Mostrando las entradas para la consulta Trinitat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Trinitat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 13 de enero de 2020

Del dicmenge de Trinitat.

Del dicmenge de Trinitat. 

Molt es temedor con de la Trinitat se tracta cor en res pus perillos en negun loch nos pot errar e ab major trebayl res no es encercat ne tant fructuos atrobat: pero con en trinitat no creada en la qual tota egualdat regna interna caritat esser fermament creem e simplement confessam a la damunt dita ardor de caritat demonstradora: per ço dels vestiments e paraments vermeyls mijancers ab quatre capes es usador e sermo aquest dia en la nostra cappella esser fet declaram e lo reraltar istoriat sera posat: volents que de reliquies e altres ornaments exceptats los reretaules dargent axi con en lo dia de la Invencio de la Creu en aquest dia sie usat.

Festa-cors-nostre-senyor

lunes, 14 de noviembre de 2022

Sententia, Urbano, Francesch Pays de Sotomajor, Guillem Caselles, Barba Jacobo

Sententia donada per lo reverendissimo Senyor don Francesch Pays de Sotomajor e frare Guillem Caselles del orde de preicadors Maestre en sacra theologia inquisidors ut sequitur contra mossen Urbano de natio italica dexeble de un heretge quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit.

Christi nomine invocato.

Vist per nos don Francesch Pays de Sotomaior e frare Guillem Caselles del orde de preicadors en sacra theologia maestre inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vic Gerona e Elna per la Sancta Seu apostolica creats e deputats e Jacme Fiella en cascun dret doctor dega e canonge de Barcelona e vicari general per lo reverendissimo Senyor bisbe de Barcelona lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable mossen Alfonso de Salaya bacheller en drets promotor fiscal e ministre del Sanct Offici de la inquisitio de la una part agent e mossen Urbano de natio italica natural de la diocesis o ciutat de Florença heretge e apostata famossissim de nostra molt Sancta fe catholica e ley evangelica de la part altra stant e perseverant en sa mala perversa e hereticalerror e opinio segons que per merits del dit proces trobam provat per ses propries confessions. Primerament trobam en dit proces com lo dit Urbano instigat per lo inimich del humanal linatge volent seguir los ministres de aquell e sa via lexant la verdadera creença dels catholichs christians publicament una e moltes vegades ha confessat e atorgat hu quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit fingint tenir e servar la vida apostolica faent abstinenties e dejunis reprovats e damnats per Sancta mare Esglesia diu e afferme esser aquell Deu verdaderomnipotent en trinitat profeta Pare Fill e Sperit-Sanct. E trobam provat en dit proces que lo dit Urbano diu e afferme que lo dit Barba Jacobo es egual ab Jesu-Christ e que axi com Jesus-Christ vengue a dar testimoni del pare axi Barba Jacobo que es pare es vengut a dar testimonio del filloloque es Jesu-Christ allegan la auctoritat de Sent Phelip dient axi “Felipe non credis quod ego in patre et pater in me est” E mes dix Amodo videbitis filium hominis venientem in regno suo” E dix que aquella auctoritat que diu “Pater peribebit testimonium de me" que se enten de Barba Jacobo lo qual daria testimoni de Jesu-Christ qui es lo fill e mes dix que axi com los jueus no conegueren Jesu-Christ e mort lo conegueren tambe ara ell coneix a Barba Jacobo e altres nol conegueren allegant la auctoritat seguent. “Venit hora in qua omnis qui interficiet vos arbitrabitur se obsequium prestare Deo hec faciendo vobis quia non noverunt Patrem neque me.” E mes dix “Vidi Hierusalem civitatem de celo." E mes dix "yom enten de Barba Jacobo e no lo pot negar algu." E mes diu e afferme que lo modo que ell dit Urbano te en son viure segons la doctrina de Barba Jacobo es lo stat de perfectio e que altre millor ni mes perfetmodo de viure no pot esser e que tots los qui tal regla tinrane observaran aconseguiran lo stat de innocencia. E mes afferme e diu lo dit Urbano que ell no es tengut de prestar obediencia a persona alguna ni al Summo Pontifice salvo en allo que a si mateix per gracia divina li parra que no sia be fet e non en altra manera. E mes dix e afferme en son proces de la propria boca que ell atorgara lo Summo Pontifice tenir les forces e poder que lo glorios Sanct Pere vicari de nostre redemptor. Jesu-Christ ague quant ell veura que sia tornat al ver stament de perfectio lo qual es lo qui te e observa lo sobredit Barba Jacobo. Encara trobam en dit proces com lo dit Urbano temerariament diu e afferme que lo nostre molt sanct pare apostolich ni altres prelats de la Sancta Esglesia no tenen potestat alguna sino serven e tenen la vida e doctrina apostolica pero que vuy en dia tots son plens de peccats e per ço no tenen potestat alguna. Encara dix que cosa alguna que lo papa faça no val res ni te eficacia sino que sia confirmat per lo sobredit Barba Jacobo pero que creu que si lo papa mane a alguna persona que faça alguna bona obra que si la fara se salva en ella encara que lo Papa sia peccador. Mes avant trobam en dit proces e prova per confessio propria del dit Urbano e diu que quantes coses fa lo Papa no valen res ni tenen alguna eficacia (pone effcacia) e valor sino aquelles que per lo dit Barba Jacobo son confirmades dient encara que les coses que fa lo Papa com es dar indulgencias o altres gracies que als homens paren bones Barba Jacobo les confirma per la sua gratia. E quant al poder que nostre Senyor Deu omnipotent dona al Papa Quodcumque ligaveris super terram erit ligatum et in celis que ell ho creu pero que Barba Jacobo es Deu e no vol que les animas peresquen nis damnen. Per ço com a Deu confirma les coses que lo dit Papa fa. Es veritat que axi com hi hague ministres com foren Anna e Cayfas pera matar Jesu-Christ tanbe hi haura Papa e ministres pera matar aquest Barba Jacobo que es lo verdader allegant aquella auctoritat que diu Mundus gaudebit vos autem contristabimini et tristitia vestra revertetur in gaudium. E mes dix que ara en aquest temps sera molt prop la fi del mon e que lo dit Barba Jacobo sera lo pastor verdader unico per lo que diu aquella auctoritat Erit unum Ovile et unus Pastor e que acabat lo temps de aquesta Esglesia sera la fi del mon. E lo dit Barba Jacobo judicara los vius e los morts axi com es Deu verdader en trinitat Pare Fill e Spirit-Sanct. E que axi ho creu ell e que li tolenlo cap mil vegades e nel maten que may li faran creure lo contrari. E instruintlo en les coses de la fe Sancta catholica lo egregi doctor micer Rodrigo del Mercado del Concell de la general inquisitio e persuadint aquell ab moltes paraules de charitat ques volgues appartar de les errors e oppinions que te e ques tornas a la verdadera creença e doctrina de la Sancta Esglesia romana allegantli moltes singulars auctoritats catholicas lo dit Urbano respos e dixli. Ve vovis legis peritis qui tulistis clavem scientiae ipsi non introistis et eos qui introibant prohibuistis. E mes dix lo dit Urbano que la Esglesia romana que huy es finira e acabara son discus (discurs) e apres redundara en poder de Barba Jacobo e sos dexebles porten. Mes diu e afferme lo dit Urbano que axi com nostre Senyor Deu Jesu-Christ prengue carn humana del ventre virginal de la sacratissima Verge Maria axi com es ver fill de Deu axi en aquest temps es vengut en lo mon lo sobredit Barba Jacobo axi com a persona del Pare e ses incarnat encara que ell mateix sia Deu en trinitat. E mes diu lo dit Urbano que la Trinitat qui es Barba Jacobo açi en la terra es aquella mateixa que es en los cels e que nos pus trinitat en Deu sino lo dit Barba Jacobo. Encara trobam que lo dit Urbano afferma e diu Barba Jacobo esser aquell Angel del qual scriu e fa mentio lo Apocalipsi que vinra per la integra reparatio del humanal linatge e a ligar lo diable Satan en lo Abis. Mes avant diu e afferma lo dit Urbano que axi com Jesu-Christ redemptor nostre digue Anteguam Abraam fieret ego sum que axi es de dir del dit Barba Jacobo que axi fonch sempre en esser com Deu. Encara diu e afferma mes que lo dit Barba Jacobo sab totes coses encara que no haia apres scientia alguna e axi se ha a dir de ell com los juheus digueren de Jesu-Christ Iste litteras scit licet non didicerit. Mes trobam en lo dit proces com lo dit Barba Jacobo decebut per lo spirit maligne volent exposar e declarar aquell test de la Sagrada scriptura lo qual Jesu-Christ Salvador nostre dix Ego sum vitis vera et pater meus agricola est que aquell pater es lo sobredit Barba Jacobo lo qual es vengut en lo mon a dar testimoni del fill en forma de pages dient lo dit Barba Jacobo esser stat primer pages ans ques senyalas en la vida que fa e que es de una vila o poblatio prop lo Cramones en la Italia. E dix encara que lo dit Barba Jacobo es tot lo esser de la Esglesia plenissimament e molt temeraria diu e afferma lo dit Urbano que lo dit Barba Jacobo salva los juheus e moros e tots los infeels qui stan spargits per tot lo mon e aquells diu que batege els remet tots los peccats ab una benedictio de burla que diu en aquesta manera In nomine Patris et matris et filii et Spiritus-Sancti et Sancte Trinitatis filioli et filiolae et compatris et comatris et de lo fratre ab la sorore e de lo cosino e de la cosina. Mes diu lo dit Urbano e ab animo molt determinat diu e afferma que lo dit Barba Jacobo apres de alguns dias preicara per temps de tres anys e mig e que apres morralo dit Barba Jacobo degollat en la ciutat de Roma e en aquella hora tremolara lo cel e la terra e a cap de tres dies lo dit Barba Jacobo resuscitara de mort a vida e que apres de sa resurectio diu que veura (venra : vendrá) lo temps de la segona Esglesia e cessara la Esglesia romana e aquelles horas sera lo stament de perfectio e totes les gents portaran lo habit que ell dit Urbano porta e servaran la regla que ell te e serve pero que en aquelles horas nengu sera tengut de dejunar per que no ho hauran necessari pus seran en lo stament de perfectio. E mes diu e afferma lo dit Urbano hereticalment que en los predits lo dit Barba Jacobo administrara e mudara lo sacrament del altar que vuy en tota la Sancta Esglesia celebra e fara e mudara altre sacrament e manera de sacrifici e mes afferma e diu que essent en lo dit temps e stat de perfectio que desobre ha dit les dones concebran de sols abrassarse ab los homens e pariran sens mes ajustament de home de hon lo dit Urbano fa una conclusio e aquella afferma dient que si Adam no hagues peccat les dones hagueren concebut e parit sens ajustament de home. Mes avant trobam en dit proces com lo dit Urbano diu e afferma que lo manament que Adam trenca lo qual nostre Senyor Deu li havia fet que nol tranca per gola ni per menjar del fruyt segons alguns dien pero quel trenca per haver haguda copula carnal ab Eva sa muller. E mes diu que ell dit Urbano te aquest temps per temps de judici e que de quiscun jorn Barba Jacobo judica a tots los qui viuen en lo mon a quiscu segons les obres que fa o bones o malesdamnatissimament e bestial creu diu e afferma ab animo audacissim lo dit Urbano segons per sa confessio en lo predit proces consta que dins breus dies lo dit Barba Jacobo ha de venir a fer lo judici final com a Deu cum potestate magna et majestate e apres sen pujara en los cels ab sa humanitat que te assumpta. E diu que si les persones ignoran e no conexen al sobredit Barba Jacobo e les sues coses meravelloses per que son terrenals e no entenen les coses spirituals applicant aquell dit de nostre redemptor Jesu-Christ dient Si terrena dixero et non creditis quomodo si celestia dixero credetis? Encara diu e afferma lo dit Urbano que ninguna persona a la qual les coses sobredites seran vengudes a noticia nos poden salvar sens la creença de aquelles pero ques poden salvar entre tant que lo dit Barba Jacobo publique aquelles tals. Mes ha dit e affermat ab gran animo lo dit Urbano que tots los qui perseguexen a ell dit Urbano e a tots aquells qui porten aquell habit de sach son en stat e via de perpetual damnatio e pequen mortalment e que son ministres de Antichrist. E les quals errors e opinio hereticals e en altres que per no causar prolixitat se son omeses de continuar aci ha stat e perseverat lo dit Urbano ab animo deliberat per temps de quattre o cinch mesos detengut en los carcers del Sanct Offici de la inquisitio en lo qual temps amonestat per molts famosos homens de scientia axi en sacra theologia mestres com doctors en decrets e en dret civil axi ecclesiastics com seculars de la present ciutat de Barcelona james lo han pogut fer revocar de aquelles en grandissim perill e damnatio de la anima sua. Es veritat que apres alguns dies importunat per alguns qui en sa companyia segons diu eren ab molta apparentia de contricio lexats los habits del ficte apostolat que vuy porta e vestit de altres communes vestidures se representa en la scrivania del secret dels Sanct Offici de la inquisitio e agenollat en terra danant (se encuentra denant, davant, dauant) nos inquisidors o laltre de nosaltres presents los scrivans del dit secret dix aquestes paraules que ell era molt alegre per que nostre Senyor Deu ab sa divina bondat li havia feta gratia que havia coneguda la veritat e creu be e verdaderament tots los articles de la Sancta fe catholica contenguts en lo Credo in Deum pero que per los grans errors que ell ha tenguts e servats segons desobre es specificat dix que sempre plorarie de cor e cordialment e que tots temps plorara fins a la fi de la vida sua. E mes dix stant agenollat e les mans junctes que no volia demanar misericordia perque no era digne de demanar aquella ni de obtenirla pero que demanava penitentia e que li fos donada perque conexia ell haver granment peccat contra nostre Senyor Deu Jesu-Christ qui per rembre lo humanal linatge mori en creu. E dites les dites paraules fou manat tornar al carcer pensant que staria e perseveraria en sa confessio. E apres passats dotze o quinze dies lo dit Urbano lansades apart les vestidures que ensemps ab la conversio havia preses vestis les robes e habit que de primer stant en los errors predits portava e torna pus esforçadament a creure e affermar ab maior animo los errors que en la present sententia son specificats. E vist tot lo sobredit proces e totes les altres coses que veure e considerar se devian oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins ques stat renunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a maior cautela los assignam als presents dia e loch e ora haguda nostra delliberatio e madur consell ab persones de scientia e molta conscientia tenint nostre senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de nostra pensa del qual tots los justs e drets judicis proceexen trobam que devem pronunciar e sentenciar e declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia diffinitiva pronunciam sententiam e declaram lo dit Urbano prevere esser heretge e apostata de nostra Sancta fe catholica heresiarca dompmatista per la qual causa e raho del temps que commette los dits crims de heretgia e apostasia haver stat e esser de present de excommunicatio maior e anathema illaquat e ligat e que devem declarar segons que ab tenor de la dita nostra diffinitiva sententia declaram tots los bens de aquell del temps que los dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra haver stats e esser de present confiscats. E mes avant ab nostra present sententia e ab dit consell privam e per privat denunciam frayre Urbano de totes dignitats e benificis ecclesiastics e officis publics e de tots e qualsevol honors el liuram el donam a son ordinari perque aquell depose e degrade de tots ordens e graus ecclesiastics en la forma de dret statuida e ordenada.

Et incontinenti lecta et publicata per me Joannem Meya notarium et scribam officii Sanctae inquisitionis in secretis predicta sententia usque in hunc presentem passum et locum eo instanti supradictus frater Urbanus hereticus condemnatus fuit ductus per officiales et ministros Sanctae inquisitionis ad alium pulpitum sive sugestum constructum eo modo in dicta Regia platea Barcinonae in quo personaliter residebat et sedebat pro tribunali reverendus in Christo pater dominus Guillelmus Dei et apostolicae Sedis gratia episcopus Hypponensis indutus constitutus et ornatus vestibus et insigniis pontificalibus cum multis in dignitate positis canonicis presbyteris Sedis Barcinonae associatus dictoque Urbano flexis genibus coram dicto reverendo domino episcopo Hiponensi constituto prefatus reverendus dominus presul presente me supradicto Joanne Meya notario et scriba officii Santae inquisitionis testiumque infrascriptorum processit ad suam in scriptis proferendam depositionis et degradationis sententiam contra dictum

Urbanum presbyterum eamque tulit et illum per me prefatum notarium legi et publicari alta et intelligibili voce mandavit in hunc qui sequitur modum.

En nom del Pare e del fill e del Sanct-Spirit amen. Per quant a nos Guilem Serra (1: Aquest Guillem Serra era frare del orde de Sanct Francesch e volgue esser bisbe de Hyppona) per la gratia de Deu e de la Sancta fe apostolica bisbe de Hyppona consta per la sententia denant nos donada e promulgada per los reverends pares inquisidors de la heretica pravitat contra tu Urbano prevere e consta tu esser caygut en crim de heretgia e apostasia e esser heretge heresiarcha dompmatista e greument haver delinquit contra nostra sancta fe catholica e haver comes crim no solament gran mas encara molt damnable e danyos e en tanta manera greu e enorme que del dit crim per tu perpetrat no sols la divina Maiestat es offesa mes encara tota o la maior part de la congregatio dels feels christians ne es commoguda e scandalizada per la qual tu est fet indigne de tot offici e honra ecclesiastica. Per tant nos dit Guillem Serra bisbe predit per la auctoritat de Deu omnipotent Pare fill e Sanct-Spirit e per la auctoritat a nos comesa per lo molt Illustre e (doble e) Reverendissimo Senyor don Henrique bisbe de Barcelona de la qual en aço usam privam a tu dit Urbano de tot offici e benefici ecclesiastich perpetualment per aquesta nostra sententia en aquests scrits et deposam de dits officis e beneficis ecclesiastichs e axi pronunciam realment e actual e de fet segons la dispositio dels sagrats canones tu dit Urbano deure esser deposat e degradat.

Lata et publicata fuit preinserta sententia per supradictum reverendum dominum episcopum Hypponensem et seu de mandato suae reverendae dominationis lecta per me Joannem Meya notarium et scribam supra nominatum die veneris quinta mensis martii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septimo presente dicto Urbano apostata heresiarcha ac dompmatista condemnato presentibus ad predicta pro testibus vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus natione Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum doctore canonico Sedis Barcinonae officialibus reverendissimi domini Episcopi Barcinonensis magnificis Hieronymo Malet JauneFerrero Paulo Mas et Gaspare Serra doctoribus Guillelmo Cabanyelles Petro Michaele civibus Bernardo Casaldevol in artibus et medicina magistro Michaele Falco locumtenenti algutzirii Sancte inquisitionis Simone Falco mercatore Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele Ferrer cive et Michaele Joanne Artigo notario habitatoribus et civibus Barcinonae et aliis quampluribus in multitudine copiosa.

Qua quidem sententia sicut premititur lata et promulgata incontinenti praefatus reverendus dominus Episcopus Hypponensis presente me dicto Joanne Meya notario et testibus supra scriptis degradavit actualiter dictum Urbanum heresiarcham condemnatum in forma juris ab ordinibus per eum receptis et assumptis incipiendo ab ordinibus presbyteratus usque ad primam clericalem tonsuram inclusive quo sic degradato fuit ab illo ablatus habitus clericalis quem deferebat et indutus habitu et vestibus laycalibus seu suo proprio vestimento saqui sive de sacho per dictum reverendum dominum Episcopum et sic indutus dictis vestibus et desuper veste linea crocei coloris flammis igneis depicta et mitra in capite ipsius apposita fuit reductus in ingestu de quo exierat per ipsos ministros officii Sanctae inquisitionis.

His itaque gestis et peractis incontinenti de mandato dictorum reverendorum dominorum inquisitorum et vicarii generalis ego dictus Joannes Meya notarius et Scriba supra nominatus continuavi et legi partem et conclusionem dictae sententiae que est tenoris sequentis.

E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit Urbano heretge apostata domatista excomunicat privat degradat e despullat de tots officis e beneficis ordens privilegis e honors dessus dits puga ni dega fer sino desemparar e remettre aquell a la justitia e braç secular per tant ab la present sententia remettem e relaxam lo dit Urbano apostata heresiarcha dessus dit al magnifich mossen Guerau Dusay cavaller regent la vegueria de Barcelona de Golada
(+ Igualada, Egualada, Agualada) de Valles de Moya e de Moyanes per lo Rey nostre Senyor. Al qual requerim tant quant de dret devem e podem e no en altra manera que rebe lo dit Urbano per nos desemparat e remes a son for e juhi el pregam se haja be ab ell ab tota clemencia e pietat e moder (antes, 3 veces, modere) la pena en vers (también se encuentra envers y deves) lo dit Urbano e axi ley relaxam citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axi ho pronunciam declaram e sententiam per aquesta nostra diffinitiva sentencia en aquests scrits e per ells.

- Franciscus Pays de Sotomayor.

Lata fuit preinserta sententia per supradictos reverendos dominos inquisitores et Vicarium Generalem et seu de mandato suarum reverendarum paternitatum lecta et publicata alta et intelligibili voce in platea (plaza, plaça, plassa) vulgo dicta del Rey civitatis Barcinonae per me Joannem Meya notarium et in secretis officii Sanctae inquisitionis scribam die veneris quinta mensis martii anno a nativitate Domini millessimo (pone millesi - salta linea - simo) quingentesimo septimo presente et audiente prefato Urbano heretico condemnato degradato praesentibusque ad praedicta pro testibus vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus natione Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum doctore canonico Sedis Barcinonae officialique reverendissimi Episcopi Barcinonensis magnificis Hieronymo Malet Joanne Ferrero Paulo Mas et Gaspare Serra doctoribus Guillelmo Cabanyelles Petro Michaele civibus Bernardo Casaldevol in artibus et medicinae magistro Michaele Falco locumtenente algutzirii Sanctae inquisitionis Simone Falco mercatore Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele Ferrer cive et Michaele Joanne Artigo notario habitatoribus et civibus Barcinonae et aliis quampluribus in multitudine copiosa.

sábado, 6 de noviembre de 2021

IL TESTO PROVENZALE DEL LIBRE DE LA DOCTRINA PUERIL.

IL TESTO PROVENZALE DEL LIBRE DE LA DOCTRINA PUERIL. 


(Obra íntegra no publicada por Vincenzo, sólo un extracto).

Nota di V. de Bartholomaeis, presentata dal Socio E. Monaci

Col titolo di Liber doctrinae puerilis è attribuito a Raimondo Lull un trattato didattico-morale in prosa, ch'egli avrebbe scritto verso il 1275 per istruzione del proprio figliuolo. Dell'opera, che rimane ancora inedita, si hanno due redazioni, l'una catalana e l'altra latina, conservate in mss. della biblioteca di Monaco (se refiere a München de BayernMonaco di Baviera, donde monaco : Mönch : monje) (1: Histoire littéraire de France, XXIX, p. 325 (Littré). ). Sono ora in grado di segnalarne una terza provenzale, esistente nel cod. E, 4 sup. dell'Ambrosiana di Milano

https://ambrosiana.comperio.it/opac/detail/view/ambro:catalog:70144

https://lullus.ub.uni-freiburg.de/files/lullus/DocPortal_derivate_00013814/schriften.html

Milano, Biblioteca Ambrosiana E4 SUP, doctrina pueril, provenzal, occitan


È questo un ms. di piccolo formato (mm. 12 X 16), membranaceo, con legatura antica, di cc. 71. Scritto a doppia colonna, con iniziali alternativamente rosse e azzurre, da una mano transalpina, lo si potrebbe riportare al sec. XIII e forse più in là dell'ultimo quarto; se su questo punto non ci consigliasse la debita circospezione la data stessa assegnata alla composizione lulliana. Il libro vi è contenuto intiero in tutte e cento le rubriche che lo compongono e con la tavola che si trova in testa al volume. 

Secondo l'Histoire littéraire (l. c.), il Lull avrebbe prima composto il trattato in catalano e poscia lo avrebbe tradotto in latino. Ma, poichè non è infrequente il caso che il fecondo poligrafo maiorchino passi come autore di scritti non attribuitigli con piena ragione, o di cui non è che il traduttore, così ora, alla presenza della redazione provenzale, può nascere ben legittimo il sospetto che la redazione primitiva della Doctrina pueril non sia la catalana. E di catalanismi, almeno de'  più perentori, si mostra scevro il testo ambrosiano

Questa questione mi propongo di studiare quando metterò a stampa integralmente la nuova redazione e avrò avuto l'agio di fare i necessari riscontri con le altre. Intanto mi limito a dare l'annuncio e un saggio di quella; la quale, in ogni caso, rappresenta sempre un acquisto per la storia della letteratura provenzale. 

Si tratta di un libro di testo per l'insegnamento che oggi diciamo secondario, e che, quantunque abbia carattere privato, nondimeno di una certa diffusione dovè godere di là e di qua da' Pirenei. La forma è quella di una enciclopedia. Infatti, prendendo le mosse da Dio e dalla creazione, il precettore passa successivamente a fornire insegnamenti sugli articoli della fede cristiana, su' precetti del decalogo, sulle virtù e su' vizi, sulle varie religioni o leggi, sulle sette arti liberali, sul diritto, sulle arti meccaniche, su' principi, su' chierici e su' religiosi, sull' anima e sul corpo, sulla vita e sulla morte, su' costumi, su' quattro elementi, sull'anticristo, sulle sette età del mondo, sugli angeli, sull'inferno e sul paradiso. È insomma un tutto complesso e compiuto, ben racchiuso in quella cifra tonda di cento rubriche. 

E non minore interesse desta forse rispetto alla lingua. Per attenermi a quanto merita di esser messo in rilievo in una prima comunicazione, noterò che nel testo ambrosiano sono in generale rispettate le regole della flessione nominale assai più di quanto dovremmo aspettarci, ove si trattasse effettivamente di una traduzione dal catalano, e non anteriore all'ultimo quarto del sec. XIII. Non mancano tuttavia i soliti nominativi con l' “allungamento” analogico, quali libres, senhers e senhors, paires, salvaires e simili. Ma più raramente ci imbattiamo in 

sgrammaticature come del salvaire, engenra Dieus le paires Dieus Fils, Dieu lo cel e la terra creiet, sabia son fil senher, ecc. Circa l'articolo maschile siamo alle condizioni della Flamenca: nom. le, obl. lo; e, quanto al femm., è notevole il largo uso di li al nom., tale da pareggiare, se non anche da soverchiare, le condizioni della Doucelina, dov' è normale. E interessanti del pari sono gli obliqui pronominali de tu, a tu, nant tu, per tu. 

Rigidamente fermo è poi il riflesso ch di CA; e ch è anche il riflesso normale di CT; chè qualche caso di it (faita, perfeita; freit) è meramente sporadico, nè altera il colorito idiomatico del testo. Ci si riconduce adunque, nell' ordine territoriale, a quella delle sezioni occitaniche nella quale insieme risuonano, per seguire la esemplificazione del Suchier (1), chauza e fach; sezione che comprende, da una parte il Limosino, e dall'altra il dipartimento della Drôme e delle Alte Alpi. Ora, da quale di queste due proverrà più specialmente il nostro testo? La nota più caratteristica di esso consiste nella caduta della dentale che si trovi tra vocali o in fine di voce. 

Così: chaer, chautz, pechaor, chasteaz, donaa, meesma, poer, creaas, e pecha, pessa ('pensato' pensiero), obliga, cree, renee (rinnegò) ecc. E siccome questa non è caratteristica limosina, ma è propria di quelle parlate che si distendono in sezione orizzontale dalle pendici delle Alte Alpi fino al Rodano (2) così non parrà troppo avventurata l'affermazione che ad esse per l'appunto sia appartenuto lo scrittore del ms. ambrosiano. 

(1) Le français et le provençal, p. 74. 

(2) Suchier, l. c. Qualche esempio di questo fenomeno anche nel ms. 

Giraud, studiato dal Meyer, Les dern. troub., p. 23. 

(Vincenzo escribe uol : vol)

COD. AMBR. E, 4 SUP.

Dieus honratz glorios senhers nostre, ab gratia e benedictio vostra comensa aquestz libres que es dels comensamens de doctrina pueril. Aysi comensa le Prologues. 

Dieus vol que nos trebailhem e nos coytem (1: Ms. coytetem, che non mi pare abbia riscontri.) (un lector cualquiera leería "covtetem") en el a servir, car li vida es breus e li mortz s'acosta a nos totz jorz. E per aysso perdemen de temps deu esser azirable. On al comensamen deu hom mostrar a son fil las chausas que son generals el mon, per so que sapcha devallar allas especials. E fassa hom ajostar en vulgar son filh al comensamen de so que apenra, per tal que entenda so que ajostara. En apres coven que ad aquel sia facha costruccios en aquel libre meteis le quals sia translatatz en lati. Car enans en entendra lo lati. 

On com asso sia enaissi,  per amor d'aiso, .j. homs, paures pechaires mesprezatz de las gens, colpables, meschis, non dignes que sos noms sia escritz en aquest libre, fai abreujadament com plus planament por, aquest libre al sieu amable fill, per tal que plus leugieyrament e enans puescha intrar en la sciencia en la qual sapcha conoisser amar e servir son glorios Dieu. El comensamen cove que hom fassa apenre son fill los .xiiij. articles de la sancta fe catholica e los .x. mandamens que nostre senher Dieus done a Moysen el desertz. Covenens chauza es que hom a sso fill mostre a cogita en la gloria de paradis e en las penas efernals e els autres chapitols que se contenon en aquest libre. Car per aytal cogitamens s'acostuma l'enfant a amar et entemer Dieu e cossent a bos nuirimens. 

.j. Dels .xiiij. articles de .j. Dieu. 

Fils, tu sapchas que article son creire et amar veras chausas e meravilhozas de Dieu. Le prumiers articles es creyre .j. Dieu, le quals es comensamens de totz comensament e senhers be fazens de tot cant es. A creire te coven .j. Dieu esser tan solamen, el qual non a nul defallimen,  ans es complimens de totz achabamens. Aquest Dieus es no vizibles als tieus oils corporals e es vizibles als oils de tota arma e es dignes de tota lausor e de totz onrament. En Dieu es boneza amors vertat veritat gloria perfectios drechura largesa misericordia humilitas senhoria paciencia. En Dieu a motas virtus semblans a aquestas. E chascuna d' aquestas virtutz essems son .j. Dieus tan solamen. Hobligatz iestz a creire et amar aquestas chausas. E per aisso iestz creatz e vengutz en aquest mon que .j. Dieu tan solamen creias et azoras e ames e temias; e si aiso no fas, las penas effernals t'apelaran, que lai aves sostennir trebails non feinitz. Amables es Dieus, car es totz bos; grans es Dieus, car tot cant es termena en el; durable es Dieus car non a comensament ni fin; temables es Dieus, car tots poders es en el et totas chausas sap. Fills, ama Dieu per so que el te ame e que te fassa agradable allas gens; la veritat que as  en vezer en auzir en odorar en tochar en parlar, totas las as de Dieu. 

Ama veritat per tal que li divina veritat non te sapcha messongier. Mespreza la gloria d'aquest mon que pauc dura, per so que sias possezidors de la gloria que non a fi. La tieua arma saolla la de la perfectio de Dieu, car nulha autra chauza non li pot donar compliment. Fils, ama justizia, car si non o fas, justizia te justiziara a sufric perdurable. No sias cobes a Dieu de so que t'a donat, car mais te pot donar o tolre que ad autre. Ajas misericordia, si vols que te sia perdonat. Humilia te a Dieu que essausa los humilis et devala los ergollos. Non ajas vergonha de honrar et servir et obezir Dieu, car honratz senhers t'es, et ama paciencia per so que non chaias en l'ira de Dieu. Fills, si crezes en .j. Dieu, acomplir te coven totas las chauzas davant dichas e motas d'autras semblans a aquellas, si vols esser agradables a Dieu. 


.ij. De Trinitat. 


Obligatz iest, amables fills, a creire en la  sancta Trinitat de nostre senhor Dieu, la qual Trinitat es .j. Dieus que es en Trinitat. So es assaber lo Paires e lo Fills e lo sans Esperitz. En creire .j. Dieu es le premiers articles, e creire en Dieu Paire es le segonz, e creire en Dieu lo Fill es le terz, e creire en Dieu sants Sperit es le quartz. Dieus Paires engenret de se meteus Dieu Fill et Dieus sans Esperitz ieys (1 : ieys fu aggiunto nel margine.) de Dieu paire e de Dieu lo fill et le Paires e le Fils et sans Esperitz son a Dieus 

tan solamen. En fundament et eternal et ab tot compliment engenra Dieus le Paires Dieus Fils et ver Dieus sans Esperitz de Dieu Paires e de Dieu Fils. Le Paires es .j. e le fils es autres e le sans Esperitz es autres e totas aquestas tres personas son .j. poders una savisa (saviea, saviesa) una amors. Fils, que dic de la sancta Trinitat de Dieu e de la sieua unitat es aissi con dic, encaras miels que non te puesc dire. E ssi tu en aquest mon per lum de fe crezes, en l'autre segle o entendras per lum de entendement enluminat, per la divinal entelligencia. Sabes per que tu, fils, non podes entedre et siest obligas a creire so que non entens de la santa Trinitat. Car li unitas e li trinitas de Dieu es majers que le tieus entendemens e car ieu non t'o dic en  manieyra que tu o puescha entendre. Non descreas tot so que non potz entendre, car, si o fas, tu vols far major ton entendement a totas chauzas. E sabes per que te parli enaisi sotilmen, per so que tos entendemens s'acoste a essaussar en entendre e tos volers en amar Dieu. Non mespreses, fils, aquest libre per so car grossament es recomtatz, car non es fatz a essalsa entendemen, ans es faitz per so que l'entendemens dels effans pueschan esser eissausatz a entendre aquest mon e Dieu. 


.ijj. De creatio. 


Creayres es fazeires que a fag lo mon de non re. On el comensamen Dieu lo cel e la terra creiet, e fo lo primier jorn del diemenga, el cal creet los angels et en aquel jorn chaegron li demoni de cel, per so car volgron esser senblan al Altisme ; et coferme Dieus los angels enistamen que non poguessan pechar. E lo lus (lo dilluns; el lunes) creet lo cel el cal istau li angel denan Dieu. E lo dimars cree Dieus la mar e la terra e las herbas et los arbres e lur semensas. E lo dimercres cree Dieus lo soleill e la luna e las estelas per enlumenar la mar e la terra. E lo dijous creet Dieus ausels bestias. E lo divenres creet Dieus  home que ac nom Adam, e can fo adurmis trais li una costa don creet fempna, so es Eva. E de Adam sem tug issi. En aquel jorn meteus mes Dieus Adam et Eva en paradis terrenal. E fetz lo senhor de totas las bestias e de totas las plantas e de totz los aucels e de totz so que terra leva ni soste. El seten jorn Dieus repauzet, a demostrar que Dieus avia dona al mon tot so que era covinent a esser crea, e per aisso le setes jorns (1: Ms. ionrs.) fon jorns festivals e jorns de lauzar e honrar e contemplar Dieu, a demostrar que en aquel jorn on lo mons comence, coven fenir le operamens de nostra redempcio. Fils, si vols aver salvacio, a creire te cove que Dieus sia creaires de tot cant es, tornaria a non re, si Dieus non o sostenia, et ses Dieu so que es non seria. Vejas, fils, can graus chauza a Dieus creaas aissi, con lo cel e la mar e la terra. E vejas cantas creaturas a diversas creadas (2). 

(2) Veramente si dovrebbe leggere creades, essendovi un d tagliato. 

Ma sarebbe questo il solo esempio di -es per -as che ricorra in tutto il 

testo; e non è il caso di pensare a un catalanismo. 

E esgarda con las creaturas bellas e profitablas. On si en las creaturas a tan de be, obre los oils de l'arma e veras can grans e can nobles es e bos

le creaires que totas chauzas a creiadas. Tut li rei que son ni tut li home d'aquest mon no poirian creia una flor ni una bestia, ni non poirian creiar nulha creatura, ni poiria vedar al soleil so movement,


ni alla plueja son devallamen. D'aquellas chauzas que son a 

home plus nessessarias a Dieu dona major habundancia, aissi con 

d'aher e d'aiga e de fuec et de sal e de ferre e de pan e de l'autras chauzas semblans a aquestas. Crea Dieus alas (allas) aus aucels per so que poguessant volar et a lur dona pluma, per so que sian lur sabatas et als arbres a creadas fueillas per so que pogussan lors frucs maurrar. Et a las peis a creada la mar per so que pueschan nadar. E a chascuna creatura a creadas Dieus aquellas proprietas que li son mestier. Dieus a crea a home lo chaval per chavaujar (cheval : cavall : caballo per cavalcar, cavalgar, cabalgar) et lana per vestir e lo fuoc per chalfar e lo buou per arar e totas las autras creaturas a creadas Dieus a servir home. Can seras, fils, a la taula  et auras nant tu las viandas que deves manjar, remembra cantas creaturas i veiras, las cals Dieus a creadas. E entent que las chauzas que tu manjas t'a fachas Dieus adveire de divers luocs. Dieus a creat los oils, per so que ab els lo vejas en las creaturas qui ll representon als oils de tota pessa (1: Parole sottolineate nel ms.) E Dieus a creada ta memoria per so que ab ella lo remembres. E Dieus a creat ton cors per so que sia chambra, on lo tenhas e l'ames. 

E Dieus a creadas tas mas per so que fassas bonas obras. E a creat tos pes per so que per las soas charreiras (carrarias : carreres : carrers : calles) anes, e a creada ta bocha, per so que l lauzes e lo benezig... (2: Macchia nel ms.). Non poiria, fils, dire tantas creaturas a Dieus creadas ni non sabria dir la senhoria que t'a dona asobre elas, ni tu non poirias entendre lo gran deute en que tu siest esdevengutz per los grans beneficis que as receupus de ton creador. Remembre te con Dieus pogra far peira fust o bestia si s volgues. E enten con te pogra far contrag o juzieu o sarrazi o demoni o alcuna autra chauza a la qual fora meilhor chauza non esser que esser. A cossiderar e a pessar te cove, amable fils, totas las chauzas davan dichas, per tal que en la presencia d'aquest mon fassas obras per las quals sias agradables als sans de gloria et a ton Dieu. 


.iiii. De Recreatio. 


 Recreacios es recobrar so que avia perdut nostres senhers Dieus en son ploble, et recreacios es tolre al demoni son poer lo qual avia sobre nos autres. En pechat et en error chaec, fils, totz l'umas linhatges per nostre premier payre Adam e per nostra mayre Eva, que foron desobedien a Dieu nostre senhor de gloria. E per aisso convenc que l pechatz fos vengutz e sobratz per aquel que es plus contraris a pechat que nulha autra chauza. Cum Dieus, beenetz sia, el ac crea Adam et Eva et los ac mes en paradis terrenal, el fes mandament a Adam que de totz los autres fruc manges en fora .j., car, si d'aquel manjava, 

segurs fora de mort. E lo demonis en forma de serpent venc a nostra mayre Eva e cosselhet li que il fezes tant que Adams manges del fruc que Dieus li avia devea. E car Adams manget del fruc e fo desobediens a nostre senhor Dieus, per aisso chazec aquestz mortz e aquestz trebails que tu vezes en nos autres, e fo facha discordia entre Dieu e l'uma linhage. Si Adams non peches ni passes lo mandament de Dieu, homs non morigra ni agra fam ni set ni chalor ni freit ni malautia ni 

trebailh. Mas per l'original pecha sapchas que tug chaeguem en  l'ira de Dieu et Adams et Eva foron gitat de paradis en aquel jorn el qual i foron mes. Tut aquil que moria anavan en fuec efernal, en tro que plac al sobeira Paire que sos fils prezes char en nostra dona santa Maria per gracia del sant Esperit. E adonc le fils de Dieu per sa gran pietat venc en una donzella verges que era apellada nostra dona sancta Maria, li quals fo del linatge de David. En aquella donzella le fils de Dieu fo 

encharnas e nasquet istant en la verges ses corompement ni perdet sa vergenetat. D'aquella donzella nasque Dieus et homs essems so es nostre senhors Ihesu Cristz, el qual son doas naturas, so es a saber natura divina e natura huma tan solamen. Aquestz Ihesu Cristz venc el mon per recrear lo mon e per eissaussar l'uman linhatge que era chautz, le quals fo exalsatz ab vertu d'ajostamen fag de natura divina e human e ab lo trebalh e la passio que sostenc per amor de nos autres. Fils, a creire te cove en aquest senhor Ihesu Cristz de que ieu parle, car si non o fazias, no serias recreatz ni seria levada de tu li colpa li quals te fon  donaa per lo premier paire en la qual son li juzieu e li sarazi e li autre non fìzel, per so car non creion en l'avenemen et en la passion de nostre senhor Ihesu Crist. Si tan mala chauza es, fils, pechatz et esser desobediens a Dieu, que per .j. pecha tan solament fom tug en l'ira de Dieu, e per aquel pecha adelir le fils de Dieu en volc esser encharnas en humanita que pris e li covenc asostenir angyssos trebals e greu mort, gardate, fils, de pecha, car per pecha et homs desobediens al Altisme e Dieus es enemics d'ome. 

Cant homs fay pechat e per la desobediencia e per lo pecha, van li pechaor en fuec perdurable sostenir greus trebails et perdon l'eternal gloria de nostre senhor Dieu. 


.v. De gloria. 


Gloria es, fils, continua et frequens benanansa ses null cessamen, en lauzar alquel que dona la gloria, la qual gloria es donada per nostre senhor Dieu que gloriament en sa gloria dona gloria als sans de gloria. Donc, si tu, fils, vols aver gloria, a creire te cove que Dieus sia glorificayres dels benauratz de paradis e que aquil sian glo  rifìat (glorifiat; glorificat; glorificado) en la siua gloria e que Dieus los glorifica ab sa gloria meteussa. Enaissi con le fuec que ab si meteus eschalfa, enaissi le sans reis de gloria ab si meteus dona gloria als angels et als sans que son en gloria. Si Dieus en aquest mon dona a ton cors benanansa d'aquesta chauza corrumpablas temporals que non son gloria, quant mais, fils, le reis de gloria qui es gloria po donar a sos amics em paradis gloria. Sapchas, fils, que li gloria de paradis et amar et servir Dieu et donar lauzor de Dieu. E chascus dels sans de paradis es glorificatz en la gloria de salut. Non crezas, fils, que en gloria homs mange ni beva ni jassa ab femna. Car totas aquestas chauzas se covenon ab aquest mon que es sucze et corrumpable et 

ples de defaillimens. Vezes tu, fils, lo cors mort de l'home just, le quals poiris en la terra quant hom lo soterra? aquel cors ressucitara al jorn del juzizi et sere plus resplandens que l soleils, et nulh temps no morra et aura mais de gloria que non es tota li gloria que es els homes d'ast mon. Si tu mesprezas la gloria d'aquest mon per so que ajas la gloria de l'autre, tu auras gloria que durara aitan can li gloria de Dieu. 

E doncs remembra et enten con  per menesprezar paucha gloria que dura pauc potz gazanhar gloria que dura aitan con li gloria de l'Altisme. A fils! et con en gran maledictio son aquil que por (1: Così il ms.) una paucha benanansa temporal perdun la selestial gloria, que non a fin et una entermens perdurables esser sosmes a enfenitz trebals! Si tu, fils, intras en gloria, onque sias aura gloria et atrobaras gloria e sabes perque per so car en totz los luecs de gloria es le glorificaires el senhers de gloria. Aquil que son en gloria aitant aman con entendon et aitant entendon con aman et tot so an que aman et entendon. On si tu, fils, en aquest mon non potz aver totz los delietz que entens, garda te que non perdas a ton voler la gloria que le tieus entendemens pot entendre. Si tu, fils, non donas la toa man per .j. denier ni lo tieu chap per .ij., garda te que non dones la selestial gloria per la gloria d'aquest mon. E si tu per la gloria d'aquest mon mespresas la gloria de l'autre segle, met lo tieu det el fuec et assaja si poiras sostenir lo fuec effernal perpetualmen, lo qual sosteno li dampnat. Car aquel fuec te covenra a sostenir si mesprezas la gloria de nostre senhor Dieu Jhesu Cristz. 


.vj. De Conceptio. 


 A creire te cove, fils, en la conceptio de nostre senhor Dieu Ihesu Crist, li quals es ajostamens que l fils de Dieu fes a si la natura humana que fo ajostada ab natura divina per la gratia del sant Sperit el ventre de nostra dona santa Maria verge gloriosa. El comensamen, can plac a nostre senhor Dieu que s volc humiliar a recreiar lo sieu poble, trames l'angel Gabriel a nostra dona santa Maria. Aquel angels glorios aportet salut a nostra dona santa Maria, maire de nostre senhor. E dis li: “Ave Maria gratia plena dominus tecum benedicta tu in mulieribus et benedictus fructus ventris tui; Spiritus Sanctus superveniet in te et virtus Altissimi obumbrabit tibi”. Aquestas salutz, fils, digas soven alla Vergen gloriosa. Car le majers plazers e le majers honramens que hom li pot far es que om la salude per aquellas salutz meesmas que sans Gabriels li aportet de nostre senhor Dieu. Demantenent que li Verges Maria  cossentic allas paraulas que sans Gabriels li dis de part nostre Senhor, conceup ver Dieu e ver home e fo aombrada del sant Esperit. En aquela conceptio fo li obra de totas las .iii. personas divinas, mas li persona del fil s'encarnet tan solamen 

a demostrar la diversita que es enfra lo Paire e lo Fil e lo sant Sperit. Le fils de Dieu es aquel que es una persona ab la humanitat que fo preza de la preciosa charn e del sanctifia sanc de nostra dona sancta Maria. Essems fo, fils, ajostada l'arma e lo cors de Jhesu Crist ab la natura divina. E li soa arma e l sieu cors essems foron el ventre de nostra dona. En aquel temps meteis que foron, ac le cors de Jhesu Crist totz sos membres e tota sa forma. En aquella saviza et a quella vertu et en aquel poer en que fo Jhesu Crist can fo cregutz, (crescut, creixcut : crecido) et ac perfieita etat, en aquella meteissa saviza et ab aquel poder e vertut fo encontene[n]t (incontinenti; encontinent : inmediatamente, enseguida) que fo ajosta ab lo fil de Dieu. Non te meravilles, fils, d'aquestas paraulas que ieu trameti a tu escrichas de la conceptio del fil de Dieu, car obra fo meravilhoza  la qual fo faita 

sobre natura per lo poer divinal que po far totas chauzas. Obligas ist, fils, a creire aquestas chauzas que ieu dic de la conceptio del fil de Dieu. E obligas iest a chastiar ton entendement per so que sias exalsatz per lum de fe; car enaissi con tug em naturalmen obligat a morir, enaissi per la nostra fragilita e per la sobeirana obra de l Altisme, sem tug obliga a creire so que non podem entendre de l'avenemen del fil de Dieu. L'avenemens de Jhesu Crist fo denuncias enans que fos per los sans paires als quals fo revelat per la divinal aspiracio. Obre, fils, los olis (oils : uèlhs : güellos o güeyos : ulls : oios : ojos) de ta pessa (pensa : pensamiento) e vejas lo gran honramen que le fils de Dieu a fag a tot l'uman linatge en so que volc penre la nostra natura e volc esser una persona meesma ab aquella. Remembra la boneza la grandeza la eternitat lo poder la saviza la amor et las  autras vertutz que son en nostre senhor Dieu, et vejas tan meravilhosamen et manifesta son manifestas en la conceptio, et en 

la encarnacio del fill de Dieu. Con le fils celestials  aja tu tant honrat en so que a prisa natura humana semblant alla toa, amable fils, ieu do cosseil a tu e prec e mandi aita charamen can puesc, que tu totas las toas forsas metas en conoisser amar et honrar lauzar servir nostre senhor Jhesu Crist, per tal que tas parulas e ta vida e tas obras al Dieu de gloria sia agradablas. Si tu vols esser honratz, honra lo fill de Dieu que tant t'a honrat. E si vols esser amatz, ama Jhesu Crist que tan t'a 

amat. E si as trebail ni tristor, conforta te en aquel que per tu humanitat a ajostada ab deitat. 



.vij. De nativitat. 


El nove mes que l fils de Dieu fo encarnatz volc naisser de nostra dona santa Maria. De la qual nasquet Dieus et homs ses dolor et ses corrupcio de nostra dona santa Maria. Sapias, fils, que nostra dona sancta Maria era paura femna d'aquestas richezas temporals. Mas richa era de virtutz et nada fo d'onrat linhatge. E per aisso can plac al fill de Dieu que nasques, nasquet en paure luoc, so es assaber en la crupia (pesebre) on manjavan las bestias. Si li fil dels reis e del baros naisson en palais et en chambras et en draps d'our (aur : or : aurum : oro) e de ceda (seda), et le salvaires del mon nasquet en estable et la pailla (palla; paja) que las bestias manjavan. A fils! tan breu foron li drap on le fils de Dieu fo envolopatz e tan paucs foron aquill e per tan pauchas personas fo servitz et aministratz. E inpero tut li home que naission son nat en colpa et en pechat, e le fils de Dieu nasquet per delir e per destrure pechat e colpas. Can veiras, fils, alcuna bella femna puramen vestida e sos esgardamens te signifiara honestat et aquil portara son bel fil entre sos bras vestit pauramen, adonc cogita en la natiutat del fil de Dieu que els bras de nostra dona sancta Maria era pauramen vestitz. Enaissi con li autre efan pauc se laissava aministrar. Le fils de Dieu e a nostra dona e pauc et pauc (1: Così il ms.) creissi sos cors. Ja siaisso que sos sens et sa vertutz fos majers que totz l'autres poders e tota l'autra vertutz que es en las creaturas. Azesma, fils, tan dous esgardamens era aquel que era entre Jhesu Crist e nostra dona que il sabia son fil senher de tot lo mon. E Jhesu Crist que sabia sa maire la meilhor e la plus nobla que anc fos e li plus bella ni jamais sia. Emable fils, tu iest natz e vengutz en aquest mon per honrar et servir aquest fil de Dieu de que ieu parle, per lo qual t'amoneste que tu l'ames e lo dezires a vezer. On si tu non l'amas ni lo servises, faras contra so per que iest vengutz en aquest mon et seras sers e chaitieus de perdurables trebails als quals seras justiziatz per la drechura sentencia de nostre senhor Dieu. 


.viij. De la passion. 


Amb amor et am plor te deuria esser recomtada, amable fill, li sancta passios de nostre senhor Dieu Jhesu Crist. Car aquill passios fo li majers sustentacios de mort e dolor que anc fos ni pueicha esser. 

En aquel temps que nostre senhers Dieus Jhesu Crist ac etat de .xxx. ans e predicava lo poble de Israhel et fazia mot de miracles, se s devenc que li juzieu tracterunt sa mort. E Judas Scariotz que era .j. dels .xij. apostols vendet als juzieus per .xxx. deniers lo fil de Dieu nostre senhor Dieu Jhesu Crist. E le fil de Dieu, que es senhers de tot cant es, sufric que el fos vendutz et liuratz a mort et a passio per so 

que desliures lo sieu poble del poder del diable. Can s'apropchava li passios de Jhesu Crist, estava en oracio aquella nueg (nuei o nuey; nuit; nit; noche) e denunciava la soa passio als apostols et ad aquels que ab el eran. E priava los que istesan en oracio e que dissessan aquestas paraulas: Pater noster qui es in celis... En aquella nueg e 

nostre senhors Jhesu Crist orava en quant era homs e fazia reverentia alla sancta deitat a demostrar que l era homs; venc Judas ab granre de juzieus armatz, prezeron et lo lieron nostre senhor Dieu Jhesu Crist e meneron l en per tal que fos crucifiatz e mortz. Vejas, fils, can grans fo li humilitatz de nostre senhor Jhesu Crist, car el que era et es senhors de tot lo mon se laisset liar als juzieus. Vejas et entendas tan coralmen ama la salvacio del sieu poble, le quals se avia a salvar per la cieua mort. Li apostol e aquil que eran ab el tut lo desampareron e tut fugiron. Mas empero sans Peires lo seguia, empero tres ves lo renee aquella nueg e dis que non lo conoicia... 


.xvij. Non faras homicidi.

Homicida es destrure et aucir los homes los quals Dieus vol que vivant. E per so que tos volers non sia, fils, contra lo voler de Dieu, te fai Dieus mandament que tu non fasas homicidi. Si Dieus non vol que tu aucizas, donc Dieus non vol que tu auciza tu mezeis. Rergada (regarda) e vejas que las bestias ni aucel que son ses razo que ill meteus non s'aucizon; cant mens es covinens chauza que tu, fils, ques es razo, non aucizas te mezeis. Amables fils, .j. homs pot aucire autre home, mas hom non pot tornar viu l'ome mort. Donc, si tu aucizes home et Dieus te demanda so que tout li as, que faras? Motas ves se s deve, fils, que en aucire home, auci hom l'arma de quel en fuec perdurable. En cant l'oms es ochaizos de la ira e de la mala volontat, en la qual mor, l'oms que hom auci per la qual ira et mala volonta, Dieus auci l'arma d'aquel en fuec effernal. Amables fils, si Dieus te manda que tu non aucizas lo cors, quant mais te manda que tu non aucias la toa arma en pechat. Com sia chauza que l'arma sia miellers que l cors. Gonella e mantel envellezisson, mas homicida non envellezis en la temor d'aquel que auci ni en la ira dels parens d'aquels que hom auci. Amable fils, no sias murtries (1) ni no vuellas aucire null home, car mot hom cujan aucire autre qui l moron. E Dieus auci motz homes per so que non aucian autres. Amable fils, so que Dieus fai e ten ajuda, e so per que Dieus pres charn et mori non vueillas tu destrure ni aucire. Car si o fag, en mespresament as Dieu e fas (sas : las seuas : sus : les seues : les seves) obras. Homs tantost can nais comensa a morir. Car chascun jorn se acosta ad el li mortz. E per aisso, fils, non chal que tu aucias home e laissa alla mort aucire home et perdona la mort per amor de Dieu.


.xviij. Non faras fornicatio. 

Fils, fornicatios (2) ex luxuria que es suxetatz de cors e de pessa, per la qual suxetat es elengnada castetatz et vergenetatz. Amable fils, sabes per que Dieus manda que non fassas fornicacio? per so que ab obediencia et ab netesa de cors et de pessa combatas ton cors tot jorn contra lo delieg de la charn que es engenrada de tan suza (3) 

(1) Era scritto muntries; l'r è soprascritto all'n dalla stessa mano. 

(2) Ms. fornicatos. (la o parece que lleve una rayita nasal encima) 

(3) Ms. fuza. (sutza; sucia) 

materia que orribla chausa es a esser nominada. Aesma, fils, la neteza que es en la flor et en l'arma vertuoza, e cossira en la gran suczetat que es en l'obra de luxuria, la qual ieu non azi nomnar ni escriure, per so que las plus laidas paraulas que sian no nomne ni escriva. Dieus a mandat, fils, que non fassas fornicacio, car fornicatios destrui lo cors Dieus a creat, destrui las richezas que Dieus comandadas a home, e destrui 

l' entendement de l'arma, que es le mirals el qual mostra Dieus sas vertutz e sas obras. Luxuria gieta del coratge lealeza veritat e Dieu et l'angel que Dieus a donat az home per garda, e met en aquel coratge falsetat e messongas ello demoni. Per luxuria venon las femnas en ira de Dieu e de lors amics e de lur maritz et de lor parens, e per luxuria fan esser mesprezatz lurs effans entre las gen. Amable fils, luxuria fai los gens guarregar (guerrear) et los homes aucire et nafrar et las femnas e las viellas (les viles, las vilas; villas) e los chastels destrure e cremar. Non poyria dir ni sabria, fils, los mals que venon per luxuria; et per so car luxuria fay tan de mal et es uchaizos (ch : k : ocasió : ocasión) a tans de fallimens, per aisso a mandat nostre senhers Dieus ad ome que sia enemics de luxuria et amaires de chasteaz, per la qual casteta (ambas palabras: castidad) sia apellatz alla gloria de Dieu. 

(Acaba el fragmento en la página 486 del pdf)

https://archive.org/details/rendicontidella08filogoog

https://www.sciencia.cat/db/bases.htm?bib=4213

http://www.ub.edu/llulldb/complet.asp?3431

Marinoni, Maria Carla (ed.), La versione occitanica della Doctrina pueril di Ramon Llull, edizione critica a cura di —, Milà, Edizioni Universitarie di Lettere, Economie e Diritto (LED) (Studi e Ricerche), 1997, 332 pp.

Una delle caratteristiche singolari della vasta produzione di Ramon Llull è data dall'esistenza di molti testimoni plurilingui delle opere dello scrittore maiorchino, in latino o in idiomi romanzi, come il francese, l'italiano, lo spagnolo, oltre naturalmente il catalano. Fino a oggi le versioni in lingua d'oc di opere lulliane, quali la Doctrina pueril e il Blaquerna, avevano ricevuto solo l'attenzione di alcuni linguisti e di studiosi dei rapporti culturali tra Occitania Catalogna. Si offre qui l'edizione critica della versione occitanica della Doctrina pueril, un testo che si propone quale opera catechistica e di insegnamento elementare dedicata ai giovani e che potrebbe, per certi aspetti, essere ricondotta al modello dell'ensenhamen. Tale versione è testimoniata da quattro manoscritti, uno completo e i restanti frammentari, che datano dalla fine del XIII al XV secolo. Lo studio introduttivo dell'edizione è dedicato in particolare a chiarire i rapporti esistenti tra la redazione catalana e quella occitanica, che si rivela essere dipendente dalla prima, e a individuare le caratteristiche della lingua dei quattro manoscritti, nell'intento di stabilirne l'appartenenza a differenti aree dialettali all'interno del variegato quadro della lingua d'oc.

sábado, 25 de septiembre de 2021

LOS CIEN NOMBRES DE DIOS. ELS CENT NOMS DE DEU. I-XIX, 1-19

LOS
CIEN NOMBRES DE DIOS.


La extensa obra que bajo este título
escribió Raimundo Lulio en Roma por el año de 1285, se compone de
cien salmos hechos quizás para el canto plano, puesto que si bien
sus versos no carecen de rima dejan de guardar orden en la medida o
en el número de sus sílabas. El prólogo en prosa que el autor
colocó al frente del poema nos explica el objeto con que Lulio lo
compusiera, dispensándonos por consiguiente de entrar en ulteriores
observaciones.



Algunos
han querido deducir del contexto del citado prólogo que Lulio no
poseía el latín, puesto que dirige su voz al Santo Padre de la
Iglesia y a los cardenales para que dispongan una versión latina del
poema. Mas sobre no probar esto la suposición, consta por otra parte
de datos positivos, que Raimundo no sólo sabía escribir en aquel
idioma, sino que en él explicaba su Arte general en la Universidad
de París y en muchas de las escuelas en que le enseñó; y aún
manifiesta que le fue necesario introducir en el poema algunas voces
latinas para explicar más propiamente los conceptos; por
consiguiente, aquel dicho en que se apoyan los antagonistas de Lulio,
que se empeñan deprimir su saber, no justifica otra cosa, sino que
deseaba que el poema se pusiese en un latín castizo, bello y
elegante; cosa a decir verdad no muy asequible en aquel tiempo en que
tanto se había barbarizado el idioma de Horacio.



Lo
que hace a veces pesada la lectura de esta obra es la circunstancia
de estar trazada en muchas de sus partes, según el método de su
Arte demostrativo: de modo que llega a menudo a una sutileza casi
incomprensible, más regular en los tratados escolásticos que en la
poesía. Sin embargo el carácter que domina por lo general en la
composición es el sentencioso, y de ella pudieran entresacarse un
sin número de máximas de la moral más exquisita. - "Poner en
obra, dice, un amor virtuoso, y una inteligencia sin vanidad, vale
más que edificar altas torres o soberbios castillos. - Poco sabe la
naturaleza del amor quien ama a Dios para salvarse o para evitar los
eternales castigos. - El hombre a quien el pecado esclaviza no tiene
franca la voluntad, porque la justicia se la aprisiona. - Santo es
Dios en sí mismo, y de él no puede venir mal, antes santifica a
quien le sigue. - Quien vilmente vive, muere cada día. - La virtud
tiene más valor que cualquier tesoro, porque ella es la mejor
defensa del hombre contra su enemigo. - La verdad hace al hombre rico
de bondad y de espíritu, al paso que la mentira le hace mendigo. -
La verdad se encuentra en el dadivoso y no en el avaro, porque la
verdad es amiga de dar. - La justicia hace humilde a la criatura y
inspira piedad, misericordia y amor; y el que a sí mismo se juzga,
está próximo a ser perdonado y tiene los pies en el camino de la
salvación. - El que se defiende con lealtad, rectitud y verdad, se
defiende mejor que el que va armado.
- Más vale defenderse con
la virtud que con escudo y lanza, porque con ella mejor se levanta el
hombre cuando caído. - Quien tuviere el entendimiento enfermo, ponga
en alto sus pensamientos y lo sanará; quien tuviere enfermo el amor,
diríjalo a Dios con todo su entendimiento y su memoria. - No es
esforzado ni valiente quien no cumple con sus deberes, pues el mal
obrar hace cobardes. - La caridad está vestida de suavidad. - Mejor
sirve el hombre a Dios con pensamientos leales y humildes que con
lanza y riquezas: y vale más la buena intención que todo el oro y
la fortuna que tuvieron Salomón y Alejandro."



Cuando
no brotan del talento fecundo de Raimundo las ideas sentenciosas, o
no divaga en deducciones teológicas según su sistema, toma a veces
la obra un carácter individual al par que elegíaco. - "Con
grande tristeza estoy, exclama, cuando veo que la trinidad del Dios
omnipotente es ignorada y no amada de todos. Tú eres, o Dios, mi
padre, porque de la nada me criaste; mas yo no soy hijo tuyo porque
estoy en pecado. - Ah Espíritu Santo, que por el amor fuiste
concebido! tuyo es el mundo, que casi perdido está porque poco te
ama y te conoce. Por ti se unen grandeza y bondad por naturaleza de
amante, amable y amado, une pues en nosotros piedad y misericordia. -
Dios mío! tú que oyes las súplicas de cada uno de los mortales
para el bien especial, ¿por qué no me oyes a mí que te ruego para
el bien general, que vale más que todo? Pídote que infundas a los
hombres saber y voluntad para que te sirvan, y no sé si querrás
escucharme; y con suspiros y lágrimas te imploro la gracia de que me
des predicadores celosos que publiquen tus excelencias. - Dios me ha
dado gran fuerza de voluntad para hacer bien, mas por castigo de mis
culpas no me ha dado gran poder para ejecutarlo. - Largo tiempo ha
que soy procurador de Cristo para que se le ensalce y se le honre por
toda la faz de la tierra; mas por desgracia no encuentro quien me
ayude." -



Como
ejemplo de inspiración melancólica es notable, entre otros, el
salmo XLIV, que no podemos menos de traducir en su mayor parte. -
"Dios, dice, da consuelo al hombre culpable, cuando le
representa en su memoria la penosa pasión que quiso sufrir por el
amor que nos tiene; mas, ay! yo no puedo consolarme cuando veo el
menosprecio en que al Criador se tiene por los hombres en el mundo.
¿Y quién no ha de dar rienda suelta a sus lágrimas al ver cuán
poco es el amor que le dispensan aquellos que tanto le deben? Día y
noche estoy sumido en la más profunda aflicción si considero las
ofensas que recibe, y los eternos castigos que aguardan a los que así
le ultrajan con sus pecados. Quien se consuela cuando ve a su Señor
vituperado por sus mismos servidores, no sabe ni conoce la fuerza del
amor. Dios consuela al hombre con los dones de amor y de esperanza,
con el perdón y dádivas de inestimable precio. La paciencia y la
piedad, la justicia y la lealtad consuelan al que se ve sumido en las
amarguras del vilipendio. Y a quien tiene abierto a Dios su corazón,
poco le importa la pérdida de todos los bienes mundanales, porque
Dios satisface completamente todas las necesidades; ni cabe ya el
consuelo en quien está sumido en el lodazal del pecado, porque el
culpable desespera siempre de la divina misericordia." -



Seríamos
difusos en las citas si hubiésemos de detenernos en los pasajes
dignos de mentarse por el mérito de los conceptos, así como lo
fuéramos también si debiésemos tildar todos aquellos de pesada y
fastidiosa lectura. Mas de todos modos tenemos por resultado que el
poema de los Cien nombres de Dios, a pesar de que contiene no pocas
bellezas, es seguramente la obra poética de Lulio que menos gloria
reporta a su autor, si bien es la que con más frecuencia ha corrido
en manos de los aficionados al estudio de las obras del célebre
mártir. Varias son las copias que andan manuscritas de este poema,
debidas a la avidez sin duda con que han procurado proporcionárselo
los adeptos de Lulio; lo cual no ha dejado de contribuir a que fuese
más generalmente conocido, aun en perjuicio de las otras poesías de
un mérito mayor, muchas de las cuales no sabemos que existan más
que en los códices que tenemos la fortuna de poseer. Y visto esto,
ya no es extraño que algunos escritores al tratar de hacer mención
de Lulio, considerado como poeta, le designen con el nombre de el
autor de los Cien nombres de Dios, como si no tuviera títulos
mejores y más valederos para alcanzar la fama poética de que
generalmente se ha querido prescindir al tratar de tan gran maestro.



No
concluiremos empero sin hacer observar al lector las palabras que
Raimundo Lulio estampa en el prólogo del poema, repetidas en
muchísimas obras de su pluma, y que se refieren al Padre Santo y a
la Iglesia, a cuya corrección somete completamente el escrito por si
acaso contiene algunos errores. Esta humilde sumisión en un poema de
moralidad sin tacha, fruto de la más cristiana y ardorosa fé y del
más acendrado catolicismo, demuestra la injusticia y la sinrazón
con que se han ensañado contra Lulio sus contrarios, al contar en el
catálogo de los heresiarcas al más celoso apóstol de la doctrina
de Cristo, y al más entusiasta por la dilatación de la fé
católica.





ELS
CENT NOMS DE DEU. (Se encuentra más veces los como artículo
plural )



Deus,
ab ta virtud comença RAMON aquest libre qui es del Cent noms
teus.



Com
los sarrayns entenen provar lur lley esser donada per Deus,
per ço car l' Alcorá es tan bell dictat que no 'l poria fer null
hom semblant d' éll, segons que ells dien; eu, Ramon indigne,
me vull esforçar ab ajuda de Deus, de fer aquest libre, en qui ha
meyllor materia que en l'Alcorá e a significar que en axí com eu
fas libre de meyllor materia que en l'Alcorá, pòt esser altre home
que aquest pos en axí bell dictat com l' Alcorá. E aço fas que hom
puscha arguir los sarrayns que l'Alcorá no es dat de Deus: jat sia
aço que sia bell dictat. Empero deim que aquest libre e tot bé es
donat de Deus, segons que dir se cové. Perque eu, Ramon, supplich al
sant Pare Apostolich e als senyors Cardenals qu' el fassen pausar en
lati, car eu no li sabria pausar, per ço car ignor
grammática. E si eu en alguna cosa erre en aquest libre contra la
fe, sotmet lo dit libre a correcció de la santa Esgleya romana.



Los
sarrayns dien que en l'Alcorá son noranta nou Noms de Deus, e qui
sabria lo centé sabria totes coses, perque eu fas aquest libre de
CENT NOMS DE DEUS, los quals scé. E per tot ço no's
segueix que sapia totes coses, e aço fas a rependre lur falsa
opinió.
En aquest dictat pos mols noms que son pus
propris a Deus, que alguns qu'els sarrayns a Deus apropien. La manera
que propós tenir en aquest libre es que parla naturalment dels noms
de Deus qui simplament a éll se pertanyen; e que de aquells noms qui
a Deus se pertanyen parle segons esguardament de creatura e segons ço
que als noms de Deus se pertanyen. En cascun dels Noms de Deus posam
X versos, los quals hom pòt cantar segons que els psalms se canten
en la Esgleya. E aço fem per ço car los sarrayns canten l'Alcorá
en lur mesquita. Aquest libre es bon a contemplar e a conexer Deus e
a provar la fe christiana, segons que en éll appar. E es libre de
gran consolació e plaer, e es bon a preycar. En aquest libre coven
usar de alguns vocables que son en latí, sens los quals no' l
poriam tan bellament ne bon a fer. Lo primer Nom es Deus, lo segon
Essencia, e axí dels altres segons que en las rubriques appar. Com
Deus haja pausada virtud en paraules, pedres, e en herbes, quant mes
donchs la ha pausada en los seus noms. Perque eu conseyl que hom
cascun dia diga los CENT NOMS DE DEUS, è ab si escrits los aport.
Com haurá dit un capítol diga aquella Laor en loch de Gloria Patri,
la qual es escrita avall en la fí de aquest libre. Aquests versos
arrimam per ço que hom los puscha mils saber de còr. E no fem força
si en alguns versos ha mes síllabes que en altres, per ço que
meyllor materia puscham pausar en aquest libre. E ha major dificultat
pausar tan subtil (pareix subtll) materia en rims, que no es
pausar l' Alcorá en lo dictat que es pausat.



I.



iO
DEUS!







¡O
Ens divinal! tú est Deus per obrar,



Que
en tú has axí com est Deus per estar,



Perque
en tú null accident no y pòt estar.
Si no fosses Deus en obrant



E
que fosses Deus en estant,



Fóres
menor Deus en amant.
Tú est Deus per ta bontat,



E
ta bontat per deitat,



E
est Deus per lur unitat.
Si en bondat no fós deificar,



E
si en deitat no fós bonificar,



Deus
no fóre Deus per son obrar.
Tú est un Deus per unitat,



Si
com est Deus per deitat,



Est
amorós per voluntat.
Infinit bé en Deus no pogra estar



Si
en sa bontat no hagués bonificar,



Per
natura de entendre e de amar.
Aquell Ens qui es Deus appellat,



Cové
que sia sens peccat,



Sens
temps e sens quantitat.
Si en Deus fós ociositat,



De
sa granea e bontat,



Covengra
que en éll fós peccat.
Tant es Deus larch del nom seu



Que
home Christ fá nomnar Deu,



Al
qual present tot mí e 'l meu.



Aorte
Deus en ta majestat,



De
deificant, deificable, deificat,



Distincts
tots tres en trinitat.







II.



¡O
ESSENCIA!







¡O
Essencia, qui est eternal e infinida



E
qui estas de tot ben cumplida!




est mon conort, gaug e ma vida.
¡O Essencia paternal, filial,
espirital!




ets tres en nombre personal,



E
estás una en nombre substancial.
Tú, Essencia, estás sens
ociositat



De
bontat, infinitat, eternitat;



De
essenciant, essenciar, essenciat.
Si tú, Essencia, fosses sens
essenciar,



Bona
e gran fóres en ton amar,



E
no bona ne gran en substanciar.
Si Essencia no fós luny a
minoritat



Per
essenciant, essenciar, essenciat,



Fóre
prop a no esser per ociositat.
Essencia divina! tú estás aytant
infinidament



Per
infinit, infinir, infinient,



Com
fas per amant, amable, e amament.
Tú, Essencia, estás
indistincta en trinitat,



Qui
está distincta proprietat,



De
tú, Essencia, en personalitat.



Si
tú, Essencia, no fósses en essenciar,



No
pogres esser en concordança ni en concordar,



Ne
egualtat, egualar no pogra en tú estar.
O esser qui est de tot
altre esser senyor!



Esdevengut
es lo meu esser peccador,



Perque
't prec te membres esser perdonador.
¡O esser infinit, tan luny
a peccat,



Que
peccat en sí no pòt haver entitat,



Per
ço que en res no 't sia assemblat!







III.



¡O
UNITAT!



Eternitat
e infinitat



Son
un esser en singularitat,



Lo
qual esser es Deus appellat.



Si
fossen molts Deus o fóre la U termenat,



O
fóre l' altre en infinitat,



Qui
no fóre en gran singularitat.



Cové
donchs que sia un Deus tan solament,



Per
ço que sia gran bé e gran compliment,



E
en sa Unitat omnipotent.
Granea de la divina Unitat,



Es
que en sí haja gran unificat,



Distinct
de unificant, unificar en trinitat.
Si en divina Unitat no fós
unificar,



No
hagra gran poder, saber e amar,



E
pogra en sí mateixa ociosa estar.
Enaxí se han Unitat e unir,



Com
se han compliment e son complir,



Perque
Unitat e unir no 's poden departir (1).
Major poder ha Unitat en
unir,



Que
no ha sensualitat en sentir,



Ne
volentat d' home en desir.
Tan gran poder ha divina Unitat,



Que
pòt estar en distincta trinitat,



E
romanir U en substancialitat.



Enaxí
's coven que en Deus U sia de un,



Com
se coven que éll sia un,



Per
ço que en éll sia propri e comun.



Volch
Deus mostrar lo poder de sa Unitat



E
en esser home unit ab divinitat,



Una
persona de deitat e humanitat.


IV.



¡O
TRINITAT!



¡O
divina molt alta Trinitat!



Enaxí
es per tú tota pluralitat,



Com
es unitat creada per divina unitat.
Si Deus no fós en distincta
Trinitat,



No
fóren en éll concordança, concordar e egualtat,



E
fóre prop a contrariar, desagualar, e contrariat.
Estan en Deus
divinas proprietats,



Per
ço que en éll sian entenduts e amats,



Actus
distincts de deitat no separats,
Está Trinitat deitat divina en
paternitat,



Filiació,
espirabilitat,



E
totes tres están una essencia en una deitat.
En Deus no pòt
quaternitat estar,



Pus
que a deitat poren bastar,



Deificant,
deificable e deificar.
Sens Trinitat no pogra deitat



Estar
en natura de amable, amant e amat,



Sens
los quals fóre en vacuitat.
Si no fós distincció entre
entenent, entendre e entes,



No
pogra Deus saber negun dels tres qual es,



Ne
infinit e eternat no pogra esser nulla res.
En tristicia estich e
en pensament,



Car
la Trinitat de Deus omnipotent



No
es amada e sabuda per tota gent.



Cell
qui sab Trinitat e no la vòl mostrar



A
aquells qui la porian saber e amar,



No
par que de colpa se puscha escusar.



V.
¡O
PARE!

¡O Deus Pare, qui est molt gloriós!



Tú,
has fill Deus ab qui est poderós,



En
espirar Sant Esperit d' amdós.
Deus es Pare en sa
substancialitat



Entenent
sa gran potestat,



En
engenrar lo fill de sa deitat.
Es de Deus Pare fill Deu,



Al
qual ha dat lo esser seu,



Al
qual fá esser Deus meu.
Es Deus Pare en singularitat,



Per
ço que a una paternitat



Abast
una infinitat.



Deus
es Pare en engenrant,



Entenent
que éll pòt en aytant,



Com
es son poder en estant.
Es Deus Pare en comensamen,



En
qui done esser e no 'l pren



D'
altre perque Pare s' enten.
Aytant es Deus Pare substancialment,



Com
está Pare relativament,



E
per ço está Pare sens negun accident.
Si fós Deus Pare per
sola relació,



Sens
deitat, pogren dir que no



Es
tan gran Pare com per creació.
Tú est, Deus, mon Pare en
creant,



Mas
eu no son ton fill en peccant,



Fem
donchs ton fill mercé clamant.



Si
tú est Pare bò, sávi e virtuós,



Eu
so fill, mal fill e viciós,



Quit
clam Pare just e misericordiós.





VI.
¡O
FILL!







¡O
Deus Fill! Per çó estás sens quantitat,



Car
est Fill en infinitat e eternitat,



De
infinida e eternal paternitat.




est, Fill, per ço que pare puscha estar,



E
que tú e éll Deus posqués donar,



Que
es Sant Esperit per espirar.



Car
entre pare e Fill se pertany major volentat,



Major
poder e major egualtat,



Son
pare e Fill en Deus de necessitat.



Si
en Deus pare e Fill no poguessen estar,



No
pogra en Deus estar major concordar



Per
natura de entendre e de amar.
E están lo pare e lo Fill en
unitat



De
natura, essencia e deitat,



E
son distincts en natura de engenrant e engenrat.
Está lo Fill en
lo pare per amor,



El
pare, el Fill per ardor d' amor,



Ix
d' amdós espirant Deus d' amor.



Deus,
qui es Fill de Deitat,



Es
pare de home deificat,



Per
ço que en deificar sia al pare ressemblat.
Si el Fill de Deus en
home no fós encarnat,



Mes
pogra home de Deus pendre bontat,



Que
no li 'n volgra dar divina volentat.
Car Fill eternal e Fill
creat



Están
en major proporcionitat;



No
fó lo pare n' el Sant Esperit encarnat.



A
tú, Fill home Deus encarnat,




mon enteniment e ma volentat,



Si
't plau qu' els muts de pena e de peccat.




VII.



¡O
SANT ESPERIT!







¡O
Sant Esperit, qui estás espirat



De
engenrant e de engenrat,



Hages
merce de nos e pietat!



Es
Sant Esperit per ço que complir



Puscha
infinitat lo seu infinir,



E
divina amor lo seu desir.



Car
lo pare e 'l fill s' han gran volentat,



Espiren
Sant Esperit qui es proprietat,



En
qui s' ha fina natura d' amor e d' amistat (2).
Axí com lo pare
ha lo fill entenent conçebut,



Han
lo pare e 'l fill lo Sant Esperit volgut,



Amantlo
un e l' altre ab granea de virtut.



Si
el amar qu' el pare e 'l fill s' han no fós personat



En
natura de infinitat e eternitat,



Fóre
lur amar finit ab quantitat.
Tant s' aman lo pare e ‘l fill en
unitat,



Que
amdos han una sola espiritivitat,



En
espirar una sola espirabilitat.
¡O Sant Esperit, en qui' s
complex lo nombre de trinitat,



Per
ço car no espires, estás espirat,



Espira
a nos a fer la volentat!



Entre
‘l pare e 'l fill cové esser espirar,



Per
ço que en amdós sia gran concordar



Per
natura d' amor e d' amar.



Ah
Sant Esperit, qui per amor est conçebut!



Lo
mon es teu, e es tot quaix perdut,



Per
ço est poch amat e conegut.



Com
per tú, Sant Esperit, sian conjuntes granea e bontat,



E
aço per natura d'amant, amable e amat,



Conjuny
per nos misericordia e pietat.




VIII.



¡O
SINGULAR!







¡O
Ens, qui estás Singular



En
infinir e eternar!



A
tú tot sol dó mon amar.
Molt major es eternitat



Si
está ‘n singularitat



Que
si fós en dualitat.



Axi
com Deus es Singular en infinitat,



Cové
que sia Singular en eternitat,



Per
ço que en éll haja egualtat.
Singular es Deus en infinir,



En
eternitat e en complir,



E
en deificar e en unir.



En
Deus poder, saviesa e volentat



Están
en singularitat,



En
quant ensemps son una unitat.
Amar es Singular en amor



De
amable e de amador,



E
axí mateix es de lausor.
Singularment es granea bona per bontat,



E
singularment es amada per volentat,



E
materialment es creació de creat.
Deus ha presa una humanitat,



Per
ço que en una singularitat



Encarnació
haja mays de bontat.
Si en Deus no fós singularitat,



De
propria proprietat,



No
fóra gran sa unitat.



Car
Deus es Singular en valor,



A
éll pertany singular honor



Que
sia a totas major.


IX.



¡O
ESTANT!



¡O
rey qui est Deus en Estant!




estás Deus en engenrant,



E
estás Deus en espirant.
Enfre Estant e estar



Está
molt gran concordar



De
entificant e entificar.
Está poder en amar,



Está
amar en possificar,



Está
infinit en infinitar.
Poder, saber, e volentat



Están
en Deus en unitat



De
essencia, natura e deitat.
Está granea en bontat,



Está
bonea en eternitat,



Está
Deus bò, eternal en infinitat.
Deus está aondós



De
gloria e de gloriós,



A
la qual gloria ha creat nos.
Car en Deus está jutjar,



Pietat
e perdonar,



Devem
estar en temor e en esperar.
Com en Deus estiga veritat,



Home
estant en falsetat



No
pòt estar en amabilitat.
Car en Deus está egualtat



De
intelligibilitat e amabilitat,



A
amar e a entendre es hom obligat.
Está mon cor en tristor,



Car
no pusch empetrar honor



A
Deu digne de lausor.



X.



¡O
FAENT!



Deus
pare obra en virtut,



Fill
qui d' éll es conçebut,



Esperit
Sant d' amdos produt.



Obrant,
obrable e obrar



Fan
la trinitat estar



Per
natura de' entendre e d' amar,



Obra
que sia de bontat,



De
infinitat è eternitat,



No
ha de rè necessitat.



Si
en Deus no fós obrar



De
infinit e eternar,



Falliment
en éll pogra estar.



Bon
fá de veritat



Verificable,
verificat



Ab
verificar qui ix d' amich e d' amat.
Obrar amar que sia virtuós,



E
entendre que no sia ergullós,



Val
mes que obrar castells ne tors.
Deus ha obrat hom ab bontat,



E
hom mal obra ab peccat,



Mal
dir e mala volentat.



Si
no fós Deus per son obrar,



Fóre
major per son estar



Que
per son entendre e amar.
Obrá sens fé e caritat



Esperança
e fermetat,



Es
obra de mal e peccat.



Mes
val haver bon pensament



Que
guessanyar aur ne argent,



Ne
haver fills ne honrament.







XI.



¡O
ENS NECESSARI!



Deus,
qui est de necessitat,



Per
çó car est infinitat e eternitat,




sias conegut, amat e honrat.
En infinitat es necessari infinir,



Axí
com en compliment complir,



Sens
lo qual compliment no 's pogra sofferir.
Si no fós eternitat



Seguir
es de necessitat



Que
çó qui es, fós per sí començat.
Necessari es que en Deus sia
poder,



E
qu' en volentat se puschan saber,



Amant,
amable e voler.



En
Deus poder, saviesa e volentat,



Son
una natura de necessitat,



Per
ço que éll sia infinit en unitat.
Necessari es que en Deus
obrar



Sia
aytant gran com son estar,



Perqu'
en Deus puscha esser deitar.
En Deus es necessari concordar,



Distinccionar
e egualar,



Per
ço que ociós no puscha estar.
No ha Deus fora sí necessitat,



Car
complit es de tota bontat,



Perque
ha en sí obra e obrat.
Deus es nostra necessitat,



Car
sens Deus no fóre ens sustentat,



Ne
a neguna fí menat.



Necessari
es a hom Deus amar,



Conexer,
servir e honrar,



E
bé está en Deus mercé e perdonar.



XII.



¡O
PERSEITAT!

Deus está per sí en poder,
En volentat é en
saber,
E pòt en tot quant vòl haver.
Es Deus causa e no
causat,
Perque tot hom es obligat
A obeir sa volentat.
Deus
está per sí aondós,
E assí mateix ha creat nos,
Aytal per
sí es gloriós.
Es Deus per sí paternitat,
Filiació,
espirabilitat,
Es donchs per sí en trinitat.
Deus está per sí
en bontat,
Infinitat e eternitat,
Donchs deu esser per sí
amat.
Qui ama Deus per sí salvar,
E que infern puscha
esquivar,
Poch sab de natura d'amar.
Null hom pòt per sí
estar,
Ne pòt per sí negun be far,
Perque no's deu en sí
fiar.
Per si es null hom senyor,
Perque no li tany
servidor,
Pus que per sí no há honor.
Pus que per mí no son
creat,
Tort ay e fas gran pecat
Si per mí vull esser
honrat.
Per sí está hom peccador,



E
enemich de bona amor,
Perque de mí ay gran pahor.

XIII.
¡O
LIBERTAT!

Franch es Deus en son estar,
E es franch en son
obrar,
Ab possificant, possificable, possificar.
Poder franch
ha Deus en sa bontat,
De bonificant, bonificar e bonificat,
E
aço mateix en infinitat e eternitat.



Deus
es pus franch en son poder
Que no es home en son voler:
Sa
Libertat ¿quí la poria saber?
Está Deus franch en infinir,
En
eternar e en complir,
A Deus no pòt rè contradir.
Mays val
franquea en voler,
En remembrar e en saber,
Que en regnar ne en
haver.
Creá Deus hom franch en virtut,
Mays hom es servu
esdevengut,
Per ço car s'es desconegut.
Tot hom pòt Libertat
haver
En amar Deus e car tener,
Car Deus no força null
voler.
Hom qui es servu de peccat,
No está franch de
volentat,
Car justicia l'ha encarçerat.
No está servu hom ab
virtut,
Ne está franch home caút
En pecat trò s'es
conegut.
Mays val servitut en turment
Ab que hom hi sia
justament,
Que Libertat en honrament.




XIV.



¡O
SIMPLE!



Car
Deus es sa simplicitat,



Es
aytant Simple en trinitat,



Com
es Simple en Unitat.
En Deus está simplificar,



Per
engenrar e espirar,



E
en éll compost no pòt estar.
Deus de la sua simplicitat,



Simplifica
simplificat,



En
simplificat engenrat.
Está Deus Simple en estant,



E
está Simple en obrant,



Car
no ha detrás ne davant.
Está en Deus Simple poder,



Simple
saber, Simple voler,



E
per ço pòt Simple haver.
Simplement están en bontat,



Bonificant,
bonificat,



Ab
bonificar espirat.
Concordança e egualtat



Están
en Deus simplicitat,



Per
natura de trinitat.



A
vos, ver Deus omnipotent,



Me
dó enaxí simplement,



Que
d' altre no vull honrament.
Aquell que ha Simple saber,



Simple
membrar, Simple voler



En
honrar Deus, no pòt caer.



Aquell
ama Deus simplement



Qui
fá per éll principalment



Tot
ço que fá a son scient.







XV.



¡O
SANCT!



¡O
Sanct dels sancts qui est sanctetat!



A
tú dó tota ma entitat



E
tú donem paciencia e caritat.
Deus es Sanct en sí mateix,



E
d' éll negun mal no 's segueix,



E
es tot hom Sanct qui 'l serveix.



Car
Deus es Sanct, se cové



Qu'
en éll sia Sanct de bé



E
que 'l Sanct sia de sé.
Sanct está Deus en amar,



E
Sanct está en son jutjar,



E
Sanct está en perdonar.
Qui ha bona volentat



Está
fill de sanctetat,



Qui
'l vest de sa puritat.
Mays val home per sanctetat,



Que
per emperi ne regnat,



Per
vida e sanitat.
Sanctetat fá hom humil,



E
li fá fér fayts gentil,



E
'l guarda de mal e peril.
Sanctetat fá humilitat,



Mesura
gran e leyaltat,



E
aporta de Deus bon grat.
Mays val en sanctetat morir



Que
tostemps viure sens finir,



Ço
que val Sanct ¿qui ho pòt dir?



Esguardats
els sancts qui son passats



Per
quants homens son remembrats,



E
los no sants com son oblidats.




XIV.



¡O
VIDA!

¡O divina, eternal e sancta Vida!



En
tú viu bonea infinida,



De
bonificant, bonificable, bonificar complida.
Viu Deus en amant,
amable e amar,



Vivificant,
vivificable e vivificar,



Per
natura de engenrar e espirar.
Deus es viu sens mortalitat,



E
en éll viuen misericordia e pietat,



Perque
null hom no deu esser desesperat.
Viu bon entendre de bon amar,



E
viu amar de bon cogitar,



E
viuen entendre e amar de bon membrar.
Viu bonea de magnificar,



E
viu granea de bonificar,



E
mòr bonea en malificar.



Aquell
viu qui ha bon pensament,



E
aquell mòr qui fá falliment,



E
aquell viu qui ama mes Deus que son parent.
Qui vòl viure per
haver honrament,




com muyra en foch ardent,



Deshonrat
perpetualment.
Mays val morir honradament



Que
longa vida croyament,



Car
tots jorns mòr qui viu vilment.
Hom qui ben viu no pòt morir,



Ne
qui mal viu no pòt servir



A
Deus, ne a vida venir.



No
deu hom viure per menjar,



Per
honrament, per sajornar,



Mays
per servir Deus e honrar.







XVII.



¡O
INFINITAT!



¡O
Deus qui estás Infinit,



En
Pare, Fill e Sanct Esperit!



Mal
fá aquell qui t' ha en oblit.
Deus es Infinit en estar,



E
Infinit en son obrar,



Per
engenrar e espirar.
No pogra esser Infinitat



Sino
en singularitat,



En
qui no sia quantitat.
Infinit es Deus en bontat,



Ab
bonificant, bonificat,



E
ab bonificar eternat.
Si en Deus no fós Infinir,



No
pográ son poder complir



De
Infinitat nostre desir.
Poder, saber e volentat,



Son
Infinits en unitat,



De
natura e deitat.
Deus pare infinidament



Infinix
fill extensament,



Sens
quantitat e moviment.
Infinit es de Infinitat,



Sens
la qual fóre termenat,



En
poder, temps e quantitat.
Plasent causa es consirar



Infinit
d' entendre e d' amar,



En
eternitat sens cessar.



Be
n' es foll e desconexent



Qui
ama mays petit movent



Que
Infinit sens mudament.




XVIII.



¡O
ETERNITAT!







Si
fós ver que no fós Eternitat,



Ço
qui es fóre per sí comensat,



E
fóre no res sa potencialitat.



Es
donchs Eternitat sens dubtar,



En
la qual covenen estar



Eternant,
eternable, eternar.



Si
eternar en Eternitat no fós,



Fóre
per son poder avar e ociós,



E
no fóre amable ne gloriós.



Eternar
cové esser de Eternitat,



Sens
la qual no poria esser abastat,



Eternat
de entendut e d' amat.



Plasent
causa es membrar



En
Eternitat, eternar,



Engenrar
e espirar.



Greu
causa es consirar



En
foch eternal estar,



E
’n ira de Deus sens perdonar.



Deus
pòt de sa Eternitat



Plus
en sa natura de bontat,



Que
en tot ben que haja creat.



Si
fós ver que Eternitat hagués par,



No
fóre per ella Deus singular,



E
infinir valgra plus que eternar



No
ha conexensa de Eternitat,



Qui
diu qu' el mon no es creat,



Ne
de Eternitat e infinitat sab egualtat.





XIX.



¡O
TOT!







¡O
Deus, qui est Totalitat



De
ta essencia e de ta bontat!




est Tot sens divissibilitat.



No
fóre Deus tota essencia de bontat,



Si
no fós bonificant, bonificar, bonificat,



Perque
cové en éll esser trinitat.



En
Deus poder es Tot saber,



E
en Deus saber es Tot poder,



E
per ço pòt en Tot quant vòl, voler.



Poder,
saber e volentat



No
están en tota bontat



Si
donchs no son en una unitat.



Deus
ama ab Tot son voler,



Axí
com sab ab Tot son saber,



Amemló
donchs ab Tot nostre poder.



Sens
distincció e concordar,



Començament
e egualar,



Totalitat
de bé no pòt estar.



Tot
está Deus en unitat,



E
Tot está en trinitat



Per
natura de infinitat.



Aquell
qui 's dona Tot a Deu,



pòt
dir que Deus está Tot seu,



Perque
eu li dó Tot mí e 'l meu.



Cascun
hom pòt Deus Tot haver,



Ab
que l' am de Tot son poder,



Car
Deus no 's frany ans es sencer.



Deus
está Tot en veritat,



Perque
no ha gens falsetat,



Ni
es enemich de leyaltat.