Johan Nicholau, canonge Durgell, castell de Montferrer

 

Al molt honorable mossen Johan Nicholau canonge Durgell als capita e batle del castell de Montferrer.
Molt honorable mossen. Per mossen Johan Soler som certificats de la bona cara e consell per vosaltres prestats circa la tuicio e guarda dels castells de Montferrer e altres del capitol de que molt vos comendam eus pregam que continuants vostre be obrar façau ço que loablement haveu acustumat. Pregants vos tant com podem de continent doneu orde que de les rendes e emoluments del dit castell pertanyents a senyor paguen e façau pagar los IIII homens deputats en custodia de aquell per lo dit mossen Johan Soler en manera sien contents. E aço no haja falla com sie necessari per la salut de aqueixa terra. Data en Barchinona a XI de octubre del any MCCCCLXIII.
- P. de Belloch. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

https://www.montferrercastellbo.cat/

Història i patrimoni

Montferrer i Castellbò és el desè municipi més extens de Catalunya i el primer de l'Alt Urgell. Aquesta entitat territorial va néixer de la unió dels antics ajuntaments de la Vila i Vall de Castellbò, Aravell, Guils del Cantó i Pallerols del Cantó, entre els anys 1970 i 1972.

Des del punt de vista històric, cal destacar de tot aquest conjunt la trajectòria

històrica de la vall de Castellbò, ja des de l'edat mitjana, encapçalada pel castell que li dóna nom, el qual el trobem documentat des de principis del segle X. Els antics vescomtes d'Urgell, convertits en senyors del castell i de la vall per donació del comte d'Urgell el 989, esdevingueren així vescomtes de Castellbò i construïren amb els segles un poderós senyoriu a cavall de les valls del Segre i de la Noguera Pallaresa, sempre en lluita contra els senyors veïns, típic català, particularment amb l'Església d'Urgell.

Cap a 1209, el matrimoni d'Ermessenda de Castellbò, la darrera descendent directa dels vescomtes de Castellbò, i el futur comte Roger Bernat II de Foix va promoure la unió de totes dues nissagues i la construcció d'una gran baronia a banda i banda del Pirineu, que arribà a disputar el domini d'Andorra als bisbes d'Urgell. El vescomtat de Castellbò va estar vinculat a la casa comtal de Foix fins a l'any 1513, en què la vila i el castell foren ocupats per les tropes de Ferran el Catòlic. Més endavant, el 1548, el vescomtat fou incorporat a la Corona (Espanya).

La vila de Montferrer, situada a la riba dreta del Segre, té el seu origen en una vila més antiga anomenada Erasús, centrada segurament al voltant de l'actual església de la Mare de Déu de la Trobada. El canvi de nom vingué propiciat per la construcció d'un castell a l'entorn més elevat d'aquesta vila primerenca, per part de la família noble dipositària de la seva jurisdicció (cataláns) i que tenia el nucli dels seus dominis al voltant de la vall Ferrera de Pallars, motiu pel qual designaren aquest nou castell amb el nom de Montferrer, nom que adoptaren els membres d'aquesta família com a cognom del seu llinatge.

Durant el segle XII, els senyors de Montferrer estigueren molt vinculats a l'Església d'Urgell. De fet, pràcticament es convertiren en els responsables de la protecció dels bisbes, dels canonges i del patrimoni de l'Església urgellenca. La darrera senyora de Montferrer fou Estranya, esposa del vescomte Pere III de Vilamur, amb qui ja estava casada l'any 1159, i cap a finals del segle XII el castell de Montferrer passà a formar part del patrimoni dels canonges de la catedral de Santa Maria d'Urgell.

Al sud de l'actual municipi, la vall de Pallerols fou patrimoni del monestir benedictí de Santa Cecília d'Elins fins a la seva extinció l'any 1436, moment en què la seva jurisdicció i les seves rendes foren unides a la col·legiata de Santa Maria de Castellbò, l'any 1436.

Totes aquestes senyories jurisdiccionals s'extingiren al final de l'Antic Règim, a començaments del segle XIX, i les antigues demarcacions senyorials es convertiren en els nous ajuntaments que acabarien fusionant-se en el nou terme municipal de Montferrer y Castellbò.

https://www.femturisme.cat/es/pueblos/montferrer-castellbo

2 DE JUNIO.

2 DE JUNIO.

Se hicieron algunas proposiciones, sobre las cuales hubo alguna discordancia de pareceres, y pasadas a votación, se acordó definitivamente, conforme al siguiente voto emitido por el señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe dix que sien soldejats cincents homens de peu mes dels mil que son stats delliberats darrerament acordar e que dels dits MD. sien tramesos los D. homens decontinent en socorriment del exercit del egregi capita general.
Item que la remuneracio o paga o satisfaccio faedora als notaris o scrivans de la casa de la Diputacio sia remesa a les VIIII persones havents carrech de les banderes sens referir.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Al honorable senyer En Matheu Delp (Dalp en otra carta) diputat local en la vila e vegueria de Puigcerda.
Honorable senyer. Dues vostres letres havem reebudes la darrera de les quals es de XXXI de maig. Som be contents dels avisos en elles contenguts specialment del fet del castell de Livia e del orde que haveu dat en haver parlat los honorables consols de aqui ab lo castella e de la sua bona resposta. Per que comendants vos de les dites coses vos dehim e manam continueu vostre be obrar pero si coses ardues e essencials no son es de mes trametre correus ab despeses. Delliberat havem scriure al dit castella. Donauli la letra e cobrau reposta. Dada en Barchinona a II de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Al molt egregi e strennu baro lo senyor comte de Pallars capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. Ab tot hajam scrit vuy a vostre gran noblesa de les coses necessaries (se lee necessarles, con l) encara per vostre plaer contentacio e avis trametem a vostra senyoria trellat de una letra que lo honorable En Luis Setanti (Xatanti, Xetanti en otras cartas) ha reebuda del explorador que sabeu ab aquella veureu moltes coses. Apres la recepcio de vostra darrera letra per causa dels avisos e motius de aquella som entrats en pensament de trametreus mes gent de pea ultra aquella de cavall que continuament acordam e axi congregat lo consell per tots concordes es stat delliberat acordar cincents homens de peu ultra los mil darrerament acordats dels quals dema partiran los cincents tirant la vostra via por enfortir lo exercit. La bandera de la ciutat ab gran ceremonia es stada vuy mati portada al portal nou e posada sus la torre de la part dreta e tantost se dona orde en fer mostra la gent de la ciutat per trametreus ne una
gran flota si mester sera ab tot confiam en nostre Senyor Deu e en la bona discrecio voluntat e strenuitat vostra e animositat de les gents del exercit que no sera necessari. Pregam e encarregam vos de tot lo succes de les faenes que teniu entre mans nos certifiqueu frequentadament. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra e del dit exercit e direccio dels negocis que prosseguim. Dada en Barchinona a II dies de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Damia de Catlar donzell castella del castell de Livia.
(No solo es Catlar de apellido, sino que es catla, catlà, cathala, català, catalán, castellà, castellán, castellano del castillo. Damià, Damián.)
Honorable senyer. Certificats som que en lo castell de Livia del qual se diu vos sou castella se ha fetes dues mostres lo que attesa la concorrencia del temps ha fet causar alguns pensaments. Veritat es que segons havem sabut los honorables consols de Puigcerda de aço han parlat ab vos quils haveu dada bona raho e encara mostrat viure e morir ab la terra. E jatsia de vos alre nos pogues pensar com siau vertader cathala. Encara vos comendam de vostre bon proposit e voluntat car lo que nosaltres representants aquest Principat fem es a servici del Serenissimo senyor lo Senyor Rey repos e benefici del Principat e conservacio de les libertats e cosa publica de aquell. Per ço vos pregam e encarregam per los respectes dessus dits siau attent en la custodia del dit castell e encara de tota aqueixa terra per vostre poder com sia molt necessari atteses les noves quis dien de França. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a II de juny del any M.CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya.

Al molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Pallars capita general del exercit del Principat de Cathalunya.

Molt egregi e strenuu baro. Vostra letra del darrer de maig havem reebuda. Decontinent lo honrat En Bernad de Marimon e altres qui de aço han carrech trameten a vostra gran noblesa passadors polvora de spinguardes. Les altres coses haureu apres. A la hora de vuy mossen Luis Colom sera arribat aqui e En Miquel Vives ministre del General qui porta diners per sou de mig mes e continuament stara ab lo exercit ab diners per altres necessitats e axi la cosa camina be a Deu gracies. Vuy ha partits VII o VIII ginets be
abillats e dispots qui tant prest seran ab vos. Mossen Guerau de Cervello hi sera tan prest ab tres lançes e continuament treballam en haverne mes. Daqui avant en vostra virtut saviesa strenuitat e en la animositat de la gent del exercit se ha plena confiança.
A nostre Senyor Deu sia plasent que totes coses faedores succeesquen a laor sua servey del Senyor Rey repos e benefici e utilitat del Principat e de la cosa publica de aquell. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a II dies de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se mandó publicar en este día el siguiente pregón por los lugares de costumbre.

Ara ojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e concell lur representants lo Principal de Cathalunya a tots los acordats del exercit que de present se fa per lo dit Principat que tots los caps de cinquantenes e conestables ab lur gent qui han pres sou sien decontinent e la casa de la Diputacio armats per fer la mostra e partir per anar alla hon (se suele encontrar lla on) per part dels dits diputats e concell los sera comendat. E daqui avant los correra lo sou. E aço façau en virtut del sagrament e homenatge per ells prestat.

Siguen varias cartas que recibieron en este día los señores Diputados.

Als molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends magnifichs e de gran honor senyors. De Sentandreu en fora per mossen Bernat de Marimon scrivi a les reverencies vostres de algunes coses quem semblava esser molt necessaries per ops del exercit. Placiaus en aquelles donar presta expedicio com sien molt necessaries e de gran cuyta. Apres senyors vos avis com vuy que es lo darrer de maig arribi en la vila de Hostalrich on entench aturar dema e laltre per replegar tota la gent qui sta spargida. Daqui en fora tirare lo cami per vosaltres ordonat. E sien certes les senyories de vosaltres que de tot mon poder fare la honor e servici de aquest Principat. De noves vos avis com sabut la Senyora Reyna les banderes e yo esser partit de Barchinona ha fet metre so (so metent, somatén) per tot Lempurda es diu ab totes les gents que pora donara sobre nostra host. En Verntallat era ir a Riuderenes nombre de DC homens. Crech ell no sperara gens segons ço que dell me es stat reportat siu fa no passaran XXIIII hores quens veurem en tal manera que sper en Deu vostres reverencies ne restaran alegres e contentes car yo tinch gents axi valents e paysanes que la major paor (por; temor, temó; miedo) que tenim es quens sper. Tenim continuament spies e altres coses necessaries per ops de la cosa. Axi mateix senyors es necessari que promptament e sens neguna tarda trametau diners aci per fer paga a mig mes a tota la gent de peu car los demes dells non tenen creu e per conseguent es de gran necessitat donarhi expedicio car sens diners la gent no poria viure majorment anant per hostals. Axi mateix vos placia trametrem hun bon cirurgia. Stam desprovists de tot de polvora de spingardes. De bombardes nous puch res dir perque crech que com les trametreu les trametereu ab tot compliment. E axi en tota manera trameteu cinch quintars de polvora despingarda e viretam car ab tot que laltre jorn ne trametes cinch caixons qui son nombre de III mil passadors alla on he mil ballesters son tres trets per home que es una miseria majorment que havem a leixar provehit lo castell de aquesta vila e la torre e encara la vila mateixa. Totes aquestes coses e les per mossen Marimon dites vos placia prestament desempatxar. Mes avant vos vull certificar com per honor del Principat e profit de la faena nosaltres stam molt mal de gent de cavall car en tota la companyia no ha pus de LXX rocins quasi tots genets e pocha gent coneguda per queus placia provehirhi. Yo solament ho haja dit per mon descarrech. Daqui avant determenaune lo queus sia plasent demanant vos en gracia que axi mos correus com lo que fa per obs del exercit vos placia desempatxar. Car una hora de triga en tals coses moltes vegades fa gran nocument. Mes avant es necessari vinga algun home del General qui haja potestat de despendre axi per spies correus com per alguns altres promeses e encara que do algun orde aquell mateix home que si hom havia stretura de vitualles si puga proveir. E tingaus Deu en sa custodia e guardia. De Hostalrich lo derrer de maig any Mil CCCCLXII. - E sus ara he reebudes les instruccions per lo discret mossen Olivella prevere.
Volent vuy de mati que es lo primer de juny cloure la present se son mostrats davant aquesta vila entorn XVIII o XX genets de la Senyora Reyna ab alguns homens de peu. Sobre aço se fa la provisio deguda en manera lur tornada si la faran no crech los rest prospera. Placiaus senyors trametre en continent hun bochi car es cosa molt necessaria. - A la ordinacio de vosaltres senyors prest lo compte de Pallas capita del exercit del Principat de Cathalunya Roger.
(Roger de Pallars; se encuentra comte y compte, pero conde viene de comite, sin p, luego lo correcto es comte; de computo, con p, viene compte, cuenta)

Als molt magnifichs e molt honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e molt honorables mossenyors. Ara derrerament vos he scrit una letra de XXVIIII del present ab la qual vos he feta mencio da tot ço quem occorria tant de noves com de altres coses necessaries en esta terra. E axi mateix en la fi de aquella fahia mencio com lo jorn de la Asencio lo castella de Livia havia feta mostra e encara la debia fer mes ahir que era diumenge perque fonch delliberat per los consols a ma induccio ques fessen venir lo dit castella per saber que era la raho quel movia en fer la dita mostra com sta vila ne stava maravellada. Per lo qual fonch respost que ell non sabia res fins dissapte que era vengut de Castello on havien feta la honor de son frare. Ans que axo havien fet lo procurador de la castellania per les noves que havien hoydes dir o per que en aquesta terra havia hauda carestia de blat dos o tres anys havien paor que los pagesos per obs del dit blat no haguessen empenyorats los dits arnesos e que per axo se era fet. Per los consols li fonch dit que guardas que attes lo divis de la terra ab lo
Senyor Rey que no si metes gent. Lo qual respos volia viure o morir ab la terra e que lo Senyor Rey li hauria a perdonar que per ço ques dehia que ell no comportaria hi entras gent stranya ne altra que no fos a plaer de la terra e que si coses noves li occorrien fahia compte que los dits consols lo aconsellarien. Per quant se hi pendreu plaer en lo dit rahonament vos ne volgut scriure no sera sino bo que per descarrech dels castellans per la terra hi fos altrament provehit. Yo men report a vostra saviesa sol o dit monent. Altres coses al present no he mes scriure. Yo he fet revocar la crida de la Senyora Reyna a Ribas e a Bosulu sin voleu testimonial de present per mi vos sera trames tot es dins la vegueria. Si altres coses mossenyors vos saran plasents de mi son prest fer vostres
manaments. Suplicant la Sancta Trinitat sia proteccio e guarda vostra. En Puigcerda a XXXI de maig. - Lo qui a gracia vostra se recomana Matheu Dalp diputat local.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Air que era lo derrer del mes rebi una letra de vosaltres a mig cami de Hostalrich a Santçaloni notificantme com me havieu elegit per conseller del molt egregi capita. De que mossenyors yo no hagui manera de respondreus per quant la mia letra
es mala de legir e scrivi a Splugues que parlas per mi ab vosaltres. Ara mossenyors vos responch que regraciu a vosaltres la honor quem voleu fer de esser conseller del egregi capita del Principat de Cathalunya com major home que yo ne seria content e seria necessari attes quey va tant pero mossenyors per tant com yo nom trob en punt de anar per home darmes no per conseller ans stich en habit de hun companyo de ballesta yo no vull sou car nol poria pendre sino a carrech meu ne axi poch esser conseller attes que
veig no li haveu donat negun consell de que stich maravellat. Pero per lo servici del Principat la mia persona no fallira axi dolentament e sens armes com me vaig yo seguire lo capita e fare lo quem sera possible. E si deu vides havia totes les metria en defensio de les libertats. Bem par mossenyors que attes que tot hi va que be hi havia disposts homens aqui en Barchinona per esser consellers. Car ara es temps que tot hom deuria dir hoc o no. E no mes. De Hostalrich lo primer de juny. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch. (hoc : sí en OCcitano, lengadOC, languedOC, no hay duda de que en 1462 todavía hablaban un dialecto occitano).

Als molt reverends e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e molt magnifichs mossenyors. Vuy dimarts a VIII hores apres mig jorn los pahers de aquesta ciutat me han request que ab correu volant vos trametes alguns avisos los quals me donaven per scrits e segellats aquells redundant en gran util e benavenir del Principat e la triga de vostres reverencies no haver lo dit avis prompte seria gran dan de aquell. E per no caure en mora yo so stat forçat de haver lo portador de la present al qual dien Guerau Martiniz correu al qual vos placia fer donar per sos treballs vuyt florins dor. Ha de esser dema que es dimecres a Vl hores apres mig jorn aqui. De Leyda a I de juny del any Mil CCCCLXII. - Lo quis recomana en vostra gracia Pere Armengol Segrera loctinent de diputat.

Als molt reverends magnifichs honorables e de gran providencia mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends magnifichs honorables e de gran providencia mossenyors. En virtut de una vostra letra que he reebuda a cinch del present he requests en scrits mossen lo procurador e veguer de aquest comdat e lo batle de aquesta vila e axi mateix los oficials
de les baronies de Ullstret de Monells de Verges e de Ciurana. E mes avant lo loctinent de procurador e lo assessor que lo General te en les terres que posseeix en aquest comdat e altres oficials continent dites requestes no publicassen certes crides emanadas de la Majestat de la Senyora Reyna tudriu etc. Ab les quals en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent a cavall com de peu nos acorden en lo exercit de aquest Principat ne prenguen sou etc. E que si ja en res hauran proceit allo tornen de continent al primer stament etc. E fetes dites requestes los dits oficials uns apres los altres han respost la substancia de les quals respostes es que tal manament no han haut ne tals crides han publicades ne fetes publicar de les quals coses totes e sengles he fetes fer cartes publiques per lo notari e scriva del meu ofici les quals a vostres grans magnificencies trametre segons ab dita vostra letra me es manat. Per cas semblant en virtut de altra letra vostra que reebi a VIII del dit e present la dita jornada per corredor publich sens entreveniment de algun oficial he feta publicar per los lochs acustumats de aquesta vila una crida qui era dins vostra letra interclusa ab la qual son stats publicats per enemichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los honorables micer Francesch Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere Falco micer Jacme Taranan micer Pere de Muntmany ciutadans de aqueixa ciutat. E man me molt reverends magnifichs honorables e de gran providencia mossenyors vostra senyoria tot ço qui plasent li sia afrançosament. De Castello Dampuries a XII del mes de maig del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - Als manaments e ordinacions de vostres grans magnificencies tots temps prompte qui humilment me recoman Joan Exerrat diputat local en la vila de Castello e comdat Dampuries.

Als molt magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e molt honorables mossenyors. Per lo correu qui fonch trames aci per los ambaixadors per causa del qual los dits embaixadors vostres sen anaren vos scrivi una letra en que vos suplicava me volguesseu aconsellar si provisions eren presentades als oficials de aci signades de ma de aquells qui son dats per enemichs e acuydats del Principat com me havia a regir ne si volieu hi fes instancia. E fins aci non so stat avisat. Ara perque so certament que homens de aci han tretes provisions signades o signada
de ma de dos o tres dels donats per enemichs he delliberat tornar vos scriure suplicant vos de la dita causa me vullau avisar que volreu que faça que lo que per vasaltres mossenyors ne sera manat de bona voluntat sens dubte negu per mi sera mes en execucio.
E si de mi vos seran altres coses plasents son prest obeir vostres manaments suplicant la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. - En Puigcerda a XXIIII de maig.
Apres mossenyors hagui scrit hac nova aci per hun qui vench de Çaragoça com lo Senyor Rey venia la via de Balaguer. Axi mateix com per via de Perpinya si diu que gent de França deu intrar per Rossello. - Del vostre servidor qui en vostra gracia se recomana
Matheu Dalp deputat local.

Als molt reverends e molt magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e molt magnifichs mossenyors. Aquest trienni passat per mossenyors predecessors vostres concorrent los fets del benaventurat Charles per los quals devallen los afers que vuy concorren me fou donat cert carrech ço es de tenir spies hoch de soldejar gent pera exir als passos e altres coses si gent entras de Gascunya. En los afers doni lo recapte que pogui mijançant Deu e nostra Dona. Ara per vosaltres mossenyors no ne hagut neguna letra ne avis pero encara com a servidor que so vostre nom puch star de avisar ara del quem occorre. Avisant vostres reverencies com per los homens que han acompanyat en Luis Dolibes los quals foren aci lo jorn de ir que era dissapte comptem com certament ha aplegada molta gent en lo comdat per passar deça molt prest. De que vos dich mossenyors que aquesta ciutat sta en fort mal punt ço es de muralla de arnesos e de gent. E com saben vostres reverencies es una clau de Cathalunya. Axi mateix sich diu certament com lo Senyor Rey entrara ab fort poqua gent e per certs passos tots a un jorn entraran la gent darmes pens vostres reverencies sien be avisades de tot largament. Tot aço digui yo lo jorn de ir als consols de aci per quen avisassen vostres reverencies e perque nou han fet so forçat de avisarne pero si hagues lo carrech que havia en lo passat com dit he força ja naguera per los passos alguns car lo poble de aci ha fort bona voluntat no contrastant que força ni ha alguns que son un poch embaraçats. Dich vos mossenyors que si hom hagues mes en Andorra CCL homens per los passos que hom los guardara que no entraren ax com se pensen perque vostres reverencies pensen en tot lo millor e prest car jur vos que dubten he que no sia lo fet pus prest que hom nos pensa. No cur de pus avisar car vostres reverencies son per compendre molt mes que nos pot dir. Pens que los consols de aci scriuen a vostres reverencies perque algun tant men report a la lur letra. E per la present mossenyors molt reverends no he pus a dir sino que ordoneu de mi com de servidor vostre. E sia la Sancta Trinitat e lo benaventurat Charles en guarda e proteccio de vostres reverencies e de aqueixa ciutat car be sera mester. - De la Seu Durgell a XXX de maig del any Mil CCCCLXII.
Sus ara me son venguts los consols dient com han aplegar lo capitol e que prest scriuran a vostres reverencies. Report men al que sera. Al portador sius plaura faran donar alguns pochs de diners com lo faç cuytar perque hajau lo avis car deu tornar ab resposta vostra per ço li he prestat diners. - Molt reverend e molt magnifichs mossenyors lo qui humilment se recomana en gracia e merce de vostres reverencies Ramon Grau cullidor e servidor vostre. (cullidor dels drets de les generalitats)

Als molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats e concell del General de Cathalunya.
Molt reverends magnifichs e honorables senyors. De vostres grans reverencies havem reebuda una letra notificatoria intimatoria e narratoria dels actes fets e tractats en aqueixa ciutat e lo castich e execucio de alguns fet segons stesament en la dita letra se conte
de la qual cosa restam molt aconsolats de la gran gracia que nostre Senyor Deu ha feta e fa en aquest Principat al qual principalment havem retribuir gracies infinides e del qual havem principalment haver ajuda e per intercessio de molts sants special del glorios Charles comendat per vosaltres e encara vos havem a molta gracia com dels dits actes nos haveu avisats axi stesament suplicant nostre Senyor Deus don a vosaltres qui haveu lo carrech principal e en la qual tot lo Principat se reposa e penja tal consell orde forma e ajuda que les coses vinguen e succeesquen a gloria e honor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey conservacio e utilitat del dit Principat membres de aquell e preservacio de sinistres e defensio e conservacio de libertats car de aço continuament es recorregut es recorrera per aquesta ciutat a nostre Senyor Deu e al qual ha esser tot remes. Ultra aço volem avisar vostres grans reverencies que aquesta ciutat es en gran sterilitat posada per diminucio de poble e es en gran diminucio attesa la gran tenguda que te e per los actes e preparatoris ques fan contra aquest Principat de que cove metreus en orde com les altres universitats e per avis e provisio de vosaltres som stats axi mateix exhortats per tant lo consell general de aquesta ciutat ab nosaltres
ensemps sabent e havent per clar que los lochs circumvehins e de aquesta vegueria e castells son en la major part dirruits e despoblats e axi venint a cens gent darmes ni adversants aquells no son per fer defensio ans facilment serien presos ells e llurs bens e se spera a seguir mes guerra e dan de aquests que dels adversants majorment attesa la gran sterilitat de aquesta terra pero ab aquella poqua sustancia que aquells tals haurien seria donada gran guerra en aquesta ciutat. Per tant es stat deliberat vostres grans reverencies e molt magnifiques e honorables savieses sien suplicades e exhortades ab vostra provisio saludable e deguda fos manat e comes al veguer de aquesta vegueria e a consellers de aquesta ciutat que per ells sien e puixen esser forçats e destrets los habitants en los dits castells viles lochs e parroquies ronechs ab totes lurs vitualles deure venir e esser tenguts de venir en la present ciutat per recullita e defensio fer e destrenyer e forçar aquells per lo dit veguer consellers esser fetes compulsions o forçes degudes e pertanyents e entre los altres lochs castells e parroquies quins occorren son aquests Castell de Rajadell CastelIfollit del Box Mayans Castell de Gordiola Valdemerganel Vellhonesta Rochafort Mura Calders ab les parroquies Viladecavalls Serayina Navarcles Sent Matheu Vaccarices e Relinas e parroquies Massana Jusana e Sobirana Aguillar e Gravalosa Salent (Sallent) e altres lochs e viles qui sera vist no poderse tenir ni sostenir faent en aço e manant provisions necessaries e opportunes.
E la qual cosa ab tot sera fet lo degut per vosaltres empero aquesta ciutat e nosaltres vos ho haurem a gracia special. De aço scrivim al honorable mossen Bernard Çapila subsindich nostre qui ha carrech comunicar e de trametre les dites provisions lo qual vos placia haver per recomanat. E sia la Sancta Trinitat en guarda e proteccio de tots. Scrita en Manresa a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXII. Mossenyors al que ordenareu promptes los consellers de la ciutat de Manresa.

8 DE MARZO.

8 DE MARZO. 

Fueron recibidas en este día las siguientes cartas.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Aqui va En Pere Sorribes exhibidor de la present lo qual yo he trames a Morella per saber e sentir lo Senyor Primogenit com stava en lo castell de la dita vila e del forniment de la dita vila e del dit castell axi de persones com de armes e de totes altres coses fahents per lo dit negoci segons per vostres reverencies me era stat scrit e manat lo qual molt cautament e discreta e molt diligentment se es hagut en los dits afers e ma avisat de totes les coses ques podien saber en Ies quals ha haguda molta manera e bon enginy e dels seus avisos vos he scrit per altres letres ja passades molt largament e loy trames dues vegades. Eshi stat XIII jorns. No ha volgut fer for ab mi sperant mes de vostres reverencies remuneracio. Perque mossenyors vos supplich lo hajau per recomanat el vullau fer ben remunerar car certament ell ha ben treballat en los dits fets e ab mes manera que altres no hagueren fet e mereix tota bona remuneracio e satisfaccio de sos treballs. E mes no dich per la present sino que vostres reverencies me manen tot lo que plasent los sia. Les quals tenga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a sis de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui os prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. A nit spatxi correu de Leyda per vostra reverencia e honorables savieses de les noves occorrents. Vuy bon mati he provehit en Leyda Alcarraç e Montagut lochs circumvehints de aquesta vila en haver provisions bastants de farina e forments palla civada e vi almenys per XV dies car hon tot lo reves vingues ço que no es de presumir pera venir a dar sobre Fraga o a tenirhi camp forçadament hi ha mester pus de cinch milia persones e no podent haver vitualles de Arago de Cathalunya nons poriem sostenir ne crech may poguessem aturar aci vuyt jorns e axi me par que la vila haja forniment pera XV me par sia prou bastantment provehit daqui avant. Son arribat aci ab lo capita per veure sis volia servir de mi e per veure com staven les coses de aci trop que ha donat carrech a quatre de reguardar la vila e provehir en defenses de aquella e jatsia ells sien homens savis hajen per dificil la custodia de aquesta vila pero yom tinch per dit que attes la gent que som en un camp per flach que fonch volentnos metre sols en defensio seria massa dur de rompre e sertament essent la Senyora Reyna aqui en Cathalunya no crech si faça algun moviment per gent del Senyor Rey e gent aragonesa e hon se faça no crech james vinga en aquesta vila per combatre. E crech yo com dit he que si aquesta gent ha a fer cas o vendra sobre Leyda almenys per talar la orta o mossen Rebolledo ab aquesta gent haura forma de dampnejar la casa de don Johan Dixer e de don Felip de Castre e axi satisfaria prou a la sua bandositat e encara iniquitat ques ha contra aquells qui han mostrada cara en aquest fet del Principat. Daqui avant senyors molt reverends e magnifichs reste a vosaltres aqui a delliberar sobre aço e veure en quina manera pora exir lo capita provehir axi a la indempnitat axi de son exercit com encara al haver als dits lochs e viles del Principat de Cathalunya per la mia absencia. Mes senyors nous he poguda trametre la nomina dels homens de cavall car en Mayans no la ha acabada encara e la gent es tant feta a sa guisa que per be sia manat ab crida escassament ne han vengut la mitat per manifestar. Dema me ha promes lo dit En Mayans de acabarla anant per cases cercantlos o com se vulla. Trametvos ab la present la nomina dels capitans de les cinquantenes e dels conestables que cada capita te e aqui poreu veure los qui tenen ses dues conestablies e qui non te sino una e qui non te neguna.
Supplichvos prengau en paciencia encara que lo trellat sia mal net e olios car mes abundancia tenim de ballesters que no de scrivans. Feta en Fraga divendres a VI de març a VIIII hores de nit any Mil CCCCLXI. - Quim recoman en gracia de vostra reverencia e magnificencies Johan Ferrer.

Als venerables magnifichs ben amats devots e leals nostres los deputats del General de Cathalunya.
Lo Princep de Viana primogenit Darago de Sicilia et cetera.
Venerables magnifichs ben amats devots e leals amichs nostres. Novament essent trames a nos lo ben amat e devot falconer major nostre mossen Franci de Santmenat cavaller per lo spectable magnifich ben amat devot e leal amich nostre lo comte de Modica capita vostre sobre algunes coses concernents honor e comoditat nostra e vostra. Per la qual causa havem deliberat aquell retenir e portar ab nos e axi mateix lo devot nostre falconer En Pasqual Sanç qui es vengut a nos ensemps ab aquell lo qual Pasqual remetem de present a vosaltres ab la present pregantvos tant afectuosament com podem que considerat que lo dit mossen Franci e Pasqual han pres sou de vosaltres com a homens darmes vullau haver aquells per scusats per contemplacio nostra scrivintne al dit vostre capita que aximateix los haja per scusats. Dada en la ciutat de Tortosa a cinch dies del mes de març any Mil CCCCLXI. - Charles. - Bernat Marti P. -

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Perseverant en la creença en que avisats per letres mies vosaltres ereu axi de les barches cremades com de les hosts convocades e altres coses fetes per provisio del Senyor Rey y (y griega) dels Senyors del regne Darago no havent alguna altra nova de la que scrita vos havia de e sobre aquelles fins ahir vespre a sinch hores que rebi vostra darrera letra no havia pus a fer sino pacificament e quieta e en la forma per vosaltres a mi scrita starrne en la present vila e castell de Fraga e de aquella no moura fins per vosaltres com per moltes es dit fos ordonat e a mi scrit lo contrari e axi afreturava poch provehir al noble e magnifich don Johan Dixer de gent ne de altres coses en vostra darrera letra a mi scrites majorment essent absent aquell de la present vila ni encara de alguna altra provisio o deliberacio per mi fahedora apres de aquella qui hir fonch feta a mig jorn. Dada la requesta per part daquesta vila a mossen lo vaguer e a mi segons veure haveu pogut ab lo correu e letra que dita hora vos spatxi e trames pero per quant vuy demati a quatre hores es attes a mi hun correu trames per los pahers de la ciutat de Leyda e lo vostre En Johan Ferrer que en aquella hora per provehir en algunes necessitats per aquest exercit de e sobre les noves per les quals per ells mateix a vostres grans reverencies nobleses e magnificencies es stat fet correu dients en sa letra com havien nova certa que en lo comdat de Ribagorça ab los vehins de aquell se son ajustats pus de D pahons e que per dema qui sera disapte se devien trobar en la Almolda que es loch de Johan de Bardaxi en lo qual loch lo dit jorn se trobara lo Senyor Rey ab CCCC rocins ab molta altre gent a peu de Arago e de les muntanyes et cetera segons veure poreu ab la letra de aquells de la qual vos tramet translat interclus dins la present ha convengut a mi e a mon consell entrar en nous pensaments deliberacions e provisions fahedores. E axi haguda deliberacio e madur consell es stat provehit que sien tramesos sploradors la via de la ciutat de Çeragoça del dit loch de la Almolda e altres parts occorrents dels quals haver avis sia provehir a la salut be e honor de aquest exercit o del Principat e que en la nit sia provehit que en la vila e castell se guarden be e singularment lo pont e encara fora la vila los passos e per guardia de aquells lançades scoltes per los camins. Encara son stats tramesos vuy mati mossen Pere Feyna e mossen Jonquers al noble don Matheu de Muntchada (Montecateno, Montcada, Muntcada, Moncada, Muncada) ab vostres letres les quals hir
rebi e ab letres que yo li he fetes de crehença per los dits cavallers per part mia splicadora. Per semblant es stat trames Nanthoni de Paguera donzell la via de Aytona ab doscents homens de peu instruhit per mi e mon consell que per la vida per ara no attemptas voler pendre lo castell de la dita vila de Aytona per força ni en altra manera mas que treballas aleujar ell e sa gent quant pus prop poria del dit castell a fi que si gent venia alguna per fornir aquell ab lo menys scandol pogues aquell no lexas entrar e que per ell sia tengut sment que entrara e exira dins lo dit castell e si graciosament lo dit castell podia haver aquell hagues a sa ma sens scandol com es dit e no en altra manera e que daqui avant tant com stigues aqui no permates fos fet anug dan o injuria a algu de la dita vila. No resmenys es stat provehit attes que Alcarras sta en lo cami de aquesta vila a Leyda en lo qual ha una fort terra e bona que en aquell sien tramesos sinquanta homens de peu qui be e degudament ab quietut e sens insult algu guarden la dita torre e loch. E com los inimichs familiars interiors e domestichs no sien menys greus dels stranys havent per cert que jatsia los de la present vila sien divisos huns guelfos altres gibellins (güelfos, gibelinos: Italia) no resmenys tots generalment sien tant cansats e annuats de nosaltres que cregam tots aquells egualment essernos enemichs. Ultra la presencia del jurat de Çeragoça ab sa companyia los quals stant en aquesta vila nols havem per prou segurs ni parcials es stat deliberat en mon consell que lo dit jurat ab sa
companyia e encara justicia jurats e prohomens de aquesta vila sien stats appellats e en aquells la dita nova de Leyda e letra dels pahers los fos comunicada fet cert rahonament per mi e aço per les rahons que lo dit jurat fetes havia sobre les convocacions dels hosts de Arago e barchas cremades segons ab una letra mia en dies passats largament sou stats avisats. Lo qual jurat hoyit lo rahonament a ells per mi fet e resumida per mi la causa de sa embaxada e encara dada raho a la nova de Leyda segons havia fet quant vench la nova quo mossen Raboledo venia a Bellxit e terres del noble don Johan Dixer e mes que axi era com se dehia se fahia per la nova ques havia del conestable de Navarra qui ere en Faro (Haro, Alfaro: La Rioja) ab DC rocins e sperava CCCC homens darmes ha supplicat e request de peraula molt cortesament axi per aquesta vila com per la ciutat de Çeragoça e sos principals plagues a mi ab mon exercit tornarmen la via de Cathalunya e desistir a la trunca e occupacio de aquesta vila e castell com se hagues nova certa ab letra del Senyor Primogenit aquell esser libert e en sa pura libertat quatre jorns havia hi com hir que fou dimecres era en Tortosa e por conseguent dins lo Principat e axi cessant la fi e causa del proces del so matent devia cessar aquell e los drets en virtut de aquell per lo Principat pretesos significant e mostrant de nostra stada molta congoixa e quasi dient com lo Principat de Cathalunya se volia inimicar lo realme de Arago al qual molt amplament fou respost per mi e micer Stopinya segons tots los del consell hohints e significant en aquells ofici de rahons com de hora en hora jo sperava resposta e avis de vostres grans reverencies nobleses e magnificencies principals meus als quals yo havia scrit e consultat sobre les dites coses per ell instades e requestes e axi molts contents huns dels altres nos partim restant yo ab mon consell ajustat e en pensament sobre lo que dit es hi axi avisantvos de aquelles e encara del stat e exercit al que jom troba axi de peu com de cavall vos significh que entre tots los homens de peu que fins vuy açi son attesos no basten a II M e D homens e de cavall molt pocha gent e poch en orde e menys sperts en armes e axi de aço avisats vos plagues provehir de mes gent de peu e encara de cavall majorment sis ha a seguir lo ques diu es preten per la ciutat e pahers de Leyda que lo Senyor Rey ab la dita gent de que ells han avis deu venir sobre aquesta vila o la dita ciutat de Leyda si be lo dit jurat en lo dit castell volent donar raho sobre aço com dit es ha dit com ells havien hagut correu hir de Çeragoça com lo Senyor Rey era a casa dos jorns havia e que si res dels ajusts en comdat de Ribagorça era en fet que no era gent per venir en Fraga ni anar a Leyda mas que fahie tant solament per provehirhi empatxar al conestable de Navarre que era en Faro ab DC rocins e sperava CCCC homens darmes segons dit es dessus haureus a grat per vostra letra sia avisat com voleu faça que per la nova aquesta de Leyda la ciutat sta molt sparduda significant de aquella jo prengues carrech e provehis segons so tengut per ma capitania. Jo he elegits quatre homens ço es mossen Pere Luis de Vilafrancha mossen Johan Torrelles de Sant Boy Andreu Bisbal donzell senyor de Conit (Cunit) e Bernat de Marimon per gordar e regordar lo castell e vila muralles entrades e exides de aquells e troben molts forats molts trenchs e moltes parts per spay de CC e CCC paces (passes; pasos) en los quals no ha muralla e altres parts que ni ha de tres o quatre palms dalt no pus de que haurien mester muralles de pedre e de terra pus alta e millor e axi feta la relacio a mi e a mon consell dien los dessus dits sobreguaytes que per quiscuna guayta han mester dessus CCCC homens. Daria en parer que qualsevol homens de peu fossen a Tortosa scrivisseu vinguessen a mi si axi deliberau e voleu que stiga en ste vila e encara que si los dits castell e vila volen tenir façau haja aquella e la gent que gordar lo hauran lo mester com ni armes ni roba ni palla ni vitualles algunes le dit castell ha e les muralles aquestes qui fan adobar e obrar com dit es. Per un sastre appellat Paschal Bas he hagudes unes letres les quals ab la present vos tramet perque aquelles vajau em aviseu daquiavant si voleu ni com yo registre letres de tots los quim vendran entre mans car del dit Bas era mes en suspita lo Rey no fos avisat per mija dell de alguna malvestat. Avisantvos que les dites letres he trobades dins la cella de la bestia. E per tant informats a ple de aquestes coses sobre aquelles e encara per les que occorreran vostres grans reverencies nobleses e magnificencies vullau degudament provebir e a mi scriure. E la Sancta Trinitat vos tinga en sa proteccio e guarda. Scrita en la vila de Fraga a VI de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Al molt egregi senyor lo comte de Modica capita general del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor. La present es per significarvos com havem avis sert que en lo comdat de Ribagorça los vehins se son ajustats pus de D pahons. Han se ajustar als Almolde que es de Johan de Bardexi hon se trobara lo Senyor Rey ab CCCC rocins e ab molta altre gent de peu de Arago e de les muntanyes lo dissapte prop vinent. Han hun gran dupte segons lo que hom sent que no vinguen la via de Fraga o de aquesta ciutat. Per ço Senyor molt egregi vos ho intimam perque mills vostra senyoria hi puscha provehir en lo occorrencia dels fets. E sia molt egregi Senyor lo beneyt Jhesus vostra custodia. De Leyda a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio e beniplacits prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell dels diputats de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
La causa de la present es per avisarvos com per moltes vies havem noves com lo Rey fa molta gent axi a peu com de cavall perque yo he dupta moltes coses e dich va ell a la intencio bona e tots temps que farem son consell les coses hiran be ab molta honor de aquest Principat em tinch per dit sino fos stat son bon consell lesforç no haguerem axi hagut aquest loch que nom hagues costat e axiu deu esser per vosaltres molt comendat e loat. Del Compta vos dich leixa anar moltes coses quen ramet a natura e no segons lart en que es comendat e axi tostemps haure a bo que si res haveu a exercitar sia en vostra companyia don Johan Dixer. E ordonan de mi vostres reverencies e magnificencies lo que plasent vos sia. De Fraga a V de març. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Certificats som com per part vostra seria feta certa embaxada a la Senyora Reyna que li fos plasent que sa Senyoria no degues venir en aqueixa ciutat ab lo lllustre Primogenit com sa Senyoria ho fahia nos mostraria en la oppinio de les gents que lo dit Senyor Primogenit vingue libertat. E aximateix fos supplicada sen tornas deves lo Senyor Rey majorment com companyia ha ab sa Senyoria alguns contra los quals es fet lo proces de mals consellers e per cessar tots inconvenients que facilment se porien saguir si los dits consellers entraven en la dita ciutat. Perqueus supplicam que prestament per lo portador de la present nos vullats consellar e certificar en cas que la dita Senyora Reyna acordave de tornasen ab los consellers sens lo Senyor Primogenit e pasar per aquesta vila en quina e manera la receptarem attes los conse-sellers que venen ab ells contra los quals se diu esser fet proces car duptam molt ella esser aci en aquesta vila e consultar lo Senyor Rey per ventura lur venguda e stada aquesta universitat encorrerie en algun perill e inconvenient e no seria a nosaltres apres degudament provehirhi. Supplicamvos que vostra deliberacio hajam prestament per lo dit portador en forma e manera que siam provists per vostra deliberacio que sera de fer e hajam de vosaltres clar consell com nos haurem en la entrada e recepcio de la dita Senyora Reyna. E conserveus Deu en sa custodia. De Cervera a XII de març any Mil CCCCLXI. - Molt reverent egregis nobles magnifichs e honorables senyors a tota vostra ordinacio apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors mossenyors los deputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e savis senyors. Hir divendres apres dinar la Senyora Reyna e Senyor Primogenit partiren le Tortosa. Son venguts dormir a la font de Perello aaompanyat lo dit Senyor de CXV homens de aquells qui havien pres sou. Hi eren en Tortosa molt polida gent e be armats e vuy dissapte a VII hores apres mig jorn son arribats aci en la vila de Cambrils hon dormiran dema diumenge tiraran a Tarragona e com de alli partiran fare avis a vostres reverend magnificencies e per semblant de Vilafrancha e de tots los altres lochs fins Sanboy de hon yo mateix sere letra. Mossenyors perquem recort lo avis de la entrada en Tortosa del dit Senyor fou sumariament vos avise que entre la gent acordada e los de Tortosa foren armats mil persones los quals ab ses armes hisqueren rebre dit Senyor a dos cors com a frares molt spayats e los acordats per lo General primers e lo dit Senyor passa per mig del cor de la dita gent los capitans e conestables besants les mans a la Senyora Reyna primer apres al Senyor Primogenit enclinant les banderes e per tant com lo carrech de arreglar dita gent fon dat a mi fiu que aquests CXV homens que era companyan lo dit Senyor hisqueren primers de tots los altres passats tres trets de ballesta e com foren molt del dit Senyor a ell li vench hun inflamament axi fort en la cara que paria fos serafi e en tot aquell dia may perde aquella color e com mirave los cathalans tota la cara li sclaria perlant ab ells en la cara molt alegra ab rialles que no era de soler e com perlave ab altra gent no mostrave tanta claror de cara com ab los cathalans. Dit jorn de la sua entrada axi com sopave molta gent es carregaven damunt la taula e com los digueren que fessen loch respos mossen Franci Dezpla dixaulos que encara no creuen que lo Senyor Primogenit sia fora de Morella. E axi continuants en rahons e les gents carregants tots temps digueren al dit Senyor Senyor gran amor vos han verament cathalans. E ell exequant hun poch los ulls casi gent tocatslos en les robes adorte cathala. Tot aço mossenyors esta axi en veritat. Lo present correu partira vuy dissapte a VIII hores apres mig jorn. Ha esser aqui en setze hores dich en XVI hores. Deu haber trenta solidos dich XXX sous. E per la present no he mes a dir sino supplicar vostres savieses me vullan manar al qui plasent vos sera. Supplicant la Sancta Trinitat continuament vos tinga en sa proteccio e guarda. De Cambrils a VIII de març any Mil CCCC sexanta hu a VII hores apres mig jorn.- Mossen Cruylles diu tirara dreta via aqui que no sperara ningu. Partira dema de Tarragona. - Mossenyors a tota vostra ordinacio e manaments prest Guillem de la Bruna.

Als molt magnifichs e savis senyors los consellers e prohomens del castell de Caller.
Molt magnifichs o savis senyors. Per altres nostres letres que per falta de passatge son restades fins aci e ara van ab la present vos scrivim larch de la detencio de la persona del lllustrissimo Senyor don Charles Primogenit de Arago e de Sicilia. Ara ab aquesta vos avisam com continuament nostra empresa per la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit enviam gran nombre de gent de peu e de cavall ab molta artelleria per fer la via de Morella on era encastellat. E essent ja lo nostre exercit en cami e haut en sa ma e poder lo castell e vila de Fraga que es en la intrada de Arago ha plagut a nostre Senyor Deus que la Majestat del Senyor Rey a XXV del mes passat dellibera tornar e metre en libertat lo dit Senyor Primogenit per ma de la Illustrissima Senyora Reyna la qual per aço envia segons veureu en la copia de la letra que lo dit Senyor Primogenit scrita tota de sa ma nos envia e va interclusa ab la present e apres continuant son cami ab la Senyora Reyna per venir en aquesta ciutat. Som certs esta nit dormira en Terragona e prest lo haurem aci. E perque siau participants en nostre goig e consolacio vos avisam eus pregam ne façau laors e gracies a nostre Senyor Deu en lo qual speram aço sera laor sua e servici de la Majestat reyal e benifici e repos no solament de aquest Principat mas encara de tots sos regnes e terres. E sia senyors molt magnifichs e molt savis la Sancta Trinitat en vostra guarda. Dada en Barchinona a VllI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell et cetera a vostra honor promptes.

Marian Aguiló, ESPERANÇA.

ESPERANÇA.

I.

Guayta 'l sol
darrera l'auba

Ab son mantell
rossegant

De llum, y 'n sa
cara encesa

N'omple 'l mon de
claretat.

Mil colors se
reflectexen

Dins la boyra, y 'l
cèl apar

La paleta de les
tintes

Ab que Deu tot ho
pintá.

Puja, rodola,
devalla,

Vestint d'esmeragda
els camps,

Los núbols d'argent
y grana,

Y la mar de satí
blau...

Vè'l cap-vespre y
de les planes

Sa claror futx y
dels valls,

Y del bell cim de
les serres

Sos vels d'òr va
arrebossant,

ESPERANZA.

I.

Siguiendo a la
aurora, asoma el sol con su vestidura rozagante de luz; y su rostro
encendido llena el orbe de claridad.

Colores mil se
reflejan en la neblina, y seme-meja el cielo la paleta de las
tintas con que Dios pintó la naturaleza.

Sube, gira majestuoso y desciende vistiendo los campos de esmeralda, las nubes
de argentada púrpura, y la mar de azul sedoso.

Cae la tarde, huye
la luz de valles y llanuras, y de las encumbradas cimas va recogiendo
el sol los últimos pliegues de su dorado velo.

Diguentne als pins a reveure,

Y a las creus dels
campanars...

Y's pòn... y ¿sabeu
llavores

Tants colors y llum
hont van?

ENDREÇA.

Estols de boyres
qu'escampa

L'ull del sol
pipelletjant,

Clarors d'auba y
d'hora baxa,

Á reveure, á Deu siau!

II.

Nasqué 'l mon en
primavera,

Y sempre que complex
anys,

D'un mantell se vést
la terra,

Color vert y
floretjat.

Cada fulla de cada
àrbre

Té una flor gentil
devall,

Vists ran de les
soques, semblan

Uns cèls menuts
estrellats.

Les comes en flors
esclatan,

Esclatan en flors
els prats;

Les violes boscanes
riuen

Ab els lliris
muntanyans.

Las flors dins vases
de murtra

P'els vergers treuen
lo cap,

Si'Is vents passan y
les besan

Elles també's van
besant.

Dá el saludo
de despedida a los pinos y a las cruces de los campanarios,... y
muere... y ¿sabéis quizás tanta luz, tantos colores á dónde van?

___

Nieblas que os
disipáis a los ojos del sol centelleante, fulgores del alba,
reflejos del crepúsculo vespertino, torne yo a veros, quedaos con
Dios!

II.

Nació el mundo en
primavera, y siempre en su cumpleaños viste la naturaleza su manto
verde, de ricas flores recamado.

Las hojas de los
árboles hacen sombra a las galanas florecillas; mirados desde el
tronco semejan sus copas pequeños cielos estrellados.

Cúbrense de
pimpollos y capullos las cañadas y los prados; las violetas del
bosque sonríen a los lirios de la montaña.

Entre festones de
vistoso arrayán asoman las flores en los vergeles su gentil corola;
si al pasar las besan halagadores ambientes, también ellas van
acariciándose amorosas.

Tota flor fins que's mostiga

Son perfum ne dexa
anar;

De tantas flors com
s'esfullan

¿Sabeu les olors
hont van?

ENDREÇA.

Alens de la
primavera

Carregats d'olors
suaus,

Puix que fugiu de la
terra,

Á reveure, à Deu
siau!

III.

S'escometan y
conversan

Les campanes cap al
tart;

Dels pastors vé la
tonada

Fosca en la boyra
dels valls:

Dins esbarts de
núbols negres

Hi cöetjan ferests
llamps,

La pluja, 'Is trons
y l'oratge

Los seguexen
udolant.

La lluna riguent
s'axeca

Per condormí 'l
temporal:

De las branques
que's sorollan

Les fulles van
degotant.

Del monestir s'òu
la Salve

Que cantan els
escolans,

Y'l cap de un poch
les bandoles

Dels fadrins
enamorats...

Toda flor exhala el tesoro de sus perfumes hasta que sus hojas caen
mustias; de tantas que se deshojan ¿sabéis los aromas á dónde
van?
___

Hálitos de la
primavera impregnados de suavísimas esencias, ya que huís de la
tierra, torne yo a veros, quedáos con Dios!

III.

Salúdanse las
campanas y entablan al anochecer melancólicas pláticas; languidece
en la hondonada la deleitosa cántiga pastoril:

Por entre los
rasgados nubarrones serpentean flamígeros los rayos, persíguenles
ahullando la lluvia, los truenos y el huracán.

Despierta sonriendo
la luna para adormecer la tempestad: gotean las hojas del ramaje que
rumoroso se mece

Óyese en el
monasterio la Salve, cantada por coros infantiles, y poco después la
bandola del mancebo enamorado...

Veus tant tristes o tant dolçes

Del vilatges y dels
camps,

Quant d'un èco a
altre retrunyen

Y se perden, ¿hont
s'en van?

ENDREÇA.

Remors boscans y
armoníes

QuE ´ls còrs sabeu
sossegar,

Los vents lluny vos
ne s'en duen...

Á reveure, á Deu
siau!

IV.

L'home naix y ans
qu'els ulls bádia

Ja li van
llagrimetjant;

Dexa'ls jochs de
l'infantesa

Quant s'en tem qu'el
còr li bat.

Darrera ombres que
l'enlluernan

va corrent
fantasïant,

Cerca amor y cerca
gloria,

Cerca ardit la
veritat.

Mes si un ídol vuy
axeca,

Demá enderroca
l'altar;

Y ab els pèus que
sanguinetjan

Torna ple de
desenganys.

Dins la buydor de la
vida,

Camina, caminarás,

Si un jorn li sonriu
s'estrella,

La mort troba'l
sendemá.

Esas voces tan tristes o tan dulces de los campos y de las aldeas,
cuando de eco en eco se repiten y se pierden, ¿a dónde van?
____

Rumores silvestres y
armonías que así sosegáis las almas, los vientos os empujan a
lejanas regiones... torne yo a veros, quedaos con Dios!

IV.

Nace el hombre, y
antes que abra sus ojos los tiene ya arrasados de lágrimas; deja los
juegos de la infancia así que siente el primer latido de su corazón.

Corre en ciego
desvarío tras vanos fantasmas que le deslumbran, busca amor, busca
gloria, busca afanoso la verdad.

Mas si hoy levanta
un ídolo, mañana derroca su altar; y torna, teñidas en sangre las
plantas, lleno el corazón de desengaños.

Por el páramo de la
vida, camina que caminarás (cami-rás); si hoy le sonríe su
estrella, atérrale mañana la imagen de la muerte.

Tant de dòl y tantes llágrimes,

Tants d'estudis,
tants d'afanys,

Quant la terra ens
torna terra,

Los esperits ¿hont
s'en van?

ENDREÇA.

Somnis bells de
jovenesa,

Còrs d'amor
aletetjants,

Sospirs de fé y
d'anyorança,

Á reveure, á Deu
siau!

V.

Los colors ab qu'el
sol daura

L'ayre, la terra y
la mar,

Desque surt vestit
de purpre

Fins qu'es pòn
enmortallat;

Lo dols aroma que
'ns porta

L'escalfat alé de
matx,

L'encenser qu'el fum
axeca

En flochs
acaragolats;

Les armoníes
qu'etzalan

Los torrents y
comallars,

Y'Is aucells que
amagats cantan

Entre àrbres
remoretjants;

L'ull que l'infinit
esguarda,

Lo còr que
rebutja'l mal,

Lo seny que per guia
cerca

Lo ver, lo bell y lo
sant;

Tanto duelo y tantas lágrimas, tantos estudios, tantos afanes,
cuando en polvo el polvo se convierte, ¿los espíritus a dónde van?

____

Ensueños de
juventud deliciosos, corazones que aleteáis de amor, suspiros de fé
y de anhelante tristeza, torne yo a veros, quedaos con Dios!

V.

Los colores con que
el sol dora el aire, la tierra y la mar, desde que amanece vestido de
púrpura hasta morir oculto en triste sudario;

El dulce aroma que
nos regala el tibio aliento de la primavera, el incensario que exhala
su perfume en ascendentes espirales;

Las vagas armonías
que suenan en los torrentes y hondonadas, y las avecillas que cantan
escondidas en la rumorosa arboleda;

El ojo que contempla
lo infinito, el corazón que rechaza el mal, la inteligencia que
busca por guía lo bueno, lo verdadero y lo santo.

Tot lo pur que l'home estima,

Tot hom pur qu'el bè
ha obrat,

Tot s'en va 'l cèl
a romandre,

Tot s'en puja allá
d'allá.

ENDREÇA.

Còrs fels, llums,
olors y cántichs,

Deu que 'us replega
allá dalt,

Ens deix dir ab
esperança:

Á reveure, á Deu
siau!

____

Todo lo puro que el hombre ama, el que en
su piedad obra siempre el bien, todo se eleva por cima de las nubes,
todo va a hospedarse en la eterna patria.
___

Corazones fieles,
luces, aromas y cánticos, pues Dios os recoge en su seno, pueda yo
decir con esperanza: torne yo a veros, quedaos con Dios!
____

A LA VERGE. Guillem Forteza.

A LA VERGE.

De
dins l'avench d'ignominia,

Cementèri
d'esperances,

Ont
de sempenta en sempenta,

Mals
esperits m'abismaren;

A
poch a poquet s'axeca

Una
colometa blanca,

Lo
bech d'òr, els peus de rosa

Y
a n'el front estrelles blaves.

¿Quínes
mans cruels l'han ferida?

A
n'el pit dú set espases,

A
la dreta ne dú tres,

A
l'esquerra dú les altres.

A
LA VIRGEN.

Desde
el lodazal de ignominia, cementerio de esperanzas, adonde me
arrojaron los malos espíritus de abismo en abismo,

Levántase
poquito a poco una palomita blanca, pico de oro, pies rosados y
estrellas azules en la frente.

¿Qué
mano cruel la hirió? Siete espadas atraviesan su pecho; tres
clavadas a la derecha, a la izquierda las restantes.

Es l'amor a la Bellesa,

Es
ma darrera esperança,

Pura,
dolsa, adolorida

Que
vers lo cel bat ses ales.

La
devoció es que vos tench

Desde
nin, Mare de mares;

Ay,
no li tanques les portes

Del
teu palau, Verge clara.

Óbrili
el bech suplicant,

Posali
una sola branca

De
l'árbre Misericordia,

Qu'es
lo mes xelest dels árbres;

Ella
tornará gojosa

Com
la paloma del arca,

Y
en oblit de mes ofenses

Aquell
brot son bech portantne,

Les
potestats infernals,

Retudes
en la batalla,

Baix
de mos peus quedarán,

Baix
de mos peus esclafades.

____


Es
el amor a la Belleza, es mi postrera esperanza, dulce, pura,
doliente, que hacia las nubes alza el vuelo.

La
devoción es que os profeso desde mi niñez, Madre de madres: Ay no
le cerréis la puerta de vuestra mansión, oh Virgen santa!

Abridle
el pico suplicante y ponedle en él un rama sola del árbol
Misericordia, que es el más
bello de los árboles.

Ella
volverá alegre, cual la paloma del arca, trayéndome en su boca el
bendito ramo, símbolo de perdón.

Las
potestades del infierno besando el polvo en la pelea, bajo mis pies
quedarán hundidas y anonadadas.

____