que concernesque total repos tranquillitat e benefici de tot lo domini de la dita Majestat. E perque tant los toca es be raho hi pensen ey parlen e quant la sua Majestat ben reconeguda e apartada de la infirmitat de sinistra opinio e informacio que a present ha considerara lo gran interes que concorre als poblats en aquest Principat reputara esser poch lo que fins aci en aquesta materia es fet. E si los aragonesos o altres en aquest fet flaquejen dolemnos ells se aconorten de lur be e honor e nosaltre per ço no cessarem nostro deute retre. E dupte algu de inconvenient en vosaltres no hajau lo qual no crehem per moltas cominacions queus sien fetes directament o indirecta fos attemptat. Car aquesta casa sta al devant en tot e per tot e axi es deliberat e nos diria james qui so pensara car tot lo pijor es ja precogitat. Placieus donchs virtuosament com haven principiat prosseguir aquest negoci e continuament oportunament e importuna suplicar e instar lo Senyor Princep vos sia donat a pena de carcellers. Sobre los merits de justicia fem ab diligencia veure e en scrits posar ne es stada james nostra intencio que en scrits aquesta justicia fos demanada ne se hagues entrar en tals merits que lo Senyor Rey o son consell o jutges per ell delegats ho haguessen judicar mas que en vostres parlaments ho deduisseu a la sua Majestat en aquella forma que scriviem. Pus fet no es stat fem aci amplament veure e posarhi sobre los dits merits de justicia e forma de procehir en aquella pero entretant nos semble que per fulcir en algun cars vostres rahonaments e instancia podria esser dit aquest Principat esser molt les e interessat per ruptura e violacio de molts usatges constitucions e privilegis de la terra en aquesta preso e extraccio del Principat de la persona del Senyor Princep. Les quals constitucions e privilegis son paccionades e ab jurament per lo Senyor Rey fet e prestat de observarlas corroborades. Los prechs e exhortacio dels aragonesos juxta la forma a vosaltres scrita vos placia no cesse per forma alguna car si nols mou a ben obrar lur motiu almenys moguts per nostre exemplar podriennos fer companya. Per laltra letra som avisats com la dita Majestat deu menar lo Senyor Princep encastellarlo a Morella. Si ho fara continuament seguiu la dita Majestat o a Morella o on se vulla vaja. E per suasions o cominacions algunas vos placia no apartarvos ne desistir de seguir la dita Majestat e continuar las supplicacions e instancies e per res ne tots ne part nous en tornasseu car seria causa de gran confusio e perill de inconvenients si aquexa sperança cessave e seria total postracio de aquest Principat.
E per quant es dubte la dita Majestat sera a Leyda la jornada de la cort per qualsevol excogitada causa vos pregam afectuosament no jaquiau dita Majestat ans aquella jornada siau on sera. Entretant seran açi delliberades las cosas necessarias al fet de tant gran importancia. E placiaus succesivament e molt frequentada e de cascun succes dels camins que fareu e on sereu avisarnos e de les noves de Castella e de totes atres qui aquius occorreran. No omettentvos unir e comunicar ab les altres embaxades qui per aquesta materia seran on vosaltres sereu car la unitat porta molt benefici al negoci. Dada en Barchinona a III de janer any Mil CCCC sexanta hu. A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

O valents homens de la ciutat de Barchinona. No ignoreu la preso del Princep com es injustament per levarli la successio del regne hil volen matar. E tots los diputats e del consell ni los majors no fan lo que deurien per lo malvat de Governador qui malament
informa lo Rey e la Reyna. Pero ara es hora siau forçats e stau apparellats que a la ora que sereu cridats que siau a la rambla e tots deliberareu que es de fer.