219. LOS AMORES IMPOSIBLES DE ZOMA Y MARÍA, Daroca

219. LOS AMORES IMPOSIBLES DE ZOMA Y MARÍA (SIGLO VIII. DAROCA)

Foto: Julio E. Foster

Conquistada Daroca por Tarik, uno de sus primeros alcaides fue Zoma, al que se le recuerda tanto por la torre de la mezquita que mandara edificar como por sus amores imposibles con la cristiana María. En efecto, cuando un día caminaba Zoma hacia la mezquita, se cruzó en la calle con una muchacha que iba a por agua. A partir de ese momento fue incapaz de orar con recogimiento ni de dormir con sosiego, pensando en la muchacha del ánfora. Al día siguiente, Zoma contó al santón Abú-Amer la promesa que hiciera de edificar una mezquita si Mahoma le concedía la fortuna de hallar una mujer hermosa con la que desposarse, hablándole del encuentro del día anterior y el sueño subsiguiente, en el que el ángel Azrael le presentaba a la joven a la par que unos genios del arte construían una pequeña pero hermosa mezquita.

El santón preguntó a Zoma si la joven era mora o nazarena, contestando éste que cristiana, lo cual dificultaba la posible unión, máxime siendo él la primera autoridad musulmana. No se arredró el alcaide y, confiando en que la podría convencer para que renunciara a su religión, comenzó a edificar la mezquita, que pronto estuvo finalizada junto a su bello minarete. Entre tanto, Zoma y María, sin que jamás mediaran palabra, buscaban todos los días el encuentro fugaz de la calle de la Gragera (Grajera), aunque sabían ambos cuantas cosas les separaban.

Todo continuó así hasta que un día un joven cristiano fue denunciado ante el alcaide de maldecir contra Mahoma. Si era verdad, significaba su condena de muerte, a pesar del levantamiento de la población mozárabe en su favor. El destino quiso que el presunto condenado fuera hermano de María, la joven enamorada de Zoma.

La muchacha, por salvar a su hermano, solicitó audiencia al alcaide, que desconocía el parentesco. Los enamorados se hablaban por primera vez. Zoma prometió a la joven salvar a su hermano si ésta accedía a ser su sultana favorita. La negativa significaba la condena, como así fue. No obstante, María le dijo a Zoma que si él se convertía al cristianismo sería su esposa. A pesar del amor, no podía haber acuerdo. La religión les separaba... Pero cuando María descendía llorosa por la escalinata del palacio, Zoma, que no podía resistir la pena de su amada, la llamó: «No llores más, tu hermano será salvo». Y María, agradecida y enamorada a la vez, cayó en sus brazos.

[Beltrán, José, Tradiciones y leyendas de Daroca, págs. 48-54.]

http://www.daroca.es/turismo/monumentos/iglesia-colegial-de-santa-maria-de-los-sagrados-corporales/

Nombrada Colegial en el año 1377, es Basílica desde 1890. Su primitiva fábrica fue románica, pero se amplió y remodeló en repetidas ocasiones durante la época gótica, rehaciéndose casi por completo, a la vez que se cambiaba la orientación de su cabecera a fines del siglo XVI. La iglesia actual se hizo entre 1585 y 1592, según trazas renacentistas, pero con tradición gótica y fue su constructor Juan Marrón. La puerta principal es obra de 1603, realizada por los canteros Laroza, Pontones y Aguilera. Es una iglesia de tipo de salón, de tres naves con capillas entre los contrafuertes y cabecera con coro; igualmente se hizo un baldaquino a imitación del que se halla en el Vaticano. El grupo de la Anunciación fue esculpido por el zaragozano Francisco Franco en 1682. El coro y órgano pertenecen a la antigua iglesia y son obra del siglo XV. Este órgano está considerado como de los mejores de España y en él fue maestro el célebre Pablo Bruna. Del edificio románico -posiblemente construido sobre la Mezquita Mayor de Daroca una vez reconquistada la ciudad por Alfonso I en 1120- sólo se conserva el ábside orientado hacia el este, una ventana del crucero y la moldura con ajedrezado del primitivo lado del Evangelio. Su cabecera corresponde con la actual capilla de los Corporales; opuesta a ella, la puerta principal, del Perdón. Es obra de los últimos años del siglo XII y de los primeros del XIII. Llama la atención, al exterior, el particular sistema de montar el tejado, sobre modillones que apean en arquillos. La puerta del Perdón presenta en su tímpano la visión del Apocalipsis: Cristo triunfante entre el sol y la luna, y ángeles que portan los instrumentos de la Pasión; es adorado por la Virgen y San Juan, que interceden por los hombres, los cuales son despertados de sus tumbas por ángeles trompeteros. Es obra del siglo XIV que fue remodelada arquitectónicamente en el siglo XV. La torre es de piedra sillar, obra de 1441, costeada por doña María, la mujer de Alfonso V, y enfunda otra anterior, mudéjar, de los siglos XIII y XIV. CAPILLAS En el interior de la iglesia, comenzando a la mano derecha de la entrada, se suceden distintas capillas. La primera, la capilla del Patrocinio, está cubierta con bóveda estrellada, acogiendo un retablo con mazonería renacentista, obra muy posiblemente de Juan de Palamines, en cuyo interior destacan grupos escultóricos policromados con figuras y relieves en alabastro, representando el Nacimiento de Jesús, la Coronación de la Virgen y la Adoración de los Reyes entre otros, todo obra del s. XV. A ambos lados se encuentran la sepultura en alabastro de una canonesa de Rueda, obra de finales del s. XV, y el sepulcro bajo arcosolio de un caballero yacente en sarcófago de rasgos renacentistas y ángeles góticos. La capilla se cierra con una verja del s. XVI. Sigue la capilla de la Anunciación, mandada construir en 1609 por Pedro Terrer de Valenzuela. El retablo es obra de Juan Miguel de Orliens, concluído el 31 de octubre de 1609 dentro de un estilo romanista. En los muros laterales aparecen pinturas relativas a Melquisedec y Moisés. En las cuatro trompas aveneradas de la capilla se representa a los cuatro Evangelistas en altorrelieve, obra también de Orliens. En el pavimento está la lauda sepulcral de bronce perteneciente al arzobispo Terrer de Valenzuela. La verja que cierra la capilla, de bronce dorado con las armas de los Terrer, es obra del rejero de Zaragoza Juan Blanco con diseño de Juan Miguel de Orliens, quedando manifiesta la colaboración del escultor en la concepción total de la capilla. La tercera, la capilla de los Corporales, es la antigua cabecera de la iglesia románica. Es una afortunada (y rara en España) construcción de tipo franco-flamenco. Toda la capilla forma parte de un conjunto unitario con decoración gótico-flamígera, siguiendo el concepto de capilla-relicario, donde se custodian los Corporales. Parece que se empezó por encargo de Juan II de Aragón y se terminó con el Rey Católico; en ella pudo trabajar el escultor darocense Juan de la Huerta y asimismo Pere Johán, que trabajaba en el retablo de La Seo de Zaragoza. A finales del siglo XVII se abrió el óculo que sirve de ostensorio y se pintaron las figuras con ribetes y lunares dorados. Llaman la atención los relieves que narran la historia del milagro de los Corporales, con un hábil y gracioso trabajo lleno de detalles documentales de la época. Acto seguido nos aparece la capilla de Santa Ana, resto del edificio medieval y lugar por donde se entra a la sacristía. Fue posesión del señor Esteban Lop y sus descendientes. Son de interés las cinco laudas sepulcrales que aparecen en el pavimento. Linda con ésta la capilla de Santo Tomás, edificada en la reforma del siglo XVI y entregada al canónigo Salvador Bádenas. El altar principal es del siglo XVIII. A ambos lados, los retablos de San Juan Evangelista y de San Joaquín y Santa Ana, obras platerescas del s. XVI, este último mandado hacer en 1586 por Francisco Balaguer. La siguiente capilla, hoy dedicada a San Miguel, en un principio fue llamada de Nuestra Señora la Coronada, pues tuvo el retablo y la imagen de la Virgen Goda, trasladada allí en el s. XVII cuando se hizo la capilla de los Terrer. Esta Virgen, obra del s. XIII, se expone en el Museo de la Colegial. Actualmente la capilla la ocupa el retablo de San Miguel procedente de la iglesia del mismo nombre, obra gótica de estilo sienes realizado a fines del siglo XIV. A ambos lados contemplamos el retablo de la Magdalena (siglo XVII) y el lienzo de San Jerónimo en el desierto (siglo XVI). Dejando a la derecha la entrada al Museo, penetramos en la capilla de la Purísima. Su interior acoge un retablo del s. XVII. El muro se abre lateralmente comunicando con el coro, situado en el centro de la cabecera del templo, en el que destaca la sillería capitular de madera, perteneciente al templo gótico, obra del fustero zaragozano Juan Lañes, realizada entre 1494 y 1495. Frente al coro se encuentra el Altar Mayor, de estilo barroco, inspirado en el baldaquino de San Pedro de Roma. Se compone de cuatro columnas salomónicas de mármol negro, colocadas en 1677, sobre las que descansa un entablamento con las imágenes de los cuatro Doctores de la Iglesia, rematado en cúpula calada con linterna similar y armas de la Colegial y del obispo Terrer, mecenas de la obra. El interior se completa con el grupo escultórico de la Asunción, tallado en madera blanca por los zaragozanos Francisco y Pedro Franco en 1682 y quizá no terminado hasta cinco años más tarde. Ya en el lado del Evangelio, comunicada con el coro, aparece la capilla de la Soledad con un retablo del siglo XVII. A continuación se pasa a la capilla del Cristo, que mandó construir mosén Domingo Moros, donándola en 1607. El retablo actual, con esculturas policromadas, data del siglo XVII. Ante él una serie de laudas sepulcrales. Por último, la capilla de San José, entregada a la familia Celaya, en cuyo frontal luce su blasón heráldico. El retablo, en madera dorada, pertenece al siglo XVIII. A ambos lados encontramos varios lienzos, representando uno de ellos a «San Jorge triunfando en la batalla de Alcoraz». Las pinturas de la cúpula las realizó Mariano Miguel en 1897.

17 DE ABRIL.

17 DE ABRIL. 

Presentóse el Señor Primogénito a los señores Diputados y Consejo, que estaban reunidos en consistorio, para manifestarles una carta que había recibido del Rey de Castilla, á mas de una credencial para cierta persona que no quiso nombrar, el contenido de cuya carta viene a ser, en resumen, lo que espresa el siguiente estracto de la misma.

Quod dictus dominus Rex Castelle ha haut gran plaer de la liberacio de la sua persona. E que haura la voluntat del dit Rey de Castella a sa guisa segons per obra ha mostrat e ja es vengut en Aranda e se acosta ença e de aço stiga en segur axi com de si mateix.
La creença en efecte havia aço que hoida la liberacio sua lo dit Rey de Castella hague gran plaer e se oferia al dit Senyor Princep sencerament e metre per ell persona e bens e tot son stat segons ja li havia trames a dir per Gonçalo de Caceres.
Com Pero Vaca es anat per tractar liga la qual vol lo Senyor Rey Darago per castigar alguns seus rebelles e que tambe ell li ajudara a castigar los seus de Castella.
E per seguretat de tot aço ofir paper blanch hi encara trametra sa muller e fills e si aço no baste ira en persona ab quatre o cinch milia de cavall.
Pero que tot aço no contrestant al tramet al dit Senyor Princep que negun partit pendra ab lo dit Rey son pare e que aço tingue per article de fe.
Item lo exorte que valentment prosiga son proposit ab los cathalans e que attene a cobrar lo regne de Navarre que per ço ell se acosta a Soria per esser prest e a tota sa voluntat.
Item com per be concloure aquests negocis li par molt necessari se vejen ensemps e que lo Senyor Princep elegesca lo loch e que loy faça asaber que tentost cavalcara ab V o VI cavalls e XX homens a peu e mes si mes sera mester.
Item que per grans ofertes que al dit Senyor Princep sien fetes se guart de veure ab son pare puix coneix lo amarch esser amagat sots la dolça capa.
Item que te IIII mil rocins ultra los que son en la frontera axi que no stiga per fretura de gent de fer lo que es necessari.
Item que tantost envia a dir al conestable e comendador Sayavedra lo que vol que facen car ja tenen manament sens consulta star a tota ordinacio del dit Senyor Primogenit.

Habiéndose reunido otra vez, por la tarde, los señores Diputados y Consejo, al objeto de hablar de la referida carta, no se tomó ningún acuerdo respecto de la misma, y en lo tocante a la conclusión definitiva de los capítulos, determinóse que la cantidad señalada al infante don Fernando fuese de doscientas mil libras, y se consignase que no podía pasarse de esta suma, nombrándose, por fin, una nueva embajada de tres individuos de cada brazo, los cuales debían agregarse a los otros embajadores ya enviados, para presentar a la Reina las habilitaciones hechas en contestación a las que dicha Señora había antes remitido; después de lo que, prestaron los referidos embajadores el acostumbrado juramento.
Siguen las cartas que se recibieron o enviaron en este día.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya e altres congregats en virtut de la comissio de la cort en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors. La oquesio de aquesta es per que la Senyora Reyna nos a tremes fossem a sa Excellencia e com som stats ab ella nos a dit com la Majestat del Senyor Rey li a tremes Johanxo manantli que promptament sia a sa Majestat significantnos que la causa de la cuyta de la Majestat del dit Senyor es per quant sertament lo Rey de Castella es Almesan (Almazán) e ve en la frontera e la Majestat del Senyor Rey deslibera partir de Çaragoça e tirar la via de la frontera e que per aquesta causa sa Senyoria sta en molta congoxa e deya a nosaltres prenguera a servey de continent vos scrivissem per sollicitar que lo mes prest sia possible la resposta dels capitols sia asi. Per que de present aguts aquells puixa partir per que nosaltres vist lo perill de sa partida e los irreparables dans ques seguirien sa Senyoria partir. E aquestes feynes restar sensa ultim apuntament nos a peregut ferne noticia a vostres reverencies axi com es degut les quals nos manen lo que plasent vos sia. Dada en Vilafrancha dijous a VIIII ores de nit. - A vostres manaments apparellats. - Abat de Poblet. - Johan Çabastida. - Thomas Tequi.

Al molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi magnifichs e honorables senyors. Per multiplicades letres vos he scrit me avisasseu de les coses occorrents per jo ordonar del exercit o alguna part daquell e aquell ordonat mi pogues partir e jatsia vosaltres no ignoreu com mon star aci es de mes dich per res qui a la honor del Principat se sguarda e sapiau cuanta fretura fas aqui en les fahenes mies segons amplament informar vos poreu ab lo egregi comte de Prades gendre meu e axi fos degut deguesseu mes cuytar del que feu en ferme la resposta veix que fins aci nou haveu fet. Yo per ço vos prech prest haja vostra resposta e resposta daci a divendres primer vinent per tot lo jorn altrament no obstant qualsevol consultes vos haja fetes dissapte Deus volent de mati jo lexare lo exercit aquell qui hi sera ni hi restara a mossen lo veguer de Barchinona segons ab vostres letres a mi hi a ell haveu scrit e no curare pus sperar ni atendre segons fins a vuy he fet si la gent sen ira o aturara e vuy no seria a mi ja poderlos tenir e ab tant senyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Trinitat Sancta sia en guarda vostra. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Sentintse com aquests senyors daquesta ciutat fent un suposit que lo exercit qui aci aturara si restara per guarda de la ciutat e no per pus volen que aquell deu esser governat e regit per los pahers e consell de Leyda e no per mi. Lo que creureu fer nos pot ni vosaltres ho fareu com jatsia lo logiç del dit exercit qui restara per ordinacio vostra sia de present aquesta ciutat e axi sia degut gordau aquella. Pero la causa final e principal e per que jo reste aci es continuar e prosseguir lo proces del so matent com mils de mi saben vostres reverencie e magnificencies. E per ço placieus en aço provehir e atendre no obstant qualsevol letres los dits pahers vos scriuen. E si de mi vos plaura res ordonar scriviu e sera fet. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCC sexanta hu. Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona. 

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran providencia. En dies passats algunes vostres letres he rebudes ab les quals manaveu a mi per quant haviets entes a dir alguns fahien o venien contra les delliberacions fetes en vostre consistori jo men entremetes e vostres savieses ne certificas e particularment ne rebudes algunes altres tocants als dits afers sobre les quals contra Nuguet de Foxa he presa certa informacio la qual a la saviesa de vosaltres ab altra mia letra he tramesa sobre les quals letres e contengut en aquelles he delliberat fer la present ab la qual vostres grans savieses certifich que contra la crida a instancia e ordinacio vostra feta e publicada en la present ciutat serien fetes assats grans novitats dins la ciutat e bisbat de Gerona entre altres lo jorn de Pascha propassat de mati ans de die fou donada una gran bastonada al cap den Narcis Ferran botiguer anantse confessar al peu de la scala de Predicadors de aquesta ciutat lansantlo per terra el nefraren greument de que ha passat perill de mort per la qual cosa vuy jo he feta certa requesta al oficial ecclesiastich lo qual segons jo som imformat havent cert vestigi del cas ha comensat inquirir contra alguns quis dirien esser hi culpables requerint lo que aquells que trobara culpables a les dites nafres prengue e presos detingue fins tant vostres savieses ne sien certificades. Mes avant divenres proppassat ses seguit que dintre la iglesia de Teranous prop Navata hore de vespres alguns han degollat e mort mossen Johan Roure prevere domer de dita sgleya (iglesia más arriba, sgleya ahora) de que vuy mossen Anthoni Corbera prevere procurador fiscal del senyor bisbe per quant es fet contra dita crida e delliberacions de vostre consistori me ha feta denunciacio migensant carta publica. Altres cassos sich han fets deshonests de nafres e batiments dins lo bisbat apres dita crida de que molta gent de paraula me fan gran querela dient que si per vosaltres o per vostre instancia non es feta rigorosa axequcio totes vostres ordinacions seran menyspresades e per no res haudes de les quals coses totes vostres grans savieses certifich. Encare mes mossenyors per quant se los diners dels acordats haveu manat tornar aqui vos plassia rescriurem si los acordats de aquesta ciutat en lo exercit del General staran daquiavant acordats o no. Aço dic per tant com alguns dels dits acordats fins assi se son alegrats de guiatge en no paguar llurs deutes allegant se guiats segons la crida feta de les quals coses tots signatment si los dits acordats restaran guiats o no e si guiats restaran fins a quant temps les savieses de vosaltres suplich me vullan rescriure e manar quen fare. Scrita en Gerona de mon segell segellada a XIIII de abril lany de la nativivat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat F. Sent-saloni (en dos páginas, con guión) diputat local de Gerona.

Se enviaron el mismo día, las siguientes cartas.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra de XV del present havem rebuda a la qual vos responem que segons per altres vos havem scrit nos plau molt vos ne vingueu de continent si ja no sou partit e haurem plaer fosseu aci. E no pus sino que la Sancta Trinitat sia en guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.- Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino Arnaldo Guillermo Pastor vicario Barchinone. (Veguer, vaguer, Arnau Guillem Pastor)
Molt honorable mossen. Per alguns sguards volem que En Johan Vidal de aqueixa ciutat de Leyda lo qual era conestable de XXV homens de peu en lo exercit stant a Fragua (Fraga) haja la matexa o altra semblant conestablia mentre lo nombre dels cinch cents homens restara en aqueixa ciutat. Perque provehim en totes maneres que la cosa passe juxta la voluntat nostra e que no y haja falla. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer lo veguer de Camprodon.
Honorable senyer. Com per lo pacifich stat de aquest Principat siam curosos en les coses que poden portar pacificacio per tant vos pregam vullau guiar En Bernart Gironella de Olot e Pere Senten de parroquia de Moyo per benefici de pau car som avisats ells han voluntat e basten a pacificar la bandositat que han ab En Gratacors de parroquia de Tonaya e ab en Reig de Pampalona. Atteneu empero que los dessus dits facen lo degut circa la dita pacificacio a fi que a ma del dit guiatge inconvenient nos seguesca. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Vostra letra havem rebuda feta a XV del present mes a la qual vos responem que la nostra intencio es qne per alguna via nos sia derogat al proces del somatent del qual vos sou mester e que lo govern de la gent de aqueix exercit sia donat a vos segons vos havem scrit e pero en lo regiment de la dita gent del dit exercit quant tocas a fer algun acte darmes volem ens par en tal cas hajau consell de don Felip de mossen Foixa e den Bernat de Marimon e del paher en cap e de altres si hi haura queus havem dats en consellers a fi que les coses que en lo dit cas haurien a fer fossen fetes ab bon consell e delliberacio. E sia mossen molt magnifich la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverent e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt reverend e magnfichs senyors. A nit per gracia de nostre Senyor Deu aquest consistori ensemps ab lo consell de aquesta ciutat concordablament ha feta deliberacio de totes les coses que han a reportar a la Illustrissima Senyora Reyna sobre los afers occorrents. Les quals coses Deu volent dema per certs embaixadors aci elegits e qui aqui seran tramesos seran referides a vostres reverencia e magnificencies per tant que per vosaltres e per aquells ensemps a la dita Senyora Reyna sien per part de aquest Principat explicades. Aço vos sia avis per ferne paraula a la dita Senyora Reyna. Tot lo restant sebreu particularment per rellacio dels dits conembaixadors vostres. E tingueus molt reverent e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Als molt reverend e magnifichs senyors lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per obtenir lo fi desigat de aquests afers son stats ordonats e composts certs replicats a les respostes per la lllustrissima Senyora Reyna feta als capitols per aquest Principat demanats al Illustrissimo Senyor Rey per los quals replicats presentar e dar a la dita Senyora Reyna ensemps ab vosaltres son stats elegits embaixadors los molt reverends pares en Christ lo senyor Archebisbe de Terragona lo senyor bisbe de Barchinona mossen Jofre Serrahi canonge cabiscol e sindich de Gerona lo egregi comte de Prades e lo noble vescomte Dilla e de Canet e los magnifichs mossen Luis Xetanti conseller de aquesta ciutat mestre Marti Pere
ciutada e sindich de Gerona en Guabriel Vivet ciuteda e sindich de Vich. Los quals de les coses que de part nostra tots haveu a dir e explicar a la dita lllustrissima Senyora Reyna son a ple informats eus diran e comunicaran. Pregam e encarregamvos donchs molt stretament los doneu plena fe e creença e tots ensemps vos hajau en la condicio e maneix de aquests afers segons en lo memorial e replicats se conte e de tots comfiam. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Dirigitur domine Regine.
Illustrissima e molt excellent Senyora.
Per referir dir e explicar a la Excellencia vostra la final delliberacio feta per nosaltres en nom de aquest Principat sobre totes aquelles coses que son stades vistes sguardar a servici de nostre Senyor Deu e del lllustrissim Senyor Rey e de vostra Excellencia e benefici tranquillitat e repos de la cosa publica de aquest Principat son a vostra Excellencia per part del dit Principat tramesos e als reverend e magnifichs lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui los quals ja son ab la Excellencia vostra embaixadors per lo dit Principat aggregats los reverendissimos egregi nobles magnifichs e honorables los archebisbe de Terragona bisbe de Barchinona e mossen Jofre Serrahi canonge e cabiscol de la seu de Gerona e sindich del capitol de aquella comte de Prades vezcomte Dilla e de Canet e Bernart Guimera donzell mossen Luis Xetanti conseller de Barchinona mestre Marti Pere ciutada e sindich de la ciutat de Gerona e En Gabriel Vivet ciutada e sindich de la ciutat de Vich. Los quals ab los dits altres embaixadors totes les dites coses a vostra Illustrissima Senyoria explicaran. A la qual humilment supplicam vos placia donar plena fe e creença per lo servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e tranquillitat repos e benifici de aquest Principat fer en e sobre les dites coses segons la clemencia e humanitat e virtut de vostra gran Senyoria nosaltres e aquest Principat speram indubitadament. La Sancta Trinitat lllustrissima e molt excellent Senyora tinga en sa proteccio vostra lllustrissima Senyora la qual de nosaltres man tot ço que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - De vostra excellent Senyoria. - Humils vassalls e subdits et cetera. - Los diputats del General e consell et cetera.

Siguen las respuestas o modificaciones hechas por la Reina a los capítulos que, por parte del Principado, le fueron presentados, las quales entregó dicha Senyora a los mencionados embajadores.

Respostes e modificacions fetes per la Serenissima Senyora Reyna als capitols qui li son stats donats lo dijous sant que comptavem dos del present mes de abril del any Mil CCCCLXI per los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e per part llur per lo venerable e magnifich lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida e en Thomas Taqui missatgers de aquells. Les quals modificacions e respostes e cascuna de aquelles fa la dita Senyora per via de parer com encara non haja consultat ab la Majestat del dit Senyor Rey. Creu empero e spera en la clemencia e ajuda de nostre Senyor Deu e en la molta virtut humanitat e liberalitat de la prefata Majestat que per medi e intervencio sua e per respecte e supplicacio del dit Principat la sua Serenitat ab les modificacions e respostes seguents se conduiria a complaurels en la qual cosa la dita Senyora Reyna enten a treballar quant li sia possible.
Al primer capitol respon la dita Senyora per via de parer que jatzia (jatsia, jat sia) per algunes causes de les quals la prefata Majestat havia algunes informacions aquella sia stada moguda a fer la detencio de la persona del Illustrissimo Princep fill seu e dubtas la liberacio de aquell demanada per lo dit Principat no fos a dan de sos regnes e terres si promptament fos stada executada majorment speiant e havent en voluntat de proposit lo dit Senyor Rey fer la dita liberacio ensemps ab lo dit Principat e altres regnes a sa Majestat subjectes e reposar totes coses a servey de Deu de la sua Serenitat e benifici e repos de tots los dits regnes e per la dita occasio hagues algun tant a molestia lo que per lo dit Principat a soles ab gran instancia li era demanat e supplicat. Empero vista la singular intencio dels cathalans e que la causa de llur supplicacio e demanada es stada per aquell propri desig que la sua Majestat tenia e de present te ço es conservacio de la sua prosperitat sperant que axi com fins avuy ab molt fidelitat e gloriosament tots los passats en lo dit Principat ho han fet ho faran los dits cathalans e segons virtuosos e fidelissimos vassalls duen fer a son Rey e Senyor conservant li la dignitat reyal la dita posteritat lo honor e reputacio seus a gloria e honor de nostre Senyor Deu e servey de dit Senyor Rey repos e benifici dels seus regnes e Principat la dita Senyora Reyna creu que essent concords de les altres coses lo dit Senyor haura per fermes e plenariament atorgara e algun dubte no posara ne comportara que per algun altre vassall ne subdit seu hi sia mes en totes les coses en lo dit primer capitol contengudes en la forma e manera que scrites e posades son e axi ho prometra e otorgara. E si algun Rey o altre Princep o Senyor a la condicio e Excellencia sua egual volia significar e lo contrari sostenir per aquestes coses e altres lo honor e fidelitat dels dits cathalans concernents sera presta e apparellada la prefata Majestat la vida lo stat e bens seus exposar e metra tantes vegades com necessari sera la qual cosa afirmativament e no per via de parer la dita Senyora Reyna procurar ofir e spera obtenir. E no resmenys del que tocara a poder fer a la dita Senyora Reyna per lo honor e fidelitat dels dits cathalans per la molta obligacio quels te ofir metrey tots sos bens vida e stat. Empero per via de parer enten la dita Senyora Reyna que la dita approvacio de les coses scritas e contengudes en lo
dit primer capitol sien enteses de tot lo que es stat fet e exequutat per los dits cathalans fins a la ferma e stipulacio dels dits capitols. E quant se sguarda en les coses de avenir e ques porien seguir tals e semblants de aquestes lo que a Deu no placia que al dit Principat reste en sa força e valor poder usar de tot ço e quant los es permes per les constitucions usatges pratiques costums privilegis e libertats. E per semblant la prefata Majestat reste en tot son dret e justicia axi com si res dels dessus dit nos fos seguit e axi mateix lo dit Principat.
Al segon capitol parlant de don Johan de Beamont respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu sera contenta la dita Majestat de condecendre a la supplicacio dels dits cathalans.
Al terç capitol que parla de punicio e castich dels consellers e oficials de la Majestat del Senyor Rey respon la dita Senyora Reyna per via de parer e diu que de grandissima e inextimable admiracio es que aquells qui degudament e pertinent a la sua Serenitat han consellat e exercit son ofici en loch de premi e remuneracio lo contrari hagen a reportar ab nota de infamia e ignominia. Ço es que sien privats de tots los oficis que regeixen e sien reputats per indignes e inhabils et cetera. E per ço prega la dita Senyora los dits cathalans hi vullen pensar e imaginar. Segons de tals e tant fidelissimos vassalls com ells son la prefata Majestat e la sua Senyoria indubitadament confian.
Los quals cathalans lo dit Senyor te e vol tenir per axi acostats e afixos a la sua Serenitat tant com qualsevol altres. E per ço pensen e encarguen los dits cathalans e demanen per gracia quant de la dita Majestat volran puys sien coses al servey seu a la honor e dignitat sua a benifici de la cosa publica de sos regnes e terres concernents.
Car sens dubte algu se stima les obtendran. E considerat lo dessus dit e que james los predecessors de la dita Majestat ne aquella no acostumaren de levar oficis sens demerits e procehint hi proces o pur de bona equitat fer nos deu e stima la dita Senyora Reyna que al dit Senyor parria congoixosa cosa haverlosne a remoure tots segons es demanat pero que creu la dita Senyora que lo dit Senyor condecendra a una de dues coses. La primera que als oficials qui han mal regit e exercit sos oficis demanant devant aquell si voldran fer instancia los sien fets processos los quals se creu la dita Majestat fara regorosament e segons atrobaria per sos demerits aquella oferta e premetra punir e castigar axi en persona com en privacio de sos oficis si ho merexeran.
E si aquesta nols plasia la segona es que vullen nomenar quals oficials volen que sien remoguts pero sens nota de infamia car per la molta afeccio que la dita Senyora Reyna porta al dit Principat se treballara es fatigara en supplicar la prefata Majestat que de alguns los vulla complaure. En qualsevol manera de les dites dues coses la sua Serenitat creu provehira dels dits oficis a persones dispostes e virtuoses segons la condicio qualitat e importancia dels oficis requerra.
Al quart capitol que comença item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres et cetera com no faça ne sia als sino la prefaccio disponent los bens que fa la justicia e done disposicio al ques deu fer per lo benifici de aquella no ha necessari resposta alguna o satisfaccio.
Al cinquen capitol parlant e disponent del canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors dels portants veus de governador en lo Principat de Cathalunya e comdats del Rossello e de Cerdanya disponent la primera part del dit capitol que los dits oficials hagen de esser nats e naturals e vers domiciliats dels dit Principat e comdals de Rossello e de Cerdanya per via de parer respon la dita Senyora Reyna que separat mes del que son separats en oficis monedes e altres coses los regnes de Arago e de Valencia e lo
dit Principat de Cathalunya no li par servey de la Majestat del Senyor Rey ne benefici de la republica de aquells. Car otorgant lo contengut en lo dit capitol los dits dos regnes no volran esser de menor condicio del dit Principat e per semblant ho demanaran e per conseguent la dita Majestat no solament en aquest Principat perdra aquesta preeminencia mas en los dits dos regnes. La qual cosa se creu lo dit Senyor no squivara com clarament se vees esser benefici de la dita republica per la qual tota vegada postposaria son interes particular. A la oferta que fou de stipendiar per ferse mils e pus prest la justicia los dits oficials exceptat lo assessor del dit governador de Cerdanya creu la dita Senyora que lo dit Senyor ne sera content e ho haura per accepte. A la part que comissions de causes atturar los dits oficials nos puixen et cetera e per semblant que no puixen acceptar donatius o subornacions (sobornos) et cetera para la dita Senyora sia bona e singular ordinacio e creu sera accepta a la prefata Majestat e en ferles hi passar o condescendre treballara la dita Senyora Reyna no solament per respecte del dit Principat al qual no poch desija complaure mas per benifici de la justicia. Pero creu la sua Serenitat que per respecte que lo dit stipendi dels salaris dels dits oficials es a beneplacit de la cort o corts sia extint lo present capitol tan com lo Principat cessara de pagar lo stipendi e tota vegada que lo Principat tornara a pagar aquell lo dit present capitol romanga e ste en sa força e valor.
Al sisen capitol parlant que la Majestat del Senyor Rey son primogenit sos loctinents e los dits portants veus de governador de per si no puixen fer comissions et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que par molt nova cosa que mes facultat e preheminencia sia donada ne tanta als dits portants veus de governador com a la prefata Majestat a son primogenit e loctinents los quals molt a tard son altres que de la casa e stirpa reyal. E no resmenys que los dits canceller vicecanceller e en son cas lo regent la
cancellaria hagen facultat e prerogativa de fer les dites comissions sens la dita Majestat son primogenit e loctinents e que aquella e aquells sens los dessus dits no puixen fer les dites comissions ne alguna per important que sia en cas coneguessen appassionats los dits oficials que es ver semblant que ho deurien e porien esser pus tost que no la dita Majestat e son primogenit los quals si lo dit capitol primament e a la letra es entes ni a soles ni acompanyats dels dits canceller vicecanceller e regent no porien ni deurien fer alguna comissio si lo dit capitol era atorgat segons jau a la letra sens alguna interpretacio. E per ço creuria la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat se conduiria atorgar lo dit capitol exceptat que a la sua Serenitat e a son primogenit restas libertat en casos de necessitat e que veessen los dits oficials algunes causes de justicia appasionats de fer les dites comissions car per gracia de nostre Senyor Deu son dotats de tanta prudencia e experiencia de semblants negocis que conexeran axi la suficencia dels juristes e integritat de aquells com los dits oficials quia cor Regis in manu Dei est. Pero la dita Senyora Reyna ab bona voluntat treballara supplicara e persuadira la prefata Majestat que li placia esser content de atorgarlos lo dit sisen capitol en cas que suppliquen que la sua Serenitat no puixa fer comissions ne los altres contenguts en aquells.
Al seten capitol parlant que los dits conceller (canceller, canciller) vicecanceller regent la cancellaria e assessors ans de usar et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que tot lo contengut en lo dit capitol li par sia just honest e rahonable e que creu sera accepte a la prefata Majestat el haura per gratissimo per lo singularissimo zel que te a la justicia.
Al vuyten capitol parlant sobre la observancia de constitucions privilegis usos e libertats et cetera per via de parer respon la dita Senyora Reyna que rahonable e justa cosa li par que aquelles deuen esser observades. Quant a les altres coses contengudes en lo dit capitol treballara e supplicara quant li sia possible ab la Majestat del Senyor Rey que li placia ferlos gracia de les coses contengudes en aquell.
Al noven capitol parlant que per les coses sobredites o alguna de aquelles en sdevenidor no sia fet ni engendrat tacitament ni expressa algun prejudici et cetera respon la dita Senyora per via de parer que lo dit capitol es just e rahonable e que creu la prefata Majestat entegrament lo passara sens alguna condicio ni modificacio.
Al deen capitol parlant que les persones que hauran lo exercici de la justicia sien dotades de sapiencia e consciencia e que exceptat lo canceller lo qual hage de tenir prelatura en lo dit Principat sien cathalans naturals e vertaderament domiciliats en Cathalunya et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer no contrastant que en lo cinquen capitol hi haja satisfet creu que la Majestat del Senyor Rey se conduira en cas de provisio faedora dels oficis de canceller e altres en lo dit capitol compresos provehir ne a cathalans havents sapiencia e consciencia pero que les dites provisions no haja de fer per obligacio mas de sa liberalitat principalment per lo servey de Deu e benifici de la cosa publica e per complaure al dit Principat. 

Al onzen capitol que parla de la primogenitura e governacio general respon la dita Senyora que creu e stima la prefata Majestat concordades totes les altres coses per complaure condecendre a llur supplicacio sera contenta fer e complir lo contengut en lo dit onze capitol.
Al dozen capitol de la loctinencia irrevocable e altres coses en aquell contengudes respon la dita Senyora per via de parer que no ignora lo dit Senyor que ço que los cathalans hagen fet per causa de la liberacio del Illustrissimo Princep son fill seria stat a bon fi fidelissimament fet pero sens dupte pendra gran admiracio de una semblant demanda axi de la loctinencia sobredicta irrevocable com altres coses no acostumades com no sapia occasio o causes perque car en la pensa del dit Senyor no hauria alguna sinistra intencio contra algu del Principat ni per res al mon volria cogitar tal cosa com fos contra Deu. E de aço poden esser certs los dits cathalans. Ne creura lo dit Senyor que procurant honor al fill ultra lo degut sia lunyar causes de dissensions o odis entre pare e fill. Tota vegada empero la dita Majestat confia que los cathalans satisfents a la sua innata fidelitat pensaran en conservar comunament e sens diferencia alguna lo honor axi seu com del dit lllustrissimo Princep son fill lo qual honor de aquell no sembla poder esser ben conservada si alguna derogacio o carrech es fet al honor del pare e jatzia la prefata Majestat no vees causa de dubte puys en sa fe reyal ell haja per degudament fet lo que es stat seguit com damunt es dit semblaria al dit Senyor que a la sua honor compliria e
seria pus decent en lo cas present no donar la dita loctinencia com la justicia pogues en altra manera esser administrada ço es per via de la governacio general eleginthi altres persones notables per oficials e la sua Serenital per molt complaure al dit Principat seria contenta aturarse en los altres regnes e terres e star en aquells fins tant que per los dits cathalans fos del contrari supplicat. E axi seria satisfet al honor del dit Senyor e a la bona e egual consideracio del dit Principat e tolta occasio de parlar e obrar als circunvehins los quals força moguts per algun mal zel volrien la destruccio de tots. E no solament del dit
Senyor e Principat mas dels altres regnes e terres la honor e defensio del qual Senyor e regnes seus no dubta la Serenitat sua virtuosament faran los dits cathalans com a fidelissimos e naturals de aquella e de la sua reyal corona e posteritat de que no sera fet poch servey a nostre Senyor Deu e a la dita Majestat e perpetua fama e renom en tot lo universal mon als dits cathalans (exceptuando América, que se descubre 31 años después). Encara la dita Senyora Reyna per via de parer diu que per lo amor que te al dit Illustrissimo Princep son fill e desig de complaure al dit Principat supplicara lo dit Senyor o traballara que per sa Majestat al dit Princep sia atorgada semblant loctinencia general del Principat de Cathalunya que per lo Senyor Rey don Alfonso de sancta recordacio al dit Senyor fonch atorgada.
Al XIII capitol parlant dels consellers que sien cathalans respon la dita Senyora Reyna per via de parer que puys les altres coses sien concordades creu sera contenta la dita Majestat fer resposta al dit capitol a tot util e benifici del dit Principat.
Al XIIII capitol parlant del lllustrissim Infant don Ferrando diu la dita Senyora per via de parer que creu que la dita Majestat sera contenta en son cas atorgar lo que atorgara ara al Illustrissimo Princep son fill e a la dita Senyora Reyna de tal capitol e supplicacio los resta no poch obligada els ho regracie ab quanta mes afeccio sab ni pot. Oferintse en son cas e loch no esserlos ne ingrata mas gratissima quant possible li sera. E quant a la successio de la corona reyal creu la dita Senyora Reyna lo dit Senyor Rey sera content puys sie sens prejuhi del dret del dit Illustrissim Infant e posteritat del dit Senyor Rey en son cas.
Al XV capitol del heretament fahedor al dit lllustrissim Infant don Ferrando respon la dita Senyora Reyna que per quant lo dit donatiu e heretament concerneix la persona del dit lllustrissim Infant don Ferrando son fill regracia molt lo contengut en lo dit capitol oferintse prompta a tot benavenir del dit Principat ut supra.
Al setzen capitol que lo dit Illustrissim don Ferrando sia acomanat als cathalans diu e respon la dita Senyora que al dit Senyor creu que plauria que confiant de la innata fidelitat e integritat dels cathalans los acomanara lo dit Illustrissim Infant don Ferrando fill seu regraciant a aquells la singular afeccio per ells demostrada. La qual la dita Senyora Reyna ja mes no oblidara nis delira de la memoria sua.
Al XVII capitol parlant del que ha sguard a la dita Senyora Reyna respon aquella regraciant als cathalans la bona voluntat que han e per efecte mostren a la sua Serenitat de la qual ab les altres coses los resta obligatissima.
Al XVIII capitol parlant que no puixa esser procehit contra los de la posteritat reyal respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira a haver accepte lo dit capitol ofir la dita Senyora Reyna supplicar lon e treballar que de aço los ne vulla complaura.

Al XVIIII capitol parlant que al dit lllustrissimo Princep per sa sustentacio sien donats dotze milia florins cascun any consignats en Sicilia ab los emoluments del Principat respon la dita Senyora Reyna que li par justa e decent cosa que aquell dega haver rahonable sustentacio com a Primogenit e segons les facultats que la prefata Majestat ha. E creu la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat sera de aquest parer e opinio e axi hi treballara per amor e contemplacio del dit lllustrissimo Princep e per complaure als dits cathalans. 

Al XX capitol parlant que la potestat dels diputats e consell reste et cetera segons en lo dit capitol se conte respon la dita Senyora que puys les altres coses sien concordades creu per la prefata Majestat sera provehit a contentacio del Principat.
Al XXI capitol parlant que si dubtes alguns occorrien os fahien en los presents capitols la interpretacio o declaracio de aquells hagen a fer los dits diputats e consell et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira que les interpretacions e declaracions dessus dites se hagen a determinar segons es acostumat en lo dit Principat quant es alteracio del seny de alguna constitucio com aço sia de semblant natura condicio o qualitat.
Al XXII capitol parlant de don Felip de Castro Ferrando de Bolea et cetera respon la dita Senyora per via de parer que creu plaura a la dita Majestat provehir a la seguretat de les persones e bens de aquells en amplissima forma de tot lo que hauran fet per lo Principat vel alias havent sguart a la liberacio o deliurança de la persona del lllustrissimo Princep. E aço tant com sera en facultat del dit Senyor Rey salves les libertats del regne de Arago.
Al XXIII capitol que parla de les forces e oficis del regne de Navarra que sien acomanadas e acomanats a persones notables aragonesos valencians o cathalans et cetera respon la dita Senyora Reyna que si aço se fahia seria rompre los seus privilegis e libertats del dit regne de Navarra que dien que oficis ni castellanies no sien donades sino a navarros e lo contrari no deu voler. Lo dit Principat nis creu que apres informat lo vulla ni lo demane car no serie rahonable cosa havent aquells tant pugnat e treballat per la conservacio de les sues libertats volguessen esser causa de fer rompre les libertats del dit regne de Navarra. Ne a la dita Majestat no seria honest ni degut per haverles jurades.
Al XXIIII capitol parlant que com les dites coses seran per la prefata Majestat atorgades e per lo Principat acceptades sien en les primeres corts confirmades et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par rahonable e creu que com tot sera portat a degut efecte e conclusio que la prefata Majestat condecendra al contengut en lo dit capitol.
Al XXV capitol que parla que los presents capitols no puixen derogar tacitament ni expressa a qualsevulla privilegis libertats et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par cosa rahonable e justa e que la prefata Majestat no creu si aturara e que per ella sera treballat quels ho atorga.
Al XXVI capitol que les coses ques hauran de fer per los dits diputats e consell se hajen ha fer per la major part ab expres consentiment de la ciutat de Barchinona respon la dita Senyora Reyna que puixs ells ne sien contents creu no menys ho sera la prefata Majestat en les coses que a sa Excellencia plaura atorgarlos.
Al XXVII capitol e ultim que les presents persones dels tres staments ecclesiastich militar e real se puixen aderir a lo opinio et cetera respon la dita Senyora Reyna que creu e presumeix que la prefata Majestat condecendra al ques demana e suplica per lo dit capitol.

E jatsia la dita Senyora per la fidelitat e integritat dels dits cathalans sia obligatissima en procurar tot util e benefici del dit Principat no resmenys per la singular voluntat e devocio la qual per lo dit Principat vers la sua Serenitat e coses sues es demostrada se ofir prontissima per conduir bon amor pau e concordia entre lo dit Senyor Rey e Illustrissimo Princep son fill e repos del dit Principat si necessari sera anar a la Majestat del dit Senyor e tornar en lo Principat e fer tot ço e quant per aquell e per la ciutat de Barchinona sera consellat. No dubtant qualsevol treballs fins a exposar e metrey la vida sua per tot util repos e benefici del dit Principat e singulars de aquell.

Siguen las modificaciones o réplicas hechas por los señores Diputados a las respuestas u observaciones de la Señora Reina, que anteceden.

Replicant ab humil reverencia los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya a les respostes e modificacions per la Serenissima e molt excellent Senyora la Senyora Reyna fetas als capitols per tranquilitat repos e benefici del dit Principat presentats a la sua gran Excellencia en nom e veu de la Majestat del Senyor Rey per los embaxadors a la dita Illustrissima Senyora Reyna per los diputats e consell o Principat tramesos dient molt humilment e afectuosa regraciant a la dita lllustrissima Senyora la bona afeccio e voluntat que la dita Senyora mostra haver al repos e benefici del dit Principat e poblats en aquell e ab molta reverencia los dits diputats consell e Principat accepten les ofertes per la dita prudentissima Senyora en la prefacio de dites modificacions e en altres parts de aquelles fetes e per lo desig que an e molt voler als dits benefici e repos los dits diputats e consell quant ab major afeccio e reverencia poden suppliquen la dita Senyora placia a la sua occulatissima Senyoria efectualment los desigats repos e benefici donar juxta la forma dels dits presentats capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent. E per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent e per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols que per les modificacions de la dita Senyora seria vist esser feta alteracio dien lo seguent.
Primo a la primera modificacio feta al primer capitol dien los dits diputats e consell que la salvetat e retencio começant empero per via de parer et cetera deu esser levada e aço per tant com salva la real clemencia portarie prejudici al Principat car lo dit Principat ha per ferm que en lo cas subseguit e tota vegada que en lo esdevenidor e seguis consemblant cas lo que a Deu no placia deu fer lo semblant per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda e atorgar ab la dita retencio serie vist no consentir que de justicia e deute de fidelitat fos fet perque suppliquen esser lo dit capitol fermat e atorgat sens la retencio.
A la resposta feta al terç capitol per la dita lllustrissima Senyora Reyna repliquen los dits diputats e consell que salva la reverencia predita com lo dit capitol haje dues parts la una la remocio dels oficials segons en dit capitol se conte la altra lo castich demanat dels mals consellants et cetera serie vist la primera part del dit capitol parlant de la remocio et cetera per repos e benefici del dit Principat deure esser atorgat per gracia per la real Majestat sens nota de imfamia dels remoguts o privats. La segona part com sie cosa demanada per justicia serie vist la Majestat real deure la simpliciter atorgar e axi ho demanen e supliquen.
A la resposta feta al quint capitol repliquen los dits diputats e consell ab la dita reverencia e humilitat parlant que lo dit capitol se deu simpliciter atorgar sens alguna modificacio. Empero habiliten los dits diputats e consell per quant los es vist esser axi necessari per benefici de la justicia que los mencionats oficials hajen per benefici de la justicia lo salari axi en Cathalunya com fora seguint la cort del Senyor Rey e que sia remoguda la clausula qui ho prohibeix. Quant al que es dit per la dita Senyora Reyna del beneplacit es vist esser de molta equitat e son contents los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora es posat.
A la resposta del sisen capitol dien los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora que salva la real clemencia es vist lo dit capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgar per tant com lo portant veus de governador no haura potestat de per si mas ab consell del assessor seu fer dites comissions.
Item que a les altres coses es vist esser pro satisfet per lo repos e benefici del dit Principat majorment que los dits oficials tot quant fan es en nom e persona de la Majestat real e totes hores e quant al Senyor Rey plau confereixen ab la sua Majestat.
A la resposta del vuyten capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol per bons e deguts respectes deu esser atorgat e veran contents los dits diputats e consell per servey de la Majestat real que sia modificat que ans de esser hagut per privat lo tal oficial contrafahent sia denunciat al Senyor Rey o a son loctinent. E si dins trenta dies apres la dita denunciacio no sera reparat lo contrafet als dits usatges e constitucions com en dit capitol se conte e remogut lo dit contrafahent de son ofici de la qual reparacio o remocio hage a esser feta fe als dits diputats e consell en tal cas sia provehit a la dita publicacio e altres coses juxta la serie del dit capitol.
A la resposta feta al dehen capitol dien los dits diputats e consell que per deguts respectes granment concernents lo repos del dit Principat es vist la Majestat del Senyor Rey deure otorgar simplament e sens modificacio lo dit capitol.
A la reposta feta al dotzen capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol juxta la sua serie e tenor deu esser simplament e sens modificacio alguna atorgat com les consideracions en lo dit capitol apposades sien molt rahonables e a laor de Deu e gran servey de la Majestat real e conservacio de la real posteritat e remocio de tots sinistres e inconvenients qui poguessen accorrer e a prohibicio de qualsevol no delante lo servey de la dita Majestat real lo qual los cathalans per lur innata fidelitat molt zelen. E no permetrien per lurs forces e poder que algu quisvulle fos entengues en fer deservey a la dita Majestat e posteritat concernents sues ans exposarien per aquestes coses e altres lo dit servey e conservacio de la dita real posteritat concernents lurs vides e fills e bens per satisfaccio de la dita innata fidelitat a la dita real corona deguda.
A la resposta feta al quatorzen capitol dien los dits diputats e consell que son contents de la resposta feta per la dita Senyora Reyna e de la modificacio per la dita Senyora opposada.
A la resposta al XXI capitol feta dien los dits diputats e consell que com la intencio dels dits diputats e consell sia stada es e sera a tot servey de la Majestat real e de la Senyora Reyna e conservacio de la posteritat real e repos gran del dit Principat es vist lo dit
capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgat.
A la resposta feta al XXII capitol parlant de don Johan Dixar e altres dien los dits diputats e consell quels seria vist salva la real clemencia lo dit capitol poder star o almenys per lunyar no sia contra les libertats del regne que sia modificat que la Majestat del Senyor Rey en les dites causes en lo dit capitol contengudes no puixa ni dega pronunciar sino ab e de consell de les persones per la dita Senyora Reyna e per lo dit Senyor Primogenit concordablament elegidores.
A la resposta feta al XXIII capitol parlant dels oficials e forces de Navarra dien los dits diputats e consell que per quant son informats que ara los dits oficis castellanies (castlán : catalán : chatelain) o forces o molts dels son en poder de castellans e gascons serie vist molt rahonable que sie consentit lo dit capitol com sta com sie a repos e benefici del dit regne.
(Eso, quitar a castellanos y gascones del reino de Navarra para poner catalanes, porque ellos lo valen.)
E volent lo dit Principat per obra comprovar la contumacia de la devocio que han e afeccio a la Majestat del Senyor Rey e augment de la sua real posteritat responent a la satisfaccio del capitol concernent lo heretatge del Illustre Infant don Ferrando e donant complament al dit capitol en aquella part que vacua era restada e paper blanc de la oferta e donatiu gracios e fan oferta los dits diputats e consell que haguda ferma compliment e afecte a les coses contengudes en los dits capitols seran contents esser donats dels bens e pecunies del a ops e efecte del heretatge contengut en lo dit capitol docentes milia lliures Barchinonenses ço es CC.M. lliures Barchinonenses distribuidores en e juxta la forma del dit capitol e no en altra manera. E la Illustrissima Senyora Reyna en senyal de la gran afeccio que lo dit Principat a la sua Altesa porta frustrada per la sua intercesio e bona obra no restara de algun servici.

Mandaron los señores Diputados, el mismo día, escribir la siguiente carta.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Elna.
Molt reverend senyor. Rebuda havem una letra de vostra reverend paternitat dada en Çaragoça a XI del present mes ensemps ab hun breu plombat del Sant Pare. La continencia del es no poch aliena a la intencio de la qual demostracio feta havia la sua Santitat e encara no concorda a la veritat dels fets e rectissima justa e deguda intencio de aquest Principat qui lo deute ha retut al honor de la real corona a gran laor de Deus Omnipotent servey e repos de la persona de la Majestat del Senyor Rey. Som certs tal altercacio en la Santitat del dit Sant Pare si en la sua pensa recayguda es prove a causa de informacions alienes a veritat fetes a la sua Santitat per mossen Francisco Ferrer en nom de la Majestat del dit Senyor e com a procurador seu lo qual molt presumptuosament e viciosa de aquest Principat publicament e privada e en presencia del dit Sant Pare ha parlat. No volem creure la Majestat del dit Senyor tals coses ordonar com sien granment desservey seu fins aci james en Roma o altra part fora lo real domini scrit o informacio feta no havem de les coses que occorregut han en aquest Principat. Pero si tant seran los cathalans incitats e forçats com lo dit Ferrer procura convendralos lur glorios nom que eternament posseeixen excusar e encare al dit Francisco Ferrer publicador de indegudes coses tal correccio procurar que altres no se atrevesquen de aquest Principat ab tanta insolencia parlar. (Saben amenazar mucho de palabra pero después en el ejército catalán se mueren de hambre y roban para comer, como hemos visto en textos anteriores).

Al sant Pare quant temps sera farem resposta de veritat Deus Omnipotent qui scrutador es dels coratges nostres proposits e voluntat clarament sab e veu ab quanta temor sua e obediencia rectament e justa havem nostres animos dirigits al degut ab molt amor e reverencia a la Majestat del Senyor Rey e al seu honor e james per nosaltres restara lo repos e tranquillitat de la sua real persona e de tots los regnes e terres subdits a la corona real. E per molt aço manifestar e per obres efectualment nostre desig e proposit mostrar havem tramesa embaixada solemne a la Illustrissima Senyora Reyna ab nostra clara final e deguda intencio la qual no dubtam sera aqui no occulta con los fundaments justissims causes e rahons de nostres capitols e peticions per ventura no se publicassen e per ço fos alguna cosa vista algun tant dificil sia certa vostra reverend paternitat que les causes e rahons de aquella facilima la fan e no hi ha cosa alguna qui fundament no haja de grandissima causa per al benefici e repos de aquest Principat e servey de la Majestat del Senyor Rey. E si dificultat tal en alguna cosa sera que per ço rompiment sen vulla procurar som certs sera mes color e occasio de pendre lo rompiment que no intencio recta a les coses e tal com nos scriu vostra reverend senyoria la qual sia certa que a nosaltres no son ocults los tractats quis solliciten e se procuren a instancia de males persones e qui mal consellen. Pero no som nosaltres tant destituhits de virtut e potencia que ab la ajuda de Deu dubtem defendrens de quant fer se puixa e ofendre encara qui tals coses procura. Tota vegada empero volem abans procurar ab be los mals consells e tractats vencre e ab bons migans honor e repos procurar a la Majestat real e benefici e
tranquillitat a nosaltres. La intervencio de la apostolica auctoritat e persona de vostre reverend paternitat a nosaltres no poria esser sino de molt plaer pere demanar no laus cove ne aquella intercar. Vostre reverend senyoria sab que li es per lo sant Pare comes faça ço que li placia e sia pertinent. Havem sebut reverend senyor vostres reverend paternitat com havent de potestat del sant Pare haver convocats los prelats e clero pera Leyda a donar orde en exaccio faedora del clero de que som en no poqua admiracio constituhits com attes lo stat de aquesta patria no seria cosa poch perillosa remoure de aquesta plaça los prelats e clero qui hi son consellen e dirigeixen la patria a la qual son per naturalesa tenguts e assisteixen a la defensio de aquella e lo apartament dells poria molt perill a la patria portar. (Como sabéis, Luisico Companys, el malas compañías, no pensaba lo mismo que hemos leído aquí arriba. Y así de bien le fue en Monte Judaico, donde este asesino de catalanes está sepultado en un mausoleo, para que lo vayan a visitar algunos, como se hacía con Francisco Franco en el valle de los caídos.)

E per semblant pot qualsevol considerar quant inconvenient poria a la patria portar donar loch a tals exaccions com son procurades com les semblants de elles qui tant hi son stades frequentades hajen exmanida submersa e destroida aquesta patria. Per que pregam vostre reverend paternitat li placia totes aquestes coses ben considerar e en altre forma de la començada ordonar los fets al repos e benefici de la terra car sino era fet convendria a nosaltres consellar a la indempnitat de aquest Principat e provehir degudament al tranquill stat e repos de aquell. E si plauran algunes coses a vostre reverend paternitat nos oferim promptes als beneplacits e honor de aquella. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell del Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort a vostra honor promptes.

RENTAS REALES EN 1315 DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN.

RENTAS
REALES EN 1315
DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN.

EN AQUEST
LIBRE SON CONTENGUDES E SCRITES PER MENUT PERTICULARMENT E
DECLARADAMENT TOTES LES RENDES QUEL SENYOR REY HA EN CATHALUNYA ET EN
REGNE DE VALENCIA ET EN REGNE DARAGO. ENCARE HI SON SCRITS ET
CONTENGUTS TOTS LOS VIOLARIS ET TOTES LES ASSIGNACIONS FETES PER LO
DIT SENYOR REY O PER SOS PREDECESSORS EN LES DITES RENDES E LOCHS EN
LA FORMA QUES SEGUEIX.

En lany de nostre senyor de M.CCCXV fo
fet aquest libre per ma de Francesch Ferriol.

Assi
comensen les rendes quel senyor Rey ha en
Cathalunya e los violaris e assignacions que per
concessio del senyor Rey e de sos predecessors prenen
en les dites rendes alcuns richs homens e
cavallers e altres homens de Cathalunya.

Lo
loch de Figueres.
Solidos barchinonenses.

Valen les
rendes de Figueres segons que son acustumades de vendre uns anys ab
altres cascun any. 3000 s.
Item valen los esdevenimens del dit
loch uns anys ab altres cascun any pagat lo salari del batle
que es CCC solidos lany tro a. 300 s
E es cert que
en les dites rendes e esdevenimens ha En P. de Fonollet cascun
any per otorgament del senyor Rey ad beneplacitum III.m
solidos barchinonenses.

Pontons Crexell et Borrassa.

Las rendes del castell de Pontons e de Crexell e de
Borrassa valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns
anys ab altres. 1500 s.
Item valen los esdevenimens de la
batlia dels dits lochs cascun any segons que en los temps passats han
valgut tro a. 55 s.
E per aquesta raho val tan
poch car la jurisdiccio dels dits lochs se
destreny per lo
batle de Figueres.
E en les dites rendes et esdevenimens pren
misser Dalmau de Pontons vicecanseller del senyor Rey
per atorgament del senyor Rey a ell fet a vida sua.


Campredon.
Les rendes de Campredon e tots los
esdevenimens te lo noble en Jaspert de Castellnou de sa
vida en axi quel senyor Rey no hi pren res. E
poden valer les rendes cascun any tro a. 1000 s.

Dua
Castella.
Les rendes de Dua Castella valen uns anys ab altres. 380
s.
Item los esdevenimens del dit loch valen
fort poch.

Busuldo.
Les rendes de Busuldo valen
cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres.
2800 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen tro a....
En
les quals rendes ha En Jacme de Cornella cascun any a violari M.
solidos.
Tot lo romanent es assignat a la messio de
casa del senyor Rey. (messio:despesa:gasto)

Gerona.

Les rendes de Gerona valen cascun any segons que son acustumades
de vendre uns anys ab altres. (no se ve, 4 cifras).
Item los
esdevenimens del dit loch tro a....
En les quals rendes ha En R.
Gibos cascun any a violari II.m D solidos.
Tot lo romanent es
assignat a la messio de casa.

Item lo tribut dels jueus de
Gerona et de Gerones ab tota ça
culleta cascun any et pren lo Tresorer per lo senyor
Rey. 13300 s. (no se ve bien).
Totes les rendes damunt
dites de Gerona et trahut son assignades ara als marmessors
del comte Durgell et a aquells que havien assignacion
en les rendes de Leyda. Salvant III.m solidos quin romanen a
la messio de la casa.

Lagostera.
Les rendes del castell de
Lagostera ab los esdevenimens poden valer cascun any tro a. 6500
s.
Lo qual loch ab les rendes et esdevenimens te En Guerau de
Rochaberti a violari.

Caules de Malaveya.
Les rendes de
Caules de Malaveya valen cascun any segons que son acustumades de
vendre uns anys ab altres. 3500 s.
Item los esdevenimens
del dit loch valen tro a. 80 s.
Les quals rendes et esdevenimens
an Gaubert Dalalo et prenles per ell En Johan de *Calms mercader de
Perpinya en paga de XXIX.m DCCVII solidos barchinonenses qui a ell
romanien a pagar de una gran quantitat et totes les pagues quen son
fetes se scriuen cascun any en la fi de la carta del deute.

Palamos.

Les rendes de Palamos valen un any segons que son acustumades de
vendre unas anyes ab altres. 265 s.
Item los
esdevenimens del dit loch valen tro a. 75 s.
En les quals rendes
han assignacio los hereus den Simon de Geronella de II.* migeres de
forment et de VIII migeres de ordi et de XV solidos en
diners.
Item hi pren En R. de Senta Pau qui no ha puyns
a violari. 240 s.

Sent Esteve de Palamos.
Les rendes de
Sent Esteve de Palamos valen cascun any segons que son acustumades de
vendre uns anys ab altres. 500 s.
E de les dites rendes feu
donacio lo senyor Rey pera tots temps an Simon de Geronella
çaenrere et als hereus
e successors del dit Simon de Geronella.

Torrella de Muntgri.
(1)
(1) Esta población y las tres que siguen se encuentran
tachadas en el códice, y al margen se lee la siguiente nota: Tots
aquests lochs ha retuts lo senyor Rey an Bernat de Cruylles et ha
desfet lo cambi.
Les rendes de Torrella de Muntgri valen
cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres.
14250 s.
Item valen los esdevenimens de Torrella tro a. 2000 s.

En les quals rendes et esdevenimens pren lo noble En Dalmau de
Castellnou III.m solidos cascun any ço
es II.m solidos per la guarda del castell a ell et a son hereu mascle
et M. solidos perpetuals.
Item hi pren En Gispert de Pals per raho
de la guarda et del estatge del palau del senyor Rey de
Torrella CC solidos ad beneplacitum.
Item hi pren En Bernat de
Tous correu del senyor Rey a violari per guardar los boschs et
les deveses quel senyor Rey ha a Torrella CCXL solidos. E oltre
aço li a
donada lo senyor Rey la *corretoria de Torrella la qual
no es enclosa e nos ven en les dites rendes.
Item
hi pren labada del castell CXXX solidos.
E oltre ço
quel senyor Rey ha donat an Gisbert de Pals per la guarda del
dit palau ha donada I.a sajonia qui val be CC solidos la qual
sajonia no entre en les vendes de les dites rendes.
Tot lo
romanent de les rendes damunt dites son assignades a la messio de
casa.
Aquestes ha dades ara lo senyor Rey al Infant don
Jacme.

Perataylada. (Peratallada, Pedra tallada, Piedra
tajada)
Les rendes de Perataylada valen cascun any segons que
son acustumades de vendre uns anys ab altres. * 6200 s.
Item valen
los esdevenimens del dit loch de Peratallada....
En les
quals rendes prenen perpetuals les dones de Sancta Maria de la Mar de
Palamors per misses a dir C solidos.
Item hi pren labada
del castell de Peratallada cascun any CXX solidos. Item En Berenguer
Daquilo, ad beneplacitum per serviy de I cavall armat CCL
solidos.
Item P. Gerones per semblant raho altres CCL solidos.

Tot lo remanent de les dites rendes es assignat a la messio de
casa.

Cruylles.
Les rendes de Cruylles valen cascun any
segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 3000 s.

Item valen los esdevenimens del loch de Cruylles....
En les
quals rendes pren la guarda del castell del dit loch cascun any CXX
solidos.
Item hi pren En Berenger Ça
Devesa per raho de I mas que te qui es al terme de Cruylles lo qual
mas lo havia assignat a violari. E del qual mas li fo assignat
pletge et ha guaanyat per sentencia quen reeba
tot ço qui* exira.
E el dit Bernat de Cruylles deu satisfer al senyor Rey de tot
ço que exira del dit
mas cascun any.
Tot lo romanent de les dites rendes de Cruylles es
assignat a la messio de casa.

Esclanya et Regencons.

Les rendes de Esclany et de Regencons valen cascun any
segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1200 s.
E
aquestes rendes son assignades a la messio de casa et los
esdevenimens del dit loch responen a la cort de Peratallada.
Tots
aquests lochs ha retuts ara lo senyor Rey an Bernat de Cruylles.


Gurb. (Sense notíssies de Gurb, Eduardo Mendoza)
Les rendes
de Gurb valen cascun any segons que son acustumades de vendre
uns anys ab altres. 1250 s.
Item los esdevenimens del dit loch
valen tro a. 100 s.
Les quals rendes son assignades al noble En
R. Folch en pago daquells X.m solidos quel
senyor Rey li dona en lochs certs de Cathalunya per ses
cavalleries. E ara el senyor Rey ha assignades les rendes del
dit loch al bisbe de Vich.

Vich.
Les rendes de Vich
ab los esdevenimens valen uns
ab altres tro a. 800 s.
Los esdevenimens si negu ni
ix van ab aquells que reeb lo batle
de Gurb.
Les dites rendes son assignades al noble En R. Folch en
pago dels dits X.m solidos que pren cascun any per ses
cavalleries.
E les rendes quel senyor Rey ha novellament
en Vich per lo cambi que feu ab lo bisbe
de Vich son tro a DCC solidos.
Dels quals ha donats
lo senyor Rey an Peyro escuder de misser
Dalmau de Pontons les crides que valen tro a CC
solidos. E axi romanen. 500 s.

Tagamanent.
Les
rendes de Tagamanent valen cascun any tro a. 825 s.
Item los
esdevenimens del dit loch valen tro a. 55 s.
En les quals rendes
pren cascun any per violari En Bort de Munt Cortes VI diners cascun
dia que fa cascun any CLXXX solidos.
Tot lo romanent de
les dites rendes es assignat a la messio de casa.

Vilamajor.

Les rendes de Vilamajor valen cascun any tro a (menys del delme).
1400 s.
Les dites rendes son assignades an G. Santa Coloma a
violari.
Item hi es lo delme qui pot valer cascun any tro a. 1000
s.
Aquest delme es assignat a violari an Riambau des
Far.
Item valen los esdevenimens del dit loch los quals pren lo
batle de Cardedeu e de Vilamajor quin dona compte ab ço
que reeb de Cardedeu et poden valer pagat lo violari
del batle qui es CC solidos tro a. 100 s.

Cardedeu.

Les rendes de Cardedeu valen cascun any tro a. 700 s.
Item
valen Ios esdevenimens de la batlia del dit loch ab los esdevenimens
del dit loch de Vilamajor tro a. 275 s.
E les dites rendes ha
donades lo senyor Rey a violari an Riambau des Far.

Caules
de Muntbuy.
Les rendes de Caules de Muntbuy valen
cascun any tro a. 2850 s.
Item los esdevenimens de la batlia del
dit loch valen abatuts CL solidos quey pren lo batle
per son salari tro a. 50 s.
Le quals rendes son
assignades al noble En R. Folch en paga daquells X.m solidos que ell
pren en altres lochs de Cathalunya per ses
cavalleries.
E ara te les dites rendes lo bisbe de Vich per
lo cambi que fet ha ab lo senyor Rey.


Sent P. dor. (Sentpedor)
Les rendes de Sent P.
dor valen cascun any tro a. 2200 s.
Item valen los
esdevenimens cascun any abatut lo reedelme quey
pren lo batle tro a.
100 s.
Les quals rendes son assignades
al noble En R. Folch en paga dels dits X.m solidos que ell pren sobre
alguns lochs de Cathalunya per ses cavalleries. E ara
te les dites rendes lo bisbe de Vich per lo dit
cambi.

Rendes antigues
de Bergua et de Bergueda.
Les rendes antigues de
Bergua et de Bergueda valen cascun any tro a. 2350 s.
Item los
esdevenimens de loysmes tro a. 100 s.
Les quals rendes son
assignades al dit noble En R. Folch en paga del dits X.m solidos que
pren per ses cavalleries.

Rendes de Bergua et de
Bergueda novelles.
Les rendes novelles de Bergua et de
Bergueda les quals foren haudes de la comtessa de Pallars per
lo cambi que feu ab lo senyor Rey valen cascun
any. 11750 s.
Item valen los esdevenimens del dit loch tro
a....
En les quals rendes han assignacio los Preycados de
Barchinona de de II.m solidos a violari.
Item En R.
Esquirol servent per violari LX solidos.
Item hi
pren la Casa de Sent Johan del Espital de Bergua per V
pebordries que hi assigna A. Roger M. solidos.
Item dona
hom cascun any a aquell qui te et guarda el palau del senyor
Rey de Bergua CCCLX solidos.
Item hi pren lo noble En R.
Folch per assignacio quel senyor Rey lin ha feta
novellament per ses cavalleries per ço
que li leva de la assignacio que havia en les rendes que
cambia ab lo bisbe de Vich ço
es en los locs de Gurb e de Sent P. dor et de
Caules de Muntbuy V.m I. solidos.
Item ha cambiat
lo senyor Rey ab
labat de Sent
Lorens de Baga les rendes de Balcebra qui son de
les dites rendes et poden valer de DCC a DCCC solidos ab los
esdevenimens. En axi que la meytat de les dites rendes
son sues perpetualment e laltre meytat pren en
paga de Il.m D solidos que romanien a pagar daquells III.m solidos
quel senyor Rey li dona en lo cambi quels prena
tant tro que sia pagat.
Item hi pren En Ramon
Dabella los quals solia pendre en les rendes de Leyda et hals
li mudats lo senyor Rey II.m solidos
barchinonesos.

Manresa.
Les rendes de Manresa valen
cascun any tro a. 4400 s.
Item los esdevenimens valen tro a....

En les quals rendes ha violari Na Berengere des
Puyol D solidos.
Item Na Sans
per violari CLX solidos.
Les quals rendes exceptats
los forns et II parells de capons quel senyor Rey si ha
retenguts ha cambiades ab lo bisbe de Vich.
E pot valer ço que hi
pren lo bisbe tro a DCC a DCCC solidos.

Terrassa.

Les rendes de Terrassa valen cascun any tro a. 3200 s.
Item
los esdevenimens valen tro a....
De les quals rendes pren En
Bernat Marti batle per salari de la dita batlia CCC solidos.
Tot
lo romanent de les dites rendes es assignat a la dona Na
Sibilia de Saga en paga daquells X.m solidos que ella
ha assignats sobre la batlia de Barchinona a
violari.

Asi comensen les rendes de Barchinona.


Leudes de les Moles de terra de Barchinona.
Les leudes de
les Moles de terra de Barchinona valen tro a. 180 s.
Item les
leudes de les Moles de mar et del cavall fust valen tro a. 380
s.
E aquestes rendes son assignades a la dona Na Sibilia de Saga
en paga daquells X.m solidos que ella te assignats sobre les rendes
damunt dites.

Leudes de vin de mar et de terra de la
ciutat de Barchinona.
Item valen les leudes del vin
de mar et de terra de la ciutat de Barchinona
tro a. 1550 s. Item valen les leudes del peix e de les olles
de Barchinona tro a. 260 s.
En aquestes leudes ha
assignats la capella de Valldaure perpetuals CCCC solidos.
Els
romanens son assignats a la dona Na Sibilia de Saga a
compliment dels X.m solidos damunt dits.


Renda dels
Maells de Barchinona et dels censals daquella.

Les rendes dels Maells de la ciutat de Barchinona
et dels censals daquelles rendes valen cascun
any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1550 s.

En les quals rendes pren En R. de Conit cavaller per raho
de ça muller
cascun any perpetuals DLX solidos. E aquests pren per
interesse de M. morbatins quel pare de la dita
dona presta al senyor Rey En Jacme et dels quals na
assignacio del dit senyor Rey
En Jacme.
Item hi ha assignats En Berenguer de Finestres a
violari X morbatins que valen XC solidos.
Tot lo romanent
de les dites rendes es assignat a la dona Na Sibilia de Saga
en paga dels X.m solidos damunt dits.

Rendes dels Molins
Reyals del senyor Rey de la ciutat de Barchinona et de
la Farneria.
Les rendes dels dits molins del senyor Rey
valen cascun any ab la Farneria. 22000 s.
E en aquesta
venda senclou so que alguns foresters hi han qui
hi prenen lur part per ma del batle e son aquests: En
Jacme Çabastida
Simon des Lor per En G. Ça
Rocha et per lareu (I.´hereu, el heredero) den
Romeu Gerart et per En Bernat Daversso. Encara ço
quey prenen los hereus den Simon de Vich et aço
que hi prenen lo comprador ho met en compte al senyor
Rey en los dits XXII.m solidos.
Item hi meten los
dits comprados los censals antichs que ha
assignats a Valldaure.
Primerament munta la part quey pren
Jacme Çabastida
per II.es moles et II quartans quey ha per
compra que A Çabastida
pare seu ne feu den P. Boyl a qui lo senyor Rey lo
havia donat et pot valer cascun any tro a IIII.m solidos.

Item munta la part quey prenen los hereus de la
dona Na Berengarona muller que fo den Romeu
Gerart en lo moli que te el casal del Clot el
molnar de Barchinona lo qual li vene lo
senyor Rey Namfos (Nalfons, Alfons, Alfonso, Alonso)
per alou per preu de XIIII.m solidos et am (ab: amb)
carta que fo feta VII kalendas marcii anno MCCXC la qual carta
es registrada en lo libre o registre de la batlia..... E nos
troba que hi agues carta de gracia. Empero creu
que en les sentencies quen Jacme de Bizaya dona apres
la fi del senyor Rey Namfos se trobara que la dita
venda fo revocada paguant lo senyor Rey
a la dita dona los dits XIIII.m solidos et prenhi
cascun any entorn de DC a DCC solidos.
Item munta la part que
pren En Bernat Daverso en lo moli que te el casal del
Clot veyll lo qual li dona lo senyor Rey a vida
sua ab carta qui fo feta VIII idus madii
anno MCCCVIII (1308). E munta ço
que pren cascun any tro a DC o a DCLXXX solidos.
Item
munta la part quey pren En Simon des Lor ab les
II.es moles que te qui foren den G. Ça
Rocha de DCCCC a M. solidos.
Item munta la part quel
senyor Rey pren en lo moli appellat Carbonell la
qual part prenen los hereus den Simon de Vich per
interesse daço
quels es degut per la cort de DC a DCC solidos.
Item munta
ço
quels
comprados
meten
en compte al senyor Rey dels censals que fa donar an Bernat de
Marimon per raho de Valldaure et ab los LXXV solidos que lexa
a les dones de Sent P. de Barchinona que fayen censals los
quals censals son CC solidos que prenen en lo moli den Guilabert de
Maya DCXCV solidos.
E axi muntaria ço
dels foresters et ço dels
censals que meten en compte tro a VIII.m solidos.
Item prenenen
les dites rendes dels molins les manoretes de Barchinona
perpetuals DCCXX solidos.
Item hi pren En F. de Vilardell qui es
batle dels dits molins VI diners cascun dia que fan lany CLXXX
solidos.
Item hi pren layguador cascun any tro a
CCCLX solidos.
Item hi pren En Badia scriva dels dits molins poc
mes o menys segons que blat val CCXL. Item hi pren En P. March per la
moltura que hi deu pendre LIIII solidos.
Item hi pren En Jacme ….
de la cambra del senyor Rey poc mes o menys CCLX solidos.
Item hi
pren En G. Jorda II quartans de forment molts que valen
segon que blat val de DCCXX solidos a DCCXL solidos.
Item
hi pren En Bertran Riquer quels hia a violari cascun
any CCC solidos.
Aquests son ara assignats a les Menoretes de
Barchinona.
Item en G. Lobet frare del P. Lobet per II
quartans de …. DCCXX solidos a DCCXL solidos.
Item hi pren la
nudrissa qui fo de dona M. filla del senyor Rey
altres II quartans de DCCXX a DCCXL solidos.
Item En Polit
qui ha assignacio a violari sobre la Farneria de CCC solidos.

Item en P. de Cardona qui guarda lo Palau de Barchinona
qui hi pren de violari sobre la Farneria CCXL solidos.
Item
En G. de Quadres de la botellaria del senyor Rey III diners
tots dies qui fan lany XC solidos.
Suma que munten
los damunt dits violaris et salaris mes de V.m
solidos.
Item hi pren madona Na Sibilia de Saga a qui
fallen a compliment dels dits X.m solidos V.m solidos a
vegades mes o menys segons que les rendes de Barchinona en que ella
ha assignacio se venen.
Item meten en compte los
comprados les obres reyals necesaries qui
si fan les quals fan lo batle el scriva
dels molins qui les donen scrites per menut el
compte es a vegades molt a vegades poch.
Item meten en
compte los dits compradors les vagues dels
molins qui a vegades a mal temps munten a gran quantitat et a vegades
a cuminal mas tots temps hia vagues.
Item lo
batle general hi a a fer tots anys obra novella
qui munta a vegades a quantitat de ….
Item hi a
assignacio lo noble En R. Folch per ses cavalleries no
contrestant negune assignacio M. solidos.
E tot ço
que sobre de les dites rendes es assignat a la Dona Na Sibilia de
Saga en paga dasso que li es degut de ço que li es
fallit de temps passat que munta be a VilI.m solidos.

Tribut
dels Juheus de Barchinona.
Lo tribut dels jueus de Barchinona val
cascun any. 24000 s.
Los quals son assignats axi com se
segueix:
Primerament hi pren lo noble En R. Folch XIIII.m
solidos.
Item hi pren la dona Na Sibilia de Saga a violari V.m
solidos.
Item hi pren en Bernat Ricart a violari III.m solidos.

Item son assignats los quals sobre de la dita quantitat a la
messio de la casa del senyor Rey.
Daquests II.m solidos mana
donar lo senyor Rey an G. de Xanesveres M. solidos et els
romanens romanen a la dita messio de casa.
E axi son tots
los dits XXIIII.m solidos complits en la dita forma.

Quintar
de Barchinona.

Lo quintar de Barchinona ten per
lo senyor Rey en G. Oulomar jutge de la cort a cens de
XX morbatins que son. 180 s.
E daquests ne
paga lo dit G. Olomar a la esgleya et
son perpetuals C solidos.
E tot lo romanent pren la
muller den G. Corroger çaenrere
sartre del senyor Rey qui hi pren a violari CL solidos.
E
axi daço no sobre res.
Leudes
del Roudor de Barchinona.
Les leudes del Roudor de
Barchinona son establides als hereus den Berenguer Mayol an Michel
Marchet et an Bernat Marchet et valen de renda tro a. 4000 s.


Leudes quel senyor Rey solia pendre et haver en
Barchinona.
Les leudes quel senyor Rey solia haver
en Barchinona valen de renda tro a. 6000 s.
E el
senyor Rey establiles an Bernat Marchet et als hereus den P.
Burgues a cens de ….

Molins del Coll de la Çelada
de Barchinona.
La renda dels molins del coll de la Çelada
de Barchinona valen cascun any tro a. 3000 s.
E el senyor Rey
establiles an P. dez Ledo scriva seu a cens de ….

Batlia de
Barchinona.
Los esdevenimens de la batlia de la
ciutat de Barchinona valen cascun any tro a. 3000 s.


Vilafrancha.
Les rendes de Vilafrancha valen cascun any
tro a. 7000 s.
Item los esdevenimens de la batlia del dit loch
de Vilafrancha valen cascun any tro a. 300 s.
En les quals
rendes et esdevenimens ha assignacio la dona Na Brunissen de Cervello
a violari V.m solidos.
Item En Bertran de Canelles a violari. M.D
solidos.
Item la muller den G. Torroge perpetualment la meytat
de la sajonia que val CCCC solidos cascun any.
Item En G.
de Mirambell a violari CCC solidos.
Item se ha a levar
dels diners damunt dits la messio ques fa nes fara en
lo plet qui es entrel senyor Rey e
lalmoyna dels fets de les Perallades.

Font
Rubia.
Les rendes del castell de Font-rubia poden valer cascun
any tro a ….
E son assignades an Ramonet de Mediona per II.m
morbetins quel senyor Rey li ha donats.
En axi que prenga las rendes et fassa
sues tro quel senyor Rey haja
pagada la dita quantitat.

Bruch et Ça
Guardia.
Les rendes dels castells de Bruch et de Saguardia
poden valer cascun any tro a ….
Les quals rendes te a violari En
Ramonet de Mediona.

Apiera et Agualada.
(Igualada)
Les rendes de Apiera poden valer cascun any tro
a XII.m solidos ab los esdevenimens. Item les rendes de Agualada
ab los esdevenimens III.m solidos.
E axi
poden valer cascun any entre amdos los dits
locs. 15000 s.
E totes les dites rendes son assignades al
noble En R. Folch de sa vida.

Araprunya.
Les rendes
del castell Daraprunya poden valer cascun any tro a. 1500 s.

Item poden valer los esdevenimens tro a. 120 s.
E les dites
rendes son assignades a violari an Galceran Ça
Cort.

Tarregona.
Les rendes de Tarregona
valen cascun any al senyor Rey tro a. 4700 s.
E daquestes
ha assignats lo senyor Rey cascun any a la obra
del castell de Tarregona II.m solidos.
Item hi pren En F.
de Manresa perpetuals M. solidos.
Item hi pren per violari Na R.
Guascha C solidos.
E tot lo romanent es assignat al noble
En P. de Queralt per raho de les cavalleries que te del senyor
Rey.

Valls et Santa Maria des Pla.
Les
rendes de Valls et de Santa Maria des Pla valen cascun any tro a.
1275 s.
Item valen los esdevenimens del dit loch tro a. 55 s.
E
les dites rendes et esdevenimens son assignades al noble En P. de
Queralt per raho de les dites cavalleries.

Cambrils.
Les
rendes de Cambrils valen cascun any tro a. 1300 s.
Item valen los
esdevenimens cascun any tro a. 100 s.
El senyor Rey
ha assignades les dites rendes al noble En G. Deutensa per M.CCCL
solidos quey ha dassignacio los quals pren en
paga daquells VI.m solidos quel senyor Rey
li assigna de sa vida sobre les rendes Duxo (1).
(1)
Este párrafo se halla escrito al margen, como en sustitución de
otro tachado, en el que se leen las siguientes palabras: E aquestes
rendes son assignades a la messio de la casa del senyor Rey.

La
Montanya de Prades.
Les rendes de la Montanya de Prades
valen cascun any ab los V locs de la dita
montanya. 20000 s.
Item los esdevenimens e les
batlies dels dits locs valen cascun any ab
les questes tro a. 5000 s.
E totes les dites rendes
et esdevenimens son assignades als marmessors del noble Comte
Durgell per interesse tro sien pagats del
deute del preu del comdat.

Monblanch.
Les
rendes de Muntblanch valen cascun any tro a.
5000 s.
Item los esdevenimens valen tro a. 350 s.
Les quals
rendes et esdevenimens te la molt alta dona Alienor
muller del senyor Infant don Jacme. (Leonor,
Eleonor).

Esprats Sent Marti et la Manresana.

Les rendes Desprats de Sent Marti et de Sa
Manresana valen cascun any tro a. 700 s.

Argensola.

Les rendes Dargensola valen cascun any tro a. 600 s.


Vissiana Muntfalco Rubiola et Biure.

Les rendes de Vissiana et de Muntfalco et de Ça
Rubiola et de Biure valen cascun any tro a. 800 s.
E totes les
rendes dels locs escrits en aquesta pagina son
en Segarra et son assignades al noble En P. de Queralt per
ses cavalleries.

Timor.
Les rendes de Timor
valen cascun any tro a. 560 s.
En les quals rendes ha assignacio
En P. de Mediona ad beneplacitum CC solidos.

Pallarols.
Les
rendes de Pallarols valen cascun any tro a. 250 s.

Muntmaneu
et Sa Paladella.
Les rendes de Muntmaneu et de Ça
Paladella valen cascun any tro a. 340 s.

Guardia Palosa.
Les
rendes de la Guardia Palosa valen cascun any tro a. 620 s.

Puigalt.

Les rendes de Puigalt valen cascun any tro a. 550 s.

Sadaho
et Riber.
Les rendes de Sadaho et de Riber valen cascun any tro
a. 240 s.

Sententoli.
Les rendes de Sententoli
valen cascun any tro a. 240 s.
Les rendes de aquests VII locs
damunt en aquesta carta contengudes son assignades al noble En
Berenger Dangleola a XV anys los quals
comensaren X.° kalendas decembris anno Domini M.°CCCIX lo
qual dia la carta del atorgament fo feta. E finit
lo dit temps de XV anys ha atorgat et donat lo
senyor Rey al dit noble de gracia II.m solidos per V anys sobre
les dites rendes cascun any apres los dits XV
anys.

Munt Cortes.
Lo loch de Munt Cortes ha donat
lo senyor Rey an Berenger de Jorba per a tots temps a
ell et als seus a serviy de I cavall armat. E el senyor
Rey hasi retengut mirimperi et host et
cavalcada. (mirimperi: mer imperi se lee en páginas
anteriores)

Copons.
Les rendes del loch de
Copons ha donades lo senyor Rey an Jacme de Copons de
sa vida.

Gaver.
Les rendes de Gaver poden valer
cascun any tro a. 150 s.
En les quals rendes ha perpetuals la
casa de Sent Antoni de Cervera C solidos jaccenses.
E tot ço que roman de les dites rendes pren En Geraldi Duluga
de sa vida.
(solidos jaccenses: sueldos jaqueses, de
Jaca, Jacca, Iaca, Iacca).

Cervera.
Les rendes de
Cervera valen cascun any tro a. 10000 s.
Item los esdevenimens de
la batlia del dit loch de Cervera valen cascun any tro a ….
En
les quals rendes ha de violari per ses cavalleries lo
noble En G. de Muncada IIII.m solidos.
Item hi pren lo
Monestir de Santes Creus per raho de una capellania quel
senyor Rey hi establi CCCC solidos.
E ara lo senyor Rey
en lo cambi que feu ab lo bisbe de Vich
hali cambiades de les rendes del dit loch CXVI
migeres et I quartera V puyerons dordi a
raho de V solidos la migera que munta DLXXXIIII
solidos. En aytal condicio que del luysme que pervendra
deles honor per ques fan les dites migeres
haja lo senyor Rey les II.es parts et el bisbe
la terça
part. Item ha escambiats lo delme del forment
del dit loch et del ordi et de la mostura et de
la avena et / Aquí salta la página 253 a 256 /
ta
batlia cascun any tro a. 350 s. j.
E en les dites rendes et
esdevenimens pren lo batle per son salari M. solidos
jaccenses.
Item hi prenen les sors menors de
Leyda M. solidos jaccenses.
Item hi pren En R. Gibos D
solidos. jaccenses.
Item Michel Dun Castello CLXXX
solidos. (Uncastillo, Uncastiello, Un Castello)
Item P. de
Penafreyta per guarda del castell de Leyda CL solidos.
Item
hi pren En Johan Sanç
per violari cascun dia XII diners que fan CCCLX solidos.
Item hi
pren En Johan Ruvira sartre per violari cascun dia XII
diners jaccenses que fan CCCLX solidos jaccenses.
Item
hi pren Na Mingueta Doscha IIII diners jaccenses cascun
dia per violari que munta per I any CXX solidos jaccenses. (De
Oscha, De Osca, De Huesca)
Item hi pren En Bernat des Soler de
Rabinat VI diners jaccenses cascun dia per violari que fan per I any
CLXXX solidos.
Item hi pren Na Ramona de Rubio et Nastorina per
violari cascun any LX solidos jaccenses ço es cascun dia II diners
jaccenses et I cafis de forment segons que val. (cafis,
cafiz, cahiz, cahizada).

Item hi pren En Bernat Percasset
cascun dia XII diners jaccenses cascun dia per violari que fan per
tot I any CCCLX solidos.
Item hi pren la nobla dona
Infanta dona Blancha cascun any II.m DCXL
solidos jaccenses.
Item Naperici Munter cascun dia per violari
XII diners jaccenses qui fan per I any CCCLX solidos.
Item hi
a Nesteve Ça
Redorta assignacio de I gran quantitat.
Item en les dites rendes
prene cascun any Na M. Solivera a violari CCCLX solidos
barchinonenses.
Item hi pren En R. Dabella a violari
II.m solidos barchinonenses.
Item de les dites rendes se
prenen cascun any a ops de la obra del castell de Leyda
tot ço quen roman de les dites rendes.
Item ha
hom a pendre en compte al comprador de les rendes per raho
de la caldera et de la mesura.
En les dites rendes
son ara assignats per lo senyor Rey als marmessors del
comte Durgell Xl.m solidos jaccenses en esmena de la
terra que ara ha hom retuda an Bernat de Cruilles et
tots los demes dels violaris qui (qui) eren assegurats
als sobredits lurs ha hom assignats sobre les rendes
que tenia hom a la messio de la casa en
Cathalunya.

Almasselles.
Les rendes
Dalmacelles poden valer cascun any tro a ….
En les quals
rendes pren En G. Gallissa per violari D solidos jaccenses.
E tot
lo romanent pren en paga dasso que li es degut per la
cort.

Guiminells.
Les rendes de Guiminells poden valer
cascun any tro a. 70 s.
E totes les dites rendes ensemps ab
les peytes questes cenes monedatge
calonies reensons dost et ab tots
altres drets te En R. de Bolas de vida sua. E apres
la mort dell que hi prena lo seu hereu D solidos
jaccenses cascun any tro que sia pagat daquells
M. morabetins quel senyor Rey li dona et
que nols prena en paga del dit deute.
Almenar.

Les rendes Dalmenar no pren lo senyor Rey mas
pren los esdevenimens que poden valer tro a. 150 s.
E
el dit loch tenen los marmessors del noble
compte Durgell.

Muntayana. Areny.
Lo
loch de Muntany es atributat
et fa cascun any per tribut. 200 s. j.
Item Areny altres.
200 s. j.
E totes les rendes et esdevenimens daquests II
lochs dessus dits ab Pallars jusa son
assignats al noble En R. de Cardona per cavalleries.

Los
locs Dalos et de Meya.
Valen los locs de la
terra Dalos et de Meya entre les rendes els
esdevenimens cascun any tro a. 10000 s.j.
Aquest
loch tenen los marmessors del noble comte Durgell.


Camerasa Cubells et Mungay.
Valen les rendes de Camerasa
et de Cubells e de Mungay cascun any ab los esdevenimens tro a. 2000
s. j.
E totes les dites rendes et esdevenimens son assignats als
marmessors del noble comte Durgell.

Santa Linia et Lorens.

Valen les rendes de Santa Linia et de Lorens cascun
any ab los esdevenimens tro a. 3000 s. j.
E tenenles los
marmessors del comte Durgell.

Tortosa.
Valen les rendes
de Tortosa ab los esdevenimens tro a. 40000 s.
Tortosa
te la senyora Reyna qui pren totes les dites rendes et
esdevenimens.

Assi comensen les rendes quel
senyor Rey ha en lo regne de Valencia
dassa el Riu de Xuquer e los violaris
et assignacions que per concessio del senyor Rey o de sos
predecessors prenen en les dites rendes alcuns richs homens
et cavallers et altres homens del dit regne.
Valencia.
(1).
( 1 ) El sistema seguido hasta aquí para consignar
ordenadamente los réditos de las poblaciones y la distribución de
los mismos varía algún tanto en la parte que corresponde al reino
de Valencia, pues no precede a cada relación particular de un
pueblo el nombre del que en esta se cita, y las distribuciones y
vitalicios forman listas especiales y separadas. Para guardar toda la
uniformidad posible hemos creído que no sería impropio, y que hasta
ayudaría a la mayor intelijencia del trabajo estadístico,
poner los nombres de las poblaciones como se ve en los otros estados
que abraza el códice, dejando lo demás que advertimos tal como se
halla, pero dando noticia de ello al lector, por si, con mayor
trabajo, quiere averiguar todo lo que se refiere a un solo pueblo, ya
que no se le presenta en conjunto. Otra advertencia debemos hacer, y
es que si se encuentra alguna equivocación en las sumas,
procede de ciertas enmiendas que se notan en las partidas
especiales, y que se verificarían sin duda, después de hechas
aquellas, sin prever la variación que indispensablemente habían de
producir en el total los cambios de cifras.

Primerament la
taula del pes de la ciutat de Valencia pot valer cascun
any comptats uns anys ab altres tro a. 24000 s.
Es de la messio
de casa.
Item la quinta del peix pot valer cascun
any tro a. 20000 s.
Es de la messio de casa exceptats XV.m
solidos que hi pren la Reyna.
Item lo fastar tro
a. 3000 s.
Es de la messio de casa.
Item la gabella de
la sal tro a. 10000 s.
Pagats violaris et perpetuals et es
de la messio de casa.
Item lo terç
del delme del pa et del vin de la orta de
la ciutat de Valencia tro a. 6500 s.
Item lalmudi
de la dita ciutat. 4050 s.
Item lo terç
del delme de la ortelissa de la dita ciutat. 2020 s.
(hortaliza, hortalíssia)
Item bany de la moreria de
la dita ciutat. 1150 s.
Item la moreria de la dita ciutat. 1520
s.
Item valen los marchs los quals se
paguen cascun any per lo preu de les dites rendes tro
a. 1264 s.
E son de la messio de casa los marchs dels
lochs qui son assignats a la messio de la dita
casa.
Item munta cascun any lo censal lo
qual lo senyor Rey ha en la ciutat de
Valencia. 102... s.
Son de la messio de casa.
Item donen
los jueus de Valencia cascun any per trahut. 3000 s.

Item donen los dits jueus per bidenus cascun any.
40 s.
Item munte lo loguer dels obrados de
la soch. 1730 s. (la soch, el zoco)
Item ha
lo senyor Rey en Valencia un fondech lo
qual te En Bernat de Bolea a cens de CCCC solidos per
atorgament del senyor Rey dels quals lo senyor Rey
li ha otorgat ques retenga de vida sua
CCC solidos cascun any et C sobren que val cascun any
lo dit fondech. 100 s. (Alfondech, fonda,
alhóndiga).
Suma de totes les dites rendes les quals lo
senyor Rey pren cascun any dins la ciutat de Valencia
axi com per menut son scrites. 79624 s.

Morella.

Valen les rendes de Morella cascun any comptats uns anys ab
altres tro a. 31500 s.
Aquest loch te la senyora Reyna.


Castello.
Item les rendes de Castello tro a. 11600 s.

Son de la infanta dona Elionor.

Uxo.
Item
les rendes Duxo tro a. 8250 s.

Murvedre. (Murviedro,
Muro verde)
Item les rendes de Murvedre tro a. 13500 s.
Son
de la messio de casa.
Item donen los jueus del dit loch
de Murvedre cascun any per trehut. 300 s.
Son de la
messio de casa.

Algesira. (Algezira, Alcira, Alzira,
Alsira)
Item les rendes Dalgesira tro a 14550 s.

Aquest loch te lo senyor infant don Jacme.
Item
donen los jueus del dit loch Dalgesira per trehut
cascun any. 50 s.

Corbera.
Item les rendes de
Corbera tro a. 3050 s.
Aquest loch es donat al senyor
Infant don Jacme.

Cullera.
Item les rendes de Cullera
tro a. 4300.
Son del dit senyor infant Jacme.

Gandia.
(Gandía)
Item les rendes de Gandia tro a. 5350 s.
Son
de la messio de casa.

Dinia. (Denia, Dènia, Dénia,
Dínia)
Item les rendes de Dinia tro a. 6150 s.
Son de la
messio de casa.

Pego.
Item les rendes de Pego tro a. 3200
s.
Son den Santa Coloma et de la obra del mur.


Dontinyen. (Ontinyent, Ontiñente; Ontinyena)
Item
les rendes Dontinyen tro a. 3800 s.
Son de la messio de casa.


Madrona.
Item les rendes de Madrona tro a. 5000 s.
Son
de la messio de casa.

Biar.
Item les rendes de Biar tro
a. 1100 s.

Sexona. (Jijona, Xixona)
Item les rendes
de Sexona tro a. 740 s.

Bocayren. (Bocairent,
Bocayrent, Bocairen, etc, qué bo está lo herbero, un licor)
Item les rendes de Bocayren
tro a. 1300 s.
Son de la messio de casa.

Item munten los
marchs dels dits locs uns anys ab altres cascun
any tro a. 2273 s.

Bunyol.
Item les rendes de
Bunyol les quals nos venen negun any ans o
cuyl (ho cull, ho recull) En Jacme de Castellnou per lo
senyor Rey et valen uns anys ab altres cascun any. 20000
s.
Aquest loch te ara lo senyor Infant don
Alfonso al qual lo senyor Rey la (I.´ha)
donat.

Gallinera.
Item les rendes de Gallinera nos
venen ans los moros del dit loch donen cascun
any al senyor Rey XI.m solidos et valen alcuns altres
drets et rendes quel senyor Rey hi pren tro a
II.m solidos per cascun any et axi valen cascun
any tro a. 13000 s.
Son de la messio de casa.
Item val
lerbatge cascun any tro a. 10000 s.
Son de la
messio de casa.
Item lo carnatge tro a. 100 s.


Xativa. (Xàtiva, Xátiva, Játiva, Jàtiva)
Item
valen les rendes quel senyor Rey pren cascun any en Xativa
tro a. 27328 s.
Son de la Infanta dona Elionor.

Item munta cascun any lo censal quel senyor Rey
ha en Xativa encloses e comptats CCCC
solidos que donen cascun any los jueus per trehut. 2456
s. 7 d.
Item munten cascun any los besans del dit loch
de Xativa tro a CCCCXLVIII que valen a raho de III
solidos IIII diners per besant. 1492 s. 4 d. (la moneda
besante, bizantino)
Totes les rendes dels sobredits lochs
de Xativa te la senyora Infanta dona Elionor.
Suma de
les rendes quel senyor Rey pren cascun any en
Xativa comptats uns anys ab altres menys dels
esdevenimens. 11276 s. 11 d.
Suma de totes les rendes dels
lochs. 171280. s. 11 d.
Suma mayor de totes les
rendes quel senyor Rey ha cascun any en
lo dit regne de Valencia dessa el riu
de Xucher axi con es scrit per menut et en
summa tro assi. 250913 s. 11 d. (Xucher
: Xucar, Xúcar, Júcar).

Burriana.
Les
rendes de Burriana pren lo noble En G. Deutensa et valen uns anys ab
altres tro a. 7500 s.

Liria. (Lliria, Llíria)
Item
les rendes de Liria pren la noble dona Violant et valen uns
anys ab altres tro a. 7000 s.
Item los molins qui
son dins lo terme de la ciutat de Valencia et tenense
per lo senyor Rey et tenlos de vida sua
En R. Ça Costa
valen de rendes cascun any menys de fedigues et de
luysmes....

Alaguar et Exalo.
Alaguar et Exalo te
lo noble En Bernat de Serria per atorgament del senyor Rey de ça
vida et valen les rendes ordinaries tro a. 20000 s.

Godolest.
Item
Godolest te lo dit noble de ça

/ Aquí salta de la página 269 a la 272 /

han et
ça mare sobre
les dites rendes del almudi. 300 s.
Item pren maestre Pau
sobre les rendes del dit almudi per guarde de la
Darassana. 400 s.
Item pren Narnau Messeguer sobre les
rendes del terç
del delme de la orteliça.
600 s.
Item pren Na Isabel filla den Salvador de Terol
sobre les dites rendes de la orteliça.
100 s.
Item pren en la renda del bany de la moreria
En P. Bou per violari (et ara cessen). 500 s. Item prenen los
hereus den Johan Escorna per assignacio quel senyor Rey lur na
feta tro quels haja donats et assignats
en altre loch semblant quantitat. (son perpetuals). 400 s.
Item
pren En Marti Doblites en la moreria de Valencia per violari. 1000 s.

Item pren Pisano Despinell sobre les dites rendes de la moreria
per violari. 200.
Item pren la dona Jacomina de Canell sobre el
censal de la ciutat de Valencia per violari. 500 s.
Item pren la
muller den P. Passedores sobre el dit censal. 182 s. 6 d.

Item prenen los hereus den Johan Escorna sobre el dit
censal. 100 s.
Item pren Na Berengere Lulla
sobre lo dit censal. 1000 s.
Item pren En Berenguer de
Ratera per salari de cullir lo dit censal. 300 s.
Item
pren En Pons de Matero sobre el trehut dels
jueus de Valencia per violari. 1000 s.
Aquests son tornats
a la messio de la casa.
Item prenen los falconers per lur
quitacio sobre el dit trehut. 2000 s.
Item
pren En P. Payral sobre lo loguer dels obradors de la çoch
(zoco) per violari. 300 s.
Prenlos lo bisbe
de Barchinona per lo senyor Rey.
Item hi pren En
Jaquet de Leo. 365 s.
Item hi pren En Johan de Puylla. *300 s.

Prenlos ara En Nicholau Dapiers.
Item hi pren En
Ferrando Lopp per guarda dels dits obradors. 60 s.
Prenlos
Aznar de Biesca.
Item hi pren Narmessen
muller que fo den Andreu Eymerich çaenrere
tro li sia satisfet en I deute quel senyor Rey
li deu. 180 s.
Nols pren ara per ço com es pagada.
Item
hi pren la dita Narmessen cascun any en paga del dit deute. 240 s.

Nols pren ara per ço com es pagada.
Item pren En
Domingo Blanch per violari en les rendes de Morella. 500 s.
Aquests
li son mudats en les rendes de Valencia ço es de la
taula.
Item hi prenen Ios falconers per lur
quitacio. 2000 s.
Item hi pren En Romeu Gerau en les
rendes de Castello per violari. 500 s.
Item hi pren lo dit En
Romeu Gerau cascun any per reperacio de les cases del senyor
Rey. 100 s.
Item hi pren En Salvador de Terol de les dites
rendes de Castello XX cafis de forment que valen uns
anys ab altres tro a. 400 s.
Item pren lo noble En
G. Deutensa en les rendes Duxo. 4650 s.
Item pren En G. de Canes
veres per violari en les rendes de Murvedre. 1000 s.
Son
de la messio de casa.
Item hi pren Maestre Berenguer des
Far. 500 s.
Prenlos lo bisbe de Barchinona per lo
senyor Rey.
Item hi pren Nalfonso Martinez et
deune fer I cavall armat. 1000 s.
Prenlos lo bisbe de
Barchinona per lo senyor Rey.
Item pren Nuguet
de Boxeram en les rendes de Cullera. 300 s. (N´Huguet, N´Uguet,
Ugo, Hugo, Huc, Ug, Uc)
Es mort et axi no prenen
res.
Item en les rendes de Madrona prenen lo bisbe et
el capitol per les II.es parts del delme. 333 s.
4 d.
Item en les rendes de Bunyol et de son terme prenen lo dit
bisbe et el capitol per les II.es parts del delme. 1000
s.
Aquest loch es del senyor Infant don Alfonso comte
Durgell.
Item hi pren dona Jacomina de Canell per violari.
500 s.
Item hi pren En G. de Pertusa IIII cafis de forment
que valen uns anys ab altres tro a. 100 s.
Item prenia
perpetualment En Pons G. et ara prenho En R. Costanti qui ho compra
del dit Pons G. en les rendes de Gallinera. 1000 s.
Ilem prenen
en les dites rendes de Gallinera lo bisbe et el capilol
per les II.es parts del delme. 425 s.
Item pren En P. Ribalta per
violari en la renda del erbatge. 1000 s.
Item hi pren En
G. dez Vall. 240 s.
Item pren Narnau Çafont
per violari en totes les rendes de la dita batlia. 1000 s.
Es
mort et axi noy prenen res.
Item hi pren En
G. Jafer. 1000 s.
Item hi pren cascun any dels diners de la dita
batlia a Madona Santa Maria del Puig de Valencia lIII
ciris qui pesen C libras et valen uns anys ab altres.
166 s. 8 d.
Iten hi pren les dites rendes de la batlia el
noble En Bernat de Serria. 3000 s.
Item hi pren En G. des Freix
et deune fer I cavall armat. 500 s.
Es tornat orb et
axi prenne D solidos a violari.
Item hi pren En
Domingo de Clarmunt per diverses escriptures que fa en lofici
de la dita batlia. 150 s.
Item hi pren En Bernat Oller. 150 s.

Item pren En Gonçalbo
Çabata per
successio de ça
mare en les rendes de Xativa. 1000 s.
Item hi pren En P. Jacme
capella qui cante el castell de Xativa. 400 s.
Item
hi pren En J. Bosch balester. 243 s. 4 d.
Item hi pren
Narnau Deutist batle de Xativa per salari de la dita
batlia ho qual que sia batle. 400 s.

Item hi pren En Bernat Dargençola
savi per avocar et rahonar los drets de la damunt dita
(damuntdita) batlia. 50 s.
Item hi pren lalcayt de
la moreria de Xativa. 200 s.
Item hi pren lalcadi. 50 s.

Item el Salt el Çahat
Medina. 30 s. (zalmedina, çalmedina)
Item
hi pren lo saig de Xativa. 10 s.
Item pren lo
batle general del Regne de Valencia per son salari
en les rendes de la batlia. 4500 s.
Item hi pren lo batle
de Bunyol. 100 s.
Lo senyor Infant don Alfonso te aquest
loch.

Suma de tot los violaris ques paguen cascun any
en lo dit Regne de Valencia de sa el riu de
Xucher axi com es contengut. 47825 s. 10 d.

Les
quantitats deius scrites paguen cascun any per guardes dels castells
del regne de Valencia.
Primerament pren lalcayt del
castell de Morella per guarda del dit castell. 1500 s.
Item
lalcayt del castell de Olocan. 300 s.
Item lalcayt Duxo. 2000 s.

Item lalcayt de Bunyol. 3000 s.
Item lalcayt de Madrona. 2700
s.
Item lalcayt de Bayren. 1500 s.
Item lalcayt de Deuia.
2500 s.
Item lalcayt de Gallinera. 1500 s.
Item lalcayt de
Sexona. 700 s.
Item lalcayt de Biar. 2000 s.
Item lalcayt de
Penecadell. 1000 s.
Item lalcayt de Xativa. 6000 s.
Item pren
lo dit alcayt de Xativa per obra del dit castell. 2000 s.
Item
lalcayt del castell de Corbera. 400 s.
Item lalcayt del castell
de Macastre CCC solidos. E part los dits CCC solidos pren VIII cafis
entre forment et paniç
que valen CC solidos. E axi munta ço que pren uns anys ab altres tro
a. 500 s.
Suma daço ques paga per les dites
guardes. 30100 s.
Suma mayor de tots los violaris et de
totes les guardes dels castells ques paguen de les rendes del Regne
de Valencia. 77925 s. 10 d.

E munten les rendes axi com son
assumades. 250918 a. 11 d.
E axi equalat aquest
compte romanen que sobren de les dites rendes que en lo dit
any foren venudes. 172988 s. 1 d.

Assi comensen les rendes
quel senyor Rey ha en lo Regne de Valencia della el
Riu de Xuquer exceptats los locs de Ella et
de Novella e de Asp.

Primerament lo dret
del quirat de la Duana dels moros de la vila
Delch (de Elch) ab tendes forns molins banys et
calonies et alquieda abatuts salaris et messions
pot valer uns anys ab altres cascun any tro a.
14500 s
Item Lalmoxerifat de la Duana dels cristians del
dit loch ço es lo dret quels mercaders
cristians paguen de les mercaderies que compren et venen
cascun any tro a. 1500 s. (Almojarife, almoxerif;
sherif ?)
Item pot valer cascun any lo dret quis
cull en lo port del cap del Aljub abatut lo
salari del cullidor. 2000 s.
Item munta cascun any lo dret
de les cabeçes quels moros de la vila Delch et
de son terme paguen cascun any al senyor Rey.
4500 s.
Item pot valer cascun any latzaque quels
dits moros paguen per lo bestiar menut que tenen abatut salari
dels collidors tro a. 500 s.
Item poden valer
cascun any les gallines quels dits moros paguen al
senyor Rey abatut salari del collidor tro a. 300
s.
Item pot valer cascun any lalahbeç de les oliveres.
500 s.
Item poden valer les almaçares en que fan loli
los dits moros tro a. 100 s.
Item pot valer laygua
quel senyor Rey ha en Elch lo
qual se ven es pertex per cascun dia als
moros de les alqueries del dit loch Delch
abatuts salaris dels partidors et cullidors cascun any
tro a. 4000 s.
Item pot valer lalbayat ço
es lo dret que paguen los moros del dit loch per
la terra blanca que sembren tro a. 100 s. (albayat: alba :
blanca)
Item pot valer lalmagran quels dits
moros paguen cascun any al senyor Rey abatut salari del
collidor. 14500 s.
Item pot valer cascun any lalfarda
(alfarda) quels dits moros paguen al senyor Rey
tro a. 7000 s.
Item pot valer lalahbeç de les
mesquites cascun any tro a. 333 s. 4 d.
Item
val de cens cascun any lo Reyal del senyor Rey
lo qual te Nalfonço G. 200 s.
Item pot valer la
tafureria Delch cascun any tro a. 300 s.

Item es lo tribut quels juheus del dit loch
paguen cascun any al senyor Rey. 500 s.
Item pot
valer lalbufera (albufera) Delch cascun
any tro a. 500 s.
Item poden valer los delmes quels
moros del dit loch donen cascun any tro a. 5000
s.
Item pot valer lerbatge (erbatge, herbatge) de
les cabanes del bestiar qui entra pexer en lo
terme de la dita partida cascun any tro a. 1000 s.

Item pot valer la duana del port Dalacant (Alacant,
Alicante) tro a. 3500 s.
Item pot valer laçoc
(açoc, azogue ?) et lalmudi (almudi) del dit
loch de Alacant cascun any tro a. 1000 s.

Item pot valer la tafuraria del dit loch tro
a. 500 s.
Item pot valer lalmoxerifat de Oriola
cascun any tro a. 4000 s. (Orihuela)
Item
donen cascun any los juheus del dit loch de
Oriola per tribut al senyor Rey. 500 s.
Item poden
valer les rendes de Guardamar cascun any tro a.
1500 s.

Suma major de totes les rendes quel
senyor Rey ha en la dita partida del regne de
Valencia. 68333 s. 4 d.

Les quantitats deius
scrites se paguen cascun any per retinencies
dels castells et lochs de la dita partida del Regne
de Valencia.

Primerament pren cascun any Narnau Torrelles
per retinencia del castell Doriola. 6000 s.
Item Garçia
Viscarres per retinencia del castell de Callosa. 800 s.
Item
Berenguer de Maçanet per
retinencia del castell de Guardamar. 1000 s.
Item En Gombau de
Tramaçet per retinencia del
castell de Alacant. 5000 s.
Item P. Loppes de Rufes per
retinencia de la Calahorra de Elch. 1000 s.
Item lo
senyor bisbe et el capitol de Cartaginia
(Cartagena) prenen cascun any per lo delme
de les rendes Delch. 1000 s.
Item pren Nalfonço
G. alcayt del port del cap del Aljub per salari de la
dita alcaydia. 800 s.

Aquests son los salaris
ques paguen cascun any en la dita partida del Regne
de Valencia.

Primerament pren Narnau Torrelles per salari
de la dita procuracio cascun any. 3000 s.
Item pren cascun any lo
assessor del dit procurador per salari de la assessoria. 1460 s.

Item pren per salari cascun any lo batle general per
salari de la batlia. 2000 s.
Item Domingo Ponçano
per salari de la batlia de Oriola. 300 s.
Item Bernat Ça
Rovira per salari de la batlia Dalacant 200 s.
Item pren lescriva
de la duana del port Dalacant cascun any. 304 s. 2 d.
Item
Nalfonso G. per salari de reebre los comptes murischs
(moriscos) et trasladar aquells en cristianesch. 400 s.

Item prenen cascun any los alcaldes moros per salari de la
alcaldia lur. 180 s.
Item pren Nalmoxerif (lo
almoxerif, I.´almoxerif) per salari com es alarif dels
moros et per ço com ajuda cascun any a la alfarda que
paguen al senyor Rey. 150 s.

Aquests son los
violaris quel senyor Rey mana donar cascun any
en la dita partida del Regne de Valencia.

Primerament pren En
Ponç de Matero quel senyor Rey
li mana donar cascun any per violari. 1500 s.
Aquests pren ara la
casa.
Item En Berenguer de Puigmolto cascun any per violari. 1000
s.
Item Domingo Ponçano
per violari cascun any. 1000 s.
Item Johanet fill et hereu
den Johan de Galve cascun any per vioIari. 1000 s.

Item Johan Pereç
de Vesques per violari
cascun any. 500 s.
Item P. Andreu Dodena (de Odena, Ódena)
cascun any per violari. 500 s.
Item Narrigo de Quintavall per
violari cascun any. 1000 s.
Item Michel Garçia
de Pertusa cascun any per violari. 500 s.
Item P. de Muntpaho
correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.
Item G. des Soler
correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.

Aquestes son les
assignacions quel senyor Rey mana pagar cascun any de les rendes dels
dits lochs que son en partida del Regne de Valencia.

Primerament
al noble don Johan senyor de Viscaya per XX.m (1: No ha
podido descifrarse que clase de moneda sería la que espresa
la palabra omitida, por la confusión de la abreviatura. ) dargent
quel senyor Rey li mana donar cascun any que valen tro
a. 25000 s.
Aquests pren ara la messio de la casa.
Item an
Bernat Desplugues batle general del Regne de Valencia quel senyor Rey
li mana donar cascun any pera fer paga a alcunes
retinencies de castells et violaris del dit Regne. 13920 s.
Aquests
pren ara En F. des Cortey.
Item an Pero Michel quel senyor Rey li
mana donar cascun any per la guarda del Molinello. 200 s.
Item an
Michel Martineç vehi
Delch cascun any. 150 s.
Item an Berenguer de Puig
Molto quel senyor Rey li mana donar cascun any mentre a ell
placia per serviy de II cavalls armats. 2000 s.
Item son
assignats sobre les dites rendes a correus del dit senyor per lur
vestir que pot muntar cascun any tro a. 1000 s.

Les
quantitats deius scrites mana lo senyor Rey
esser pagades cascun any de les dites rendes per obres dels
castells.

Primerament al castell Doriola cascun any per obra.
4000 s.
Item al castell Dalacant per obra. 2000 s.
Item als
murs de Eltx per obra et reparacio daquells. 2000 s.

Suma mayor de totes les quantitats que paguen en la dita
partida del Regne de Valencia per retinençes
de castells et de locs et per salaris de
officials et per violaris et per assignacions
axi com son scrites per menut. 81250 s. 10 d.
E
munten les rendes axi com son assumades. 68333 s. 4 d.

E axi no basten les rendes a les dites pagues ans
ne fallen. 12917 s. 6 d.

Aquestes son les rendes quel
senyor Rey ha cascun any en los lochs de Ella et de Novella et
Dasp. (de Asp)

Ella.

Primerament munta
cascun any lalmagran del loch de Ella que paguen
cascun any los moros del dit loch al senyor Rey.
12895 s. 9 d.
Item munta latzaque del bestiar del dit loch
cascun any tro a. 300 s.
Item munten les gallines
quels moros del dit loch donen cascun any tro
a. 300 s.
Item munten les cabeçes
quels moros damunt dits paguen cascun any tro a.
2000 s.
Item munten les tafulles del safra et del
alasfor per les quals paguen los dits moros per tafulla
que sembren IlII diners que poden valer cascun
any tro a. 50 s. (tahulla)
Item munten los
delmes ab la alfacra quels moros del dit
loch donen al senyor Rey cascun any tro
a. 3000 s.
Item munta cascun any latarif (atarif) a
la part del senyor Rey tro a. 50 s.
Item munta
lalcanaxer (alcanaxer) quels dits moros paguen
cascun any tro a. 50 s.
Item munta lalbeçre
(albeçre)
cascun any tro a. 10 s.
Item val cascun
any lo forn de les tenalles tro a. 300 s.
Item
val cascun any lalcahieda (alcahieda) tro
a. 400 s.
Item valen cascun any los molins del dit
loch de Ella tro a. 350 s.
Item munta lo
tribut dels juheus del dit loch cascun any. 100
s.
Item munta cascun any lo quirat qui
es dret quels dits moros paguen per les coses que compren y
venen uns anys ab altres tro a. 3500 s.
Item valen
cascun any les calonies quels dits moros paguen
tro a. 4000 s.

Suma de totes les rendes quel
senyor Rey pren en lo loc de Ella cascun any tro
a. 23705 s. 9 d.
Novella.

Primerament munta lalmagran
quels moros del dit loch de Novella donen cascun any al senyor Rey.
12173 s. 3 d.
Item val latzaque quels moros del dit loch donen
cascun any al senyor Rey tro a. 350 s.
Item valen les gallines
quels dits moros donen cascun any tro a. 200 s.
Item munten les
cabeçes quels dits moros
paguen cascun any tro a. 1500 s.
Item valen les tafulles del
safra et del alasfor quis fa en lo dit loch cascun any tro a. 20 s.

Item valen los delmes ab la alfacra quels moros del dit loch
donen cascun any al senyor Rey. 3000 s.
Item val latarif a la
part del senyor Rey cascun any tro a. 50 s.
Item val lalcanaxer
quels dits moros donen cascun any tro a. 50 s.
Item valen los
molins del dit loch de Novella cascun any tro a. 300 s.
Item val
lalfondech (alfondech) del dit loch cascun any de
loguer tro a. 60 s.
Item val lalcahieda
cascun any tro a. 500 s.
Item val lo quirat quels dits moros
paguen cascun any tro a. 3200 s.
Item valen los bayns
del dit loch cascun any tro a. 400 s.
Item
poden valer cascun any les calonies dels dits moros tro a. 500
s.
Suma de les rendes quel senyor Rey pren cascun any en lo dit
loch de Novella.
22303 s. 3 d.

Asp.

Primerament
val lalmagran dels moros del loch Dasp cascun any. 4600 s.
Item
val latzaque del bestiar dels dits moros cascun any tro a. 350 s.

Item valen les gallines del dit loch cascun any tro a. 120 s.

Item valen les cabeçes del
dit loch cascun any tro a. 1100 s.
Item valen les tafulles del
safra et del alasfor del dit loch tro a. 60 s.
Item valen los
delmes ab la alfacra quels dits moros donen cascun any tro a. 2600 s.

Item val lo .. ex quels dits moros paguen cascun any per lo
delme de la venema.
100 8. (verema, vendimia ?)
Item latarif a la part del
senyor Rey cascun any tro a. 20 s.
Item val lalcanaxer quels dits
moros donen cascun any tro a. 30 s.
Item valen les rendes del
quirat et de la alcahieda del dit loch cascun any tro a. 2300 s.

Item valen les calonies dels dits moros cascun any tro a. 250 s.

Item val la alfarda quels moros del dit loch donen cascun any tro
a. 2000 s.
Suma de totes les rendes quel senyor Rey ha cascun any
en lo loch de Asp tro a.
13530 s.
Suma mayor de totes
les rendes et drets quel senyor Rey ha cascun any en los lochs de
Ella et de Novella et Dasp. 59539 s.

Aquestes son les
quantitats quel senyor Rey mana esser pagades cascun any de les
rendes dels dits locs de Ella et de Novella et Dasp.

Primerament
al senyor Infant don Jayme cascun any de les rendes dels dits
locs.
54000 s.
Puys fo ordinat que
preses et agues totes les rendes et esdevenimens
dels dits III locs.
Item al bisbe et al capitol de Cartaginia per
delme de les rendes dels locs damunt dits cascun any. 1040 s.
Item
an Pelegri de Muntagut per retinença
del castell de la Mola cascun any. 3000 s.
Item an Michel
de Libia per retinença del
castell de Ella cascun any. 2500 s.
Item pren lo batle
per salari de la batlia de la dita vall cascun any. 300 s.

Item mana lo senyor Rey que de les dites rendes sien
meses cascun any en reparacio dels murs del loch Dasp.
200 s.
Item als moros de Novella a ops de lurs
mesquites cascun any axi com han acustumat
et han ne carta de confermacio de la senyora
Reyna de bona memoria. 80 s.
Item als pobladors de la Mola
quel senyor Rey lur mana donar cascun any
en ajuda per ço com fan vehinatge VII cafis
dalcandia et altres VII cafis de panis
que valen cascun any tro a....

Assi
comensen les rendes quel senyor Rey ha en
Arago et los violaris et assignacions que
per concessio del senyor Rey e de sos predecessors
prenen en les dites rendes alcuns richs homens et
cavallers et altres homens del Regne de Arago.


Terol et ses aldeas.

Primerament es
la peyta de les aldeas de Terol. 7000 s. j.
(Teruel)
E daquests pren el Judes M.
solidos per son ofici cascun any.
Item hi pren CC
solidos per cullir la peyta.
Item hi prenen IIII
alcaldes CCCC solidos.
Item VIII jurats DCCC solidos.
Item
lescriva del consell C solidos.
Item IIII andadores
CC solidos.
Item II saigs LX solidos.
Item I cridador
C solidos.
Item el consell de la vila de Terol per armes
CCC solidos.
Item el Justicia XL solidos.
Suma de ço
que hi prenen los damunt dits cascun any IIImCC solidos
jaccenses.
E axi romanen cascun any de la dita
peyta III.m DCCC solidos jaccenses.
E aquests te assignats
lo noble En Jacme de Xerica per VII cavalleries.
Item
lo peatge del dit loch de Terol te assignat lo
noble En Jacme de Xericha per VII cavalleries ensemps
ab la dita peyta et ab les altres rendes de
Terol exceptades les rendes deius scrites les
quals no son assignades al dit noble (1).
(1) Siguen aquí dos
párrafos en los que se da cuenta de lo que producía el tributo de
los judíos de Teruel, y se explica el objeto a que esta parte de
renta se destinaba; pero ambos se ven tachados, leyéndose una nota
al pie, de igual letra que la del códice, en que se avisa que
aquellos fueron cancelados, por hallarse dicho tributo de los judíos
de Teruel incluso en el de todos los judíos de Aragón, que
aparecerá más adelante.

Item an Rodrigo Gil Tari vehi
de Saragoça
per I cavalleria cascun any D solidos jaccenses.
Item a
don Lopp Sanxes de Luna per una cavalleria cascun any D
solidos.
Item al noble En Pero Martinez de Luna per ses
cavalleries cascun any M. DCCCLVIII solidos VIII diners.
Suma
de les dites assignacions III.m CXIII solidos IX diners.
E axi
es egual la reebuda del dit tribut a les dites
assignacions.
Item la tintoria de Terol val cascun any tro
a. 70 s. j.
Item donen los moros de Terol per trahut
cascun any cascun I besant que poden muntar tro a CL
besant.
Aço
te En Lopp Alvares de Speyo per III cavalleries ensemps ab
CC solidos de la cena et ab los esdevenimens.



Salines de Arcos.
Les salines de Arcos poden valer cascun any
tro a. 8000 s.j.
Primerament hi pren …. per la decima C
solidos jaccenses.
Item la guarda de la sal cascun any CCC
solidos jaccenses.
Item la Confedria dels cavallers de
Terol I. solidos jaccenses.
Item la Candela de la esgleya
mayor de Santa Maria de Terol CL solidos jaccenses.

Item Sanxo Yvanyes de Santa Maria en esmena del parral
Dalbarraçin
CCC solidos jaccenses.
Aquestes quantitats que son en
summa DCCCC solidos jaccenses son perpetuals.

Albarraçin.

Pot valer cascun any el peatge tro a. 800 s. j.

Daquests te assignats Simon Yvanyes CC
solidos.
Item Johan Dias altres CC solidos.
Romanen
CCCC solidos.
Item el montatgo te En Farran
Loppes Daredia (de Heredia) per M. solidos quel
senyor Rey li dona per guarda del dit castell sia quel
dit muntatgo valla mes o menys et part
los dit M solidos pren lo dit Farran Loppes per la dita
guarda II.m D solidos et telos asssignats en la peyta
dels aldeans.
Item la peyta de los moros que es cascun
any. 200 s. j.
E axi romanen que venen a ma del batle
DC solidos los quals deu donar cascun any a la obra del
dit castell Dalbarraçin
et dasso hia letra del senyor Rey.
Item
lo terme Dalbarrasi son les salines de Valltaulat
et teles ad beneplacitum Domingo Yago adalill
(adalid?) et poden valer cascun any tro a CCC
solidos.

Arcayne. (Alcaine, Alcayne)
Valen les
rendes de Arcayne cascun any tro a. 600 s.
E aquests pren En R.
de Bolas en paga de M solidos jaccenses que te assignats cascun
any per guarda del castell de Arcayne: el romanent te assignat
en los diners del
erbatge de Exea. (Ejea de los Caballeros).

Huesa
e ses aldeas.
Primerament donen los homens
de Huesa et de ses aldeas cascun
any per tribut.
3000 s.
E aquests pren lo noble Nartal
Dorta comanador de Muntalba per VI cavalleries.

Item pot muntar la sofra et els erbatges
et altres drets quel senyor Rey ha en los dit
loch tro a D solidos. Item que donen cascun any
los moros per dret tro a CCC solidos.
E exi
es per tot aço.
800 s.
Aquests pren lo dit comanador de Muntalba
(Montalbán, Montisalbi, Monte Albo, Monte Blanco) per una
cavalleria et mige.

Darocha et ses
aldeas.

Primerament donen los homens de les
aldeas de Darocha cascun any per peyta.

10000 s.
E daquests pren el judes cascun
any per son salari CC solidos.
Item ne prenen
cascun any VII jurados DCCC solidos.
Les quals II.es
quantitats abatudes romanen IX.m solidos.
E aquests pren lo
noble En Jacme de Xericha per XVIII cavalleries.
Item val
el merinado cascun any tro a. 2000 s.
E
aquests pren En Jacme de Xerica al qual lo senyor Rey
los ha donats en beneplacitum menys de
negun serviy.
Item val el peatge et el pes
et los morabetins de les taules de la carniceria et el
loguer de algunes tendes uns anys ab altres ab
la tintoreria et ab lo muntatgo tro a. 4500 s.

E daquests pren Garçia
Ferrandes per retinença
del castell de Rodenas M solidos.
Item per II.es
cavalleries altres M solidos.
Item hi pren Exemen Sanxes
Dalfambre (de Alfambra, Alhambra) per retinença
del castell de Tormos ad beneplacitum M solidos.
Item hi
pren Johan Remires per retinença
del castell de Sencet ad beneplacitum D solidos.
Item hi
pren ell meteix a violari CCC solidos.
Item hi pren Gombau
de Castellnou per I.a cavalleria D solidos.
E axi abatudes
les dites quantitats romanen CC solidos.
Item los moros de
Darocha donen cascun any per tribut. *730 s.
Item
donen calonies quan hi venen.
Los dits DCCXXX
solidos solia pendre Garçia
Simon a violari per II cavalls armats. E apres la mort del
dit Garçia Simon el
senyor Rey assigna les dites rendes a pagar los deutes
quel dit En Garçia Simon
devia.
Item los cussols del blat poden valer cascun
any tro a. 300 s.
E aquests semblantment son assignats a pagar
los deutes del dit En Garçia
Simon tro que sien pagats.
Item hi son les salines de Oyos
negros (Ojos negros) que es aldea de Darocha
et valen cascun any tro a. 1000 s.
E aquestes diu En Gonçalvo
Garçia que li ha donades
per heretament per tots temps.

Calatayu et ses
aldeas. (Calatayud, Calataiubo, Calatayubo, Calataiud,
Kalat Ayud, etc.)
Donen cascun any los homens de les
aldeas de Calatayu per peyta. 9149 s.
E
daquests prenen cascun any los monges de
Huerta CCCL solidos.
Item hi prenen los VI
adalentados et lescriva de les aldeas
sengles morabetins que munten cascun any XLIX
solidos.
Tot lo romanent pren lo noble En Johan
Xemenez Durrea (Juan, Joan Jiménez de Urrea)
per XVIII cavalleries.
Item val cascun any lo
peatge et el pes tro a. 15000 s.
E daquests
ha cascun any el Temple CCC solidos.
Item hi
te assignats En Pero Sanxes (Sánchez) de Calatayu II.m
solidos per cavalleries ad beneplacitum.
Item D solidos a
violari.
Item sen paguen a la guarda del castell de Somet
lo qual te ara Nartal des Lor DCC solidos que son per
totes aquestes assignacions III.m DCC solidos.
Tot lo
romanent et totes les altres rendes et esdevenimens
del dit loch ab ses aldeas te la senyora
Infanta dona Elianor qui ho te per cambra.

Salines de
Pedra.
Valen les salines de Pedra cascun any al senyor Rey en les
quals ha la terça part et
aquests pren lo batle de Calatayu tro a. 1000 s.

Santos.

Donen cascun any al senyor Rey per tribut 350 s.
Aquests pren
En Gonçalvo Garçia.


Cetina.
Donen los homens de Cetina cascun
any al senyor Rey per peyta. 1500 s.
E te aquests lo
noble En Johan Xemenez Durrea per III cavalleries.
Fariça
(Fariza) ab ses aldeas.
Primerament paguen cascun any al senyor
Rey los homens de la vila de Fariça
et de ses aldeas per peyta. 5000 s.
Aquests
te assignats el noble don Pero Dayerbe (de Ayerbe)
per X cavalIeries.
Item val el peatge cascun any
tro a. 1900 s.
E daquests pren En Gonçalvo
Garcia
cascun any per retinença
del castell de Fariça M
solidos.
Item en Gonçalvo
Roys de Fariça D solidos
per retinença del castell de
Bordalua DC solidos.
Item donen los moros de Fariça
cascun any per tribut. 500 s.
E aquests son assignatas a la
retinença del dit castell a
compliment de MD solidos que hi pren cascun any lo dit En Gonçalvo
Garçia per la dita retinença.

Item poden valer les calonies de cristians et de moros
et homicidis tro a. 400 s.

Taressona.
(Tarazona)
Val el peatge et les saques ab
lo tribut de les tendes et ab la tintoreria et
ab lo dret dels cussols del almudi del pa
et la leuda de la carniceria dels moros cascun
any tro a. 7000 s.
E daquests te assignats lo noble En Pero
Dayerbe XIII cavalleries.
Item ne pren lo batle per
dret de les saques tro a. M solidos.
Et axi no
basten.
Item es tribut que donen los moros cascun
any. 600 s.
E daquests prenen perpetuals les monges del
monestir de Tolobres CCL solidos.

Item en Gil Darada cascun
any per cavalleries CC solidos.
Los romanens que
son CL solidos pren lo noble Naxemen de Fosses (Axemen,
Eximen, Gimeno, de Foces) per ses cavalleries.
Item
pot valer cascun any lafaquimat tro a. *300 s.

E aquests te assignats lo dit Naxemen de Fosses per
ses cavalleries et en defelliment dasso
sobre lo peatge et les saques de Borja.


Torrellas.
Donen cascun any per peyta los
homens del dit loch. 1200 s.
Aquest loch te En
Pero Jorda Dalcolega cavaller per la compra quel senyor Rey
feu de Los Fayos per preu de XIII.m morabetins
dor. Et pren aquestes rendes lo dit en Pero Jordan
per interesse del dit preu.

Sent Marti. (San
Martín)
Aquest loch te el noble Nartal
de Luna (Artal) per donacio quel senyor Rey lin feu.


Los Fayos.
Valen les rendes de Los Fayos cascun any tro
a. 1600 s.
Dels quals pren Marti Xemenes de Vera per
retinença del castell del dit
loch M solidos.
Els romanens DC solidos pren en paga del preu
quel senyor Rey li deu per
la compra daquest loch.

Senta Creu. (Santa Cruz)
Aquest
loch pot valer cascun any tro a. 700 s.
Empero solia mes
valer mas es despoblada.
Aquestes rendes pren Martin
Xemenez de Vera per interesse del preu quel senyor Rey li
deu per lo loch de Los Fayos.

Mallon. (Mallón)
Donen
cascun any per tribut 1000 s.
E daquests pren cascun any En
Lopp Sanxes de Luna per retinença
del dit castell de Mallon D solidos.
Item ne pren dona
Maria El Moral veyne de Taressona per violari CCC
solidos.
Del romanent que son CC solidos lur ha feta
gracia lo senyor Rey ad beneplacitum per ço com lo
loch es pobre.
Item hia lo senyor Rey
heretament ço es vinyes e camps et I forn que pot valer de
renda tro a. 400 s.
E aquest heretament te Pero
Martines de Calatayu scriva del senyor Rey.


Borja.
Primerament lo tribut et la peyta
que donen cascun any los cristians es. 3500 s.
E aquests
pren lo noble Nartal de de Luna per VII cavalleries.

Item donen los moros del dit loch cascun any
per tribut. 3000 s.
Aquests pren lo noble Nartal de Luna
per VI cavalleries.
Item poden valer cascun any los
drets de les saques ab les tendes et ab
les farreries et de les sabateries et ab lo dret dels
cussols del almudi del pa et ab alcuns
altres drets del dit loch tro a. 3000 s.
Dels quals
pren En Pero Sanxes de Calatayu per retinença
del castell de Borja M solidos.
Item ne pren Fortaner de
Binyech per I cavall armat ad beneplacitum D solidos.
Item ne
pren Pero Pereç
Dalcolega per I cavall armat ad beneplacitum et son hi mal
meses D solidos.
Lo romanent que es tro a M
solidos pren lo batle general.
Item pot valer lescrivania
et lalfaquimat et el sapsala cascun any
tro a. 300 s.
E daquests te En Ferrando porter
del senyor Rey a violari CC solidos.
EIs romanens
pren lo batle general.
Item havia lo senyor Rey el
dit loch de Borja I heretament ço
es la terra et I forn que valia mes de II.m morabatins dor
et aquest heretament solia esser de la retinença
del dit castell. E el senyor Rey ha ho donat pera
tots temps al noble Nartal de Luna.

Magallon.
(Magallón)
Donen los homens de Magallon cascun any per
peyta et per questa et per azembles et per
cavalleries. 3000 s.
Aquests pren lo noble Nexemen Cornell
(Cornel) per VI cavalleries.

Saragoça.

VaI el peatge de la ciutat de Saragoça
cascun any tro a. 3000 s.
Item val la renda del
almudi del pa de Saragoça
ab les carniceries dels jueus et ab alcuns altres tributs quel senyor
Rey ha en la dita ciutat tro a. 9000 s.
Item val cascun any lo
pes de la dita ciutat tro a. 1700 s.
Item val la tintoreria tro
a. 300 s.
Item val el fusiello del oli. 130 s.
Item
lanfondega de la dita ciutat 130 s.
Item les rendes de
Ricla ço es la carniceria el pes els cussols
valen tro a. 200 s.
Suma daquestes rendes. 14460 s.

E aquests pren lo merino de Saragoça
et paguen perpetuals et violaris et poden ne sobrar que
romanen al merino quin dona compte tro a III.m solidos.

E part aço
pren lo merino tots los homicidis et calonies
de jueus et de moros que poden muntar a bona quantitat.
Item
es lo tribut quels moros de la dita ciutat donen cascun
any ab lalfarex dels dits moros que son tro a M
solidos. 3000 s.
Aquests pren lo noble En Pedro Dayerbe per VI
cavalleries.
Item oltra aço
poden valer les escampadures del almudi del blat ab
ço que les gens donen a les mesures oltra eIs
cussols et teho Martin de la Loça
a violari tro a. 800 s.
(quitis.)
Item val
lescrivania del salmedinat (çalmedina,
zabalmedina, zalmedina) de
Saragoça la qual es del senyor
Rey tro a. 900 s.
Aquesta scrivania ha
donada el senyor Rey entre Domingo Johan
e el fill de Bonet de Vidosa ço es a cascun
la meytat e apres la mort del dit Domingo Johan que sia
tota del fill de Bonet de Vidosa a violari.
Item el peatge
de Gallur pot valer tro a. 500 s.
Aquesta pren lo
noble En Pero Martineç
de Luna per I cavalleria et prenlos per ma del
merino de Saragoça.


Fontes. (Fuentes de Ebro ?)
Paguen los
homens del dit loch cascun any per cavalleries.
2000 s.
Item paguen cascun any per cena. 300 s.

Aquest loch ha comprat lo bisbe de Saragoça
ab carta de gracia que ha entrel senyor Rey et
ell et axi el dit bisbe pren les rendes.


Epila. (Épila)
Donen cascun any al senyor
Rey los homens del dit loch. 2000 s.
Item donen per
peyta cascun any. 1000 s.
Item val cascun
any lo peatge del dit loch ab la leuda de
la carniceria e veno el batle general et
pren los diners el merino de Saragoça
tro a. 660 s.
E daquests pren En Felip de Boyl
per I cavall armat ad beneplacitum. 500 s.
Item ha el (senyor
Rey) en Grizenich un heretament quis te per lo
senyor Rey a cens de II cafis de forment et
prenlos el merino de Saragoça.

Ricla.
Donen
cascun any los homens del dit loch per peyta et per tribut cascun
any. 2000 s.
Aquest loch es assignat al noble Nexemen Cornell
per VII cavalleries.
Item val lo pes et els cussols
et la carniceria et el mercat del dit loch tro
a CC solidos.
E prenlos el merino de Saragoça:
axi nes ja feta mencio en les rendes de Saragoça.


Nuelia.
Donen cascun any per peyta. 500 s.
Item
donen per exericança et per altres rendes quel
senyor Rey hia altres. 500 s.
Aquests pren lo
noble En R de Cardona per interesse de XX.m solidos jaccensses
quel senyor li deu.

Aranda.
Donen cascun any los
homens del dit loch per tribut lo dret ques
segueix ço es que tota casa en que estien marit et
muller donen una arrova de blat ço es mig ordi
et mig forment.
E donen los moros del dit
loch exericançes et algunes sofres et
albaquella et tributs de forns et de molins et
donen lo quart del fruyts del rega et
dels fruyts del seca el quint. Item donen
cascun any per peyta MD solidos. E segons lo
temps dara poden valer totes les dites coses cascun any
ab lo peatge et ab la leuda de les carniceries tro
a. 3500 s.
Aquest loch te el noble En Pero
Ferrandes per IX cavalleries.
El castell del dit loch
te Pero Garçia de Lusuan vassall del noble En Pero
Ferrandes de Ixer. E pren per retinença del dit castell en les
salines de Remolins DCC solidos jaccenses.

Illuaca
(Illueca).
Aquest loch te Michel Pereç de Gotor
perpetualment a serviy de III cavalls armats.

Roda.
(Rueda)
Les rendes del dit loch valen cascun any tro a.
1000 s.
E aquest loch te el noble Pero Martinez de Luna per II.es
cavalleries.
El castell de Roeda te En Martin Loppez de
Roda ad beneplacitum et pren per retinença lerbatge
del dit loch et lort del castell et laretament
daquell castell. E el peatge et la leuda
que es dita del sendero que pot valer tro a XXX
solidos. Item el fusiello et el forn. E aquestes rendes
que pren lo dit En Martin Loppes per retinença del dit
castell poden valer tro a. 1500 s.

Alago. (Alagón,
Alagon, Alagó)
Donen los homens del dit loch
cascun any per tribut segons lo privilegi de Thaust
(Tauste) per jou de besties cosa certa et per
exedar cosa certa. Item per cafissades daretamens
cosa certa et axi metex cosa certa per bestiar major et
menor et tot aço no val pus de. 1000 s.
E
aço te el
noble En Pero Ferrandez per V cavalleries.
Item lo
peatge ab lalmudi et tributs de tendes
pot valer cascun any tro a. 850 s.
Item lo
fusiello cascun any tro a. 50 s.
Item lo
tribut dels moros cascun any tro a. 300 s.
Suma
daço (1). 1200 s.
(1) En esta suma no se comprende la
primera partida, según lo da a entender cierta señal que se nota en
el códice.
Aquets pren la dona Contesina de Calamendrana
muller çaerrere den Johan Martinez de Luna et prenlos
en paga de son exovar. (ajuar ?)

Vall
de Roures. (Valderrobres, Valdarrores díen los antics de
Beseit)
Lo dit loch ab tot sos
termens te el bisbe de Saragoça a feu honrat.

Suera
et ses aldeas. (Çuera,
Zuera)
Donen cascun
any per peyta et per tribut. 14000 s.
E aquests pren lo
noble Nartal de Luna per XXVIII cavalleries.
E part aço
ha el senyor Rey en Suera lo
tribut dels forns. Iterm el peatge. Item los cussols
del pa. Item los pares de la cassa ço
es cunills et perdius que paga cascun
cassedor I perell en cascun any. Item les
calonies del mont. E pot valer tot aço
cascun any tro a. 300 s.
E aquestes rendes te Pero
Xemenez …. lendaça
qui hi pren a violari CC solidos.

La Pena de Catavello
ab la honor et ab Jas et ab
la vall de Trist et Mist et Rompesacos te Sanxo
Dagues ensemps ab lo castell de la Pena et
pren totes les rendes a violari et valen tro a. 500
s.

Almudevar et ses aldeas que son
aquestes:
Tardejanta Torralba Fornells de Vialada Vilanova.

Donen cascun any per peyta. 10000 s.
Te ho lo
noble Nartal Dalago per XX cavalleries. (Artal de Alagón,
Artal d´Alagó)
Item cascun cassador de perdius
o de cunills donen cascun any sengles perells

et pot valer tro a. 40 s.
Item hia una Torra
de muli que dona lo senyor Rey an Johan
Dalmudevar porter et fan cascun any II perells de
capons.
Aço
pren lo batle general.


Bolea.
Donen cascun any per tribut. 2000 s.
Et C
cafis de forment.
Et C cafis dordi. (de ordi, d´ordi, hordio,
ordio, hordeum, ordeum)
Suma que pot valer tot aço.
3500 s.
Aquest loch jassia que valla molt
mes te En Pero Martinez de Luna per V cavalleries tan
solament.

Loarre.
Los homens daquest loch
solien donar cascun any MD solidos. Mas pus que
foren robats per En Pero Dayerbe en temps de la guerrra de
Saragoça no peyten sino.
1000 s.
E aquesta pren En
Blasco Peres des Lor ço
es los D solidos per una cavalleria ad beneplacitum et
els romanens D solidos per retinença
del dit castell. E ell te el dit loch ab
totes ses calonies.

Luna.
Les rendes daquest
loch te En Pero Martinez de Luna per III cavalleries et
son privilegiats que donen cosa certa per jou de
besties majors et menors. Et pot valer lo tribut que
donen tro a. 800 s.
Item el peatge del pont de
Luna pot valer cascun any tro a. 80 s.
E aço
te Pero Garçes
Matafogo a violari.

Tahust. (Tauste)
La
peyta o tribut del dit loch pren lo noble Nartal de
Luna per cavalleries segons que munta cascun any. E donen cosa certa
per jou de besties et per bestiar major et menor et per cafissades de
terra.
E pot valer la peyta o tribut tro a. 3000 s.
Item pot
valer lo peatge daquest loch ab les saques et ab la sal de
Compas et ab los cussols tro a. 600 s.
E
daquests pren cascun any per assignacio del senyor Rey
Johan Aznares de Lusia (Luesia) qui fo
cavalleris del senyor Rey Namfos (N´Alfons,
Alfonso) en paga de I quantitat quel dit senyor Rey
li devia CCC solidos. La romanent pren lo batle general.


Sadava. (Sadaba, Sádaba, Sádava)
Pot valer
lerbatge et el peatge et les
saques et la meytat de les calonies del munt
cascun any tro
a. 2800 s.
Aquests pren lo noble En Johan Xemenez
Durrea per laxovar (I.´ajuar) de dona Sibilia
Dangleola muller sua.
Ara ho te lo
senyor Infant don Jayme quil reemi del dit
noble.

Un Castiello. (Uncastillo, Uncastiello, Uncastello,
un castillo, etc.)
Solien donar cascun any los
homens del dit loch per cavalleries. 4000 s.
E
puys lo senyor Rey privilegials que
pagassen per jous et per bestiar cosa sabuda (cosa
certa). E
apres lo senyor Rey revocaho. E te ara lo
dit loch Nexemen Cornell per VII cavalleries.
Item
ha lo senyor Rey en lo dit loch peatge que val
tro a. 170 s.
Aquests pren lo noble En Pero
Martinez de Luna en paga de ses cavalleries.
Item hia
lo senyor Rey un poch daretament que li fo
confiscat et pot valer de renda cascun any tro
a. 10 s.
Aquests pren lo batle general.
El dit
heretament pot valer tro a CL solidos.
Item lo
castell del dit loch te En Johan Garçes
a violari.

Biel.
Donen cascun any los cristians
peyteros per tribut I cafis de forment et altre
dordi per jou de besties et arroves de blat de les
cases. E els exades fan cosa sabuda de blat. E
pot muntar tota la renda daquest loch ab lo tribut dels
jueus que es CCL solidos e no son encloses en lo tribut
dels altres jueus. 1000 s.
Aquestes rendes pren lo noble
En Johan Xemenez Durrea per interes del exovar
de dona Sibilia Dangleola muller dell.
Ara lo
te lo senyor infant don Jayme qui la
reemut.

Longares et Ivardues.
Les
rendes del dit loch exceptada la peyta pren lo
noble En Pedro Dayerbe per I cavalleria et no hi basta.
Item
donen de tribut per I jou de besties II morbetins et aquell qui ha
mig jou I morbeti. Item laxadero I morbeti.


Assotiello e Orocal.
Aquests lochs
son erms et despoblats que no hi esta negu. E les erbes
del dit loch poden valer cascun any tro a. 300
s.

Lobera.
En aquest loch no estan sino
pocs infansons. E estanhi II o III peyteros.
E solia valer be CCXXX solidos. E ara no val de renda al senyor Rey
pus de. 20 s.
E aquest loch te el noble En
Pero Martinez de Luna per miga cavalleria.

Çer
castiello.
Çer
castiello que es dit Ruyta noy ha sino tansolament
el castiell et el munt. E aquest
castell te Alfonso Dartieda per lo senyor Rey ad
beneplacitum. E pren per retinença
del dit castell la cena de Castell listar et de Verdu
que es CCCCL solidos. E te laretament del castell que
pot valer tro a. 200 s.
Item val lerbatge tro
a. 900 s.
Aquests pren lo batle general.

Urries.

Donen cascun any per tribut los homens del dit loch. 500
s.
Aquest loch te Martin Gil Datrossillo per una
cavalleria.
Item ha un forn lo qual es a trabut et fa
cascun any. 20 s.
Aquests pren lo batle general.

Rendes
de Sos.
Donen los homens del dit loch ço es aquells qui
han casa III solidos cascun any et donen los pegullares
ço es aquells qui no han casa et han bens que valen LXX
solidos donen axi mateix III solidos.
Item dona tot lo
consell C kafis del blat meytat forment
et meytat ordi et te aquestes rendes lo noble En
Pero Martinez de Luna per IIII cavalleries. E poden valer tro a. 2000
s.
Item valen cascun any los tributs dels forns tro a. 300 s.

Aquests pren Gil Martinez Dandues qui te el dit castell
per lo senyor Rey ad beneplacitum.

La Reyal.
Los
homens daquest loch son franchs de totes
coses et vense el peatge del dit loch tro
a. 800 s.
Aquests pren En Ferrando frare del senyor
Rey en paga de ses cavalleries.
Item les saques
del dit loch poden valer cascun any tro a. 300
s.
Aquests pren lo batle general et son assignats an
Michel Perez Darbe en paga de una cavalleria.

Hisurre.

Donen cascun per tribut blat que pot valer tro a. 200 s
Aquest
loch te Pero lo gran de Manesses en paga de ses
cavalleries ad beneplacitum.

Merinado de Jacca.
Puypintano
Unduespintano et Castiello qui peyten
ensemps.
Donen per tribut cascun any per cena
et per peyta. 1000 s.
Aquests lochs te En Gombau
de Tramesset per II cavalleries.

Ruesta.
Solien donar
per tribut DCC solidos. E el senyor Rey als poblats que donen certa
cosa per bestiar menut et per cafissades de terra et per jou de
besties.
Item hia lo senyor Rey un forn.
E aquest loch te el
noble En Pero Dayerbe per II.es cavalleries et no hi basten.


Tiermas. (Termas)
Donen per tribut tots los
homens qui ha casa II solidos cascun any et
pot valer tro a. 800 s.
Item hi solia haver I forn lo
qual es darrocat. (enderrocat)
Los homens del
dit loch son franchs a temps de tota re la qual
franquea no es encare complida.

Escho. (valle
de Echo ?)
Donen cascun any per tribut. 500 s.
Aquest loch
te Michel Pereç Darbe a
violari et pren la renda en aquesta condicio: apres la mort del dit
Michel pagan lo senyor Rey II.m solidos als hereus seus que cobre el
dit loch.

Artieda.
Donen cascun any per tribut C
kafis de blat meytat forment et meytat
ordi.
Aquest loch tenia En Ruy Xemenez de Luna
et sos fills dius certes condicions et encare
el senyor Rey nol ha cobrat.

Vila
real.
Donen tots los homens qui han casa en lo dit loch II solidos
cascun any.
E te aquest loch En Pero Martinez de Luna per una
cavalleria et no hi basta.

Lorbes.
Donen los homens qui hi
han casa cascun any II solidos et pot muntar tro a. 120 s.
Aquest
loch te Michel Perez Darbe ab altres locs ensemps per una cavalleria.


Salvaterra.
Donen per cascuna casa II solidos per cascun
any.
E te aquest loch el noble En R. de Cardona per ll.es
cavalleries et no hi basta la renda.
Lo castell del dit loch te
Michel Perez Darbe ad beneplacitum del senyor Rey. E pren per
retinença M solidos ço es D
el tribut dels jueus axi com nes feta mencio en lo dit tribut et els
romanens D solidos en les salines de Remolins.

Ansso (Ansó)
ab la Vall en que son Fago Arahuas Ornat Gomar.

Donen cascun any per tribut. 1000 s.
Aquests pren el noble En
Pero Martinez de Luna per II.es cavalleries.

Verdun.
Donen
per peyta et per cena cascun any. 1000 s.
Aquests pren el noble
En Pero Martinez de Luna per II cavalleries.
Item pot valer lo
mercat del dit loch tro a. 300 s.
Aquest mercat te a violari G.
de Seta.

Xivaregay.
Donen cascun any per peyta.
1000 s.
Item C kafis de forment.
Item hia el senyor Rey
vinyes et heretament.
Suma que pot valer per tot cascun any. 2000
s.
Aquestes rendes tenen los fills den Garçia
Garçes per
interes de I quantitat de diners quel senyor Rey lur deu la
qual quantitat segons que ells dien es tro a XL.m
solidos jaccenses.

En la vall de Echo son aquests lochs et
peyten ensemps:
Echo Siresa Estaves Orduas Biesa Catarecha.

Aquests lochs donen cascun any per cavalleries. 1500 s.
La
dita vall te el noble Nexemen Cornell per III cavalleries.

Vilanova
Larraç Suesa Bosa.
Aquests
lochs son assignats al noble En Ferrando frare del senyor Rey per I
cavalleria.

La vila et la vall de Arues.
La dita vila et
vall te el noble en Pero Ferrandez de Ixer per una cavalleria
et no hi basta.
En la vall Daysa son aquests locs et
peyten ensemps:
Aysa Siyunas Esposa.
Aquests
III llochs donen per peyta cascun any ço es Aysa CCC solidos Esposa
LXXV solidos Siynues LXXV solidos. 450 s.
Aqueste pren el
noble En Pero Ferrandes de Ixer per I cavalleria.

Arahues de
Solano. (Araués, Aragüés)
Donen cascun any per peyta.
130 s.
Aquests pren el noble Nexemen Cornell en paga de ses
cavalleries.

Sagua.
Donen per peyta cascun any IIII cafis
de forment a mesura de Jacca. E prenlos Michel Perez Darbe per
retinença del castell de
Grossi.
Item pren lerbatge del puig del
castell que val tro a. 30 s.
E el dit castell te I hom per
lo dit Michel Perez Darbe per casa plana.

Oscha. (Huesca,
Osca, Wasqa, Uesca, etc...)
En la ciutat de Oscha es el
peatge lalmudi la tintoreria obradors tendes trahuts
de la pobla del senyor Rey trahuts
de les açitanes.
E poden valer totes aquestes rendes cascun any tro a....
Item
donen los moros per tribut cascun any. 1000 s.
Aquest loch te per
cambra la senyora Infanta dona Elianor.
Les quantitats
dius scrites se paguen cascun any
perpetualment de les dites rendes de Oscha.
Primerament per
adobar et reparar los murs de la ciutat cascun
any M solidos.
Item a la prebosteria cascun any DCC
solidos.
Item al Temple MDXL solidos.
Item al batle
major dels cristians et dels jueus per salari CCCC solidos.
Item
al batle de la moreria per son salari CC solidos.
Item al noble
En Pero Dayerbe et a dona Violant ça
muller M solidos.
Item al abat de Muntarago per una tenda
que loga a la tintoreria per exugar los draps XX
solidos.
Item al scriva que scriu les rendes quan
se venen per salari seu XX solidos.
Item als jurats Doscha
per ço com venen la hon les rendes se venen C
solidos.
Item al corredor del Consell qui crida les rendes per la
ciutat et en encant X solidos.
Item a I jueu corredor
qui crida la venda de la alcaçeria
et de los baldraseros Xll diners.
Item al
savalaquen de les aventures de la moreria per raho
de sos arienços
ço es que ha de XII diners III malles.
Item del
romanent de les dites aventures ha lo Salmedina per son
quart de XII diners III diners.

Ciutat de Jacca.
En
Jacca es lo peatge lalmudi la caldera
de la tintoreria E poden valer cascun any pagat ço
que hi pren lesglea per delmes tro a. 2500 s.

Teho el noble Nexemen de Fosses per V cavalleries
sia que valla mes o menys.

Campfranch.
(Campfranc, Campo franco, Canfrán)
Donen per peyta cascun
any. 500 s.
Aquest loch te el noble En Pero Martinez de Luna per
una cavalleria.
Item lo peatge del portal de Campfranch et
del castell de Camdelxu (Candanchú ?) pot valer ab les
saques et ab lo peatge del peix fresch tro a. 5000 s.
En
aquests ha les assignacions quis seguexen.
Es assaber lo noble
Nexemen Cornell en paga de ses cavalleries MCXX solidos.
Item lo
noble En Blascho Massa de Vergua per ll.es cavalleries M
solidos.
Item Sanxo Dagues porter oltra totes les rendes
que pren de la Pena et de Jas et de la vall de Trist
et Mist et Rompesachos a compliment de la retinença
del castell de la Pena que te a violari CLXX solidos.
Item
prenhi la retinença del
castell de Verdego lo qual te Garçia
de Vera per les retenes del matrimoni de la Infanta de
Castiella et del senyor Infant En Jacme DC solidos.
Item
prenen hi II scrivans qui guarden et scriuen totes les
mercaderies quen passen ço es cascu CLVI solidos que son CCCXIl
solidos. E los dits scrivans son F. de la Nuça
(Lanuza) et Johan Ferrer.
Item lo noble Nexemen de Fosses
per una cavalleria D solidos.
Item el castell de Camdalxu
que te Nexemen de Tovia a X anys qui començaren
en les kalendas de maig del any M.CCCXI sots esta forma que
ell se pach de VII.m DCCCCXX solidos VII diners jaccenses et
III.m DCCXXXVII solidos VI diners barchinonenses en les saques
de les coses vedades et finits los dits X anys lo senyor Rey deu
cobrar lo dit castell. E pren lo dit Exemen de Tovia per retinença
del dit castell en lo dit peatge DC solidos.
Item pren Bernat
Guasch (Guasc) juglar en les rendes del dit peatge
a violari CCC solidos.
Suma per tot aço
IIII.m DCII solidos.
Lo romanent que es CCCXCVIII solidos pren lo
batle general.

Camp de Jacca ab la honor.
Te ho el noble
En Jacme de Xerica per una cavalleria et no hi basta.


Savinyanego et la honor. (Sabiñánigo)

Te
ho don Ferrando frare del senyor Rey per I cavalleria el no hi
basta.

Vull prop Jacca.
Los homens daquest loch
donen morbeti per jou et poden muntar cascun any a.
10
morbetins.
Aquests te En G. de Jacca a violari.

Biescasa.
(Biescas)
Aquest loc te En Ferrando frare del senyor Rey
per I cavalleria et no hi basta.
Item lo mercat et els
cussols poden valer et prenlos el batle general
tro a. 100 s.

Vall de Tena.
Donen cascun any per peyta.
1000 s.
Te la dita vall Naxemen Cornell per II.es cavalleries.


Castellar.
Los homens daquest loch donen cascun any per
peyta. 4000 s.
Aquest loch te En Pero Martinez de Luna per VIII
cavalleries.
Item hia lo senyor Rey lo
peatge de la aygua que pot valer cascun any tro
a. 200 s.
Aquests pren lo noble En Pero Martinez de Luna
per ses cavalleries mas no li entren en paga de ses
cavalleries.
Item val sal de compas de Castellar tro
a. 80 s.
E aquests pren lo merino.

Merinado de
Exea.
Los homens del dit merinado son franchs per
privilegi del senyor Rey de totes coses. E el senyor
Rey ha erbatge en Exea a M vaques et a
II.m ovelles et aço
ven lo batle general cascun any et pot valer tro
a. 2500 s.
E en aquests ha assignacio En R.
de Bolas en paga tro a concurrent quantitat de M
solidos que te a vida sua per retinença del castell
Darcayne (Alcayne, Alcaine, Arcayne, Arcaine) CCCC
solidos.
El romanent es assignat a la obra de les cases de
Exea.
Item val el peatge del dit loch tro a.
200 s.
Aquets pren el noble en Jacme de Xericha
(Xerica, Ejerica) ensemps ab les calonies dels jueus
per II.es cavalleries.
Item poden valer les saques et els
cussols et la meytat de la casa de la Bardena de
la Marcuara tro a. 150 s.
Aquests pren lo batle
general.

Morello.
Donen cascun any per peyta o
tribut. 2000 s.
Te ho Nexemen Cornell per IIII
cavalleries.

Bellsuey Senta Maria. (Bellsué,
Belsué)
Donen cascun any per tribut. 150 s.
Teo
En Gil de Jacca a violari.
Item hia un heretament
que fa de cens II cafis de forment et II de ordi.


Penna de Santa Eulalia et La Mesa et Lusar.
(Peña)
Paguen cascun any los homens de Santa Eulalia et de
La Mesa. 200 s.
Item los homens de Lusar. 17 s.
E I cafis
IIII quartans dordi.
Item cascuna casa I gallina
que pot muntar lany IX gallines. (9 casas).
Item lo
carnatge et les calonies.
Suma que pot muntar per totes coses.
300 s.
Aquests pren Blasco Peres des Lor per retinença
del castell de la Pena (Penna, Peña) et de Santa
Eulalia ad beneplacitum.

Sarayena ab ses
aldeas. (Sariñena, Sarinyena)
Los homens de
Saranyena et de ses aldeas donen cascun any.
12000 s.
Teho En Pero Ferrandez de Ixer per XXIIII
cavalleries.
Item hia II molins et II forns. Item peatge
et pes et tintoreria et cussols del blat et del mercat.
E totes
aquestes coses te el dit En Pero Ferrandes per V cavalleries.

Suma daço. 14500
s.
Et teho lo dit noble per XXIX cavalleries.
E oltra
asso pren En Johan de Vallés a violari en los
cussols del mercat II quartans
de forment cascun dia que poden valer XVI diners un temps ab altre.

Item en lo terme del dit loch ha salines
de compas que valen tro a. 50 s.
Aquests pren lo
batle general.
Item lo muntatgo te Johan de
Cerenyene et donen cascun any los quals pren lo
meri de Oscha. 20 s.

Nocito et sa
honor.
Los homens daquest loch donen cascun
any 450 s.
Aquest loch te Nartal des Lor de vida sua
et de I fill seu qual se vulla. E encare apres
vida dells no la puxa cobrar lo senyor Rey tro
que haja pagats al hereu del dit Nartal des Lor X.m
solidos et que el de miga no prena lo
dit hereu les rendes en paga.

Honor de Favana.

Aquesta honor te lo dit Nartal des Lor per
heretament a tots temps et han a fer I cavall armat.

Costean.

Donen cascun any. 500 s.
Item hia lo senyor Rey I forn.

Aquest loch diu Nartal des Lor que es seu per heretament a ell et
als seus.
Pertusa et ses aldeas.
Donen cascun any.
5000 s.
Aquest loch te Nexemen de Fosses per IX cavalleries.

Item hi es lo mercat et cussols et leuda que ven lo batle et pot
valer cascun any tro a. 120 s.
Aquests te assignats En Michel
Peres Darbe ensemps ab altres locs per una cavalleria.

Barbastre.
(Barbastro, Balbastro, etc)
Es hi lalmudi del
pa la caldera de la tintoreria. Item el peso et II
peatges.
La terça part
daquestes rendes pren Bernat G. Deutensa.
La Esglea
de Barbastre pren lo delme en les dites rendes.
Item la
moreria del dit loch fo den Bernat G. Deutensa.
Item
lescrivania dels jueus fa de tribut II.es carregues de
vin.
Item hia un casal de bayns que no val
re. (banys, baños)
Les dites rendes pren Gombau
de Benavent per IlII cavalleries et noy basten.
E
oltra les dites rendes ha el senyor Rey en
Barbastre la meytat de la renda de la barcha de
Cinqua que pot valer. 200 s. (barca de Cinca)
Laltre
meytat los homens de la vila.
Item hi es lalmunia
(la almunia) que es dita dels Gassols que dona al
senyor Rey per tribut cascun any et prenlos
lo batle general. 20 s.

Alquessar et ses
aldeas. (Alquézar, Alcássar, Al-qsar: fortaleza, castillo)
Donen
cascun any. 2500 s.
Dels quals pren Johan de Bidaure qui
te el dit loch ad beneplacitum a servey de IIII
cavalls armats II.m solidos. Els romanens D solidos
pren En Boyl per retinença del dit castell.

Ahuescha.
(Adahuesca ?)
Los homens del dit loch donen cascun any.
1070 s.
Aquest loch te a violari En Pero Martinez de Luna.


Sevil et los Castellones.
Donen cascun any.
180 s.
Aquest loch te En Pero Martinez de Luna en paga de ses
cavalleries.

Nabal. (Naval)
Es hi un forn en
que coen tots los estedans del loch. Item
una casa de muli ab una mola. Item III vinyes. Item un
ort. Item IX camps. Item donen los moros cascun
any per peyta C solidos. Item XV cafis entre forment
et ordi et avena. Item fan sofra ço
es que tots dissaptes porten lenya al castell et fan altres
serviys al castell quan ops hi es. Item donen los
dits moros la novena part dels fruyts que cullen.
Item los carnicers donen leuda de les carns en axi
que de tot bestiar que haja mes de I any donen I diner.
Item de cascuna vaque IIII diners. Item pren lo
dit castell terç de les
calonies de vinyes et de orts.
Totes les dites rendes te
Nexemen Cornell per una cavalleria et miga et
basta hi covinentmen et ell te lo dit loch.

Aynsa.
(Ainsa, Aínsa)
Es hi el peatge. Item los
cussols del mercat. Item I muli que fa de tribut LX solidos.
Item leuda de les mercaderies qui passen per aquell loch.

Te ho lo noble En Pero Ferrandis de Ixer per
II cavalleries et no hi basten be.
Bielsa.
Belsa
donen cascun any per una cavalleria. 500 s.
Aquests pren Nexemen
de Fosses per una cavalleria.
Item les ferreries poden valer tro
a. 1000 s.
Aquests pren lo dit Nexemen de Fosses per II.es
cavalleries.

En la vall de Gestau Saravella.
Fan
cascun any. 250 s.
Aquests pren el noble En Pero Martines de Luna
ensemps ab les calonies del dit loch per una cavalleria.

Vall
de Portoles. (Portolés)
Donen cascun any tro a. 250
s.
Te ho el noble En Pero Martinez de Luna per mige
cavalleria.

Boltanya et ses aldeas. (Boltaña)
Los
homens daquest loch donen cascun any. 8 s.
Aquests pren lo noble
En Gombau de Tramesset per Il.es cavalleries ensemps ab CC
solidos que pren en les rendes de Tamarit de Litera.

Vall
de Breoto. (Valle de Broto)
Donen cascun any los
homens dels locs de la dita vall certa quantitat de blat que pot
muntar tro a LXXX cafis.
Aço
te en Ferrando frare del senyor Rey per una cavalleria.

Torla.

Los homens del dit loch donen cascun any LX moltons.
(mouton : cordero)
Aquests pren en Gil de Jacca a
violari.

Seguron et Ahuerta et la honor.
Los
homens daquests locs donen cascun any. 400 s.
Aquests pren el
noble En Pero Martinez de Luna per ses cavalleries.

Oson.
Aquest
loch ha donat lo senyor Rey an Pero Pomar per a
tots temps sots esta forma: quels homens del dit
loch no puxen fer mal ne donar don al
regne Darago abans lo senyor Rey los puxa
haver en temps de guerra.

Possant.
Los homes
daquest loch donen cascun any. 500 s.
Aquest loch te Nexemen
Cornell per I cavalleria.

Barbegal.
Donen per
tribut cascun any. 20 s.
Item donen per peyta ordinaria. 3000 s.

Item per cavalleria. 1000 s.
Aquestes rendes son assignades a
la messio de la casa del senyor Rey.
Te ho ara la infanta
dona Blancha.

Cortilles et la honor et Cornes
et Beseran.
Aquests locs te En Ferrando frare
del senyor Rey per una cavalleria et bastahi
escassament.
Sardassa.
Los homens daquest loch fan
cascun any per tribut II cafis de forment et II cafis de
civada.
Aquests pren lo batle.

Archussa
et Castellasso.
Fan aquests locs per peyta. 375 s.

Aquests locs te don Pedro Dayerbe per I cavalleria.


Boyl.
Donen per peyta et per tribut cascun any.
1000 s.
Aquest loch te En Gombau de Tramesset per II cavalleries.


Elsen.
Donen cascun any lo nove
de tots los camps reelencs que pot muntar cascun
any tro a. 140 s.
Daquests deu dar compte el
batle de Ribacorça.
(Ribagorza, Ribagorça,
Ripacurcia, etc)

Monolus
et ses aldeas.
Donen cascun any per peyta los cristians del dit
loch I. solidos. Item IX cafis de blat terçench.
Item hia trahuts de cases de molins que son cascun any
XI solidos. Item lo carnatge que val tro a C solidos. E poden valer
totes aquestes rendes tro a. 200 s.
Aquestes pren Garçia
Loppes Dansano per retinença
del castell de Monclus. E oltra aço
pren per retinença del dit
castell CLXXX solidos en la cena de Sent Esteve de Littera
(San Esteban de Litera).
E sobre el tribut dels jueus CCCCL solidos axi com es contengut
en lo tribut dels jueus Darago.

En la vall de
Tarancona son aquests locs:
Palo Trillo
Morello.
Aquests locs solien donar cascun
any M solidos per II cavalleries et ara per la pobrea
que han los homens dels dits locs per ço
com tots aquells locs son erms no paguen sino.
500 s.
Aquests locs te En Pero Martines de Luna per una
cavalleria.

Ribagorça.

Les rendes quel senyor Rey ha en Ribagorça
son assignades al noble En R. de Cardona per IIII cavalleries.

Item paguen cascun any los homens de Ribagorça
al senyor Rey per peyta cascun any. 6230 s.

Lo
tribut dels jueus de tot lo Regne Darago.
Item donen los
jueus del Regne Darago cascun any per tribut al
senyor Rey. 43300 s. j.
Aquestes assignacions son sobre
els diners del dit tribut.
Primerament hia
assignats Fortaner de Binyech per retinença del castell de
Sadava cascun any M solidos.
Item Michel Perez
Darbe per la meytat de la retinença del castell de Salvaterra
D solidos. Item Blascho Xemenez Dayerbe el sego
per violari M solidos.
Item dona Alvira Loppez de
Quadret muller que fo den Johan Çabata
per violari D solidos.
Item Michel de Gorrea ad
beneplacitum per IIII cavalls armats II.m solidos.
Item Exemen
Peres de Pina el jove per IIII cavalls armats ad
beneplacitum II.m solidos.
Item Pero Pomar per IIII cavalls
armats ad beneplacitum II.m solidos.
Item Michel Peres de
Gotor per II cavalls armats ad beneplacitum M solidos.
Item
Martin Gil Datrossill (de Atrossillo) per II cavalls
armats ad beneplacitum M solidos.
Item la senyora Infanta dona
Blancha monge de Sexena (Sijena, Sixena, Sigena)
per ça provisio
M solidos.
Item Rodrigo Gil Tari (Tarín, Tarin)
per I cavall armat ad beneplacitum oltra II.m solidos que te
en les salines de Remolins et en lo guiatge de
Ribagorça D solidos.
Item
el noble En Pero Martinez de Luna en paga de ses cavalleries II.m
DLVIII solidos et son ne los M solidos a violari.
Item
Ferran Sanxes Duch ad beneplacitum per I cavall armat D
solidos.
Item Sanxo Garçia de Setes per retinença
del castell de Darocha DCCC solidos.
Item En P. Lobet
scriva del senyor Rey a violari CCL solidos.
Item Geralt
Avarcha (Abarca) per III cavalls armats ad beneplacitum MD
solidos.
Item Gil Darada en paga de ses cavalleries DO
solidos.
Item Exemen Blasco Dayerbe per IIII cavalls et
mig armats ad beneplacitum II.m CCXLIIlI solidos.
Item Blasco
Massa de Vergua (Maça, Maza, Bergua) per II cavalleries M
solidos.
Item Pero Garçes Matafogo a violari C solidos.

Item P. del Rey a violori CLXXXII solidos VI
diners.
Item lesglea de Senta Maria del Puig
de Barbastre a sosteniment de una capellania en que deu cantar
tots temps I prevera hi son perpetuals CC solidos.
Item
dona Sanxa Martines Guerra muller que fo de Blasco
Xemenez Dayerbe a violari M solidos.
Item Johan Garçes
Dalago per retinença del
castell Duncastiello que te a violari oltra C solidos
que te per la dita retinença
en les salines de Remolins DC solidos.
lem Vicente Gonsalves
Coronell a violari CC solidos.
Item Gonsalvo Peres Dalago
falconer per ça provisio CCCC
solidos ad beneplacitum.
Item Garçia Loppes Dansano per
retinença del castell de
Muntclus ad beneplacitum CCCCL solidos et el romanent
pren en les rendes de Muntclus.
Item Nadal de Castello a
violari CLXXXII solidos VI diners.
Item Enego Roys porter a
violari CCCLXV solidos.
Item el noble En Pero Dayerbe en paga de
ses cavalleries que te en Ruesta CCC solidos. Item lo tribut
dels jueus de Oscha que es VI.m LXVII solidos V diners malle pren lo
batle Doscha et respon ne a la senyora Infanta dona Blancha.
Item
lo tribut dels jueus de Calatayu que es X.m XLI solidos VII diners
malle pren lo batle de Calatayu et respon en a la senyora Infanta
dona Elianor.
Les quals quantitats que son assignades sobre el
dit tribut munten a XLII.m XLI solidos I diners et son tots jaccenses
sino M solidos barchinonenses.
Lo romanent pren lo batle general.


Salines de Remolins.
Les dites salines poden valer cascun
any tro a. 27000 s. et mes.
En les dites rendes son assignats los
perpetuals et els violaris et les retinenses dels
castells et altres assignacions axi com se segueix.

(Perpetuals.)
Primerament hi pren la casa del Temple de
Saragoça los quals pren laministrador de la dita casa et
son perpetuals CXX solidos. Item X cafis de sal.
Item los homens
de Castellar per una barcha que han a tenir francha
en lo riu
de Ebro a tot hom qui pessar ne
vulla CCCC solidos.
Item los jurats de Saragoça per
reparacio dels murs daquells M solidos que han assignats en les
rendes de Saragoça prenen en lalmudi de la sal la terça
part que son CCCXXXIII solidos IIII diners.
Item lo senyor
de Pradella cascun any D solidos.
(Violaris.)
Item
Geralt del Perer per violari DCC solidos.
Item Jacme de Luch a
violari DCC solidos.
Item Domingo Johan capella de la Aljaferia
de Saragoça et deu cantar missa cascun dia en la capella de lo
dita Aljaferia XII diners cascun dia et LXX solidos lany per vestir
que es lany CCCCXXXV solidos.
Item Ato de Jassa a violari cascun
dia VIII diners que munten lany CCXLIIII solidos IIII diners.
Item
En Francesch de Riusech VIII diners cascun dia que munten lany
CCXLIII solidos IIII diners.
Item P. de Lusia XII diners cascun
dia que fan lany CCCLXV solidos.
Item P. del Rey IIII diners
cascun dia que fan lany CXXII solidos VIII diners.
Item P.
Messeger VIII diners
cascun dia que fan lany CCXLIIl solidos. Empero deu hi tenir I
pesador que costa lany XCIII solidos lIII diners. Los romanens
que son CL solidos pren ell. E el senyor Rey ha ordonat
que apres la fi del dit P. hi tenga laministredor
lo pesador per ço quels dits CL solidos
romanguen a la cort.
Item en R. de Roda cascun dia VI
diners que fan CLXXXII solidos VI diners.
Item Vallés Dordas de
la botelleria VI diners cascun dia fan CLXXXII solidos VI diners.

Item dona Thoda muller que fo de un hom qui pensava
de un cavall del senyor Rey cascun any C solidos.
Item P.
Carbonell cascun dia IIII diners que fan lany CXXI solidos VIII
diners.
Item R. Bernat per raho del ofici de la scrivania qui hi
deu tenir scriva CCCC solidos. E per ordinacio del senyor Rey et del
racional abaterenlin CXX solidos per I scriva per ço com no
hi fa fratura quel claver es scriva et aquests romanen
al senyor Rey. Los romanens que son CCLXXX solidos pren lo dit R.
Bernat E el senyor Rey ha ordonat que apres la mort daquell
nos donen nes fassa messio neguna
per scriva.
Item Lopp de Sos porter cascun dia IIII diners que
muntan CXXI solidos VIII diners.
Item dona Maria Peres de
lo Gronyo mare de don Sanxo Darago CCC solidos.
Item
G. Batesa cascun dia VI diners que muntan CLXXXII solidos VI
diners.
Item Johan de Sales porter VI diners cascun dia que fan
CLXXXII solidos VI diners.
Item dona Maria de Linyan cascun dia
IIII diners que fan CXXI solidos VIII diners.
Item. Pero Martinez
barber M solidos barchinonenses.
Item A. Messeger cascun dia VIII
diners que fan lany CCXLIII solidos IIII diners.
Item Johan
Garçes Dalago D solidos.
Item
el Justicia Darago a
violari II.m solidos.

(Beneplacitum)
Item Berthomeu des
Lava savi ad beneplacitum M solidos.
Item A. Roig savi per la
procuracio que solia tenir Garçia de Casues D solidos.
Item
Maestre Marti de Calça
Roga per a provisio III.m solidos.

(Retinençes
de castells.)
Item lo castell Daranda (de Aranda)
que te Pero Garcia de *Lesuan vassall den Pero Ferrandes Dixer per
retinença del dit castell ad beneplacitum DCC solidos.
Item
Gonsalvo Gil de Vera qui te el castell de Terrallon ad
beneplacitum DC solidos.
Item Michel Peres Darbe qui te el
castell de Salvaterra ad beneplacitum de M solidos quen
pren cor los romanens pren sobre el tribut dels
jueus D solidos axi com en lo dit tribut nes
feta mencio.
Item los homens de Muntreal (Montreal, Monreal,
Monte Real) aldea de Farissa D solidos.
Item Johan
Garçes Dalago a cumpliment de
DCC solidos que pren per retinença
del castell Duncastiello a violari C solidos. Los
romanens DC solidos pren sobre el tribut dels jueus axi
com en lo dit tribut nes feta mencio.

(Provisio
de munters.)
Item Juanyes Davila et A. Dalmenar (de Almenar)
cascun per provisio de sa persona VI diners per II savosos
(sabuesos?) que tenen cascun ço es per cascu
savoso III malles que munta per tot I any DXLVII
solidos VI diners.
Item Domingo Davila per ça
provisio et per II savosos a la dita raho CCLXXIll
solidos IX diners.
Item Gil Daliaga (de Aliaga) VI diners
per ça provisio.
Item per III alans (canes alanos, cans alans : catalans)
VI diners que munta lany CCCLXV solidos.
Item Pero
Finestrelles per ça
provisio VI diners. Item per II savosos III diners que munta cascun
any CCLXXIII solidos IX diners.
Item Gil Daliaga VI diners per
provisio sua. Item per II savosos III diners que son lany
CCLXXIII solidos IX diners.
Item Johan Davila VI diners. Item per
IIII alans VIII diners que munta lany CCCCXXV solidos X diners.
Item
Johan Navarre VI diners. Item per IIII alans VIII diners que
son lany CCCCXXV solidos X diners.
Item poden muntar les messions
del almudi de Remolins et de Saragoça cascun any tro a Vl.m
solidos.
En aquesta forma que si poden tallar cascun
any tro a V.m cafis de sal et a vegades mes e
menys segons que la venda et costa de tallar lo cafis.
Item trametne hom a Saragoça tro a II.m cafis poch
menys et aquests costen de portar en les barques per lo riu de
Ebro VIII diners lo cafis. E ha a mostrar laministredor
cartes testimonials dels talladors quanta sal tallen ne a qual
preu. E el Rayçs
de les barques quanta sal porten al almudi de Saragoça et
a qual preu. E quant la sal es a la riba de Ebro a
Saragoça portenla
besties a loguer al almudi. Item munta lo salari
del administredor et un claver et boter et
scriva que es I hom qui esta en les dites salines de Remolins
et altre en Saragoça. E munten el salari daquests III
tro a DCCC.
E poden muntar totes les dites quantitats ques
paguen de les dites salines tro a XXIIII.m DCL solidos.
Tot lo
romanent se paga a aquells qui tenen mesnaderies
per solidos et libras.
E son aquests ques
segueixen.
Primerament Michel de Gorrea per I cavall armat D
solidos.
Item Exemen de Tovia per II cavalls armats M solidos.

Item Michel Perez Darbe per un cavall armat D solidos.
Item
Lopp Sanxes per IIII cavalls armats II.m solidos.
Item Michel
Pereç de Gotor per II cavalls
armats M solidos.
Item Johan Martinez de Bienes per un cavall
armat D solidos.
Item Lopp de Gorrea per I cavall armat D
solidos.
Item Garçia Pereç
Dayerbe per I cavall armat D solidos.
Item Pero lo gran de
Maneses per III cavalls armats MD solidos.
Item A. de
Sadava per II cavalls armats M solidos.
Item Gonsalvo de
Pomar per I cavall armat D solidos.
Item P. Alfonso fill den
Jacme Pereç per II cavalls
armats M solidos.
Item Gil Garces Datrosillo per II cavalls
armats M solidos.
Item Rodrigo Dahones (de Ahones) per I
cavall et mig DCCL solidos.
Item Felipp de Boyl per I
cavall armat D solidos.
Item Alfonso de Fanlo per II
cavalls armats M solidos.
Item Andreu Martines de Sorita
per III cavalls armats MD solidos.
Item Gil Darrada per III
cavalleries MD solidos.
Suma daquestes mesnaderies
XVI.m DCCL solidos. (1)
(1) Entre esta suma y la siguiente lista
de calonias median dos fojas en blanco, en cuyo extremo se
leen dos títulos aislados, a saber, en la primera Salines Darchos
(de Arcos) y en la segunda Salines de Nabal. Explicar
la causa porque se omitieron las relaciones correspondientes a estos
puntos, creemos que sería
aventurado.

Calonies dels jueus et dels
moros et els homicis
del merinat de Saragoça
de Oscha Barbastre Jacca Exea (Ejea de
los caballeros) Terassona (Tarazona) Calatayu
Oscha Darocha (Daroca).

Les calonies dels jueus et dels moros et els
homicidis de Saragoça
et de son merinat pren lo merino de Saragoça. E
poden valer cascun any a arbitri den Esteve de Roda tro a. 3000 s.

Item poden valer los homicidis del merinat Doscha
(de Oscha, Huesca) et de Barbastre ab ço
que ve a ma del dit meri cascun any tro a. 1000 s.
Item
pot valer lo merinat de Jacca et de Exea cascun any tro
a. 2000 s.
Item lo merinat de Taressona
cascun any tro a. 500 s.
Item los esdevenimens et calonies
dels cristians et dels jueus sarrayns et la
terça part dels homeys
de Calatayu pren lo batle de Calatayu et poden valer
cascun any tro a. 2000 s.
Aquest loch te per cambra
la senyora Infanta dona
Alienor.
Item los esdevenimens et calonies dels
cristians et jueus et serrayns de Oscha que
semblantment te per compra la senyora Infanta dona Alienor
poden valer cascun any et pren ho el batle de Oscha tro
a. 1OOO s.
Item el merinat de les aldeas de Darocha ço
es les calonies et els homicidis poden valer et metehi merino
el noble En Jacme de Xerica qui ho te per cavalleries mas
no ho pren en paga de les dites cavalleries ne sabaten
(s´abaten, se abaten) de ço que la cort li deu per ço com
En Lopp de Luna solia tenir lo dit merinat per lo
Rey don Alfonso en paga daço que li devia. E apres
vench En Jacme Perez qui tench les dites aldeas
per cavalleries et ell demana al senyor Rey queu tengues axi
com don Lopp de Luna o tenia no faen mencio que sabates
(s´abatès, abatés) de sos deutes.
E semblantment
te ho En Jacme de Xerica que nou te en paga de sos
deutes ans ho pert lo senyor Rey tro a. 2000 s.

Les calonies de tots los altres locs Darago
exceptat ço
que prenen los merins dels dits locs pren lo batle
general Darago. E poden muntar ab la terça
part ques pren en Darocha dels omicidis
et en Farisa et en ses aldeas ques pertanyen al
senyor Rey tots los homicidis et poden muntar totes aquestes
calonies cascun any tro a (a vegades mes a
vegades menys.) 7000 s.
Encare ha lo senyor Rey en
molts lochs Darago cenes en absencia de que poden
muntar cascun any tro a. 18000 s.
Item ha molts
locs en Arago hon pren cenes en
presencia que non pot demanar diners. E el senyor Rey
ha ost et cavalcada en tot Arago en los
lochs seus.
E quels demana peytes o questes
quan se vol exceptats en los locs que son
privilegiats.

A.
Cataluña.
Pág (se
omite).
Apiera.
Aguatada.
Araprunya.

Argensola.
Almasselles.
Almenar.
Areny.
Los locs
Dalos et de Meya.

Valencia.
Algesira.
Alaguar.

Ademuç.
Alpont.

Assignacions quel senyor Rey mana pagar.
Asp.

Aragón.

Salines de Arcos.
Albarracin.
Arcayne.
Aranda.

Alago.
Almudevar et ses aldeas.
Assotiello.
Artieda.

Ansso ab la Vall.
Arahuas.
La vila et la vall de
Arues.
Aysa.
Arahues de Solano.
Alquessar et ses aldeas.

Ahuescha.
Aynsa.
Ahuerta.
Archussa 345

B.

Cataluña.
Borrassa.
Busuldo.
Rendes antigues de
Bergua et de Bergueda.
Rendes de Bergua et de Bergueda novelles.

Rendes de Barchinona.
Bruch.
Biure.
Bell Loch.


Valencia.
Biar.
Bocayren.
Bunyol.

Burriana

Aragón.
Borja.
Bolea.
Biel.

Biessa.
Bossa.
Biescasa.
Bellsuey.
Barbastre.

Bielsa.
Boltanya et ses aldeas.
Breoto.

Barbegal.
Beseran.
Boyl.
Beneplacitum.

C.
Ç

Cataluña.


Crexell.
Campredon.
Caules de
Malaveya.
Cruylles.
Cardedeu.
Caules de Muntbuy.
Molins
del Coll de la Celada de Barchinona.
Ça
Guardia.
Cambrils.
Copons.
Cervera.

Camerasa.
Cubells.

Valencia.
Castello.
Corbera.

Cullera.
Castellhabib.

Aragon.
Calatayu et ses
aldeas.
Cetina.
Çer
Castiello.
Castiello.
Catarecha.
Campfranch.
Camp de
Jacca.
Castellar.
Costean.
Los Castellones.
Cortilles.

Cornes.
Castellasso.
Calonies dels jueus etc.

D.


Cataluña.
Dua Castella.
Dalos.

Valencia.

Dinia.
Dontinyen.

Aragón.
Darocha et ses
aldeas.

E.

Cataluña.

Esclanya.
Esprats.

Valencia.
Exalo.
Ella.

Aragón.
Epila.

Escho.
Echo.
Estaves.
Esposa.
Merinado de Exea.

Elsen.

F.
Cataluña.
Lo loch de Figueres.
Font
Rubia.
Aragón.
Fariça
ab ses aldeas.
Los Fayos.
Fontes.
Fornell de Vialada.

Fago.
Favana.

G.
Cataluña.
Gerona.
Gurb.
Ça
Guardia.
Guardia Palosa.
Gaver.
Guiminells.

Valencia.

Gandia.
Gallinera.
Godolest.
Guardes dels castells.


Aragón.
Gomar.
Gestau.

H.
Aragón.
Huesa
e ses aldeas.
Hisurre.

I.
Aragón.

Illuaca.
Ivardues.

J.
Cataluña.
Tribut dels
Juheus de Barchinona.

Aragón.
Merinado de Jacca.
Ciutat
de Jacca.
Camp de Jacca.
Tribut dels jueus de tot lo regne
Darago.
Calonies dels jueus et dels moros et els homicis del
merinat de Saragoça de Oscha
Barbastre Jacca Exea Terassona Calatayu Oscha Darocha.




I..

Cataluña.
Lagostera.
Leyda.
Lorens.

Valencia.

Liria.

Aragón.
Los
Fayos.
Loarre.
Luna.
Longares.
Lobera.
La
Reyal.
Lorbes.
Larraç.

Los Castellones.

M.
Cataluña.
Manresa.
Monblanch.

La Manresana.
Muntfalco.
Muntmaneu.
Munt Cortes.

Muntayana.
Los locs Dalos et de Meya.
Mungay.

Valencia.

Morella.
Murvedre.
Madrona.

Aragón.

Mallon.
Magallon.
Morello.
Monclus et ses aldeas.

Morello.
Provisio de Munters.

I..
Valencia.

Novella.

Aragón.
Nuelia.
Nocito.
Nabal.

O.

Valencia.
Ontinyen.
Obres dels castells.

Aragón.

Orocal.
Ornat.
Orduas.
Oscha.
Oson.

P.

Cataluña.
Pontons.
Palamos.
Peraylada.
La Montanya
de Prades.
Pallarols.
Sa Paladella.
Puigalt.

Valencia.

Pego.

Aragón.
Salines de Pedra.
Puypintano.

Pertusa et ses aldeas.
Portoles.
Possant.
Palo.

Perpetuals.
Provisio de munters.

R.
Cataluña.

Regencons.
Rubiola.
Riber.

Valencia.
Retinencies
dels castells.

Aragón.
Ricla.
Roda.
La Reyal.

Ruesta.
Ribagorça.

Salines de Remolins.
Retinençes
de castells.

S.
Cataluña.
Sent Esteve de Palamos 224

Sent P. dor.
Santa Maria des Pla.
Sent Marti.
Sa
Paladella.
Sadaho.
Sententoli.
Santa Linia.

Valencia.

Sexona.
Salaris ques paguen.

Aragón.
Salines de
Arcos.
Salines de Pedra.
Santos.
Sent Marti.
Santa
Creu.
Saragoça.
Suera et ses aldeas.
Sadava.
Rendes
de Sos.
Salvaterra.
Siresa.
Suesa.
Siyunas.
Arahues
de Solano.
Sagua.
Savinyanego.
Senta Maria.
Sarayena
ab ses aldeas.
Sevil.
Saravella.
Seguron.

Sardassa.
Salines de Remolins.

T.
Cataluña.

Torrella de Muntgri.
Tagamanent.
Terrassa.
Tarregona.

Timor.
Tarrega.
Tortosa.
Aragón.
Terol et ses
aldeas.
Torrellas.
Tardejanta.
Torralba.
Tahust.

Tiermas.
Vall de Tena.
Torla.
Tarancona.
Trillo.


U.
Valencia.
Uxo.

Aragón.
Un Castiello.

Urries.
Unduespinto.

V.
Cataluña
Vich.

Vilamajor.
Vilafrancha.
Valls.
Vissiana.
Vilagrassa.


Valencia.
Valldayora. 270
Aquests son los violaris.

Violaria quel senyor Rey mana donar.

Aragón.
Vall de
Roures.
Vilanova.
Vila real.
Ansso ab la Vall.

Verdun.
Vall de Echo.
Vilanova.
Vall de Arues.

Vall Daysa.
Vull prop Jacca.
Vall de Tena.
Vall
de Gestau.
Vall de Portoles.
Vall de Breoto.
Vall de
Tarancona.
Violaris.
X.
Valencia.
Xativa.

Aragón.

Xivaregay.

/ Aquí aparecen las BASES DE ESTA
PUBLICACIÓN, que salieron antes en el pdf escaneado /.