APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS.

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS. 

Libre de algunes coses assenyaladessuccehides en Barcelona y altres parts.
Pere Joan Comes. A. M.

Libre 2. Cap. 24. De la malaltia del Senyor Rey En Joan y de la sua mort yde la honrrada sepultura que li fonc feta.

Diumengeque comtavem a X del mes de jener any MCCCCLXXIX sentint e sabut per los honorables consellers que la Majestat del Senyor Rey En Joan se era ajegut de malaltia abmolta febre en una cambra episcopal de la dita ciutat en la qual lodit Senyor havia pres posada seguint los vestigis e bonscostums dels antichs e per retre lo deute que la ciutat acostuma en semblants casos de continent tots V consellers se ajustaren en la casa del consellde la present ciutat e ajustats partiren de la dita casa per viscitar lo dit Senyor lo qual trobaren ajaguten la dita cambra en un llit de camp en loqual lo dit Senyor acostumava jaure e visitant aquell e sentint la disposcicio sua ab los metgesque del dit Senyor havian cura tornaren a la casa de la dita ciutat e de continent trameteren llurs verguesper haver consell de promensde la dita ciutat. E ajustats en la dita casa del consell de XXXII ensemps ab los dits promens lo honorable Miçer Jaume Deztorrent conseller en cap fou exposte notificat lo cas de la dita malaltia demanant en aquells quels volguesen aconsellar e dir llur parerells consellers com se devian regir en lacte de la malaltia com fos cosa a tots notoria que la ciutat per fer loque deu e retra lo deute a son Rey e Senyor sentint tals cassos se acostuma interposar e fonconsellat quels dits consellers tots o alguna part dellstots jorns duas voltas tant quant la malaltia al dit Senyor duraria devian anar visitar lo dit Senyor e veura e entremetres axi de la indisposicio suacom de metges e medecines com encara de altres coses quihaguesen sguart a la cura e conservacio de la persona del dit Senyor. E que lo hu dels dits consellers romangues tots jorns en la nit acompanyat de dos promens ciutadans tant quant la dita malaltia duras e la dispusciciorequeris. E de fet los dits honorables consellers seguint lo dit parer e consell desliberaren proseguir aquell e per so la nit del matex dia lo conseller en cap en companya de dos honorables ciutadans feu la velladel dit Senyor fins lo dia apres seguent e axifou tingut lorde de la dita vetlla un conseller y dos ciutadans ço es comensant lo cap sempre yapres los altres ab son orde fins a XIX de dit mes de jener e encara los dits honorables consellers hoyns dir que a Solsona havia un solempne metge jueu trameteren ab correu volant al dit metge fos de continent asi per veure la dita Majestat e esser ensemps ab los que ya y eran en la cura de aquell e lo dit metge de continent rebuda la lletra dels dits honorables consellers fou asi e visita lo dit Senyor e ensemps ab los altres metges haccarrech de la cura del dit Senyor e tots jorns feyarelacio als dits honorables consellers de la disposicio del dit Senyor e tant com la malaltia dura tots jorns los dits consellers una vegada ans de dinar e altra apres dinar foren solicits e curosos de visitar lo dit Senyor donant tot endres quant en ells hera en las cossas nescesarias a la salut del dit Senyor.
E lodimars que comtavem a XII del mes de jener lodit Senyor Rey confessa e sens çerimoniaalguna combrega adorant tant solament lo cors precios de Jesu-Christ consagrat en la missa que un prevere havia çelebradaen la cambra hont lo dit Senyor jeya malalt e lo matex dia lo clero de lo Seu aporta al dit Senyor lo vel de la Verge Maria lo qual esta en un bell reliquiari e adorat per lo dit Senyor aquell li fouposat sobre los ulls e cap.
E lo dilluns que comtavem a XVIII de jener lo dit Senyor aprohismansea la mort per lo reverent mestre March Berguadel orde dels frares menos fou desenganat de la sua mort las quals cosas lo dit Senyor pres abmolta paciencia e gran esfors sens fer mutacio o moviment algu mostrant esser aconortat de la mort.
Apres lo dimars que comtavem a XIX de dit mes de jener lo dit Senyor vers les III hores de mati perde la paraula e tocades les VII horas del dit dia ans de mitg jorn rete la animaa nostro Senyor Deu qui per sa clemencia lauracolocada en son Regne.
E pasat lo dit Senyor de la present vida lo seu cors fou embalsamate apres vestit en la forma seguent ço es que li mudaren camisa e li vestiren gipo carmesi calsasde grana ben tirades una roba de vellut carmesi folrada de mars gibelins barreta negra al cap e fou tornat sobre lo llit hon lo dit Senyor murisobre lo qual llit fon posat cubert de un drap brocat de or molt bell e foren posats tres coxins lohu de brocat e los dos de domas blanch e tench lo dit cors lo cap sobre lo coxide brocat e fouli posada al cap corona e a la ma dreta ceptre e a la esquerra devia esser posat pom de or ab una creu petitae no fou fet e mes li fou posada la espasa que acostumava portar sobre lo dit Senyor e lo matex dia e poch apres que lo dit Senyor hac retut lo deute de natura a sonCreador los dits honorables consellers ajustats en casa de la ciutat per llurs vergues feren ajustar loconsell ordinari de XXXII e ajustat lo dit consell (se lee cousell) per lo honorable conseller en cap fou en aquell exposat lo cas sobre dit de la mort del dit Senyor e demanaren llur consell e acort sobre la cirimonia per los dits honorables consellers en nom de la ciutat servadorae feta la dita propocicio e aguts diversos coloquisentre los dits honorables conseller e consell fou desliberatque totas las cosas que se havian de executarper part de la ciutat e axi del nombre dels promens quihan de ser vestits de gramalles e de la cera com altres coses tocant a la dita sepultura que per part de la ciutat deuen esser fetas fos fet tot axi com es ocostumat.
E lo dimars apres seguent que comtavem a XX de jener MCCCCLXXIX los dits honorables consellers demanats per part dels marmasors del dit Senyor vinguesenal palau Episcopal en lo qual lo dit Senyor retudala anima a son Creador com desliberasen portar lo cors a la sala del palau Real la qual sala era estada molt bellament e de bells draps empaliada e fou fet al mitg de la dita sala un llit alt abbancals al entorn e cubert de matalaf sobre loqual fou posat un bell drap de ras e fou posada una travacapenjada sobre lo dit llit lligada a una de les arcades de la dita sala e al cap del llit fou posada la creu major de la Seu e foren constituhits en la dita sala VIIIIaltas ço es tres a cascun costat e dos al cap baix de la dita sala e hu sobre lo dit sitial o tribunal en lo qual lo dit Senyor vivint seyaen sa cadira Real quant tenia audiencia a sospobles.
E per quant traure lo cos del dit palau per portarlo a la sala del palau Real qui era aparellada segons damunt apar aquell no recayaen cerimonia fou desliberatque no tingut orde algu de ordenar fos tret lo cos del dit palau Episcopal e aportat al dit palau Real e axifou fet es ver que los dits honorables consellers abllurs vergues ab vergues alçadesse meteren en lo llur lloch ço es inmediadament tras lo dit cos ab orde sensque altre orde fos servat e fou portat lo dit cos per alguns dels nets e familiars del dit Senyor no servada entre ells orde alguna e exint lo dit cors del dit palau Episcopal lo clero de la Seu tot sol ço es preveres e canonges de aquella ab un ciri de cera blanca cascuen la ma ab la creu alsada devant lo dit cos portaren aquell en la dita sala sobre un llit cubert de un drap de brocat de or e de çeda negre molt bell e vestit lo dit Senyor en la forma damunt dita abla cara descuberta e alli sobre lo llit demuntmencionat fou mes lo dit drap de brocat e sobre aquell fou posat un coxi de brocat al cap. E en lo cap del dit Senyor tenia corona en la ma dreta çeptre en laltre la espasa e manca lo pom com nontinguesen de fet e estech lo dit corsdescarat sobre lo dit llit del dit dia dimecres fins al altre dimecres axi estec VIII jorns e lo vuite jorn fou mes dins duas caxas com comensas a sentir e la derrera fou cuberta de drap vellut de carmesi.
Apres lo dijous ans de la solempnitat de la dita sepultura fou ordenat que fosen carregades les armes del dit Senyor Rey en aquesta forma çoes que feren preparar VIII cavallers ab lurs cavalls abcubertes de saques e foren fetes IIII banderes Realsduas ab armes de Arago e una ab armes de Sicilia e altra ab armes de Navarra e IIII pavesos abditas armas los IIII cavallers portaren les dites IIII banderes ab llurs astes llansades al coll e los dits IIII pavesos ço es bras squerra tots al reves axi que lo que avia de anar alt anave baix als peus e axi matex feren preparar los munteros del
dit Senyor ab llurs corns e vozines de casa ab llurs cans dels quals ni havia vestits de canamase preparat en la dita forma tots los dits cavallers çoes primerament los qui aportaven les banderes intrarena cavall dins la sala gran del dit palau Real ab lasbanderes alçades ço es asta en cuxa e axi a cavall voltaren tres vegades lo dit cos del dit Senyor e a la derrera cridant per tres voltasdigueren tales o semblants paraules dresant aquelles a M. Rodrigo de Rebolledo Camarlench del dit Senyor. «M. Rodrigo senyor Camarlech X jorns a nostron Reye Senyor e nol trobam hauriau lons vist. » E fet lo dit crit per los dits cavallers ab plors molt grans per IIII voltas lo dit Camerlenc abgran crit e molt agrament plorant responent dix «Mort es veulo asi hon jau mort» E los dits cavallers replicant digueren «com mort» e lo dit camarlench dix«hoc mort.» E oyda per los IIII cavallesla resposta llavors los dits IIII cavallers abcrits aspres e ab gran plor brocaren llurs cavalls verslo dit cos enderrocans ciris e brandoneres e calades les astes de las banderas sobre llurs colls roseguans ditas banderas per terra e axi matex los altres IIII cavallers qui ya estavanpreparats prest de la dita sala brocaren llurscavalls vers o dit cos llansant los pavesos en terra e casi llantsantse de llurs cavalls en terra. E per semblant tots los munteros cornant e los cansodulant e tots ensemps cridans ab crits de plor e llagrimes dients «ahont lo trobarem lo bon Rey. » E fet lo dit acte vereuaqui plos e llamentacions que era gran pietat als hoints e miradors. Apres los dits cavallers ensemps ab los munteros exints del dit palau discorrent tota la ciutat corregueren per totas las plasas les dites armes comensant a la Plaça del Rey.
Disapte a XXX de dit los honorables consellers se ajustaren bon mati en la casa de la ciutat e acompanyats de promens ab caperons vestits anaren al palau del Rey hon lo dit cos era e no deteninse en altres actes colocades primerament XXIIII personas qui havian carrech e eren estades amprades per portar lo dit cos e posat cascu en son lloch despres lo dit cos exint la professo de la dita sala ordenarenlos qui en la dita sala foren per acompanyar lodit cos e totes coses sots lorde seguent.
E primerament ordenaren lluminaria devant lo cos e foren lo nombre dels brondons entre los particulasde la ciutat e del Senyor Rey DCCII. E los del Senyor Rey tenian un senyal Real posat al reves.
Apresanaren los VIII cavallers qui lo dia de dijous havian corregudas las armas a cavall e portavanlas ditas banderas rosegant ab llurs escuts al reves al bras.
Apres anaren les creus que foren XIII entre les de les parroquies e monestirs e apres lo clero de las parroquies apres los frares e apres lo clero de la Seu apres los reverent bisbe de Girona vestit episcopalment qui celebra la missa e feu las obsequias e cirimonia apres foren ordenats XXVIII homens de la casa del Senyor Rey qui a peu portaven sengles brondonsde çeranegra ensesos apres los capellans e altres de la capella del Senyor Rey vestits tots de drap negre ab sengles ciris en la ma ensesos qui anaven salmejant molt devotament.
Apres devant lo cos inmediadament dos canonges de la Seu ab capes ab llur vestit e altros dos derrera lo cos.
Apres vench lo cos ab tots los portants ordenats segons demunt es ver que per rellevar de travalls los convidats del carrech del portar agueren dotze homens pagats per los marmaçorslos quals foren vestits de negre ço es cotes e caperuçestan solament pagades per los dits marmasors. E los dits homens nos mostraven com estiguesen (se lee estignesen, la u y la n se confunden en varios sitios) juslo bastiment.
Apres ana la Illustre Senyora Infanta relicta del Illustre don Henrich mestre de Sant Iago jermadel dit Senyor Rey ensemps ab tots los nets del dit Senyor.
Don Jaume de Navarra legitim net.
Don Alfonso de Arago fill bastart del Senyor Rey nou succesor del damunt dit Senyor.
Don Felip de Arago - Don Joan de Arago fills bastarts del Illustre don Carles fill quondam legitim del dit Senyor.
Don Joan - Don Ferrando fills de Don Alfonso de Arago fill bastartdel dit Senyor.
Apres ana molta gent illustre que per no ser tant llarch e dexat.
E dix la missa major lo reverent bisbe de Girona lo qual feu per semblant lo sermo lo dit dia.
Es ver empero que ans de exir lo dit cos de la sala Real M. Rodrigo de Rebolledo camerlenchdel Senyor Rey estant dalt en lo bancal del llit fet al dit cos en la sala damunt dita ans que lo dit cos fos mogut en presencia de tots los que alli eran ab gran plor e llamentacio tranca lo sagell del dit Senyor ab martell e encara trenca les verguesdels uxers o aguatzils dient paraulas de dolor pertinents al dit acte.
E totes les coses fins asi fetes per causa de la dita sepultura pagua la marmasoriasalvo las lluminarias particulars damunt dites.
E lo matex dia de disapte que contaven a XXX del dit mes de jener los honorables consellers ferenconvidar per los honorables obres de la dita ciutat acompanyats de dos ab gramalles e caparonsvestits en lo entrevall que lo ofici divinalse deya en la Seu per obsequias de la dita sepultura la dita Senyora Infanta e tots los nets del dit Senyor diputats oydors de compte prelats barons nobles homens cavallers gentils homens ciutadans honrats mercaders que lo dia del dilluns primer vinent fosen a la casa de la ciutat honlos honorables consellers se ajustarian peravenir a la Seu a fer honor al aniversari çelebradoper part de la ciutat per anima del Senyor Rey e lo dit aniversari fou fet en la forma acostumada.
Apres lo dijous que contaven a IIII del mes de febrer de MCCCCLXXIX dia assignat en traura lo cors de la Seu per portar aquell al monestir de Poblet en lo qual lo dit Senyor se hera lexat los dits honorables consellers lo dia abans feren fer una crida que lo dit dia pasatmitg jorn no fos algu qui parasobrador ni obris portas de aquells y axifou fet.
E per semblant los dits honorables consellers per honrrar e honorificar la exida del dit cors e ampraren totas las lluminarias de las confraries de la ciutat la qual fos en gran e copios nombre e mes trameteren los hobres de la present ciutat al vicari del Senyor bisbe de la Seu li plagues trametrea les parrochias fosen lo dit dia ab llurscreus e processo duas horas apres mitg jornper acompanyar lo dit cos e axi fou fet.
E mes trameteren convidar les damunt ditas XXIIII personesqui eran estades convidades e ordenades portar lodit cors que lo dit dia o dita hora fosen a la Seu per portar lo dit cors fins al monestir de Valldonzellafora ciutat.
E ordenades e preparades totes les dites coses lodit dia de dijous vers les tres hores pasat mig jornlo dit cors fou tret de la dita Seu ab lo matex orde e cerimonia e ab tots losacompanyants qui si trobaren per llurs trats que lo disapte prop pasat era estar portara la dita Seu per la ecclesiastica sepultura.
E exintde la Seu lo dit cors fou portat e exint per loportal major girant la via del palau Episcopal fent la via de Sant Jaume e volta vers lo Call e feu la via del portal de Sant Antoni pasant cami dret per la Boqueria e devant loospital de Santa Creu e tira fora lo portal fins al monestir de Valldonzella ont per las monjas fourebut e exint al pati ab Creu processionalment. Es veritat que lo clero de la Seu ne les ordens e parrochies nellurs creus pasaren ne exiren fora ciutat ans se aturaren dins lo dit portal salvoque lo senyor bisbe de Girona hisque ab los canonges de la Seu fort poch fora lo dit portal e feu absolucio al dit cors e axi sen torna tot lo clero.
E com lo dit cors fou pres lo dit portal cassi devant la casa del monestir de Sant Anthoni XXVI frares del monestir de Poblet qui eran vinguts de llur monestir hisqueren de la dita esglesia de Sant Anthoni abcreu alsada ab llur abat vestit portant mitra e crosa e aqui reberen lo dit corse metense devant lo cors ab tota la lluminaria demunt dita que era bella cosa de veuratiraren la via de Valldonzella e alli estech aquella nit.
E lo dia apres divendres que comptavem a V de febrer sensçerimoniaalguna los dits frares sen portaren lo dit corsa coll de homens estependiats per los dits marmasors e de aqui avant cesa la çerimoniade la present sepultura. /Nota: estependiats: Stipendium (alemán) : beca, ayuda económica /.
Los honorables consellers posaren las gramallas de saques o terlis lodiumenge apres seguent que comtavem a VII del dit mes de febrer e prengueren gramallas negras les quals aportaren fins a IIII de mars apresseguent.
E posades les dites gramalles foren fetes als dits consellers samarres de contray folrades de ales de çathinegre. / Nota: çathi : satén : (nights in white) satin : vellut : terciopelo./
E fou encara ordenat per los dits consellers que fos feta crida que algu no gosasfasteyar de trompas sons bayls momsne jochs fins a la Pascha primer vinent donant senyal de dol e tristicia.
/Nota: fasteyar : festejar : festejá : fiesta. Pascha : Pascua. Algu no gosas : nadie osara u osase. /

Archivo de la antigua Diputación de los tres Estamentos de Cataluña, fol. 74 v. del dietario del trienio de 1476 a 79.

En aquest dia de dimarts toquades set hores de mati ço es abans de mig jorn la Majestat del Serenissimo Senyor Rey don Johan de immortalmemoria fetes totes ordes de christia regonegudament e contrita com a vertader catolich e fet e fermatcodicil com dies havia hagues testat finigloriosament sos derres dies en lo palau del R. bisbede Barchinona en lo qual lahora residia. En apres lendema dimecres fonch ab solemne professo de totes les Seu parroquies e ordens de Barchinona e acompanyat de prelats magnats familiars deputats de Catalunyaconsellers de Barchinona e altres molts fonch portat lo seu cors al palau Reyal e major de la dita ciutat e mesen la gran sala en lo mig ab lit pavalloceptre pom en la ma corona al cap insignies Reyals empaliat de bells draps de or e de ras e construits en dita sala nou altars en losquals tots los matins fins al mig jorns se celebraven misses e totes les Seu parroquies e ordens venien alli dues vegades lo dia demati e pres dinar fent absolutions e orant continuament per la sua anima honstech fins lo disapte XXX del dit que absolemne professo fonch portat a la Seu de la dita ciutat de Barchinona en la qual fonch fet solemne officicapell ardent e ab gran luminaria com es de costum en semblants solemnitats. Sermona dit dia lo R. bisbe de Gerona. Lo diluns seguentprimer de febrer del dit any per los magnifichsconsellers de Barchinona fonch fet solemne aniversari en la dita Seu per la anima del dit ........ Nota. Con la lenguetael encuadernador cortaría indudablemente media linea que falta para terminar este apunte.

Gabrielem Vilell presbyterum severi barcinonensis

Les reynes Darago se faran consegrar, los reys Darago les coronaran

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS DARAGO LES CORONARAN.

Scrit es en la sancta Scriptura que apres totes les coses creades Deu omnipotent crea lom e veent quel hom tot sol no era profitos dix: No es ho hom esser sol façam a ell ajutori semblant a ell. Perque apar per la paraula demunt allegada e per les seguents en ço que diu façam a ell ajutori semblant a ell que Deu dona Eva a Adam per companyona majorment con fo formada de la costella del costat de Adam segons que en la sancta Scriptura es demostrat per les paraules seguents: E con hagues dormit pres una de les costelles daquell e umplila de carn e nostre Senyor Deu hedifica la costella que havia presa de Adam en fembra e amenala a Adam. E axi apar que Eva fon dada a Adam per companyona cor del mig loch del cors del hom fo presa e formada e no de les parts jusanes a dar entendra que no fos subdita al hom ne axi mateix fo presa o formada de les parts sobiranes per tal que no fos entes ella esser sobirana al hom. Donchs conve que axi con nostre Senyor Deu deputa e ordena per companyona Eva a Adam que les reynes Darago companyones sien dels reys Darago e daquelles gracies spirituals honors e prerogatives que sancta mara Esgleya los reys Darago ha insignits se alegren. On con entre les altres gracias spirituals de les quals sancta mara Esgleya ha ennobleits e exaltats los reys Darago si es lo sant sagrament de unccio en lo qual sancta mara Esgleya mana les reynes Darago esser participants: per ço ordonam que les reynes Darago sien consegrades per lo matropolita e per los reys Darago coronades segons que davall se conte car daço havem figura espressa del rey Assuer qui corona Hester on es scrit: Posa la corona del regne en lo cap daquella. Per ço ordonam quel dia avans de la vigilia de la festa que la reyna se deura coronar la reyna se bany en lo vespre e apres lo dia de la vigilia en lo mati seguent se confes e reebe ab aquella humilitat e devocio que puxa lo cors de Jesuchrist es mut de camisa e de totes vestedures novas: en lo qual dia de la vigilia a hora de completa la reyna partira del alberch del rey e ira vestida ab les vestedures blanches e ornaments de cap acustumats saul que no port garlanda ne corona en lo cap e cavalcara en cavall blanc sens que null hom no la men per les regnes del cavall e axi ab molts brandons e luminaries e altres sollempnitats de goig e de alegria ira tro a la Seu e fara oracio en la Seu e aquella oracio feta ira posar e dormir en aquell loch pus apte e pus covinent dins la Seu o defora pus prop daquella. E lo dia de la festa de mati levar sa e vestida ab les vestedures e en la forma quel vespre precedent hi sera anada irassen a la Seu e en la porta major de la esgleya seran larchabisbe o matropolita e altres bisbes e prelats vestits in pontificalibus e tots los altres clergues en la processio be ornats devant anant lo sant Evangeli ab dos creus e ab encenser e ab luminaries et en la dita porta de la esgleya lo pus honrat dels bisbes qui aqui seran diga la oracio quis segueix.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus fons et origo totius bonitatis qui feminei sexus fragilitatem nequaquam reprobando avertis sed dignanter comprobando potius elegisti et qui infirma mundi eligendo fortia queque confundere decrevisti quique etiam gloria virtutisque via triumphum in manu Judith femine olim judayce plebi de hoste sevissimo resignare voluisti: respice quesumus ad preces humilitatis nostre et super hanc famulam tuam N. reginam nostram que suplici devotione assumpta est in reginam bene+dictionum tuarum dona multiplica eamque dextera tue potentie semper et ubicumque circunda ut umbone tui muniminis undique firmiter protecta visibilis seu invisibilis hostis nequitias triunphaliter expugnare valeat et una cum Sara atque Rabecha Lia atque Racxele beatis reverendisque feminis fructu uteri sui fecundari seu gratulari mereatur ad decorem totius regni statumque Sancte Dei Ecclesie regendum necnon et protegendum: per Christum Dominum nostrum qui ex intemerate beate Marie virginis alvo nasci visitare et renovare hunc dignatus est mundum qui tecum vivit et gloriatur Deus in unitate Spiritus sancti per inmortalia secula seculorum.

E apres la reyna en mig de dos bisbes ira devant laltar major e aqui siali apparallat un siti reyal ornat de drap dor prop laltar en la part on se diu levangeli e lo matropolita dira la oracio seguent.

Oratio.

Deus qui solus habes inmortalitatem lucemque habitas inaccessibilem cujus providentia in sua dispositione non fallitur qui fecisti ea que futura sunt et vocas ea que non sunt tanquam ea que sunt qui superbos equo moderamine deicis atque humiles dignanter in sublime provehis inefabilem misericordiam tuam supplices exoramus ut sicut Ester reginam israhelitice causa salutis de captivitatis sue compede solutam ad regis Assueri talamum regnique sui consortium transire fecisti ita hanc famulam tuam N. reginam nostram humilitatis tue benedictione christiane plebis salutis gratia ad dignam sublimemque regis nostri copulam et regni sui participium misericorditer transire concedas et ut regalis federe conjugii semper permanens pudicam proximam virginitati palmam continere queat tibique Deo vivo et vero in omnibus et super omnia jugiter placere desideret et te inspirante que tibi placita sunt toto corde perficiat. Per Dominum.

E dita la dita oracio la reyna entrarsen ha en la sagrestia e despullar sa aquelles vestedures ab les quals hi sera entrada e vestes primerament una camisa romana de lenç fesa en lo cabeç devant e detras ab botons en quascuna fanadura ab los quals se cloguen les fanadures del cabeç de la dita camisa romana: e sobre la dita camisa vestes lo camis de drap de seda blanch e sobre lo dit camis cinyes un cordo de seda blancha: e vestides aquestes vestedures vestes la dalmatica feta a forma de dalmatica de sotsdiacha con diu la epistola a la missa la qual sia de vallut blanch fresada e sembrada de obratges dor ab perles e pedres precioses: e apres pintenla la pus honrada donçella quiy sia: e aço fet sia comenat lo ceptre a una dona e lo pom a altra les quals isquen de la sagrestia primerament en un agual axi que la pus honrada daquestes dues port lo ceptre en la man e vaga a la part dreta e laltra lo pom en la man e vaga a la part esquerra: e apres daquestes isque altra dona qui port en les mans un baci dargent bell e xich en lo qual port la corona ab la qual la reyna deura esser coronada e aquesta dona sia pus honrada que totes les altres. En apres isqua la reyna e vaga ab los cabells solts e no port en lo cap vel ne ligat alcun ne garlanda ne cordo: e persona alcuna no vaga prop la reyna. E en aquesta manera la reyna e les dones demunt dites vagen tro a laltar major de la Seu: e quant seran devant laltar major un dels bisbes prena la corona del bacin e posla sobre laltar e altre bisbe prenga lo ceptre e altre lo pom e posenlos sobre laltar. E aqui a un pas devant laltar major la reyna romangue ab duas donçelles les pus honrades qui hi sien e ajonollse e prostrada en terra sobra un coxi ella estia e les donçelles desense della. E aço fet dos honrats clergues començen e diguen la latenia segons que demunt en la consagracio del rey es ja scrita e contenguda salvant que en aquell pas on diu: ut presentem famulum tuum N. benedicere et sanctificare digneris e apres la on diu: ut ipsum regem benedicere et conservare digneris sia dit:
Ut presentem famulam tuam N. reginam nostram bene+dicere et coronare digneris -
te rogamus audi nos.
E aquella latania acabada un dels bisbes diga ço quis segueix:
Pater noster qui es in celis. - Et ne nos inducas in temptationem. - Sed libera nos a malo.
- Salvam fac ancillam tuam. - Deus meus sperantem in te. - Esto ei Domine turris fortitudinis. - A facie inimici. - Nichil proficiat inimicus in ea. - Et filius iniquitatis non apponat nocere ei. - Domine exaudi orationem meam. - Et clamor meus ad te veniat. - Dominus vobiscum. - Et cum Spiritu tuo.

Oremus.

Protende quesumus Domine famule N. regine nostre dexteram celestis auxilii ut te toto corde perquirat et que digne postulat assequi mereatur. Per &c.

Oratio.

Actiones nostras quesumus Domine aspirando preveni et adjuvando prosequere ut omnis nostra oratio et operatio a te semper incipiat et per te cepta finiatur. Per &c.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus hanc famulam tuam N. reginam nostram celesti benedictione sancti+fica que in adjutorio regni regina extitit per te electa tuamque ubique sapientiam doceat atque confortet ut Ecclesia tua fidelem famulam semper agnoscat. Per eundem &c.

E dites aquestes oracions lo dit bisbe tenent les mans junctes als pits diga ab veu mijancera lo prefaci seguent:
Per omnia secula seculorum. - Amen. - Dominus vobiscum. - Et cum Spirituo tuo.
- Sursum corda. - Habemus ad Dominum. - Gratias agamus Domino Deo nostro.
- Dignum et justum est.

Prephatio.

Vere dignum et justum est equum et salutare nos tibi semper et ubique gratias agere Domine Sancte Pater omnipotens eterne Deus donorum cunctorum actor ac distributor benedictionumque omnium largus infusor. Tribue super hanc famulam tuam N. reginam nostram benedictionis tue copiam etquam humana sibi electio preesse gaudet tue superne electionis ac benedictionis infusio acumulet. Concede ei Domine auctoritatem regiminis consilii magnitudinem sapientie prudentie et intellectus abundantiam religionis ac pietatis custodiam quatenus mereatur benedici et augmentari in nomine ut Sara visitari et fecundari ut Rebeca contra omnium muniri vitiorum monstra ut Judith in regimine regni eligi ut Hester ut quam humana nititur fragilitas benedicere celestis potius intimi roris repleat infusio ac que a nobis benedicitur in reginam a te mereatur obtineri in premio eternitatis perpetue et sicut ab hominibus sublimatur in nomine ita a te sublimetur fide et operatione. Illo etiam sapientie tue eam rore perfunde quem beatus David in repromissione et filius eius Salomon percepit in locupletate. Sis ei Domine contra cunctorum ictus inimicorum lorica in adversis galea in prosperis sapientia in protectione clipeus sempiternus: sequatur pacem diligat caritatem abstineat se ab omni impietate loquatur justitiam custodiat veritatem sit cultrix justicie et pietatis amatrix religionis vigeatque presenti benedictione in hoc evo annis plurimis et in sempiterno sine fine eternis. Per omnia secula seculorum. Amen.

E aço fet lo matropolita proceesca a la sacra unccio segons ques seguex a la qual unccio sia apparallat loli sanctificat ab lo qual lo matropolita li uncte lo cap dels pits e la sumitat de cascuna de les spatles e apres torchli los lochs unctats ab un bell drap de li. E dementre lo matropolita fara la dita unccio diga les oracions seguents.

Oratio.

Deus pater eterne glorie sit tibi adjutor et Omnipotens benedicat tibi preces tuas exaudiat vitam tuam longitudine dierum adimpleat benedictionem tuam jugiter confirmet te cum omni populo in eternum conservet inimicos tuos confusione induat et super te Christi sanctificatio ac hujus olei infusio floreat ut qui tibi in terris tribuit benedictionem ipse in celis conferat meritum angelorum ac bene+dicat te et custodiat in vitam eternam Jesus Christus Dominus noster qui vivit &c.

Oratio.

Spiritus sancti gratia nostre humilitatis in te copiosa descendat ut sicut manibus nostris licet indignis oleo materiali oblita pinguescis exterius ita ejus invisibili ungimine delibuta impingari merearis interius ejusque speciali unctione perfectissime semper imbuta et illicita declinare tota mente et spernere discas et valeas et utilla anime tue cogitare jugiter optare atque operari queas et operes auxiliante Domino nostro Jesuchristo qui cum Patre.

E aço fet lo rey que aqui sia present vestit ab les sues insignies reyals prenga la corona del altar e posla en lo cap de la reyna e dementre la li posara en lo cap lo matropolita diga les oracions seguents.

Oratio Corone.

Officio nostre dignitatis in reginam sollemniter benedicta accipe coronam regalis excellentie que a manibus regalibus capiti tuo imponitur unde sicut exterius auro et geminis redimita renites ita interius auro sapientie virtutumque geminis decoran concedas quatenus post occasum hujus seculi cum prudentibus virginibus Sponso perempni Domino nostro Jesus-Christo digne et laudabiliter occurrens regiam celestis aule merearis ingredi januam auxiliante eodem Domino nostro Jesu-Christo qui cum Deo patre.

E esplegades les dites oracions lo rey liure a la reyna lo ceptre en la ma dreta e dementre lo li liurara lo matropolita diga la oracio seguent.

Oratio Ceptri.

Accipe virgam virtutis et equitatis et esto pauperibus misericors et affabilis viduis pupillis et orphanis diligentissimam curam exhibeas ut omnipotens Deus augeat tibi gratiam suam. Qui vivit et regnat per &c.

E apres lo rey prenga lo pom dor de laltar e donlo en las mans de la reyna e tengalo en la man esquerra e dementre aços fara lo matropolita diga la oracio seguent.

Oratio Pomi.

Accipe dignitatis pomum et per id in te catholice fidei cognosce signaculum quia ut hodie ordinaris regina et principissa regni et populi ita perseveres auctrix et stabilitrix christianitatis et fidei christiane ut felix in opere locuplex in fide cum Rege regum glorieris per evum cui est honor et gloria in secula seculorum. Amen.

E apres lo rey liure lanell a la reyna en lo quart dit de la man dreta qui es appellat medicus e lo matropolita diga la oracio seguent.

Nota: lo quart dit de la man dreta qui es appellat medicus : el cuarto dedo de la mano derecha que es llamado "medicus". El dedo anular, (anuli, anulum, etc), anell, anillo.

Oratio Anuli.

Accipe regie dignitatis anulum et in te cathoíice fidei cognosce signaculum quia ut hodie ordinaris regina populi ita perseveres auctrix et stabilitrix christianitatis et christiane fidei ut felix in opere locuplex in fide cum Rege regum glorieris per evum cui est honor et gloria in secula seculorum.

E encontinent un dels bisbes començ a dir alta veu aquest ymne: Te Deum laudamus te Dominum confitemur segons que demunt es contengut en la consagracio del rey e per tot lo cor de la clerecia sia continuat sollempnialment e una de les oracions ques seguexen apres lo dit ymne qui comença: Benedicat tibi Dominus et custodiat.
Depuys sia proceit en la missa. E dit lo evangeli quant se cantara lo ofertori la reyna sia manada per los dos bisbes a la oferta e ofira aquell dia set diners dor en significança de les set virtuts cardinals contraries als set peccats mortals. E apres sia tornada en son siti reyal e sia proceit en la missa tro a la fin. E en la manera demunt dita sia feta e celebrada la unccio e coronacio de la reyna. Empero si per ventura sesdevenia quel rey e la reyna abdosos se consegrassen es coronassen en un dia la manera demunt dita en tot e per tot sia observada en cascun dells ensemps segons que demunt pus clarament es expressat: axi empero quel rey sia tota vegada primer en totes coses axi en cavalcar com en reebre benediccions e en la consagracio e en la coronacio e en reebre les altres insignies reyals demunt dites. E apres dita la missa la reyna vajassen cavalcant en lo dit cavall vestida ab la dalmatica e ab totes les altres insignies reyals e vestedures demunt dites ab les quals haura estat en la missa e la corona en lo cap al alberch del rey. E lo cavall port los sobresenyals blanchs e los pus nobles homens qui hi sien prenguen lo cavall per les regnes e vagen pus prop della: e apres los cavallers e en apres los ciutadans pus honrats e devant la reyna vage tot hom a peu. E apres derrera la reyna vagen totes les nobles donas e altres a peu. E en aquesta manera la reyna e tots los altres vagen al alberch del rey. E con la reyna sera al alberch del rey descavalch e entresen en la sua cambra e despullse la dalmatica e la camisa romana e lo camis e vestes cota e mantell de drap dor e isca de la cambra ab la corona en lo cap e ab lo ceptre en la man dreta e ab lo pom en la man esquerra e vajassen al palau on deura menjar lo qual sia ornat e apparellat aquell dia segons ques seguex. Primerament la sua taula sia en loch eminent posada en guisa que per tots los menjans en aquell sia vista. E en les espatles en la paret sia fermat un drap dor e de vellut vermell o daltre drap lo qual monstre en si senyal de la reyna e del rey: e sobre aquell sia posat un sobracel daquell senyal e obratge mateix. En apres tot lo romanent del palau sia encortinat per les parets tant solament de bells e preciosos draps. E anans que la reyna se assega a la taula lo matropolita qui laura consegrada o altre honrat prelat diga la benediccio qui es acostumada de dir al seent de la taula. E aquell dia sega la reyna sola a la taula. E apres pos lo ceptre en la taula a la part dreta e lo pom a la part esquerra: e sia apparallada una taula pus prop daquella de la reyna que neguna altra en que seguen les dones dels reyals e mullers daquells: e totes les altres dones e donçelles seguen en les altres segons que es acostumat. E con la reyna haura menjat leuse de la taula e lo dit matropolita o altre honrat prelat diga la benediccio la qual es acustumada de dir al levant de la taula. E la reyna prenga lo ceptre en la man dreta e lo pom en la man esquerra e ab la corona al cap vagessen al palau o sala la qual li sia apparallada per estar apres menjar ab les dones e donçelles lo qual sia apparallat e ornat en la forma seguent. Primerament li sia apparallat un siti reyal en alt en guisa que per tots estants en lo dit palau sia vista e en les espatles en la paret sia fermat un drap dor e de vellut vermell o daltra drap rich a senyal del rey e de la reyna pus rich que aquell del palau de menjar e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal e obratge mateix. E apres tot lo dit palau o sala sia encortinat per les parets de bells e preciosos draps e per lo sol del palau o sala sien esteses tapits e altres draps bells acustumats de stendra per terra. E la reyna coman lo ceptre e lo pom a les pus honrades dos dones quiy sien e tenga solament la corona en lo cap. E apres un poch sia dat del vin a la reyna e a tots los altres ab confits. E apres la reyna entressen en la sua cambra la qual sia ornada en la forma seguent. Primerament hi sia apparallat un lit ab cobertor e cortines acabades de bells e richs draps de un obratge tot. E en apres la dita cambra sia encortinada per les parets de pus bells e richs draps que la dita sala o palau. E axi mateix en lo sol de la cambra sien esteses tapits e draps pus bells e pus honrats que aquells de la sala e palau: e aqui pos la corona e no cavalch ne isca de casa aquell dia. E la reyna aquell dia e laltre seguent tenga tinell a tot hom: e aquests dos dies deuen servir los infants e nobles segons ques segueix. Car si hi ha dos infants fills de reys la un es assaber lo major o pus antich servesca aquells dos dies de offici de majordom et laltre de offici de camarlench. E los altres nobles e barons exercesquen singularment los officis del palau devall scrits es assaber de coper sobrecoch de botaller de raboster de panicer de tallar devant la reyna e de portar lo tallador de la sua vianda e de ventall en qual temps vulla que sia.

Sententia

Sententia.

Lo nom de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosa Verge nostra dona Sancta Maria humilment invocats.

Nos don Pere (huic Petro est cognomento Garcia) per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona (Pere Garcia, Pedro García, obispo de Barcelona) e nos Antoni de Contreras en decrets doctor e Pere Pariente (no Parent) en Sacra Theologia licenciat capellans del Rey nostre Senyor inquisidors de la heretica pravitat en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona Vich Gerona e Helna (Elna; Helenensis) per la Sancta Seu apostolica creats e deputats. Vists per nos los processos criminals actitats e ventilats davant nos dits inquisidors e en nostre Consistori entre lo promotor e procurador fiscal de la Sancta Inquisitio de una part agent e denuntiant e Joana Libiana vidua que fonch muller den Franci Libia quondam e Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre Senyor filles den Pere Benet e dena (de na) Marquesa muller sua quondam Gabriel Rabacer sartre Isabel muller den Francisco Pallares reconsiliat Aldonça muller den Gabriel Comte sartre tots conversos de la ciutat de Barcelona denunciats e delats de crims de heretgia e apostasia reos e criminosos defenents de la part altra e aquells diligentment examinats e totes e sengles coses en aquells contengudes (la primera n es una u en el texto, como se encuentra varias veces).

E vista la denunciatio davant nos dits inquisidors per lo procurador fiscal de la Sancta Inquisitio feta. E vista la summaria informatio per lo dit procurador fiscal sobre la dita denuntiatio e accusatio administrada. La qual per nos vista manam tots los damunt dits esser posats en los carceres de la Sancta inquisitio (minúscula) axi com de fet foren posats. E vist com contra alguns de ells es stada dada la demanda e petitio en scrits per lo dit procurador fiscal. E vistes les confessions que davant nos dits inquisidors stants ells presos en los carceres de la Sancta Inquisitio han fetes les quals alguns de ells han fetes apres quels foren dades dites demandes e petitions per dit procurador fiscal altres les han fetes apres que per nos foren charitativament amonestats que deguessen dir e confessar tota la veritat sobre los crims de heretgia e apostasio (apostasia) que nos hauriem ab ells ab tota clementia e pietat per les quals confessions se monstra clarament tots los dessus nomenats axi home (homens, homes) com dones e cascun de ells haver comes crim de heretgia e apostasia e esser se apartats e desviats despuys que hagueren rebut lo sanct sacrament del baptisme de la nostra sancta fe catholica christiana e de ço que Sancta Mare Ecclesia catholica de Roma te preica mana observa e guarda. Es monstra ells e cascun de ells esser se transpassats a observar e fer los ritus e cerimonies de la ley de Moyses e dels jueus en specialment nos consta clarament que la dita Joana Libiana viuda apres que fonch per nos dits inquisidors per tres vegades charitativament admonestada stant presa dins los carcers de la Sancta Inquisicio que confessas e digues tota la veritat sobre los dits crims de heretgia e apostasia en diverses vegades e confessions ha dit e confessat com ella dita Joana stigue en poder dena Marquesa quondam mare sua fins ques casa ab En Franci Libia quondam que era de edat ella dita Joana de setze fins en desset anys e stant ab dita sa mare la dita sa mare quondam li dix essent en lo mes de setembre que ella dita Joana fes un dejuni de jueus lo nom del qual no sab la dita Joana ço es que no manjas de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e que si faea dit dejuni que Deu li donaria molt de be. E ella promette a aquella que faera dit dejuni empero de amagat ella manjaria e no feu dit dejuni. E recorda a la dita Joana que la dita sa mare per tres anys arreu hu apres de altre li dit que fes lo dit dejuni e axi ella loy promettia empero de amagat ella dita Joana manjava e no faea dit dejuni encara que ella li donas entenent que dejunava ella no dejunava. E mes ha confessat la dita Joana Libiana como ha vist que la dita sa mare los dies dels dissaptes se mudava la camisa e que lo dia del digmenge ella per dissimular se mudava altra camisa e faea passar per aygua la que se havia mudada lo dia del dissapte. E mes dix que la dita sa mare los dies dels dissaptes no filava ni volia que la dita Joana filas e aço per honor de la Verge Maria. E axi la dita Joana no filava per honor de la Verge Maria. Empero dix que ella dita Joana be conexia que la dita sa mare per observar la ley de Moyses ho faea. E mes dix que lo divendres al sol post la dita sa mare manava plegar la faena a ella dita Joana e lo dia del dissapte a la hora del sol post manava lexar la faena a la dita Joana. E mes dix e confessa que per manament e ordinatio de sa mare moltes vegades e tantes vegades com loy manava la dita Joana abans que no posaba la carn a coure de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e la cobria e apres de una stona la levava de la sal e la rentava e la mettia a coure. E mes dix e confessa que una vegada vea com la dita sa mare prengue una cuxa de carn e obri aquella e de aquella trague una vertoleta. E mes lo dia mateix portaren a la dita sa mare un parell de perdius mortes e de aquelles no volgue manjar per que deya que eran offegades. E mes ha confessat que no manjave res lo dia del dissapte que fos apparellat aquell dia abans lo divendres apparellava la vianda que havia de manjar lo dia del dissapte. E mes confessa la dita Joana que ella e Marquesa germana sua deyan a la dita sa mare per que lo dissapte manjava la vianda apparellada lo divendres que era freda e aquella responia que millor li sabia la vianda freda que calda. E mes confessa la dita Joana que ella stant prenyada dix a ella na Isabell muller den Dalmau Ferrer cunyada de dita Joana la qual es morta los quals eran de Barcelona empero lavons staven en Gerona per les morts (peste). E en lo mes de setembre dix a la dita Joana Libiana viuda que dejunas aquell dia e que no manjas de tot lo dia fins a la nit e que per ço Deu li ajudaria e hauria millor part e ella se excusa per raho del prenyat e aquella li dix que no curas que Deu li ajudaria. E axi ella loy promette empero quant vingue a les nou hores o per aquent ella famajava que la creatura que portava conexia ella que congoxava e axi a consell de son marit ella manja un tros de citronat ab un tros de pa dientli que si sa cunyada li demanava si dejunava que li digues que si e al vespre sopa ab dit son marit de una gallina rostida. E mes dita Joana ha confessat que feu ab altres persones an altre dejuni entre any que no manjava de tot lo dia fins a la nit. E mes ha confessat que colia e servava los dissaptes e no faea faena e lo divendres a vespra ella ab daltres persones se lexaven de fer faena. E aço ha fet axi stant en Barcelona com en Gerona. E mes ha confessat com en la Coresma abans de la Pascha de la resurectio ella ab altres persones faean la pascha dels Juheus per tres dies arreu manjans pa alis e en dit temps no faean alguna faena. E en dits tres dies no manjaven pa levat ni manjaven en taula ni permettian que les moçes lavassen les aynes en que manjaven abans ella matexa ab les altres persones matexes rentaven los plats de argent en que manjaven ab cenrada dient que pus eran lavats ab cenrada que eran haguts per nous. E axi mateix ha confessat la dita Juana que ella ab altres persones abans que no posaven la carn a coure de aquella levaven lo greix e apres la posaven en sal e si era carn de la cuxa aquella lavaven e treyan la vertoleta. E mes ha confessat que ella induida per les dites persones crea que totes les dites coses eran bones e sanctes e aquelles faea per observar la ley de Moyses car havien la dit que servant los (les) dites coses que Deu li donaria molt de be e moltes riqueses. Aximateix en lo mes de setembre feu dit dejuni de Jueus ab sa mare e ab na Marquesa sa germana muller den Pau Badia no manjant de tot lo dia fins a la nit. E dita sa mare los deya que faent dit dejuni haurian molt de be. E mes deya a dita Marquesa que si faea dit dejuni que Deu la tornaria ab son marit. E mes ha confessat la dita Joana que les sobredites coses no ha confessades fins al dia de huy per vergonya que havia de confessar dites errors. E mes confessa dita Joana Libiana que en lo temps que ella feu e serva les dites coses per ella confessades ella confessant crea la ley de Moyses esser millor que aquella dels chrestians e que no crea que nostra Senyora la Verge Maria fos verge axi com li donaven a entendre e axi ho crea ella confessant e que ha stat e perseverat en aquesta mala creença de la edat de dotze anys fins que mori la dita sa mare e ella vengue en casa de sa germana nomenada Chatherina muller den Galceran Bertran de que haura a son parer al dimecres Sanct prop seguent deu anys. E mes ha confessat dita Joana que com ella venia a la Esglesia en si mateixa deya nosaltres creem en la ley de Moyses e venim aci a la Esglesia dels christians e que no crea en los Sacraments de Sancta mare Esglesia car davenli entenent que millor era la ley de Moyses que la ley dels christians. E mes ha confessat la dita Joana que lo dijous Sanct e lo divendres Sanct ella confessant anava ab sa mare e dites ses germanes ço es Chatherina muller den Galceran Bertran e ab Marquesa muller den Pau Badia e ab altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Crist e que ella confessant deya a dita sa mare que per quina cosa faean allo que faean los christians dels dits moniments. E ella deya que los christians tenian aquella creença e devotio aquella jornada fer aquells moniments e que elles hi anaven per que les gents no diguessen que eran juheus del tot e que ella confessant no crea gens de ço que los chrestians faen. E creu ella confessant que les dites ses germanes tenian la mateixa creença. E mes dix ella confessant que tots anys en la coresma se acustumava de confessar empero may no confessa que ella hagues fetes dites coses per ella confessades ni altres peccats greus que ella hagues fets e tant poch no complia les penitentias que lo confessor li donava pensant que no era res. E mes confessa la dita Joana que essent ella de quinze en setze anys ella comença de combregar e axi apres cascun any combregava empero ella no hi crea gents (gens). E mes confessa que en la casa de dita sa mare havia una imatge de la Verge Maria la qual tenia lo Jesus en lo braç de la qual una persona se burlava e ella confessant e dita sa mare li deyan que callas que avegades les parets tenian orelles e aço ella confessant e dita sa mare deyen no perque creguessen en la dita Verge Maria sino perque no fossen descubertes. E mes ha confessat que manjava afami que los juheus de Gerona daven a ella e a dita sa mare e mes que ella ni sa mare ni dita Marquesa sa germana no menjaven conills ni lebres ni nenguna manera de ocells offegats ni peix sens scata (escata; escama) ni apres que havian manjat la carn no manjaven formatge per que deya sa mare que los juheus non menjaven. E que es veritat que ella confessant trobava mes pler de la companya dels juheus que no de christians. E mes que alla hon se trobava ella confessant guardava e colia los dissaptes ço es que lo divendres quant los dies son grans a les quatre hores apres lo

mig-jorn e quant los dies eran petits a les tres hores encenia los cresols ab metxes noves e aquells lexava cremar fins que els mateys se apagaven. E mes ha confessat com ha fet lo dejuni de setembre e altre en lo mes de març que nomenaven lo del setembre dia bo e altres dejunis entre anys los quals dejunis tots eran de juheus. E aço ha fet moltes vegades ella confessant en Barcelona e en Gerona. E encara mes ha confessat la dita Joana Libiana que sabia algunes orations e que conexia be que no eran de christians e que per ço les li ensenyava sa mare. E mes ha confessat com no sabia lo credo in Deum ni la Salve Regina sino un tros e que lo Pater nostre e Ave Maria sabia be empero que no les deya e que sabia dues altres orations empero que no les deya per quant si nomenaven Jesu-Christ e la Verge Maria. E mes ha confessat com servava e colia la festa de les Cabanyelles (cabañitas) empero que no les havia enramades. Es ver que entra en una casa hon les havian fetes ab enramada e ella hi entra per devotio que hi tenia de solemnizar dita festa. E de les coses sobredites moltes ne ha fet e servat ella confessant tambe stant en Tarragona ensemps ab es (les) dites sa mare e germanes. E mes dix e ha confessat que les coses sobre dites no haguera confessades sino fos stada presa per la Sancta Inquisitio e aço per vergonya quen havia e pensant que no seria descuberta de les quals coses ha damanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam com Marquesa muller den Pau Badia apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio e per nos per dues vegades amonestada charitativament que confessas la veritat ha confessat com ella per manament (pone manamant) de na Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua abans que no possava la carn a coure aquella espellicava e de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e aquella cobria e apres que habia stat alli per una stona la lavava e apres la mettia en lolla. E com era carn de la cuxa aquella obria e de aquella traya la vertoleta que en aquella es. E mes ha confessat la dita Marquesa com en lo mes de janer prop passat ella hague XXXVIII anys e que ha ques casa ab En Pau Badia marit seu vint e dos anys. E que es veritat que despuys que ella comença haver discretio ço es de onze en dotze anys poch mes o menys ella confessant sempre cregue en la ley de Moyses creent aquella ley esser millor que la ley dels christians. E que es veritat que en lo dit temps ella confessant colia e servava los dies dels dissaptes e que si alguna vegada nol servava sen stava ella confessant per la companya de casa empero ella ab molta devotio tenia intentio de colre e servar dits dies de dissaptes. E que es veritat que si ella pogues colre e servar lo dia del dissapte complidament ella lo divendres lo sol post se lexara de fer faena e lo dia del dissapte se abillare e no faera alguna faena fins al vespre. Empero que sempre ella confessant per la devotio que tenia al dissapte e per manament de sa mare lo divenres al vespre ella encenia un cresol ben net abans que no acustumava de encendre lum en casa los altres dies lo qual cresol lexava cremar e nol apagava fins que per si mateix se apagava. E aquestes coses ha servat ella confessant fins al temps de la edat sua de vint e sis anys empero si algun temps no ho servava sen stava per temor car sempre tenia devotio en fer dites coses per la ley de Moyses. E mes dix e confessa que es veritat que de onze en dotze anys fins al temps dels dits vint e sis anys cascun any feu ella confessant lo dejuni judaich del mes de setembre lo qual dejuni essent ella confessant de menor edat faea per manament de sa mare. Empero apres havent sentiment lo feu ab maior devotio fins al dit temps lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que lo dia abans del dit dejuni sopava de dia e apres landema no manjava ni bevia de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre a sopar manjaven carn de galina o peix empero no manjaven carn de la carniceria car deian que axi ho manava la ley que no manjassen carn de christians e les galines que manjavan volian que fossen degollades e no offegades. E mes ha confessat que en lo dit temps ella no manjava peix sens scate (scata, escata) ne conills ni lebres ni alguns ocells offegats ni la dita sa mare. E per quant algun temps per temor ella manjava de les sobredites coses empero la dita sa mare com ho veya e ho sabia malahia a ella confessant. E mes ha confessat la dita Marquesa que es veritat que en lo dit temps ella confessant ab la dita sa mare anaven a la ecclesia no per devotio que hi haguesen sino per demonstrar que eran bones christianes.

E mes dix e confessa que en lo dit temps ella confessant no crea en los Sacraments de Sancta mare Ecclesia ni crea que per la confessio li fossen perdonats los peccats ni en aquell temps encara que ella se acostumava de confessar no confessa james que fes ni servas las cerimonies damunt per ella confessades. E mes confessa que en lo dit temps ella feu lo dejuni de la Regina Aster (Ester, Esther). E mes dix e confessa que en lo mes de setembre feyan ella e la dita sa mare les Cabanyelles ço es que faen festa per sis o set dies empero no enramaven la casa per que no fossen vistes ni fos conegut que faessen dites Cabanyelles. E mes ha confessat que es veritat que com faen lo dejuni del mes de setembre per ella dessus confessat lo dia abans del dit dejuni ella se lavava les cames e lo cap es mudava calces netes e aço mateix faea la dita sa mare. E que Joana Libiana vidua e Chatherina muller que es den Galceran Bertran germanes de ella confessant stant ab dita sa mare axi mateix servaven e colian los dies dels dissaptes e faean lo dejuni del mes de setembre e les Cabanyelles e totes les altres sobre scrites coses axi com ella confessant ho faea es conte dessus. E mes ha confessat que en lo dit temps ella confessant no crea que la Verge Maria fos verge axi com la dita sa mare ley havia induida abans crea de la imatge de la Verge Maria que los christians crean en un tros de pedra. E mes ha confessat e confessa que quant portaven lo cors precios de Jesu-Christ per ciutat per combregar alguna persona malalta ella confessant e dita sa mare e germanes se faen a la finestra no per que hi haguessen devotio ni hi creguessen sino per demonstrar que eren bones christianes e que mes pler havia ella confessant de veure o juheus o conversos que no en veure christians de natura. E mes dix e confessa que en la quaresma ella confessant e la dita sa mare e dites ses germanes dessus dites faen la Pascha dels juheus del pa alis la qual durava vuyt dies e la dita sa mare los dits vuyt dies sempre manjava pa alis e arros e peix e faves tenres o galines degolades empero no manjava carn de la carneceria. Empero ella e dites ses germanes lo primer dia de dita Pascha manjaven pa alis e guardavan aquell empero los altres dies no manjaven del dit pa alis per que tenian en casa moçes e mestre que eran christians de natura perque no fossen descubertes empero be tenian devotio de fer e servar dita Pascha si poguessen. E mes ha confessat que lo dijous Sanct la dita sa mare e germanes e ella confessant e altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Christ ab una altra persona e anaven visitar dits moniments no perque hi creguessen sino per que fossen tengudes per christianes y reyanse de dites coses e una vegada aquella altra persona dix - veiau com han posat lo bon hom - e ella confessant e les altres sobredites haver oides dites paraules sen reyan. E altra vegada li ohi dir lo dimecres o lo dijous Sanct en los quals dies era la Pascha dels juheus del pa alis la qual faean e guardaven ella e dita sa mare e germanes les paraules seguents. - Ho com es tot hu ço que nosaltres fem ab ço que ells fan. - E aço deya trahentse scarn daço que faen los christians. E mes dix e confessa que les coses sobre scrites per ella confessades no confessa la primera vegada que es stada interrogada o amonestada per vergonya que havia de confessar dites coses. E que sino la haguessen presa a ella confessant ella no haguera confessades dites coses. E mes dix e confessa que deya una oratio que comença - O Senyor - la qual per esser larga no scrivim açi salvo que a la fi deya - Lo Deu de Abraham de Isach e de Jacob haja merce de mi e de tots peccadors Amen. - E mes dix e confessa que no havia devotio en la Verge Maria ni en Jesu-Christ. E mes ha confessat que algunes vegades en lo temps que vingue la Inquisitio en Barcelona ella confessant e les dites Chatherina e Joana ses germanes axi en casa de Galceran Bertran com en casa della confessant se ajustaren e ella confessant dix a dites ses germanes que en temps de la gratia fora bo ques confessassen de la mala vida (que) havian tenguda ab sa mare e la dita Chatherina respos que nos confessassen que no hi hauria algu que les acusas pus que despuys que eran casades vivian be e los missatges (missatgers) de lurs cases nols havian vist fer res de mal. De les quals coses ha demanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam e clarament consta com Chatherina muller den Galceran Bertran Scriva del Rey nostre Senyor apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio clarament ha dit e confessat apres de esser stada per tres vegades amonestada que confessas la veritat e apres encara de esserli donada la damanda (demanda) e petitio en scrits per lo procurador fiscal ha dit e confessat com per manament de Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua ella algunes vegades rantava (rentava) e lavava la carn e aquella posava en sal en una posteta o librella e alli la lexava star per una stona e deya dita sa mare que per hagues millor sabor la faea posar en sal. E mes dix es confessa dita Chatherina com la dita sa mare deya a ella confessant e li manava que no filas lo dia del dissapte mes que aspias o faes altres faenes leugeres e axi ella confessant ho faea com dita sa mare li manava. E mes ha confessat com en la present ciutat de Barcelona e en la ciutat de Tarragona ha fet en lo mes de setembre un dejuni sens manjar tot lo jorn fins al vespre ques monstraven steles al cel. Axi mateix per instructio e inductio de la dita sa mare feu un semblant dejuni al seu parer en lo mes de maig o de juny o pus destiu que ara ha apres ques diu de Aster. E mes ha confessat com ha manjat pa alis que dien de la Pascha. E mes ha dit e confessat la dita Chatherina que es veritat que del temps que ella confessant era de edat de tretze anys poch mes o menys fins que ella se casa ab son marit En Galceran Bertran que era de edat de desset anys poch menys de desset anys ella confessant sempre stigue fora de la creença de la Sancta fe catholica creent la ley de Moyses esser bona axi com la dita sa mare ley havia induida car la dita sa mare li deya que la dita ley era bona e que Deu la manana (manava) e axi ella confessant ho creya. E mes ha confessat que en tot lo dit temps ella confessant anava algunes vegades a la Esglesia ab dita sa mare no per devotio que hi tingues sino per demonstrar que eran bones christianes. Axi mateix dix que se acustumava confessar a son confessor empero may no confessava que ella fes les coses sobre scrites car dita sa mare li deya que no la qualia confessar de dites coses. E mes ha confessat que el dijous Sanct ella confessant ab dita sa mare anaven veure los moniments que havian fets per lo cors de Jesu-Christ en lo temps que ella stava en dita creença e no hi anaven per devotio que hi tenguessen sino per mirar e per que fossen tengudes per christianes. E mes ha dit e confessat que fins a la present hora no ha confessades les coses sobre scrites per dues rahons la una es que pus que ha gran temps que ella se era apartada de la dita creença e havia abhominat dites coses e havia purgada sa conscientia faent dejunis e altres devotions no empero confessant aquells se pensava que no era obligada de confessarho. Laltra raho es per quant crea que la persona accusar lo pare e la mare es peccat e per ço no ho volia dir ni confessar lo que sabia de sa mare. E mes sen stava per la vergonya del mon de si mateixa. E mes dix que en lo dit temps deya los set psalms en pla axi com sa mare li havia monstrat dient axi - Senyor nom reprengues en la tua fellonia etc. - E mes dix e confessa que en lo dit temps que ella confessant stava en la dita creença no tenia devotio en Jesu-Christ ni en la Verge Maria e que aquells tres o quattre dejunis que ella confessant ha confessat que sa mare li manave que fes en lo mes de setembre e ella li donava entenent quels fes empero que de amagat manjava que es veritat que ella confessant crea que los dits dejunis eran bons e ella tenia devotio en fer aquells per que eran de la ley de Moyses. Axi mateix ha confessat que sino fos stada presa en lo carcer de la Sancta Inquisitio no haguera confessades les dites coses pensantne ja esser absolta e no esser obligada de confessar segons que dessus ha dit. E mes ha dit e confessat que una vegada en lo temps que la Sancta Inquisitio vengue en la present ciutat de Barcelona ella dita confessant e Marquesa Badia e Joana Libiana ses germanes se ajustaren totes tres e dix la una de elles que seria bo que se confessassen als pares inquisidors dels errors que havian fets stants e vivints ab dita sa mare e ella confessant dix que pus que despuys de esser casades havian viscut be com a bones christianes que lo que havian fet essent fadrines stants ab dita sa mare no haurian qui les acusas e creent que eran excusades de haverho confessar. La qual devotament ha damanat de dites coses venia e misericordia.

Item mes trobam e clarament consta com Gabriel Rabaçer sartre apres de esser posat en los carcers de la Sancta inquisitio e apres de esser per nos amonestat charitativament que confessas la veritat ha dit e confessat que ell stant en una casa de una conversa en la ciutat de Barcelona la dita conversa en lo temps de la fruyta e creu que era en lo mes de setembre dix a ell confessant que fes hun dejuni e que Deu li faria molt de be lo qual dejuni ell confessant per inductio de aquella feu en aquesta manera que no manja de tot lo dia fins a la nit fins que veheren les steles e abans de sopar ell confessant damana perdo a la dita conversa. E mes dix e ha confessat que ell ha fet lo dit dejuni per tres o quatre anys ab la dita conversa e ab altres persones. E mes ha confessat que ell ha observat e colt lo dia del dissapte moltes e diverses vegades abans que vingues la inquisitio en la present ciutat de Barcelona e apres que la inquisitio fonch venguda en Barcelona lo serva e colgue per un any o dos e dits dissaptes servava e colia en aquesta manera ço es que lo dissapte demati apres de esser levat se partia de casa e sen anava al encant e no tornava a sa casa fins a dinar e no faea faena axi com acostumava en los altres dies e al depres dinar aximateix sen anava de casa e no faea faena. E una persona veent que ell no faea faena reprenia a ell confessant es barallava ab ell dientli - per que no feu faena - e ell confessantli (confessant li) deya que curas de simateixa en mal viatge. E mes ha confessat que es veritat que lo divendres al vespre ell encenia en sa casa dos o tres lumeners per devotio del dissapte e una persona algunas vegades li apagava dits lumeners ço es alguns de ells. E mes que lo divendres al vespre ell confessant se lexava de fer faena e la dita persona li deya per que no faea faena e ell confessant li deya - cura de tu en mal viatge. - E aximateix ha confessat que servava e colia los dits dissaptes per tant com li havian dit que Deu manava colre los dissaptes e que era cosa bona e sancta e que per tant ell confessant colia e servava dits dissaptes pensant e creent era cosa bona e sancta. E mes que los sobredits errors e peccats que nunqua los confessava a son confessor e que sen stava de confessarles per temor e vergonya tement que per allo no lin vengues algun damnatge e que ell no haguera confessat les dites coses si nol haguessen pres e nol haguessen portat a les presons de la Sancta inquisitio. E mes ha confessat per la ceguedad en que ell era posat ell no crea en les coses ques fan en Sancta mare Ecclesia empero que apres ha hagut conexença de la sua error e que per ço ses tornat a la Sancta fe catholica e creu vertaderament tot ço e quant Sancte mare Ecclesia creu e en aquesta fe vol viure e mori pregant als pares inquisidors li vullen atorgar e donar venia e misericordia.

Axi mateix se monstra clarament com la dita Isabel muller den Francesch Pallares apres que es stada presa en los carcers de la Sancta inquisitio e apres que fonch per nos dits inquisidors per dues vegades amonestada caritativament que confessas tots los crims dela heretgia e apostasia que comesos hagues contra nostra Sancta fe catholica ha confessat com ella per inductio de na Clara madastre sua muller den Barthomeu Limona quondam pare della confessant ella en lo temps de les figues e dels raims en lo mes de setembre ha fet un dejuni que no manja ni begue de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre del dit dejuni abans de sopar ella dita Isabel per ordinatio de la dita sa madastre ells besa la qual sa madastre dix a ella dita confessant que com beuria a la nit trobaria un flori dor en la taça e que per miracle ley trobaria. Lo qual dejuni dix la dita Isabel ques nomenava de Equipur. Lo qual dejuni ella apres feu per tres vegades ço es per tres anys seguents en lo dit mes de setembre ensemps ab los dits son pare e sa madastre e sempre los demanava perdo lo vespre del dejuni els besava les mans abans de sopar. E mes se monstra com a vegades apparellava per lo dit son marit una certa vianda en que mettia spinachs ciurons (cigrons, sigrons; garbanzos) molto (moltó, mouton) carn salada e ous. Aximateix la dita Isabel apres de esserli donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal en scrits e esserli donades ses deffenses ha confessat com ella confessant ha fet lo dit dejuni de Equipur en lo mes de setembre tantes vegades com la sabut axi abans de esser casada ab En Francisco Pallares com apres de esser casada lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que dejunava tot lo dia fins a la nit que les steles eran en lo cel. Lo qual dejuni faea per inductio de una tia sua nomenada Elionor Colella muller den Colell lo nom del qual no sab la qual es morta. La qual tia sua deya a la dita Isabell semblants paraules. - Isabel dema o tal dia sera lo dejuni feslo. - E axi ella confessant faea lo dit dejuni e com venia al vespre demanava perdo a la dita Elionor e li besava les mans. Lo qual dejuni ella confessant ha fet sempre fins que vingue la Sancta inquisitio en la present ciutat de Barcelona si donchs no era malalta o indisposta o que nol sabes car sempre quel sabia lo faea. Lo qual dejuni ella dita Isabel sabia be que era de juheus e per servar la ley dels juheus ella confessant lo faea. E mes ha confessat que ella no ha servat ni colt los dissaptes e aço per que no fos descuberta car ella be tenia voluntat e devotio de colre e servar aquells si pogues. Empero dels divenres a vespre ben ha colt alguns axi abans de esser casada com apres de esser casada e que en lo temps que ella faea los dits dejunis e les altres coses per ella dessus confessades stava e era fora de la creença de la Sancta ley evangelica e de la ley de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e crea que en la ley de Moyses se havia a salvar car en altra manera ella confessant no faera les coses que ha confessades. E mes se monstra clarament com tots anys se confessava a son confessor empero que no confessava lo peccat de la heretgia per quant ella no pensava lavons que guardar la ley de Moyses e dels juheus fos peccat. De les quals coses be e devotament ha demanat perdo venia e misericordia.

Item se monstre clarament com la dita Aldonça muller den Gabriel Comte essent presa en los carcers de la Sancta Inquisitio apres de esser per nos dits inquisidors charitativament admonestada per tres vegades que confessas la veritat dels crims de la heretgia e apostasia havia fet e comes contra nostra sancta fe catholica e apres de esser li donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal de la Sancta inquisitio ha confessat com ella dita Aldonça essent de edat de X en XI anys de que ha XXV anys poch mes o menys stant ella ab En Daniel Bages e ab Beatriu muller de aquell de la ciutat de Barcelona ab los quals stigue per temps de tres anys e mig una donçella nomenada Elionor que era germana de hun nomenat Pere Pujol venint lo temps de les figues de burjaçot e dels rayms dix a ella confessant que venia un dejuni e que havia de dejunar en tal manera que no havia de manjar de tot lo dia fins a la nit e axi ella fonch contenta de fer lo dit dejuni ensemps ab la dita Elionor e ab los dits En Daniel Bages quondam e ab la dita Beatriu muller de aquell. E de fet lo faeren tots ensemps e al vespre del dit dejuni ella confessant demana perdo als dits En Daniel Bages e a la dita Beatriu muller de aquell. E lo dit dejuni feu ab los sobredits per tots los dits tres anys e mig que stigue en dita casa. E mes que en lo dit temps la dita Beatriu muller del dit Daniel Bages lo divendres a la vesprada se lexava de fer faena e manava a ella dita Aldonça que endressas casa e lavava e scombrava casa e axi ella ho faea. E axi mateix ella confessant lo divenres a vespre per manament de dita Beatriu natejava (netejava) los cresols e aquells encenia ab metxes noves e aquells no apagaven fins que ells mateys se apagaven e les dites Beatriu e Isabel apparellaven lo divendres la vianda que havian a manjar lo dissapte e una vegada o dues les dites Beatriu e Isabel

apparellaven una certa vianda ço es spinachs com ciurons e ous e altres coses e de dita vianda apparellada lo divendres manjaven lo jorn del dissapte tots los de casa ço es lo dit Daniel Bages e Beatriu e Elionor e ella dita Aldonça confessant. E mes que en lo dit temps que dita Aldonça Comte stigue en dita casa tenia devotio en colre lo dissapte e si pogues servar e colre aquell que ho faera per quant crea la ley dels juheus axi com li havian donat entenent que era bona. E mes que per ordinatio de la dita Beatriu ella dita Aldonça levava lo greix de la carn e la posava en sal e apres de una stona la posava a coure e que quiscun any tant com ella stigue en dita casa les dites Beatriu e Elionor en la quaresma pastaven pa alis e ella confessant tant be sen manjava axi com ley donaven lo qual pa ella confessant manjava per devotio que tenia en la dita pascha dels dits juheus la qual pascha es en la quaresma abans de la pascha dels christians. E que es veritat que en tot aquell temps que ella dita Aldonça Comte stigue en casa del dit Daniel Bages ella stigue appartada de la Sancta fe catholica e crea en la ley de Moyses axi com li havian donat a entenent (entendre). Dels quals peccats e errors la dita Aldonça be e devotament ha damanat venia e misericordia.

Segons que de totes les coses damunt scrites totes e sengles e de moltes altres mes largament conste en les confessions per los damunt dits davant nos judicialment fetes e per los processos contra ells fets e actitats als quals en tot e per tot nos refferim. E vist com tots los damunt scrits e nomenats han confessades les dites llurs errors heretgies e apostasies devotament e ab animo e cor de esmenar llur vida tant quant havem pogut veurer e conexer. E jatsia que de rigor de justitia poguessem proceir contra ells e quiscun de ells agrement e dura per ells esser tan durs e obstinats en llur mala secta e creença e remissos e pareosos (perea : pereza; pereosos : perezosos) en llur convertiment empero consyderant que nostre Senyor Deu Jesu-Christ es misericordios e clement lo qual los perdonara si vertaderament se convertiran a ell e aquell conexeran e adoraran per Deu vertader e creuran en los articles de la Sancta fe catholica e de bon cor se penediran dels errors e crims per ells comesos. E per quant nos nos devem conformar ab la sua Sancta doctrina e de la sua Sancta Ecclesia catholica la qual es clement e piadosa haguda nostra delliberatio e consell sobre les dites coses e volents nos dits don Pere bisbe de Barcelona e Antoni Contreras e Pere Pariente inquisidors declinar e seguir mes a misericordia que no al rigor de justicia havents Deu davant los ulls de la nostra pensa del qual proceeixen tots los judicis drets e justs havem trobat que devem declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia declaram los dits Joana Libiana vidua que fonch den Franci Libia quondam Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre senyor Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte e cascu de ells esser se transpessats (transpassats más arriba) e esser se tornats en fer e servar los ritus e cerimonies judaiques e esser incorreguts e incidits en los crims de heretgia e de apostasia e haver servats e guardats los ritus e cerimonies judaiques e esser stats heretges e apostatas de la Sancta fe catholica christiana. E per lo semblant esser e haver incorreguts en sententia de anathema e de excomunicatio maior del temps que los dits crims e delictes commetteren en ça e encara haver incorregudes altres penes en dret e justitia e en los sacrats canones constituides contra los tals e ordenades. Mas per quant los damunt (dits) e cascu de ells usant de millor consell e mes saludable que fins ara no havian usat tengut ni seguit segons que han dit ells se convertexen es tornen es volen tornar e convertir ab vertader e pur cor e no fictament ni simulada a la nostra Sancta fe catholica christiana e a la unio de Sancte mare Ecclesia a la qual demanen esser reduits e reincorporats offerint se prests de abjurar e renuntiar tot specia de heretgia e de apostasia. Per tant si ells abjuraran abnegaran renunciaran e apartaran de si dita heretgia e apostasia de judeizar e altra qualsevol specia de heretgia que haien incorreguda e comesa e confessaran creuran e tenran la nostre Sancte fe catholica e los articles de aquella e ab vertadera fe e ab pur cor e no ficte ni simulat se tornaran a la Sancta fe catholica christiana e les penitenties que per nos los seran injungides e imposades rebran e ab devotio compliran nos stam molt prests e apparellats ab bona e sancta intentio e proposit de reebre aquells e admettre al gremi e unio de la Sancte mare Ecclesia catholica.

(N. E. Este tío es de lo más cansino que se puede leer. 187 veces sale "confes" en el texto)

Et lecta et publicata huiusmodi supra scripta sententia usque in hunc presentem passum et locum et lectore cesante et tacente praedicti Joana Libiana Marquesa Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel Pallaresa et Aldonça Comte fuerunt interrogati si volebant abjurare in forma juris crimina haeresis et apostasiae per ipsos commissa et omnem speciem heresis et apostasiae et clara voce responderunt se fore promptos et paratos abjurare dicta crimina heresis et apostasiae per eos commissa et omnem speciem heresis et apostasiae et de facto praedicti Juana Libiana Marquesia Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel Pallaresa et Aldonça Comte adjurarunt (abjurarunt) dicta crimina heresis et apostasiae per ipsos commissa et omnem speciem heresis Sacrosanctis Dei quattuor evangeliis et signo Sanctae Cru+cis coram ipsis positis sub modo forma et tenore sequentibus.