Tomo I, texto LIV, comte Durgell, Jayme Darago

LIV.

Legajo de cartas reales n.° 107. 4 de mayo de 1410.

A mon senyor lo rey - Del comte Durgell. - Molt alt e molt victorios princep et senyor.
- De vostra gran senyoria ab humil reverencia he rehebuda una letra en la qual senyor me manats que yo us de mon officy de la lochtinencia et exescesca aquell en aquest regne asi senyor que la pau et bona amistat que yo he feta de les bandositats dels bandos et altres sia conservada entre ells sia feta justicia. Axi mateix seyor (senyor) man avets feyt saber que de aquest feyt havets scrit al archebisbe et als nobles homens als diputats del regne et als jurats de Çaragossa a que senyor vos respon que de continent que les vostres letres
hagueren rehebudes los dits jurats de çaragossa ab molts consellers foren a mi et los nobles don Anthon de Luna don Pedro de Castre lo castella Damposta lo comenador de Montalban don Johan Dixar don Artal Dalago don Francesch Dalago don Artal Dalago lo jove don Felip de Castre mossen Johan de Luna et cavallers mossen Gonçalbo de Linyan mossen Felip Durries mossen Federic Durries mossen Marti de Pomar mossen Marti Loppez de Lanuça mossen Johan Royz de Moros mossen Garcia de Sese mossen
Ramon de Palafoys mossen Johan Eximenez de Salanova mossen Johan Dazlor mossen Bravo et molts altres nobles cavallers et scudes et ciutadans del regne et los dits jurats de çaragossa ab molts altres consellers diguerenme que la ciutat de çaragossa de continent que hague rehebuda vostra letra
en consell havia deliberat que me admetessen els plahia que usas de ma lochtinencia et exercis aquella
et aço senyor me mostraren per actes publichs preses et testiffiquats per lescriba de son consell:
instant et pregantme senyor que daquiavant los juras furs privilegis et libertats del regne et quels
fes justicia. Yo senyor acceptant la dita admissio los dix que offeria fer la justicia et que era prest de jurar
los furs et privilegis et servarlos aquells et les libertats del regne et de totes aquestes coses se pres carta
publica. Axi matex senyor los missatgers quey son deles ciutats villes et lochs del regne me fan gran instancia quels visite car prests son de admetrem tan son desigosos de justicia. Et a les dites coses senyor tots los dessus nomenats et molts daltres son concordes els plau volenterosament: empero senyor al arquebisbe de çaragossa a don Pedro Durrea et altres de sos partides les dites coses nols son agradables lo zel senyor perqueu fan no crech quels alce gayre que justicia en aquest regne fos feyta. E sepiats (sapiats) senyor que de feyt han stablides la seu casa del arquebisbe les lurs posades: perque senyor notifican a la senyoria totes les dites coses humilment supplich que en cas que del dit fet vos sia scrit eus informassen per altra manera lo dit arquebisbe o altres queus placia senyor no donarhi crehença com aquesta sia la veritat ni tampoch senyor en los dits fets provehissets per altra manera senyor toquan
derogacio de vostres derreres lettres et honor mia cor yo senyor pus tant avant ne cavalcat per vostra honor et mia migançant la grassia de Deu me tinch per dit pus ab consentiment dels dessus dits son estat admes de venirne a bona fi et deguda conclusio: et manme vostra senyoria ço que de sa merce sia.
Scripta en çaragossa a IIII de maig del any de MCCCCX.
- Senyor. - Vostre humil nebot qui besant vostres mans et peus se recomane en vostra grassia et merce - Jayme Darago comte Durgell. - Jayme.

CXVI. Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

CXVI.

Reg. n. 4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugallie Ungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Galletie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbi Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon indiarium orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Hapspurgi Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristanni et comes Goceani.
Quia regalis favor tunc debet esse propensior et amplior cum justis populorum supplicationibus imploratur his precipue que ipsorum populorum commodum et utilitatem respiciunt: hinc est quod per
fideles nostros Hieronymum Calaph utriusque juris doctorem et Hieronymum Roig notarium syndicos civitatis nostre Illerde fuerunt coram magestate nostra reverenter oblata et presentata in viam supplicationis capitula quedam quorum tenores unus post alium seriatim sic sequntur.

- Sacra catolica real magestat: com en la ciutat de Leyda hi haje pare de orphens lo qual te a son carrech purgar la dita ciutat de belitres y vagabundos e altra gent perduda qui son seminari de lladres y lo dit exercici y ministeri nos puga ben fer per no tenir lo exercici y
forsas prou bastants lo que es causa que dita sua
ciutat de Leyda esta plena de gent odiosa qui devasten
les heretats y territori: per facilitar la repulsio de semblant gent
suppliquen a vostra magestat miser Hieronym
Calaph y Hieronym Roig syndics de la dita
ciutat de Leyda tramesos a les corts que vostra
magestat mane celebrar en la present ciutat de
Barcelona sie de son real servey
concedir a la dita ciutat de Leyda y pare de orphens
de aquella lo mateix exercici y jurisdiccio que per privilegi
us e costum te lo pare de orphens de la ciutat de
Çaragossa. Plau a sa magestat que lo syndic
done primer informacio sobre quina es la jurisdiccio del pare
de orphens de Çaragossa. Item suppliquen a vostra
magestat los dits syndics sie de son
real servey per conservacio de la dita ciutat que los pahers
que vuy son y per temps seran que per privilegis reals
son ja executors dels deutes de la dita ciutat tinguen en la exaccio
de aquells la matexa jurisdiccio que en semblants te lo
clavari de la ciutat de Barcelona per privilegis o
altrament e que se puga procehir contra los
debitors y hereus de aquells e sos successors de
la manera que dit clavari ha acostumat procehir en la
ciutat de Barcelona per recuperacio dels deutes de aquella
volent los deutes a la ciutat de Leyda deguts y
devedors sien axi privilegiats tam in
exequendo quam alias in omnibus et per omnia com ho son los
de la dita ciutat de Barcelona concedint a la dita ciutat
de Leyda pera dit effecte tots los
privilegis a la de Barcelona concedits. Plau a sa magestat
concedir lo contengut en lo present capitol perals
debits que seran de assi al davant tant solament y que
en los deguts se serve lo acostumat. Item
suppliquen a vostra magestat los dits syndichs
sie de son real servey concedir privilegi a la dita
ciutat de Leyda de que la prohomenia del morbo
(peste mórbida) de dita ciutat de Leyda en temps de
pesta (la peste) o guarda della tant com durara
dita guarda puga la dita prohomenia ensemps ab los
pahers crear morbers com acostume als portals y
camins los quals puguen portar insignia e durant dita
guarda puguen crear un morber o mes segons la necessitat
ocorrera y que puguen portar insignia per la ciutat y
attendrer a la custodia del morbo e executar lo
que dita prohomenia ordenara e deliberara concernent la
custodia y guarda del morbo e que la matexa prohomenia
qui ha acostumat y acostuma ordenar y provehir les
coses conferents a dita guarda y custodia del morbo conega
y puga conexer dels que a sos ordenaments y
statuts contravindran. Plau a sa magestat concedir a la
ciutat de Leyda lo mateix privilegi que te la ciutat de
Barcelona per raho del morbo servant en
tot la mateixa forma y exequcio. Item per quant al present hi
ha moltes cases derrocades en la dita ciutat e de cadal
dia se enderrocan e los amos de aquelles tant per
restar impossibilitats com per haverhi en elles
carregats censos y censals no reedifiquen en
gran dany de la cosa publica de la dita ciutat e diformitat de
aquella e faent manament la dita ciutat als amos pera
que obren y en renitencia dells als qui tenen censos
y censals sobre dites cases pera que les obren lo
que axi los uns com los altres han sempre
recusat fer e en fer diligencies la ciutat per trobar persones
a effecte per establir los patis pera reedificar
les cases non ha pogut trobar nin trobe per temor de
les molesties comminen los senyors directes e los
qui tenen dits censals pretenent que lo sol
los resta sempre obligat lo que es causa de que
dita ciutat se vaje derruint y depopulant la
conservacio de la qual conve al be publich: per ço
suppliquen a vostra magestat los dits syndichs
que per lo be public sie servit concedir a la dita
ciutat que sempre y quant se derrocaran algunes cases e encara
tinga lloch en les que ja vuy son derrocades
que los pahers de dita ciutat de Leyda que vuy
son o per temps seran ab veu de publica crida manen y
amonesten als amos de aquelles pera que dins lo
termini de vint dies per dits paers prefigidors posen
ma y ab effecte donen orde en reedificar dites
cases e reparar aquelles certificantlos que si dins aquell
seran negligents en comensar y apres prosseguir se
dara llissencia als senyors directes si ni haura
o als qui tindran censals o altres hypothecas pera
reedificar dites cases e dits amos restaran privats dellas: e
si passat dit termini no hauran obehit a la dita crida sien
encontinent privats de sos drets: y ab altre
crida publica sie lo mateix manat y amonestat als qui
tindran censos o censals o altres hypotecas sobre dites
cases que dins consemblant termini facen lo
mateix ab comminacio que en sa negligencia seran
privats de sos drets censos censals e hypotecas e seran
stablides a altres persones als quals se donara
llicencia de reedificarles: y passats dits terminis
puguen liberament los dits paers stablir
les cases derrocades o patis delles a qualsevol
persones liberament a obs de reedificarles y que
ex tunc ipso jure de facto sien privats axi los
amos com los senyors directes de censos censals e
hipothecas donant per asso tota facultat jurisdiccio a
dits paers e que no obstant appellacio ni inhibicio
se pugue procehir al sobredit e a la reedificacio
de dites cases sens incorriment de pena alguna prohibint que
semblants causes per ninguna qualitat puguen esser evocades a
la real audiencia com concernesca molt lo be
public y conservacio de dita ciutat patrimoni de vostra magestat
e que los que hauran reedificat dites cases no puguen esser
molestats per dita raho en ningun temps. Plau a sa magestat
concedir lo contengut en dit capitol ab
la forma seguent: ço es que haventhi algunes cases enderrocades puguen
los paers amonestar als senyors utils y possessors
delles que dins sis mesos comensen la reedificacio
de aquelles y ab tot effecte continuen la reedificacio
fins a degut compliment y que passats los dits mesos desdel
dia de la notificacio de dita monicio legitimament faedora
puguen los dits paers procehir a adjudicacio del
sol o pati y aquell se puguen applicar pagant al
senyor del pati lo valor de aquell conforme per experts sera
extimat sens empero prejudici dels drets
dominicals als senyors directes competents tant per lo
dret de amortitzacio (recuerden la desamortización de Mendizábal) com per los censos y luysme.
Item attes la dita ciutat de Leyda de llarch
temps en sa fa y acostuma fer pujeses quatre
de les quals fan un diner y es moneda inutil per al
corrent temps y en moltes ciutats y viles del present principat
baten menuts los quals la dita ciutat de Leyda
desije poder fer y batre per la comoditat se lin
spera resultar ab la qual y altres moltes sumes de diners
que ha menester desija acudir a reedificar lo
pont major se li es derrocat y reparacio de les
muralles les quals estan arruinades: supplican
per ço los dits syndics a vostra magestat
sie de son real servey concedir licencia permis y
facultat a la dita ciutat de fer y batrer menuts que
sien de lliga ab les armes de la ciutat y
correguen per ella y per las veguerias de Lleyda
Tarraga Cervera Balaguer y Agramunt. Plau
a sa magestat que essent la lliga bona y
conduent sels concedira ab que sols valeguen
en la vegueria de Leyda.
- Supplicando nobis humiliter ut
predicta omnia et singula in supra insertis capitulis et quolibet
eorum contenta vobis dictis syndicis et civitati et singularibus
dicte civitatis nostre presentibus et futuris concedere et impartiri
dignaremur. Nos itaque animadvertentes preinserta capitula que visa
et recognita fuerunt per magnificum et dilectum consiliorum nostrum
Hieronymum Sen Just utriusque juris nostre regie audientie
doctorem ex cujus relatione nobis constitit et constat pro bono
regimine dicte civitatis nostre Ilerde et illius singularium
expedire: hujus supplicationibus inclinati omnia et singula in
preinsertis capitulis et quolibet eorum contenta juxta decretationes
et responsiones in calce preinsertorum capitulorum dicte civitati et
ejus singularibus presentibus et futuris concedere decrevimus prout
per presentem de nostra certa scientia deliberate et consulto
concedimus laudamus et approbamus ac nostre regie concessionis
munimine et presidio roboramus auctoritatemque nostram regiam
interponimus pariter et decretum. Quocirca illustribus propterea
spectabilibus venerabilibus nobilibus et magnificis dilectis
consiliariis nostris quibuscumque locatenentibus
et capitaneis generalibus
nostris in dictis nostris regnis Aragonum et Valentie et
principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et
Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellariam
doctoribus nostre regie audientie regenti officium nostri generalis
gubernatoris et gerentibus vices ejusdem bajulis generalibus et
procuratoribus regiis necnon prothonotario nostro et ejus
locumtenenti vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguziriis
virgariis portariis ac ceteris officialibus nostris constitutis seu
constituendis ac eorum locatenentibus seu officia ipsa regentibus
presentibus et futuris precipimus et jubemus ad incursum nostre regie
indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum
mille nostris inferendorum erariis quatenus hujusmodi
nostram confirmationem et omnia et singula precontenta teneant
firmiter et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant
per quos deceat cauti secus agere fierive permittere aliqua ratione
seu causa si dicti officiales et subditi preter ire et indignationis
nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei
testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo quo
nostri locumtenentes et capitanei generales presentis
principatus Cathalonie et comitatuum Rossilionis et
Ceritanie utuntur impendenti munitam quia
in promptu non est sigillum regium comune
nostrum.
Data in nostra civitate Barchinone die
ultimo mensis junii anno a nativitate Domini millessimo
quingentessimo nonagesimo nono regnorumque nostrorum anno
secundo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi don
Petro Franquesa visa per Covarrubias vicecancellarium
Sabater regentem cancellariam Fontanet pro generali
thesaurario et me conservatorem generalem. - Vuestra magestad
hace merced a la ciudad de Lerida de los capitulos
en forma de suplicacion suso insertados.

Tomo I, texto LVI, comte Durgell, Narcis çabastida

LVI.

Legajo de cartas reales n.° 107. 11 de mayo de 1410.

A mon senyor lo rey. - Del comte Durgell. - Molt excellent princep e victorios senyor.
- Mon senyor hir reebi una letra de vostra senyoria de creença per Narcis Çabastida de vostra tresoreria la qual senyor es aquesta que jo guardas docasio aquesta ciutat: a la qual senyor vos responch que jo la guart e he suffertes coses per sguart de vostre offici que nou hagra feyt si fos estat per mi mateix
açi e si molt si tornen nos soferira. Mas que placia a vostre senyoria de voler haver lo grat que devets per vostres letres affectuoses a aquells qui volen que justicia hinc haja e vostre offici en aquest regne jo exercescha e haver grat per dit e per feyt e per letres a aquells quey contrasten ço es larchabisbe de Çaragossa e don Pedro Dorrea que hic isquen car don Anthon hic ixirie com en mon consell me havie atorgat que sinch exiria si don Pedro hic isques e ab aço fore levat tot lescandil lo qual ha dit que non farie res: perque senyor jo provehire en los feyts segons se requir e en tal forma que vos me serets tengut de remuneracio supplicantvos que pus vostra senyoria nom socorre de diners quem socorregau de bones paraules per vostres letres e a aquells qui son en lo benavenir del regne. Et placieus senyor que en ma absencia vos vaja lo cor en mi e en mos affers maravellantme de vostres secretaris com nom scriuen Jayme Darago com aytal es mon nom e daquest me tinch per content e no de degun altre salvant
vostra altesa. Si letra deguna vostra senyor ve quem muden la manera quem soliets scriure no la reebre car no se cosa perquem degats mudarlom pus nom havets mudat de titol: e no es stada ma falta mas com vos nom havets donat la heretat que jo volenter haguera mudat lo titol: supplicant vostra senyoria que man ço que li placia com a humil vassall car feyt sera. Scrita en çaragossa sots mon sagell secret a XI
dies de maig lany MCCCC deu. - Senyor. - Vostre humil nebot qui besant vostres mans e peus me coman en gracia vostra e merce - Jayme Darago comte Durgell - JAYME.

LI, perg 2206, Jaime I, 16 octubre 1274

LI.
Perg. n. 2206. Jai. I. 16 oct. 1274.

In Dei nomine. Sea manifiesta cosa a todos que como nos infant don Pedro fijo primero et heredero del muy noble rey de Aragon embiassemos a la corte de Navarra la qual era aplegada en la Puente de la Reyna domingo el otro dia de sant Miguel del mes de setiembre del anno de MCCLXXIIII el noble don Garcia Ortiz de Azagra richomne nuestro et don Ferrer de Manresa jutge de nuestra cort et don Joan Gil Tarin çalmedina de Çaragossa per demandar lo regne de Navarra por razon del dreycho quel sennor rey nuestro padre e nos avemos en el dicho regno et devemos aver por estas razones qual el dicho regno de antigos tiempos fue uno con el regno de Aragon et el regno de Aragon con el regno de Navarra e siempre reyes de Aragon possedieron et regnaron emsemble Aragon et Navarra segund que estas cosas se demostran por fama antiga la qual siempre fue et es ahun et encara por muychos privilegios donaciones cartas et poblaciones fetchas en aquellos tiempos por rey de Aragon et de Navarra antecessores nuestros segund que se demostre pleneramientre en cartas muychas et privilegios que se fayllan en monasterios ciudades et villas del regno de Aragon et de Navarra et ahun por foros dados de los reyes antecessores nuestros en el regno de Navarra e Daragon. E otrosi por otra razon quel noble rey don Sancho a cui Dios perdone primo cormano del noble sennor don Jaime rey Daragon padre nuestro conociendo el dretcho que havia en el regno de Navarra et el parentesco que avia con el afijo a el et desafijo a todo homne assi que si mories antes del quel regno de Navarra fuesse del ditcho padre nuestro con todas sos pertinencias: e esto asseguro por homanatge et por jura deyos pena de traicion e mando a sos richos homnes todos et a los poblos de Navarra de seguir et attender esto deyos pena otro si de traicion e los richos homnes et los poblos juraron esto segun que se contenesce en cartas publicas ende fetchas las quales se mostraron en la ditcha cort: e enbiamosles a decir que elos complendo et otorgando a nos el dereytcho que avemos en el regno de Navarra teniendo so fe et so lealdat que los ajudariamos et ahun si elos entendian que podiessemos major acuesta o mejoramiento damor con elos que nos plazria de corazon del aver. E sobresto la cort de Navarra audo so acuerdo embio a nos a Taraçona los nobles don Pero Sanchiz de Muntagut sennor de Cascant et governador de Navarra et don Gonzalvo Ivaynes de Baztan alferriz de Navarra et don Johan Gonzalvez so fijo don Martin Garcez de Uça et don Gil Baldovin alcalde de Tudela por mandaderos por nos facer ende respuesta: los quales nos respondieron que nos gradescian muytcho quanto nos los embiamos decir et lo nos tenian a merce et dixeronnos de parte de la cort que les plaçia todo dreycho quel rey nuestro padre et nos oviessemos en Navarra catando la fe et la lealtad de navarros e que nos gradescian muytcho lacostamiento et la ajuda que les embiamos a prometer. E demandaronnos qual era el acostamiento que queriamos aver con navarros et en que manera les queriamos ayudar: et nos maguer veamos et conoscamos quel dretcho deredar Navarra por antigo dretcho et affijamiento del rey don Sanxo et por jura de los navarros segund ditcho es desuso pertenesce al sennor rey nuestro padre et a nos et deviessen et podiessen conoscer seniorio de nuestro padre et nuestro a bien et a profetcho de lures almas et sien reprendimiento ninguno catando el deudo antigo el gran amor que avemos a los navarros avendo talant de cresçer el deudo et lamor quanto podamos avemos sabor et place a nos et dixiemos a los ditchos mandaderos que don Alfonso nuestro fijo mayor case con dona Johanna fija del rey don Anrique e si ela los navarros non podian aver quel ditcho fijo nuestro casase con una de las fijas de las ermanas del ditcho rey don Anrique: e si por aventura ninguna destas ovier non podiessen case con la fija de don Johan de Bretayna sobrina del ditcho rey don Anrique e si por aventura lo que Dios no quera deveniesse del ditcho don Alfonso fijo nuestro que case con la una delas el otro fijo nuestro mayor qui deve regnar. Dixemosles atre si que les ajudariamos a defendimiento del regno con el cuerpo et con los vassayos et con laver et con toda la tierra et nuestro poder ben et lealment et esforçadamient et sien cansamiento ninguno contra tot homne. Dixemosles ahun que cataremos et tenremos todos los fueros et las custumnas et donaciones fetchas a prelados a las ordenes richos homnes caveros clerigos et ciutadanos et a los homnes de las villas et a todos otros homnes o muyeres por donadio a siempre o por vida o a cierto tiempo: e si por ventura conosceren que pueda avier meyoramiento en los foros catelo la cort et nos meyorar los hemos con acuerdo delos. E por mostrar amor et meyoramiento queremos que las caverias de Navarra que son de CCCC solidos sean de quingentos e quando nos o nuestro fijo no seamos en Navarra que pongamos hy governador del regno aquel que fayeremos con conseyo de la cort de Navarra o de la mayor partida e que todos los oficiales del regno sean de la tierra. E por attender et complir todas aquestas cosas ponemos en poder de los navarros don Alfonso nuestro fijo et ahun si deveniesse del lo que Dios no quera el otro fijo nuestro qui deve regnar en logar del demas que lo juremos nos atendre et complir et lo faremos jurar a don Garcia Ortiz de Azagra et a don Garcia Romeu et Ato de Foçes et don Guilabert de Cruylles et a otros richos homnes de ciudades et de villas que podamos aver bonamient. Otorgamos empero esto con aytal condicion que si por aventura el fetcho del casamiento non se podia complir de nenguna de las ditchas donas por muert o por vida assi como dito es desuso que los navarros desta Pascha de quaresma primera vinient en un anyo liuren a nos el regno de Navarra todo entegrament con ciudades villas castelos et con todo lo al que pertanece al regno e que daquel tiempo a enant tiengan a nos por rey et por sennor et atiendan a nos con personas ciudades castelos et villas et otros logares assi como a rey et a sennor por razon del dreycho quel sennor rey nuestro padre et nos avemos en el regno de Navarra: e otro si si ante desti tiempo se podia complir el casamiento o aver certinidat desti fetcho que cumplan luego todas estas cosas. E esto que juren atender et complir sobrel libre et la cruz et fagan homnatges de manos et de bocha todos los prelados segund deven et todos los richos homnes et los caveros et los infanzones et los homnes de ciudades et de villas et todos los poblos cristianos judios et moros del regne de Navarra a nos en pena de traicion: e nos que recibamos luego las juras et los homnatges por razon de nuestro fijo qui ficiere el casamiento si complir se podiere o si complir non se podiere que las recibamos por nos mismos segund la forma desus ditcha. Ahun queremos que si nos hovieremos a entrar en el regno de Navarra por defendimiento de la tierra dentro aquel tiempo que nos podamos ajudar et valer de los richos homnes et de los cavaleros et de los infançones et de todos los poblos et de las ciudades et de las villas et de los otros logares et del pan et del vin et de la carne del rey et de todas las rendas suyas saccado las rendas que tienen los richos homnes et los cavalleros et los mesnaderos et los clerigos et los homnes buenos de las villas et otros homnes o muyeres por donativo o por vida e sacada la retenencia de los castiellos et las messiones que seran mester por aprofeycho del regno. E nos prometemos que entrel dicho tiempo nos levemos bien e leyalment e no fagamos tuerto a neguno ni fuerça de lo suyo ni nos alsemos con villa ni con castello ni furtemos ni hi fagamos furtar villa ni castello ninguno ni otro logar e que faremos desfer las fuerças que el rey don Sancho ni los otros reyes del en aca les ajen fechas. E prometemos de cumplir totas las cosas sobredichas elos complendo a nos otro si aquelas que les demandamos segund que scrito es desuso. Fueront presentes a aquesto qui lo vieron et lo odieron don Garcia Ortiz de Azagra et don Garcia Romeu et don Guilabert de Cruylles et don R. de Peralta richos homnes Daragon et de Catalunya et don Johan Gil Tarin çalmedina de Çaragossa et don Pero Lopez Deslava et don Ferrer de Manresa et don Martin Perez Doscha de Aragon et de Navarra et don Pero Sanxes Dean de Tudela don Johan Sanxes de Muntagut don Pere Lopez Dezpeenn P. Garcia Dandossela Ennego de Rada Ruy Xamenez Dolleta don Lop Ortiz justicia de Tudela. Actum Tirassone XVII kalendas novembris anno Domini millessimo CC septuagessimo quarto. - Sig+num Raimundi Scorna notarii publici auctoritate domini regis Aragone por totam terram et jurisdiccionem ejusdem qui de mandato domini infantis predicti et nunciorum predictorum curie de Navarra hec scripsit et clausit loco die et anno prefixis cum emendato in XIIIa linea ubi dicitur e si por aventura ninguna destas ovier non podiesen case con la fija de don Johan de Bretanya sobrina del ditcho rey don Anrique.

lii-perg-2207-jaime-i-1-noviembre-1274

17 DE FEBRERO.

17 DE FEBRERO.

Empleóse esta sesión con la lectura de varias cartas cuyo tenor es como sigue:

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables mossenyors. Per vostra letra de XIII a Xllll del present per Molins correu entre V e VI hores de nit rebuda som certificats de la licenciacio de nostre embaxada e com nos pregau e encarregau anem aqui per donar millor informacio de les coses passades e fer e delliberar lo que sera necessari. A que vos responem havem gran plaer de vostra deliberacio e de continent haguerem spatxat lo present correu e forem partits per anar aqui sino sperants labbat de Poblet e mestre Ferrando los quals com vos havem scrit ab la Senyora Infanta son anats a la Senyora Reyna ab lo apuntament en scrits del qual vos havem tramesa copia e ir los ne fem correu notificantlos dita licenciacio e encarregantlos si la Majestat del Senyor Rey no passave en lo dit apuntament de continent sen tornen car nosaltres los speram e ya forem partits sino per ells los quals no han pogut axi spatxar com pensavem per quant crehiem haguessen trobada la Senyora Reyna en Ossera com nos ere stat dit e havem sabut certament es en Çaragossa e axi haurem sperar algun dia mes fahentsvos certs mossenyors que si lo apuntament sera plasent al Senyor Rey nosaltres ya abans e tots temps tenim deliberat avisarvosne e sens vosaltres no finar res com es degut e pertinent axi com crehem vosaltres en qualsevol conclusio de aquest fet nos apellareu. E es ver que en venir e declinar al dit apuntament per la dita Senyora Infanta mogut nos han induits los respectes de quexa vos havem scrit e assenyaladament lo avis per vosaltres fet ab una letra de X del corrent la on dieu res de tractes o expedients audiencia nous parra donadora sino recobrant la persona del Senyor Primogenit. E axi conformantsnos ab vostra voluntat e veents lo efecte del apuntament sis segueix suplir a tot lo que per lo Principat es demanat tant en recobrar la persona del Senyor Primogenit quant en reintegracio de les leys e libertats cathalanes quant encara en la seguretat e repos del dit Principat e de tots nosaltres fem lo dit apuntament redigir en scrits lo qual on nos seguescha servex a justificacio e descarrech de tots segons vos havem scrit. Tan prest com los dits abbat e mestre Ferrando seran arribats partirem per anar aqui Deu volent mas per quant es pertinent e degut a tots embaxadors fer relacio del que fet han e aquella comodament nos pot fer sens lescriva qui en tot ha entrevengut e te los actes e havem vist vostres providencies deliberar que Nanthoni Lombard scriva de nostra embaxada reste aci fins per vosaltres li sie scrit vos pregam molt afectadament per nostre descarrech lo dit Anthoni vage ab nosaltres com sia molt necessari e sens ell relacio nos pot acabadament fer. E sia la Sancta Trinitat proteccio de tots e direccio del negoci concorrent. Scrita en Leyda a XVI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los diputats del General de Cathatunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Divendres proppassat XIII del corrent mes rebem de vostres grans reverencies una vostra letra sots data de XII del ya dit mes e aquella lesta encontinent entreveninthi lo loctinent de deputat de aquesta ciutat havem sollicitats los conestables per los cent homens demanats prestament se matessen a punt e anassen a vostres reverencies e prestassen lo jurament e homenatge segons forma ab vostra letra donada e fetes alguns dells lurs bestretes segons lo loctinent de deputat largament vos scriu vos remetem los dits cent homens ab lurs conestables qui son quatre e hauriemvos a gracia que lurs capitans fossen de aquesta terra. E per tant com lo venerable En Marti Johan Doris donzell senyor del castell Doris es singular amador de la cosa publica del Principat de Cathalunya e encara de aquesta ciutat e per conseguent sie digne de gracias e favors o axi mateix lo venerable En Bernat de Muntredon domiciliat en aquesta ciutat aquests dos fossen capitans de aquests cent homens queus trematem e on e en cars lo dit Oris fos empatxat de esser capita vos sia plasent en son loch sia posat lo venerable En March de Planella donzell e domiciliat en
aquesta ciutat e tot aço vos reputarem a gracia molt singular. E conserveus molt reverent honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XV de febrer del any Mil CCCCLXl. - A tot vostre manament e ordinacio prests quis recomanen en vostra gracia e recomendacio los consellers de Vich.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los diputats del General de Calhalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Lo dia de ir que era divendres e XIII del corrent mes rebi una vostra letra sots data de XII del dit mes dins la qual trobi una crida ordonada. E vostra letra per mi lesta e ajustats los consellers desta (de esta; d´esta; d´aquesta) ciutat prest matem en execucio lo contengut de vostra letra fahent prestar al veguer e jutge ordinari sagrament e homenatge la hu al altre com lo sotsveguer yal hagues prestat segons forma ya donada e prestament lo dit veguer mana publicar e de fet es stada publicada la dita crida e encontinent son stats sollicitats los quatre conestables per los cent homens demanats elegits prestament se metessen a punt e ensemps tirassen en vostra ciutat es presentassen a les vostres grans reverencies prestans cascuns lo jurament e homenatge segons forma en vostra letra donada e que si havien master diners los seria feta bestreta. E continuament los dits consellers ensemps ab mi ses trebellat que los dits cent homens han hagut bon compliment e per cascu dells prestat lo jurament e homenatge segons forma de vostra letra en vigor de la qual per En Galceran Prat arrendador de la bolla (bula) de aquesta ciutat segons vostra ordinacio los son stades fetes bestretes de diners e per cascu fermades apocas dirigides a mi e per mans del dit arrendador e continuades per lo notari de mon ofici.
E per tant que vostres grans reverencies sien informades dels dits quatre conestables e de les personas sots ells acordades e de les bestretes quils son stades fetes de tot he feta fer copia la qual vos remet dins la present interclusa. E conserveus molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich dissapte a nit a XIIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A tot vostre manament e ordinacio prest quis recomana en vostra gracia Francesch Valls canonge loctinent del deputat de Vich.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Arribant aci en la present vila son stats ab mi los pahers demanantme lo sou de CC homens que per comissio vostra havien acordar per trametre a Leyda e dihentlos que yo no havia tal comissio son molt marevellats e han mostrat de esserlos molt greu e quasi son venguts a creure que yo los negas la cosa attes que hu que ells trameteren aqui laltra dia lo qual diu parti hir de aqui los ha dit davant IIII que vosaltres mossenyors li havieu dit davant mossen Viladamany que per mi havieu trames los dits diners. E yo lavors los he dit que ver era que en la partida mia vosaltres mossenyors me volieu detenir per darme carrech de alguns afers e yo diguius que nom podia aturar per res que ya tenia tota la roba carregada e que axim licencias e que per ventura era de aquest fet ço de quem volien dar carrech. E aço mossenyors yo los e dit per darlos alguna color car reyalment ells sen mostren molt stomachats de esser axi mesos en oblit perque mossenyors placieus provehir. Jo mossenyors per seguir la gent de peu he fet les jornades curtes anit so arribat açi Deu volent dimarts entrare en Leyda. Totes les adzembles tinch ya de aci a Leyda e provehit que entrassen totes plegades en Leyda ensemps ab mi ab cent homens de peu. Aci ha molt bella gent mas han gran fretura de gent a cavall e certament si gent de cavall no ha lo capita envides ha forma de empenyerse gens. La del acordament de gent de cavall quem donas en les instruccions es ya ordonada e per lo mati se fera e apres partire. Ja per letres del capita vostra reverencia e honorables savieses seran avisades del partit mogut per la Senyora Reyna per la restitucio de la persona del Senyor Princep. Quant Deu vulla sia en Leyda ne pore scriure mes adeveres. Feta en Cervera a XV de febrer. Quim recoman en gracia e merçe de vostres reverencies e honorables savieses - Johan Ferrer.

Als molt nobles magnifichs e honorables e savis senyors los XV elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda feta a X del present mes e havem hoit lo quens ha volgut explicar de vostra part en virtut de la dita letra lo magnifich mossen Johan Samso cavaller embaxador vostre a la qual vos responem queus regraciam molt e molt la gran bona e incommutable intencio que havets hauda e haveu en aquests afers qui toquen a tots e a quiscu pregant e encarregantvos en aquella persevereu e continueu a benefici e repos de la patria segons som tots obligats a laor e servey de nostre Senyor Deus e servey de la Majestat del Senyor Rey e benifici e liberacio de la persona del Illustrissimo Primogenit del dit Senyor Rey. E del quens ha dit mossen Samso per part de vosaltres havem deliberat que ab major delliberacio e consell pugam a vosaltres consellar. E placieus de totes coses referir ab los consols e consell de aqueixa vila e a aquells dar tota ajuda e favor que sia benefici del present negoci com fins aci haveu acostumat. E sia molt nobles magnifichs e honorables e savis senyors lo Sant Sperit en vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII de fabrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona cavaller diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Mossen molt honorable. Per haver avisos de la ciutat de Çeragoça e regne de Arago volem trametau lla una o dues spies que sien personas (occitano: plural en AS) discretes (adjetivo que no concuerda con personas, sería discretas, igual en castellano que en occitano) e ab disposicio pera (para; per a) tal cosa qui hajen manament e carrech de esplorar e sentir en quant poran totes novitats que facen per lo Senyor Rey e per aquella ciutat e regne e les voluntats de les gents de la dita ciutat e regne e les noves que hi sien del stament del regne de Navarra axi noves de gent darmes de Castella o de altres gents qui desijen la liberacio del Senyor Primogenit o sien contra aquella. De tot se *informeu e tornats prestament e haguda dells relacio nos certificareu stesament de aquella. En Johan Ferrer lo receptor qui es aqui ne comunicara ab vos car nosaltres lin scrivim. Entre abdosos (ambos; ambdos, ambdosos) donauhi presta expedicio. Les spies sien dreçades o alguna delles lla specialment hon sia lo Senyor Rey. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt reverend senyor lo archabisbe de Tarragona.
Molt reverend senyor. Nosaltres e aquest consell sumament desigam que vostra reverendissima persona se atrobas aci e es tant necessari per servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e benifici de la cosa publica de aquest Principat que suficientment explicar nos poria. Perque placia a la dita reverendissima persona vostra tota dilacio a part posada venir e attenyer aci ab la major celeritat que fer puscha com axi la disposicio dels afers ho requera. E en aço nous placia fallir per quant vostra reverendissima senyoria desiga servir nostre Senyor Deu e lo dit Senyor Rey e lo benefici de la cosa publica. La Sancta Trinitat molt reverend senyor tinga la reverendissima persona vostra en sa proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Al molt egregi senyor lo compte de Prades.
Senyor molt egregi. Nosaltres e aquest consell summament desiga que vos senyor fosseu eus trobasseu aci entre nosaltres e es tant necessari per servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e benifici de aquest Principat que bonament explicar nos poria. Perqueus placia tota dilacio a part posada de continent venir e attenyer aci e ab la major celeritat que fer se puixa. E en aço no vullau fallir per quant desigau lo servey de Deu e del dit Senyor Rey e benifici de la cosa publica. La Sancta Trinitat senyor molt egregi vos tinga en sa guarda. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Al honorable En Johan Ferrer receptor de les generalitats de intrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Nosaltres scrivim al diputat local de Leyda donantli carrech trameta a la ciutat de Çeragoça e regne de Arago una o dues spies per sentir totes novitats segons en nostra letra stesament li dehim. Plaunos e volem que vos ne comuniqueu ab ell o que abdosos acordeu de la persona u persones que trametreu axi que sien ben dispostes al mester. Les spies sien dreçades o alguna delles lla specialment hon sia lo Senyor Rey. E de tot lo que reportaran o per altra qualsevol via sabreu o sentireu nos feu avisos continuament. Hajauvoshi ab la diligencia ques confia de vos. Dada en Barchinona u XVll de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi. Sabut havem que sou encara en Cervera la qual cosa nos es stada a gran maravella car no podiem pensar que a les hores de ara no fosseu entrat en Leyda e vostra senyoria pot veure e conexer que lo negoci requer gran celeritat e la triga es vergonyosa e ignominiosa e al Principat importa gran inconvenient e dan. Perqueus pregam e requerim sots virtut del jurament prestat que de continent la present rebuda partiau ab tota la gent de peu e de cavall que aqui sia tirant la via de Leyda hon aturareu fins per nosaltres scrit vos sia. E en aço vos placia no metre dilacio ne falta. Lo Sant Sperit senyor molt egregi sia en direccio vostra e de tot lo exercit. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e molt savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e molt savis senyors. Per informacio de mossen Johan Ramon embaxador vostre e per letra de vosaltres a ell tramesa la qual comunicada nos ha havem vist e sabut com lo regent la Governacio e capita dels comdats de Rossello e de Cerdanya e lo castella del castell de aqueixa vila e procurador reyal dels dits comdats se serien enclosos en lo dit castell e com han requests e manat tots los castellans forans anar personalment regir e guardar lurs castellanies. Les dites novitats son a nosaltres cosa de molta admiracio per quant no es alguna cosa que sia feta nis faça per aqueixa universitat e tot lo Principat de Cathalunya sino a tota honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e per lo deute de la fidelitat degut a la sua reyal corona e per liberacio del Senyor Primogenit que es cosa a la qual deute de fidelitat streny granment aquest Principat. E los dits regent e castella fahent aqueixs senyals e preparatoris significarien ells esser de contrari voler e parer al Principat e voler tenir les dites forces per ventura a recullir o metre en aquelles algunes gents strangeres en deservici del dit Senyor Rey e de la sua reyal corona e contra lo be e tranquille stat de aqueixa vila e de tot lo dit Principat. Vistes donchs e considerades totes aquestes coses som de intencio e parer que si veurets (occitano; veréis; voréu o voreu; veureu) los dits regent e castella star e perseverar en tal proposit e recullir gents ne vitualles ne fer guaytes ne altres senyals o demostracio contra la forma solita e acustumada que donets (occitano: deis; doneu o donéu) orde per aquells migans que les savieses vostres veuran e conexeran que no puixen haver vitualles de aqueixa vila ne de altra part ne algun socorriment o ajuda abans sí les dites forçes porets (occitano; podréis; podréu o podreu) haver a mans vostres que hajats aquelles en manera que sia provehit a servar tota fidelitat al Senyor Rey e a la sua reyal corona e obviar totes coses que algun inconvenient en contrari donar porien. E per nosaltres es ya scrit al diputat local de aqui e encara li tornam scriure que hon los dessus dits façen alguns enantamens (y no enantaments) perturbants la liberacio del dit Senyor Primegonit (Primogenit) la qual cosa redundaria en deservici del dit Senyor Rey e contra lo tranquille (tranquilo; tranquil) stat del Principat e en prejudici de les generalitats de aquell quels faça requesta de desistir de aquells e que si fer nou volran los publique per trencadors de sagrament e homenatge e privats de lurs oficis. La Sancta Trinitat molt honorables e molt savis senyors vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
Significamvos com en la ciutat de Tortosa de son propri motiu obrant per aquests respectes virtuosament han donat orde en pendre e haver a ses mans lo castell de la dita ciutat a fi que la fidelitat a la corona reyal sia servada e la liberacio del lllustrissimo Primogenit no sia empatxada per los enemichs e mal consellants a la dita reyal corona. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpinya e bisbat de Elna.
Honorable senyer. Ja per altra vos havem scrit e per la present vos tornam scriure dir e manar que si lo regent la governacio e capitania e lo castella de aqueix castell e procurador reyal dels comdats de Rossello e de Cerdanya faran alguns enantaments o coses que sien vistes perturbar la liberacio de la persona del Senyor Primogenit los quals enantaments e coses per ells axi fets redundarien en deservici del Senyor Rey e contra lo bon stat de aquest Principat e en prejudici de les generalitats de aquell e la cosa sera axi vista als consols de aqueixa vila e a vos que façats requesta als dits regent e castella que dels dits enantaments cessen e desisten dins terme de hun dia o dos que per aço los assignareu. E aço sots virtut del sagrament e homenatge e seguretat per ells prestada de obtemperar e exequir nostres requestes. E si desistir no volran dins lo terme que assignat los haureu feulos publicar per trencadors de sagrament e homenatge e privats de lurs oficis. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy a les nou ores havem rebuda vostra letra de XVI del present per la qual nos avisau haver rebuda nostra letra ab la qual afectuosament pregavem a vostres grans providencies los plagues aci venir et cetera a queus responem sperar al reverent abat de Poblet e mestre Ferrando et cetera. E per quant la necessitat es urgent e grandissima vosaltres aci esser com stiguen moltes coses en suspensio que alias se deliberarien e star molt axi poden molts inconvenients parcurir vos pregam afectuosament per lo deute a que sou tenguts e obligats a la patria vullau cuytadament venir leixant carrech als pahers de Leyda diguen als dits reverent abat e mestre Ferrando quant tornaran vullen aci venir per fer relacio del que trobat hauran. E no *vengueu (o venguen) a creure ne gelosies concebre vostres grans savieses que nosaltres hajam tractats aci motius de conclusio ne ab los embaxadors del Senyor Rey ne ab altres ne james conclusio alguna sens vosaltres pendriem com la raho vulla vosaltres e nosaltres tots ab una boqua parlar e en hun voler esser e fer tots lo benifici e repos del Principat e de tots los poblats en aquell e encara specialment de complida seguretat dels tots qui en la prosecucio de aquest negoci entrevenim en lo qual sens dilacio cove stesament provehir. Als sobredits embaxadors del Senyor Rey solament es stada feta plena informacio dels negocis com han succehit e quina es la incomutable intencio daquest Principat en no tractar res sino liberament recobrada la persona del Senyor Primogenit. Pregamvos donchs per la gran necessitat que occorre molt promptament e expedita vos placia venir. Cavalls e totes coses que impediment o dilacio prestassen a la presta venguda podeu aqui jaquir e venir sens gran multitut de companyia. E plaunos Nanthoni Lombard notari sen retorn e venga aci. La Sancta Trinitat vos haja molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt reverend senyor lo archebisbe de Tarragona hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend senyor. Nosaltres scrivim a tots vosaltres senyors embaxadors per letra comuna pregantvos afectuosament queus placia promptament e expedita venir aci per les causes en la dita letra contengudes. E perque la vostra reverendissima persona no dupte en res la venguda aci per causa de mercaders a cambis (cambios; canvis) de la camera apostolica et cetera volents remoure tot dubte com sia molt degut qui per les generalitats o tant benifici publich treballe esser inmune e segur de aqueixes e semblants particulars congoixes havem delliberat ab la present encara pregar vostra reverendissima persona la sua venguda detardar no vulla per respecte algu car segurament e sens dubte aIgu de causa alguna particular pot venir e segurament aci stareu tant com vos plaura. La Sancta Trinitat vos tinga molt reverent senyor en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e molt savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda e hoyda la creença en virtut de aquella a nosaltres explicada per lo honorable mossen Miquel de Boixadors a la qual vos responem que stants los afers que occorren de present en disposicio que son a nosaltres no es possible entendre en les coses per vosaltres demanades. Vostres savieses poden considerar e veure a quantes e quals coses ha a supplir e attendre vuy aquest General e quantes missions (messions, despeses; gastos) e carrechs li cove supportar. Quiscuns membres del Principat cove ne prenguen lur porcio e axi vos pregam ho vullau fer car tots los altres membres del dit Principat son en aquesta sentencia e parer. En Ies coses que lo dit General pora supplir al plaer e benavenir vostre e de aquexa universitat creheu noy fallira la nostra bona voluntat. E de aço havem dita al dit mossen Boixadors stesament nostra intencio lo qual laus pora referir. La Sancta Trinitat vos tinga molt honorables e molt savis senyors en la sua proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Tomo I, texto LVIII, A mon senyor lo rey, Del comte Durgell

LVIII.

Legajo de cartas reales n.° 107. 14 de mayo de 1410.

A mon senyor lo rey. - Del comte Durgell. - Molt excellent princep et victorios senyor. Monsenyor huy a XIIII del mes present jo hera vengut a Senta Maria del Pilar per jurar furs et privilegis el Justicia sabentho que havie promes a don Anthon de Luna et a don Artal Dalago que fore açi en la plaça de fet sen ana a casa del arquebisbe: et yo trametentli a dir e requirentlo que el vingues al dit loch perque yo fes lo dit jurament et ja quel navia request lo dit don Artal qui es procurador per los barons et entre scudes e cavallers en nombre de sixanta senyors de vasallyos que vingues a mi per çoque pogues fer la dita jura el respos que noy volie venir mas que de aço se re tinie deliberacio et que retrie resposta a hora de vespres: e aço feu a grans prechs dels dits don Anthon e don Artal e tingue consell de aquest fet en casa del arquebisbe: e fonch aytal que hora de vespres com el deguere retre la resposta feren toquar e repicar la campana de Sent Jayme la qual se toque per advolotar la ciutat et ferenho per lançarlam
tota dessus per via davalot: et yo veent aço fiu venir mon frare qui ere als Frares menos ab be CC combatents et armim e mesmi una cota darmes reall dessus e ani a la plaça de Santa Maria
del Pilar e tramis a dir al Justicia que vingues alli: e com viu que no venie juri furs e privilegis en poder dun notari aragones protestant que no estave per mi que no juras present lo dit Justicia: pero senyor per lo dit toch de la campana deguns de la ciutat nos mogue sino la companya del arquebisbe don Pedro Durrea et sa partida els de Gurrea que mogueren brega al hostal de la Morera et ere cap Pedro de Sese e Goteri de Vera: e don Pedro Dorrea ab sa gent ab aquells de Gorea moguerenla en dos o tres lochs en la carrera major en tant senyor que ni ha haguts naffrats daquests qui tenim aqui per vostre servey e per mi com a official vostre ben XX de ballesta e son entre cavalles et scudes ben sis: los altres son gent comuna e de la altra part se diu que na de naffrats molts et de morts. Perque senyor podets veure quines fets fan e a vostra senyoria quines serveys lo dit arquebisbe el dit Justicia del qual se arma ab el son fill e lurs aderents: e axi placiaus senyor de voler provehir de remey de justicia contra los damunt dits qui son rebelles a vostra senyoria et a vostres officials cor jo açi provehire de justicia e de fet: certiffiquantvos senyor que james clam a vostra senyoria ira per mi fins tant vostra sobrevesta reyall magen pecegada dessus la qual sera axi ben guardada que no la toquaran sens que nols cost jatsie nit et jorn no cessen de tirar ab ballestes: e aquesta es senyor la veritat sens tota faylla. E manme mon senyor vostra senyoria tot ço que sa mercet sera. Scripta en Çaragossa sots mon segell secret a XIIII de maig del any MCCCCX. - Senyor. - Vostre humill nebot que besant vostres mans et peus se recomana en vostra gracia
et merce - Jayme Darago comte Durgell.

Tomo I, texto LV, Jayme Darago comte Durgell, carta al rey Martín I el humano

LV.

Legajo de cartas reales, n.° 107. 10 de mayo de 1410.

A mon senyor lo rey - Del comte Durgell. - Molt excellent princep e victorios senyor.
- Mon senyor com per vostra letra me sia stat notificat queus maravellavets que yo no exercia mon ofici de la lochtinencia daquest regne de que vostra senyoria ma provehit yo senyor ja abans no hagues vostra letra veent que era necessari lo regiment meu en aquest regne e per requesta que la ciutat me fahia e les altres ciutats e viles de vostra senyoria e encara lo castella Damposta e don Anthon de Luna com a diputats don Ferran Lopez de Luna don Johan Dixar don Artal Dalago lo comanador de Montalba don Pedro de Castre don Francesch Dalago fills frares e parents dels dessus nomenats ab molts altres nobles homens cavallers e gentils daquest regne eram entremes daquest feyt que fes lexercici e sperave que les amistats fossen finades: e finades les dites amistats vingueren vostres letres e de feyt los damunt nomenats hanme admes e yo senyor volent exercir loffici axi com ho requerian larquevisbe ab don Pedro Dorrea sonse enfortits en la seu en sa casa e X o XII cases en torn no contrastant vostres letres aposant que aço es contra la libertad del regne mas no es axi vostra reverencia salva sino tant solament per son propi interes et barat axi com aquells qui han robat lo regne en son estats vos no essenthi senyors segons aras mostre els altres tenen robadors et murtres en ses cases e no volrien quen passas justicia car los pus malvats homens daquesta ciutat son en les dites cases establides. Perqueus placia senyor de voler rescriure a aquells qui han feyt vostre voler e hobeyts vostres manaments faentlosen gracies car dels altres contradients jon fare ço que justicia ne digtara en tal manera que aquest regne viura en pau ey fare senyor per sguard de vostre offici e honor vostra e mia ço que tengut sia: e plasia a la sancta Trinitat queus conserve.
Scrita en Çaragossa sots mon segell secret a X dies de maig lany MCCCCX. - Senyor. - Vostre humil
nebot que besant vostres peus e mans se recomane en vostra grassia e merce - Jayme Darago comte Durgell. - JAYME.

26 DE ENERO.

26 DE ENERO. 

En esta sesión se dio lectura de las siguientes cartas:

Al venerable religios magonifichs e amats nostres los diputats del Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerable religios magnifichs amats e feels nostres. Per causes molt urgents e per evitar altres majors perills scandels e inconvenients que staven apparellats redundant en gran deservey nostre e dan de la cosa publica de tots nostres regnes e terres e no veent que altrament si pogues bonament donar remey condecent per nos stant en la ciutat de Leyda fon manada detenir en nostre palau la persona del Illustre Princep don Carles nostre fill lo qual apres havem portat ab nos en nostra cort. Es veritat que segons havem compres per alguns se diria que la detencio del dit Princep e altres anantaments serien stats fets contra forma de les constitucions de Cathalunya privilegis e libertats de aquella ço que a Deu no placia car la experiencia evidentment ha demostrat que tenint carrech de la loctinencia general del Serenissimo Rey nostre frare de inmortal memoria en aquests seus regnes e Principat de Cathalunya (se ve claramente que el Principado NO es un reino, sinó lo incluiría en regnes) tots temps supplicam la Majestat sua e tant com fou en nos foren mantengudes les libertats dels dits regnes e Principat e apres que per gracia de nostre Senyor Deus havem succehit m los dits regnes e Principat ab molta libertad (suele leerse libertat, pero no llibertat) e promptissima voluntat havem confermat los furs constitucions privilegis e libertats de cascun dels dits regnes e Principat mantenguts e observats aquells e aquelles e fetes e acordades moltes altres gracies e axi es voluntat nostra de fer e prosseguirho. En cas empero ques pretenes esser stada feta alguna cosa en contrari ço que no es al juhi nostre sobre la detencio del dit Princep e altres actes apres subseguits que sia contra les constitucions privilegis e libertats del dit Principat ab bon consell e digesta deliberacio nos ho manarem tornar a degut stament e axi ho havem ofert tots temps a les quinze persones a nos trameses e als missatgers de Barchinona e a totes altres persones quens han de aço supplicat e a Deu no placia que ab leys de Spanya ne altres leys haguessem a judicar ne reglar la justicia en aqueix Principat nostre sino ab les constitucions de Cathalunya usatges de Barchinona privilegis e libertats del dit Principat e aço ab tota veritat havem respost ab molta moderacio e mansuetut e no ab gest feroz ne iros ne ab cominacions que per nos sien stades fetes al dit Principat per fer aquesta instancia. Havemvos volgut significar les coses demunt dites perque siau avisats de la bona intencio nostra ab proposit de partir de aci e esser personalment Deu volent en la ciutat de Leyda a tres del mes de febrer prop vinent per entendre en los dits afers e donar tant com en nos sia deguda conclusio en aquells e encara scrivim als prelats magnats e altres persones de reputacio del dit Principat que sien alli a la dita jornada e les ciutats e universitats de aquell quey trameten. Dada en Çaragossa a XVIIII de janer del any Mil CCCC sexanta hu.
- Rex Johannes.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya e consell.
Molt reverend egregi nobles magnifichs mossenyors. Sus ara per los consols de aquesta vila nos es stat referit con per mitja de hun home qui es vengut de aquexa ciutat ses mes orde en aquella en cautar los portals e gordar (guardá; guardar) aquells com encara en fer barreres en los sparons de llavant (llevant; levante) e de ponent e altres coses de guarda de que stam molt admirats si axi es que es la causa. Placiaus del ver volernos certificar per lo mateix correu e de totes altres coses per lo present necessaries. E ordenen vostres reverencies nobleses magnificencies lo que plasent los sera. Dada en Perpinya a VIII ores de nit dissapte a XXIIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - Lo vezcomte de Roda. - Los XV elets per lestament militar del comtat de Rossello residents en Perpenya prests a ordinacio vostra.

2 DE ENERO.

2 DE ENERO. 

Ante todo se dio cuenta de haberse recibido el siguiente despacho.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables monssenyors despuys que de Itona vos scrivim no havem hagut causa de certificarvos de res dels negocis perque som tramesos per quant fins avuy nos ha fallit materia car axi com ab nostra derrera letra vos scrivim lo Senyor Rey parti de Fraga per venir aci e continuament nosaltres seguints sa Majestat li som anats derrera e lo dimarts ans de Nadal hora tarda la sua Senyoria e la Senyora Reyna entraren primers en Çaragossa apres entra de nit lo Senyor Princep acompanyat de entorn LX o LXX ginets e fon dat orde que lo poble qui exie al pont e per les carreres a veurel sen tornas en llurs cases. Aquella nit nosaltres restam a Alfageri (Alfajarín) e lendema que era vespre de Nadal ans de dinar entram aci en Çaragoça sens que algu de cort ne fora cort nons isque acompanyar e via dreta tiram a la Aljafaria e trobants lo Senyor Rey que exie de missa supplicam la sua Majestat quens volgues hoir apart e axi fou consentit e entrats tots en una cambra nosaltres per orgue de mi archabisbe supplicam la sua gran Altesa fos de sa merce nos fes resposta al que en Fraga lo haviam supplicat e la sua Senyoria respos que solament era arribat e scassament havie hagut temps de descalçarse los sperons e per ço no havie delliberada la resposta mas que tan prest hi entendrie. Supplicam mes avant sa clemencia poguessem parlar ab la Senyora Reyna e dix ere content e de fet hi parlam en la mateixa cambra regraciant e supplicant sempre a la sua Altesa les ofertes que fetes havia metes en obra. La qual molt liberament dix tostemps esser presta e axi tots ensemps ab la Senyora Reyna tornamnos acostar al Senyor Rey e supplicam sa Majestat nos das licencia de visitar lo Senyor Princep e lo dit Senyor respos que no freturave e que nosaltres pensavem fer pler al dit Princep e davemli congoixa. E volent a aço replicar la Senyora Reyna se cuyta dient al Senyor Rey que li fos plasent per aquesta vegada e axi sa Majestat ho atorgua pero dix quel visitassem al depres dinar e axi nos partim de sa clemencia e sabem que la causa de la dilacio de visitar era per quant lo apartament en que lo dit Senyor Princep sta ere les hores mal a punt. Com fom dinats jatzie fossen passadas tres horas apres mig jorn nos aplegam al monestir de Prehicadors per comunicar si ere expedient lo jorn de Nadal tornar al Senyor Rey per haber resposta. E fou vist per tots que attesa la gran festivitat e considerat haviem sentiments que lo Senyor Rey no prenie pler en nostres cuytes delliberam lo dit jorn no fossem ab sa Majestat ne axi poch anassem aquell vespre al dit Senyor Princep per quant ere molt nit. Lendema jorn de Nadal visitam lo dit Princep confortantlo segons nos parague ab pertinents paraules de part de aqueix Principat tota hora presents e scoltants los cavallers e altres castellans quil tenen en custodia. Lo dit Senyor Princep mostra haver gran plaer de nostra vista e feunos hun larch rahonament e efecte que de le culpes que li eren dades era tant net com Deu es net de colpa e que des que parti de Navarra per anar al Senyor Rey son oncle en Napols on ere anat per obtenir per mija seu la gracia e amor del dit Senyor Rey son pare e Senyor no solament en fet mas en pensament james havia fallit contra la sua Majestat congoxantse que per males informacions ell fos axi tractat e dient que si alguns de sos servidors havien errat lo que ell no creu ere raho que lo Senyor Rey los castigas mas per llur mal fer ell no devia portar la pena pus Deu sab que ell no te colpa pregant a nosaltres a la fi de son dit que nons vullam cançar de supplicar per la sua liberacio dient que tota la sua sperança es en lo Principat e en nosaltres qui aquell representam e tornant dir ço quens dix a Fraga ço es que era molt necessari cuytar per la salut de sa persona. E vehem mossenyors ell diu veritat car de la hora quel visitam en Fraga fins ara es amagrit e aflaquit tant que no crehem sia per molt comportar stant axi com sta. Apres lo jorn de sant Steva tornam a la Aljafaria per haver resposta del dit Senyor Rey e la sua Majestat tramesnos a dir que stava en consell e nons podie fer resposta fins lendema. E perque haviem delliberat la Senyora Reyna fos mes streta anam a sa Senyoria e diguemli fos de sa merce volgues en obra de fet deduhir les ofertes que fetes havie car aqueix Principat e nosaltres crehiem que si fer ho volie nons freturarie venir a altres medis denunciantsli les comocions dels pobles e los inconvenients qui son sperats e moltes coses a nostre parer utils de recitar per conduccio del negoci. La sua Senyoria nos respos que stava e perseverava en lo que havia ofert que crehia los pobles no farien res indegut. E lo dia mateix apres dinar anam parlar ab los jurats en la casa daquesta ciutat on hague gran auditori e aqui los explicam la causa de nostra venguda e lo que fins aci aqueix Principat o vosaltres mossenyors en nom de aquell haveu fet pregants e exortants los que ells ab nosaltres ensemps o apart vullen supplicar per la liberacio del dit Senyor Princep induhint e suadintlos ab aquells motius e paraules quens ha paragut esser necessari. Lur resposta fou que ells hi pensarien e delliberarien e del que serie nos certificarien. Lo dissapte jorn de Sant Johan parlam ab quatre dels deputats daquest regne en la casa de la Deputacio e ab alguns altres homens de honor que ells hi havien applicats per absencia dels LXXII de la cort dels quals copia no se ha poguda haver. Han respost comendant molt aqueix Principat del que fins aci havie loablament fet circa aquest negoci pero attes que los mes dels condeputats llurs son absents de la ciutat nons podian al present fer altra resposta sino que darien orde les dites coses serien comunicades ab los dits llurs condeputats e avisariennos de llur delliberacio. Certificantvos mossenyors per alguns ayres e sentiments a nostres orelles pervenguts que creem ells no faran lo degut circa lo dit negoci. La requesta a ells en scrits fahedora segons vostra letra sta ja en orde mas nons ha paregut se degues presentar fins haguessem haguda la resposta del Senyor Rey e llur. Ara daciavant darem orde sera presentada segons nos haveu scrit diumenge prop passat jatsia per neu e pluja fos dia indispost. Stants aplegats per anar al Senyor Rey la sua Majestat nos trames a dir que lendema nos faria resposta e de fet hir que ere diluns per lo mati anam a la Aljafaria e lo dit Senyor Rey feunos entrar en una cambra e alli assegut sus una cadira mana seure tots nosaltres en sengles banchs al entorn sens intervencio de altra persona sino del Anthoni Lombart secretari o scriva de nostra embaxada. E de continent supplicam molt humilment la sua Altesa fos de sa merce nos fes resposta a nostres continuades supplicacions. E lo dit Senyor comença a respondre dihent que havia delliberat esser un poch larch en son dir per alguna informacio nostra ab protestacio que ço que dirie del Princep del temps passat no ere perque en la causa de la sua detencio les coses passades haguessen gens obrat ne sen recordas mas perque vehessem e sentissem que la sua Senyoria sens gran raho nos movie. E axi ell feu un rahonament que dura pus de III hores e parti aquell en dos parts. La primera narrant com lo dit Princep sempre ha enalat e treballat en haver lo regiment de Navarra e derrerament de Sicilia e levarlos a la sua Altesa e mencionant menudament totes les culpes per lo dit Princep comeses de edad de XVI anys fins al dia de la reconciliacio les quals son moltes e greus si axi passen. Apres les altres faltes e culpes per les quals aferme haverlo detengut qui son aquestes ço es que lo dit Princep contra concordia verbal se fahie dir es intitulave en letres primogenit Darago de Sicilia et cetera. Item que don Johan de Cardona son majordom havia feta publicar per Barchinona una crida en que dehia lo dit Princep esser primogenit e hereter Darago de Sicilia et cetera. Item que sempre directament e indirecta tractava e treballava en inmiscirse contra la voluntat paternal en lo regiment dels regnes e domini de la casa Darago. Item que ha fetes e fahia moltes provisions de oficis axi de
Governacio de Cathalunya com altres ara per lavors mort lo Senyor Rey e les dites provisions spatxades e ab segell pendent liurades. Item que en lo tracte del matrimoni de Castella lo dit Senyor havie usat de algunes arts ab la sua Majestat ço es quel havie supplicat que rompes lo dit matrimoni car apres ell dit Princep trobarie vias per les quals mils se compliria a sa voluntat e apres dix que mossen Diego de Ribera altre dels embaxadors de Castella sots alguna color parla per dos vegades sens sabuda del frare conembaxador seu ab lo dit Princep del qual parlar lo dit frare comprenent suspita dix al Senyor Rey ques crehie se tractava contra ell alguna cosa e quey guardas be. Item que per letres que la sua Senyoria diu haver hagudas de la cort de Castella un baro vassall
seu tractave la sua mort lo qual dix no li es stat scrit de quina nacio es. Item que per letra de la infanta sa filla condessa de Foix ere stada informada la sua Majestat que lo dit Princep havia tractat ab lo Rey de Castella que li liuraria la ciutat de Pamplona per manera que la sua Majestat fos molt congoxada de guerres e altrament e hagues mala velladat. Item que en la deposicio feta per don Johan de Beamunt diu constar que lo dit Princep sen devie tornar de Leyda en Barchinona e devia passar en Mallorqua e dalli trametre a dir a la sua Altesa que sil volie fer jurar per primogenit fore content en altra manera que havie delliberat anarsen en Cartagenia e dalli al Rey de Castella e contra voluntat paternal finar lo matrimoni ab sa germana dient lo dit Senyor Rey que tot aço conste per scriptures les quals nos oferi mostrar e que informada la sua Senyoria de totes les dites coses e considerats los grans inconvenients qui se speraven seguir no solament a la sua persona mas a tots sos regnes e terres dellibera dels dits inconvenients elegir lo menor ço es detenir la persona del dit Princep. Laltra part de son rahonament fou mostrant haver enuig de tan gran embaxada e de nostres tant frequentades supplicacions fahent raho que jatzie la sua senyoria cregues aqueix Principat no erras en intencio pero errave e fallie al parer seu molt en lo modo de procehir per quant axi la eleccio de nostra embaxada com la eleccio de aqueix consell com lo gran nombre de nosaltres era manera de comoure los pobles significant que tot se fahie per obra e induccio de alguns e que aço redundaba granment en desservey de sa Majestat per quant los Reys de Castella e de França qui segons dix forçe no desigen lo seu tranquille repos sabents tals consell e embaxada crehents esser la terra divisa ab sa Altesa serien induits a moureli guerra e metrel en congoxa dient que aqueix Principat sol fahie aquests moviments car Arago e Valencia no sen movien dient que si fos obra de Deu tots los seus regnes se mogueren e moltes altres paraules qui serien largues de comptar concloent a la fi que la persona del dit Princep no delliurarie per res e dient que nol enujassem pus de supplicacions significant que daci avant les pendrie ab algun enuig donantnos un cortes comiat. Nosaltres oyt tot lo dit rahonament e considerants com la sua clemencia es molt indignada contra lo dit Princep molt humilment regraciam a la sua Altesa la gracia que feta nos havia de havernos comunicades per sa benignitat totes les dessus dites coses axi amplament dients que tant com toque les culpes e faltes assertes comeses per lo dit Princep despuys en ça que en sa gracia e amor lo havie acceptat aqueix Principat no entenie mostrarse en res contra la sua Reyal Majestat ne axi poch li entenie torbar lo medi de justicia sino per clemencia ab mija de supplicacions on culpa alguna hagues. Tant com toque a les comocions de pobles dixem que parlant ab sa clemencia la embaxada e consell eren fets a tant gran servey de sa Majestat que major nos podie dir car per llur representacio los pobles se eren algun tant assegurats e vuy en die stan reposats creents quen exira tota bona concordia e que ne grans ne pochs no havian dada obra en aço sino lo respecte dessusdit. E axi en tots los altres caps satisfahem a tot descarrech de aqueix Principat e nostre sens flixarhi en res. E veent que la sua Senyoria nos havia dat negativa a nostra primera supplicacio lavors humilment lo supplicam prenents fundament que haviem vist lo Senyor Princep molt flach e trist e dubtant de perill de sa persona stant axi com sta fos de sa merce lo volgues liurar al Principat a pena de carceller oferint que pus per mitja de justicia lo vol tractar aqueix Principat lo tindrie pres en manera que la sua Senyoria ne seria be segura. En aço respos molt curt que may ho faria ans elegiria morir VII vegades per tant que no fos cregut lo dit Princep no esser prou segur e en poder seu ne carrech algu pogues esser dat a sa Altesa per los miradors dient que no cal dubtar de algun inconvenient de la persona del dit Princep car son fill es. E axi prosseguint aquestas paraulas dix a son propri motiu que abans seria induhit tornarlo en Cathalunya pero no fora de sa potestad. E en aço fou respost per nosaltres no acceptants ne recusants la oferta ab paraules molt humils metentlo en cami de pensament sobre totes les dites coses. Veritat es mossenyors que lo seu so e desig es que nosaltres nos ne tornassem en bona hora e en aço li es stat dit la sua clemencia no ignora que los embaxadors son tramesos per sos principals ab leys e stretures contra les quals no poden fer en alguna manera. E nons volem oblidar mossenyors que abans que fos lo dit rahonament la sua Senyoria volgue parlar separadament ab mi bisbe de Barchinona e ab mi mestre Ferrando fahentnos semblant sermo del dessus dit e significantnos la negativa a nostres supplicacions e demanantnos per moltes vegades que farie mes la nostra embaxada si haviem la negativa e nosaltres responguem que crehiem haver bona resposta de sa Majestat e que en totes coses nos haviem a regir e fer segons seria delliberat e scrit per nostres principals. E veus aci monssenyors totes les coses com son fins al dia de vuy passades. Sobre lo cap quens haveu scrit ço es on lo Senyor Rey per mija de supplicacions no volgues liberar la persona del dit Senyor Princep quel demanassem per justicia vist los motius de vostra derrera letra e cogitades les causes per les quals lo dit Senyor Princep es detengut havem delliberat consultar vostres reverencia noblesas magnificencies e honorables savieses perque hi pensen be e façan acompanyar los dits motius de altres e mes fortituts de justicia si mes sen hi poden aplicar per manera que no haja contrari o almenys a la fi se puixen sostenir en tota plaça car metre en consistori reyal un tant gran negoci majorment que la sua senyoria aferme esser crimen lese majestatis et in prima specie e haverse tractar fora lo Principat on dels jutges e consellers força nos haurie prou confiança ha paragut a nosaltres que la dilacio de consultar no pot portar nocument attesa la intencio del dit Senyor Rey la qual per les coses dessus dites podeu pensar e considerar quina es. Tots empero donam en parer que per obtenir lo desijat altres mes forts rahons hauran procehir daqui de les quals nons donau prou sentiments ab vostres letres specialment en la derrera. E per ço mossenyors vos pregam e encarregam vullau ampliar lo consell de tots los staments del Principat e dar orde que si los vocats noy poran personalment esser almenys hi trameten procuradors a fi que un tan gran negoci qui tots toca per tots sie aprovat. E fahentho axi e ab bona unitat havem sperança en nostre Senyor Deu les fahenes succehiran be recordantvos mossenyors que tota hora ab bon animo serem prests fer e exequutar vostres delliberacions segons ja vos havem scrit. E no volem callar que a nostre parer aquesta empresa si ve al port de salut com tots desijam sera perpetual reformacio del Principat e conservacio de les leys e bon stament de aquell e si quod absit ere lo contrari valguera mes nuncha haversen parlat. Dema si a Deu plaura havem delliberat anar a la Senyora Reyna e supplicant strenyerla mes que fins aci no havem e prestament e continua vos certificarem del que haurem fet e sentit. Avisantsvos mossenyors lo jorn de Nadal e totes festes e altres dies a mati e depres dinar nos som aplegats tractants sempre de les dites fahenes de les quals havem comunicat ab los missatgers de Leyda e de Tortosa e comunicarem ab tots altres missatgers qui vindran e axi ho continuarem quascun dia per dar mes calor al negoci. Tro aci los diputats jurats nons han feta resposta ne hic ha arribada embaxada de Valencia ab tot se digue venen cuatre embaxadors ne la embaxada de Barchinona no es encara arribada. Si som stats larchs en lescriure nous sie enuig car per quant les letres no han replicat ho havem axi manat al dit Secretari o scriva nostre a fi que pus delliberadament e clara nos puixau scriure de vostra voluntat e intencio. E ordenen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas ço que plasent lus sie. Scrite en Çaragoça a XXX de deembre any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Y luego se resolvió expedir a todos los estamentos de Cataluña la circular del tenor que sigue.

Senyor molt Reverend.
Lo dia de la Concepcio de Nostra Dona fonch reebuda per nosaltres certa comissio de la cort la qual lavors se celebrava en la ciutat de Leyda per la qual nos era denunciada la detencio de la persona del dit Senyor Princep en la liberacio de la qual la dita cort no podia conclusio donar per causa de la prorogacio feta de la cort. E per ço nos cometia e encarregava per la ocurrencia de tant gran negoci ab consell de aquell nombre de persones quens seria vist se atrobassen remeys concernents servey de Nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep. E nosaltres en virtut de la dita comissio ab consell de cert nombre de persones elegit havem fins aci procehit segons Deu nos ha administrat pero fins aci no ses aconseguit lo fi desijat ans ab delliberacio del dit consell es vist V. reverendissima P. e alguns altres deure esser demanats. Perque pregam afectuosament la dita R. P. V. que per los respectes demunt dits li placia a XII del present mes ab tota cuyta esser aci. E per res fallir e mancar en aquesta materia de tanta importancia no vulla e si per ventura ere per algun impediment detenguda vulla aci la dita jornada trametre alguna persona qui en nom de aquella en aço entrevenga. E sia Senyor molt reverend la Santissima Trinitat guarda de la dita R. P. V. la qual nos rescriva lo que li placia. Scrita en Barchinona a dos dies de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A, P. abbat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a honor vostra promptes.