17 DE MARZO.

17 DE MARZO. 

Entre otras deliberaciones que se tuvieron en este día, acordóse escribir a la Reina, que estaba en Villafranca, para que disimulara la tardanza en enviarle los capítulos relativos a su Serenidad, en atención a la misma importancia del negocio que se había de resolver. Al propio tiempo se expidieron varias cartas y se recibieron las que siguen.

Als amats e feels nostres los diputats del General e consell representans lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend venerables nobles e magnifichs amats e feels nostres. Per altres letres vos havem scrit avisantvos com haviem delliberat partir ir dimecres e axi ho haguerem fet sino per la febra que assalta a la Illustre Infanta nostra molt cara e molt amada filia. E no contrastant huy de mati no la hagues lexada e fos tant singular festa deliberam partir huy apres dinar jatsia nostra absencia fes gran fretura al servey de la Majestat del Senyor Rey segons per ses letres haureu compres e stant en aquesta ferma deliberacio e proposit. E havent ja trames per pendre posades arriba per vosaltres trames en Johan Bruio lo qual nos dona una letra vostra de VII del present ab una post scrita de VIIII del dit mes. E aquella lesta e be considerada la qual comunicam a la dita Majestat fonch
causa de mes confortarnos en lo dit nostre proposit ab delliberacio de acelerar nostre cami per la molta sperança que vostra letra nos dona que de nostres treballs reexira servey gran a nostre Senyor Deu e no poch servici a la dita Majestat benefici gran a la Serenitat nostra e al lllustrissimo Princep pau quiete e repos a tots los seus regnes et signanter a aqueix Principat E perque de tot siau avisats stant per partir la dita Majestat hac hun correu de Sanguessa per lo qual li scrivien com eren anats a soccorrer lo castell o força de Lumbierre e com los era exit Charles Dartieda lo qual havia fet rebellar la dita vila per vedarlos lo dit soccors e com havien hagut afer ab ell e que quasi rot lo havien fet retraure dins aquella e que havien soccorregut la dita força en havien tret mossen Leon de Garro lexanthi lo fill Johan de Garro supplicant la prefata Majestat donas orde e provehis per manera que la dita vila se pogues cobrar ans que lo rey de Castella hi hagues trames gent per aspetjar la dita força e traure aquella de fora e metrela dins per forma que apres nos poria soccorrer lo dit castell. E perque la dita Majestat no ha en costum de ferse carrech ne vol dexarse perdre aquell regne axi pera si com per al dit Illustrissim Princep son fill e nostre ha delliberat de partir de miga nit amunt amprant particularment los homens de condicio estat de aquest regne e molta gent de peu e ab la ajuda de nostre Senyor Deu e ab la prudencia e animositat sua e ab la virtut e fidelitat dels dits aregonesos que tots lo seguiran se spera la dita Majestat recobrara la dita vila de Lumbierre. Pero no stam sens gran admiracio la sua Serenitat e nos que havent mes vosaltres en la capitulacio lo fet de Navarra e per lo semblant lo dit
lllustrissimo Princep havent trames a la sua Majestat per sos embaxadors los nobles e magnifichs consellers seus e nostres don Lop Ximenis visrey de Sicilia e Johan Ferrandiz de Heredia e Martin Dirurita sobre los dits afers e mes avant los de la cort de Arago fent a la dita Majestat la instancia mateixa que per la dita capitulacio vosaltres fahieu lo dit Charles Dartieda se sia mogut a fer la dita rebellio de la dita vila de Lumbierre la qual nons par redunde en honor del dit lllustrissimo Princep de aqueix Principat ne de aquest regne als quals per ell eren remeses aquests afers pero leixam a vostra discrecio lo juhi que de aço se fara nes pot fer de tot vos havem volgut avisar per que sapiau les coses com passen. E no ha cuydat fer poch dan lo dit negoci car hora fonch que la dita Majestat axi per lo desdeny quen havia pres com encara per la fretura que la absencia nostra fara a son servey deliberava que la persona nostra restas pero
essent certa que lo dit cas vos haura molt desplagut com axi ho vulla la raho segons vostra acostumada virtut e lo que en semblants coses vosaltres e los vostres passats haveu acostumat usant la dita Majestat de sa benignitat e clemencia no contrastant lo dessus dit persevera quens partissem ens mana que de totes coses vos avisassem de aci perque poguesseu provehir en tot lo que fos servey seu e benefici del dit IIlustrissimo Princep e donar orde que lo dit fet tornas a loch e que als no si seguis. E fent conclusio vos avisam com dema Deu volent partirem de açi fent la via de Balaguer e de alli prosseguirem nostre cami la via de Agualada lo pus prest que porem. Data en lo loch de Vila Maior a XIIII dies de març any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna. 

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per dues letres la una de set laltra de nou del present vos havem scrit la gran necessitat en la qual aquesta ciutat es constituida e posada per los grans carrechs e despeses que soste axi per lo que ordinariament ha a pagar com encara per causa de les despeses que fa e ha fet per la custodia de aquella e del castell axi de aquesta ciutat com del loch de Amposta lo qual indubitadament fora pres per en Franci Mas sino per la nostra bona custodia e diligencia e com no som en punt de poderho comportar ne sostenir e vos havem supplicat volguesseu provehir que les dites despeses fossen fetes e pagadas de peccunies del General e fos donat sou en aquesta ciutat per vostres reverencies a algun nombre de persones habitants en aquella per custodia de la ciutat axi com se dona a gents de altres parts e no havem cobrada resposta de vostres reverencies ne sabem sia stat provehit de que som molt admirats car veem esser molt necessari per lo sostenir de aquesta ciutat e per defensio de tot lo Principat majorment que lo poble de aquesta ciutat no pot pendre pacientment ni permetria que per gent stranya encara que sien del dit Principat los dits castells e forçes sien guardats e si per vosaltres mossenyors axi nos proveheix de tot cert aquesta ciutat haura a cessar de la dita custodia e despesa e restara la cosa en gran perill e sobre aço noy dubten vostres reverencies car la necessitat en la qual es aquesta ciutat es molta e nos força a lexarnos de les dites despeses de les quals coses nos pot seguir sino gran dan per quant som en la frontera de dos regnes e som certs dels preparatoris ques fan axi en regne de Valencia per lo mestre de Muntesa qui fa fornir sos castells e viles com en Arago que la junta hi es cridada e lo Senyor Rey dona sou a gent darmes e de dia en dia creixen los perills. Perque tornam a supplicar vostres reverencies no vullen oblidar ni dilatar de provehir les dites coses per lo be e profit de tot lo Principat. E perque dan algu non puxa seguir car si nvitats algunes se han a fer en ciutat de tot lo Principat se faran en aquesta ciutat per ço com es en frontera segons es dit. Mes encara supplicam vostres reverencies nos vullen rescriure e consellar lo que devem fer e com nos haurem si lo Senyor Rey venia en aquesta ciutat segons que per les letres dessus dites vos havem scrit. Placia a vostres reverencies de rescriurens breument de les dites coses car la necessitat dels dits fets es molta e no es cosa que mes la pugam comportar per les quals som prests fer tot lo quens sia possible e tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a Xllll de març del any Mil CCCCLXI.
- Mossenyors. Apres feta la present havem sabut com lo conestable de Navarra es entrat en Arago fins a Pedrola ab mil rocins e mil homens de peu e que en Çaragoça ses armada tota la gent e lo Senyor Rey es alli ab cinchcents rocins e mil homens de peu e que Çaragoça ha fets missatgers al dit conestable pregantlo que sen tornas e axi ho ha fet e quel Senyor Rey deu venir ab la dita gent a Fraga perque navisam vostres reverencies. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda de ...(XIIII si se refieren a la carta anterior) de març corrent a la qual vos responem que quant toqua en la guarda del castell de aqueixa ciutat a nosaltres seria gran carrech a despeses del General guardarlo ni pagarhi res a vosaltres de qui es lo major interes provehirhi segons millor vos sia vist fahedor. De la custodia del castell Damposta scrivim al nostre diputat local que per guardar aquell al present de la gent asoldadada e acordada per aquest Principat hi vage una conestablia ab En Pere Gil de Viloro menor de dies quils regescha e haja carrech de guardar lo dit castell ab la dita gent. De aço scrivim al diputat local quens informe de la gent que hi ha stat per guarda de aquell e quin temps a fi que hauda la informacio dell pugam provehir a la contenta de aquells segons la raho volra. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa et cetera.
Honorable senyer. Responent a una letra que los procuradors de aqueixa ciutat nos han feta sobre la guarda del castell Damposta havem deliberat que En Pere Gil de Viloro menor de dies vaje ab una conestablia de aqueixa gent qui es aqui asoldada de aquest Principat e lo castell sia acomenat al dit Pere Gil (no julivert). Perque encontinent feuhi anar la gent que millor vos semblara. E axi mateix scriviunos quina e quanta gent hi ha stada fins ara per guardar aquell e de quin temps perque hauda vostra informacio deliberarem e provehirem en la paga de aquells. E siau caut en lo que som avisats que de temps en temps han aminvada la gent en la dita guarda. Sapiaune de tot la veritat e prestament nos ne avisau. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables tots e sengles oficials reyals e altres als quals les presents pervendran e seran presentades e a quiscuns dells o a sos lochtinents los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Notificamvos ab les presents com nosaltres per lo benefici tranquillitat e repos del dit Principat entenents en tolre e levar totes e sengles diferencies bandositats e contencions que sien entre qualsevol persones dins lo dit Principat domiciliades e volents aquelles pacificar entre los altres havem fet venir a nos e nomenadament e expecifica guiar per lo honorable sotsveguer de Barchinona e regent a present la vegueria per absencia del honorable mossen Arnau Guillem Pastor regent la dita vegueria lo qual de aquestes coses ha special prorrogativa e poder lo honorable En Pere dez Bach donzell senyor de Rochabruna lo qual se diu a instancia del procurador fischal ere es diu gitat de pau e treua a fi que per miga sen se leven algunes de les dites diferencies en les quals es vist ell poder be obrar e lo entreveniment seu poderhi prestar molt benifici e fruyt. E encarregat per nosaltres va de present per algunes parts del dit Principat en les quals ab algunes persones ell ha a tractar sobre aço. Perque significantvosho ab la present vos requerim no façats ho prestets o fer e prestar permetats al dit Pere dez Bach impediment algu abans li presteu tota favor e ajuda en les dites coses. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita et cetera.
Egregi senyor e strenuu baro. Per certs sguarts que no curam explicar havem deliberat que En Jacme Amat fuster de la conestablia den Gaspar Çabater conestable dels fusters acordat en aqueix exercit sia per vos stapolat e sen puga aci venir. Perqueus pregam e encarregam molt stretament que li vullau donar licencia e ferhi certificacio del dia que per vos sera licenciat car ja havem aci seguretat de tornar lo sou del temps que no haura servit. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona et cetera.

Al honorable senyer En Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer. Dehim e manamvos que lo pus cautament que poreu requirau lo sotsballe de aqueixa ciutat que sobre les coses en lo memorial que va dins la present contengudes reba bona e verdadera informacio haventsi cautament e diligent e secreta e rebuda lans envieu de continent per persona segura e en aço no haja falla. Axi mateix volem que ab consell de vostre assessor insteu se faça justicia spetxada An Gabriel Ballester de Caules de Malavella (Caldes) qui era acordat en lo exercit de aquest Principat del que demane al sotsveguer de aqueixa ciutat per la preso en quel ha detengut e per los dans que li ha dats segons diu injustament. Dada en Barchinona a XVll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Sigue a esta carta una nota, que fue inclusa en la misma, de las preguntas que se habían de hacer a varios para tomar información contra Bernardo Guillem de Altarriba, veguer y baile de Gerona, sobre haber intentado conmover a los pueblos y suscitar parcialidades en Gerona, haberse opuesto a la comisión encargada de la libertad del Príncipe, contrariando sus deliberaciones, y haber instado a los síndicos de los remensas al mismo fin.

Als molt honorables e savis senyors los gentils homens consols jurats e altres prohomens de la Vall Daran.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda de creença per Narnau de Domar e havem hoit tot lo que dir nos ha volgut de vostra part. A la qual vos responem que confiam tant de vosaltres qui sou tals que sempre provehireu en les coses necessaries a defensio e guarda de aqueixa terra a servey de la Majestat del Senyor Rey e honor de aquest Principat e descarrech vostre. E tota via haurem plaer de tots avisos quens fareu. E sia senyors molt honorables e savis la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII de març del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e molt magnifich mossenyer lo visrey del regne de Sicilia.
Molt noble e molt magnifich mossenyer. Sobre alguns afers concernents laor e servey de la divinal Majestat honor servey e exaltacio de la reyal corona del Serenissim vostre e nostre Rey e Senyor e benifici tranquillitat e repos de tots los regnes e dominis de aquella son per nosaltres tramesos en aqueix regne lo magnifich mossen Franci Pallares ciutada de Barchinona e micer Pere Clariana doctor en leys exhibidors dels presents informats per nosaltres stesament dels dits afers segons a vostra noblesa e magnificencia explicaran a les quals placia donarlos plena fe e crença en tot ço que per part nostra per ells vos sera explicat axi com si per nosaltres dit era e circa los dits negocis fer e obrar com de la noblesa e magnificencia vostra fermament se creu. La Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich mossenyer vos tinga en proteccio sua. E rescriviunos ab tota confiança tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Iguales a la carta que precede, se enviaron otras al maestro Justiciero de Sicilia, al governador de la cámara de la reina de Sicilia, al virey de Cerdeña y al gobernador del propio reino.

Als molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors los senador e jurats de la fidelissima ciutat de Çaragoça.
Molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors.
Sobre alguns afers concernents laor e servey de la divinal Majestat e honor servey e exaltacio de la reyal corona del lllustrissim vostre e nostre Rey e Senyor e benefici tranquillitat e repos de tots los regnes e dominis de aquella son per nosaltres tramesos en aqueix regne los magnifichs mossen Franci Pallares ciutada de Barchinona e micer Pere de Clariana doctor en leys exhibidors de les presents informats per nosaltres stensament dels dits afers segons a vostres nobleses e magnificencies explicaran. A les quals donarlos plena fe e creença en tot ço que per nostra part per ells vos sera explicat axi com si per nosaltres dit era e circa los dits negocis fer e obrar com de la integerrima fidelitat constancia e virtut vostra envers la dita corona reyal amor benvolença e fraternal companyia de aqueix regne envers aquest Principat qui a vosaltres es en la mateixa amor e afeccio indubitadament se spera. La Sancta Trinitat molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors haja e tenga en sa proteccio les nobleses magnificencies e savieses
vostres les quals a nosaltres ab tota confiança scriuen tot ço quels placia. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Bajo la misma forma se escribió también al senador y jurados de Palermo, al capitán senador y jurados de Catania, a los de Trápani, y al estrátego senador y jurados de Mesina.
El mismo día se enviaron a los embajadores las siguientes instrucciones.

Instruccions per part dels reverends e molt magnifics diputats del General del Principat de Cathalunya e consell lur en virtut de la comissio de la cort general del dit Principat elegit et cetera fetes als molt honorables mossen Franci Palleres e micer Pere de Clariana embaxadors per los dits diputats e consell elegits per anar a les illes y regnes de Sicilia e de Cerdenya de tot ço que los dits embaxadors de part dels dits diputats e consell diran e explicaran als reverends egregis nobles magnifichs e honorables visrey gobernadors prelats comtes barons homens de stat e condicio capitans universitats consells e staments de les dites illes e regnes e als poblats en aquells.
Primo. Los dit embaxadors axi prest com a Deu plaura sien arribats en les dites illes o qualsevol de elles hon primer arribar los esdetvinga donaran lurs letres de creença a aquells a qui seran dirigides. E si trobaran consells dels dits regnes congregats sino veuran e demanaran si bonament prest congregarse porien. E hon congregar nos poguessen explicaran als consells de les principals comunitats dels dits regnes fahent hi applicar los barons e altres persones de condicio que haver se puguen e en les quals congregacions los dits embaxadors explicaran lur embaxada. E a les altres persones de condicio que no seran en los dits consells e congregacions comunicaran aquella sots la forma o efecte seguent.
Es a saber que vengut lo Illustrissim senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera en las parts de Cathalunya per ordinacio e manament de la reyal Majestat lo dit Illustre Primogenit feu e dona a la dita reyal Majestat lo rebe e accepta en sa paternal gracia e li feu e atorga ample remissio de totes coses fetes e seguides en temps passat e fins en aquella hora. E axi entre los dits Senyors pare e fill fonch feta reconciliacio unitat e concordia de la qual lo Principat de Cathalunya e tots los regnes e dominis de la reyal corona havien haguda inmensa exaltacio e leticia e ne havien referides devotes gracies al Altissim Deu. La qual unitat e concordia fetes e aquelles durant per alguns dies se es subseguit que la Majestat reyal partint de la ciutat de Barchinona hon ensemps ab lo dit lllustre fill seu havia stat per algun temps es venguda a la ciutat de Leyda e deliberat aqui congregar e celebrar cort general a tots los del Principat de Cathalunya e celebrantse la dita cort la dita Majestat reyal per letres sues trames demanar lo dit Illustre Primogenit fill seu qui era romas e residia en la ciutat de Barchinona lo qual axi demenat venint a la dita Majestat reyal ab la qual fonch en la dita ciutat de Leyda a dos del mes de deembre passat fonch per aquella pres e detengut e aquell dete encara. De la qual detencio tots los poblats en lo dit Principat incitats e moguts per la innata fidelifat devocio e amor qui en ells es a la reyal corona han haguda subirana contristacio e dolor. E per quant lo dit lllustrissimo Senyor Rey decontinent prorroga la cort significant anar en lo reyalme de Arago axi com de fet ana portantsen lo dit Illustre Primogenit. Los diputats del dit Principat haguda sobre aço comissio de la dita cort general e en virtut de aquella convocat gran consell dels staments del dit Principat deliberaren fer solemna embaxada de XV persones prelats barons cavallers ciutadans burgesos dels mes insignes del dit Principat e per semblant fonch feta embaxada per la ciutat de Barchinona e per altres universitats e comunitats del dit Principat dels quals son stades trameses a la dita Majestat reyal per devotament aquella supplicar per liberacio de la persona del dit lllustre Primogenit e com per molts dies los dits embaxadors sien stats ab la dita Majestat reyal continuant les supplicacions dessus dites e aquelles no sien stades exaudides plorants e lamentants los animos dels cathalans per la dita fidelitat qui en ells es a la reyal corona e en totes coses concernents lo honor e gloria de aquella e per los dits sguarts desigants sumament la liberacio del dit Primogenit deliberaren creixer la dita embaxada de XXXXV assenyalades persones les quals son stades trameses e agregades a les XV primer eletes e axi son stades sexanta per part del dit Principat ultra les altres embaxades dessus dites los quals per molts dies son stades ab la dita Majestat reyal supplicants prostats en terra davant la dita Majestat e demanants gracia de la liberacio del dit Illustre Primogenit. Les quals supplicacions tant eficacissimament e devota per gracia demanades no son stades admeses per la dita Majestat reyal abans aquelles denegades ha convengut als cathalans per retre lur deute degut de fidelitat instar e prosseguir per miga dels dits lurs embaxadors liberacio del dit Primogenit per via de justicia la qual han deduhida e fundada per moltes e diverses rahons signantment en la remissio feta per la dita Majestat reyal al dit Illustre Primogenit apres la qual no apar ni consta de algun seu delicte. Item en la venguda feta per lo dit Primogenit a la dita cort de Leyda a la qual totes les persones qui son de la cort a aquella vinents son hagudes per guiades e segurades e de tal guiatge e segurament se pot alegrar lo dit Senyor Primogenit com una persona del stament militar e la mes principal de aquell. Item mes per les privades letres ab les quals ultra la congregacio de la cort era stat demanat e vocat lo dit Senyor Primogenit. Item encara per quant en la hora de la dita detencio o poch abans la Majestat reyal li havia donada la ma e besar de boqua ab tota demostracio de amor. Les quals coses totes e quiscuna de aquelles per leys e constitucions de aquest Principat guien e asseguren qualsevol persona envers la qual sien fetes e hon lo contrari se faça es derogat a les dites leys e constitucions en gran prejudici de la cosa publica de aquest Principat. Item es encara constitucio e ley en lo dit Principat de Cathalunya que alguna persona presa o detenguda en lo dit Principat per la Majestat reyal o oficials seus no pot esser treta fora lo dit Principat abans de esser jutgada en aquell e dins la vegueria hon sera presa. Hon com lo dit Senyor Primogenit sobre los dits guiatges e seguraments sia stat pres dins la vegueria de Leyda que es dins lo dit Principat e en apres la dita Majestat reyal lo haje tret
de aquell e portat en lo dit regne de Arago los cathalans fundants la justicia del dit Senyor Primogenit o del dit Principat en força e virtut de les constitucions e leys dessus allegades han per miga dels dits lurs sexanta embaxadors ab molta humilitat e submissio qual de bons e feels vassalls se pertany aquesta justicia davant la dita reyal Majestat ab molta instancia supplicada instada e demanada en la qual peticio de justicia son stats axi poch exaudits com en la primera de gracia de que los dits cathalans destituhits e frustrats de tota sperança de gracia e justicia obtenir en lo conspecte de la reyal Majestat de tant honesta justa e santa peticio son stats en molta anxietat e congoixa e finalment vist que deute de fidelitat los strenyia en prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit com aquell al qual apres los dies de la Majestat reyal per drets divinals e humanals e leys del dit Principat pertany e es deguda la successio en tots los regnes e dominis de la reyal corona e tots los subdits vassalls de aquella li son tenguts de la fidelitat dessus dita. E vista la inocencia e bon dret del dit Senyor Primogenit sobre algunes culpes que li eren imposades car per noticia del proces de aquest fet ha constat aquelles no esser la subsistencia alguna abans lo dit Senyor Primogenit esser inmune de tota culpa. Vist que la Majestat reyal esta obtesa de perversos inichs consellers que no tements la correccio divinal e poch attenents a la honor de la reyal Majestat volrien fer perdre la persona del dit Senyor Primogenit e levarli la dita successio a ell deguda per obra dels quals malvats consellers la persona del dit Senyor Primogenit es stada detenguda e la liberacio de aquell es perturbada en ofensa de Deu Omnipotent e derogacio del nom honor e fama de la reyal Majestat e prejudici e dan del dit Principat de Cathalunya e de tots los regnes e dominis de la reyal corona. Per tant los dits cathalans stimulats per deute de la dita fidelitat a la qual los fora vist fallir si en aço no satisfesen a tota laor e servey de Deu Omnipotent e honor de la dita reyal corona e per gloria e exaltacio de aquella han deliberat ab ma poderosa e fort insurgir contra los dits malvats consellers e aquells delir e a prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit contra qualsevol persones aquella perturbants salva tots temps la persona de la reyal Majestat e tota reverencia e submissio e honor a aquella deguda e deliberadament han proposat no desistir en la prosecucio de
aquest negoci fins a la fi optada. Lo qual negoci jatsia es de gran arduitat e requira grandissimes despeses per quant se ha proseguir fora lo dit Principat pero los dits cathalans confien e speren en nostre Senyor Deu en ma del qual es la potestat de totes coses que vista la lur recta e santa intencio los sera protector e ajudador e que la sua gracia migançant pervendran a la desijada fi de lur gloriosa empresa en la qual creen que los rignicoles dels dits regnes de Arago e de Valencia per los mateixs sguarts que dessus no falliran lur deute retre per la qual empresa los dits embaxadors poran dir e explicar com per part del dit Principat es fet un poderos exercit de gent de cavall e de peu trames lo dit exercit en lo dit regne de Arago en virtut de proces degudament fet que vulgarment entre los cathalans se diu de so metent del qual proces es president lo veguer de Barchinona en nom del Senyor Rey e sots presidencia del dit veguer ab la
bandera reyal e del dit Principat lo dit exercit es dirigit contra lo castell força o poder hon lo dit Senyor Primogenit sia detengut a deliurar la persona de aquell e salva la reyal Majestat a ofendre totes persones qui volran perturbar la liberacio del dit Senyor Primogenit.
Les quals coses totes dessus dites los dits embaxadors diran e explicaran als dits reverends egregi nobles e magnifichs visrey gobernadors prelats comtes barons cavallers homens de condicio e universitats e consells dels dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e per dir e explicar aquelles a lurs reverencies e magnificencies diran esser tramesos per los dits diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya los quals volen aquestes coses a les dites reverencies e magnificencies esser notes com es pertinent ells a saber per lur consolacio que los cathalans fan lur dever en dit negoci axi com los dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e los regnicoles de aquells farien indubitadament si tal cas en los dits regnes se seguia de que als cathalans per la amor e benvolença que han als dits regnes seria plaer e consolacio molta. E perque sapien e senten los dits regnes e regnicoles de aquells per quals deutes e sguards los dits cathalans prossegueixen lo dit negoci e han fet e fan lo que dessus conte. E que si alguna fama contraria de aquesta veritat a les reverencies e magnificencies dessus dites pervenia que no vullen donar fe ne alguna creença en aquella car en lo animo dels cathalans james no fonch ne ara es alre que la integerrima e incorrupta fidelitat a la corona reyal e per aquella han exposats e exposaran tots temps lurs persones e bens e per deute de aquella com dit os son impellits destrets e forçats a la prosecucio del dit negoci.
E mes diran e explicaran los dits embaxadors com lo dit Principat per retre en tot e per tot son deute de fidelitat a la corona reyal e per guardar e defendre los regnes e dominis de la dita reyal corona si per ventura alguna enemiga potencia per alguna sinistra opinio attemptava en aquells insurgir o dampnificar ha assitiades XXIIII galees a la obra e expedicio de les quals si enten ab molta celeritat e en lo mig de continent ne seran lançades en mar quatre qui seran armades molt prest les quals quatre de continent e les altres XXIIII apres seran en tota custodia e auxili del dit Principat e de les dites illes e regnes de Sicilia e de Cerdenya e de les altres illes regnes e dominis de la dita reyal corona e a ofensio e extermini de qualsevol potencia qui contra les dites illes regnes e dominis e lo bon stament de aquelles volgues donar dan molestia o perturbacio alguna.
Les quals coses axi deduides e explicades per los dits embaxadors als dits visrey governadors prelats comtes barons homens de condicio universitats e consells dels dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e mes dit e explicat a ells per los dits embaxadors que jatsia dells no crega altre que tota constancia sinceritat e virtut encara pero pregaran exhortaran e requerran aquells quant mes afectuosament poran que tots temps a la bona e sancera devocio e fidelitat de la dita corona reyal e vullen esser unanimes e conformes ab los dits cathalans e ab lo dit Principat com fins açi quiscuns loablament e virtuosa fet han. E vullen esser e perseverar tots temps en aquella amor benvolença e fraternal companyia que entre los dits regnes e poblats en aquells e lo dit Principat fins açi es stada. Car los dits cathalans son e seran a la dita amor benvolença e fraternitat tots temps voluntaris e dispost e facien per los dits regnes e poblats en aquells tot quant los fos possible com ferien per si mateixs. E axi ho veuran e coneixeran per obra en tot cas e loch opportu. La qual amor benvolença e fraternal companyia sera tots temps a servici de Deu Omnipotent e a exaltacio gloria e honor de la reyal corona e benefici comu dels dits regnes e Principat e en prostracio e atterrament de aquelles potencies qui son invidioses de la reyal corona e del bon stament e prosperitat dels regnes e Principat dessus dits.
En les quals coses totes dessus dites los dits embaxadors usaran e applicaran aquelles paraules e persuasions que coneixeran esser mes pertinents utils e fructuoses a confirmar e corroborar la devocio e fidelitat dels dits regnes a la dita reyal corona e la benvolença amor e fraternal companyia dels dits regnes ab lo dit Principat segons la gran saviessa dels dits honorables embaxadors aço veura e coneixera. E donat compliment a les dites coses e hagudes bones respostes dels dits regnes e gents de aquells quals de aquella se spera los dits honorables embaxadors referintlos multiplicades gracies per la sinceritat de la fidelitat lur e de la bona voluntat e amor se agraciaran dells en la partida tots temps oferintlos per part del dit Principat tota amor e fraternal companyia. E axi los dits embaxadors curaran de lur presta tornada per manera que Deu donant puixen esser tornats en Cathalunya dins lo termini que prefigit los es.
Data Barchinone XVllI die mensis febrer anno M.CCCC sexagesimo primo.
Item com apres les coses dessus dites abans empero de la partida dels dits embaxadors se hajen subseguides moltes altres coses en lo dit negoci los dits embaxadors narraran e explicaran la successio de aquelles sots la forma seguent.
Es a saber que partint lo dit exercit de gent de cavall e de peu feta e assoldada per lo dit Principat per liberacio del dit Senyor Primogenit e per les altres rahons dessus dites e anant lo dit exercit vers la via de Fraga qui es loch del regne de Arago en lo castell de la qual vila lo dit Senyor Primogenit era detengut abans que lo dit exercit no fonch lla plegat lo dit Senyor Primogenit fonch tret del dit castell e portat per alguns altres castells e lochs del dit regne de Arago e com apres lo dit exercit fos pervengut a la dita vila de Fraga e hagues haguda aquella e lo castell a ses mans per poder de aquella com una clau del dit regne de Arago discorrer e anar per tot lo dit regne a hon se vulla que lo dit Senyor Primogenit fos detengut e en apres lo dit Senyor Primogenit fonch tret de tot lo dit regne e portat e encastellat dins lo dit castell de Morella qui es en lo regne de Valencia
castell molt fort e inexpugnable quant que en aquell no fos alguna facultat de poderse la dita liberacio obtenir la qual dificultad no contrastant los cathalans perseverants en lur virtuosa empresa e volents aquella de tot en tot a efecte deduir ja dirigien lo dit exercit envers lo dit castell e aço ab ma molt poderosa de gent bellicosa e molt fornida de bombardes scalles artelleries e altres municions per aquell debellar e intrar per la liberacio dessus dita.
(Tontolabas! Si pasaban hambre en la zona de Leyda, por eso robaban ganado y otras vituallas, como está dicho en letras o cartas anteriores, la que les esperaba en Los Ports de Morella y junto a las murallas).
E com sobre aço se fessen grans preparatoris la fama dels quals molt se estenia essent en aquells dies lo Senyor Rey ab la Senyora Reyna en la ciutat de Çaragoaa plague a la dita Senyora Reyna per la honor del Senyor Rey e sua e per lo benifici e repos del dit Principat de Cathalunya e encara dels regnes de Arago e de Valencia que la dita liberacio del dit Senyor Primogenit desijaven e per aquella mostraven lur deute retre supplicar la Majestat reyal de part sua e del dit Principat per liberacio del dit Senyor Primogenit a supplicacio de la qual lo jorn XXV del mes de febrer prop passat fonch e es stada per lo dit Senyor Rey atorgada e axi la dita Senyora Reyna parti decontinent anant la via del dit castell de Morella del qual castell per la dita gracia atorgada per lo dit Senyor Rey ha tret lo dit Senyor Primogenit e aquell ha menat e jaquit ab tota libertat dins lo dit Principat de Cathalunya per la liberacio del qual es stada summa exultacio e alegria en tot lo dit Principat de Cathalunya e axi prosperament e ab celebracio de gran festa jocunditat e leticia (como la actual reina de los catalanes, Leticia o Letizia Ortiz Rocasolano, esposa de Felipe VI, de la casa borbón o de los borbones, Bourbon) lo dit Senyor Primogenit es pervengut a la ciutat de Barchinona en la qual es de preset e aqui per los dits diputats e consell se tracten totes coses a honor de la reyal Majestat e bona unitat e concordia de aquella e del dit Senyor Primogenit e benifici e repos del dit Principat e dels altres regnes e dominis de la reyal corona e a les quals Deu migançant pervenir se spera continuantse tota vegada la deguda instancia ques fa es fera contra los malvats consellers de la Majestat reyal qui en la preso e detencio del dit Senyor Primogenit han assentit e consellat e han fet e obrat contra la cosa publica (república, reipublice, res publica, rem publica) del dit Principat e en dan e detriment de aquella dels quals consellers ne son alguna e molts ja presos e de aquells e altres Deu volent se fera tal castich que redundera a servici de Deu Omnipotent e de la dita reyal Majestat e benifici e repos de tots los regnes e dominis de la reyal corona hoc e a pena e castich de tals culpables e a terror e exemple dels altres. E si lo primer cas de la detencio del dit Senyor Primogenit e del preparatori per lo seu de liurament los dits cathalans han desijat esser not e cert als dits regnes de Sicilia e Cerdenya e regnicoles de aquells molt mes desigen esserlos nota la liberacio del dit Senyor Primogenit e altres coses apres subseguides e que hajen bona sperança de les sdevenidores que Deu migençant se compondran a tot servey e honor de la reyal Majestat e del dit Senyor Primogenit e benefici tranquillitat e repos de tots los regnes e dominis de la reyal corona e a exaltacio de aquella les quals coses creen los cathalans que redundaran als dits regnes de Sicilia e Cerdenya e regnicoles de aquells en major consolacio e alegria en la qual longament Deus los conserve.
Expedita die XVI marcii anno millesimo CCCC sexagesimo primo. - A. P. abat de Montserrat.

XVIII, perg 445, Jaime I, 2 febrero 1231

XVIII.

Perg. n. 445. Jaime I. 2 feb. 1231.

In Dei nomine. Conescuda cosa sea a todos los qui son et son por venir que io don Jacme per la gracia de Dios rey de Aragon desafillo ad todo omne et afillo a vos don Sancho rey de Navarra de todos mios regnos et de mias terras et de todos mios sennorios que ovi ni e ni debo aver et de castiellos et de villas et de todos mios sennorios: et si por aventura deviniesse de mi rey de Aragon antes que de vos rey de Navarra vos rey de Navarra que herededes todo lo mio asi como desuso es scripto sines contradizimiento ni contraria de nul omne del mundo. Et por mayor firmeza de est feito et de esta avinencia quiero et mando que todos mios ricos omes et mios vasallos et mios pueblos juren a vos sennoria rey de Navarra que vos atiendan lealment como scripto es desuso et si non lo fiziessen que fincassen por traidores et que nos pudiesen salvar en ningun logar. Et yo rey de Aragon vos prometo et vos convengo lealment que vos faga atender et vos atienda luego asi como dessuso es scripto et si non lo fiziesse que fosse traidor por ello. Et si per aventura enbargo yo ave ninguno de part de Roma o oviere io rey de Aragon so tenudo por conveniencia por defferlo ad todo mio poder: et si nul omne del sieglo vos quisiesse fer mal por est pleito ni por est paramiento que io et vos femos que io que vos aiude lealment contra todo omne del mundo. Adunde mas que nos aiudemos contra al rey de Castiella todavia por fe sines enganno. Et io don Sancho rey de Navarra por la gracia de Dios por estas palabras et por estas conveniencias desafillo a todo omne et afillo a vos don Jacme rey de Aragon de todo el regno de Navarra et de aquello qui al regno de Navarra pertanne et quiero et mando que todos mios ricos omes et mios conçellos que juren a vos sennoria que vos atiendan esto con Navarra et con los castiellos et con las villas si por aventura deviniesse antes de mi que de vos et si non lo fiziessen que fossen traidores asi como scripto es desuso. Et ambos ensemble femos paramiento et conveniencia que si por aventura io en mia terra camiasse ricos omens o alcaydes o otros quales quisier en mios castiellos aquellos a qui io los diere castiellos o castiello quiero et mando que aquel que los receba por mi que vienga a vos et vos faga homenage que vos atienda esto asi como sobre scripto es. Et vos rey de Aragon que lo fagades complir a mi de esta gisa misma et por estas palabras en vestra terra: et vos rey de Aragon atendiendome esto io don Sancho rey de Navarra por la gracia de Dios vos prometo a buena fe que vos atienda esto asi como scripto est en esta carta et si non lo fiziesse que fosse traidor por ello vos rey de Aragon atendiendome esto asi como sobre scripto es en esta carta. Et sepan todos aquellos qui esta carta veran que io don Jacme por la gracia de Dios rey de Aragon e io don Sancho por la gracia de Dios rey de Navarra amigamos entre nos por fe sines enganno et faziemos homenage el uno al otro de boca et de manos et juramos sobre quatro evangelios que asi lo atendamos. Et son testimonios de este feito et de est paramiento que fizieron el rey de Aragon et el rey de Navarra et del afillamiento asi como scripto es en estas cartas don Ato Fozes maiordomo del rey de Aragon et don Rodrigo Liçana et don Guillem de Moncada et don Blasquo Maça et don Pedro Sanç notario et repostero del rey de Aragon et fraire Andreu abbat de Oliva et Exemeno Oliver monge el Pedro Sancheç de Bariellas et Pedro Exemeneç de Valera et Açnar de Vilava et don Martin do Miraglo et don Guillem justiçia de Tudela et don Arnalt alcaide de Sanguessa et io Domingo scribano del rey de Navarra qui las cartas screvi. Facta carta domingo segundo dia de febrero en la fiesta de Sancta Maria Candelera in era MCCLXVIIII en el castiello de Tudela. - Et io Domingo scrivano por mandamiento del rey de Aragon et del rey de Navarra estas cartas screvi et est signo con mia mano i fiz +.

Versión de Bernardino Gómez Miedes:

Capítulo III. Contiene el tratado formal del auto de concordia y adopción que los dos Reyes de Aragón y Navarra se hicieron el uno al otro.

Conocida cosa sea ad todos los que son, & son por venir, que yo don Iayme por la gracia de Dios Rey de Aragón, desaffillo ad todo ome, & affillo a vos don Sancho Rey de Navarra de todos mios regnos, & de mias tierras, & de todos mios señoríos que oue ni he ni deuo auer, & de castiellos & de villas & de todos mis señorías. Et si por auentura deuiniesse de mi Rey de Aragó, antes q d vos Rey de Navarra, vos Rey d Navarra que herededes todo lo mio, assi como de suso es escrito, sines contradezimiento (cótradezimiéto), ni contraria (cótraria) d nulhome del mundo. Et por mayor firmeza de est feyto, & de esta auinença, quiero & mando (mádo) que todos mios ricos homes, & mios vassallos, & mios pueblos juren a vos señoría Rey de Navarra, que vos atiendan lealmente (lealmét), como escrito es de suso. Et si no lo fiziessen, que fincassen por traydores, & que nos pudiessen saluar en ningún logar. Et yo el Rey de Aragon vos prometo, & vos conuiengo lealmét, que vos faga aentender, & vos atienda luego, assi como de suso es escrito: & si non (nó) lo fiziesse, que fosse traydor por ello. Et si por auétura embargo y aue nenguno de part de Roma, o houiere, yo Rey de Aragon so tenudo por conueniença por desferlo ad todo mio poder. Et si nul home dl sieglo vos quisiesse fer mal por est pleyto, ni por est paramiento que yo è vos femos, que yo vos ayude lealment contra todo home del mundo. Adonde mas que nos ayudemos cótra el Rey de Castiella toda via por fe sines engaño.
Et yo dó Sancho Rey de Navarra por la gracia de Dios, por estas palabras, & por estas conueniéças desafillo ad todo home, & afillo a vos don Iayme Rey de Aragon de todo el Regno d Navarra, & de aquello qui el reyno de Navarra pertañe: & quiero & mádo que todos mios ricos homes & mios Concellos juren a vos señoría, que vos atiendan esto con Navarra, & có los castiellos, & con las villas si por auentura deuéiesse antes de mi que de vos. Et si no lo fiziessen que fossen traydores, assi como escrito es de suso. Et ambos ensemble femos paramiéto & conueniençia, que si por auétura yo en mía tierra camiasse ricos homes, o Alcaydes, o otros qualesquiere en mios castiellos, aquellos aqui yo los diere castiellos, o castiello, quiero & mádo que a qll qui los reciba por mi que viéga a vos, & vos faga homenage. Que vos atiéda esto assi como sobre escrito es. Et vos Rey de Aragon, que lo fagades cúplir a mi desta misma guisa, & por estas palabras en vuestra tierra. Et vos Rey de Aragó atendiendo me esto, yo don Sancho de Navarra por la gracia de Dios, vos pmeto a buena fe que vos atienda esto assi como escrito es é esta carta. Et si no lo fiziesse que fosse traydor por ello, vos Rey de Aragó atédiédome esto assi como sobre escrito es en esta carta. Et sepá todos aqllos qui esta carta verá, que yo dó Iayme por la gracia de Dios Rey de Aragó: Et yo dó Sancho por la gracia de Dios Rey de Navarra, amigamos entre nos por fe sines engaño & fiziemos homenage el vno al otro d boca & de manos, & juramos sobre quatro Euangelios que assi lo atendamos, Et son testimonios de est feyto, & de est paramiento que fizieró el Rey de Aragon, & el Rey de Navarra, & del Affillamiento assi como escrito es en estas cartas, don Atho de Foces mayordomo dl Rey de Aragó, & don Rodrigo d Liçana, & don Guillen de Moncada, & don Blasco Maça, & don Pedro Sanz notario & repostero del Rey de Aragon. Et don Pedro Perez justicia de Aragon, & frayre Andreu Abad de Oliua, & Eximeno Oliuer móge, & Pedro Sáches d Variellas, & Pedro Exemenez de Valtierra, & Aznar d Vilana, & dó Martin de Miraglo, & don Guillé justicia de Tudela, & don Arnalt Alcalde de Ságuessa. Facta carta domingo segúdo día de Febrero en la fiesta de santa Maria Cádelera, in Era Millesima ducétissima sexagessima nona en el castillo de Tudela. Que fue año d la natiuidad del Señor M.CCXXXI.
puesto que en este instrumento de la adopción, ninguna mención se hace del infante don Alonso, como el Rey lo affirma, por ventura de consentimiento de ambas partes.

xix-perg-633-jaime-i-17-mayo-1234

24, 25 de mayo, 1461

24 DE MAYO.

En la sesión de este día se dio lectura de las siguientes cartas que se recibieron.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors. Apres la partida del correu per lo qual lo dia present vos havem scrit ses subseguit que som stats ab la Senyora Reyna per continuar nostres supplicacions e instancies axi com vos havem scrit enteniem fer per la derrera nostra letra. E havem trobada la dita Senyora molt congoxada per fatigacio de mala nit que diu havia passada en aquest loch que es tot ple de xinxes (chinches) qui diu que tota la nit la han turmentada hoc encara per indisposicio de sa persona mostrant tenir axi com fa la una part de la cara endenyada per reuma o alguna altra humor tant quens ha dit que attes hauria sabut que Caldes seria loch distant de Barchinona per tant spay com aquest fa e que aqui haura casa ço es la de mossen Vilademany per poder star aleujada a son plaer e que si a metges sera vist sa Senyoria deures banyar per la sua indisposicio quen haura avinentesa en aquest temps en aço dispost que per los dits sguards desija anar ab beneplacit vostre al dit loch de Caldes sobre la qual cosa la dita Senyora nos ha pregats e a nosaltres es stat vist per descarrech del Principat attes que la dita Senyora es indisposta lo dit mossen Viladamany sia anat a les reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres per conferir de aço ab aquelles. Va donchs aqui lo dit mossen Vilademany qui les dites coses e altres que occorren vos splicara stesament. Placiaus donarli creença en ço queus dira de nostra part com a les persones nostres. E tingaus la Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors en sa continua guarda. Feta en Martorell a XXIIII de maig any LXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Senyors molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran saviesa. Hir apres haguem desempatxat lo correu lo qual rebes entorn de mig jorn e de vosaltres ne haguem rebut hun altre qui fonch aci entorn de III hores apres mig dia anam parlar a la Senyora Reyna e li presentam la letra vostra que lo dit correu nos porta e ab molta instancia la suplicam per la aturada de aci segons per altres vegades fet haviem. La dita Senyora nos respos que ab tot lo loch era tant indispost e lo seu alleujament tant desdonat e sa Senyoria
stava a tant desayre que pensat que haja gens a durar lin ve anug e malenconia de mort signantment stant axi indisposta de sa persona pero que per amor e complascencia vostra era contenta assajarho e que de fet delliberava aturar per vosaltres tant ho volieu. De la qual cosa referides per nosaltres a la sua Excellencia humils e devotes gracies la suplicam fos de merce sua intrar en pratica dels afers e donarnos la resposta tant desijada e que aço fora guanyar lo temps e levar sa Senyoria del anug del mal alleujament ultra los altres beneficis los quals de la expedicio de aquest negoci provenien e sobre aço induhim totes aquelles coses quens apparegue esser pertinents a nostre proposit les quals de scriure largues serien. Resposnos la dita Senyora que ab molta voluntat sa Senyoria nos donara la dita resposta si non li obstas la forma de la instruccio e manament a sa Senyoria donat per la Majestat del Senyor Rey com ja nos havia significat e que desijant sa Senyoria venir prestament a la conclusio del negoci e havent a servar lo manament del dit Senyor que vehia que bonament nou podia fer seguint vostres deliberacions li era cosa molt angustiosa tant que sa Senyoria ne havia ya consultat lo dit Senyor Rey. A la qual cosa jatsia per nosaltres fos replicat que haviem per cert que sa Senyoria segons moltes voltes nos havia dit havia comissio del dit Senyor ampla e bastant sobre lo dit negoci a tractar e conclourel en aquella forma e manera que a sa Excellencia fora vist e que tota presta expedio de aquell succehira a servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e a gran benefici de la cosa publica e moltes persuatories suplicacions sobre aço fetes la dita Senyora Reyna hohint aquelles ab molta benignitat e humanitat e demanant e presentant de nosaltres algunes coses crehem misteriosament presentir e sobre aquelles nosaltres responents ab molta attencio e per semblant attenents a la forma del seu parlar per compendreu lo que poguerem fonch sobre aço hun larch parlament. Lo qual en algunes coses nos conforta en altres nos rete la materia dificultosa. E jatsia la dita Senyora en alguns passos nos tornas a dir lo fet de la dita consulta que havia feta pero encara nos dix algunes paraules de sperança de comunicacio de aquests afers en aquests dies pertinents a tant meritoria operacio. La disposicio e pertinencia dels quals conexent la dita Senyora suplicava en son parlar devotament lo Sant Sperit que illumina los Apostols vulla illuminar los animos de quiscuns e tota bona tranquillitat e concordia. De tot aço havem volgut avisar les reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres. Apres lo dit parlament havem rebud lo derrer correu quens havieu trames e vista la resposta que per aquell nos feu serem apres missa ab la dita Senyora Reyna e continuarem nostres supplicacions e instancies juxta la ordinacio vostra e entenem strenyer la materia car vehem no es cosa que per dilacions deja esser portada. La letra de la dita Senyora Reyna portara per lo dit correu hora per hora que fonch a nit attes fonch donada. Lo Sant Sperit molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors sia illuminador de quiscuns en tant negoci. Feta en Martorell die de Pentachosta (Pentecostes, Pentecostés) any LXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors. Apres vos he scrit per letra de XVIIII del present mes ses seguit que molts homens del loch de la Rocha de que es Senyor lo regent la governacio daquest comdat se son fets habitants de aquesta vila e per comissio del balle de la dita vila ne tenia presos tres en lo dit loch qui apres segons se diria per vaxar los dits homens lo dit regent ha tramesos dos seus portes al seu batlle de la Rocha ab letra closa e per aquella letra dels tres ha liurats dos als dits porters appellats la hu En Toluges e laltre En Tatzo los quals los dits porters sotz color de menarlos a Perpenya los manaven la via del Pertus e essent en hun moli apellat den Vivers los isqueren cinch homens de peu e hun de cavall e axi amanantlos la via de les gualeas de mossen Vilamari les mullers dels presos los seguien cridant via fos e per que callassen e nols seguissen les ligaren en hun arbre e les bateren en tal manera que la una li han guastada tota la cara molt leyjament pero lo viafos se mogue tan fort quen prengueren sinch quis eren aplegats en la companyia dels altres companyons los quals cinch e dos porters e batlle de la Rocha stan presos en la preso daquesta vila per los jutges de la ma armada e es afermat esser cert quels han manats a Roses e mesos en les galeres de mossen Vilamari e fan la via de aqueixa ciutat. Seria (se lee Serla) bo que per vosaltres mossenyors fos donat orde que los dits homens haguesseu a vostra ma car aci han venguts homens e dones del dit loch de la Rocha qui son en nombre de trenta en quaranta persones entre les quals son les mullers dels dits dos homens qui van per la vila cridant justicia qui es una gran pietat de veureu e nos partexen de la casa del consolat de que lo poble sta comogut e es stada obra de Deu com no han correguda la casa al dit regent e per que son habitants per virtut del privilegi de la ma armada es procehit e les banderes son ja al portal e entenen a procehir fins a la fi segons de totes aquestes coses pus stesament sereu informats per los misatgers que la dita te aqui als quals crech que los dits consols nan scrit per quen puixen donar raho a qui saber len volra e crech ne hagien scrit al Senyor Primogenit e vosaltres mossenyors e a la ciutat de Barchinona sino per que lo dit privilegi qui es restauracio e conservacio de la vila e dels comdats nou sia lesiat per queus placia fervos venir los dits misatgers per que puixau esser vertaderament informats dells. E per la gran reputacio en que vosaltres mossenyors sou tenguts en aquesta terra e la gran confiança que tot hom vos ha les dones son vengudes a la posada a mi acompanyades dels homens qui ab elles hich son cridant e plorant per la carrera e la una muller dels dos ab la cara tota guastada que es stada la major pietat del mon. Jo les he confortades lo millor he pogut e remeses al dits consols e pensant los dos homens se retenen e que lo fet se pogues algun tant remediar nom so curat de scriure fins aci e vehent yo ques diu que les galeres tiran aqui e que nos ha sperança de haver los homens sino per mija vostra he pensat de fervos lo present correu car los pobles hic stan tan moguts que yo stich ab hun gran recel de gran inconvenient e si cas sera que los dits homens se puixen haver per lo present correu cobrem vostra resposta e si nos poden haver placieus fer una letra axi consolatoria com de vostres nobleses magnificencies e grans savieses se spera car res alre noy baste a metreych algun sosech. Jo he pensat quants inconvenients sorten de anar avant aquesta fahena e per ço vull sus ara anar al dit regent per metrem entre ells e veure si hi pore dar algun repos e del ques seguira sereu avisats. E venint mossenyors en lo fet principal per quem haveu trames tot temps yo sentint lo que puix vos dich hic ha prou corch e en persones qui poden prou moure e ja plagues a Deu mossen Pla hic hagues aturat set ho vuyt jorns car feronejant nos ell e yo hagrem mes sabut que ell no pogue en lo petit temps que ell hic atura e no vulla Deu que alguns que hic ha haguessen poder de exequutar lur oppinio que masa seria nociu e com a Deu placia yo sia aqui vos ho recitare e no es mester sia comanat a tinta e paper. Suplicantvos axi com vos he scrit yo stigue en libertat de poder partir de aci com yo noyc haure pus a fer. E placieus volerme avisar de les noves qui aquius occorren car certament no anyor alre sino saber del que aqui ses fet. E la Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles e magnifichs e savis mossenyors sia la vostra continua guarda ens faça prosperadament viure. De Perpenya disapte a XXIII de maig any Mil CCCCLXI.
Apres mossenyors fahent metre en bell la present son stat al dit mossen lo regent e ab aquell milor tall de paraules quem ha semblat li he dit com jo volia interposar entre ell e los dits consols. Ham respost molt cortesament que ell trobara gran plaer en la mia intervencio per squivar prolexitat. Yo le pregat quem fes una letra al capita per recobrar los dits dos homens la qual sera interclusa dins la present. Placieus en tota guisa se cobren aquests homens. Ades com sia dinat parlare ab los dits consols e treballare en llur repos juxta ma possibilitat. Bey sera mester lo vostre consell e ajuda no ometentme lo de Deu car los pobles de aquesta vila han feta vuy una requesta als dits consols proceesquen avant. Nous sia maravella com lo present correu solament va aqui e no tornara aci axi com dalt es mencionat car de anar e de tornar me volia tant que era fadehesa a esser aqui a una hora apres mig jorn dema. Ha per sos treballs XII florins dor (falta el punto) Lo vostre diputat local lin ha bestret aci dos haveu lur a dar aqui deu. - Mossenyors. - Prest a tota vostra ordinacio Francesch Lobet.

Al molt magnifich senyor e de mi singular mestre lo senyor don Rebolledo camerlench de la cort del Senyor Rey.
Senyor molt magnifich. Ja per quatre letres ab la present he scrit al Senyor Rey de les occorrencies de aquestes terres intercluses dins letres vostres so cert al rebre de la present totes seran a sa Majestat donades. E per ço la present no sera per pus sino per suplicarvos que en lo modo e manera de les altres la interclusa sia dada al Senyor Rey e haver sa Majestat aquella lesta que vostra merce la vulla legir a fi per semblant aquella senta lo que fas per servey del Senyor Rey en aquestes parts. Lo pus prest pore me haureu aqui e a bocha dire a vostra Senyoria coses que no gos comanar a la pluma (o ploma con la o mal cerrada; más abajo se lee ploma) la qual lo bon Jhesus tinga en sa guarda. Scrita en la parroquia Dorta prop Barchinona a XIII de maig. - De vostre senyoria humil servidor qui en gracia e merce de aquella se recomana Jacme Serroli.

S. R. M. Aragonum et Sicilie.
Senyor molt Excellent.
Ja de Vilafrancha e de Cervera en fora he plenament avisada vostra Excellencia de tot lo que fins alli occorria en aquestes parts. E per ço la present no sera per pus sino per notificar a vostre senyoria com per la direccio dels afers dels homens de remença per quant se son haguts de tenir certs parlaments e ajusts per aquests bisbats e encara per afers consernents exaltacio de vostra corona los quals a bocha per mi sera certificada yo no he pogut axi prestament desempatxar per tirar la via de vostra Excellencia. E per ço que aquella no stiga admirada de tanta tarda diferint ma anada aqui he deliberat on que sia de avisar vostra Clemencia de les occorrencies de aquestes parts a fi que vostra Senyoria resta avisada en part sperant en Deu stesament aquella avisar a bocha de coses que vostra Senyoria restara molt contenta.
Ab lo capita de vostra Senyoria mossen Vilamari he parlat a Roses on de Gerona en fora a III presents lo vescomte Devol e don Ivany son frare resta molt edificat de les coses que part de vostre Senyoria sabe. E per semblat me dix lo que fet havia en Gerona per servey de vostra Senyoria sobre la mutacio de la potestad ell segons ma dit ha scrit a vostra Clemencia de tot e per ço nom curare pus recitar sino com lo pus prest a mi sia possible me desampatxare de aquestes terres e ab certs sindichs dels dits homens de remença fare la via de vostra Majestat per narrar a aquella les coses que reserve a la ploma per squivar prolixitat. La qual la Divinitat Sancta tinga en stament de gracia per lonch temps. De Vich a VIII de maig. - Senyor. - De vostre Senyoria humil vassall
qui en gracia e merce de aquella se recomana. - Jacme Serroli.

A mos cars frares Galceran Fornells e Bernat Lorens scrivans del Senyor Rey en casa mossen prothonotari en cort del dit Senyor en Çaragoça.
Cars frares. La present si es per vos pregar que vista la present la interclusa sia dada per vosaltres aqui sera dada al vostre mestre e meu mossen lo prothonotari car dins la sua ha letra del Senyor Rey que ha desser dada prestament. Molt prest me haureu aqui e a boca resitare lo que per squivar prolixitat ne axi poch me basta temps descriure reserve a la memoria. De Vich a VIII de maig. - Daquell frare vostre qui en gracia de vosaltres e de les vostres enamorades se recoman Jacme Serroli.

A mos cars frares Galceran Fornells e Bernat Lorens scrivans del Senyor Rey en casa mossen Anthon Noguera prothonotari de la cort del dit Senyor en Çaragoça.
Cars frares e mes que germans. De la interclusa vos prech tant com dir puix ni se vista la present sia ben dada perquey va molt e sia ora per ora que la rebreu prest me haureu aqui e a bocha sabreu lo que no gos comenar a la ploma. Johan Camps e vist a Roses on era arribat ab mossen Vilamari. Siaus avis. Recoman al frare Puyeriol e a tots los restants de la parroquia. Dorta prop Barchinona a XIII de maig. - Del frare vostre quis recoman Jaucme Serroli.

Al molt magnifich mossen e de gran providencia mossen Anthon Noguera prothonotari de la cort del Senyor Rey.
Mossen molt magnifich e mon car mestre. Yo scrich al Senyor Rey interclusa dins la de mossen Rebolledo. Supplichvos sia dada vista la present al dit mossen Rebolledo a fi que sa Senyoria vista aquella reste avisada de les occurrencies de aquestes parts e axi mateix mossen vos placia al dar de aquella esser present e esser lesta per lo dit Senyor vostra soviesa legirla per ço com nous puch scriure per cuyta. Sper en Deu prest me haureu aqui e a boca resitare a aquella lo que per dita cuyta reserve a la memoria. De Vich a VIII de maig. - De vostra saviesa humil servidor qui en gracia de aquella se recoman Jacme Serroli.

Al molt magnifich senyor lo senyor don Rebolledo camarlench del Senyor Rey en cort del dit Senyor.
Senyor. Supplichvos vista la present vos placia de vostres mans donar al Senyor Rey la interclusa car yo avise sa Clemencia de les coses occurrents de aquestes parts per sa instruccio. Sper en Deu lo pus prest a mi sia possible sere aqui e a sa Senyoria e a vos resitare lo que per squivar prolixitat reserve quant aqui sia present. Placiaus de legir aquella quant sa Majestat la haura lesta e recomanarme en gracia e merce de sa Senyoria e de la Senyora Reyna per lo servey dels quals treballe en aquestes parts e per exaltacio de llur corona. Dichvos senyor que intervencio en aquestes terres ha aprofitat molt per molts desordes que sich dehien los quals no cur recitar. Prest si a Deu sera plasent me haureu aqui e per ço fare fi. Suplicant Laltisme vos tinga en stament de gracia. De Vich a VIII de maig. - Senyor de vostre senyoria humil servidor qui en gracia e merce se recoman. Jacme Serroli.

Translat.

A los venerable religioso spectable noble magnificos e amados conselleros nuestros el maestre de Muntesa don Lop Ximeno Durrea visrey de Sicilia e Johan Ferrandi Daredia de quien se dize la villa de Mora.
El Rey.
Venerable religioso spectable noble magnificos e amados nuestros. Nos de presente scrivimos de propria mano a la Senyora Reyna nuestra cara e muy amada mujer de todas las cosas e que occorrentes les quales por aquella vos seran largamente comunicades. Rogamos e encarregamos vos quanto podemos nos continues scrivir e avisar de todo lo que alla occorrera car nos con muy buena volundat vos manderemos certificar dello que aqua succehira. Assibien vos rogamos tengays orden e manera con los cathalanes nos hajan de fazer quales valença de gent e per adefencion daquestos nuestros regnos attendidas las cosas que occorren portanlus no hayamos de poner en ellos gente strangera en nuestra ajuda sino sera vos forçado recorrer a los remedios que nos pereceran cumplen a nuestro servicio e a la defencion de los dichos regnos induziendolos a ello con las majores vias e maneras que vos pereceran e de vosotros bien confiamos por gran plazer e servicio que en ello nos faredes. Dada en nuestra vila de Sanguessa a XX dies de mayo anno Millesimo CCCCLXI. - Rey Johan.

Als molt magnifich e mon singular maestre micer Johan Calmonia doctor en leys prop lo palau del governador en Barchinona.
Molt magnifich e mon singular maestre. Apres que per mossen Johan Anthoni Torres uxer del Senyor Rey vos he scrit ni ans ni apres james haguda he deguna letra vostra de que tinch molt enug e maravell me molt que nuncha me hajeu scrit. Jous scrivi assenyaladament quem cobrasseu la roba e libres ab simulacio del deute den Bernat Ros e quen parlasseu ab Cosma no se quen haveu fet. Supplichvos molt e molt ab persona fiable hage vostra resposta largament e del dit Cosma mon frare. Dareu per amor mia a Bernat Ros scriva del Senyor Rey VIIII lliures II sous VIII sive novem libras duos solidos et octo denarios barchinonenses los quals yo he reebud aci per ell e per quant segons lo temps havem mester star ab peccunia los remet pregar a vos per amor de mi encontinent dau los hi car sobre aço yo li scrich una letra la qual vos li dareu. Lo Senyor Rey parti daci a XV del present e tira la via de Navarra ab CCCC cavalls per socorrer a Lumbierre quis es alçat ço es la major part de aquell e axi mateix se diu com lo Rey de Castella hi va tanbe en persona per socorrer a la sua part. Daquiavant no sabem que sera placia a nostre Senyor Deu nos ajut. Lo dit Rey de Castella axi mateix te assatiada Viana del dit regne de Navarra e ha porrogades aquestes corts fins lo primer dia de juny. Nosaltres encara nons movem. Nous oblit per amor mia de scriurem que ab gran desig stich haver vostres letres. Recomananme en gracia e merce de las senyores. Feuvos venir lo sura en tot cas e scriga. Crech yo que per via de mossen Torres me poreu scriure secret pero remetho a vos. En Çaragoça a XVIII de maig.
Ab lo dit Bernat Ros poreu comunicar si per mi aqui podeu fer res car ab larchabisbe de Vich ne poreu acorrer et cetera. Aço volria et cetera. - Prest a vostre servir e honor Galceran de Fornells.

Translat de la provisio del Senyor Rey per al capita.

Nos don Johan per la gracia de Deu rey Darago de Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorchas de Cerdenya e de Corcega comte de Barchinona duch de Athenes e do Neopatria e encara comte de Rossello e de Cerdanya
(Cathalunya, Catalunya, Cataluña aparece en los textos, pero no se nombra aquí; sí el condado de Barcelona y otros, ducados y por supuesto todos los reinos del rey de Aragón, Juan II, don Johan)
per servey de nostre Senyor Deu e per defensio de nostra fe catholica e encara perque daçous ha molt pregat e exortat lo santissim e beatissim nostro Senyor lo papa Pio segon.




Ab tenor de la present e de nostra certa sciencia e expressa donam e otorgam licencia facultat e licit a vos lo magnifich e amat conseller e capita general de nostres galeres mossen Bernat de Vilamari que liberament e sens incorriment de pena alguna puixats eus sia licit e permes ab deu galeres axi vostres com de qualsevol altres vassalls nostres conduirvos ab la prefata santadat de nostre Senyor lo Papa e als seus stipendis segons que entra la sua Santadat e vos dit capita nostre sera convengut e concordat no obstant qualsevol obligacio que vos e altres patrons de galeres per vos elegidores fins al dit nombre de deu nos fossen tenguts e obligats. Declarat empero e entes que com lo dit nostre Pare Sant segons som imformats dona lo sou sevol stipendi de galeres de sis en sis mesos que vos dit nostre capita ab les dites deu galeres vos puxats conduhir ab lo dit Sant Pare e al seu sol sevol stipendi ab aquesta qualitat e condicio ço es que de sis en sis mesos hajats apendre lo dit stipendi o sou. E si per ventura durant lo temps que sereu stipendiat del dit nostre Sant Pare haurets manament nostre de venir a nos o anar en altra part ab les dites galeres per qualsevol causa que en tal cas dins sis mesos continuus apres que haurets lo dit nostre manament per letra nostra o en altra qualsevol manera hajats a venir e vinguts a nos si axi vos ho manarem ab les dites deu galeres e fer ço que per nos e de part nostra vos sera scrit o manat no obstant qualsevol conducta o convencio que haguessets feta ab lo dit Sant Pare. Manants ab aquesta mateixa als spectables magnifichs amats e feels consellers los nostres generals loctinents visreys e portant veus de general governador almiralls visalmiralls veguers sotzveguers batlles sotzbatlles justicies consellers consols de mar e tots e qualsevol oficials e subdits consevuilla dins nostres regnes mars e terres constituits e als loctinents dels dits oficials presents e sdevenidors e a quascuna e qualsevol daquells sots incorriment de nostra ira e indignacio e pena de deu mil florins dels bens de quascun contrafahent havedors e als nostres cofrens aplicadors que la present nostra licencia licit e facultat e totes e sengles coses en aquella contengudes juxta sa seria continencia a tenor tinguen fermament e observen tenir e observar façen inviolablament per tots e no contrafacen o contravinguen o algu contrafer o contravenir permeten per alguna raho o causa. En testimoni de la qual manam esser feta la present ab lo nostre segell comu en lo dos (al dorso) segellada. Dada en Çaragoça a cinch dies de maig en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Rey Johan. - Vidit L. de La Cavallaria
generalis thesaurarius. - Vidit P. Torrelles conservator.

Don Johan por la gracia de Deu Rey Darago de Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de Corçega comte de Barchinona duch de Athenes e de Neopatria e encara comte de Rossello e de Cerdanya. Als spectables magnifichs amats e feels consellers nostres tots e sengles lochtinents visreys portants veus de general gobernador maestres justicies almiralls visalmiralls veguers e sotzveguers justicies batlles sotzbatlles consellers jurats mestre portolans consols de mar consellers universitats et tots e qualsevol altres oficials persones singulars e subdits nostres en los nostres regnes terres e mars on se vulla en tota nostra dicio constituhits e als loctinents dels dits oficials presents e sdevenidors e a cascun e qualsevol daquells al qual e als quals les presents pervendran e seran presentades salut e dileccio.
Com lo magnifich e amat capita general de les nostres galeres mossen Bernat de Vilamari de nostre manament e ordinacio haja a preparar metre a punt o fornir certes galeres nostres e de subdits nostres dehim per ço e manamvos axi stretament com podem que on se vulla dins los damunt dits nostres regnes e terres lo dit nostre capita volra metre a punt e fornir les dites galeres permetats e donets loch les puga fornir e metre a punt darmes e fahents li donar per sos diners tot lo que necessari haura al forniment e metre a punt aquelles gordantvos attentament de fer lo contrari en alguna manera per quant nos desijats servir e complaure e pena de deu milia florins evitar. Dada en Çaragoça a cinch dies de maig en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Rey Johan. - Vidit Lu. de la Cavallaria generalis thesaurarius. - Vidit P. Torrelles conservator.

S. R. M. Aragonum et Sicilie.
Senyor molt Excellent.
Per tres letres en diverses lochs fetes he avisada vostra Senyoria de tot ço que occorria en aquestes parts. E per ço la present no sera sino per certificar aquella com per tres o quatre homens quis dihen endressadors alias perturbardors del negoci de les remençes dir sia conduits per alguns senyors de aquells no zelants lo benefici publich ni axi poch la exaltacio de vostra corona se pararia orella en scoltar hun partit quels es mogut per diputats e XXVII ques concordassen ab los dits senyors de aquells havents fetes certes profertes als dits tres o quatre que contractassen lo dessus dit. E aço per star segurs de la oppinio e fama que per alguns ses mesa en la terra dients que vostra Senyoria volria convocar los homes de remença per castigar e fer ço que en aquella plagues e moltes altres coses se dien demants de intencio que vostra Clemencia nos ha notificada per moltes voltes a Jaume Ferrer e a mi les quals per squivar prolixitat sparem stesament narrar a vostre Senyoria quant present li sia. E per ço Senyor com ja essent jo en Gerona e en molts ajusts e consells he tenguts en aquell bisbat e a tots los altres ço es Vich e Barchinona me so sforçat per mes forces en conservar los bons en llur bona oppinio e en retraure los qui la havien contraria de tota error e mal proposit e reduirlos a la justa raho ques pertany he deliberat de no partir daci majorment que los qui son stats elegits per lo bisbat de Gerona no volen que partescha pero vostra Senyoria sens ells qui pens Deus ordonant seran aci dins tres o quatre jorns. Senyor yo he dit en los dits parlaments quant se tenien que pus que los dessus dits diputats e XXVII venien axi deliberats en ferlos dar lo que fins aci los dits homens han demanat per entrar hu ab la llur que ells devien scoltar e ja quina oferta los fora feta e segons ells veurian si respondrian. Empero tota via quesque diguessen parlassen ni praticassen que en tot e per tot sia consultada vostra Senyoria si cas era que vinguessen en algun terme de conclusio e aço per no restar ingrats a la corona reyal per mija de la qual han hagut llur justicia clara e no de partir segons de aquella tant per lo que han ofert e son obligats en los LXIIII Mil florins com en la voluntat e bona naturalesa e innata fidelitat en que tots temps son stats e han perseverat envers llur Rey e Senyor. E ells hanme feta de resposta com nuncha se volen departir de aquella ans volen star e perseverar en lo que totstemps son stats. E de aço Senyor vos fas cert per lo que se me han dit perque Senyor vostre Senyoria no fos informada sinestrament del cas dessus dit he volgut fer la present a
aquella per avis e consolacio vostres. Encara man pregat los qui son vuy en Barchinona per scoltar dit parlament que ells no volen res hoyr que yo no sia present e que ells me hauran salconduyt en poder entrar en dita ciutat anant stant e tornant per que nom fiu en nengu. Si veig los dits afers succehir be e a bona fi del que dessus he dit tant per lo servey de vostra reyal persona quant per lo benifici publich e repos de la terra yo acistire en aquells lla hon no nom detendre gens hun dia ni una hora que ab los qui son stats
elegits per los del bisbat de Gerona e encara si venen los de Vich e Barchinona de anar a vostre Senyoria ab ells o sens ells per fer a aquella relacio a bocha pus stesa car nou gos tot comanar a la ploma. La qual Laltisme conserve en stament de gracia per lonch temps. Scrita en la parroquia Dorta prop Barchinona a XIII de maig. - Senyor. - De vostre Senyoria humil vassall e sotmes qui besant vostres mans en gracia e merce de aquella se recoman. - Jacme Serroli.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per quant hir que fou divendres per hun servidor den Bernat de Marimon qui passava la via de Çaragoça e apres de aquell lo dit jorn per Narinyo (En Arinyo, Ariño) scriva de manament concordablament jo e los de mon consell fom avisats com dijous prop passat per occasio de certes diferencies qui la nit passada eran stades entra la Senyora Reyna e nostres embaxadors dins la vila de Agualada de la dita vila eren partits tant grant mati que lo dit Arinyo exint de mati de la vila de Apiera (Piera) troba aquells qui entraven en aquella. E en apres lo dit Arinyo fent la via daquesta ciutat troba la Senyora Reyna que passava a Muntbuy fent la via dels dits
embaxadors dient lo dit Arinyo ensert com la Senyora Reyna cavalcaria ab deliberacio que sino trobava los dits embaxadors passar fins la via de Sant Cugat e aposentarse aqui les quals noves hagudes e haguda collacio e intelligencia ab los pahers e prohomens daquesta ciutat e tots concordablament som donats en aquest parer de tencar portals veure viandants e los qui passaven hoc e registrar letres de quis vulla fossen generalment compranent tota persona per quant se crehia hoides tals noves que tot lo ques dehia de concordia fins en aquella jornada axi com de present se creu e encara en lo sdevenidor esser no res. E per ço esser ates hun correu vuy dada de la present que podien esser quatre hores apres mig jorn qui venia de Roma fent la via de Arago e de Castella es stat per mi aturat e les sues letres hagudes a ma mia aquelles
he registrades les quim parien sospitoses entre les quals he trobats dos plechs e en aquella forma e manera que per vostres grans reverencies e magnificencies seran vistes e trobades les quals registrades he vistes com dit he he deliberat aquelles trametraus ab lo correu pus prest que he pogut haver per quant me par lo negoci en les dites letres contengut e mencionat o importa. E per que en la una de les dites letres ha mencio de mossen Vilamari segons veure poreu vos tramet dins la present hun translat de la licencia a ell per lo Senyor Rey donada de capitenejar deu galeres segons veure poreu la qual dies ha tenia e per oblit nons havia trames. Mes vos tramet hun translat de una letra que lo Rey fa al visrey mestre de Muntesa e Johan Ferrandis la qual vuy de mati fou pres. Mes una altra letra dreçada a micer Salmonia (ipsa almonia, almunia, sa Almonia, sa Almunia) per En Fornells quim semble es en lo coble den Serroli. E ab tant mossenyors molt reverend e magnifichs la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XXIII de maig any Mil CCCCLXI. - Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona.

En la propia sesión del día 24, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. (se lee Vicb)
Molt honorables e savis senyors. Jatsia la Senyora Reyna hagues deliberat a suplicacio de aquest consistori e de la ciutat de Barchinona aturar en Martorell empero per indisposicio de sa persona ha convengut loch donar la sua Senyoria vage en Caldes de Montbuy qui es tant de aquesta ciutat quant Martorell per que avisantvos de les dites coses vos pregam e encarregam que si algu per part de la dita Senyora anava aqui per qualsevol raho siau be attents en lo que dit sera e molt mes en lo respondre haventvos en totes coses ab aquella virtut unitat e discrecio que fins aci loablament haveu acustumat e de vosaltres se spere. Certificantvos havem bona sperança que los negocis concernents Deu volent pendran bona conclusio. E tingaus la Sancta Trinitat en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als reverends e magnifichs mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend e magnifichs mossenyors. Vostra darrera letra havem vuy reebuda per mossen Viladamany e aquell hoyt a ple dolemnos grantment de la indisposicio de la Serenissima Senyora Reyna e del mal aleujament de aqui (se lee aqni, típico error u, n, y al ser un scan de pdf a veces hay letras que no se leen bien, o, u, h, b, etc). E per ço desijants sempre plaureli en tot lo quens es possible e sublevar la sua Excellent persona de congoixa e desayre havem deliberat la sua Senyoria segons desige se vage aposentar en la vila de Caldes de Montbuy. La qual diste de aquesta ciutat quant Martorell. Asistant adonchs ab la sua Senyoria recomanau nos sempre en gracia e merce de
aquella suplicant humilment prenga ab bon comport la stada alli e prestament vulla entrar en la materia e dar compliment a aquella com per molts respectes sia molt neceesari squivar tota dilacio. E sia lo bon Jhesus vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
De aquesta matexa deliberacio son stats los consellers e consell de XXXII de aquesta ciutat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al molt magnifich mossen Francesch Lobet embaxador del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich. Vostra larga letra hair scrita en Perpenya havem reebuda per la qual largament som avisats axi del metiment dels dos homens en les galeres de mossen Vilamari com de les altres coses. Comendamvos grantment del bon recapte que donat haveu en les coses queus son stades comesas. E per quant lo dit mossen Vilamari ha lexats (dixats, deixats; dejados, ha lexats anar: ha dejados ir) anar los dits dos homens vos ne fem lo present avis. Daqui avant reebuda la present podeu partir per venirvosne aci hon vos haveu necessari. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

25 DE MAYO.

Presentóse el Señor Primogénito a los Diputados, con el objeto de que se solicitara a la Reina la contestación de los capítulos que se le habían enviado, y para que determinaran lo que se había de hacer, en caso de un rompimiento o de una gran dilación; en vista de lo que, se acordó enviar, de nuevo, otra embajada solemne, consultándolo antes, empero, con el Concejo de la ciudad.