COLECCION DE
DOCUMENTOS INÉDITOS del ARCHIVO
GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGON;
PUBLICADA DE REAL
ÓRDEN
POR
EL ARCHIVERO MAYOR
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y
MASCARÓ.
/ Tomo II /
PROCESOS DE LAS ANTIGUAS CORTES Y PARLAMENTOS DE CATALUÑA, ARAGON Y VALENCIA,
CUSTODIADOS EN EL ARCHIVO
GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGON,
Y PUBLICADOS DE REAL
ÓRDEN
POR
EL ARCHIVERO MAYOR
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y
MASCARÓ.
BARCELONA.
En el establecimiento litográfico y
tipográfico de
D. JOSÉ EUSEBIO MONFORT.
1847.
PARLAMENTO EN BARCELONA.
/ Nota de Ramón Guimerá Lorente: hay algunas palabras con ortografía actualizada,
como dia: día, a: a, había: había, fue: fue, Aragon: Aragón, etc.
En los textos originales se intenta transcribir el texto tal como
Bofarull lo editó, pero como el texto es un OCR de un SCAN de un
PDF, puede haber errores, sobre todo en el caso del latín. //
Sesión del día 27 de diciembre de 1411 (1).
(l)
Principiando entonces el año por Navidad, pertenece al 1411 el día 27 de diciembre, que, según la cuenta que ahora usamos, sería del 1410.
Compareció en el parlamento Pedro de Vergara,
embajador del rey de Navarra, manifestando que dicho soberano
entraría en Barcelona el próximo lunes, 29 de este mes, y pidiendo
se le señalase alojamiento; a cuya demanda fue contestado,
destinándole la casa de Geraldo de Palou. Presentáronse
luego embajadores del papa y de la reina de Navarra, enviados para
pedir que se ausiliase a la reina de Sicilia; a todos los
cuales contestó el parlamento, que deliberaría sobre lo que debiese
hacerse.
Sesión del día 29.
El síndico de
Barcelona, Bonanat Pere, mandó leer un escrito que había
presentado en contestación a un requirimiento hecho por el
procurador de Rosellon y Cerdaña, y otro en respuesta
al de Juan Llinás de que se hace mérito en las sesiones del
20 y 25 de este mismo mes, cuyas contestaciones fueron aprobadas por
todo el parlamento. Compareció después Berenguer de Monravá,
enviado por el obispo de Urgel, con una carta de dicho
prelado, en la que se disculpaba de los cargos que se le habían
hecho por el parlamento, acerca de sus disensiones y guerra con el
conde de Pallars.
Sesión del día 30.
Instado el parlamento
por el rey de Navarra, acordó pasar a visitarle a las tres de la
tarde de este día. Presentóse luego el enviado de Aragón, pidiendo
se le diese respuesta a las cartas que había entregado a 22 de este
mes; y le fue contestado, que siendo arduo el negocio, el parlamento
deliberaría. Finalmente, Raimundo Xatmar dio cuenta de todo lo que
había practicado en cumplimiento de las instrucciones que le fueron
dadas al ir a recibir al rey de Navarra, manifestando que en cuanto
al negocio de Francisco de Vallgornera, habían sido vanos sus
esfuerzos para que este firmase paz o tregua con Manuel de
Rajadell; que acerca de las disensiones que había en Perpiñan,
había logrado que las partes contendientes sometiesen sus
diferencias a la decisión del parlamento; y por último, que en
cuanto al rey de Navarra, había procurado que fuese bien recibido en
todas las ciudades, villas y lugares del tránsito.
Sesión
del día 31.
Acordóse que el arzobispo de Tarragona con
algunos otros individuos de su elección deliberasen, para proponerlo
al parlamento, sobre lo que el rey de Navarra había pedido (no lo
expresa el acta) en su entrevista ; y se ocupasen al mismo tiempo en
ver qué medidas podrían adoptarse para conciliar los bandos de
Lérida. Leyóse por último una carta credencial, espedida
por los cónsules de Perpiñan a favor de Raimundo Xatmar,
autorizándole para manifestar lo que expuso ya en la sesión del día
30.
Sesión del día 2 de enero.
Tratóse de los
bandos de Lérida, y propuso el arzobispo de Tarragona a nombre de
sus compañeros, aprobándolo el parlamento, que se escribiese al
obispo de aquella ciudad y a Raimundo Cescomes y Bartolomé
Calvet, citándoles para comparecer ante el parlamento. Después
de leídas las cartas escritas con arreglo a la resolución que
antecede, tratóse del nombramiento de la comisión a quien debían
encargarse los asuntos tocantes a la defensa del pais; pero
nada se acordó.
Sesión del día 3.
Pasóse en
nuevos altercados con el pretendido brazo de los caballeros y hombres
de paraje, que querían también nombrar individuos de su seno para
la comisión de que se hace mérito en la sesión anterior.
Sesión
del día 5.
Reunióse el parlamento por la mañana, y se
trató de enviar una embajada a la reina de Sicilia. Vuelto a reunir
por la tarde, deliberóse sobre la respuesta que debía darse a lo
solicitado por
el rey de Navarra y sobre la cuestión pendiente
entre los aragoneses y los recaudadores de la lezda
de Cadaqués.
Sesión del día 7.
Si bien se
reunió también en este día el parlamento, se levantó luego la
sesión, sin haber tratado de ningún asunto.
Sesión del día
8.
Leyóse en primer lugar la siguiente carta:
Núm.
54. Tom. 15. Fol. 427.
Als molt reverents nobles e honorables
senyors celebrants lo parlament de Cathalunya en la ciutat de
Barchinona. - Molt reverents nobles e honorables senyors. Alguns dies
passats que nosaltres vehents que alguns fills de iniquitat de les
parts del comtat de Comenge e daltres lochs e terres de nacio
estranya ab proposit de depredar e occuparse viles e lochs et alias
dampnificar los singulars de aquesta vall eren entrats ma armada en
los termens de la dita vall e sen havien aportats grans
multituts de bestiars grosses et menuts tallades diverses
ortalisses cremats alguns lochs e amenats ab si alguns
presoners de la dita vall nulla causa saltem justa precedent:
e ço que pus cruu es congregats en gran nombre ab
coratge hostil tiran et dampnat caminaven e sesforçaven entrar en la
dita vall e aquella totalment exterminar: e veents encara que aquesta
dampnada gent les universitats et singulars de la dita vall
bonament no podien provehir ni a lurs necessitats socorrer sens
singular e special ajutori e provisio del senyor rey en
Marti de gloriosa memoria qui lavors vivia e benefici del
principat de Cathalunya: suplicam al dit senyor rey e exposam
ab nostres sindichs e missatgers en la reverent noble et honorable
cort de Cathalunya qui derrerament se celebrava en lo monestir
dels frares menors de Barchinona los plagues
provehir al dit occurrent cas de remey condecent en altra
manera on lo contrari fos ço que Deus no volgues convenguera
als dits singulars de la dita vall aquella jaquir deserta e
per conseguent donar loch al cas inaudit: e stant la dita cort una
veguada e moltes en delliberar per provehir e socorrer a la dita vall
instant o requirent lo dit senyor rey volch Deus quens
entrevench lo cas molt doloros de la mort del dit senyor don
la dita cort fini e totalment expira: axi que als dits nostres
sindichs et missatgers covench recorrer als reverent e
honorables deputats de Cathalunya protestants contra
ells del cas sinistre ço que Deus no vulla sis contingra: los quals
diputats considerants lo evident perill et dampnatge ques
pogren subseguir a la dita vall e a tot lo principat de
Cathalunya per la exterminacio de aquella si prestament no hi era
provehit e volents socorrer a la corona Darago e a la
tranquillitat utilitat e be avenir del dit principat
provehiren que fossen assoldats a tres meses
trenta pillarts e CC servents per deffensio de la dita
vall ab tal covinent que la dita vall se aunis al dit
principat e contribuis en los carrechs en que contribueixen
les universitats et singulars del dit principat per raho de
generalitats e axi fo fet e complit per los dits
deputats e per la vall damunt dita: e aquesta provisio es estada molt
nobla et notable bona e fructuosa al dit principat car
la dita vall sen es deffesa virilment et honorable qui en
altra manera fora per la dita dampnada gent cremada e
dissipada e anichilada en gran menyspreu e
vergonya de la dita corona e principat: e fo fet
a requesta de la dita vall per relevar lo dit principat de mes
despeses quel dit sou fon compartit a VI meses ço es part de
aquell a tres meses primers e lo restant a tres meses prop
seguents los quals finiran per tot janer primer
vinent confiant la dita vall que en aquest espay de temps los
enemichs perterrits
et tementsse de tal socors et tractant lo noble mossen Arnau
Darill capita de la dita vall faessen bona pau o longa ab
la vall damunt dita: e no ha plagut a Deu ni lo dit noble capita
jatsia request diverses vegades ab carta publica e de paraula es
james volgut venir a capitanejar lo dit socors ans ha
tostemps respost que ell occupat de altres
capitanies no pot entendre en la capitania de la dita
vall: don es vist clarament que passat lo dit mes de janer la dita
vall romandra sens capita e despulada de tot socors si
per vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors noy
es en altra manera provehit. Be es certa la dita vall que los
dits comengeses e dampnada gent estan apersabuts en
grand nombre que pasat lo dit mes de janer ells entren
ma armada en la dita vall e aquella atrobada sola de tot
socors cremen e abolesquen e meten a total destruccio:
la fortuna iniqua mala e adversa no sadolla de aquesta
mesquina de vall qui enriquehida de tants privilegis e
libertats ha volgut per mantenirse a la reyal corona renunciar
liberalment a aquells e sotsmetres al jou e altres
carrechs del dit principat dels quals era franch e aunirse
a aquell e qui ha vist e veu tots jorns talar sos bens
cremar ses possessions matar sos pares fills e germans
e finalment si mateixa a propinqua e total destruccio no vol
ni permet que encara haja fi a tants mals ans enedit
mal a mals ha fet quel comte de Pallars nostre vesi ses
irritat contra nosaltres per rao de certa demanda quens fa
inhibint lo pas de sa terra e faent altres procehiments contra
nosaltres de que sabem que sots ja avisats per los dits
deputats. Perque molt reverents nobles e honorables senyors com
aquesta dita vall axi oppresa e oppremuda que ja no pot
spirar a present no haja altre recors refrigeri
o ajuda sino en vosaltres senyors celebrants lo present parlament del
dit principat al qual ella se es aonida segons que damunt:
pregaus eus suplica ab aquella humilitat et reverencia ques
pertany que en aquest cas tant urgent et necessari no la vullats
desemparar ans ab aquelles bones persones queus para necessari
vullats tractar que sia feta treua o pau entre aquella
e los dits enemichs seus e en lendemig passat lo dit mes de
janer si la dita pau o treua no havia hagut compliment
provehir a la deffensio de aquella e provisio de algun bon capita
quils regescha com a present siam sens
algu capita o regidor: e sera cosa queus tindrem a gran gracia e
merce. Scripta en lo loch de Vella (Vielha) a
XXIII de decembre. - Los gentils consols et promens de
la vall Daran apparellats a vostre servey.
Cuya caria se acordó que pasase a los diputados del general
de Cataluña, para que, como mejor enterados de este negocio,
adoptasen las medidas que juzgasen oportunas. Dióse después cuenta
de un nuevo requirimiento presentado por Juan Llinas para que
fuese socorrido el castillo de Perpiñan, y se despacharon las dos
cartas que siguen a los embajadores en Aragon y
Valencia.
Núm.55. Tom. 13. Fol. 430.
Als
reverent nobles et honorables los missatgers del principat de
Catalunya tramesos en Arago.
- Reverent nobles et
honorables: Vostres letres havem rebudes a les quals vos responem que
havem sobiran plaer de la bona unitat e concordia que per gracia de
nostre Senyor ses seguida en aqueix regne segons nos havets
scrit. Crehem be que vosaltres hi havets molt be treballat e
retut vostre
dever. De la diligencia e gran cura
que donada hi havets som molt contents: pregantsvos affectuosament
que axi com be e loablament havets començat de prosseguir los
negocis a vosaltres comanats vullats aquells continuar segons be
confiam que farets en tal guisa e manera que per
intercessio e mija de vosaltres venguen a bona breu e
benaventurada conclusio. Mes avant segons havem entes entre don Pedro
de Castre duna part e don Lop de Gurrea e don Pedro
Durrea de la altra ha gran divisio e dissensio e cascuns
han fet e fan ajust de gents de ques porien
seguir grans dampnatges e inconvenients qui fort
leugerament daran gran destorb als affers de la terra:
volem eus pregam que vullats tractar pau treua o
seguretat alguna entre los sobredits de guisa que per lur
divisio sinistre algu seguir nos pusca: interposant en
aço nostre sant pare e totes altres persones qui approfitar hi
pusquen. E si mester sera vaje a les parts
dessus dites lo un de vosaltres e los altres romanguen
a prosseguir los fets principals perque sots aqui en los quals
per aquestes ne per altres no volem se perda una hora.
De diners havem ja provehit queus sia
occorregut. Dada en Barchinona sots lo segell
del arquebisbe de Terragona a VIII de giner del
any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a
vostra honor.
Núm. 56.
Als reverent e honorables
los missatgers del principat de Catalunya trameses en
regne de Valencia. - Reverent e honorables: Vostres letres
havem rebudes a les quals vos responem que havem
sobiran plaer de la bona disposicio en que la unitat e
concordia de aqueix regne es stada posada e mesa
segons osu havets scrit: crehem
be que vosaltres hi havets molt be treballat e retut
vostre dever. De la diligencia e gran cura que donada hi
havets som molt contents: pregantsvos affectuosament que axi
com be e loablament havets començat de prosseguir los
negocis a vosaltres comanats vullats aquells continuar
segons be comfiam que farets en tal guisa e manera que
per intercessio e mija de vosaltres venguen a bona breu e
benaventurada conclusio. E sia lo sant Sperit vostra garda. Dada en
Barchinona sots lo segell del arquebisbe de Terragona a VII dies de
giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principal de
Catalunya a vostra honor.
En el mismo día volvió a reunirse
el parlamento por la tarde; pero se separó sin deliberar.
Sesión
del día 9.
Accediendo a lo instado repetidas veces por el rey
de Navarra, por los aragoneses y por otros, tomó el parlamento el
siguiente acuerdo:
Núm. 57. Tom. 15. fol. 433.
Lo parlament per
servir e honor del Rey de Navarra e de la senyora reina de Sicilia e
consolacio del dit regne de lur mera liberalitat (1) elegeix les sis
persones dejus scrites (2) en dues missatgeries de les quals la una
partida vajen a la dita senyora e a mossen Bernat
de Cabrera e laltra partida a la dita
senyora e als regidors del dit regne a les quals sis persones done lo
dit parlament facultat ques pusquen partir tots concordablament
axi com ben vist los sera segons que en les instruccions sera
contengut la una tant com se esguarda
a la dita senyora e a mossen Bernat
e laltra tant com se esguarda a la dita senyora e regnicolars
e habitants en aquell regne.
Siguiéronse sobre este acuerdo
varias protestas y altercados por causa del titulado brazo de los
caballeros y hombres de paraje, y se levantó la sesión.
(1)
No se creía el parlamento obligado a enviar tal embajada, y por esto
más adelante protestó que no pudiese de este precedente deducirse
ninguna consecuencia a favor de semejante obligación.
(2) No se
espresan
aquí; pero se hallarán mas adelante.
Sesión del día 10.
Reunióse el parlamento, pero no hubo deliberación.
Sesión
del día 12.
Leyóse una carta, cuyo contenido, por faltar en
el acta, solo puede deducirse de la contestación que sigue:
Núm.
58. Tom. 15. Fol. 438.
Als honorables misser
Johan
Suirana (Siurana)
prior de Tortosa e an
Johan Eymerich
donzell
missatgers del principat de Cathalunya.- Molt honorables: Vostra
letra havem rebuda a la qual vos responem que havem gran plaer de la
treua que obtenguda
havets
entre aqueixs
senyors. Som molt
contents de la diligencia e bona cura que
donada hi havets: pregamvos que desempaxets
axi com porets
vostres fets eus ne tornets
en nom de Deu a nosaltres. E sia lo sant Sperit vostra garda. Dada en
Barchinona sots lo segell del arquebisbe de Terragona
a XII dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del
principat de Catalunya.
Dióse después cuenta de otras
varias cartas, a saber: de una escrita por el obispo de Lérida, en
contestación a la que le había dirigido el parlamento mandándole
comparecer; de otra escrita a dicho prelado, repitiéndole el
llamamiento; de otra al gobernador de Rosellon, dándole el cargo de
conciliar las desavenencias que había en Perpiñan; de otra a los
cónsules de esta ciudad, dándoles las gracias por haber confiado la
decisión de sus debates al arbitrio del gobernador de Rosellon, y
suplicándoles que así lo hagan absolutamente, y
nó
con las condiciones que habían puesto; y de otras dos a los
mercaderes etc. y al castellano de aquella misma ciudad, sobre el
propio asunto de que se trata en las dos anteriores. Acordóse además
escribir a los embajadores en Valencia, a los jurados de dicha ciudad
y al gobernador de aquel reino, sobre ciertas innovacio-ciones
(innovaciones) introducidas por este último en la villa de Morella:
denunció después Dalmacio çacirera,
que el senescal de Carcasona
había quitado el escudo de armas del duque
de Berry del pecho de un heraldo que
iba de parte de dicho duque al conde de Urgel; y últimamente se
encargó al arzobispo de Tarragona, que asociándose algunos otros
individuos cuidase del despacho de los embajadores que debían ir a
Sicilia.
Sesión del día 13.
Presentáronse los
embajadores de Francia, entre ellos el senescal de Carcasona,
reclamando contra lo que en el día anterior se había dicho en el
parlamento; y se acordó que fuese comisionado el arzobispo de
Tarragona para ventilar y resolver este asunto.
Sesión del
día 14.
Leyéronse tres cartas en que se daba noticia de la
embajada a Sicilia, dirigidas una a
Bernardo
de Cabrera, otra a los aragoneses,
y otra a la reina, que es como sigue:
Núm, 59. Tom. 15. fol.
449.
A la molt alta e molt excellent senyora la senyora reyna
de Sicilia. - Molt alta e molt excellent senyora: Nosaltres per
servir e honor de vostra senyoria e per consolacio e be avenir de
aqueix regne havem ordonat trametre a vostra dita senyoria e a mossen
Bernat de Cabrera e als
incoles
del dit regne grans e solemnes embaxades
les quals devem spaxar
prestament Deus volent informades plenerament
de nostra intencio. Scrivim de aço a vostra gran senyoria crehents
quen haura plaer e per tal axi mateix que per aquella ne sien avisats
los incoles
dessus dits: a la qual supplicam li placie toldre
en lendemig
tota occasio de sinistres e scandols e obviar a aquells e donar tot
loch e manera que aqueix regne sie conservat en pacifich
estat unitat e concordia segons desijam
e confiam de vostra excellent senyoria la qual conserve e prosper
nostre Senyor Deus longament segons sos desigs.
Scrita en Barchinona
e segellada ab lo
segell del molt reverent pare en Christ larquebisbe
de Terragona de ordinacio de tots
nosaltres a XIX dies de giner
del any MCCCCXI. - De vostra excellent senyoria humils servidors quis
comanen en gracia de aquella lo parlament general del principat de
Cathalunya.
Concluida la lectura de dichas cartas, Dalmacio
çacirera, a nombre del conde de Urgel, protestó ser falso que dicho
conde tratase, como se había dicho, de hacer entrar en el principado
tropas
estranjeras;
y para desvanecer cualquier recelo ofreció manifestar a todo el
parlamento, menos a algunos individuos que le eran sospechosos, las
cartas que había recibido por medio de un heraldo.
Sesión
del día 15.
Recibióse y se leyó en este día la siguiente
carta:
Núm. 60. Tom. 15. Fol. 453.
Als molt reverents
nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables senyors:
Hir
vos scrivim per un correu notificants
la treua
fermada
entre aquests senyors e per gran cuyta
oblidam que no fem mencio de les companyes. A la vostra reverencia
noblesa e saviesa notificam que de continent que fon fermada la dita
treua lo comte avia presents nosaltres totes les companyes que li
eren romases apres quel vezcomte de
Cosserans sen ere anat: la qual cosa
entenem vos sera plasent. E sia lo sant Sperit ab vosaltres amen.
Scrita ab cuyta en lo loch de Salas
dissapte a X de giner. - De vostres reverencia noblesa e saviesa
humils servidors lo prior de Tortosa e en Johan Aymerich.
Leyéronse después
otras dos cartas, en las que
Raimundo
çescomes y Bartolomé
Calvet, vecinos de Lérida, decían
estar dispuestos a presentarse en cumplimiento de la orden que se les
había dado, y se levantó la sesión.
Sesión del día 16.
Comparecieron los embajadores de Francia, pidiendo se les
contestase a lo que habían manifestado en 25 del último diciembre;
y lo hizo el arzobispo de Tarragona en los siguientes términos:
Núm. 61. Tom. 15. Fol. 455.
Quod
dictum parlamentum non credebat aliquatenus quod ipsi ambassiatores
procurarent intrare gentes extraneas
in hunc regnum
nec unquam credidit: et regratiabatur eis multum de oblatione quam ex
parte ipsorum et dominorum de Francia
faciebant: et nichilominus quod negotia successionis dictum
parlamentum una cum aliis regnis etterris corone Aragonie acceleraret
quantum magis posset per viam equitatis et justitie prout ipsi
ambassiatores postulaverant. Super adventu autem regine
Sicilie
uxoris regis
Ludovici
ad hanc civitatem de quo ambassiatores ipsi in eorum propositione
tetigerant respondit dictus dominus archiepiscopus nomine parlamenti
predicti: Quod quando aliquis magnus vir vel aliqua magna domina
volebat hunc regnum intrare consueverat semper regi si esset vel si
non esset patrie notificare adventum suum et aliquando petere salvum
conductum et conductum: credebat dictum parlamentum quod dicta regina
servando morem aliorum dominorum intrare volentium in hunc regnum
notificaret patrie et faceret adventum suum scire et tunc patria
faceret sibi responsum prout necessarium vel expediens videretur.
Terminado este discurso del
arzobispo, presentóse
Bernardo de Gallach, quien ofreció a nombre de la
reina Violante
una cédula que no se halla continuada en el acta. Tomó luego la
palabra el mismo arzobispo para manifestar que al despedirse él y el
gobernador del rey de Navarra, a quien habían acompañado el día
antes hasta el collum crucis
(Cruz cubierta), les había dicho que pensaba tener una entrevista
con el infante de Castilla,
y que para este caso se dirigiría quizás al parlamento para que le
enviase algunos notables varones que le diesen consejo en lo que
debía tratar con aquel príncipe; a lo cual contestó el parlamento,
que estaba dispuesto a servir a aquel monarca, y que cuando
escribiese sobre lo que pedía, se deliberaría y acordaría lo
conveniente.
Sesión del día 19.
Para oponerse a la invasión del valle de Aran, espidióse la siguiente carta al capitan de dicho valle:
Núm. 62. Tom. 15. Fol. 460.
Al molt noble
mossen
Arnau Darill.
- Mossen Arnau: Entes havem que la vall
Daran es guerrejada per alguna gent
estranya
del comtat de Comenge
e esta vuy
en iminent e facil perdicio per absencia vostra qui sots capita e
regidor daquella: e segons havem entes per relacio de dos missatgers
de la dita vall recorreguts per aço a nosaltres no volets
anar a la dita vall per regir e capitanejar aquella. E com per la
expedicio de la dita vall ço que Deus no vulla se poguessen
leugerament seguir grans dans
e inconvenients al principat de Catalunya e als altres regnes e
terres de la corona Darago
a que en aquest temps majorment viduat
de indubitat
rey
e senyor devem sobiranament obviar e sia necessari que la dita vall
sia regida e capitanejada per vos o per altra notabla
persona: pregamvos que per los dits esguards e es a vos propri e
pertinent vullats
anar sens triga en la dita vall per capitanejar e regir aquella: e
lla on per
vostres necessitats e fets deliberassets
de no voler capitanejar ne regir aquella prestament nos scriviu
vostra intencio per lo portador de la present que trametem a vos per
aquesta sola raho: car en aquest cas lo governador de Catalunya ab
consell de nosaltres hi provehira saludablament
e deguda. Dada en Barchinona sots lo segell del arquebisbe de
Terragona a XVII dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament
general del principat de Catalunya.
Acordóse además escribir al
lugarteniente de dicho valle para que guardase a cierto preso que
tenía en su poder, y contestar a la última carta de los embajadores
en Aragon.
Sesión del día 20.
Leyóse la siguiente carta,
escrita con arreglo a lo acordado en la sesión del día 19.
Núm.
63. Tom. 15. Fol. 463.
Al honrat en
Bertran
de Lobets lochtinent de capita de la
vall Daran.- Honrat: segons havem entes vos tenits
pres en Castell Leo
en Guillem çacera
del comdat
de Comenge
e seria perill dan
e iminent destruccio de la vall Daran si per rescat o en altre manera
ere deliurat
de la preso attes que lo pare del dit presoner es un dels
capitans e regidors de la gent del comtat dessus dit per quis fan
preparatoris de guerrejar e dampnificar la dita vall e es presumidor
que la preso del dit son fill dara retardament o per ventura desviara
per treua o pau la dita guerra: perqueus avisam requerim eus pregam
que per los dits e altres bons sguards ab bona cura e vigilancia
tingats
aprop
segurament e ben guardat lo dit Guillem
çacera e sobre la deliurança
daquell no donets
loch algu tro
a tant que nosaltres per vos daço
consultats vos hajam scrit de nostra intencio. Dada en Barchinona
sots lo segell del arquebisbe de Terragona
a XX dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del
principat de Cathalunya.
Dióse después cuenta de otra carta escrita a los embajadores en Aragón, del tenor que sigue:
Núm.
64. Tom. 15. fol. 463.
Als reverend
nobles e honorables los missatgers del principat de Catalunya
tramesos en Arago. - Reverend
nobles e honorables: Vostra letra havem rebuda a la qual vos responem
(res-responem en el original)
que ensemps ab
vosaltres nos dolem de la dilacio dels affers: crehem be que
vosaltres hi fets tot ço que podets
pregantsvos
que com aqueixs
senyors Darago
seran justats
continuets
prosseguir la celeritat de aquells axi com havets be e loablament
començat: e hon veessets
que los fets se metessen
en dilacions o lonchs termes prosseguits e instats aquells ab
aquelles millors et pus
savies maneres e ab aquells bons remeys
que semblara a vosaltres: e si duptes alguns vos ocorreran
scriviunosne
car en les
coses que requerran celeritat prestament cobrarets
respostes. De diners vos es stat ja ocorregut
los quals devets
haver rebuts
ab altres letres nostres. E sia
lo sant Sperit vostra garda.
Dada en Barchinona sots lo segell del arquebisbe
de Terragona a XX dies de giner del any
MCCCCXI - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostre
honor.
Finalmente se publicaron en esta misma sesión dos
cédulas acordadas en el parlamento, una en contestación a las
reclamaciones del castellano de Perpiñan; y otra prescribiendo al
gobernador de Rosellon que tuviese en buena custodia aquel condado, é
indicándole de qué fondos podría valerse para atender a su
conservación y defensa.
Sesión del día 26 (1).
(1)
Está, al parecer, mutilado el proceso, y faltan las sesiones de
algunos días intermedios.
Abrióse con la lectura de una
carta dirigida a la reina doña Margarita (no se halla en el acta).
Tomó después la palabra Dalmacio çacirera para denunciar al
parlamento, que por persona fidedigna había sabido que algunos
nobles, caballeros, etc., en número de cincuenta y siete, habían
escrito a la
reina de Nápoles,
invitándola a que entrase y residiese en el principado; y que Juan
de Pau había encontrado ya al senescal
de Carcasona,
que iba a recibirla y acompañarla. Acordó, pues, el parlamento que
fuesen llamados los embajadores de Francia, para que diesen
esplicaciones
sobre este asunto. Leyéronse luego las dos cartas que siguen:
Núm.
65. Tom. 15. fol. 477.
Als molt reverents egregis nobles et
honorables senyors los del parlament general del principat de
Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Be
creem que vostres reverencies nobleses et honorables savieses han a
memoria com per nostres letres
derrerament
vos havem largament certificats
dels grans affanys
e treballs que havem per occasio del divis
e discordia que es en aquest regne e com dubtavem que poguessem
proposar a ells en unitat e concordia: e per ço consultants vos
scriviem queus plagues
de rescriurens
de vostra clara intencio e voler
com nos hauriem en proposar e explicar nostra missatgeria en cas que
nos poguessen concordar: per la qual raho a dos del present mes de
janer
reebem de
vostra part una letra del senyor archebisbe
de Tarragona responsiva donantnos forma per aquella com nos hauriem
en nostra proposicio en cas que los dits tres braços entegrament
nos poguessen ajustar en concordia segons aço
et altres coses en la dita letra son contengudes. E jassia
senyors nosaltres apres
hajam fet extrem de poder explicar nostra missatgeria a la jornada a
tres de janer assignada segons vos haviem scrit: pero per alguna via
ne partit no ha pogut haver loch segons davans
era estat concordat: e aço
per moltes rahons: la una per ço com los barons e cavallers de fora
per les festes no eren encara tots aconseguits ne ajustats: laltra
que la divisio e rancor hi es axi
radicada que es fort difícil de concordar: car jassia entre mossen
Berenguer
e mossen Ramon
de Vilaragut
de una part e los Pardos
de la altra mort lo senyor rey en Marti
dalta recordacio hajen feta treua a cert temps e aximateix
lo bando dels Sentelles
de una part et don Pero Massa
de la altra fins sapiam
qui es nostre rey
princep et
senyor per justicia e tres meses apres e sien
tots jorns
ensemps ab
gran familiaritat de que son dignes de gran renom: pero mossen Pere
de Vilaragut qui esta dins la ciutat no
volgue
fermar en
la dita treua per la qual occasio se
segueix grans inconvenients als affers de nostra ambaxada:
e perque principalment lo braç militar es molt divisit
car lo dit mossen Pere et altres nobles et cavallers fort pochs
en esguart dels altres son dins la dita ciutat entenents e
esforçantse fer braç per la favor quel governador e altres
officials jurats et los regidors de la ciutat lus
donen mantenint aquells tant com poden e abrassantlos com a bras
et habentslos
per aquell e no hajen en grat molts dels barons nobles cavallers et
altres homens
qui son fora la
ciutat los quals sens tota comparacio son mes en nombre he
senyorejen
molt mes vassalls
que no los altres no permetents
aquells qui son de bandositat
jassia
hajen fetes treues
leixar
entrar dins la dita ciutat sino ab fort pocha
companya e
ab aquesta manera ells non entrarien nes sotsmetrien
a tal perill ne los dins no exirien
per res defora car los uns no fien
dels altres. Mes avant quel dit governador ha prohibit ab grans penes
als barons e cavallers de fora que nos ajusten sino dins la dita
ciutat e que noy
poguessen entrar sino ab pocha companya: la qual cosa ells no farien
ni encara nos ajustarien per sos
manaments segons ja per altres letres vos havem scrit: e perço
nosaltres forçadament
havem aturar
en aquesta ciutat ab gran desplaer e perill de nostres persones per
raho de les morts. Mes jassia los braços ecclesiastich
e reyal
sien
concordes en certes coses pero entre lo dit braç ecclesiastich
e algunes universitats de viles reyals daquest regne han algun
debat ab los jurats e regidors daquesta ciutat e ab los nobles e
cavallers qui son dins aquella perço com ells no volen admetre braç
los de dins nils defora despuys
que nosaltres hic som
sino eren units sino en la manera ques pertany: e axi que per les
rahons dessus dites principalment e per moltes altres la divisio es
axi multiplicada entre
ells que quaix
havem tengut per impossible fins ara
poderlos ajustar en deguda concordia. Nosaltres ensemps ab lo senyor
bisbe de Valencia
quins ha notablament
e ab gran esforç ajudat ens
ajuda continuament e encara sens ell som estat diverses vegades a
Torrent e
a Xilvella
e en altres lochs per haver colloquis
et parlaments
ab los barons et cavallers de fora per induirlos a nostre proposit: e
aximateix som estats una et
moltes vegades ab los nobles et cavallers dins la ciutat et ab los
jurats et altres regidors daquella hoc encara ab los braços ecclesiastich et de les ciutats e viles reyals
e ab ells e cascun dells donantlos gran carrech daquests affers havem
tractat ginyat
e tengudes aquelles bones et industrioses maneres et ab la millor
cura et diligencia que havem pogut que ab unitat e concordia
nosaltres poguessem explicar nostra missatgeria. A la final ab grans
dificultats e ab
no pochs treballs per molts inconvenients que de dia
en dia hi
resultaven entre ells en diverses maneres e ab molts engins
que dir ni explicar nos porien sens gran prolixitat
migençan
Lesperit sanct
e la ajuda entrevinent
del dit senyor bisbe havem portats per hoyr
la proposicio e explicacio de nostra embaxada
a desijada
unitat e concordia los tres braços o
estaments daquest regne en cert nombre
e en certa manera segons per capitols translat dels quals vos
trametem ensemps ab la present porets
veure largament: fahents
treues e
certes seguretats entre ells segons forma dels dits capitols: e per
seguretat dels absents apart han donada fe a mossen Bernat
de Vilarig nostre companyo
que duran lo nostre tracte
nos dampnificaran ans se faran valença
fins a la mort contra totes altres persones quils volgues maltractar
ni dampnificar en alguna
manera. Perque
molts reverents e egregis nobles et honorables senyors vos certificam
que vuy
dada de la present en lo Reyal de
Valencia ab deguda serimonia
et honor e ab gran plaer e alegria e fahentse
bons aculliments los uns als altres elegrament
e ab forma decent e cortesa e en mils et pus
rahonablament
havem pogut segons les instruccions de nostres memorials havem feta
en nom de nostre Senyor Deus la proposicio e explicacio general de
nostra benaventurada embaxada als tres braços daquest regne ajustats
en unitat e concordia per oyr
aquella segons dit es en lo Reyal de
Valencia. Per ells nos es stada feta
alli tantost
notabla e
molt savia resposta segons de feels
e naturals sotsmeses de la corona reyal
Darago se pertany: e a la conclusio los
braços ecclesiastich e reyal e los nobles et cavallers qui son dins
la ciutat per estrenyer
los affers han eletes
certes persones per tractar ab nosaltres sobre aquella: e los barons
et cavallers et altres qui son estats elegits
a la dita general explicacio per part dels barons et gentils
homens de
fora han dit que ells solament eren venguts
per oyr la dita proposicio e havien a referir aquella a lurs
principals al loch de Torrent
mes que al pus prest
que poguessen lurs
principals et ells delliberarien
que era fahedor
en sobre les dites coses. Duptamnos
que los de fora e de dins puxen
venir ensemps en lo tracte
dels dits affers: pero faremhi
de nostre poder e saber tant com en nosaltres sera axi com havem en
ferlos
venir ab concordia a la proposicio o explicacio general damunt dita.
Daço que
per avant farem vos certificarem per nostres letres de continent.
Senyors ja vehets
com lo temps de nostre accurriment
passa dun
mes e a la veritat atteses
les cavalcadures
que haguem a comprar abans de nostra
partida ens haguem a
vestir e arrear nosaltres et nostres companyes per honor del
principat et de la missatgeria nons resta molt daço que fom
acorreguts per lo despens: perqueus placia senyors
nos vullats provehir prestament daquella quantitat que a vosaltres
sera vist fahedor: quar
en veritat ja hic ha
qui viuen de manleuta
et no seria honor
del principat ni de nosaltres quens haguessem a destorbar
en manlevar
ni trafegar
en alcuna
manera. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors
Lesperit sanct illuminador
e guiador de vosaltres. Scrita en Valencia a XV de janer
del any mil CCCCXI.
- Vostres missatgers en regne de
Valencia prests
a vostres manaments. Núm.
66. Tom. 15. fol.
481.
Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors
del parlament general de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles
et honorables senyors: Dimarts
prop
passat en
la nit fugiren
del castell de la ciutat de Sogorb
los barons sicilians
los quals lo senyor rey en Marti
de gloriosa memoria fahia
alli guardar com a presoners hun
exceptat qui per sa vellesa no podent seguir es romas: on nosaltres
attes lo cas de ques porien seguir sinistres havem fetes aquelles
provisions que havem pogut scrivintne
per tota la costa daquest regne
e dintre terra a viles
et lochs
excitant et pregant los officials
e universitats que ab
crides et
per tota manera factible investiguen o cuiten
los dits fugitius et les persones qui van ab ells per terra o per mar
en manera que si lur
fortuna los duhia
a esser trobats los puixa
cobrar et haver la corona reyal Darago:
pregants vostres reverencies nobleses et savieses honorables queus
placia ferhi aquelles bones e prestes provisions que sien de vostre
vegares et
honor vostra: e si algunes coses senyors vos son plasents scrivitsne
fiablament.
E tengueus senyors Laltisme
en sa guarda. Scrita en Valencia a XXII de janer. - Los jurats de la
ciutat de Valencia a vostra honor.
Por último, habiendo el
síndico de Gerona puesto en noticia del parlamento ciertos debates
que se habían suscitado entre el abad de Bañolas y Bernardo Avellaneda,
acordóse escribir a ambos contendientes que dejasen al arbitrio del
parlamento la conciliación de sus desavenencias.
Sesión del día 27.
Leyéronse en primer lugar dos cartas, dirigidas, una al abad
de Bañolas con arreglo a lo acordado en la sesión anterior; y otra
a los enviados a Valencia, del tenor siguiente:
Als reverend
et honorables los missatgers del principal de Cathalunya trameses
en Valencia.
- Reverend et honorables: Vostres letres havem
reebudes a les quals vos responem que havem sobiran plaer de
la bona cura et diligencia que havets donada no solament en procurar
bona unitat e concordia que per gracia de nostre Senyor Deu ses
seguida en aqueix regne mes encara com apuntadament et be havets
prosseguit que la explicacio de vostra ambaxada sia estada feta per
vosaltres ab amor concordia et unit voler dels tres braços daqueix
regne segons vostres dites letres largament contenen. Som molt
contents de la diligencia et bona cura que donada hi havets:
pregamvos affectuosament prosseguescats et vullats
continuar los negocis a vosaltres comanats segons be confiam ab
intenta et diligencia e cura en tal manera que per vostres
entrevinents et solicites instancies venguen a desijada et
benaventurada conclusio. De diners havem ja provehit queus sia
acorregut. Dada en Barchinona sots lo segell del archebisbe
de Terragona a XXVI de janer del any MCCCCXI. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.
Leída
esta carta, tomó la palabra el noble don Pedro de Fonollet para
denunciar que se había fletado una nave que debía trasportar gente
armada a Sicilia; por lo que acordó el parlamento ponerlo en noticia
del gobernador a fin de que lo impidiese. Presentáronse después los
embajadores de Francia, y se trató con ellos de la venida de la
reina de Nápoles. Bernardo de Gallach pidió también
fuese leída la siguiente cédula de la reina Violante:
Núm. 68. Tom. 15. Fol. 485.
Les coses
divinals han en si tanta e tan gran perfeccio que humanitat nos pot
rependre de algun defalliment: e per ço les ordinacions de
Deu son fermes et stables eternalment mas aquelles dels homens
on fragilitat humana ha tant defallit que los uns per
affeccio privada los altres per preu los altres per ambicions no
reten dret a egual juhi en aquelles virtut de
saviesa deu obrar majorment lla on penja lo estament de la cosa
publica ab conservacio de la innada fe et naturalesa de tots
los subdits de la corona Darago e nos deu perpetuar cogitacio
rahonable que en religio de prudents haja tant defalliment que
per desordonat voler de la creatura lom oblida la
temença de Deu ni a
perfeccio stranya dampnar si
mateix ni per comport daltri denigrar sa propria honor e de
tota la posteritat. Nis deuria presumir lo contrari en loch
de tanta prudencia com es aquest loable parlament on se tracte de
cosa tant urgent et de tant gran preu niy deu esser negun
comportar: per ço la molt alta senyora regina dona Yolant del
molt alt princep et senyor don Johan rey Darago de gloriosa
memoria quondam muller havent clara conexença
per obres exteriors com en aquest parlament entrevenen persones
notoriament sospitoses a les parts contendents per sospita importable
les quals per actes publichs et notoris continuats
voluntariament per aquells a part de fora demostren publicament et
continuada parcialitat et passio manifestes a propri interes ab
affeccio privada segons que aço es pus que notori et importable no
solament a les parts de qui es interes mas encara a tota la
cosa publica e al benefici daquella: e per ço no podentse mes avant
supportar en lo dia ques contave XVI del present mes la dita senyora
offeri et dona a vosaltres reverents nobles et honorables senyors lo
principat de Cathalunya en aquest loable parlament representants
una cedula en effecte continent que tals persones no permetessets
entre vosaltres entrevenir ni sofferissets donar veu en
especial en toquants la general successio de la corona
Darago com tota disposicio de dret et de bona raho les haja
avorides de vot et de juhi en tots affers e negocis
encara pochs quant mes en aquest on se tracten los intermedis
de la exquisicio e conexença del vertader rey et
senyor lo qual fet ha en si qualitat propria no solament que si
faça justicia mas encara et precipuament ques faça justicia
tota suspicio et frau cessant rahonablament: et
aço deu romanir en clar et notori a tot lo mon per tal que
atrobat per tots los regnes e terres ensemps ajustats
per justicia a qui pertany la dita reyal corona Darago aquell
e no altri sia rey et senyor e los altres
contendents vajen a part defora et hajen esser rahonablament contents
del juhi: e axi que la terra haja dues coses ensemps vertader
rey et senyor e reposada pau als pobles qui procehira de la dita
justicia e egualtat del juhi. aquestes coses no poden
concorrer ni haver stabilitat rahonable si procuradors de les parts
contendents vassals stipendiats familiars domestichs
e encara ambaxadors daquelles et part publica fahents
entrevenen entre vos: per tal altra vegada la dita senyora reina per
interes dels infants et descendents del dit senyor rey don Johan
rey et senyor vostre als quals la reyal corona Darago pertany
o afferma pertanyer per pura et clara justicia o Bernat de
Gallach trames a vosaltres ab special manament de la dita senyora en
aquests escrits vos requer que les dites persones vullats
expellir et foragitar de vostre loable parlament e
actes en aquell fahedors tant com dels intermedis e actes de la dita
successio o incidents daquella entre vos se tractara la condicio de
les quals persones es clara et indubitada a vosaltres per actes
publichs e en altra manera per notorietat de fet: requirentvos a
cautela ne reebats deguda informacio per vostre descarrech
en altra manera si aço dilatats pus avant e ab aquest
prejudici al volets enantar la dita senyora reina
protesta del dret dels dits infants o daquells de qui es o sera
interes et de haverne recors al general ajust fahedor de tots
los regnes ab lo principat et alias axi com deja e requer
que la present cedula e laltra de la qual dessus es feta
mencio sien continuades en lo proces del dit parlament per
tots los scrivans e sien fetes carta e cartes publiques et liurades
a aquesta part per conservacio del dret de aquells daqui es o sera
interes.
Ultimamente, Raimundo de Perellós, a
nombre de su padre el gobernador de los condados de Rosellon y
Cerdaña, presentó un escrito en queja de la respuesta que a 20 de
este mes había dado el parlamento a sus reclamaciones.
Sesión del día 28.
Dióse cuenta solamente de una protesta del abad
del Estany contra los que con sus debates estorbaban que se
adoptasen providencias para la defensa del pais.
Sesión del día 29.
Habiéndose quejado Pedro de Fonollet, a
nombre de la condesa de Ampurias, de que el conde de Urgel
se hubiese apoderado de una hija de dicha condesa y de su primer
marido Hugo de Anglesola, queriendo casarla contra su
voluntad; se acordó enviar embajadores a dicho conde, para que
averiguasen el hecho y viesen de qué parte estaba la razón.
Bernardo de Gallach se quejó nuevamente de que no se hubiese
aun contestado a la recusación interpuesta por la reina Violante;
y por último se espidió una carta a los religiosos de Rodas,
recomendándoles el asunto de Bartolomé Suñer, a quien se
habían injustamente confiscado ciertas mercancías.
Sesión
del día 30.
Los embajadores enviados al conde de Urgel, que
se hallaba a la sazón en Sanboy, dieron cuenta de su
entrevista, y de lo que les había dicho acerca del asunto de
Magdalena de Anglesola.
Sesión del día 31.
Dióse
cuenta de la siguiente contestación dada a las reclamaciones de la
reina Violante.
Núm. 69. Tom. 15. fol. 499.
A la
requesta feta per en Bernat de Gallach affermantse
esser trames per la molt alta senyora reyna dona Yolant muller
del molt alt princep et senyor lo rey en Johan dalta
recordacio quondam respon lo parlament et diu que ell
es prest e apparellat de fer en les coses requestes ço
ques pertany e sera a ell legut per justicia e en serena
veritat de les coses requestes en son cas loch temps covinents
e apres hi provehira segons per dret et justicia e bon
expedient sera faedor: e la present resposta requer e demana lo dit
parlament esser continuada et insertada dejus e apres
la dita requesta e ab ella ensemps esserne
feta carta publica per vos notari etc.
Leyóse en seguida una
carta del conde de Urgel, concebida en estos términos:
Núm.
70. Tom. 15. fol. 499.
Als molt reverents nobles et honrats
qui son residents en lo parlament de la ciutat de Barchinona. - A la
gran saviesa de vosaltres notificam que es vengut a nostra hoyda
que alguns quis dien parents de na Magdalena Dangleola
han dit devant lo parlament essent ajustat que per quina causa teniem
nos la dita Magdalena et ab gran colp de paraules
applicant les quals parien que no isquessen domens
rahonables mes voluntaris: de que notificam a la saviesa de
vosaltres que nos tenim la dita Magdalena per quens fon
comanada per lo noble mossen Ponç de Ribelles que era
son tudor ab benivolença de sa mare e aximateix
com son avi et son pare foren amichs et
servidors infant nostro avi et del senyor comte nostre pare
als quals Deus do sancta gloria e reeberen de grans
beneficis dels dits senyors e la avia de la dita donzella
isque de la casa de Ribelles qui son poblats en lo
comtat Durgell quere dels senyors damunt dits e morint lo
senyor rey en Marti qui Deus perdo e lo dit mossen Ponç
qui era tudor e la dita nobla donzella romanent en casa
nostra veent que la successio del regne pertanya a nos e erem
governador general per esguard de les coses damunt dites et daquelles
altres queus han specificat de nostra part los ambaxadors quius
havem trames de nostra part et per aquests esguards tenim la dita
pupilla e tendrem tant com raho dictara e escoltarem a
tots aquells quins demanaran res per justicia: certificantvos
que alguns nos han dit ques dien algunes paraules
devant la saviesa de vosaltres dient que les dien en favor de
la damunt dita: vulla guardar vostra saviesa que los dits mes
son per lur propri interes et no per profit de
la dita pupilla pero veurets en nostres obres quel profit se
seguira daquella per moltes rahons que al present nons qual
specificar. Dada en Sentboy sots lo segell de nostre anell a
XXX de janer del any MCCCCXI. - Jayme Darago. - Jayme.
/
nos qual : no mos cal : no ens cal : no nos hace falta
especificar. /
Por ultimo fue leída la siguiente carta de
Arnaldo de Erill,
Núm. 71. Tom. 15. fol. 500.
Als
molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general
del principat de Catalunya. - Molt reverents nobles et honorables
senyors: vostra letra rehebihu dissapte a XXIIII de janer
a la qual senyors vos respon que sobre aquest mateix fet de la vall
Daran he haudes dues letres de vostra senyoria
e yo a aquelles respos que lo senyor rey que
Deus haja comana la capitania de la dita vall al comte de Pallas
e a mi com sens lo dit comte per res no men volgues emparar
attes lo petit soccors o no mica quel senyor rey
feu en sa vida a la dita vall: perque senyors a mi es semblant
que jo sens lo dit comte no puxa ni deja
capitanejar la dita vall majorment attes que yo son
capita X anys ha passats daquesta ciutat de Barbastre e
daltres notables lochs daquesta capitania la qual apres la
mort del dit senyor rey ha gran mester ma presencia
segons vostra senyoria pode esser ben certificada per molts et
ara pus novament per vostre correu portador de la
present queus pora dir en quina vida estam en aquesta comarcha
per les grans bandositats vehines daquesta capitania
robaries et daltres grans malificis ques fan prop de
nosaltres on me cove estar ab la espasa en la ma
perque negun nos faça mal ni los de la dita capitania
nos mesclen en les dites bandositats o molt voluntaris de
mesclarsi per dubte meu no era quils tinch continuament
la ma a la brida car tota aquesta terra son dues
voluntats et volenter farien part los uns ab los uns
et los altres ab los altres de que seria final
destruccio daquesta capitania la qual merce de Deu al present nes
preservada per la dita mia presencia et
no perque lo voler noy sia en tot mal. Perque
senyors vos placia haver a mi per scusat per les dites rahons
et de voler provenir a la dita vall segons de vostra senyoria se
pertany la qual me man tot ço que li placia. Scrita en la ciutat de
Barbastre a XXV de janer. - Prest a vostre manament. -
Arnau Derill.
Sesión del día 3 de febrero.
Abrióse
con la lectura de las tres cartas que siguen:
Núm. 72. Tom.
15. fol. 502.
Als molt reverents egregis nobles et honorables
senyors lo parlament del principat de Catalunya resident en
Barchinona. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors:
vuy dada de la present havem reebuda una vostra letra
dada en Barchinona a VIII dies del mes dejus scrit e hir
reebem les letres del acorriment a nosaltres enviat per
un mes: a la qual letra responem que ja nosaltres dies ha
certificats del ajust de gents que fahen don Pedro de
Castro duna part et don Lop de Gurrea de la altra
haviem scrit per nostres letres a cascuna de les dites parts
pregantlos et induhins per moltes rahons en les dites nostres
letres contengudes de fer pau treua o seguretat de guisa
que lur divisio no destorbas o laguias la
prossecucio de nostra ambaxada et encara non havem recobrada
resposta ne sabem que despuys la una part ni laltra
haja en res procehit: e mes avant haviem pregats et
ajustats los officials daquest regne quey
faessen les provisions que ferhi poguessen ey
trametessen algunes persones: e lo governador Darago
ans ha dit quey han trames et fetes les provisions que
ferhi podien. En apres molt reverents egregis nobles e
honorables senyors sic havia suscitada una altra divisio entre
don Ferrando Lopez de Luna duna part et Pedro de Sesse
del altra en ajuda dels quals anaven molta e gran gent daquest regne:
e nosaltres veents que aquesta divisio donava gran destorb
e lagui en la prosecucio de nostra ambaxada e que per aquesta
raho les letres de la convocacio del parlament que deu
tenir aquest regne en la ciutat de Calatiu (Calatayud)
et alli esser aplegat a VIIIe dia de febrer primer vinent segons vos
havem ja certificat per altres letres se laguiaven de trametre
e mes quens era dit que los daquest regne no gosaven anar al
dit parlament durant la divisio dessus dita tantost
anam suplicar al sanct pare que en pacificar la dita divisio
se volgues entreposar e fon acordat quey
trameses son auditor de la cambra apostolical et
que dos de nosaltres hi anassem: perquey son anats lo
dit auditor et mossen Guillem Ramon de Muncada e mossen Pere
de Cervello considerat que don Anthon de Luna fahia
valença al dit don Ferrando e partiren daci vuy
ha quatre dies no sabem encara que hauran fet. Nosaltres ço abad
de Monserrat Francesch de Ferriol Francesch Burges
e Guillem Lobet romanents açi en
çaragoça havem ab gran instancia solicitat que les
letres de la dita convocacio de parlament fossen spatxades et
trameses: la qual cosa ses feta ab gran dificultat com alguns fossen
de intencio quel temps dessus dit foç prorogat et per
gracia de Deu les letres de la convocacio son tramesses segons
lo temps et loch ja concordats: e com açi a present nosaltres no
puscam en res aprofitar havem delliberat de anar de present a
la dita ciutat de Calatiu per mostrar nostra diligencia e per
donar exempli als qui deuen anar al dit parlament quey sien
la jornada sobre dita: e quant lo dit parlament sera aplegat
nosaltres per tot nostre poder et studi cuytarem nostra
ambaxada servants les instruccions a nosaltres donades. E com
alguns daquest regne nos hajen dit que ells quant seran aplegats
entenen esser tant curts et tan prests que volen esmenar
la dilacio del temps passat: placiaus de fernos
provehir de correus los quals seria necessari fossen
tres un per trametre a vosaltres en cas de consultacions e altre per
trametre als missatgers trameses al regne de Valencia e altre
qui nos partis de nosaltres per ço quel tinguessem
prest en lo cas qui poria occorrer: car a
Calatiu nos trobaran correus e si daçi los haurem
haver costaran massa et sera gran lagui dels affers: e mes vos
placia que sobre nostres consultacions nos enviets
prestament les respostes car si tardaven seria gran confusio e
destruccio dels affers atteses les discordies daquest
regne. Lo sanct Sperit sia vostra guarda et faça tots vostres
fets ben avenir. Scrita en çaragoça a XIX dies de
janer. - Apparellats a vostra honor et servey
los vostres missatgers al regne Darago tramesos.
Núm.
73. Tom. 15. fol. 504.
Als molt reverents egregis nobles e
honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya
resident ... - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors:
segons per altres letres havem significat a vostres reverents
nobleses et grans savieses nosaltres pus les letres de la convocacio
del parlament ques deu tenir
en aquest regne Darago eren spatxades et trameses ab gran
importunitat et instancia de nosaltres havem delliberat
de anar a la ciutat de Calatiu on se deu tenir
lo dit parlament: e despuys es stada suscitada divisio
novellament entre don Ferrando Lopez
de Luna de una part et Pedro de Sesse et mossen Johan
Ferrandez de Heredia de la altra part per raho de la tutela
del comtat de Luna la qual tutela lo governador Darago
ha donada al dit mossen Johan Ferrandis fill seu:
e es en ajuda del dit don Ferrando Lopez
don Anton de Luna ab molts
daltres et ja han pres lo loch de Oesa he combaten lo
castell del dit loch en lo qual es lo dit Pedro de Sesse: e al
dit don Pedro de Sesse fa valença don Pedro Durrea ques
aplega ab molta gent a Epila per lo qual lo sanct
pare al qual anam tantost nosaltres sabents la dita
suscitacio molt turbativa la prossecucio de nostra ambaxada el
supplicam ab gran instancia que li plagues de entreposarse
per remediar la divisio dessus dita e sobre los remeys que
donar se podien haut entre alguns de son consell e nosaltres
algun rahonament fon
delliberat que anas als dessus anomenats discordants lo
auditor de la cambra apostolical del dit sanct pare et de
nosaltres mossen Guillem Ramon de Muncada e mossen Pere de
Cervello axi com de fet hi anarem e los quals
encara no son retornats ne sabem que haja res profitat lur
anada ans duptam que
concordia alguna se puxa seguir: e perço
nosaltres posats assats en gran perplexitat
et considerants la longa dilacio del temps discorregut
havem acordat de partir daçi en continent per
anar a la dita ciutat de Calatiu per demostrar nostra
diligencia en la prossecucio dels affers per los quals som tramessos
e per retre en aquells nostre deute e aximateix per posar en
major culpa los qui deuen venir al dit
parlament si noy seran la dita
jornada de la qual cosa havem assats gran dupte com hajam
sentiment que ja sic faça rahonament de prorrogar la dita
jornada del aplec del dit parlament: e apparie
a nosaltres que si la dita jornada no eren en la dita ciutat de
Calatiu aquells qui esser hi deuen o era prorrogada que per part
vostra los fos protestat e fetes degudes requestes. Perque molt
reverents egregis nobles et honorables senyors placiaus de
certificarnos encontinent que acordaran vostres reverencies
nobleses et savieses de esser fet sobre les dites coses: e en cas que
acordets et vullats que façam protest ne
requestes placiaus trametrens prestament vostres motius segons
los quals acordarets que façam los dits protests e
requestes justificant aquells tant com sia posible considerades les
culpes en que aqueste seran trobats les
quals nosaltres veem segons lurs debats et dilacions esser
moltes car a nosaltres es estat dit que alguns volents desviar quel
dit parlament nos tingue procuren esser suscitades divisions et
debats en aquest regne: e en cas que hajam a protestar ne fer
requestes sera necessari a nostre parer que aquelles faça
sindich et procurador vostre havent en aço
special poder e que sia intimat als aragoneses lo loch e lo
temps en los quals se deura fer la congregacio general et les altres
coses pertinents en semblant acte: e daço et de totes altres
consultacions per nosaltres fahedores vos placia
trametre a nosaltres cuytadament vostres respostes. Hir
molt reverents egregis nobles et honorables senyors reebem
letres de don Pedro Galceran de
Castro et de don Lop de Gurrea responsives a
nostres letres quels haviem trameses pregantlos affectuosament de
part vostra que volguessen donar fi a lurs debats e questions et
sobreseure en aquells: e fannos saber cascun per virtud
de creença als portadors de lurs letres comanada que ells per
reverencia de nostre Senyor Deu et per honor del parlament de
Cathalunya et per no donar destorb en los affers que nosaltres
prosseguim ells sobreseuran en no fer aplech de gents
ne enantaments los uns contra los altres fins hajen rey
et per tres meses dalli avant comptadors. Per altra letra havem scrit
a les dites reverencies nobleses et savieses que com alguns daquest
regne nos haguessen dit que ells pus fossen ajustats serien fort
prests et cuits en la expedicio dels affers que prosseguim vos
plagues de fernos provenir de tres correus un per trametre aqui altre
per trametre als vostres missatgers qui son en regne de Valencia e
altre qui nos partis de nosaltres per
haverlo prest en lo cas que cuytadament sobre
consultacions los haguessem a trametre dubtansnos que
en Calatiu ne puscam trobar axi
prest com lo cas pora occorra o que no hajen massa a
costar: façenhi provenir segons los plaura vostres
reverencies nobleses e savieses de les quals sia guarda et proteccio
la sancta Trinitat. Scrita en çaragoça a XXIX de
janer. - A vostre honor et servey apparellats vostres
missatgers en Arago trameses. - Volents ja cloure
e liurar al portador la present letra son açi retornats los
dits mossen Guillem Ramon de Monchada e mossen Pere de
Cervello los quals han a nosaltres reportat quels dessus
dits discordants per reverencia del dit sanct pare et
per honor del dit principat de Cathalunya et per no donar destrich
ni lagui en lo aplech del dit parlament han donat loch
de sobreseure en lurs questions et debats et sobre
aquells fet compromes en poder del archebisbe de çaragoça
et del dit don Anthon de Luna et que les gents per la dita raho
aplegades sen son retornades: e mes lus han offert
que ells tots seran al dit parlament en la
dita ciutat de Calatiu la jornada assignada. E pus tan bon
novell Deu gracies havem haut dema o laltre
partirem daçi si a Deus plau per anar a la dita ciutat de Calatiu e
de tot ço ques seguira per avant
certificarem continuadament Deu migençant vostres reverencies
nobleses et grans savieses al pus
sovin que porem.
