De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Lavors e no es maravella creix mortal anxietat con per trebayl alcun consegueix dampnatge o es sostret de condigne premi o loguer a son trebayl. Perque digna cosa es que per la escriptura e dictat de letres les quals de la nostra scrivania ixen axi als trebaylants loguer convinent sia donat que per inmoderada exaccio no sia als impetrants les letres massa carregades majorment con per aquelles letres execucio o subministracio de justicia es manada: cor con alcun per nostres letres no mera justicia mas gracia per nostra libertat consegueix egual cosa es que qui liberalitat reeb per satisfaccio de les letres si mateix reta pus liberable. Emperamor daço engir la taxacio de les letres de la scrivania nostra la dejus escrita ordinacio manam esser observada ne per les letres scrividores o segelladores alcuna pus avant sia hauda. Ordonam donchs que per letres de simple justicia dalcuna singular persona tan solament sien donats sinch solidos daquella moneda la qual correra en la terra on la letra sera escrita e atorgada si empero en alcuna terra nostra sera atorgada: mas si fora la terra nostra sera escrita e atorgada de la moneda la qual corra en les terres nostres mes propinques en lo loch on sera axi con es dit scrita e atorgada los damunt dits sinch solidos sien pagats. Si alcuna pero universitat o colegi qual que qual les dites encara letres de simple justicia empetraria deu solidos daquella moneda metexa pagar sia tenguda. Pero quant los impetrants son religioses mendicants o altres persones miserables lavors res no volem que per aquestes letres sia exigit daquells. En apres si la letra aquella contenia alcuna dispensacion o alcuna clausula especial que no sia de mera justicia mes alcuna gracia contena lav*(mancha)ors deu solidos per la dita letra sien exigits. Encara m** si sesdeven nos fer gracia a alcun remeten alcun deute peccuniari al qual a nos seria tengut per causa jutgada per aventura o per qualque altre contracte o per causa dalcuna condempnacio o encara per altra qual que qual lavors aquell al qual es feta la remissio daquesta moneda pach per la letra de la remissio dos solidos per cascuna libra de tota aquella quantitat la qual a ell sera remesa. Si pero alcuna pena corporal de gracia e absoludament a alcun remetiem a la qual ja fos estat condempnat lavors si amissio dorella o execucio de fustigacio remesa sera vint solidos pach per la letra. Mas per amissio remesa de ma o de peu o de lengua quaranta solidos sia tengut de pagar: e si de pena de mort remesa sera pach per letra cent solidos. E asso volem esser observat si aquell al qual es feta la remissio de les penes damunt dites haja en bens cent libres o enjus: cor si era pus rich mes dell sia exigit per les dites letres hauda rahon de la quantitat dels bens los quals sera trobat haver segons la manera prop ja taxada. Mas pero si per remissio daquesta pena corporal per nostre tresorer hauda sera alcuna moneda per aventura o per mutacio de pena degudament feta: lavors daqui sia reebut tant solament la meytat daquell preu lo qual se degra reebre si la remissio fos feta de grat segons les coses prop ordenades. E con a alcun remetrem exili perpetual pach per letra la meytat daquella quantitat la qual se deuria pagar si fos remesa pena de mort: per temporal pero exil si de dos anys o enjus sera remes vint solidos si oltra des anys tro a quatre anys trenta solidos e de quatre anys entro a quant que sia quaranta solidos pach per letra: hauda pero rahon de la riquea daquell al qual sera remesa la pena del exili segons que damunt es dit con se remet pena a altre corporal. Mas si alcun en juhi sera condempnat per crim mas en fuyta estan de nos per aventura a prechs dalcuna persona remissio obtenia de pena la qual fos a ell per crim imposada: lavors cor no deu esser de meylor condicio lo fugent que el detengut sia considerat lo crim per lo qual ses constituit en fuyta e si es tal crim per lo qual mort se degues esser donada aquell provat lo crim contra ell lavors aytant pach per letra com si verament fos condempnat. Si pero no pena de mort mas altra: lavors aytant pac con per remissio de mutilament de peu o de ma es damunt ordenat. E aço entenem de pena solament corporal: cor si son remeses per nos bens ja a nos per annotacio del fugent acquisits: lavors sia observat ço qui es estat ordonat dessus de la remissio de deute peccuniari. Mas si nos a alcuna persona volents gracia fer alcuna summa de moneda esser donada manam una vegada pero esser pagadora: lavors sia reebut per la letra a raho de dotse diners per libra: e la on dariem violario a alscuns anys molts alcuna quantitat de moneda: lavors per lo preu de la letra sien reebuts dos solidos per libre de la summa la qual en les letres es contenguda. Si pero donavem terres a tots temps o rendes a algu e als seus: lavors feta extimacio de la cosa donada tres solidos per libre per la letra sia pagat. Mas pero si sobre alcuna peccuniaria causa o sobre altra cosa en special consistent qual que qual sentencia donada sia de manament nostre o devant nos quaix en persona nostra e daço sien demanades cartes o letres una o moltes: lavors per lo preu daquelles se pagara deu solidos daquella moneda que correra en aquell loch on la sentencia se dara si lo plet sera de mil solidos enjus: e si sera de mil solidos ensus pagara a la dita raho. Si pero se dona sentencia sobre alcun dret axi con sobre privilegi o altre dret del qual es contencio entre les parts: lavors si es pladejat entre grans persones axi con entre alcunes universitats notables o potents o entre prelats o barons entre si o contra alcuna universitat lavors hauda rahon del negoci e de les persones entre les quals se pledeja pora esser reebut mes o menys: saul empero que setcentas cinquanta libres per cascuna letra en neguna manera no sobrepuig. E encara mes si per letres nostres se demana esser manat de tudor o de curador donador a persona o a coses dalcun si los bens als quals se provehira valen cinquanta libres o enjus sien pagats per letra sinch solidos: si pero mes valen entro a cent libres lavors deu solidos sien reebuts per la letra e ten axi daqui avant entro a cinquanta solidos: e volem que oltra cinquanta solidos en alcuna manera lo preu de la letra no munt. Encara mes si alcuna singular persona demana de nos letres de sagur conduyt per terres nostres: sia reebut per letra deu solidos per cascuna persona si son mercaderies o altres coses per les quals encara segur conduyt sia demanat: empero si es consentit per nos a alcun conduyt o asseguracio ço es que no puga esser pres per rahon de deute civil al qual axi con a principal o axi con a fermança es alcun per aventura obligat: lavors per libre pach dotse diners si es cert temps: pero si es a beneplacit pach sinquanta solidos: pero si ço del seu val de mil libres enjus. E si val ço del seu de mil libres ensus pach per la letra de sinquanta solidos tro en sinchcents e daço carregam la consciencia de nostre protonotari. Encara mes con si de gracia atorgam a alcun que no sia tengut a talles o a collectes o altres contribucions temporalment: lavors hauda extimacio dels seus bens e de la gracia pach per letra a rahon de dos solidos per libre. Si pero a alcun aço es atorgat perpetualment per si els seus o si per aventura satorgara per nos a alcun privilegi militar hauda encara rahon dels seus bens los quals se eximiran de talles o de collectes: pagara per letra a rahon de tres solidos per libre. Pero con a alscuns homens qui en temps en lo qual guerra havem son appellats per nos a host o a cavalcada gracia fer volrem que per aquella vegada noy vagen mes que per aço alcuna moneda paguen al tresorer nostre: lavors per la letra daqui faedora paguen si ço del seu valra cinquanta libres o enjus deu solidos e no pus si entro a cent libres donen vint solidos per la letra la qual hauran e axi de grau en grau si donada sera major summa: si pero de grat sens paga de moneda aytal cosa sia remesa: lavors si ha en bens cent libres o enjus vint solidos pach per letra: si pero mes a avant ha en bens: lavors sia muntada la quantitat que de doscentes libres quaranta solidos sien pagats e axi de grau en grau si mes munten los bens daquell. E si la dita gracia sera feta a alcuna universitat o universitats: axi matex sia hauda consideracio als bens de la dita universitat o universitats e segons la valor dels bens sia exigit per la letra segons la dita ordinacio. Encara mes de letres de gracia la qual alcunes vegades fem de trer alcunes coses vedades de les terres nostres qualsque coses sien feta extimacio de les coses les quals se deuran trer paguen per letra a raho de quatre diners per libre de la valor a la qual la cosa aquella sera estimada. En apres con alscuns crearem notaris publichs specials empero a fer cartes en alcunes certes terres nostres seran pagats per la letra sinquanta solidos daquella moneda la qual correra en les terres aquelles nostres on hauran especialment les cartes a fer: cor si eren creadors en Arago de jaqueses e si en lo regne de Valencia o en Cathalunya reals o barcheloneses e si en Cerdenya o en Corcega de moneda dalfonsins o daquella moneda que lavors hi correra e si en Mallorcha de mallorquins seran los sinquanta solidos per aquella letra pagadors. Si pero son creats a totes les terres nostres notaris cent solidos daquella moneda que lany correra en la terra on ell sera creat per la letra sien pagats. Encara mes con a alcun loch atorgarem que mercats o fires fer pusquen sia reebut per letra hauda rahon del loch al qual satorgara a rahon de multitud de cases o de fochs que per cascun foch aquell al qual fires o mercat satorgara dos solidos sien pagats per letra daquella moneda la qual corre en lo loch al qual la gracia sera atorgada. En apres si alongament que a cert temps no sia constret a sos creedors pagar atorgam si el deute es sinquanta libres o enjus lavors quintse solidos per cascun any del alongament seran pagats: e si lo deute es de cent libres lavors trenta solidos per cascun any sien pagats: e axi daqui ensus de major quantitat segons la rahon demunt dita major quantitat per letra sera pagada. Conseguentment encara si alcun nostre offici regidor atorgam o benefici ecclesiastich si aço per propri nostre moviment atorguem per la letra res no pach: si pero a supplicacio sua o daltre ho cometiem lavors rahon hauda daço que reeb per salari a un any a rahon de dotse diners per libre pach per la letra la primera vegada: cor per les altres vegades res no volem quen sia pagat si aquell meteix offici a aquella metexa persona o encara altre offici cometam. Mes encara si a universitat alcuna atorguem per alcuna causa per aventura per necessitat alcuna daquella a la qual aço atorgam e que pusca en aquell loch talla o sisa o qual que qual contribucio en les quals estranyes persones o privilegiades no contribuesquen a temps a certs homens imposat: lavors deu solidos tant solament com aço quaix justicia esgart per preu de la letra sien pagats. Si pero estranyes persones o privilegiades segons les coses per nos atorgades haurien contribuyr: lavors dotse diners per liura de la quantitat a la qual la dita exaccio muntar pora per les letres sien hauts: no volem empero que a mes ultra sinchcentas libras munt la summa. Pero on prelats o barons o altres quals que quals gracia de nos obtenrien que dels homens aquells subsidi pusquen exegir dotse diners per libra de aytal gracia per letra sien hauts. En apres moltes vegades atorgam a alcunes persones religioses per aventura o universitats privilegis per tots temps donadors o encara a vegades los antichs privilegis confirmam o encara a certes persones faens alcun cors de les quals volem esser reebut per la letra a arbitre rahonable del protonotari nostre hauda raho de la cosa o del privilegi lo qual se atorga e daquell a qui es atorgat cor en aytals coses nos pot degudament certa regla esser donada. Part asso cor aquelles coses qui de major fermetat salegren mes se poden agreviar: volem quels privilegis los quals segons nostra ordonacio deuen esser segellats ab bulla daur ultra la quantitat la qual per rahon del privilegi sera vint libras a la almoyna sien applicadores: e si ab bulla de plom seran segellats setanta solidos sien exigits dels quals tres libras al almoyna sien donadores. Volem encara e manam quel nostre protonotari consider diligentment les condicions de les persones per tal que als pobres los preus de les letres rahonablement sien moderats: mas en tots sesgart quels preus no pugen: ans la hon just e rahonable ho veura mes lo diminuesca que nol puig. No volem pero que dels familiars nostres o de nostra companyona la reyna per letres de justicia o per altres de prechs alcuna cosa sia exigida.

beneficis donadors

Tomo I, texto XXXI, sards jovens et de bona talla

XXXI.

Reg. 2237, fol. 36 de la 2.a fol. 13 de agosto de 1409.

Lo Rey. - Mossen P. Sabuda per una nau la qual arriba en la plaja daquesta ciutat dicmenge a IV del present mes dagost on venia lo vescomte de Castellbo la molt dolorosa mort del rey de Sicilia nostre primogenit de gran et loabla memoria de la qual havem hauda inmensa et trascendent mesticia de dolor loans nostre Senyor Deus la ma del qual axi greument ha volgut toquar les intimes de nostre cor: havem delliberat que fetes les exequies del dit rey entenam ab sobirana diligencia et cura en trametre aquí prestament gran esforç de gents darmes e monedes necessaries per continuar prosseguir e acabar la execucio e recuperacio daqueix regne de Sardenya. Perqueus manam et encarregam axi afectuosament et estricta com podem que seguint ço que vos et los altres ja fins açi en la batalla et victoria que aqui en gloria e exaltacio de nostra corona lo dit rey ab ajuda et servey de vos et dels altres ha hauda havets fet: entenats ab tot vostre cor ab tota vostra pensa et ab extrem de poder ensemps ab los barons nobles cavallers et gentils homens que aqui son ab continua execucio reyal a recuperacio e reduccio total del dit regne a nostra obediencia axi que vos envers vostra munificencia reyal et de nostres succeidors siats digne de pleneres remuneracio et laor. Noresmenys havem deliberat et acordat que apres que haurem trames aqui lo dit esforç. Lo qual sera fort prest passem et passarem Deus volent personalment en lo dit regne ab gran poder per continuar e dar conclusio a la execucio et conquesta de aquell et partints apres daqui visitarem lo regne de Sicilia et proveirem en lestament dabdoses los dits regnes segons se pertanyera a nostra honor: certificantsvos que nos havem ja trames en lo dit regne de Sicilia mossen Jacme Roure per lo qual havem scrit a la reyna nostra molt cara filla a la qual havem tramesa confirmacio de tot aquell poder que havia del dit rey nostre primogenit. Part aço havem escrit molt carregosament a mossen Bernat de Cabrera e a mossen Sanxo Roiç et a tots los altres barons axi cathalans com sicilians del dit regne manantslos que obeesquen a les ordinacions et manaments de la dita reina axi com si lo dit rey visques et que entenen en lo bon stament del dit regne remogudes totes quexes et discordies que sien entre ells certificantslos que nos serem en lo dit regne prestament menants ab nos don Frederich nostre net. E per tal que havem sabut que alguns de aquells qui ab sou nostre eren aquí passats ab vos sen son tornats amagadament en les parts deça no curant servir lo temps del dit sou havem fet pendre tots aquells quis son poguts trobar e havem feta fer crida que sots pena de cors et daver sen dejen tornar no contant en lo sou lo temps que hauran mes en venir e tornar. Aximateix havem manat recullir mossen Guillem Ramon de Muncada ab C roçins lo qual segons letres que de present ne havem haudes deu esser ja a la hora dara recullit a Portfangos: e puix sien venguts lo comte de Cardona et lo governador Darago los quals segons som certificats eren en partir daqui ab una galea e oida lur relacio proveirem prestament en totes les coses que seran aqui a vosaltres necessaries. En lendemes manamvos quens certifiquets continuament de la successio dels fets de la guerra et del stament daqueix regne. Dada en la nostra casa de Bellesguart sots nostre segell secret a XIII dies dagost del any MCCCCIX - REX MARTINUS. - Noresmenys vos manam quens trametats XX sards jovens et de bona talla pera la obra daquesta nostra casa de Bellesguard e en aço no haja falla. Dada axi com dessus. - Johannes secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela.

 

https://portfangos.com/

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 8, consellers

Núm. 375. Tom. 20. Fol. 1767.

Als molt honorables et savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. - Molt honorables et savis senyors: certificamvos que la senyora reyna de Napols induhida segons crehem per alguns fills de iniquitat
e enemichs de veritat ha tramesa novellament
als honorables procuradors de aquesta ciutat de Tortosa una
sua letra assats verinosa punyent et
enginyosament procurada tocant grantment la inmaculada fama
directament e indirecta de aquest principat ab excogitades
et fabuloses persuasions inductives a sembrar divis
entre les ciutats e viles del dit principat lo qual per gracia
divinal singularment en aquest temps resplandeix de virtuosa
unitat per la qual es stat preservat de tribulacions e
inconvenients en altres parts per divisions seguides: la qual letra
en efecte conte: ques clar e manifest e a tot lo
mon notori que la justicia de la successio de la corona reyal
Darago se pertany a la dita regina o a son
primogenit e que maxinosament e fraudulosa nou persones
son stades eletes et donat poder a les sis de
aquellas que facen la declaracio et publicacio qual es
lo vertader rey: de les quals nou ja de certa sciencia
e per frau hi son stades meses et posades V persones a
la part de la dita senyora notoriament et publica sospitoses.
Perque los ambaxadors del rey de França et los
de la dita senyora vehents clarament e uberta la ficcio
et engan que en la dita eleccio de persones et altres
intermedis ses observat axi fraudulosa e
descuberta desesperats de tota sperança de justicia e veritat
se son partits de juhi recusantlo per fraudulos
e ple de tirania e manifest engan la qual cosa segons
scriu la dita senyora e sos parents no poden
passar sens condigne reparacio: perque requer
los dits honorables procuradors desta ciutat que tanta
offença no vullen sostenir per restauracio de molts et
infinits mals los quals per aço stan
apparellats. E tot aço es narrat en la sobredita
letra: on molt honorables et savis senyors com segons
dit es la dita letra e les paraules de aquella
per art diabolical contra tota veritat fabricades sien
molt desonestes sembradoras de zitzania e
divisio en aquest principat de Catalunya et molt carregoses a
ell en persones de nosaltres qui aquell representam e
denigrants la fama que tro ara havem hauda en
procehir virtuosament e sens declinar de la
semita de justicia en la dita successio e perque crehem
que la dita regina haura trames semblants letres
a vosaltres e a les altres ciutats e viles reyals de
aquest principat per metre divis en aquell com dit
es e entenem que la resposta de vosaltres deja esser
concordable e uniforme ab totes les altres ciutats e viles
reyals sobredites a les quals sobre aço scrivim
monstrants lo sentiment ques pertany en aquest
negoci: deliberam per ço de avisarvosne
pregantsvos tant affectuosament com podem e
sabem quens vullats certificar si tal letra
havets de la dita regina hauda e en quina
deliberacio sots de la resposta que deu haver la qual nos
par que dejats deferir tro queus ne
hajam scrit altra vegada a fi que la vostra resposta sie
concordable et uniforme a les respostes que sobre aços
faran. E placieus de aço per lo present correu
respondrensen plenament e tingueus en sa
comanda la Trinitat sancta. Dada en Tortosa sots
lo segell del reverend bisbe Durgell de ordinacio del
parlament a nou dies de maig del any MCCCC dotze. - Lo
parlament general del principat de Catalunya apparellat a
vostra honor.En los mismos términos fue escrito también a
otras varias ciudades.

Sesión del día 11.

Entre
varias otras cartas de ningún interés, fueron leídas en este día
las que siguen:

Núm. 376. Tom. 20. Fol. 1769.

 

Als molt reverends egregis nobles
honorables et cars amichs lo parlament del
principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles honorables e
cars amichs: La mia anima de tantes tribulacions
congoxada havie presa alguna consolacio pensant quels
meus infortunis haurien trobat aleujament e les durs
adversitats qui han tant multiplicadament combatut lo
meu cors haurien hagut terme o almenys feyt algun
entervall: som trobat de ma sperança
frustrat e veig quem revenen les persequcions
em son huy pus aspres e mes les
sent. Havia yo molt reverends egregis nobles honorables
e cars amichs sentit que vos e los
altres parlaments dels regnes e terres a la reyal
corona Darago subjectes cascun per si e
apres tots ensemps haviets acordada per
justicia a mi qui non he nen pusch haver
subvencio de rahonadors advocats e procuradors qui
devant les nou persones per los dits parlaments a investigar
decisir determenar e publicar lo dret de la
successio de la dita reyal corona Darago
elegides rahonassen allegassen e monstrassen
los drets e la justicia que a mi pertanyen en la dita
successio et haviets offert que fariets
instancies a compellir los que yo nomenaria a
pendre lo carrech de les dites coses: et quant es
vengut al strenyer en lo parlament de aquest
regne nom son atorgats ab effecte
los que yo los he nomenats e
designats ans micer Johan Mercader advocat
ordinari meu e de la mia casa gran temps ha e qui
en mos feyts sab e ha vist mils
que algun altre mes tolt e ab exquisides maneras
torbat e empatxat perque no haje facultat
de rahonar allegar e monstrar mos drets
et ma justicia devant los dits elets: ni
mi valen demonstracio de les letres vostres ni del
parlament Darago ni dels dits elets sobre aço a
ells trameses per les quals es stat exortat et
request ne la offerta per vosaltres e ell
feta ni mi han valgut ni valen prechs requestes
exortacions et protestacions tantes que es anuig per
part mia fetes al dit parlament: et per be que molts e
los demes del dit parlament hi hajen haguda et de present hi
hajen intencio sana justa e dreta per ço noy
han falgut niy fallen qui la exequcio de
les dites coses ja per ells atorgades et promeses hajen
dificultada entrigada et tornada del tot a no
res ni han volgut forçar los altres per mi nomenats qui
son micer Arnau Conques e micer Guillem Strader ab
aquell effecte ques pertany jatsie he hagut sentiment
que es exida secretament et per manera insolita una
letra del regent loffici de la governacio daquest
regne als dits nou elets endreçada per la qual los
certifica que ell ha compellits e forçats los
rahonadors advocats et procuradors que yo he
designats a pendre lo carrech e anar per rahonar
mos drets et ma justicia. Perque molt reverends
pares egregis nobles honorables e cars amichs com ço
que yo dich sta veritat eus ho mostrare
ab actes autentichs e ab cartes publiques
actitats et fetes en lo parlament daquest
regne los quals axi prestament no he poguts
haver mas nos laguiara molt quels veurets
si plau a Deu ni veig que pusque mes fer: vos prech
affectuosament com pusch ne se e en deute
de justicia requir que per vosaltres me sia provehit
degudament e sien compellits ab total
effecte aquells que devant vosaltres ab mes letres son
stats nomenats per rahonadors et advocats en tal
manera que dins lo temps assignat pusquen mostrar
rahonar et allegar los dits meus drets
devant los dits elets segons se pertany: en
altra forma yo sens alguna culpa mia romandre no
hoit ni defes et la proferta a mi feta sera del
tot infructuosa. E
sie lo sant Sperit molt reverends pares egregis nobles
honorables e cars amichs en vostra guarda. Scrita en
lo castell de Segorb a VIII dies de maig del any
MCCCCXII.
- Frederich Darago a vostra honor.

 

Núm. 377. Tom. 20. Fol. 1773.

Als molt honorables e savis
senyors los consols de la vila de Perpenya. -
Molt honorables e savis senyors: demostrants vostra
diligencia virtuosa que havets en conservacio et tuicio
daquexa terra et del principat de Cathalunya havem
reebudes vostres continuades letres sobre alguns ardits
toquants lo fet de Cerdenya e altres avisaments
que havets de gran nombre de gent darmes ajustades
en la ciutat de Tolosa e del gatge o sou
que ha pres Bociquaut del rey Luys per DCCC
bacinets: e ara derrerament havem reebuda
vostra letra scrita en Perpenya a IIII
del present mes ab les copies de les letres e
scriptures que de la regina de Napols e dels
ambaxadors del rey et altres senyors de França
residents en Barchinona novament havets reebudes
per les quals letres los dits ardits de la dita gent
darmes pus stretament e scalfada se
continuen. A la qual vostra letra responem que per ço
com a nosaltres era stada açi comunicada una letra tramesa
per la dita regina de Napols als procuradors de
aquesta ciutat dun mateix effecte et tenor
que es la a vosaltres tramesa: nosaltres dubtantsnos
que tals letres a vosaltres et a les altres ciutats e
viles reyals fossen stades trameses
haviem deliberat de scriureus segons scrivem a
les altres ciutats et viles del principat que a tals letres
verinoses iniques e fabuloses per introduhir et
persuasir divisions et mals et subvertir lo sant
et just procehiment ques fa a examinar la
justicia de aquell qui es nostre rey princep e
senyor justicia migançant vosaltres no fessets
resposta sens nostra consultacio a fi que totes les respostes
de les ciutats et viles hon han scrit sien
uniformes: e segons havem vist vostres grans saviesas
eren ja de aquest acord. Perque senyors vos pregam que
axi com saviament et be havets acordat vullats
sobreseure en fer la dita resposta car Deus
volent per tots sera tal ordonada e feta segons la qualitat
del negoci requer. E senyors molt honorables
considerants com per machinosa art contraria de veritat
los inventors de tals letres en tan
sancta eleccio de persones et en llur just
vertader et maravellos procehiment que fan en examinar
qui es nostron ver rey et senyor gosen posar carrechs
dapnats et a Deu et al mon abhominables:
certament per vostra consolacio et repos vos certificam
que ab la direccio divinal dins breu nos sera
publicat segons Deu et pura justicia nostre ver rey et
senyor ab qui haurem pau equitat et justicia. Sobre la
deffensio senyors que instats et socors en aquexa
terra per los dits ardits es veritat que continuament praticam
e tractam de aquella e fort prest sen
seguira obra executiva: perqueus placia entretant star
ben avisats et apercebuts segons la disposicio de tal temps
requer et merex e de vostres grans savieses
nosaltres indubitadament confiam no innovant algunes coses en
lo general ans cancellets de fet la
empara que havets feta en aquell com sia
cosa de mal exempli et perdicio total del dit principat
per moltes rahons e special que cascu
prenent exempli de vosaltres los volra squinçar
et pendre sa part segons vosaltres comentats et
no hauria durada ans volent cascu ajudar a si mateix
confondria tot lo principat et seria empatxament
de la dita defensio general. E tingaus Lesperit
sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots
lo segell del reverent bisbe Durgell a XI dies de maig
del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del
principat de Cathalunya apparallat a vostra honor.

Sesión del día 13.

Empezóse por la lectura de las
cartas que siguen:

Núm. 378. Tom. 20. Fol. 1776.

 

Als molt reverends nobles e honorables
senyors lo parlament general del principat de Catalunya. -
Molt reverends nobles e honorables senyors: vostra letra havem hauda
ab una altra que los deputats vos han
tramesa e per lo portador de aquella
havem haut un quern en que ha translat autentich
del testament del senyor rey en Johan e de la
renunciacio absolucio e difinicio que la senyora reina
de Napols feu en temps de son matrimoni ab la
confirmacio del rey son marit. Encara mes havem haudes
les allegacions de Butrigal de Paulo de Leazaris et
de Rayner et den Çaera quens ha portades
lo dit portador: mas fallnos la renunciacio de
la reyna de Castella e lo translat de la
ordinacio que lo senyor rey en Marti feu
que succehis a qui per justicia se pertanyerie.
Pregamvos quens ho vullats fer trametre lo
testament del senyor rey en Marti e ço que te en
Bernat Çaplana pus nos pot haver sens
gran cost e dificultat flixarnosnem: si gran mester ho
haviem scriuremvosne. Mes avant senyors molt reverends nobles
et honorables vos pregam quens façats
trametre les coses seguents ço es sis ballestas de
torn et dos torns per parar aquelles. Item dues
caixes de passadors de leva. Item sis caixes de passadors
punta fort. Item tres caixes de passadors de matzem. Item
XII pavesos de posta. Item L pavesos de braç: e
que aço sie trames decontinent ab bisties car en Verdaguer ho pendra aci ab
inventari eus ne donara raho. E sie
molt reverends nobles et honorables senyors lo sant
Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp
a VIIII dies de maig del any MCCCCXII. - Larchabisbe de
Terragona G. de Vallsecca et Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.

Núm.
379. Tom. 20. Fol. 1776.

Als molt reverends egregis nobles et
honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt
reverends egregis nobles e honorables senyors: Los
honorables consols de Perpenya nos han scrit
ara derrerament ab lur letra mencionant
diverses rahons per les quals stam en recel que gent
darmes stranyes no entren en aquelles parts e
que per aquestes rahons e perque dubten que la subvencio a
ells fahedora no tardas massa han request lo
governador dels comdats de Rossello e de Cerdanya que faça retenir les monedes de les
generalitats quis cullen en lo
bisbat de Elna perque puixen daquelles subvenir
a gent darmes en la deffensio daquella terra com
vehessen fos necessari. E ab veritat senyors com
nosaltres hoym quels dits consols havien feta
aquesta requesta fom moguts a tan gran admiracio e a
tan gran greuge que nous ho poriem explicar
vehents que es stada cosa tan aspre que
despuys que som en esta deputacio no la hoym
semblant ni axi sonant la destruccio del be publich. E
de fet ne havem rescrit et respost de nostra
intencio als dits governador et consols ab
altres nostres letres: e per ço que vosaltres senyors
vejats pus seriosament e mes stesa en qual
manera los dits consols nos han scrit et
nosaltres a ells respost et scrit al dit governador
trametemvos translat de les dites III letres.
Perque placieus senyors que de les coses contengudes en les
dites letres vos vullats sentir axi com
devets et sobre aquelles per obviar a tants
inconvenients provehir degudament et presta. Haviem
pensat senyors saul vostre notable consell ja si ultra
altres provisions scriuriets daço a mossenyer
de Terragona instantlo que ell degues scriure a
son frare governador demunt dit que ell se haje
en aquests affers axi com deu e es stret
a conservacio de la cosa publica del general. Part aço
vos avisam senyors quel general es tant
empobrehit de monedes que nous ho pensarieu e si
haguessem hauda la provisio dels emoluments dels officials
et fossen stades adjudjades les penyores
que tenim foremnos de molt ajudats quel dit general
no fora vengut a tan gran pobresa: perqueus placia
senyors que sobre aço et sobre totes les altres coses
de queus havem scrit toquants quel dit general
sie guardat que no stigua axi flach de
monedes vullats prestament provehir car be
vehets que molt es necessari. E sie molt reverends
egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en
vostra guarda. Scrita en Barchinona a nou dies
de maig del any MCCCC dotze. - Los deputats del general
de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostro
servey et honor apparellats.

Núm. 380. Tom. 20. Fol. 1778.

 

Als molt reverends pares egregis nobles honorables e cars
amichs lo parlament general del principat de Catalunya.
- Molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs:
Huy dada de la present he rebuda vostra letra
scrita en Tortosa a XXVII dies dabril prop
passat continent en sustancia que vosaltres havents
singular affeccio que la justicia que pretench haver en
la successio de la reyal corona Darago et dels
altres competitors sia ben reconeguda et
clarament vista havets provehit que dels tres advocats queus
havia demanat ne hagues los dos com laltre ço
es micer Bonanat Pere fos stat prevengut
et demanat per les nou persones eletes a prestar
consell a aquelles e queus paria que havent sis
advocats dos Darago
dos de Catalunya et dos de regne de Valencia quen
seria ben provehit segons les dites coses et altres son en la
dita vostra letra largament expressades. A la qual molt
reverents pares egregis nobles et honorables et cars
amichs vos responch regraciantvos la bona
sana et justa intencio que havets a la justicia et
volets que aquella sia per ma part ben vista et
examinada: mas com se mostrara clarament per part mia
que no hage sino aquexos dos advocats car
daquest regne non puisch aver
nengu nil parlament los vol constrenyer a anarhi
segons ja per altra letra vos he scrit e Darago
jatsia ni haja nomenats nom se encara que ni
haja algu: donch plascia a vosaltres zelados
de la bona et vera justicia que de Barchinona men
sien almenys altres dos ministrats com a vosaltres sia
cert que per cascun dels altres competitors ni ha
no solament sis mas X o XV de gran temps a ença
prevists en les allegacions et drets que cascun
preten haver e los meus per molts que fossen
venen tots novellament en la causa et attesa la
brevitat del temps no poden axi veure e encercar
llargament mos drets et ma justicia com
haurien fet si de tant de temps ença com los altres hi
haguessen treballat. Perqueus prech axi
affectuosament com puch ni se que en defalliment
dels altres com segons dit he atteses les maneres no crech
quen haja algu daquest regne ni del de
Arago me vullats ministrar e donar
ensemps ab micer Pere Basset et micer
Francesch Amella micer Bernat Miquel et micer Jacme Caliz a fi que almenys sien quatre si dels dits regnes Darago et de Valencia non hi ha: e aço
sera cosa queus haure a singular gracia dels altres rahonadors
axi com son nobles et cavallers pus a vosaltres
es vist fahedor que no ni haja quen sia
complit vostre parer et voler. E sia en vostra guarda
la sancta Trinitat. Scrita en lo castell de
Sogorb a VIIII dies de maig del any MCCCCXII.- Frederich
Darago a vostre honor.

Leídas las antecedentes
cartas, se separó luego el parlamento para volver a reunirse por la
tarde; pero en su segunda junta no se trató mas que de algunas
providencias que debían adoptarse sobre la administración del
Principado.

Sesión del día 14.

Se acordó escribir
varias cartas, relativas todas a la buena custodia del castillo de Caspe.

Sesión del día 16.

Tratóse de las cantidades
que debían enviarse a Caspe para pagar a los ballesteros y demás
gente de guerra que tenía allí el Principado.

Sesión del
día 17.

Versó la discusión sobre los mismos asuntos que la
anterior, y sobre los abogados y procuradores que reclamaba don
Fadrique.

Sesión del día 18.

Fue invertida toda en
la lectura de una larga carta del parlamento de Valencia, en la que
manifestaba el estado de aquel reino, y sus esperanzas de conseguir
luego la deseada concordia.

Sesión del día 19.

Se
acordaron varias medidas conducentes a la concordia y pacificación
del reino.

Sesión del día 20.

Fueron leídas dos
cartas con que los diputados de Cataluña comunicaban al parlamento
algunas noticias que tenían de Cerdeña.

Sesión del día 21.

El parlamento acordó escribir a las autoridades de Cerdeña, sobre algunos negocios de aquella isla.

Sesión del día 25.

Sobre los mismos negocios de
Cerdeña se acordó también escribir a los diputados de Cataluña y
conselleres de Barcelona; y luego se trató nuevamente de la demanda
de abogados que reiteraba don Fadrique.

Sesión del día 26.

Se continuó tratando de las demandas de don Fadrique, y se
procedió en seguida al nombramiento de varios individuos para las
vacantes que habían resultado en algunas comisiones.

Sesión del día 27.

Se acordó escribir a los diputados de Cataluña y a
los abogados que había escogido don Fadrique, para que estos
apresurasen su ida a Caspe a desempeñar su comisión.

Sesión del día 28.

Fue leída una carta de los abogados valencianos
que don Fadrique tenía ya en Caspe, en la que manifestaban estar
esperando a los de Cataluña para principiar la defensa.

Sesión del día 30.

Abrióse con la lectura de la siguiente carta:

 

Núm. 381. Tom. 20. Fol. 1868.

 

Als molt reverends nobles et honorables
senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt
reverends nobles et honorables senyors: certificam vostres grans
reverencies noblesas et honorables saviesas que
nosaltres tots en comuna concordia per algunes justes e necessaries
rahons huy data de la present havem prorogat lo
terme de XXVIIII del present mes de maig a nosaltres prefigit
segons forma dels capitols en Alcaniz concordats
daci a XXIX del prop sdevenidor mes de juny
inclusivament que sera la festa de San Pere: placia a
nostre Senyor Deu quens faça obrar segons la sua
voluntat: pregantvos que en lendemig vullats
donar tal orde en les persones qui deuen esser aci
trameses per hoyr la benaventurada publicacio de nostre
vertader rey e senyor que quant per nosaltres vos sera intimat
sie ja lo fet dispost en tal manera que sens
altra triga pusquen decontinent aci
venir. E sie molt reverends nobles et honorables
senyors lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo
castell de Casp sots lo segell del molt reverend
senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels
dejus scrits a XXVIII dies de maig del any mil CCCCXII. - Les nou persones deputades a fer la investigacio e
publicacio de nostre rey e senyor per justicia apparellades
a vostre honor.Se leyeron además algunas otras
cartas sobre asuntos peculiares de Cataluña; y últimamente, se
acordó escribir al gobernador de Rosellon y a otros varios
sobre la invasión con que amenazaba al Principado el capitán
francés Boucicaut.

Sesión del día 31.

Fueron
leídas algunas cartas de poco interés.

Sesión del día 1°
de junio.

Quedó acordado escribir varias cartas, que no se
hallan en el acta; y luego se trató de los asuntos de Cerdeña.

Sesión del día 4.

Tratóse de los asuntos del conde
Urgel, con motivo de ciertas cartas y embajada que había enviado al
parlamento, y cuya substancia no esplica el acta.

Sesión del día 6.

Fue leída en ella la carta del
tenor siguiente:

Núm. 382. Tom. 21. Fol. 1866.

 

Molt reverends nobles e honorables
senyors: Vostra letra havem hauda sobre la limitacio del stat dels
embaxadors o missatgers qui deuen aci venir per hoir la
benaventurada publicacio de nostre vertader rey e sensor: a la
qual vos responem que nostra intencio e deliberacio sobre aço
es que cascu dels ambaxadors puscha venir en aquell stat que
li plaura a honor de aquells per qui hic seran tramesos. Mas
com seran a quatre o tres legues daquesta vila lexaran
de lurs companyes per los lochs vehins e
vindran aci tan solament ab XXXX cavalcadures e
cinquanta persones per cascuna embaxada compartidores entre ells axi
com a vosaltres plaura ordinar o los embaxadors se concordaran. Perque senyors molt reverends nobles et
honorables placieus fer estar los que venir hic
deuen apparellats de guisa que a la primera letra
que sobre lur venguda vos sera tramesa pusquen
decontinent e sens dilacio aci venir: e
sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo
castell de Casp sots lo segell del molt reverend senyor
arquebisbe de Terragona a dos dies de juny del any
MCCCCXII. - Les nou persones deputades a investigar e publicar
nostre rey e senyor per justicia apparellades a
vostre honor.

 

Discutiéronse luego otros varios asuntos; pero sobre ninguno recayó resolución definitiva.

Sesión del día 9. Luego de abierta, se dió cuenta de la carta que sigue:

Núm. 383. Tom. 21. Fol. 1883.

 

Molt reverends nobles e
honorables senyors: Aci es lo honorable en Ramon
Fivaller castella daquest castell de Casp
lo qual notablament e be exerceix
e fa son offici e satisfa a la honor
daqueix principat de son poder. Per raho del
offici e carrech de castella a ell
comanat e donat li ha convengut fer algunes
extraordinaries messions e despeses de les quals
informara vostres grans reverencies nobleses e honorables savieses lo
honorable micer Johan Dezpla: placieus senyors molt
reverends nobles e honorables que en aquelles vullats
haver sguard e haver lo dit en Ramon Fivaller
favorablament per recomanat. E sia molt
reverends nobles e honorables lo sant Sperit vostra
garda. Scrita en lo castell de Casp a X
dies de juny del any MCCCCXII. - Larquebisbe de
Terragona Guillem de Vallsecca e Bernat de
Gualbes apparellats a vostre honor.

 

Fueron además leídas en esta sesión otras varias cartas, que versaban en la mayor parte sobre negocios pertenecientes al gobierno particular del Principado.

Sesión del día 13.

Dióse cuenta de
algunos documentos que se hallan apuntados en el acta, pero sin
esplicarse su objeto ni contenido.

Sesión del día 13.

Se acordó escribir a los compromisarios de Caspe, que el
parlamento procuraría con toda diligencia que concurriesen allá
luego las seis personas que habían sido llamadas.

Sesión del día 14.

Empezóse por la lectura de la carta que sigue:

Núm. 384. Tom. 20. Fol. 1785.

Als molt reverents molt nobles et molt honorables et savis senyors del parlament general del principat de Cathalunya en Tortosa. -
Molt reverents molt nobles et molt honorables senyors: les nou
persones per la gracia de nostre Senyor Deus procehexen
et van avant continuament a no perdre jornada et pens
que lo temps no passara sens fruyt et no
presumesch que altra prorogacio si faça entre
ells. Per gracia de Deus ha bona unitat et
concordia: ohen tots matins la missa et sermo de mestre Vicent et apres se apleguen demati
et apres dinar per semblant: ab tot axo
jo no stich de congoxarlos tot jorn que spaxen
et per lur humilitat prenenho ab
paciencia. Mes avant los prech que pus han oits
tots los advocats et haudes allegades que
volguessen assignar jornada a les XVIII persones, Pens que si
los advocats de don Frederich per Valencia et
per aquex principat trametedors eren aci los
quals sich speren tot jorn com los de Arago ja
hi sien que la jornada sera assignada. Yo molt
reverents molt nobles et molt honorables senyors faç e
complesch et treball en tot ço qui
es per ells ordenat et manat sens cançar
apparellat tots temps a servir vostres grans reverencies
noblesas et saviesas a les quals me recoman.
Scrita en la vila de Casp a X de juny.
- A vostres manament et ordinacio tot prest Bonanat Pere
missatger vostre.

 

Leída la carta que precede, fue aprobada la siguiente contestación a un escrito que habían presentado los de Cerdeña, pidiendo que el Principado les socorriese.

Núm. 385. Tom. 20. Fol. 1789.

Lo parlament general del principat de Cathalunya responent a la cedula preinserta continent requesta et protest de part del molt noble mossenyer Berenguer Carroç compte de Quirra et
dels honorables cavallers scuders gentils homens et
altres de sa companyia qui son en lo
regne de Sardenya diu: que be saben los dits
offerens la dita cedula et lurs nobles et honorables principals quel principat de Cathalunya no es
tengut ni stret en manera alguna o raho de socorrer al
regne de Sardenya perque daço en que es tengut
inutilment et impertinent de sola mera voluntat li es
protestat et demanat lo dit subsidi axi com si
lo dit principat hi fos tengut com lo senyor rey
qui es rey princep et senyor de tots james
en semblant forma demana socors per Serdenya al principat de
Cathalunya pretenent quel dit principat hi fos tengut
ans diverses vegades quels na pregats que
graciosament lin volguessen donar per la dita raho li
han expressament denegat: pero no contrastant quel dit
parlament no sia tengut subvenir al dit noble compte
et altres honorables cavallers et gentils homens
et altres qui son en lo dit regne
de Sardenya attes lo bon servey et
loables actes que fets han en lo dit regne apres
la mort del senyor rey en Marti de alta recordacio ultimament
deffunt de et per los quals son dignes de grans
laors premis et remuneracions envers lo
senyor rey sdevenidor hauria de bon grat voler
complaure als dits noble comte et altres honorables
cavallers et gentils homens dessus dits sens
prejudici empero de ses libertats si ses
facultats a present hi eren bastants: mas los grans
carrechs quel dit principat ha haguts a supportar
apres la mort del dit senyor rey et li cove
et covendra necessariament sostenir tro que hajam rey
indubitat lan axi apres que no han manera al
present complaure al dit comte et altres damunt dits.
Esta pero en veritat que ab grans treballs et
despeses del dit principat la declaracio et publicacio daquell
qui es nostre verdader rey et senyor se fara
fort prestament la gracia divinal propriciant:
et aquell qui sera declarat nostre verdader rey
et senyor qui aura carrech de complir les coses
dessus demanades sens falla hi satisfara
liberalment axi com los altres reys
passats notablament han fet en los temps passats. E
lo present parlament apres la dita declaracio se te
per dit et acor de informar nostre verdader rey
prestament per justicia declarador dels assenyalats serveys
quels dits noble compte et altres notables
cavallers et gentils homens han fets a la corona reyal Darago en lo dit regne de Cerdenya:
et fara lo dit parlament gran instancia ab lo
dit senyor quels remuner altament los serveys
passats et provehesca als sdevenidors en tal
manera que aquell regne acabadament sia reduhit
a obediencia sua que tots los poblats en aquell visquen
en pau et repos perpetual de que los principals dels dits
missatgers reportaran meritament gran renom et gloriosa
memoria perpetualment: et per ço lo dit parlament ha
et haver deu versemblantment plenera confiança de la noblesa
strenuitat et haver prudencia dels dits principals que
per tant poch de temps dins lo qual haurem et
hauran rey qui condignament los
remunerara et amplament premiara no desseriran ço
que tant loablament et virtuosa han començat et
proseguit ans ho continuaran et tolleraran
animosament: e dissentint rahonablament et
necessaria lo dit parlament a la protestacio feta per los
dits missatgers indegudament volents en quant en ells es
imputar injustament et sens causa al dit parlament et
a quiscun singular de aquell lo cas sinistre si
algu o perdicio del dit regne sen seguia etc. com tal
imputacio sia impropria injusta et indeguda et
en null cas ne en alguna manera nos puxa ni
porie justament per tal protesta causa esser feta ni fer al
dit parlament ni a algun singular de aquell: et la
present resposta requir etc.Sesión del día 14.

Empezóse con la lectura de la
carta que sigue:Núm. 386. Tom. 20. Fol. 1792.

Als
molt reverents egregis nobles et honorables senyors: a la vostra molt
gran saviesa notifich com per lo patro del laut
armat quels honorables consellers de Caller hichan trames he rebut un plech de letres de vosaltres
senyors trameses ensemps ab los capitols
que la senyora reyna trametia per mossenyer Bertran de la
Saga lo qual plech yo he
reebut et he vista la sustancia de les dites
letres. E de present per correu ho tramis tot a
mos companyons en Cathania dels quals he
haguda resposta feta a vint et set de abril com
han reebut lo dit plech et dada la letra
a la dita senyora et als barons de son consell et han
explicat de paraula et satisfet segons lo carrech
que en la vostra letra per vosaltres senyors nos era
donat. De la resposta de la dita senyora et dels barons de son
consell sereu plenariament informats per lo honrat en
Montholiu lo qual dies ha sta en Mecina
sperant les galeas dels venicians ab les
quals vol muntar: et si a Deus plaura que passen per sta
ciutat yo hi muntare et men ire en sa
companyia per ço car me sembla que la concordia
de la dita senyora et dels barons de sa part no es en
termens ques faça guardant les maneres que per la dita
senyora et per son consell son tengudes: ço es
quels capitols de la concordia feta et tractada per los
navarresos et loats et fermats per la
dita senyora et signats de la sua ma et
segellats de son segell en neguna manera no ha volguts
aquells tenir ne servar: et per nos missatgers
vostres fon tractat stant la dita senyora en lo
castell de Solento que la dita senyora passas als dits
capitols anedinthi algunes altres coses que demanava: et
treballam tant quel noble baro mossenyer Bernat de Cabrera
mestre justicier passa et loha les addicions que
la dita senyora volia: pero ella retengut que nou juraria neu
loaria tro tant queu hagues demanat alguns
barons en que ho havia promes et jurat que concordia alguna no
faria ab lo dit mestre justicier tro los
ne hagues demanats.
Et ab aquest pacte parti de
Solento per anar al castell de Cathania hon devia tenir
son dret cami et no exir en neguna ciutat ne
vila que alguns poguessen esser pus poderosos que ella ne
al dit castell de Cathania no permetria intrar barons
que li poguessen tolre sa libertat: e
sots aquests pactes mos companyons sen anaren ab
ella tres: en quant foren a Cathania la dita senyora
volch exir
a la ciutat et per los dits companyons meus fo
requesta que li plagues no isques de la galea ne
prengues terra sino al castell axi com havia promes: e no stant per cosa que ells li diguessen ella isque a la dita
ciutat els dits companyons meus romangueren en la galea
que non volgueren exir tro
tant que la dita senyora fon al castell en poder de mossenyer
Gabriel de Fano. E stant aqui la dita senyora ha
haut diversos consells et acorts ab los
barons et ab aquells que li ha plagut et ha respost que
no passaria en les coses concordades a Solento que convenia
que dels quinçe milia florins que devia reebre
ans de sa anada que fossen vint milia florins et
quel mestre justicier perdonas a tots los foraexits
de les terres del domay en manera que segurament poguessen
star quiscuns en lurs cases et que fes
treua general ab tots los barons et
altres parcials seus: e ab aquesta concordia et
conclusio fon trames aci en Macia Just scriva
nostre: e yo presenti los dits capitols
al dit mestre justicier ab una letra quels
dits companyons meus li trameteren de la qual havia gran
malaltia et ab gran dificultat se podia hom
rasonar ab ell: pero ab la gracia del Sperit
sant et ab ajuda del noble mossenyer Archimbau de Foix
treballi tant et tengui les millos
maneres que a mi foren possibles. Lo dit noble baro mossenyer
Bernat justicier loha et ferma de fet en poder
de notari ço que la dita senyora demanave dels vint milia
florins et de la treua dels barons et de la
remissio dels foraexits e tot aço
havia per loat et fermat ab carta publica
tota hora que la dita senyora hagues loats et jurats et
fermats los dits capitols ço es en sustancia que totes
les terres del domay et les terres et castells
de la cambra de la dita senyora fossen meses en mans et
obediencia del dit mestre justicier per part de aquel qui per justicia sera elet rey de Arago et de Sicilia:
la qual cosa me appar que la dita senyora no hage
volgut loar ne fermar jatsia moltes de vegades
ho haja atorgat et dit de paraula la qual cosa apparria
ara nou volgues fer ne metre en obra per ço
car en Mecia Just parti daci a deu deabril ab los dits capitols los quals havia
carrech de dir a mos companyons que de present
com la dita senyora hagues lohats et fermats los dits
capitols per correu propri scrivissen notifficantho
al dit mestre justicier et a mi e fins vuy non
havem haut certifficacio. Perquel mestre
justicier et tot hom generalment se te per dit que la
dita senyora no ha cor ne voluntat de fer la dita concordia et
aquells per qui ella se governa no li ho consellen: e
par be versemblant que apres que la dita senyora
es en Cathania ha fet liurar lo castell de Sent
Felip a mossenyer Golota de que la gent de la vila se
son molt sentits et han haut gran desplaer en tant
ques diu certament quel dit mossenyer Golota ha
presos et feta justicia de alguns dels millors
de la vila per ço com resistien a la sua senyoria:
apres ses seguit quel comte Johan de
Vintimilla sa ocupada la ciutat de Xifalo
dihent al poble que per nom et per part de la dita
senyora ho ha fet mostrant letra sua quel ha fet
capita de guerra: pero lo castell que te Johan Aragones
nol ha volgut obesir ans ha scrit al dit
mestre justicier requirintlo de socorrerli: jatsia
tota hora haja stat en obediencia de la dita senyora ara
empero no ha acceptada la dita letra la qual li es
stada presentada per lo dit comte Johan o per son
procurador: perque lo dit mestre justicier hi ha trameses
dues galiotes per socorrerlo de ço que haja
necessari. Perque mos senyors tot hom hic fa comte
que es necessari quel mestre justicier sia poderos et
favorit en tal manera que puga conservar aquest regne per la
casa de Arago que sens falla si ell fos mort de
aquesta malaltia tota la nacio cathalana fore sterpada
de aquest regne: hoc encara los barons cathalans
qui no son de sa obediencia ab los quals
lo dit mestre justicier vol fer pau segons ha dit et
atorgat a nos missatgers tota hora que parlat havem ab
ell de aquesta materia: pero ab los barons
sicilians quel senyor rey que Deus haja
havia condempnats no ha atorgada pau neguna sino
la treua dessus expressada. Al present noych ha
altres coses necessaries scriure a la vostra molt gran saviesa
la qual man a mi tot ço quem sia
possible. E sia la Trinitat sancta guarda de
tots. Scrita en Palerm a cinch del mes de
maig del any de mil et quatrecents et dotze. -
Apres la data de la present sich es sabut per
letra qui es venguda del Matzari que mossenyer
Johan de Munchada ses ensenyorit del castell et
de la vila de Plosa et que lo castellan
quil tenia se te molt per enganat de la manera
que li han tenguda perques diu que lo dit mossenyer
Johan te vuy la vila et lo castell. Closa
en lo dit loch a sis dels dits mes et any. - Lo
vostre missatger en lo regne de Sicilia qui
humilment se recomana en gracia de tots vosaltres
senyors Guillem Gavella.

Fueron leídas después
algunas otras cartas en que se trataba de las demandas de abogados
que hacía don Fadrique, y de las comunicaciones que había dírigido
a las universidades doña Violante.

Sesión del día 18.

Fue leída en esta sesión la siguiente carta de los
valencianos.

Núm. 387. Tom. 20. Fol. 1810.

 

Als molt reverents egregis nobles et
honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles et honorables
senyors: entesa una letra vostra a nosaltres liurada
per lo discret en Pasqual Pellicer notari et
hoit algun rahonament per aquell feyt en virtut
de la crehença per vosaltres a aquell acomanada
considerants los motius tocants en la dita letra
vostra et sobre aquells haut assats rahonament
copios havem a be gran grat dels avisaments et motius per vosaltres
moguts et assats largament rahonats en la dita
vostra letra com conegam aquells procehir de zel
verdader desijants lo pacifich repos de totes
les terres subjectes a la corona reyal les quals coses
no deuen passar ab ulls entelats ans deuen esser
be abraçades
en cas loch et temps congruents. Pero senyors
molt reverents egregis nobles et honorables qui pensa
degudament quant benefici es stat la concordia de les
nou persones et tals eletes per la investigacio
et declaracio de nostre rey princep et senyor
per justicia et la manera molt sancta loable et
digna de memoria tenguda et servada per aquells tro
aci en los procehiments ja feyts et
com ab la ajuda de nostre Senyor Deu speram de prop la
publicacio tan desijada: es be rohonable de
reduptar de fer novitat tal que pogues o fos vista
arguir a llarch de temps algu a la dita investigacio e
publicacio mas es nostre parer et conexem esser
molt necessari sperar ans de totes coses la dita
declaracio: cor qui considera lo temps prefinit
a la dita declaracio et lo temps necessari a fer
concordia entre tots los competitors et qui
atten a la distancia dels uns als altres et les
persones et alguns per causa de llur edat qui
son et com tals causes se merexen tractar es mes que
impossible dins lo temps restant a la dita declaracio poder
encloure los dits affers. No dehim empero
aço per
tant que en les coses toquades et per vosaltres mogudes
ab soberga vigilancia no si dega entendre.
Perque senyors molt reverents nobles et honorables appar
a nosaltres et es nostra clara intencio que feta primerament
la publicacio de nostre rey princep et senyor les dites
nou persones qui son ydonees et molt congrues
et abtes per fer concordia et procurar pau et
bona amistat entre los competitors ab lo dit senyor
declarat per justicia et entre si deuen haver a singular
carrech de entendre ab soberga cura en la dita
concordia et pau et en altres beneficis dels regnes
et principat del dit senyor: et que de aço en
son cas et temps los deu esser donat a
singular carrech per los qui seran per los
parlaments dels regnes et principat a la dita
declaracio destinats. Quant es la concordia en virtut de la creença
a nosaltres explicada de algunes poques persones qui son
en Algezira ab nostre parlament
general de aquest regne no sabem tro açi
causa alguna de debat com tota hora que ells o altres volran
esser o entrevenir en aquest general
parlament seran abraçats
et acceptats e hoits molt liberalment
et benigna. Et sia ab vosaltres senyors
molt reverents nobles et honorables la sancta Trinitat Amen.
Scrita en Valencia et sagellada ab
lo sagell del reverent senyor bisbe de Valencia
a XIII de juny del any MCCCCXII. - Lo parlament general
del regne de Valencia prest a vostra honor.Se
leyeron además algunas otras comunicaciones sobre la discordia que
había entre los valencianos; y por último se trató del pago de
algunas cantidades.

 

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte II

Núm. 295. Tom. 18. fol. 1317.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo
parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends
nobles e honorables senyors: apres que partim daquexa
ciutat continuant nostre cami arribam e entram en
aquesta ciutat dissapte a XVI del present mes hora de vespres
et fora la vila isquerennos a rehebre tots los
ambaxadors de Castella e dins la vila en la entrada dues o tres
persones per part del parlament Darago: e hir digmenge
per lo mati alguns los majors e principals del
parlament vengueren a la nostra posada per visitarnos e per
scusarse com nons eren exits. E fetes per nosaltres a
ells dignes e pertinents respostes los pregam que volguessen
donar orde
loch e manera que huy per lo mati
lo parlament nos pogues hoyr e eliges
persones ab les quals poguessem comunicar de les coses que per
vosaltres nos eren comanades: e huy per lo
mati per part del dit parlament nos fonch tremes
missager que ells eren apparellats de hoyrnos. Et de
continent nosaltres anam a la sgleya major
daquesta vila e entrem en la secrestia daquesta vila ensemps
ab XII persones que per lo dit parlament son stades
eletes a hoyr e tractar ab nosaltres: e premeses
degudes salutacions los donam vostra letra de crehença
en virtud de la qual los explicam la sancta bona
et loable intencio que vosaltres e aqueix principat havets
en los affers de la successio de la reyal corona Darago:
la qual intencio vostra anava en conclusio a tres o quatre fins o
termens ço es que aqueix principat era de intencio et
affincava sobiranament haver rey e haver aquell prestament e
sens triga e en concordia de tots los regnes e terres
de la dita corona e haver aquell per pura e mera justicia qui
de si fos vera justicia e no ficta simulada ni colorada
et que universalment fos per aytal hauda et reputada
tant com en lo mon fos possible: e que a present per
introduccio dels affers sens altre general proposicio lexades
totes altres cerimonials observancies com no hic
fos lo honorable micer Guillem de Vallseca qui era
persona molt singular famosa e de gran providencia et qui devia esser
en semblants coses sperada voliem solament haver proposades les dites
coses: e que per tal que fos vist lo principat de
Cathalunya e lo regne Darago anavem tots a una fi e
terme abans que en altres species o particularitats dels affers
devallassem e entrassem voliem saber dells si era aytal
lur intencio cora aquella que nosaltres per part daqueix
parlament los haviem explicada. Per lo bisbe Doscha nos
fonch respost que havien plaer de nostra venguda ens
regraciaven les saluts e semblants cortesies. Sobre les altres
coses rement la resposta en Berenguer de Bardaxi nos
dix que lo parlament Darago per via de parer
havia posades algunes coses per venir als termens dessus dits
e que si nosaltres voliem dir res de nostre parer que ells ho
scoltarien: si voliem que diguessen ço que havien pensat que
ells ho dirien volenterosament. Per nosaltres los fonch
respost quens plahia hoyr e saber les coses que
ells havien pensades:
e de continent ell procehi en ses paraules dient
que al parlament Darago semblava expedient per abreviar los
affers de la noscio e conexença de la justicia de la
successio se devia fer per algunes persones elegidores per
tots los regnes et terres de la corona reyal Darago
e que era perillos que tots los parlaments se ajustassen
car grans dilacions destorps inconvenients sen
porien facilment seguir. Item que aquestes persones aytals
fossen persones de sancta vida sciencia bones et
notables. Item que la intimacio sia feta als competitors en
manera fort honesta e cortesa no per via de citacio ni
amonestacio que sapia o haja en si alguna cosa
jurisdiccional mas per via duna cortesa
notifficacio que los parlaments entenen en la noscio e
investigacio de la justicia de la successio e quells
placia donar en scrits lurs drets e rahons sens
preffinicio de algun terme. Apres de aquestes coses nos
dixeren la proposicio que los ambaxadors de França
havien feta e la resposta que dema per lo mati los
entenen a fer de la qual per tal com se fara publicament nons
curam particularment scriure. Per nosaltres fon sobre les
dites coses retenguda delliberacio: e per tant com era gran
dia e dema per lo mati deu esser respost als dits missatgers
de França romanguerem en appuntament que dema apres
dinar siam ensemps en lo loch matex e
continuarem e strenyarem los affers mijançant
la gracia de nostre Senyor en la millor manera que sabrem e porem.
Apres dinar nos es stat tremes a dir per los
ambaxadors de França e per los de Castella separadament que volien
venir a nostra posada per parlar ab nosaltres: la qual cosa
nosaltres no havem tollerada mas tremetemlos a
dir quels plagues esser a la sgleya major car
nosaltres hi seriem fort volenterosament per hoyrlos:
e axi es stat que tots ensemps som stats
a la dita sgleya e en presencia dels ambaxadors de
Castella los de França effectualment loant les bones
respostes per vosaltres a ells fetes nos han molt pregats
de la bona e breu expedicio de la justicia de aquests affers.
Per nosaltres los es stat respost que per ço hic erem
tremeses et en aço entendriem ab diligencia e gran
cura. Et apres romanguem ab los dits embaxadors
de Castella los quals nos dixeren affectuosament
quels perdonassem com nons eren venguts
vesitar a nostres posades: item se excusaren perque no eren
anats aqui: item com lo rey e infant de Castella
havien fet reguonexer e veure als mes e majors clergues
de Castella sobre lo dret de la successio e interrogats
aquells migançant sagrament li havien respost que la justicia de la
dita successio se pertanyia al dit infant: item que de
fet lo dit infant axi com podia e li era licit e permes
de dret se haguera presa la possessio mas que
havia stat per dues rahons: la una per ço com aquestes coses
nos podian fer sens alcuns greuges et
dampnatges daquesta terra los quals ell volia squivar
axi com aquell qui amava molt tots los poblats
en aquella: laltre per la gran confiança que ha de la
innada feheltat e naturalesa de tots los
sotsmesos de la corona Darago: pregantsnos
en conclusio que volguessem haver per recomanada la justicia del dit
infant e donar loch e orde en la breu expedicio de
aquella. E veus senyors molt reverends nobles e honorables com
havem despes lo temps desque partim daqui
e ço que havem fet. De les coses quis seguiran
successivament vos scriurem: solament vos pregam queus
placia instar la venguda del dit micer Guillem de Vallsecca si
sens dilacio o desolacio e dampnatge de sa
persona se pot fer car plaher hauriem tots que
fos aci e la sua presencia pora molt profitar et
la absencia noure. E sia lo sant Sperit vostra
guarda. Scripta en Alcanyiç a XVIII de janer
del any MCCCCXII. - Vostres missatgers en Arago
tramesos apparellats a vostra honor.

Fueron
también leídas dos cartas del baile y jurados de
Besalú, en que manifestaban las dificultades que se les
ofrecían para la defensa de aquel territorio; y otra de los cónsules
de Montblanch, en la que participaban al parlamento las
noticias que tenían de la entrada de tropas estranjeras en el
principado, y de que el conde de Urgel se dirigía a la
mencionada villa cabalgando con armas e insignias reales.
Acordóse por último el pago de algunas cantidades, y se levantó la
sesión.

Sesión del día 23.

Después de haberse dado
cuenta de una carta en que los embajadores en Aragón manifestaban
que no habían aun adelantado ningún paso en los negocios que tenían
encomendados; se precedió a la elección de Berenguer de Copons,
para que reemplazase a Juan de Miralles en las comisiones que
este tenía confiadas.
Volvióse a reunir el parlamento por la
tarde, y en él se trató de los asuntos de Valencia, pero sin que se
adoptase ninguna resolución definitiva.

Sesión del día 25.

Tratóse de resarcir a
la ciudad de Barcelona los gastos que había hecho para recobrar el
castillo de Palau Çaverdera, y se acordó la construcción de
seis galeras para aumentar los medios de defensa del principado.

Sesión del día 26.

No se resolvió ningún asunto.

Sesión del día 28.

Comparecieron los embajadores de
Francia, instando nuevamente la pronta declaración del derecho que
tenían sus princi-les a la sucesión del reino; y se leyó
después una carta en que el parlamento valenciano daba noticia de
haber ya nombrado a los embajadores que debían pasar a representarlo
en Alcañiz.

Sesión del día 30.

Tratóse de la
pacificación y concordia del reino de Valencia y del viaje de
Guillermo de Vallseca a Alcañiz.

Sesión del día 1.° de
febrero.

Después de haberse discutido lo que debería
proveerse acerca de la captura de un embajador del rey de Navarra
verificada en Sicilia por el noble Bernardo de Cabrera, compareció
Bonanato Pere para dar cuenta de su embajada en Valencia, y
manifestar al mismo tiempo que la reina viuda doña Margarita deseaba
presentarse en el parlamento de Aragón para continuar la reclamación
de sus derechos. Leyóse finalmente una carta en que los embajadores
que el Principado tenía en Alcañiz daban razón del buen estado de
los negocios que tenían encomendados.
Reunida después la
comisión de los veinticuatro, eligió al noble Berenguer Arnaldo de
Cervellon, para que fuese de embajador a Alcañiz, en lugar de
Guillermo de Vallseca, que por sus achaques no podía emprender el
viaje.

Sesión del día 2.

En este día se reunió
solamente la comisión de los veinticuatro para oír la lectura de la
siguiente carta:

Núm. 296. Tom. 19. fol. 1367.

 

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo
parlament general del principal de Catalunya ajustat en la ciutat de
Tortosa. - Molt reverents nobles el honorables senyors: per dues
letres vos havem certificats en que teniem et tenim los
affers per que som stats aci
tramesos: et stam molt maravellats com no havem
cobrada de vosaltres una de les provisions queus demanam:
e segons havem haud sentiment
vosaltres senyors barons et nobles per squivar prejudici
lo qual pretenets si algun per part vostra no es en la
forma dubtats remetre lo poder de fermar a
nosaltres e ocorren a nosaltres tres rahons per les
quals ab vostra honor parlant nons es vijares
deguessets strebar en aço: et no
creegats per res que nosaltres per ultracuydament ne
per alguna ambicio o desordenat voler desigem haver aquest
poder car Deus sab que per bona intencio et per breu
expedicio dels affers et per squivar ruptures et
divisions qui stan apparellades per metre en
gens de dilacio aquells scrivim et diem aquestes coses. -
Primerament que nosaltres no veem aci prejudici de
alguns car per tot lo parlament hic som e per
cascu de aquells et cascu ha de tot lo parlament lo
poder. - Item que si molt enteniets que aquesta cosa fos tan
prejudicial podiets fer que com nosaltres fossem tornats aqui
micer Guillem de Vallsecca fermas axi com
nosaltres. - Item com les embaxades foren trameses
en Arago et en Valencia en la
embaxada de Valencia no havia baro algu mas axi
be hi erem per barons com per los altres e sabets be
que los quatre de la una embaxada et de la altre havia
poder de fer los affers pus ni hagues de cascuna
condicio. Aquestes e moltes altres rahons nos occorren
per les quals no veem parlant ab vostra honor vos sia
fet ni causat algun prejudici: et si los affers fossen en tal
disposicio que poguessen esser dilatats no creegats nosaltres
demanassem aquestes coses ni scrivissem ab
aquesta ardor mas com veem la qualitat et disposicio
dels affers et de la terra e de aquells ab que contractam no
poder tollerar spay de consultatories ni
dilacions de sperar lo dit micer Guillem ara majorment que es empaxat
segons nos es stat scrit ne de algun altre sino venia molt
cuytat e que per cuytat que vingues anvides veem
que temps li bastas attesa la gran celeritat e cuyta
que aquests affers requeren e vejam per aquesta raho
molts inconvenients et sinestres disposts et
apparellats a carrech perpetual de qui haura dilatat
finar et fermar aquells; per ço senyors molt reverents
nobles et honorables per nostre descarrech avisantsvos
de les dites vies vos pregam requerim et consellam quens
vullats trametre decontinent o lo consentiment
del dit micer Guillem o persona qui suplescha lo seu
loch o remetre lo poder a nosaltres: certificantsvos de
tot cert que si de açi a dimecres primer vinent que tindrem tres del
present mes per tot lo jorn no haurem hauda aci
provisio en alguna de les dites maneres lo dijous seguent
a cuatre del dit mes per lo mati axi com aquells
qui podem aço fer partirem daci per tornar aqui a
vosaltres e dolremnos molt et som certs queus dolrets
si aquests affers nos fermen en la manera que son concordats car
tal es quen deurets esser contents sens tot
dubte: e no vullats haver confiança de haver altra dilacio o
terme car nous ne cal fer compte. Et sia
molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit
vostra guarda. Scrita en Alcaniç lo primer dia de
febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Tarragona els altres
vostres missatgers en Arago tramesos
apparellats a vostra honor.

Y visto su contenido,
resolvióse escribir a Berenguer de Cervelló que apresurase su
partida.

Sesión del día 3.

Abrióse con la lectura
del documento que sigue:

Núm. 297. Tom. 19. fol. 1372.

Quibusdam requestis et oblationibus pridie et noviter his
diebus cuidam protestationibus seu contradictioni per dominos
ambassiatores dominorum regis et aliorum dominorum Francie
prenominatorum parlamento Cathalonie in civitate Dertuse
congregato factis respondet dictum parlamentum: quod ejus in ante
fidelitatis et naturalitatis fervor intactus totique orbi notissimus
ipsum impellit ut nedum quavis fraude sed etiam fraudis suspicione
seu efigie proculpulsis eum solicitum faciat ut hii qui ad
examinationem et disputationem vere justitie super debato juris
successionis regnorum et terrarum corone regie
Aragonie juridice fiendam debite deputabuntur seu eligentur
sint viri bone ac probate fame et oppinionis scientifice et in
judiciis experti nullique competitorum debite suspecti quorum numerus
felici cause expeditioni congruat et cognitionis vere justitie modus
ab his fiende exacto prius a quolibet ipsorum solemnissimo juramento
tam in concomitantiis quam in aliis a rito et recto non deviet
exulentque ab eadem omnia et singula que verum pervertere aut
differre verisimiliter possent judicium: et intendit dictum
parlamentum quod nullus ex competitoribus qui in hac patria suum
fovet domicilium cum vel sine armis ad aliquem locum loco in quo fiet
dicta recognitio per duas dietas vicinum aliqualiter accedat alii
vero competitores dicta regna et terras nullatenus subintrare
debeant quolibet tamen competitoris ambassiatoribus advocatis ct
procuratoribus cum rationabili inermi comitiva ad dictum
recognitionis locum liber pateat accessus ut ibidem de jure suorum
principalium allegare et docere valeant. Illud autem
saluberrimum et prudentissime a dictis dominis ambassiatoribus
cogitatum arbitratur dictum parlamentum videlicet quod dicti
procuratores cum potestate et speciali mandato suorum dominorum
habeant solenniter promittere vovere et jurare quod stabunt
declarationi et ordinationi debite fiendis per dictos ad hoc
deputandos nec directe aut indirecte per se vel alium ullis unquam
temporibus contravenire procurabunt nec contravenient quovis modo
quodque ut hec fiant dictum parlamentum sumo studio procurabit. Ad id
autem quod dicti domini ambassiatores subiciunt in eorum sexta
conditione de duplo majori vel majori et saniori parte facta
comparatione personarum etc. respondet dictum parlamentum quod hic
articulus et articulus numeri dictarum personarum et nonnulli
alii sunt comissi reverentie prudentie et arbitrio suorum
ambassiatorum his diebus ad parlamentum Aragonie destinatorum
et est cordi dicto parlamento Cathalonie debite providere
circa id quod de coactione competitorum et de gentibus armigeris
exteris seu regnicolis dictum est per dictos dominos ambassiatores ut
sic justitie recognitio debite fieri possit. Oblationem vero factam
per dictos dominos ambassiatores pro parte dictorum principum
et regnorum de auxilio et juvamine pro expulsione gentium
armigerarum etiam ut caritativam et cordialem affectionem detegentem
multum regratiatur eis dictum parlamentum: sperat autem in Domino
quod alia remedia circa predicta sibi non deerunt et sic patienter
tollerare sustinerequr rationabiliter non posse predictorum principum
ex parte in his regnis et terris intrare aut morari valerent
armorum gentes quavis occasione vel causa: nec per hoc credit dictum
parlamentum honori dictorum principum fore aliquatenus detractum.
Demum ad illud quod de repulsione suspectorum novissime dictum est
per dictos dominos ambassiatores in eorum ultima protestatione
respondet predictum parlamentum quod si et ubi aliqui de dicto
parlamento vel de numero vigintiquatuor alicui vel aliquibus
ex competitoribus viderentur debite suspecti quod tamen arbitrandum
non est attenta eorum fidelitate ac naturalitate radice que etiam in
eorum progenitoribus usquequaque non marcuit et vinculis
religiosissimi juramenti quibus noviter astricti sunt recte in
consideratione deductis et librata justitia actuum a dicto parlamento
seu a dicto numero vigintiquatuor quotidie deffluentium ut puta
electionis ambassiate solemnis die sterna facte parlamento
Aragonum et similium circa predicta parlamentum predictum
Cathalonie salubriter provideret. Hec quippe in agendis et
circa agenda est dicti parlamenti sana et sincera intentio cui si et
quatenus dicte requeste oblationes protestatio et contradictio
reffragentur aut reffragari seu adversari quomodolibet videantur
dictum parlamentum eisdem nullatenus consentit immo contradicit
expresse requirens hanc in fine dictarum requestarum continuari
ac fieri publicum instrumentum.

Después de haberse adoptado
varios acuerdos sobre asuntos de poca importancia, fue aprobada la
siguiente contestación al titulado parlamento de Mequinenza.

Núm. 298. Tom. 19. fol. 1379.

Lo parlament
general del principal de Cathalunya vista una letra assats de longa
seria tramesa per los nobles e altres honorables senyors
ajustats en Mequinença diu et respon a aquella
que ell ha be a memoria la proposicio feta en lo dit parlament
per los noble e honorables don Artal Dalago
mossen Martin Lopez de Lanuça cavaller e en Johan Gallard
savi en dret com a missatgers dels dessus dits nobles e honorables
senyors e la resposta feta als dits missatgers per lo dit
parlament la qual fo la seguent en effecte. Que aquest
parlament de la mort de nostre senyor rey princep et senyor de
memoria recordable fins açi per ses letres et
missatgers ha manejat et tractat de et sobre los preambols et
antecedents necessaris a pervenir a conexença de nostre ver rey
princep et senyor
per justicia ab lo parlament general del regne de Aragon
tant com fo aplegat e residi en la ciutat de Calatayu
e apres ha continuat sos tractes per ses letres
e missatgers ab lo dit parlament apres que es stat
mudat et continuat a la vila de Alcaniç tenint aquell per ver
parlament com tal sia stat tengut et reputat comunament
fins açi et lo dit parlament no sab lo
contrari et ab aquell enten a continuar sos tractes e
deliberacions et altres actes necessaris a conexença de
nostre rey et senyor per justicia fins a deguda conclusio e
per tots desijada: e haura gran consolacio aquest parlament
que aquells que no son ne entrevenen en lo dit
parlament de Arago per denotar et mostrar bona unitat et
concordia tant com fos pertinent et degut hi entrevinguessen:
e en la dita resposta sta et persevera com al dit parlament no sia
propri disputar et menys declarar los duptes contra la
convocacio del dit parlament de Arago en la dita letra
mencionats. E satisfaent a la intimacio requesta en la
dita letra diu lo dit parlament que en et sobre les
dites coses ell fara ço que sia tengut per justicia et
sia a ell pertinent et degut. E dissent lo dit
parlament a les protestacions en la fi de la dita letra contengudes
tant com sien vistes esser contra lo dit parlament
privilegis libertat facultat de aquell et actes per ell fins
açi tractats et deliberats ab lo dit parlament
de Arago et daqui avant tractadors et deliberadors.

Asimismo fue aprobada una contestación al conde de Urgel,
concebida en estos términos:

Núm. 299. Tom. 19. fol. 1380.

Lo parlament general del principat de
Cathalunya hauda noticia de la resposta feta per lo molt
egregi senyor don Jayme Darago compte Durgell a
la requesta a ell feta per part et en veu del dit parlament per lo
reverent abbat del monestir de Sant Johan ces
Abadesses replica a la dita resposta dient: que lo dit
parlament ha dreta leyal et ferma intencio en
veure et regonexer ab los altres parlaments dels regnes
de Arago de Valencia et ab los sindichs et missatgers del
regne de Mallorques qual de tots los competitors es et
deura esser lur ver rey princep et senyor per justicia
e aquell com sera per justicia segons es dit conegut et manifestat
axi com leyals feels et naturals vassalls per
lur ignada naturalesa retran lo deute de
subjeccio: e ans de la dita regonexença la qual no han
hauda fins açi e deguda cognicio per justicia
no creu lo dit parlament esser propri a algu dels dits
competitors dels dits regnes et terres possessio demanar ne
algun dret de subjeccio en los regnicoles e sotsmeses
de la dita corona com seria preposterar degut orde e
seria als dits regnicoles et subjectes a la dita corona molt
reprehensible confusible et perillos ans de la dita conexença
trobament et manifestacio de la veritat de la justicia regonexer
e pendre algun dels dits competitors per senyor e liurar o
permetreli alguna possessio obediencia o subjeccio. E
satisfaent al segon cap de la replicacio diu lo dit
parlament que en extirpar los castellans los
quals son en los regnes Darago et de Valencia molt greu
que es al dit parlament ell ha retut son deute et ha
fet et fa en et per moltes maneres tot ço et quant ha pogut
et pot et fara per avant tant com a ell se pertanga et qui ab
missatgerias trameses al infant de Castella et al
parlament del dit regne sobre lo dit fet qui ab altres
remeys a aquest parlament pertinents et deguts si ha
degudament treballat et si treballara tant com al dit parlament se
pertanga. Dels dans scandols damnatges et
inconvenients en la dita resposta mencionats en los dits regnes
seguits apres e per la entrada dels dits castellans ne en los
qui precehiren la dita entrada no ha lo dit parlament
de Cathalunya ne merexera haver culpa ne carrech
algu: e com se diu en la dita replicacio que lo dit
molt egregi senyor don Jayme no ha meses gents
stranyes etc. diu lo dit parlament que ell fa ço
que deu et es presumidor que axiu fara et servara en
esdevenidor et no parria si era fet lo contrari que
procehis de tan egregia et axi gran et magnifica
persona com ell es e de tan alta sanch procehint: et
sobre lo dit cas es stada feta la
requisicio per lo
dit reverent abbat com a missatger del dit parlament al
dit egregi don Jayme en la qual axi com a justa et
fundada en gran equitat et raho concernent conservacio de la
cosa publica sta et persevera lo dit parlament
requirent lo dit egregi don Jayme que aquella dege
tenir et inviolablament observar. E no consent lo dit
parlament als remeys cominats en la dita responsio
ans dissent en aquells tant com sien desviants
a les coses en la requisicio et derogants al be repos e
tranquilitat dels dits regnes et terres et tant com porien
esser turbatius de la conexença tranquillament et ab
tot repos de la justicia de la successio fahedora. E
satisfaent al darrer cap en la dita responsiva letra
contengut diu lo dit parlament que lo dit molt
egregi senyor don Jayme et los altres competitors considerat
lo principi et prossequcio fins açi han pogut
ben conexer ab gran diligencia de aquest parlament lo
qual ha tots temps hauda no planyent treballs ni
despeses ha et
haura fins a la molt desijada conclusio
per la qual haja conexença de son ver et indubitat
rey princep et senyor per justicia e de la dita
negligencia (diligencia) et treballs no enten a
desistir ne cansar la gracia de nostre Senyor Deus mijançant
la qual vulla illuminar
e los dits competitors que
proseguesquen llur
justicia que pretenen planament et simpla segons es en la dita
requisicio contengut et tots los parlaments en veure regonexer
pensar et deliberar aquella et dins breu temps. La qual repplicacio
requer lo dit parlament per vos notari esser continuada
a la fi de la dita resposta e feta al dit parlament et los
residents en aquell carta publica com len vullen.

Sesión del día 5.

Tratóse de las desavenencias de
los valencianos.
Por la mañana del siguiente día 6, se reunió
la comisión de los veinticuatro, y en ella fueron leídas varias
cartas, a saber: una de Berenguer Arnaldo de Cervelló aceptando el
cargo de embajador, que se le había conferido en reemplazo de
Guillermo de Vallseca; y otra de los embajadores en Aragón, que dice
así:

Núm. 300. Tom. 19. fol. 1389.

Als molt
reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del
principat de Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables
senyors: vostra letra havem rebuda per la qual e axi
mateix per altres de alguns particulars havem sabuda la
eleccio que feta havets del noble mossen Berenguer Arnau de
Cervello en loch de
micer Guillem de Vallseca et les provisions qui fetes
havets per fer
cuytar la sua venguda:
e puys axius ne ha plagut ordenar nosaltres som
stats decontinent rebuda vostra letra ab
aquests senyors daragonesos e apres moltes persuasions
et rahons ab gran difficultat et affany
havem dells obtengut que tolleraran et speraran
la sua venguda per alguns dies. Nosaltres per gracia de nostre
Senyor Deu axi com vos havem scrit tenim los
affers en bon apuntament si dilacio et allonch nols
afolla. Placiaus fer cuytar la venguda del dit
mossen Berenguer Arnau axi ivaçosament com porets.
E sia molt reverents nobles e honorables senyors
lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç
a IIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona
els altres vostres missatgers en Arago tramesos
apparellats a vostra honor.

Finalmente la misma
comisión recibió el juramento y espidió sus credenciales al
mencionado Berenguer Arnaldo de Cervelló.

Sesión del día
8.

Fueron leídos en esta sesión los siguientes escritos:

Núm. 301. Tom. 19. fol. 1396.

Lo parlament
general del principal de Cathalunya vista la resposta feta et
protestacio a una requesta feta al senyor infant de Castella per
mossen Macia Dezpuig cavaller en nom del dit parlament
denegades et no consentides les coses en la dita responsio
contengudes tant com sien desviants de les dites
requisicio et protestacio en justicia et raho molt fundades
sta et persevera en aquelles et encara les ha per
repetides altre vegada et tantes fins hajen effectual
compliment. Et parlant ab degudes reverencies et honor
del dit senyor infant no permeten raho ne justicia que
algu dels
competitors demanar ne prosseguir la justicia
que preten ab gent darmes ne apresonar los
sotsmesos de la corona reyal en la qual preten haver
dret ne pendre rescats ne bens ne aguaytar los camins
ne combatre ne occupar forçes ne ajudar a tals actes
segons appar que fassen la gent darmes castellana
et en regne Darago et de Valencia: et aço es clar e notori et
deu esser be cert lo dit senyor infant que los
regnes principat et terres a la reyal corona Darago
pertanyents no hagueren permes permetrien ne permetran que algun
dels competitors ab indegudes et desordonades maneres
assajas de demanar et menys haver et aconseguir sa
justicia ne per la dita gent darmes castellana ne com mes ni
hagues et que tots los competitors ni metessen noy
farian sino lo degut conservant tots temps lurs
ignades fidelitat et naturalesa: e ab aço cessa
lo fundament de la dita resposta parlant ab deguda
reverencia et honor. E com tal desordinacio don alguna dilacio
als dits affers de la successio no veu lo dit parlament que
altre be sen
seguesca: e deu considerar lo dit senyor infant et
cascu dels altres competitors qui fes semblant les
penes per dret contra aquells qui volen ab tals maneres
no juridicas ne rahonables occupar les heretats en les
quals pretenen succehir per justicia e mes deuen haver devant
los ulls que la discussio de justicia se deu fer
planament simple sens scrupol de alguna impressio en altra
manera la justicia violentada no es a Deus plasent ne a
dret et raho amigable ne bona legittima ne segura a aquell qui
ab tals migants la obte: ne lo desviament del un
dels competitors la on axi fos deu induhir lo
dit senyor infant ne qualsevol dels altres competitors a fer semblant
com tal attemptament sapia mes multiplicacio de
inconvenients que algun reglament ne benavenir dels affers
manejats. Et ha pogut star en ferm lo dit senyor
infant et tots los altres competitors que lur justicia
sera reposadament vista et ben entesa per manera que ell et cascu
rahonablament sen deuran tenir per contents: e de qualsevol
altre cap desordenat impressiu o indegut o illicit se pot
be aconortar cascu dels dits competitors perque lo dit
parlament segons dessus es dit sta et persevera en les
requesta e protestacio et geminacions dessus
dites: requirent vos notari que la dita replicacio continuets
apres la dita
resposta en levets e a ell e a tots los residents en
aquell liurets carta publica com len vullen.

Núm.
302. Tom. 19. fol. 1400.

Benedictus episcopus servus servorum
Dei venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis et dilectis
filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis necnon baronibus
nobilibus militibus domicellis sindicis quoque et procuratoribus
civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in
parlamento dicti principatus Dertuse congregatis
salutem et apostolicam benedictionem. In excelso trono celestis
altitudo consilii suaviter cuncta disponens juxta suam ordinatissimam
dispositionem adeo voluit subjectos populos regis freno
dirigere et illum taliter habenas gubernaculi possidere quod pacifice
possent subjecti consistere suoque discreto regimine votivis
successibus abundare: ad hoc siquidem votum boni regis
indesinenter aspirat ut sic respublica vigeat sic perseveret
et sic suis fiat serena temporibus ut presidat semitas vitiis et sua
providentia circunspecta florem cujuslibet virtutis inducat: timent
enim tunc crassati malefici tunc vaccant crimina et insatiabilis
compescitur appetitus tunc regis severitas acrimonia debita tam
publica crimina corripit quam privata: ac contra ubi respublica
regis solatio est destituta quodammodo justitie freno laxato
adduntur peccata peccatis vitia vitiis cumulantur et indessinenter
quampluribus criminibus et dissensionibus indulgetur. Ad vos itaque
fratres venerabiles filiique dilecti monita nostra dirigimus et
hortatus illo cordis affectu quo paterfamilias sepe natos utrumque
discordes pacientia tollerat utrumque redarguit neminem damnat pro
neutro judicat utriusque malum precavet uniuscujusque bonum promovet
et quavis partialitate semota equa lance dulcedinis uniformique
cordis amplexu ad vota conformia et paria pacis federa invitat. Hoc
pro posse nedum utique pastoralis officii nos angit cura diutina qua
cunctis mortalibus obligamur sed etiam merito nos constringit hoc
natale solum pro quo labores assumere gratum semper habuimus et
acceptum. Post obitum siquidem clare memorie Martini regis Aragonum jam non modicum temporis attendimus effluxisse et super
ejus regni successione legittima competitores
plures insistere prelatorum et nobilium ac populorunm affectus in
vota varia desidere literatorumque virorum judicia esse divisa ideo
non solum non possumus non dolere sed et graviora timentes imposterum
dubitamus. Oceurrite igitur dilectissimi recolentes quam felix
antiquorum nostrorum veneranda vetustas que tam amplo terrarum
margine soloque tam fertili deffensionis tam forti repagulo ac
tantorum clarissimorum virorum patronis commitens glorioso et
paccatissimo vos regno donavit. Animadvertite igitur
prudentissimi viri ne malorum omnium operante satore sensus vestros
terrene cupiditatis quivis error involvat ne qua sinistra fallat
oppinio nox in sue apetitus obtenebret seu trahat indevia privata
voluntas unde quod absit pacis et unionis debite dulcore fugato
discordie virus subintret miserandis populis proculdubio periturum:
quin potius vos viri notabiles in illum eternum judicem cuncta
cernentem vestram aciem dirigentes justititiam diligatis. Attendite
doctissimi viri vos hujus regni principalia fore membra
vestro capiti unienda sine quo invalida quevis compago subsistit.
Nonne corpus exanime sino capite truncum se offert intuentibus
indecorum? Quid ergo tardatis quid procrastinatis dilectissimi
formidanda vestri maxima corporis cum jactura? Omnis enim membrorum
decor et decus in ipsius capitis integritate consistit. Quid si
tandem ejusdem corporis membra discordent? Nil turpius nil vilius nil
tandem eque pestiferum esse potest ut quod abhominabiliter dici
potest contra naturam in eodem corpore sint simul et semel varie
voluntates: in vestra concordia carissimi pax et salus
in discordia vero extrema ruina. Beneficiorum itaque patrie vestre
memores esse vellitis in sue imo vestre salutis integritatem
intendite et per unionis pacis et concordie media quo nichil dulcius
nichil potius comuni et universali aspirate quieti. Externa vos
exempla perterreant. Quid atheniensium quid cartaginensium
quid romanorum nisi civile odium et privatum comodum
anichilavit imperia? Date ergo dextere dexteram pacis et unionis
federa jungite voluntates unitate paci intendite patrie discordes
unite instruite nescientes quod totum si quid vobis patrie amoris est
ejus caritas integrabit. Quis vestrum obstinatis animis non erumpat
in lacrimas quem non comoveant ob amorem et patrie caritatem viscera
pietatis quis ad tam infaustum casum si obviare negligitis non
pavescat? Ipse nempe rex pacificus Jhesuschristus
evangelitzans pacem dixit omne regnum in se divisum desolandum
et domum supra domum asseruit ruituram. Vulgare quidem est concordia
res excrescere parvas discordia vero dilabi maximas et dissolvi.
Guerrarum utique tristis eventus est et nil aliud quam fames
vincula carceres predas ferrum et ignem exitiumque minatur pax
vero solatium placidamque quietem. Vos igitur venerabiles fratres
filiique dilecti ad hec totis viribus invitamus quatenus sepositis
terrenis affectibus timorem Domini qui est initium
sapientie ejus primitus induentes rectum ut prediximus inquirere:
studeatis vos insuper regregii viri quos non imbuit litterarum
scientia juri et veritati redite patienter passiones deponite
affectusque terrenos quoniam pacem patrie civiumque salutem private
comoditati tan divinis quam humanis legibus quam etiam moralibus
exemplis illustrem esse non ambigitis preponenda: neque tandem vestra
prudentia patiatur rem tantam more dispendiis procellari nusquam enim
diuturna regnorum vacatio absque multorum dispendio esse
potest. Ad summam dilectissimi cum teste Scriptura impossibile
sit absque regali providentia pacem dari hortamur vos per viscera
misericordie Crucifixi quatenus sinceriter unanimiter et
alacriter super rege futuro destinetis inquirere veritatem ut
gaudium subsequatur omnium populorum: quod siquidem propiciante Deo
ut propensius obtinere possimus divinis obsequiis apud Altissimum
pias fundere preces nostra solicitudo totis viribus non cessabit.
Data Paniscole Dertusensis diocesis X kalendas
febroarii pontificatus nostri anno decimo octavo. -
Laurentius. - R.

Sesión del día 9.

Abrióse
con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 303. Tom. 19. fol. 1404.  

Als molt reverents nobles
et honorables senyors lo parlament general del principal de
Cathalunya. - Molt reverents nobles et honorables senyors: axi
com ab nostra derrera letra vos scrivim ab
difficultad e affanys havem obtengut que aquests
senyors daragonesos tollerarien e sperarien la venguda
del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello per alguns dies:
e per ço com per alguns nos era stat scrit que lo dit
mossen Berenguer seria açi dissapte o digmenge prop
passats havem comportats aquests dies ab les
millors maneres que havem pogut. Mas com vehem ara que los
dits termens son passats e lo dit mossen Berenguer no es
vengut ne encara ne sabem res somne molt maravellats et
torbats: pregam molt affectuosament vostres reverencies
nobleses et honorables savieses que en totes aquelles maneres que
sien possibles vullats provehir que lo
dit mossen Berenguer Arnau sia açi lo pus prest
que fer se puscha car la triga qui ses dada
als affers som certs que no ha en res aprofitat: placia a Deu
que no haja nogut et que no noga mes si plus
avant de quens dolrem molt: pero nosaltres noy
podem altre fer: Deus y gents nos hagen per scusats.
Altres coses molt reverents nobles et honorables senyors a present
nous scrivim mas que sia lo sant Sperit
vostra guarda. Scrita en Alcaniç a VIII de febrer del any
MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres
missatgers en Arago trameses apparellats
a vostra honor.

Sesión del día 11.

Tratóse de algunas
reclamaciones particulares que se habían presentado contra el conde
de Urgel, y de los asuntos del reino de Valencia.

Sesión del día 13.

Fue leída la siguiente carta:

Núm 304. Tom. 19. fol. 1417.

Als molt reverents egregis nobles et
honorables senyors los del parlament del principat de
Cathalunya ajustats en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis
nobles et honorables senyors: digmenge a XX dies del mes de deembre
prop passat per gracia de nostre Senyor ab bon salvament arribam en
castell de Caller on fom molt be et notablament reebuts per lo molt
noble baro lo comte de Quirra et per tots los altres nobles cavallers
et gentils homens qui alli eren et no resmenys per los
honorables cavallers del dit castell als quals premeses cordials
salutacions havem donades les letres de creença per vosaltres
senyors a ells trameses e explicada als damunt nomenats la dita
creença los dits comte nobles cavallers gentils homens et consellers
respongueren queus regraciaven molt les coses en virtut de la dita
creença a ells dites et explicades et que si be havien servit en
temps passat axi be et mills entenien servir la corona Darago
et principat de Cathalunya en lesdevenidor et pugnar per la cosa
publica daquell regne tant com los fos possible: empero attes
que ells havien molt servit et despes lurs facultats et bens et no
havien haut gran temps havia passat soccors de Cathalunya et eren
molt esmeses no podien fer bonament sa honor ni pugnar contra los rebelles a la dita corona segons havien voler dients que sino
eren soccorreguts nou porien suportar ans sen haurien a jaquir et
tornar en Cathalunya la qual cosa los seria molt greu. Mes avant
senyors sapiats que dimarts a XXVIIII del dit mes en nom de Deu nos
recollim en les dites naus per navegar vers lo regne de Sicilia
et dilluns mati que comptavem IIII dies del mes de janer del any
MCCCCXII ab bon salvament fom navegats prop la illa de la Fonyana
que es davant la villa de Trapena on havie dues naus de
janovesos que staven surgides ço es una gran armada appellada
la nau imperial hon havem sabut que havia CLXXX combatents et laltra
poqua les quals aqui mateix temen una cota carregada de vi
en un leny que havien pres de cathalans: et decontinent
que hagueren vista de les nostres naus jaquida la presa tallats los
ormeigs et sfondrades barques de les naus feren vela prenent la via
de mig jorn et los dits capitans ab les sues naus donarenlos caça
aquell dia fins hora de mig jorn e mossen Bernat de Furcia qui
era en la nau den Vallocera lavos capita et pus avançat
de les altres veent que les naus se lunyaven daquesta illa
requerí et protesta al dit capita que giras et posas ell et tots los
altres en terra: et de fet lo dit capita gira faent la via de Trapena
et vent de la tramuntana donans al denant et arrabaçans
dins mar: e lo dimarts seguent mudas lo vent et fem la via de la
terra et ab un laut de Marçala sabem nova certa de la
terra que la senyora reyna
era en la ciutat de Palerm et mossen Bernat de Cabrera
en la vila de Xatha la qual ab certs tractes XX dies havia
passats sera reduhida a sa obediencia: e mes avant que mossen
Xanxo Roiç ab alguns barons daquest regne per via de
scalament de nit havia entrada la ciutat de Cathania X jorns
havia passats on se son seguides moltes morts et robaments de
cases. E sabuda aquesta nova los dits capitans a instancia de
nosaltres fahien la via de Palerm et quant fom devant
Marsala hagueren vista de tres naus de janovesos ço es
una gran et dues poques que eren al port de Trapena: les quals
aximatex havents vista de nosaltres feren vela et prengueren la via
de tramuntana et les dites nostres naus aquell dia et tota la
nit seguent donarenlos caça et com vench laltre dia per lo
mati les dues naus poques forense allargades que no
foren vistes al mon et la nau gran fonch a pich de les
nostres naus les quals carregaren veles et strenguerenla tant
fort que ella vench a venia et retes et fon
salvada vida et membres a la gent. Aquesta nau sapella la nau
Marta et era den Anthoni de Besofarga et be armada
de port de MCCCC botes on havia CLXV combatents et mes: et
sonsi trobats de VIII en VIIII milia ducats et
de XXXX en L bales de draps entre los quals ha algunes bales
de draps florentins et vervins et CC cuyrasses
el DC ballestes
sobergues
et moltes cotes de malla bacinets caps davant braços e
arnesos de cama et de cuxa et altres moltes coses axi que
entre tot val al pus de XX milia ducats. En apres
los dits capitans a requesta nostra faents la via de
Palerm lo dissapte seguent per lo mati se
trobaren be LX milles dins mar davant Capogallo et
hagueren vista de dues naus de janovesos una gran et altra
poca que eren exides de Palerm et fahien
la via de Trapena: et com les dites naus hagueren vista de
nosaltres giraren la via de Palerm et les nostres naus ampraren
veles et tot aquell dia fins hora de completa ab gran vent et
temps brut donaren caça a les dites naus et la poca anasen de
la vela et
la gran romas tant que la dita hora de completa
veentse al mig de les nostres naus vench a pactes et
salvada vida et membres a la gent retes et fonch presa
qualsque X milles davant Palerm. Aquesta nau es de port de M
botes appellada Batista Spindola: era be armada
de CLXXX combatents o pus pero no es de tan gran valor com la
primera mas es pus fort: e segons apres
havem entes com los dits capitans feren calar la prop
dita nau davant Palerm molta gent de la ciutat et entre los
altres la dita senyora reyna et veeren es prengueren
esment de les naus et presumiren que eren les naus on nosaltres erem
pujats de que hagueren gran plaer et decontinent la dita senyora feu
metre a punt la galea de mossen Ramon Torrelles et
trametia a les dites naus et de fet nosaltres la vehiem venir
et per un grop de pluja et de mal temps hacsen
a tornar et les nostres naus per son salvament meterense
en mar et squivaren la terra: et quant vench lo dilluns
seguent per lo mati ab gran affany acostarense
a la terra et surgiren davant Trapena vers la dita illa de la
Fonyana: et lo dimarts mati a XII del dit mes isquerem
en Trapena on fom be acullits et reebuts:
e apres que fom en Trapena axi la dita senyora
reyna com lo dit mossen Bernat de Cabrera
sabents que erem arribats alli nos han scrit
notifficantsnos com havien gran et singular plaer de nostra
venguda. Nosaltres senyors treballam ab diligencia que
al pus prest que porem siam a la dita
senyora et depuys lo dit mossen Bernat: aytant
com nos sera possible treballarem ferventment que los
fets per que som tramesos migançant la gracia divinal
vinguen a bona et deguda fi et conclusio. Als a present noych
ha de nou de queus pugam scriure mas com lo
cars ho requerra et haurem fusta rescriuremvos
de tot ço
quis seguira dels dits negocis et de totes
altres novelles et coses de que rahonablament vos degam
scriure. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables
senyors lo sant Sperit en sa guarda. Scrita en Trapena
a XIIII dies de janer del any de la nativitat de nostre Senyor
mil quatre cents dotze. - Los missatgers del principat de
Cathalunya qui son en lo regne de
Sicilia a vostre plaer et honor apparellats.

Procedióse
después al nombramiento del abad del Estany, para que pasase a
instar al conde de Urgel que se abstuviese de enviar tropas a
Valencia; y al de Francisco de Erill, para que fuese al encuentro de
dichas fuerzas y procurase disuadirlas de su proyectada empresa.

Sesión del día 15.

Acordóse el despacho de varias
cartas que fueron leídas mas adelante.

Sesión del día 18.

Se dió audiencia a un enviado de Raimundo de Perellós, que
manifestó que dicho jefe, el cual pasaba a Valencia con algunas
fuerzas por órden del conde de Urgel, estaba dispuesto a retirarse,
siempre y cuando se lo ordenase dicho conde, su señor, a quien podía
escribirlo el parlamento.

Sesión del día 20.

Los
embajadores que habían sido enviados a Alcañiz dieron cuenta de su
embajada, y presentaron la concordia que habían firmado con el
parlamento aragonés y algunos comisionados valencianos (1). En
virtud de dicho convenio tratóse de elegir desde luego las personas
de que en él se hacía mérito, pero nada pudo aun resolverse. 

(1)
Se insertará esta concordia más adelante, al principio de las actas del compromiso de Caspe.

 

Sesión del día 22.

Los representantes
de Mallorca presentaron los siguientes escritos:

Núm. 305. tom. 19. fol. 1442.

Molt reverent molt noble molt honorable e
savi parlament: con lo consell general del regne de
Mallorques representant tots los brasses e estaments
de aquell regne e son univers sollicitat avisat
instat e request per lo molt honorable en Luis
de Averso ciutada de Barchinona vostre missatger e
dels honorables consellers de Barchinona e ab letras
vostras e lurs que lo principat e regnes
de las parts deça a la corona reyal subjectes
eren disposts a prest comu e concordable aplech pera
venir a la regonexença vertadera e justa del que deu esser
ver princep rey e senyor de tots succehint en la alta
corona reyal al molt alt senyor rey en Marti
de gloriosa memoria rey deffunt derrer cert
senyor nostre perque deguessen elegir e tremetre lurs
missatgers e sindichs daça per esser e entrevenir e fer lo
degut de lur lealtat per lo dit regne en lo
comu e concordable aplech ab los altres regnes
e terras deliberas de present de trametre deça per lo
dit negoci nos en Berenguer de Taguamanent
cavaller Arnau de Mur doctor en decrets e Jacme Albarti
sindichs e missatgers ab legitima plena e bastant
potestat en via juridica e de justicia pera la dita
regonexença de la justicia declaracio publicacio e complida execucio
de aquella ab los altres diputadors per los

altres regnes e principat per lo dit tant
alt acte los quals fom junts en Barchinona
dissapte a XXI de juny prop passat e de present presentam
nostras letras de crehença al present reverent
parlament ladonchs resident en Barchinona e als honorables
consellers de la dita ciutat e sabuda la prorogacio feta pera la
present ciutat de Tortosa del present parlament requests e instats
per aquell que açi daguessem venir divenres a XX dies
del mes dagost fom junts assi en Tortosa
e a prechs vostres per diverses temps som
entrevengunts en lo present reverent parlament e a
prechs vostres con trametessets a Alcanis
al reverent parlament del regne de Arago lo molt
honorable misser Johan Dezpla doctor en leys missatger
del present principat de voluntat de nos dits Arnau e Jacme hi
ani yo
dit Berenguer de Taguamanent per lo dit regne
ensemps ab lo dit honorable vostre missatger e aqui
estiem abdos setanta jorns o aquen
entorn. E apres tornats açi con lo
present reverent parlament hagues acordat de trametre al dit reverent
parlament de Arago resident en Alcanis vostres reverents noble
honorables savis e sollempnes missatgers a prechs e
requesta vostra tots nosaltres dits missatgers e sindichs del
dit regne de present anam al dit loch de Alcanis
hon fom junts dissapte a XXIII del mes de gener
prop passat e de present presentantsnos al honorable
gobernador del regne de Arago requerim e instam que fossem
oits en proposar la intencio del dit regne e nostre en
lur reverent parlament e fo a nos dilatat fins
al dimecres a XXVII de gener: e
lo dit jorn
explicada nostra proposicio en lo dit reverent parlament
Darago ab oferta fraternal justa e juridica de
acompanyarlos e entrevenir ab ells e ab los
dits vostres missatgers reverents e altres a qui pertangues en tots
bons tractaments e acorts pera venir a la regonaxença
de la justicia segons lo deute de la feeltat del dit
regne e nostra e lo degut al dit regne de Mallorques
per lo dit reverent parlament de Arago fo
retenguda deliberacio e accord sobre respondre a
nos del dit article: e durant lur delliberacio
continuadament los diputats per lo dit reverent
parlament de Arago ab los vostres missatgers reverents
entrevenint lo reverent mossen Francesch Daranda
missatger de nostre sant pare han tractat e deliberat entre ells en
certa manera sobrels preparatoris e antecedents a la
regonaxença e examinacio de la justicia de nostre ver rey
e senyor sens alguna sabuda consentiment ne entreveniment
nostre. E lo dit reverent parlament de Arago nos
ha trigat de respondre per spay de XV jorns ço es fins
al dimecres que haguem X del mes present de fabrer quant sens
nos hagueren concordat sobrels dits preparatoris e antecedents
dientsnos que havian e reputaven a nos per regne
e que ensemps ab vostres reverents missatgers nos
comunicarien lurs tractaments e acorts en los dits
affers: e lo dit jorn hora de vespres present lo
dit reverent missatger de nostre sant pare lo molt honorable
en Berenguer de Bardaxi savi en dret present lo
senyor bisbe Dosca diputats per lo parlament de Arago e
los dits reverents missatgers del present reverent parlament
feu publicacio e denunciacio a nosaltres dits
missatgers dels acorts e managaments e conclusions e finaments
dels preparatoris en certa manera tractats servats conclosos
e acordats sens algun consentiment voluntat requesta ne entreveniment
nostre. E con sobre aquells nos haguessem
retengut acort lo dijous a vespres a XI del present mes
present lo dit reverent missatger de nostre sant pare e los
dits dos tractadors del parlament Darago e los
dits vostres reverents missatgers foren per nos offerts
certs capitols e articles tocants diverses vies en part
juridicas e en part flixants e condescendents a menys
del degut al regne de Mallorques demanantlos consell segons
Deu e lur consciencia sobre aquells e offerints segons lur
consell sil nos daven de present anar o trametre
al dit regne per haver pus ampla potestat si master la
haguessem: tenor dels quals capitols vos offerim açi de
present. Retengut per tots acord sobrels dits capitols e
partits dissapte a vespres nons fo donat consell sobre aquells
articles algu mes que haguessem altra potestat empero que per aquella
havernos trigaria la prossecucio e continuacio dels affers:
e con requerissem e pregassem quens fossen dadas
almenys per cascuns letras consolatorias al consell
general del regne e certificatorias de lur intencio
aquellas axi poch havem haudas. Per tant nos
dits missatgers presumints en cert e indubitadament que axi
com sens nostre entreveniment requesta ne sabuda consentiment
ne acord ses tractat finat e conclos en los dits
preparatoris contra lo degut segons forma de dret e de
justicia al dit regne de Mallorques axi poch serem
demanats ne admeses en entrevenir en nomenar ne
elegir personas activè ne passivè
jatsia en via de dret necessari per justicia sia nostre
entreveniment qui som ja elets constituhits e approvats
per lo dit regne de Mallorques qui de dret e justicia
no menor potestat e auctoritat ha e haber deu en los dits
affers que cascun dels dits altres regnes e principat e
que nostra aturada dequiavant es vana e sens algun
fruyt per lo dit regne de Mallorques: en lo dit
negoci a la prossecucio del qual segons lo deute de lealtat
fealtat e justicia lo dit regne e nos açi per
ell som e serem tostemps prests de fer lo que
degam ab los altres regnes e principat:
car pera testimoniagar los actes quis
faran si a Deu plaura be a la fi en tot sa enteniment no appar
segons intencio e obres dessus ditas sia
necessari nostra personal residencia o entreveniment com an
als fins açi no haja servit nes sper a servir
nostra venguda no per nostre defalliment ne de nostra
potestat mas per no admissio del dit regne de Arago
e del dit principat o dels dits reverents sos
missatgers segons dessus es recitat: pregam e requerim lo
present molt reverent molt noble e molt honorable parlament quens
haja per escusats si perque no som admeses per ells ne
lo dit parlament Darago en lo quens
pertany ens es degut per justicia que axi com ab
requesta e instancia vostra hic som venguts e hic
havem fins açi envastat ultra VIII meses eus havem
seguits e açi e Alcanis ab vostre beniplacit e
grat nos ne retornem de present al regne
de Mallorques: e queus placia fernos dar de present
translat dels capitols en scrits concordats entre vostres reverents
missatgers e lo dit reverent parlament Darago per
refferir al general consell del dit regne lo dit
proces los quals hi fassen per justicia lealtat e
naturalesa innada lo que deuran fer en tota bona
concordia e benavenir dels dits affers axi con continuadament
han e havem fet fins açi e per ells ne per nos no ha stat ne stara.
E de la present explicacio requerim per nostre descarrech
essernos feta carta publica per lo notari present.

Núm. 306. Tom. 19.
fol. 1444.

Primo: que sien eletes dotze
personas ço es per lo parlament de Arago tres e per lo
parlament de Valencia si concordar se poran altres tres e
per lo parlament del principat de Cathalunya altres tres e
nosaltres tres qui som elets per lo regne de
Mallorques e que en aquests XII fos remes la vera
conaxença e decisio a quis pertany los dits regnes
e principat per si hagues esser la major part concordant. - Item
attes que los valencians per elegir missatgeria per trametre
açi en Alcanis nos son puguts concordar de que
es opinio que en la eleccio del nombre de tres nos podrian
concordar parria que en aquell cas que de la dita eleccio nos
concordassen los de Vinalaros ne elegissen un a
lur voluntat e los de Trayguera altre e lo
terç fos remes a nostre sant pare o a altre persona de qui ells
se concordassen lo qual fos elet del dit
regne menys sospitos a las ditas parts. Pero los
dits missatgers aquest capitol e la substancia de aquell remeten a
concordia e disposicio dels reverents missatgers del sant pare e
parlament del regne de Arago e embaxadors del principat
de Cathalunya. - Item que los demunt dits XII diputats elegissen
a las mes veus quatre notables personas homens de bona
vida e bona consciencia e de aquests no fos fet negun dubte si
eren mes de un regne o principat que daltre e que aquests
haguessen esser per tots e que fossen ensemps ab los
XII e que hoissen los competitors o allegacions de
aquells e que presents los quatre dessus dits los dits
XII diputats tractassen e menajassen es concordassen si
fer se puria de la regonaxença dessus dita sens quels
dits quatre no diguessen res: e en cas que nos poguessen
concordar que de aquells competitors de que sera lo dabat
fos comes als dits quatre e aquells en absencia dels XII hoides
plenariament totas las rahons haguessen poder de veure
regonexer e dicisir a qual per justicia pertany la
successio. - Item en cas que la dita via o vias qui son
juridicas no fossen plasents als parlaments de Arago e del
principat que en aquell cas en lo nombre de las
personas a qui fos remesa la regonaxensa de la justicia ne
hagues haver alguns del regne de Mallorques de quin stat
se
volguessen los quals fossen anomenats per los tres
missatgers del regne de Mallorques ara residents en Alcanis
si plau als parlaments que fossen dells sino que fossen altres de la
illa e regne de Mallorques e quels approvassen los
parlaments del dit acte e que fossen elegits per ells e que
fossen
en nombre tants com serien los qui entrevendrien
del o per lo regne de Valencia en la dita regonaxença comuna
de la justicia. - Item en cas que las ditas cosas qui
son lexants del dret degut al regne de Mallorques segons lo
qual deuen esser per aquell regne nombre par als altres regnes
e principat cascun per si no fossen plasents al dit
regne de Arago ne al principat que almenys en tal cas hi
hagues entrevenir una persona per lo regne de Mallorques de
aquell regne natural en la examinacio de la justicia qui
hagues esser nomenada per los tres assi presents a lur
consciencia e approvada elegida per los altres parlaments fos
dels tres qui son ara missatgers o daltres del regne de
Mallorques fora ells tres. Empero en cas que del regne de Valencia hi
hagues major nombre que del regne de Mallorques ni hagues en semblant
nombre. - Item que en cas que aço nols plagues sie provehit
que la persona natural del regne de Mallorques enomenadora per
los tres fos altre persona del dit regne natural e no puxe
esser algun de ells tres qui son ara missatgers car per be
avenir e concordia dels affers plaura als missatgers del dit regne
quant es per ells salvadas tostemps totas
prerogativas drets e preheminencias del dit regne en tots
altres actes e en aquest matex si aquestas cosas no
eren approvadas per lo general consell del dit regne
con de aquellas los dits missatgers no hajan potestat
nes puxen plenir e aço sots la reservacio del regne de
Valencia dita en la fi del precedent capitol. - Aquestes coses se
dien tan solament monent e no renunciant a dret degut
perque vege lo reverent missatger de nostre sant pare e
lo reverent parlament del regne de Arago e reverents
missatgers del principat que los dits missatgers son de
intencio de tota concordia e de tot benavenir dels affers de aquelles
fehentsne jutges los dits reverents missatger
tractadors e missatgers del principat segons Deu justicia dret e bona
consciencia carragantlos que no prejudican en ço que
no deuen fer al dit regne de Mallorques ne li tolguen ço que
vegen que
per justicia li es degut con de sos drets
negu majorment universitat o regne no dege esser privat
o despullat sens culpa o gran causa e majorment en acte
semblant quis deu prosseguir per via de pura justicia. - Item
fo aqui mateix offert de paraula per nos que si lo regne de
Valencia dava loch que de las personas
eletes no ni hagues alguna qui fos de o per aquell regne que
quant es per nosaltres quens plauria e dariem loch que del
regne de Mallorques no ni hagues e creyem que plauria al
general consell del regne e hi daria loch per
bona concordia e ben avenir dels affers. - E ordonat per ells
en comuna concordia segons justicia e bona consciencia quels
appar degen fer los missatgers del regne
aquells de present ne consultaran lo general parlament del dit
regne per haver de present de aquell plenera e legitima
potestat.

Sesión del día 23.

Tratóse de proceder al
nombramiento de los nueve compromisarios que debían verificar la
elección de sucesor en el reino; pero no recayó sobre esto ninguna
resolución. Fueron discutidos además algunos otros asuntos, aunque
también sin resultado.

Sesión del día 24.

Después
de haberse dado audiencia a un enviado del conde de Urgel (1), fueron
leídas las siguientes cartas:

(1) Muy a menudo, al estractar
una sesión, nos vemos privados de detallar las materias de que en
ella se trató, porque el escribano secretario se contenta con decir
en el acta: et explicavit nonnulla verbo. quae ideo hic inseri
ommittuntur.

Núm. 307. Tom. 19. fol. 1452.

Al
reverend pare en Christ mossen lo bisbe de Sogorb.
- Reverend pare en Christ: Com algunes notables persones havents
poder de aquestes coses dejen esser daci a XXVIIII de març
primer vinent en la vila o castell de Casp
ajustades per investigar instruir regonexer e publicar
a qui los vassalls e sotsmeses de la real
corona Darago deuen prestar lo deute de feeltat e
qui en lur ver rey e senyor per justicia segons Deu e
lurs consciencies haver dejen e sien tenguts:
per ço nosaltres exortam vostra reverend paternitat en custodia de
la qual lo egregi don Frederich comte de Luna es o esta
que lo pretes dret del dit don Frederich en la successio
dels regnes e terres de la dita
real corona Darago
prosseguiscats e prosseguir façats per sufficients
procuradors e advocats. E sia lo sant Sperit vostra
guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt
reverend arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del
any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de

Catalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 308.
Tom. 19. fol. 1452.

Als reverends nobles et honorables senyors
los deputats del general de Catalunya e
sis persones a ells adjunctes. - Reverends nobles et honorables
senyors: Per ço com les coses de queus scrivim seran dins fort
breus dies necessaries per informacio de aquells qui deuen fer la
noscio e publicacio de nostre ver rey e senyor: volem
eus pregam que façats fer trellats autentichs
en bona forma per notaris dignes de fe testificats
e ab decret de jutge decretats de tots los testaments
dels reys passats e de les unions dels regnes e
principat e de totes altres cartes qui sien en
larchiu real fahents per los drets de la
successio e aximateix sien e stiguen amanides
les croniques en manera autentica e que facen fe
e que si meta ma decontinent de guisa que quant sera necessari
qui sera fort prest pusque esser haut
sens dilacio o difficultat alguna. Aximateix volem queus
informets com despeses comunes se fan per tota la terra
com se partexen o quina part ne paga Arago e
quina Valencia e quina Catalunya e quina Mallorques
e de ço que trobareu nos scriviu: e en les dites coses vos
pregam sie donada gran cura com la disposicio dels affers no
require dilacions ne grans termes. E sia lo sant
Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret
del molt reverent arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer
del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día
29.

Fueron leídos varios papeles relativos a las disensiones
que aun continuaban en el reino de Valencia. 

Sesión del día 1.
de marzo.

Leyóse otro largo proyecto presentado por los
síndicos de Mallorca, relativo al modo con que debía procederse a
la elección del soberano, y encaminado principalmente a dar a aquel
reino la misma intervención en dicho nombramiento, que a los demás
de la corona.

Sesión del día 2.

Fue leído un
escrito de Dalmacio Çacirera, que versaba también sobre el mismo
asunto de la elección.

Sesión del día 3.

Se acordó
prorogar los veinte días, dentro de los cuales debía
verificarse la elección de los nueve compromisarios, según los
capítulos concordados en Alcañiz.

Sesión del día 4.

Los
embajadores de Francia presentaron un escrito en que pedían que la
elección hacedera de compromisarios recayese en personas que, á
mas de estar dotadas de la debida sabiduría y probidad, no
pudiesen ser sospechosas a ninguno de los pretendientes. Tratóse
además de los asuntos de Valencia y de las pretensiones de los
mallorquines.

Sesión del día 5.

Dióse audiencia a
Jorge de Caramany, enviado por el conde de Quirra para tratar de
algunos negocios interesantes del reino de Cerdeña.

Sesión del día 7.

Se presentó en esta sesión el siguiente escrito:

PARTE III