13 DE FEBRERO.

13 DE FEBRERO.

Con las formalidades de estilo se hizo publicar un nuevo pregón, concebido en estos términos:

Ara hojats tot hom generalment de part del honorable mossen Pere Johan Serra ciutada e batlle de la ciutat de Barchinona que com sia cosa molt necesaria e expedient a la lahor de nostre Senyor Deu e servey de la Majestat reyal be e repos de la cosa publica del Principat de Cathalunya e molt gran e assenyalat interes del dret de les generalitats del dit Principat que fusta alguna no puxa partir de Cathalunya o costa del dit Principat e ya per ço en los dies prop passats es stada feta crida prohibitiva ab gran pena que fusta alguna no partis ara a requesta dels molt reverend honorables diputats e consell llur del dit Principat lo dit honorable batlle mana ab veu de la present crida a totes e qualsevol persones publicas e privades de qualsevol ley grau condicio o stament sien que no sia algu qui gos metre armes o vitualles o exercici o altres coses necessaries o convinents en lespatxament e per spatxament en qualsevol fusta grossa o pocha o de qualsevol specia sia sots pena de mort natural sens tota merce sens licencia del dit honorable batlle demanada e obtenguda.

Se dio también cuenta de la carta y del documento que siguen:

Als molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy dia de madona Sancta Eulalia cors sant de aqueixa ciutat la Senyora Infanta moguda de bon zel e incercant camins de repos en lo negoci concorrent nos ha feta certa proposicio e demanda a la qual ab consell e intervencio dels honorables missatgers de aqueixa ciutat e dels pahers de aquesta e de altres havem feta resposta en scrits segons de tot sereu stesament certificats per lo traslat interclus ab la present. E de continent la dita Senyora Infanta es partida per anar a la Senyora Reyna e al Senyor Primogenit e creu dar conclusio al negoci per la qual raho havem scrit als reverend abad de Poblet e mestre
Ferrando qui eren anats a la Senyora Reyna que anant ab la dita Infanta sien veents e cohajudants per manera que les coses en dita scriptura contengudes passen car son plenament satisfer al que volem e desijam e tenim opinio ferma que la dita sancta Eulalia ha fet aço començar e si li plaura fara al desijat fi termenar la qual cosa scriviam esser mes que si lo Senyor Primogenit era altrament liberat per quant se creu la comissio de la cort seria extincta e lavors lo Principat no restarie ab lo repos que es necessari. Certificants vostres providencies havem hagut grandissimo plaer de vostra darrera letra la nit passada entre X e XI hores per Paulo Jovenasso correu rebuda ab la qual vehem esser disposat que en res de tractes o expedients audiencia no fos dada sino recobrant la persona del Senyor Primogenit car semble a nosaltres es singularment pensat e dit e tal era nostre parer e per ço havem feta la resposta dessus dita en scrits perque tolt ço que demanam havem sis segueix lo efecte a molta gloria del Principat e repos. E sis desviave lo que a Deu no placia servira a justificacio del Principat e respon a la intacta fidelitat si dit o pensat era que error hi fos causat. De continent la dita Senyora Infanta nos certificara del que haura fet e nosaltres per correu volant ne avisarem vostres providencies. La gent de Cervera es arribada aquesta vesprada son ensus de CC homens be a punt farem sia sperada laltra gent perque sia feta vostra voluntat e delliberacio. En lo interim que vindran les banderes e sperarem resposta de la dita Senyora Reyna placieus rescriurens de vostre parer voluntat e delliberacio les quals tota hora entenem tenir e seguir. E sia lo bon Jhesus proteccio de tots e direccio del negoci que prosseguim. Scrita en Leyda a XII de febrer del any Mil CCCCLXI.
- A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

A la proposicio e demanda fetas per la Illustrissima Infanta als sexanta embaxadors del Principat de Chathalunya e als missatgers de Barchinona e altres en lo claustre de la Seu de Leyda contenent en efecte que com per servey de la Majestat del Senyor Rey e repos e benavenir del Principat de Cathalunya ella sia deliberada treballar en cercar algun cami de repos volria e desijarie molt poder haver motiu dels dits embaxadors e missatgers e encara de la ciutat de Leyda en cas per la dita Infanta ab intervencio de la Illustrissima Senyora Reyna se obtingues de la Majestat del Senyor Rey que lo Senyor Primogenit fos donat restituit e portat en la dita ciutat de Leyda e liurat en poder dels dits sexanta embaxadors e dels dits missatgers e de la dita ciutat lo Senyor Rey fos complidament segur que per aquest moviment occorren dels pobles ne qualsevol altre manera al stat de la sua reyal corona ne fos feta novacio ne interes algu qui derogas a la sua dignitat reyal. Oides e enteses les dites coses los dits embaxadors haguda entre si plena deliberacio responen e dien que per molt que desijen la recuperacio del Senyor Primogenit primerament es per ells desijat lo honor e prosperitat de la reyal Majestat del Senyor Rey e per la vida e conservacio de la sua Senyoria continuament preguen com aquell que han per senyor natural e axi tots unidament servir desijen la sua excellencia.
E per ço recuperat en poder dels dits sexanta embaxadors e altres missatgers e de la universitat de Leyda lo Senyor Primogenit per star e residir entre ells e ab ells son contents els plau tant quant en lo mon dir se porie assegurar e prometra ab tot compliment que si aço fet pobles o altres alguns lo que a Deu no placia se conmovien insurgien e anantaven cosa alguna contra lo stat dignitat e excellencia de la regia Majestat tals moviments e suscitacions per tot lur poder desviaran repelliran e defendran en tal manera que si mester sera les vides los bens fins a les animas no duptaran ab tot acabament exposar despendre e obligar tant e tant complidament quant james fidelissimos e bons vessalls puguen fer e hajen fet. E jatsia aquestes coses totes sien de la natural obligacio a la innata e incorrupta fidelitat dels cathalans encara per esser demanades volen expressament esser en scrits redigides e atorgades en testimoni del gran amor e devocio que han a la Majestat del Senyor Rey servey e honor e prosperitat del seu bon stament.

Y por último, entre varios acuerdos de escasa importancia, relativos a pago de tropas y otros pormenores del armamento, se hizo lectura de las cartas documentos y resoluciones que a continuación van insertas:

Als molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables. Per algunes coses a parer nostre molt necessaries al negoci que prosseguim tramettem a vosaltres los magnifichs mossen Dalmau Dez Volo e Bernat Gabriel Xatmar cavallers ab instruccions en via de memorial. Placieus dar plena fe e creença en lo queus explicaran juxta dites instruccions com si nosaltres a bocha vos ho dehiem. E per quant en los dies passats que shavie fer prorogacio de la cort fou vist a nosaltres XV primers embaxadors stants en Ceragoça deures provehir a la jornada fossen aci persones aficades qui dissentissen a la prorogacio e veeseen si res se fahere qui pogues dampneyar lo negoci donam orde que mossen Miquel de Boxadors cavaller daquesta ciutat e dit mossen Volo e misser Johan Vello sindich de Tortosa vingueren de Ceragoça aci e dissentiren e faheren tot lo quels fou comes. Per la qual raho stigueren entre venir star e tornar a Ceragoça VIIII jorns. Par sia molta raho los sia feta la contenta. Per ço vos fem la present perque de la veritat siau certificats. E sia lo bon Jhesus proteccio de tot e direccio del negoci que prosseguim. Scrita en Leyda a XI de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e de gran providencia los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e de gran providencia senyors. Stants nosaltres congregats per fer delliberacio sobre una letra rebuda de vostres reverencies e magnificencies ab copia de la resposta feta a la Senyora Infanta es sobrevengut mossen Dalmau dez Volo ab mossen Xatmar lo qual nos ha explicades moltes coses de vostre parer sobre lo negoci occorrent. E entre les altres nos ha explicat esser vist a vostres insignes providencies que la embaxada vostra tant numerosa e tant comprenent deurie esser o licenciada o reduida a poch nombre e consemblantment per moltes letres particulars havem vist lo voler dels mes de vosaltres recaure en aquesta part. E per quant nostre voler e desig sempre es stat conformarnos ab lo parer e delliberacio de vosaltres e fins aci en les principals delliberacions e actes fets axi ho havem fet e seguit vehent esser molt rahonable e pertinent lo que es stat portat per lo dit mossen Volo considerat es stada be observada la oferta feta a la reyal Majestat en les primeres instruccions que si per la primera de XV no atorgava lo demanat ni hiria e altra e altres embaxades car apres dels XV hi ha anada embaxada de XXXXV e ara ni va de cinch milia persones o ensus la qual stant es prou digne cosa les altres embaxades cessen per los dits altres dignes e justs respectes e causes occorrents. E per la complacencia de vosaltres es stat concordament delliberat licenciar e absolre la embaxada de les sexanta persones qui primer e sagonament son anades aqui e ab tenor de la present licenciam la dita o dites embaxades e absolem e liberam a vosaltres sexanta del carrech de la dita embaxada. Pregantvos molt carament e afectuosa que axi com es loable costum de embaxadors vos placia aci venir per donarnos millor informacio que no havem de les coses passades e fer lo que sera vist e delliberat necessari a benefici dels fets que occorren e repos del Principat. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt egregi senyor lo compte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor. Trametemvos les instruccions ab les quals e ab consell de aquells qui son nomenats en aquelles vos haveu a regir pregant e encarregant a vostra senyoria que en aquests afers vos hajau ab aquella virtut que de vos confiam. E com sereu en Leyda Deus volent vos scriurem que haureu a fer. E sia senyor molt egregi la Sancta Trinitat vostra guarda e direccio dels afers queus son acomenats. Dada en Barchinona a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverend nobles e de gran providencia senyors. En lo fet del Illustre Senyor Primogenit en lo qual ab tota promptitut e forma a nosaltres possible enseguint lo que per vosaltres es stat determenat havem donat exequucio no departintnos en res de vostres conclusions e determinacions e sobre certes coses que a nosaltres occorren havem a ple informat lo honorable En Francesch del Bosch ciutada de aquesta ciutat. Placieus donarli fe e crehença al que de nostra part vos dira havent sguart al servey de Nostre Senyor e honor de la corona de la reyal Majestat benifici e repos del Principat e de aquesta ciutat. E sia la Sancta Trinitat custodia e direccio de tots. De Leyda a XII del mes de febrer any Mil CCCCLXI. - A tots vostres beneplacits e honors apparellats los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

- Instruccions de les coses que lo honorable En Francesch del Bosch ciudada de Leyda ha de explicar als revenerents e honorables diputats en virtut de la crehença que la ciutat de Leyda li tramet.
Primo vos mossenyor donada la letra de crehença ab aquella millor manera que a vos sera vist comendareu com aquesta ciutat ab molta amor voluntat e afeccio adherintse axi com de paraula ha dit mostrant per obra a les delliberacions que per ses reverencies ab llur noble consell de XXVII en vertut de la comissio de la cort en la occorrencia dels fets del Illustre Senyor Primogenit. De continent rehebudes les letres yo diumenge a vespre ques comptave huyt del present se oferi als embaxadors de la terra exequutar e deduhir a afecte lo que per ses reverencies era scrit e provehit e axi ho meteren per obra. Es ver que per quant lo Senyor Rey e tots los de son consell de continent que les letres foren rebudes per nosaltres lo Senyor Rey ho havent sentiment algu o per qualsevol altra via secretament hisque de ciutat e axi nos pogue provehir axi com per ells era scrit. Pero deduhint mes a efecte lo sobredit per quant lo dit Senyor Primogenit lavors encara era a Fraga fonch treta la bandera de la ciutat acompanyada com mils poguem de continent fent la via de Fraga per entendre en recobrar la persona del dit Senyor Primogenit. Es ver que lo Senyor Rey presentint la exida de la bandera ab cuyta lo trague de Fraga fent la via de Çeragoça. E per quant nosaltres a soles no erem per prosseguir aquest fet ni bonament presentarnos alla nos convingue restar Alcarraç ab la bandera ab delliberacio e consell dels embaxadors del Principat o de la part de aquells qui eren ab la bandera.
E aqui stam huy en jorn (avui en dia; huy en dia, hui en dia) e no entenem a partir de aqui enseguint lo que per ells nos es scrit fins hajam altre socos (socors; socorro) e avis. E per quant la Senyora Infanta huy ha parlat ab los embaxadors e nosaltres sobre certs migans que ella enten moure dels quals los embaxadors scriuen al larch ço es que enten treballar ensemps ab la Senyora Reyna que lo Senyor Primogenit vengue en aquesta ciutat en poder dels embaxadors hi de aquesta ciutat demanat que si la Majestat del Senyor Rey sera plasent passar aço sia segur que no fos feta alguna novitat en la honor e preheminencia de sa corona reyal per moviment de pobles ni alias volent pensar en levar lo Primogenit en Rey ni en altra manera hi ab tot que a nosaltres fos vist de aço deures consultar ab ses reverencies per quant haviem scrit que no sentenes en algun tracte los embaxadors nos han dit forçadament que en virtud de ses instruccions et alias ells podien e poden e deuen acceptar e passar en veure lo dit Senyor Primogenit a ma nostre. E axi perque la dita Senyora Infanta congoixava molt e per lo ajust de les gents axi propinch e per no torbar la deliuracio del dit Senyor Primogenit hi crehent esser axi vostra voluntat com los embaxadors afermen e per esser axi vist als de Barchinona e altres com sia ver may no esser stat penser algu ni placia a Deu en res prejudicial a la innata fidelitat del Senyor Rey havem prestat nostre assentiment no entenent may en res desviar de la voluntat e delliberacions de lurs reverencies e de lur noble consell de XXVII hi ab ells dits embaxadors acceptar la persona del dit Senyor Primogenit. Semble a nosaltres esser molt necessari si a nostre Senyor Deus plau metre en lo cor de la Majestat del Senyor Rey condescendre en donar la persona del dit Senyor Primogenit e essent reduhit o venint per qualsevol via en sdevenidor a memoria del Senyor Rey lo que ses fet e enantat en aquests fets hi deliurament de la persona del dit Senyor Primogenit hi dels qui son entrevenguts aqui en ordonar hi provehir e nosaltres aci en deduhir a efecte aquestes coses e majorment nosaltres insiguint lurs ordinacions com siam aci e molt appartats e no ab aquell sforç ni virtut que ells siam preservats de tots perills dans e inconvenients axi de persones com de bens. E que en aço molt cautament e segura hi sia provehit hi per de present e in futurum a repos e benifici de tots servey de nostre Senyor Deus hi encara de la Majestat del Senyor Rey.
E aço encara que vos los ho direu al mils que poreu encara lols legireu ad litteram.

Als molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors los deputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet en Barchinona.
Molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors. Una letra vostra de set del present havem rebuda ab la qual nos scriviu les coses per vosaltres provehides sobre la liberacio del Illustrissimo Senyor Princep vist que lo Senyor Rey jatsia supplicat de gracia e de justicia no ha volgut condescendre a les supplicacions del Principat. E com es stat delliberat que la ciutat de Leyda ab la mes gent que pora vaja la via de Fraga per haver e recobrar lo dit Senyor Princep e la universitat de Cervera hi trameta gent e com la bandera de Sant Jordi se traura per socorrer de mes gent e posareu stepes pera XXIIII galeas per visitar les illes e acordareu gent de peu e cavall per provehir en les dites coses pregantnos e encarregantnos trametam cent homens disposts a treball e armats a punt ço es sexanta ballesters trenta empavesats e deu ab lançes largues que vosaltres los pagareu lo sou e per lo temps que delliberareu. Sobre les quals coses jatsia greus e enugoses lo consell de aquesta ciutat qui tots temps ha delliberat conformarse a les provisions e deliberacions e esser unanimo e concordes ab lo Principat ha provehit de trametreus los dits cent homens e per haver aquells havem treballat e trobamne prou ben disposts que hirien sino que volen saber lo sou quels sera donat e pera quin temps e que aci los sia bestreta alguna part de lur sou per la qual raho havem deliberat fervos la present per home propi supplicantvos vullau scriure de vostra intencio sobre les dites coses e provehir de persona qui bestraga aci als qui hiran de alguna quantitat cor de tot cert vos tremetrem bona gent la que demanau. E per quant en aquesta ciutat ha gent de mar mestres daxa calafats e altres persones abtes pera fer fustes pera les quals a fer hi ha en aquesta ciutat bona disposicio vos supplicam que de las galeas que feu fer ne vullau fer en aquesta ciutat tres o quatre e sera cosa que reputarem a gracia a vostres reverencia e magnificencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia. A les quals certificam con la present hora som stats informats certament per home quiu ha vist que lo Senyor Rey ahir que era dimars fonch en Casp ab lo Senyor Princep e que fa la via Dalcanyiç hon deu aturar fins a divendres prop vinent e de alli se diu quel deu menar al castell de Morella e que la Senyora Reyna el Infant fan la via de Çeragoça. Perque mossenyors siaus avis e tingaus la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio molt promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.
Lo present correu parteix huy que es dimecres de nit a les nou hores apres mig jorn.
Ha esser aqui dema que es dijous entre les onze e dotze hores de la nit apres mig jorn si compleix a la dita hora haventli a donar dotze florins corrents e sino compleix la mitat.

Als molt reverent magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverent magnifichs e honorables senyors. De vostres grans reverencies e honorables savieses havem rebuda una letra closa la data de la qual fou en Barchinona a VII del present mes en la qual nos explicau la deliberacio per vosaltres feta de acordar certa gent axi de cavall com de peu per haver lo Senyor Princep e Primogenit per aquellas vias de fet possibles contrestant a qualsevulla altres exceptada la persona del Senyor Rey qui impediment donar hi volran e queus volguessem trametra cent homens de peu ço es LX ballesters XXX empavesats e X lances largues donant en aquells conestable. Perque nosaltres desijants complir lo que ordonareu vos trametem los dits cent homens als quals havem deputat e donat per conestable e regidor lo honorable En Berenguer Luch Ripoll ciutada de aquesta ciutat. Pregamvos molt lo dit conestable e tots los de sa conestablia haver per recomenats e mesos en la orde e prerogatives que aquesta ciutat ha e deu haver en semblants e altres actes com ells son e seran tostemps promptes en fer e ab efecte complir tot lo que per vostres reverencies sera ordonat e manat. Oferintsnos tostemps en fer e ab molta bona voluntat complir altres coses e molt majors qui per vostres reverencies nos seran rescrites. E sia la Sancta Trinitat en custodia e proteccio de tots. Scrita en Manresa a XII de febrer any Mil CCCCLXI. - Los quis recomanen e son prests a les grans reverencies e honorables savieses de vosaltres los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per causa de les duplicades letres vostres e dels molt honorables e molt savis senyors los consellers e consell de la insigna ciutat de Barchinona rehebudes digmenge proppassat quis comptave vuyt del present e dejus scrit mes de febrer per satisfer a la fidelitat a la qual los cathalans son tenguts a la corona reyal en aquelles distinctament recitada nosaltres havent a cor deduhir en efecte lo contengut en aquelles havem provehit en trametre certa gent darmes. E per quant en aquesta vila qui es una de les claus de aquest Principat es molt necessari en tota e ferma custodia deure esser ben consellada e ajudada per tant havem delliberat trametre aqui lo honorable En P. de Plegamans exhibidor de la present plenament informat e instruhit de nostra intencio e voler sobre los dits afers. Placieus donarli fe e crehença en tot ço e quant de part nostra e de aquesta vila sobre los dits afers vos dira e explicara axi com si per nosaltres presencialment recitat vos era provehint si present vos sera en tal forma e manera que a la deguda indempnitat de aquesta vila e de tot lo Principat sia promptament subvengut. E sia la Santissima Trinitat guarda e proteccio vostra. Scrita en Cervera a XI dias del mes de febrer any Mil CCCCLXI. - Molt reverents egregis nobles e magnifichs e molt savis senyors a tots honor e servir vostres apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverent egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors. Vostra letra de VII del present havem rebuda vuy hora de mige nit per la qual restam avisats de les loables e singulars provisions e actes per vosaltres fets en deliurar la persona del Illustre Senyor Princep e Primogenit de Arago e de Sicilia de que restam molt aconsolats sperants la fi per tots desijada. E per semblant de les XXIIII galeas per la bona provisio en visitar les illes e altres coses concernents la utilitat del dit negoci. Del nombre de cent homens quens assignau vos trametam juxta lorde que scrivim de continent per nos sera provehit ab degut efecte que sera honor del nostre stament e servey del Principat avisantsvos que continuament siam avisats aci en la casa del General aci construhida segons que pus largament rescrivim al magnifich mossen Johan Çamso cavaller embaxador nostre tostemps starem ajustats per esser promptes en exequir totes coses que per vosaltres seran deliberades. E sia molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors la potencia divina vostra continua guarda. Scrita en Perpinya a X de febrer del any Mil CCCCLXI. - Lo vescomte de Roda. - Los quinze elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpinya prests a vostre ordinacio.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los deputats e consell residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Vuy dada de la present que tenim XI del mes de febrer a les XII hores de mig jorn havem rehebuba una vostra letra per lo correu portador de la present la qual legida de continent per satisfer al contengut de aquella havem aplegat consell de prohomens de la present vila en lo qual ab unitat e concordia es stat delliberat per honor e exaltacio de la corona Darago e per satisfer a la deguda fidelitat condecendre e complir al contengut de vostra letra e aqui matex havem elegit capita de la gent demanada lo qual molt prest ab la dita gent sera ab vostres reverencia magnificencies e honorables savieses. Supplicantsvos de hora en hora opportunament nos vullats (occitano; mos vullgau; nos queráis) avisar de les occurrencies del negoci oferintnos en per tostemps esser prests e apparellats en totes coses qui sien a honor de la dita corona e conservacio de nostra fidelitat. E sia molt reverend magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Puigcerda a XI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda. 

Al molt reverent magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors. Ir a les dues hores apres mig die reebem una letra vostra dada en Barchinona a set del present tramesa per En Pere Steva correu vostra en la qual nos avisau per vosaltres e vostre consell es stat deliberat que vist lo Senyor Rey no ha volgut condecendre a les supplicacions de aquest Principat sobre la liberacio de la persona del Illustrissim Princep e primogenit del dit Senyor Rey sia procehit en haver lo dit Illustrissim Princep e primogenit per totes aquelles vies que possibles sien. E per deduhirho a efecte es stat deliberat acordar gent darmes e per ço nos dieu vos emviem vint e cinch homens armats e a punt. Sobre que certificam la providencia de vosaltres que de continent rebuda la dita letra havem aplegat nostre consell e en aquell expressament havem deliberat e conclos donar bon compliment en trametreus los dits XXV homens avisant la providencia de vosaltres que molt prestament seran aqui promptes a fer lo qui per vosaltres llurs sera demanat. Dada en la vila de Figeres a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Apparellats a vostre servir e honor los consols de la vila de Figeres.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als honorables qualsevol oficials reyals diputats locals guardes del dit General. Salut e honor.
Jatsia haguessem manat per nostres provisions e requestes que fusta alguna no leixasseu exir de la costa del Principat ara empero per certs sguarts que no curam aci explicar e perque les fustes portaran vitualles a aquesta ciutat volem e manam que les barques den Johan Doye den Bernat Andreu e la sagetia den Salvador Roig qui van per aportar forments (frumentum; tipo de trigo; forment) e altres vitualles a aquesta ciutat segons es dit lexets (occitano; dixéu; dejad; deixeu) anar e navegar alla hon se vullen sens contrast. Dada en Barchinona a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra de creença acomenada al honorable En Pere de Plegamans havem rebuda e hoit plenamet lo dit vostre missatger de tot lo quens ha volgut dir en virtut de la dita creença. Vos responem que la nostra intencio es stada sempre e es que tot quant se es fet en aquest negoci es stat fet a conservacio de la feeltat reyal e axi no ha loch lo fet de capita. E ya havem scrit al diputat local sobre del veguer ques haje degudament en lo que aqueixa universitat volra. E que no dupteu de algu que per lo Senyor Rey es preeposat e castigar qualsevol persones qui no volran viure pacificament. E aquest Principat no enten a fallir en les dites coses. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.
Apres la data certificamvos que en tot lo benavenir e seguretat vostra nosaltres serem promptes ab tanta voluntat e efecte com dir se puixa segons per vosaltres es dignament merescut.

Als molt honorables e de gran providencia senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e de gran providencia mossenyors. Rebuda havem vostra letra de creença en persona del honorable mossen Francesch del Bosch ciutada e sindich de aqueixa ciutat lo qual molt prudentment nos ha explicada la creença e encara legida la instruccio que sobre aço havia de vostres savieses. Per dita explicacio e lectura vehem continuarse la virtut de constancia que haveu en lo obtenirse lo desigat fi de les coses justament e sancta principiades en que aqueixa ciutat tant virtuosament e deguda ha principi donat e constantment persevera e consemblantment ab virtut speram continuara sens desistir acompanyant a nosaltres quius fem certs a seguretat e indemnitat de aqueixa ciutat e de tot lo Principat provehirem degudament principiant consellant e entrevenint en tot com pertinent es aqueixa ciutat magnanima. E en aço dubte algu no haguessen car lo honor util e indemnitat de tots es molt diligentment attes e considerat.
A present haurem bona concordia ab lo capita e a vostra indemnitat es be provehit. Placieus donar orde en copiositat de vitualles. E puys aixi (pocas veces se lee aixi, más axi) sou be acompanyats no es vist freturar esser aqui la embaxada car pus segurament e matura se faran les delliberacions e provisions. E per ço es provehit sen tornen los embaxadors. E lo parer vostre sobre la oferta feta a la Illustrissima Senyora Infanta era molt notable e savi. De les coses que succehiran continuament seran avisades vostres savieses a la complacencia de les quals serem tostemps promptes. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Als magnifichs e molt honorables senyors los jurats de la ciutat e regne de Mallorcha.
Molt magnifichs e molt honorables senyors. En dies passats responentvos a la letra que de vosaltres rebem vos scrivim stesament de les multiplicades supplicacions e intercessions per part de aquest Principat fetes a la Majestat del Senyor Rey per liberacio de la persona del Illustrissimo Senyor don Carles fill primogenit del dit Senyor Rey per les quals supplicacions e intercessions a fer continuament ere ab la dita Majestat sollemne embaxada en nombre de XV persones de les mes insignes de aquest Principat. E mes ab la dita letra vos diguem com era delliberat trametre altra embaxada en nombre de XXXXV persones agregades al primer nombre e que axi foren sexanta la qual cosa en efecte es stada deduhida. Los dits sexanta embaxadors per molts dies son stats ab la dita reyal Majestat fahent e continuant les supplicacions dessus dites. E darrerament com gracia sobre aço en lo conspecte de aquella no hajen poguda obtenir han demanada la liberacio dessus dita per migans de justicia fundants aquella per quant lo dit Senyor Primogenit era vengut devant la reyal Majestat demanat per aquella e per leys e constitucions de aquest Principat tota persona per lo Princep o Rey demanada es haguda per guiada e assegurada e per altres moltes rahons per les quals aquest Principat preten la persona del dit Senyor Primogenit deure esser en libertat restituida e en la detencio sua sostenir violacio e ruptura leys moltes de aquesta patria la qual liberacio e reintegracio de les dites leys per justicia demanada axi poch ses poguda obtenir essent la dita Majestat reyal obsessa de perversos e malignes consellers qui poch tements la correccio divinal e menys desigants lo servey e honor de la dita reyal Majestat e lo benefici de la cosa publica de aquest Principat e de tots los regnes e dominis de la reyal corona volrien perdre la persona del dit Senyor Primogenit e tolreli la successio apres los dies de la dita reyal Majestat a ell deguda. E axi aquest Principat frustrat de tota sperança e de gracia e justicia en la prosecucio de aquest negoci vist a la persona del dit Senyor Primogenit esser degut deute de fidelitat com a fill primogenit de la reyal Majestat e apres los lonchs dies de aquella en los regnes e dominis seus legittim successor per retre lo deute a la dita fidelitat la qual en Ios coratges dels poblats en aquest Principat irradicablement es fundada e per conservacio de les constitucions e leys del dit Principat precedent matura delliberacio a tot servici de nostre Senyor Deu e honor e servey de la dita reyal Majestat e salvacio de la persona del dit Senyor Primogenit ha delliberat insurgir ab ma poderosa e fort contra los dits inichs e perversos consellers de la reyal Majestat e fer tota potencia e sforç per liberacio de la persona del dit Senyor Primogenit. E per execucio e efecte de la delliberacio dessus dita la bandera de Sant Jordi e la bandera reyal son exides de aquesta ciutat acompanyades de cert nombre de gent de cavall e de peu asoldajada de pecunies del General de aquest Principat e sots conducta del egregi comte de Modica capita general en la gent de cavall e del vezcomte de Rochaberti en la gent de peu e ab companyera del veguer de aquesta ciutat en nom del Senyor Rey e per semblant de altres ciutats e comunitats de aquest Principat son exides companyies de gents dels oficials reyals acompanyades. E axi ab ma poderosa sera prosseguit lo dit negoci e de aquell nos desistira fins la persona del dit Senyor Primogenit sia delliurada e en plena libertat restituida e fins aquest Principat sia reintegrat en la observancia de les leys e libertats sues. E mes per lo tranquille e pacifich stat de aquest Principat e dels altres regnes e dominis de la reyal corona e a preservarlos de tot perill e inconvenient e alterar tota potencia enemiga es stat delliberat aci esser fetes XXIIII galeres a les quals se dara obra de continent e en la total expedicio de aquelles. De les quals coses totes dessus dites havem delliberat fer certes les magnificencies e honorables savieses vostres perque sapien e senten tot lo nostre proces e alguna cosa no esser stada feta sino a tot servici de nostre Senyor Deu e de la dita reyal Majestat e per servar la incorrupta fidelitat a la Majestat reyal deguda. Pregants e exhortants les dites magnificencies e honorables savieses vostres en la liberacio del dit Senyor Primogenit e retre sobre aço vostre deute a la dita reyal corona segons de bons e fidelissimos vassalls se pertany esser conformes ab delliberacio de aquest Principat e mostrant unanimitat de volers segons fins aci entre aqueix regne e aquest Principat es stat fet e observat a tota honor de la corona reyal e al bon stat de quiscuns en que aquest Principat es molt voluntari e dispost e sera quiscuna vegada en totes coses benifici de aqueixa ciutat e regne concernents. Molt magnifichs e molt honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Rescrivintsnos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

FIN DEL TOMO DÉCIMOCUARTO DE LA COLECCIÓN, PRIMERO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE DON JUAN SEGUNDO.

Marian Aguiló. ¡AXÓ RAY!

¡AXÓ RAY!

I.

- Mon marit se n'es
anat,

Diu que va cap a
Mallorca...

Que se'n vaja ahont
se vulga

Solament qu'hi
tríguia força!

Ell creu fallona
dexarme,

Y jo no vull altre
cosa:

No 'm migrará
l'anyorança,

Per molt temps
qu'estíguia fòra.

Si fes l'anada del
fum...

Jo n'haguera tret la
joya!

Massa axamples me
romanen,

No escriuré pas
perque tórnia.

¿Y Á MÍ QUÉ?

I.

- Mi marido se me
fue y dijo que a Mallorca. ¡Vaya a donde mejor le cuadre, con tal de
que tarde mucho.

Creyóse que me
dejaba resentida cuando yo no deseaba otra cosa: no me consumiré
echándole de menos por más que su ausencia dure.

Si su vuelta fuese
la del humo!... ¡qué lotería me tocara! Harto a mis anchas me deja
para que le escriba yo que torne.

¡Pot ser sí que li escriuria

Si ell tornant
trobés sa fossa

Á mitjan camí
endinzada,

Les ones blaves per
llosa!

Mon marit se n'es
anat...

¡Axò ray!

¡Que se n'vaja a la
bona hora!

II.

Al anarsen mon marit

M'ha sermonat llarga
estona,

Sens pensar que de
ses prèdiques

Me 'n fas un nus a
la coua.

Me vol tancada y
barrada

Com si jo fos una
monja...

¡Oy, que hi corre
tot seguit

Á emparadarse
t'esposa!

Si l'espill
meu no m'engana,

Per tancarme es
massa d'hora;

Y 'l mirall
no 's sol qui 'u diu,

Que algun altre
també 'u troba...

¿Qué 'n será
qu'esta vegada

Li dol tant dexarme
sola?...

¡Mes ell pla! no
fora a viatge

Si sospitás qualque
cosa!...

Mon marit se n'es
anat...

¡Axó ray!

¡Bon vent y la barca nova!

De buena gana le escribiría, si a la vuelta hubiera de hallar su
sepultura abierta en mitad del camino con las olas azules por losa.

Se fue mi marido...
¿y a mí qué? Váyase muy en hora buena.

II.

Predicóme largo
rato al irse mi marido, sin advertir que sus sermones me entran porun oído y por otro se salen.

Quiéreme encerrada
y aherrojada como si fuera yo monja. Pues ya! Tu mujer a punto está
de emparedarse !

Si mi espejo no
miente, para que yo me encierre es muy temprano; y no es el espejo
solo, sino a otro sujeto a quien parezco hermosa.

¿Por qué esta vez
le pesaría tanto dejarme sola en casa? Pero, ¡bah! no hubiera ido a
su viaje si algo recelara.

Fuése mi marido ¿y
qué? Vaya con barco nuevo y viento en popa.

III.

¿Pot ser sí que a
mon marit

La gelosia
l'acora?...

De fit a fit me
mirava

Ab la cara tota
groga:

Comanantme ab veu
farrenya

Que fos lleal y fos
bona,

Que a ningú nat de
la vida

Gosés obrirne la
porta...

¡Ay, ay! ja hi
vaitx a barrarla,

Sols que la barra es
tant flonja

Qu'el vent tot
bufant, bufant,

O l'amor pot ser que
l'òbrian...

¡Quí sap si deu
ser l'oratge!

Be 's sent que la
barra mohuen!

No 's lo vent, no,
les petjades

Del galant son que
s'acosta...

¡Mon marit se n'es
anat!

¡Axó ray!

¡Que s'en vaja el
qui fa nosa!... -

IV.

A lendemá 'l
dematí,

Al obrí' 'ls vehins
les portes,

Ningú repara una
barca

Fent vela dret a
Mallorca.

¿Si será que a mi marido le roen los celos?

Mirábame de hito en hito con la cara descolorida,

Mandándome con
voz fosca que fuese buena y fiel, y que a nadie del mundo me
atreviese a abrir la puerta.

Ya, ya; voy a
atrancarla: pero la tranca será tan floja que el resoplido del aire
o el amor quizás bastarán para abrirla.

¿Si será el
viento? oigo remover la tranca. No, no es el viento: son las pisadas
de mi galán que se acerca....

Fuese mi marido ¿y
qué? Váyase quien hace estorbo. -

IV.

Otro día, de
madrugada, al abrir sus puertas los vecinos, no echaron de ver una
barca que daba vela hacia Mallorca.

Aquell mateix dematí,

Ja 'l sol alt d'un
parell d'hores,

Bax, bax, pel veynat
se deyen

A cau d'orella les
dones,

Que 'n aquell carrer
n'hi havia

Una d'estesa y de
morta,

Lo coltell clavat al
cor,

Bassals de sanch a
la vora.

- ¿No sospitau res,
comara,

D'aquesta mort
qu'esborrona?...

Per mi son zels de
galants,

Jo dich que no 's
altra cosa...

Son marit partí de
viatge!...

- ¡L'home ray!

Deu sap quánt sabrá la nova! -

V.

Fins gran dia lo
Veguer

No pogué arribar al
poble;

La mangala d'or
capsada

Sota de l'axella
porta,

Lo barretó molt
ficat,

Y atrossada l'ampla
clotxa.

Senyor Batlle
l'acompanya,

L'Escrivá los va 'l
devora.

- ¡La Justicia!
¡La Justicia! -

Va diguent la gent
quels goyta,

Y 'ls homens ses
barretines,

Tot gratantse 'l
cap, se tocan...

Aquella mañana misma, dos horas después de salido el sol, las
mujeres de la vecindad, callandito se decían unas o otras al oído,

Que en aquella calle
se veía una muerta tendida, con un puñal clavado en el corazón y
rodeada de charcos de sangre.

- Comadre, ¿nada
sospecháis de esta muerte que me espeluzna? Tengo para mí que deben
de ser celos de galanteos. No creo que sea otra cosa.

Su marido fue á
viaje.... El marido es lo de menos! Sabe Dios cuando le llegará la
nueva! -

V.

Hasta muy entrado el
día no pudo el Corregidor llegar al pueblo: debajo del brazo lleva
su bastón con puño de oro.

Calado su
sombrerillo y arremangados los pliegues de su ancha toga. El señor
Alcalde (batlle : bajulo) del lugar le acompaña y con ellos
va el Escribano.

- ¡La Justicia, la
Justicia! - va diciendo la gente que atisba, y los hombres echan mano
a los birretes rascándose de paso la cabeza....

Lo Batlle conta al Veguer

Lo que se sap de la
morta;

Diu que 's muller
d'un honrat

Patró de nau que
ara es fòra.

- ¿Son marit ara
es á viatge?

¡Axò ray!

Donchs será
arribar y moldre. -

VI.

Y axís fonch...
Abans de gayre

Un home lligat ne
portan:

Se sap que
tavernajava

Totes les nits fins
alta-hora;

No hi manca qui 'l
veu qu'exia

Gran nit de casa la
morta,

(Y qui a la
mala-hora 'n surt

No hi entra per cosa
bona.)

L'acusat jura y
perjura,

L'Escriva escriu les
respostes,

Y es diu molt que ab
lo qu'ha escrit

Per fe' 'I penjá '
'n té de sobres...

Quant lo tribunal
sortia

Del lloch del crim,
y ab llurs proves,

Tot just dexaves de
veure's

Una nau en ves
Mallorca...

Lo patró que la
nau mena,

¡Aquell ray!

Prou sap bé qui
occís sa dona!

Cuenta el Alcalde al Corregidor lo que se sabe de la muerta,
diciéndole que era mujer de un honrado patrón de barco que está
ausente.

- ¿Con que está
ausente el marido? Entonces ¡qué! será llegar y besar el santo
(moler). -

VI.

Y así fue.... al
poco rato traen a un hombre atado. Sábese que todas las noches
andaba por las tabernas hasta muy tarde.

Ni falta quien le
vio salir a deshora de casa de la difunta (y quien a deshora sale, no
suele entrar con fin bueno.)

Jura perjura el
acusado, escribe el Escribano sus declaraciones, y dicen las gentes
que con lo que lleva escrito sobra para hacerle ahorcar...

Cuando salía el
tribunal del lugar del delito, recogidas sus pruebas, apenas se
distinguía ya una nave que se alejaba hacia Mallorca.... (en
ves)

El patrón que guía
la nave ¡pardiez ! ese sí bien sabe quien mató a su mujer!

//

Ixo Rai!

28 DE FEBRERO.

28 DE FEBRERO.

Después de haberse tratado de la prisión de los abades, sin que se tomase ningún acuerdo definitivo, se dio cuenta de las cartas que a continuación se trancriben:

Als molt reverends noble magnifichs honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Per hun correu lo qual huy dada de la present he spetxat largament podeu haver vist com en quina manera la vila present de Fraga e lo castell de aquella son venguts a ma mia e vuy los tinch per lo Principat en nom del Senyor Rey segons es stat per mi scrit e encara de les coses que ladonchs occorrien de les quals a la dita letra me refir. Apres del qual per lo magnifich don Johan Dixer e nostro consell es stat delliberat que per supplir als homens de aquesta vila qui mostraven no esser contents que lo castell dessus dit fos acomanat an Renard Perayre qui es en lo consell attes que no es home de condicio com encara per altres sguarts que jo devia comenar lo dit castell si a vosaltres era vist fahedor eus playa a mossen Johan Torrelles cavaller senyor de Sant Boy e pera companyia e guarda del dit castell li fossen donats doscents o doscents cinquanta homens vist lo gran siti e circuhit que lo dit castell ha e encara la vila e que de aço fos scrit per mi a fi que del que es dit sabesseu la dita deliberacio e per vosaltres de vitualles e altres coses al dit castell necessaries mills e pus degudament si pogues provehir. Per semblant es stat deliberat que lo magnifich don Johan Dixar parta dema qualque hora acompanyat de quatre cents o sinch cents (500, quinientos, cinc, cinch, sinch, sinc, sing) homens la via de Penyalba perque del dit castell de Penyalba per ell sia vist lorde en que sta e partit de aquell faça la via de Statro (Escatrón?) per haver les barchas a sa ma per lo dit Principat en nom del Senyor Rey deliberat empero que partint ell del dit castell de Penyalba faça hun home açi per dar avis de sa partida e lo vescomte de Rochaberti partescha de aquesta vila ab altres quatrecents o sinchcents homens per star als dits lochs e castell de Penyalba e tenir aquell per lo dit Principat en nom del Senyor Rey. Mes es stat deliberat que En Galceran Merquet de Sabadell ab letra de creença sia trames a Miquinença (Mequinenza, Mequinença, Mequinensa) a don Matheu qui jau malaut (malalt; malo, enfermo; malal; dolén, doliente) splicadora per lo dit Galceran la qual en efecte sera semblant e quasi daquella que es stada tramesa a la ciutat de Balaguer de la qual largament fou avisats per la letra derrerament spatxada trametentli mes a dir que si e hon per cas jo deliberava ab mon exercit passar per la dita sua vila de Miquinença si en aquella haure passatge vitualles e statge e lo que mester ne haure a fi que segons lo quem trametra a dir vos puixa scriure e avisar e encara jo ab mon consell desliberar. Mes es stat delliberat que seria molt necessari socorrer la gent per una messada (sueldo de un mes) car alguns ni ha qui no tenen que menjar e han hagudes empenyorar les armes per lur viure hoc encara se son atravits en pendre o furtar moltons gallines e obre de menjar de que los he fets pendre e destrenyerlos per grat o per força han pagat lo que han pres en manera que los que han rebut dan romanen contents. Per via de Leyda he rebuda una letra dels jurats de Valencia de la qual vos tramet traslat dins la present a fi que si resposta los volreu fer en aquella fer ho puixau com jo no haja voluntat ferlos resposta alguna o si lals fas sera semblant daquella que fiu a mossen Piquer quim era vengut per part de Balaguer poch mes o menys. E la Sancta Trinitat vos tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXVI de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.

(Otra casi igual a dos anteriores):
Molt spectable magnifich e noble baro. No sens gran displicencia e contristacio de nostres animos havem entesa la disconveniencia e novitat en la ciutat de Leyda a VIII dies del corrent mes de febrer seguida entre la Majestat del Senyor Rey e alguns habitadors de aqueix insigne Principat e de la dita ciutat no solament perqueus hi obliga la comuna e innata fidelitat singular entre totes altres nacions dels habitadors del regne de Arago del dit Principat e de aquest regne de Valencia deguda a la reyal corona Darago e a la reyal Majestat mas encara perque la unio indissoluble e fraternitat dels dits regnes e Principat fins aci tant excelsa e prosperada nos constituheix en gran dubte qualsevol inconvenient preparat seguir en aquest cors politich del qual la prefata Majestat es lo cap e los altres sotmesos de la dita reyal dignitat e nosaltres som los membres per la conservacio dels quals per natural instint e inclinacio cascuna part se deu exposar a tot perill e daquiavant la unitat axi com es disposta produhir augment e prosperitat del univers se done orde que lo inconvenient no obre diminucio e desolacio de be de potencia e de virtuts car segons la evangelica doctrina tot regne en si divis sera desolat. E per ço no creguen vostre virtut e noblesa (aquí no aparece noblea, como en las dos anteriores) que nosaltres nos hajam oblidat en los proppassats dies venint a nostra noticia la detencio feta per la dita Majestat en la ciutat de Leyda de la persona del lllustrissimo Senyor don Carles princep de Viana primogenit del dit Senyor instantment supplicar la sua Serenitat per lo delliurament del dit Senyor Princep e per la bona concordia dels dits senyors pare y fill ans ab summa diligencia hi havem entes e obrat no gens divisos ans concordants ab vosaltres en aquest desig e afeccio. Empero no havem aquest comu desig proseguit ab demostracions extrinseques e senyaladament de embaxades perque es stat necessari a nosaltres axi fer e practicarho jatsia cregam que lo dit Principat a bona fi e intencio hajau fetes per la dita raho moltes embaxades. E nosaltres volents donar raho a vos e als altres per una fraternal complacencia de la dita nostra pratica e per tolre a les vostres penses tota materia (manera en la primera) de admiracio vos significam que en aquest regne totes semblants demostracions per la malicia del temps foren e son stades vistes donar moviment per una erronea opinio causada en les gents del realme de Castella les fronteres del qual axi com a nosaltres son propinques e confinen ab aquest regne axi son molt distants del vostre Principat en tant que haviem nova que certa gent darmes era venguda a les dites fronteras e devia entrar en aquest regne per fer guerra a aquell prenent concepte o audiencia jatsia falsa de divisio seguida entre la dita Majestat e los habitadors daquest regne per les quals coses succehia alguna rumor e murmuracio entre los nostres pobles les quals han cessat apres que han haut silenci les dites demostracions de embaxades. Encara havem considerat que aquest regne sens convocacio de cort feta per lo dit Senyor e sens comissio de la dita cort la qual aqueix Principat diu haver de la del mateix Principat no podia fer instancia en lo dit negoci mas solament aço podien fer com ja han fet les universitats e altres persones particularment als quals es permes segons los furs e privilegis del dit regne. E mes avant en lo dit cas tot lo dit regne o de present aquells a qui es permes solament poden supplicar del deliurament del dit Senyor Princep per via de una gracia justa humana e rahonable e no poden pretendre motiu de infriccio de libertats furs e privilegis daquesta ciutat o regne com los del Principat afermau de vostres constitucions libertats e usatges. E aquesta ciutat ha feta continuament aquella deguda instancia ab lo dit Senyor per humils supplicacions que fer devia juxta la exhigencia dels dits fets. A les quals supplicacions la dita Majestat ab bones paraules (peraules en la primera) e ofertes tots temps se es dignada respondre en tal forma que aquesta ciutat crehia obtenir la fi desijada. E apres seguida la disconveniencia e los actes que havem enteses de convocacions de hosts e de gents darmes fets per lo dit Principat ha paregut a nosaltres esser cosa pertinent e deguda ab tot nostre esforç interposarnos en aquest fet de tanta arduitat e importancia e tant necessari a la conservacio de la reyal corona de Arago e al be e repos de tots los regnes e terres a aquella sotsmeses quant cascu pot veure e major del qual gran temps ha som certs no han vist nostres antecessors. E per tal (ço) procehint matura deliberacio trametrem al dit Senyor nostres embaxades e apres a vosaltres e creem lo semblant faran altres staments e universitats daquest regne per supplicar lo dit Senyor vulla deliurar lo dit Senyor Princep e tornar a degut orde tot ço que sia fet contra vostres libertats e constitucions e concordarse ab aquells instar pregar exortar de ço que es vostre desig ço es de obeyr lo dit Senyor virtuosissim nostre Rey e Senyor e de tota unitat e concordia los quals embaxadors partran (partirán) indubitadament plaent a nostre Senyor Deu molt prest.
E entretant vos pregam exortam ab la major afeccio que podem eus demanam de gracia per lo servici de nostre Senyor Deus e de la dita reyal corona e amor e contemplacio encara de nosaltres vullau trebellar e serbar orde ab tot efecte que sobreexquan e sia sobrecehit en qualsevol enantaments fahedors per part del dit Principat. E senyaladament no vullau permetre passar avant les hosts e gents darmes ques diu serien sots vostra capitania de aquell loch hon seran quant les presents a vostres mans pervendran car ab tota aquella major acceleracio que lo temps comportara seran ab los dits vostres embaxadors los nostres per medi dels quals obrant e disponentho la Potencia divina la qual en aço specialment invocam speram sera feta tota bona concordia entre los dits pare e fill e los habitadors del dit Principat tant util e necessaria a la prosperitat e exaltacio de la reyal corona de Darago. E de aço multiplicades veus vos exortam pregam e instam. Supplicants la divina Majestat nos faça dignes de acabar e obtenir la fi que desijam. E tingaus molt spectable noble e magnifich senyor la divina Providencia en la sua direccio e custodia. Scrita en Valencia a XXI dies de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota honor e complacencia de vostra nobles e magnificencia be apparellats los jurats de Valencia.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab
alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIIl del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto) consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends e magnifichs senyors. Ja per altra vos he scrit com esta vila e castell es a comendament del Senyor Rey e general lo qual castell es deliberat a vos plahent lo tinga mossen Torrelles ab CC homens. Apres lo capita ha tengut consell e la conclusio es stada jo vaja ab CCCC homens la via de Estatro (Escatró; Escatrón) a pendre lo pas del riu en les spatles. Per segurar lo cami vindra lo vezcomte ab D homens. Es ver que en lo pas en hun loch que a nom Penalba esta hun castell queus defendria la aygua e si aquella aygua nos mancava encara que per altra part pot la gent be passar pero no seria sens gran fadiga de nostra gent. Hair hagui nova que los del loch savien leval e tenen lo castell a peticio mia jan enviat a mi que jo lis envias capita e tantost yo he provehit pero Johan Ferrer de algunes coses necessaries per al castell que no valien deu florins ma dat mal recapta. Senyor si aquestes coses que fan tant de profit en la despedicio de aquesta empresa se fan mancament a vegades lo flori pora pujar a escut suplichvos per lo honor vostra hi provehisquau per mi si fa tant en ço que yo haure a fer com si yom hagues de salvar sperant que haureu sguart al treball meu. Ja haveu les noves com la Regina e larchabisbe son partits la via de Morella diuse per liurar lo Primogenit. Senyors puix anant anant la fahenas millora ab licencia vostra me planire de consellar que devem anar avant. Aximateix so avisat per ma muller com los de Çaragoça servidors meus lan enviat a dir que mon fill stiga prest que no trigara gayre que la ciutat estara en orde que enviaran per ell. Scrichho a vostra saviesa per que sia avisat de la voluntat nostra a fi que metam foch a la polvara de la bombarda. E manau ço queus placia. A Fraga a XXVI de fabrer. - Prest a ço que ordoneu Johan senyor Dixar. 

Als molt reverend e magnifichs los senyors de diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. La present es sol per avisarvos com vuy que tenim XXVI havem intrat en Fraga sens colp ni costada havent vist sol lo nostre poder hi lo exercit daquell de queus dich que res nons sta al davant que al gran turch sereu de la Infanta. Crech sien avisades vostres savieses dels bons tractes hi concordias que managava hi aço podeu haver vist per lo correu que li ha destroçat don Johan Dixar en que podeu haver vista la sua bona intencio quina es ne quala. Ma muller crech sera davant vosaltres per algunes sobraries e per judicis quis son fets placiaus haverla per recomanada en vostra justicia ni no pus que maleyt sia de Deu qui mes ne vol. E per
la present no pus que ordoneu de mi a la voluntad de vosaltres. Scrita en Fraga a XXV de fabrer. - Lo quim recoman a vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. La causa de la present es avis com en regne de Valencia lo governador general del dit regne ha fet manament general e en quiscuna vila axi de la sglesia com del realench special als senyor ho senyors de aquella vila ho viles guarden llurs castells e forçes e aquelles adoben e facen adobar he provehir de vitualles e armes e adehenar los pobles perque si lo Senyor Rey mester los haura ells lo seguesquen. E aço ab grans cominacions de ocupacions de castells e rendas si lo contrari sera fet. E com aquesta sglesia de Tortosa tinga la tinença de Miravet dins la qual son los lochs seguents Cabanes Belloch Torra- Blancha e Albalat e daltra part Almaçora ab sos castells qui tots aquests lochs e castells son de la mensa capitular episcopal ab moltes altres rendes spargides per lo dit regne e mes avant huyt pabordries que son de la mensa capitular e lo dit castell de Almaçora qui esta en loch
que pot llevar totes les aygues de Castello de la Plana e les de la dita vila de Almaçora de que ad aquesta sglesia sen speren molts enuigs e grans dans. Ab tot que per grans anugs (vemos enuigs 8 palabras antes) e dampnatges que sobrevenguen fins a capcio de nostres persones inclusive e totes perdues soportarem per lo sant stament lo qual Deu mantinga en tota prosperitat del General de Cathalunya. Es ver que per consolacio nostra haurem a gracia e merçe vos placia comunicar quines vies tendrem ni com nos regirem car aquelles entenem enseguir ad unguem. En altra manera tememnos no venguessem en algun error contra la obediencia e observancia del Principat de Cathalunya. E aquesta es la sola causa de la present expedita ab correu cuytat. Placiaus donarnos breu resposta. Data en Tortosa a XXV de febrer any Mil CCCCLXI. - De vostres reverencia magnifichs e honorables savieses devots bisbe e capitol de la Seu de Tortosa.

Als molt reverend e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables senyors. Vuy mati scrivi a vostra reverencia e honorables savieses e crech haja errat loch a valar que en loch de metre XXVI meti XXV. Lo capita ha tengut consell vuy e parme han deliberat de pendre a sa ma alguns lochs e barques segons ell crech vos scriura que yo no entre ara en sos consells. Ham dit que vituallas (vituallase; vituallàs; vituallara) lo castell de aquesta vila e reste quem do lo memorial. En aquestes despeses jo veig inconvenients que si començam a pendre castells e fornirlos de gents e de vitualles e armes haurem master molts diners sils prenem e nols fornim es cosa perillosa entrar en Arago lexantse res de sospita a les spalles (espaldas; esquena, espalla, spatla, spatlla, etc.). Si la nostra fe es axi com crech haver lo Primogenit noy havia tal cami a mon juhi com aygua avall de Leyda o per terra anar la via de Ascho (Ascó) e de alli a Morella o tirar via de Ulldecona car anant per aquest cami passa lo camp per lochs molt sterills (estériles; estérils o estèrils) e mal avituallats e corrent molt. Yo nom se aquest orde si es deliberat per vostra reverencia e honorables savieses o sil se ordona lo capita. Senyors aquesta nostra gent esta disposta a gran scandol perque negu no ha vergonya ni temor del altre marevellme (me marevell; me maravillo, sorprengo) molt que los consellers de aqui tardeu tant car certament hi starien be. Letres del Rey e de alguns altres sich son trobades en ques diu esser entrat lo Rey en Çaragoça dimarts a vespre e que la Reyna ab don Lop e mestra de Montesa van a Morella per traure lo Princep. Huns dihuen quel portara en Leyda altres quel
portara en Arago en poder de les LXXII persones (72 de Aragón). Si sera ver ho (o) sera fama tot se veura. Jo mossenyors dimarts a mija nit rebi dues letres vostres la una en que manavau donas al capita CC florins dor per soccorriment los quals li he donat en laltra manaveu (manavau antes, manaveu ahora) que elegis en lo exercit una persona disposta a coneguda mia e que en aquella donas una quantitat a ma discrecio per pagar artellaries e altres coses necesaries del camp. Jo mossenyors perque havia ja fet preparatori per venir aci e havia fet fer ja schales e dues carregues de ferramenta (ferramentes, ferraments, ferramén, ferraméns; herramienta, herramientas; de hierro) crehent que Fraga se hagues a combatra (combatre; combatir) en cert e lo camp havia master gran forniment de vitualles delliberi de venir aci car ab tot que mon venir noy fes molt fruyt noy faria negun mal e aquests senyors foren tant bons que nons feren questio a ço e dit al capita en consell que elegis ell la persona ell ni son consell nou han volgut fer e puix axi es a nit ho dema jo hi provehire ab tot quey ha pocha gent per aquest master. Aquests senyors del camp se donen a robar sia de vostra merçe ferne al comte qualque letra e vinga prest de aqui lo consell e gent de cavall. Feta a Fraga a XXVII de febrer a VIII hores apres mig jorn. - Quim recoman en gracia e merçe de vostres reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

A los reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs e ben amats nostres los diputats del Principat de Cathalunya XXVII e altres per los dits diputats congregats residents en la ciutat de Barchinona.

La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs e ben amats nostres. Venguts aci los venerable religios noble magnifichs e ben amats consellers nostres lo mestre de Muntesa e don Lop Ximenez Durrea visrey de Sicilia ab la Majestat del Rey mon Senyor per ells som avisada de tot lo stament dels occorrents fets e nos continuants tots temps la afectada voluntat que havem haguda e havem en la liberacio de la persona del lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill per ço ques sguarda al servey de nostre Senyor Deu del dit Senyor Rey e de Nos e al benifici del dit lllustre Princep nostre fill be repos e sossech dels regnes e terres del dit Senyor Rey e signantment (señaladamente; señal, senyal : signum : sello) de aqueix Principat havem eficacissimament continuat e supplicat la Majestat sua de la dita liberacio e sa excelença usant de sa clemencia acustumada per les dites consideracions es stat content a les dites suplicacions condecendre. E axi Deus mitjançant nos aquesta nit partrem de aci la via de Morella e delliurarem de manament del dit Senyor Rey lo dit
lllustre Princep nostre fill e ab ell ensemps farem la via de aqueix Principat. Perque tots resteu aconsolats e siau participants en nostra consolacio e goig vos ho notificam esperants en nostre Senyor Deu aquest acte axi digne de memoria sera causa de tots bons efectes. Dada en la ciutat de Çaragoça a XXV de febrer del any Mil CCCCLXI.
- La Reyna.

Als molt reverends nobles e magnifichs e savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya XXVII e altres e altres per los dits diputats congregats residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs e savis senyors. Per la letra que la Majestat de la Senyora Reyna vos fa compendreu com lo Illustrissimo Senyor Princep es deliure a supplicacio de aquella feta per sa part e per la vostra avisantvos com aquella partra Deu volent vuy apres dinar per esser a Morella e de alli conduhira lo dit Senyor Princep en aqueixa ciutat per la qual compendra quant la sua Altesa ha treballat en aquests afers e de quant aqueix Principat principalment e apres tots los altres regnes li son obligats.
E per no detenir lo correu nons alargassem a mes scriure sino sols a pregarvos de dos coses jatsia no calega ne fos necessari a tanta prudencia com es de les reverencies providencies nobleses e magnificencies vostres pero per nostra contentacio les vos recordassem. La primera que novitat nos fassa puix la cosa es conclusa a servey de nostre Senyor Deu a servey de la Majestat del Senyor Rey a util e benefici de la prefata Senyora Reyna e del Senyor Princep e de tots sos fills e a pau e quietura de aqueix Principat e altres regnes e no ha menys honor e reputacio de aquell. La segona que aqueix Principat sia gratisimo a la dita Senyora Reyna per havervos fet tanta de honor e benifici axi en lo dessus dit com en resecar qualsevulla desdenys e descontentaments que fossen succehits los quals ab reintegracio de amor e devocio singular singulis referendo seran reparats e entregrats. E ordenau lo queus placia e sera fet. En Çaragoça a XXV de febrer any LXI. - A la ordinacio de vosaltres prests lo mestre de Montesa e Lop Ximeneç Durrea.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi e strenuu baro. Molta consolacio e plaer es stat a nosaltres de la benaventurada entrada per vos e lo exercit feta en la vila e castell de Fraga e tant mes quant aquella es stada pacifica e sens inconvenient de algun scandol ne dan car jatsia en les coses bellicoses aquella sia mes gloriosa que admes gran strepit darmes e major dificultat se obte pero tot aço cessa en lo nostre cas present en lo qual la nostra gloriosa empresa es solament a servici de nostre Senyor Deus e servey e honor de la reyal Majestat e liberacio del Senyor Primogenit a la qual deute de fidelitat nos streny e les gents e terres per les quals se ha de passar pus empero en aço no presten impediment no altrament san a tractar que la patria propria e com a nostres frares e germans. E per tant summament regraciam a nostre Senyor Deu per gracia del qual aço tant be succeheix e regraciam a la senyoria vostra qui ho administras ab tanta prudencia e virtut. Sera doncs egregi senyor lo ofici vostre aço continuar tota vegada com fins açi haveu fet e feu tant loablament e tots temps persuadir amonestar manar e destrenyer les gents del exercit que aqui e en altres benivols lochs e no obviants com dit es a la empresa nostra hon los convindra passar sien e stiguen sots tal disciplina e moderacio que no solament no sien vists esser gent molesta ço que de multitut moltes vegades sdeve mas que capten lo amor e benivolença de aquells per manera que de la justicia e humanitat de la nacio nostra se parle en bon nom honor e fama de aquest Principat de la qual vos senyor qui conduiu lo exercit haureu no pocha part. E sobre aço quals exhortacions e manaments degen esser fets capitans conestables e altres gents del exercit ne ab quals mitgans se dega en observancia deduhir per quant la senyoria vostra ha molta pericia e experiencia de tota disciplina militar e ha moltes images dels seus predecessors que en tals coses se son haguts ab molta circunspeccio e virtut remetentho a aquella no curam mes dir en aquesta part avisantvos senyor que vuy al fer de la present es attes correu de Çaragoça per lo qual havem nova que lo Senyor Rey haurie atorgada libertat al Senyor Primogenit segons per tenor de la letra copia de la qual vos trametem dins la present veure poreu. E per quant no es encara vist aquesta nova qual efecte produira es deliberat que vos senyor ab lo exercit stigau en aqueixa vila sens passar avant ne moureus fins que per nosaltres e aquest consell vos sia scrit. E axi de dia en dia sereu avisat de les coses que succehiran. Per la nova sobrevinguda havem volgut sperar en resprondreus fins vuy dissapte de mati a XXVIII del present la qual hora havem rebuda letra de la Senyora Reyna confirmant la dita nova de la libertat del Senyor Primogenit segons veureu per copia de la dita letra queus trametem. En apres la hora mateixa havem rebuts dos correus ab Ietres vostres en la una nos dehiu molt stesament la intrada de Fraga e algunes vostres deliberacions en lo fet de les barques e de Balaguer e de Algerri. Ab laltra nos significau com lo magnifich don Johan Dixer seria ja partit la via de les dites barches e apres de ell lo vezcornte de Rochaberti per certa empresa a feta. A totes les coses sobredites vos responem que per quant speram que aquesta bona nova de la liberacio del Senyor Primogenit se metra en obra e aquella migantçant lo negoci pora pendre bon assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey e benifici de aquest Principat que volem que façau axi com ja dessus vos haviem dit ço es que pacificament e quieta stigau en aqueixa vila ab lo exercit guardant la dita vila e lo castell. E no passeu daquiavant ne procehisquau (procedáis, proceder; procehir, proceir) en altre fins per aquest consell ne sia feta deliberacio e aquella a vos hajam significada. Al vezcomte de Rochaberti e a don Johan trametreu per correu volant les letres sues que ab la present rebreu ab les quals los dehim que posant al segur los passos e coses a que seran pervenguts no passen daquiavant ne en alguna cosa enanten (enantar). E per cosa del mon Senyor ne per vos ne per ells no fos fet ne attemptat res en contrari. Esnos fet report que gents del exercit se atrevirien a furtar moltes gallines e altres vitualles esnos cosa enujosa de hoir e plaunos la esmena e castich que fets ne haveu.E tota vegada vos pregam e encarregam ho vullau axi be squivar que sia pena als delinquents e refrenament als altres per benifici e tranquille stat del exercit. No es vist que no donets loch que los capitans de cinquantenes se puixen ajustar sens vostra permissio e licencia. Del fet dels algutzirs vos scriurem prest nostra intencio segons la deliberacio que per lo consell sera feta. Tingaus Senyor molt egregi la Sancta Trinitat en guarda sua. Closa a XXVIII de febrer lany MCCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al molt noble e molt magnifich baro lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt noble e molt magnifich baro. Vuy de mati havem rebuda letra vostra de XXV del present ab la qual nos certificau de la bona entrada feta en Fraga sobre la qual molt loam e comendam la prudencia e virtut vostra e de tots los altres qui lo exercit governen. Som en apres per altres letres certificats que vos e don Johan Dixer ab cert nombre de gent devieu partir per certa empresa. Sobre aço vos certificam com per letra que havem de la Senyora Reyna e de altres persones som avisats que lo Senyor Rey hauria atorgada libertat al Senyor Primogenit e que la dita Senyora deu esser aci prestament ab lo dit Senyor Primogenit de que prenem sperança que aquests afers pendran asossech e repos a servici de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e a benefici de la terra. Per tant es nostra delliberacio e voler que jaquint les coses en lo stament que seran al rebre de la present e aquelles posant al segur no procehischau o anenteu (anantar, enantar) en alguna novitat mes avant fins per aquest consell ne sia feta deliberacio (deliberación; se encuentra con dos l, l geminada latina, y solo con una) e de aquella scrit vos sia. Pregam e requirimvos sots virtut del jurament per vos prestat sia axi observat e res en contrari nos faça car no seria benifici del negoci. E de aço mateix scrivim al capita general e a don Johan Dixer. La Senyora vostra muller si vindra o altri quis vulla en nom vostre e vostres afers seran haguts per nosaltres en molta recomendacio en la justicia. La Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich baro vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al molt noble e molt magnifich baro don Johan Dixer senyor Dixer.
Molt noble e molt magnifich baro. Vuy de mati havem rebuda vostra letra feta a XXVI del present ab la qual nos dehiu de la feta que vos partisseu tirant la via de Statro ab cert nombre de gent de peu. E mes nos dehiu algunes altres coses a les quals totes vos responem que per quant havem letra de la Senyora Reyna e de altres persones sobre la libertat atorgada per lo Senyor Rey al Senyor Primogenit e que la dita Senyora deu esser aci ab lo dit Senyor Primogenit prestament crehem los afers pendran assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey e benifici de tota la terra e per tant es nostra deliberacio e voler que jaquides les coses en lo stament que seran al rebre de la present e aquelles posades al segur no proccesquau ne enanteu en alguna novitat ni mes avant fins per aquest consell ne sia feta deliberacio e de aquella scrit vos sia. E de aço vos pregam e requirim per virtut del jurament per vos prestat sia axi observat e per vos o fill o coses vostres o ab vostre assentiment res en contrari nos faça car no seria benifici del negoci. De aço mateix scrivim al capita general e al vezcomte de Rochaberti. La Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich baro vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt reverent e molt honorables e savis senyors los bisbe e capitol de la Seu de Tortosa.
Molt reverend pare en Christ e molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos significau lo manament fet per lo Governador del regne de Valencia a quiscuna vila axi de la sglesia com del realench del dit regne e als senyors de aquelles de adobar e guardar castells e forçes de provehir de vitualles e armes e adhehenar los pobles perque sien a manament del Senyor Rey quant manat los sia e que per causa dels lochs e pabordries que la mensa de aqueixa esglesia ha en lo dit regne vos redubtau de algun perpleix e congoixa les quals virtuosament vos oferiu sostenir per lo benifici e honor de aquest Principat. E demanaunos vos digam lo parer nostre com vos degau regir en lo dit negoci. A que molt reverent e molt honorable e savis senyors vos responem molt regraciantvos tot primer la vostra bona voluntat virtut e sforç que mostrau al benefici de la patria en que quiscuns feu segons de vosaltres es pertinent e signantment vos dit Senyor bisbe qui imitau los predecessors de la casa vostra los quals per benifici e honor de la dita patria han fetes coses de lahor e de conmemoracio dignes. Veniut apres al consell o parer nostre per vosaltres demanat vos significam som per letra de la Senyora Reyna e per altres certificats que lo Senyor Rey inspirat divinalment e de reyal e paternal clemencia mogut hauria e ha atorgada libertat al Senyor Primogenit e que la dita Senyora Reyna es ja partida de Çaragoça anant la via de Morella per traurel e manarlo en aquexa ciutat ab libertad plenaria. Passara Deu volent per aqueixa ciutat e axiu veureu. Speram puys lo dit Senyor Primogenit sia en libertat que tot lo negoci pendra assossech e repos a servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e de tota la patria e axi cessaran totes congoixes tant que no afreturara per lo present altre dir sino fervos certs que en lo honor e benavenir vostre e de aqueixa esglesia serem tota vegada molt voluntaris e prests e per obra ho coneixereu en qualsevol cas que occorrega. Tingaus la Sancta Trinitat molt reverend e molt honorables e savis senyors en proteccio sua. Dada en Barchinona a XXVlll de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per altre correu vos havem ja scrit qui parti la nit passada. Es ver quens han dit no pot passar una aygua e per tant per aquest trames per altra via vos tornam a dir lo mateix de que vos scriviem ço es que no acordeu pus gent de peu ne de cavall e sobresegau en fer despeses en artelleries ni municions fins que per nos altrament scrit vos sia. De aço mateix nosaltres scrivim al capita e al vezcomte e a don Johan Dixer als quals per semblant dehim que en res mes avant no procehesquen sino que stiguen en lo stament en lo qual se atrobaran al rebre de nostres letres. E pregam e encarregamvos sia per vos donat orde en quant en vos sia que axis faça. Al que dehiu de la persona elegidora que seguis lo exercit a pagar les municions et cetera vos significam que per quant crehiem a vos no vingues be seguir lo dit exercit e quens convingues aturar en Leyda per los acordaments vos habiam (haviem, habiem; habíamos) axi scrit ab tot que hi amarem mes a vos que a altre pero essent la cosa en los termens que vuy es nous cal haver la tal persona ne de altre curar sino que sobresehint en tot spereu altra nostra resposta e fareu segons vos direm per aquella. Dada en Barchinona a XXVIII de febrer del any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputals del General de Cathalunya residents en Barchinona.
(Esta carta es de 8 de febrero, no de 28)
Nosaltres frare Anthoni Pere abat de Montserrat En Luis Divorra cavaller En Miquel Cardona ciutada de Barchinona diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona considerants que per causa de la liberacio del Illustrissimo don Carles Princep de Viana e primogenit Darago e de Sicilia per la Majestat del Senyor Rey son pare detengut no sens violacio e derogacio de les libertats e privilegis del Principat de Cathalunya e poblats en aquell ha convengut a nosaltres ab deliberacio de nostre consell en virtut de la comissio per la cort general de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a nosaltres feta elet per la dita liberacio del dit Primogenit e conservacio e defensio dels dits privilegis e libertats e repos e tranquillitat de la republica (res publica, rem publica, rei publice, cosa pública; el Rey sale un poco más arriba) del dit Principal que representam ab nostre consell aquell que les quatre galeas sotils que son en la Dreçana (atarazana; drassana, dressana, draçana, dreçana) de aquesta ciutat ço es dues de la ciutat una del General e una que era de don Johan Dixer ab lo mes breu temps ques pora fer sien adobades verades e armades migançant aquells ministres que los dits diputats e consell lur determenaran e encara fou deliberat ques posassen stepes pera XXllll galeres e que fessem boscar lenyam per aquelles e volents nosaltres deduhir a efecte e metre en obra les dites debiberacions confiant de la industria e lealtat de vos honorable En Pere Steve dreçaner de la Dreçana del dit General al ofici del qual es propri e pertinent fer les coses davall scrites ab la present a vos dit Pere Steve dehim cometem e manam que les dites quatre galeres façats adobar e metre a punt entro a poderles varar e metre en mar. E axi mateix hajats stepes per les dites XXIIII galeres e façats boscar lenyam per aquelles e hajats persones necessaries a fer les dites coses e paguets (pagueu; pagad) a aquelles los salaris e altres coses per aço necessaries cobrant apocha de les quantitats que per aço pagareu segons lo stil de la casa de la dita diputacio car nos sobre les dites coses e cada una delles e incidents dependents e emergents de aquelles vos donam e comanam plen poder e nostres veus. E nosaltres requerim e pregam als hoidors de comptes o altres qui de vos per aquesta administracio hoir han compte e raho vos admeten totes aquelles quantitats qui per aquesta administracio haureu pagades cobrant de vos les dites apoques de aquelles quantitats que segons stil e pratica de la dita casa de la Diputacio es acustumat cobrar e haver segons es dit. Dada en Barchinona a VIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. A. P. abat de Montserrat.

Al honorable lo batlle de la vila de Cobliure.
Batlle. Jatsia per altres nostres letres haguessem scrit e manat no leixasseu partir fusta alguna de aqui ara per certs sguarts que no curam aci splicar vos dehim e manam jaquiats varar e partir de aqueix port e anar hon se vulla lo lahut (llaut, llaüt, laúd, tipo de embarcación, típica del Ebro, camí de sirga) den Françesch Valenti carregat de lli (li, lli; lino) e altres coses de aquesta ciutat lo qual es aqui. E noy haja falla com axi vullam se faça. Dada en Barchinona a XXVlll de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.