Mostrando las entradas para la consulta Patriarcha ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Patriarcha ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 7 de marzo de 2021

5 DE MARZO.

5 DE MARZO.

Se recibió otra carta de Juan Ferrer, que sigue.

Als molt magnifichs e de gran reverencia senyors mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs senyors. Quant lo Senyor Rey fonch vengut de Olit scrivi a vostres reverencia e magnificencies de les noves quem semblava bonament se poguessen scriure. Ara ab la present he molt poch a dir car no tinch al present fahenes açi de aqueix Principat de que fretur scriure ni tant poch hi ha tals novitats que sen hage fer molta mencio he (e; y) si aqui sera dit de certa gent de Castella qui ha corregut en diversos lochs de aquests regne e de gents de aquest regne qui han corregut en Castella no es sino per occasio de marques que exequuten huns contra altres. Es ver que yo crech que si molt dura (dura castellano, verbo durar; dure) haura a saber a guerra. Los embaxadors de Çaragoça son arribats aci los quals son stats molt ben rebuts. Eslos exit (les hes salido; els es sortit) a rebre (recibir) lo mestre fil (fill, fillo, fijo, hijo; fil con una l es hilo, filo) del Rey e linfant comte de Empuries e tota la cort. Son venguts XXXXIII embaxadors. Crech sien ja empatxats e partiran prest. Lo Senyor Rey encara no ha principiat la cort als de aquest regne crech yo que la major part de aquesta quaresma se despendra en aquesta terra. Feta en Tudela a XXV de febrer Mil CCCCLXII. - Mossenyors. - Quim recoman en vostra gracia e merce Johan Ferrer prest a vostres manaments.

En otra sesión de este día, el arcediano Çariera leyó una carta dirigida por las personas de los estamentos eclesiástico y militar de Gerona, en que hacían saber la resolución de los remensas en no pagar a sus señores, y como dichos labradores iban en cuadrillas con su tamborino, y soltando voces subversivas, habiéndose nombrado de entre ellos, y de diversos obispados, veinte y cuatro comisionados para que fuesen a suplicar al señor Rey.
Al mismo tiempo, unos caballeros enviados por la Reina participaron que dicha señora había provehido ya el asunto de los oficiales para la administración de justicia, si bien extrañaba que, habiéndolo hecho saber al Consejo y Diputados, no le hubiesen dado contestación; sobre cuyo negocio y otros varios que se trataron, pasóse a votación, por el orden siguiente.

Voto del señor Patriarca.

Dix que sia feta embaxada a la Senyora Reyna de nombre copios del concell aplicant hi de la ciutat de Barchinona a la qual suplicaran complidament hi vulla provehir com en neguna manera ja nos pugue tolerar la audacia e temeritat dels dits pagesos. E si expeditament la dita Senyora no hi provehira que lo taulell faça pensament que si deura fer.
Al fet de don Jofre de Castro dix que deu esser feta relacio en lo taulell tantost dema de les informacions rebudes en Ribagorça per veure que es provat en aquelles e juxta la relacio expeditament deliberar que deu fer lo Principat per satisfer a son degut.
Al fet de mossen Copons dix que per prima faç lo tractament que li es fet star en algun interes del stament militar e per conseguent de tots. E per ço deuria esser attes als oficials qui entrevenen en los fets de aquell per que no fahent lo degut sapien sera provehit segons se pertany.
Al fet dels oficials de que demana la Senyora Reyna resposta dix esser gran necessitat haver oficials specialment dels preheminents. E por ço nos deuria sperar la dita Senyora incitas a nosaltres mas lo taulell e aquesta ciutat de Barchinona deuen attendre en procurar tot orde que la Senyora Reyna convençuda de suplicacions e instancies provehescha a la comuna utilitat la qual per mija de oficials precipuament se ha fer.

Del conde de Pallars.

Al fet del homens de remença dix esser de parer que si deu provehir ab gent de cavall e de peu en tant nombre com sera necessari a despesa del General la qual gent asistescha primerament en fer obtemperar les letres e manaments reginals als dits pagesos dirigides e encara als senyors lurs e altres que sien conservats en lurs drets pero es de intencio que preceescha suplicacio a la Senyora Reyna de part del taulell suplicant la sua Altesa que proveescha a les dites coses e si noy proveix ques exequute lo que dit ha dessus.
Al fet de don Jofre de Castro dix es de parer quo les letres derrerament ordonades de part dels diputats e consell deuen anar com les informacions novament rebudes en Ribagorça no obsten en alguna manera a revocar la deliberacio feta del anar de les dites letres per los diputats e consell e per la ciutat de Barchinona.
Al fet de mossen Copons dix esser de parer que als tres qui han carrech de aço sia dat poder de veure tot lo que sera provehidor circa aquesta materia e que ho referesquen al consell.
Al fet dels oficials de que demana resposta la Senyora Reyna es de parer que los diputats diguen a la Senyora Reyna quals no son stats admesos per los diputats e consell e ques entene en admetre o repellir los altres qui no son stats passats ab faves. (Las habas, faba, fava, fabesfaves, blancas y negras que se usaron en la elección.) Mister Bean

Del canónigo Dusay.

In omnibus es del parer del senyor patriarcha.

De mosen Bastida, en nombre propio y en el del conde de Módica.

Es del parer del patriarcha en los dos caps primers de les remençes e de don Jofre de Castro. Aço empero fegit en lo primer cap de les remençes que sien elegides persones ara de present qui entenen en lo que lo taulell deu e pot fer.

De mosen Marcos Lor, por sí y por Guillermo Arnau de Cervelló.

Idem ut patriarcha in omnibus.

De micer Agustin della Illa.

En los caps de les remençes e de don Jofre de Castro e de mossen Copons ut patriarcha.

De Pedro Juan de Sant Climent.

In omnibus ut patriarcha.

De mosen Dalmau de Queralt.

Idem ut patriarcha.

De Pedro Dez-Torrent, por sí y por la villa de Puigcerdá.

Idem ut patriarcha ab la addicio de mossen Bastida.

Del maestro Bernardo Lor.

En los caps de don Jofre e dels oficials ut dominus patriarcha.

De mosen Narciso de Sant-Dionis.

Idem ut patriarcha in omnibus ab la addicio en lo primer cap de mossen Bastida.

De Francisco Burgues alias de Sant Climent.

In omnibus ut dominus patriarcha ab la addicio de mossen Bastida

Del arcediano de la Mar, por sí y por el honorable Juan Dalmau.

In tribus capitibus ab lo senyor patriarcha. En lo fet de mossen Copons que sia servada la deliberacio ja sobre aço feta.

De mosen Cirera.

Idem in omnibus ut patriarcha.

De mosen Hostalrich.

Ut patriarcha in omnibus.

De Pedro Miguel de Peguera.

Ut patriarcha id facto de don Jofre de Castro tantum.

De mosen Juan Sorts.

Ut patriarcha in omnibus ab addicio en lo fet de les remences que si la Senyora Reyna noy provehira degudament que lavors lo taulell hi proveescha.

De Romeu Lull.

Al fet de don Jofre tantum ab lo senyor patriarcha.

De mosen Bernardo Çaportella, por sí y por mosen Sampsó.

Idem ut patriarcha in omnibus.

De Juan Agulló, paher y síndico de Lérida.

Idem in omnibus ab lo parer del conde de Pallas.

Del abad de San Juan.

Idem del parer del dit comte en los dos caps derrers ço es de mossen Copons e dels oficials.

Del abad de Amer. (de Mer en textos anteriores)

Idem in omnibus ut comes.

De mosen Antich Ferrer.

Idem in omnibus.

De mosen Roger Alamany.

Idem in omnibus ut comes declarat en lo cap primer que sia suplicada la Senyora Reyna com ha dit lo senyor patriarcha com stigue tot en sa Majestat e si tantost noy proveex a compliment e ab eficacia que façe ço que diu lo senyor comte de Pallars.

De mosen Bastida por sí y por el conde de Módica.

En los dos caps derrers idem ab lo comte de Pallars.

Del abad de San Benito.

Ut comes in omnibus pro se et domino episcopo Vicensi.

Del canónigo Colom.

En lo cap de les remençes que sia feta embaxada segons diu lo senyor patriarcha e si la Senyora Reyna a compliment e prest no hi provehira que sia fet lo que ha dit lo comte de Pallars. En tots los altres caps es del parer del senyor comte de Pallars.

Del canónigo Çariera.

Idem ut comes in tribus primis capitibus. En lo derrer dels oficials se ature deliberacio.

De Francisco Lobet.

Ut comes in omnibus pero que en lo fet de les remençes la embaxada preceescha a la Senyora Reyna segons ha dit lo senyor patriarcha e que lo consell se ajust dues veguades quascun dia.

De Agustin de la Illa.

En lo fet dels oficials ab lo senyor comte de Pallars.

De mosen Vilademany.

Idem ut comes in omnibus.

Del comendador Çaplana.

Idem in omnibus ut comes pero que en lo fet de les remences preesque la embaxada a la Senyora Reyna segons ha dit lo senyor patriarcha aço empero entes que la embaxada no perturbe lo que es stat dit per lo dit senyor comte.

Del canónigo Thor.

Idem ut comes in omnibus.

De Bernardo de Guimerá.

Idem ut comes.

De Galceran Carbó.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Artal de Claramunt.

Idem en los tres primers caps. Al fet dels oficials se ature deliberacio.

De Pedro Despluges.

Idem in omnibus ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Guillermo Colom, por sí y por Antonio Pujades.

Idem in omnibus ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Francisco del Bosch, por sí y por la ciudad de Cervera.

Idem ut comes in omnibus.

Del canónigo Torres.

Idem ut comes ab la addicio que preceescha la embaxada no torbant empero lo parer del comte de Pallas.

De Pedro Cestrada.

Idem ut comes.

De Bernardo de Marimon.

Idem ut comes in omnibus.

De Pedro Miguel de Peguera.

Idem ut comes en los caps de remençes. De mossen Copons e dels oficials ab la addicio en les remençes de mossen Roger Alamany.

De Juan Dez-Valls.

Ut canonicus Torres in omnibus.

De Luis Xatantí.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Romeu Lull.

En lo fet de les remençes ut comes pero que preceescha la suplicacio a la Senyora Reyna e que per aço no se ature de fer lo que ha dit lo comte de Pallas. Al fet de mossen Copons e dels oficials ut comes.

De Bernardo Juan Çapilla.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Juan Ros, hijo, en nombre de mossen Juan Ros.

In omnibus ut comes. Pero que preceescha la embaxada a la Senyora Reyna e que per aço nos empatx lo que ha dit lo senyor comte.

De micer Pedro Severtes.

Idem ut comes in omnibus que empero hi consente la ciutat de Barchinona.

De maestro Bernardo Dez-Lor.

Attes que es cert quel General ha ya despes per aquest fet de remençes en lo trienni passat que ere oidor del General en virtut de la comissio de la cort es del vot en aquest cap en lo fet de mossen Copons del dit comte de Pallas.

Del abad de Monserrat.

Idem ut mestre Lor en lo fet de les remençes attes que ere deputat lo trienni passat ques feu la despesa dita per mestre Lor.
Del abad de San Juan.

Idem ut proxime es al fet de les remençes pro se et episcopo Barchinone.

Habiendo reunido mayor número de votos el parecer del conde de Pallars, se tomó por los Diputados la siguiente deliberación.

Los diputats clohen lo present consell en los caps on ha XXXII veus o mes ab aço empero que per aquest acte en quant se sguarda la despesa del General no sia fet prejudici del sagrament e homenatge a que son tenguts e obligats com a diputats.

Y después de leída por el escribano, añadió este al pie de la deliberación, requerido por los treinta y cinco que votaron con el conde, la nota que sigue.

Los XXXV requeren e preguen los dits diputats que com sien tenguts ab sagrament segons forma de la capitulacio et alias de cloure tota hora que hi ha XXXII veus segons tota vegada es stat praticat sens condicio o retencio alguna e ara sien XXXV vots conformes que hagen a cloure la dita deliberacio en los dos caps dessus tocats sens condicio alguna protestant de la infriccio del jurament e de totes altres coses licites de protestar.

A cuya protesta, contestaron los Diputados bajo la siguiente forma.

E los dits diputats dixeren que stan e perseveren en la conclusio que han feta en la manera dessus dita com sien primer tenguts a la observacio de llur sagrament e homenatge oferint se que pus no sia contra lo dit sagrament e homenatge ells faran so que es stat delliberat per los XXXV retenint se que hi puixen altrament respondre ab consell dels advocats de la casa.

Acerca de los otros dos asuntos, a saber, el de don Jofre de Castro y el de los oficiales, no se tomó acuerdo alguno, por no haberse reunido suficiente número de votos.

viernes, 5 de marzo de 2021

28 DE ENERO.

28 DE ENERO.

Hicieron una proposición los señores Diputados para manifestar que la señora Reina pedía las doscientas mil libras ofrecidas en la capitulación, sobre lo qual era preciso deliberar, para dar la contestación oportuna; y acordado que se pasase a votación, verificóse, emitiendo cada cual su parecer, tanto sobre este negocio, como sobre el de don Jofre de Castro, por el orden siguiente.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Que en lo fet de les CC mil lliures (como para llamarles tacaños o agarrados a los catalanes, con semejante pago al futuro rey de Aragón, Castilla, León, etc etc. Si hubiesen sabido que gracias a él pueden comer “pa amb tomàquet”, le hubiesen dado más) asi com en altres coses fossen elegides persones qui vegen la capitulacio e altres actes e tot ho referesquen al present consell per poder se fer bona deliberacio e ques faça prest per que lo temps es breu. En lo fet de mestre Solçona dix queu remet en quant sia en sa facultat.

Del conde de Pallars.

Que li apar ques deuria tractar lo fet de don Jofre e que lo present concell deuria fer deliberacio que de res nos tractas fins aquell negoci hagues conclusio e de present fos feta embaxada a la Senyora Reyna que li plagues donar orde que lo compromes passas per dret o per amigabla (típico occitano, a final, incluso en adjetivos) composicio. E laltre fet de les CC mil lliures dix esser de parer del senyor archabisbe ab aço empero que fos significat a la ciutat de Barchinona per que fassa eleccio de persones qui ensemps ab aquestes vegen los dits actes els refiren. E que lo que ha proposat mestre Solçona fos remes tambe a esser vist per les dites persones.
Lo dit senyor archabisbe en lo fet del compromes de don Jofre dix esser de parer que deu passar juxta la oferta feta per la Senyora Reyna e que sia vist e si altres paraules noy ha deu passar axi e no altrament.

Del honorable mosen Miguel Dezpla.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor archabisbe ab aço encara que ha dit lo comte de Pallars que sia significat a la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre es del parer del dit comte de Pallars que la Senyora Reyna fos suplicada axi com lo dit comte ha dit no empero que en altres coses no procehescha mas se tracte de tot.

Del vizconde de Illa.

En lo fet de don Jofre li semblava lo compromes fos regonegut e ques sia smenat juxta lo apuntament en lo present consistori fet e se apuntas prestament.
En les altres coses es de parer del senyor archabisbe.

De mosen Dalmau de Queralt.

Es del parer del senyor archabisbe en tot.

Del abad de Monserrat.

En lo fet de les CC mil lliures es del parer del senyor archabisbe e que hi haja persones per la ciutat de Barchinona que hi vegen. En lo fet del compromes seria de parer que los diputats ab la novena ja deputada haguessen notaris qui vegen la ordinacio del compromes si es juxta la oferta feta per la Senyora Reyna e que hi sia entes en lo dit negoci de continent ab los altres ensemps. Del fet del frare del parer del senyor archabisbe.

De micer Severters.

En lo fet de les CC mil lliures noy diria son vot de present. En lo fet del compromes seria de parer que sia vist e regonegut e que li semblava que en les coses clares se degues dir per via de justicia en les duptoses per via de amigabla composicio. En lo fet del frare dix esser del parer del senyor archabisbe.

De mosen Roger Alamany.

Dix esser del parer del senyor archabisbe ab aço que hi haja persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del parer del vezcomte. En lo fet del frare que remitatur.

Del arcediano Çariera.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser de parer del senyor patriarcha ajustat lo que ha dit lo comte de Pallars de les persones de la ciutat. En lo fet de don Jofre dix que si entena e per semblant en lo fet de les remençes e que totes coses se tractassen pero seria de parer que res nos conclogues fins la faena de les remençes prengues conclusio e encara en lo dit fet de don Jofre seria de parer que anas axi com micer Severtes ha dit. Del fet del frare que nol condamna nil absol sino quel remet a la ley.

De mosen Lor.

Dix en tot esser del parer del senyor patriarcha.

Del abad de San Benito.

Es del parer del comte de Pallars en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre de Castro axi empero que en lo dit fet de don Jofre se entena ab tota diligencia pero que no es de parer per axo cessasen tots altres afers. En lo fet del frare quel remet a la ley.

De En Juan Ros per mossen Jaime Ros, su padre.

En lo fet de don Jofre dix ques entena ab tota diligencia pero no que per axo cessassen altres afers mas que may ces aquell en lo fet de les CC mil lliures que vegen les nou persones ensemps ab persones per la ciutat. En lo fet del frare que ho remet en quant en ell es.

De mosen Juan Bastida por sí y por el conde de Módica.

Es del parer del senyor patriarcha en tot.

De Antonio Pujades.

En lo fet del frare dix que ho remet en quant en ell es. En lo fet de don Jofre seria de parer que lo compromes deuria procehir per via de dret e de amigabla composicio axi com als arbitres fos vist. En lo fet de les CC mil lliures que sia vist per persones elegidores per lo present concell e per la ciutat e aço diu per si mateix mas per Leyda diu que no diria son vot per lo present.

De mosen Sant Celoni.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor patriarcha ab ço que ha dit lo comte de entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet del compromes de don Jofre del parer de mossen Miquel Dezpla. Lo fet del frare que remitatur.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que lo fet de les CC mil lliures sia vist per nou persones del present concell e per quatre de la ciutat de Barchinona ab aço empero que en lo dit fet may nos diga fins lo fet de don Jofre e de les remençes hagen conclusio. Lo fet del frare sia absolt per qui ha poder.

Del arcediano de la Mar.

Es del parer del senyor patriarcha en lo fet de les CC mil lliures e del compromes de don Jofre e en tot.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor patriarcha ab ço que hi ha dit lo comte de Pallars. En lo fet de don Jofre del vot del vezcomte. En lo fet del frare queu remet de sa potestat.

De En Tallada de Cervera.

En lo fet de les CC milia lliures e de don Jofre se atura deliberacio. En lo fet del frare dix que remet lo que pot.

De Bernardo de Guimerá.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre dix es del vot del comte. En lo fet del frare ho remet a la ley per si e per mossen Vilademany.

De micer Çaplana.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare del mateix parer del patriarcha.

De Guillermo Colom.

En lo fet de les CC mil lliures dix que sien elegides VIIII persones del present concell axi empero que no fossen persones del concell de la Senyora Reyna ne Senyor Primogenit e elegides persones per la ciutat. En lo fet del compromes seria de parer que deuria procehir per via de dret de amigabla composicio a tota conexença dels compromisaris. En lo fet del frare dix que ho remet al capitol.

De micer Agosti.

En lo fet de les CC milia lliures dix esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del compromes del mateix parer ab ço que ha dit lo comte de Pallars axi empero que per axo no cessen altres afers. En lo fet del frare que remitatur al dit capitol.

De Galceran Carbó.

Lo fet del frare remet a les penes de purgatori. En la fet de don Jofre de la opinio de mossen Pujades. En lo fet de les CC mil lliures dix que per los deputats ne sien deposades X mil lliures de any en any segons son strets en los quitaments que han a fer. E per los restants corregues la pensio juxta lo capitol.

De Pedro Spluges.

En lo fet de les CC mil lliures dix que sia remes a persones. En lo fet del compromes que sia ordonat e portat al present concell e sobre aquell votat e suplicada la Senyora Reyna que ho degues passar axi. Lo fet del frare remet a la ley.

De Bernardo Lobet, por mosen Francisco, su padre.


Dix esser del parer de mossen Pujades en tot.

De mosen Sant-Dionis.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab lo que lo senyor comte de Pallars hi ha dit. Lo fet de don Jofre per que hi ha varis parers noy vol res dir a present. Lo fet del frare remet a la ley.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del comte. En lo fet de don Jofre del parer de mossen Pujades e del frare per semblant.

De mosen Juan Dalmau, por si y por el vi... de Urgel.

Dix en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare es de parer que lo present consistori noy pot flixar e que li deu esser dit que nol absolgua.


De En Boscha.

Dix en tot esser del parer del patriarcha exceptat lo fet del frare que apar a ell no pertany al present consistori sino a la cort.


Micer Ramon Dusay.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare creu ell no pertany al present consistori. Lo fet de don Jofre aparria a ell que degues axi anar que si plenament no constava mas hi havia algunes presumpsions evidents que sobre aquelles los arbitres haguessen potestat de liuar. (?)

Del baron de la Lacuna.


En lo fet de les CC mil lliures dix esser del parer del patriarcha. En lo fet de don Jofre del parer del vezcomte. Lo fet del frare remet a la cort.


De mosen Pedro de Sant-Climent en nombre de mosen Burgues.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.


De Bernardo Juan Çacirera.


En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre dix esser del parer del patriarcha. En lo fet del frare dira son parer quant hi haura cort.

De fray Felizes.


En lo fet de les CC mil lliures es del parer del patriarcha. En lo de don Jofre del vezcomte. Lo fet del frare remet a la ley.


De Juan de Vilafranca.


Es del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Clemente Jofre.

Del parer del senyor patriarcha en tot.

De Romeu Lull.


En lo fet de les CC mil lliures de la opinio den Guillem Colom. En lo fet del compromes de la opinio del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a qui haja poder.


De mosen Luis Xatanti.


En lo fet de les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a la ley.


De mosen Regaç.


En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab entreveniment de Barchinona. En lo fet de don Jofre de la opinio del abat de Monserrat. Del frare remet al capitol e a sa consiencia si hi basta lo capitol alias remittit a la Seu apostolica.


De micer Torres.


En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del Comte de Pallars e de mossen Guillem Colom que noy haja algu del concell reyal.
En lo fet de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. En lo fet del frare es de parer que no han poder de fer tal remissio.


De micer Colom.


En la fahena de les CC mil lliures del patriarcha ab intervencio de Barchinona. En la fahena de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Del frare que ho remet a la ordinacio del capitol.


De mosen Pedro Torrent en nombre propio y en el de Puigcerdá.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare remet a quin haja potestat

Del abad de Mer.


En lo fet de les CC mil lliures de parer del patriarcha ab les addicions del canonge Torres. En lo fet de don Jofre del parer del comte. En lo fet del frare remet a qui haja potestat.

De Bernardo Çapilla.


En lo fet de les CC mil lliures dix se hatura deliberacio. En lo fet de don Jofre e del frare del parer del sindich de Tortosa.

Del síndico del Arbos.


Lo fet del frare remet a la ley. Lo fet de don Jofre es de parer del sindich de Tortosa. En lo fet de les CC mil lliures se atura deliberacio.

De mosen Çaportella en nombre propio y en el de mosen Sampso.


Es en tot del parer del senyor patriarcha exceptat lo fet del frare que remet a la cort.

sábado, 21 de diciembre de 2019

XXXII, perg 116, septiembre 1140

XXXII.

Perg. N° 116. 16 set. 1140.

Universorum per orbem fidelium noticie pateat qualiter Adefonsus inclitus Aragonensium rex in suo pleno sensu et memoria et ad extremum etiam vite sue totum suum regnum quod ipse habebat et tenebat dedit in suo testamento dimisit omnipotenti Deo redemptori nostro ejusque sacrosancto sepulcro necnon et sanctissimo iherosolimitano ospitali venerandeque milicie templi et ut post obitum ejus hoc firmum et ratum haberetur suos homines jurare fecit.
Qua de causa venerandus patriarcha domnus Guillelmus iherosolimitanus cum comuni capitulo totius sepulcri rogavit domnum Raimundum magistrum ospitalis Iherusalem rogandoque precepit et in suo arbitrio misit ut quicquid de parte hujus regni ad ospitale pertinente faceret similiter de alia parte que pertinet dominico sepulcro fecisset. Igitur supradictus Raimundus dum ad partes Ispanie venit hoc
suprascriptum regnum tenentem Raimundum comitem barchinonensem invenit quem utilem ac necessarium ad regendam ac defendendam terram cognovit. Ideoque comunicato consilio cum omnibus
cannonicis sepulcri quos invenire potuit cum Guillelmo videlicet priore Castelle cum Alexandro priore Gronii aliisque quampluribus ad utilitatem dominici sepulcri cannonicorum sicut fecit ad opus sue domus hanc cartulam sive hoc pactum facere jussit et hanc scripturam subtus scriptam in persona domini
patriarche scribere fecit et firmavit ut dominus patriarcha hoc factum confirmet et sigillo suo assignet. Igitur ego supramemoratus Guillelmus Iherosolimitanus Dei gratia patriarcha una cum omni conventu totius ecclesie dominici sepulcri atque consilio et assensu nobilium militum Aragonensis regni qui hoc juraverunt damus et concedimus tibi suprascripto comiti barchinonensi Raimundo tueque cuncte projeniei ad servicium Dei et fidelitatem predicti sepulcri partem que pertinet dominico sepulcro suprascripti regni ut habeas et possideas tu et omnis projenies tua sub hac fidelitate evuo perhenni et secula cuncta. Quod si forte contigerit te sine legitima prole obire pars hec tibi adlata sine aliquo obstaculo sepulcro jamdicto remaneat. Et ego prenominatus Iherosolimitanus patriarcha Guillelmus una cum omnibus dominici sepulcri cannonicis retinemus in hac parte nostra tibi concessa in Barbastro in Oscha in Cesaraugusta in Darocha in Calataiud in Jacha et in omnibus aliis civitatibus quas Deo juvante acquirere poteris singulos homines de singulis legibus cum domibus et terris ac vineis
pratis paschuis et aquis cunctisque eisdem domibus pertinentibus cum omnibus serviciis censibus et usaticis regi pertinentibus ita ut nec tu comes nec aliqua persona pro te in predictis hominibus vel eorum possessionibus audeas aliquid requirere nisi quod contra paganos cum priore terre te adjuvent. Sub hac etiam libertate similiter retinemus in omnibus castris et villis tocius regni ubi plusquam XXX villani fuerint habitatores singulos homines cum omnibus eorum serviciis et usaticis ut superius scriptum est.
Predicta vero omnia nostre parti pertinentia tibi supra memorato comiti damus et confirmamus et de nostro jure in tuam potestatem tradimus et homines a juramento nobis facto absolvimus et in tua fidelitate et servicio summitimus. Si qua igitur ecclesiastica secularisve persona contra hoc factum nostrum temere venire vel frangere temptaverit iram Dei omnipotentis incurrat occulisque duobus in vita a fronte careat a corpore et sanguine Christi alienus existat atque in extremo examine cum Juda
proditore participetur. Facta carta XVI kalendas octobris anno Dominice incarnationis millesimo centessimo XL.
- Sig+num Raimundi magistri hospitalis.
Sig+num Martini Prioris.
Sig+num Frontini.
Sig+num Ferriz.
Sig+num Arpa.
Sig+num Maza.
Sig+num Fortun Garcez.
Sig+num Garciacez.
Sig+num Gali Xemenons.
Sig+num Fortun Guerra.
Sig+num Michael de Albero.
Sig+num Lopo Blasco.
Sig+num Lop Arcez Actani.
Sig+num Cornelii Depespenen.
Sig+num Raimundi comes.
Sig+num Poncii notarii comitis qui hoc scripsit rasis literis et emendatis in secunda in quinta et sexta linea et suprapositis in linea VIII ubi dicitur prole.

Aragón, Petronila, Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, Alfonso II, el casto, rey de Aragón, casa real, casa de Aragón

Perg. N°  116. 16 set. 1140. (segundo texto, NO es igual.)

Universorum per orbem fidelium noticie pateat qualiter Adefonsus inclitus aragonensium rex in suo pleno sensu et memoria et etiam ad extremum vite sue totum suum regnum quod ipse habebat
et tenebat dedit et in suo testamento dimisit domino Deo redemptori nostro ejusque salutifero sepulcro necnon etiam sanctissimo iherosolimitano ospitali venerandeque milicie templi et ut post ejus obitum hoc ratum ac firmissimum perpetuo teneretur suos homines jurare fecit. Ea de causa Raimundus ospitalis predicti venerandus magister consilio ac precepto domini patriarche iherosolimitani totiusque conventus suprascripti ospitalis ad partes Ispanie venit et prephatum regnum illustrem Raimundum comitem
Barchinonensem tenentem invenit quem utilem ac necessarium ad regendum et defendendum predictum regnum cognovit. Igitur ego supramemoratus Raimundus licet indignus ospitalis Iherusalem custos una cum Martino priore et Caexalo priore omnibusque aliis fratribus Ispaniarum atque consilio et assensu nobilium militum aragonensis regni qui hoc juraverunt damus et concedimus tibi supradicto comiti Raimundo Barchinonensi tueque cuncte projeniei ad servicium Dei et fidelitatem ospitalis predicti partem que pertinet ospitali suprascripti regni ut habeas et possideas tu et omnis projenies tua sub hac fidelitate evo perhenni et secula cuncta. Quod si forte contigerit te sine legitima prole obire pars hec tibi adlata sine aliquo obstaculo ospitali jamdicto remaneat. Et ego suprascriptus Raimundus una cum omnibus fratribus meis retinemus in hac parte nostra tibi concessa in Barbastro in Oscha in Cesaraugusta in Darocha in Calataiub in Jacha et in omnibus aliis civitatibus quas Deo juvante poteris adquirere singulos homines de singulis legibus cum domibus et terris ac vineis pratis pascuis et aquis cunctisque eisdem domibus pertinentibus cum omnibus serviciis censibus et usaticis regi pertinentibus ita ut tu comes nec aliqua persona pro te in predictis hominibus vel eorum possessionibus audeas aliquid requirere nisi quod contra paganos cum priore terre te adjuvent. Sub hac etiam libertate similiter retinemus in omnibus castris et villis totius regni ubi plusquam XXX villani fuerint habitatores singulos cum omnibus eorum serviciis et usaticis ut superius est scriptum. Quin etiam retinemus in Jacha tantum spatium terre quo domus et ecclesia ad opus ospitalis possint confici. Predicta vero omnia nostre parti pertinentia tibi supramemorato comiti damus et confirmamus et de nostro jure in tuam potestatem tradimus et homines a juramento nobis facto absolvimus et in tua fidelitate et servicio summitimus.
Si qua igitur ecclesiastica secularisve persona contra hoc factum nostrum temere venire vel frangere temptaverit iram Dei omnipotentis incurrat occulisque duobus in vita a fronte careat a corpore et sanguine Christi alienus existat atque in extremo examine cum Juda proditore participetur et hoc nostrum factum permaneat in secula firmum. Facta carta XVI kalendas octobris anno Dominice incarnationis
millessimo CXL. - Signum Raimundi ospitalis magistri. Sig+num Martini Prioris. Fortunius abbas Montis Aragonis. Signum Frontini . Signum Ferriz. Signum Arpa. Signum Maza. Signum Fortun Garcez. Garci Garcez . Galind Xemenons. Fortun Guerra. Signum Michaelis Dalbero . Signum Lope Blasco. Signum Lop Garciaz Daitan. Signum Cornelii. Sig+num Raimundi comes. - Poncius scriptor comitis notavit. (alphabeto divisa) (1).

(1) Llamábanse escrituras partidas por alfabeto (alphabeto divisae) las que, escritas por duplicado en un mismo pergamino, llevaban trazado un alfabeto en el espacio en blanco que mediaba entre ambas copias. De este modo, cortando el pergamino, y dando una copia a cada una de las partes, las letras partidas servían de comprobante de la legitimidad de la escritura.
(N. E. Así no se podía tachar, manipular, aspar, rasgar, etc, sin que la otra copia cantase el tachoneo, cachondeo o manipulación; p. ej. con el archivero archiconocido Próspero de Bofarull.)

domingo, 7 de marzo de 2021

16, 17 febrero, 1462

16 DE FEBRERO.

Leyóse la siguiente carta, relativa a los hombres de remensa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio no sens gran congoixa vos certificam com en aquests dies occorrents per causa de les tasques e censos que los senyors han demanats a llurs pagesos sic ha fets aplecs de grans gents dels pagesos. E segons los sentiments que son de llurs fets e la sperlencia (speriencia, experiencia) mostrant sasperan (se esperen es valenciano, la a típica del occitano, y su dialecto catalán) tals inconvenients que si la clemencia divina noy proveheix es metre tota aquesta terra a gran perdicio e a quin fi tiran cascu na son parer de aquests fets. Les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres seran amplament informades per los trames nostres als quals vos placia donar fe e creença en tot ço e quant de part dels dos staments nostres a vosaltres diran e explicaran ordenant en lendemig totes coses a vosaltres plasents. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a XIII de febrer any LXII.
- A tota ordinacio beneplacits e servicis vostres aparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de
Gerona en lo fet de les remençes taschas (tasques, tascas con a en plural típico occitano) e censos.

Se leyó, en seguida, una súplica de parte de mosen Juan de Copons, que tenía preso la señora Reina, y a consecuencia se pasó a votación la mencionada súplica,
votándose al propio tiempo lo tratado sobre los remensas, según es de ver a continuación.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Dix que la provisio o letra en lo dit fet acordada e apuntada per los de la novena vaja axi com es stada puntada. E apres si necessari sera sia suplicada la Senyora Reyna de anar en propria persona als lochs necessaris per fer de sa ajustar les gents e reprimir e castigar aquells degudament. En lo fet de mossen Copons dix que sien designades persones per suplicar la dita Senyora Reyna que li placia desapartarlo e eleugarli les presons e tractar lo altrament que fins aci no es stat tractat e que lo proces vaja juxta les leys de la terra e que en res no sien prejudicades.

De mosen Miguel Dezpla conceller en cap.

En lo fet de les remençes se atura deliberacio ab la ciutat. En laltra fet es del parer del patriarcha.

De mosen Juan Agulló síndico de Lérida.

En lo fet de les remençes dix que vaja provisio tant fort quant al mon se pora fer e si aquella no sorteix degut efecte que ara per lavors sia hagut deliberat de esser feta potencia de gent darmes a despeses del General per reprimir e castigar lo ajust de la dita gent e que la dita provisio isque dema per tot lo dia. En lo fet de micer Copons dix esser del parer dels altres.

Del reverendo obispo de Vich.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia decontinent atorgar la provisio acordada la qual sia desempatxada tota empara cessant e que apres decontinent sien deputades persones del present consell e de la ciutat per pensar en lo remey e provisio tocada per mossen Johan Agullo. Per semblant sien deputades persones a suplicar la dita Senyora Reyna per lo fet de mossen Copons que li placia deliurar lo soltament e hon no li fos plasent que vegen e regoneguen que en son negoci e proces ell ne les libertats de la terra no sien prejudicades.

De mosen de Monserrat.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Vilademany.

Dix que la Senyora Reyna sia suplicada de atorgar e fer desempatxar la letra en la forma e manera que acordada es. E que de present sien elegides persones per pensar ab quals remeys si deura provehir hon la dita letra no sortis efecte e que la provisio tal qual sera acordada se fahes a cost e despesa del General. En lo fet de mosen Copons dix que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna e vegen que contra ell ne libertats de la terra nos façe res indegut e que sia procehit contra lo vicicanciller e micer Taranau e micer Falco e altres si han res fet indegudament no contra forma de la capitulacio. E mes sia inquirit contra mestre Vasach e algunes persones qui fan malvats reports e acusacions contra algunes persones a fi que aquells tals de llurs malicias (les seves malicies en el invento de Pompeyo Fabra) sien castigats degudament.

De micer Savertes por Tortosa.

Dix que la provisio segons es apuntada e concordada sia desempatxada expeditament e no contrastant alguna empara o empares e que les mateixes persones qui han hagut carrech de suplicar supliquen per aço mateix encara acompanyades de major nombra (nombre; número; occitano) e sia mes suplicada la Senyora Reyna de anar en persona hon necessari fos e hon aquestes coses no parissen efecte. En lo expedient lavors tret per mossen Agullo si les altres universitats si acompanyaran ell se atura (ature; se para, espera a la deliberación) deliberacio. En lo fet de mossen Copons ha per bons los vots dessus toquats que dien que sien eletes persones per veure en son fet que res no hi sia fet indegut contra la persona sua ne leys de la terra.

Del abat de Poblet.

Dix que la provisio o letra sia spetxada de continent cessant totes empreses e que de present sien elegides sis persones del present consistori les quals ensemps ab persones elegidores per la ciutat pensen continuament qual provisio se deura fer hon la dita letra no sortis son efecte ço es que no fossen oberts (obeits, obeíts; obedecidos) los manaments de la Senyora Reyna e lo que hauran pensat les dites persones hajen a referir al present consell. En lo fet de micer Copons per semblant dix sien eletes persones a suplicar la Senyora Reyna que lo seu proces vaja degudament e si res hi haura fet indegut torn a loch e que li placia castigar los oficials e ministres qui res indegut hi hagen fet hi (nexo y, e, et, i latina no se encuentra; no es el hi del hic latín, que incluso en castellano se encuentra como hy) encara castigar los qui hauran mal parlat en denigracio de algunes persones o del Principat de Cathalunya.

Del abad de San Benito.

Dix esser del parer de mossen Viladamany en tot.

De mosen Jaime Francisco de Sant Celoni por Gerona.

Dix esser del parer de mosen Agullo ab la addicio de mossen Viladamany. Encara mes que les persones eletes hajan (hayan, tengan) carrech de veure les nou persones que son stades dades (dadas, donades, donadas, dar, donar) en nomina de esser caporals del negoci de les remençes com deuran esser castigades.

Del egregio conde de Prades.

Dix esser de la opinio del senyor patriarcha ab la addicio de mossen de Poblet de eleccio de persones qui pensen (què pensin; que penson) que es de fer hon la letra de la Senyora Reyna e apres la Senyoria anant hi (este hi es del hic latín) personalment no fos obeida com se deu. En lo fet de mossen Copons dix sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e hon no li placia que sien eletes persones qui vegen en son proces no haja greuge algu (no + algu; no haya agravio alguno). E mes sia suplicada la Senyora Reyna de castigar los oficials si res han fet contra la capitulacio ne leys de la terra e que sia fet contra ells juxta forma de la dita capitulacio.

De mosen Argentona.

Dix esser del parer de mossen de Poblet e de mossen Viladamany que es tot de un parer.

Del arcediano Çariera.

Dix esser del parer del abat de Poblet en tot.

Del egregio conde de Pallars.

Dix esser de la opinio de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Viladamany salvo que nos cura sia procehit ne feta mencio dels mals parles (mal parlers; mal habladores) en lo que tocha (toca; toque) interes seu.

De mosen Sorts.

Dix esser del parer del patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot. E aço dix per si e per mossen de Barchinona.

De mosen Jaime Ros.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem En Pere Splugues.

Idem mosen Marcos Lor.

Idem mosen Roger Alamany.

De En Jaime Tallada por Cervera.
Dix que la letra vaja de continent e ques provehesqua que en lo Principat nos seguesqua scandil e que sien decontinent eletes persones a pensar en la provisio necessaria per fer reposar los homens (els homes; los hombres) e per la seguretat dels senyors de aquells a despeses del General.
En tot lo fet de mossen Copons sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e sien elegides per aço persones e si la dita Senyora Reyna no plau sien eletes persones que vegen que no li sia fet greuge algu ni prejudici a les libertats de la terra.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que de present sien eletes persones qui pensen ab quals remeys a despesa del General se dega (es degui) provehir en lo fet dels pagesos. En lo fet de mossen Copons que sia suplicada la Senyora Reyna de deliurarlo de continent o tenir lo arrestat com per tal cas no dege (degue, degui; deba) esser tractat en tal manera.

De mosen Francisco Lobet.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem mossen Galceran Hostalrich per mossen Luis Ivorra.

Idem En Galceran Carbo.

De micer Juan Çaplana.

Fonch del parer del senyor patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot.

Del abad de Mer por el ex-abad de San Cucufate. (Sant, San Cugat)

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De mosen P. Torrent, en nombre propio y en el de Puigcerdá.

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De En Artal de Claramunt.

En lo fet dels pagesos fonch de la opinio de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna que li placia liurar lo. En laltra (lo altre; l´altre, l´altra; el otro fecho, hecho, feyto) fet de instancia contra los oficials e altres persones fonch del parer de mossen Viladamany.

De micer Juan Dalmau.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de clamencia e en lo fet de les persones quis diu que parlen etc. es de parer que no sen deu fer mencio.

De mosen Antonio Pujades.

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet

Del arcediano de la Mar.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna trameta de continent la letra acordada la qual se te per dit que sera obeida e que no cal entrar en altra pensament que sera de fer car creu que no freturara altra provisio.

En lo fet de mossen Copons si son derogades libertats de la terra que sia feta instancia per deputats e per lo consell si sera necessari sien reparades.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de micer Copons per semblant ab la addicio de mossen Viladamany de inquirir contra les oficials si dilinquit hauran ne res fet indegut en lo proces.

De mosen Juan Bastida.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de donarlo libertament e si no li sera plasent sia haguda copia del proces e sia vist que no sia fet greuge algu en lo fet dels mals parlers que a (ha) tocat mossen Vilademany de que nou (no ho; no lo tiene) te a res ne es de parer sen dege fer alguna mencio.

De mosen Guillermo Colom.

En lo fet dels pagesos e de mossen Copons dix esser del parer de mossen de Poblet. Ab aço que seria de parer que aquest fet dels pagesos tocha molt a les
generalitats en les quals coses los diputats han jurisdiccio per interes del General que dits diputats porien e deurien procehir a castigar los qui son aci menejadors de aquests afers no contrestant qualsevol guiatge que no val contra generalitats e de aço son tenguts los diputats ab jurament e axi los ne suplica.

De mosen Antich Ferrer por el vizconde de Illa.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet dels pagesos del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom ab aço encara que sia vista la deliberacio feta en dies passats de procehir contra los qui menegen los dits afers e aquella sia exequutada e que axiu suplica los deputats. En lo fet de mossen Copons del parer de mossen de Poblet.

De micer Ramon Dusay.

Del parer de mossen de Poblet en tot.
Idem mosen Regaç.

De En Bernardo Çapila, por Vilafranca de Panadés.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia jaquir lo anar libertament car lo Rey En Pere ne jaqui (ne jaquí anar; dejó ir; jaquir; dejar) anar hu qui havia mal parlat dell. (Pues si los que hablan mal del rey en Cataluña y en toda España tuvieran que estar presos...) E ha per bona la addicio de mossen Guillem Colom que deputats procehesquen contra los qui menegen los dits afers de les remençes.

De mosen Bisbal.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de misericordia. En lo restant dels mals parlers dix que no diu res.

De En Bernardo de Guimerá. (Mi primer apellido)

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom que deputats castiguen (en castellano también castiguen; castiguin) los qui menegen los afers e axi los ne suplica. (Este los ne suplica se convierte, por arte de magia, en els en suplique. Lo mismo con todos los artículos lo, los, que pasan a el, els).

De En Francisco Burgués, por mosen Burgués, su padre.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. E en lo fet de mossen Copons del parer del comte de Prades.

De En Pedro Strada, por El Arbós.

Fonch del parer del abat de Poblet.

De En Romeu Lull por mosen Juan Lull, su padre.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot ab la addicio de mossen Guillem Colom que sia vista la conclusio per la qual deputats deuen procehir contra los qui ho menegen e axi los ne suplica.

Del arcediano Colom.

En lo fet dels pagesos e de micer Copons de la opinio de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Guillem Colom de procehir los deputats e axi los ne suplica.

De En Pedro Miguel de Paguera.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

Idem mosen Luis Xatanti.
Idem don Anton de Cardona per lo comte de Modica.

De mosen Juan Torres.

Fonch del parer de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Vilademany e de mossen Guillem Colom.

De En Juan Boschá.
(El escritor Juan Boscán Almogáver o Almogávar, nace en Barcelona en 1487, su padre Joan o Juan o Johan Valentí Boscán, Boschá, Boschà, Boscà, oidor de cuentas y atarazanero del General.)

Dix esser del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de Prades.

Del baron de Cervelló.

Dix esser del parer del abad de Poblet.

Idem En Felip Albert.

De mosen Çaportella, en nombre propio y en el de mosen Juan Sampso.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

Dominó en esta votación el voto del abad de Poblet, que fue adoptado como deliberación.
Fueron nombradas, en seguida, las nueve personas designadas para presentar las súplicas a la señora Reina sobre el asunto de los remensas y otros varios, a saber, el Patriarca, el conde de Pallars, mosen Miguel Desplá, conceller, el abad de Poblet, micer Juan Çaplana, baron de la Lacuna, En Pedro Miguel de Paguera, el síndico de Tortosa y el de Vilafranca de Conflent.

17 DE FEBRERO.

Ocupáronse del asunto de mosen Copons.

domingo, 22 de diciembre de 2019

XXXVI, reg 1 fol 7, 29 agosto 1141

XXXVI.

Reg. 1. fol. 7. 29 ago. 1141.

In nomine patris et filii et Spiritus sancti amen.
Universis Sancte ecclesie pateat filiis quod Adefonsus rex Aragonensium inclitus in suo pleno sensu et memoria et ad extremum etiam vite sue tertiam partem regni sui quod ipse habebat et tenebat dedit et in suo testamento dimissit omnipotenti Deo redemptori nostro ejusque sanctissimo sepulcro. Et ut post obitum ejus hoc ratum et firmum haberetur suos homines jurare fecit et sic dominice passionis et resurrectionis ecclesiam hereditariam suam reliquit ut secundum apostolum coheres Christi heres autem Dei fieri mereretur in celis. Quia vero regnum illud Iherosolimitanorum partibus longissimis terre marisque finibus segregatur et a sarracenis assidue assultatur et impugnatur christiani autem ibidem commanentes fidelissimo rectore atque industrissimo indigent defensore: ego Wilelmus Dei misericordia humilis Sancte civitatis Iherusalem patriarcha communicato Iherosolimitani regni consilio una cum Petro venerabili dominici sepulcri priore omnique canonicorum conventu ejusdem tibi Raimunde venerande Barchinonensium comes quem utilem et necessarium ad terram regendam et defensandam et sanctarum Iherusalem virtutum amatorem cognovimus tueque cuncte progeniei ad servicium Dei et fidelitatem
predicti sepulcri partem que pertinet jamdicto dominico sepulcro suprascripti regni damus et concedimus ut habeas et secundum Deum in justitia et veritate possideas tu et omnis projenies tua sub hac fidelitate evo perhenni et secula cuncta. Preterea ut regia dignitate et regio nomine deinceps sublimeris auctoritate domini nostri Jesu-Christi et sui gloriosissimi sepulcri cui semper asistimus quamvis indigni et nostra tibi concedimus et auctorizamus.
Quod si forte contigerit te sine legitima prole obire pars hec tibi allata sine aliquo obstaculo sepulcro jamdicto remaneat. Nos autem atque successores nostri ad honorem et utilitatem sanctissimi sepulcri retinemus in hac parte nostra tibi atque progeniei tue concessa in Barbastro in Oscha in Cesaraugusta in Darocha in Calataiub in Jacha et in omnibus aliis civitatibus quas Deo juvente adquirere poteris singulos homines de singulis legibus cum domibus et terris et vineis pratis pascuis et aquis cunctisque eidem domibus pertinentibus cum omnibus serviciis censibus et usaticis regi pertinentibus ita ut nec tu comes nec aliqua persona per te in predictis hominibus vel eorum possessionibus audeas aliquid requirere sed omnino liberos ac sine omni inquietudine quietos dimittas. Sub hac etiam libertate similiter retinemus in omnibus castris et villis totius regni ubi plusquam XXX villani fuerint habitatores singulos homines cum omnibus eorum possessionibus serviciis et usaticis ut superius scriptum est. Tali quidem conditione omnia nostre parti pertinencia tibi supramemorato comiti damus et confirmamus et de nostro jure in tuam potestatem tradimus et homines a juramento nobis facto absolvimus et in tua fidelitate et servicio submittimus. Si qua igitur ecclesiastica secularisve persona hanc nostre constitutionis paginam sciens violare presumpserit si non satisfactione congrua emendaverit a sacratissimo corpore ac sanguine Dei et Domini Redemptoris nostri Jhesu-Christi aliena fiat atque in extremo examine cum Juda proditore depereat et excomunicationi donec satisfecerit subjaceat. Facta est autem hoc carta IIII kalendas septembris anno Dominice incarnationis MCXLI indicione IIII. Ego Wielmus Dei gratia Iherusalem
patriarcha subscribo. Ego Petrus Domini sepulcri prior subscribo. Ego Petrus subprior subscribo. Ego
Obertus sacerdos et canonicus sancti sepulcri subscribo. Ego Lambertus sacerdos et canonicus sancti sepulcri subscribo. Ego Aimericus sacerdos et canonicus sancti sepulcri subscribo. Ego Giraldus sacerdos et canonicus dominici sepulcri sancte iherosolimitane ecclesie in Ispania legatus subscribo. Ego Guarnericus sacerdos et canonicus sanctissimi sepulcri subscribo. Ego Lambertus sacerdos et canonicus dominici sepulcri subscribo. Ego Wilielmus sacerdos et canonicus sancti sepulcri subscribo. Ego Guilielmus sacerdos et canonicus sancti sepulcri subscribo. Ego Godefredus sacerdos et canonicus sancti sepulcri subscribo. Ego Rodbertus et canonicus sancti sepulcri subscribo .
Sig+num Petri Bernardi sacerdotis et canonici sanctissimi sepulcri subscribo. Ego Giraldus diachonus
et canonicus sancti sepulcri subscribo. Ego Wilielmus diachonus et canonicus sancti sepulcri subscribo. Ego Burcardus diachonus et canonicus sancti sepulcri subscribo. Ego Rainerius diachonus et canonicus sancti sepulcri subscribo. Ego Evrardus subdiachonus et canonicus santi sepulcri subscribo. Ego Wilielmus subdiachonus et canonicus sancti sepulcri subscribo.

(Nota: Se encuentran varios Ege, que no sé si están así en el documento que edité; los he sustituido por Ego : yo.)

Ramon Berenguer IV

miércoles, 30 de septiembre de 2020

19 DE FEBRERO.

19 DE FEBRERO. 


Acordóse ante todo, que por el subveguer de Barcelona, Miquel de Vilagayá, se publicase con las formalidades de costumbre el siguiente pregón:

Ara hojats tot hom generalment de part del molt honorable En Miquel de Vilagaya donzell sotsveguer e regent la vegaria de Barchinona. A requesta del molt reverend e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya qui aço fan axi on virtut de lur ofici per lo interes del dit General e dret de les generalitats com encara precehint deliberacio del consell en virtut de la comissio per la cort general del Principat de Cathalunya als dits molt reverend e honorables diputats feta assignat per causa de la detencio de la persona del lllustre don Carles primogenit de Arago e de Sicilia e princep de Viana et cetera la qual detencio notoriament redunda en gran deservey de Deu omnipotent y de la reyal corona e prejuhi dels naturals e feels de aquella e manifesta violacio de les constitucions usatges de Barchinona e altres libertats del dit Principat de que prove dan grandissim al dit General e dret de Ies generalitats per lo gran torb e impediment e diminucio que al dit dret de les generalitats prove per causa del qual dret de generalitats e coses concernents aquell axi incidents com emergents per capitol de cort e altres reyals concessions es atribuida jurisdiccio e potestat amplissima als dits molt reverend e honorables diputats de ordonar qualsevol ordinacions per lo be util del dit General e sia vist per lahor de Deu servey e honor de la Majestat del Senyor Rey liberacio de la persona del dit lllustre Primogenit verdader successor apres la longeva vida de la Majestat del dit Senyor Rey e per redres e reintegracio del dit dret de generalitats e exclusio del irreparable dan que al dit General e dret de les generalitats segueix e major provenir poria si no hi era degudament provehit que daci avant sots pena de mort e altres penes dejus scrites totes e qualsevol persones e capitans consellers de aquells castellans e havents carrech de guardar castells e forçes per lo dit General e o dits molt reverend e honorables diputats capitans patrons de naus galeres e altres fustes e tots altres ministres e tramesos de qualsevol condicio o stament que sien als quals per los dits diputats e o General sia donat algun carrech de fer e exercir per los dits diputats sien tenguts ab tot compliment tenir complir e observar e a altres quant en ells sera fer tenir complir e observar qualsevol deliberacions instruccions letres avisos e altres provisions que manades e injungides los sien e seran per los dits diputats. E per lo semblant que no sia algu de qualsevol ley grau o condicio dignitat o stament sia qui tacitament o expressa directament o indirecta haja audacia o atreviment mal dir impugnar contradir improvar o en altra manera mal parlar o contrafer de les deliberacions instruccions letres avisos e altres provisions fetes e fahedores per los dits diputats e consell lur lo dit Principat representants. E si lo contrari en les dites coses o alguna de aquelles era fet publicament o amagada e axi de paraula o scrits com en altra manera incorreguen los contrafahents sens alguna merçe lo ultim suplici de mort. E encara los bens dels contrafahents sien confiscats ço es la terça part al oficial executant e la altra terça part al acusador e la restant al Ganeral e los fills e descendents de aquells imperpetuum sien privats de qualsevol honors e benificis del General com tot aço se faça a honor e lahor de Deu omnipotent servey e honor de la reyal corona e liberacio del dit Illustre Primogenit repos e tranquillitat del dit Principat e poblats en aquell conservacio e augmentacio del dit General e dret de generalitats.

Dióse despues cuenta de los siguientes despachos, el primero de los cuales se mandó circularle a todas las capitales de vegueria.

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona cavaller diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable mossen. Enviamvos copia de una crida la qual havem ja feta publicar per lo regent la vegueria de aci la qual crida volem que sia publicada e cridada en aqueixa vila solemnament segons es acustumat per los lochs de aqueixa vila. Perqueus dehim e manam que requirau lo veguer o aquell oficial de aqui al qual se pertanga en virtut del sagrament e homenatge que ha prestat o es tengut de prestar de obtemperar nostres requestes e executar aquelles sens dilacio consell o consulta que la dita crida faça publicar en aqueixa vila per los lochs acustumats segons es dit e fer observar les coses en aquella contengudes e ferla continuar en los libres de la sua cort. Dada en Barchinona a XVIIll de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona a tots e sengles conestables e capitans de cinquantenes del exercit del dit Principat saluts.
Com nosaltres trametam lo honorable En Johan Dolivella sobrecullidor del dit General per alguns afers tocants la endreça e benavenir del dit exercit per tant a vosaltres e a quiscuns de vosaltres requerim en virtut del jurament prestat eus dehim e manam que
lo dit Johan Dolivella jaquiats passar e anar liberament e sens obstacle algu e aquell o aquells de vosaltres qui per lo dit Johan sereu requests ab ses companyies assistau e aneu ab ell o li façau bona companyia e tota ajuda. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Dues vostres letres havem rebudes la una de XIII laltre de XV del present a la qual vos responem queus regraciam los avisos quens haveu fets axi del Senyor Rey com altres e ja per altra vos havem scrit com nosaltres havent voluntat esser avisats de noves del dit Senyor Rey e de altres parts scrivim al nostre diputat local que a consell de vosaltres senyors envias algunes spies en diversos lochs per haver sentiments de moltes parts segons en les dites letres se conte. E crehem que ho haureu executat pregantvos que de tots avisos que hajau nos aviseu. De la gent de peu queus haviem scrit havent sguard segons nos scriviu que aqueixa ciutat es en frontera e en la bona custodia de aquella e encara del castell la apprehensio del qual e del castell de Amposta a vostres mans feta no poch comendam havem deliberat no esser expedient evacuarla de gent. E per ço no volem vinga la dita gent de peu de queus haviem scrit. De la de cavall es lo sou del home darmes ab pillart e patge de V florins corrents e del home darmes util XV florins corrents lo mes e eslos feta bestreta de dos mesos. Aquells quis volran acordar e anar vagen a Leyda que ja hi tenim persona qui pagara e pendra la mostra. Dels forments que demanau parlarem ab los consellers de aquesta ciutat e si fara lo que sia possible ab tot que es molt necessari aquesta ciutat haja gran provisio per lo gran poble que hi es e hi concorre. E sia senyors molt honorables e molt savis la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi. Ja per altra vos havem scrit e per la present vos tornam scriure dir e requerir sots virtut de la seguretat per vos prestada que de continent rebuda la present vos placia partir ab tot lo exercit e entrar en Leyda. E aço vos dehim no contrastant la letra per vos tramesa ab la qual nos significau que haurieu poqua companyia de gents de peu e de cavall car en apres ha partida e sera ab vos attesa molta gent e com se vulla sia es vist que ab aquella companyia que tingau vos ne intreu en la dita ciutat de
Leyda sens pus sperar car la tanta triga fins aci es vergonyosa e damnosa. Perque vos placia no metre en aço pus dilacio alguna. En la dita ciutat de Leyda fareu fer gran preparatori de vitualles e fareu fer scales e altres municions necessaries al dit exercit. Placieus donarhi la cura que de vostra senyoria se spera. La Sancta Trinitat senyor molt egregi sia guia vostra e de tot lo exercit. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ensemps ab la dels sexanta e ab copies de les letres trameses per la lllustre Senyora Infanta e per reverent mestre Johan Ferrando. E sobre lo contengut en aquella vos responem que a nosaltres es stada molta admiracio de la oferta que per aqueixs senyors e per vosaltres se diu esser stada feta e en scrits donada a la dita Senyora Infanta per quant nos es vista deviar de totes les deliberacions fins aci en lo negoci fetes que havien e han que abans de intrar en pratica de alguna concordia lo Senyor Primogenit fos tornat en aquest Principat e en libertat restituhit com altrament lo dit Principat no seria de sos prejudicis reintegrat. Aquesta restitucio es vista esser tant essencial que sens aquella a la bona e desijada fi de aquest negoci nos poria saludablament pervenir e los mitgans ab los quals se ha menejar es vist se degen en aquest consistori tractar del qual totes altres deliberacions han procehit. Scrivim per aço als dits sexanta segons per copia de la lur Ietra la qual copia dins la present vos trametem vostres savieses veure poran a les quals placia referir a aquest dit consistori tot lo que sobre aquest negoci vos occorrera car tota vegada en nostres deliberacions seran demanats sindichs vostres o aquells qui aci seran vists aqueixa universitat representar per manera que ab unanimitat de volers de tots a la fi del dit negoci se puixa loablement pervenir. La Sancta Trinitat vos tinga molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Vuy de mati entre sis e set hores es aci attes lo correu que trames nos haveu del qual havem haut plaer per los avisos de quens scriviu. Pregamvos siau diligent en tenir los exploradors e apres en scriure e avisar a nosaltres e en totes coses que acomanades vos havem. Per en Johan Dolivella vos trametem altres cinch milia florins dor per los pagaments que aqui se han a fer. Sereu recordant que lo sou dels homens de peu es sis florins corrents lo mes e vuyt florins semblants als conestables. Del que per vos era stat scrit e demanat a micer Taravau ja vos es stat per nosaltres respost. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors. Vostra letra de XVIII del present ab copia de les letres de la lllustrissima Senyora Infanta e reverent abat de Poblet e mestre Ferrando per nosaltres rebuda ha donat a nosaltres causa de entrar en molts pensaments en los quals haviem deliberat no entrar fins vostres providencies aci fossen en presencia de les quals nostres motius fossen ubertament deduhits don comprenguereu quant ab recta justa e santa intencio nostres deliberacions han procehit. Empero per fer resposta a vostra dita letra en la qual nos incautau ab gran attencio vos respongam ha convengut pensar ultra lo que deliberat haviem. E per ço dient alguna cosa per resposta del que nostre ingeni ha aconseguit vos certificam com la Majestat del Senyor Rey ha fetes empreses e preparatoris e continuament fa ab ses letres molt dures contra vosaltres e aquest Principal e ha provehit esser fornits castells e forçes en aquest Principat e altres municions fer per venir en lo que per vostres letres nos significas la sua Majestat havia dit e cominat don se ve a compendre los tractats quis practiquen esser mes per detenir temps e donar loch al enfortiment e consellen los enemichs de la cosa publica daquest Principat que no per venir al efecte de repos e majorment considerades les pratiques en temps passat observades e les calliditats que tenen los dits perversos consellers les quals donen causa la Majestat del dit Senyor Rey anar axi deviant e incerta no prou honorosament pera la corona reyal. Nes pot dir los actes de aquest Principat esser commocions de pobles mas per auctoritat de aquells qui lo Principat de Cathalunya representen los quals per liberacio de la persona del lllustre Primogenit e conservacio de sos drets qui per la Majestat del Senyor Rey no li deuen ne poden de justicia esser levats e per observacio de les leys e privilegis de la patria repos e benifici de aquella han ordonat e procehit en fer dits actes sens jactura alguna o derogacio de la Majestat del dit Senyor si equament si aten. E volen les dites leys e privilegis esser primer lo prejudici reintegrat que en altres tractaments entrar e per ço dignament es la deliberacio del Principat ja a vostres providencies scrita no entrar en tracte algu fins recobrada fos e liberada la persona del Senyor Primogenit. Ne james es stada intencio de aquesta plaça contra la Majestat del Senyor Rey ben consellada e fahent lo que Rey es tengut fer deliberar e ordonar. Mas solament es stat provehit obviar al que per iniques e perverses informacions per la sua serenitat se demostrava fer execucio en gran dan daquest Principat e violacio de les leys de aquell. E per conseguent recau en gran dubte poderse donar nova seguretat sens gran nota de aquest Principat qui en fet no la ha car si nova seguretat se prestave senyalaria la primera fidelitat prestada no esser prou observada. Aquestes coses son de gran ponderositat en aquest Principat e tant mes per so desigam vostres providencies que tant compreneu esser aci perque millor e pus segurament per tots si pogues deliberar. Per vosaltres se diu esser feta oferta de certa seguretat de la qual vehem se fa mencio en la letra dels dits abat e mestre Ferrando que la porten ja ordenada. E no podem prou entendre e percebre com stara. Perque tant mes nos par recaure en grandissima necessitat vosaltres cuytar la venguda per conclusio fer en aço e ja nons par lo maneig comport dos consistoris car prou sera en hu donem bon recapte al negoci per la gran arduitat que importe. E per quant som certs vostres grans industries bastaran molt aci en lo prospero succes e exit daquest negoci en lo qual tots havem obrat ab regularissima e santa intencio quant pus afectuosament podem pregam vostres providencies promptament vullen aci esser. E si alguna raho de vostra venguda vos sera vist deure donar a la Senyora Reyna o a la Senyora Infanta poran vostres grans intelligencies aquella donar per mitga dels dits reveren abat e mestre Ferrando los quals apres de continent sen venguen o per letra segons millor vos semblara car aquesta ciutat per forma alguna no retornaria poder donar a sos missatgers. E per tant seria de mes pus ja es vostra embaxada licenciada e absolta segons vos havem scrit tractar donarvos altre poder com lo poder de vostra embaxada sia extint e si pus tractar havieu convendria esser renovat e tornat donarvos lo que nos pot fer puys aquesta ciutat no vol a lurs missatgers poder donar per quant tostemps som stat conformes en deliberacio ab aquesta ciutat la qual no haventhi missatgers nos poria conclusio alguna pendre. Perque es molt o molt necessari prestament e ab molta cuyta vingau per honor benifici e repos daquest Principat al qual no haveu acustumat fallir ans virtuosament lo haveu consellat e ajudat en ses necessitats les quals a present majors li occorren que no han en nostres dies. Perque no vullau dilatar en subvenirli venint aci consellant endreçant e ajudantlo com de vostra virtut e integritat se spera. E sia molt reverents egregi nobles e honorables e de gran providencia senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVllll de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt reverent nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverent nobles magnifichs e honorables mossenyors. Per Johan de Sant Pere correu vuy tocades sis hores de mati havem rebuda vostra letra deprecatoria de continent anassem aqui per benifici del negoci concorrent e stants aplegats e ja deliberada nostra partida no obstant ir vos haguessem scrit que dema depres dinar es arribat hun correu de mossen abat de Poblet e mestre Ferrando lo qual nos ha portades dos letres una lur altra de la Senyora Infanta copia de les quals vos trametem dins la present. E per quant per gracia de nostre Senyor Deu la fahena par esser concordada a parer nostre a molta gloria e honor del Principat de que inmensament nos som alegrats nosaltres ab assentiment e voluntat dels honorables pahers de aci havem deliberat fervos lo present correu perque vejau lestat de totes les coses lo qual haurem per cert nos constitueix en tanta e tal obligacio que divertir de aquesta plaça nos poria sens grandissimo interes de la nostra oferta. Per observança de la qual a nosaltres cove en tota manera residir e asistir aci senyaladament venint la Senyora Infanta qui es tal persona que dignament deu esser sperada e ja molt mes acostantse la Serenissima Senyora Reyna. Per la qual causa no obstant vostra dita darrera letra havem deliberat fer la present consulta creents fermament no donareu loch al carrech e vergonya intolerables que portariem daquesta absencia e menys a metre en perill la recuperacio del Senyor Primogenit en respecte de la qual tots nostres pensaments e treballs son ordenats. Placieus ab gran consideracio attendre e mirar per tot per manera sinistre algu subseguir nos puga car tot lo qui en aquesta plaça es fet ha principal fonament de aqueixs e tal es nostra intencio que ni en partits seguretats ne coses algunes qualsevol sien james fermarem praticarem ne concordarem sens vostra auctoritat voluntat ordinacio e expres consentiment e deliberacio. Pregamvos donchs per benifici e total repos dels fets ab gran attencio e prest nos rescrivau del que occorrera com vertaderament nosaltres cregam no poder ne deurer altrament deliberar del queus scrivim. Recordantvos senyors advertiau en la particula de que scriu la Senyora Infanta poder portar nocument e per lo semblant en la absencia dels missatgers de aqueixa ciutat qui son partits car juxta lo apuntament liurat en scrits a la Senyora Infanta missatgers de aqueixa ciutat hi han caber. E sia la Sancta Trinitat proteccio de tots e direccio del negoci que prosseguiu. Scrita en Leyda a XVIII de febrer any Mil CCCCLXI.
- A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs amichs. He vist la letra per vosaltres tramesa al abat de Poblet e prior de Tortosa e segons ja per altra letra vos he scrit ab molta diligencia he continuament entes en portar a bona fi e conclusio los afers de la liberacio del lllustrissimo Princep e jatsia per la dita raho la Senyora Reyna fos anada Alfajari empero per major expedicio fonch vist que deviam venir en aquesta ciutat e ensemps ab nosaltres los dits abat e prior hon havem contractat ab la dita Senyora Reyna la qual ab molta voluntat per lo servey de Deu e del Senyor Rey e benifici del dit Principat e pacifich estat e repos de tots sos regnes e terres per lo poder que ha del dit Senyor Rey encara que no havia hagut resposta de la voluntat del dit Senyor Rey ha donat loch a tota concordia e a procurar la dita liberacio segons pus largament per los dits abat e prior sereu certificats. E per aquesta raho e donar conclusio a la dita concordia e haver les seguretats que per aço se deuen prestar la dita Senyora se acostara en aqueixes parts. Perqueus prech axi afectuosament com puch que continuant lo vostre bon proposit al servey del dit Senyor Rey e usant de la virtut que haveu be acustumat perque los afers per gracia de Deu prenen bona conclusio façau cessar tots moviments e algunes coses no procehesquen pus avant ans les feu detenir perque dubtam que qualsevol enantament poria donar torbacio a la dita concordia la qual vosaltres e yo molt desigam.
E sia la Sancta Trinitat la guarda vostra. De Çaragoça a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - La infanta.

Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors.
Ab la ajuda de la letra darrera que havem hagut de les vostres providencies mediant la gracia de nostro Senyor Deu lo negoci es conduhit segons lo apuntament fet entre les vostres senyories e magnificencies e la Senyora Infanta ço es lo Illustre Senyor Primogenit sia liurat en poder de vosaltres ab les seguretats per vostres providencies ofertes a la Senyora Infanta. Perqueus suplicam que les coses per les vostres senyories complidores hajan prest apparellament perque prestament hajam lo deliurament del Senyor Primogenit e de aço nosaltres portam scriptura ab la obligacio pertinent e axi mateix la scriptura que havem fet levar ab acte publich de la resposta feta al partit que la Serenitat de la Senyora Reyna movia a les vostres providencies e tantost com serem dinats partirem per esser ab les vostres senyories lo pus prest que pugam. Empero ara per vostra consolacio e perquens spereu ab bona confiança vos fem la present. En Çeragoça a Xll de mig jorn dimarts a XVII de febrer any LXl. - A la ordinacio de vostres senyories apparellats el abat de Poblet e mestre Ferrando com embaxadors vostres.

Als molt reverend e molt honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e molt honorables e savis senyors. Stant yo a Vilafrancha de Penedes de manament de vosaltres vostre diputat local me requeri en virtut del sagrament e homenatge per mi prestat yo vingues a vosaltres segons larch es contengut en la dita requesta a la qual requesta e resposta per mi feta me refir. E dilluns que comptavem XVI del present a vespre reebi una letra per mans de hun notari vostre en la qual molt reverend e molt honorables senyors me scriviu que per lo present vosaltres no haveu necessaria ma venguda a Barchinona e que sou contents que yo men vaja a Altafulla e que en virtut del sagrament e homenatge no partescha del terme de aquella o de tres legues entorn en manera que com me hajau necessari per afers de les generalitats me tropiau alli segons aço e altres coses largament es contengut en vostra letra. E jatsia Senyor yo senta e he sentit alguns dies ha que vosaltres siau informats per algunes persones qui poch de be volen a mi e no es maravella a un oficial que de tant de temps haja regit un tant gran ofici haja malvolents e benvolents quels malvolents vos hajen informats segons lur intencio que yo no faria lo degut ne lo que so tengut per mon ofici e per obra haveu vist que request que so stat per vostre diputat local no contrestant fos mal dispost de ma persona no tardi en venir fins aci a Molindereig (Molins de Rey, Rei) ne haguera tardat anar aqui sino que segons vos havia scrit sperava aci resposta. E pus viu que no ui havia pensi nom havieu axi necessari e encara per ma mala disposicio me aturi açi e ara veig a vosaltres esser plasent segons dit es en vostra letra yo aturar en Altafulla e en aquelles parts. E podeu esser certs e be segurs que tots temps que necessari me haureu yo no falire a tot lo que tengut so e part del que so obligat he molt bona voluntat en complaureus e fer molt per vosaltres e encara que fos al pus luny de Cathalunya
em haguesseu mester conexerieu yo nom tardaria. De star yo ara entorn de Altafulla tres legues e no partirme de alli me ve molt enujos part que he star en part on degun exercici de mon ofici no puch fer e yo e mos ministres nos seria forçat viure de nostres bosses e no de nostres salaris e mes quem par que no hauria libertat de poder venir aci a visitar ma casa. E pei ço lo mes que puch ni se vos prech a mi e a mes coses vullau tractar segons yo faria a vosaltres e coses vostres e aqueixa casa ha acostumat de tractar los oficials qui obedients son e be serven lurs sagraments e homenatges e ja veheu quants dies ha que haveu request e quant dan mes e quant me seria star en Altafulla axi stretament. E per lo que diheu en vostra letra que si necessari havieu me poguesseu trobar yo sere content eus ho agrayre grantment no poder anar pus avant de Altafulla de tres legues mas que venint ença venir fins a Barchinona o aci a casa mia e siau certs que en aço nos pot seguir res desplaent a vosaltres e encara sere en part on si necessari me havieu sere pus prop que no seria stant a Altafulla a tres legues entorn. De la intencio de vosaltres vos placia yo haja presta resposta. Si res puch fer a vosaltres plasent so prest. Scrita en Molindereig a XVIII de febrer. - Tot vostre prest a vostra honor Requesens Governador.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles e honorables senyors. De sis del present mes de febrer he rebuda una letra vostra per la qual facilment he pogut compenre quant a vosaltres es stada molesta la malaltia e indisposicio de ma persona e encara ab quant desig speraveu personalment jom pogues conferir aqui perque en aquestes vigents congoixes e necessitats lo Principat de Cathalunya nativa patria mia pogues pendre aquell fruyt de mi e de mes operacions los quals los de la casa mia naturalment havien acostumat en aquell de donar. Pregantme ab summa afeccio e voluntat que lo dit Principat e les coses occorrents les quals son de molta importancia jo vulla pendre en special e afectada recomendacio segons de mi indubitadament confiaveu. E jatsia senyors molt reverends nobles e honorables per la vostra summa virtut confiu (conflu) que ma infirmitat vos sia stada molesta pero ab tot de la singular amor e benivolença quem mostrau vos en ret infinides gracias eus ne vull restar perpetualment obligat. E quant se sguarda a la recomendacio de aquest Principat vull sia manifest a tots vosaltres que per la defensio de les libertats de aquell sere sempre dispost oferirne la mia persona e bens a tots los perills que la fortuna ne sabes administrar car me semble cosa molt justa que per la honor e be de la patria propria negun perill nos dega evitar. E per ço deliberau que es lo que jo pore ne deure fer per la honor e be de aquell car sempre sere promptissimo pendre aquella porcio de aquesta congoixosa negociacio que per vosaltres mossenyors men sera disposta e ordenada e hajau per cert trobareu en mi mes efectes que no seran les oblacions de les paraules car jo he la empresa de vosaltres mossenyors circa la liberacio del Illustrissimo Primogenit nostre e encara en la defensio de les libertats de la patria per tant honesta e acompanyada de tanta equitat que no puch *extimar Deus qui es director de les virtuoses operacions nous endreç a vosaltres en vostres actes. Exortantvos sempre ab la major afeccio e voluntat que puch que ab molta prudencia en les coses sdevenidores vos hajau segons de vostra singular virtut sa confia perque del Principat nostre de Cathalunya qui sempre es stat singular norma e forma de virtut en lo mon non isques algun acte per lo qual la inmaculada fama nostra per directa o indirecta ne restas lesiada. Avisantvos per vostra consolacio com vuy dada la present la febra mes quasi del tot passada. Fa extimacio lo metge mestre Gibert dins breus dies sere liberat del tot. Crech Deus per jo fer algun servici relevat e honor a la patria don so nat me atorgara mes prompta curacio que lo metge ne yo no podiem existimar de que ne rest molt alegre e aconsolat. Avisantvos que ultra sexanta jorns ma tengut febra continua ab algunes reprehensions pero no molt forts. Del senyor comte de Pallas mon nebot speraune aquell fruyt que sperarieu de la mia persona e per ço pensau a que sera fructuos car no mancara al que los seus no han acustumat de mancar. E sobre aquesta vos significara mes largament la sua voluntat e veureu es clara e neta e tal com es digna de ell. E per la present molt reverends nobles e honorables senyors nous scriu mes sino que disposau e ordoneu de mi com de cosa tota vostra.
Lo dit senyor comte de Pallas per provehir ses forces de la frontera no es pogut davallar aci on jo so. E appar esser molt necessari en aquelles coses se provehescha per lo perill que se ne poria seguir majorment per les noves que havem de França que mossen Bernat de Foys (Foix, Fox) e altres capitans de Bordales (Burdeos, Bordeaux?) fan algun aparell. Pero dins tres dies lo dit senyor Comte sera ab mi e ell e jo ensemps nos ne devallerem en Sanahuga (Sanahuja) per tota aquesta semana que ve encara que en andes me sapia fer portar com indubitadament haure a fer perque de aqui pugam sperar lo qui disponreu de nosaltres car coneixereu no volrem mancar a honorar la patria e defensar les leys de aquella adquisides per molta virtut e traball dels cathalans. Lo present portador oficial de la mia vila de Tremp vos dira algunes coses de part mia. Placieus donarli creença com a la mia persona propria. Apres que hagui scrit lo senyor Comte es arribat aci en Salas. De Salas a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Prest a tota vostra ordinacio e voluntat lo patriarcha de Laxandria bisbe Durgell.
https://www.studiahumanitatis.es/sala-de-urgell-el-olvidado-obispo-del-ano-mil/

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles e honorables senyors. Ab tot per algunes letres de vosaltres yo sia stat pregat e demanat transferirme en aqueixa ciutat e aço por lo maneig de les fahenes que aquest Principat te ab lo Senyor Rey yo crehia de jorn en altre poder satisfer a vostres voluntats e ordinacions segons per alguns meus amichs daqui poreu esser avisats. Pero la ventura no ha volgut lo senyor Patriarcha mon oncle esser stat en tal disposicio que yo per nenguna via haja pogut leixar per la molta indisposicio sua. E aquesta es stada causa de yo no poder attendre al que lo desig e raho me acompanya e majorment trobantse ell en ma terra. E per ço placieus haverme per excusat. Sentint yo les novitats que sobre aquest negoci se son seguides lo dit senyor Patriarcha ha deliberat trametre hun oficial seu e yo ensemps per comunicar los desigs e voluntats que havem en totes aquelles coses que tocaran liberacio del Senyor Primogenit e detencio de les leys de la patria e tot honoros augment de aquella. E per be que les vostres reverencies nobleses savieses sien certes per 
vostra discrecio e virtut dels actes e esser cascuns de aquest Principat pero nom vull callar retreus a memoria la singular afeccio e amor que aquesta casade Pallas ha haguda sempre en totes les coses que han concernit honor e benifici de aquest Principat e per ço no volentme delunyar de les petjades e bens comuns de aquells he deliberat per lo dit oficial scriureus e fervos certs de ma intencio la qual es oferirvos dispondrem en totes aquelles coses que consistiran liberacio del dit Senyor Primogenit e manteniment de les leys de la terra e fer tot ço que per vosaltres me sera ordenat si coneixereu en aquestes coses ne en qualsevol tenir alguna disposicio de poderhi fer algun be. E per tant yo so vengut algun tant cuytat de les terres mies pus acostades a la frontera per provehir aquelles de metre en orde que si lo cas ho aportave nom pogues sortir algun dampnatge e vergonya a mi e encara a tot lo Principat. No puch tan llarch scriure com volria solament vos prech vullau creure ab molta afeccio e voluntat lo dit Senyor Patriarcha e yo nos haurem en totes les coses que per vosaltres seran dispostes confiant cadascuns sou dotats de tanta virtut e gentil animo condohireu (conduciréis; conduiréu o conduireu) aquestes fahenes e totes altres per los termens deguts e collocareu a cadascuns segons lur disposicio e merexer. E per ço placieus donar fe e creença al dit oficial per lo dit senyor Patriarcha e per mi a vosaltres trames de tot lo que de ma part vos dira. E ço a la ordinacio vostra tenintvos nostre Senyor qui de totes coses es sum director en sa guarda. De la vila de Salas a XV de febrer. - Lo comte de Pallas a la honor e ordinacio de vosaltres prest. 

Morella, Castellón, Castelló, regne de Valencia

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra he rebuda de XVI del present scrivintme sapia hon es stat portat lo Senyor Primogenit e de la disposicio del loch hon sta e de altres circunstancies e sapia per semblant lo quey entenen a fer la ciutat de Valencia barons e altres persones. Sobre les quals coses mossenyors per ço com se diu quel dit Senyor Princep e Primogenit es en lo castell de Morella he trames home ab sagrament ben discret per saber certament si es alli e quines gents lo guarden e com es armat e avituallat lo dit castell e la vila aximateix e que entenen a fer en la liberacio del dit Senyor Princep e de totes altres coses que per vostres reverencies mes estat scrit e aço e fet axi cautament e secreta com e pogut. Lo dit home es ja partit lo qual donara tot bon recapte en les dites coses e deu tornar prest e pus vengut sia scriure del quem referra a vostres reverencies e vuy per semblant trametre altre home a la ciutat de Valencia ab jurament de informarse be e diligentment de les coses a mi scrites cautament e secreta e vengut que sia vos informare del que reportara. Certificantvos com açis diu de tot cert quel dit Senyor Primogenit fonch portat al dit castell de Morella dissapte prop passat per lo Senyor Rey lo qual vingue ab be XXV ballesters viscahins (vizcaínos; viscaíns, viscains, de Vizcaya) e ab cinquanta o sexanta ginets e alguns homens darmes e es aturat en la dita vila de Morella lo diumenge e lo diluns se diu es partit la via Darago ab la Senyora Reyna e ha lexat lo dit Senyor Princep en lo dit castell. La forma com ne com lo dit castell es armat e avituallat e de quines gents e lo que lo dit Senyor ha jaquit manat e la dita vila com se ha en les dites coses per la persona que he tramesa ne sere plenament certificat en scriure a vostres reverencies. Diuse mes que lo dit Senyor Princep entra en lo dit castell de Morella destrempat e quey feren muntar lo metge de la vila. E mes es cert que lo dit Senyor Rey fa tenir fornits e armats los castells e forçes e ha scrit a Orta (Horta de Sant Joan) e trames lo comanador tinga lo castell e la vila fornits de armes e vitualles. E axi mateix al castell e vila de Ulldechona (Ulldecona, Uyldecona, cerca de Tortosa y límite con Reino de Valencia; Ojodecorteza sería el nombre castellanizado, u ojo de chocho : chona) e altres castells e viles. Del que sentire e sabre mossenyors ne scriure a vostres reverencies e treballare en totes coses que per aquells me sera scrit e manat ab tanta cura e diligencia com los fets requiren e vos fare presta resposta del que sabre em sera reportat per les dites persones. E ço tots temps prest e apparellat a complir los manaments de vostres grans reverencies. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVlll de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Lo qui es prest a tots manaments de vostres reverencies e magnificencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. En aquesta hora es arribat aci hun home lo qual es de Vilafrancha aldea de Morella lo qual es stat trames per lo Senyor Rey a Mora ab letra als canceller vicecanceller e micer Jacme Pau que vajen de continent a la vila de Alcanyiç. Parti hair (ahir; ir; air; ahí; ayer) a les quatre hores de mati de la dita vila de Morella ab la dita letra que li feu donar lo Senyor Rey lo qual es alli e plega a Mora vuy per lo mati e dona la letra als dessus dits los quals rebuda aquella partiren encontinent la via de Alcanyiç. E mes conta lo dit home com ell ha vist lo Senyor Primogenit en lo dit castell de Morella dilluns prop passat lo qual guarden mossen Rebolledo y son fill e XXV ballesters navarros e noy guarde negun home de la vila. Diu mes que lo dit castell es provehit de cent cafiç de farines e cent cafiç de forment mil canteres (cantes; cántaros?) de vi lenya (llenya; lleña; leña; ligna) e altres vitualles. E comte com don Pedro governador de Valencia e lo comte de Oliva sen han portat don Johan de Beamunt al castell de Xativa. E per ço com la vila de Morella es mal poblada e mal provehida que deuen manar trescents ballesters a la dita vila e CCC rocins per acompanyar lo Senyor Rey. E aço es lo que pus fresch et pus cert he pogut saber fins a la present hora no obstant vuy haja trames persones axi a Morella com a Valencia per saber e sentir dels dits fets lo que mes stat scrit per vostres reverencies a les quals informare de tot lo que certament pore saber sobre aquells. Mes vos he scrit com los comenadors de Ulldechona e de Orta fan fornir de armes e de vitualles los castells e universitats lurs e aximateix lo castella en la castellania de Amposta. Si a vostres reverencies era ben vist fer letres als dits comenadors e oficials lurs e jurats e prohomens de les universitats que fossen a tota ordinacio de vosaltres totes hores quen serien requests per vigor del sagrament e homenatge que han prestat de enseguir totes vostres requestes crech que seria ben fet majorment que sent que los pobles han bona voluntat a seguir les deliberacions del Principat. Remetent aço e totes altres coses a tota ordinacio de vostres grans reverencies les quals me rescriuen e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVlll de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio e manament de vostres reverencies e magnificencies molt prest Pere Jorda diputat local en Tortosa.

Als molt reverent e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent e magnifichs senyors. Lo noble e magnifich don Johan Dixer e En Johan Agullo ciutada de Leyda qui la present vos dara son stats ab mi los quals man dat (me han dado; me han dat, donat) sentiment e avis de algunes coses molt pertinents a la fi de nostra empresa en tant que sabudes aquelles me so molt alegrat segons som cert fareu la hora que per aquells sereu avisats en tant que so de parer que lo dit don Johan sia langel qui guia Tobiolo. Placieus darlos fe e creença en tot ço e quant vos diran de part mia pregantvos que ells e la sua gent vullau acordar e ben conduhir fahentvos certs que la conducta del dit don Johan sera tant endreça del dit negoci com de cosa quis faça. Placieus spatxarlo prest que la tarda es molt contraria al nostre proposit. E sia lo Sant Sperit ab tots. Scrita en la vila de Cervera a XVI de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest Bernat Johan de Cabrera.

Als molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors. La occasio de la present solament es per dues letres una de la Senyora Infanta altra del reverent mestre Ferrando les quals vos trametem intercluses. E per quant attes lo apuntament en que los fets son segons la continencia de les dites letres que los embaxadors partissen de açi tots seria vist portar gran inconvenient e disturbi a la liberacio del Senyor Primogenit e contrarietat a la oferta feta per los dits embaxadors e per nosaltres per tant es stat vist als tots ab assentiment de aquesta ciutat que los dits embaxadors restassen a present per donar raho e tenir la promesa. Axi empero que tots los tractes mijans e concordies que se hauran a tractar se fassen ab consulta mija e delliberacio de vostre consistori. Placieus pensar senyors molt reverents e provehir en aquests fets a servey de nostre Senyor e honor del Senyor Rey benifici e repos e seguretat dels tots car nosaltres en res no pensariem ni entendriem per la vida que desvias de les voluntats e deliberacions vostres. E sia mossenyors molt reverents la Sancta Trinitat en custodia dels tots. De Leyda a XVlll de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Rebuda vostra letra de la dada de XII del present avisam vostres reverend e insignes prudencies com de continent rebudes vostres altres letres juxta la seria de aquelles foren elets per nosaltres los XXV homens demanats de aquesta vila ço es quinze ballesters cinch empavesats e cinch lançes largues als quals haviem elet en conestable En Jacme Fares de aquesta vila e de continen foren stats aqui sino que la gent ses moguda molt lentament per quant lo sou que dihuen dan de sis florins corrents per mes los pareix poch e no hic havia oficial qui de aquells puxes stipular homenatge de seguir. Empero vuy que es diumenge quinze del
present mes los dits homens parteixen ço es quinze ballesters sis empavesats e quatre ab lançes largues dels quals es conestable lo dit Jacme Fares supplicantvos aquells hajau per recomanats e metre en part que sia honor de aquesta vila. E supplicam a Jhesus vostres reverent e magnifiches puudencies (prudencies) vulla dirigir e en sa proteccio haver. Scrita en Besalu a XV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverent e magnifichs mossenyors. - A vostres ordinacions desijats suplir los jurats de Besalu.