22 DE MAYO.

22 DE MAYO.

Se hicieron varias proposiciones, entre ellas una presentada por el enviado de la ciudad de Tortosa y otra por los síndicos de Perpiñan, que fueron remitidas a los nueve de las banderas, según voto del obispo de Vich, que se tomó como deliberación, acordándose al propio tiempo otros varios asuntos de interés secundario.
El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas, advirtiéndose que de la primera se enviaron copias a las municipalidades de Lérida, Perpiñan, Vich, Villafranca y Tortosa.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vistes les crides manades publicar per la Excellencia de la Senyora Reyna una sobre la cominacio dels feudataris e altra sobre lo guiatge dreçat a tots e sengles encara que sien gitats de pau e treua considerat que ab tot los motius de aquelles hajen altra expressio empero es vist directament esser per empatxar les deliberacions e exercit de aquest Principat fetes per servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio de les libertats repos e benavenir de aquest Principat. Per ço
volem que lo deputat local de aqui en nom e per part nostra com a representants lo dit Principat a instancia vostra require los veguer sotzveguer e altres oficials que com lo efecte de les dites crides sia contra la capitulacio atorgada fermada e jurada per la Majestat del Senyor Rey e en gran dan e interes del repos e tranquillitat del dit Principat se abstinguen de publicar aquelles e si publicades les hauran aquelles tornen al primer stament en la manera que seran stades fetes ab cominacio que si ho recusareu fer nosaltres en virtud de la dita capitulacio et alias procehirem contra ells per totes vies degudes e permeses. E mostrau la present al dit diputat local per que li sia notoria nostra voluntat al qual manam que axi ho face. E sia Jhesus en sa proteccio. Dada en Barchinona a XXII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la vila de Manresa.
Molt honorables e savis senyors. En aquests dies no ha molt passats lo honorable En Berenguer Luch Ripol sindich de aqueixa universitat nos mostra vostra letra en virtut de la qual nos ha molt instats sublevassem vosaltres del perpleix en que significam star per quant haveu ayres la Senyora Reyna e lo Illustrissimo Primogenit deuen anar en aqueixa ciutat. E jatsia molta voluntat tinguessem en desempatxar aquell empero attes la materia es de gran importancia e les fahenes que tenim entre mans son moltes no havem hagut oportunitat de deliberar fins avuy en lo qual dia havem feta certa conclusio la qual vos comunicara lo dit sindich. Nous sia maravella com de aquella clarament ab la present nous avisam car coses hi ha que per bons respectes stan millor acomenades a la lengua majorment de persona discreta. E sia lo bon Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del Gene-neral (en dos lineas, en estos textos he encontrado varias veces este error: se repite un trozo de la linea superior. No sé si es fallo del editor, Manuel Bofarull, o en el texto original ya está así) e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Lo honorable En Jaume Tallada sindich de aqueixa universitat nos ha molt instats sublevassem vosaltres del perpleix etc. ut supra usque certa conclusio de la qual vos avisara lo dit sindich. Nous sia maravella etc. ut supra totum. - Los diputats e consell etc. a vostra honor apparellats.

Los diputats del General de Cathalunya e concell en virtut de la comissio en la prop passada cort de Leyda (estamos a 22 de mayo de 1462. Esta prop passada cort en Cataluña, con el rey Juan II de Aragón, fue en 1461) assumit representants ab intervencio de la ciutat de Barchinona tot lo dit Principat. Als honorables veguers sotzveguers batles e altres oficials del Senyor Rey e qualsevol altres persones en lo dit Principat justicia ministrants. Saluts e honor.
Zelants la honor de nostre Senyor Deu lo servey del Senyor Rey e repos de aquest seu Principat nos son interposats mijançers e concordadors de la questio e questions gran temps ha gitades entre los pagesos vulgarment dits de remença de una part e lurs senyors de la part altra la qual dona gran torb no solament al comerci (comercio; comers, comerç) en gran dan de les generalitats del dit General mes encara a tot lo repos e tranquillitat del dit Principat en gran deservey de la corona reyal. Es stat plasent a nostre Senyor Deu han fets les dites parts ab intervencio de nosaltres e de la dita ciutat certs apuntaments e capitols de concordia dels quals porte gran necessitat esser a vostres jurisdiccions publicats e manifestats. Per tant a servey del dit Senyor Rey e repos de la sua cosa publica vosaltres e quascun de vosaltres ab tenor de les presents exortam e encara per deute de justicia vos requerim que vistes les presents quiscu en sa juridictio los dits apuntaments e capitols de concordia dels quals vos trametem copia ab lo segell del General sotz segellada ab veu de publica crida publicats intimats e manifestats a fi que los havents interes axi senyors com vassalls qui aci no son stats presents en lo apuntament dels capitols de la dita concordia e pusquen adherir e consentir per tot lo mes de juny primer vinent de Ilur adhesio nosaltres certificar. Dada en Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio en lo prop passada cort de Leyda assumit representants ab intervencio de la ciutat de Barchinona tot lo dit Principat a qualsevol diputats locals als quals les presents pervendran. Saluts e honor.
Scrit havem als honorables veguers e sotzveguers batles e altres oficials del Senyor Rey e qualsevol altres persones justicia exercints en lo dit Principat que vistes nostres Ietres ab veu de publica crida manifesten e publiquen certa concordia apuntaments e avinença peí intervencio nostra e de la vostra ciutat tractats e concordats entre los homens e pagesos vulgarment appellats de remença de una part e los senyors de aquells de la part altra dels quals trametem copia del segell del dit General sotz segellada. On com desijem provehir a totes coses les quals tal publicacio pusquessem empatxar o dilatar a vosaltres e a cascu de vosaltres ab los presents manam que si alguns dells dits veguers batles e altres dels dits oficials denegeran per qualsevol forma o diferian fer la dita publicacio aquells de nostra part en virtut del sagrament e homenatge per ells prestats en scrits o de paraula requeriats de fer e complir les dites coses ab
degudes protestacions. E de llurs respostes ab efecte nos certificats e contra los renitents sera feta la provisio deguda. Dada en Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Los señores Diputados recibieron, en este día, las cartas que siguen a continuación.

Als molt reverends egregis e magnifichs senyors de diputats e concell en Barchinona sie dada.
Mossenyors. Ahir En Pere de Belloch vos scrivi avisant vos del maneig que tenia per haver Hostalrich. Apres continuant sa delliberacio ell parti ab cinch cents homens e per quant los homens Dostalrich nos podien concordar axi prest com fora stat necessari tenint nos vench al dessus e dormim a la Valloria. En Verntallat dormi prop de Ostalrich un territori apellat Maçanes. Vuy de mati En Pere de Belloch es partit de la Valloria per anar a Hostalrich no empero que ells may lagen fet cert que ells fossen contents que anant ell li obririen les portes e aço crech jo ho feyen per quant si la cosa per algun destorp no venia al degut efecte ells no fossen per lo comte mal tractats pero davenli tantes seguretats que al dit En Pere de Belloch es stat vist esser necessari lo sen anar (lo anarsen; el irse) e presentarse a Hostalrich e axi ho ha fet. Com som stats alli han nos fet star passades dues hores que may lo comte ses volgut deliberar de lexar nos entrar stant a la porta que ve a Barchinona. En Verntallat stava en vista nostra e nosaltres dells. En Pere de Belloch delibera fer demostracio de voler los tellar e quastar los splets. En aço lo comte veent que la gent sen tornava devalla lo carrer avall (sidevalla sirá cap avall, no devallará cap amún) com fou be avant alguns bons homens de la vila han nos ubert la porta e axi tota la gent nostra es entrada en Hostalrich ab molta victoria. Loat sia Deu e lo beneyt Karles. Lo castell e la torra de fora no havien encara haguda pero per quant lo castell es fornit de gent de la torra se ha bona sperança de continent se haura e jo crech a la hora dara es hagut. En Pere de Belloch e jo delliberam que jo vingues aci per fer vos lo present correu per quant en Hostalrich havia tant grant tabustol que no haguerem trobat qui hi vingues. Al fer de la present es arribat En Pere de Jolia lo qual ell e jo havem delliberat de continent partir per Hostalrich per donar tota endressa que puxam als fer e manen me vostres S. lo que plasent los sia. En Sentseloni XXII de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors prest al manament vostre Guillem Ramon Catala canonge de Barchinona.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e llur conçell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors. Sobre algunes novitats ques dien es preparen fer contra aquesta ciutat e lo Principat e encara contra la capitulacio scrivim largament al honorable mossen Johan Agullo compaher nostre e sindich de aquesta ciutat e li remetem certes instruccions de e sobre les quals coses sa a comunicar ab vosaltres. Per queus pregam affectuosament quant podem vos placia donar li fe e creença en tot lo que de nostra part vos explicara e provehir yvarçosament a la indempnitat de aquesta ciutat com sia de urgent necessitat e la triga puixa aportar molt gran e irreparable dan e inconvenient no solament aquesta ciutat mes consequent a tot lo Principat. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e nostra. De Lleyda (hasta ahora solo había aparecido Leyda en estos textos. En este caso, la segunda l no se ve clara, por mal scan, está como cortada por arriba, las otras l tienen forma de alcayata con el gancho arriba izquierda) a XVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte a ple informats e instruits de nosaltres explicaran a vostres molt gran R. N. M. e honorables providencies certas cosas de nostra part. Placiaus dar los fe e creença com si per nosaltres eren explicades a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies de les la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XVII de maig del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs e molt honorables senyors. Pochs dies ha passats vos scrivim una letra de creença a vosaltres explicadera per En Jaume Tallada sindich e missatger nostre la qual creença creem haura explicada a vosaltres apres per alguns sentiments que havem en aquestes parts los quals per prolixitat de scriptura obmetem scriure a vosaltres mas per letra e instruccions scrivim al dit Jaume Tallada dels dits fets. Lo qual explicara largament los dits fets e sentiments a vosaltres stesament. Placia a vosaltres donant fe e creença a tot ço e quant a vostra gran reverencia e honorables savieses per lo dit Jaume Tallada sera dit e explicat axi com si per nosaltres presencialment vos ere recitat. Vullats a nosaltres per letre e al dit Jaume Tallada de paraula respondre a les coses per ell explicades en forma que nosaltres siam prevists a les coses necessaries com lo cars o requira. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio e
guarda. Scrita en Cervera a XX del mes de maig del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - Molt reverends egregis magnifichs e molt honorables senyors a tot honor e servey vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General e conçell llur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. A vostres grans reverencies tremetem lo honorable micer Johan Vello doctor en leys per esplicar vos algunes coses de part de nosaltres e de aquesta ciutat. Suplicam vos li doneu fe e creença en tot ço e quant vos dira e explicara axi com aquell qui es plenament informat les cosas necessaries a aquesta ciutat e vullau sobre aquelles provehir axi com confiam e speram de vostres grans reverencies les quals nostre Senyor Deu conserve en tota honor e bon regiment e tingue continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a toto ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e magnifichs senyors. Mossen vaguer daquesta ciutat rebudes dues crides de la Senyora Reyna aquella huy iniciave fer publicar en la present ciutat a la qual publicacio los senyors de pahers havents aquella per obviant a constitucions privilegis e libertats del Principat et alias me han request degues requerir lo dit veguer cessar fer la dita publicacio e request per mi de concell dels honorables micer Gabriel Beralda e micer Luis Cirera doctors assidents a mi jaquists per lo honorable micer Aran assessor meu ara absent daquesta ciutat. Lo dit mossen veguer en virtut de la dita mia requesta de continent feu cessar la publicacio de les dites crides translat de les quals vos tramet dins la present interclus. De aço he volgut consultar vostres reverencies los quals manen
a mi lo quils sera plasent dege fer. De Leyda a XX de maig any Mil CCCCLXII. - Quis comana en vostra gracia P. Arnau Sagrera loctinent de deputat local de Leyda.

Siguen los pregones a que se refiere la carta que antecede.

Ara hojats tot hom generalment de part de la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando princep e loctinent general del Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya et cetera. Que com en lo present Principat de Cathalunya per alguns particulars no zelants la lahor de Deu e lo servey de la Majestat reyal e be de la cosa publica del dit Principat se façen alguns moviments de gent darmes de que no poch redunde en grandissimo deservey de la dita Majestat real e dan del dit Principat e la dita Illustrissima Senyora vulla propulsar defendre e no permetre que la execucio de tals manaments vingue a efecte. Per tant ab veu de la present publica crida guia en la sua bona fe real tots e sengles comtes vescomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e altres qualsevol persones de qualsevol ley stament o condicio sien simplement e de paraula encara que sien gitats de pau e de treua qui vinguen realment e ab efecte servir la Majestat de la dita lllustrissima Senyora Reyna e del Illustrissimo Senyor Princep per defensio e propulsacio dels dits moviments e per prohibicio de aquells lo qual guiatge dur tant e tan longament quant en servey los tals de la dita Majestat reyal seran e disposicio e manament de la sua Senyoria staran e quinze jorns apres que sera revocat la qual revocacio se haja a fer ab veu de crida publica en los loch e vegueries hon lo present guiatge sera publicat. - La Reyna.
Ara ojats queus fa a saber la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del lllustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del Senyor Rey en Cathalunya a tots e sengles comtes vescomtes barons nobles homens vervessors cavallers donzells e altres qualsevol tenints e possehints viles castells lochs jurisdiccions e terres per lo dit Senyor Rey en feu que com per conservacio e defensio de les persones de la dita Senyora Reyna e del lllustrissimo Primogenit per repellir alguna invasio la qual alguns particulars no zelants la lahor de Deu e servey de la Majestat reyal segons seria veridicament informada volrien attentar haja necessaria la ajuda e servey de sos naturals e vassalls e specialment de aquells qui tenen per lo demunt dit senyor viles castells lochs jurisdiccions e terres en feu. Per ço intima mana e notifica ab veu de la present publica crida a tots e sengles feudataris qui tinguen o posseesquen res en feu
per lo dit Senyor que a XXV dies del present mes de maig sien ab la dita Senyora e ab lo dit Illustrissimo Primogenit en la ciutat de Gerona o lla hon que sien armats e aparellats per fer a la dita Senyora Reyna e al dit lllustre Primogenit aquell servey que cascu de aquells per lo feu al dit Senyor Rey es tengut. En altra manera si algu en aço sera negligent o remis ço que la dita Senyora no creu sera procehit contra ell axi com contra aquell qui havent e possehint feu en tal cars e tant necessari fall a son Senyor. - La Reyna.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e llur concell residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends magnifichs egregis e honorables mossenyors. Ahir que comptavem vint del mes de maig present en absencia mia que ab mon assessor ere anat a la vila de Reus per pendre certa informacio e proces per vosaltres a mi manat pendre e lo qual vos tramet foren publicades açi en Terragona ab veu de publica crida dues crides per part de la Serenissima Senyora Reyna de les quals dins la mia present letra vos tramet trellats intercluses. Perque consulte vostres reverencies egregias e honorables savieses de aço per lo ofici qui me es comanat. Dada en Terragona a XXI de maig del any Mil CCCCLXII. - De vostres reverents e egregies savieses humil servidor. - Pere Arlenbau (Arlambau en otra carta anterior) deputat local en la ciutat e camp de Terragona.

Siguen los pregones a que hace referencia la carta anterior iguales en todo a los ya transcritos.

3, 4, 5, 6, 7, 8, septiembre, 1461

3 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, pero se envió, de parte de los señores Diputados, al abad de Poblet, la resolución del Consejo, junto con la nota que sigue, para que ambos escritos los entregase dicho señor a los embajadores.

E que si dan reebien en lur embaxada quels sia satisfet per lo General declarat empero que si per potencia ere fet obs dits embaxadors algun dan que de aquell lo dit Principat los sia tengut. E si cas era los dits embaxadors reportaven dan algu per via de furt o rapinya quells fos fet o feta conjunctament o divisa en les posades o en altres parts per negligencia culpa e inadvertencia dels dits embaxadors o algun dells o companya lur o en altra qualsevol manera en tals cassos lo dit Principat nous sia tengut.

4 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por estar ocupados los señores Diputados en otros negocios.

5 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por continuar ocupados en los mismos negocios.

6 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

7 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros varios negocios.

8 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión por la mañana, pero se reunieron por la tarde, con motivo de haberse recibido las siguientes cartas del Señor Rey y de los embajadores, las cuales fueron leídas en consejo.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs prohomens amats e feels nostres. De la provisio de oficials que havem feta per aqueix nostre Principat sereu amplament informats per los magnifichs e amats consellers nostres Nantoni Nogueres nostre protonotari e Nandreu Catala lochtinent de nostre tresorer general als quals e a qualsevol dells en tot ço queus diran de nostra part poreu donar fe e creença com a nos mateix. Dada en Calatayu a IIII dies de setembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes. - Als reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo dia mateix que parti lome per lo qual derrerament vos havem scrit en la vesprada de aquell dia attene aci hun home de peu portant letres del almirant de Castella e del comte de Paredes dirigides al Senyor Rey per les quals la Excellencia sua es certificada que los afers que la se menejaven per part del dit Senyor Rey ab intervencio dels cavallers ab lo Rey de Castella serien en termens de bona concordia juxta forma de certa capitulacio que sera en breu aci tramesa al dit Senyor Rey per fermar aquella la qual se diu proceheix en tal manera que facilment se creu la Majestat del Senyor Rey se adheria en fermarla. E mes sinch compta com lo arquebisbe de Toledo e lo dit comte de Paredes qui son de la part de nostre Senyor lo Rey e dels cavallers haurien menjat ab lo dit Rey de Castella convidats per ell e per semblant havia convidat lo almirant per un altre dia propvinent les quals coses son senyal de la dita concordia e de fermetat de aquella. Ingerintse donchs opportunitat del present portador nos ha paregut de les dites coses deure esser fet avis a les reverencies e magnificencies vostres per les quals ne som axi encarregats. Quant sera venguda la dita capitulacio del que porem saber de aquella e de tot lo que succehira per semblant avisarem les dites reverencies e magnificencies vostres a les quals de present mes avant certificam com havem feta fer instancia per expedicio del contracte de la ferma de la capitulacio feta per la Senyora Reyna en poder de Pere Doliet lo qual tota vegada ha dit que lo Senyor Rey havia manat lo dit contracte fos vist per los de son consell los quals son stats de aço solicitats e apres algunes occupacions per les quals se son excusats fins aci ara derrerament nos han dit que es necessari haver aci les fermes de les universitats sens les quals la cosa nols es vist haver compliment les quals hagudes faran donar expedicio al dit contracte perque es necessari esser provehit com mes prest se puixa fer en esser tremeses aci les cartes de les dites fermes. Altrament per la dita raho sera detengut lo dit contracte lo qual se deu haver per quant va tant en ell com vostres reverencies e magnificencies saben. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos guarde e ordenau de nosaltres lo queus placia. De Calatayu lo primer de setembre any LXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres vos havem scrit per letra dada lo dia prop passat la qual porta En Joan Carner scrivent en aqueixa casa de la Diputacio e per aquella vos avisam de les noves aci pervengudes de concordia sobre los afers de Castella segons per la dita letra haureu vist les quals noves a nosaltres eren pervengudes per mija de algunes persones del conçell del Senyor Rey e altres. Lo dia present som anats visitar la Majestat del dit Senyor per sentir de aquella lo que de les dites noves havia e per supplicar la vehessem per efecte la oferta sobre la provisio dels oficis per sa Altesa derrerament feta segons vos havem scrit e quant a les dites noves de Castella lo dit Senyor Rey mostra haver les per certes per alguns avisos que sa Majestat ne ha en los quals li es feta mencio segons diu de aquelles particularitats dels convits que ja scrit vos havem e de algunes altres. Spera lo dit Senyor Rey segons nos ha dit haver açi en breu la capitulacio de la dita concordia la qual venguda de tot lo que sentire e succehira sereu avisats. En lo fet de la provisio dels oficis nos ha respost e promes que daqui a dos jorns sera deduhida en obra e axi ne havem instantment supplicada la sua Altesa perque donchs algu qui sapiam faça aqueixa via no vaja buyt de letres nostres per lo present havem volguda fer aquesta breu del que occorre per avis de les reverencies e magnificencies vostres a les quals placia donar obra en trametre les cartes de les fermes de les universitats sobre lo contracte de la capitulacio com altrament nol poriem fer aci expedir e haver segons ja scrit vos havem. Molts reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Santla Trinitat vos haja en sa guarda e ordenau de nosaltres lo queus placia. De Calatayu a dos de setembre any LXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Apres feta la present diferintse la partida del portador per que la pensavem trametre ha succehit que huy qui comptem IIII del present som stats demanats per la Majestat del Senyor Rey e venguts a aquella nos ha significat com ha entes en les provisions dels oficis segons havia ofert e que era veritat que del ofici de vicecanceller en lo qual principalment resideix la justicia encara la Excellencia sua no se era reposada en algu e per conseguent no hi havia provehit desijant fer la tal provisio de persona molt eleta e de la qual Deu ne fos servit e la justicia be administrada pero que la Altesa sua havia provehit del ofici de regent la cancellaria qui supplia a la occorrent necessitat del dit vicecanceller ne per semblant als altres oficis ço es del dit ofici de regent en persona de micer Jacme Taranau del ofici de protonotari en persona de micer Joan Dusay de lochtinent de protonotari en persona den Gaspar Maymo de advocat fiscal de la cort en persona de micer Antoni Riquer de advocat fiscal del veguer en persona de micer Pere Montmany de assesor del governador en persona de micer Antoni Mijans dels dos promovedors en persones de mossen Joan Sorts e de mossen Ramon Gilabert les quals provisions hoydes li referim gracies de aquelles per quant se haja attes al benefici del Principat. Supplicants sa Excellencia les provisions dels altres oficis restants prestament a exequcio deduir e axi per aquella es stat ofert les quals coses dites en apres lo dit Senyor Rey procehi mes avant en explicar nos les seguents ço es que preten la sua Majestat que aqui se farien moltes coses les quals proceheixen contra forma e tenor de la concordia e capitols fermats entre la Excellencia sua e lo Senyor Primogenit e aqueix Principat les quals coses nos ha dites de paraula e apres a suplicacio nostra en scrits donades e son de la tenor seguent. Per ço com los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya no ha haut per sospitos e odios mossen Crespa alguatzir del Senyor Rey la contradiccio ques diu esser feta per la ciutat de Barchinona no basta a empatxar aquell en son exercici primo car hauria a encorrer en haver lo dit mossen Crespa per odios e sospitos lo Principat de Cathalunya ço es diputats e consell aquell representants e la dita ciutat en cas hi hagues participi lo qual no es vist haver en aço com lo capitol Xe qui dispon lo present cas diga puix no sia odios o sospitos al dit Principat. Secundo que puix diputats e conçell representants lo dit Principat no han per odios e suspecte lo dit mossen Crespa nos pot dir per la dita ciutat ni per altre verdaderament que sia sospitos car seria implicar contradiccio e impugnar e contradir la veritat car lo Principat nol ha per odios o suspecte mes avant se deu considerar que per dir diputats e conçell e ciutat que han per sospitos e odios al dit Principat lo oficial provehir per la Majestat del Senyor Rey no es vist juxta causa esser de repellir aquell car se deuen demostrar e allegar causes legitimas de odi o sospita davant lo Senyor Rey e no esser judicades ni admeses a fi de repulsio per los dits diputats e consell e ciutat. E mes se deu attendre que lo capitol Xe qui disposa dels oficials qui seran odiosos e sospitosos al dit Principat no parla sino de oficials qui han administracio e ejercici de justicia e no de protonotari lochtinent scrivans de manament e altres oficials del dit Senyor no havents jurisdiccio es diu que per los dits diputats e conçell se attempta fer lo contrari perque es deguda e decent cosa que per observacio dels dits capitols se attena de no contravenir a aquells. Per semblant es informat lo Senyor Rey que no essent hagut per suspecte ni odios al dit Principat En Sentdionis qui es stat per sa Majestat provehit del ofici de veguer de Gerona lo Illustre Senyor Primogenit hauria manat e donat letres que no sia admes a la dita vegueria lo qual lo dit Senyor Rey bonament no ha pogut creure pero essent axi seria contra la capitulacio. E axi mateix als qui per lo dit Senyor Rey son provehits de oficis o los donan deseximents o reten paraules a fi que aquells provehits no puixen regir sos oficis o empatxar los en aquells es be cosa deguda a tot se attena en manera que la capitulacio sia servada sobre les quals coses dessus contengudes com per nosaltres fos e sia stat satisfet al dit Senyor Rey que com so vulla passen no cregues la sua Altesa que en aço pecassen o fallissen en res les reverencies e magnificencies vostres ab acordada intencio e que aço mateix voliem creure del Senyor Primogenit lo dit Senyor Rey refermant jatsia ab tota benignitat de paraules que comsevulla proceheixquen son contra forma de la capitulacio predita la qual la sua Altesa vol inviolablement observar nos ha encarregats a vosaltres de les dites coses scriure e certificar per forma que vullau attendre que la dita capitulacio sia servada e sia preclusa via a totes diferencies e inconvenients. Derrerament lo dit Senyor Rey nos ha explicat com la capitulacio composta sobre la concordia entre la sua Majestat e los cavallers de una part e lo Illustrissimo Rey de Castella de la part altra seria aci a la sua Majestat tramesa la qual compren totes les diferencies que son entre lo dit Senyor Rey e lo dit Rey de Castella tant per los afers de Castella com de Navarra e compren encara les diferencies entre lo dit Senyor Rey e lo Senyor Primogenit. Si empero lo dit Senyor Primogenit volra fermar en aquella diu lo dit Senyor Rey aço proceyr per via de compromes lo qual de totes les diferencies se fa en poder de VI persones es a saber del arquebisbe de Toledo comte Dalba e comte Manrich per part del Senyor Rey e del marques e del mestre e de Ferran Lopez Galindo per part del dit Rey de Castella. Lo dit Senyor Rey ha fermat lo dia present segons nos ha dit lo dit compromes e per los altres se ha de fermar dins vuit dies. Hay temps a dir daqui a Nadal o en lo mig la gent darmes qui es en Navarra ne ha exceptats los qui guarden les fortaleses per observacio de les coses pronunciadores en quant hauran sguard al dit Senyor Rey sa Altesa ha metre VIII forçes de les del regne de Navarra dues en poder del arquebisbe de Toledo e sis en poder del marques e del mestre. Tots los dits VI compromissaris veuran prestament en la frontera per veures ab lo Senyor Rey e per donar obra en lur pronunciacio e apres se faran vistes entre los dits Illustres Reys e Illustres mullers lurs les Reynes les quals vistes pensa lo dit Senyor Rey se façan per tot octubre. La dita capitulacio diu se porta aqui al dit Senyor Primogenit per veure e fermar aquella si plasent sera a sa Senyoria. Totes aquestes coses havem axi de boca del dit Senyor Rey e aquelles significam a les reverencies e magnificencies vostres sperant daquiavant ab desig la tornada de mossen de Poblet e sobre lo que portara e lo que apres ne resultara sereu avisats per que juxta la disposicio del temps se puxen fer per vostres reverencies e magnificencies bones deliberacions les quals per nosaltres seran tota vegada a execucio deduides. Closa lo dit dia de IIII de setembre any dessus dit. - Als molt reverent egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs.

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.

Dels homens del offici del algotzir

GLOSARIO, E.

E.

E.
conj. y.

E.
v. Es.

EDIFICADOR.
sust. c. El que edifica.

EFECTU.
Palabra latina. Efecto.

EGAL.
V. EGUAL.

EGALAR.
V. EGUALAR.

EGALMENT.
V. EGUALMENT.

EGALTAT.
V. EGUALTAT.

EGUAL.
adj. Igual.

EGUALAN.
v. gerundio de “egualar”. Igualando. - Alguna vez se usa como
adjetivo, p. e: no seria egualan lo seu obrar al seu estar: no sería
igual su obrar a su ser.

EGUALAR.
v. modo inf. Igualar.

EGUALMENT.
adv. Igualmente.

EGUALTAT.
sust. c. Igualdad.

E'
L. Y el.

ELA.
pron. Ella.

ELA
‘M. Ella me.

ELAS.
pron. Ellas.

ELA
‘S. Ella es, ella se.

ELA
‘T. Ella te.

ELECTA.
part. pas. de "elegir”. term. fem. Elegida, escogida. (elet,
eleta en otros textos)

ELEGIMENT.
sust. c. Elección.

ELEGIDOR.
sust. c. Elegidor, el que elige.

ELEIG.
v. Elije, escoge. (elegeix; elegix)

ELET.
part. pas. de "elegir". Electo, elegido.

ELEYG.
V. ELEIG.

ELIGE.
v. Elija, escoja.

ELLA
's. Ella se, ella es.

ELM.
sust. c. Yelmo.

ELS.
pron. Ellos. (como LOS)

E'
LS. Y les, y los.

EM.
pron. Me. (también encontramos ME)

E
‘M. Y me.

EMBLAMENT.
sust. c. Robo, hurto.

EMBLAT,
EMBLADA. part. pas. de "emblar”. Robado, robada; hurtado,
hurtada.

EMFERM.
sust. c. Enfermo.

EMPARAR.
v. modo inf. Impedir.

EMPATXA.
v. Impide, obsta.

EMPATXATS.
part. pas. de "empatxar". Impedidos.

EMPATXEN.
v. Impiden, obstan.

EMPER.
Pero, empero.

EMPERAT.
part. pas. de "emperar”. Impedido, evitado.

EMPERAYRE.
sust. c. Emperador.

EMPERI.
sust. c. Imperio. (imperi)
EMPERO' S. Empero es, empero se.
(pero)

EMPERO
‘L. Empero el, empero le, empero lo.
EMPETRAR. v. modo inf.
Impetrar, pedir.

EMPLASTRE.
sust. c. Cataplasma, emplasto.

EMPLEGATS.
part. pas. pl. de "emplegar”. Empleados, juntos, mezclados, y
quizás también explicados.

EMPORT.
v. Lleve. (portar; emportar; que ell s ‘emporto; el porte, los
portes)

EN.
Palabra que equivale al Don castellano. - En Nono; don Nuño: en
Jacques: don Jaime. (Iavmes, Jaume, Jacme, Jaime I el
conquistador)

EN.
prep. En. - A veces a, p. e: d' alt en baix; de arriba abajo
(a + bajo).

E
‘N. Y en.

ENADIMENT.
sust. c. Quizás signifique lo mismo que ADIMENT, que corresponde a
las palabras castellanas, aumento, adición, añadidura. (add
inglés; añadir, aditivo, etc)

ENADIR.
v modo inf. Quizás equivalga al verbo castellano añadir. ((263)
Qu' hom no 'y poria enadir - Com no 'y poria enadir (263))

ENAMORAMEN.
sust. c. Enamoramiento. (enamorament)

ENANS.
adv. Antes, antes bien. (también se encuentra ANS)

ENANTAR.
v. modo inf. Adelantar, avanzar, celebrar. (en la terminología
jurídica aragonesa, enantament, enantar significa apoderarse de
bienes, expropiar etc).
ENANTAMENT. V. ENANTIMENT.

ENANTIMENT.
sust. c. Adelanto, ventaja, provecho, utilidad, gracia, honra.

ENANTIR.
v. modo inf. Celebrar, loar, alabar, avanzar, adelantar, realzar,
exaltar. (enaltecer; enaltir)

ENANTS.
V. ENANS.

ENAPRES.
adv. Después. (apres)

EN
AVAN. En adelante. (avant)

ENAXÍ.
Así, de esta manera. (axí, així, aixina, aixines)

E
‘NAXÍ. Y así, y de esta manera.

ENAXÍ
‘L. Así el, así le, así lo.

ENBEGUT.
part. pas. de "embeurer". Embebido, empapado. (embegut)

ENBRIAGAR.
v. modo inf. Embriagar.

ENCAR.
adv. Aún. (encara; encore)

ENCAR'
ALTRE. Aún otro.
ENCARA 'S. Aún es, aún hay, aún existe.

ENCARA
‘T. Aún te.

ENCARÇERAT.
part. pas. de "encarcerar". Encarcelado, preso,
aprisionado, sujeto.

ENCARE
‘T, V. ENCARA ‘T.

ENCAREUS.
Aún os.
ENCARE ‘US. V. ENCAREUS.

ENCARNAMENT.
sust. c. Encarnación.

ENCLINA.
v. Inclina. - S‘ enclina: se inclina.

ENCLINAS.
v. Inclinas.

ENCLINÁS.
v. Inclinase.

ENCLINON.
v. Inclinan. - S' enclinon: se inclinan.

ENCOLPAR.
v. modo inf. Culpar, inculpar.

ENCOLPAVETS.
v. Inculpabais.

ENCOLPETS.
v. Inculpéis, culpéis. - No m' encolpets: no me culpéis.

ENCONTINENT.
adv. Inmediatamente, desde luego, en seguida. (incontinenti)

ENCONTRADES.
sust. c. pl. Encuentros. (trobades, trobada)

ENCRESIA.
v. Creía.

ENDREÇA.
v. Dirige, endereza. (proviene de dreçar : enderezar : dret :
derecho)

ENDREÇADOR.
sust. c. El que dirige, el que endereza. (“enderezador”)

ENDREÇAR.
v. modo inf. Dirigir, enderezar.

ENDREÇAT.
part. pas. de “endreçar". Dirigido, enderezado.

ENDREÇ.
V. Dirijo, dirija.

ENDUGA.
V. Induzca.

ENDUIT.
part. pas. de "enduir". Inducido.

ENDÚU.
v. Induce. - L' endúu: le induce. (induix; indueix)

ENDÚUTE.
Te induce.

ENEMIA,
sust. c. Enemiga.

ENEMICH,
sust. c. Enemigo. (inimich, enemic VS amich, amic)

ENFANS.
sust. c. pl. Infantes, hijos. (infans, infants)

ENFANTAR.
V. modo inf. Parir. (infantar)

ENFAYLONÍ.
v. Enojó. - S' enfayloní: se enojó. (felón)

E
‘NFAYLONIT. Y enojado.

ENFERMETAT.
sust. c. Enfermedad. (malaltia)

ENFORA.
adv. Excepto, con exclusión de.

ENFORTEIX.
v. Robustece, fortalece. (fort : fuerte; força : fuerza, fuerça)

ENFORTIDAMENT.
adv. Fuertemente, tenazmente, firmemente.

ENFOSQUEHÍ.
v. Oscureció.

ENFRE.
adv. Entre.

ENGANA
‘L. Engaña el, engaña lo. (enganya)

ENGANATS.
v. Engañáis, engañad. (enganyats : enganyeu)

ENGANS.
sust. c. pl. Engaños. (enganys)

ENGANY.
sust. c. Engaño.

ENGENRÁ
‘L. Le engendró, lo engendró.
ENGENRAMENT. sust. c.
Concepción, el acto de engendrar.

ENGENRANT.
part. a. de "engenrar”. El que engendra.

ENGENRANT.
v. gerundio de "engenrar". Engendrando.

ENGENRANTSE.
v. Engendrándose.

ENGENRAR.
v. modo inf. Engendrar.

ENGENRAT.
part. pas. de “engenrar”. Engendrado.

ENGINYOSES.
adj. pl. Ingeniosos.

ENGOXANT.
V. ANGOXANT.

ENGOXOS,
ENGOXOSA. adj. Angustioso, angustiosa. (engoxós; engoixós)

ENGRANITS.
v. Engrandeced. - Engranitsme; engrandecedme.

ENGRUXAT.
adj. Grosero.

ENGUENT.
sust. c. Ungüento. (engüent)

EN
ISTAN. Al instante, al momento, desde luego. (instant, instán)

ENJURIA.
sust. c. Injuria.

EN
JUS. adv. Debajo. (jus, jús, jusá, jussá)

ENLASSAMENT,
sust. c. Quizás equivalga a las palabras castellanas laxitud
(lasitud), flojedad, descaecimiento (decaimiento),
tibieza. (Cridava la donçella: - Lassa! ¿on es anada // D'
aquest tan gran trayment, lassa, irada' n só; leixar : deixar :
dejar : laissez)
ENLUMIN. v. Ilumino, ilumine.

EN
PAR. Me parece. (em par, me par, me pareix)

ENPLEGAT.
part. pas. de "enplegar”. Empleado. (emplear)

ENQUER.
adv. Aún. (encara, encare)

ENQUERIR.
v. modo inf. Buscar, inquirir.

ENQUESTA.
part. pas. term. fem, de “enquerir”. Inquirida. (encuesta :
preguntas)

EN
REDON. adv. Al rededor.

ENREQUEIR.
v. modo inf. Enriquecer.

ENRIQUEHIDA.
part. pas. term. fem. de "enriquehir”. Enriquecida.
(enriquida)

ENS.
sust. c. Ente.

E
‘NS. Y nos.

ENSEMPS.
adv. Juntos, juntamente, una cosa con otra.

E
‘NSEMPS. Y juntos.

ENSENY.
v. Enseño, enseñe.

ENSENYADOR.
sust. c. El que enseña.

ENSENYAMENT.
sust. c. Enseñanza.

ENSENYAR.
v. modo inf. Enseñar.

ENSENYAT.
part. pas. de “ensenyar". Enseñado, cuerdo. (formado,
educado)

ENSERCADAS.
part. pas. de "ensercar", term. fem. pl. Buscadas.
(encercar)

ENSERCAMENT.
sust. c. El acto de buscar.

ENSERCANT.
v. gerundio de "ensercar”. Buscando.

ENSERCAR.
v. modo inf. Buscar.

ENSERCAT.
part. pas. de "ensercar". Buscado.

ENSERCATZ.
V. ENSERCAT.

ENSERCHS.
v. Busques.

ENSUTZAT.
part. pas. de “ensutzar”. Ensuciado.

ENTANT.
En tanto. (en tant)

ENTENA.
v. Entienda. (entenga, entengues, entengue, entengam o
entenguem...)

ENTENCIÓ,
sust. c. Intención.
ENTENDIMÉN. V. ENTENIMEN.

ENTENDRETS.
v. Entenderéis. (entendréu o entendreu)

ENTENDUT.
part. pas. de "entendrer". Entendido. (entengut,
de entendre)

ENTENEN.
v. gerundio de “entendre". Entendiendo.

ENTENÉS.
v. Entendiese. (entenguere)

ENTENETS.
v. Entendéis. (enteneu, entenéu)

ENTENIMEN.
sust. c. Entendimiento. (que t‘ has begut l‘ enteniment?)

ENTERPRETAR.
v. modo inf. Interpretar.

ENTESÉS.
v. Entendiese. (entenguere)

ENTINME.
v. Entiéndeme, óyeme. (entenme, entén me)

ENTITAT.
sust. c. Entidad.

ENTON.
sust. c. Entonación, estro poético, inspiración.

ENTORN.
adv. En torno, en derredor. (alrededor, al rededor; en torn)

ENTRASSEN.
v. Entróse. (“se” entró)

ENTREPETAT.
part, pas. de "entrepetar".
Interpretado. (interpretat)

ENTREY.
v. Entré. (vaig entrar, vach entrá)

ENTRISTAR.
v. modo inf. Entristecer. (entristir; trist : triste)

ENTRO.
adv. Hasta, cerca. (trò a)

ENVEJAR.
v. modo inf. Envidiar.

ENVELOPAT.
part. pas. de “envelopar”. Envuelto. (inglés envelope : sobre
de carta)

ENVERGOYNIT.
part. pas. de "envergoynir". Avergonzado. (envergonyir,
envergonyit)

ENVERS.
adv. Hacia, con respecto a.

ENVES.
V. ENVERS. (VS, versus latín)

ENVESSAT.
part. pas. de "envessar". Vejado, hostigado, oprimido,
molestado.

ENVILANIR.
v. modo inf. Envilecer. (vil, vilà, vilá, villano)

ENVIRÓ.
adv. En rededor, al rededor.

ENVIRON.
V. ENVIRÓ. (alt, baix, environ)

ENVIRONATS.
v. Rodeáis, circuís. (environeu)

EQUAL.
V. EGUAL.

ER.
V. Será.

ERGULOS.
V. ERGUYLÓS.

ERGULL.
sust. c. V. ERGUYL.

ERGULLÓS.
V. ERGUYLÓS.

ERGUMENT.
sust. c. Argumento. (Argument)

ERGUYL.
sust. c. Orgullo.

ERGUYL.
v. Enorgullezca. - S‘ erguyl en res; se enorgullezca de nada.

ERGUYLÓS.
adj. Orgulloso.

ERGUYLOSAMENT.
adv. Orgullosamente.

ERGUYLLÓS.
V. ERGUYLÓS.

ERON.
v. Eran. - Qu' eron: que eran.

ERRA.
sust. c. Error, yerro. (errada)

ERRA.
v. Yerra. (él - ella yerra, de errar, error)

ERRAMENT.
sust. c. Yerro, error.

ERRATS.
v. Erráis. (cometéis errores)

ERRE.
V. ERRA.

ERROR.
sust. c. Error.

ES.
pron. Se. (también se encuentra se y s‘; es diu, es fa, se diu, se
fa)

ES.
v. Es, está. - Alguna vez existe, p.e: si Deus no es: si Dios no
existe.

E
‘S. Y se.

ESCALF.
v. Caliente.

ESCALFAR.
v. modo inf. Calentar, enardecer. (animar a las tropas)

ESCARAVAT.
sust. c. Escarabajo, insecto. (escarabicha; escarbat)

ESCARNIR.
V. SCARNIR.

ESCARNISCATS.
v. Escarnezcáis.

ESCLATAMENT.
sust. c. El acto de reventar. (esclatar)

ESCOLTATS.
v. Escuchad, escucháis. (escolteu, escoltéu, escoltáu,
escoltau)

ESCOMES.
part. pas. de "escometre”. Acometido.

ESCOMETIA.
V. Acometía.

ESCONDUT.
part. pas. de "escondir". Escondido. (abscondut,
ascondut; amagat)

ESCRIBIM.
v. Escribimos. (escrivim)

ESCRIVIR.
v. modo inf. Escribir. (escriure, scriure)

ESCULL.
sust. c. Escollo.

ESCURAHIA.
V. Oscurecía. (escur, oscur, escurina, oscurina; fosc, foscor;
oscuro)

ESCUREHITS.
part. pas. de "escurehir”. Oscurecido. (escurits,
escureits)
ESCÚS. sust. c. Excusa (escusa).
ESCUSACIÓ.
V. Escús.

ESCURAY.
v. Oscureció.

ESCUSAMENT.
V. ESCÚS.

ESDEVÉ.
v. Acaece, acontece, sucede. (esdevenir, “es de venir”,
esdevindre)

ESDEVENCH.
V. Sucedió, aconteció, acaeció. - Alguna vez volvió, p. e: et
esdevench tan paubre: y se volvió tan pobre o vino a tanta pobreza.
(esdevenidor : futuro : venidero)

ESDEVENDRIA.
V. Sucedería, acontecería, acaecería.

ESDEVENGUT.
part. pas. de "esdevenir". Sucedido, acontecido, acaecido.

ESDEVENIR.
v. modo inf. Acontecer, suceder, acaecer.

ESFORÇ,
sust. c. Esfuerzo. (esfors)

ESFORÇAR.
v. modo inf. Esforzar. (esforsar)
ESFORÇAT. part. pas. de
"esforçar". Esforzado. (esforsat)

ESGART.
sust. c. Desconocemos la significación de esta palabra como no sea
un derivado del verbo provenzal ESGAUZIR, que significa regocijar,
felicitar. (de gaug, goig, goch : gozo; No encuentro esgart en el
texto).

ESGLAY.
sust. c. Espanto. (esglai, esglayat, esglaiat)

ESGLEYA.
sust. c. Iglesia. (hay variantes en textos antiguos, esglesia,
iglesia, etc)

ESGUARD.
sust. c. Mirada. (guarda, guardar, vigilar, guayta, guaytar; gard,
regarder)

ESGUARDAMENT.
V. ESGUARD.

ESGUARDAR.
v. modo inf. Mirar.

ESGUARDARON.
v. Miraron. - S‘ esguardaron: se miraron.

ESGUARDAT.
part. pas. de "esguardar”. Mirado.

ESGUARDATS.
v. Mirad.

ESMENDA.
sust. c. Enmienda. (smena, esmena)

ESNE.
v. Es (de ello). (ne es, en es)

ESPAHATJABAN.
v. Despachaban. (espatxaban, espatxar, despatxar, despachar)

E
' SPAHORDIT. Y espantado.

ESPAVENTABLE.
adj. Espantoso, espantosa.

ESPAVENTAMENT.
sust. c. Espanto.

ESPER.
v. Espero.

ESPER.
sust. c. Esperanza.

ESPERANÇA.
V. ESPER.

ESPERATS.
v. Esperáis.

ESPERIT.
sust. c. Espíritu. (espirit, sperit, espirit, etc)

ESPERITAL.
adj. Espiritual, inmaterial.

ESPERITALMENT.
adv. Espiritualmente.

ESPES.
adj. Frecuente, a menudo. - Mi ha vençut tant espes: me ha vencido
tan a menudo. (espés, espès)

ESPIRACIÓ.
sust. c. Inspiración, animación.

ESPIRAMENT.
V. ESPIRACIÓ.

ESPIRANT,
v. gerundio de "espirar". Inspirando, animando.

ESPIRAR.
v. modo inf. Inspirar, animar.

ESPIRAT.
part. pas. de "espirar". Inspirado, animado.

ESPIRATS,
V. Inspiráis, animáis.

ESPIRIT.
V. ESPERIT.

ESPIRITAL.
V. ESPERITAL.

ESPITAL.
sust. c. Hospital. - Significa también la orden hospitalaria de San
Juan de Jerusalén. (Spital)

ESQUARMENT.
sust. c. Escarmiento. (escarment)

ESQUERRE.
adj. Izquierdo, siniestro. (esquerra : zurda : izquierda)

ESQUIVAR.
v. modo inf. Esquivar.

ESQUIVETS.
v. Esquivéis.

ESSENCIALITAT.
sust. c. La naturaleza y condición de lo que es esencial.

ESSENT.
v. gerundio de "esser". Siendo, estando, existiendo.

ESSER.
sust. c. Ser.

ESSER.
v. Ser, estar.

EST.
v. Eres, estás, existes.

EST.
pron. Este. (también el punto cardinal Este)

ESTÁ.
v. Es, está.
ESTABIT. V. ESTABLIT.

ESTABLIT.
part. pas. de "establir”. Establecido.

ESTAIG.
v. Estoy.

ESTA
'L. Está el, es el.

ESTAMENT.
sust. c. Estado, condición de una cosa o persona, importancia, p.e:
algun fayt que sia de molt gran estament: algún hecho o empresa que
sea de gran importancia. (estamento, los tres estamentos :
eclesiástico, militar, jurídico)

ESTÁN.
V. ESTANT.

ESTAN.
v. Son, están, existen.

ESTAN.
sust. c. Instante.

ESTANT.
v. gerundio de "estar”. Siendo, estando.

ESTAR.
v. modo inf. Ser, estar, y alguna vez es, esta. - En otros lugares
existir.

ESTARAY.
v. Seré, estaré. (Estaray de tot bé faydit,)
ESTARETS.
v. Estaréis, sereis.

ESTÁS.
v. Estás, eres.

ESTAT,
ESTADA. part. pas. de "estar". Sido, estado, estada. -
Alguna vez se lee

estada
por está.

ESTATS.
v. Sed, sois; estad, estáis.

ESTATSME.
v. Sedme, estadme.

ESTATSNE.
v. Estad (de ello). (Ans ne siats alegre e estatsne joyós,)

ESTAY.
v. Soy, estoy, y a veces es, está.

ESTATZ.
V. ESTATS.

ESTÉ.
v. Extiende (estiende).

ESTECH.
v. Estuvo.

ESTEGRE.
v. Estuviera. (estiguere)

ESTEGREN.
v. Estuvieron, existieron.

ESTEGUÉS.
v. Estuviese. (estigués)

ESTELA.
sust. c. Estrella. (estel, estels, esteles, estrelles)

ESTÉS.
v. Fuese, estuviese.

ESTEVEN.
sust. p. Esteban. (Steve, Esteve)

ESTIA.
V. Esté. (estigue; estigui)

ESTIA
‘N. Esté en.

ESTIAN.
v. Estén.

ESTIATS.
v. Seáis, estéis; sed, estad.

ESTOL.
V. STOL.

ESTOMÍ.
v. Hundió, cayó, arruinó.

ESTORS.
part. pas. pl. de “estorçre o estorcer". Arrancados,
extraídos, libertados.

ESTORT.
part. pas. de "estorçre". Arrancado, extraído, libertado.
(liberado)

ESTRENA.
sust. c. Presente, estreno de una cosa, regalo.

ESTRUMENT.
sust. c. Instrumento, instrumento de música. (instrument)
ESTS.
pron. Estos. (aquests, aquets, estos)

ESVAHIREN.
v. Conquistaron.

ESVAHITS.
part. pas. pl. de "esvahir". Conquistados.

ESVESIMENT.
sust. c. Conquista.

ET.
conj. Y.

ET.
pron. Te. (te diu : et diu)

E
‘T. Y te.

ETAT.
sust. c. Edad. (edat)

ETERNAL.
adj. Eternal. (eterno)

ETERNALMENT.
adv. Eternamente (eternalmente).

ETERNAR.
v. modo inf. Eternizar.

ETERNAT.
part. pas. de "eternar”. Eternizado.

ETERNITAT,
sust. c. Eternidad. (eternidat)

ETS.
v. Eres.

EU.
pron. Yo. (jo)

EUS.
pron. Os.
E ‘US. Y os.

EVITERNAL.
sust. c. Salvación eterna. (sempiterno; eternidad)

EVITERNAR.
v. modo inf. Dar la salvación eterna.

EVITERNATS.
part. pas. pl. de "eviternar”. Salvados en la eternidad.

EXALÇADES.
adj. Ensalzadas.

EXALÇAMENT.
sust c. Ensalzamiento.

EXALÇAR.
v. modo inf. Ensalzar.

EXALÇAT.
part. pas. de "exalçar". Ensalzado.

EXAMENT.
adv. Juntamente.

EXAMENTS.
V. EXAMENT.

EXAUSEIX.
v. Escucha, oye.

EXAUSIT.
part. pas. de "exausir". Oído, escuchado. (ausir;
exaudire, audire)

EXCITAR.
v. modo inf. Excitar (escitar).

EXELLATS.
part. pas. pl. de "exellar". Desterrados.

EXELLER.
sust. c. Destierro. (exili; exell; exilio)

EXEMPLI.
V. EXIMPLI.

EXEMPLIFICAT.
part. pas. de "exemplificar". Puesto en o por ejemplo.

EXÍ. v. Salió. (eixí; exir, eixir; salir; exit inglés:
salida, exitus : muerte en medicina)

EXIDES.
sust. c. pl. Salidas. (eixides; sortides pronunciado “surtides”)

EXIMPLI.
sust. c. Ejemplo.

EXIMPLI
‘NS. Ejemplo nos. (eximpli ens - nos - mos)

EXIMPLIFICAR,
v. modo inf. Poner en o por ejemplo. (ejemplificar)

EXIR.
v. modo inf. Salir. (yo ixco, ixes, ix, ixim o eixim, ixiu o
eixiu, ixen)

EXIT.
part. pas. de “exir". Salido.

EXOBLIDAR.
v. modo inf. Olvidar.

EXOEIS.
v. Escuchas, oyes.

EXOEIX.
V. EXAUEIX.

EXOIDOR,
sust. c. El que escucha. (oidor; de comptes : de cuentas)

EXOIMENT.
sust. c. El acto de escuchar.

EXOIR.
v. modo inf. Escuchar, oír.

EXOIT.
part. pas. de "exoir", Escuchado, oído.

EYL,
pron. Él.

EYLA.
pron. Ella.

EYLS.
pron. pl. Ellos.