Mostrando las entradas para la consulta consellar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta consellar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 11 de febrero de 2021

25 DE JUNIO.

25 DE JUNIO.

Reunidos en consistorio los señores Diputados y Consejo, presentáronse los embajadores, y recordando el cumplimiento de los capítulos firmados, pidieron se nombrase la embajada que se había de enviar al Rey de Castilla, según se había ofrecido; a lo que contestaron los señores Diputados, que estaban prontos a cumplir lo que se pedía, y cuanto tuviesen obligación de hacer en virtud de dicha concordia.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends nobles magnifichs e savis senyors los diputats e consell de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends nobles magnifichs e savis senyors. Per vostra letra mostrau voluntat de la presencia mia en aqueix consell e ciutat lo que jo a molta honor e gracia stime jatsia proceesca de sola bondat e virtut vostres no ignorant lo que per mi se poria consellar ne fer es complit ab tota integritat per los presents e per aquesta seguretat e acomes apartar mi mateix scusant me de inproperis e annuigs per vostres magnificencies no ignorats ni provehits segons en lo meu juy se poguere e deguere e ja algunes voltes en suspensives paraules cuydave haver dit en temps delliberat compendria mi mateix a no hoir ni sentir coses de tanta molestia majorment que si mirar vostres reverencies volran no se altre cose en nengun temps me puixa esser imputada sino gran consideracio de la reverencia e honor de nostre Rey e Senyor molta advertencia del bon stat de la cosa publica de la terra. E si per les coses que a negu no es licencia necligir ne obmetre jo so stat indegudament contractat nous deveu admirar me sia consellat apartar me en ma sglesia que al parer meu res no podia fer ab menys injuria de nengu. E no se si tot altre sera tal delliberacio ans semblara en la prima fas no satisfer al que poguera en respecte de algu qui voluntariament apres de mi en aquests fets mes del degut. Si donchs per la professio mia en aquesta part he declinat cuydaria me degues esser aprovada no renunciant james a la honor ne servey de la cosa publica. Puys empero a vosaltres senyors molt reverends nobles e magnifichs es vist no fer bona eleccio. Per que en temps algu nos mostras fer jo sino tot lo dever incitat per lo Senyor Primogenit e per servey de la sua Altesa amor e complesencia de vostres magnificencies jo me transferre en alguna part convicina en aqueixa ciutat puys al dit Illustrissimo Senyor e vostres reverencies aquest pensament esser accepte e a qui jo stare per servir e consellar si axi es que tal suficiencia en mi se pugue trobar. Moltes vegades me recort en causes ardues haver fet primer de tots lo ques pertanya sens conexer que en la mia honor sia stat compensat ja per aço noy fallire james no desconfiant de Deu ne de la virtut vostra que sino ara en la fi conexereu qual en les opinions es la millor. E placiaus advertir la cumuna utilitat prevalesca que altrament tanta sera la perdua que james los vivents la poran compensar. Quantes e quantes coses tinch en fantasia de parlar sab Deu no per interes particular mas a honor e gloria de aquest insigne Principat que comensa si advertit noy sera de tal malaltia enfebrar que sera molt dificil de curar. Nom puch star pregar vos e suplicar e vigileu en vostres pensaments a preservar tal dan e mogueus aquell universal nom dels cathalans qui nunque en la fi ha sufert res fer que no sia stat de molta comendacio digne. Ja a Deu no placia res appassionat en lo meu enteniment sia concebut mas sola amor e voluntat extrema conservar lo que tanta noble gent sepulta a la honor de aquesta terra han sebut aplicar. Prech vos senyors no menyspreheu mon parlar que temps vendra si mirat noy es jo haure dit lo que negu no haura cuydat subseguir se pogues. Consolat stich per ques diu la regia Majestat declinat an concordia festinan ab gran reverencia e honor tal respecte si haver la poreu que nunqua tant gloriosa cosa vos vindra al devant. Deu e los sants ne sian loats e sis vol muyre jo pus en tal concordia haje merescut participar. Breu solia esser en parlar ara no men se lexar. Suplich me hajau scusat que ingestissima ardor de coratge me fa cridar. E manan me sempre vostres reverencies nobleses e magnificencies lo queus sia plasent. Feta en Terragona a XXII de juny.
Mossen Johan Sorts e En Sant Climent a major compliment vos diran totes coses. Sials donada fe e crehensa.
A complacencia e honor vostres prest P. archebisbe de Terragona.

Als molt reverend magnifichs honorables e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya residens en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Avisam vostres reverencies com per bons respectes havem de present revocat Sancho Vallobar canonge e cabiscol de aquesta sglesia olim sindich nostre non entrevenga per aquella en los perlaments e consells que de present se celebren en vostre consistori sobre lo benavenir e repos de la republica del Principat de Cathalunya e havem constituit nostre sindich per entrevenir en aquells lo reverend mestre Johan Ferrando prior major nostre. Notificam per ço ab la present a vostres reverencies la dita revocacio suplicant aquelles hagen per recomenada aquesta sglesia. Pregants e suplicants la Majestat divina porte a efecte la bona concordia entre lo Senyor Rey e lo dit Principat. De Tortosa a XVI de juny any Mil CCCCLXI. - A honor e servey de vostres grans reverencies prests lo capitol de la Seu de Tortosa.

Als molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors los deputats e consell elet per comissio de la cort de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors. Vostra letra de XXX dies del prop passat mes de maig havem rebut per los nostres magnifichs embaixadors la qual vista e be entesa e encara oyda la relacio que aquells nos han feta de les coses que han comunicades ab les reverencies vostres vos responem queus regraciam les bones ofertes vostres en la dita vostra letra contengudes e de la part nostra oferim per semblant fer per aqueix insigne Principat lo que sia honor e benavenir de aquell. E considerat que nosaltres som a ple informats de tots los fets aqui occorrents en los quals per esser molt arduus e de gran inportancia es necesari madurament e digesta delliberar e aconselladament proceyr. Per tal vos significam que apres havem hauda noticia dels dits fets continuament entenem en aquells e speram en nostre Senyor Deus que farem tals apuntaments e conclusions que redundaran en lahor e gloria de nostre Senyor Deus honor e servici de la sacra Majestat del molt alt Senyor Rey e del Senyor Princep e primogenit e encara benefici e asssossech e repos de totes les terres sotsmeses a la real corona Darago. E tingaus molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat en la sua gracia recomanats. Scrita en Valencia a vint dies de juny del any Mil CCCCLXI. - A tota honor vostra be apparellats los justicia jurats e consell de la ciutat de Valencia.

Als molt reverends nobles magnifichs e savis senyors los diputats e consell de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs e savis senyors. Per vostra letra mostrau voluntat de la presencia mia en aqueix consell e ciutat lo que jo a molta honor e
gracia stime jatsie procehesca de sola bondat e virtut vostres no ignorant lo que per mi se poria consellar ne fer e complit ab tota integritat per los presents e ab aquesta seguretat e acomes apartar mi mateix scusant me de improperis e anuigs per vostres magnificencies no ignorats ni provehits segons en lo meu juy se poguere e deguere e ja algunes voltes en suspensives peraules cuydave haver dit en temps delliberat compendria mi mateix a no hoir ne sentir coses de tanta molestia majorment que si mirar vostres magnificencies volran no se altre cose en nengun temps me puixe esser imputade sino gran consideracio de la reverencia e honor de nostre Rey e Senyor molta advertencia del bon stat de la cosa publica de la terra. E si per les coses qui a nengu no es licencia eligir ne obmetre jo so stat indegudament contractat nous deveu admirar me sia consellat apartar me en mes terres que al parer meu res no podia fer ab menys injuria de nengu. E no se si tot altre fera tal delliberacio ans semblara en la primera fas no satisfer al que poguere en respecte de algu qui voluntariament apres de mi en aquests fets mes del degut. Si donchs per la professio mia en aquesta part e declinat cuydaria me degues esser aprovada no renunciant james a la honor ne servey de la cosa publica. Puys empero a vosaltres senyors molt reverends nobles e magnifichs es vist no fer bona eleccio per que en temps algu nos mostras fer jo sino tot lo dever incitat per lo Senyor Primogenit e per servey de la sua Altesa amor e complescencia de vostres magnificencies jo me transferre en alguna part convicina en aqueixa ciutat pus sapia al dit Illustrissimo Senyor e vostres reverencies aquest pensament esser accepta e aqui jo stare per si servir e consultar si axi es que tal suficiencia en mi se pugue trobar. Moltes vegades me recort en causes ardues haver fet lo ques pertanyia sens conexer que en la mia honor sia stat compensat ja per aço noy fallire james no desconfiant de Deu ne de la virtut vostra que si no ara en la fi conexereu qual en les oppinions es la millor. E placiaus advertir la comuna utilitat prevalesca que altrament tanta sera la perdua que james los vivents le poran compensar. Quantes e quantes coses tinch en fantasia de parlar. Sap Deu no per interes particular mas a honor e gloria de aquest insigne Principat qui comença si advertit noy sera de tal malaltia enfebrar que sera molt dificil de curar. Nom puch star pregar vos e suplicar e vigileu vostres pensaments a preservar tal dan e mogueus aquell universal nom dels cathalans qui nunque en la fi ha sufert res fer qui no sia stat de molta comendacio digne. Ja a Deu no placia res apesionat en lo meu enteniment sia concebut mas sola amor e voluntat extrema en conservar lo que tanta noble gent sepulta a la honor de aquesta terra han sabuda aplicar. Prech vos senyors no meynspreheu mon parlar que temps vendra si mirat noy es jo haver dit lo que nengu no haura cuydat subseguir se pogues. Consolat stich per ques diu la regia Majestat declinar en concordia festinan ab gran reverencia e honor tal resposta si haver la poreu que nunqua ten gloriosa cosa vos vendra al devan. Deu e los Sants ne sian loats e sis vol muyre jo pus en tal concordia haje merescut participar. Breu solia esser en perlar ara no men se laxar. Suplich vos me hajau scusat que ingestissima ardor de coratge me fa cridar e manentme sempre vostres reverencies nobleses e magnificencies lo queus sia plasent. Feta en Terragona a XXII de juny. - Mossenyors molt reverends nobles e magnifichs a totes altres coses dereu plena fe e crehensa a mossen Johan Sorts e G. Sent Climent portadors de les presents. A tota vostra ordinacio apparellat lo comte de Prades.

Al molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una vostra letra de vint del present havem rebuda per vostre correu ensemps ab altra del Senyor Primogenit la qual entesa vos regraciam molt lo avis de les coses en aquella contengudes axi del jurament del Senyor Primogenit com de les altres coses. Nosaltres en lo quens scriviu ferem tots temps lo degut e lo que be havem acustumat tocant lo benavenir e repos del Principat e aquesta ciutat acceptant vostres bones ofertes e regraciant vos aquelles confiants que per obra tota vegada que lo cas e necessitat occorrera haureu a memoria aquesta ciutat e per be recomenada. E sia molt reverend magnifichs senyors la Sancta Trinitat en proteccio e guarda dels tots. De Leyda a XXII de juny any Mil CCCCLXI. - Certificam vostres reverencies com lo dit correu es arribat huy diluns entre dotze e una apres mig jorn. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Dues vostres letres havem rebudes la primera continent avis solicitant nos fossem prevists en la custodia de aquesta vila e la liberacio feta en cas de ruptura del exercici e jurisdiccio que Primogenit deu e pot exercir en lo dit Principat la qual letra en continent metem en exequcio totes les coses en aquella contengudes. E apres a XXII del present mes rebem una altre vostra letra la data de la qual fonch en Barchinona a XXI de juny any present e dejus scrits en e ab la qual nos significau com la Senyora Reyna ha fermada la capitulacio sens mudar tolre ni anadir un mot ni una tilla de que senyors molt reverend e honorables havem referit gracies a nostre Senyor Deu Jhesuchrist de tanta consolacio tranquilitat e repos del dit Principat regraciant a vostres reverencies la dita significacio e a nosaltres consolacio la qual es tanta en nostres coratges que ab ploma scriure no poriem. Suplicant vos lo que podem e sabem vos sia plasent fer donar a nostre sindich un trelat de tots los capitols per vostres virtuts obtenguts a fi que per aquells siam certs dels benificis e repos de la terra e aquells comunicar puixan a nostre consell quels sia renunciacio e consolacio dels treballs qui axi de nits com de dia en consellar nos han sostenguts en les hores que appellats eren per les coses per vosaltres a nosaltres scrites e demanades. E sia lo Altissime proteccio e custodia de vosaltres. De Cervera a XXIII de juny del any Mil CCCCLXI. - Molt reverend honorables e molt savis senyors los pahers de la vila de Cervera a vostra honor apparellats.

miércoles, 12 de junio de 2019

Tomo I, texto LIII, Domingo Masco, Simon Miro

LIII. 


Reg. 2.236, fol. 171. 30 de abril de 1410.

Pro brachio Ecclesie regni Valentie. - En Marti per la gracia de Deu rey Darago de Sicilia etc.
Als venerables honrats e amats pares en Christ los bisbes de Valencia e de Sogorb abats prelats e altres qualsevol persones ecclesiastiques del regne de Valencia salut e dileccio. Com nos ab diverses letres nostres hajam moltes vegades escrit als governador e deputats del dit regne que com nos volguessem per bon estament e tranquillitat de nostres regnes e terres veure regonexer e ben examinar tots los testaments e codicils de nostres illustres predecessors de gloriosa recordacio per tal que en cas ço que Deus no vulla que a nos convengues passar desta vida sens fills sabessem certament e poguessem ordonar e a tots nostres sotsmesos fos clar e notori a qui pertanyeria la successio dels dits nostres regnes e terres apellassen e convocassen vosaltres e los altres braçes o estaments del dit regne de Valencia et que ensemps ab ells elegissen e trametessen a nos can pus prestament porien certes persones de tots staments en semblants coses aptes experts e sufficients entre los quals ni hagues de juristas ben approvats e famoses que fossen presens als dits regoneximent e examinacio ens poguessen be consellar en lo procehiment del dit fet e bona conclusio daquell e vejam ara clarament que ells ne vosaltres ne los altres braçes o estaments del dit regne nous curats aplegar ne trametre a nos les dites persones o missatgeria a aço necessaria de que harem fort rahonablement sobiran desplaer: pregamvos exhortam e requerim que sens alcun prejudici e derogacio de vostres furs privilegis e libertats als quals no entenem ne volem esser en alguna cosa per aquesta raho prejudicat ans volem queus romanguen salves e illeses e en sa virtut e vigor ensemps ab los altres braçes o estaments daqueix regne o sens ells si millor vos sera vist esser fahedor vos ajustets e elegiscats vostres missatgers quens trametats al pus prestament que porets com tota cuyta e celeritat sia triga los quals sien presents als dits proceyment regonexement e examinacio ens puxen consellar en lo benavenir del dit fet postposats qualsevol altres affers com aquest sia segons deu pus arduu e pus necessari e mes tocant lo ben e pacifich estament del regne que qualsevulla altre que puxa esser e sia preservatiu de molts mals escandels e inconvenients que ço que Deus no vulla se porien seguir si no hi era justament e saludable provehit abans quel cas se seguis: en altra manera certifficamvos que en absencia incuria negligencia e contumacia vostra nos ensemps ab
los altres braçes e estaments daqueix regne e dels altres regnes e terras nostres qui ab nos seran presents procehirem en regonexer examinar e concloure lo dit fet vostra absencia e contumacia no contrestants. E volem e ab la present vos intimam que tots los damnatges e inconvenients que en temps esdevenidor a nostres regnes terres e vassalls sen poguessen seguir ço que Deus no vulla seran imputats daqui avant a vosaltres e a vostres bens e no a nos: e per tal que aparega en temps esdevenidor manam la present esser a vosaltres presentada de nostra part per los amats consellers mossen Simon Miro batle general de regne de Valencia e per mossen Domingo Masco majordom nostre o per cascun dells e quen façen levar
carta publica per tal quen sia memoria en esdevenidor. Dada en la torra de Bellesguart a XXX dies dabril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi
Bernardo Medici et viderunt eam vicethesaurarius et Franciscus Daranda quibus fuit comissa. - Predicta litera fuit facta similis sub eisdem data signo atque mandato et missa predictis ecclesiasticis personis.

lunes, 1 de junio de 2020

LXXVIII. Reg. n. 1240, fol. 271. 18 mayo 1380. Lo Rey. Governador, Manorcha

LXXVIII. Reg. n. 1240, fol. 271. 18 mayo 1380.

Lo Rey. - Governador: significamvos que en lany prop passat foren aci diverses persones de la illa de Manorcha per missatgeria los uns per la ma major los altres per la ma menor posant a nos los de ma menor diverses clams per los quals affermaven esser venguts a inopia per les maneres qui eren tengudes vers ells per los de ma major sobre lo regiment de la terra lo qual regiment los demont dits de ma major ocupaven a si mateixs axi en eleccions de consells com en tatxacions con en altres coses tocants lestament de la terra: los de ma major dient tota hora sobre aço lo contrari. E com sobre aço hagues haut lonch deba (debat) entre ells nos comanam lo dit fet a nostre tresorer per ço con a ell es dat carrech del nostre patrimoni e que ell ab les mellors vies que pogues convengues los demont dits de tal forma que per avant no haguessen a seguir la nostra cort ne ferne lur dampnatge: e lo dit tresorer ab tota diligencia que poch tench tal manera en lo dit fet que ell convench los demunt dits sots certs capitols qui foren legits en nostre consell los quals haguem per bons e acceptables e manam sobre aço fer les cartes. E com les dites cartes fossen al registre per dar a aquelles fi e acabament per los de ma major fo tramesa aci letra an Bernat March qui aci era per ells que no volien que la dita provisio fos speegada com entesessen aquella esser a ells perjudicial: per la qual rao lo dit sindich empara la dita provisio e posa alcunes frivoles rahons en nostra audiencia e apres sens altre determinacio parti per anar a Manorcha de que ses seguit que la dita provisio no hac alcun espeegament. E com ara per semblant forma missatgers sien venguts de la dita ma menor per fer semblant clamor e aximateix sien venguts de la ma major per escusar lo dit fet los quals son estats presents en la cort e nos vullam de tot en tot provehir que discensio no haja entre los dits pobles com sia destruccio lur que torne en dan nostre e no vejam millor manera que aquesta ço es que la convencio qui fo feta ladonchs entre les dites parts sia a vos dit governador tramesa e que vista e regoneguda aquella e oydes les parts de tot quant dir e posar volran si trobats tots los dit capitols esser profitosos a la dita universitat e cosa publica daquella fetslos seguir per cascuna de les parts et si tots nols trobats profitosos fets seguir aquells que trobarets ques degen seguir e los altres vagen per nulles: en açous manam que hajats sobirana cura e diligencia de manera que altra vegada per semblant rao no hagen a venir davant nos. Nos empero vos trametem los capitols de la dita convencio dins la present entreclusos.
Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XVIII dies de maig del any MCCCLXXX.
- Rex Petrus. - Dominus rex mandavit michi Francisco Bisbals et fuit sibi tradita in hac forma. - Dirigitur Raimundo de Ulugia gubernatori Minorice.
- Parria que sobre lo debat que es entre los de la ma major duna part e los de las mans mijana e menor del altra ço es per concordar aquels se degues tenir la forma davall scrita.
- Primerament que sobre la eleccio e egualament del consell degues esser foregitada de tot en e per tot la forma dels radolins e que los IIII jurats e los X consellers migensant sagrament per via descrutini elegissen set consellers ço es dos de ma major tres de ma mijana e dos de ma menor. E totes aquestes persones qui serien XXI elegissen los quatre jurats ço es I de la ma dels cavallers e homens de paratge I de ma dels majors I de ma dels pageses e I de ma dels manestrals e homens conversants en mar: e aquests quatre jurats elets juren en poder del governador de be e leyalment gardar la honor del senyor rey e lo be de la cosa publica segons lur bon arbitre. Plau al senyor rey.
- E part aço elegissen III consellers del consell veyl ço es I de ma major I de ma mijana e I de ma menor los quals III sien del nombre dels X consellers del any present per tal que pusquen asinistrar los altres elegits de nou dels affers del consell:
axi empero que en tant com puxen trien que noy elegesquen persones parcials ne de bandos. Idem.
- E si per ventura per lo poch nombre de gents qui es en la illa nos podien trobar persones qui no fossen parcials ne de bandos que los dits elegidors elegissen axi be de la una part con de laltra segons lur bon arbitre. Idem.
- Declarants empero que dels VII consellers novellament elets puxen elegir e pendre alcun o alscuns en jurats e en aquell cas sien elet o elets altres consellers aytants com faliran del dit nombre e dels dits set consellers cascun daquell estament que seran aquells jurat o jurats elets del dit nombre. Idem.
- Item que aquells jurats qui seran estats en la un any noy puxen esser dins dos anys prop seguents per jurats ne los consellers a consellers per I any sino tan solament aquells III consellers qui seran elets quey romasessen del any passat per reduir a memoria los fets del any passat als altres novelament elegits segons que demunt se conte. Plau al senyor rey.
- Item quels jurats faran los negocis del general ab XX consellers segons forma acustumada es a saber ab deu de la vila e terme de Ciutadella e ab X consellers dels termens de fora ço es saber IIII de Maho III de Aylor e III del terme del castell de Santa Agata: e per ço cor los quatre consellers de Maho no han altre offici sino de consellar los jurats per egualar lo consell sien elets per aquesta forma I de ma major II de ma mijana e I de ma menor dels quals sien elets los II de la dita vila o loch de Maho e los altres dos del terme de fora. E si los sindichs de Maho ab lur conseyl conexen e tenen per be que en lo nombre dels IIII consellers haja I menestral quey sia. Quant es dels romanents VI consellers III del mercadal e III de Aylor per ço com han offici altre meyns de consellar los jurats ço es que son sindichs cascuns en lur loch sien elets per ells matexs segons que acustumen e han acustumat entro ara e que en la lur creacio ans que usen dels dits officiis facen lo sagrament acustumat. Idem.
- Item que si sesdevenia que alcun dia alcun o alcuns dels consellers del dit consell falien al consell que en loch daquell o aquells que absents serien los jurats ab aquells daquell braç que aquell seria quiy falra puxen altre elegir en loch daquell absent daquell estament que aquell sera quiy falra. Idem.
- Item que en loch de ma major si als jurats e consellers es vist faedor puxen metre hom de la vila en jurat de ma mijana pus haja trenta milia solidos en sus pero no sia pages o menestral o hom conversant en mar com ja dessus hi haja jurats en lur stament. Plau al senyor rey.
- Item declaram ma major de sinquanta milia solidos e de sinquanta milia solidos en sus ma mijana de sinquanta milia solidos fins en vingt milia solidos inclusiva ma menor de vingt milia solidos en sus. Idem.
- Item parria que sobre les monedes qui shan a levar cascun any fos ordonat que si per ventura part les imposicions que vuy se leven en aquella manera empero que vuy se leven la dita universitat havia necessariament mes anant a despendre que ço que hauria mester se hagues a levar per sou e per liura ço es de cascun segons que valria ço del seu o en las formas contengudas en los dejus scrits capitols. Idem.
- Item en cas que als jurats e als XX consellers fos vist que per no opembre (oppremer : oprimir) tant les gents fos millor e pus expedient que la moneda se hagues es tragues per via de violaris o censals o per oltra manera pus covinent: que en lo dit cas fossen elets VI bons homens ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun tern ne haja I de ma major I de mijana e I de menor e si los dits jurats e XX consellers ab aquests VI bons homens determenen que per la dita manera o per altre via sia millor e pus expedient de haver la moneda que per sou e lliura fos a ells legut de trer la moneda per aquella via o manera quels pare ques pus covinent. Plau al senyor rey: pero que non puxe vendre en I any sino per mil solidos.
- Item que si determenen que la dita moneda se hage a sou e liura per tal que mils en lo dit sou e liura egualtat se puxa conservar parria que per los dits jurats e XX consellers sien eletes VI persones ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun tern de las dites persones ne haja I de ma major I de ma mijana e I de ma menor axi com demont es dit en lo precedent capitol e aquestes VI persones mijançant sagrament ordonassen la dita talla ço es sabent la veritat del fet ab aquelles millors e pus savies maneres ques puxen saber e fer. Plau al senyor rey.
- Item com comunament tots regidors de universitats vinguen forçats a descarregar aquelles e la universitat de Manorcha sia tan carregada de tan importable carrech que nos pot tolerar: es ordonat per lo senyor rey quels jurats e lo consell de la dita illa reemen cascun any M solidos de censal o dos mil de violari a que la dita universitat es obligada tro a tant longament que la universitat sia desobligada. Empero si en los casos devall scrits ço es per dons que haguessen fets al senyor rey o per males anyades o per guerra de enemichs eren oppremuts en tant que la universitat nou pogues supportar: que en los dits casos e no en altres los dits jurats e XX consellers ab VI promens elegidors puxen ordonar e conexer si la dita reempço se pora fer en aquell any o no e en aquell cas e anyada seguesquesen ço que los dessus dits ordonarien o determenarien. Plau al senyor rey.
- Item per tal que la moneda de la dita universitat no puxa esser despesa sino en coses necessaries a aquella es ordonat que lo clavari dels jurats sie tengut de retre compte en poder de VI promens los quals per los jurats novelIs e consell general sien elets assaber III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e quen haja en cascun tern I de cascun estament e que los dits promens no prenguen res en compte al dit clavari sino ço que parra ques sia convertit necessariament e profitosa en be de la dita universitat e que apparega que sia fet ab determinacio dels XX consellers qui en lo dit any seran estats en lo regiment de la illa e que de les dites distribucions haja apparer per albarans segellats ab lo sagell de la universitat e per apoques daquells quin hauran reebut tro a quantitat de XXX solidos en sus. Aço empero es entes que de quantitat que haja distribuida de XXX solidos en jus no sia tengut de restituir apoca ne albara. Plau al senyor rey.
- Item que com alguns de la ma mijana e menor sien recorreguts a la cort del senyor rey per obtenir alcunes provisions e altres coses a ells necessaries e hagen despeses alcunes quantitats de diners qui pugen tro a CCCC florins e requiren que aquells los sien restituits e pagats per tota la universitat: par que deja esser oyt compte daquells e que sia considerat si axi be e en coses tan raonables son estades despeses com aquellas tan grans quantitats ques dien esser despeses per los jurats presents e prop passats: e que si ho son que la dita universitat pach aquells. E com los jurats diguen que a colpa dels dits menestrals e altres persones dels sindicats han despeses algunes quantitats de diners e que per algunes raons los dels dits sindicats los en son tenguts: per ço lo senyor rey de son propri poder e de consentiment den Bernat March e den Bernat Muntaner ho comet largament an Guillem de Parets procurador reyal e an Bernat Dalmau e an Francesch Morell als quals lo senyor rey ne dara bastant poder ab letra sua per aquella via e manera que al senyor rey sera vist faedor. Es entes empero que per la convinença present no sia perjudicat ne millorat lo dret de la una part ne de laltra con toca les messions. Plau al senyor rey.
- Declarant per aquestes ordinacions que no sia en res perjudicat als privilegis e franquises et bons usos que la dita universitat ha sino en tant com fossen vistes derogar aquestes ordinacions e no en altra manera.
- E lo senyor rey ara de present proveeix per lany esdevenidor de jurats e de consellers per la forma dejus scrita.
- Primerament jurats per los homens de paratge Bernat March. Item per los de ma major Ferrer de Parets. Item per los pageses Dalmau Bosch. Item per los menestrals e homens conversants en mar Bernat Bosch. - Consellers Francesch Morell Bernat Dalmau Francesch Squella fili den Pere Squella Bertran Salamo Simon Pujol Guillem Pinyana Ramon Mercadal lo prom Francesch Castell Guillem Quintana Bernat Molsa texidor de Ciutadella e del terme. - Rex Petrus.




sábado, 2 de octubre de 2021

GLOSARIO. C.

C.


ÇA.
adv. Aquí. (de çá e de lá, llá)



CAB.
sust, c. Cabeza. (cap : caput : capita etc)
CAB. V. Cabe.
CABAL.
sust. c. Caudal.
CABAL. Cabal, completo.
CABALORS. V.
CABALÓS.
CABALÓS. adj. Caudaloso, provechoso, cabal, cumplido.
(caudalós)
CABER. v. modo inf. Caber.
CAÇAR. v. modo
inf. Cazar.
CAEN. v. Caen. (cauen)
CAHECH. v. Cayó.



CAHUT.
part. pas. de "caer". Caído. (caigut, cahút)



CAL.
Importa. - No cal; no importa. Molt cal; mucho importa. - Que li cal;
que le importa; - No 't cal; no te importa, no te es necesario.

CALCIGAT. part. pas. de "calcigar". Hollado, pisado,
pisoteado.



CALER.
v. modo inf. Ser necesario, importar.



CALT.
sust. c. Calor. (caldo)
CAMIAR. v. modo inf. Cambiar,
transformar, trocar.
CAMIAT. part. pas. de "camiar".
Cambiado, transformado, trocado.
CANCERADAS. adj. term. pl. fem.
Canceradas, cancerosas. (cáncer; cranch; cangrejo)



CANT.
adv. Cuando, cuanto. (quantum; quant)



CANTAR.
V. XANTAR.
CANTÉS. v. Cantase.
CANTITAT. sust. c. Cantidad.
(Quantitas, quantitat)
CANYAR. Variante de “caminar”.
V. esta palabra.



(71)
Que ‘n éll fill se pogués canyar,
CAP.
sust. c. Caudillo, jefe, capitán, cabeza.

CAPARÓ.
sust. c. Capucha caperuza, cogulla.

CAPDELL.
V. CAPDEYL.



CAPDELL.
v. Guíe, dirija.

CAPDELLAR.
v. modo inf. Guiar, dirigir.

CAPDEYL.
sust. c. Dirección, guía, ovillo.



CAPERÓ.
V. CAPARÓ.
CAPTÉ. Gobierna. - Usado como recíproco: se
gobierna, se porta bien, procede bien.



CAPTENER.
sust. c. Buen trato, buen porte, buen aspecto.



CAPTENER.
v. Gobernar. - Usado como recíproco: gobernarse, portarse bien.



CAPTIVANT.
v. gerundio de "captivar. Cautivando.
CAR. Porque.
CAR.
adj. Caro, querido, estimado.



CAR.
adv. Caramente.



ÇARAGOÇÁ.
adj. Zaragozano. (de Çaragoça, Saragossa, Zaragoza)



CARÇERAT.
part. pas. de "carçerar". Encarcelado, sujeto,
aprisionado.



CARÇRE.
sust. c. Cárcel, prisión.



CARDENALAT.
sust. c. Cardenalato.
CARDENIL. sust. c. Cardenal.



CARESMA.
sust. c. Cuaresma.
CARNALITAT. sust. c. Carnalidad.



CARNER.
sust. c. Sepultura. - En sentido figurado, estómago, vientre. -
Aquel que umpl el carner: aquel que llena el estómago.
CARRERA.
sust. c. Camino. (carraria; carrer; calle)



CARTENER.
v. modo inf. Amar, querer, tener en mucho.



CARTENIR.
V. CARTENER.



CARTENGUT.
part. pas. de “cartener". Querido (caro), amado, tenido
en mucho.
CASCU, CASCUNA. Cada uno, cada una.
CASCUN. Cada
uno,
CASCUNAS PARTS. Cada una de las partes.



CAHUT.
v. gerundio de "caer". Cayendo.
(Es participio,
caído, cahút; el gerundio es caent, cahent
)



CASTEL.
sust. c. Castillo. (castell)



CASTEYL.
V. CASTEL.



CASTETAT.
sust. c. Castidad.



CASTICH.
sust. c. Castigo, corrección, lección, aviso. (castic, cástic)

CASTIGAMENT. V. CASTICH.
CAUSA. sust. c. Causa, cosa.



CAUSANT.
sust. c. Causante.



CAUSAT.
sust. c. Efecto.



CAUSAT.
part. pas. de “causar". Causado.
CAUT. V. CAHUT.



CAVAL.
V. CAVAYL.



CAVALCADA.
sust. c. Cabalgata. (cabalgada; ataque rápido con caballos)

CAVALCAR. v. modo inf. Cabalgar.
CAVALER. V. CAVAYLER.



CAVAYL.
sust. c. Caballo. (cavall)
CAVAYLER.
sust. c. Caballero.



CAUECH.
V. CAVECH.


CAVECH. adj. Palabra cuya significación
desconocemos. Tal vez equivalga a las castellanas caduco,
perecedero.

CECH, adj. Ciego.



CEL.
V. CEYL.



ÇEL.
sust. c. Celo. (zel)

CELA.
pron. Aquella.



CELAR.
v. modo inf. Celar, esconder, ocultar.



CELL.
V. CEYL.



CELLA.
pron. V. CELA.



ÇELLA.
sust. c. Silla de caballo.
CELLS. V. CEYLS.
ÇENSAT. palabra
cuya significación no conocemos. Quizás equivalga a limitado a los
sentidos. (Que tot lo bé qui es çensat. // sensato? censado?)



CENTÉ.
Centésimo.



CERCATS.
v. Buscáis, buscad. (también aparece sercar)



CERCLE.
sust. c. Círculo.



CERQUA.
v. Busca.
CERTÁ. adj. Cierto, seguro. (certero)
CERTENITAT.
sust. c. Certeza.
CERTES. adv. Ciertamente. (cert es : cierto
es
)



CÉS.
v. Cese.
CESTA. pron. Esta. (questa; aquesta; esta)
CESSAT.
part. pas. de “cessar”. Cesar, impedir. - Pogre haver fet molt
bé, e cessat molt de mal: pudiera haber hecho mucho bien, e impedido
mucho mal.
CEYL. pron. Aquel.
CEYLAS. pron. Aquellas.
CEYLS.
pron. Aquellos.
CHÁ. sust. c. Perro (canis, can, ca : cà :
)



CHARITAT.
sust. c. Caridad.
CHICHS. adj. pl. Pequeños. (chics; chicos,
chiquillos, chicuelos, etc)



CHRIST,
sust. p. Cristo.



CHRISTIÁ.
adj. Cristiano, cristiana.



CHRISTIANDAT.
sust. c. Cristiandad.



CINQUENA.
nombre numeral. Quinta.
CINTA. part. pas. de "ceñir".
Ceñida.
CLAM. sust. c. Clamor, súplica.



CLAM.
v. Clamo, clame; suplico, suplique.
CLAMAMENT. sust. c. Clamor,
súplica.
CLAMAR. v. modo inf. Pedir, implorar, clamar, suplicar.
(reclamar, etc)



CLAMOR.
sust. c. Clamor, súplica.



CLAMVOS.
Os suplico, os ruego.



CLAR.
adj. Claro.
CLARDAT. Claridad, luz, resplandor. (claredat,
claretat
)



CLAUSA.
v. Cierre. (clausura; closa)



CLEMENS.
sust. p. Clemente.



CLERECIA.
sust. c. Clerecía.



CLERGUE.
sust. c. Clérigo. - Li clergue: los clérigos. - Li clergue setglar;
los clérigos seglares. - Significa también: orden religiosa; p.e:
un tal clergue s‘ en fés: se estableciera de ello una orden
religiosa.



CLÍ.
adj. Inclinado, postrado.



CLUCHAT.
part. pas. de "cluchar”. Con los ojos tapados o cerrados.
(clucar un ull : guiñar un ojo)
CO. adv. Como. (com)
ÇO.
pron. Esto, lo, cuanto. - Per ço: para esto, para que, con motivo
de.



COBEEG.
Desee, codicie. (de cobdicia)



COBEJAMENT.
sust. c. Deseo, codicia y alguna vez abrigo.



COBETJAR.
v. modo inf. Desear, codiciar, cobijar.



COBEYTAT.
sust. c. Codicia, deseo.



COBEYTÓS.
adj. Deseoso, codicioso, avaro.
COBRAR. v. modo. inf. Recobrar,
cobrar, obtener.
COBRAT. part. pas. de "cobrar”. Recobrado
(recuperado), cobrado, obtenido.



COGITAMENT.
sust. c. Reflexión, pensamiento.



COGITANT.
v. gerundio de “cogitar". Pensando, reflexionando,
concibiendo.



COGITAR.
v. modo inf. Pensar, reflexionar, concebir. (cogito ergo sum)



COGITAT.
part. pas. de "cogitar". Pensado, reflexionado, concebido.

COL. Como el, como lo; cuando el, cuando lo.



COL.
v. Reverencia, venera, celebra, adora, honra.
CO ‘L. Como el,
como lo.



COLER.
v. modo inf. Reverenciar, venerar, celebrar, adorar, honrar.
COLLETA.
Colación, colecta, oración hecha colectivamente.



COLONES.
sust. c. pl. Columnas. (columnes)



COLP.
sust. c. Golpe. (se encuentra còlp, colp)

COLPA. sust. c.
Culpa. - Alguna vez golpe.



COLPABLE.
adj. Culpable.



COLPEJAR.
v. modo inf. Golpear, herir.
COLRE. V. COLER.
COLS. Como los.
(com los, com els)



COLTELL.
sust. c. Cuchillo.
COM. adv. Como, y otras veces cuando.



COMANDA.
v. Encargo, encomienda. (encomanar; comanar; pedido en un
restaurante
)



COMBATEDOR.
sust. c. Combatiente.



COMBATUT.
part. pas, de "combatre". Combatido.



COMENÇ.
sust. c. Principio, comienzo.



COMENÇ.
v. Empiezo, comienzo; empiece, comience.



COMENÇABLE.
adj. Lo que puede empezarse.



COMENÇA
'L. Empieza el.



COMENÇAMEN.
V. COMENÇAMENT.



COMENÇAMENT.
sust. c. Principio. - Generals començaments: principios
generales.
COMENÇAN. V. COMENÇANT.



COMENÇANT.
part. a. El que comienza.
COMENÇANT. v. gerundio de “començar”.
Empezando, comenzando.



COMENÇANÇA.
sust. c. Principio, comienzo. (COMENÇ, COMENÇAMENT)

COMENÇAR. v. modo inf. Empezar, comenzar.



COMENÇARETS.
v. Empezaréis.



COMENÇAT.
part. pas. de “començar”. Empezado, comenzado.



COMENÇEMENT.
V. COMENÇAMENT.
COMENCET. v. Empezó.



COMENCEY.
v. Empecé.



COMENS.
V. COMENÇ
COMIAT. sust. c. Permiso, licencia.
(despido)
COMINAL. Derivado de la palabra latina “comes”.
Compañero, compañeros; junto, juntos.
COMIT. sust. c. Cómitre.
(en una nave)
COMPANYA. sust. c. Compañía.



COMPANYÓ.
sust. c. Compañero.
COMPANYON. V. COMPAYNON.
COMPANYÓS.
sust. c. pl. Compañeros.



COMPARAMENT.
sust. c. Comparación.



COMPAYNYA.
V. COMPANYA.



COMPAYNON.
sust. c. Compañeros.



COMPILAT.
part. pas. de “compilar". Compuesto, reunido, compilado.



COMPLAER.
v. modo inf. Complacer.



COMPLANCH.
v. Duelo, conduelo. (plant, planct, planyir)



COMPLEXEN.
v. Llenan. (cumplen; compleixen; cumplixen)



COMPLIMEN.
V. COMPLIMENT.



COMPLIMENT.
sust. c. Cumplimiento, perfección.



COMPLIDAMENT.
adv. Cumplidamente, con perfección.



COMPLIR.
v. modo inf. Cumplir, llenar, perfeccionar.
COMPLIT. part. pas. de
“complir". Cumplido, llenado, perfeccionado.



COMPLIT.
adj. Lleno, perfecto.



COMPRENA.
v. Comprenda.



COMPRENENT.
part. a. El que comprende.
COMPRENENT. v. gerundio de “comprener”.
Comprendiendo.



COMPRENETS.
v. Comprendéis.



COMPTAR.
v. modo inf. Contar.



COMPTATS.
part. pas. pl. de "comptar”. Contados, referidos, relatados.



COMPTATS.
sust. c. pl. Condados. (de comite : comte; de computo : compte.

No aparece comptats con este significado en los textos de este
libro
)



COMPTE.
v. Cuenta.



COMPTE.
sust. c. Conde y otras veces cuenta. (Ramón Lull no usa compte
con p
)



COMPULSIÓ.
sust. c. Compulsión, fuerza que obliga a hacer alguna cosa.



COMUN.
adj. Común. (comú)



COMUNAMENT.
adj. Comunalmente.



COMUNITAT.
sust. c. Comunidad, comunión.



CON.
(com) Como, cuando.
CON. Que donde, que do
quiera.
CONCEBIMENT. sust. c. Concepción, idea,
pensamiento.
CONÇEBUT. part. pas. de "concebrer”.
Concebido.
CONCEL. sust. c. Consejo. (concell, consell;
consellar, aconsellar
)



CONÇELL.
V. CONCEL.
CONCELL. V. CONCEL.



CONCIRÓS.
adj. Pensativo, reflexivo (reflecsivo), meditabundo.



CONCLUIMENT.
sust. c. Conclusión.



CONCLUIR.
v. modo inf. Concluir.



CONCORDA.
v. Concuerda, acuerda, aviene.



CONCORDABLE.
adj. Concordable.
CONCORDAMENT. sust. c. El acto de acordar o de
concordar; acuerdo, concordancia. (concordia)



CONCORDANÇA.
sust. c. Concordancia.
CONCORDANT. v. gerundio de “concordar”.
Concordando.



CONCORDANT.
part. a. de “concordar”. El que concuerda. (es sustantivo, el
participio es concordat
)



CONCORDAR.
v. modo inf. Concordar, poner acorde, armonizar.



CONCORDAT.
part. pas. de “concordar”. Concordado.



CONDICIONAMENT.
sust. c. El acto de convenir una cosa con otra. (convenio)



CONDICIONAR.
v. modo inf. Convenir una cosa con otra.



CONDICIONAT.
part. pas. de “condicionar”. Condicionado, convenido.



CONECH.
v. Conoció.



CONEGRA.
v. Conociera. (coneguera; conegués)



CONEX.
v. Conoce. (coneix, pronunciado con u, cuneix)



CONEXENÇA.
sust. c. Conocimiento.



CONEXENSA.
V. CONEXENÇA.



CONEXÉN.
V. CONEXENT.



CONEXENT.
sust. c. Conocedor, el que conoce. (coneixent;
también gerundio
)
CONEXENT. adj. Agradecido.



CONFERM.
v. Confirmo, confirme.



CONFERMAT.
part. pas. de “confermar”. Confirmado.



CONFÉSME.
v. Confiésome. (me confieso).



CONFESSAMENT.
sust. c. Confesión.



CONFESSAN.
v. gerundio de “confessar”. Confesando. (confessant)



CONFÉSSES.
v. Confiésase. (
se confiesa; se confesse, “es
cunfessa”
)
CONFESSETS.
Confeséis. (
confesseu, confesséu, confeseu,
confeséu
)
CONFIANÇA.
sust. c. Confianza.



CONFIAMENT.
V. CONFIANÇA.



CONFIRMAMENT.
Confirmación.



CONFORT.
sust. c. Aliento, fortaleza, fuerza, ánimo.



CONFORTA.
v. Fortalece, anima. - Conforta ‘s: se conforta, se fortalece.



CONFORTADOR.
El que conforta o fortalece.



CONFORTAR.
v. modo inf. Fortalecer, confortar.



CONGELAMENS.
sust. c. pl. Congelaciones. (congelaments)



CONJUNCCIÓ.
sust. c. Junta, unión, conjunción.



CONJUNCIONAT.
part. pas. de "conjuncionar”. Juntado, unido. - Úsase a veces
como sustantivo, en cuyo caso equivale a la palabra CONJUNCCIÓ.



CONJUNTES.
adj. term. fem. pl. Unidas, conjuntas.



CONJUNTIVA.
adj. Conjuntiva.



CONJUNCTURA.
sust. c. Unión.



CONJUNY.
v. Une. (ajunta; ayunta)



CONORT.
sust. c. Consuelo. Me ‘n conort: me consuelo (de ello).
CONORTAR.
v. modo inf. Consolar.



CONORTAT.
part. pas. de "conortar". Consolado.



CONORTATS.
v. Consoláis. (conorteu, conortéu)



CONORTATS
VOS. Consolaos. (consoleutos, consoléutos; consoleuvos,
consoléuvos
)



CONQUERADA.
part. pas. de “conquerar". Conquistada.



CONQUERAR.
V. CONQUERIR.



CONQUERENT.
v. gerundio de "conquerir”. Conquistando.
CONQUERER. V.
CONQUERIR.



CONQUERIMENT.
sust. c. Conquista.



CONQUERIR.
v. modo inf. Conquistar.



CONQUERÓS.
sust. c. Conquistador. (Iavmes I lo conqueridor)



CONQUERRÁ.
V. Conquistará.



CONQUES.
part. pas. de "conquerir”. Conquistado.



CONSEL.
V. CONCEL.
CONSELL. V. CONCEL.
CONSELL. v. Aconsejo,
aconseje.
CONSELLADOR. sust. c. El que aconseja. (conseller,
conceller
)
CONSELLAR. v. modo inf. Aconsejar.



CONSELLAT.
part. pas. de “consellar”. Aconsejado.



CONSELLER.
sust. c. Consejero.



CONSEQUENS.
sust. c. pl. Consiguientes.



CONSEYL.
sust. c. Consejo.



CONSEYL.
v. Aconsejo.



CONSEYLA.
v. Aconseja. - Conseylalí : aconséjale. (le aconseja)



CONSEYLANTE.
Aconsejándote.



CONSEYLANTLI.
v. Aconsejándole.



CONSEYLAR.
v. modo inf. Aconsejar.



CONSEYLA
‘T. Te aconseja.



CONSILI.
sust. c. Concilio. (concili)



CONSINT.
v. Consiente.



CONSINTRÁ.
v. Consentirá.



CONSIR.
v. Considere, reflexione; considero, reflexiono. - A veces
considerar.
CONSIR. sust. c. Consideración, pensamiento,
reflexión.
CONSIRÁ. v. Consideró.
CONSIRADA. part. pas. de
“consirar”. term. fem. Considerada.
CONSIRAN. V. CONSIRANT.



CONSIRANT.
v. gerundio de “consirar”. Considerando.
CONSIRAR. v. modo
inf. Considerar, reflexionar.
CONSIRAT. part. pas. de “consirar”.
Considerado, pensado, reflexionado.
CONSIRON. v.
Consideran.
CONSIRÓS. V. CONCIRÓS.
CONSIRS. v.
Consideres.
CONSIURAR. V. CONSIRAR.



CONSOLACIÓ.
sust. c. Consuelo, consolación.



CONSOLADOR.
sust. c. El que consuela.
CONSOLAMENT. sust. c. Consuelo.



CONSOLA
‘S. v. Se consoló. (consolá ‘s)



CONSOLATS.
v. Consoláis.
CONSTRENYA. v. Constreñía.



CONSTRENYEMENT.
sust. c. El acto de constreñir. (forzar a hacer; strenyer)



CONSTRET.
part. pas. de “constrenyer”. Constreñido. (forzado a hacer)



CONSUMA.
v. Consume.
CONSUMACIÓ. sust. c. Consunción,
consumación.
CONSUMAMENT. V. CONSUMACIÓ.



CONSUMATS.
part. pas. pl. de “consumar”. Consumidos, consumados.



CONTATS.
sust. c. pl. Condados. (igual que escribe con : com, contats :
comtats
)



CONTE.
sust. c. Cuento.
CONTÉ. v. Contiene.
CONTENCIÓ. sust. c.
Contienda, lucha, pelea, batalla.
CONTENGRA. v. Contuviera.
(continguere)
CONTENGUA.
v. Contenga.
(contingue)



CONTINENT.
adv. Desde luego.



CONTORN.
sust. c. Contorno.



CONTRADIT.
part. pas. de “contradir”. Contradicho.



CONTRADIT.
sust. c. Contradicción.



CONTRADITS.
v. Contradice, contradecís.
CONTRA ‘L. Contra el.
CONTRALIGAR.
v. modo inf. Entrelazar. - Las mans contraligar: entrelazar las
manos, o darse las manos.
CONTRAMINA. sust. c.
Contramina.
CONTRARIAJAMENT. sust. c. El acto de contrariar,
contradicción.
CONTRARIAMENT. sust. c. Contradicción.
(contrariamente)
CONTRARIAR. v. modo inf.
Contrariar.
CONTRARIETAT. sust. c. Contrariedad.
CONTRAST.
sust. c. Resistencia, lucha. (contraste)
CONTRASTANT. v.
gerundio de “contrastar”. Contrastando, resistiendo, luchando.
(contradiciendo)
CONTRASTAR.
v. modo inf. Contrastar, resistir, luchar.
CONTR‘ AYTAL. Contra
tal.
CONTR‘ EL. Contra el. (CONTR‘ ELA. Contra ella)

CONTR‘ ELS. Contra los.
CONTRESTAT. part. pas. de
“contrestar”. Contrastado, resistido.
CONTRIT. adj.
Contrito.
CONVENÇ. v. Convence.
CONVENGREN. v. Convinieran.
(convingueren, de convindre, avindre; avenir, convenir)

CONVERTENT. v. gerundio de “convertir”. Convirtiendo.

CONVERTIMENT. sust. c. Conversión.
CONVERTRIAN. v.
Convertirían.
CÓPULA. sust. c. Cópula.
COR. sust. c.
Corazón, coro. (còr, cór, cor)
CORAL. adj. Cordial,
íntimo, sincero.
CORATJE. sust. c. Coraje, valor, ánimo.
(coratge)



CORATJÓS.
adj. Valiente, valeroso.



CORETJADA.
adj. term. fem. Valerosa, esforzada.



CORONELL.
sust. c. Corona, círculo, cerco.



CORPORALITAT.
sust. c. Corporalidad.
CORREGIMENT. sust. c. Corrección.
CORRETZ.
v. Corred. (correu, corréu)



CORRIGIT.
part. pas. de “corrigir”. Corregido. (corregit)



CORROMPIMENT.
sust. c. Corrupción.



CORRUMP.
v. Corrompe. (corromp, corrom)
CORS. sust. c. Cuerpo,
curso, camino. (corpore, corporis, corps, corpus; cos, còs, cós)



CORSES.
sust. c. pl. Cuerpos. (còssos, cossos, cóssos)
COS. Como
es, como se. (co : com)



COS.
sust. c. V. CORS.
CO ‘S. Como es, como se.
ÇO ‘S. Esto es,
esto se.
COSÍ. sust. c. Primo, pariente; manjar, plato, vianda.
(“cusí”)



COSIR.
v. modo inf. Coser. (“cusí”)



COSTANÇA.
sust. c. Constancia. (También nombre propio)



COSTRENY.
v. Constriñe.



COSTRENYEN.
v. Constriñen.



COSTRET.
part. pas. de “costrenyer”. Constreñido. (estrenyer, strenyer
: apretar
)



COSTREYNIMENT.
sust. c. El acto de constreñir. (constricción; constrenyiment)



COSTUMAT.
part. pas. de “costumar”. Acostumbrado.



CO
‘T. Como te.
ÇO ‘US. Esto os.



COUS.
Como os.
COVÉ. v. Conviene. (convé; convindre; convenir)



COVEDRÁ.
v. Convendrá.
COVEN. v. Conviene.
COVENCH. v.
Convino.
COVENEN. v. Convienen.
COVENGRA. v. Conviniera.



COVENRÁ.
V. COVEDRÁ.



COVENRAT.
Te convendrá.
COVENS. V. COVÉ.



COVET.
v. Te conviene.
COVINENSA. sust. c. Convenio, trato, convención,
conveniencia. (covinença)



COVINENT.
adj. Conveniente.



COYL.
sust. c. Collado. (coll)



CRAN.
Palabra cuya equivalencia desconocemos. Quizás significa lo mismo
que CRAS.
(el mismo verso se encuentra con cran y cras; “Cras
veyrem si serán bò”, después encontramos “cras veyrem quals
son primers”; concuerda el significado siguiente:)



CRAS.
adv. Pronto, presto.
CRE. v. Cree, creo. (ell creu, yo - jo
crec
)
CREABILITAT. sust. c. La cualidad o circunstancia de ser
creable.
CREADOR. sust. c. Criador. (creador; De mon fill
glorios qui es son creador?
)
CREAMENT. sust. c. Creación.



CREATS.
part. pas. pl. de "crear”. Creados.
CREATURA. sust. c.
Criatura.
CREATZ. V. CREATS.



CREAYRE.
V. CREADOR.
CREBANT. sust. c. Caída, choque, sacudida.
CREEN.
v. Creen. (creuen)
CREENT. sust. c. Creyente.



CREENÇA.
sust. c. Creencia.



CREER.
v. modo inf. Creer.



CREES.
v. Creas.
CREIXARÁ. v. Crecerá.
CREMAMENT. El acto de
quemar o arder.



CREON.
v. Creen.
CRESA. v. Crea.
CRESEGUT. V. CRESUT.



CRESET.
v. Crió.



CRESTIÁ.
sust. c. Cristiano. (christia, christiá, christiá, cristià,
cristiá
)



CRESTIAN.
V. CRESTIÁ.
CRESUT. part. pas. de "creer". Creído.



CREU.
v. Creo, cree.
CREUTZ. part. pas. pl. de "creer".
Creídos. (creguts)



CREXERÁ
‘T. Te crecerá.



CREY.
v. Creo. (crec, crech)
CREYATS. v. Creáis.
CREYRÁ.
Creerá.



CREYUT.
V. CRESUT.



CRICH.
Vocablo que encontramos en una variante y que aún hoy día es de
algún uso. Actualmente equivale a la palabra castellana
avaro.
CRITZ. sust. c. Gritos.
CROTS. V. CROTZ.



CROTZ.
sust. c. Cruz.



CROYAMENT.
adv. Vilmente, con maldad, villanamente, con deshonra.



CRUELTAT.
sust c. Crueldad.



CUIDEN.
v. Piensan, procuran. (cuita; cuitar, cuytar)



CULLYR.
v. modo inf. Cojer. (cullir; recoger, la uva, la cosecha :
cullita, cullida
)



CUMUNA.
adj. Común. (femenino comuna; masculino comú)
CURA. sust.
Cuidado, solicitud, diligencia, inquietud, zozobra.
CURANT. v.
gerundio de “curar”. Curando, poniendo cuidado.
CURAR. v.
modo inf. Curar, poner cuidado.
CUSÍ. V. COSÍ. (la o
pronunciada u es muy común
)
CUSINA. sust. c. Prima,
parienta.
CUSTUMA. sust. c. Costumbre.
CUVINENT.
Conveniente.
CUVINENTMENT. adv. Convenientemente.
CUYDAR. v.
Creer, pensar, imaginar, proyectar.



CUYR.
sust. c. Pellejo, cuero. (cuir)



CUYT.
v. Creo, pienso, imagino.
CUYTA. sust. c. Prisa.



CUYTAMNOS.
v. Apresurámonos (nos apresuramos), nos dimos prisa.
CUYTAR.
v. modo inf. Apresurar, dar prisa.
CUYTAS. v. Apresuras, das
prisa.
CUYTAT. part. pas. de “cuytar”. Cuitado,
apresurado.
CUYTATZ. v. Apresuraos.
CUYTEMNOS. v.
Apresurémonos, démonos prisa y alguna vez apresurámonos.