Mostrando las entradas para la consulta Cugat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Cugat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de febrero de 2021

23 DE MAYO.

23 DE MAYO.

Se ocuparon de otros asuntos de la Generalidad, como se ve por el primer documento que sigue; se dio cuenta de unas cartas que se habían recibido, entre ellas, dos de la Señora Reina y dos de los embajadores; se expidieron otras varias, y se mandó escribir a Geraldo Guardiola, enviándole unas instrucciones.

Per quant en dies passats per los senyors diputats e lur consell fou deliberat que fos tallat e boscat lenyam per vint e quatre galees e axi es stat deduit en efecte e del dit lenyam ne es stat boscat e tallat una gran part e força la major en terres e possessions cultivades e sembrades en les quals ha splets ques perdrien si la fusta o lenyam que hi es tallat prestament non exia e sen trahia. E per que los daqui es lo dit lenyam fan gran clamor demanant la paga del dit lenyam per ço per los dits diputats e consell es deliberat per obviar a tots los dits dans que lo lenyam tallat e boscat axi en les terres e possessions cultivades e en que ha splets com la qui es en bosch o erms sia pagada per lo dreçaner del General e de les peccunies del dit General a noticia de algunes persones en semblants coses expertes qui juren en poder del dits diputats be e leyalment aconsellar en les dites coses. E axi mateix es deliberat pes certs respectes havents sguarts al honor e util del dit General que lo lenyam qui es tallat e boscat en les possessions e terres cultivades e en que ha splets sia alleujat e enginyat e aportat a la dreçana del dit General hon sia be e dilingentment conservat e tot aço sia fet e administrat per lo dit dreçaner ab consell de persones en semblants coses segons es dit expertes. Laltre lenyam qui es tallat en erm o bosch segons es dit romenga al present sens ferhi pus despeses e missions.

Als reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Per satisfer a ço que per vostres misatgers nos es stat dit som aci a Martorell venguda e vist que som no be aposentada e encara per altres bones consideracions que havem arbitrat esser en benifici dels afers e haver pus a prop la resposta de vosaltres havem deliberat anar nos aposentar a Sant Cugat ahon sperarem lo avis e resposta de vosaltres de ço que per mossen Çalva vos trametem a dir e scrivim. Afectuosissimament vos pregam e encarregam hi vulleu atendre ab aquella ignata fidelitat bona voluntat e prudencia que de vosaltres ferma e indubitadament speram que nos en quant podem fem mes de poder de venir e lo mes prest que nostra possibilitat baste als desigats repos benavenir e bona conclusio dels afers per nos e per vosaltres desijada. Dada en la vila de Martorell a XXII de maig del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - P. Doliet prothonotarius.

Als reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Estantnos per partir la via de San Cugat com scrit vos havem son junts a nos mossen Bernat Çalva e mossen Vilademany los quals e los altres vostres missatgers hoits e vista vostra letra que per lo dit mossen Viladamany nos es donada. Vista la gran voluntat que mostrau de la detenguda de nos aci havem aturat per los motius quens haveu tramesos a dir. Si empero reebem de vosaltres resposta o letra e coneixem per aquella que nostra anada a Sent Cugat no deu esser com no podem pensar que fos danyosa ans profitosa al benefici dels afers partrem sens sperar pus. E certament som stada marevellada de ço que dit es de nostra detenguda aci que entre les altres coses ni la disposicio de nostra persona que sta prou fatigada lo comporta ni lo aposentament que tenim. Dada en Martorell a XXIII de maig del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - P. Doliet prothonotarius.
Als molt reverends egregis nobles e magnifichs los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
A nit vespre partint de aqui yo Vilademany plegui a Molins de Reg ensemps ab mossen Bernat Çalba e a la miga nit lo dit mossen Çalba hague correu per lo qual fonch avisat que la Senyora Reyna havia feta en ferm delliberacio de partir per anar a Sant Cugat e que devia partir reyalment vuy per lo mati. E de continent lo dit mossen Çalba e yo delliberam ensemps partir e som stats aci en Martorell a la punta del sol exit trobants que la dita Senyora era ya presta per cavalcar e de continent nosaltres tots tres ensemps anam a sa posada e sperant que lo dit mossen Çalba hagues primerament parlat ab sa Senyoria en apres nosaltres li parlam e juxta forma de vostra letra e instruccions per mi dit Vilademany ara derrerament portades la suplicam plagues a sa Excellencia aci aturar e no passar pus avant. La dita Senyora apres nos hague hoits nos respos benignament e humana que a sa Senyoria era cosa de molta congoxa que de la voluntat que havia al benifici de aquest negoci e dels treballs e martiris que per aço sostenia se haguessen sospites ne algunes altres sinistres opinions e que la intencio sua per la qual tant volia anar a Sant Cugat no ere sino per quant havia vista la indisposicio de aqueix loch en lo qual era tant mal alleugada que no ere en possibilitat sua poderho gens sostenir signantment per indisposicio de sa persona la qual ya se havia sentida en Çaragoça abans de partir e ara per lo cami era augmentada e en tal grau que li era necessari purgarse de continent. E per ço e per la presta expedicio dels afers desigava e vehia esser necessari mudar de loch qui no fos tant remot de la ciutat e hagues altra disposicio pero per reposar aquests pensaments e sospites ha dit que era contenta aci aturar ab aço que nosaltres vos consultassem queus sera vist se dega fer com aquest loch no sia per sa Senyoria poder hinc (poderhi, poder-hi) aturar. Per ara empero ha dit que aturara si donchs per vosaltres als quals sa Excellencia ha scrit del anar a Sent Cugat no era dellibera juxta la sua intencio de la qual scrit vos ha. Per nosaltres li fonch regraciada humilment sa resposta e per aquella li besam la ma. Apres li explicam com a nosaltres haviem manament de suplicar sa Altesa per donarnos resposta de la deliberacio del Senyor Rey e que fos de sa merce aquella donarnos pus aturava aci a fi que lo temps nos perdes. Sa Senyoria ha en aço respost haver instruccio e manament del Senyor Rey de donar la dita resposta al consell vostre e de la ciutat e que si aço nos dispon altrament convendria a sa Altesa o consultar lo dit Senyor Rey o los dits Consells venir aci o alla hon a vosaltres sera vist ella se puixa aturar. Ab tot quens ha dit que no podia en aço delliberadament respondre per quant volia veure e regoneixer les instruccions de les quals nos recordaba be mas que jaquit aquest cap vos consultassem del altre ço es com delliberava romanir aci fins vosaltres senyors hajau vists los contraris que en aço concorren e que façau vostra delliberacio de la qual com feta la haureu nos scriviu de continent car per aço es fet lo present avis. E tingaus molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. De Martorell a XXIII de maig a les nou hores abans mig jorn any LXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat.

Als molt reverends egregis mossenyors e nobles los diputats de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors. Per correu qui parti a dues hores apres mig jorn havem scrit a vostres reverencies apres a les quatre hores som stats apellats per la Majestat de la Senyora Reyna la qual nos ha refermat e de continent parteix per la vila de Martorell e ans dit que de aqui sta per tirar en la vila de Sant Cugat de Vallers (del Vallés) e es li stat respost per nosaltres suplicant la que com fos a Martorell scrivis a vostres reverencies eus consultas de la sua desliberacio e sperar resposta vostra e per sa Majestat nos est stat dit que venia acordada de scriureus del dit loch de Martorell mas nons ha volgut atorgar que sper dita resposta me que com sia en lo prop dit loch ho deliberara pero que la sua intencio es tirar si temps li basta a Sent Cugat e tant no havem fet que hajam puguda traura de aquest proposit no contrestant li hajam fetes moltes rahons tan fundades que en aquesta part devien reposar la sua Excellencia en nostres supplicacions fetes ab una gran pertinencia havent grantment sguard al servey del Senyor Rey e benifici de la cosa publica e encare de sa Majestat e posteritat dels Illustres fills seus perque atteneu en totes les coses attenedores per aquest tan gran negoci e axi mateix que es fahedor per nosaltres missatgers car sempre farem tot lo que per vosaltres senyories sera ordonat e manat e placieus havervoshi molt attentament com aquestes sien coses que tota dilacio deu esser apart posada a fi que lo repos de la cosa publica se seguescha com ara hi vage lo tot en que son compreses totes les parts e apres la sua Excellencia es arribada en la vila de Martorell a les vuyt
hores de nit de continent lavem suplicada vos volgues scriure e sperar vostra resposta en la dita vila hans atorgat scriureus de continent pero no som segurs sper la dita resposta aci no contrestant li hajam dites moltes coses a que sa Senyoria deuria grantment attendre e tant no havem fet quens en haja volgut res atorgar ne mostrar volerhi condecendre ans diu aseguradament e sença falla que dema bon mati partira per anar a San Cugat e aqui sperara vostra resposta perque es necessari que de continent haver rebuda la present trametau correu volant per que sapiam de vostres senyories que ordonau que devem fer car gran necessitat ha. Es veritat que la dita Senyora significa haver gran voluntat en dar conclusio en los capitols e que creu que la cosa hira en manera que nosaltres nos contentarem e havemli respost que sa Senyoria ho deu menejar en manera si vol finar que no sen haja neguna sospita car si aquest fets
rompen duptam se puguen sercir (? resarcir). Tant li havem dit sobre aquesta materia com dir se pogues e seguint vostra letra nons som partits de sa Senyoria. E tingaus mossenyors la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en la vila de Martorell a XXII de maig any Mil CCCCLXI. A les nou hores partix lo correu a esser aqui a les dotze hores e ha portar resposta. Nosaltres lo pagarem aci. Desempatxaulo quey sia dema a les sis hores de mati. - Mossenyors. - A vostre ordinacio e manament prests los embaxadors vostres lo prior de Cathalunya e Jaume Ros.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats de Cathalunya e consell llur en Barchinona.
Senyors.
Molt reverends nobles e magnifichs. La present sera sol per trametre a vostre reverent senyoria lo present plech de letres rebi a nit passada de Palerm per via de Napols. Crech sien dels vostres honorables embaxadors tramesos en Sicilia lo qual vos tramet per bon respecte sots letres del honorable En Johan Stela al qual vostre reverent senyoria fara pagar lo port que son sis florins dor com en la coberta vostre reverent senyoria veura. E axi men han scrit de Palerm per comissio dels sobredits vostres honorables mossenyors. E altres coses ab la present nom occorren de scriure ne avisar a vostres reverents senyories sino com en aquesta cort se parla molt en lahor de vostres virtuoses pratiques e maneres tengudes en deliurar lo lllustrissimo Princep e primogenit Darago. A qual a nostre Senyor Deu sia plasent donarli longa vida el leix ben governar e regir aqueix Principat de Cathalunya amen. De Roma a XXVII de abril Mil CCCCLXI. - De vostres reverents senyories. - Humil servidor Nicholau Crexells. (Creixell, Creixells)

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents e magnifichs senyors. Vuy data de la present mes stada liurada per lo honorable micer Stopinya una letra vostra closa dreçada al honorable En Johan Ferrer receptor del General de les entrades e exides del General de Cathalunya en efecte contenent-donas sou lo dit receptor En Ferrando de Bolea scuder de Çaragoça per VIII rocins los quals se diria tenir aci pera hun mes començant lo primer del present mes en cert orde e forma en dita vostra letra contengut. E ab tot yo haje ves mi certa peccunia la qual ma jaquida lo dit receptor nom so volgut plenir en exequir vostra letra per quant no ere dirigida a mi sens primer consultar vostres magnificencies. Per que molt reverends e magnifichs senyors manatsme en ço lo queus sera present deja fer car de continent sera Deus volent deduhint a degut efecte. E sia la Sancta Trinitat en vostra proteccio. De Leyda a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

Als molt reverents e magnifichs mossenyors los diputats del Principat del General de Cathalunya residents en Barchinona. (los diputats del General del Principat)
Molt reverents magnifichs senyors. Vuy data de la present los honorables micer Johan Daltavit doctor en leys canonge e oficial del senyor bisbe de Leyda e Steve Doso loctinent de cort e veguer en la ciutat e vegaria de Leyda per lo Senyor Rey han prestat ço es lo dit oficial jurament e lo dit loctinent de cort sagrament e homenatge de exequir totes requestes que per part de diputats de Cathalunya fetes li seran tot consell e consulta remotes fahents ne les presents letres certificatories a vostres reverencies les quals ordenen de mi lo quels seria plasent. De Leyda a XV de maig any Mil CCCCLXI. - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

Als molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia senyors. Nosaltres scrivim larch als nostres sindichs sobra aquesta gent del exercit que es aci conferesquen ab vostres reverencies e magnificencies perque sian assoldadats per altra messada com ara en les messes molta gent strangere vingue a la present ciutat per causa de dites. E axi per guardar la orta que es lo principal membre de aquesta ciutat e per ço et altres es molt necessari dita gent sia asoltadada per altra messada segons per dits sindichs vostres reverencies e magnificencies seran a ple informades. E axi placieus darlos fe e creença en tot ço e quant per part nostra sera explicat a vostres reverencies e magnificencies de les quals la Sancta Trinitat sia proteccio e guarda. De Leyda a XVI de maig lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per quant lo honorable En Johan Ferrer va aqui e es a ple informat de tots los afers del exercit e disposicio de aquell com despuys quel exercit es stat per vosaltres a mi acomanat quant hi fet he fet a consell e mija del dit Johan Ferrer nom cur scriureus particularment com no menys a bocha vostres reverencies e magnificencies puxen plenissimament per lo dit Johan Ferrer esser informades com per la present lo qual vos prech vullau graciosament hoir en tot ço e quant vos dira sobre les dites coses e donar plena fe e creença quant farieu a la persona mia. Per una vostra letra so avisat del voler vostra e provisio que feta haveu sobre la bandera de Sant Jordi la qual voleu que sia acomanada En Bonet de Tortosa e satisfent al voler e delliberacio vostra de aquell es stat provehit. E com per alguns sguarts singularment per lo bon recapte que fins aci Nuch de Copons ha donat a les coses per mi a ells acomanades e ara servir en aquelles no desista sens alguna bestreta e emprestança per vosaltres a ell feta vos haure a singular pler ultra quem semble lo degut axi per lo que dit es com encara quem tinch par dit haureu haver rocins nous que entre los que de nou haureu a conduhir vos placia donar al dit Copons aquells tres rocins ab los quals mossen Foxa servia qui es absent. Per multiplicades letres vos he scrit infestat per los de Fraga vos plagues deliberar sobre la satisfaccio a ells fahedora dels dans per los del exercit donats e fins aci de res de tot aço no haja aguda resposta per que continuament me infesten. Ultra la gelosia que tinch de la honor de vosaltres vos haure a singular gracia per lo dit Johan Ferrer haja vostra resposta e delliberacio pregantvos quant puch que quant pus prest poreu lo dit Johan Ferrer me remetau com sens mal dir de algun altre aquell sol haja tant mester com algun de ma companyia. E si de mi voleu res ordenar scriviu e sera fet. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - Prest ell que ordonareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverends egregis nobles magnifics mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors. De vostres reverencies e senyories havem rebuda una letra feta a XXI de maig ensemps ab dues letres dreçades a la Majestat de la Senyora Reyna e de continent anam a la dita Senyora e li donam dues letres e li explicam lo que en dita vostra letra es contengut per la dita Senyora no son stades dites moltes coses e per nosaltres molt replicat e per sa Senyoria axi mateix en tant que mostrada enament a durar entorn IIII hores e la fi no havem pogut pus traure de sa Majestat sino que vol partir de continent per anar jaura a Martorell e aqui consultara vostres reverencies nobleses e magnificencies no matentnos gens en ferm que dega aturar aqui a Martorell tant com lavem suplicada e per tan estam ben duptosos ja que volra fer sa Senyoria com haja gran voluntat en entrar en aqueixa ciutat a dit a nosaltres que havem a sa Majestat al dit loch de Martorell e per ço com en dita vostra letra es
contengut que asistiam continuament ab la sua Excellencia fins per vostres reverencies nobleses e magnificencies sia altrament deliberat per que. Placieus de continent scriure que enteneu sia fahedor per nosaltres esser com dit es la sua intencio stivar en aquexa ciutat com sa Majestat nos ha dit no una vegada mes moltes que explicar lo manament e poder que ha de la Majestat del Senyor Rey a tot lo consell del consistori axi de la casa de la Diputacio com de la ciutat aço diu a fer dins la ciutat o fora la ciutat e que en res noy pot toquar pero si les vostres reverencies o magnificencies volen venir a Martorell o a San Cugat ho Valldonzella ho alla hont volreu fora la ciutat venint abdosos los dits collegis la sua Excellencia los explicara lo que ha portat de la Majestat del Senyor
Rey la qual es tal que la sua Excellencia creu es repos e tranquillitat de la cosa publica e que les coses son tals que no poden haver ruptura per que placia a vostres reverencies stretament veura ques fahedor. E tingaus mossenyors la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. De Piera a XXII de maig a II hores passat mig jorn. Any Mil CCCCLXI. - E de continent partim ab sa Magestat e encara no som dinats. - Mossenyors. - A tota ordinacio e manament de vostres reverencies e nobleses e magnificencies prests los vostres missatgers. - Lo prior de Cathalunya. Jaume Ros.

Molt alta e molt excellent Senyora.
Una letra ir scrita en Martorell de vostra gran Excellencia havem rebuda ab la qual es vist vostra Senyoria ha deliberat anar aposentar en San Cugat la qual cosa Senyora molt alta porta a nosaltres molta conturbacio per quant attesa la disposicio del temps es vist tal delliberacio poria portar inconvenient irreparable. Per tant Senyora molt Excellent continuants les suplicacions per aquesta raho a vostra Senyoria fetes humilment suplicam aquella sia merce sua vulla condecendre a aquelles e al consell del Principat e de aquesta ciutat qui son queus placia aturar en Martorell com sia molt necessari per benifici dels negocis altrament Senyora constituhiu a nosaltres en tanta congoixa que nos pot major pensar. E per ço per nostra excusacio e descarrech fem la present suplicants
altra e altra vegades humilment vostra gran Senyoria vulla nostres supplicacions exaudir e fahent se axi succehira a laor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Serenissimo Senyor Rey e de vostra Altesa repos e benifici dels fets. E sia de vostra gran Senyoria la Sancta Trinitat proteccio e guarda. Manant sempre a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXIII del mes de maig any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra alta Senyoria. - Humils vassalls et cetera. - Los diputats e consell et cetera. - Dirigitur domine Regine.

Als reverend magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend e magnifichs senyors. Dues vostres letres havem rebudes una feta a Piera altra en Martorell. E axi mateix ne havem rebuda una de la Senyora Reyna feta en Martorell en la qual nos scriu la sua Majestat ha delliberat venirsen a San Cugat. Nosaltres responem a la sua Senyoria segons veureu en la copia de la letra queus enviam dins la present. Per queus pregam e encarregam molt stretament que humilment e ab gran instancia supliqueu la dita Senyora li placia condecendre a nostres supplicacions e de aquesta ciutat segons en nostra letra scrivim. A les altres coses vos respondrem prestament que ara no podem ab la present per altres occupacions. E sia reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona ab cuyta a XXIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als honorables tots e sengles diputats locals en lo dit Principat constituits al qual o als quals les presents seran presentades salut e honor.
Com per certs afers tocants la questio qui es entre los senyors dels pagesos vulgarment appellats de remença e los dits pagesos enviem lo honorable micer Garau Gordiola doctor en leys exhibidor de la present vos pregam e encarregam e manam molt stretament que en totes les coses que per raho dels dits afers lo dit micer Garau vos haura obs lo endresseu ajudeu e hajau per recomanat tractantlo favorablament. Dada en Barchinona a XXIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Instruccions fetes a micer Guerau Guardiola doctor en leys sobre les coses que ha a dir e tractar ab los senyors dels pagesos vulgarment appellats de remença.
Primo donara les letres de creença ab saluts de part dels molt reverend e honorables diputats explicara la creença segons devall se conte.
E axi dira als dits senyors tant en comu com en particular segons la opportunitat millor com donara com als dits mossenyors diputats e a lur consell per la disceptacio e diferencia entre los senyors e los homens de remença deures levar e la concordia entre ells portar gran laor de Deu Omnipotent e gran servey de la Majestat del Senyor Rey be repos honor e utilitat de la republica del dit Principat. E lo contrari poria reportar grans perturbacions perills dans e inconvenients. E per tant los dits diputats e consell se son volguts per tanta necessitat et util interposar ab tota vigilancia cura e sollicitut e ja los del dit consell e altres senyors qui son presents com es lo senyor archebisbe e lo senyor comte de Prades e altres qui comprenen la major e mes sana part del dit Principat son contents dar loch a la dita concordia e avinença. Mas per tant com lo negoci concerneig tots los senyors poblats en lo dit Principat e encara en los comdats de Rossello e de Cerdanya e es molt decent e necessari totalment la materia sia ab tots concordada havent los dits diputats e consell sumament a cor que no resta particula alguna en diferencia. Per tant han trames lo dit micer Guardiola a ells ço es als dits senyors pregant e exhortantlos per orgue seu quant podem que per quant son poblats en lo dit Principat e son notables e singulars membres en aquell e ben zelants lo honor repos e utilitat en la republica de aquell los placia conformantse ab los dits diputats e consell qui son representants tot lo dit Principat en virtut de la comissio a ells feta per la cort remetre e cometre als dits mossenyors diputats e a lur consell quant concernira o concernir pora a lur interes ab amplissima facultat e potestat de poder tractar pactar transigir concordar e finar totes les dites diferencies qui sien entre los dits senyors e los dits homens de remença ab tots incidents e dependents ab tanta libera potestat e facultat com haurien los dits senyors si presents e tractants eren e ab totes clausules ampliatives e mes favorables al dit poder. E que sia licit e facultat als dits diputats e consell apres ferne remissio a alguns del dit consell per ço com seria cosa dificil que tot lo dit consell pogues tractar la dita faena dientlos que per ço de continent vinguen personalment o per llurs procuradors havent suficient poder en la ciutat de Barchinona per fermar e dar lo dit poder e aço
sens dilacio alguna car la dilacio poria reportar grans dans e perills e si volran alli fermar e dar lo dit poder per scusar lo venir o lo trametre que ho façen en poder de aquell notari quel diputat local de la ciutat vila o loch li administrara o en absencia sua de aquell que elegira lo dit micer Guardiola.
La forma de haver los dits senyors sera aquesta que per mossenyors los diputats son ya trameses crides qui seran fetes en los caps de les vegueries convocant los senyors que per la dita raho convenguen los jorns e en los lochs davall scrits. E per ço donen per forma e instruccio nl dit micer Guardiola que a dos del mes de juny primerament sia a Gerona car a la dita jornada son los dits Senyors convocats e aqui fara lo dit acte. A cinch del dit mes sera a Perpinya e fara lo dit acte a vuyt sera a Puigcerda a onze a la Vall de Ribes a XIII a Campredon a XV a Sant Johan Çes Abadesses a XVII a Ripoll a XX a la ciutat de Vich a XXIII a la ciutat a XXVI a Berga (e no en altra part).
Mes de aqui sen tornara a Barchinona e faces record e diga com ja aci los homens de remença han tramesos sindichs ab poder per tractar de la dita faena e leixara en carrech als diputats locals quant partira que si alguns venien apres sa partida quels dits diputats los manifesten les dites coses e faça rebre lurs fermes si fermar volran en la forma quel dit micer Guardiola los leixara.
Donantli per forma e instruccio que no vaja cercar singular algu fora les ciutats viles e lochs que li son assignats nels convoch en altra manera que es dalt dit pero leixen a ell facultat que si li parra en lo bisbat de Gerona vage a alguns senyors singularment per la dita raho que ho puxa fer.
Datta Barchinone die vicesima tercia mensis madii anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo primo. - A. P. abat de Montserrat. V.t Jacobus Taranou.
- V.t Gregorius Molgosa.

A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Rebuda havem de vostra gran Excellencia una ultima letra vuy scrita en Martorell avisantnos com hoits los motius per part de aquest Principat a vostra Altesa explicats per los embaxadors de aquell e per mossen Barnat Çalba havia delliberat aturar en aqueixa vila fins hagues nostra resposta la qual Senyora molt clement creem haureu reebuda vuy entre una hora o dos hores apres mig jorn ab la qual molt humilment per benifici dels negocis havem suplicada sia merce sua vulla reposarse aqui en Martorell com del venir a Sant Cugat se sperassen inconvenients irreparables encara clementissima Senyora perseverants en nostres supplicacions continuament suplicam vostra gran Excellencia al bon comport prenga la aturada aqui com jatsia lo aleujament no sia qual a vostra gran Senyoria pertany. Empero havem ferma sperança que dada conclusio e compliment a les coses apuntades e a vostra Senyoria donades en Vilafrancha la posada prestament se conmutara en molta contentacio de vostra gran Senyoria. Suplicam adonchs humilment aquella de continent vulla entrar en la materia e expedir aquella segons per tots es sumament desijat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda de vostra gran Senyoria la qual mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXIII de maig any Mil CCCCLXI. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Als reverend e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend e magnifichs mossenyors. Per vostra derrera letra vuy scrita som avisats dels rahonaments per vosaltres e mossen Çalba haguts ab la Senyora Reyna sobre la venguda a Sant Cugat e com la sua Senyoria havia deliberat sperar nostra resposta la qual vos havem tramesa e creem haureu reebuda vuy entre una e dues hores apres mig jorn. Apres havem reebuda altra letra de la sua Excellencia a la qual responem segons veureu en la copia interclusa dins la present. Pregamvos per ço e encarregam que fahent vostre ofici com be e loablament haveu acustumat soliciteu la dita Senyora Reyna sia merce sua vulle prestament e sens dilacio dar compliment a les coses apuntades e a sa Senyoria liurades en Vilafrancha e no passar daqui en ça per gran servici de la Majestat del Senyor Rey e sua repos e benefici dels negocis. E siau sollicits de avisarnos de tot lo succes continuament. Dada en Barchinona a XXIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio et cetera a vostra honor prests.

Ocupáronse en la misma sesión de la respuesta que debía darse a la cédula del Papa, entregada a los señores Diputados por el obispo de Elna, relativamente al subsidio; y acordada dicha contestación, nombróse, para llevarla a este prelado, al noble don Arnaldo Guillermo de Cervelló y Juan Lull. El contenido de este documento, que se repite luego más ampliado, sigue a continuación.

Las necessitats qui occorren en les parts de levant son stades deduides de paraula per lo reverend bisde (bisbe) de Elna en nom e part de la Santitat de nostre senyor lo Papa e son asats deduides en certes copies de bulles de mon senyor lo mestre de Rodes e altres scriptures per lo dit bisbe liurades als molt reverend e honorables diputats del General de Cathalunya e lur consell lo jorn de sa proposicio de les quals sis volra major specificacio e declaracio sera feta.
E com per causa de les dites necessitats e congoixes la Santitat de nostro senyor lo Papa haja deliberat de armar XXX galeres e dues naus en la forma seguent ço es deu galeres en diverses parts de Italia e altres lochs e deu de mossen Bernat Vilamari ab les quals la dita Santitat ha conduhit lo dit mossen Vilamari per capita e les dites galeres se hajen armar de la gent axi de cap com de rem qui a aquelles fallen e mes deu altres galeres en la Senyoria del Senyor Rey Darago.
Demana lo dit bisbe en nom e per part de la dita Santitat que sia donat permis e facultat de armar les dites deu galeres de mossen Vilamari e altres qualsevol galeres e naus pagadores de peccunies de la Santitat de nostre senyor lo Papa axi de gent fustes armes vitualles e altres coses necessaries ab tota plena saguritat e segons en totes coses es acostumat.
Item demana la prefata Santitat e lo dit bisbe en son nom que com en les dites deu galeres armadores en aquest Principat ultra les XX deu de mossen Vilamari e deu de Italia e altres lochs spatxadors a carrech de la prefata Santitat e sues peccunies daquest Principat com en lo armament de les dites deu galeres vulla la prefata Santitat que sia contribuit per los cleros del regnes occiduus del Senyor Rey Darago que los cleros de aquest Principat sian compellits e per los dits diputats e consell sia donat tot loch favor e ajuda a llur compulsio fins en quantitat de dos solidos per liura segons la general imposicio de decima feta per la sua Santitat en la general congregacio per sa Santitat feta als feels christians en la ciutat de Mantua.
Item ofer lo dit bisbe en lo dit nom que si per algun era mes dubte que les peccunies procehidores de aquesta tal decima nos poguessen convertir en altres usos que si lo clero volra sera contenta la prefata Santitat que per los comissaris de la dita decima seran deputades persones ab totes les seguritats necessaries que nos puguen convertir en altres usos e mes que de les pecunies procehidores del Principat seran armades galeres quant bastera le dita decima del Principat e per los comissaris seran donades a persones del dit Principat e grates e acceptes a aquell ab llur voluntat.
Item per los dits mossenyors de diputats sia donat tot loch e permis a prehicacions de la dita necessitat imposicio de bacins per als qui voluntariament volran donar publicacio de indulgencies e altres qualsevol direccio del dit negoci e que de les peccunies sia fet com es contengut en la precedent capitol.
Fuit data et lecta in consilio presens responsio domino Rererendo in Christo patre domino episcopo Elnensi comissario domini nostri Pape die veneris XXII die madii anno a nativitate Domini Millessimo CCCCmo sexagesimo primo.

Religiosissimament e ab honor e reverencia pertinents es stat reebut lo reverend senyor bisbe Delna nunciu del Sant Pare per los diputats e consell llur representants lo Principat de Cathalunya e ab molta attencio es stat oyt tot ço que defussament e prolixa ha plagut a la reverent paternitat del senyor bisbe explicar en lo consistori dels dits diputats e consell la qual explicacio e peticions per vos dit senyor bisbe als dits diputats e consell en memorial en scrits es stat donat del tenor seguent.
Les necessitats que occorren en les parts de levant son stades deduhides de paraula per lo reverend bisbe Delna en nom e part de la Santitat de nostro Senyor lo Papa e son assats deduides en cartes copies de bulles de nostro Senyor lo mestre de Rodes e altres scriptures per lo dit bisbe liurades als molt reverend e honorables diputats del General de Cathalunya e llur consell lo jorn de sa proposicio de les quals sis volra major specificacio e declaracio sera fet.
E com per causa de les dites necessitats e congoixes la Santitat de nostro Senyor lo Papa haja deliberat de armar XXX galeres e dues naus en la forma seguent ço es deu galeres en diverses parts de Italia e altres lochs e deu de mossen Bernat de Vilamari ab les quals la dita Santitat ha conduhit lo dit mossen Vilamari per capita e les dites galeres se han armar de la gent axi de cap com de rem qui aquelles fallen e mes deu altres galeres en la Senyoria del Senyor Rey de Arago.
Demana lo dit bisbe en nom e per part de la dita Santitat que sia donat permis e facultat de armar les dites deu galeres de mossen Vilamari e altres qualsevol galeres e naus pagadores de peccunies de la Santitat de nostro Senyor lo Papa axi de gent fustes armes vitualles e altres coses necessaries ab tota plena saguritat e segons en tales coses es acostumat.
Item demana la prefata Santitat e lo dit bisbe en son nom que com en les dites deu galeres armadores en aquest Principat ultra les vint deu de mossen Vilamari e deu de Italia e altres lochs spatxadores a carrech de la prefata Santitat e sens peccunies de aquest Principat com en lo armament de les dites deu galeres vulla la prefata Santitat que sia contribuit per los cleros dels regnes occiduus del Senyor Rey Darago que los cleros de aquest Principat sien compellits e per los dits diputats e consell sia donat tot loch e favor e ajuda a llur compulsio fins en quantitat de dos sous per liura segons la general imposicio de decima feta per la sua Santitat en la general congregacio per sa Santitat feta als feels christians en la ciutat de Mantua.
Item ofer lo dit bisbe en lo dit nom que si per algun era mes dupte que les peccunies procehidores de aquesta tal decima nos poguessen convertir en altres usos que si lo clero volra sera contenta la prefata Santitat que per los comissaris de la dita decima seran deputades persones ab totes les seguretats necessaries que nos puguen convertir en altres usos. E mes que de les peccunies procehidores del Principat seran armades galeres quant bastara la dita decima del Principat e per los comissaris seran donades a persones del dit Principat grates e acceptes a aquell e ab llur voluntat.
Item que per los dits mossenyors de diputats sia donat tot loch e permis a prehicacions de la dita necessitat imposicio de bacins per als qui voluntariament hi volran donar publicacio de indulgencies e altres qualsevol direccio del dit negoci e que de les peccunies sia fet com es contengut en lo precedent capitol.
Les quals coses totes diligentment examinades e recensides han a gran molestia e congoixa los dits diputats e consell no tenir ultra disposicio en lo dit Principat de la que huy tenen per poder annuir e loch donar a les coses per lo dit senyor bisbe demanades com sia publich e notori lo stament del dit Principat en quantes congoixes o molestia stiga constituhit per causa de les dites diferencies suscitades entre la Majestat del Senyor Rey e lo lllustrissim Primogenit ne axi poch son de la memoria abrases les grans tribulacions diminuicions del servey divinal destruccions desglesies alienacions de coses ecclesiastiques en profans usos cessacions do hospitalitats empenyoraments de coses dedicades a servici de sagraments tapidacio e refredament de la religio e fe christiana e altres innumerables detriments perniciosos subseguits en los dies prop passats en lo dit Principat de Cathalunya per obra e exequcio de alguns prelats e altres nuncius e comissaris apostolichs los quals afermants procehir ab nom auctoritat e comissio dels Sants Pares e de la Sede Apostolica han exhigits e trets del dit Principat sots diversos colors e occasions e en diverses maneres de exaccions pus e ultra de dos milions dor en molt poch temps les quals exaccions excessives e inmoderades donaren poch temps ha causa e perill de gran inconvenient e conmocio en la present ciutat de Barchinona e han grandissimament depauperat e evaccuat lo dit Principat e portat la cosa publica de aquell en perill de gran extermini e no sens causa com no sia provincia en christians qui tanta evacuacio de or tollerar hagues poguda car la moneda es la anima e sustancia de cascuna provincia. E es se seguit per les dites exaccions en lo dit Principat ultra la grandissima depauperacio dels laychs que lo servey divinal al qual pus religiosament e ab mes observança que en nenguna altra part celebrar se solia es grandissimament diminuit ço es ab gran dolor es recitat innumerables sglesies parrochials son stades de llurs rectors derelictes e desemparades son morts molts christians per ço sens confessio e altres sagraments molts clergues son stats forçats vendre los breviaris e leixar sos oficis les creus calzes joyels e altres ornaments de les sglesies empenyorades a usura en poder de jueus les proprietas dels beneficis alienades e les coses de la yglesia esser fetes tributaries per vendes de censals ha cessat la celebracio de misses ordinaries e rogacio de almoynes observacio de hospitalitat en monastirs recepcio de religioses e moltes altres coses del servey divinal han cessades e son pervenguts en lo dit Principat diversos nuncius e prehicadors apostolichs los quals per part del Sant Pare denunciaven e prehicaven croada ab moltes indulgencies incitaven la gent a devocio e anar en la dita croada afermaven construhirse gran armada en la ciutat de Barchinona e en altres parts per anar contra los turchs a les quals coses los poblats en lo dit Principat donants fe e creença axi ecclesiastichs com laychs no solament se feu exaccio en les decimes dels ecclesiastichs mes encara dels laychs inumerables quantitats armes e altres coses foren extortes e quant cuydaren metres en la armada per anar contra lo Turch e exequutar llur sant e devot proposit no trobaren una petita stimba qui prompta stigues per anar en la dita exequucio de la dita croada e encara molts ardents de gran devocio ab propries fustes se sforsaren de anar guanyar les indulgencies qui prehicades los eren stades e com no trobassen exercit negu per part del Papa jatsia tant fos stat prehicat foren molts dells morts per lo turch e altres captivats e altres en algunes galeres trameses per lo Papa segons se dehia fortament presos e detenguts en tant que envides nes retornat algu per lurs fortunes recitar les quals coses no ab poch dolor havens a memoria los poblats en lo dit Principat trobantse axi en fe de prehicacio apostolica decebuts daquiavant en les paraules de semblants nuncius poch credit dona han constituit volent mes en les obres sperimentar que ab paraules recaure en semblants decepcions. Vist mes avant la dilaniacio quis fa de les coses ecclesiastiques e diminucio del servey divinal per causa de les exaccions sobredites tant frequentada en lo dit Principat stan aturats los poblats en aquell almoynes e caritatives leixes instituir e donar a les sglesies vehent la diminucio del servey divinal vehent la cessacio dels sacrificis e veent (se lee vcent) aquelles rendes que llurs predecessors han jaquides e dotades les sglesies per augment del servey divinal per imolacio de sacrificis e per remey de llurs animes convertirse en altres usos indignes e indeguts car no es ignot en quins usos ses convertida la moneda exigida en dues decimes en aquest Principat pagada sotz color de la croada e per les indulgencies e prehicacions fetes los quals actes fets en nom de Apostolich han portats los poblats en lo dit Principat en tepidacio e fredor de devocio e credit que es cosa de grandissima dolor. Les quals coses son asatz notories a vos dit reverent senyor bisbe Delna quius afermau nunciu apostolich. Et si per vostra reverend paternitat lo Sant Pare fos veridicament informat se ha per cert no volguera ajustar inconvenients a inconvenients ne donar loch a fer altres exaccions en lo dit Principat ja tant exigit e novament afligit per les altres causes publiques e notories. E jatsia se crega prou necessitat esser en lo levant a la religio christiana pero no comperteix la defencio solament al dit Principat lo qual ja ha tant fet e tant exbursat (ex+bursa: bossa : bolsa) per defensio de la fe christiana e per defensio del regne de Cipre (Chipre, Xipre) que si cascuna part de christians fahia la meytat seria suficient no solament a defendres del turch mes encara prostrarlo del tot e ultra aço ab les peccunies del dit Principat exides ses recuperada la marcha *Ancouicana e restituida a la sglesia romana e liberada la cambra apostolica de les obligacions en que tenguda era. E encara dura la exaccio per dita liberacio e jatsia tant haja fet aquest Principat en honor e utilitat de la sglesia romana e defensio de la fe christiana veuse per experiencia la devocio e facilitat de aquest poble tant prompte en ben obrar quant poden esser causa de gran llur dempnatge e axi com veuriau esser mes amats comportats e lunyats de afliccio los comissaris de la Sede apostolica donen orde frequentar en ells les exaccions sens utilitat fer a la dita religio christiana. E deuria esser considerat cosa no rahonable destruhirse la sglesia en lo dit Principat e no construirne en neguna altra part ne justifica a vos dit senyor bisbe la oferta feta de diputar persones qui convertissen la decima en armada car qualsevol fossen les persones pus per vos o altres comissaris fossen deputades no poria esser a voler dels comissaris deputants no faessen. E seria facil Ies peccunies faessen lo cami de les altres ne se ignora ja quins tractats son fets per vostra paternitat de patronies de galeres e altres coses si la decima se exigia e axi poch se ignora molt pus ampla oferta esser feta per lo Sant Pare en Mantua qui volia consentia quatre persones en quascuna provincia receptores esser de la peccunia de la decima una per la sua Santitat deputadora altra per lo senyor temporal de aquella provincia altra per los ecclesiastichs altra per laychs e qual conjectura donchs se poch haver restrenyer vostra reverend paternitat ço que per lo Sant Pare pus amplament es stat ofert e en totes les causes sobre scrites no stiguessen axi com stan en veritat e son notories a vostra reverend paternitat stant la occurrencia del temps en lo dit Principat en lo qual se ha gran necessitat de gens (gents; gentes; chen) peccunies armes o vittualles es gran admiracio vostre reverend paternitat sollicitar les coses demanades e creuen aquelles no procehir de mente e recta intencio del Sant Pare lo qual ha recta e santa intencio e no vol afligir los posats en afliccions ne vol destrohir aquesta part de sglesia latina per no conquistarne de grega ni de altra. E ja segons la explicacio feta per vostra reverend paternitat en lo consell nostre Sant Pare ha per ben scusats lo reyalme de Napols los alamanys e altres qui vehins son als turchs e aço per causa de les coses que entre ells occorren molt major raho es haja per scusats al dit Principat qui tant haja fet per la religio christiana e per la Sede Apostolica e son oxmanits e evacuats e occorren en lo dit Principat qui pus luny sta constituit tant grans o majors causes qui dignament los reten scusats. No resmenys empero encara que totalment en les coses per vostre reverend paternitat demanades per les causes de que dites permissio alguna o loch donar nos degues pero a la primera peticio sobre la armada fahedora de diners daltra part encara que lo dit Principat haja moltes necessitats seran contents los dits diputats e consell per reverencia del Sant Pare e per la fervent devocio que han en la defensio de la religio christiana loch donar esser feta la dita armada puys empero peccunia alguna del dit Principat en aquella no serveix volra empero lo dit Principat raho haver de la seguretat de les persones qui en dita armada iran per evitar a aquelles los inconvenients que ja altres temps han experimentades. Cuant a la solucio de la decima demanada no ha manera ni es possible als dits diputats e consell loch donar ne rahonablament se deu permetre per les causes dessus expresades e encara mes per quant en lo restant de christians no se han tantes decimes exigides com en lo dit Principat. Laltra forma de exaccio per indulgencies e prehicacions molt menys deu esser permesa per honor e reverencia de la Sede Apostolica car indubitadament seria gran opprobi e devissio e mes seria indignar les gens que promoverles a devocio. E per tant los dits diputats e consell donant a vos reverend senyor bisbe Delna la present resposta pregan vostre reverend paternitat per aquella com a justa e pertinent e necessaria a la conservacio del dit Principat placia pendre ab bon comport e contentacio e per nenguna via lo contrari de la dita resposta o pus avant no vullau procehir car serien forçats per repos del dit Principat e evitar scandels en aquell provehiri segons necessari seria lo que no creuen vostra reverend paternitat dotada de molla sapiencia experimentar vulla ne lo Sant Pare esser de voluntat inscitar scandels ne inconvenients ans ha acostumat e es son ofici aquells reposar e entendre ab summa cura en conservacio de la religio christiana la qual mes es conservada en aquesta part inseguint lo proposit e deliberacio dels dits diputats e consell que no seria volentne altres coses experimentar. E jatsia aço sia just degut e pertinent e necessari encara los dits diputats e consell hauran a gran complacencia degudament vulla la vostra reverend paternitat ab lur just e necessari proposit conformarse requirint et cetera.

domingo, 26 de julio de 2020

VEGUERIA DE VILAFRANCHA.

VEGUERIA DE VILAFRANCHA.

FOCHS
REYALS.

Vilafrancha de Penades. 453.

Vila de Cerbos. 137.
Piera. 118.
Gualada. 179.

Cubelles. 106.
Castell de Fontrubia e son terme. 85.

FOCHS
DE CIUTADANS.

Quadra de Canyelles: den R. Merquet ciutada de
Barchelona. 15.
Pujades de Les Cucales ab lo Mas denTorra del terme de Piera. (no hay número)
La Cort
Comdal: qui es den R. Pellicer de Vilafrancha. 1.
Castell de
Gillida: den Francoy Bertran. 95. (Gelida ?)
Castell
de Calafell: de Micer Gerau de Palou. 16.
Quadra de Rocha Crespa:
qui es den G. Ledo ciutada de Barchelona. 11.
Quadra de Salicrup
del terme del Castell de Sa Guialtrun (la Geltrú ?):
qui es den Bernat Merquet ciutada de Barchelona. 5.

FOCHS
DESGLEYA E DE CAVALLERS.

Altafulla e Sanou: den Luys
de Requesens. 36.
Castell de Ça
Guialtrun
: qui es den Guerau de Sanehuja donzell
62.
Castell Desperaguera: qui es del prior de Muntserrat.
51. (de Esparraguera)
Castell de Masquefa: qui es del
pebordre del Penedes. 14.
Monistrol de Noya: qui es del
prior de Muntserrat. 8.
Quadre de La Fortesa: de la Almoyna de
Barchelona. 5.
Sent Jacme Ces Oliveres e Santa Creu de
Crexa: qui son del rector del dit loch dels quals ni ha VI den
Pont Ces Torres e IIII reyals. 24.
Castell de
Frexa: del pabordre de Solsona. 15.
Sent P. de
Riudebirles: del Cardinal de Sent P. 59.
Castell de
Terrasola: qui es del dit Cardinal. 32.
Loch de Malcavaller e
Quadra de Banas: del prior de Muntserrat.
9.
Loch o quadra del Gorner: del pebordre de Solsona. 5.
Santa
Fe: del archabisbe de Terragona. 16.
Castell de La
Granada: qui es del bisbe de Barchelona. 27.
Perroquia de Sent
Cugat Ses Garrigues: qui son del rector del dit loch e daltres
persones ecclesiastiques. 35.
Loch de Sent Sabastia:
qui es del Cardinal Dagrafulla. 14.
Castell de Avinyo: den
March de Avinyo. 24.
Quadra de Cantalops: del prior de Sent
Pol
. 15.
Quadra Dordal: del Espital de Cervello. 7.
Castell
de Franer de Sent P. de Melanta: qui son del abbat de Santes Creus.
12.
Quadra Dalbereda: qui es del dit abbat. 8.
Castell de
Pontons: del dit abbat 45.
Castell de La Roqueta: del dit abbat.
5.
Quadra de Vilaubi: de la Almoyna de Barchelona. 11.
Gayans:
del abbat de Santes Creus. 17.
Castell de Muntmell: qui es del
bisbe de Barchelona ab V fochs de la Quadra den
G. Dayguaviva
donzell. 43.
Vila Rodona: del bisbe de Barchelona. 5.
Castell
de Muntornes: de Santes Creus. 30.
Castell de Crexell Bara
e Roda: del Prior de Caserres. 33. (Roda de Bará o Barà,
Creixell
)
Sent Vicens des Calder: del abat de Sent
Cugat de Vallés. 28.
Castell de Bonastre: del dit abat. 43.

Castell Dabinyana: del dit abat. 34.
Loch del Venrell:
del dit abat. 66. (Vendrell)
Santa Oliva: del dit abat. 33.

Albornar: del dit abat. 6.
Castell de Banyeres: del bisbe de
Barchelona. 45.
La Lacuna del terme del Castell de
Castellet: del abat de Santes Creus. 15.
Moja: qui es del pebordre
de Penades. 13.
Sent Steve del Castellot: qui son del dit
pebordre e den Mas-dovelles donzell. 8.
Castell de Ribes de
cavaller ab I foch de la Quadra des Cortey. 35.
Quadra del Clot
del terme de Ribes. 4.
Castell de Ciges: de la Almoyna de
Barchelona. 109. (Sitges)
Castell de Campdasens: desgleya.
15.
Castell de Garraf: del prior de Garraf. 2.
Castell
Delmella: desgleya. 16.
Perroquia de Santa Margalida: de
diverses senyors ecclesiastichs ab XIII de cavallers. 38.
Quadra
de La Serra de Santa Maria des Pla: qui es de cavaller. 4.

Perroquia de La Bleda: de Sgleya. 5.
Castell de Colbato: de
Sgleya. 32.
Castell de La Guardia des Bruch: desgleya. 43.
Castell
de Pierola e Quadra des Vilar: de cavallers ab II fochs de la Quadra
de Castellet. 84.
Castell de Sobirats: del noble En Ramon
Alamany de Cervello. 159. (Subirats)
Castell de
Sanit: de cavaller ab IIII fochs de la Quadra de Puig Alber qui es de
Micer Guerau de Palou. 41.
Castell de Cabrera: de cavaller e
Quadra de Vallbona. 26.
Castell de Pachs: den Ramon de Barbera ab
III fochs qui son del monastir de Santes Creus e IIII fochs qui son
del Spital de Sent Johan e II de la Almoyna e II fochs den
Vilafrancha. 21.
Castell de Sent Marti: qui es del infant En
Marti
ab la Quadra de Vernet qui es den Arnau de Vernet. 95.

Castell de Foix: de cavaller. 43.
Mas de Pontons: den Jacme
Davinyo donzell. 4.
Castell de Vila de Mager: den Guerau de
Cervello. 93.
Castell de Miralles: den Guerau de Cervello. 39.

Castell e terme de Querol: de Mossen En Ramon Alamany de
Cervello. 89.
Castell e terme de Muntagut: del dit noble. 60.

Castell de Salba: den Bertran de Gallifa ab II fochs de Vilardida
qui es den Tamerit. 22.
Castell e terme de Seguer: qui es
den P. de Muntagut donzell. 3.
Quadra de Puig Loret: den Johan de
Muntagut donzell. 6.
Santa Perpetua. 25.
Castell de
Marmellar: den A. de Vernet. 13.
Quadra de Cimitrells: den
Bertran de Galifa: 15.
Ardenya del terme de Muntoliu: qui
es den Bertran de Galifa. 8.
Quadra de Virgili: den Berenguer de
Boxados. 9.
Castell de Secabechs: de cavaller. 1.
Torra
den Barra
: den Berenguer Dolzinelles. 28. (Torredembarra)
Mas
den Armengol (nos troba comptat). 2.
Castell de Vespella e
terme: den Dalmau de Queralt. 33.
Roda e Bara: del Prior
de Caserres. 18.
Quadra de Bellvey: den Eymerich de
Bellvey. 18.
Castell Nou e Esquornal: den Francesch de Montbuy.
13.
Lorenc e Lotger: den Bernat de Tous donzell. 22.
Castell
e terme de Castellet: den Blascho de Castellet. 69.
Castell de
Conit qui es den Berenguer de Conit e la Quadra de
Segur qui es den
Jacme de Miralpex e la Quadra de
Vilasecha. 25. (Cunit, Segur de Calafell)
Quadra de Sent
P.: qui es del prior de Cubelles. 3.
Quadra de Galifa: qui es den
Jacme de Miralpex donzell. 10.
Castell de Miralpex: den Jacme de
Miralpex donzell. 14.
Quadra de Ses Gunyoles: desgleya e de
cavallers. 19.
Quadra den Veia e de Adarro: den Bernat de Castell
Bisbal
donzell. 6.
Casa de Jafer. 1.
Clariana: qui es den
Riera. 2.
Olerdola: desgleya e de cavallers. 12.
Quadra de
Vila de Lops: del comanedor de Vilafrancha. 16.

Castell de Çelma:
del Spital de Sent Johan. 32.
Castell de Claramunt: del Comte de
Cardona. 53.
Castell Dorpi: den Berenguer Sallent. 15.
Homens
de Santes Creus poblats en terme del dit castell. 6.
Homens den
Bernat de Tous castla de Clarmunt 3.
Homens
de Vilanova del Cami: de Mossen Johan de Muntbuy. 7.
Quadra de
Vilanova Despeya: son den Spitles donzell. 5.
Quadra de
Capellades: del pabordre de Sent Cugat. 22.
Quadra de La Torra de
Clarmunt: qui es den R. de Clarmunt. 20.
Castell de Mediona ab
XII fochs de la quadra den Gispert de Barbera e ab III de la quadra
den R. Sa Noguera e ab V fochs de Santa Margalida de
Clarmunt e ab II fochs de Sent P. de Riu de Birles. 88. (Sant
Pere de Riudebitlles
)
Castell Dodena. 52.
Castelleuli: del
Comte de Cardona. 27.
Castell de Muntbuy. 41.

FOCHS
ALOERS E FRANQUERS.

Ramon des Ortis, Ramon Venrell, Bertran
Vallés: del terme de Terraçola.
3.
P. Fabre, Bernat Fabre: Bertran Feliu: del terme de
Çanit. 3.
Galceran
Bertran, Berenguer Jofre: de perroquia de Sent Cugat Ces Garrigues.
2.
P. Soler de Durban, Jacme Rossell, March Alabutz, P. Font,
Francesch F., Bonanat Ruvire de Cases, Martines, P. Massana, P.
Tergell., G. Palau, R. Bertran Gilabert, Berenguer Gilabert, P. Soler
de Cases blanques, G. Balart : de perroquia de Santa Margalida.
14.
Clara (nos troba que sia comptat).
Berenguer Cuniy, R.
Triter, R. Brugal, G. Soler, Berenguer de Caldoy: de Olerdola. 5.
Mas
de Palams: del terme de Piera. 1.
La muller den Bernat Pellicer
quondam (fallecido): de la quadra de Ces Gunyoles.
1.
P. Miro de Sent P.: de Sent P. de Molanta. 1.
Francesch
Jorda: de Adarro. 1.
Jacme Gual, Francesch Mas, P. Busquet: de la
perroquia de Santa Maria de la Bleda. 3.
Romeu Sans hom espars: dd
terme de Ribes. 1. (Sant Pere
de Ribes, junto a Sitges?
)
P. Rossell des Viver hom
espars: del terme de Cubelles. 1.
P. Guerau aloer del mas des
Cortal, Jacme des Frexes, G. Paschal des Mas de Canaletes:
aloers del terme de Cabrera. 3.
G. Garriga, Berenguer Clariana, R.
Johan alias Jorda, R. Johan: aloers de Castell Nou e Desgornal.
4.
Castell Viy de Panades. 109. (Castellvell de
Penedés?
)
Lo Mas de Narbones. 4.
Los homens de
Sant Lorenç e de Salamo. 26.

Puig Tinyos. 25.
Los homens de la Figuerola e del Mas
Lorenç. 17.
Rocha
Mora. 5.
Lespital de Sant Johan del terme de
Castell Viy. 5.
Item homens sparsos de
Santes Creus del dit terme. 4.


domingo, 28 de junio de 2020

CAPÍTULO XI.


CAPÍTULO XI.

Varios sucesos de los Romanos y Cartagineses en España: cóbranse los rehenes que estaban en poder de Cartagineses, y otras cosas notables que acontecieron en ella, y muerte de los Scipiones.

No por haber tenido los cartagineses la rota y pérdida que referimos, perdieron el ánimo ni los pueblos amigos y confederados suyos les osaron dejar y pasarse a los romanos; porque los cartagineses, como hombres astutos y sagaces y que fiaban poco del amor de los españoles, les habían tomado rehenes y llevado a Cartagena, donde les tenían en muy buena custodia, y entre otras personas de cuenta que tenían, eran la mujer de Mandonio y dos hijas de Indíbil, mozas y muy hermosas; y con tales prendas estaban muy más seguros de los pueblos y ciudades confederadas, que si les echaran a cada una mil presidios.
Después de la retirada de Mandonio, tuvieron los romanos varios sucesos en España, que cuentan Livio, Florián de Ocampo, Medino, Pujades, Mariana y otros muchos autores. Fue entonces la venida desde Roma de Publio Cornelio Scipion por capitán en España, hermano de Neyo Scipion Calvo, con treinta naves y en ellas mil ochocientos soldados romanos, con muchos bastimentos y vestidos para los soldados que estaban en España, que necesitaban de ellos. Fue asímismo la venida de Hanon, capitán cartaginés, con cuatro mil infantes y quinientos caballos para engrosar el ejército de Asdrúbal. Destruyóse del todo la población o ciudad que llamaban Cartago vieja, que es donde hoy está Villafranca del Panadés, pueblo harto conocido en Cataluña, edificado por los dos hermanos Scipionés de las ruinas de la antigua Cartago, y quitándole este nombre en odio y por borrar y perder la memoria de los cartagineses, le dieron el de Villafranca, por los muchos privilegios e inmunidades y exenciones con que la adornaron; pero no bastó esto, porque la industria humana no basta a borrar memorias viejas, si el tiempo no ayuda a tales diligencias, antes cuanto más se quiere poner olvido, más se despierta la memoria de la cosa aborrecida. ¿Quién más aborrecido entre los gentiles, que aquel Erostrato que quemó el famoso templo de Diana de Efeso, y puesto en el potro, dijo haber hecho tal incendio por perpetuar su nombre y fama? y aunque so graves penas pusieron silencio a todos, mandando que no se le nombrase, no hay hoy persona de mediocres letras que lo ignore. Barcelona, ciudad principal de España, tomó el nombre de los Barcinos, linaje cartaginés, y así era nombrada (Barcino : Barchinona : Barcinona : Barçilona, Barcelona, etc.): no quisieron los Scipiones que nombre para ellos tan aborrecido como era el de los Barcinos, se perpetuara en ciudad tan insigne; metieron en ella nuevos pobladores de Italia, llamados Faventinos, y la nombraron Favencia, y así la nombra Plinio y otros, pero no pudo durar tal nombre, antes quedó olvidado, y la ciudad se quedó con el que le dieron los cartagineses, y el poder de los romanos, que sojuzgó el mundo y dejó memoria de su valor, no fue poderoso para hacer olvidar el nombre de un pueblo, antes bien a pesar de ellos persevera el nombre y memoria del linaje y familia de su fundador. Aconteció también en estos mismos tiempos la ruina y destrucción de otra ciudad llamada Rubricada, que era del bando cartaginés, y estaba al poniente del río Llobregat (Lubricati), ora sea a la orilla del mar, ora en el lugar de Rubí, junto al monasterio de San Cugat del Vallés, del orden de San Benito. (San Cucufato o Cucufate : Sant Cugat).
Puso cerco a la ciudad de Sagunto que tan valerosamente se había defendido del poder cartaginés, y por no ser socorrida, se perdió: ésta estaba muy fortificada, y en ella había mucha riqueza, y la mayor de todas era las arras o rehenes que tenían en ella guardadas los cartagineses de los españoles sus amigos y confederados, y esta era la mejor fuerza con que tenían sujetos los más pueblos de España. La traza que tuvieron los Scipiones para tomarla fue esta: había un caballero español llamado Acedux, a quien habían encomendado la guarda de aquella ciudad, y había * aquel punto seguido el bando cartaginés, y cansado de sufrir sus violencias, quería pasarse al romano y dar libertad
a todas las personas que estaban por rehenes en aquella ciudad; porque airados los cartagineses de su mudanza, descargasen su ira sobre aquellos inocentes que estaban en su poder. Por esto se salió de la ciudad, y fue a hablar a Bostar, capitán cartaginés, que con poderoso ejército estaba en la campaña para impedir que los Scipiones no se llegaran a ella, y le dijo que convenía mucho dar libertad a los españoles, porque con aquella hidalguía obligarían a los pueblos a quedar firmes en su devoción, y les valieran en aquella ocasión que necesitaban de amparo y socorro, porque el bando cartaginés estaba algo menguado. Pareció esto bien a Bostar, y asignaron hora para salir de la ciudad, y lugar donde había de llevar los rehenes. Hecho esto, luego Acedux fue a decirlo a los Scipiones, y concertó con ellos que a la noche siguiente pusiesen guardas en el camino, y que él pasaría con rehenes, y tomarlashian, y con ellas ganarían la voluntad de toda España, restituyéndolas a sus pueblos. Con este concierto se efectuó todo puntualmente, y las rehenes fueron tomadas, y las enviaron a sus tierras, y fue muy grande la alegría de toda España, y mayor el amor que todos a los Scipiones concibieron; y era cierto que si los romanos quedaran allí donde estaban, todas las ciudades que habían cobrado sus rehenes se alzaran y tomaran las armas en su favor; mas como el invierno era cercano, contentos con lo hecho, se volvieron a Tarragona, y allá ennoblecieron aquella ciudad reedificándola con gran cuidado, y circuyéndola de fuertes murallas y torres, levantando grandes edificios y acueductos y solemnes templos que aún parecen y queda rastro de ellos, que designan que tal era aquella ciudad, cuando salió de las manos de los Scipiones.
Llegó por estos tiempos orden a Asdrúbal que, dejadas las cosas de España a Amilco, capitán cartaginés que había venido de Cartago, se pasase a Italia, porque juntado con Aníbal, los dos destruyesen la ciudad de Roma; pero a lo que Asdrúbal se partía de España, fue impedido de los Scipiones, que no muy lejos del río Ebro le salieron al encuentro y dieron batalla, cuya victoria quedó por los romanos. Esta rota fue presto remediada, porque llegó poco después de ella Magon Barcino con veinte y dos mil hombres de a pie, mil quinientos caballos, once elefantes y muy gran cantidad de plata para hacer soldados, con que quedara del todo olvidada la pérdida pasada, si no los lastimara una muy cruel peste que vino a España y mató gran número de personas, y entre ellas Hamilce, mujer del gran Aníbal, y Haspar, su hijo; y estas muertes causaron que muchos pueblos que estaban por los cartagineses, se pasaron al bando romano. En estos tiempos fue ennoblecida la ciudad de Barcelona con fuentes, cloacas y otros edificios que hicieron en ella los Scipiones, cuyos rastros aún duran. Con estas prosperidades y buena fortuna, que siempre fue compañera de estos dos hermanos, y valiéndose de los soldados y amigos que tenían en España, quisieron echar de ella a los cartagineses; pero no salió como quisieron y pensaban, porque a la postre les vino a costar a los dos la muerte.
Había entonces en España tres valerosos capitanes cartagineses: estos eran Asdrúbal Barcino, Asdrúbal Gison y Magon. Estos supieron los pensamientos de los Scipiones; y para mejor resistirles, se fortificaron todo lo posible, llamaron en su ayuda a Indíbil, su amigo, y aunque hasta ahora había estado a la mira de todo sin meterse en las guerras pasadas, no pudo en esta ocasión tan apretada negar a los cartagineses lo que le pedían, porque, según se infiere de Tito Livio y veremos en su lugar, sus hijos y su cuñada, mujer de su hermano Mandonio, estaban detenidas en Cartagena en rehenes. Deseaba Indíbil echar los romanos de España, y hacer después lo mismo de los cartagineses, a quienes en esta ocasión prometió todo su favor y poder, que era mucho (por no poder hacer otra cosa); y acudió con muchos ilergetes y cinco mil suesetanos, que eran de una región de Aragón muy cercana a los pueblos ilergetes; y porque viniesen de mejor gana, les pagó de antemano.
En África buscaban los cartagineses sus favores. Reinaba un rey llamado Gala en una parte de ella, que era la más vecina a Cartago de la parte de poniente: era este rey muy amigo de los cartagineses, y la amistad estaba atada con vínculos de parentesco, porque Masinisa, hijo suyo, había casado con Sofonisba, hija de Asdrúbal Gison. Este, para valer a su suegro, pasó a España con siete mil infantes y quinientos jinetes, y desembarcó en Cartagena, 209 años antes de la venida de nuestro Señor al mundo. Fueron grandes estos socorros, y la parte cartaginesa sobrepujó a la romana: los vecinos del Ebro, que eran los celtíberos, estaban divididos, los unos por Roma, los otros por Cartago; y estos acordaron de no moverse, mientras los que estaban por Roma estuviesen quietos y sosegados. Serían estos pueblos de la Celtiberia muy poblados, porque eran más de treinta mil hombres los que se declararon por los romanos.
Deseaban mucho los cartagineses ocasión de topar con los romanos, porque confiaban de su poder y de los celtíberos, sus amigos: los romanos no menos confiaban de su buena fortuna y poder, andando los unos en busca de los otros; y por mejor comodidad, dividieron sus ejércitos de manera, que Asdrúbal Gison, Masinisa y Magon tomaron parte del ejército cartaginés, y Asdrúbal Barcino la otra. Los Scipiones hicieron lo mismo: Publio Cornelio tomó las dos partes, y Neyo Scipion, su hermano, la otra; y con los treinta mil celtíberos, que era lo mejor que llevaba, se fue en busca de Asdrúbal Barcino. No pasó mucho tiempo que el uno estuvo en vista del otro, y solo había entre los dos un pequeño río que les dividía. Asdrúbal mandó que los celtíberos que llevaba embistieran a los de los romanos, y por otra parte envió algunos de los celtíberos de su ejército a los que estaban con Scipion, para persuadirles que dejasen la amistad romana, y ya que no quisiesen valer a los africanos, a lo menos no les dañasen, pues Asdrúbal y sus hermanos eran hijos de española, y casados con españolas. Esto lo supieron negociar con tal arte que luego aquellos treinta mil celtíberos dejaron a Scipion y se volvieron a defender y cuidar de sus casas y haciendas; y por más que Neyo Scipion se lo rogó que no se movieran, fue su trabajo vano, porque decían que no querían pelear contra sus naturales y parientes, ni dejar perder sus casas y haciendas. Quedó Neyo Scipion muy sentido de esto, y muy flaco su ejército; y con la poca gente que le había quedado, se retiró, con intención de juntarse con su hermano. Asdrúbal Barcino ya había pasado el río, y con toda diligencia iba tras de Scipion, deseoso de pelear con él.
Mientras pasaba lo que queda dicho, Publio Cornelio Scipion caminaba con su ejército contra Asdrúbal Gison y Magon, sin saber que Masinisa estuviese con ellos, antes, bien cuando lo entendió, quisiera no haber tomado tal empresa, y tuvo gran alteración, y esta se le aumentó, cuando vio que no rehusaban la batalla. Llevaba Masinisa unos soldados tan diestros, que apenas salía alguno del real de Scipion para leña, o forraje o por otros menesteres, que luego estos soldados no le matasen o cautivasen. a lo que estaba con estos trabajos Publio Cornelio Scipion, llegó Indíbil con siete mil quinientos hombres, que, como dice Livio los cinco mil eran suesetanos y que eran del reino de Navarra, y los demás eran ilergetes. Publio Cornelio Scipion quiso estorbarles que se juntasen con los demás, confiando que él era bastante para vencer a Indíbil y sus ilergetes y suesetanos, y dejando encomendado el real, con alguna guarnición, a Tito Fonteyo, capitán romano, salió a media noche a combatir con Indíbil. La caballería africana que corría el campo tuvo noticia de esto, y luego dieron aviso al ejército cartaginés, y acudió con tal presteza y diligencia, que llegaron a la que querían pelear Publio Cornelio Scipion e Indíbil. Fue grande la matanza que hicieron en los romanos: Scipion, que les iba animando y exhortando que muriesen como buenos soldados, fue herido con una lanza en el costado derecho, que le salió al izquierdo, con que cayó del caballo, y luego le dieron muchas y muy grandes heridas, con que dio fin a sus días; y los cartagineses que estaban junto a él, viéndole caer del caballo, mostraron sobradas alegrías, y publicaban a grandes voces su fallecimiento por toda la batalla, con la cual nueva no faltó cosa para quedar absolutos vencedores; y los romanos, abiertamente vencidos, comenzaron a huir, como mejor pudieron, y parte de ellos acudió al real de Tito Fonteyo, y muchos a una ciudad llamada Iliturge (I mayúscula, ele), y otros hasta Tarragona, y fue doblado más número los muertos en el alcance, que cuantos faltaron en la pelea. Los españoles suesetanos y su capitán Indíbil y sus ilergetes fueron tenidos en gran estima, por haber esperado con tan poca gente a tantos romanos contrarios, no queriendo retirarse ni desviar la batalla, puesto que lo pudieran muy bien hacer sin perder algún punto de su buena reputación. Después de esto y haber refrescado la gente de Indíbil, se juntaron con Asdrúbal Barcino, que estaba en un lugar que Livio llama Astorgin (1: Anitorgis, Alcañiz, según Cortés), donde fueron recibidos con el contento que tan buenos sucesos como habían tenido podían causar. (Según el libro del padre Nicolás Sancho: En ella probamos con gran copia de datos y argumentos el sitio preciso de aquella Ciudad, y la mucha probabilidad que tiene la opinión de que la antigua Anitorgis de la Edetania corresponde a Alcañiz. Con cuyo motivo damos en el quinto Apéndice de la Sección segunda, muchas y curiosas noticias de las Ciudades, límites y circunscripciones de la Celtiberia y de la Edetania, según las respetables autoridades de Plinio, Estrabon, Ptolomeo, Tito Livio, y otros geógrafos e historiadores de conocida fama y reputación.)
La nueva de tan gran pérdida no había aún llegado a noticia de los otros romanos, aunque, según dice Tito Livio, había entre ellos un triste silencio y una secreta divinacion, (adivinación, presentimiento) cual suele ser en los ánimos que adivinan el mal que les está aparejado; y los sobresaltos que daba el corazón de Scipion, y sustos que tenía, eran indicios ciertos, no solo de lo que pasaba, mas aún de las desdichas e infortunios que le estaban aparejados, y presto le habían de venir. Íbase retirando con su ejército, caminando siempre de noche, hacia el río Ebro, donde hoy es Zaragoza (Caesaraugusta, Sarakusta); pero apenas fue partido, cuando tuvo sobre si los caballos númidas, que ya por los lados, ya por las espaldas, le iban picando. Entonces Scipion, que ya tenía sobre si todo el poder de los cartagineses y númidas, que con Masinisa e Indíbil le apretaban, se alojó con toda su gente en un montecillo no muy bien seguro; pero de los que había alrededor este era el más alto. Subidos aquí, tomaron en medio cuantos impedimentos y fardaje traían y juntamente los caballos, y puestos a pie todos sus dueños mezclados con el peonaje, rechazaban con poca dificultad, y sin tener otro reparo por los rededores, el ímpetu de los caballos berberiscos y jinetes númidas que siempre les daban rebato; mas como después llegaron los capitanes cartagineses con Masinisa e Indíbil, conoció Scipion cuán vano era trabajar en retener aquella cumbre o montecillo, no poniendo baluartes al rededor o fosas o vallados, e imaginaba con gran vehemencia, qué modo tendría para hacer alguna defensa. La cuesta, de su propiedad era rasa, de suelo pelado, tan duro y tan desolado, que ni criaba leña ni rama donde pudieran cortar maderos para los palenques, ni tenía céspedes o tierra de que hacer paredones ni reparos, ni mostraba disposición a las cavas o trincheras, y finalmente no hallaron aparejo de poder obrar algo con que se remediasen. Menos había malezas o pasos o riscos dificultosos de ganar, de subida trabajosa, cuando los enemigos llegasen; porque todo aquel montecillo precedía (o procedía, no se lee bien) llano, sin casi lo sentir, hasta dar en la cumbre. Queriendo suplir este defecto, comenzó Neyo Scipion a formar una semejanza de reparo por el circuito, con albardas y líos de los mulos que traían el fardaje, sobreponiéndolas muy bien atadas unas con otras, conformes al tamaño que solían tener en sus baluartes acostumbrados y verdaderos; y donde faltaban albardas y líos, metían ropas o cualesquier impedimentos que hiciesen bulto, por no parecer que de ningún cabo les menguaba. Lo tres capitanes cartagineses, al tiempo que llegaron, guiaban sus escuadrones contra lo fuerte de la cuesta, muy determinados a lo combatir, y la gente del ejército respondía con buena voluntad a su determinación, sino que la nueva manera del reparo, cuando lo vieron desde lejos, les hizo dudar algún tanto, creyendo ser defensa más brava. Sus principales y caudillos, viéndoles así parados, discurrían por las batallas enojados de su detenimiento; preguntábanles a voces: en qué se paraban; cómo no deshacían con los pies aquel espantajo romano; pues a mujeres o muchachos no se podía defender, cuanto más a tan denodados varones cuanto venían allí; que si bien mirasen los enemigos, que vencidos eran; escondidos que estaban tras de aquellas albardas pajizas, en llegando se darían a prisión o serían degollados a mano y sin pelea; que pasasen adelante, y no se detuviesen ni mostrasen pavor de tanta vanidad. Estas reprehensiones voceaban los capitanes africanos en menosprecio del reparo romano; pero verdaderamente venidos al toque, más difícil hallaron el saltar las albardas y líos, de lo que publicaban al principio, por estar entre si bien atadas y túpidas en harto buena alzada, y tras ellas haber hombres valientes y guerreros que todavía tenían ventaja centra quien llegase por defuera, como pareció casi luego que fueron acometidos, que solamente para romper líos y hacer entradas hubo menester grandes acometimientos, y se tardaron largas horas: mas al cabo, derrocados los reparos en muchas partes y metida la furia cartaginesa por ellos, ganaron el real de todo punto, sin poderlo valer Neyo Scipion. Allí sus romanos, hallándose pocos, atemorizados y confusos, morían despedazados por diversos lugares a mano de los cartagineses y de los españoles confederados, que venían muchos en cuantidad, ufanos y victoriosos con el buen despacho de la batalla pasada. Pudieron huir algunos romanos en los montes y sitios fragosos que no caían lejos, y por algunas partes acudían pocos a pocos, fatigados y heridos, al otro real, que fue de Cornelio Scipion, donde Tito Fonteyo, su lugarteniente, les amparó con la diligencia que bastaba su posibilidad, mas no para que dejasen de morir en todos estos caminos muchos buenos romanos y diestros. Con ellos pereció también su capitán mayor Neyo Scipion, dado que la manera de su muerte traten discrepantemente Livio y nuestros cronistas: unos certifican ser hecho pedazos entre los primeros; allá dentro del reparo, cuando se rompieron las entradas por los líos y defensas ya declaradas; dicen otros haberse retraído con unos pocos en una torre desierta cerca del real, y que los cartagineses al principio, no pudiendo quebrar las puertas al desquiciarlas a fuerza, las pusieron fuego por el rededor, y quemándolas, mataron dentro cuantos en ella quedaban, y también al capitán general. Como quiera que sea, murió de esta vez Neyo Scipion, según debía morir un caballero muy excelente, siendo pasados veinte y siete días después de la muerte de su hermano, y siete años cumplidos y pocos mes adelante, después de su venida a España. De esta manera tuvieron fin los dos hermanos Neyo Scipion y Publio Cornelio Scipion, sin valerles su saber y disciplina militar y la buena y próspera fortuna que siempre les fue compañera, aunque en la mayor necesidad se les volvió adversa. Esparciéronse los pocos romanos que de aquellos encuentros escaparon por España, sin hallar lugar cierto y seguro donde recogerse, porque como eran tan aborrecidos de los naturales, y los amigos de ellos se eran vueltos al bando cartaginés, era peor el tratamiento que se les hacía de lo que habían padecido en las batallas pasadas, y tantos más murieron en esta huida que en aquellas. El mejor acogimiento que hallaron fue en Tarragona y su comarca, donde quedaba Tito Fonteyo con algunos soldados romanos, el cual, y otro caballero llamado Lucio Marcio los recogieron, conservando las reliquias del pueblo romano esparcido por España, que atónito de lo que había sucedido, no sabía qué consejo tomar: y aquí acaba la historia del diligente historiador y erudítisimo varón Florián de Ocampo, el cual en cinco libros, por orden del emperador Carlos V, de buena memoria, recopila la historia de España, desde el principio del mundo hasta estos tiempos, que ha sido tan acepta y de tanta autoridad, que casi todos los que la han escrito después de él le han seguido, por haber este autor tenido por blanco la verdad; y es tan estimada de todos los varones doctos y sabios, que no sé cuál ha de ser mayor, el sentimiento de que no haya proseguido aquella, o el gusto y contento que tenemos de que el maestro Ambrosio de Morales la haya continuado, pues lo que el primero dejó imperfecto lo hallamos tan cumplido en este segundo autor, que parece que en lo que él ha dicho y hecho, ni poderse más añadir, ni aún los maliciosos que corregir; y así, tomando este autor por guía, y de los otros lo que fuere a nuestro propósito, continuaremos lo que se siguió después de la muerte de los Scipiones, hasta el fin de la obra, según será menester.

domingo, 13 de noviembre de 2022

Sententia canonicae purgationis Angelinae uxoris Joannis Vilella mercatoris.

Sententia canonicae purgationis Angelinae uxoris Joannis Vilella mercatoris.

Nos Petrus Pariente inquisitor etc. Judex prefatus attentis contentis in presenti processu et aliis in jure et justitia consistentibus et premaxime attendentes quod ex resultantibus in presenti processu legittime nobis constat dictam Angelinam uxorem dicti Joannis Vilellamercatoris Barchinone captam et coram nobis de criminibus heresis delatam fore fuisse et esse de fide catholica suspectam ac de dictis criminibus heresis de quibus fuit impetita et delata remansisse et remanere infamatam. Pro tanto et alias habito super his maturo atque digesto consilio pronunciamus sententiamus et declaramus eandem Angelinam uxorem dicti Joannis Vilella fore fuisse et esse de fide catholica suspectam. Et ut taliter suspectam teneri ad se canonice purgandum super dicta suspectione prout tenore huius nostre sentencie eidem ut sicut suspecte et de dictis criminibus infamate canonicam purgacionem indicimus assignantes eidem ad se canonice purgandum terminum quindecim dierum infra quem terminum dicta Angelina teneatur se canonice purgare manu septem virorum catholicorum qui vitam mores et conversaciones dicte Angelinae agnoverint per spacium decem annorum antequam inquisitio intraverit in civitate Barchinone cominantes eidem Angeline ut si infra dictum terminum non se purgaverit modo et forma supradictis aut si defecerit in se purgando quod procedemus contra eam prout juris fuerit et rationis videlicet quod habebitur pro convicta et pro confesa de dictis criminibus de quibus superius fuit impetita et alias canonice punietur. - P. inquisitor.

Lata fuit supradicta sententia per eundem reverendum dominum inquisitorem in dicto Regio palacio maiori pro tribunali sedente presentibus dictis procuratore fiscali Sanctae Inquisitionis ex una et Francisco Vilella procuratore dicte Angeline ree delate partibus ex alia dicta die martis XXIII mensis madii anno prescripto MCCCCXCVII quam dictus procurator fiscalis acceptavit requirendo de publico instrumento dictus vero Franciscus Vilella procurator petiit copiam de eadem que illico fuit sibi tradita. Testes etc.

Denuo vero quasi actu continno (continuo ?) prefatus reverendus

dominus inquisitor una mecum notario et testibus infrascriptis ac dicto Francisco Vilella procuratore dicte Angeline descendit ad carceres sancte inquisicionis ubi dicta Angelina rea et delata capta detinebatur et ibidem in presencia omnium predictorum idem reverendus dominus inquisitor notificavit dicte Angeline ree predictam sentenciam et omnia in ea contenta.

Et dicta Angelina delata eandem sententiam in presencia dicti su¡ procuratoris acceptavit. Testes etc.

Adveniente autem die sexta predicti mensis madii et anno quo supra comparuit dictus Franciscus Vilella procurator dicte Angeline ree et obtulit quandam cedulam cuius tenor talis est.

Jesus. Reverendus Pater hec pars Angeline Vilella offert Paternitati vestra compurgatores septem scilicet:

La illustre sennora dona Helisabeth de Cabrera comptesa(comtesa o comtessa, de comite, comitissa, sin p; condesa) de Prades.

La sennora Margarida Cabrera.

La sennora Helisabeth de Cabrera muller de mossenyer Dionis Miquel.

Mestre Berenguer Lentes.

Mestre Miquel Mont-Leo. (Monleón; Montlleó y variantes)

Mossenyer Anthoni Peyrona vicari de Sant Cugat. (Sancto Cucufato)

Lo sennor En Pere Peyrona germa del sobredit.

Qua quidem cedula sic presentata dictus reverendus dominus inquisitor concessa copia de eadem dicto procuratore fiscali assignavit illi ad dicendum et allegandum quare huius testes sive conpurgatores admitti non debeant alias etc.

Nuper vero die veneris vicessima sexta mensis madii et anno quo supra coram prefato reverendo domino inquisitore comparuit dictus honorabilis Martinus Ximenez procurator fiscalis et obtulit quandam papiri cedulam sub huiusmodi tenore.

Pro parte Angeline Vilella offeruntur conpurgatores inter quos est magister Lentes qui ut reverentia vestra bene novit admittendus non est quare est clarissi-
(Las páginas saltan o faltan. Falta la 126. La 127 la he encontrado más adelante y la pongo en su orden:)
(127:)

cia Sancte inquisicionis ac pro tribunali sedentibus comparuit dicta Angelina rea et delata que satisfaciendo assignationi sibi facte ad se canonice purgandum humiliter suplicavit se admitti ad purgandum et se purgando nominavit presentavit et produxit in testes personaliter ibidem constitutos illustrem domnam Helisabeth de Cabrera comittissam de Cardona et reverendum magistrum Berengarium Lentes in sacra theologia magistrum et magnificam domnam Margaritam de Cabrera et magnificam dominam Isabelem de Cabrera uxorem magnifici domni Dionisi Miquel et magnificum magistrum Michaelem Mont-Leo in medicina magistrum et venerabilem Anthonium Peyro presbiterum vicarium Sancti Cucufatis (Sant Cugat) Barchinone et honorabilem Petrum Peyro familiarem magnifici domini Guardiola jurisperiti omnes pro tunc habitantes Barchinonae petens humiliter dictos testes admitti et recipi.

Et dicti reverendi domini inquisitor et vicarius Gerunde admiserunt dictam Angelinam Vilella ad se purgandum et etiam admiserunt testes per illam desuper nominatos presentatos et productos. Et incontinenti de mandato dictorum dominorum inquisitoris et vicarii generalis dicta Angelina Vilella juravit in manibus et posse dicti domini inquisitoris ad dominum Deum et eius Sancta quatuor evangelia manibus illius flexis genibus reverenter tacta quod dicet et deponet omnimodam veritatem quam sciat in et de his de quibus interrogabitur.

Et illico dicti reverendi domini inquisitor et vicarius generalis interrogarunt dictam Angelinam Vilella in et (continúa la página 128)
super contentis in deposicionibus testium contra eam per procuratorem fiscalem productorum hoc videlicet modo quod de mandato suarum reverendarum paternitatum per notarium Sancte inquisicionis fuerunt lecte dicte Angeline (la A parece tener una tilde) delate in presencia omnium dictorum testium seu conpurgatorum deposiciones predicte contra dictam Angelinam per procuratorem fiscalem producte suppresi et tactis nominibus et cognominibus testium et aliis circunstantiis consuetis. Et virtute dicti juramenti interrogarunt dictam Angelinam ream et delatam si ipsa dixit fecit aut credidit illa que in dictis testium deposicionibus continetur vel aliqua eorum. Que quidem Angelina dixit et respondit se nunquam talia dixisse fecisse nec commisisse nec aliquid quod sit contra nostram Sanctam fidem catholicam offerens se presta et parata abjurare omnem hereticam pravitatem et signanter illam speciem heresis de qua fuit acusata et que continetur in dictis testium deposicionibus et alia facere que fuerint juris et racionis.

Quibus peractis incontinenti prefati reverendi domini inquisitor et vicarius generalis processerunt ad exhaminandos testes per dictam Angelinam nominatos productos et presentatos in modum qui sequitur receptis tamen prius debitis in forma solita juramentis a dictis testibus et a quorumlibet illorum de veritate dicenda etc.

Et primo interrogarunt dictam illustrem domnam Helisabeth de Cabrera comittissam de Cardona et illa testis si coneix a la dita Angelina muller del dit Juan Vilella o de quin temps la coneix. Et dixit et respondit

(falta la 129)

(130:)

may li ha vist fer cosa de mala christiana.

Subsequenter vero die quinta (pone quintta, la doble t es imprescindible, vamos) mensis junii et anno quo supra XC septimo coram prefatis reverendis dominis Petro Pariente inquisitore et Petro Buada decretorum doctore canonico et vicario generali Reverendissimi dicti Episcopi Barchinone in palacio regio judicium tenentibus et pro tribunali sedentibus comparuit dictus venerabilis Martinus Ximenez promotor fiscalis Sancte inquisitionis qui instanter peciit et requisivit dictam Angelinam Vilella remediis quibus decet compelli ad abjurandum omnem hereticam pravitatem et signanter speciem heresis de qua fuit inculpata et alias providere super provisis ut juris fuerit et rationis.

Insuper ex alia parte comparuit dicta Angelina qui obtulit se presto et paratam facere abjuracionem et alia complere que sibi fuerint per dictos reverendos dominos inquisitorem et vicarium generalem injuncta.

Et dicti reverendi domini inquisitor et vicarius generalis auditis predictis mandarunt dicte Angeline quatenus faceret et prestaret abjuracionem sub forma inferius descripta et incontinenti dicta Angelina ut filia obediencie abjuravit sub modo et forma sequentibus juramento solempni mediante.

YoAngelina muller den Juan Vilella constituyda personalment devant vosaltres sennors pare inquisidor de la heretica y apostatica pravedat et vicari general jur per aquests sancts quatre evangelis denant mi posats e per les mies propiesmans tocats que crech atorch e confes de bon cor et de paraula la Sancta fe catholica que la Sancta mare Sglesia de Roma confesa guarda e preyca e per aço abjuro revoco e abnech tota e qualsevol specie de heregia y apostasia que contra la Sancta fe catholica sia en special y expressament aquella specie de heregia de la qual yo pecadora so stada sospitosa e infamada et acusada que feya y servava las cerimonias y rittusjudaychs e de la ley de los jueus e de Moyses tenint e servant los dits rittus e cerimonias judaycas los quals rittus e cerimonias judaycas yo nom recort yohaver fet dit ne servat vist ne oyt que algu las servasne alguna de las ditas cerimonias o rittus judaychs e en cas que las agues fet dites ne servades ni hagues vist ne oyt que algu o alguns les servassen aquelles hauria fetes dites e servades o vistes servar en tal edad que no tinch algun recort o memoria de les quals coses si en alguna manera yo he errat e per ma culpa so cayguda en la dita sospita e infamia yo me penit de bon cor e de bona voluntad e confes e affirmo esser mal fet e mal dit e servat e les dites cerimonies e rittus y erroneas e malditas e crech e affirmo tots los articles de la Sancta fe catholica e senaladament aquells los quals los jueus e les sues cerimonies neguen contra los quals yo soinculpada confessant nostre Sennor Deu Jhesu-Christ esser concebut per obra del Sancto Spiritu e esser nat de la gloriosissima Verge Maria e esser verdader Deu e home lo qual per redempcio de mi pecadora e de tota natura humana ha pres mort y passio e aquel esser devallat als inferns et al tercer dia esser resucitat e esser sen puyat als cels e seu (se sienta en castellano, ergo tiene culo. El Dios padre no engendrado, ni creado, etc, no se tiene que sentar, ni tiene culo ni necesita un trono) a la dreta part del pare de on vendra a judicar los vius e los morts creent en lo Sant Spirit et en la Sancta Mare Ecclesia catholica confessant un baptisme en remisio de los peccadors e promet de aqui a denant no fer dir ne servar les dites cerimonies o rittus judaychs ne cometre de ffet ni de paraula cosa alguna que sia contra la Sancta fe catholica de Jhesu-Christ e la sua Sancta ley evangelica abans tenint e servant aquella vull morir et viure en la dita Sancta fe catholica e Sancta ley evangelica e no tansolament tendre e complire axi com desus es dit mes encara promet que no instruyre ne mostrare a persona alguna cosa que sea contra la Sancta fe catholica e si sentire e sabre que algu seacaygut en la dita specie de heretgia y apostasia o en altra qual se vulle lo mes pres (prest) que puga a vos pare inquisidor o al jutge ordinari o als successors vostres en dit offici de Sancta inquisicio de la heretica y apostatica pravedad o denunciare e manifestare e per semblant jur e promet que qualsevulla penitencia o penitencias que per vostra reverenda paternitat me seran imposadas las cumplire e aquellas en tot o en part no recusare de cumplir salvo si per licencia o consentiment de V. R. P. o de successors vostres o de altres havent poder de les coses sobredites me seran comutades axi Deu me ajut e aquests quatre Sancts evangelis. E si cas sera que contreles coses desus dites per mi jurades e abjurades o alguna de aquelles lo qual Deu no no man (no mo man: no m' ho mano, mani) yodire fare servare o venre en qualsevol manera vull consent emplau que sia aguda per relapsa als (a les) quals penes de relapsa segons que per dret stan ordenades y statuydes hara per llavos e llavos per ara me oblich e sotsmet tota orae quant del contrari en forma que lo dret requer constas.

Requirens fieri publicum instrumentum.

Qua siquidem abjuracione facta per dictam Angelinam Vilella modo et forma supra scriptis incontinenti dictus procurator fiscalis peciit (: petiit : pedir) et requisivit (: requerir) de predictis omnibus et singulis publicum confeci instrumentum ac etiam requisivit in huiusmodi causa diffinitive pronunciari.

Et nihilominus dicta Angelina Vilella peciit et suplicavit in dicta causa per suas R. P. sententiam ferri (fieri ?) et pro se declarari et pronunciari.

Et dicti Reverendi domini inquisitor et vicarius generalis instantibus et suplicantibus dictis procuratore fiscale et Angelina Vilella suam in scriptis protulerunt sententiam quam ibidem alta et inteligibili voce coram testibus infrascriptis et aliis multum notabilibus personis ibidem congregatis legi et publicari mandarunt per me Bernardum Texedor presbiterum urgellensis diocesis apostolica auctoritate notarium publicum ac Sacre officii Sancte inquisicionis notarium et scribam cuius quidem sentencie tenor sub panditur verbis.

Nos Petrus Pariente in Sacra theologia licenciatus inquisitor heretice et apostatice pravitatis in civitatibus et diocesibus Barchinone Terracone Vici Gerunde et Elne a Sancta Sede apostolica creatus et deputatus et Petrus Buada decretorum doctor canonicus et vicarius generalis pro Reverendissimo in Christo patre et domno domino Episcopo Barchinone. Attendentes quod visis et consideratis diligenter meritis processus per nos facti contra te Angelinam uxorem Joannis Vilella civitatis Barchinone coram nobis delatam de heretica pravitate reperimus te tales cerimonias et ritus judeorum comisisse et servasse que te reddunt leviter suspectam heresi propterque talem re merito nos habentes te fecimus at leviter suspectam de predicta labe eandem heresim abjurare. Verum ne predicta super quibus fuisti acusata et denunciata coram nobis remaneant inpunita et ut eficiaris caucioni in futurum de peritorum consilio habentes pre occulis solum Deum et irrefragabilem Sancte fidei catholice veritatem sacrosanctis evangeliis coram nobis positis ut de vultu Dei judicium nostrum procedat et occuli nostri videant equitatem sedentes pro tribunali more judicum recte judicantium te dictam Angelinam in nostri presencia personaliter constitutam per modum qui sequitur condempnamus sentenciamus seus pocius penitenciamus scilicet ut nunquam de cetero scienter cerimonias et ritus de quibus coram nobis es delata comittas teneas nec observes alias tanquam relapsa nunc pro tunc haberis injunctionem specialis penitencie tibi per nos inponendam nobis insequentibus reservando et sich pronunciamus sentenciamus et declaramus in his et cum his scriptis. - Petrus inquisitor. - Petrus Buada vicarius.

Lata et promulgata fuit supradicta sentencia per prefatos dominos inquisitorem et vicarium generalem et per me Bernardum Texedor notarium lecta et publicata de ipsorum mandato presentibus dictis Martino Ximenez procuratore fiscale et Angelina Vilella die quinta mensis junii anno millesimo CCCCXC septimo (1497).

Quibus quidem peractis predicta Angelina Vilella humiliter per R. P. suas suplicavit se a carceribus Sancte inquisicionis liberari et alia fieri que fuerint juris et racionis.

Qui quidem Reverendi domini inquisitor et vicarius generalis visis omnibus et singulis supradictis mandarunt dictam Angelinam Vilella a dictis carceribus Sancte inquisicionis liberari et solvi et ipsam a dictis carceribus habuerunt pro soluta et liberata restituendo illam sue pristine libertati juxta seriem sentencie (1: Huius sententiam scripsit Joannes de Vilava notarius et de officio huius Sanctae inquisitionis.).

(N. E. En algunos textos que en teoría escribió Pere Miquel Carbonell se notan diferencias de estilo que habría que investigar, cotejando estos textos de Manuel de Bofarull y su equipo, siglo XIX, con los originales que estén en el archivo, de finales del siglo XV.)


Daçi
avant he delliberat yo dit Pere Michel CarbonellArchiver de la magestat del Rey nostre Senyor continuar en lo present libre les coses ques subseguiran es faran en lo offici de la dita Sancta inquisitio axi de les persones heretges reconciliades e condemnades
 a carcer perpetual e ab confiscatio de tots llurs bens com de les altres persones heretges condemnades en persones e ab confiscatio de tots llurs bens e liurades al braç secular com encara de franqueses de catius e catives de dites persones heretges e de algunes altres coses de dita inquisitio axi en vulgar com en latide mot a mot segons les dara a mi dit Archiver de manament dels reverends pares inquisidors de la heretica pravitat lo venerable e discret mossenyer Bernat Texidor prevere del bisbat de Urgell natural de la vila de Sanahuja e per auctoritat apostolical notari publich e del secret e del sacrat (c : g : sagrat) offici de dita Sancta inquisitio notari e scriva. E per ço a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e de la Sacratissima Verge mare sua yo dit Archiver de mera voluntat e devotio (que) tench a la Sancta inquisitio continuare e scriure aquelles de la mia propria ma no mudant ne levant ne affegint hi res ut sequitur.

De servis et captivis manumissis et franchis propter crimina hereticalia suorum dominorum et sunt sequentes.

Die quinta mensis decembris anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXII (1492). Martinus niger qui fuit servus Bernardi Campells reconciliati fuit manumissus et a servitute liberatus propter crimina hereticalia dicti B. Campells.

Die XI januarii anni M. quingentesimi fuit manu missa et liberata a servitute Beatrix nigra quae erat serva Joannis Coll canonici Gerundensis quae jam prius fuerat serva Joannis Bonanat mercatoris Barcinone heretici.

Die XVII octobris anno predicto MD (1500) fuerunt traditi libertati Martinus niger Magdalena nigra et Sicilia fuscasive lora qui fuerunt servi Francisci Requesens Barcinonae gremio Sanctae matris Ecclesiae reconciliati.

Die quinta mensis februari anno MDI (1501) fuit sententialiter pro liberta declarata Magdalena nigra que fuit serva Joannis Fortia Barcinonae heretici et etiam Margarita filia dictae Magdalenae nata post crimen comissum per dictum Fortia.

Nomina reconciliatorum et condemnatorum diocesis Urgellensis.

Die XV Augusti anno a nativitate Domini MCCCCLXXXX (1490) fuerunt reconciliati sequentes incolae civitatis Balagarii in dicta civitate Balagarii.

Baltasar de Casaldaguila de la vila de Pons.(: Ponts : Pontibus)

Joan Seguerra calçater e (como calzados Segarra)

Clara sa muller.

Pere Salabert.

Joan Stanyol. (Com lo protagonista de la catedral del mar)

Joan de Res.

Clara dels Valls.

Sperança de Pallas. (: Pallás, Pallars)

Catherina vidua muller que fonch de Pedro Coll quondam.

Margarita muller de Joan Spanyol. (Arriba Stanyol)

Joan Claverol.

Margarita muller de Gabriel Sant-Just.

Aldonça Avarca. (Abarca, ver p. ej Sancho Abarca, Aragón)

Leonor de Res.

Margarita Riers.

Gabriel de Sancta-Romana.

Joan Davella. (: d' Abella)

Marta vidua muller que fou den Pancol.

Francina filia de Joan de Empories.

Angelina muller de Joan Çatorra. (ipsa torra, turri, turre, torre &c.)

Violant muller de Gabriel de Sancta-Romana.

Sperança muller de Francesch Foix.

Pau de Naves.

Marti Baro.

Beatriu muller de Pere de Empories.

Miquel de Foix.

Blanquina muller de Jacme de Casafranca.

Eulalia muller de Pau Ciscar.

Isabel Beneta alias Avarca.

Joan dez Valls botiguer.

Pau de Res botiguer.

Gracia Claverola muller de Joan Claverol.

Pau Siscar.

Pedro Dampories.

Jacme de Casafranca.

Gabriel Sauri.

Franci Foix.

Aldonça muller de Joan de Res.

Aldonça muller den Manuel de Res quondam.

Gabriel Çatorre alias Barbastri.

Bonanat Maya.

Sperança muller de Andreu Lonch.

Joana Salavert muller de Joan Salavert.

Joan Çatorre alias Barbastri.

Francina Tarrega vidua muller que fou den Antoni Tarrega quondam.


Die XVI Augusti anno a nativitate Domini MCCCLXXXX abjuravit tanquam leviter suspectus Joannes Valls corredor habitator de Balaguer.

Die XV dictorum mensis et anni abjuravit tanquam vehementissime suspectus Franciscus Stanyol habitator de Balaguer.

Die lune X mensis junii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXIII apud civitatem Balagarii fuerunt condemnati absentes et defuncti sequentes et eorum statuae traditae curiae saeculari.


Fugitius de Balaguer.


Gaspar Benedit maior de dies.

Gracia Çatorra.

Gaspar Benedit menor.

Joana Via-Camp.

Joan Benedit.

Francesquina de Foix.

Isabel Benedit vidua mare de Gaspar Benedit menor.

Misser Galceran Balthesar.

Brianda Benet.

Guerau de Cervello. (Cervelló)

Miata de Monros. (Mont ros, Montrós, Monrós, Monroch, monte rubeo, monte royo, Monroyo, Mont roig, etc.)


Defuncts de Balaguer.


Angelina quondam muller que fonch de mestre Sauri metge.

Blanquina quondam mare de Joan Falconer.

Guerau Cervello quondam.

Gaspar de Naves quondam.

Clara quondam muller que fou den Gabriel Çatorra.

Pau Coll quondam.

Na Paulina quondam.


Die VII decembris anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXII in foro civitatis Ilerdae fuerunt condemnatae in personis et traditae curiae seculari sequentes.

Violant muller de Joan Dabella (d' Abella, Apilia) de Balaguer.

Marquesa Maya muller de Bonanat Maya de Balaguer.


A XVI de juny del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXXXXVII fuerunt pro hereticis reconciliati in civitate Barcinone sequentes et carceri perpetuo condemnati.

Ramon Mercader de Gerona.

Pau Ponç (que va a paupóns o paupontes) ferroveller.

Joannes Ballester pinctor.

Gaspar de Mur. (1: A sentencia huius Gasparis de Mur - Muro - procurator fiscalis appellavit et postea fuit condamnatus.)

Constancia (1: Fuit jam alias reconciliata haec Constancia.)
muller del dit Gaspar de Mur.

Blanquina Tolosa.

Isabel Montalbana. (de Montalbán, Montisalbis y variantes, también Montblanch, Montblanc, Monblanc)

A IIII doctobre (d' octobre, octubre) any MCCCCLXXXXVII fuerunt pro hereticis condemnati omnes et singuli infrascripti absentes et in statuis traditi brachio seculari in civitate Barcinonae.

Steve Canto fill den Lorenç Canto.

Euphrosina sa muller.

Euphrosina muller den Gaspar Vilanova filla den Joan Conques maior de dies.

Salvador Badia texidor fill den Aduard Badia.

Joan Çarriera paller.

Pere Portugues que stava a casa de Lois Ripoll paller.

Pere Bosch seder.

Berenguer Bosch fill den Jacme Bosch quondam.

Brigida muller del dit Berenguer Bosch.

Elionor alias Francina filla den Benet Falco de Gerona muller de Gabriel Benet de Barcelona.

Isabell filla de mossenyer Bernat de Ferreres quondam prevere.

Joana muller den Jacme Arguens tintorer filla den Vilella quondam germana den Vilella mercader de Barcelona.

Baltasar Bosch.

Clara muller den Antoni Gual germa den Vilella.

Florença filla de dita Clara muller den Jacme Falco de Gerona.

La muller den Pallas germana de dit Vilella.

Joan Francesch Crexells mercader.

Pere Pujol que stava al Call.

Francina Viladecans germana de la muller de Joan Trinxer lo vell.

Francoya filla de la dita Viladecans.

Agnes que primer fou muller den Benet Mo quondam.

Joan Balla que stava a la Trinitat.

Gabriel Funes Çabater e

Antonia sa muller.

Gaspar Davinyo fill den Gaspar Davinyo.

Violant muller den Guillem Fabra e

Elionor e - Clara filles sues.

Isabell Abella filla den Francesch Abella del Canys muller den Gaspar Vinyes coraler.

Violant Garridella vidua que era e ara es muller den Joan Bertran heretge.

Guimeranacosturera vidua. (de Guimera, Guimerá, Guimerà)

Euphrosyna muller den Jacme Bonanat.

Blanquina filia de la dita Euphrosina.

Elionor muller den Gaspar Costa.

Elionor muller den Nicolau Labia filla den Ramon Vidal.

Aldonça muller den Raphel Libia.

Blanca filla de Na Falcona Roca de Gerona.

Florença muller den Pere Libia.

En Linas juponer.

Blanquina sa muller e

Pere Linas son fill e

Isabel germana de dita Blanquina muller del dit Linas juponer que stavan a la cantonada dels speciers que va a Sanct just.

Clara Pi muller den Joan Pi.

Filla sua muller den Pau Rosell.

Pere Ferrer que stava al carrer Ample.

Aldonça mare del dit Pere Ferrer.

Paula muller den Nicolau Sanxo.

Florença Cartellana vidua.

Francesch Benet vanover e

Francina sa muller e

Ursula filla llur muller den Alfonso Dies cavaller musich.

Clara Bosca que era muller den Libia.

Violant muller den Pere Benet que fon senyor de certes galeres.

Isabel Aldonça Pi neboda den Joan Pi.


A XIII de deembre any MCCCCLXXXXVII en Barcelona foren reconciliats los seguents e a carcer perpetual condemnats.

Bernat de Ferreres corredor de orella.

Eulalia muller sua e

Clara donzella filla lur.

Francina muller den Marti Benedit notari e procurador dels miserables. (1: Postea haec Francina fuit condemnata.)

Clara muller den Miquel Amich coraler.

Elionor Olivera que fou muller den Pau Oliver quondam.

Joana muller que fou den Pere Ferrer quondam.

Celestina muller que fou den Viçent Malendri de Sanct Boy.


Die XI mensis decembris anno predicto MCCCCXCVII Gabriel Ballester per sententiam fuit a carceribus liberatus tanquam innocens. Tamen procurator fiscalis appellavit ab huiusmodi sententia et postea fuit reconciliatus et carceri perpetuo condemnatus.

Die quinta octobris anno a nativitate Domini M quingentesimo fuit absoluta memoria et fama magistri Joannis de Ribes-altes quondam licet hic continuetur.

Die secunda maii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXIX in civitate Barcinonae.

Jacobus Castanyer Barcinonae fuit absolutus sed publice abjuravit.

Euphrosina Pometa que fuit de Siges (Sitges) fuit absoluta sed abjuravit.

In predicta civitate eadem die et anno proxime dicto fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati sequentes.

Manuel de Puigmija notarius.

Francina ejus uxor et

Florentia eorum filia sed istius bona non fuerunt confiscata quia erat tenerae aetatis.


Barcinone.

Constancia Trullos uxor Jacobi Trullos.

Isabel filia Michaelis Sener domicella.

Jamnina quae fuit uxor Petri Camprodo.

Elionor uxor Michaelis Valls.

Clara uxor Petri Oliver notarii.

Joannes Salvador filius Francisci Salvador.

Elionor filia Benedicti de Ferreres quondam Barcinonae habitatrix nunc Gerunde in domo Philippe Çarriera.

Sperança uxor Petri Joannis de Lobera olim capitanei Castri Sanaugiae diocesis Urgellensis.


Eadem die

Francina uxor Martini Benedit gremio Sanctae matris Ecclesiae reconciliata fuit tradita curiae et brachio saeculari et fuit combusta.

Eadem die.

Beatrix Sener quondam Barcinone uxor Michaelis Sener quondam fuit reconciliata in figura sive in statua.

Eadem die fuerunt condemnati defuncti sequentes.

Antonius Mayans pater uxoris Jacobi de Casafranca.

Violans ejus uxor mater dicte uxoris Jacobi de Casafranca.

Joannes Mayans frater dicti Antonii Mayans.

(1: Haec Isabel bis fuit condemnata.) Isabel uxor Dalmatii Ferrer Barcinone mater uxoris Joannis Ferrarii Dala Perpiniani.

Bernardus de Ferreres presbyter.

Blanquina alias Blanca uxor Francisci Benet quondam Barcinone.

Alduncia Monfort uxor Jacobi Monfort quondam locumtenentis thesaurarii Cataloniae.

Francina uxor Joannis Ballester quondam gremio Sanctae matris ecclesiae reconciliata soror Jacobi Taranan quondam jurisperiti.

Die quinta mensis octobris anno praedicto MCCCCLXXXXIX.

Lodovicus Palou fuit absolutus tanquam innocens.

Die XVIII mensis septembris anno a nativitate Domini M quingentesimo.

Luissa Çatrilles - Violant Cardona - Elionor Cabrera. (Ab his duabus sive a sententia illata apellavit Fiscus.) - Brianda Ribes-altes fuerunt absolutae simpliciter.

(1: Postea fuit reconciliatus et carceri perpetuo condempnatus.) Mestre Raphel Cavaller - Guillelmus Nicolau (ab histo apellavit Fiscus) fuerunt absoluti cum penitentia.

Beatrix alias Maria de Alarcon - Bernardus Alcover - Serena Alcovera - ab jurament tanquam leviter suspecti.

Magdalena Prats de Figueres.

Alfonso Baron - Franci Requesens droguer - Marti Benedit notari - Catharina muller den Pau Falco quondam (2: De hac appellavit fiscus.) - Jacme Tuxones - Euphrosyna Morachs de Solsona - Barcinonae foren reconciliats et carceri perpetuo condempnati.

Constança Marqueta quondam - Melchior Çavall quondam - Isabel sa muller - Blanquina quondam muller den Bernat Dala - Joan Salvat quondam - Misser Jacmo Taravan quondam olim Regens Cancellariam domini Regis in Cathalonia haeresiarca. Foren condempnats com a defuncts en sesstatues.

Violant Stadella alias Tristanya. - Elionor Graciana fuerunt reconsiliatae et condempnatae in suis personis.

Die veneris XVIIII mensis marcii anno a nativitate Domini M quingentesimo primo in civitate Tarracona fuerunt condemnati mortui et absentes qui sequuntur.


Mortui.

Gabriel March quondam mercader de Falcet.

Gracia Lunella quondam de Tarragona mare de Na Blanquina muller den Manuel Ribelles calçater de Tarragona.

Absentes fugitivi.

Francesch Ribelles - Blanca sa muller - Na Salvada sa sogra de Falçet.

Isabel e - Violant filles den Gabriel March de Falçet.

Galceran Çaportella de la vila de Muntblanch.

Antoni Calatajut sabater - Isabel sa muller e - Maria mare del dit Antoni de Cambrils.

Tecla muller den Miquel Muntfort filla den Gabriel Funes de Riudolms.

Joan Alexandre fill de la vidua Alexandre pro heretica condemnada.

En Linas Sartre e - sa muller - Lo filastre (fillastre : hijastro) de dit Linas - Francina muller den Gabriel Garriga - Lois Tolosa germa de Gabriel Tolosa - Blanquina muller del dit Lois Tolosa - Beatriu muller den Guillem Alenya de Muntblanch (Montblanc, Montblanch). Tarraconae.

Violant muller den Lois Ribelles germa de mossenyer Lois Garriga prevere de Tarragona.

La Sogra de mestre Antoni de Calatayut sabater de Cambrils.


Die dominica prima mensis augusti anno a nativitate Domini MDI in Tarracone civitate fuerunt reconciliati gremio Sanctae Ecclesiae et carceri perpetuo condemnati.

Guillelmus Nicolai textor velorum (1) - Catharina Falcona vidua uxor Petri Falco quondam - Angelina Tuxones uxor Jacobi Tuxones reconciliati Barcinonae.

In prefata civitate Tarraconae fuit absoluta eodem die simpliciter Blanquina Dorla uxor Martini Dorla quondam de Barcinona et die lune XX mensis decembris anno MDI in predicta civitate fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati.

(2) Gabriel Ballester mercator civitatis Barcinone.

(1) Fuerunt jam alias reconciliati.

(2) Fuerat prius absolutus.

Frater Thomas Remirez (Ramírez, de Ramiro, Ranimiro) monachus monasterii Populeti (Poblet) - Blanquina Roia (: roya : roja) vidua villae de Valls campi Tarraconae (1: Fuerunt jam alias reconciliati.)
- Francina Fanera vidua villae de Falcet diocesis Tarraconae - Elionor uxor Joannis Gomis villae
Montis-albi (Montblanch, Montblanc).

(2: Christiana de natura.) Gabriela Joanna Goltara vidua de Sarria diocesis Barcinonae habitatrix Tarraconae.

Eadem die et loco in Tarracona fuerunt condemnati sequentes pro hereticis mortuis et eorum statuae sive figurae curiae seculari traditae.

Paulus Falco quondam pellarius Barcinonae.

Gondisalvus de Sanctos quondam - Michael Vidal Scriba Regius. Barcinonae.

Lodovicus de Ala quondam mercator Gerundae.

Eadem die et loco fuerunt condemnati tanquam heretici et eorum statuae sive figurae curiae seculari relictae absentes sequentes omnes incolae Barcinonae.

Joannes Sever filius Bonanati Sever quondam.

Bonanatus Sever filius Michaelis Sever quondam.

Dalmatius Benet et

Francina eius uxor.

En Castello Mallorqui.

Petrus Bosch et Constancia eius uxor.

En Çacam mercader et uxor ipsius Çacam.

Franciscus Huguet et Uxor ipsius.

Petrus Soler et Uxor ejus.

Maria filia Francisci dez Pla.

Maria ancilla Benedicti de Ferreres mercatoris quondam.

Elionor uxor Francisci de Calataiut. (antes Calatajut, Calatayud)

Joanna Torrosella alias Libiana.

Brigida uxor Berengarii Bosch.

Dionysia Benedicta uxor Dionysii Benedicti.

Philippa uxor den Falco de Gerona soror Francinae uxoris Gabrielis Benedicti.

Eadem die et loco scilicet in Tarracona XX decembris DI fuerunt condemnati in personas et traditi curie saeculari tanquam heretici sequentes.

(1) Frater Manuel Galceran monachus monasterii Populeti hereticus famosissimus. (1: Iste dicebat quod erat XXXXVII anni quod receperat habitum et ipse erat sexagenarius et ultra fuit insignis hereticus.)

Catharina uxor Joannis Ferrer curritoris Barcinonae.


Die XXI septembris anno a nativitate Domini M quingentesimo secundo in Barcinona fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati sequentes.

(1) Joannes Nicolaus de Muntblanch.

Franciscus Bertran procurator et germanus camerarii de Reus et episcopi de Tuir.

Francina uxor Joannis Martini de Vall moll diocesis Tarraconensis.

(2) Lodovicus Morato alias Gordiola et - Clara ejus uxor villae de Muntblanch - Blanquina uxor Manuelis Ribelles - Andreas Colom et - Blanquina eius uxor - Franciscus Vilagut et - Beatrix eius uxor.

Raimundus Scales Barcinonae.

Joannes Castello Barcinonae fuit penitentiatus cum gramaylleta sive Sant-Benito.

Joannes Ferrer curritor auris civitatis Barcinonae fuit in persona condemnatus et traditus curiae seculari et iste fuit repertus retayllatus (retallat: recortado) sive circuncisos (circunciso).


Eadem die scilicet XXI septembris anno a nativitate Domini MDII in Barcinona fuerunt condemnati in statuis loco suarum personarum.

(1) (2) Fuerant jam alias reconciliati.


Lodovicus Benet absens a civitate Gerundae.

Raimundus Vilagut quondam et

Celestina eius uxor quondam civitatis Tarraconae.

Bernardus Roig maior dierum - Beatrix eius uxor quondam - Bernardus Roig minor dierum quondam villae de Vallibus diocesis Tarraconae.

Petrus Ximeno et - Elionor eius uxor defuncti de Villa-rodonadiocesis Barcinonae.

Gaspar de Mur defunctus civitatis Barcinonae qui obiit in carceribus Sancte inquisitionis et jam fuerat prius reconciliatus.

Die XXX et ultima decembris anno praedicto a nativitate Domini MDII in civitate Barcinona fuerunt reconciliatae et carceri perpetuo condemnatae.

Alduncia Cerquosa vidua quae fuit Guillelmi Cerquos quondam argentarii Barcinonae.

Violant Avinyona vidua quae fuit uxor Raphaelis de Avinyo.

Francina Fabra uxor Joannis Fabra-Pertusa.

Eadem die abjuravit propter verba hereticalia prolata in ludendo et alias Bernardus Cunill Bajulus civitatis Elnae.

Die III februarii anno a nativitate Domini MD tercio in Barcinona fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati.

Joannes Navarro curritor Gerundae.

Violans Bages uxor Joannis Duran.

Eadem die Jacobus Benet mercator Gerundae fuit condemnatus in persona et brachio seculari personaliter traditus eo quia defecit in canonica purgatione sibi injuncta.

Die... dicti mensis februarii anno predicto MDIII in civitate Barcinona abjuravit Petrus de Sentillana habitator Barcinonae quia duxit duas uxores simul vivas.

Die XXVIIII mensis junii eiusdem anni MDIII in civitate Barcinona abjuravit Michael Bosch de Argiles diocesis helenensis quia protulit verba hereticalia ludendo et alias.

Secunda die julii eiusdem anni MDIII in civitate Barcinona abjuravit Petrus Ubach mercator Barcinonae quia duxerat duas uxores simul viventes unam Rhodi aliam Barcinonae.

Die X mensis augusti anno predicto MDIII in civitate Barcinona fuit reconciliatus et carceri perpetuo condemnatus.

Galcerandus Colomer pellerius Barcinonae.

Fuit condemnatus in absencia Petrus Prats Montis-Albi qui se fecit agarenum sive maphometicum.

Fuerunt condemnati etiam sequentes defuncti.

Magister Laurentius Badoz quondam medicus - Stephanus Valls quondam pellarius - Bernardus Dala quondam mercator. Barcinonae.

Die tertia mensis decembris anno predicto MDIII in sede Barcinonae fuerunt reconciliati sequentes.

Michael Valls botiguerius - Sorores Bartholomeva Rabacera - Euphrosyna uxor Bartholomei Pinos - Catharina Siurana - Raphaela

Çabuda. Barcinonae.

Joanna uxor Michaelis Cervera Çabaterii - Angelina Alamany - Violant Aymerica (Aymerich, com Aymerich Despuig : Americo Vespucio). Barcinonae.

Narcissa Sunyent - Clara Castanyera. Barcinonae. Hieronym Benet Sarria alias Grau pictor Perpiniani. Elionor uxor magistri Joannis organistae Gerundae.

Die sexta mensis decembris anno predicto MDIII in platea Regia Barcinonae fuerun (fuerunt) condemnati in personis et bracio (brachio : brazo : braç) ac curiae seculari traditi sequentes heretici.

Omnes civitatis Barcinonae.

Blanquina Sarriana heresiarcha. (Sarria, Sarriá, Sarrià)

Mandina Boscha heresiarcha. (Bosch; apellido muy conocido en Alemania)

Oliva Barona heresiarcha. (Baro, Baró)

Isabel Valls heresiarcha.

Michaela Pou.

Clara Xerquano heresiarcha.

Joannes Palau heresiarcha.

Elionor uxor dicti Joannis Palau heresiarcha.

Hieronymus Rosas heresiarcha.

Elionor uxor dicti Hieronymi Rosas.

Die XII mensis Julii anno a nativitate Domini MDIIII (1: Record com lo Inquisidor novament arribat açi en Barcelona en lo mes de juliol del any MD e quatre ha nom Franciscus Pays de Sotomaior.)
in platea Regia civitatis Barcinonae fuerunt gremio Sanctae matris Ecclesiae reconciliatae per reverendos domnos Petrum episcopum Barcinonae et fratrem Joannem Enguera in sacra theologia magistrum ordinis predicatorum inquisitorem omnes sequentes.

Bartholomeus Dauder droguer.

Franciscus Ribelles pellerius.

Andreas Amoros pellerius.

Barcinonae.

Joannes Roger draperius (draper; trapero).

Bartholomeus Ribesaltes tapinerius.

Griselda uxor quae fuit Francisci Far.

Joanna uxor quae fuit Joannis Sartre.

Coloma uxor praedicti Francisci Ribelles.

Isabel Sala.


Et dicta die XII julii anno MDIIII in ipsa eadem platea regia Barcinonae per dictos reverendos domnos Episcopum et Inquisitorem fuerunt condemnati in personis et brachio seculari traditi sequentes.

Barcinonae.

Isabell uxor quae fuit Bartholomei Sartre quondam libraterii.

Raphael Dauder droguerius.

Beatrix uxor dicti Raphaelis Dauder.

Dalmacius Cirera Pellerius et

Francina uxor Joannis Tuxones textoris lini.

Eadem die scilicet XII julii anno predicto MDIIII in dicta platea Regia Barcinonae prefatus reverendus magister Joannes Enguera inquisitor et magnificus Jacobus Fiella decretorum doctor canonicus et decanus Sedis Barcinonae Vicarius generalis in actibus Sanctae Inquisitionis pro reverendo domno Episcopo Gerundae condemnarunt in statuis defunctos infrascriptos mandantes eorum ossa exhumari et comburi.

Civitatis Gerundae.

Asbert Benet mercader et Francina sa muller.

Die secunda octobris anno predicto MDIIII in civitate Barcinona in Regia platea fuerunt reconciliatae et carceri perpetuo condemnatae personae infrascriptae per reverendos domnos fratrem Joannem Enguera in sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomaior inquisitores etc. et Bartholomeum Salavert utriusque juris doctorem canonicum Barcinonae et vicarium generalem in actibus Sanctae Inquisitionis pro reverendo domno Episcopo Barcinonae.

Barcinonae.

Violant Coll muller den Antoni Coll quondam mercader.

Catharina muller den Pere Dauder quondam.

Elionor muller den Pere Ribes quondam.

Eadem die fuerunt condemnati in statuis defuncti sequentes.

Narcis Mo... alias Miquel.

Raphaela uxor Petri Truyllols quondam.

Joannes Gil peller.

Margarita uxor Joannis Crexells quondam.

Eulalia uxor Raphaelis Bages quondam.

Bernat Cabut quondam.

Bernat Miquel alias Mo quondam.

Beatriu uxor Francisci Sartre quondam Solsonae.

Barthomeu Sartre quondam librater.

Aldonça muller den Pere Rosas quondam.

Violant muller den Galceran Çaportella quondam.

Clara muller den Raphel Dauder.

Pere Dauder corredor.

Barcinone defuncti et mortui.

Agusti Bonanat Amoros.

Franci Far.

Marquesa uxor Jacobi de Vilacans (Viladecans) quondam.

Pere Sarria quondam.

Violant que fonc muller de Guillem Costa.

Agosti Amoros quondam.

Item Perotus Valls botiguerius fuit penitentiatus cum mitra in catafali et in schalis in portis ecclesiarum eo quia venit ad carceres cum schala et loquebatur cum Isabele Valls eius matre heretica et dabat sive mittebat scripturas ad carceres docendo captos quod deberent negare et quod confiteri.

De la Synagoga en Valencia feta per mals christians alias heretges de styrpe judeorum.

E per quant a mi dit Archiver del Senyor Rey semble cosa saludable e pertinent als christians bons e devots a la Sancta Inquisitio ques comença de fer en aquesta ciutat de Barcelona en lany Mil CCCCLXXXVII e encara ara en aquest any de Mil cinccents e quattre secontinua es continuara tench sperança en Deu e en la Sacratissima Verge Maria mare sua tant e tant longament fins a tant que tota la cugula canyota e mala

(página 160 del pdf muy borrosa, * delante de algunas palabras ilegibles)

herba que son los heretges sia de la *bona terra que son los feels christians del tot contrita *arrabassada e cremada que en aquest libre que sera per mi recondit en lo Real Archiu de Barcelona hon son scrites les gestes antigues e per avant hi seran scrites les gestes noves dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona e de molts altres dignes de memoria yo pos e continuo un capitol contengut en una letra que lo fiscal de la Sancta Inquisitio de Valentia (o Valencia) ha feta al fiscal de la Sancta Inquisitio de Barcelona per aquell a mi dit Archiver communicat e donat transumpt vertader e provat ab son original lo qual capitol es del tenor seguent en lengua castellana. E es fundada sobre la Synagoga en Valentia feta per mals christians alias heretges de styrpe judeorum.

(N. E. No se actualiza la ortografía. La gramática de Nebrija estaba aún reciente, 8 años atrás)
Capitulo de una lettra del fiscal de la inquisition de Valentia fecha al fiscal de la inquisition de Barcelona sobrel caso que se fallo en casa de Miquel Vives converso de Valencia viernes en la noche a XX de marzo anno de 1500.

Jesus en Valentia a XXIII de marzo anno de 1500.

Razon es Sennor hermano que a vos primero que a ninguno se scriva el caso inauditu y abhominable que por misterio y voluntad divina a intercession del bienaventurado padre prior de Sancta Cruz de gloriosa memoria havemos hallado en esta ciudat y es este que en este Sancto Officio teniamos vestigio como en una casa de un converso desta ciudat llamado Miquel Vives todos los sabados se encendian gran multitud de candelas y lumbres y havia mas de medio anyo sabiamos lo continuavan. E sus reverencias visto esto aunque havia information que de los sabados a otros dias hazian grande differencia en los guardar proveyeron que se procediesse a caption de los de la casa y que un viernes a la noche fuessemos por los fallar con el furto en la mano e assy por estar el aguazil doliente y viejo el hermano Martin Ximenes y Joan Perez e yo que con los Sennores Inquisidores (la n es u) solos specialmente el caso sabiamos y otros dos que nos acompanyavan despues de anochecido que vimos de una parte la luminaria fuemos dissimuladamente a la puerta de la casa por ver si estava abierta y hallamosla cerrada y passamos adelante e ovimos los tres nuestro consejo que hariamos e acordamos que uno fuesse a llamar a la puerta de la casa por si abririan diziendo que trahia una lettra para el Sennor de la casa y que si abrian la puerta se entrasse dentro y que nosotros llegariamos luego alli a las bueltas y fue assy fecho pero los de la casa nunca quisieron abrir sino que primero el que dezia levava la carta dixiesse quien era de manera que Martin Ximenes y Joan Perez y yo estavamos muy confusos no sabiendo que deviamos fazer por que los inquisidores nos havian mandado lo hiciessemos sin scandalo ninguno. Nosotros visto que los de la casa si lo dexavamos podian haver sentimiento de nosotros e que nunca mas los tomariamos de aquella manera encomendandonos a nostro Sennor y al beneventurado padre prior delliberamos de dar con la puerta en tierra si pudiessemos y sobir de salto y sperar qualquiera afruenta que viniesse y assy fue fecho que todos los cinco que eramos nos juntamos y comensamos en plentar y apretar con la puerta de tal manera que aunque la puerta era en grande manera fuerte las fuerzas nostras con el fervor de Dios tanto crecieron que dimos con las puertas en suelo y se quebraron por lo mas fuerte y assi entramos la casa e luego un hombre de bien y yo nos amparamos de la puerta de la casa y Joan Perez y Martin Ximenes tomaron una candela que fallamos entrada de la dicha casa y subieron con mucha prissa en lo mas alto de la casa donde creyamos que el acto estava e hallaron la puerta de una camera donde el negocio estava cerrada y con ayuda de Dios e zelo de la fe augmentaronse las fuerzas y dieron con la dicha puerta en tierra y entrados dentro hallaron en la dicha camara la qual estava muy bien ataviada las cosas siguientes. Primeramente tres lamparas grandes encendidas. Item en medio de la camera colgado un candelero o candil de laton en que ardian ocho mechas con aceyte. Item a la una parte de la dicha camera estava una mesa cuberta con una alcatifa muy rica y a los quatro cantones de la mesa y en medio de una parte y otra seys candelas de cera a forma de velas. Las primeras dos eran de cera blanca las otras dos de cera verda e las otras dos de cera colorada. Item a la parte principal de la mesa estavan tres grahones y en el primero estava una biblia uberta en el segundo estava el talmut e en el tercero estava una caxeta mediana de huesso muy rica donde estava la tora cubierta de brocado y de otras muchas joyas. Item estavan en la mesma tabla unos nueve o dies libros pequenyos en que en cada uno dellos estavan scriptas diversas orationes judaycas y la forma de las cerimonias y los tiempos en que se han de dezir y hazer. Item junto con la tora estava una scalera de seys grahones colorada y muy bien labrada que denotava y monstrava que alli se predicava aquella vieja ley. Item havia encima de la dita mesa una capsa de largaria de quattro palmos llena de velas de cera dellas blancas dellas verdes dellas coloradas. Item havia mas en un rincon de la dita camara una tenaja o jarra pequenya que podia tener fasta dos aroves de azeyte en fin que por no ser mas prolixo hos fago saber que se fallaron todos los apparejos que una Synagoga en tiempo de la prosperidat de la ley vieja podia tener. Yo y mi compañero mientre esto se faszia y veya deffendimos la puerta no dexando sallir ni entrar a nadye aunque todos los que estavan dentro quisieran y tentaron si pudieran sallirse y yrse y assy el hermano Martin Ximenez y Joan Perez dexando uno arriba en la camara que mas verdaderamente (pone veadaderamente) Synagoga se puede dezir para que la guardasse baxaron baxo y prendieron al dicho Miquel Vives senyor de la casa que estava a mi costado porfiando por sallirse y a su muger que es de las mas gentiles desta ciudat y fallamos menos a la madre de dicho Vives e no la podiamos fallar ni el fijo ni la nuera no querian dezir donde estava y assy tomamos una mochacha de casa y con temores que le fizimos dixonos donde estava que era en un studio que la puerta no parescia sino un armario la qual no queriendo abrir con un madero grande rompimos la puerta y ella se deffendia con una tranca a la fin que le entramos y la prendimos y allamosle entre las faldas cinco cocas (tortas) de pan alis e assy posimos seys personas de la casa dentro de una camara y embiamos por los senyores inquisidores los quales luego vinieron y aquella noche vino mucha gente por ver todo esto. Ardieron las lamparas fasta otro dia a medio dia y quedose todo como estava apparejado en la dicha camara porque la gente lo viesse. El sabbado siguiente que fue XXI de marzo vinieron a la dicha casa por ver aquel caso detestable tanta multitud de gente que no solamente en la casa no podiades entrar mas aun en el barrio no os podiades acostar ni llegar de manera que huvo muy poca gente en esta ciudat que no lo fuesse a ver en tanto que sus reverencias mandaron cerrar la puerta desta casa con ladrillo o rejola assy por que a cada hora la multitud de la gente que venia echava la puerta en suelo como aun porque fallandose alli tanta gente juncta teniamos temor se levantasse o siguiesse alboroto de pueblo contra esta gente y aun falto muy poco e passo gran peligro que no se seguio etc. Del Real de Valencia a XXIII de março 1500.

Die XXVIII mensis octobris anno a nativitate Domini MD quarto per reverendos domnos Franciscum Pays de Sotomaior inquisitorem et Bartholomeum de Salavert vicarium generalem Reverendi domni Episcopi Barcinonae in platea Regia Barcinonae fuit gremio Sancte matris Ecclesiae reconsiliata

Elionor uxor Gabrielis Lunes pellerii Barcinonae.

Elionor uxor Bartholomei Ribesaltes tapinerii Barcinonae fuit ibidem condemnata pro heretica et brachio seculari tradita et combusta.

Die XVII mensis januarii anno a nativitate Domini M quingentesimo quinto in dicta platea Regia Barcinonae reverendi domini Petrus episcopus Barcinonae magister Joannes Enguera et Franciscus Pays de Sotomajor inquisitores reconsiliarunt et condemnaverunt tanquam hereticos sequentes.

Joannes Valls peyellerius (pellerius) - Elionor eius uxor - Yolans Alanyana quae uxor fuit Lodovici Alanya - Euphrosina uxor Joannis Malarts. Isti fuerunt reconsiliati bis.

Jacobus de Casafranca Locumtenens Thesaurarii Principatus Cataloniae.

Dalmatius de Tholosa presbyter canonicus et praepositus Sedis Ilerdae qui prius degradatus per reverendum dominum Guillelmum Serra (1) Episcopum Hypponensem fuerunt condemnati et brachio seculari traditi et combusti.
(1) Hic G. Serra est frater ordinis Sancti Francisci vulgo nuncupati bisbe de gratia qui hunc titulum episcopatus nullatenus assumpsit.

Die XXIIII januarii anno predicto M quingentesimo quinto fuerunt traditae triremibus nobilis Raimundi de Cardona personae infrascriptae quae fuerant positae in carceribus perpetuis et dicti carceres perpetui fuerunt illis commutati in dictis triremibus et sunt sequentes.

Joannes Navarro de Gerona.

Alfonso Barron de Figueres.

Hieronym Benet alias Sarria pintor de Perpenya.

Franci Vilagut de Tarragona.

Lois Morato de Montblanch.

De Barcelona.

Bartholomeus Ribes tapinerius.

Bartholomeus Deuder.

Franciscus (pone Francissus) Requasens. (Requesens)

Galceran Colomer.

Guillem Nicolau.

Gabriel Ballester.

Jacme Tuxones.

Joan Roger.

Michael Valls.

Pere Dala.

Ramon Scales.

Joan Valls.

Franci Ribelles.

Joan Nicolau de Muntblanch ara habitant en la ciutat de Barcelona.

Die prima mensis martii anno predicto millesimo quingentesimo quinto.

Franciscus Franch utriusque juris doctor regens Regiam Cancellariam Principatus Cataloniae fuit publice penitenciatus eo quia cum sententia per dictum reverendum Franciscum Pays de Sotomajor fuit declaratus ipsum fuisse perjurum fautorem et defensorem illicitum Jacobi de Casafranca heretici excedendo metas et fines officii advocati prestando consilium et auxilium ut quidam testis deponens contra dictum Casafranca retrocederet et eius depositionem revocaret.

Die XXIII junii anno predicto M quingentesimo quinto in dicta platea Regia Barcinonae fuerunt reconciliati gremio Sanctae matris Ecclesiae et carceri perpetuo condemnati per reverendum Franciscum Pays de Sotomajor inquisitorem et Jacobum Fiella utriusque juris doctorem decanum et canonicum Barcinonae vicariumque generalem pro reverendissimo domino Henrico de Cardona electo Barcinone (1) et etiam vicarium pro reverendisimo domino Archiepiscopo Tarraconae infrascripti et sequentes.

Violant muller de mestre Guillem Pedralbes metge de Tarragona.

De Barcelona.

Mestre Guillem Macip metge.

Mandina muller de Pere Casasaja quondam.

Brigida muller den Pere Domenech quondam.

Eulalia muller den Guillem Duran quondam.

Marquesa muller de Baltasar Vilagut scriva de manament.

Beneta muller de Gaspar Mir heretge.

Eadem die et in eadem platea fuerunt condemnati et brachio seculari traditi personaliter infrascripti per dictum reverendum dominum Franciscum Pays de Sotomajor inquisitorem et reverendum magistrum Gasparem de Puteo in sacra theologia magistrum Archidiaconum Vallensem et canonicum Ecclesiae Barcinonae vicarium in hiis causis pro dicto Reverendisimo domino electo Barcinonae.

(1) Hoc anno hic Henricus de Cardona adeptus est possessionem huius episcopatus Barcinonae.

Barcinonae.

Clara uxor Bonanati Bernich coralerii.

Blanqua uxor Martini Baro mercatoris que olim fuit uxor magistri Petri Çalom quondam medici.

Gaspar Mir peyerius.

Blanqua uxor Jacobi de Casafranca quondam heretici.

Francina uxor Francisci Rossell quondam.

Die VI julii anno predicte M quingentesimo quinto in Sede Barcinonae.

Violans uxor Sigismundi de Barbarano filia Jacobi de Casafranca heretici fecit penitentiam publicam tanquam perjura et impediens officium Sanctae inquisitionis.

Jatsia fins aci no sien stades continuades en lo present libre sino dues sententies una folio XXIX... scrita de ma mia contra sis persones seguents Joana Labiana vidua Marquesa muller de Pau Badia Catharina muller de Galceran Bertran germanes Gabriel Rabacer sartre Isabel muller den Franci Pallares reconciliat Aldonça muller den Gabriel Comte. Altra folio XXXXIII... est que sentencia canonicae purgationis contra Angelinam uxorem Joannis Vilella mercatoris scrita de ma de I scriptor del offici de aquesta Sancta Inquisitio appellat Joan de Vilava. Empero yo Pere Michael Carbonell Archiver del Rey nostre Senyor per clarificar los enteniments de alguns mals creents e dubitants que tantes culpes errors e heretgies se sien seguides e comeses per persones reputades e tengudes per christianes e bones e per fer millor dictat e acquirir merit de nostre Senyor Deu e expandir los tants opprobris e injuries fetes contra nostre Senyor Deu Jesu-Christ e la Sacratissima Verge Maria mare sua a tots los devots christians qui volran legir en lo present libre tals errors e abhominations he delliberat scriure algunes sententies en lo present libre totes de ma mia e de mot a mot axi com son stades donades e publicades e scrites en llurs originals processus dels quals de manament del pare reverend inquisidor de la heretica pravitat Franci Pays de Sotomayor son stades tretes e communicades a mi dit Archiver e son del tenor seguent.

(Continúa la sentencia contra Jacme de Casafranca)