Johan Nicholau, canonge Durgell, castell de Montferrer

 

Al molt honorable mossen Johan Nicholau canonge Durgell als capita e batle del castell de Montferrer.
Molt honorable mossen. Per mossen Johan Soler som certificats de la bona cara e consell per vosaltres prestats circa la tuicio e guarda dels castells de Montferrer e altres del capitol de que molt vos comendam eus pregam que continuants vostre be obrar façau ço que loablement haveu acustumat. Pregants vos tant com podem de continent doneu orde que de les rendes e emoluments del dit castell pertanyents a senyor paguen e façau pagar los IIII homens deputats en custodia de aquell per lo dit mossen Johan Soler en manera sien contents. E aço no haja falla com sie necessari per la salut de aqueixa terra. Data en Barchinona a XI de octubre del any MCCCCLXIII.
- P. de Belloch. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

https://www.montferrercastellbo.cat/

Història i patrimoni

Montferrer i Castellbò és el desè municipi més extens de Catalunya i el primer de l'Alt Urgell. Aquesta entitat territorial va néixer de la unió dels antics ajuntaments de la Vila i Vall de Castellbò, Aravell, Guils del Cantó i Pallerols del Cantó, entre els anys 1970 i 1972.

Des del punt de vista històric, cal destacar de tot aquest conjunt la trajectòria

històrica de la vall de Castellbò, ja des de l'edat mitjana, encapçalada pel castell que li dóna nom, el qual el trobem documentat des de principis del segle X. Els antics vescomtes d'Urgell, convertits en senyors del castell i de la vall per donació del comte d'Urgell el 989, esdevingueren així vescomtes de Castellbò i construïren amb els segles un poderós senyoriu a cavall de les valls del Segre i de la Noguera Pallaresa, sempre en lluita contra els senyors veïns, típic català, particularment amb l'Església d'Urgell.

Cap a 1209, el matrimoni d'Ermessenda de Castellbò, la darrera descendent directa dels vescomtes de Castellbò, i el futur comte Roger Bernat II de Foix va promoure la unió de totes dues nissagues i la construcció d'una gran baronia a banda i banda del Pirineu, que arribà a disputar el domini d'Andorra als bisbes d'Urgell. El vescomtat de Castellbò va estar vinculat a la casa comtal de Foix fins a l'any 1513, en què la vila i el castell foren ocupats per les tropes de Ferran el Catòlic. Més endavant, el 1548, el vescomtat fou incorporat a la Corona (Espanya).

La vila de Montferrer, situada a la riba dreta del Segre, té el seu origen en una vila més antiga anomenada Erasús, centrada segurament al voltant de l'actual església de la Mare de Déu de la Trobada. El canvi de nom vingué propiciat per la construcció d'un castell a l'entorn més elevat d'aquesta vila primerenca, per part de la família noble dipositària de la seva jurisdicció (cataláns) i que tenia el nucli dels seus dominis al voltant de la vall Ferrera de Pallars, motiu pel qual designaren aquest nou castell amb el nom de Montferrer, nom que adoptaren els membres d'aquesta família com a cognom del seu llinatge.

Durant el segle XII, els senyors de Montferrer estigueren molt vinculats a l'Església d'Urgell. De fet, pràcticament es convertiren en els responsables de la protecció dels bisbes, dels canonges i del patrimoni de l'Església urgellenca. La darrera senyora de Montferrer fou Estranya, esposa del vescomte Pere III de Vilamur, amb qui ja estava casada l'any 1159, i cap a finals del segle XII el castell de Montferrer passà a formar part del patrimoni dels canonges de la catedral de Santa Maria d'Urgell.

Al sud de l'actual municipi, la vall de Pallerols fou patrimoni del monestir benedictí de Santa Cecília d'Elins fins a la seva extinció l'any 1436, moment en què la seva jurisdicció i les seves rendes foren unides a la col·legiata de Santa Maria de Castellbò, l'any 1436.

Totes aquestes senyories jurisdiccionals s'extingiren al final de l'Antic Règim, a començaments del segle XIX, i les antigues demarcacions senyorials es convertiren en els nous ajuntaments que acabarien fusionant-se en el nou terme municipal de Montferrer y Castellbò.

https://www.femturisme.cat/es/pueblos/montferrer-castellbo

2 DE JUNIO.

2 DE JUNIO.

Se hicieron algunas proposiciones, sobre las cuales hubo alguna discordancia de pareceres, y pasadas a votación, se acordó definitivamente, conforme al siguiente voto emitido por el señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe dix que sien soldejats cincents homens de peu mes dels mil que son stats delliberats darrerament acordar e que dels dits MD. sien tramesos los D. homens decontinent en socorriment del exercit del egregi capita general.
Item que la remuneracio o paga o satisfaccio faedora als notaris o scrivans de la casa de la Diputacio sia remesa a les VIIII persones havents carrech de les banderes sens referir.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Al honorable senyer En Matheu Delp (Dalp en otra carta) diputat local en la vila e vegueria de Puigcerda.
Honorable senyer. Dues vostres letres havem reebudes la darrera de les quals es de XXXI de maig. Som be contents dels avisos en elles contenguts specialment del fet del castell de Livia e del orde que haveu dat en haver parlat los honorables consols de aqui ab lo castella e de la sua bona resposta. Per que comendants vos de les dites coses vos dehim e manam continueu vostre be obrar pero si coses ardues e essencials no son es de mes trametre correus ab despeses. Delliberat havem scriure al dit castella. Donauli la letra e cobrau reposta. Dada en Barchinona a II de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Al molt egregi e strennu baro lo senyor comte de Pallars capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. Ab tot hajam scrit vuy a vostre gran noblesa de les coses necessaries (se lee necessarles, con l) encara per vostre plaer contentacio e avis trametem a vostra senyoria trellat de una letra que lo honorable En Luis Setanti (Xatanti, Xetanti en otras cartas) ha reebuda del explorador que sabeu ab aquella veureu moltes coses. Apres la recepcio de vostra darrera letra per causa dels avisos e motius de aquella som entrats en pensament de trametreus mes gent de pea ultra aquella de cavall que continuament acordam e axi congregat lo consell per tots concordes es stat delliberat acordar cincents homens de peu ultra los mil darrerament acordats dels quals dema partiran los cincents tirant la vostra via por enfortir lo exercit. La bandera de la ciutat ab gran ceremonia es stada vuy mati portada al portal nou e posada sus la torre de la part dreta e tantost se dona orde en fer mostra la gent de la ciutat per trametreus ne una
gran flota si mester sera ab tot confiam en nostre Senyor Deu e en la bona discrecio voluntat e strenuitat vostra e animositat de les gents del exercit que no sera necessari. Pregam e encarregam vos de tot lo succes de les faenes que teniu entre mans nos certifiqueu frequentadament. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra e del dit exercit e direccio dels negocis que prosseguim. Dada en Barchinona a II dies de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Damia de Catlar donzell castella del castell de Livia.
(No solo es Catlar de apellido, sino que es catla, catlà, cathala, català, catalán, castellà, castellán, castellano del castillo. Damià, Damián.)
Honorable senyer. Certificats som que en lo castell de Livia del qual se diu vos sou castella se ha fetes dues mostres lo que attesa la concorrencia del temps ha fet causar alguns pensaments. Veritat es que segons havem sabut los honorables consols de Puigcerda de aço han parlat ab vos quils haveu dada bona raho e encara mostrat viure e morir ab la terra. E jatsia de vos alre nos pogues pensar com siau vertader cathala. Encara vos comendam de vostre bon proposit e voluntat car lo que nosaltres representants aquest Principat fem es a servici del Serenissimo senyor lo Senyor Rey repos e benefici del Principat e conservacio de les libertats e cosa publica de aquell. Per ço vos pregam e encarregam per los respectes dessus dits siau attent en la custodia del dit castell e encara de tota aqueixa terra per vostre poder com sia molt necessari atteses les noves quis dien de França. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a II de juny del any M.CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya.

Al molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Pallars capita general del exercit del Principat de Cathalunya.

Molt egregi e strenuu baro. Vostra letra del darrer de maig havem reebuda. Decontinent lo honrat En Bernad de Marimon e altres qui de aço han carrech trameten a vostra gran noblesa passadors polvora de spinguardes. Les altres coses haureu apres. A la hora de vuy mossen Luis Colom sera arribat aqui e En Miquel Vives ministre del General qui porta diners per sou de mig mes e continuament stara ab lo exercit ab diners per altres necessitats e axi la cosa camina be a Deu gracies. Vuy ha partits VII o VIII ginets be
abillats e dispots qui tant prest seran ab vos. Mossen Guerau de Cervello hi sera tan prest ab tres lançes e continuament treballam en haverne mes. Daqui avant en vostra virtut saviesa strenuitat e en la animositat de la gent del exercit se ha plena confiança.
A nostre Senyor Deu sia plasent que totes coses faedores succeesquen a laor sua servey del Senyor Rey repos e benefici e utilitat del Principat e de la cosa publica de aquell. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a II dies de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se mandó publicar en este día el siguiente pregón por los lugares de costumbre.

Ara ojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e concell lur representants lo Principal de Cathalunya a tots los acordats del exercit que de present se fa per lo dit Principat que tots los caps de cinquantenes e conestables ab lur gent qui han pres sou sien decontinent e la casa de la Diputacio armats per fer la mostra e partir per anar alla hon (se suele encontrar lla on) per part dels dits diputats e concell los sera comendat. E daqui avant los correra lo sou. E aço façau en virtut del sagrament e homenatge per ells prestat.

Siguen varias cartas que recibieron en este día los señores Diputados.

Als molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends magnifichs e de gran honor senyors. De Sentandreu en fora per mossen Bernat de Marimon scrivi a les reverencies vostres de algunes coses quem semblava esser molt necessaries per ops del exercit. Placiaus en aquelles donar presta expedicio com sien molt necessaries e de gran cuyta. Apres senyors vos avis com vuy que es lo darrer de maig arribi en la vila de Hostalrich on entench aturar dema e laltre per replegar tota la gent qui sta spargida. Daqui en fora tirare lo cami per vosaltres ordonat. E sien certes les senyories de vosaltres que de tot mon poder fare la honor e servici de aquest Principat. De noves vos avis com sabut la Senyora Reyna les banderes e yo esser partit de Barchinona ha fet metre so (so metent, somatén) per tot Lempurda es diu ab totes les gents que pora donara sobre nostra host. En Verntallat era ir a Riuderenes nombre de DC homens. Crech ell no sperara gens segons ço que dell me es stat reportat siu fa no passaran XXIIII hores quens veurem en tal manera que sper en Deu vostres reverencies ne restaran alegres e contentes car yo tinch gents axi valents e paysanes que la major paor (por; temor, temó; miedo) que tenim es quens sper. Tenim continuament spies e altres coses necessaries per ops de la cosa. Axi mateix senyors es necessari que promptament e sens neguna tarda trametau diners aci per fer paga a mig mes a tota la gent de peu car los demes dells non tenen creu e per conseguent es de gran necessitat donarhi expedicio car sens diners la gent no poria viure majorment anant per hostals. Axi mateix vos placia trametrem hun bon cirurgia. Stam desprovists de tot de polvora de spingardes. De bombardes nous puch res dir perque crech que com les trametreu les trametereu ab tot compliment. E axi en tota manera trameteu cinch quintars de polvora despingarda e viretam car ab tot que laltre jorn ne trametes cinch caixons qui son nombre de III mil passadors alla on he mil ballesters son tres trets per home que es una miseria majorment que havem a leixar provehit lo castell de aquesta vila e la torre e encara la vila mateixa. Totes aquestes coses e les per mossen Marimon dites vos placia prestament desempatxar. Mes avant vos vull certificar com per honor del Principat e profit de la faena nosaltres stam molt mal de gent de cavall car en tota la companyia no ha pus de LXX rocins quasi tots genets e pocha gent coneguda per queus placia provehirhi. Yo solament ho haja dit per mon descarrech. Daqui avant determenaune lo queus sia plasent demanant vos en gracia que axi mos correus com lo que fa per obs del exercit vos placia desempatxar. Car una hora de triga en tals coses moltes vegades fa gran nocument. Mes avant es necessari vinga algun home del General qui haja potestat de despendre axi per spies correus com per alguns altres promeses e encara que do algun orde aquell mateix home que si hom havia stretura de vitualles si puga proveir. E tingaus Deu en sa custodia e guardia. De Hostalrich lo derrer de maig any Mil CCCCLXII. - E sus ara he reebudes les instruccions per lo discret mossen Olivella prevere.
Volent vuy de mati que es lo primer de juny cloure la present se son mostrats davant aquesta vila entorn XVIII o XX genets de la Senyora Reyna ab alguns homens de peu. Sobre aço se fa la provisio deguda en manera lur tornada si la faran no crech los rest prospera. Placiaus senyors trametre en continent hun bochi car es cosa molt necessaria. - A la ordinacio de vosaltres senyors prest lo compte de Pallas capita del exercit del Principat de Cathalunya Roger.
(Roger de Pallars; se encuentra comte y compte, pero conde viene de comite, sin p, luego lo correcto es comte; de computo, con p, viene compte, cuenta)

Als molt magnifichs e molt honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e molt honorables mossenyors. Ara derrerament vos he scrit una letra de XXVIIII del present ab la qual vos he feta mencio da tot ço quem occorria tant de noves com de altres coses necessaries en esta terra. E axi mateix en la fi de aquella fahia mencio com lo jorn de la Asencio lo castella de Livia havia feta mostra e encara la debia fer mes ahir que era diumenge perque fonch delliberat per los consols a ma induccio ques fessen venir lo dit castella per saber que era la raho quel movia en fer la dita mostra com sta vila ne stava maravellada. Per lo qual fonch respost que ell non sabia res fins dissapte que era vengut de Castello on havien feta la honor de son frare. Ans que axo havien fet lo procurador de la castellania per les noves que havien hoydes dir o per que en aquesta terra havia hauda carestia de blat dos o tres anys havien paor que los pagesos per obs del dit blat no haguessen empenyorats los dits arnesos e que per axo se era fet. Per los consols li fonch dit que guardas que attes lo divis de la terra ab lo
Senyor Rey que no si metes gent. Lo qual respos volia viure o morir ab la terra e que lo Senyor Rey li hauria a perdonar que per ço ques dehia que ell no comportaria hi entras gent stranya ne altra que no fos a plaer de la terra e que si coses noves li occorrien fahia compte que los dits consols lo aconsellarien. Per quant se hi pendreu plaer en lo dit rahonament vos ne volgut scriure no sera sino bo que per descarrech dels castellans per la terra hi fos altrament provehit. Yo men report a vostra saviesa sol o dit monent. Altres coses al present no he mes scriure. Yo he fet revocar la crida de la Senyora Reyna a Ribas e a Bosulu sin voleu testimonial de present per mi vos sera trames tot es dins la vegueria. Si altres coses mossenyors vos saran plasents de mi son prest fer vostres
manaments. Suplicant la Sancta Trinitat sia proteccio e guarda vostra. En Puigcerda a XXXI de maig. - Lo qui a gracia vostra se recomana Matheu Dalp diputat local.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Air que era lo derrer del mes rebi una letra de vosaltres a mig cami de Hostalrich a Santçaloni notificantme com me havieu elegit per conseller del molt egregi capita. De que mossenyors yo no hagui manera de respondreus per quant la mia letra
es mala de legir e scrivi a Splugues que parlas per mi ab vosaltres. Ara mossenyors vos responch que regraciu a vosaltres la honor quem voleu fer de esser conseller del egregi capita del Principat de Cathalunya com major home que yo ne seria content e seria necessari attes quey va tant pero mossenyors per tant com yo nom trob en punt de anar per home darmes no per conseller ans stich en habit de hun companyo de ballesta yo no vull sou car nol poria pendre sino a carrech meu ne axi poch esser conseller attes que
veig no li haveu donat negun consell de que stich maravellat. Pero per lo servici del Principat la mia persona no fallira axi dolentament e sens armes com me vaig yo seguire lo capita e fare lo quem sera possible. E si deu vides havia totes les metria en defensio de les libertats. Bem par mossenyors que attes que tot hi va que be hi havia disposts homens aqui en Barchinona per esser consellers. Car ara es temps que tot hom deuria dir hoc o no. E no mes. De Hostalrich lo primer de juny. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch. (hoc : sí en OCcitano, lengadOC, languedOC, no hay duda de que en 1462 todavía hablaban un dialecto occitano).

Als molt reverends e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e molt magnifichs mossenyors. Vuy dimarts a VIII hores apres mig jorn los pahers de aquesta ciutat me han request que ab correu volant vos trametes alguns avisos los quals me donaven per scrits e segellats aquells redundant en gran util e benavenir del Principat e la triga de vostres reverencies no haver lo dit avis prompte seria gran dan de aquell. E per no caure en mora yo so stat forçat de haver lo portador de la present al qual dien Guerau Martiniz correu al qual vos placia fer donar per sos treballs vuyt florins dor. Ha de esser dema que es dimecres a Vl hores apres mig jorn aqui. De Leyda a I de juny del any Mil CCCCLXII. - Lo quis recomana en vostra gracia Pere Armengol Segrera loctinent de diputat.

Als molt reverends magnifichs honorables e de gran providencia mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends magnifichs honorables e de gran providencia mossenyors. En virtut de una vostra letra que he reebuda a cinch del present he requests en scrits mossen lo procurador e veguer de aquest comdat e lo batle de aquesta vila e axi mateix los oficials
de les baronies de Ullstret de Monells de Verges e de Ciurana. E mes avant lo loctinent de procurador e lo assessor que lo General te en les terres que posseeix en aquest comdat e altres oficials continent dites requestes no publicassen certes crides emanadas de la Majestat de la Senyora Reyna tudriu etc. Ab les quals en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent a cavall com de peu nos acorden en lo exercit de aquest Principat ne prenguen sou etc. E que si ja en res hauran proceit allo tornen de continent al primer stament etc. E fetes dites requestes los dits oficials uns apres los altres han respost la substancia de les quals respostes es que tal manament no han haut ne tals crides han publicades ne fetes publicar de les quals coses totes e sengles he fetes fer cartes publiques per lo notari e scriva del meu ofici les quals a vostres grans magnificencies trametre segons ab dita vostra letra me es manat. Per cas semblant en virtut de altra letra vostra que reebi a VIII del dit e present la dita jornada per corredor publich sens entreveniment de algun oficial he feta publicar per los lochs acustumats de aquesta vila una crida qui era dins vostra letra interclusa ab la qual son stats publicats per enemichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los honorables micer Francesch Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere Falco micer Jacme Taranan micer Pere de Muntmany ciutadans de aqueixa ciutat. E man me molt reverends magnifichs honorables e de gran providencia mossenyors vostra senyoria tot ço qui plasent li sia afrançosament. De Castello Dampuries a XII del mes de maig del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - Als manaments e ordinacions de vostres grans magnificencies tots temps prompte qui humilment me recoman Joan Exerrat diputat local en la vila de Castello e comdat Dampuries.

Als molt magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e molt honorables mossenyors. Per lo correu qui fonch trames aci per los ambaixadors per causa del qual los dits embaixadors vostres sen anaren vos scrivi una letra en que vos suplicava me volguesseu aconsellar si provisions eren presentades als oficials de aci signades de ma de aquells qui son dats per enemichs e acuydats del Principat com me havia a regir ne si volieu hi fes instancia. E fins aci non so stat avisat. Ara perque so certament que homens de aci han tretes provisions signades o signada
de ma de dos o tres dels donats per enemichs he delliberat tornar vos scriure suplicant vos de la dita causa me vullau avisar que volreu que faça que lo que per vasaltres mossenyors ne sera manat de bona voluntat sens dubte negu per mi sera mes en execucio.
E si de mi vos seran altres coses plasents son prest obeir vostres manaments suplicant la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. - En Puigcerda a XXIIII de maig.
Apres mossenyors hagui scrit hac nova aci per hun qui vench de Çaragoça com lo Senyor Rey venia la via de Balaguer. Axi mateix com per via de Perpinya si diu que gent de França deu intrar per Rossello. - Del vostre servidor qui en vostra gracia se recomana
Matheu Dalp deputat local.

Als molt reverends e molt magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e molt magnifichs mossenyors. Aquest trienni passat per mossenyors predecessors vostres concorrent los fets del benaventurat Charles per los quals devallen los afers que vuy concorren me fou donat cert carrech ço es de tenir spies hoch de soldejar gent pera exir als passos e altres coses si gent entras de Gascunya. En los afers doni lo recapte que pogui mijançant Deu e nostra Dona. Ara per vosaltres mossenyors no ne hagut neguna letra ne avis pero encara com a servidor que so vostre nom puch star de avisar ara del quem occorre. Avisant vostres reverencies com per los homens que han acompanyat en Luis Dolibes los quals foren aci lo jorn de ir que era dissapte comptem com certament ha aplegada molta gent en lo comdat per passar deça molt prest. De que vos dich mossenyors que aquesta ciutat sta en fort mal punt ço es de muralla de arnesos e de gent. E com saben vostres reverencies es una clau de Cathalunya. Axi mateix sich diu certament com lo Senyor Rey entrara ab fort poqua gent e per certs passos tots a un jorn entraran la gent darmes pens vostres reverencies sien be avisades de tot largament. Tot aço digui yo lo jorn de ir als consols de aci per quen avisassen vostres reverencies e perque nou han fet so forçat de avisarne pero si hagues lo carrech que havia en lo passat com dit he força ja naguera per los passos alguns car lo poble de aci ha fort bona voluntat no contrastant que força ni ha alguns que son un poch embaraçats. Dich vos mossenyors que si hom hagues mes en Andorra CCL homens per los passos que hom los guardara que no entraren ax com se pensen perque vostres reverencies pensen en tot lo millor e prest car jur vos que dubten he que no sia lo fet pus prest que hom nos pensa. No cur de pus avisar car vostres reverencies son per compendre molt mes que nos pot dir. Pens que los consols de aci scriuen a vostres reverencies perque algun tant men report a la lur letra. E per la present mossenyors molt reverends no he pus a dir sino que ordoneu de mi com de servidor vostre. E sia la Sancta Trinitat e lo benaventurat Charles en guarda e proteccio de vostres reverencies e de aqueixa ciutat car be sera mester. - De la Seu Durgell a XXX de maig del any Mil CCCCLXII.
Sus ara me son venguts los consols dient com han aplegar lo capitol e que prest scriuran a vostres reverencies. Report men al que sera. Al portador sius plaura faran donar alguns pochs de diners com lo faç cuytar perque hajau lo avis car deu tornar ab resposta vostra per ço li he prestat diners. - Molt reverend e molt magnifichs mossenyors lo qui humilment se recomana en gracia e merce de vostres reverencies Ramon Grau cullidor e servidor vostre. (cullidor dels drets de les generalitats)

Als molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats e concell del General de Cathalunya.
Molt reverends magnifichs e honorables senyors. De vostres grans reverencies havem reebuda una letra notificatoria intimatoria e narratoria dels actes fets e tractats en aqueixa ciutat e lo castich e execucio de alguns fet segons stesament en la dita letra se conte
de la qual cosa restam molt aconsolats de la gran gracia que nostre Senyor Deu ha feta e fa en aquest Principat al qual principalment havem retribuir gracies infinides e del qual havem principalment haver ajuda e per intercessio de molts sants special del glorios Charles comendat per vosaltres e encara vos havem a molta gracia com dels dits actes nos haveu avisats axi stesament suplicant nostre Senyor Deus don a vosaltres qui haveu lo carrech principal e en la qual tot lo Principat se reposa e penja tal consell orde forma e ajuda que les coses vinguen e succeesquen a gloria e honor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey conservacio e utilitat del dit Principat membres de aquell e preservacio de sinistres e defensio e conservacio de libertats car de aço continuament es recorregut es recorrera per aquesta ciutat a nostre Senyor Deu e al qual ha esser tot remes. Ultra aço volem avisar vostres grans reverencies que aquesta ciutat es en gran sterilitat posada per diminucio de poble e es en gran diminucio attesa la gran tenguda que te e per los actes e preparatoris ques fan contra aquest Principat de que cove metreus en orde com les altres universitats e per avis e provisio de vosaltres som stats axi mateix exhortats per tant lo consell general de aquesta ciutat ab nosaltres
ensemps sabent e havent per clar que los lochs circumvehins e de aquesta vegueria e castells son en la major part dirruits e despoblats e axi venint a cens gent darmes ni adversants aquells no son per fer defensio ans facilment serien presos ells e llurs bens e se spera a seguir mes guerra e dan de aquests que dels adversants majorment attesa la gran sterilitat de aquesta terra pero ab aquella poqua sustancia que aquells tals haurien seria donada gran guerra en aquesta ciutat. Per tant es stat deliberat vostres grans reverencies e molt magnifiques e honorables savieses sien suplicades e exhortades ab vostra provisio saludable e deguda fos manat e comes al veguer de aquesta vegueria e a consellers de aquesta ciutat que per ells sien e puixen esser forçats e destrets los habitants en los dits castells viles lochs e parroquies ronechs ab totes lurs vitualles deure venir e esser tenguts de venir en la present ciutat per recullita e defensio fer e destrenyer e forçar aquells per lo dit veguer consellers esser fetes compulsions o forçes degudes e pertanyents e entre los altres lochs castells e parroquies quins occorren son aquests Castell de Rajadell CastelIfollit del Box Mayans Castell de Gordiola Valdemerganel Vellhonesta Rochafort Mura Calders ab les parroquies Viladecavalls Serayina Navarcles Sent Matheu Vaccarices e Relinas e parroquies Massana Jusana e Sobirana Aguillar e Gravalosa Salent (Sallent) e altres lochs e viles qui sera vist no poderse tenir ni sostenir faent en aço e manant provisions necessaries e opportunes.
E la qual cosa ab tot sera fet lo degut per vosaltres empero aquesta ciutat e nosaltres vos ho haurem a gracia special. De aço scrivim al honorable mossen Bernard Çapila subsindich nostre qui ha carrech comunicar e de trametre les dites provisions lo qual vos placia haver per recomanat. E sia la Sancta Trinitat en guarda e proteccio de tots. Scrita en Manresa a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXII. Mossenyors al que ordenareu promptes los consellers de la ciutat de Manresa.

GLOSARIO, M.

M.

MA.
pron. Mi. (la meua, la meva; ma mayre, ma mare, man germana)

MAB.
sust. c. Desconocemos la significación de esta palabra que no hemos
visto usada hasta aquí por otro autor alguno lemosín. Quizás Lulio
obligado de la rima varió la letra última consonante de la palabra,
y dijo MAB, por MAS, que como sustantivo significa casa, habitación.
Esto empero no pasa de una conjetura muy aventurada.

MAESTRE.
sust. c. Maestro. (Se usa mucho en las órdenes militares, Temple,
Hospital, Calatrava, Montesa - Montessa, el gran maestre)

MAFUMET,
sust. p. Mahoma. (Mohammad, etc)

MAGNIFICAR.
- v. modo inf. Magnificar, ensalzar.

MAGNIFICARVOS.
V. Magnificaros, ensalzaros.

MAITÍ.
sust. c. Mañana. (matí; maitines)

MAJORITAT.
sust. c. Mayoría. (majoria)

M'
AJUT. Me ayude.

MAL,
sust. c. Mal, malo, perverso. - El mal: el malo. - Li mal: los malos.

MAL.
adj. Malo.

MALAMENT.
adv. Malamente, con maldad.

MALANANÇA.
sust. c. Malandanza.

MAL
APRES. adj. Incivil, salvaje, descortés, de mal proceder, de mal
trato.

MALAUT,
MALAUTA. sust. c. Enfermo, enferma. (malalt, malalta; dolén,
dolenta : dolens)

MALAUTIA.
sust. c. Enfermedad. (malaltia)

MALAVIRATS.
adj. pl. Malaventurados, desventurados.

M‘
ALBIR. Me parece.

MALDIR.
v. modo. inf. Maldecir. (maleir; mal dir)

MALDIT.
part. pas. de "maldir". Maldecido, maldito. (maleit)

MALEA.
sust. c. Maldad, mal.

MALEFICAR.
v. modo inf. Dañar, perjudicar, causar daño.

MALEFICIS.
sust. c. pl. daños, perjuicios,

MALENANTS.
sust. c. pl. Malandantes.

MALENCOLIA,
sust. c. Melancolía.

MALENSENYAT.
part. pas. de "malensenyar". Mal enseñado, mal aconsejado,
ignorante.

MALHAYA!
int. Malhaya!

MALIGNE.
adj. Maligno.

MALORCHA.
sust. p. Mallorca.

MALORQUES.
V. MALORCHA.

MALS.
sust. c. pl. Males. - Como adj. malos.

MALVAT.
adj. Malvado. (malvats : malvados)

MALVESTAT.
sust. c. Maldad, ruindad, malignidad, malicia.

MALVOLENT.
adj. Malévolo.

MALVOLGUT.
part. pas. de "malvoler". Malquistado, malquisto, desamado,
aborrecido.

MAN.
adv. Muy, mucho.

MAN.
v. Mande.

MANAMENTS.
sust. c. pl. Mandamientos.

MANDAMENT.
sust. c. Mandamiento, precepto, mandato, orden.

MANDATS.
v. Mandáis, mandad; ordenáis, ordenad.

MANEJIAR.
v. modo inf. Manejar.

MANES.
sust. c. Manos. (mans)

MANES.
adv. Prontamente, enseguida, sin detenerse.

MANIFESTAMEN.
V. MANIFESTAMENT.

MANIFESTAMENT.
adv. Manifiestamente.

MANT.
adv. Mucho, tanto, harto.

MANTE.
adv. Mucha, tanta.

MANTÉ.
v. Mantiene. - Úsase como recíproco. (se manté, es manté)

MANTEL.
sust. c. Manto. (mantell; mantellina)

MANTELL.
V. MANTEL.

MANTENER.
V. modo inf. Mantener, conservar, defender.

MANTES.
adv. Muchas, tantas.

MANTENIMENT.
sust. c. Mantenimiento, conservación.

MANTINENT.
adv. Ahora, al presente, hoy, hoy en día, desde luego. (maintenant
fr.)

MANTS.
V. MANTZ.

MANTZ.
adv. Muchos, tantos.

M'
APORT. Me traiga.

MARAVELA.
sust. Maravilla.

MARAVELOSA,
adj. term. fem. Maravillosa.

MARAVELL.
v. Maravillo. Úsase como recíproco. - Me maravell: me maravillo.

MARAVELLAR.
v. modo inf. Maravillar, - Úsase como recíproco.

MARAVELLÁS.
v. Maravillose. (se maravilló : extrañó : sorprendió)

MARAVELLAT.
part. pas. de "maravellar”. Maravillado.

MARAVEYL.
v. Maravillo.

MARAVEYLA.
sust. c. Maravilla.

MARAVEYLAM.
V. Maravillamos.

MARAVEYLOSA.
V. MARAVELOSA.

MARQUES.
sust. c. Marqués. - Usado como plural: marqueses. (plural marquesos)

MARRIMENT.
sust. c. Tristeza, aflicción, pena.

MARRIT.
part. pas. de "marrir". Entristecido, afligido.

MARTÍR.
sust. c. Martirio. (martiri)

MARTURIAR.
V. modo inf. Martirizar.

MARTURIAT.
part. pas. de “marturiar”. Martirizado.

MAS.
adv. Mas (pero, empero).

MASSACRÁ.
v. modo inf. Matar. (masacrar)

MASSACRANT.
v. gerundio de "massacrar". Matando. (masacrando)

MASSACRARETZ,
v. Mataréis. (masacraréis)

MASTER.
sust. c. Menester. (mester)

MATEXES.
pron. Mismas. (mateixes; mateixa, mateix, mateixos)

MATEIXA.
pron. Misma.

MATEIXES.
pron. Mismas.

MATERNITAT,
sust. c. Maternidad.

M‘
AUGEN. Me oyen.

MAUR.
V. MAURE.

MAURE.
sust. c. Moro. Li maure: los moros.

MAY.
adv. Nunca y alguna vez más (mays).

M‘
AY. Me he, me tengo. (m‘ hay minjat mich conill pera amorsá)

MAYLORCA.
V. MALORCHA.

MAYLORCHA.
v. MALORCHA.

MAYLORCHES.
v. MALORCHA.

MAYLL,
sust. c. Palabra cuya significación ignoramos. Quizás esté
adulterada en el códice. (Donar de mayll lo phloch que fóu
digut; mall : mazo : mallo : martell : martillo)

MAYNADA.
sust. c. Manada, cohorte, mesnada, tropa, compañía, sociedad,
familia.

MAYNS.
sust. c. pl. Manos. (mans)

MAYOR.
adj. Mayor. (major)

MAYRE.
sust. c. Madre. (mare; mara)

MAYS.
adv. Nunca, más.

MAYSÓ,
sust. c. Casa, mansión, morada. (maison)

MAYTINAS.
sust. c. pl. Maytines. (maitines; questa mattina mi sono alzato
...)

ME.
pron. Mí.

MEDECINA.
sust. c. Medicina.

MEI
(mey). pron. Mis. - Mey uyl: mis ojos. (los meus ulls; els
meus ulls)

MELLORIA.
sust. c. Mejoría.

MEMBR.
v. Recuerdo.

MEMBRAMEN,
sust. c. Recuerdo.

MÉMBRAN.
V. MEMBRANT.

MEMBRANÇA.
sust. c. Recuerdo, memoria.

MEMBRANOS.
v. Recuérdanos.
MEMBRANT., v. gerundio de “membrar”.
Recordando.
MEMBRAR. v. modo inf. Recordar, memorar. (rememorar)

MEMBRAT,
MEMBRADA. part. pas. de "membrar”. Recordado, recordada;
memorado, memorada.

MEMBRATS.
v. Recordáis, recordad.

MEMBRE.
v. Recuerdo, memoro (rememoro); recuerda, memora (rememora).

MEMBR'
EL. Recuerda el.

MEMBRES.
V. Acuerdas, acuerdes; recuerdas, recuerdes; memoras, memores.

MEMBRET.
v. Recordó y otras veces acuérdate.

MEMBREUS.
v. Acordaos.

ME
‘N. Me (de ello). - Me 'n peneda: me arrepienta de ello.

MENAÇ.
v. Amenazo.

MENAÇAS.
sust. c. pl. Amenazas.

MENAÇES.
V. MENAÇAS.

MENAR.
v. modo inf. Llevar, llevar a cabo, conducir, gestionar, dirigir.

MENARET.
sust. c. Minarete.
MENÁS. v. Llevase, condujese.

MENASSÁ.
v. Amenazó.

MENAT.
part. pas. de “menar”. Conducido, llevado.

MENATS.
v. Lleváis, conducís.

MENDICH.
sust. c. Mendigo.

MENE.
v. Conduce, lleva. - Mene ‘l: le conduce, le lleva.

MENEM.
v. Llévame, condúceme.

MENORITAT.
sust. c. Minoridad, minoría.

MENÓS.
v. MENORS.

MENORS.
adj. Menores, orden de menores.

MENTÓ.
sust. c. Barba. (mentón, barbilla)

MENTRE.
adv. Mientras, entretanto.

MENYS,
adv. Menos.

MENYSPREAR.
v. modo inf. Menospreciar.

MENYSPRESSAR.
V. MENYSPREAR.

MERCE,
sust. c. Gracia, merced.

MERMAT.
part. pas. de "mermar". Disminuido, mermado,

MERITAR.
v. modo inf. Merecer.

MES.
adv. Mas. (pero, empero)
MES. pron. Mis. (mes cosas, mes
coses, mes germanes; les meues, les meves)

MES.
part. pas. de "metrer". Puesto, metido, colocado. - Alguna
vez significa metió, puso.

MES.
Alguna vez equivale a me es. (como la siguiente)
M‘ ES.
Me es.

MESCLAMENT.
sust. c. Mezcla, el acto de mezclar o mezclarse las cosas.

MESCLAR.
v. modo inf. Mezclar.

MESCLAT.
part. pas. de "mesclar". Mezclado, confundido.

MESQUÍ,
MESQUINA. adj. Mezquino, mezquina.

MESQUITA.
sust. c. Mezquita.

MESSIÓS.
sust. c. pl. Expensas, gastos, costas. - Ab mies messiós: a mis
costas, a mis expensas.

MESTER.
adv. Menester, necesario.

MESURA.
sust. c. Medida.

MESURA.
v. Mide.

MESURADANENT.
adv. Mesuradamente.

MESURAR.
v. modo inf. Medir.

MET.
v. Mete, coloca, pone.

META.
V. Meta, coloque, ponga.

METAL.
v. Métalo, póngalo. (pronunciado métal, meta ‘l)

METAM.
v. Pusimos, metimos.

METAS.
v. Póngase.

METEN.
v. Meten, ponen, colocan.

METETS.
v. Ponéis, metéis, colocáis

METEX.
pron. Mismo. - Per sí metex: por sí mismo. (mateix)

METIA.
V. ponía, metía, colocaba, introducía.

METRA.
v. modo inf. Poner, meter, colocar. (Marieta, déixamela metra per darrera.)

METRA.
V. Metiera, pusiera, colocara.

METRÁ.
v. Meterá, colocará, pondrá. - Metrá ‘l: le pondrá. - Metrá
‘t: te pondrá. (Marieta, aquesta nit el teu marit te metrá o
ficará mirant cap a Conca)

METRE.
V. METRA.

METRE
‘L. Meter el, colocar el, poner el.

METREM.
v. Meteremos, pondremos, colocaremos.

METRETS.
v. Pondréis, meteréis, colocaréis.

METS.
v. Metes, pones, colocas.

MET
TE. Te mete, te pone, te coloca.

METVOS.
Os pone, os mete, os coloca.

METZ.
V. METS.
MEYLÓ. V. MEYLOR.

MEYLOR.
adj. Mejor.

MEYLLOR.
V. MEYLOR.

MEYNS.
adv. Menos. (menys)

MEYNSPREAR.
V. MENYSPREAR.

MEYNSPREAT.
part. pas. de "meynsprear”. Menospreciado. (menyspreat,
preuat, preu)

MEYTAT.
sust. c. Mitad. (mitat)

MEYTADAT.
part. pas. de “meytadar”. Partir por mitad, repartir por mitad.

M‘ HA. Me ha.
M‘ HAN. Me han.
M‘ HAS. Me has.
M‘
HO. Me lo.

MI.
pron. Mi, me y a veces yo. - Ab mi: conmigo. - No res mí faça: nada
haga yo.

MICHAEL,
sust. p. Miguel. (Miquel, Michele, Michelle, Michaelis, Miquelet,
etc)

MIES.
pron. Mis, mías. (míes)

MIG.
adv. Medio. - En mig: en medio.

MIJÁ.
adj. Mediano. (mitjà)

MIJA.
adv. Media.

MI
‘L. Mi el.

MILA.
sust. c. Milla.

MILIA.
Miles o millares. - Mil milia mons crear: crear mil millares de
mundos.
MILS. adj. y adv. Mejor.

MI
‘LS. Mi les. - Qui per mí 'ls es vengut: que por mí les ha
venido.

MILLORIA.
V. MELLORÍA.

MILLS.
V. MILS.

MINISTRADOR.
sust. c. El que ministra o administra. (ministro; ministre;
administrador)

MINISTRAR.
v. modo inf. Ministrar. (administrar)

MINORITAT.
V. MENORITAT.

MINTEN.
V. MINTENT.

MINTENT.
v. gerundio de "mentir”. Mintiendo.

MINTENT.
adj. Mentiroso, el que miente. (mentider; mentirós; mentides o
mentires)

MINVA.
v. Disminuye, merma, mengua. (minvar; menguar; de minus, minuar)

MINVA.
sust. c. Disminución. (mengua)

MINVAMENT,
sust. c. Disminución, merma.

MINVAT.
part. pas. de "minvar”. Disminuido, mermado, menguado.

MIRMAMENT.
sust. c. Disminución.

MIRVAR.
v. modo inf. Diminuir, mermar, menguar.

MIRVAT.
part. pas. de "mirvar". Disminuido, mermado.

MISAGES.
sust. c. pl. Mensajeros. (missatgers; sonará misagés)

MISATJE.
sust. c. Mensajero. (missatger; sonará misatjé en estos textos)

MISERICORDIANT.
adj. Misericordioso.

MISSATGER.
sust. c. Mensajero, enviado.

MISSIONS.
sust. c. pl. misiones, embajadas.

MIST.
adj. Mixto (misto), mezclado.

MIT.
v. Mete, pone, coloca y alguna vez pon.

MITJA.
V. MIJÁ.

MITJANS.
adj. pl. Medianos.

MÍUS.
A mí mismo os. - Mius present: os presento a mí mismo.

MOCH.
v. Movió y alguna vez vino.

MOGUT.
part. pas. de "mover". Movido.

MOLTIPLICAR.
v. modo inf. Multiplicar, aumentar considerablemente.

MON.
pron. Mi. - Mon parer: mi parecer. (lo meu, el meu)

MONASTIR.
sust. c. Monasterio.

MONEDAT.
adj. Hecho moneda. - Aur monedat: oro amonedado.

MONGE.
sust. c. Monje. - Li monge: los monjes.

MONIMENT.
sust. c. Monumento, sepulcro. - Sanct moniment: santo sepulcro.

MONT.
sust. c. Monte y alguna vez mundo. (tout le monde rit de
Puigdemont)

MONTANYAS.
sust. c. pl. Montañas.

MONTIPLICADURA.
sust. c. Aumento considerable, multiplicación.

MONTIPLICAL.
Multiplica el.

MONTIPLICA
‘L. Auméntale, multiplícale.

MONTIPLICAMENT.
sust. c. El acto (de) multiplicar o de aumentar.

MONTIPLICAR.
v. modo inf. Aumentar considerablemente, multiplicar.

MONTIPLICAT,
MONTIPLICADA. part. pas. de "montiplicar”. Aumentado,
aumentada, considerablemente, multiplicado, multiplicada.

MONTIPLICATS.
v. Multiplicad, multiplicáis.
MONTIPLICH. v. Aumente mucho,
multiplique.

MOR.
v. Muere.

MORALITAT,
sust. c. Moralidad. Moralitats: ciencia moral.

MORAY.
v. Moriré. (sonará moré, morré en otras partes)

MORDEN.
v. Muerden. (mosseguen)

MORIENTS.
sust. c. Muertos, los que mueren.

MORÍ
‘L. Murió el.

MORIMENT,
sust. c. Muerte, el acto de morir.

MORIRENNI.
Murieron allí. (e morirenni d' altres bé trò a LXXX...)

MORRÁ.
V. Morirá.

MORRÁN.
v. Morirán.

MORRÉ.
V. Moriré.

MORRIA.
V. Moría, moriría.

MORRIU,
sust. c. Palabra para nosotros desconocida. - Véase la nota 57 de la
pág. 699.

MORS.
sust. c. pl. Muertos.

MORT.
sust. c. Muerto. - Li mort: los muertos.

MORTALITAT.
sust. c. Mortalidad.

MORTS.
sust. c. Muertos, y a veces muerte. (muerte : mors)

MOS.
pron. Mis. (mos : mons pares; mons tíos)

MOSTRADA.
part. pas. de "mostrar”. Demostrada, mostrada, enseñada.

MOSTRALI.
Enséñale.

MOSTRÁN.
v. gerundio de “mostrar".
Mostrando, demostrando, enseñando.

MOSTRARAY.
v. Mostraré, enseñaré, demostraré.

MOSTRARETS.
v. Mostraréis, demostraréis, enseñaréis.

MOSTRAT.
part. pas. de “mostrar". Demostrado, enseñado. (amostrar)

MOSTRA
‘T. Te muestra.

MOSTRATS.
v. Mostráis, mostrad; demostráis, demostrad.

MOSTRE.
v. Muestre, enseñe, demuestre.

MOSTR‘
EL. Muestro el, demuestro el.
MOSTRON. v. Muestran, demuestran,

MOU.
sust. c. Modo.

MOU.
v. Mueve, excita, induce.
MOUA. v. Mueva, induzca, excite. (moga)

MOULI.
v. Muévele.

MOURAT.
Te moverá, te inducirá, te excitará. (mourá ‘t)

MOURE.
V. MOVER.

MOUS.
v. Mueves.

MOVA.
V. MOUA.

MOVEDOR.
sust. c. El que mueve.

MOVENT.
part. a. De "mover”. El que se mueve. - Usado como sustantivo:
agitación, movimiento.

MOVER.
v. modo inf. Mover, agitar, retirar, quitar (remover),
excitar, venir.

MOVETS.
v. movéis.

MUDAMENT.
sust. c. Mutación, cambio, variación.

MUDATS.
v. Mudad, mudáis.

MUL.
v. Baño, mojo. (mull; mullar)

MULER.
V. MULLER.

MULTIPLICAMENT.
sust. c. El acto de multiplicar, multiplicación.

MULLER.
sust. c. Mujer, consorte.

MUNDAR.
v. modo inf. Lavar, limpiar. (el contrario de mundicia :
inmundicia)
MUNDAT. part. pas. de “mundar”. Lavado,
limpiado. (limpio)
MUNDATS. v. Laváis, limpiáis.

MUNDEN.
v. Laven, limpien.

MUNTANYA.
sust. c. Montaña.

MUR,
sust. c. Muro, muralla.

MURRIA.
V. Moriría.

MUTAYRE.
adj. Variable.

MUYR.
v. Muero.
MUYRA. v.
Muera.

MUYT,
MUYTA. adj. y adv. Mucho, mucha. (aragonés muyto, muito;
portugués)
MUYTZ. Muchos.