12 DE MAYO.

12 DE MAYO.

Reunidos los Diputados y Consejo para votar sobre diversas proposiciones; acerca de las cuales había alguna discordancia entre los asistentes, acordaron por fin, y unánimemente, las siguientes deliberaciones.

Tots concordes apuntaren e deliberaren que la resposta ordonada per als consellers de Vich per trametre la als jurats de Gerona sta be e que tal sia tramesa als dits consellers.
Item tots concordes guiaren quant en ells sia com a representants lo Principat e deliberaren que lo veguer de Barchinona aximateix fos instat e request per part llur guias XX pagesos o sindichs de remença de Osona anomenadors per lo senyor bisbe de Vich e per mossen Miquel Dez Pla conseller de Barchinona per venir comunicar ab los diputats e conçell per los fets de les remençes e que los dits XX hajen tres jorns apres quels sera retud lo guiatge personalment o ab veu de crida fahedora en Barchinona.
Item tots concordes deliberaren que sia remes a la novena de les banderes la provisio fahedora per lo que los procuradors de Tortosa demanen ço es que fossen presos los castells de Tortosa e de Emposta a ma de la terra. E mes la provisio fahedora al que demanen los consellers de Manresa ço es que faran si la Senyora Reyna ab Illustre Primogenit venen a la dita ciutat de Manresa. Item la resposta fahedora a la letra tramesa per lo comte de Modica als diputats e concell. E que totes les dites coses puixen deliberar e procehir les dites VIIII persones ensemps ab los diputats e ab les persones eletes per la ciutat de Barchinona sens referir ab aço empero que a la dita VIIII sia licit aplicar a ells una e moltes vegades persones del present concell aquelles quels semblara per haver lur parer sobre les dites coses.
Item tots concordes delliberaren que los tres qui havien carrech del fet de mossen Johan de Copons cavaller hajen carrech de haver lo proces que li era fet per la Senyora Reyna o copia de aquell segons ha demanat lo dit mossen Copons.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir la siguiente carta.

Als molt honorables e savis senyors los consellers e concell de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra del sis del corrent mes havem rebuda de la qual havem hagut plaer. Apres los vostros sindichs nos han mostrada una letra per vosaltres a ells dirigida ab translat de cert capitol de les instruccions acomanades per los honorables jurats de Gerona al honorable En Francesch Cornell a vosaltres trames demanant nos concell sobre la resposta on nosaltres comendants de la bona voluntat e intencio vostres decontinent havem entes en complaure vostra peticio e axi havem pensada e feta posar la resposta quens par vosaltres deveu fer. Trametemlaus ordenada dins aquesta. E sia la Trinitat Sancta en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats. Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. - Domini deputati et concilium mandaverunt mihi Bartholomeo Sellent.

Acompaña a esta carta la siguiente copia de la que escribieron los jurados de Vich a los de Gerona.

Molt honorables e savis senyors.
Vostra letra de creença havem rebuda a VIII del present mes per lo honorable En Francesch Cornell lo qual per explica de aquella nos ha dat translat de hun capitol de les sues instruccions del tenor seguent.
Los jurats e prohomens de Gerona condolentse molt intrinsecament e havents en lurs animos grandissima dolor e angustia de la gran turbacio e calamitat que es en lo Principat de Cathalunya per quant seguir sen poria gran jactura e damnatge en los poblats e en tota la cosa publica de aquell han cogitat a les savieses e grans providencies dels honorables consellers de la ciutat de Vich e de les altres universitats que a aço adherir se volran que fossen trameses reverends diputats e conçell lur del dit Principat e als honorables consellers de Barçelona per part de les dites universitats algunes persones notables e bones amants a nostre Senyor Deu lo servey de la Majestat del Senyor Rey e lo bon stament repos e tranquille stat del dit Principat e dels poblats en aquell per veure saber e sentir les causes o rahons que son a ocasio de la dita gran turbacio. E per treballar en quant fos possible les dites persones qui seran trameses de conduir concordar tractar praticar e posar en assossech e repos e tranquille stat lo dit Principat e tolre e remoure totes maneres de diferencies ortes e suscitades entre qualsevulla persones e staments del dit Principat encara que haguessen e hagen les dites diferencies sguard a la Majestat del dit Senyor Rey de la Senyora Reyna e del Senyor Primogenit a fi que mijançant lo adjutori divinal tractants les dites persones qui seran trameses tals diferencies sien toltes e del tot sublevades e nos puguen enseguir tant grans e scandalosos perills damnatges e irreparables sinistres qui stan apparellats. La qual creença e traslat per nosaltres oyts e entesos som recayguts en molta admiracio salva la honor vostra voler vostres savieses convidar aquesta ciutat si adherir se volria en trametre a mossenyors los diputats e concell representants aquest Principat e als honorables consellers de Barcelona per les causes en lo dit translat mencionades com voler nosaltres saber e sentir aquelles e les rahons que dien esser occassio de la gran turbacio que es en lo dit Principat e treballar en conduir e benificar tot bon respos en aquell sia en facultat vostra sens companyia e nova pratica axi com son sabudes e sentides per nosaltres e per totes les altres universitats del dit Principat qui nostres e lurs sindichs continuament tenim e tenen en lo concell dels dits diputas e als quals res no es ocult ans ab comuna volentat e uniformitat de tots les coses son menejades e governades. E axi essent hic los sindichs de aqueixa ciutat no serien ignorades per vostres savieses les coses qui alli se seran es manegen e porien fer tot lo quels seria vist a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat reyal repos tranquillitat e benavenir del dit Principat. Com donchs fer la adhesio demanada paregue a nosaltres portaria e causaria gran diformitat del bo approvat e saludable orde del dit Principat per mija del qual la cosa publica de aquell es stada no solament conservada ans augmentada e creem ab la ajuda sera per avant per tant de aquell nons entenem partir per via alguna en aquell empero procurar entenem per nostre poder totes coses que sien a respecte dels servici repos e tranquillitat e benavenir dessus dits. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat proteccio vostra. Scrita....

En la misma sesión, se dio cuenta de las siguientes cartas que habían recibido los señores Diputados.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors.
Sobre certes coses occorrents en aquest Principat e signantment tocants la custodia de aquesta ciutat que es clau de dit Principat scrivim larch al honorable mossen Johan Agullo compaher ciutada e sindich de aquesta ciutat. E aquell a ple es informal per ço vostres reverencies e magnificencies afectuosament e quant podem pregam doneu al dit mossen Johan Agullo plena fe e creença en tot lo que per part nostra e de aquesta ciutat les sera explicat axi propriament com si per nosaltres en persona era explicat e ab efecte dar orde e expedicio en dits fets com la molta cuyta hi occorregue per los perills preparats adequesta ciutat. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat custodia e guarda de V. R. De Leyda a VI de maig del any Mil CCCCLXII.
- A vostres beneplacits e honorables prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend spectables magnifichs e molt savis senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend spectables magnifichs e molt savis senyors. Vostres letres de XXIIII del prop passat mes havem reebudes per lo discret En Pere Reyo notari e vist tot lo contengut en aquelles restam avisats e molt confortats com les reverencies vostres ab gran gravitat prudencia e providencia prevehen en obviar als negocis occorrents. Et in primis regraciant a vostres reverencies com nos han volgut fer participants en vostra delliberacio vos responem que decontinent donarem orde en constituir sindich o sindichs en entrevenir davant vostres reverencies en vostre concell per tractar de les coses contengudes en les dites vostres letres. E per ço inseguints vostra comissio havem dades les presents al dit discret En Pere Reyo notari en vostra letra nomenat. Scrita en Tortosa lo primer dia del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Apres scrites les presents havem constituits sindichs los honorables mossen Jaume Segur succentor e canonge nostre e mossen Francesch Colom ardiacha major vostre in solidum a instancia del dit portador. - A tota ordinacio de vostres grans reverencies prests lo capitol de la seu de Tortosa.

Als molt reverend egregis e magnifichs senyors los los diputats del General de Cathalunya e lur concell residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors.
Una letra vostra havem rebuda cascu de nosaltres exhortantnos que nostres persones fossen prestes e nostres cavalls per subvenir lo lo Principat de Cathalunya per lo exercit del dit Principat lo qual creem nosaltres es total restauracio nostra a les quals responem com creem certament que vostres magnificencies no ignoren la grandissima afeccio que tenim en servir lo dit Principat e en tots nostres fets e actes mostram en dits e en fets la extrema voluntat quey tenim a les quals vos responem que havem per cert que nomenys servim lo dit Principat en guardar vostres castells e en conduirlos que podem a la bona part aquells que podem que siats certs no profita poch nostre amonestament com seria nostres persones esser aqui presents mes ab tot aço nosaltres serem contents de trametre tants cavalls com porem en adjutori del dit exercit e volem siats certs que les persones e los bens volem metre en vostra subvencio algunes pus largues noves scrivim al egregi senyor lo comte de Pallars capita general del dit exercit qui ab vosaltres mossenyors comunicara del que per nosaltres es certificat donant vos lo Senyor dels senyors aquella bona endreça que tots desijam. Dada al castell de Volpellat a X de maig
en lany Mil CCCCLXII. - A tots vostres manaments e ordinacions prests Bernat Gilabert de Cruylles e Jofre Çarriera.

Als molt reverends e molt honorables e molt magnifichs e de gran saviesa los diputats del General residents en Barchinona.
Molt reverend e molt honorables mossenyors. Avisant vostres savieses com a VI de maig a set hores apres mig jorn una vostra letra he rebuda en la qual me haveu manat faes los enantaments contenguts en la dita letra e yo decontinent ani a Sent Joan ahont mossen lo veguer e mossen lo jutge eren per afers e sabent que encara no havien feta la crida que la Senyora Reyna mana fer perque decontinent fiu los prestar sagrament e homenatge per decontinent com lagueren fet yo los presenti la letra ab lo notari e per
conseguent que si tal letra los venia no fahessen tal crida e ells han obeyt los vostres manaments axi veguer com jutge e procurador e batle de abat de Sent Johan (falta punto) Pertint de aqui men ani a Ripoll decontinent e sabi que lo veguer havia feta la crida e yo ab lo notari presentili ma letra e feu me de resposta que staria a consell de son jutge mas deya que nol havia aqui e yo li digui que no havia sperada e que no havia stat a consell de son jutge quant havia feta laltra dixme que li prestas consell e dixili que no li havia aprestar sino que faes ço que li era manat (así de demócratas eran ya los diputados del General y sus secuaces en 1462) aximateix partint de Ripoll yo men ani Aulot (a Olot) encontinent sabi que ell havia feta la crida e yo li protesli que tornas a loch tot ço que havia fet e per conseguent dixme que staria a consell de son jutge mas que nol havia aqui e ab lo notari fiu levarne carta publica e a la veritat cerquam la crida e no la trobam era dissabte nit mas que ell tornaria a loch la crida yo men volia menar lo notari de Camprodon e nom gosa seguir per que ab lo notari de cada loch he hauts a fer los actes yols vos tramettre prest si necessari sera aximateix dels actes que he fets men aviseu si passen be aximateix. La terra aquesta es tribulada car res nons donariem entenent les coses que los pagesos hi fan e ades nons calra exir de cases en special que dien que muyra tot hom qui contravinga que lo Rey no entre moltes altres paraules los scapen contra aquells qui son de la vostra cosa (los diputats del General eran ya la cosa nostra, en 1462, bastante antes que los cor de lleó o Corleone).
Scrita a Campredon a X de maig. - Sotsmes a tots vosaltres e a totes vostres ordinacions prest Pere Moner diputat local.
Huy que tenim deu del present he demanada la carta al notari de Ripoll present testimonis lo qual ha nom Pere Sesera ham respost que sperara abans la resposta del jutge e la requesta feuse dissabte que teniem VIII hora de VI hores de mati e ara es mig jorn e encara no han volgut res revocar.

Als molt reverends molt nobles e de gran providencia mossenyors los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia. Divendres VIIII hores de nit de vostres providencies una letra rebi ab certa crida dins aquella interclusa manantme aquella faes publicar a la qual a les grans savieses responch que huy demati yo volent aquella fer publicar de paraula he request An Francesch Marti corredor publich daquesta ciutat dita crida fes e publicas axi com se pertany no volent ho ell fer lo he request ab carta. Ha respost non (nou, no ho) faria si donchs la Senyora Reyna no ley (la hi) manava decontinent se parti de mi demana licencia dita Senyora Reyna. Tornat lo dit Francesch Marti ma feta resposta que la Senyora Reyna li ha manat dita ne altres crides no faça sens que aquelles sa Senyoria no li man e axi aquesta crida no publicaria e per quant en la present ciutat no ha altra crida sino dit Francesch Marti e no nich pot haver hi altre sino ell com la tinga arrendada den
Francesch Sampso o de sa filla pubilla eretera no pogui mes procehir. Apres tantost dita Senyora Reyna me trames An Gallet scriva seu sa Senyoria hom demanava a la qual me so presentat. La sua Majestat madit (me ha dit, m´ha dit) yo si era diputat local e li (he) respost que hoc (occitano: sí) am dites aquestes paraules vos sou massa trevit (atrevit) que tempteu fer crides sens consulta nostra e demanantme que contenia dita crida lefecte de la qual yo li he dit axi ma tornat dir yo havia atemptat fer massa atreviment e que nom devia empachar sino de les generalitats yo replicantli era tengut obeyr vostres manaments los quals son o redunden en gran augmentacio e servey de la corona reyal e de la cosa publica. Dixme com vosaltres eren fora daqueix cami e que daquiavant essent ella aci yo no fos pus atrevit semblants actes per vosaltres fets sens que primer sa Senyoria no fos consultada yo heli respost que del seu manament vostres providencies yo avisare e que era prest fer sos manaments e de vosaltres e axi de sa bona licencia per quant ella haya missa bon fi a rahons. He deliberat de les dites coses la present ensemps ab la carta de dits actes a vostres providencies trametre a fi que sobre aquells deliberar e a mi manar quem fare oferintme per vostres grans providencies complir tot ço que per aquells me sera manat. Scrita a VIII de maig any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a la ordinacio e manament de vostres grans providencies prest F. Vellda diputat local.

Als molt reverend spectable e magnifichs senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e spectables senyors. Premesa deguda comendacio per letres vostres e dels spectables senyors consellers de Barchinona e portadors de aquelles de paraula havem sentides moltes coses de les congoxes les quals permetent Deu per nostres peccats huy occorren en aquest Principat de Cathalunya lo qual Deu per la sua clemencia vulla guardar de perdicio perills e inconvenients no guardant nostre merexer mes per sola bondat e misericordia sua segons devem sperar. Mes per dites letres nos es significat esser cosa saludable a nostre sindich qui per nosaltres entreve en los negocis del dit Principat esser associat altre qui en qualsevol cas de absencia o indisposicio del dit sindich puixa entrevenir en los dits negocis a fi que numqua haja a manar en vostre conçell la veu de aquest loch com sia cosa certa paria noure molt en algun cas occorrent que poria esser de singular importancia e per tant nosaltres desijants tota vegada esser conformes e de una voluntat ab lo conçell de aqueixa insigne ciutat e de aquesta segons fins aci havem mostrat per experiencia en totes coses concernents lahor de Deu servey del Serenissimo Senyor Rey be repos e conservacio de be publich del dit Principat en los quals som certs les vostres providencies vellen e attenen ab summa diligencia e sancta intencio havents en singular e summa veneratio ab sancera e innata fidelitat catalana predicada per tot lo univers la honor e lahor de la divina Majestat la exaltacio de la corona reyal e lo repos e conservacio del dit Principat e libertats de aquell. Ab molta promptitud legides dites letres havem curat donas compenyo al dit nostre sindich persona segons a nosaltres es reportat apartada de tota suspita e nomenada a nosaltres per dit nostre primer sindich e per lo sindich de aquesta insigne ciutat ço es lo honorable mossen Luis Sirvent canonge de aqueixa sancta sglesia de Barchinona prests e apparellats ab molta promptitud en totes altres coses axi com en aquestes conformarnos ab la sancta intencio de les dites ciutats e conçells de aquestes axi com a singularment zelants lo honor de Deu servici de la sacra Majestat del Senyor Rey e prospero stat de la cosa publica del dit Principat. E vulla la Sanctissima Trinitat esser continua guarda e proteccio de les magnificencies vostres. En Leyda a cinch de maig any Mil CCCCLXII. - A
vostres beniplacits e ordinacio promptes los dega capitol de la Seu de Leyda.

Al honorables diputats e concell de la ciutat de Barcelona.
Als molt reverends egregis e magnifichs e molt honorables diputats del Principat de Cathalunya e conçell de aquells. Certificam vos com dimarts que compta hom onze del present mes de maig se presentaren a nosaltres los discrets En Miquel Abella notari publich de Barchinona e Pere Reyo notari presentants nos de part de vosaltres honorables senyors dues letres la una de part vostra e laltra de part dels honorables consellers de Barçelona. E rebudes aquelles letres decontinent havem convocat conçell associanthi moltes altres bones persones de la vila del Arboç. En lo qual conçell es stat determinat per tot lo dit conçell star e perseverar ab totes e sengles coses per vosaltres ordenades fetes e daquiavant faedoras axi com ja debans fet e segons vostres letres contenen faent mencio en aquelles salvant la corona reyal e Majestat del Senyor Rey e augmentacio de la cosa publica segons serie e tenor de les dites vostres letres havem
determinat star e perseverar en totes coses per vosaltres ordenades salvant la honor e feeltat tots temps del Senyor Rey e a profit e augmentacio de la cosa publica. E ab aquesta voluntat stam e perseveram (la m no se lee por un tachón) en aquella forma que ja dabans feyem e ara pus fort que james. E no pus per la present oferints nos si negunes coses vos hic son plasents fiablement complir. Certificant vos que si les dites coses no eren per ignorancia ben ordenades quens vullats perdonar. Scrita en Larboç lo dia del dimarts a XI del dit mes any Mil CCCCLXII. - Los jurats e consellers de la dita vila
del Arboç a vostra honor e servey prests.

Als molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors.
Una letra vostra de XXIIII de abril prop passat reebem a IIII del present ab la qual nos pregau e exortau que continuant nostre be obrar sempre comendem e instem lo honorable mossen Johan Agullo compaher nostre e sindich de aquesta ciutat faça son ofici com be ha acostumat e siam vigils e attents a la conservacio de la republica com ara sia tant necessari com james attesa la concorrencia del temps. Certificant nos vosaltres haver fermissima voluntat e proposit no desistir ans totes vostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aqueixa ciutat de Barchinona juxta forma de la capitulacio segons en dita letra aquestes coses e altres pus stesament se contenen a la qual molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors responent vos significam com nosaltres scrivim al honorable mossen Johan Agullo exortant lo que continuant son virtuos obrar sempre seguescha a vosaltres e aqueixa insigna ciutat en totes aquelles coses que sien a lahor de nostre Senyor Deu e servey de la Majestat dels Serenissimos Senyors Rey Reyna e Primogenit a observança de la capitulacio tuicio e conservacio de la dita republica e de les libertats del Principat com aquesta sia nostra final intencio e proposit. En apres senyors vos significam com nosaltres desijants lo be publich havem donat orde que dos ciutadans en companyia dels portadors de la dita vostra letra son pujats al honorable capitol de aquesta sglesia per obtenir lo demanat per
vosaltres al dit capitol lo qual volent se conformar segons be ha acostumat ab vosaltres e ab aqueixa insigne ciutat e ab aquesta han desempatxat a ple dit portador e complit lo demanat per vosaltres. Significants vos que tots temps que per lo be publich porem res
obrar o farem ab tota diligencia. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat continua guarda vostra e direccio del be publich. De Leyda a cinch de maig any Mil CCCCLXII. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis magnifichs e honorables senyors los senyors diputats e concell llur lo Principat de Cathalunya representants.
Molt reverend egregis magnifichs e honorables senyors. Una letra havem rebuda de vostres reverencies e honorables savieses contenent en efecte deguessem trametre a vostres reverencies e honorables savieses sindich per alguna absencia fahedora per lo honorable En Johan Pellicer sindich de aquesta universitat o donar facultat al dit Johan Pellicer de poder substituir en aqueixa ciutat sindich qui per part de aquesta universitat entrevinga en los consells e negocis occorrents en la casa de la Diputacio. E com molt reverend e honorables senyors nosaltres no siam certs per letra del dit Johan Pellicer ni en altra manera ell deura fer absencia en aqueixa ciutat. E si força la fara o li sera necessari fer ya aquesta universitat ha provehit de altre consindich del dit Johan Pellicer lo qual es prest e apparellat esser a vostres reverencies e honorables savieses de entrevenir en los consells e negocis occorrents a la casa de la Diputacio e fer per aquesta universitat juxta lo poder a ell donat com los negocis sien vuy de tanta importacio que volem lo sindich sia natural de aquesta vila oferintnos tots temps promptes fer per vostres reverencies e honorables savieses tot lo que a nos sera possible. E sia la Santa Trinitat en continua proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses. Scrita en Vilafrancha de Penedes a XI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - A la ordinacio de vostres R. e honorables savieses apparellats los jurats e concell general de Vilafrancha de Penedes.

Als molt reverends egregis magnifichs e molt savis senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis magnifichs e molt savis senyors. Vostres letres havem rebudes de XXIIII de mes de abril prop passat scrivint nos com per causa de les comocions e concitacions de alguns homens dits de remença e altres fetes per diverses parts del Principat a fi de conturbar e subvertir aquell e per la gran ponderositat e importancia de aquelles e per altres coses que tots jorns occorren vos ha convengut de fer lo queus apar necessari a conservacio del dit Principat e de les libertats de aquell e per quant lo nostre sindich entreve en aqueix concell nos pregau li scrigam faça son ofici com be ha acostumat e siam vigils e attents a la conservacio de la cosa publica com ara sia tant necessari com james los quals avisos e coses regraciam a vostres grans reverencies quant podem jatsia de aquelles per nostre sindich siam stats avisats e havem singular consolacio com lo dit nostre sindich se es hagut e se ha virtuosament en totes coses necessaries axi com nos scriviu. Al qual per moltes letres havem scrit e encara scriurem que continuant son ben obrar faça son ofici com be ha acostumat e serem vigils e attents tan com porem a la conservacio de la cosa publica confiants tots temps e tantes reverencies providencies e grans saviesas com entrevenen en aqueix spectable concell que provehiran e faran totes les coses pertinentment e deguda a lahor e honor de la Majestat divina conservacio e servey de la corona reyal e repos e tranquille stat del dit Principat segons que los cathalans tots temps han be e loablament acostumat. Supplicants nostre Senyor Deu per la sua gran clemencia vulla ben dirigir e endreçar los dits fets e negocis publichs a tuicio e conservacio de la cosa publica e de les libertats del dit Principat. Oferints nos per vostres grans reverencies fer tot lo que aquelles ordenaran les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa lo primer dia de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends egregis e magnifichs senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt insignes e molt magnifichs mossenyors. Lo dia present per mans den Pere Reyo de vostra part havem rebuda una letra vostra dada en Barchinona a XXVII de abril prop passat ab la qual confortant los nostres coratges queus reputam a gracia singular nos certificats de les coses occorrents en aquest Principat e signantment dels fets dels pagesos de remença e altres tirants a efecte de subvertir aquell. E per aquests sguarts e altres ha convengut entrar en pensament del que apar a vosaltres necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell havents a vostres coratges ço que loablament los cathalans han acustumat ço es la lahor e honor de la Majestat divina lo integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E com vosaltres ab intervencio e consentiment de la ciutat de Barchinona havets firmissima voluntat e proposit en no desistir ans totes vostres forçes pertinentment e deguda convertir juxta la forma de la capitulacio remetent aço a la experiencia segons aquestes coses e altres en la dita vostra letra pus stesament son contengudes. A la qual molt insignes e magnifichs senyors satisfaent vostra letra per nosaltres al gran eviditar e fervor de nostres coratges e reverencia humil ques pertany rebuda es stada be entesa e compresa e en nostre conçell proposada no metent en oblit los grans carrech e treball que per nosaltres per tot lo Principat de Cathalunya son reportats. Sta en veritat molt insignes senyors que nosaltres sentim alguna part de vostres congoixes per nostra innata fidelitat la qual se sten en nosaltres per sforç del dit Principat e cosa publica e conservacio de aquella quant en nostre poder es volents esser participants ab aquells en quant en nosaltres sia vos significam voler esser sempre ahunits e adherents en totes coses que per vostres grans prudencies serán tractades e ordenades manant e ordenant de nosaltres e de aquesta universitat ço que a vostres magnificencies plasent sia. E sia la inmensa Deitat proteccio vostra e direccio dels dits negocis occorrents mijançant lo benauyrat Karles. Scrita en Egualada a VIIII de maig any Mil CCCCLXII. - A tota vostra ordinacio sempre prests e apparellats consellers de la vila de Agualada. (Igualada)

Los señores Diputados mandaron escribir, en este día, las siguientes cartas.

Al molt egregi lo Senyor comte de Modica.
Molt egregi senyor. Una vostra letra feta en Gerona a VI del corrent mes de vostra propia ma signada havem rebuda e per lo contengut en aquella e encara per altres coses que per informacio havem sabudes compranem vostra gran noblesa contrafahent a la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada preste e voI prestar en moltes maneres no ignorades impediment en les coses per nosaltres com a representants aquest Principat ab intervencio de la ciutat de Barchinona deliberades per servici de la dita Majestat repos tranquilitat e benavenir del dit Principat de les quals coses havem grandissima admiracio per quant la dita capitulacio per vos com hun de nostre consell es stada fermada e jurada e encara haveu prestat jurament de aquella mantenir e defendre e per quant encare no ignora vostra gran noblesa en qual manera se pot procehir contra aquells qui participi han en la contrafaccio de aquella. Per ço no podents ab disimulacio passar tals coses qui de directo son contra la dita capitulacio e succeexenen gran deservici de la dita Majestat prejudici dan e torb del bon stament repos e tranquillitat del dit Principat e de les libertats de aquell ab tenor de la present per deferir a vostra noblesa vos significam que si perseverareu en les coses dessus dites de les quals grantment nos dolen nosaltres com a representants lo dit Principat ab la dita intervencio de Barchinona en virtud de la dita capitulacio et alias per los respectes dessus dits procehirem per lotes les vies e maneres permeses tots amor e comport cessants com la utilitat publica nos dege postposar per la particular trametents vos de present per home propri a cautela. Dada en Barchinona a XIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honrats e savis senyors los sindichs e jurats e consell de la vila de Sant Celoni.
Molt honrats senyors. Entes havem que lo bastard de Cabrera e en Verntallat deurien venir aqui en aqueixa vila ab DCC homens per haver e tenir aquella en llur ma e com ho havem hoit pensan nos ha molt desplagut axi com aquells que nostre voluntat es endressar en totes les coses qui sien a benavenir de vosaltres e de aqueixa dita vila. E per confort vostra en tot lo que poreu com nosaltres axi com aquells quius havem com huns fills de aquest Principat e ciutat nous falrem en res que sia benavenir e defencio vostre. E sia la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a X dies de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats senyors les VI persones eletes per les universitats de les vegueria e batlia de Gerona.
Honrats senyors. A nosaltres es stat En Bernat Riera de Salra per vosaltres trames lo qual molt amplament e discreta nos ha referides totes les coses qui son stades fetes dites e instades seguint vosaltres la bandera de Gerona e les virtuoses e sabies respostes e deliberacions per vosaltres e los de aquexas vegueria e batlia fetes axi stants ab la dita bandera com apres en la dita ciutat de Gerona de totes les quals coses havem hagut molt gran plaer per tant com veem les voluntat e intencio vostres esser conformes a les nostres e de aquesta ciutat ab tot de vosaltres com a bons e vertaders cathalans alre no creguessem. E per ço com lo dit En Bernat Riera nos ha referides algunes coses qui por fama aqui se dien delarants vos nostra intencio vos dehim e significam haver molt gran enuig de aquelles les quals freturen de veritat e sol lo hoir tant fort nos agreuge que mes dir nos porie ço es que lo exercit de aquest Principat sie fet a respecte de fer algun dan a les persones de la Serenissima Senyora Reyna e lllustrissimo Primogenit com ja mes tal pensament hajam hagut ne haver poriem ans per defensio de les lurs excellentissimes persones morir no dubtarem una e moltes vegades si possible ere inseguints la innata fidelitat dels cathalans los quals fins aci tantes conquestes e coses han fetes per exalçament e manteniment de la reyal corona mas es fet lo dit exercit per coses tocants granment servici de la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e Illustre Primogenit e per defensio de les leys e libertats de aquest Principat qui per cars preus de persones sanch e bens son stades comprades e son comunes a nosaltres vosaltres e a tots los poblats en aquell sens les quals viure no desijam e encare per lo repos e tranquille stat del dit Principat. E deveu pensar vosaltres senyors a quina fi tiren aquelles persones qui tals fames freturants de veritat sembren e quanta ruina dan e destruccio stan preparades si facilment eren cregudes speram empero en nostre Senyor Deu en los benaventurats sants e en los merits del glorios Karles que vosaltres sereu illuminats de la veritat e sera vist e conegut per tots quants les nostres deliberacions e lo dit exercit son a lahor sua servici de la Majestat reyal conservacio de les dites leys e libertats cathalanes repos e tranquillitat no solament del dit Principat mas de vosaltres e
de tots los poblats en aquell. Totes les dites coses vos havem volgudes significar tant per nostre descarrec quant per nostre confort e consolacio pregants e encarregants vos que si per cars la gent del dit exercit passara en aquexes parts vullau a aquelles fer bon aculliment e ab lurs diners dar lus tot lo que hauran necessari segons de vosaltres plenament confiam. E haurem pler si a vosaltres semblara que la present comuniqueu a les vostres universitats

de aquexes vegueria e batlia. E sia lo bon Jhesus en vostra custodia. Dada en Barchinona a XIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
Los diputats del General e concell lur representant lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats los jurats e prohomens de la vila de Hostalrich.
Honrats senyors. Per moltes vies som imformats de les coses que lo egregi comte ha temptades e temte ab vosaltres de les quals poria succehir gran deservici de la Majestat reyal e gran dan e prejudici a les leys e libertats de aquest Principat no duptant contrafer a la capitulacio per la Excellencia del Senyor Rey atorgada fermada e jurada de les quals coses havem gran maravella e no podem pensar qual causa o raho la mohuen en fer aquelles. No resmenys som certificats de la bona voluntat e virtuosa intencio que vosaltres com a vertaders cathalans haveu volents totes vegades esser conformes a les delliberacions de aquest Principat e de la ciutat de Barchinona. E per ço comendants vos molt e molt de vostre bon proposit vos dehim e significam que aquest Principat e nosaltres qui aquell representam ab intervencio de la dita ciutat serem be recordants del vostre be obrar e nons oblidarem fer totes coses qui sien a conservacio e defensio no solament del dit Principat mas particularment de vosaltres e de aqueixa universitat quin son be merexedors segons mes amplament vos sera referit per En Pere Julia portador de aquesta al qual vos pregam en les coses damunt dites doneu fe e creença. E si per cas lo exercit del dit Principat passara per aqueixa terra pregam vos los façau bon aculliment e
ab lurs diners los doneu tot lo que hauran necessari segons de vosaltres plenament confiam. Dada en Barchinona a XIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Bajo la misma forma que la carta precedente y con la dirección respectiva, se escribió también a los jurados de San Celoni y de Palau Tordera.
Siguen a continuación las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per lo diputat local de Camprodon Pert de vostra gran reverencia e magnifiques savieses aquests dies son stat request revocas una crida la qual en virtut de una letra de la Senyora Reyna e de certes e molt grans penes en aquella contengudes en aquesta vila aquests dies poch ha es stade fete. E per quant en aquesta vila lo jutge no sta continuament ne ych ha juristes ab qui axi prest me sie puscut aconsellar son stat un poch renitent en revocar dita crida fins lo jutge es stat vengut e en continent esser stat avisat per ell com en dita requesta ni altres per part de vostras reverencies e savieses fetes no freturave son consell. Vuy dada de la present he fete revocar dita crida supplicant a vostres R. e magnifiques savieses nos vullen maravellar si en aquestes fahenes de tant gran importancia vaig algun tant duptant majorment que son cert los altres veguers e lochs vehins en aquest esser stats avisats e instruits per vostres letres e embaxadors dels afers del Senyor Rey e de la terra e may en aquest loch si be ses cap de vegueria ni a mi res stat avis algu de que susara jo e lo consell de aquesta vila stam en una gran perplexitats per quant se diu los homens vulgarment dits de rehemensa van per aquestes encontrades molts justats e es fama se lexen dir volen venir en aquesta vila la qual axi com podem nosaltres ab sobirana diligencia tenim guardada. E per la present molt reverend e magnifichs mossenyors no resta mes scriura a vostra gran reverencia e magnifiques savieses sino quem manen tot ço e quant plasent los sia. Scrita en Ripoll a XI de maig lany Mil CCCCLXII.- Mossenyors qui a vostra gran reverencia e magnifiques savieses se recomana Johan Cescases veguer de Ripoll. (ces cases, ses cases)

Als molt magnifichs e de gran providencia los diputats del Principat de Cathalunya.
Molts magnifichs mossenyors e de gran providencia. Vuy que tenim X del mes de maig he resebuda una letra vostra e la sustancia de aquelles es pregarme per servey del Senyor Rey e per la tranquillitat e repos del Principat de Cathalunya jo anas aqui a XX del present mes ho fos en la ciutat Barchinona. Per tant com vos sembla jo sia suficient en pendre carrech ensemps ab altres concellar lo capita elet per vostres savieses per exercir les coses necesaries al Principat a la qual letra vos respon que la mia edat es ja tan avansada que ab gran afany la mia persona ab afany pora metre lo treball degut en les coses pertinents darmes pero encare com a forçat a les coses qui pertoquen al servey del Senyor Rey e repos del Principat ab aquella possibilitat que la mia persona pora soportar no volre fallir. Es veritat que aquests jorns passats la Senyora Reyna volent que jo ensemps ab altres cavalles prengues carrech acompanyas la bandera de la vegueria de Gerona e de la ciutat en aquestes parts prop la vila de Besolu e aço per moltes novitats fetes per los homens propris tant a mossen Barutell tant a la vila de Besalu tant a mossen Roger Alamany com encara an Malars axi que si per suplir al servey de la Majestat del Senyor Rey e encare per lo repos de tots a mi ha convengut acceptar lo dit afany son encara a la vila de Besolu e no mes possible al present de poder ho lexar. Per queus placia de haverme per scusat e ordonen vostres savieses de mi com plasent vos sera. En Bosulu a X del mes de maig. - Prest a la ordinacio de vostres magnificencies Bernat Margarit.

Sententia, Urbano, Francesch Pays de Sotomajor, Guillem Caselles, Barba Jacobo

Sententia donada per lo reverendissimo Senyor don Francesch Pays de Sotomajor e frare Guillem Caselles del orde de preicadors Maestre en sacra theologia inquisidors ut sequitur contra mossen Urbano de natio italica dexeble de un heretge quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit.

Christi nomine invocato.

Vist per nos don Francesch Pays de Sotomaior e frare Guillem Caselles del orde de preicadors en sacra theologia maestre inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vic Gerona e Elna per la Sancta Seu apostolica creats e deputats e Jacme Fiella en cascun dret doctor dega e canonge de Barcelona e vicari general per lo reverendissimo Senyor bisbe de Barcelona lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable mossen Alfonso de Salaya bacheller en drets promotor fiscal e ministre del Sanct Offici de la inquisitio de la una part agent e mossen Urbano de natio italica natural de la diocesis o ciutat de Florença heretge e apostata famossissim de nostra molt Sancta fe catholica e ley evangelica de la part altra stant e perseverant en sa mala perversa e hereticalerror e opinio segons que per merits del dit proces trobam provat per ses propries confessions. Primerament trobam en dit proces com lo dit Urbano instigat per lo inimich del humanal linatge volent seguir los ministres de aquell e sa via lexant la verdadera creença dels catholichs christians publicament una e moltes vegades ha confessat e atorgat hu quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit fingint tenir e servar la vida apostolica faent abstinenties e dejunis reprovats e damnats per Sancta mare Esglesia diu e afferme esser aquell Deu verdaderomnipotent en trinitat profeta Pare Fill e Sperit-Sanct. E trobam provat en dit proces que lo dit Urbano diu e afferme que lo dit Barba Jacobo es egual ab Jesu-Christ e que axi com Jesus-Christ vengue a dar testimoni del pare axi Barba Jacobo que es pare es vengut a dar testimonio del filloloque es Jesu-Christ allegan la auctoritat de Sent Phelip dient axi “Felipe non credis quod ego in patre et pater in me est” E mes dix “Amodo videbitis filium hominis venientem in regno suo” E dix que aquella auctoritat que diu “Pater peribebit testimonium de me" que se enten de Barba Jacobo lo qual daria testimoni de Jesu-Christ qui es lo fill e mes dix que axi com los jueus no conegueren Jesu-Christ e mort lo conegueren tambe ara ell coneix a Barba Jacobo e altres nol conegueren allegant la auctoritat seguent. “Venit hora in qua omnis qui interficiet vos arbitrabitur se obsequium prestare Deo hec faciendo vobis quia non noverunt Patrem neque me.” E mes dix “Vidi Hierusalem civitatem de celo." E mes dix "yom enten de Barba Jacobo e no lo pot negar algu." E mes diu e afferme que lo modo que ell dit Urbano te en son viure segons la doctrina de Barba Jacobo es lo stat de perfectio e que altre millor ni mes perfetmodo de viure no pot esser e que tots los qui tal regla tinrane observaran aconseguiran lo stat de innocencia. E mes afferme e diu lo dit Urbano que ell no es tengut de prestar obediencia a persona alguna ni al Summo Pontifice salvo en allo que a si mateix per gracia divina li parra que no sia be fet e non en altra manera. E mes dix e afferme en son proces de la propria boca que ell atorgara lo Summo Pontifice tenir les forces e poder que lo glorios Sanct Pere vicari de nostre redemptor. Jesu-Christ ague quant ell veura que sia tornat al ver stament de perfectio lo qual es lo qui te e observa lo sobredit Barba Jacobo. Encara trobam en dit proces com lo dit Urbano temerariament diu e afferme que lo nostre molt sanct pare apostolich ni altres prelats de la Sancta Esglesia no tenen potestat alguna sino serven e tenen la vida e doctrina apostolica pero que vuy en dia tots son plens de peccats e per ço no tenen potestat alguna. Encara dix que cosa alguna que lo papa faça no val res ni te eficacia sino que sia confirmat per lo sobredit Barba Jacobo pero que creu que si lo papa mane a alguna persona que faça alguna bona obra que si la fara se salva en ella encara que lo Papa sia peccador. Mes avant trobam en dit proces e prova per confessio propria del dit Urbano e diu que quantes coses fa lo Papa no valen res ni tenen alguna eficacia (pone effcacia) e valor sino aquelles que per lo dit Barba Jacobo son confirmades dient encara que les coses que fa lo Papa com es dar indulgencias o altres gracies que als homens paren bones Barba Jacobo les confirma per la sua gratia. E quant al poder que nostre Senyor Deu omnipotent dona al Papa Quodcumque ligaveris super terram erit ligatum et in celis que ell ho creu pero que Barba Jacobo es Deu e no vol que les animas peresquen nis damnen. Per ço com a Deu confirma les coses que lo dit Papa fa. Es veritat que axi com hi hague ministres com foren Anna e Cayfas pera matar Jesu-Christ tanbe hi haura Papa e ministres pera matar aquest Barba Jacobo que es lo verdader allegant aquella auctoritat que diu Mundus gaudebit vos autem contristabimini et tristitia vestra revertetur in gaudium. E mes dix que ara en aquest temps sera molt prop la fi del mon e que lo dit Barba Jacobo sera lo pastor verdader unico per lo que diu aquella auctoritat Erit unum Ovile et unus Pastor e que acabat lo temps de aquesta Esglesia sera la fi del mon. E lo dit Barba Jacobo judicara los vius e los morts axi com es Deu verdader en trinitat Pare Fill e Spirit-Sanct. E que axi ho creu ell e que li tolenlo cap mil vegades e nel maten que may li faran creure lo contrari. E instruintlo en les coses de la fe Sancta catholica lo egregi doctor micer Rodrigo del Mercado del Concell de la general inquisitio e persuadint aquell ab moltes paraules de charitat ques volgues appartar de les errors e oppinions que te e ques tornas a la verdadera creença e doctrina de la Sancta Esglesia romana allegantli moltes singulars auctoritats catholicas lo dit Urbano respos e dixli. Ve vovis legis peritis qui tulistis clavem scientiae ipsi non introistis et eos qui introibant prohibuistis. E mes dix lo dit Urbano que la Esglesia romana que huy es finira e acabara son discus (discurs) e apres redundara en poder de Barba Jacobo e sos dexebles porten. Mes diu e afferme lo dit Urbano que axi com nostre Senyor Deu Jesu-Christ prengue carn humana del ventre virginal de la sacratissima Verge Maria axi com es ver fill de Deu axi en aquest temps es vengut en lo mon lo sobredit Barba Jacobo axi com a persona del Pare e ses incarnat encara que ell mateix sia Deu en trinitat. E mes diu lo dit Urbano que la Trinitat qui es Barba Jacobo açi en la terra es aquella mateixa que es en los cels e que nos pus trinitat en Deu sino lo dit Barba Jacobo. Encara trobam que lo dit Urbano afferma e diu Barba Jacobo esser aquell Angel del qual scriu e fa mentio lo Apocalipsi que vinra per la integra reparatio del humanal linatge e a ligar lo diable Satan en lo Abis. Mes avant diu e afferma lo dit Urbano que axi com Jesu-Christ redemptor nostre digue Anteguam Abraam fieret ego sum que axi es de dir del dit Barba Jacobo que axi fonch sempre en esser com Deu. Encara diu e afferma mes que lo dit Barba Jacobo sab totes coses encara que no haia apres scientia alguna e axi se ha a dir de ell com los juheus digueren de Jesu-Christ Iste litteras scit licet non didicerit. Mes trobam en lo dit proces com lo dit Barba Jacobo decebut per lo spirit maligne volent exposar e declarar aquell test de la Sagrada scriptura lo qual Jesu-Christ Salvador nostre dix Ego sum vitis vera et pater meus agricola est que aquell pater es lo sobredit Barba Jacobo lo qual es vengut en lo mon a dar testimoni del fill en forma de pages dient lo dit Barba Jacobo esser stat primer pages ans ques senyalas en la vida que fa e que es de una vila o poblatio prop lo Cramones en la Italia. E dix encara que lo dit Barba Jacobo es tot lo esser de la Esglesia plenissimament e molt temeraria diu e afferma lo dit Urbano que lo dit Barba Jacobo salva los juheus e moros e tots los infeels qui stan spargits per tot lo mon e aquells diu que batege els remet tots los peccats ab una benedictio de burla que diu en aquesta manera In nomine Patris et matris et filii et Spiritus-Sancti et Sancte Trinitatis filioli et filiolae et compatris et comatris et de lo fratre ab la sorore e de lo cosino e de la cosina. Mes diu lo dit Urbano e ab animo molt determinat diu e afferma que lo dit Barba Jacobo apres de alguns dias preicara per temps de tres anys e mig e que apres morralo dit Barba Jacobo degollat en la ciutat de Roma e en aquella hora tremolara lo cel e la terra e a cap de tres dies lo dit Barba Jacobo resuscitara de mort a vida e que apres de sa resurectio diu que veura (venra : vendrá) lo temps de la segona Esglesia e cessara la Esglesia romana e aquelles horas sera lo stament de perfectio e totes les gents portaran lo habit que ell dit Urbano porta e servaran la regla que ell te e serve pero que en aquelles horas nengu sera tengut de dejunar per que no ho hauran necessari pus seran en lo stament de perfectio. E mes diu e afferma lo dit Urbano hereticalment que en los predits lo dit Barba Jacobo administrara e mudara lo sacrament del altar que vuy en tota la Sancta Esglesia celebra e fara e mudara altre sacrament e manera de sacrifici e mes afferma e diu que essent en lo dit temps e stat de perfectio que desobre ha dit les dones concebran de sols abrassarse ab los homens e pariran sens mes ajustament de home de hon lo dit Urbano fa una conclusio e aquella afferma dient que si Adam no hagues peccat les dones hagueren concebut e parit sens ajustament de home. Mes avant trobam en dit proces com lo dit Urbano diu e afferma que lo manament que Adam trenca lo qual nostre Senyor Deu li havia fet que nol tranca per gola ni per menjar del fruyt segons alguns dien pero quel trenca per haver haguda copula carnal ab Eva sa muller. E mes diu que ell dit Urbano te aquest temps per temps de judici e que de quiscun jorn Barba Jacobo judica a tots los qui viuen en lo mon a quiscu segons les obres que fa o bones o malesdamnatissimament e bestial creu diu e afferma ab animo audacissim lo dit Urbano segons per sa confessio en lo predit proces consta que dins breus dies lo dit Barba Jacobo ha de venir a fer lo judici final com a Deu cum potestate magna et majestate e apres sen pujara en los cels ab sa humanitat que te assumpta. E diu que si les persones ignoran e no conexen al sobredit Barba Jacobo e les sues coses meravelloses per que son terrenals e no entenen les coses spirituals applicant aquell dit de nostre redemptor Jesu-Christ dient Si terrena dixero et non creditis quomodo si celestia dixero credetis? Encara diu e afferma lo dit Urbano que ninguna persona a la qual les coses sobredites seran vengudes a noticia nos poden salvar sens la creença de aquelles pero ques poden salvar entre tant que lo dit Barba Jacobo publique aquelles tals. Mes ha dit e affermat ab gran animo lo dit Urbano que tots los qui perseguexen a ell dit Urbano e a tots aquells qui porten aquell habit de sach son en stat e via de perpetual damnatio e pequen mortalment e que son ministres de Antichrist. E les quals errors e opinio hereticals e en altres que per no causar prolixitat se son omeses de continuar aci ha stat e perseverat lo dit Urbano ab animo deliberat per temps de quattre o cinch mesos detengut en los carcers del Sanct Offici de la inquisitio en lo qual temps amonestat per molts famosos homens de scientia axi en sacra theologia mestres com doctors en decrets e en dret civil axi ecclesiastics com seculars de la present ciutat de Barcelona james lo han pogut fer revocar de aquelles en grandissim perill e damnatio de la anima sua. Es veritat que apres alguns dies importunat per alguns qui en sa companyia segons diu eren ab molta apparentia de contricio lexats los habits del ficte apostolat que vuy porta e vestit de altres communes vestidures se representa en la scrivania del secret dels Sanct Offici de la inquisitio e agenollat en terra danant (se encuentra denant, davant, dauant) nos inquisidors o laltre de nosaltres presents los scrivans del dit secret dix aquestes paraules que ell era molt alegre per que nostre Senyor Deu ab sa divina bondat li havia feta gratia que havia coneguda la veritat e creu be e verdaderament tots los articles de la Sancta fe catholica contenguts en lo Credo in Deum pero que per los grans errors que ell ha tenguts e servats segons desobre es specificat dix que sempre plorarie de cor e cordialment e que tots temps plorara fins a la fi de la vida sua. E mes dix stant agenollat e les mans junctes que no volia demanar misericordia perque no era digne de demanar aquella ni de obtenirla pero que demanava penitentia e que li fos donada perque conexia ell haver granment peccat contra nostre Senyor Deu Jesu-Christ qui per rembre lo humanal linatge mori en creu. E dites les dites paraules fou manat tornar al carcer pensant que staria e perseveraria en sa confessio. E apres passats dotze o quinze dies lo dit Urbano lansades apart les vestidures que ensemps ab la conversio havia preses vestis les robes e habit que de primer stant en los errors predits portava e torna pus esforçadament a creure e affermar ab maior animo los errors que en la present sententia son specificats. E vist tot lo sobredit proces e totes les altres coses que veure e considerar se devian oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins ques stat renunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a maior cautela los assignam als presents dia e loch e ora haguda nostra delliberatio e madur consell ab persones de scientia e molta conscientia tenint nostre senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de nostra pensa del qual tots los justs e drets judicis proceexen trobam que devem pronunciar e sentenciar e declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia diffinitiva pronunciam sententiam e declaram lo dit Urbano prevere esser heretge e apostata de nostra Sancta fe catholica heresiarca dompmatista per la qual causa e raho del temps que commette los dits crims de heretgia e apostasia haver stat e esser de present de excommunicatio maior e anathema illaquat e ligat e que devem declarar segons que ab tenor de la dita nostra diffinitiva sententia declaram tots los bens de aquell del temps que los dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra haver stats e esser de present confiscats. E mes avant ab nostra present sententia e ab dit consell privam e per privat denunciam frayre Urbano de totes dignitats e benificis ecclesiastics e officis publics e de tots e qualsevol honors el liuram el donam a son ordinari perque aquell depose e degrade de tots ordens e graus ecclesiastics en la forma de dret statuida e ordenada.

Et incontinenti lecta et publicata per me Joannem Meya notarium et scribam officii Sanctae inquisitionis in secretis predicta sententia usque in hunc presentem passum et locum eo instanti supradictus frater Urbanus hereticus condemnatus fuit ductus per officiales et ministros Sanctae inquisitionis ad alium pulpitum sive sugestum constructum eo modo in dicta Regia platea Barcinonae in quo personaliter residebat et sedebat pro tribunali reverendus in Christo pater dominus Guillelmus Dei et apostolicae Sedis gratia episcopus Hypponensis indutus constitutus et ornatus vestibus et insigniis pontificalibus cum multis in dignitate positis canonicis presbyteris Sedis Barcinonae associatus dictoque Urbano flexis genibus coram dicto reverendo domino episcopo Hiponensi constituto prefatus reverendus dominus presul presente me supradicto Joanne Meya notario et scriba officii Santae inquisitionis testiumque infrascriptorum processit ad suam in scriptis proferendam depositionis et degradationis sententiam contra dictum

Urbanum presbyterum eamque tulit et illum per me prefatum notarium legi et publicari alta et intelligibili voce mandavit in hunc qui sequitur modum.

En nom del Pare e del fill e del Sanct-Spirit amen. Per quant a nos Guilem Serra (1: Aquest Guillem Serra era frare del orde de Sanct Francesch e volgue esser bisbe de Hyppona) per la gratia de Deu e de la Sancta fe apostolica bisbe de Hyppona consta per la sententia denant nos donada e promulgada per los reverends pares inquisidors de la heretica pravitat contra tu Urbano prevere e consta tu esser caygut en crim de heretgia e apostasia e esser heretge heresiarcha dompmatista e greument haver delinquit contra nostra sancta fe catholica e haver comes crim no solament gran mas encara molt damnable e danyos e en tanta manera greu e enorme que del dit crim per tu perpetrat no sols la divina Maiestat es offesa mes encara tota o la maior part de la congregatio dels feels christians ne es commoguda e scandalizada per la qual tu est fet indigne de tot offici e honra ecclesiastica. Per tant nos dit Guillem Serra bisbe predit per la auctoritat de Deu omnipotent Pare fill e Sanct-Spirit e per la auctoritat a nos comesa per lo molt Illustre e (doble e) Reverendissimo Senyor don Henrique bisbe de Barcelona de la qual en aço usam privam a tu dit Urbano de tot offici e benefici ecclesiastich perpetualment per aquesta nostra sententia en aquests scrits et deposam de dits officis e beneficis ecclesiastichs e axi pronunciam realment e actual e de fet segons la dispositio dels sagrats canones tu dit Urbano deure esser deposat e degradat.

Lata et publicata fuit preinserta sententia per supradictum reverendum dominum episcopum Hypponensem et seu de mandato suae reverendae dominationis lecta per me Joannem Meya notarium et scribam supra nominatum die veneris quinta mensis martii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septimo presente dicto Urbano apostata heresiarcha ac dompmatista condemnato presentibus ad predicta pro testibus vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus natione Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum doctore canonico Sedis Barcinonae officialibus reverendissimi domini Episcopi Barcinonensis magnificis Hieronymo Malet JauneFerrero Paulo Mas et Gaspare Serra doctoribus Guillelmo Cabanyelles Petro Michaele civibus Bernardo Casaldevol in artibus et medicina magistro Michaele Falco locumtenenti algutzirii Sancte inquisitionis Simone Falco mercatore Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele Ferrer cive et Michaele Joanne Artigo notario habitatoribus et civibus Barcinonae et aliis quampluribus in multitudine copiosa.

Qua quidem sententia sicut premititur lata et promulgata incontinenti praefatus reverendus dominus Episcopus Hypponensis presente me dicto Joanne Meya notario et testibus supra scriptis degradavit actualiter dictum Urbanum heresiarcham condemnatum in forma juris ab ordinibus per eum receptis et assumptis incipiendo ab ordinibus presbyteratus usque ad primam clericalem tonsuram inclusive quo sic degradato fuit ab illo ablatus habitus clericalis quem deferebat et indutus habitu et vestibus laycalibus seu suo proprio vestimento saqui sive de sacho per dictum reverendum dominum Episcopum et sic indutus dictis vestibus et desuper veste linea crocei coloris flammis igneis depicta et mitra in capite ipsius apposita fuit reductus in ingestu de quo exierat per ipsos ministros officii Sanctae inquisitionis.

His itaque gestis et peractis incontinenti de mandato dictorum reverendorum dominorum inquisitorum et vicarii generalis ego dictus Joannes Meya notarius et Scriba supra nominatus continuavi et legi partem et conclusionem dictae sententiae que est tenoris sequentis.

E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit Urbano heretge apostata domatista excomunicat privat degradat e despullat de tots officis e beneficis ordens privilegis e honors dessus dits puga ni dega fer sino desemparar e remettre aquell a la justitia e braç secular per tant ab la present sententia remettem e relaxam lo dit Urbano apostata heresiarcha dessus dit al magnifich mossen Guerau Dusay cavaller regent la vegueria de Barcelona de Golada
(+ Igualada, Egualada, Agualada) de Valles de Moya e de Moyanes per lo Rey nostre Senyor. Al qual requerim tant quant de dret devem e podem e no en altra manera que rebe lo dit Urbano per nos desemparat e remes a son for e juhi el pregam se haja be ab ell ab tota clemencia e pietat e moder (antes, 3 veces, modere) la pena en vers (también se encuentra envers y deves) lo dit Urbano e axi ley relaxam citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axi ho pronunciam declaram e sententiam per aquesta nostra diffinitiva sentencia en aquests scrits e per ells.

- Franciscus Pays de Sotomayor.

Lata fuit preinserta sententia per supradictos reverendos dominos inquisitores et Vicarium Generalem et seu de mandato suarum reverendarum paternitatum lecta et publicata alta et intelligibili voce in platea (plaza, plaça, plassa) vulgo dicta del Rey civitatis Barcinonae per me Joannem Meya notarium et in secretis officii Sanctae inquisitionis scribam die veneris quinta mensis martii anno a nativitate Domini millessimo (pone millesi - salta linea - simo) quingentesimo septimo presente et audiente prefato Urbano heretico condemnato degradato praesentibusque ad praedicta pro testibus vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus natione Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum doctore canonico Sedis Barcinonae officialique reverendissimi Episcopi Barcinonensis magnificis Hieronymo Malet Joanne Ferrero Paulo Mas et Gaspare Serra doctoribus Guillelmo Cabanyelles Petro Michaele civibus Bernardo Casaldevol in artibus et medicinae magistro Michaele Falco locumtenente algutzirii Sanctae inquisitionis Simone Falco mercatore Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele Ferrer cive et Michaele Joanne Artigo notario habitatoribus et civibus Barcinonae et aliis quampluribus in multitudine copiosa.