Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, aragonesos, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón, història, Valencia, Mallorca, Mallorques, Menorca, Ibiza, Formentera, Cabrera, condados, comtats, conde, comte, Reyes de Aragón, Corona de Aragón, aragonensi lingua, lengua aragonesa, Barras de Aragón, escudo de Aragón, armas de Aragón, conquista, reconquista, cristianos, moros, judíos, sarracenos, Ramiro I, Ramiro II, Petronila, Alfonso I, Pedro I
De la nostra serenitat molt se pertanyn que pus en lo denejament de nostres cambres havem desus ordonat que en lo nostre palau en lo qual per raho de menjar ab nostres domestichs cascun dia de necessitat nos cove usar entenam. Per so un hom jove espert en la nostra cort volem esser deputat lo qual escombrador del palau sia nomenat qui lo nostre palau on menjarem e los porthes e altres cases on nos ab nostres companyes apres menjar serem cascun dia per lo matiagran e en temps e hores degudes largent lau del qual en nostre palau los nostres domestichs en menjar usaran. E quan en aquestes coses ell entendre no haura ell manam si mester sera ajudar en los serveys faedors en loffici de nostre rebost. Et regonexera si esser sotsmes als camarlenchs e al primer reebut dells en loffici sagrament e homenatge fara que tota adversitat que sabra a la nostra salut poder esdevenir quant a ell possible sera esquivara e a nos con pus yvaçosament pora revelara: e que res no ha fet ne fara perque lo dit sagrament no puga enviolablement observar.
Nos Alfonsus etc. attendentes vos fideles nostros consiliarios et probos homines civitatis Barchinone pro bono statu et utilitate comuni civium et habitatorum civitatis ejusdem et ad removenda dispendia que ex superfluitatibus et oneribus superfluis expensarum circa subscripta frequencius imminebant et in quibus plures ut plurimum excedere noscebantur quedam statuta et ordinationes noviter edidisse tenoris qui sequitur: - En nom de Deu ordenaren los consellers et prohomens de la ciutat que null hom de la ciutat de Barcelona o qui estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia no gos metre ne aportar en afflibays ne en neguns vestirs perles ne aur ne argent ne armini exceptats botons dargent plans o daurats que puxen portar per cabeç o per manegues. Item que null hom de Barcelona o qui estia en Barcelona de qualque condicio o estament sia no gos portar ne fer neguna cella ne fre ne pitral ne retranga en que haje obres de fil daur ne dargent ne en que haja obres de perles o dargent ne de negunes peres precioses ne doblecs o daltres peres de naguna manera salvant que en les dauradures o argentadures de les obres puxen aembrar aur et argent. Item que null hom ne nagunadona de Barchinona o qui estia en Barchinona de qualque condicio o estament sia no gos daquiavant listar ne vetar per fora ne barregar negunes vestadures ne fer fer en aquelles images dauçells o daltres qui sobreposades o cosides hi sien si donchs tixent no si fahien. Item que naguna dona de qualque condicio o estament sia qui sia de Barcelona o estia en Barcelona no gos portar en mantell ne en capa ne en cot ne en conelles ne en brials ne en altres vestidures perles ne aur ne argent ne ermini ne naguna altre fresedura de perles ne daur ne dargent ne daltres coses ne vestir draps daur ne de seda: puxen empero en dos mantells no en mes haver et portar taxells ab cadenes et aflibays dargent en los quals no gosen portar perles ne peres precioses axi empero quels texels ab les cadenes et aflibays de cascun mantell no pesen de dos marchs et mig a amunt. Mas en aço no sia entes que les dones no puxen portar brials tests ab seda et ab aur ans los puxen ab que noy haja nagun guarniment dels dessus dits qui son vedats de portar. Puxen encara portar en manegues de gonelles o de brials botons dargent plans o daurats: puxen encara aportar vestadures de camellot de lana. Item que naguna dona de qualque condicio o estament sia que sia de Barchinona o estia en Barchinona no gos portar en savena ne en neguns ligars perles ne peres precioses ne altres ne argent ne aur en fulla exceptat que puxen portar fil daur o dargent test pla en savenes o en vels e no en altre manera. Item que negun hom ne naguna dona qui sia en Barcelona o estia en Barcelona de qualque condicio o estament sia no gos portar en mantell ne en capa ne en altra vestadura neguna forradura sino de cendat o tafata plans o en los quals haja fil daur o dargent tests o penes axi vayres com altres planes axi que naguna pena no puxen barrejar o entremesclar de cendats ne de draps daur ne de seda ne daltra cose mas cascuna pena sia plana segons la natura de que sia. Empero no gosen portar neguna pena dauçells ne darminis. Item que null hom ne nulla dona que sia de la ciutat de Barchinona ne estia en la ciutat de Barchinona de qualque estament o condicio sia no gos fer ne portar daqui avant vestadures negunes de dol per naguna persona qui muyra si donchs no era son senyor o sa dona o pare o mare o avi o avia o fill o filla o germa o germana o persona quil jaquescahereu o dona qui perda marit o marit se puxa vestir sis vol per sa muller com morrasault que no sen pusca vestir de negra salvant que hom puxe portar capa (se lee cape) morada o altre el dia quel cors se soterrara et VIII dies apres tan solament. Item que naguna dona que sia de Barcelona o estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia qui marit haja en cas que saja a vestir de dol per alcuna de les persones dessus dites no gos portar daquiavant mantell en cap ans solament port capa morada o altra capa de dol el coll et que no la port sino VI meses depuys que aquells per qui portara dol seran morts salvant quel dia quel cors se soterrara la puixa portar el cap. Item que null hom de qualque condicio sia que sia de Barchinona o estia en Barchinona qui prena o espos o afferm muller que ans que la espos ne apres no gos trametre per si ni per altre a la esposa o muller sua joyes negunes ne diners ne a nenguna dona ne altra persona de part de la novia no de part del novi salvant que a la nuvia puscha trametre bossa et cinta et guants et dos anells et no res als. E aquests ordinaments comencen lo dia de pascua primer vinent et que duren XX anys primers esdevenidors. Et qui contra aquests ordinaments o alcuns daquests fara pagara per ban per cascuna vegada que contrafaça per cascuna de les coses dessus dites cincents solidos en axi que si dona neguna cau en lo dit ban e no ha bens parafernals de quel puxa pagar quel marit pach lo ban mas quel se puxa retenir ell o son hereu del exovar. Mas en aquests ordonaments no son enteses fembres vils et avols de lur cos ans tota fembra avol et vil de son cos puxa portat aytals vestidures com se vulla et en aytal manera com se vulla. Item que nagun sartre ne sartoreça ne altre persona de qualque condicio sia no gos posar ne metre ne cusir ne fer cusir ne fer metre ne posar nagunes fresadures daur ne dargent ne perles ne de seda ne daltres coses en vestidures de hom ne de dona de Barcelona ne qui estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia ne fer en aquelles vestidures ne posar ne cosir negunes images dauçells ne altres enadiments o sobreposit fer a les vestadures et qui contrafara pagara per ban cascuna vegada cent solidos e si pagar nols pot estara pres cent dies al castell. Item que negun hom ne naguna fembra de qualque estament o condicio sia no gos fer ne obrar ne fer fer ne obrar negunes obres de perles ne de seda ne de fulla ne de fil daur o dargent ne ligars ne altres arreus ne en selles ne en frens ne en pitrals ne en retrangues segons que dessus es ordenat ne a obs de nagunes vestadures domens e de dones de Barchinona ne qui estien en Barchinona de qualque estament o condicio sien: mas en aço no sien enteses vetes ne trenes de seda que puxen metre per cabeç ne per manegues ne cordons ne bagues ne cordes de cordar de seda: e qui contrafara pagara per ban cada vegada cent solidos et si pagar nols pot estara pres C dies el castell. Item que nagun argenter ne argentera ne altre persona de qualque condicio sia no gos metre ne fer metre en texells perles ne peres precioses a obs de dones de Barchinona o qui estien en Barchinona de qualque estament o condicio sien ne fer ne fer fer a obs dells neguns taxells los quals ab les cadenes et afflibays pesen mes de dos marchs et mig et qui contrafara pagara per ban cada vegada cent solidos e si pagar nols pot estara pres C dies el castell: dels quals bans haura lo terç lo veguer et lo terç sia convertit en reparacio del pont de Sent Boy o laltre terç haja lo acusador: mas lo comprador del pont no haja lo dit terç qui del pont deu esser: e qui alcuns dels dits bans pagar no pora estara pres el castell aytants dies com ha sous els bans. Item que tot enantament o conexença que sha a fer sobre los dits bans o alcu daquells se faça per lo veguer ab consell dels consellers de Barchinona qui per temps seran o de tres dells et no en altre manera: sia entes empero que per moltes vegades que fos fet per alcun contra los dits bans o alcuns daquells no sia tengut de pagar sino un ban solament per naguns bans passats mas com aquell ban hagues pagat si daquiavant hi cahia quen fos tengut segons la forma dessus dita com axi sia acostumat e usat en tots los bans que sordenen en Ia ciutat. E retenense los dits consellers et prohomens que si en aquests dits bans o en alcuns daquells conexien Ios dits consellers et prohomens que hi hagues res a declarar o interpretar o a corregir que sia feta la declaracio et interpretacio o correccio per Ios dits consellers et prohomens axi com ells conexeran et no per nagun altre.
- Eapropter cum nobis duxeritis suplicandum ut ordinaciones et statuta predicta nostre approbacionis et confirmacionis dignaremur patrocinio communire: idcirco prospicientes utilitatem et comodum que vobis et aliis civibus et habitatoribus dicte civitatis proveniet ex premissis: jamdicta statuta et ordinationes per tempus prescriptum gratis et spontanea voluntate laudamus approbamus et ex certa sciencia confirmamus. Retinemus tamen et a dictis statutis vestris excipimus quod si nos vel nostri dedimus aut dabimus alicui civi vel habitanti in civitate predicta vestes corporis nostri aut sellas vel aliqua alia arnesia nostra quod eas vel ea possint induere vel portare et absque incursu alicujus pene libere eis uti aliquo ex statutis predictis nullatenus obsistente. Promitimus vobis insuper ac juramus per Deum et ejus sancta quatuor evangelia manibus nostris corporaliter tacta quod premissa omnia et singula servabimus et servari etiam inviolabiliter faciemus per tempus predictum eaque non mutabimus aut revocabimus aliqua ratione nec alicui domestico nostro vel alii cuicumque super hoc gratiam faciemus. in cujus rei testimonium presentem cartam nostram inde fieri et sigillo nostro pendenti jussimus communiri. Data Valencie decimo chalendas febroarii anno Domini millessimo CCC tricesimo. - Bernardus de Petra mandato regis.
Nos Alfonsus etc. Etsi nostra civitas Barchinone cum propter multa tum ob ejus reipublice gubernationem inter alias ditionis nostre civitates caput extulit et jam pene omnes alie quas diximus civitates ad instar illius sese gubernare et rempublicam exercere studeant: unam tamen solam rem ad ceteras hujus orbis civitates equiparandas et si fas est dicere exsuperandas deesse civitati eidem arbitramur quoniam non ita ut expediret in cujuslibet scientie facultate ibidem opera datur quod si fieret cives et incole dicte civitatis et etiam circumvicini ex sapientibusscientifici fierent et hi qui haud pingui superlectile abundant facilius litteris operam darent. Plane dilecti et fideles nostri Johannes de Marimon et Bernardus Çapila nuntii ad nos per dilectos et fideles nostros consiliarios et probos homines dicte civitatis Barchinone nuper demissi nobis pro parte dictorum consiliariorum et proborum hominum ejusdem civitatis humiliter supplicarunt ut cum consiliarii et probi homines ipsi multiplicibus justis quidem et honestis inducti motivis et presertim optima situs sepedicte civitatis dispositione pensata utque illius oriundi divinis et humanis scientiis et doctrinis floreant in ipsa civitate generale studium instituere et fundare gliscant et pro illius fundatione votiva ad ea omnia que requiruntur prompti et parati sint dignaremur eis super his nostram licentiam facultatem et auctoritatem impartiri: atque nos qui dictam civitatem Barchinone suis exigentibus servitiis et meritis inter ceteras civitates nostras nedum diligimus sed amamus ac illius comodum amplificationem et augmentum affectamus: hanc supplicationem tanquam justam et rationi consonam necnon beneficio et utilitati reipublice civitatis ejusdem ac comodam benigne exaudientes: tenore presentis carte nostre cunctis temporibus firmiter valiture de certa nostra scientia deliberate et consulto memoratis consiliariis et probis hominibus civitatis Barchinone licentiam et facultatem plenariam impertimur quod deinde in antea si et quando eis fuerit bene visum dictum generale studium in sacra theologia jure canonico et civili morali et naturali philosophia septem liberalibus artibus medicina aliisque scientiis et doctrinis ac etiam facultatibus in ipsa civitate Barchinone scilicet in ea parte quam maluerint statuere fundare et ordinare valeant atque possint. Quod quidem generale studium ejusque cancellarius rector consiliarii magistri doctores bacallarii scolares et ceteri studentes in eodem immediate cum statutum seu fundatum fuerit possit et possint ac valeant in universali et singulari gaudere uti et frui et letari omnibus illis honoribus prerogativis favoribus libertatibus immunitatibus exempcionibus franquiciis et privilegiis quibus alia generalia studia per nostros predecessores Aragonum reges serenissimos memorie celebris aut per nos ipsos in regnis nostris Aragonum Valentie et principatu Cathalonie fundari permissa et in eis habitantes seu studentes et signanter generalia studia Ilerde et ville Perpiniani letari uti frui et gaudere solita et soliti sunt et debent de jure usu seu consuetudine vel aliter quoquo modo: nos enim easdem libertates exemptiones franquitias favores honores privilegia prerogativas ac immunitates que aliis studiis predictis presertim civitatis Ilerde et ville Perpiniani concesse et concessa sunt contextu presentium eidem generali studio civitatis Barchinone et legentibus doctoribus ac studentibus in eodem et aliis omnibus predictis quam citius et quam primum statutum fundatumque fuerit de dicta certa scientia conferimus concedimus et plenarie impertimur sicut et quemadmodum comuniter ceteris studiis generalibus in regnis et terris nostris occiduis et presertim dictis generalibus studiis civitatis Ilerde et ville Perpiniani hactenus sunt indulta et eis ipsa generalia studia hactenus usa sunt ac in eorum possessione existunt. Serenissimis propterea Iocumtenentibus generalibus nostris presentibus et futuris voluntatem nostram hanc declaramus qua volumus disponimus et ordinamus reverendosque ac venerabiles in Christo patres archiepiscopos episcopos abbates ac ceteros ecclesiasticos dictorumque archiepiscoporum et episcoporum in spiritualibus et temporalibus vicarios generales requirimus et hortamur mandamusque gubernatori nostro generali ac ejus vicesgerenti bajulis quoque generalibus et localibus vicariis subvicariis consiliariis paciariis procuratoribus juratis consulibus ceterisque universis et singulis officialibus et personis quavis auctoritate ecclesiastica aut seculari fungentibus tam presentibus quam futuris per universa regna et terras nostras ubilibet constitutis et constituendis sub nostre indignationis et ire incursu et alias quanto fortius et strictius dici potest quatenus nostras hujusmodi licentiam facultatem et concessionem et omnia et singula supra contenta firmiter teneant et observent ac faciant ab omnibus perpetuis temporibus efficaciter custodiri nec secus agant ratione aliqua sive causa. In quorum testimonium presentes fieri jussimus nostro majori sigillo majestatis pendenti munita. Datum in castello Turris Octave die tertio mensis septembris anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo quinquagessimo hujus regni nostri Sicilie citra farum anno sexto decimo aliorum vero regnorum nostrorum tricessimo quinto. - Signum Alfonsi Dei gratia regis Aragonum Sicilie citra et ultra farum etc. - Rex Alfonsus (1).
(1) En virtud de este real privilegio se estableció en Barcelona la primitiva universidad literaria, o estudios generales, en el edificio que se halla situado en la calle den Ripoll frente del arco o volta de miser Ferrer, propio en el día del Exmo. Sr. marqués de Ayerbe; y desde este punto fue trasladada a la Rambla, en los términos que manifiestan los antiguos dietarios que existen en el archivo de la casa de la ciudad y en nuestro poder, que dicen así: - El de la ciudad. (N. E. Atentos a los plurales Y la y griega) - Dimecres a XVIII de octubre de MDXXXVI los honorables consellers volent effectuar la desliberacio del consell de cent jurats celebrat a X de agost prop passat sobre la edificacio del estudi general fahedor en la Rambla en la plassa dels Bargans y de la Palla foren de bon mati a la Seu per acompanyar la professo del reverent capitol y clero de la Seu que ana al dit lloch lo qual fonch envelat y molt ben empaliat ab un bell altar arrimat a la paret de la muralla que es al costal del portal de la Palla ab uns bells draps de brocat ben ornat de or y argent brandons y ciris blanchs cremants tot entapissat per terra y enramat, y en lo dit altar y eren posades ço es la creu ab lo crucifixi al mig de argent de la ciutat y la imatge de santa Eulalia de argent que presta la Seu a la part dreta y la imatge de santa Ana que presta la iglesia de santa Ana a la part esquerra per ço que lo altar de dita capella ha de ser fundat sots invocacio de santa Creu santa Eulalia y santa Ana. E parti la dita professo de la Seu a las VIII hores de mati ans de mig jorn acompanyada de molta gent ahont celebra lo offici divinal lo reverent señor archabisbe de gracia don Joan Miralles: lo qual offici finit la dita professo isque fora a la cantonada del lloch ont estava feta la cava per posar la primera pedra que es devant lo carrer dels Telles ahont devallaren lo dit senyor archabisbe y los honorables consellers y lo mestre de cases: e preparada la pedra se havia de posar en lo dit canto per lo dit senyor archabisbe Miralles foren dites las oracions y benediccions pertanyents: las quals finides maestre Bertran Dezvalls conseller en cap en nom y per part de la present ciutat posa la primera pedra en son lloch donant principi a la dita obra en nom de la Santissima Trinitat pare fill y sant esperit y a honor y gloria de la santissima creu y de las preciosas santa Eulalia y santa Ana y de tots los sans de paradis que vullan supplicar a la divina Magestat vulle infundir la sua beneita gracia a la obra del dit studi y apres a la institucio de aquell al seu sant servey amen. - En otro dietario dice asi: - En aquest present any (1535) per algunas personas devotas y Iletradas mogut per lo sant Esperit fonch fet ofertas als consellers de algunas rendas e pecunias contans per fer un estudi general en la present ciutat: y entes per los conselles lo tal benefici per la cosa publica feren eleccio de persones de tots staments per concertar lloch y mestres y llissons hoc encara per anar per la ciutat per cercar major caritat: e lo dia de sant Llorens a 10 de agost entre la renda que la ciutat tenia ab antiquo que eran 150 lliuras per lo estudi fonch trobat tenir 500 lliuras de renda y mil lliuras comptanspassadas per obrar lo colegi. Las ores dit dia per lo consell de cent jurats fonch deliberat y donat lloch per dit estudi o collegi al cap de la Rambla del portal de Sant Sever hon se pesaba la palla fins al portal hon se posaben los bergans braçers: en lo jorn de sant Bartomeu comensaren a dar (dari : hay una i escrita más abajo en la línea) pedra y altre manobra ab molta cerimonia per obs de dita obra en tos temps. Apres anant en aument alavorens mudaren los bargans al portal de la Bocaria a la colsada de la torra envers mar e lo pes de la palla a la colsada de la altra torra del portal que diuen de la Verema. - El cuerpo municipal o concejo de ciento de Barcelona, a cuyo cargo corría la universidad literaria, le dio en seguida ordinaciones que se imprimieron en Barcelona por Jaime Cortey, librero, a 18 de julio de 1560. Concluida la guerra de sucesión, el rey Don Felipe V mandó trasladar esta universidad de Barcelona a la ciudad de Cervera, y destinó el edificio para cuartel de artillería y otras tropas, que al fin ha sido destruido para ensanche de la Rambla y apertura de la puerta de Isabel II.
Jacsia ques covenga a reyal magestat que la cort daquella axi de vaxella daur con dargent sia decorada: deguda cosa pero es engir los sotsmeses grau e orde observar per tal que aquests per prerogativa de vaxella se alegren los quals noblea de linatge o eminencia de dignitat o proximitat de princep ennoblexen. Emperamor daço statuim que tots en lo nostre palau de qualque estament sien qui cavalcant vagen en escudelles e platels dargent mengen e en tases no empero daurades beguen: empero los cavallers abbats e priors e encara comtes vescomtes e barons jacsia que cavallers no sien taces dargent daurades e majors de les altres hagen per lur beure e menjars a ells en talladors dargent sien apportats. Declarants empero que tallador alcu no venga cubert al nostre tinell exceptat lo nostre si donchs aqui rey altre o cardenal o fill de rey primogenit menjants no havia. A tots empero cavallers doctors o cappellans o altres persones destament ab bacin e ab pitxer dargent en la fi de taula sia donada facultat de lavar.
Sent Martijacsia que confessor sia atrobat pero sent Ambrosi en aquel ympne par als apostols la decantat: per tal rahonable cosa es que en lo dia daquest en la nostra cappella alcuna prerogativa mes que en los dies dels altres confessors sia demostrada. Perque duem preveydor que en aquesta festa dels paraments e vestiments verts mellors ab quatre capes sia usat e lo reraltar istoriat hi sia tengut e en reliquies e argent e les altres coses manam axi esser fet con en los dies dels altres confessors colents es ordonat. Mas si per aventura en aquesta festa en la ciutat de Çaragoça serem con la cappella de la Aljaffaria nostra de la dita ciutat a honor daquest precios sant confessor cavaller de nostre Senyor sia hedificada: volem e manam que sermo e processio en la nostra cappella sien fets e un dels reataules dargent e lo tabernacle dargent hi sien posats e dels paraments e vestiments verts pus nobles ab sis capes sia usat e laltar en reliquies e argent sia clarificat axi con en lo dia de Nadal.
Per tal quels cochs comuns de nostres domestichs no sien vist freturar per defalliment de coadjutors: emperamor daço en la cuyna daquells domestichs dos en aço aptes homens volem esser deputats qui argenters de la dita cuyna sien nomenats e seran diligents e atents que cascun dia a hores degudes en aquella cuyna fochs encenan e calderes ab aygua posen sobre aquelles e gallines e altres voleteries plomen e encara altres carns e peys laven e appareylen a coure e aquelles en calderes e en asts posen. Encara de les carns decoquedores en los asts cura hajen diligent de manar aquells: largent del qual nos cascun dia usam hores degudes lavaran: e aquestes coses fetes per ells los cochs damunt dits en aquelles coses que poran ajuden especialment lo manucier en los menjars portadors en lo palau ajudar no olviden: volents que a nostres sobrecochs e als cochs a les coses tocans lur offici obeesquen e entenen faelment ab acabament: e sagrament e homenatge faran al majordom lo qual fan los cochs.
// Nota: largent: lo argent, l´argent : plata, AG, cubertería de; también significa dinero, como en francés. //
De Monadersse fa mensio en la tercera carta del libre den Sant Pera en la quarta columna, comensa la franquese. Noverint Vniversi Quod Nos Iacobus e en la 13. carta del dit libre e 14. se fa mencio de Monades (la a es una e invertida), e señyale, les qualitats de aquelles, e en 25. cartes se diu vnmot de Monedes, es en dit libre en la segona columna, comensa. Noverint Vniversi.
De dites Monedes parla la franquese en la 14. cartes Noverint Vniversi en la quarta columna, e apres en la seguent franquesa en la 15. carta se parla de dites monedes, Morabatins e masamodines e besants en la primera columna.
De Monedes, pagues, cambis, e mutacions de aquelles es en lo dit libre a 34. cartes en lo segona columna, comensa. Iacobus Dei gracia.
De quina monede se tenen de pagar Dots e Donacions per contemplacio de Matrimeni fetes, es en lo matex lloch e tanbe parla dels altres contractes e vsures e de la paga dels Dots.
Axi matex fa mensio la franquesa en dit libre en cartes 35. en la segona columna, comensa. Nono. Kls. Februarij e en en la franquesa seguent.
De Florins e ques puganbatre en Mallorques, es en lo dit libre en 78. cartes en la I. columna 2.3.4. e en la carra segusnt, comensa. In Dei nomine.
De Monade prestade e bestreta per la Vniversitat en lobetiment de Florins consta en libre den Sant Pera en 80. cartes en la 3. columna, comensa. Nos Ioannes.
De Monedes parla lo capitol de Leyde en cartes 96. en la quarta columna.
Que no sia batude nova Monede, es en lo dit libre en cartes 138. en la primera pagina.
Revocacio de les Monedes de Menorca, es en dit libre en cartes 166. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes e si la treu se pert (se lee latreu sepert).
De Monedes fa la mensio la franquese en libre den Sant Pera en cartes 194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
Que los Habitadors del Regne de Mollorques poden treure monedes de Sicilia, es en libre den Abello en cartes 80. en vn priuilegi capitular, es en la primera pagina comensa mes avant, &c. y es capitol II.
Moneda de Barcelona correga en terres de Rossello e Serdañya Conflent vallespir e caucholibero es en libre den Rossello en 65. cartes, comensa. Encare prometem.
Que Moneda se puxa batre en Mallorques, es en dit libre den Rossello en dita carta en la segona pagina, comensa. Detenim empero.
De Monedes parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 78. en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.
Lo Privilegi de Monede de Or, es en lo libre den Rossello en cartes 38. en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.
Lo Privilegi de Monede de Argent es en dit libre den Rossello en cartes 144. en la primera pagina, comensa. Conegam tots.
Revocacio de vna letra ab la qual era prohibit que vn * cause quis aportaua entre la Vniversitat, e los monadeis se tractas en Cort del Señyor Rey, es en dit libre en cartes
271. en la segona pagina, comensa. Petrus.
En Mallorques se poden batre 20. marchs de Argent en libre den Rossello en cartes 376. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
De Monedes, e Batra aquelles, parla lo privilegi, es en libre den Rossello en cartes 451. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.
Los Mallorquins son hauts per Catalans, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la segona pagina, comensa. E mes com los Mallorquins (falta punto. Hay más adelante otra dictio: Monaders)
MERCAT.
Que losdisaptesse puxa tenir Mercat, es en libre den Sant Pera en la quarta carta en la segona columna comensa la franquese. Noverint Vniversi.
MILITARS.
Que los Militars comprans Possessions en Reaench (realench, realenc, realengo) de persones no privilegiades tenen apagar, de asso parla la franquese en libre den Sant Pera en la sisena carta en la primera columna.
Que en les causes dels Militars sien presos Promens apar en libre den Sant Pera en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Martinus.
Los Militars a que son tinguts, mireu alt en la dictio Cavallers.
Que los Militars paguen, e contribuhescan, es en dit libre en cartes 166. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
Asso matex es en libre den Rossello en cartes 52. en la segona pagine, comensa. Encare per nos.
Contra los Militars novament fets per la franquesa en dit libre den Sant Pera en cartes 180. en la primera pagina comensa. Ioannes Dei gratia.
Los Militars en quines coses son tinguts acontribuir, ne com, mireu en libre den Rossello en cartes 220. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus Dei gracia.
Que sia servade la Sentencia donade entre la Vniversitat, y los Militars sobre aquelles coses en les quals dits Militars son tinguts, a contribuir es en libre den Rossello en cartes 246. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.
Privilegi Militar que no poden esser turmentats sino en certs casos tret de vn libre no autentich que te Mosen Iuan de Loscos, continuat en libre den Sant Pera en cartes 201. en la primera pagina, comensa. Iacobus.
MOLL.
Del Moll parla la franquesa en libre den Sant Pera, comensa. Noverint Vniversi a la 6. carta en la tercera columna.
MVRS, MVRADE, VALLS.
Que en la Reparacio de la Murade han tots a contribuir, e dels Valls, es en libre den Sant Pera en la 6. carta en la quarta columna, comensa. Noverint Vniversi.
Asso matex, es en libre den Rossello en cartes 53. en la primera pagina, comensa. Encare donam.
Lo Bisbe, e Clero (se lee Cleto) son tinguts en asso, mireu en la dictio Clero, e en dictio Clergue.
Les Cases qui affronten de la Muralle sien enderocades es en dit libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina, comensa. Alfonsus.
De adobs de murade se fa mensio en dit libre den Sant Pera e en vna declaracio entre los de la Ciutat, e de la part forana en cartes 184. en la segona pagina, comensa. Com entre los Magnifiche Iurats.
La terça part dels bans pertañy a la Murade, es en libre den Rossello en cartes 284. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.
MOLINERS, MVLTVRERS.
De Moliners, e Multurers parla la franquese. Noverint Vniversi, Es en libre den Sant Pera en la 15. carta en la segona columna.
Los Moliners Señors del Molins son tinguts escurar e tenir condret per llur trast la Sequia de la Ciutat, es en dit libre en 90. cartes en la 3. columna. Los Moliners han de rebre per Multures la setzena part es en libre den Rossello en cartes 101. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.
MOLA DE ANDRAIG.
De la Mola de Andraix parla la franquesa In Dei Nomine I. columna den Sant Pera. mire en la 16. carta en la pri(se corta) Los drets que lo Señor Rey tenia en la Mola de Andraig ha dats e Relaxat als Iurats e Vniversitat de Mallorques, es en libre den Rossello en cartes 146. en la primera pagina, comensa. En Nom de Deu. (Falta Andratx)
MARCHA.
No pot esser donada a estrañy contra contra lo Regne de Mallorques ne Habitants de aquell, es en libre den Sant Pera a 27. cartes en la primera columna, comensa. Pateat Vniversis.
De Marca fa mensio la franquesa en libre den Sant Pera a 27. cartes en la quarta columna, comensa. Nos Petrus
De Asso matex se fa mensio en dit libre a 29. cartes en la tercera columna, comensa. Excellens, & Mag. Principi.
Asso matex en la Franquesa, o Letra apres seguent en dit lloch.
Marca no sia feta en la Ciutad de Mallorques, es en dit libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa. Encareus Atorgam.
Contra los Habitadors de Mallorca noy puga haver Marca, es en libre den Rossello en cartes 208. comensa. Pateat Vniversis.
MOSTASSAF.
Del Offici de Mostassaf parla la franquesa en libre den Sant Pera a 27. cartes en la tersera columna, comensa. Pateat Vniversis.
Privilegis perlants de Mostessaf trobaras en dit libre en cartes 104. 105. y 106. e del Saig, e Carnisser per aquell elegidors.
E en 107. cartes, es com lo Mostessaf te conexer de Parets e Finestres e pot remetre bans, e que ningu no pot comprar mes de 10. corteras de Forment per revendre, es en dit lloch.
Es axi matex la Iurisdictio de aquell en 108. cartes en dit libre per tot.
E lo dit Mostassaf no es forçat tenir tanda, es en dit libre e en dita carta 109. en libre den Sant Pera.
E que los Carnissers privats sien per ell matex restituits e del salari de aquell, es en 109. cartes en dit libre.
E del dit Offici parla la franquese en libre den Rossello en cartes 321. en la primera pagina, comensa. Iacobus,
Que lo Mostassaf regesca com aquell de Valencia, es en libre den Rossello en cartes 321. en la segona pagina comensa. Pateat Vniversis.
Del Saig del Mostassaf e de la revocacio de aquell, parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 322. en la I. pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.
Certa Revocacio de vna provisio del Mostessaf obtesa del Señyor Rey es en dit libre en cartes 322. en la 2. pagina, comensa. Nos Petrus.
Que lo privilegi del Mostassaf sia servat, es en dit libre den Rossello, en cartes 323. en la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. E en dit libre en cartes 324. en la primera pagina, comensa. Petrus.
Asso matex en dit libre en cartes 325. en la primera pagina, comensa. Petrus
Que lo Mostassaf conega de Parets, Finestras, e Enbans, es en dit libre en la matexa carta en la segona pagina, comensa, Nos Petrus.
Lo Mostassaf de Mallorques pot fer crides, e Remetre bans, es en dit libre en cartes 276. en la primera pagina, comensa, Petrus.
Lo Mostassaf pot restituir en lo Offici los privats de aquell, en dit libre den Rossello en cartes 315. an la I. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.
Lo Mostassafos son tinguts a tenir Taula per 10. Añys, es en libre den Rossello en cartes 325. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.
Que lo Mostassaf hage lo salari acustumat, es en dit libre en cartes 326. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.
Lo Mostassaf te a fer dels Emoluments tres parts la I. al Señor Rey: la altre per ell: laltra als macips o socios per llurs treballs, es en la pragmatica de Mosen Huc de Anglesola en cartes 114. en la primera pagina, comensa. Item com nos volent. e en lo capitol apres seguent , es tingut tenir Tavla.
MERCADERS.
Los Mercaders son salvos, e segurs en lo Regne de Mallorcassian de quines Nacionsvulla,ensemps abses mercaderies, es en libre den Sant Pera a 27. cartes la quarta columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia, sens perjuy de les restans franqueses.
Los Mercaders passants per Mallorques ab mercaderies no son tinguts pagar mes deIs qui son acustumats, es en libra den Rossello en cartes 171. en la segona pagina, comensa Namfos.
Los capitols atorgats per lo Señor Rey als Mercaders que sian servats, es en dit libre den Rossello en cartes 446. en le I. pagina, comensa. Martinus.
Los Notaris entren per Marcaders, mireu en la dictio Notaris.
MENAMENTS PENALS.
Manaments Penals nos poden fer, es en libre den Sant Pera en cartes 31. en la quarta columna, comensa. Sancius Dei gratia.
Que no sian fets Manamens a patrons de Navilis de llevar missatgers del Regne, es en dit libre en cartes 130. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.
No poden esser fets Manaments a Notaris de no presentar Requestes e protestacio, es en dit libre en cartes 130. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.
Que no sian fets Manaments penals, es en libre den Rossello en cartes 450. en la I. pagina, comensa. Sanctius Dei gracia, est eadem que est in libro den Sant Pera. .
MERCADERIES E FET MERCANTIL.
Per fet Mercantil algu pot esser pres, o detingut, e encara que sia Dona in libro den Sant Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa. Item per deposicio.
En les Mercaderies, e altres coses, es primer lo Venedor que qualsevol altre creditor, mira baix en la dictio Venedor en cartes 69.
MASSIONS DE PLETS. (messions, despeses, gastos de pleites, pleitos)
De Massions de Plets parla la franquesa en libre den Sant Pera en 83. cartes en la tersera columna, comensa. En Nom de Deu sia.
MOROS.
Moro, mira devall en la dictio Sarrayns, e si Moros en la Illa seran presos no puga esser feta Questio als qui presos los hauran, es en lo capitol de Leyda 33. en les 98. cartes den Sant Pera en la primera columna.
METGES.
Los Metges han demenar llur Salari dins lañy alias aquell no poden demanar, es en cartes 95. en libre den Sant Pera en lo 9. capitol de Leyda.
MANLLEVTA.
De les Manlleutes dels delats parla lo capitol de Leyda 16. en libre den Sant Pera en 96. cartes en la primera columna, e de Manleutes parla, e dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 138. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.
Si algu pendra a Manlleuta la persona de altre pot restituir aquella encare que non sia requeste, es liberat de la Manlleuta en libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera
columna, comensa. Item si aliquis manuleuauerit.
De Manleutes parla lo capitol 30. en libre de corts Generals en cartes 16. comensa. Item que totes Manleutes fetes, &c. y passat lo Añy la Manleuta, es nulla.
MONADERS. (Hay otra dictio Monaders al comienzo del apartado M, un poco más arriba)
Del Privilegi dels Monaders e contra aquells, es en libre den Sant pera en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.
Los Monaders poden esser executats en certs casos per lo Executor, es en libre den Sanct Pera en cartes 118. comensa. Petrus Dei gracia. De Monaders parla la franquesa en dit libre en cartes 148. en la primera pagine disposant que contribuescan, comensa Alfonsus.
Privilegi contra los Monaders, es en dit libre en cartes. 102. en la primera pagina cotat lo marge, comensa. Nos Alfonsus. Privilegis de Monaders lo qual se preten, es revocat es en libre den Sant Pera en cartes 163. en la primera pagina, comensa. In Iesuchristi nomine.
Sobre los Talls de Forment pagadors per Monaders parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 174. comensa. Ioannes Dei gracia.
Sobre los Monaders, e Alcaldes quals son franchs dispon la franquese en dit libre en cartes 175. en la segona pagina, comensa Ioannes Dei gratia.
Moneders pagan en partio de Blats en dit libre en cartes 188. e 189 en lo principi de dita carta, comensa lo privilegi Nos Ioannes.
Los Monaders hagen de contribuir en les aiudes, axi com los de Barcelona, es en libre den Rossello en cartes 219. comensa. Petrus Dei gratia.
Revocacio de vna Lletra Real ab que manavalo Señor Rey que la causa quismenava entre la Vniversitat, e Monaders fos portada en cort Real, es en libre den Rossello en cartes 271. 2. pagina, comensa. Petrus.
Los Monaders son tinguts fer dret per les Imposicions e aiudes devant lo Execudor, es en libre den Rossello en cartes 333. en la primera pagina, comensa. Petrus.
Los Monaders no poden esser admesos a Consellers ni a Iurats, si donchs no renunciauen a llur franquesa, es en la pragmatica de Mosen Huc de Anglesola en cartes 98. en la segona pagina en lo 33. capitol.
Algu que sia franch no pot regir Offici de la Vniversitat sens que no renuncia, es en libre den Abello en cartes 69. en la segona pagina columna, segona, comensa. Item Señora Molt Excellent.
MISSATGERS, MISTATGES.
De salari de Missatges mireu en dictio domestichs.
Los Missatgers qui van al Señor Rey no poden esser impedits que no vagen, es en libre den Sant Pera en cartes 130. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia, e de Missatgers mireu devall en laltra dictio Missatgers.
MESVRATGE.
De Mesuratge parla la franquesa vn mot en libre den Sant Pera en cartes 137. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.
MORBERS.
Capitols dels Morbers en lo Extraordinari del Añy M.CCCC.LXXV. (1475) segons en lo libre de dita Capitulacio dels Morbers.
MALIFICIS.
Que algu pres per Malefici sia Iutjat dins 30. dies, es en libre den Sant Pera en cartes 138. en la segona pagina.
Que los Maleficis se pugan pasificar e diffiinir per bons Homens, ans de esser fet clam a la cort mireu en dictio pacificarmalificis, e en la dictio Catius.
Que los dits si volen Advocats quels sian donats mitgensant degut Salari, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.
MVLES.
Qui haura 55. Añys puxa caualcarMula, es en libre den Sant Pera en cartes 152. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.
Licencia que puxen cavalcar Mules tenint vn Rossi, es en dit libre en cartes 158. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.
Que cascu puga cavalcar Mul, o Mula sens incorriment de alguna pena, es en dit libre en cartes 161. en la I. pagina, comensa. Nos Ioannes.
MATRIMONIS.
De Clandestins Matrimonis parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 166. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes (se lee Ioanues).
E de aquesta materia parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 214. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.
Les Donesnos Gosencasar ni fer matrimoni ab llurs Esclaus, que comprats hauran, es en libre den Rossello en 305. cartes 2. pagina, comensa. Petrus.
MALLORQVES, E MALORQVINS.
Los Malorquins son haguts, y reputats, per Catalans naturalses poden alegrar de Officis, e Binificis del Principat de Catalunya, e de les Costitucions Generals de Cataluñya, Privilegis, e vsatges, de la Civtat de Barcelona, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la segona pagina comensa lo capitol. E mes com los Mallorquins.
Que la Ciutat de Mallorquessiaaguda per patria comuna, e cascupuxa en aquella esser convengut, es en lo dit libre en cartes en la primera pagina, comense. Nos Ioannes.
MESTRA DE GVAITA.
Del mestra de Guaita, e dels Esclaus parla la franquese en libre den Sant pera en cartes 168. comensa. Ioannes Dei gratia.
Los capitols del mestra de Guaita son en dit libre en cartes 190. comensant en dita carta fins en cartes 193.
Addicions de Capitols de mestra de Guaita son en dit libre en cartes 196. en la segona pagina, comensa. Primo com fos ordenat.
Que lo mestre de Guaita de la Ciutad exercesca los Capitols fets contra los Catius, es en libre den Rossello en cartes 282 en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.
Los Capitols de mestra de Guayta son per semblant en libre den Rossello en cartes 362. e duren fins en cartes 365.
Lo Privilegi del mestra de Guayte es en libre den Rossello ensemps ab altres coses en aquell contengudes en cartes 366 en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
MASSAMODINES, MORABATI, MONEDATGE.
La Sentencia del Morebati, consta en libre den Sant Pera en cartes 183. comensa. Spectabilis, & Magnificus (se lee Magni ficus, con un espacio bien definido) en la primera pagina.
De Massamodines, e Morabatins se parle en libre den Rossello en cartes 77. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.
Que havents, o possehints bens valents 10. lliures pach lo morabati, es en libre den Rossello en cartes 80. comensa. Sapien Tuyt. en la segona pagina, e del dit morabati parla la dita franquesa en la carta seguent de aquella en la primera pagina.
Lo morabati del fogatgenos paga sino de set en set Añys, es en libre den Rossello en cartes 287. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.
Que per anticipar la paga del monedage al Señor Rey no sia fet perjuy a les franqueses del Regne, es en libre den Rossello en cartes 289. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.
MONESTIR DE SANTA MAGDALENA. (Malena)
Les 67. quorteras de Formentcens. Que la Vniversitat fa el dit Monestir no fossen venudes, es en libre den Rossello en cartes 259. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia.
MENORS.
Les difinicions que fan los Menors e Adults, llurs tudorsy Curadors mireu en dictio diffinicions.
Los menors de 20 Añys no sien admesos, a Concellers, ne algun Offici de la Vniversitat, es vn Capitol de la Pragmatica de mosen Huc de Anglesola en cartes 118. en la segona
pagina, comensa. Item Statuim, e ordenam.
MANTELLS DE BAGASSES.
Lo Governador no pot guiar Mantells a les Bagases, es en libre den Rossello en cartes 429. en la segona pagina e lo Balle, e lo Vaguer ho tonen a fer sin tenen privilegi,
comensa. Martinus.
MVNITIONER.
Lo Municioner pot tenir altre Offici, es en libre de les municions ço es en lo principi quant se provehi, e comensa. Dit Offici.
MISSATGERS.
De Salaris de Missatgers mireu en la dictio Salaris, e si poden haver vn escrivent a despeses de la Vniversitat, mireu en la Pragmatica de mosen Huc de Anglesola en cartes 100. en la segona pagina en lo principi, comensa. Statuim encara, es lo capitol 41. e en lo capitol seguent 42.
E axi matex tals missatgers poden esser forsats en lo capitol seguent 43. en dita carta, e essent los vns en cort no ni pugan anar de altres en lo capitol seguent 44. en la matexa carta e lloch e en carta 101. que Iuren en poder del Governodor en la primera pagina en lo capitol 45.
Ques poden tremetre tres Syndichs, o Embaxadors ço es dos de la Ciutat, y hu de la part Forana, apar en lo libre del NovellReçiment folio 20. y la forma com se han de elegir, es en lo matex lloch capitol, incipit. Item *statuim e ordenam que los missatgers, &c. Com anaren a la Magestat del Rey en Pera dos Iurats y apres sis embaxadors elegits per lo Concell General vide in libro den Sant Pera folio 99. comensa. Pateat Vniversis quod Nos Petrus, &c. Y aqui es com lo Rey *ignala lo Concell (siguiente página Consell) de la Ciutat.
Mallorquins poden liberament Navagar en AlexandriaChypre, y demes terres del Solda tenint llicencia del Papa consta en una Transactio feta per lo Señor Rey en Pera y los Iurats de Mallorca del libre den Abello folio 12.
Mostessaf en el donar preu a les Robes per fer tres dies deu pendra parer, y Resolucio delos Magnifichs Iurats. libre Extraordinari 1586. folio 280. y 333. y Extraordinari. 16.
Iuni 1587.
Mostessaf no pot donar llochse fassentres dies sino en elPorxo de Plassa, y de la intervencio, y resolucio dels Magnifichs Iurats en lo preu deu fer fe en la bolleteel Secretari de le Vniversitat, vide Decret. de sa Illustricima en libre de Decrets f.
Mandatos penals de bens propris nos poden fer a los Magnifichs Iurats Abell folio 165.
Moneda ques treu del Regne es perduda, o senblantquentitat libre den Sant Pera folio 166. pagina primera sub tali signo. (cruz, creu ).
Mostessaf, y sos privilegis en Rossello nou folio 271. & vsque.
Mostessaf ha de conexer dels fravs cometen los Famiars del Sanct Offici en libre vert folio 117. pagina primera capitol segon.
Mostessaf es Iutge General de totes les Vitualles del present Regne, y dels fraus cometen los Compradoes dels Delmes del Señor Rey, y Bisbe, y capitol en libre den Sant Pera folio 122.
Monaders han de contribuir en talls per Barcas de Forments en dit libre folio 174.
Mallorca esta vnida ab la Corona de AragoRossello nou folio 124.
Mallorquins poden recorrer a la Magestat a representarli agravis, (greuge, greuges) Abello folio 86. pagina primera comensa. Ceterum estatuimus.
Mallorquins poden negociar abMoros Rossello fol. 8. & 154.
(salta página) Morbaria com se ha de regir Carta Real dat. en Madrid a 31. 8bre. 1653. folio 127. del libre de cartes Reals de cuberta de fust Altre folio 131. dat en Madrid a 4. maig 1654.
Morbo, o Peste, el obviarse, y preservarse specta principalment a los Iurats: Carta Real dade en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del libre de cartes reals de cuberta de fust tambe es folio 131 del libre de cartes reals ab cubertas de plegami.
Moretorias, dilecions, ni altre genero de entretenimens a favors de Debitors Censalistes no puga concedir laSeñor Rey ni sos Ministres, ni impedir al Creditor Censaliste le execucio encara que la major part dels Creditors hi vingues be capitol 58. de les Corts de Monsó Añy 1375. en libre de Corts Generals.
Ministres extraordinaris per castigar algun crim, no pot ser embiat per lo Señor Rey sino ques dega iudicar per los Iutjes Ordinaris capitol 37. de les corts de Monsódel Añy
1363 en libre de Corts Generals.
Mostessaf te Iurisdictio sobre Familiars del Sant Offici vide Familiars.
Mercaderies qui estresbalsen, no deuhen dret vide Dret.
Mallorquins no poden esser trets a Pledetjar fora Regne: Rossello nou folio 7. 78 & 222.
Mallorquins no poden esser detinguts en Galeras si no son condemnats per sos crimns: en libre den Sant Pera folio 185. pagina primera, & segona.
Mallorqui qui es sentiraagravat de algun mandato del Señor Rey, y voldra acudir a se Magestat sobresega la Cort. Rossello nou folio 3.
Mandatos penals de bens propris nos poden fer als Magnifichs Iurats Abello folio 65. columna quarta en lo cap. Item Señora Molt Excellent com per provisio Real. &c.
Militars en que, y com han de contribuir en Rossello nou folio 172.