monestir de Fontfreda del orde del Cistell.

 

Al reverent mossen lo abbat del monestir de Fontfreda del orde del Cistell. (Cister)
Reverent mossen. No es per vos ignorat quanta stima es feta del monestir de Poblet en aquest Principat e quant los honorables religiosos prihor vicari e monjos de aquell han fet e fan lo degut com a virtuosos seguint tota via la justa querela del dit Principat per los quals respectes e per esser lo dit vicari hu de nostre consell dignament venim desijosos e voluntaris en ferse procurar per nostre poder totes coses que a benefici conservacio e indemnitat del dit monestir succeesquen com donchs los dits prihor vicari e monjos afermen haver molt necessari per salut del dit monestir lur certa provisio de la qual a V. R. trametem copia. Per ço vos pregam com mes afectuosament podem aquella lus vullau consentir atorgar e prest desempatxar e ultra que fareu lo degut en respecte de la conservacio del monestir encara per nosaltres vos sera molt agrahit. E tingueus la Santa Trinitat en sa proteccio. Data en Barchinona a XVIII de octubre del any Mil CCCCLXIII. - M. de Monsuar dega (de) Leyda.
- Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

https://www.monestirs.cat/monst/annex/fran/lleng/cfontfr.htm

https://www.flickr.com/photos/monestirspuntcat/5257588724/in/photostream/

De les quatre tempores del any.

De les quatre tempores del any. 

Mortificacio e plor en la Esgleya mostrar se cove en los temps en los quals a vicis de la carn reprenedors penitencia se fa per dejuni: perque en los dejunis los quals quatre tempores son nomenats axi con en los dies ferials de la quaresma ordonam axi en paraments con en argent esser de tot observador. Empero en tots los dies no sapparell altar ne reraltar en les vespres ne en les matines sino tan solament en la missa si donchs no era de les festes damunt espressades o altres colents o dels sants doctors car lavors deu esser appareylat en les vespres e en les matines. Et ordenam que en tota festa colent diache e sotsdiache sien vestits e quatre capes per ministre sien tengudes de les quals les dues sien dels paraments del altar e les altres dues dels vestiments del cappella si els vestiments e els paraments eren diverses e sino totes les quatre capes sien de la color dels damunt dits paraments. Semblantment en les festes de santa Eulalia de Barcelona sent Thomas de Aquino sent Benet sent Jordi sent Domingo sent Loys bisbe sent Bernat sent Loys rey de França sent Francesch les once mil verges santa Elisabet santa Barbara e santa Lucia jassia que colents no sien volem que en totes coses sia fet axi con si fossen festes colents. En tots pero los dies dominicals e en les festes que lorde de Cistell fa dos misses diache e sotsdiache sien vestits mas dos capes tan solament sien tengudes: ajustans a aço que en les festes de sent Anthoni sent Blasi senta Apollonia senta Margarita senta Anna senta Clara sent Mauris senta Tecla sent Cosma e sent Damia sent Narcis senta Cecilia santa Eulalia de Merita jacsie que colents no sien ne festes que dos misses segons lorde de Cistell degen esser dites axi pero volem e manam en aquests dies esser fet en totes coses con si fossen festes de dues misses. Encara mes volem e ordonam que continuament dos brandons en la elevacio del cors de nostre Senyor sien hauts: exceptat que en los dies sollennes en los quals sis capes en los divinals officis seran tengudes sis brandons en la elevacio damunt dita sien hauts e cascun brandon sia de pes de set libres. Encara mes ordonam que en tots los dies ferials o festes les quals no son coltes sien tenguts en la missa dos ciris e en tots los dies dominicals e en los dies de festes colents e dels sants doctors e festa que lorde de Cistell en convent fa dos misses sien hauts en la missa quatre ciris e en totes pero les altres festes en les quals sis capes seran tengudes deu ciris sien tenguts: declarans en aço que cascuns dels ciris damunt dits sie de pes de mija libra. Encara mes duem piadosament ordonador que oltra los dies en los quals en los capitols damunt scrits sermo en la nostra cappella esser fet havem ordonat: volem que en los dies subseguents sermo semblantment sia fet ço es en los dies dels apostols e de sancta Maria Magdalena de sent Lorenç de sent Loys bisbe de sent Loys rey de França de sent Miquel de les onse milia verges de sent Marti de senta Elisabet de senta Caterina de sent Nicholau e tots los dicmenges de Avent e de la quaresma sermo en la cappella nostra o devant nos se faça: aquest orde observat que dels religioses a la divinal paraula preicar diputats sien hauts un dia dels damunt dits de un orde e laltre dia daltre entro que tots qui en lo loch seran ne sien passats. Encara mes ordonan duem proveydor que en los dies en los quals de part dessus processio en la nostra cappella havem declarat esser feta que totes les reliquies qui son en les cappelles nostres reyals e aquelles les quals nos en nostra cappella propria havem ordonadament sien portades e quels prelats si possible cosa sera aquelles portar sien tenguts cascun les pus dignes segons son grau: e en deffalliment dels prelats aquelles portar hagen los priors e guardians dels ordes de pobretat o altres clergues en grau mes honrats. E sien portades les pus belles capes que poran ab bona manera e los cappellans qui la aministracion han de la cappella lavors proveesquen diligentment que les colors de les capes se concorden axi con mils poran a la condicio de les reliquies damunt dites ço es que aquells qui reliquies dels martirs portaran capes vermeyles porten e axi dels altres segons la propria significacio de les colors la qual per nos desus es estada aordonada: e sien vuit o deu brandons enceses en les processions damunt dites. En la processio pero de Corpus-Christi sia portat lo dit cors en alcuna custodia molt bella en tal manera que pusca esser vist clarament: sobrel qual honradament sobrecel sia portat ensemps ab vuit o deu brandons damunt dits: en les quals totes processions lo test de la turquesa per lo sotsdiache sia portat qui vaja davant aquell qui deu fer loffici e en cascun costat del dit sotsdiache sia un escola ab canelobres e ab ciris enceses cascun de pes de una libra e dos clergues o escolans qui davant lo sotsdiache ençens continuament e atent porten. Aquell pero qui en les damunt dites processons creu portara de dalmatica sia vestit e en cascun costat clergue o escola haja qui los ciris cascun de pes de una libra enceses ordonadament porten e honesta. Tots temps pero que diache e sotsdiache en la missa sien dos ciris enceses vagen davant lo cappella entrant a la missa e lavors laltar sia encensat: la qual cosa per semblant manera volem esser observada con levangeli se començara sino en lo divenres sant o si de morts sesdevenia cantar. Encara mes en tota festa colent e de les altres axi con damunt havem dit al Magnificat en cascunes vespres e al Benedictus en les matines e en la missa apres de la oblacio encens sia ministrat: tots temps empero que noy haja misses solennes ço es ab diache e sotsdiache apres la missa finada sia dit loffici o missa secca de sancta Maria si donchs aquell dia no era vigilia o festa daltre sant en lo qual cas loffici de la dita vigilia o del dit sant sia dit loffici de senta Maria relaxat. Si pero aquell dia sera festa dalcun sanct e vigilia o fossen vuytaves ensemps o festa de dos sants ensemps ultra aquell del qual missa principalment sera celebrada sia dita missa secca de amdos damunt dits. E jacsia que missa sollenne ab diache et sotsdiache no sia celebrada si donchs aquell dia no sera festa de nostre Senyor o de santa Maria o de tots sants o sesdevenia prelat davant nos celebrar quant al offici de les vigilies e de les huytaves e dels sants axi mateix volem esser observador: loffici pero o la missa secca de sencta Maria no sia dita en los dias en los quals missa ab diache e ab sotsdiache se celebrara si donchs no era dia de dissapte en lo qual apres la missa principalment se diga: e axi mateix en los divenres volem esser observat si missa mayor de la creu no sera celebrada.

Almoyna

De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista.

De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista.

Aquells los quals apres la mort de nostre Redemptor en la fe catholica perseverants e en confessio daquella muyrents havem trobat confessors con per la Esgleya son canonizats appellanm donchs quant mes aquest qui Christ confessa e nol nega e les vies dell prepara confessor con per la paraula del Salvador sia canonizat testifican a ell entre los nats de fembres mayor no esser levat verament pot esser dit. Donchs havem provehit en axi que en aquesta festa de la nativitat sua sermo sia fet e lo reraltar istoriat on la ymage de nostra dona sancta Maria es figurada a la salutacio de la qual ell en lo ventre encara estant se alegra hi sia posat e los vestiments verts mellors ab quatre capes hi sien tenguts e un dels reataules dargent hi sia posat e en lo mig del reraltar tests junts mellors hi sien posats e deça e della sengles creus per la penitencia la qual ell preyca demostradora e en cascun cap del reraltar altres tests mellors separats e en mig dels tests los bacins daurats deça e della hi sien collocats. E encara con lo dia de la sua decollacio en paraments e altres ornaments daltar lo seu martiri a memoria nostra e de les gens pusca esser demonstrat: volem que de vestiments e paraments vermells e ab tantes capes e creus e argent laltar aquell dia sia ornat axi con nos havem ordenat esser faedor en les festes dels martirs dels quals lorde de Cistell fa dos misses en covent.

Nota:
lorde de Cistell : la orden del Císter.

Festa-sent-pere

De les Verges.

De les Verges.

Que en los dies daquelles les quals per virginitat tan solament corona haver han merit paraments e vestiments blanchs en los dies daquelles les quals en los pits feminils coratge homenil portants corona de martiri e de virginitat per rahon ajustaren vermeyls e blanchs sien tenguts per los quals virginitat e martiri clarament se demostren. Perque duem ordonador que en les festes de les sanctes verges les quals son colents e martirs no son sien tenguts los paraments en laltar e vestiments blanchs ço es los mijancers ab quatre capes daquesta matexa color: e si martirs son colents paraments daltar blanchs aquells matexs sien posats e los vestiments dels ministres vermeyls mijancers ab quatre capes daquestes dues colors sien tenguts e en lo mig del rerealtar una creu es posadora e en cascun cap del reraltar tests junts mellors sien posats e deça e della los bacins daurats sien posats e en lo mig dels dits bacins e dels tests damunt dits de cascuna part una creu es posadora. Si pero sien festes que segons lorde de Cistell dos misses fossen en covent celebradores e martirs no sien paraments e vestiments blanchs mijancers sien hauts ab dos capes daquesta color. Si pero sien martires aquells mijancers del altar blanchs e vestiments vermeyls sien ab dos capes tenguts e en lo mig del rerealtar la creu del mig loch tan solament sia posada els bacins blanchs en lo mig del reraltar la meytat del test sotil separat sia posat: si pero son festes que segons lorde de Cistell una missa sea celebradora e martirs no son paraments e vestiments altres sien blanchs ço es los pus sotils e que creu noy sia posada: si pero son martirs e de una missa los paraments del altar sien aquells matexs los vestiments pero vermeyls e sien los pus sotils e una creu sia alogada en mig loch del reraltar e en cascun cap de reraltar bacins los blanchs sien posats.

huytaves-festes-nostre-senyor-verge-maria-tots-los-altres-sants

De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera de scriure letres a diverses persones.

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honor daquell al qual les letres sendrecen no sia diminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses sia observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada la forma en lo subseguents anotada.

Nota:

cognominar: apellar.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçarem al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generals de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comtes o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch altre tots temps en les letres les quals trametrem lo nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa manera ques servaria si als marits delles letres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letres molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lo devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus cor alscuns son bisbes cardenals alcuns preveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con dessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenal special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador sescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions benaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador mas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu lavors sescriura apres la paraula de França: molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarrayns sescriu en romans per tal que mils sia lest a ells per mercaders e per altres lechs ço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich per la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bishe de Pampalona salut e cencera dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanova de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem maestre salut e cencera dileccio. Als maestres pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell o qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriura en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats mas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus. Als priors e ministres provincials dordes mendicans sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de
fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriure infant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades comte salut ab affeccio de sencera volentat. Si es dona muller del serali axi mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns reys dels quals lo pare no fo rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles del illustre rey de França germa. Axi com en los altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte Destampes salut ab affeccio de sencera voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits sia ajustat titol de ducat o de comtat o daltre titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu daquells haura deute de sanch ab nos apres lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab nos. En apres com escriurem letres a alcun duch o per aventura a alcun comte o marques o dalfin sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya. Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur titol de comtat marquesat ho vescomtat ho baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçell ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçell salut et gracia. Empero si seran Darago sia posat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas sia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com los doctors qui han reebut lo barret en qualsevol sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescal empero dalcun rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona per lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reys que pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor a alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los barons dessus prop. Con empero sescriura a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron potestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia o de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats paers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con escriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç Çapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali scrit donçell. Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques escriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comte de Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vez que aparece Despaña, con ñ, de España.

manera-sagellar-segells-cera-bulla

De la Corona de Jesu-Christ.

De la Corona de Jesu-Christ.

Ab pia devocio en la nostra pensa remembrants con al beneyt cap del Salvador nostre Jesu-Christ segons fermament nostra creença te en lo dia de la sua sancta passio per los malvats juheus corona despines fo posada e a conmemoracio daquesta corona en los monastirs del orde de Cistell festa celebrar es costumat: per tal a representacio de la sanch la qual per impressio daquesta corona del seu cap beneyt isque de paraments e vestiments vermeyls en aquesta festa ab quatre capes volem esser usat: pero dels mijancers e dels altres ornaments e argent sia fet con si ere festa de martir colent: ajustants a aço quel reraltar istoriat aquest dia sia tengut e en lo mig daquell les spines de la corona de nostre Senyor hi sien posades.

festa-exaltacio-santa-creu

V, LA COVA DE BETLEM.

V

LA
COVA DE BETLEM.

Ja
sabets quel bon Jhesús
En la nit que El naxía
Feya als
ángels lá sus
Cridar pau e cortesía:
Al mon venir no
volía
Mentre hi hac divisió;
Amor e dilectió
Al
bon Senyor li plasía.

(Fra
Entelm Turmeda.)

Veniu,
pastors qui guardau les vigilies de la nit; vosaltres, qui pasturau
les manses ovelletes en los contorns de la filla de Salem; vosaltres,
qu´heu sentida la veu de los arcángels, quant la claror
esbalahidora per plans y per montanyes resplendía; vosaltres, qu´heu
ascoltat, esferehits y en éxtassis, lo cántich celestial que
proclamava: “Gloria á Deu en les Altures, y pau en la terra á los
hòmens de bona voluntat.”

V
LA
CUEVA DE BELEN.

Sabéis
que Jesucristo en la noche de su nacimiento,
hacía que los
ángeles anunciasen por el cielo paz y buena voluntad. No quiso
venir al mundo miéntras hubo discordia; amor, amor puro, fué la
complacencia del buen Dios.
(Fray Anselmo Turmeda.)

Venid,
pastores que guardáis las vigilias de la noche; vosotros, que
apacentáis las mansas ovejuelas por los alrededores de la hija de
Sion; vosotros, que oísteis la voz de los arcángeles, cuando la
imponente claridad resplandecía por llanos y montañas; vosotros,
que escuchasteis, en el éxtasis del temor, el cántico celestial que
proclamaba: “Gloria á Dios en las alturas, y paz en la tierra á
los hombres de buena voluntad.”

Veniu,
pastors, animetes lleals y compasives.
___

Es nat un
Salvador. Anem, cerquemlo, y presentemli la llana més hermosa dels
anyells, la llet més blanca de la tendra ovella, lo més triat
cistell de dolços fruyts. L´amor religiosa, que fa son niu de roses
vermellenques dintre del vostre cor, vos donará les místigues
ofrenes que fidelment y humil li posaréu. Lo suau flaviolet de
llavorada canya, de l´horta y los gorets pura delicia, y el
tamborino, de la festa la pau y la bonança, li tocaréu ballant per
alegrarlo.

___

Veniu, pastors, cors sense fel, senzills com la coloma.
__

Ja
veym la santa cova. La rústiga porxada les bisties del camp
encobría; mes ara dona cobro á un ninet de cabells rossos com un
fil d´or, de cara resplendent com un ivori, en braços de una noble
Joveneta, més pura que de la neu la no tocada flovia, més bella que
la vermellor del nigulet de
l´auba.

__

Veniu,
pastors; veniu atxerovides pastorelles, de la virtut y de la gracia
sempre corals amigues.

Venid,
pastores, almas leales y compasivas.

__

Os
ha nacido un Salvador. Vamos, busquémoslo, y presentémosle la más
hermosa lana de los borreguillos, la leche más blanca de la jóven
oveja, la más escogida cesta de dulce fruta. El amor de Dios, que de
bermejizas rosas construye nido en nuestro corazon, os proporcionará
las místicas ofrendas que con fiel humildad le llevaréis. El
torloroto de labrada caña, alegría de los prados, y el tamboril,
que es paz y regocijo de las fiestas, tocaréis bailando para
alegrarle.

___

Venid,
pastores, corazones sin hiel, sencillos como la paloma.

___

Ya
vemos la santa Cueva. El rústico cobertizo resguardaba de la
intemperie bestias del campo; mas hora cobija á un niñito de
cabellos rubios como hilos de oro, de cara reluciente como el marfil,
en brazos de noble Vírgen, más pura que el ampo de no tocada nieve,
más bella que las encendidas nubes de la aurora.

__

Venid,
pastores; venid, lindas zagalas, siempre de la gracia y de la virtud
íntimas compañeras.

No
veig, no veig la vella menjadora; no veig, no veig les ruines
esfondrades; no sent los alens del bou y de la mula... La Mare verge
té ´l fillet demunt; lo besa milions de vegades, y´l bolca ab
amorosa reverencia. Joseph li porta los blanquíssims draps, y les
netes y enmidonades faxes; una llágrima cau de ses pipelles. Y la
gloria divinal de lo etern Pare, y la flama viva de lo etern Esperit,
de llum y majestat omplen lo primer alberch de l´eterna Sabiduría
incarnada.

__

Veniu,
pastors de Israel y de Judá, agenollats posauvos devant el senyor
Deu.

__
Angels,
arcángels, tronos, dominacions, poders, principats, virtuts,
querubins y serafins, benhaurades criatures de l´altíssima gloria,
cantáu ab vostres harpes melodioses; derramáu les notes de les
vostres cítares profétiques per los espays ahont rodan les
estrelles, per les amples cordilleres de la terra, per los serrals y
collades, per les viles y ciutats, per les mars y los rius, per
hontsevulla los fills de Deu aman y esperan.

__

Veniu,
pastors.
___

No
quiero ver el viejo pesebre; no quiero ver las derribadas ruinas; no
oigo la respiracion del buey y de la mula... La Madre vírgen tiene á
su hijito en el regazo; lo besa millares de veces; y le empaña con
amorosa reverencia. José le da los blanquísimos pañales, las
limpias y almidonadas fajas; una lágrima rueda por sus mejillas. Y
la divina gloria del eterno Padre, y la viva llama del eterno
Espíritu, llenan de luz y majestad el primer albergue de la eterna
Sabiduría encarnada.

__

Venid,
pastores de Israel y de Judá, arrodillaos ante el Señor Dios.

__

Angeles,
arcángeles, tronos, dominaciones, poderes, principados, virtudes,
querubines y serafines, bienaventuradas criaturas de la altísima
Gloria, cantad, cantad con vuestras melodiosas arpas; derramad las
notas de vuestras proféticas cítaras por los espacios donde giran
las estrellas, por las anchas cordilleras del globo, por colinas y
gargantas, por pueblos y ciudades, por mares y ríos; por do quiera
los hijos de Dios esperan y aman.

__

Venid,
pastores.

__

La
mare verge posa el minyonet en la vella menjadora, de palla menuda y
encalentida plena. ¡Ah! lo minyó té fret, perque gela esta
ivernada; tremola de fredor, ´par que suspira. ¡Ah!, l´anyellet
del Senyor, ninet del Cel, que naxes en la terra, fill de puríssimes
entranyes, tu l´humanal llinatje vens á rembre. Plora y suspira;
també plora y suspira la malaltissa Humanitat. ¡Ah! ¡Redemptor!
Permetnos que besem d´aquexa cova la beneyta pedruscada, ó les
floretes silvestres: voldríam ara al manco un brotet de romaní; al
manco un ramerol de les sibines y barba d´olivera, pera ferne tot
l´any piadosa cortesía. 

Amar, volem amarnos, y amarte pera sempre.

¡Ah! ¡Salvador! ¡Emmanuel! ¡Deu ab nosaltres.

Decembre
de 1876.

La
Madre Vírgen pone al parvulillo en el viejo pesebre, de menuda y
caliente paja lleno. ¡Ah! el parvulillo tiene frío, porque este
invierno hiela; está tiritando, paréceme que suspira. Niño del
cielo que naces en la tierra; Hijo de purísimas entrañas; Tú
vienes á redimir el humano linaje. Llora y suspira; tambien suspira
y llora la enfermiza humanidad.
¡Ah! ¡Redentor! Permítenos que
besemos el cascajo de esa cueva, ó las florecillas silvestres: á lo
ménos desearíamos de ella una mata de romero, un ramito de las
sabinas ó de afelpado musgo, para guardarlo piadosamente todo el
año. Sí, queremos amarnos, y amarte para siempre. ¡Ah! ¡Salvador!
¡Emanuel! ¡Dios con nosotros!

Dels Martirs.

Dels Martirs. 

En les festes daquells qui per Jesu-Christ lur sanch escamparen per tal que memoria del martiri sia hauda vestiments e paraments vermeyls axi con ja desus havem insinuat esser tenguts declaram: aquesta manera es observada que en totes les festes dels apostols dels evangelistes qui martirs foren paraments de altar e vestiments los vermeyls mijancers ab quatre capes sien tenguts e en lo mig del reraltar una creu e envers les fins altres per tal que per la creu daquell lo qual ells han seguit lo martiri dels sia representat: e entre la dita creu mijana e les altres creus sien posats de cascuna part tests junts mellors e en cascun cap del rerealtar sia posat un dels bacins daurats apres les dites creus. Pero per tal cor los apostols els evangelistes mes quels altres martirs alcuna prerogativa merexen: volem que en los dies daquests lo reraltar istoriat hi sia posat e si es festa colent de martir sia axi fet con es ordonat damunt dels apostols e evangelistes salvant quel reraltar istoriat ne sia levat. Et si es festa de dos misses en convent celebradores segons lorde de Cistell los paraments e vestiments vermells mijancers ab dos capes sien tenguts: e una creu en mig de reraltar sia posada et dessa et della entre la forana part del dit reraltar et de la creu la qual en mig sien posats tests junts mellors. E si sera festa de una missa lavors los vestiments et paraments vermeyls pus sotils sien tenguts e en lo mig del reraltar sia posada una creu e en cascun cap un dels bacins blanchs sia posat e en lo mig dels bacins e de la dita creu sien posats dos tests sotils separats de cascuna part ço es que la meytat del test sia de una e laltra meytat del altre. 

Nota:
... los apostols els evangelistes ... los apóstoles y los evangelistas.
ELS se suele usar como una contracción de "e los", "et los": ("y los").
DELS se usa como contracción de "de los".
dessa et della : deça et della : por aquí y por ahí.
forana (part): la parte de fuera, afuera. Forano (aragonés para foranos) : de fuera (fora), extranjero, forastero.

de-les-verges