VEGUERIA DE
MANRESA DE BERGA E BERGADA
FOCHS DESGLEYA E DE CAVALLERS.
Castell de Cohaner: desgleya. 2.
Castell de Caserres: de
diverses persones. 13.
Perroquia Davia: desgleya. 13.
Perroquia
de Ferrerons: desgleya. 6.
Castell bell: den Jacme des
Far. 38. (Castellvell)
Castell de Gaya: de cavaler.
14.
Castell de Guardiola: den Thomas des Far. 28.
Castell e
terme de Granera: qui es den P. de Planella donzell. 13.
Castell
de Murea: qui es den P. de Planella. 24.
Castell de Vaqueriçes:
den Johan des Far donzell. 48.
Castell de Rocha Fort: del
monestir de Sent Banet de Bages. 23. (Sant Benet)
Perroquia
de Monistrol de Rejadell: del pebordre de Manresa. 2.
(Rajadell)
Perroquia de Valhonesta: del pabordre de
Manresa. 11.
Quadra de Sent Genis des Mujals: de mossen Paguera.
5.
Perroquia de Manresa: qui son de diverses senyos e son
desgleya. 14 mig.
Perroquia de Valformosa: desgleya. 4
Castell
de Rejadell e Quadra de Sa Cirera: de cavaller. 48.
Perroquia de
Sent Johan de Vila Torrada a de Sent Daniel de Palou: desgleya. 4.
Perroquia de Belcebre e de Sent Julia. 4 mig.
Perroquia de
Castellar: de cavaller. 3.
Castell de Vinyo: dels hereus del
noble En Berenguer de Cardona. 16.
Castell Dartes e de Salent e
de Castell nou: desgleya (bisbe de Vich). 143.
Castell Deguilar:
del pabordre de Manresa. 24.
Castell Adral: den Vilalta de
Cardona. 31.
Castellet de Tornet: den Galceran de Castellet
donzell. 17.
Castell Folit des Boix: den R. Dodana
donzell. 28. (Castell Follit)
Castell de Taules: den Bernat
Talamancha donzell. 48.
Castell de Gravalosa: de la Almoyna de
Barchelona. 17.
Castell Gali: den Dalmau Ses Torres
donzell. 22.
Castell e terme de Luça:
de mossen R. de Paguera (ha pagat a Vich). 105.
Castell de Maçana
sobirana: qui es den Asbert des Prat donzell. 8.
Castell de
Manyas: desgleya. 10.
Castell e terme del Castell Dollo: del abat
del Estany (a Vich II reyals).
42.
Castell de Sent Matheu de Bages: den R. de Boxados. 37.
Castell de Talamancha: den R. de Talamancha. 29.
Val de
Marganell: den Johan de Ganer donzell. 6.
Perroquia de Sent
Sadorni de Salells: de pabordre de Manresa ab I foch del
monestir de Monserrat. 9.
Perroquia de Santa Maria de
Macadas: del abat de Santa Cilia. 2.
Perroquia de na
Vateles: del abat de Sent Banet. 15.
Perroquia de Sent P. de
Serrahima (Nos troba sia scrit Noy esta ningu).
Perroquia de Sent Fritos: de Sent Banet de Bages. 14.
Perroquia
de la Vilella: de Sent Banet de Bages. 17.
Perroquia de Sent
Jacme Dolzinelles: del abat del Estany. 4.
Perroquia de Sent
Genis de la Val dels Orts: desgleya. 1. (Vall dels
Horts)
Perroquia de Sent Marti de Torroella: de diverses
senyors desgleya. 12.
Perroquia de Joncadella: desgleya. 3.
Perroquia de Santa Maria de Viladordas: den R. Ses Comes e del
abat de Sent Banet 3.
Quadra de Sent Marti de Serrahima: del
monestir de Sa Portella e del camerer de Sent Banet. 6.
Quadra de Saval de Gaya: de cavaller. 4.
Vila de Monistrol de
Monserrat: del prior de Monserrat. 98.
Castell de
Munt Major: den Ferrer de Castellet. 4.
Castell de Viner: den
Rajadell cavaller. 20.
Castell de Guardiola: del abat de Sent
Lorenç. 10.
Perroquia de
Merola: desgleya. 1.
Castell de Serratex: del abat de Serratex.
17.
Castell de Geronella: del noble En P. Galceran de Pinos. 19.
Perroquia e ballia de Sagars: del dit noble. 34.
Castell de
La Quar: del dit noble. 11.
Castell de Palmerola: del dit noble.
28.
Castell e terme de Roset: del noble En P. Galceran. 25.
Vila
de Baga: del dit noble ab III fochs de la Quadra de Guaraxer. 99.
Castell de Saldes: del dit noble. 36.
La poble de Lilet: del
dit noble. 46.
Castell de Gosoll: del dit noble. 42.
Castell
de Josa: del dit noble (fal tota la baronia). 13.
Castell de
Toses: del dit noble. 22.
Perroquia Dorua: del dit noble. 15.
Perroquia Deua Va: del dit noble. 9.
Perroquia de Planers:
del dit noble. 3.
Perroquia de Castellar: del dit noble. 18.
Perroquia Darus (o Daras): del dit noble. 7.
Perroquia
de Santa Cilia: de la Val de Lilet. 8.
Castell de Gaverret: de la
dita Vall. 11.
Perroquia de Broca: de la dita Vall. 11.
Perroquia del Puig: del dit noble. 4.
Perroquia del Mulnell:
del dit noble. 4.
Castell de Gasclaren: del dit noble. 6.
Perroquia de Lavaneres: del dit noble. 3.
Perroquia del Vay:
del dit noble. 17.
Perroquia de Mundarn e Quadra de Sent Merti
de Mundarn: desgleya e de cavallers. 8.
Perroquia Despinalbet:
desgleya e de cavallers. 3.
Perroquia de Borreda del terme de
Castell de la Palmerola: de Ripoll. 10.
Perroquia de La Nou: del
abat de Ripol. 14.
Perroquia de Velcebre de Sent Julia e
de Sent Climent: desgleya. 22.
Perroquia de Sent Salvador de la
Verdura: desgleya. 12.
Perroquia de Clara: desgleya. 3.
Perroquia de Cerdayola: del abat de Sent Lorenç.
10.
Perroquia de Sent Serni de Malayen: del abat de Ripoll. 9.
Perroquia de Rogens (nos troba que sia scrit).
Perroquia de
Guarzilans: desgleya (nos troba).
Perroquia de Berga: desgleya.
1.
Perroquia Delbiols: del pabordre de Berga. 5.
Perroquia de
Sent P. de Madrona: desgleya e de cavallers. 6.
Perroquia de Sent
Merti de Muntalar: desgleya (nos troba que sia comptat).
Castell
de Rendos: qui es den R. de Talamancha. 5.
Castell Terçol:
del abat del Estany. 27.
Castell Sir: qui es den Belloch.
11.
Perroquia de Marfa: desgleya ab I foch de la perroquia de
Santa Coloma. 6.
Castell e terme de Balçeren:
de mossen R. de Paguera ab VI fochs Dargençola.
26.
Castell e terme Dolost: del dit mossen R. de Paguera.
20.
Castell e terme de Tornamira: del dit mossen Ramon. 33.
Castell de Paguera: del dit mossen R. e perroquia de Fumanya e
perroquia Ferrens de Belcebre de Cerchs. 33.
Castell de La
Spunyola: del dit mossen R. 15.
Perroquia de Santa lsla de
Bages. 4.
Quadra de Serrasans: del camerer de Ripoll. 4.
Perroquia de Santa Maria de Claret: del abat de Sent Banet de
Bages. 1.
Castell de Soria: del comte de Cardona. 34.
Castell
de Falchs: del dit comte. 29.
Perroquia des Cans o Camps: del dit
comdat. 16.
Castell Taylat: del dit comte. 26.
(Tallat)
Perroquia de Fonoyosa: desgleya. 12. (Fonollosa,
Fenollosa, fonoll, fenoll)
Santa Cilia de Montserrat ab
Castell Marro. 6.
Castell de Puig Reig: del Spital de Sent Johan.
27.
Perroquia de Pedret: desgleya. 5.
(Aquests nos
troben en la nomina com ja nia.... reyals).
Perroquia
Darayonet: del abat de Sent Johan. 14.
Quadra del Priorat: del
abat de Sent Jachme de Frontinya. 13.
FOCHS REYALS.
Primo ciutat de Manresa. 463.
Vila de Sent P. Dor. 130.
(Sentpedor)
Masos de la perroquia de Sent P. Dor. 8.
Vila
de Berga. 344.
Vila de Moya ab I foch de Fererons. 69.
(Ferrerons)
Castell de Cohaner. 8.
Castell de
Torroella: 7.
Castell de Fromir. 14.
Castell de Casserres.
17.
Castell de Muntclar. 5.
Perroquia Davia. 7.
Quadra de
la Melna. 1.
Perroquia de Berga. 4.
Perroquia de Castellar.
4.
Perroquia de Merola. 3.
Perroquia de Padret. 5.
(En
aquests na IIII reyals e I desgleya.)
Perroquia de
Belcebre e de Sent Julia. 4.
Perroquia Despinabet. 2.
Perroquia
de Madrona. 2.
Lo Mas de Vila Gaya del Castell de
Gaya. 1.
FOCHS DE CIUTADANS.
Castell de Fromir Bolner
e Mirapol: qui es den A. Carbesi de Berga. 4.
Castell de Castellar
e perroquia de Massana jusana: den Gravelosa de Manresa. 17.
Castell
de Callus: den Eymerich Salent de Manresa. 14.
Perroquia de
Monistrol de Rejadell: qui son den Bernat Eymerich V fochs e den
Jacme des Prat I foch. 6.
Perroquia de Manresa ço
es R. *Devesa e la meytat del Mas den Simon Sa Torra e
En Bernat Major. 2 mig.
Perroquia de Val formosa: de
ciutada. 1. (Vallformosa, Valle hermosa, fermosura, hermosura,
“frumoasa” en rumano).
P. de Palau de Aguilar. 1.
Castell
de Castellet: den Johan de Seguelers. 14.
Perroquia de Sent Joan
de Vilatorrada e de Sent Daniel de Palou. 1.
Castell de
Blanchafort ab V fochs de la perroquia de Labells e terme del
dit castell: qui es den P. Fresch de Berga. 19.
Castell de
Figols: den Johan Salou de Berga. 8.
Perroquia de
Castellar: de ciutada.2.
Cercuns de perroquia de Mundan. 1
En
Biu de perroquia Despinalbet. 1.
En Cort de perroquia de
Berga. 1.
Quadra de Fogorp: de Madona den Vola de Berga. 4.
Castell de Muntclar: den Francesch de Muntclar. 4.
Perroquia
de Cerdeyola. 4.
P. Solaras, P. S. Franquesa: de
Castellbell. 2.
G. Ferrer: de Castellet de Bages. 1.
Lo
Mas de Splugues, En Conomines: del Castell de Mura. 2.
(Lo poble del meu colega Ferran, de Amazon Bad Hersfeld 2011;
Coromines).
Ramon Ses Conamines de perroquia de vila
Dordis. 1.
Bernat de Joncadella, G. Sa Sala, Thomas Ses Torres:
de perroquia de Joncadella. 3
Bonanat Morera del Castell de
Rejadell. 1.
Jacme Domingo de Sa Cirera. 1
G. Saval del
castell de Castellar. 1.
Lo Mas den Vila de Massana de Jussana. 1.
Cathala des Caus de Castell de Guilar. 1.
P. Lobet de
perroquia de Monistrol de Rejadell. 1.
Jacme Paner, Anthoni Rovis:
de perroquia de Santa Maria de la Claret. 2.
Lo mas de la Serra
ha pagat ab la ciutat e lo mas des Pla: de perroquia de Manresa.
2.
Ramon Calafell de Castell Gali. 1.
Galceran de Casa
Nova de perroquia de Sent Jacme Dolzinelles. 1.
FOCHS ALOERS
DE BERGA.
Lo Mas Dalta Riba de la perroquia de Labells. 1.
En
Caselles aloer de perroquia de Muntdarm. 1.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
domingo, 26 de julio de 2020
VEGUERIA DE MANRESA DE BERGA E BERGADA
martes, 26 de enero de 2021
14 DE MAYO.
14 DE MAYO.
Después de varias
proposiciones hechas por el abad de Monserrat, se acordó lo
siguiente: 1.° escribir a la Reina para que enviase cuanto antes la
respuesta a los capítulos; 2.° pedir a los embajadores de Valencia,
los quales esperaban contestación de los Diputados, que
aguardasen unos cuantos días, hasta tenerla del Rey, después de
cuyo plazo se les respondería indefectiblemente; 3.° nombrar al
jurisperito Geraldo Guardiola, para que, en nombre de los Diputados,
tratase con los remensas, a fin de que estos enviasen sus
representantes o síndicos, y pudiera llevarse a cabo una concordia,
cuyo nombramiento fue rechazado por algunos individuos del Consejo,
que alegaron no ser el más a propósito dicho Guardiola para este
encargo, en atención a haber sido abogado de los citados labradores;
y 4.°, que se concediese el guiaje solicitado per Jaime
Ferrer y por Seroli, quienes se ofrecían, bajo esta seguridad, a ser
representantes de los remensas, y presentarse a los Diputados, para
tratar con estos del arreglo consabido.
El mismo día, por la
noche, se recibió la siguiente carta de la Señora Reina.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregi
nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Despuix que som
en aquesta ciutat vos havem scrit e certificat per dues letres
com continuavem e prosseguiem axi com tots temps entenem continuar ab
totes nostres forçes en
conduhir ab la Majestat del Senyor Rey lo repos e benefici dels afers
occorrents en que sa Excellencia usant de sa acostumada
clemencia e benignitat ha mostrat e mostra bonissima e singular
voluntat a tot servey de nostre Senyor Deu e seu benifici e
repos del Illustrissimo Princep fill seu e nostre molt car
e molt amat e de la cosa sua de sos regnes e
terres e signantment de aqueix Principat. La veritat es que ab
les grans occupacions que ha hagudes la Majestat sua no se ha
poguda donar la expedio axi presta com tots desigam
tant per la condicio dels afers de Castella e de Navarra quant per
que les faenes de les corts de aquest regne de Arago
se son stranyides. Ara loat nostre Senyor Deu les dites
faenes de aquestes corts de Arago stan en tot bon
stament e en punt de conclusio e en les altres afers se ha
donat orde en manera que mijançant
nostre Senyor Deu vos certificam que Nos dema dimecres ab
comissio e poder e ab tal recapte partiem de aci que
speram en sa ajuda e en la virtut de vosaltres e fidelitat innata
haureu raho de esser be contents e conexereu que la voluntat
del dit Senyor Rey e nostre desig e studi no se han occupat en
altra cosa tant que aquesta haja en res empatxada e per que sabem que
de ço que dit es sereu aconsolats vos ne havem
volgut fer sabidors. Dada en Çaragoça a XII dies de
maig del any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.
Al
molt honorable senyer e de gran saviesa lo senyer En Johan
Berenguer Thora mercader en casa de la diputacio.
Mossen
molt honorable. Apres degudes recomendacions me recoman
tots temps a vostra saviesa avisant vos que com de continent jo fuy
junt aci en Çaragoça
jo decontinent doni la letra al bon home de mercader lo
qual troba hun singular plaer de la dita letra e de la mia
venguda en tant que ell e jo havem parlat largament de tot lo
fet dihentme que ell me informara largament e
totes coses pus ell sab la intencio del bon home daqui e
dihentme que yo per semblant me entremete de
altra part e axi que mossen jo he desliberat pus la
cosa es sagura ara a present scriureus en aquesta manera e los
afers com ho requeran per avant.
Item mossen vos avis
com asis diu molt stretament que la Senyora Reyna deu partir
de aci per anar la via de aqui ab lo
replicat dels capitols e que stara aqui en Molin de Reig fins
a tant que la cosa sia be asegurada. Mes segons
jo veig que la sua anada es molt freda que altrament se mourien
les coses si ella devia partir diluns o dimarts axi com
sic diu que crech que tot quant sich fa no son
sino manyes castellanes e que una gran por que lo Senyor Rey
ab la Senyora Reyna no tenguen qualque gran bagarot en lo
ventrell segons hom veu e speriencia qui ho mostre car ells tots
jorns son avisats de aqui que crech que nia de
grans embaraçats
los quals no venen be en aquesta faena car al
Senyor Rey han scrit de aqui com lo comte de Prades e lo
comte de Pallars havian hagudes de males noves qui en la
casa de la diputacio que seren cuydats matar e
que ja staven en una gran divisio e aço
dix lo Senyor Rey de la sua boca de que trobava
segons hom coneixia hun gran plaer dient que jas
començavan tots
de divisir e que tots eran ja dos o tres partides e que
la cosa no podia esser de molta durada pus tanta
divisio era entre ells e axi que mossen jo be crech que ab
alguns de aqui qui no venen be en aquesta faena que ell treballa tant
quant pot ni pora de metre molta discordia e divisio entre vosaltres
lençant
algunes purnes de foch. Segons que jo he sentit aci
per lo bon home que los de Leyda han haguts
alguns sentiments com lo bisbe Delna ab alguna escusa del fet
perque ve ell se devia metre al palau del bisbe e de
aqui al castell ab certa gent e ab alguns de la ciutat qui temen
ab ell de lon han fet anar a mala hora per ell aqui axi com vos veiys
que segons diu lo bon home queus guardeu dell e
que li façau
la feste que ell mereix. Item mes mossen vos avis com
susara yo he sabut per hun scriva del dit Senyor Rey
com lo dit Senyor Rey hauria scrit aqui decontinent com mossen
Bernat de Vilamari fonch junt en Roses ques cordas
be que no anas a Barchinona e que no isques en terra en
nengun loch de Cathalunya per pahor de aqueixos
senyors nol detenguessen e axi que penseu vos mateix lo
bon proposit del dit Senyor ja quin es envers vosaltres ni per quin
bon fi ell ho pot fer. E mes mossen vos avis com he mes sabut per
lome damunt dit lo qual jaus sabeu e axi mateix
jo qui men son entremes a si en lo
palau e hoit dir com lo conestable de Navarra
ha preses algunes terres de Navarra e axi mateix que te lo camp
a Viana e que la te molt fort asatgada e que ja li ha
fet lo guast de que vos dich que com lo
Senyor Rey ha sabuda la nova es stat molt torbat e molt trist que
havia deliberat de ell en persona anarhi ab tanta gent com pogues
partir de aci axi que los aragonesos han li
protestat que no han volgut ne volen que hic pertescha.
E sobra aquest fet han fet LXXVII ab les corts dues
vuytenes ço es una per lo Senyor Rey e laltra
per terra crech que dema li deuen fer resposte. Del
quen pore sentir jous ne scriure pus
largament ne tant quant jon pore scriure. E mes
mossen vos avis com lo bon hom me ha dit com una dona
la qual esta en casa de don Lop de Gurreya la qual es
cathalana e es molt afectada al Senyor Princep que asis
tracten tant del mal com se pot contra lo Senyor
Princep per que li diguen ques guard e que nos fiu
de tot hom car ella ho ha sabut de loch molt pregont
e exi que mossen per amor de Deu tengue si be
esment que jur vos per Deu que nos hi va car
segons jo veig que grans traydors hich ha per tot que
no sab hom a quis puga hom fiar. Lo Senyor Rey
es avisat tots jorns de aqui de tot quant si fa no se
per qui diables ço
pot saber sino per aquells qui saben stretament en los consels
e en los fets. Crech que lo bon hom de
aci scrivia el bon hom de aqui segons ell ma
dit car ab la sua letra va aquesta ab
hun poch de evantatge que ell fara al correu. E
ab tant per la present no dich pus sino queus
prech quem recomaneu en gracia e merce de aquexos
mossenyors de diputats. Scrita ab cuyta per la partida del
correu qui es tan presta en Çaragoça
a VIII de maig del any Mil CCCCLXI.
Quant me scriviu
ab bon home que les me do que elles hauran bon recapte que
tots jorns comunicam abduy sobra la faena
per que jo hic so ni si axi mateix si volreu
que yo daqui avant remete les letres a
mossenyors de diputats o a vos car nom parlam
que a mi sembla que seria molt pus sagur
que remates les letres a ells e axi scriviume de vostra
intencio ja que voleu que faça.
- Lo qui a vos me recoman tots
temps P. R.
Als molt reverend honorables e de
molt gran providencia mossenyors los diputats del General de
Cathalunya en Barchinona.
Mossenyors molt reverend
honorables e de molt gran saviesa. Sus ara e a les onze hores
ans de mig jorn per lo present correu e
rebuda vostra letra e decontinent treballare de complir
vostre manament. Haguere plaer sabes lo Miquel
Albert dunt es car aci no ses dit hi
entrevengues sino en Miquel Umbert qui es notari de
aquesta ciutat e es stat tostemps lur notari e ara ab
dit Serroli hi ha entrevengut pero yo mentrematre
del dit Miquel Albert mencionat en dita vostra letra e de continent
per ma letra sereu certificats del que haure fet. Axi mateix
mossenyors e parlat ab En Ramon Raser lo qual ma
dit que dins pochs dies partira daci per aportar
los diners de la terça
e queus portara los florins que haviau tramesos
aci per pagar la gent darmes segons voleu e si es
vostra intencio dirho del dit Miguel Umbert notari de aquesta
ciutat de continent men aviseu car ell crech nos
sera desat. Del Serroli dupte mossenyors nos sia
apartat e per ço vos trameti lome propri per
que si deliberau ço de que era
me scriviu lo posquesseu haver car apres es
stat en aquesta ciutat diverses voltes e fiau
mossenyors hi fare tot lo possible segons menau. Pero
mossenyors dupte attenent los ajuts continuats que dins pochs
dies per occasio del dit Serroli los pagesos de remença
han fets han alguns lochs de aquesta vegueria que si aquests
presos ne gens detenguts en aquesta ciutat car los dits
pagesos no accssen de fer qualque gran insult en aquesta
ciutat qui sta tota uberta e sens neguna defensio per
causa de la devisio qui es entre los sis jurats de
aquesta ciutat de la qual crech mossen Francesch Lobet
misatger vostre largament vos haura certificats eus
dich mossenyors que si prestament per vostres savieses no es
provehit en la custodia de aquesta ciatat e que les divisions
dels dits jurats sien aplenades e la dita ciutat se
regescha com fan les altres e la e tota la vegueria se poria
perdre e creuen molts e ja estat dit al dit mossen Lobet que aquells
qui torban e nos vullan aderir a concordia ne
a la raho queu fan per donar total torp a les
faenas que aqui vosaltres menesau. Perque placieus
volerhi attendre e prest car aquesta ciutat ne vegaria
no
compren poc en aquest Principat. De tot aço mossenyors
vos he volgut scriure per mon descarrech e per complir
lo manament de vostres letres que tostemps que res santis
vos ne certificas ordenant mossenyors de mi ço
queus sia plasent. Scrita en Gerona a XII del mes de
maig a mig jorn. - Mossenyors de molt gran providencia a
vostra ordinacio e manament apparellat Francesch Sant Celoni
diputat local de Gerona.
Als molt reverend e molt
magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e molt magnifichs mossenyors. Perque per vosaltres
me fonch scrit en dies passats que donat recapte en lo
soldegar dels D. homens de peu e cinquanta de cavall que
men pogues tornar jo he donat recapte en la gent de peu segons
ja per altres he
scrit en la gent de cavall he treballat en dar
loy esperant de aqui resposta e fins aci no ses
pogut fer e puix veig que don Felip sen va aqui lo
qual no crech torn sens esser en clar ab vostra
reverencia e magnificencies del seu servey e axi per
aquesta causa no mich cal aturar he deliberat de vostra
bona licencia partir la via de aqui aturant tres o quatre dies en
lo camp segons me haveu licenciat sols sperar lo correu
qui he aqui trames que al pus larch crech hic
sera de ça
dijous entre tant dare recapte aci en fer fer polvara
per los spinguardes e algunes altres frasques
que haure spatxar e si quant lo dit correu sera tornat
me sera manat res per vostra reverencia e honorables savieses
per semblant darhi he recapte. Per que mossenyors molt
honorables de dijous avant poreu scriure al diputat local de
la present ciutat al qual lexere la casa de les armes e
artellaries en comanda de D. florins per pagar ço
que per vosaltres mossenyors li sera manat e supplichvos mossenyors
no hajau aqui a greu la mia partida car certament per
ara yo hi fare pocha fratura e junt aqui si
mester sera hi tornare tantes voltes com ordonareu. Les noves de
Arago son com lo Senyor Rey trau diners per diverses vies
apparellas per anar en Navarra. Diu se ha fet CCCC
homens darmes. Parme que ha tret del archabisbat
de Çaragoça
ab arrendament de diners anticipats ben XXX mil florins. Ha
remes los capitols de aquest Principat a VIII persones quatre
del regne de
Arago e quatre de son consell. Als noy
ha de nou que fretur scriure. Feta en Leyda X de
maig. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e
honorables savieses Johan Ferrer.
lunes, 1 de febrero de 2021
23 DE MAYO.
23 DE MAYO.
Se ocuparon de
otros asuntos de la Generalidad, como se ve por el primer documento
que sigue; se dio cuenta de unas cartas que se habían recibido,
entre ellas, dos de la Señora Reina y dos de los embajadores; se
expidieron otras varias, y se mandó escribir a Geraldo Guardiola,
enviándole unas instrucciones.
Per quant en dies passats per
los senyors diputats e lur consell fou deliberat que fos tallat
e boscat lenyam per vint e quatre galees e axi
es stat deduit en efecte e del dit lenyam ne es stat boscat e tallat
una gran part e força la major en terres e possessions cultivades e
sembrades en les quals ha splets ques perdrien si la fusta
o lenyam que hi es tallat prestament non exia e sen
trahia. E per que los daqui es lo dit lenyam fan gran
clamor demanant la paga del dit lenyam per ço per los dits diputats
e consell es deliberat per obviar a tots los dits dans que lo
lenyam tallat e boscat axi en les terres e possessions cultivades
e en que ha splets com la qui es en bosch o erms
sia pagada per lo dreçaner del General e
de les peccunies del dit General a noticia de algunes persones
en semblants coses expertes qui juren en poder del dits
diputats be e leyalment aconsellar en les dites coses.
E axi mateix es deliberat pes certs respectes havents sguarts
al honor e util del dit General que lo lenyam qui es tallat e
boscat en les possessions e terres cultivades e en que ha splets
sia alleujat e enginyat e aportat a la dreçana
del dit General hon sia be e dilingentment
conservat e tot aço sia fet e administrat per lo dit dreçaner
ab consell de persones en semblants coses segons es dit
expertes. Laltre lenyam qui es tallat en erm o bosch
segons es dit romenga al present sens ferhi pus
despeses e missions.
Als reverends venerables
pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres
los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en
la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverends venerables pares
en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Per
satisfer a ço que per vostres misatgers nos es stat dit som aci
a Martorell venguda e vist que som no be aposentada e encara per
altres bones consideracions que havem arbitrat esser en benifici dels
afers e haver pus a prop la resposta de vosaltres havem deliberat
anar nos aposentar a Sant Cugat ahon sperarem lo avis e resposta de
vosaltres de ço que per mossen Çalva vos trametem a dir e scrivim.
Afectuosissimament vos pregam e encarregam hi vulleu atendre
ab aquella ignata fidelitat bona voluntat e prudencia que de
vosaltres ferma e indubitadament speram que nos en quant podem fem
mes de poder de venir e lo mes prest que nostra possibilitat baste
als desigats repos benavenir e bona conclusio dels afers per
nos e per vosaltres desijada. Dada en la vila de Martorell a
XXII de maig del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - P. Doliet
prothonotarius.
Als reverends venerables pares en Christ
egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del
Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de
Barchinona.
La Reyna.
Reverends venerables pares en Christ
egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Estantnos
per partir la via de San Cugat com scrit vos havem son junts a
nos mossen Bernat Çalva e mossen Vilademany los quals e los altres
vostres missatgers hoits e vista vostra letra que per lo dit mossen
Viladamany nos es donada. Vista la gran voluntat que mostrau
de la detenguda de nos aci havem aturat per los motius quens
haveu tramesos a dir. Si empero reebem de vosaltres resposta o letra
e coneixem per aquella que nostra anada a Sent Cugat no deu
esser com no podem pensar que fos danyosa ans profitosa
al benefici dels afers partrem sens sperar pus. E
certament som stada marevellada de ço que
dit es de nostra detenguda aci que entre les altres coses ni
la disposicio de nostra persona que sta prou fatigada lo
comporta ni lo aposentament que tenim. Dada en
Martorell a XXIII de maig del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - P.
Doliet prothonotarius.
Als molt reverends egregis nobles e
magnifichs los diputats del General e consell representants lo
Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e
magnifichs senyors.
A nit vespre partint de aqui yo Vilademany
plegui a Molins de Reg ensemps ab mossen Bernat
Çalba e a la miga nit lo dit mossen Çalba hague
correu per lo qual fonch avisat que la Senyora Reyna
havia feta en ferm delliberacio de partir per anar a Sant Cugat e que devia partir reyalment vuy per lo mati.
E de continent lo dit mossen Çalba e yo delliberam ensemps
partir e som stats aci en Martorell a la punta del sol exit
trobants que la dita Senyora era ya presta per cavalcar
e de continent nosaltres tots tres ensemps anam a sa
posada e sperant que lo dit mossen Çalba hagues primerament parlat
ab sa Senyoria en apres nosaltres li parlam e juxta
forma de vostra letra e instruccions per mi dit Vilademany ara
derrerament portades la suplicam plagues a sa Excellencia aci
aturar e no passar pus avant. La dita Senyora apres nos
hague hoits nos respos benignament e humana que a sa
Senyoria era cosa de molta congoxa que de la voluntat
que havia al benifici de aquest negoci e dels treballs e martiris
que per aço sostenia se haguessen sospites ne algunes
altres sinistres opinions e que la intencio sua per la qual tant
volia anar a Sant Cugat no ere sino per quant havia
vista la indisposicio de aqueix loch en lo qual
era tant mal alleugada que no ere en
possibilitat sua poderho gens sostenir signantment per
indisposicio de sa persona la qual ya se havia
sentida en Çaragoça abans de partir e ara per lo cami
era augmentada e en tal grau que li era necessari purgarse
de continent. E per ço e per la presta expedicio dels
afers desigava e vehia esser necessari mudar de loch
qui no fos tant remot de la ciutat e hagues altra disposicio pero per
reposar aquests pensaments e sospites ha dit que era contenta
aci aturar ab aço que nosaltres vos consultassem
queus sera vist se dega fer com aquest loch no
sia per sa Senyoria poder hinc (poderhi,
poder-hi) aturar. Per ara empero ha dit que aturara si
donchs per vosaltres als quals sa Excellencia ha scrit
del anar a Sent Cugat no era dellibera juxta la sua
intencio de la qual scrit vos ha. Per nosaltres li fonch
regraciada humilment sa resposta e per aquella li besam la ma.
Apres li explicam com a nosaltres haviem manament de suplicar sa
Altesa per donarnos resposta de la deliberacio del Senyor Rey
e que fos de sa merce aquella donarnos pus aturava aci
a fi que lo temps nos perdes. Sa Senyoria ha en aço respost
haver instruccio e manament del Senyor Rey de donar la dita resposta
al consell vostre e de la ciutat e que si aço nos dispon altrament
convendria a sa Altesa o consultar lo dit Senyor Rey o
los dits Consells venir aci o alla hon a vosaltres sera
vist ella se puixa aturar. Ab tot quens ha dit
que no podia en aço delliberadament respondre per
quant volia veure e regoneixer les instruccions de les
quals nos recordaba be mas que jaquit aquest cap vos
consultassem del altre ço es com delliberava romanir aci
fins vosaltres senyors hajau vists los contraris que en aço
concorren e que façau vostra delliberacio de la qual com feta
la haureu nos scriviu de continent car per aço
es fet lo present avis. E tingaus molt reverends
egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en
guarda sua. De Martorell a XXIII de maig a les nou hores abans
mig jorn any LXI. - A tota vostra ordinacio prests los
embaxadors del Principat.
Als molt reverends egregis
mossenyors e nobles los diputats de Cathalunya e consell en virtut de
la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregis nobles e
magnifichs mossenyors. Per correu qui parti a dues hores apres mig
jorn havem scrit a vostres reverencies apres a les quatre hores som
stats apellats per la Majestat de la Senyora Reyna la qual nos
ha refermat e de continent parteix per la vila de Martorell e
ans dit que de aqui sta per tirar en la vila de Sant Cugat de Vallers (del Vallés) e es li stat respost per
nosaltres suplicant la que com fos a Martorell scrivis a vostres
reverencies eus consultas de la sua desliberacio e
sperar resposta vostra e per sa Majestat nos est stat
dit que venia acordada de scriureus del dit loch de Martorell mas
nons ha volgut atorgar que sper dita resposta me
que com sia en lo prop dit loch ho deliberara pero que la sua
intencio es tirar si temps li basta a Sent Cugat e tant
no havem fet que hajam puguda traura de aquest proposit
no contrestant li hajam fetes moltes rahons tan fundades que
en aquesta part devien reposar la sua Excellencia en nostres
supplicacions fetes ab una gran pertinencia havent grantment sguard
al servey del Senyor Rey e benifici de la cosa publica e encare de sa
Majestat e posteritat dels Illustres fills seus perque atteneu en
totes les coses attenedores per aquest tan gran negoci e axi
mateix que es fahedor per nosaltres missatgers car
sempre farem tot lo que per vosaltres senyories sera ordonat e
manat e placieus havervoshi molt attentament com aquestes sien
coses que tota dilacio deu esser apart posada a fi que lo repos de la
cosa publica se seguescha com ara hi vage lo tot
en que son compreses totes les parts e apres la sua
Excellencia es arribada en la vila de Martorell a les vuyt
hores de nit de continent lavem suplicada vos volgues
scriure e sperar vostra resposta en la dita vila hans atorgat
scriureus de continent pero no som segurs sper la dita
resposta aci no contrestant li hajam dites moltes coses a que
sa Senyoria deuria grantment attendre e tant no havem fet quens en
haja volgut res atorgar ne mostrar volerhi condecendre ans diu
aseguradament e sença falla que dema bon mati partira
per anar a San Cugat e aqui sperara vostra resposta perque es
necessari que de continent haver rebuda la present trametau
correu volant per que sapiam de vostres senyories que ordonau
que devem fer car gran necessitat ha. Es veritat que la dita Senyora
significa haver gran voluntat en dar conclusio en los capitols e que creu que la cosa hira en manera que
nosaltres nos contentarem e havemli respost que sa
Senyoria ho deu menejar en manera si vol finar que no
sen haja neguna sospita car si aquest fets
rompen
duptam se puguen sercir (? resarcir). Tant li
havem dit sobre aquesta materia com dir se pogues e seguint
vostra letra nons som partits de sa Senyoria. E tingaus
mossenyors la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en la
vila de Martorell a XXII de maig any Mil CCCCLXI. A les nou hores
partix lo correu a esser aqui a les dotze hores
e ha portar resposta. Nosaltres lo pagarem aci.
Desempatxaulo quey sia dema a les sis hores de
mati. - Mossenyors. - A vostre ordinacio e manament prests los
embaxadors vostres lo prior de Cathalunya e Jaume Ros.
Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los
diputats de Cathalunya e consell llur en Barchinona.
Senyors.
Molt reverends nobles e magnifichs. La present
sera sol per trametre a vostre reverent senyoria lo present
plech de letres rebi a nit passada de Palerm per
via de Napols. Crech sien dels vostres honorables
embaxadors tramesos en Sicilia lo qual vos tramet per
bon respecte sots letres del honorable En Johan Stela
al qual vostre reverent senyoria fara pagar lo port que son
sis florins dor com en la coberta vostre reverent senyoria veura. E axi men han scrit de Palerm per comissio
dels sobredits vostres honorables mossenyors. E altres coses ab la
present nom occorren de scriure ne avisar a vostres reverents
senyories sino com en aquesta cort se parla molt en lahor de
vostres virtuoses pratiques e maneres tengudes en deliurar
lo lllustrissimo Princep e primogenit Darago. A
qual a nostre Senyor Deu sia plasent donarli longa
vida el leix ben governar e regir aqueix Principat de
Cathalunya amen. De Roma a XXVII de abril Mil CCCCLXI. - De
vostres reverents senyories. - Humil servidor Nicholau Crexells.
(Creixell, Creixells)
Als molt reverends e magnifichs
mossenyors los diputats del General del Principat de
Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents e
magnifichs senyors. Vuy data de la present mes stada liurada
per lo honorable micer Stopinya una letra vostra closa
dreçada al honorable En Johan Ferrer receptor del General de
les entrades e exides del General de Cathalunya
en efecte contenent-donas sou lo dit receptor En
Ferrando de Bolea scuder de Çaragoça per VIII rocins los
quals se diria tenir aci pera hun mes començant
lo primer del present mes en cert orde e forma en dita vostra
letra contengut. E ab tot yo haje ves mi certa
peccunia la qual ma jaquida lo dit receptor nom
so volgut plenir en exequir vostra letra per quant
no ere dirigida a mi sens primer consultar vostres magnificencies.
Per que molt reverends e magnifichs senyors manatsme en ço
lo queus sera present deja fer car de
continent sera Deus volent deduhint a degut efecte. E
sia la Sancta Trinitat en vostra proteccio. De Leyda a
XVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - Quis comana en vostra gracia Thomas
de Carcassona diputat local de Leyda.
Als molt reverents e magnifichs mossenyors los
diputats del Principat del General de Cathalunya residents en
Barchinona. (los diputats
del General del Principat)
Molt reverents magnifichs
senyors. Vuy data de la present los honorables micer Johan
Daltavit doctor en leys canonge e oficial del senyor bisbe
de Leyda e Steve Doso loctinent de cort e veguer en la
ciutat e vegaria de Leyda per lo Senyor Rey han prestat
ço es lo dit oficial jurament e lo dit
loctinent de cort sagrament e homenatge de exequir totes
requestes que per part de diputats de Cathalunya fetes li seran tot
consell e consulta remotes fahents ne les presents letres
certificatories a vostres reverencies les quals ordenen de mi lo
quels seria plasent. De Leyda a XV de maig any
Mil CCCCLXI. - Quis comana en vostra gracia Thomas de
Carcassona diputat local de Leyda.
Als molt reverends
magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e
magnifichs e de gran providencia senyors. Nosaltres scrivim larch
als nostres sindichs sobra aquesta gent del exercit que
es aci conferesquen ab vostres reverencies e
magnificencies perque sian assoldadats per altra
messada com ara en les messes molta gent strangere
vingue a la present ciutat per causa de dites. E axi per
guardar la orta que es lo principal membre de aquesta
ciutat e per ço et altres es molt necessari dita gent
sia asoltadada per altra messada segons per dits
sindichs vostres reverencies e magnificencies seran a ple
informades. E axi placieus darlos fe e creença en tot ço
e quant per part nostra sera explicat a vostres reverencies e
magnificencies de les quals la Sancta Trinitat sia
proteccio e guarda. De Leyda a XVI de maig lany de la
nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e
honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.
Als
molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats del
General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per quant lo
honorable En Johan Ferrer va aqui e es a ple informat de tots los
afers del exercit e disposicio de aquell com despuys quel
exercit es stat per vosaltres a mi acomanat quant hi fet he fet a
consell e mija del dit Johan Ferrer nom cur scriureus
particularment com no menys a bocha vostres reverencies e
magnificencies puxen plenissimament per lo dit Johan Ferrer
esser informades com per la present lo qual vos prech vullau
graciosament hoir en tot ço e quant vos dira sobre les
dites coses e donar plena fe e creença quant farieu a la persona
mia. Per una vostra letra so avisat del voler vostra
e provisio que feta haveu sobre la bandera de Sant Jordi la
qual voleu que sia acomanada En Bonet de Tortosa e satisfent
al voler e delliberacio vostra de aquell es stat provehit. E com per
alguns sguarts singularment per lo bon recapte que fins aci
Nuch de Copons ha donat a les coses per mi a ells acomanades e
ara servir en aquelles no desista sens alguna bestreta e
emprestança per vosaltres a ell feta vos haure a singular pler
ultra quem semble lo degut axi per lo que
dit es com encara quem tinch par dit haureu haver
rocins nous que entre los que de nou haureu a conduhir vos placia
donar al dit Copons aquells tres rocins ab los quals
mossen Foxa servia qui es absent. Per multiplicades
letres vos he scrit infestat per los de Fraga vos
plagues deliberar sobre la satisfaccio a ells fahedora dels
dans per los del exercit donats e fins aci de
res de tot aço no haja aguda resposta per que
continuament me infesten. Ultra la gelosia que
tinch de la honor de vosaltres vos haure a singular gracia per
lo dit Johan Ferrer haja vostra resposta e delliberacio pregantvos
quant puch que quant pus prest poreu lo
dit Johan Ferrer me remetau com sens mal dir de algun altre
aquell sol haja tant mester com algun de ma companyia. E si de
mi voleu res ordenar scriviu e sera fet. E ab tant senyors molt
reverend e magnifichs la Sancta Trinitat sia vostra
proteccio e guarda. Dada en Leyda a XVIIII de maig any Mil
CCCCLXI. - Prest ell que ordonareu lo veguer de Barchinona.
Als molt reverends egregis nobles magnifics
mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en
virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverents egregis
nobles e magnifichs senyors. De vostres reverencies e
senyories havem rebuda una letra feta a XXI de maig ensemps ab
dues letres dreçades a la Majestat de la Senyora Reyna e de
continent anam a la dita Senyora e li donam dues letres e li explicam
lo que en dita vostra letra es contengut per la dita Senyora no son
stades dites moltes coses e per nosaltres molt replicat e per sa
Senyoria axi mateix en tant que mostrada enament a durar
entorn IIII hores e la fi no havem pogut pus traure de sa
Majestat sino que vol partir de continent per anar jaura a
Martorell e aqui consultara vostres reverencies nobleses e
magnificencies no matentnos gens en ferm que dega
aturar aqui a Martorell tant com lavem suplicada e per tan
estam ben duptosos ja que volra fer sa Senyoria com haja gran
voluntat en entrar en aqueixa ciutat a dit a nosaltres que
havem a sa Majestat al dit loch de Martorell e per ço com en dita
vostra letra es
contengut que asistiam continuament ab
la sua Excellencia fins per vostres reverencies nobleses e
magnificencies sia altrament deliberat per que. Placieus de
continent scriure que enteneu sia fahedor per nosaltres
esser com dit es la sua intencio stivar en aquexa ciutat com sa Majestat nos ha dit no una vegada mes
moltes que explicar lo manament e poder que ha de la Majestat del
Senyor Rey a tot lo consell del consistori axi
de la casa de la Diputacio com de la ciutat aço diu a
fer dins la ciutat o fora la ciutat e que en res noy pot
toquar pero si les vostres reverencies o magnificencies volen
venir a Martorell o a San Cugat ho Valldonzella
ho alla hont volreu fora la ciutat venint
abdosos los dits collegis la sua Excellencia los
explicara lo que ha portat de la Majestat del Senyor
Rey
la qual es tal que la sua Excellencia creu es repos e
tranquillitat de la cosa publica e que les coses son tals que
no poden haver ruptura per que placia a vostres reverencies
stretament veura ques fahedor. E tingaus
mossenyors la Sancta Trinitat en sa proteccio e
guarda. De Piera a XXII de maig a II hores passat mig jorn.
Any Mil CCCCLXI. - E de continent partim ab sa Magestat
e encara no som dinats. - Mossenyors. - A tota ordinacio e
manament de vostres reverencies e nobleses e magnificencies prests
los vostres missatgers. - Lo prior de Cathalunya. Jaume
Ros.
Molt alta e molt excellent Senyora.
Una letra
ir scrita en Martorell de vostra gran Excellencia havem
rebuda ab la qual es vist vostra Senyoria ha deliberat anar aposentar
en San Cugat la qual cosa Senyora molt alta porta a nosaltres
molta conturbacio per quant attesa la disposicio del temps es
vist tal delliberacio poria portar inconvenient irreparable.
Per tant Senyora molt Excellent continuants les suplicacions per
aquesta raho a vostra Senyoria fetes humilment suplicam aquella sia
merce sua vulla condecendre a aquelles e al consell del
Principat e de aquesta ciutat qui son queus placia aturar en
Martorell com sia molt necessari per benifici dels negocis altrament
Senyora constituhiu a nosaltres en tanta congoixa que nos
pot major pensar. E per ço per nostra excusacio e descarrech fem la
present suplicants
altra e altra vegades humilment vostra gran
Senyoria vulla nostres supplicacions exaudir e fahent
se axi succehira a laor de nostre Senyor Deu servey de la
Majestat del Serenissimo Senyor Rey e de vostra Altesa
repos e benifici dels fets. E sia de vostra gran Senyoria la
Sancta Trinitat proteccio e guarda. Manant sempre a nosaltres
lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a
XXIII del mes de maig any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra alta
Senyoria. - Humils vassalls et cetera. - Los diputats e
consell et cetera. - Dirigitur domine Regine.
Als reverend
magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de
Cathalunya.
Reverend e magnifichs senyors. Dues vostres letres
havem rebudes una feta a Piera altra en Martorell. E
axi mateix ne havem rebuda una de la Senyora Reyna feta
en Martorell en la qual nos scriu la sua
Majestat ha delliberat venirsen a San Cugat. Nosaltres responem a la sua Senyoria segons veureu en la copia de la
letra queus enviam dins la present. Per queus pregam e encarregam
molt stretament que humilment e ab gran instancia supliqueu la dita
Senyora li placia condecendre a nostres supplicacions e de aquesta
ciutat segons en nostra letra scrivim. A les altres coses vos
respondrem prestament que ara no podem ab la present per altres
occupacions. E sia reverend e magnifichs senyors la Sancta
Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona ab cuyta a
XXIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la
comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.
Los
diputats del General del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona als honorables tots e sengles diputats locals en lo
dit Principat constituits al qual o als quals les presents seran
presentades salut e honor.
Com per certs afers tocants la questio
qui es entre los senyors dels pagesos vulgarment appellats de remença
e los dits pagesos enviem lo honorable micer Garau Gordiola doctor
en leys exhibidor de la present vos pregam e encarregam e manam
molt stretament que en totes les coses que per raho dels dits afers
lo dit micer Garau vos haura obs lo endresseu
ajudeu e hajau per recomanat tractantlo favorablament.
Dada en Barchinona a XXIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A.
P. abat de Montserrat.
Instruccions fetes a micer Guerau
Guardiola doctor en leys sobre les coses que ha a dir e
tractar ab los senyors dels pagesos vulgarment appellats
de remença.
Primo donara les letres de creença ab saluts de
part dels molt reverend e honorables diputats explicara la creença
segons devall se conte.
E axi dira als dits senyors
tant en comu com en particular segons la opportunitat millor com
donara com als dits mossenyors diputats e a lur consell per la
disceptacio e diferencia entre los senyors e los
homens de remença deures levar e la concordia entre ells portar gran laor de Deu Omnipotent e gran servey de
la Majestat del Senyor Rey be repos honor e utilitat de la
republica del dit Principat. E lo contrari poria
reportar grans perturbacions perills dans e inconvenients. E
per tant los dits diputats e consell se son volguts per tanta
necessitat et util interposar ab tota vigilancia cura e
sollicitut e ja los del dit consell e altres senyors qui son
presents com es lo senyor archebisbe e lo senyor comte de
Prades e altres qui comprenen la major e mes sana part del dit
Principat son contents dar loch a la dita concordia e
avinença. Mas per tant com lo negoci concerneig tots
los senyors poblats en lo dit Principat e encara en los comdats de
Rossello e de Cerdanya e es molt decent e necessari totalment la
materia sia ab tots concordada havent los dits diputats e
consell sumament a cor que no resta particula alguna en
diferencia. Per tant han trames lo dit micer Guardiola a ells ço es
als dits senyors pregant e exhortantlos per orgue seu
quant podem que per quant son poblats en lo dit Principat e son
notables e singulars membres en aquell e ben zelants lo honor repos e
utilitat en la republica de aquell los placia conformantse ab
los dits diputats e consell qui son representants tot lo dit
Principat en virtut de la comissio a ells feta per la cort remetre e
cometre als dits mossenyors diputats e a lur consell quant concernira
o concernir pora a lur interes ab amplissima facultat e
potestat de poder tractar pactar transigir concordar e finar totes
les dites diferencies qui sien entre los dits senyors e los dits
homens de remença ab tots incidents e dependents ab tanta libera
potestat e facultat com haurien los dits senyors si presents e
tractants eren e ab totes clausules ampliatives e mes favorables al
dit poder. E que sia licit e facultat als dits diputats e consell
apres ferne remissio a alguns del dit consell per ço com
seria cosa dificil que tot lo dit consell pogues tractar la dita
faena dientlos que per ço de continent vinguen
personalment o per llurs procuradors havent suficient poder en
la ciutat de Barchinona per fermar e dar lo
dit poder e aço
sens dilacio alguna car la
dilacio poria reportar grans dans e perills e si volran
alli fermar e dar lo dit poder per scusar lo venir o lo trametre que
ho façen en poder de aquell notari quel diputat local
de la ciutat vila o loch li administrara o en absencia sua
de aquell que elegira lo dit micer Guardiola.
La forma
de haver los dits senyors sera aquesta que per mossenyors los
diputats son ya trameses crides qui seran fetes en los
caps de les vegueries convocant los senyors que per la dita
raho convenguen los jorns e en los lochs davall scrits.
E per ço donen per forma e instruccio nl dit micer Guardiola que a
dos del mes de juny primerament sia a Gerona car a la
dita jornada son los dits Senyors convocats e aqui fara lo dit acte.
A cinch del dit mes sera a Perpinya e fara lo dit acte
a vuyt sera a Puigcerda a onze a la Vall de Ribes a
XIII a Campredon a XV a Sant Johan Çes Abadesses a
XVII a Ripoll a XX a la ciutat de Vich a XXIII a la
ciutat a XXVI a Berga (e no en altra part).
Mes de
aqui sen tornara a Barchinona e faces record e diga com
ja aci los homens de remença han tramesos sindichs ab poder
per tractar de la dita faena e leixara en carrech
als diputats locals quant partira que si alguns venien apres
sa partida quels dits diputats los
manifesten les dites coses e faça rebre lurs fermes
si fermar volran en la forma quel dit micer
Guardiola los leixara.
Donantli per forma e instruccio que
no vaja cercar singular algu fora les ciutats viles e lochs que li
son assignats nels convoch en altra manera que es dalt
dit pero leixen a ell facultat que si li parra en
lo bisbat de Gerona vage a alguns senyors singularment per la
dita raho que ho puxa fer.
Datta Barchinone
die vicesima tercia mensis madii anno a nativitate Domini Millesimo
quadringentesimo sexagesimo primo. - A. P. abat de Montserrat. V.t
Jacobus Taranou.
- V.t Gregorius Molgosa.
A
la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt
alta e molt Excellent Senyora.
Rebuda havem de vostra gran
Excellencia una ultima letra vuy scrita en
Martorell avisantnos com hoits los motius per
part de aquest Principat a vostra Altesa explicats per los
embaxadors de aquell e per mossen Barnat Çalba havia
delliberat aturar en aqueixa vila fins hagues nostra resposta la qual
Senyora molt clement creem haureu reebuda vuy entre una
hora o dos hores apres mig jorn ab la qual molt humilment per
benifici dels negocis havem suplicada sia merce sua vulla reposarse
aqui en Martorell com del venir a Sant Cugat se sperassen
inconvenients irreparables encara clementissima Senyora perseverants
en nostres supplicacions continuament suplicam vostra gran
Excellencia al bon comport prenga la aturada aqui com jatsia
lo aleujament no sia qual a vostra gran Senyoria
pertany. Empero havem ferma sperança que dada conclusio e
compliment a les coses apuntades e a vostra Senyoria donades en
Vilafrancha la posada prestament se conmutara en molta
contentacio de vostra gran Senyoria. Suplicam adonchs
humilment aquella de continent vulla entrar en la materia e
expedir aquella segons per tots es sumament desijat. E sia
la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda de vostra gran
Senyoria la qual mane a nosaltres lo que plasent li sia.
Scrita en Barchinona a XXIII de maig any Mil CCCCLXI. - Senyora molt
Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui aquella
humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell
representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Als reverend e magnifichs senyors los embaxadors del
Principat de Cathalunya.
Reverend e magnifichs mossenyors. Per
vostra derrera letra vuy scrita som avisats dels rahonaments per
vosaltres e mossen Çalba haguts ab la Senyora Reyna sobre la venguda
a Sant Cugat e com la sua Senyoria havia deliberat sperar nostra
resposta la qual vos havem tramesa e creem haureu reebuda vuy entre
una e dues hores apres mig jorn. Apres havem reebuda altra
letra de la sua Excellencia a la qual responem segons veureu en la
copia interclusa dins la present. Pregamvos per ço e
encarregam que fahent vostre ofici com be e loablament haveu
acustumat soliciteu la dita Senyora Reyna sia merce sua
vulle prestament e sens dilacio dar compliment a les coses
apuntades e a sa Senyoria liurades en Vilafrancha e no passar daqui
en ça per gran servici de la Majestat del Senyor Rey e sua
repos e benefici dels negocis. E siau sollicits de
avisarnos de tot lo succes continuament. Dada en Barchinona a
XXIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio
et cetera a vostra honor prests.
Ocupáronse en la misma
sesión de la respuesta que debía darse a la cédula del Papa,
entregada a los señores Diputados por el obispo de Elna,
relativamente al subsidio; y acordada dicha contestación, nombróse,
para llevarla a este prelado, al noble don Arnaldo Guillermo de
Cervelló y Juan Lull. El contenido de este documento, que se repite
luego más ampliado, sigue a continuación.
Las
necessitats qui occorren en les parts de levant son stades
deduides de paraula per lo reverend bisde (bisbe) de
Elna en nom e part de la Santitat de nostre senyor lo Papa e son
asats deduides en certes copies de bulles de mon senyor
lo mestre de Rodes e altres scriptures per lo dit bisbe
liurades als molt reverend e honorables diputats del
General de Cathalunya e lur consell lo jorn de sa
proposicio de les quals sis volra major
specificacio e declaracio sera feta.
E com per causa de les dites
necessitats e congoixes la Santitat de nostro senyor lo
Papa haja deliberat de armar XXX galeres e dues naus en la forma
seguent ço es deu galeres en diverses parts de Italia e
altres lochs e deu de mossen Bernat Vilamari ab les
quals la dita Santitat ha conduhit lo dit mossen Vilamari per
capita e les dites galeres se hajen armar de la gent axi de cap com
de rem qui a aquelles fallen e mes deu altres galeres en la Senyoria
del Senyor Rey Darago.
Demana lo dit bisbe en
nom e per part de la dita Santitat que sia donat permis e
facultat de armar les dites deu galeres de mossen Vilamari e altres
qualsevol galeres e naus pagadores de peccunies de la Santitat de
nostre senyor lo Papa axi de gent fustes armes
vitualles e altres coses necessaries ab tota plena saguritat e
segons en totes coses es acostumat.
Item demana la prefata
Santitat e lo dit bisbe en son nom que com en les dites
deu galeres armadores en aquest Principat ultra les XX deu
de mossen Vilamari e deu de Italia e altres lochs spatxadors
a carrech de la prefata Santitat e sues peccunies
daquest Principat com en lo armament de les dites deu
galeres vulla la prefata Santitat que sia contribuit
per los cleros del regnes occiduus del Senyor
Rey Darago que los cleros de aquest Principat sian
compellits e per los dits diputats e consell sia
donat tot loch favor e ajuda a llur compulsio
fins en quantitat de dos solidos per liura segons la
general imposicio de decima feta per la sua Santitat en
la general congregacio per sa Santitat feta als feels
christians en la ciutat de Mantua.
Item ofer lo
dit bisbe en lo dit nom que si per algun era mes dubte
que les peccunies procehidores de aquesta tal decima nos
poguessen convertir en altres usos que si lo clero volra
sera contenta la prefata Santitat que per los comissaris de la
dita decima seran deputades persones ab totes les
seguritats necessaries que nos puguen convertir en altres usos
e mes que de les pecunies procehidores del Principat
seran armades galeres quant bastera le dita decima del
Principat e per los comissaris seran donades a persones del dit
Principat e grates e acceptes a aquell ab llur voluntat.
Item
per los dits mossenyors de diputats sia donat tot loch e permis a
prehicacions de la dita necessitat imposicio de bacins
per als qui voluntariament volran donar publicacio de
indulgencies e altres qualsevol direccio del dit negoci e que de les
peccunies sia fet com es contengut en la precedent capitol.
Fuit data et lecta in consilio presens responsio domino Rererendo
in Christo patre domino episcopo Elnensi comissario domini
nostri Pape die veneris XXII die madii anno a
nativitate Domini Millessimo CCCCmo sexagesimo primo.
Religiosissimament e ab
honor e reverencia pertinents es stat reebut lo reverend senyor bisbe
Delna nunciu del Sant Pare per los diputats e
consell llur representants lo Principat de Cathalunya e
ab molta attencio es stat oyt tot ço
que defussament e prolixa ha plagut a la reverent
paternitat del senyor bisbe explicar en lo consistori dels
dits diputats e consell la qual explicacio e peticions per vos dit
senyor bisbe als dits diputats e consell en memorial en scrits es
stat donat del tenor seguent.
Les necessitats que occorren en les
parts de levant son stades deduhides de paraula per lo
reverend bisbe Delna en nom e part de la Santitat de nostro
Senyor lo Papa e son assats deduides en cartes
copies de bulles de nostro Senyor lo mestre de Rodes
e altres scriptures per lo dit bisbe liurades als molt
reverend e honorables diputats del General de Cathalunya e
llur consell lo jorn de sa proposicio de les
quals sis volra major specificacio e declaracio sera fet.
E com per causa de les dites necessitats e congoixes la Santitat
de nostro Senyor lo Papa haja deliberat de armar XXX
galeres e dues naus en la forma seguent ço es deu galeres en
diverses parts de Italia e altres lochs e deu de mossen Bernat
de Vilamari ab les quals la dita Santitat ha conduhit lo dit
mossen Vilamari per capita e les dites galeres se han armar de la
gent axi de cap com de rem qui aquelles fallen e mes
deu altres galeres en la Senyoria del Senyor Rey de Arago.
Demana
lo dit bisbe en nom e per part de la dita Santitat que sia
donat permis e facultat de armar les dites deu galeres de mossen
Vilamari e altres qualsevol galeres e naus pagadores de peccunies de
la Santitat de nostro Senyor lo Papa axi de gent fustes armes
vitualles e altres coses necessaries ab tota plena saguritat e
segons en tales coses es acostumat.
Item demana la prefata
Santitat e lo dit bisbe en son nom que com en les dites
deu galeres armadores en aquest Principat ultra les vint deu
de mossen Vilamari e deu de Italia e altres lochs spatxadores
a carrech de la prefata Santitat e sens peccunies de aquest
Principat com en lo armament de les dites deu galeres vulla
la prefata Santitat que sia contribuit per los cleros
dels regnes occiduus del Senyor Rey Darago que
los cleros de aquest Principat sien compellits e
per los dits diputats e consell sia donat tot loch
e favor e ajuda a llur compulsio fins en quantitat de dos sous
per liura segons la general imposicio de decima feta per la
sua Santitat en la general congregacio per sa Santitat
feta als feels christians en la ciutat de Mantua.
Item
ofer lo dit bisbe en lo dit nom que si per algun era mes dupte que
les peccunies procehidores de aquesta tal decima nos poguessen
convertir en altres usos que si lo clero volra sera contenta la
prefata Santitat que per los comissaris de la dita decima seran
deputades persones ab totes les seguretats
necessaries que nos puguen convertir en altres usos. E mes que de les
peccunies procehidores del Principat seran armades galeres quant
bastara la dita decima del Principat e per los comissaris seran
donades a persones del dit Principat grates e acceptes a aquell e ab
llur voluntat.
Item que per los dits mossenyors de diputats
sia donat tot loch e permis a prehicacions de la dita
necessitat imposicio de bacins per als qui voluntariament hi volran
donar publicacio de indulgencies e altres qualsevol direccio del dit
negoci e que de les peccunies sia fet com es contengut en lo
precedent capitol.
Les quals coses totes diligentment examinades
e recensides han a gran molestia e congoixa los dits diputats
e consell no tenir ultra disposicio en lo dit Principat de la que huy
tenen per poder annuir e loch donar a les coses per lo dit
senyor bisbe demanades com sia publich e notori lo stament
del dit Principat en quantes congoixes o molestia stiga
constituhit per causa de les dites diferencies suscitades entre la
Majestat del Senyor Rey e lo lllustrissim Primogenit ne axi
poch son de la memoria abrases les grans tribulacions
diminuicions del servey divinal destruccions desglesies
alienacions de coses ecclesiastiques en profans usos
cessacions do hospitalitats empenyoraments de coses dedicades
a servici de sagraments tapidacio e refredament de la
religio e fe christiana e altres innumerables detriments perniciosos
subseguits en los dies prop passats en lo dit Principat de Cathalunya
per obra e exequcio de alguns prelats e altres nuncius e
comissaris apostolichs los quals afermants procehir ab nom
auctoritat e comissio dels Sants Pares e de la Sede Apostolica han
exhigits e trets del dit Principat sots diversos colors e occasions e
en diverses maneres de exaccions pus e ultra de dos milions dor
en molt poch temps les quals exaccions excessives e inmoderades
donaren poch temps ha causa e perill de gran inconvenient e conmocio
en la present ciutat de Barchinona e han grandissimament depauperat
e evaccuat lo dit Principat e portat la cosa publica de aquell
en perill de gran extermini e no sens causa com no sia provincia en
christians qui tanta evacuacio de or tollerar hagues
poguda car la moneda es la anima e sustancia de cascuna
provincia. E es se seguit per les dites exaccions en lo dit Principat
ultra la grandissima depauperacio dels laychs que lo
servey divinal al qual pus religiosament e ab mes
observança que en nenguna altra part celebrar se solia
es grandissimament diminuit ço es ab gran dolor es recitat
innumerables sglesies parrochials son stades de llurs
rectors derelictes e desemparades son morts molts
christians per ço sens confessio e altres sagraments molts clergues
son stats forçats vendre los breviaris e leixar sos
oficis les creus calzes joyels e altres ornaments de les
sglesies empenyorades a usura en poder de jueus
les proprietas dels beneficis alienades e les coses de
la yglesia esser fetes tributaries per vendes de censals
ha cessat la celebracio de misses ordinaries e rogacio de almoynes
observacio de hospitalitat en monastirs recepcio de religioses e
moltes altres coses del servey divinal han cessades e son pervenguts
en lo dit Principat diversos nuncius e prehicadors
apostolichs los quals per part del Sant Pare denunciaven
e prehicaven croada ab moltes indulgencies incitaven la
gent a devocio e anar en la dita croada afermaven construhirse
gran armada en la ciutat de Barchinona e en altres parts per
anar contra los turchs a les quals coses los poblats en
lo dit Principat donants fe e creença axi ecclesiastichs
com laychs no solament se feu exaccio en les decimes
dels ecclesiastichs mes encara dels laychs inumerables
quantitats armes e altres coses foren extortes e quant
cuydaren metres en la armada per anar contra lo
Turch e exequutar llur sant e devot proposit no
trobaren una petita stimba qui prompta stigues
per anar en la dita exequucio de la dita croada e
encara molts ardents de gran devocio ab propries fustes se
sforsaren de anar guanyar les indulgencies qui prehicades los
eren stades e com no trobassen exercit negu per
part del Papa jatsia tant fos stat prehicat foren molts
dells morts per lo turch e altres captivats e
altres en algunes galeres trameses per lo Papa segons se
dehia fortament presos e detenguts en tant que
envides nes retornat algu per lurs fortunes
recitar les quals coses no ab poch dolor havens a
memoria los poblats en lo dit Principat trobantse
axi en fe de prehicacio apostolica decebuts daquiavant
en les paraules de semblants nuncius poch credit dona
han constituit volent mes en les obres sperimentar que ab
paraules recaure en semblants decepcions. Vist mes avant la
dilaniacio quis fa de les coses ecclesiastiques e
diminucio del servey divinal per causa de les exaccions
sobredites tant frequentada en lo dit Principat stan aturats
los poblats en aquell almoynes e caritatives leixes
instituir e donar a les sglesies vehent la diminucio
del servey divinal vehent la cessacio dels sacrificis e veent
(se lee vcent) aquelles rendes que llurs predecessors
han jaquides e dotades les sglesies per augment del
servey divinal per imolacio de sacrificis e per remey
de llurs animes convertirse en altres usos indignes e
indeguts car no es ignot en quins usos ses
convertida la moneda exigida en dues decimes en aquest Principat
pagada sotz color de la croada e per les indulgencies e
prehicacions fetes los quals actes fets en nom de
Apostolich han portats los poblats en lo dit
Principat en tepidacio e fredor de devocio e credit que
es cosa de grandissima dolor. Les quals coses son asatz
notories a vos dit reverent senyor bisbe Delna quius
afermau nunciu apostolich. Et si per
vostra reverend paternitat lo Sant Pare fos veridicament
informat se ha per cert no volguera ajustar
inconvenients a inconvenients ne donar loch a fer
altres exaccions en lo dit Principat ja tant exigit e
novament afligit per les altres causes publiques e notories. E
jatsia se crega prou necessitat esser en lo levant
a la religio christiana pero no comperteix la defencio
solament al dit Principat lo qual ja ha tant fet e tant
exbursat (ex+bursa: bossa : bolsa) per defensio
de la fe christiana e per defensio del regne de Cipre (Chipre,
Xipre) que si cascuna part de christians fahia la
meytat seria suficient no solament a defendres
del turch mes encara prostrarlo del tot e ultra aço
ab les peccunies del dit Principat exides ses
recuperada la marcha *Ancouicana e restituida a la
sglesia romana e liberada la cambra apostolica de les
obligacions en que tenguda era. E encara dura la
exaccio per dita liberacio e jatsia tant haja fet aquest Principat en
honor e utilitat de la sglesia romana e defensio de la fe
christiana veuse per experiencia la devocio e facilitat de
aquest poble tant prompte en ben obrar quant poden esser causa de
gran llur dempnatge e axi com veuriau esser mes
amats comportats e lunyats de afliccio los comissaris
de la Sede apostolica donen orde frequentar en ells les exaccions
sens utilitat fer a la dita religio christiana. E deuria esser
considerat cosa no rahonable destruhirse la sglesia en lo dit
Principat e no construirne en neguna altra part ne
justifica a vos dit senyor bisbe la oferta feta de diputar
persones qui convertissen la decima en armada car
qualsevol fossen les persones pus per vos o altres comissaris
fossen deputades no poria esser a voler dels comissaris
deputants no faessen. E seria facil Ies
peccunies faessen lo cami de les altres ne se
ignora ja quins tractats son fets per vostra paternitat de
patronies de galeres e altres coses si la decima se exigia
e axi poch se ignora molt pus ampla oferta esser feta
per lo Sant Pare en Mantua qui volia consentia
quatre persones en quascuna provincia receptores esser de la
peccunia de la decima una per la sua Santitat deputadora
altra per lo senyor temporal de aquella provincia altra per
los ecclesiastichs altra per laychs e qual
conjectura donchs se poch haver restrenyer
vostra reverend paternitat ço que per lo Sant Pare pus
amplament es stat ofert e en totes les causes sobre scrites no
stiguessen axi com stan en veritat e son notories a vostra reverend
paternitat stant la occurrencia del temps en lo dit Principat en lo
qual se ha gran necessitat de gens (gents; gentes; chen)
peccunies armes o vittualles es gran admiracio vostre reverend
paternitat sollicitar les coses demanades e creuen aquelles no
procehir de mente e recta intencio del Sant Pare lo
qual ha recta e santa intencio e no vol afligir los posats en
afliccions ne vol destrohir aquesta part de sglesia
latina per no conquistarne de grega ni de altra.
E ja segons la explicacio feta per vostra reverend paternitat en lo
consell nostre Sant Pare ha per ben scusats lo reyalme de Napols
los alamanys e altres qui vehins son als turchs
e aço per causa de les coses que entre ells occorren molt
major raho es haja per scusats al dit Principat qui tant haja fet per
la religio christiana e per la Sede Apostolica e son oxmanits
e evacuats e occorren en lo dit Principat qui pus
luny sta constituit tant grans o majors causes qui
dignament los reten scusats. No resmenys empero
encara que totalment en les coses per vostre reverend paternitat
demanades per les causes de que dites permissio alguna o loch donar
nos degues pero a la primera peticio sobre la armada fahedora
de diners daltra part encara que lo dit Principat haja
moltes necessitats seran contents los dits diputats e consell
per reverencia del Sant Pare e per la fervent devocio que han en la
defensio de la religio christiana loch donar esser feta
la dita armada puys empero peccunia alguna
del dit Principat en aquella no serveix volra empero lo
dit Principat raho haver de la seguretat de les
persones qui en dita armada iran per evitar a aquelles los
inconvenients que ja altres temps han experimentades. Cuant
a la solucio de la decima demanada no ha manera ni es possible
als dits diputats e consell loch donar ne rahonablament
se deu permetre per les causes dessus expresades e
encara mes per quant en lo restant de christians no se han
tantes decimes exigides com en lo dit Principat. Laltra forma
de exaccio per indulgencies e prehicacions molt menys deu
esser permesa per honor e reverencia de la Sede Apostolica car
indubitadament seria gran opprobi e devissio e
mes seria indignar les gens que promoverles a
devocio. E per tant los dits diputats e consell donant a vos
reverend senyor bisbe Delna la present resposta pregan
vostre reverend paternitat per aquella com a justa e pertinent e
necessaria a la conservacio del dit Principat placia pendre ab bon
comport e contentacio e per nenguna via lo contrari de
la dita resposta o pus avant no vullau procehir
car serien forçats per repos del dit Principat e evitar
scandels en aquell provehiri segons necessari seria lo
que no creuen vostra reverend paternitat dotada de molla sapiencia
experimentar vulla ne lo Sant Pare esser de
voluntat inscitar scandels ne inconvenients ans
ha acostumat e es son ofici aquells reposar e entendre ab
summa cura en conservacio de la religio christiana la qual mes
es conservada en aquesta part inseguint lo proposit e deliberacio
dels dits diputats e consell que no seria volentne altres
coses experimentar. E jatsia aço sia just degut
e pertinent e necessari encara los dits diputats e consell
hauran a gran complacencia degudament vulla la vostra reverend
paternitat ab lur just e necessari proposit conformarse
requirint et cetera.
martes, 26 de enero de 2021
20 DE MAYO, 1461, fin del tomo 16
20 DE MAYO.
Reunidos los señores Diputados en consistorio, presentóse
el reverendo padre Antonio de Venerio, electo de Siracusa en Sicilia,
nuncio y colector del Santo Padre, el cual entregó de parte de este,
y fue leído en alta voz por el escribano Sellent, un breve, escrito
en pergamino, cuyo contenido es el siguiente.
Dilectis filiis
diputatis Generalis et Concilio representanti Principatum Cathalonie.
Pius Papa II.
Dilecti filii salutem et apostolicam
benedictionem.
Commisimus nonnulla dilecto filio Anthonio Venerio
electo Siracusano nuncio et collectori nostro presencium exhibitori
nostro nomine devotioni vestre referenda. Super quibus hortamur
velitis et tanquam persone nostre indubitatam fidem adhibere. Datum
Rome sub annulo piscatoris die quinta marcii M. CCCCLXl. pontificatus
nostri anno tercio. - Ja. Papiensis.
Después de cuya lectura,
manifestó, de palabra, el referido nuncio, lo que se espresa
en el siguiente resumen.
Dient que nostre Sant Pare havia
hagut molt gran anuig de la capcio del Senyor Princep
pero creu haura hauda molt major alegria de la liberacio per la qual
los cathalans tant virtuosament havien insistit e treballat
com a fidelissimos vassalls e de molta virtut
loant molt
los actes de aquells e a la fi dihent que pus la
liberacio era obtenguda nostre Sant Pare los pregava e
encarregava que fossen axi virtuosos en reconsiliar lo
amor paternal en lo fill e obediencia del fill en
lo pare.
(en lo fill; en lo pare; ni ab, ni mucho menos
el invento amb, sino en)
E en aço volguessen ab
gran studi entendre e encara en lo repos del Principat
oferint que ell en nom del Papa si mester era hi volia
treballar e per totes ses forçes
conduir bona concordia e repos entre tots.
Por estar ausente
el abad de Monserrat, que era a quien correspondía contestar al
nuncio, hízolo el reverendo arzobispo de Tarragona, con las
siguientes palabras.
Primo los cathalans nuncha
han tengut ni tenen alre en llur cor sino coses que
sien servey de la Majestat del Senyor Rey com a
fidelisimos vassalls e en tota bona amor del Senyor Rey
ab lo Senyor Primogenit. Quant a la intervencio oferta
per lo dit nuncio apostolich li regracien molt e si
obs sera la acceptara en son cas.
Siguen las
cartas que se recibieron y las que se despacharon en este día.
Als
molt reverends egregis nobles magnifichs e honorable senyors los
diputats del General e consell representants lo Principat
de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends
egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Hir per quant
plegats a Piera no haguem alguna nova de la Senyora Reyna
sino de la sua partida que feu lo digous
de Çaragoça com sabeu e era ja algun tant vespre no curam
passar daqui avant
vuy som intrats en
aquesta vila a les nou hores de mati e perque no havem alre
sabut sino que la dita Senyora Reyna devia passar a
Montso maravellantsnos de la sua tanta triga e
congoxant que no hagues mudat de proposit de fer lo cami de
Monblanch havem acordat de fer un correu spatxat fins a
Balaguer per lo qual havem scrit al diputat local que del que sapia
de la dita Senyora Reyna e del cami que deja fer nos
faça avis de continent. Lo que
nosaltres senyors havem sentit per homens del cami es que lo Senyor
Rey per la nova que hague de Navarra parti tirant aquella
via lo divendres passat. Hannos dit que la Senyora Reyna devia aturar
en Montso II o III jorns.
Aquesta turada e la
triga del cami nos es a marevella que attesa la cuyta dels afers per
la qual cuyta la dita Senyora volgue partir lo dijous dia de
Assensio que apres ature en Montso II o
III jorns o com se vulla sia que apres de
sa partida de Çaragoça
no sen havia nova en certs haveu de tot aço volgut
certificar les reverencies nobleses e savieses vostres. Per que
atteneu si sera expedient haver alguna persona ab lo Senyor
Rey qui avisas si per ventura lo dit Senyor en loch de anar en
Navarra faria altre cami ço
que venim a pensar per la triga de aquesta Senyora. Nosaltres
aturarem aci sperant lo correu que havem trames e de
tot lo que sentirem vos avisarem quiscun dia. Ab tant molt reverends
egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta
Trinitat en guarda sua. Feta en Agolada a XIIII de maig
any LXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del
Principat de Cathalunya.
Apres feta la present es aci
attes hun secretari del Senyor Primogenit venint via
dreta en Çaragoça
lo qual nos ha fets certs que lo dit Senyor Rey
seria anat en Navarra.
Mes nos ha dit que la
Senyora Reyna ve de tot cert e que sera dema en aquesta vila.
Part
aço
nos ha dit que Ia dita Senyora se te par
dit anar via dreta en aqueixa ciutat e intrar dins ella. E que
de aço es molt cert per una persona de les principals qui
saben l veritat. Sobre aço nosaltres
havem deliberat seriureus car nosaltres nos tenim per
dit servar les instruccions vostres e suplicar la e dirli tot a que
en vostres dites instruccions se conte. Pero
si supplicada sa Senyoria ab tota aquella humil subjeccio
forma e manera ques pertany ne fer porem la dita
Senyora no volra aturar sino anar avant en aquest cas vostres
instruccions no se stenen e per aquesta causa es lo
nostre present avis. Nosaltres som de parer que vista sa
intencio dihent que vol anar e no aturar nos dejam de
continent partir de sa Senyoria cuytantnos per esser
aqui primers per quant nos apar que en aço vaja lo
tot e que intrar la dita Senyora en la ciutat o acostarsi
massa seria destruccio de tots los afers. E sabeu
senyors sobre aço quant punt nes stat fet e quals
inconvenients sen porien seguir que no afretura
replicarlos per la qual raho es la intencio nostra seguintse
lo dit cas fer com vos dehim ço es partir
tornant e anantnosen primers. E axi ho farem si donchs
per vosaltres senyors nons es scrit lo contrari.
Closa lo dit dia.
Als molt reverend e molt
magnifichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt
savis mossenyors.
Per vostres grans reverencies me fonch
scrit en dies passats que yo ves diligentment les
despeses que aquesta ciutat havia fetes en la custodia del castell
Damposta ans que per ordinacio vostra hi fonch
tramesa una conestablia de les gents que aci eren conduhides
per lo General e que les vos trametes e axi mossenyors ho he
fet que los honorables
procuradors daquesta ciutat me han donades les dites despeses
les quals yo he vistes e regonegudes e examinades ab
los dits procuradors e receptor de la ciutat e passen realment e ab
veritat axi com son posades les quals tramet a vostres reverencies
ensemps ab la present certificant aquells com lo receptor de
les pecunies daquesta ciutat me ha dit vos
scrigues queus placia donar les dites despeses en Manuel
Dalmau mercader de aqueixa ciutat per que mossenyors vos suplich
les hi façau
donar. E mes tramet a vostres reverencies los actes en publica
forma rebuts de les seguretats
prestades per los oficials
de exequutar totes requestes quels seran fetes per part del
General axi com per vostres reverencies mes estat scrit
los vos trametes.
Mossenyors apres que les gents
conduhides per lo General que gordaven lo
castell Damposta sen son anades per ordinacio vostra jo he fet e faç
guardar lo dit castell e tots jorns e a
despendre e pagar lo sou que prenen segons per altres
letres vos he scrit perque suplich vostres reverencies vullen
scriure al receptor de les pecunies del General de aquesta
ciutat que paga les dites despeses. Les quals manamen
tot lo que plasent los sia. E tinga aquells la
Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda.
Scrita en Tortosa a Vlll de maig del any Mil CCCCLXI. -
Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres
grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.
Als
molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors
del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e
honorables mossenyors.
Vostra letra hir scrita en
Agualada havern rebuda de la qual e dels avisos alli son tenguts
havem hagut gran plaer responentvos al necessari. Nostra deliberada
intencio es que seguint lorde de vostres instruccions nous
partiau de la Excellencia de la Senyora Reyna ans
aquella supliqueu e insteu segons vos es comes com sia vist
axi deures fer per la honor del Principat e benefici
del negoci on empero ço
que no creem la Sua Serenitat volgues en tota manera
venir aci avisaunosne per correu volant a fi que puixam
deliberar lo que sera fahedor. E continuament nos
avisau del succes del negoci e de totes particularitats. E tingaus
la Santa Trinitat en sa proteccio. Dada en Barchinona a
XV de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. -
Nostra intencio es que encara que la dita Senyora volgues aci
venir nous partiau de sa Excellencia mas
en tal cas feunosne (se lee feuuosne) correu volant. -
Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.
Los diputats del General del Principat de Cathalunya
residents en Barchinona e consell en virtut de la comissio a
nosaltres feta per la cort de Cathalunya ultimament celebrada
en la ciutat de Leyda per insistir lo repos e
tranquille stat de aquest Principat elegit als
reverends nobles magnifichs e savis senyors qui hajen vassalls
pagesos de remença salut e
honor.
Com sobre la questio dies ha moguda entre vosaltres
senyors dels dits pagesos per los mals usos en ques
preten per part vostra esser vos tenguts e obligats de una part e los
dits pagesos de la part altra hajam molt a cor e voluntat se don
repos e concordia havem deliberat enviar a vosaltres lo
honorable micer Guerau Guardiola doctor en leys lo
qual informat de nostra intencio sobre la dita questio vos dira e
explicara algunes coses. Pregam e encarregam vos donchs vullau
donar fe e creença al dit micer Guerau Guardiola de tot ço
que de part nostra sobre los dits afers vos dira e explicara e
metreho en obra e execucio segons de vosaltres confiam axi com
si nosaltres personalment vos ho dehiem. Car indubitadament
speram Deus mediant los afers vindran a bona e
votiva conclusio servey de Deu e del Senyor Rey repos e
tranquille stat del Principat e encara a utilitat de totes les
parts. E sia molt reverends nobles magnifichs e savis senyors
la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a
XX de maig any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat.
|
FIN DEL TOMO
DÉCIMOSEXTO DE LA COLECCIÓN, TERCERO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA
DE CATALUÑA EN TIEMPO DE
DON JUAN SEGUNDO.