Mostrando las entradas para la consulta fembres ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fembres ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 3 de marzo de 2020

CXXII, Colec. Inter. Ordinacions, cort, senyor rey Arago, fol. 179. 17 feb. 1388

CXXII.
Colec. Inter. Ordinacions de la cort del Sr. rey de Arago, fol. 179. 17 feb. 1388.

Aci avall son continuades les ordinacions de la casa del senyor rey en Johan fill del damunt dit rey en Pere terç.
(Nota: Pere terç como conde de Barcelona, Pedro IV como rey de Aragón).

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY EN JOHAN EN QUAL MANERA LOS OFFICIALS DE SA CASA DEUEN VIURE E HONESTAMENT CONVERSAR EN AQUELLA.

Que nengu de casa del senyor rey gos tenir fembre en lo bordell.

Per esquivar peccats e vicis mals los quals se pertanyen mills guardar a la reyal magestat que a altres persones e per clar bon eximpli a nostres servidors e sotsmeses: volem e ordinam que tot hom de qualque condicio sia o stament qui de nostra casa de la reyna e de tots nostres infants seran no gosen tenir fembra o fembres en bordell: e siu fan que de present sien dampnats de carta de racio e sien foragitats de nostra casa e merçe e de la dita reyna e infants donant poder als scrivans de racio de casa nostra de la reyna e dels dits infants e manantlos expressament que de present que sapien algu o alguns qui fembre en lo dit bordell tindran quel hajen per ras de la dita carta de ratio sens sperar altre manament nostre e de la dita reyna e infans.

Puticlub, Venteta, Valdeltormo, Calaceite, Que nengu de casa del senyor rey gos tenir fembre en lo bordell.

Que per lescriva de racio no sien fets albarans de quitacio o provisio als damunt dits.

Item volem quels dits scrivans de present appellen los homens a peu de casa nostra de la reyna e de nostres infants e tots altres que sapien que de semblans coses sien maculats ne tacats e en poder de nostre algutsir facen sagrament e homenatge que daqui avant fembre en lo dit bordell no tindran e siu fan que sien tenguts axi com aquells qu son trencadors de sagrament e homenatge: e si asso fer no volen manam als dits scrivans de racio que de present los rahen dels libres els hajen per foragitats de nostra casa e merçe e de la reina e de nostres infants. E tro la present seguretat los damunt homens hagen feta volem quels dits scrivans de racio no facen albara a algu dells de lur quitacio o provisio ne de vestir.

Com la companya de peu de casa del dit senyor deuen jurar de no tenir fembre ans que sien reebuts de la dita casa.

Item ordonam que de present que nos o la dita reyna o infans de nostres cases reebrem algum hom a peu quel dit scriva de racio ans quel scriva li faça fer sagrament e homenatge en poder seu o de nostre alguatzir que no tindran fembre en bordell: e siu fan que sien encorreguts en la dita pena.

Que les fembres publiques no gosen tenir per amichs homens qui sien de casa del dit senyor.

Encara volem e ordonam quel dit algutzir de continent diga a alguns de son offici que facen manament a totes las fembres publiques que daci avant no tenguen per amichs homens qui sien de casa nostra ne de la dita reyna ne de nostres infans: e siu fan e nou denuncien que hajen a correr la vila açotan e apres que sien exellades de tots nostres regnes e terres. E semblantment ho haje a fer denunciar lo dit algutzir als hostalers dels bordells que hajen a denunciar si algun de casa nostra e de la dita reina e infans tindran alguna de les dites fembres: e sils dits hostalers nou denuncien que sien encorreguts en la dita pena o que paguen mil sous a la cort sens tota merçe.

Que los damunt dits continuament no mengen ne jaguen en los bordells.

Item que no gosen participar continuament axi en menjar com en jaura en los bordells ne en los hostals de aquells sots encorriment de les dites penes.

Fo publicada la present ordinacio en Barcelona a XVII dies del mes de febrer del any MCCCLXXXVIII presents los honrats mossen Thomas jutge algutzir del dit senyor en Guillem Oliver scriva de ratio de la dita reyna en Bernad Çafort de offici de ratio del dit senyor en Francesch de Vallsecca de offici de comprador del dit senyor e molt daltres senyors e molt daltres presens.

lunes, 13 de enero de 2020

De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista.

De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista.
 
De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista.


Aquells los quals apres la mort de nostre Redemptor en la fe catholica perseverants e en confessio daquella muyrents havem trobat confessors con per la Esgleya son canonizats appellam donchs quant mes aquest qui Christ confessa e nol nega e les vies dell prepara confessor con per la paraula del Salvador sia canonizat testifican a ell entre los nats de fembres mayor no esser levat verament pot esser dit. Donchs havem provehit en axi que en aquesta festa de la nativitat sua sermo sia fet e lo reraltar istoriat on la ymage de nostra dona sancta Maria es figurada a la salutacio de la qual ell en lo ventre encara estant se alegra hi sia posat e los vestiments verts mellors ab quatre capes hi sien tenguts e un dels reataules dargent hi sia posat e en lo mig del reraltar tests junts mellors hi sien posats e deça e della sengles creus per la penitencia la qual ell preyca demostradora e en cascun cap del reraltar altres tests mellors separats e en mig dels tests los bacins daurats deça e della hi sien collocats. E encara con lo dia de la sua decollacio en paraments e altres ornaments daltar lo seu martiri a memoria nostra e de les gens pusca esser demonstrat: volem que de vestiments e paraments vermells e ab tantes capes e creus e argent laltar aquell dia sia ornat axi con nos havem ordenat esser faedor en les festes dels martirs dels quals lorde de Cistell fa dos misses en covent.
 

sábado, 11 de septiembre de 2021

MARZO, 1463.

MES DE MARZO.


Molt alt e
molt excellent Princep e virtuos Rey. Si la sentencia dels antichs
philosofos havie que aquell sol fos elet a la dignitat reyal qui
excellia los altres en splendor de enteniment quant mes la tal
dignitat es apperada a la Excellencia vostra per la vera prosapia de
aquella e per la tanta sua illustracio. Expandida e divulgada fonch
per lo univers la gloriosa fama del rey Salamo per regir lo
seu regne
ab saviesa molt gran e qui en la puericia
sua en la qual pres lo ceptre reyal hagues fet entre les dues alterquants fembres lo admirable judici per lo qual de la
cosa tant occulta se manifesta la veritat. E fonch tanta la
celebritat del nom seu que pervingue a les extremitats del mon don li
venien trahuts e precioses ofertes que lo seu reyal stat magnificaven
admirablement. E si les coses en vostra reyal persona concorrents son
diligentment pensades que alre direm que haver en aquest nostre temps
un altre Salamo qui circa la edat matexa haje començat regnar e son
regne governat ab justicia e prudencia singular. Qui traspassant lo
freu de Gades
stena la sua potencia entre los africans e per zel
de la fe catholica contra aquells de la dita fe enemichs tingua
admirables municions a terror lur e a presidi de la nostra Europa.
Qui faça investigar les mars oceanes a totes altres gents spantoses
e incognites e les gents barbares vagues e incultes en aquelles
atrobades sotsmeta a fi per aquelles domar e instruir en la
conversacio humanal. De que ultra lo domini de les precioses cases a
vostra reyal corona acquisides es a aquella pertinent e deguda gloria
e inmenses laors. A tal donchs e tant virtuos rey es digna cosa
significat esser lo que molt tocha tota reyal dignitat per interposar
en la causa comuna la sua auctoritat e decret. Feta es en lo Principat de Cathalunya per alguns dels vassalls iniqua
conspiracio contra la reyal Magestat e la insigna provincia olim
mundissima es per aquells contaminada e infecta de gran error. Obra
es stada de algunes malicioses persones les quals temptades per lo
maligne sperit e inseguint algunes lurs passions han volgut
subvertir lo bo e tranquille stat del dit Principat e les quals per
conduir a aço los pobles han sembrades fames falsissimes contra la
dita reyal Magestat dihent aquella haver proposit mal tractar e
destruyr to dit Principat difamant la de crueltat e de altres
perverses condicions e donant studi en fer se coses algunes per miga
del cos del lllustrissimo don Carles de bona memoria primogenit del
dit senyor Rey han volgut dir e sforçar aquelles esser miraculoses
en approvacio e confirmacio del que prosseguien e fahent les per tals
publicar per algunes ecclesiastiques persones per peccunies
corrompudes han facilment tirats los pobles a lur opinio e voler. Als
quals pobles donant entendre que convenia per lur salvetat tenir
exellada o desterrada la dita Majestat reyal del dit Principat. Com
moltes e diverses persones vehessen aço esser indigna cosa e a
infidelitat redundant es daquen exida scisma e
gran divisio entre los poblats en lo dit Principat. En la qual los
rebelles e adversants a la dita reyal Magestat acompanyats de la
malicia del temps han apoderat
e prevalgut e apres moltes cruels persequucions fetes e dades als
faels e devots a la dita Reyal Magestat han mesa la terra en armes e
fet gran exercit de gent de cavall e de peu e aquell partit en dues
parts. La una encontra la lllustrissima Senyora Reyna e Illustrissimo
senyor don Ferrando primogenit novament jurat qui eren en Gerona
ciutat del dit Principat laltra encontra la dita reyal Majestat per
obstar li la sua venguda. Son stats sitiats la dita senyora Reyna e
senyor Primogenit en un castell o força de la dita ciutat e dins
aquella ab bombardes e altres artelleries durament combatuts per
apresonar aquells. Los quals indubitadament foren stats presos o dins
la dita força per armes o per fam morts sino per la ajuda de Deu e
del Illustrissimo Rey de França lo qual vehent tanta iniquitat
sentintse de aquella com a reyal persona tramete de ses gents qui
romperen lo dit siti e la dita senyora Reyna e senyor Primogenit
deliuraren bellicosament. Laltra part del dit exercit encontra lo dit
Senyor Rey tramesa vingue a batalla campal ab la sua Reyal Majestat
en la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fet un gran
strall de la gent del dit exercit e semblant strall es stat
fet per altres jornades en les quals es stat conflicte entre les
gents del dit senyor Rey e les gents rebelles del dit Principat en
que Nostre Senyor Deu manifestant assats la justicia del dit Senyor
Rey mante e ajuda aquell maravellosament. Aço empero no contrastant
indurats los rebelles com lo animo de Pharao no han disistit ne
desisten de lur malicia e iniquitat abans sobre tot mes durament
augmentant en aquella com persones per la gravosa de lur pecat de tot
remey e venia desconfiants e en punt de desesperacio constituides han
proclamet strany Rey e continuades violencies e
oppressions a tots los faels e devots a la vera reyal magestat. E no
solament aprovades persones mas als deputats del General del dit
Principat lo ofici dels quals es molt preheminent e lur consistori
quasi numen e divinal refugi e conservacio de la corona Reyal
e de les libertats del Principat desses dit es
stada feta gran oppressio. En virtut de la qual e per evitar la mort
la qual stretament los es stada cominada los ha covengut adherir a la
maliciosa part e fer e signar letres e provisions que aquella ha
volgut. Com alre nols sie possible fer obstant la dita oppressio en
la qual son detenguts en la ciutat de Barcelona hon aquestes
coses se tracten principalment. De la qual oppressio los dits
deputats si possible los ere voluntariament exirien e a tals
actes contradirien. Com he fet e faç yo Bernat Çaportella hu
dels deputats dessus dits per lo braç o stament militar qui
migançant lo divinal adjutori me so de la dita oppressio desliurat
fugint cautelosament e secreta ab una galea per mar de la dita ciutat
de Barcelona e restituint me en libertat he fet e faç lo que so
tengut envers mon rey e senyor e lo que sens falla los altres
meus condeputats per lur bona fidelitat farien si podien haver
libertat (muy pocos lo harían, los demás diputados harían lo
que hemos visto en el año 2021 y anteriores.
).
Que dire molt
alt e molt excellent rey e virtuos senyor de aquests afers dels quals
lo enarrar serie longa pagina e aquells recitar ni expandir sino en
quant la necessitat importa es cosa molesta a tot fael
cathala
. Lo dit Illustrissimo rey de França e per dignes
virtuts en les quals als seus gloriosos antecessors resembla
meritament Christianissimo appellat no content de la gloriosa obra
per sa excellencia feta en subvencio e desliurament de la
Illustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor Primogenit e no
molt aço per la inmensa magnanimitat sua stimant si la causa tant
justa del dit S. Rey en tot no ajuda e continua fins a la desigada fi
ha presa aquella no altrament que propia e ab qual potencia de gent
darmes ab quals treballs o despeses e ab qual diligencia e cura
aquella prosseguescha es notori a tot lo mon. De que li es atribuida
honor e gloria inmortal. En la qual haver participi es degut a la
Excellencia de vos virtuosissimo Rey per ferhi per obra lo ques diu
haver hi ya ofert e segons de aquella se spera fermament. En
aço lalta dignitat e lo interes a tota tal dignitat fet per lo
crim de Magestat lesa
les multiplicades virtuts de la celsitut
vostra e altres dignes sguarts hi conviden aquella e necessiten no
fallir.
E lo Illustre Rey de Castella al qual los rebelles son
recorreguts si dignament li plaura attendre detestara los dits
rebelles e no volra denigrar la excellencia sua en lo peccat de
aquells ne donar eximpli ne via als subdits seus de attemptar
rebellions les quals meritament se procuraria donada per la sentencia
per la veritat qui no pot mentir dihent Eadem mensura qua mensi fuerunt remercietur et vobis. No es pertinent al seu Reyal coratge
inclinat esser a cubdicia de acquirir e dilatar sos dominis en
perjudici daltri e ab la sedicio e scisma qui es en
Cathalunya havent principi de les appassionades persones qui han
seduhits los pobles e precipitats en aquest error del qual son
inmunes la major part dels prelats barons militars e altres persones
generoses. E res alre de aço no pot provenir que scandils e
inconvenients. Ignorar no deu lo lllustre Rey que no es alguna
potencia a la qual sie deguda gloria e honor ne que importe alguna
part de felicitat sino aquella la qual ab honestat e justicia es
adquisida. E contra aquell que vol sforçar altrament es la elegant
exclamacio del gran Seneca quant diu O miserabilem illum qui cedibus
et rapinis potencia crevit et cetera. Si donchs molt alt e molt
excellent Rey e virtuos senyor es axi que tota iniquitat e
injusticia sia a Deu e als homens odiosa e la deguda obediencia que
Nostre Senyor Deu se ha reservada e aquella manada esser atribuida
als princeps e reys qui son en la terra no per altri que per Deu
deputats e loctinents de aquell es axi maliciosament sotstreta a la
Magestat del dit nostre Rey e senyor mantenir e ajudar aquesta sua
causa que es alre que obsequi divinal e ofici de home virtuos e
maximament del constituit en la reyal dignitat illustrada e ornada de
santa prudencia e altres virtuts de les quals splendex la privilegiada persona vostra a la qual per deute de honor es feta la
present ab tota humil e devota reverencia per mi dit Bernat

Çaportella
diputat. Suplicant lo poder divinal conserve en tota
felicitat longament la dita Excellencia vostra qui mane a mi tot ço
que de sa merce sia. Feta en la ciutat de Terragona a VII dies de
març any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
- De la
Excellencia vostra. - Humil e devot servidor Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

lunes, 13 de enero de 2020

De la vigilia e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor.

De la vigilia e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor.

Que en la resurreccio de nostre Senyor de vestiments e paraments blanchs se deja usar a glorificacio del cors lo qual en la resurreccio hac els angells qui en blanchs vestiments a les fembres en lo sepulcre apparegren a la nostra real devocio molt manifestament e evident demostren. Perque axi duem aordonador que en la vigilia sien tenguts los vestiments blanchs mijancers: e per tal que la memoria de la passio encara de tot no sia lexada los paraments vermeyls mijancers sien hauts e quatre capes sien tengudes de les quals les dues sien dels vestiments e les altres dues dels paraments. E per tal que aço mils en lo cors dels esguardants empremedor una creu en lo mig del reraltar sia posada e lo reraltar istoriat en lo qual la ymage de la beneuyrada Verge es figurada a la qual cert es tota la fe solament esser romasa hi sia posat. En apres los tests juncts mellors en cascun cap del reraltar e entre aquells e la creu en lo dit reraltar los bacins daurats sien allogats. El dia pero de la resurreccio de nostre Senyor de pus dignes es usador: perque axi paraments con vestiments blanchs los pus nobles ab sis capes aquest dia sien tenguts e los reataules dargent el tabernacle dargent de nostra Dona hi sien posats et de reliquies et dargent et daur axi con en la festa de Nadal de nostre Senyor laltar sie ennobleit: e noresmenys sermo en la nostra cappella aquest dia sia fet.

dilluns dimars seguents

jueves, 6 de febrero de 2020

Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Perdre deuen los cavallers per lur culpa la honor et la libertat de cavalleria e es la major viltat et deshonor que reebre poden: e segons quels antichs ho dixeren per dret aços pot esdevenir en dues maneres: la una es quan los es tolta tan solament orde de cavalleria et nols es dada altra pena en lurs persones e laltra quan fan tals errades per les quals merexen mort corporal: car ladonchs ans los deu esser tolt orde de cavalleria que sien liurats a mort. E les rahons per les quals los pot esser tolt orde de cavalleria son aquestes: axi com quan lo cavaller estan en host o en frontera per manament de son senyor venes o malmeses lo cavall et les armes e les perdes a joc de daus o les donas avols fembres o les empenyoras en la taverna o emblas o fees emblar a sos companyons les sues e si de certa sciencia fahia cavaller hom qui no ho degues esser e si publicament ell meseix usaba de mercaderia o si obraba de ses mans alcun mester per guaanyar diners no estan pero catiu. E les altres rahons per les quals los deu esser tolt primerament quels ocien per justicia tolt orde de cavalleria son aquestes. Quan lo cavaller fuix de la batalla o desampara son senyor o castell o algun altre loch que tingues per manament o comissio daquell ol vees perdre o ociure et no li ajudas o nol defeses o no li donas son cavall sil seu li havien mort o si nol trahien de preso podenho fer per aytantes maneres com fer ho poguessen: car jassia que per justicia los degen pendre per aquestes rahons o per altres qualsevol que tocassen baya o traicio pero ans quel ocien per justicia li deuen tolre la cavalleria. Laltra manera com li deuen tolre cavalleria es aquesta quel rey deu manar a un escuder o fill de cavaller que li calç los esperons et li cinya laspasa e que li tall ab un coltell la cinta de la espasa de part .... (1)

(1) En la primera plana de este pequeño códice se lee una nota del archivero Pedro Miguel Carbonell del tenor siguiente: "La present obra es romasa imperfecta per quant lo S. R. en Pere terç de gloriosa recordacio prevengut de la mort no pogue acabar aquella: e contenen les leys qui hi son posades per capitols XXXIII". Y en efecto, del estado en que queda se infiere claramente que aquel monarca no pudo concluirla. (Pedro IV de Aragón, el Ceremonioso.)

Pedro IV de Aragón, El Ceremonioso, Lo Ceremoniós, Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

domingo, 31 de mayo de 2020

LXIX. Reg. n. 482, fol. 74. 22 enero 1330. Alfonso IV, Barchinone

LXIX. Reg. n. 482, fol. 74. 22 enero 1330.

Nos Alfonsus etc. attendentes vos fideles nostros consiliarios et probos homines civitatis Barchinone pro bono statu et utilitate comuni civium et habitatorum civitatis ejusdem et ad removenda dispendia que ex superfluitatibus et oneribus superfluis expensarum circa subscripta frequencius imminebant et in quibus plures ut plurimum excedere noscebantur quedam statuta et ordinationes noviter edidisse tenoris qui sequitur:
- En nom de Deu ordenaren los consellers et prohomens de la ciutat que null hom de la ciutat de Barcelona o qui estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia no gos metre ne aportar en afflibays ne en neguns vestirs perles ne aur ne argent ne armini exceptats botons dargent plans o daurats que puxen portar per cabeç o per manegues. Item que null hom de Barcelona o qui estia en Barcelona de qualque condicio o estament sia no gos portar ne fer neguna cella ne fre ne pitral ne retranga en que haje obres de fil daur ne dargent ne en que haja obres de perles o dargent ne de negunes peres precioses ne doblecs o daltres peres de naguna manera salvant que en les dauradures o argentadures de les obres puxen aembrar aur et argent. Item que null hom ne naguna dona de Barchinona o qui estia en Barchinona de qualque condicio o estament sia no gos daquiavant listar ne vetar per fora ne barregar negunes vestadures ne fer fer en aquelles images dauçells o daltres qui sobreposades o cosides hi sien si donchs tixent no si fahien. Item que naguna dona de qualque condicio o estament sia qui sia de Barcelona o estia en Barcelona no gos portar en mantell ne en capa ne en cot ne en conelles ne en brials ne en altres vestidures perles ne aur ne argent ne ermini ne naguna altre fresedura de perles ne daur ne dargent ne daltres coses ne vestir draps daur ne de seda: puxen empero en dos mantells no en mes haver et portar taxells ab cadenes et aflibays dargent en los quals no gosen portar perles ne peres precioses axi empero quels texels ab les cadenes et aflibays de cascun mantell no pesen de dos marchs et mig a amunt. Mas en aço no sia entes que les dones no puxen portar brials tests ab seda et ab aur ans los puxen ab que noy haja nagun guarniment dels dessus dits qui son vedats de portar. Puxen encara portar en manegues de gonelles o de brials botons dargent plans o daurats: puxen encara aportar vestadures de camellot de lana. Item que naguna dona de qualque condicio o estament sia que sia de Barchinona o estia en Barchinona no gos portar en savena ne en neguns ligars perles ne peres precioses ne altres ne argent ne aur en fulla exceptat que puxen portar fil daur o dargent test pla en savenes o en vels e no en altre manera. Item que negun hom ne naguna dona qui sia en Barcelona o estia en Barcelona de qualque condicio o estament sia no gos portar en mantell ne en capa ne en altra vestadura neguna forradura sino de cendat o tafata plans o en los quals haja fil daur o dargent tests o penes axi vayres com altres planes axi que naguna pena no puxen barrejar o entremesclar de cendats ne de draps daur ne de seda ne daltra cose mas cascuna pena sia plana segons la natura de que sia. Empero no gosen portar neguna pena dauçells ne darminis. Item que null hom ne nulla dona que sia de la ciutat de Barchinona ne estia en la ciutat de Barchinona de qualque estament o condicio sia no gos fer ne portar daqui avant vestadures negunes de dol per naguna persona qui muyra si donchs no era son senyor o sa dona o pare o mare o avi o avia o fill o filla o germa o germana o persona quil jaquesca hereu o dona qui perda marit o marit se puxa vestir sis vol per sa muller com morra sault que no sen pusca vestir de negra salvant que hom puxe portar capa (se lee cape) morada o altre el dia quel cors se soterrara et VIII dies apres tan solament.
Item que naguna dona que sia de Barcelona o estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia qui marit haja en cas que saja a vestir de dol per alcuna de les persones dessus dites no gos portar daquiavant mantell en cap ans solament port capa morada o altra capa de dol el coll et que no la port sino VI meses depuys que aquells per qui portara dol seran morts salvant quel dia quel cors se soterrara la puixa portar el cap. Item que null hom de qualque condicio sia que sia de Barchinona o estia en Barchinona qui prena o espos o afferm muller que ans que la espos ne apres no gos trametre per si ni per altre a la esposa o muller sua joyes negunes ne diners ne a nenguna dona ne altra persona de part de la novia no de part del novi salvant que a la nuvia puscha trametre bossa et cinta et guants et dos anells et no res als. E aquests ordinaments comencen lo dia de pascua primer vinent et que duren XX anys primers esdevenidors. Et qui contra aquests ordinaments o alcuns daquests fara pagara per ban per cascuna vegada que contrafaça per cascuna de les coses dessus dites cincents solidos en axi que si dona neguna cau en lo dit ban e no ha bens parafernals de quel puxa pagar quel marit pach lo ban mas quel se puxa retenir ell o son hereu del exovar. Mas en aquests ordonaments no son enteses fembres vils et avols de lur cos ans tota fembra avol et vil de son cos puxa portat aytals vestidures com se vulla et en aytal manera com se vulla. Item que nagun sartre ne sartoreça ne altre persona de qualque condicio sia no gos posar ne metre ne cusir ne fer cusir ne fer metre ne posar nagunes fresadures daur ne dargent ne perles ne de seda ne daltres coses en vestidures de hom ne de dona de Barcelona ne qui estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia ne fer en aquelles vestidures ne posar ne cosir negunes images dauçells ne altres enadiments o sobreposit fer a les vestadures et qui contrafara pagara per ban cascuna vegada cent solidos e si pagar nols pot estara pres cent dies al castell. Item que negun hom ne naguna fembra de qualque estament o condicio sia no gos fer ne obrar ne fer fer ne obrar negunes obres de perles ne de seda ne de fulla ne de fil daur o dargent ne ligars ne altres arreus ne en selles ne en frens ne en pitrals ne en retrangues segons que dessus es ordenat ne a obs de nagunes vestadures domens e de dones de Barchinona ne qui estien en Barchinona de qualque estament o condicio sien: mas en aço no sien enteses vetes ne trenes de seda que puxen metre per cabeç ne per manegues ne cordons ne bagues ne cordes de cordar de seda: e qui contrafara pagara per ban cada vegada cent solidos et si pagar nols pot estara pres C dies el castell. Item que nagun argenter ne argentera ne altre persona de qualque condicio sia no gos metre ne fer metre en texells perles ne peres precioses a obs de dones de Barchinona o qui estien en Barchinona de qualque estament o condicio sien ne fer ne fer fer a obs dells neguns taxells los quals ab les cadenes et afflibays pesen mes de dos marchs et mig et qui contrafara pagara per ban cada vegada cent solidos e si pagar nols pot estara pres C dies el castell: dels quals bans haura lo terç lo veguer et lo terç sia convertit en reparacio del pont de Sent Boy o laltre terç haja lo acusador: mas lo comprador del pont no haja lo dit terç qui del pont deu esser: e qui alcuns dels dits bans pagar no pora estara pres el castell aytants dies com ha sous els bans. Item que tot enantament o conexença que sha a fer sobre los dits bans o alcu daquells se faça per lo veguer ab consell dels consellers de Barchinona qui per temps seran o de tres dells et no en altre manera: sia entes empero que per moltes vegades que fos fet per alcun contra los dits bans o alcuns daquells no sia tengut de pagar sino un ban solament per naguns bans passats mas com aquell ban hagues pagat si daquiavant hi cahia quen fos tengut segons la forma dessus dita com axi sia acostumat e usat en tots los bans que sordenen en Ia ciutat. E retenense los dits consellers et prohomens que si en aquests dits bans o en alcuns daquells conexien Ios dits consellers et prohomens que hi hagues res a declarar o interpretar o a corregir que sia feta la declaracio et interpretacio o correccio per Ios dits consellers et prohomens axi com ells conexeran et no per nagun altre.

- Eapropter cum nobis duxeritis suplicandum ut ordinaciones et statuta predicta nostre approbacionis et confirmacionis dignaremur patrocinio communire: idcirco prospicientes utilitatem et comodum que vobis et aliis civibus et habitatoribus dicte civitatis proveniet ex premissis: jamdicta statuta et ordinationes per tempus prescriptum gratis et spontanea voluntate laudamus approbamus et ex certa sciencia confirmamus. Retinemus tamen et a dictis statutis vestris excipimus quod si nos vel nostri dedimus aut dabimus alicui civi vel habitanti in civitate predicta vestes corporis nostri aut sellas vel aliqua alia arnesia nostra quod eas vel ea possint induere vel portare et absque incursu alicujus pene libere eis uti aliquo ex statutis predictis nullatenus obsistente. Promitimus vobis insuper ac juramus per Deum et ejus sancta quatuor evangelia manibus nostris corporaliter tacta quod premissa omnia et singula servabimus et servari etiam inviolabiliter faciemus per tempus predictum eaque non mutabimus aut revocabimus aliqua ratione nec alicui domestico nostro vel alii cuicumque super hoc gratiam faciemus. in cujus rei testimonium presentem cartam nostram inde fieri et sigillo nostro pendenti jussimus communiri.
Data Valencie decimo chalendas febroarii anno Domini millessimo CCC tricesimo. - Bernardus de Petra mandato regis.

viernes, 27 de agosto de 2021

Geroni Rosselló, LO REY CONQUERIDOR, joglar de Maylorcha

LO REY CONQUERIDOR.

(Del Joglar de Maylorcha.)


Denant los murs de Maylorcha,  De Maylorcha en la ciutat,  S'apareyla l'host christiana,  Combatre fort desirant.


I.

Denant los murs de Maylorcha,

De Maylorcha en la ciutat,

S'apareyla l'host christiana,

Combatre fort desirant.


Lo brugit s'òu de las armas,

Trompas sonan e atabals,

Pavallós e tendes levan,

E mòuense de tots latz.


En Jacme rey d'Aragó,

Cavalcant en son cavayl,

Guarnit de èlm, espasa nua,

Quax no pòt pus esperar.

D'ira sos uyls li flamejan,

E d'ira son còr li bat;

Car no sguarda un sarrahí

Sens que hage sed de sa sanch.


Sagrament eyl prench dels nobles;

Tots los guerrers han jurat

De fer presa de la vila

O de morir massacrant.


Cent tors la vila environan,

Guarnides d'homens armats;

Mas, armes no l'espaventan

Ne host l'espaventa may.


E sguardant la part del mur

Que los ginys han derrocat,

Enaxí parla a los seus,

Metent l'ira en son parlar:


- “Sanct Jordi! Sancta Maria!

Lá vos esperan: á lor!

Cascun lo primer y sia

Si sent la fe dins son cor.


Hoc, molts n'y ha, mas no'ls ajuda

Lo braç ferm de Jesu-Christ;

Quant lur força hauretz retuda

Tot l'infern n'estará trist.

A lor! vergonya, chrestians!

Deus ho vol e jo'n suy cert:

Paucha es la sanch del vilans

P'els dampnatges que 'm soffert.


Ne burgés ne cavayler

Gir son dors, enquer que las;

Car será vil homeyer

E traydor qui torn atrás.


Per còlp ne per nafra pocha

Vuyla negun romanir;

Hajatz tots lo còr de rocha,

Ans que deshonra morir.


Qui vege a son frare occiure,

Vage avant, comanlo a Deu;

Per venjarlo vuyla viure,

E son còlp sia pus greu.


Negun en son briu defala,

Haje'n sed de sanch infael;

Sarrahíns morts fan l'escala

Per ont puja l'arma al cel. 


A lor! car Deus ens convida

A la victoria en est jorn;

Non rest enemich ab vida

En plus d'una legua en torn.

De vostres lançes quiscuna

Un cap sarrahí aport;

No hage sageta ninguna

Que no'n féra a un de mort.


De sanch de los vostres ávis

Guardatzlos plenes les mans;

Anatz venjar lurs agrávis

Fentne lo past dels milans.


Siatz l'açòt que Deus los dona,

No hagen treua ne perdó;

Faytz de lurs caps tor redona

Ont metetz lo ganfanó.


Muyren tuyt, pus master s'es,

Los qui no 's reten sclaus,

E façam p'els palafres

Estables de lurs palaus.


Vostre es lo forment que menjan,

Vostres son los lurs havers;

Esguardatzlos com s'arrenjan

Per vos emblar vostres plaers.


A quiscun tolgatz la vida,

Li tolretz del còrs verí;

l'Almudayna lá 'us convida;

En nom de Deu, anemhí.


Feritz en las vil maynades

Calcigant çerveyls por lá;

l'ombra irada dels Monchades

Lo sender eus mostrará.


De Mafumet la senyera

Ofega de ira lo còr;

La victoria ens vé derrera...

Cavaylers, á lor! á lor!” -


Dix lo rey, e quax volant

La ciutat scometia,

Diënt l'host: - “Avant! avant!

Sanct Jordi! Sancta María!”


II.


Clams de dolor, mant dampnatge,

Brugit dels brants e'ls escuts,

L'ira faënt son carnatge,

Sobrats morts, cavayls perduts;


Sòns dels atabals de guerra,

Maçes, lançes e colteyls,

Flums de sanch corrent per terra,

Caps redolant sens capeyls;


Tors qui s'esfondrant conmouen

Les potestats del infern,

Guerrers qui col vent se mouen,

E flamas e foch etern....


Maylorcha! Maylorcha beyla!

Christ desliura ta ciutat;

Martyrs donan sanch per eyla,

Tras d'un rey benavirat.


Leós de tú fan lur presa,

Ton senyor será Aragó;

Rey noveyl no 't dó feresa,

Pus la crotz es son panó.


Sanct Jòrdi a la gloria 'l porta,

Cavalcant ab cavayl blanch;

La stela d'Abú s'es morta,

E càu dins un mar de sanch.


Quiscun alberch e mesquita,

Com casteyls s'han de esvahí;

Que sa ruina estia scrita

No ho vol creure 'l sarrahí.


Quiscun alberch e mesquita,  Com casteyls s'han de esvahí;  Que sa ruina estia scrita  No ho vol creure 'l sarrahí.



F. Mistral, chatelain, tresor, Felibrige



E- “¡Valor, fils del propheta!

Dix lo Xech als seus, broxant;

Non hage negun qui 's reta,

Car gaudeix lo trespassant.

Homeyers creman e talen,

D'ira cruel lo còr encès;

No saben eyls ço que valen

Fils d'un poble may sotsmes.


Mostratzlos qu'havets coratge,

E que tots amatz morir,

Ans que viure en vassalatge

Del qui occiu a son albir.


Per ço car de lig no tenen,

N'es malvestat lo còr seu;

Famolents açí s'en venen,

Desamparats de son Deu.


De vostre aur ab las mans plenes,

Volen sejornar los vils,

E metránvos en cadenes,

Malensenyant vostres fils.


No han dret e no han justicia,

E com lops per ço los veig;

De vostre haver han cubdicia,

De vostres fembres cobeig.


Per los vençre e per combatre,

Son secors eus dona Alá;

Eyl d'un còlp los pòt abatre,

Car sols eyl es sobirá.


Non hage negun qui 's reta;

Deffenetz vostres maysós;

Feritzlos, fils del propheta!

Mafumet, confonetzlos!” -


E lo sarrahi cridant,

Pus fort l'autre scometia...

E 'ls chrestians: - “Avant! avant!

Sanct Jordi! Sancta Maria!”-


E'l carnatge es renoveyla,

E 'ls critz arriban trò 'l cel;

Maylorcha! Maylorcha beyla!

Ton baptisme n'es fort cruel!


De ferir las hosts s'aglassan;

S'huja el braç de donar tayls;

Los qui los brants ultrapassan,

Los trossejan los cavayls.


Dona lo ferre ab lo ferre,

E spurnes n'ixen de foch;

Los uns avant per conquerre,

Los autres ferms com un roch.


L'ombra de la mort es ceyla

Qui en sus de las hosts s'ha stes;

No abastan escuts per eyla,

Ne lo perpunt, ne l'arnes.


E d'ira los còrs sclaten,

Uns dels autres faent scarn;

Lo ferre dels qui combaten

S'esmussa de tallar carn.


D'En Jacme lo cavayl corre

Ont lo peril es pus greu;

De son escut sanch decorre,

Mays va ab l'ajuda de Deu.


Ardit e spasa sanguenta,

Par lo venjament armat;

Lamp dins las núus que spaventa,

Áliga dins tempestat.


No y ha qui sos colps suport;

No y ha qui no's reta á eyl,

Car es senyal de la mort

Lo dragó de son capeyl.


Li paguá, son dors girant,

Ja scometre no 'l volia;

E 'l christians: - “Avant! avant!

Sanct Jòrdi! Sancta Maria!” -


E l'host christiana camina,

Com l'ona del mar brugent,

E desfá l'host sarrahina,

Com desfá la bòyra el vent.

Lançan l'arma los qui fujen,

Car per fugir n'es pesán;

Mas d'occiure no s'en hujen

Los qui derrera los ván.


E 'Is christians fan d'eyls carnatje,

Xi com lur crueltat mereix:

Crida 'l vençut sens coratje,

Mas Alah no 'Is exauseix.


- “Leissatznos vida, chrestians,

faytz ço que 'us sia mils!” -

Dixen los veyls angoxans.

Las mayres: - “Perdó p'els fils!” -


Ploroses las puelles ixen,

Faules plenes d'aur e argent,

E: - “Prenetzprenetz, los dixen,

No'ns fassatz, no'ns fassatz nient.” -


E l'host de Christ, de son cor,

Massacrant per çá e per lá,

Sols respòn: - “A lor! a lor!” -

Membrant de lo que jurá.

Sarrahins combatre a mort

Fó de Aragó la costum;

Per ço corre ab lo còr fort,

Per dins sanch, dins foch, dins fum.

E ja 'l Xech se desespera

E gira son dòrs e fuig;

Mas va li En Jacme derrera,

E li diu ences d'enuig:


- No cal t'estojes en casa;

No 't cal, no, fugir, no 't cal;

De la beyna trau l'espasa,

Veurás dels dos qui mes val.


Mostra'm al menys ton coratge;

Car mas tany a cavaylers,

Que a mos vassayls far dampnatge

E captivar lurs uxers.


No fuges del qui 't contrasta,

Sapia bè morir com dius,

El qui ha viltat que li basta

Per encreuar los catius. -


E 'l rey per fi'l desarmava;

E per la barba el tenia,

E l'host encare cridava:

- “Sanct Jordi! Sancta Maria!” -

___


EL REY CONQUISTADOR.

(Del Juglar de Mallorca.)

I.

Delante los muros de la ciudad de Mallorca, se dispone la hueste cristiana al asalto, y arde valerosa en deseos de combatir.

Óyese el ruido de las armas: resuenan por do quiera clarines y atabales: las tiendas levántanse y los pabellones, y cunde el movimiento en todas partes.

Don Jaime, rey de Aragón, montado a caballo, ceñido el yelmo y desnuda la espada, a duras penas contiene sus bríos y su impaciencia.

Chispéanle de ira sus ojos y le palpita de enojo el corazón, pues sed de sangre le devora al ver un solo sarraceno.

Juramento recibió a todos los nobles: todos sus guerreros han jurado entrar triunfantes en la ciudad o morir matando.

Cien torres defendidas por bien armados combatientes circundan la capital (2); mas no le espantó nunca al rey el aparato de las armas, ni hueste le hizo miedo.

Y mirando en el muro la brecha que abrieron las máquinas de guerra (ingenios, ginys, enginys), con palabras llenas de ira, dice a los suyos:

- San Jorge! Santa María! Allí os esperan ya: a ellos! Sea cada uno de vosotros el primero que hiera si en su espíritu arder la fé.

Sí, muchos son los enemigos; mas no les ayuda el brazo potente de Jesucristo. Cuando les hayáis vencido, habréis llenado de angustia el infierno todo.

A ellos! venganza, cristianos! Dios lo quiere, os lo aseguro: toda la sangre de esos villanos no compensará nunca nuestros sufrimientos.

Ni vasallo, ni caballero vuelva jamás la espalda, aun cuando le rinda el cansancio: vil asesino y traidor será quien retroceda.

Que nadie retroceda por golpe o por leve herida; todos corazón de piedra; antes la muerte que la deshonra.

Quien viere caer muerto a su hermano herido de muerte, siga adelante y ruegue a Dios por su alma; procure vivir para vengarle, y sean más terribles sus estocadas.

Nadie ceda en su furor; infúndaos aliento la sed de sangre infiel: cadáveres de enemigos han de formar la escala por donde vuestras almas suban al cielo.

A ellos! Invítanos hoy Dios a la victoria: en una legua a la redonda no ha de quedar con vida ninguno de nuestros adversarios.

Cada pica llevar debe por trofeo una cabeza musulmana: cada saeta ha de herir de muerte a un enemigo.

Mirad; manchadas tienen sus manos con sangre de vuestros abuelos; corred a vengar tantos agravios; haciendo de sus cuerpos pasto de milanos.

Sed para ellos el azote de Dios; no les concedáis tregua ni perdón; levantad con sus cráneos una torre para enarbolar en ella el cristiano estandarte.

Fuerza es, mueran los que no se rindan esclavos; convertid sus adornados palacios en establos para vuestros palafrenes.

Hasta el pan que comen os pertenece, vuestras son sus haciendas todas: mirad como se disponen y se ordenan para arrebataros los placeres del botín.

Veneno quitareis al cuerpo de aquellos a quienes arranquéis el alma: bríndaos allá la formidable Almudayna: avancemos en el nombre de Dios.

Cargad contra las viles mesnadas, hollando cabezas agarenas; la sombra airada de los Moncadas os señalará la senda de la gloria.

El estandarte de Mahoma me ahoga el corazón de ira: la victoria nos viene en pos. Caballeros, a ellos! a ellos!”-

Dice el rey, y volando se dirige contra la ciudad, en tanto que la hueste esclama:
- “Adelante! adelante! San Jorge! Santa Maria!”-

II.

Gemidos de dolor, inmenso daño, ruido de espadas y broqueles, la ira haciendo horrible carnicería, vencidos muertos, caballos estraviados;

Sones de atabales, mazas, lanzas y alfanges; ríos de sangre corriendo por el suelo, y cabezas rodando sin casco.

Torres que al hundirse conmueven todo el poder del infierno, guerreros que corren y se mueven como el viento, y llamas y sempiterno fuego...

¡Ah, Mallorca! ¡hermosa Mallorca! hoy Cristo liberta tu ciudad; numerosos mártires vierten por ella su sangre, en pos de un rey afortunado.

Leones son los que acometen; Aragón será tu dueño. No te dé espanto tu nuevo señor, pues lleva la cruz por enseña.

San Jorge es quién le conduce a la gloria, cabalgando en un caballo blanco (3); en un mar de sangre cae eclipsada la estrella de Abu-Yahie.

Cada casa, cada mezquita ha de asaltarse como un castillo; no quiere creer el obstinado sarraceno que esté escrita su ruina.

Y - “Valor, hijos del profeta, dice el Jeque a los suyos esgrimiendo su cimitarra; nadie se rinda; eterna venturanza galardona al que muere combatiendo por la fé.

Asesinos son los que, encendido el corazón de ira, vienen a talar vuestras haciendas y a incendiar vuestras casas: mas ellos ignoran cuanto vale el furor de un pueblo nunca esclavo.

Mostradle vuestro esfuerzo y vuestro valor, mostradle que preferís la muerte, a ser siervos del que a su capricho asesina.

Su corazón es la iniquidad; no tienen ley ni religión: por eso vienen aquí hambrientos y desamparados de Dios.

Repletos de vuestro oro se han propuesto vivir en la molicie; y os cargarán de cadenas, y corromperán el alma de vuestros hijos.

No conocen el derecho ni la justicia; por eso les veis como una manada de lobos, codiciosos de vuestros bienes y de la hermosura de vuestras mugeres.

Para combatirlos y esterminarlos Alá os prestará su ausilio: él puede con un soplo abatir su soberbia, porque solo él es poderoso y grande.

Nadie ceje; defended con brío el sagrado de vuestras casas: acometedles, hijos de Mahoma; y confúndales el santo profeta!”-

Y dando el sarraceno fuertes alharidos, arremete lleno de coraje... Y los cristianos esclaman: - “Adelante! Adelante! San Jorge! Santa María!” -

Y renuévase la horrible matanza, y llega al cielo la vocería. ¡Ah Mallorca! la hermosa Mallorca! ¡cuán cruel es tu bautismo!

Fatígase la hueste de combatir y el brazo se cansa de dar tajos; despedazan los caballos aquellos a quienes traspasó el filo de las espadas.

Choca el hierro con el hierro, y saltan relucientes chispas; avanzan los unos afanosos de conquista, y los otros aguardan firmes como una roca.

La sombra de la muerte se cierne sobre ambos ejércitos; ni arneses ni cotas de malla bastan para resistirla.

Estalla la ira en los corazones en medio de los denuestos y las burlas: y el hierro del combatiente se embota en la carne del enemigo.

Corre Don Jaime, dirigiendo su bridón hacia donde es mayor el peligro; chorrea sangre su escudo, mas va acompañado del ausilio de Dios.

Valeroso, y agitando su rojo montante, semeja la venganza armada, rayo terrible que fulgura entre las nubes, águila en medio de la tempestad.

No hay nadie que resista a sus recios mandobles, nadie que a su empuje no ceda; señal es de muerte el dragón que lleva por cimera (4).

Ya el pagano vuelve la espalda; ya no osa acometer; y repiten los cristianos:
- “Adelante! adelante! San Jorge! Santa Maria!

La hueste de Cristo avanza como las oleadas del mar tempestuoso, y deshace las filas del ejército musulmán, asi como el aquilón arrolla la niebla (5).

Arrojan las armas los fugitivos, porque son pesadas para la fuga; mas no se cansan de herir los que les persiguen.

Y en ellos hace el cristiano terrible carnicería, tal como merece su crueldad. Perdido ya el ánimo, vocean los agarenos espantosamente; mas Alá ya no les escucha.

Y salen los ancianos, esclamando llenos de angustia: - “Perdonadnos la vida, y haced cuanto os plazca!” - Y las madres añaden: - “Perdón para nuestros hijos!” -

Y llorosas muéstranse las doncellas, de oro y plata llena la falda, diciendo: - “Tomad! tomad, con tal que no atentéis contra nosotras!” - (6)

Y la hueste cristiana, llena de brío, y esparciendo la muerte por todas partes, contesta recordando sus juramentos: - “A ellos! a ellos!” -

Guerra a muerte al musulmán, fue siempre de Aragón la divisa; por eso corre con esforzado ánimo por entre sangre, humo y fuego.

Y desesperado el Jeque vuelve las espaldas y emprende la fuga (7). Síguele Don Jaime diciéndole lleno de enojo:

- Inútil es que vayas a guarecerte en tu casa; que huyas de mi presencia: desembayna tu espada, y veremos de los dos quien más vale.

Pruébame a lo menos que tienes valor; que al fin esto cumple más a caballeros, que entretenerte en hacer daño a mis vasallos y en apresar sus naves.

No huyas, no, de quien te reta: y sepa morir dignamente como dices, el que tiene sobrada vileza para crucificar a los cautivos. -

Y por fin el rey le desarmaba, y le tenía asido de la barba (8); y aun resonaba el tremendo grito de la hueste: - “San Jorge! Santa María!” -” -