CXLVII, secret. Alfonso IV, fol 34, sin fecha

CXLVII.
Secret. 2, Alfon. IV. Fól. 34. Sin fecha.

Memorial de les coses que en Nicolau …. paborde de Iviza deu dir e fer per part del senyor rey en cort romana. - Primerament precedens humils e degudes recomendacions al papa e saluts als cardenals los dara les letres de creença que sen porta en virtud de les quals esplicara e fara instancia per part del dit senyor en les coses devall contengudes entrevenintli frare Antoni de Fanno e en altra manera. Olzina secretarius. - Primerament com per conservacio de la cosa publica del regne Darago considerada majorment la cualitat e malicia del temps sia molt necessari que del arquebisbat de Çaragoça lo qual ha molts castells viles e altres temporalitats sia provehit a persona de gran stat e que sia disposta en guardar e defendre la cosa publica la honor e profit del senyor rey: lo dit Nicolau ensemps ab lo dit frare Anthoni de Fanno confessor del dit senyor e lo qual es estat trames en Roma e en tota altra manera instara e suplicara que del dit arquebisbat sia provehit don Gonzalvo Dixar persona de gran linatge e amigable en Arago e de assats providencia e lo qual sera ben abil axi en temps de guerra com de pau a preservar la cosa publica de tot perill e scandel: e dira sobre aço lo dit Nicolau totes coses profitoses per ben avenir del regne. Olzina secretarius. - Item com lo senyor legat per virtut de la la facultat donada a ell per lo san pare haja provehit del bisbat de Mallorques frare Galçeran Albert lo qual es estat ja consegrat e mes en possessio del dit bisbat e ha pagat la vagant e altres drets a la cambra e a noticia del senyor rey sia pervengut que lo san pare ha provehit del dit bisbat a mossen Gil Munyoz de la qual cosa lo dit senyor es molt maravellat car segons los pactes de la concordia novellament feta lo dit bisbat se devia donar a voluntad del dit senyor la qual es stada y es que lo dit frare Galçeran hagues lo dit bisbat e no lo dit mossen Gil per molts sguarts concernents ben avenir de la dita concordia: perque lo dit Nicolau suplicara e instara lo dit san pare e altres que revocada la provisio del dit mossen Gil sie declarat la provisio per lo dit legat feta en persona del dit frare Galceran esser canonica e deure sortir son degut efecte: e dira sobre aço lo dit Nicolau totes coses profitoses per ben avenir del negoci com la voluntad del dit senyor sia estada e es quel dit frare Galceran haja lo dit bisbat e dit mossen Gil haja beneficis a quantitat de dos o tres milia florins. Olzina secretarius . - Item com lo senyor rey haja los fets de mossen Darinyo quondam son secretari per los grans serveis que lo dit ha fets e de sos nebots e parents en especial recomendacio: lo dit Nicolau treballara ab gran instancia de part del dit senyor a totes confirmacions e altres coses que sajen a fer en cort romana en favor dels hereters nebots e parens del dit quondam secretari e en dara de part del dit senyor totes suplicacions necessaries. Olzina secretarius. - Item lo dit Nicolau de part del dit senyor fara instancia e treballara que aquell que los de Peniscola han trames en Roma sia prestament spaxat e obtingue del pare sant les coses que honestament demanara en favor dels de Peniscola en manera que haje en beneficis e altres coses don pusque viure. Olzina secretarius. - Item treballara lo dit Nicolau e fara instancia per part del dit senyor rey en los affers del bisbe de Valencia segons lo dit bisbe lin dara largament memorial e al dit frare Anthoni fon donat special carrech: e esplicara los grans serveis que lo dit bisbe ha fets e fer no cessa per los quals a instancia del dit senyor es stat provehit per lo legat del dit bisbat. Olzina secretarius. - Item lo dit Nicolau treballara per part del dit senyor rey en obtenir del papa certes gracies en favor de micer Guillem Ponç de Fenollet en dara de part del dit senyor totes suplicacions necesaries. Olzina secretarius. - Item lo dit Nicolau de part del dit senyor fara instancia e suplicara lo sant pare que confirme certa assignacio quel senyor legat ha feta o deu fer a Bertomeu Sillent scriva del senyor rey lo qual es entrevengut en los negocis de la concordia dels de Peniscola en paga e satisfaccio de certa quantitat quel papa olim Benet li devie e per los servirs que per temps de divuit anys havia fets lo dit Bertomeu. Olzina secretarius.

cxlviii-secret-2-alfon-iv-fol-16-21-junio-1417

Marti Garau de Cruylles, Bernat Gilabert de Cruylles

Al molt noble e magnifich baro En Bernat Gilabert de Cruylles capita per lo Principat de Cathalunya en les parts de Empurda.

Molt noble e magnifich baro. La causa de la present es per avisar vos com havem rebuda letra del egregi comte de Pallars capita qui es en Cervera per la qual som avisats que mossen Marti Garau de Cruylles ab alguns homens donor en nombre de cent rocins arriba a XV del corrent mes en Tarraga e que deuen anar socorrer Gerona. E jatsia de lur venguda no afretur haver gran panser attes vosaltres sou molt major nombre axi a cavall com a peu. Empero per bona garraria cove fer metra en les forçes totes vitualles axi de blats vins com de altres coses e dar orde les palles qui recullir nos poran sien cremades decontinent e les forces meses en orda de capitans fiables per ço que si los dits enemichs venien ab major potencia que la vostra almenys no tropien que viure ne hajen facultat de pendre força alguna ne alegrar se de res e que hajen viure dells mateixos per ço que en breu temps hajen gastats aquells pochs bens e vitualles que tenen. Arbitrants nosaltres aquesta esser la major travesia e guerra quels podeu fer al segur. Avisants vos adonchs de les dites coses vos pregam e encarregam com mes stretament podem que sens scandel ne tomult mas ab bona cautela provehiau a totes les dites coses ab gran diligencia e prest per manera los pobles de aqueixa terra qui virtuosament se han sien preservats de inconvenient e aço no metau en dilacio fahent ho saviament com dit es per que les gents no prenguen spant. Huy es arribat home propi del Senyor Rey de Castella ab letres del dit senyor e de nostres embaxadors e altres per les quals som avisats de la roptura sua e del Rey don Johan e com tramet gent darmes en Arago e Valencia per fer la guerra e que dins breus dies ell en persona o son germa linfant seran en lo Principat per defensio de aquell. Nosaltres empero no curants mesavant de paraules entenem continuament en la curacio eterna e no volem un sol punt sobreseure en lo que es necessari per salut de tots. Speram en Nostre Senyor Deu no passaran molts dies sentireu coses de tanta consolacio e alegria que vos e altres devots a la conservacio de la cosa publica del Principat vos dolreu com no haveu mes fet circa aquella. Sobre tot nit e die totes dilacions foragitades feu metra vitualles a Besalu car ja veeu quant va en tenir aquella plaça la qual pus sie provehida no tem res. Axi mateix si los enemichs per sort passaven nous oblit trametra
capita a Castello e provehir a la vila de la Bisbal per star tot al segur com se pertany. Hajau ho per entes. - P. de Belloch. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

Otra carta igual a la que precede omitiendo sólo el párrafo que empieza con estas palabras: Sobre tot nit e die,) y con la dirección correspondiente, fue enviada al muy honorable mossen Juan Çariera, caballero, capitán et cetera.

24 DE ABRIL.

24 DE ABRIL.

Dióse lectura, en esta sesión, de las cartas que siguen.

Als molt reverends magnifichs honorables e molt savis mossenyors los deputats e consell lo Principat de Cathalunya representants en Barchinona.
Molt reverends magnifichs honorables e molt savis mossenyors. Premesa humil recomissio los moviments dels homens nominats de remença e les grans menasses que en dies fan de entrar aquesta ciutat nos donen molta admiracio no vacua de grandissima congoixa attes majorment lo perill en que nosaltres stam car som en aquesta ciutat en si algun tant divisa sens cap com lo vaguer jatsia no ignoras los dits moviments e menasses no sab hom la causa sens dir res als consellers la sepmana santa la ha jaquida ab un sols sotveguer qui guastat en les cames no pot ne anar ne cavalcar no rebujant encara jaquirla en aquestes festes de Pascha en les quals fretura mes de oficials que en altra qualsevol temps com si don una general caritat per la qual entren de les persones tres milia strangeres. Encara qui pijor es continuament no sab hom hon es ne que es dell e fa nos mes dubtar de sa absencia una letra que los consellers de Manresa han tramesa als consellers daquesta ciutat de la qual per quant es materia dura vos trametem copia dins la present interclusa. Aquesta ciutat per que se trobe sens cap no es en lorde que deuria ne sobre se custodia ne altres coses al temps occurrent necessaries. Los consellers fan lo que poden mes per que son de par condicio ab los altres del poble no han la auctoritat potencia e forma que haurien necessaries. En tant que stan quasi en les mans e voluntat de aquells a qui Deu no vulle vinguessen nosaltres prestam lo poder e diligencia que podem en custodia de nostra sglesia e cases ab tot vehem seria frusta si lo que a Deu no placia la ciutat era entrada. Axi mateix es aci Seroli ciutada de aqueixa ciutat lo qual segons havem entes dama o laltre vol fer dins aquesta ciutat o pur aci prop ajustar los dits pagesos no sabem per que. Nons gradam dell ne de ses fahenes es per avis de les vostres reverencies. Per tant molt reverents magnifichs e honorables mossenyors a les reverencies vostres humilment e quant mes afecte podem suplicam pregam e encarregam que una tant urgent necessitat e tant perill nons vulla defallir abans vos placia donar nos com afrançosament speram tot conçell favor e promptissima ajuda en tal forma e axi promptament que ab mija de aquells siam de perills preservats. Membre som de aquest Principat lo qual a aquell nuncha ha deffellit ne daqui avant fara com siam promptes a tota ordinacio vostra. E per quant la cosa requer grandissima cuyda e es gran perill en la triga altra vegada e altra de aço vos pregam e encarregam. Suplicant la Trinitat Santa sia de les reverencies vostres special proteccio. De Vich a XXI de abril Mil CCCCLXII. - A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol de Vich.

Hoc est translatum fideliter sumptum a quadam papiri littera clausa et in ejus dorso de cera rubea ut primis videbatur spectibus sigillata missa ex parte consiliariorum civitatis Minorise (Manresa) honorabilibus consiliariis civitatis Vicensis epigrama cujus sive suprascripcio est sequentis lectura.
Als molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. Series vero ipsius littere ab intus scripte latis est ut sequitur.
Molt honorables e molt savis senyors.
Per quant hauriem entes dir que lo veguer vostra de aqueixa ciutat se seria absentat per causa de cert tracta segons se diu volia fer en aqueixa ciutat volent hi metre alguns dels pagesos de remença per barajar e infortir se de aquella. E per tant com entorn de aquesta ciutat ha alguns dels pagesos de remença e per que mils pugam provehir e obviar a sinistres molt honorables e molt savis senyors vos pregam afectuosament vos placia de les dites coses per letra de vostres savieses certificar nos largament. No res menys vos placia donar fe e creença de tot ço e quant lo portador de la present al qual dien Mauri sobre lo alt conciutada nostre informal a ple de nostra intencio sobre lo dit acte a vostres savieses ne explicara de part nostra axi com si nosaltres personalment lo explicavem. De Manresa a XX de abril any Mil CCCC sexanta dos. - A vostra honor apparellats los consellers de Manresa.
Presens copia in hac folea mano mea scripta fuit sumpta et translatata ab ejus originali littera et cum originali eodem fideliter comprobata per me Jacobum de Balle notarium publicum Vicensem auctoritate reverendi domini Vicensis episcopi et quia veritas sic se habet hoc meum in notaria appositi solitum hic apposui Sig+num in fidem et testimonium premissorum die XXI aprilis et anni predictorum.

Reverendo in Christo patri et domino domino Cosme miseratione divina Vicensis episcopo prestantissimo.
Molt reverend pare en Christ e Senyor. Apres humil recomissio regraciant primer a la Senyoria vostra la gran e bona voluntat que devers nosaltres e aquesta sglesia mostrau e los avisos axi de letres com altres que de dia en dia de la reverent paternitat vostra havem per quant senyor molt reverend aquesta ciutat e nosaltres qui en ella som poblats vuy stam en molt gran perill per les causes que scrivim als diputats e consell de la terra e als consellers e consell de la ciutat de Barchinona les quals lo honorable micer Johan Torres a la Senyoria vostra comunicara com de la letra li hajam tramesa copia havem deliberat e a la terra e a la ciutat de Barchinona demanar concell favor e ajuda. E jatsia en dita letra no siam venguts a specie del que demanam pero confiants la Senyoria vostra nos donara tota aquella endressa que pora havem pensat comunicar a aquella alguna particularitat ço es que si aqueixos mossenyors dilataven provehir en lo que demanam que aldamenys si fer se podia de la terra o de la ciutat de Barchinona haguessem per lo present hu o dos homens de auctoritat e feels a la terra qui attes que noyc ha oficials com a capitans metessen aquesta ciutat en orde de custodia e defensio. Suplicam per ço a la reverend paternitat vostra li placia en aço donar tot cami e orde en tal forma que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta ciutat e nosaltres qui en aquella som constituits de tot perill e scandel preservats promptes a tot lo que V. R. P. a nosaltres manar volra la qual la Trinitat Sancta vulla tenir en sa custodia e guarda special. De Vich a XXI de abril del any Mil CCCCLXII.
Vuy son stats a nosaltres los consellers daquesta ciutat per part dels pagesos dien serien contents lo fet de les remençes se vehes per los deputats e consellers de Barchinona segons ja era stat mogut e que entretant mentre los afers se menejarien se sobresegues en les terres del vet. Es los stat respost som contents los afers se leven per mija dels dessus dits segons ja los era stat ofert. En lo sobreseure de les letres consultariem a la R. P. V. e al nostre sindich e que apres los fariem resposta. Suplicam a vos Senyor molt R. que en aço vullats pensar e sertificar nos del parer vostre.
- De la R. P. V. devots oradors la capitol de Vich.

R. P. dominoque meo prestantissimo domino Cosme episcopo Vicensi.
Nuper aliis litteris T. R. P. protransmissa copia epistole salvacionis que incipit Apparuit temporibus nostris non condignas sed quas potui gratias habui simulque ut epistolam Neronis quam T. E. R. P. mihi servo tuo et viva voce et litteris spopopdit mittere dignareris oravi ut et presentibus iterum atque iterum obsecro. Existimo enim illam tuo ore laudatam multa bona continere qua propter non obstante quod inmuneris occuperis erga utilitatem reypublice necessariis actibus. Nihilominus (nichilominus; no res menys) ut tantum os aperias ad mandandum tuo secretario vel cui placuerit ut illam rescribat et mittat hoc modicum temporis propter caritatem Dei inte urgentem exponere pro tuo servo digneris. Ceterum recolo pater R. superioribus diebus super facto istorum pagencium de redimencia tibi scripsisse quod nisi reprimeretur celerite flagello justicie eorum temeritas. Postquam contra proprios dominos impune insurrexissent eorum tota iniquitas ad superiores extendent manus suas etiam si regali dignitate fulgeretur. En pater R. evenire incipit salutem verbo et non dubito quod si possent id exequerentur facto quod predictum est. Nam nuper veniente de exequiis sui fratris quidam domicellus vocatus Muntredon filius quondam de micero Colomer fuit captus ab eisdem pagensibus ibi en Bas qui ut refert decreverunt interficere quoscumque milites et domicellos quos capere poterint cui mortem suam ex dicto decreto nunciarunt quo obnixe rogante ne occideretur ab eis quibus nil mali fecerat tandem initis variis interest consiliis rogatu et interventu quorundam eorum qui inter eos erant et cum noverant vix vita sibi dimissa est tamen nil ab en violenter acceperunt. Cumque post decretum liberationis sue cum eis familiariter
loqueretur inter alia verba hec aut similia protulerunt quod domina regina incipiebat eos molestare et deierando cominabantur quod potarent eam de agua flumi Ticeris dicti vulgariter Ter. Cumque ille responderent quod bene facerent si preberent eam vino mixtam replicantes dixerunt quod ymmo darent sibi ejusdem aqua potum in tanta quantitate quod ascenderet super ipsius regine capud. Et quod nisi Rex faveret eorum voluntati jam nuncios suos miserant ad regem Francie ut veniret quin ipsi sibi preberent ingressum et multa alia que de directo M. et Serenissimi Regis et sue carissime consortis nec non pias audiencium aures ofendant. Et jam ad hoc malum eradicandum suspitor sufficientem esse simplicem medicinam verum qui ibi estis cum civitate nobili Barchinone multo majoribus malis occurrere posse non dubito quorum auxilio et Serenissimo Regi et sue carissime consorti ac eorum comuni filio locum tenenti prefati domini Regis ac suis officialibus obedient debita et correpcionis locum erga tam inhonesta verba restitui posse non dubito quod pro comuni pace etiam arbitror necessarium quam nobis concedere dignetur. Jhesus Christus rex glorie qui concilium vestrum confirmare dignetur in omni opere bono Amen. Ex. Vico XIII aprilis 1462. - R. P. - Humilis servus Paulus Alemani.

Juntamente con la carta que precede, iba también la nota que sigue.

Fertur insuper R. P. et pro vero reputatur quod dicti Rustici elegerunt sibi capitaneum quendam domicellum apellatum Vert Tallat cui prestiterunt homagium constituentes sibi L. viros ex se qui conmorentur secum et ad ejus imperium omnes alii certo signo habeant convenire ad locum ubi ipse fuerit.

Als molt reverend senyor lo senyor bisbe de Vich sia dada.
Senyor molt reverend. Recomendacions premeses ans de mes a dir sertificant vostra reverencia com aquests dies passats havem rebuda una vostra letra per lo senyor En Nicholau Rocha a la qual no havem pogut respondre com a consellers per que havem scriure ab molta dificultat e ab entreveniment de moltes persones qui en la voluntat que nosaltres haviem de explicar vos no hagueren donat loch en explicar nostra intencio e voluntat qui sab Deu quanta es en aqueixa part que vos demanau. Item avisam vostra reverencia com aci alguns dies ha es En Seroli lo qual ab una gran diligencia comou y (y griega) suscita los homens de remença ab tanta diligencia que nous poria comptar e per una vegada ha aplegats los sindichs ab alguns homens de remença e apres ha aportats alguns dels sindichs e als dit que ells no poden haver bona conclusio en lurs afers fins que lo Senyor Rey sia en la terra e que ells hi deuen molt attendre en demanar lo que ell los fara les gracias que demanen e moltes daltres per quant ell es ben informat de la gran voluntat que los homens de remença li han e moltes altres persones qui ab la ploma les lexam. Item avisam vostra reverencia com lo veguer daci sen ana lo dimecres sant e lo sotzveguer es malalt de que aquesta ciutat sta mal acompanyada de que tots havem stat maravellats que en tal temps en sa partida nons hage res dit com en lo dimecres sant tota la gent sia a la Seu e al diluns de Pascha molta gent entre en aquesta ciutat per causa de la caritat la qual acostumen donar perque aquella jornada havem hauda fer armar molta gent per custodia de la ciutat. Item que lo damunt dit Seroli lo jorn de Sant Jordi primer vinent se deu aplegar segons som avisats ab huns CCC homens de les remençes e per tant que vostra reverencia pus plenament sia informada dau fe e creença al portador de la present a qui dien En Miquel Manble lo qual per aquesta causa sola vos trametem. Apres havem desliberat trametreus traslat de una letra que los consellers de Manresa nos han tramesa. - De la vostra reverent paternitat a tots vostres manaments Andreu Sevila e Miquel Server. (Casi como Miguel Servet)

No estando conformes en una misma opinión las nueve personas encargadas del asunto de las banderas, siete de las mismas presentaron la siguiente nota, que fue leída en Consejo.

Les set persones de les VIIII havents carrech del fet de les banderes ensemps ab les IIII eletes per la ciutat de Barchinona totes concordes apuntaren que per al present sien stipendiats CCC homens de cavall ço es e lançes e Mil homens de peu qui sien pagats per tres mesos donant lus lo sou acustumat donat derrerament en lo exercit fet per la liberacio del Senyor Primogenit de santa recordacio e apres quen sien stipendiats de cavall e de peu tants com necessari sia.

Ocupáronse también, en esta sesión, de nombrar las personas que habían de inquirir contra los enemigos de la capitulación y las que habían de llevar a varias universidades las cartas e instrucciones que siguen.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de XXVII de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Creem vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament los fets dels pagesos de remença e altres que tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveex a totes les coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per avant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn occorren son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants aquest Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo queus par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats
de aquell tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablement acustumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat virtuosament vos sou haguts en totes coses e aximateix los sindichs de aquella les hores que sich son trobats comendant granment vosaltres e ells de aquelles vos pregam e exortam quant mes afectuosament podem que continuant vostre be obiar vullau de continent tota dilacio post posada trametre aci sindichs o sindich qui per aqueixa universitat entrevinga en los consells com be es degut e pertinent e siau
vigils e attents a la conservacio de la republica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari com james attesa la concurrencia del temps. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica (republica) e de les libertats del dit Principat del qual aqueixa vila es singular e assenyaladament membre de totes les dites coses mes amplament vos informara lo honorable En Pere Despluges donzell per aquesta sola raho a vosaltres e altres universitats del dit Principat trames. Placiaus donarli circa aquelles plena fe e creença. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Bajo igual forma se escribió a los jurados y concejo general de Gerona y a los concelleres y concejo de Vich.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors e concell general de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Creem per letres e altrament vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament les comocions e concitacions de alguns homens dits de remençes e altres fetes per diverses parts del dit Principat les quals tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveeix a totes coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per avant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn occorren son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants lo dit Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo queus par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. Tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablament acustumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat conservacio e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat e lo honorable procurador e sindich qui per aquella aci entreve virtuosament vos sou haguts e ses hagut en totes les coses comendants vosaltres e ell de aquelles vos pregam e exortam quant mes afectuosament podem que continuants vostre be obrar sempre comendeu e insteu lo dit sindich façe son ofici com be ha acustumat e siau vigils e attents a la conservacio de la republica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari com james attesa la concurrencia del temps. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica e de les libertats del dit Principat del qual aqueixa universitat es singular e assenyalant menibre. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Se enviaron asimismo copias de la anterior, con leves variantes en algunas, a las municipalidades de Lérida, Villafranca del Panadés, Puigcerdá, Villafranca de Conflent, Manresa, Cervera, Arbós, Perpiñan y separadamente al cabildo de Lérida.
A las poblaciones de Igualada, Besalú, Figueres, Camprodon, Torroella, Colibre y Berga, les fue remitida copia de la que sigue.

Molt honorables e savis senyors.
Creem vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament los fets dels pagesos de remença e altres qui tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveex a totes les coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per anant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants aquest Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo quens par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. Tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablament acostumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aquexa universitat virtuosament vos sou haguts en totes coses per ço de totes les dites coses vos havem volgut avisar per vostra consolacio e confort. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica e de les libertats del dit Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Siguen las instrucciones que se llevó el honorable Pedro Desplugues.

Instruccions per los molt reverenda egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable En Pere Desplugues donzell de les coses que ha a fer en la anada que de present sera vers les ciutats e viles seguents ço es Gerona Perpinya Vilafrancha de Conflent Puigcerda Vich e Manresa.
Primerament com sera en Gerona dara orde ab los honorables jurats de aquella que lo concell general se aplech e aplegat premeses degudes saluts de part dels dits deputats e concell liurara als dits jurats e concell la letra a ells dirigida de la qual sen porta copia per son avis e ab aquella pertinencia de paraules que li semblara explicara a aquells les coses en la dita letra mencionades particularitzant e deduhint aquelles segons que son seguides remetent ho los dits deputats e concell a la bona discrecio del dit P. Desplugues lo qual en tot ha cabut e entrevengut com a hu dels qui convenen en lo dit concell. E apres comendara molt los dits jurats e concell del que virtuosament han fet ells e llurs sindichs en les coses que han occorregut e confortara aquells de la bona unitat virtut e sforç qui sempre son entre los consells de la casa de la Deputacio e de la ciutat de Barchinona en totes coses que hagen respecte a lahor de nostre Senyor Deu servici de la reyal Majestat conservacio repos tranquillitat e benavenir del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. E a la fi de part dels dits deputats e concell pregara e exortara los dits jurats e consell general que per quant no ignoren les fahenes concorrents e qui tots occorren en lo dit Principat de quanta importancia e ponderositat son vullen de continent trametre als dits deputats e consell llurs sindichs o sindich o dar orde que alguna bona persona per ells entrevingue en consellar lo dit Principat com be degut e pertinent segons fan les altres universitats de aquell. E apres de la dita explicacio lo dit Pere Desplugues comunicara ab aquelles persones de la dita ciutat e del consell de aquella que li semblara per fer e procurar que prestament la tramesa dels dits sindichs o sindich o substitucio sie efectualment complida per aquesta empero raho lo dit P. Desplugues no aturara en la dita ciutat ultra tres dies.
E pus sera en Gerona informar se ha axi ab persones de la cort de la Senyora Reyna com de la XVI dels staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona e ab altres persones que li semblara en qual punt stan los fets dels pagesos de reemença e encara de altres coses que li aparra. El del que haura fet ab los dits jurats e consell general e encara de totes altres coses scriura largament clara e veridica als dits deputats e consell. Mes avant liurara al deputat local de Gerona les letres que sen porte pera Besalu e Torroella de Mongri e Campredon encautant lo de la part dels dits deputats e consell que les trameta com abans pora per bona via.
Apres lo dit P. Desplugues tirant la via de Perpenya liurara als consols de la vila de Figueres e al consell general si haver se pora facilment sino als dits consols a soles la letra que sen porta als quals premeses saluts dira aquelles de les coses dessus dites que li semblara confortant aquells de part dels dits deputats e consell en la millor manera que li aparra no aturant per aço en la dita vila ultra mig dia.
En apres ira a Perpinya e congregats los consols e consell de XXVII de aquella dira explicara e fara tals o semblants coses que son dites demunt dels jurats e consell e general de Gerona. E en la dita vila no aturara ultra tres dies com dit es dessus. E de Perpinya enviara la letra de Cobliure o la dara al deputat local que ley envia.
Postea anant la via de Puigcerda liurara als consols e consell de Vilafrancha de Conflent e al consell general si facilment haver se pora sino als dits consols a soles la letra que sen porta als quals explicara axi com a Figueres. Aço empero afegit quels comendara molt del que be e virtuosament ells e llur sindich han obrat e obren en totes coses pregants los que a llur sindich scriuen sovint comendant e solicitant lo afer lo degut segons be ha acustumat. E per aço no aturara en la dila vila ultra mig dia.
Als consols e consell general de Puigcerda liurara aximateix la letra que sen porta als quals explicara axi com a Vilafrancha. Aço afegit que per quant En Juan Sitjar sindich que derrerament han constituit per sos negocis ha a fer absencies lus placia vullen dar potestat al dit Sitjar de substituir per manera que tota hora en lo consell dels dits deputats entrevingue home bo e abil aconsellar per la dita vila axi com es degut e pertinent. E per aço en la dita vila no aturara ultra dos dies.
Als jurats e consell general de Vich dara la letra que sen porta e explicara totes coses segons a la ciutat de Gerona en la qual no aturara ultra dos dies.
Als consellers e consell general de Manresa aximateix liurara la letra que sen porta e explicara semblants coses que demunt son scrites de la vila de Vilafrancha de Conflent. En la dita empero ciutat no aturara mes de un dia.
E sia avisat lo dit P. Desplugues que de totes noves e coses que li occorreran axi en Perpenya com en altres parts dessus dites scriure als dits deputats e consell liurant les letres als deputats locals o altres persones si altres hi haura qui vinguen la via de Barchinona.
Encara lo dit P. Desplugues jurara a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis que directament ne indirecta no procurara alguns oficis o beneficis ne pendra carrech de tractar altres coses per si ne per altres sens divertir a altres coses. Ans ab tota diligencia se haura en les coses a ell comeses a fi que aquelles per son poder sortesquen son efecte e fara vertadera relacio de aquelles.
En totes les coses dessus dites lo dit Pere Desplugues se hage ab diligencia e hi do lo bon recapte que dell sespere e torn lo mes prest que pora per que la sua presencia no fassa fretura al consell. Dada en Barchinona a XXVII de abril del any Mil CCCC sexanta. dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Memorial en via de instruccio per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya fet al discret En Pere Reyo notari de les coses que de llur manament e ordinacio ha a fer segons devall sera dit.
Primerament lo dit Pere Reyo hira a la ciutat de Tortosa e liurara als honorables procuradors de aquella la letra que sen porta a ells dirigida e de part dels dits deputats e concell los pregara que de continent vullen aplegar consell general per esser legida la dita letra e si resposta volran fer e liurar al dit Reyo prenguela. En apres parlara ab alguns dels honorables canonges de la Seu de la dita ciutat e dara orde que lo capitol ajust e congregat premeses saluts de part dels dits deputats e consell liurara la letra al dit capitol dirigida e ab tota bona pertinencia sollicitara aquells vullen trametre als dits deputats e consell sindich de continent per entrevenir en consellar lo dit Principat com es be degut e pertinent attesa la ponderositat dels negocis que concorren e si comodament no poden trametre sindich almenys fassen sindicat a algu aci en Barchinona ab potestat de substituir. Per les coses empero dessus dites no stara lo dit Reyo en la dita ciutat ultra dos dies.
Apres hira en la ciutat de Leyda e per lorde dessus dit liurara les letres que sen porta als honorables pahers e capitol de la dita ciutat preguant e sollicitant los ut supra referendo singula singulis. En la qual ciutat no aturara ultra dos dies.
En apres en la vila de Cervera premeses saluts ut supra dara als honorables pahers de aquella la letra que sen porta pregant los que de continent apleguen consell general per esser legida. E si resposta volran fer pot sperar aquella lo dit Reyo un dia e no mes.
Postea liurara les letres que sen porta als honorables consols e jurats de Golada (Igualada) Vilafrancha de Penedes e del Arbos pregant los que de continent ajusten llurs consells per aquelles esser legides. E si respostes volran fer pot sperar aquelles en quascuna vila un dia e no mes.
E si algunes noves e altres coses occorreran en les dites parts de que sie necessari avis lo dit Reyo scriura als dits deputats e consell de aquelles distinctament e veridica.
Lo dit Reyo de bona diligencia e presta expedicio en les coses dessus dites segons dell se confie e per virtut del jurament per ell prestat a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis. Data en Barchinona a XXVI de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Sobre los puntos últimamente citados pasóse a votación, deliberando en seguida conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que li plau los dits Pere Desplugues e Pere Reyo vagen segons es apuntat e que sen porten les letres les quals son be compostes e stan be e que hagen de salari per quascun jorn ço es lo dit Pere Desplugues cinch florins dor segons es acostumat e lo dit Reyo lo salari que la casa de la Diputacio acustume dar.
E no resmenys que sia scrit a les altres universitats del Principat confortantles en la manera que es scrit a les altres universitats remoguda empero la clausula que parle de sindich. E que les letres damunt insertes axi dreçades als diputats e concell com les altres dreçades a ell dit bisbe avisants e parlants dels fets dels pagesos de remença sien insertes en lo present proces. E que lo apuntament fet per los set dels VIII ab los de Barchinona se mete de present en exequucio segons es stat pensat e que sien elegides tres persones del present concell qui sien destinades a la Senyora Reyna per avisar sa Majestat de les coses e motius quils han induits en fer les gents de cavall e de peu e que solament sia dada paga per dos mesos.

5 DE MARZO.

5 DE MARZO.

Fueron leidos en esta sesión los siguientes papeles.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Calhalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors. Si per les rahons en vostra letra dada en Barchinona a XXVII del passat largament deduhides alterant mon natural desig militar menys alegre reste de esser intrat e haver hagut a ma mia per lo Principat la vila e castell de Fraga sens colp ne ferida alguna e sens aquell strepit que de cavallers voler e desigar se deu del que fera si expugnant aquell hagues vençut no menys es causa a mi de leticia infinida com veig les coses succehir segons voler e delliberacio vostra a la qual complaure e satisfer faç e fare tot mon studi. E per seguir aquella dels dits vila e castell de Fraga dins los quals de present so partir ne moure nom entench yo ni res de ma gent fins a tant per vostres reverencies nobleses e magnificencies sera delliberat e a mi scrit segons per moltes altres letres mies vuos eu stat ofert. E jatsia que aquella innada fidelitat de la qual expressament ab vostres letres es feta mencio naturalment desigas la liberacio del Senyor Primogenit per lo be e leticia de aquell com-encara (en dos lineas) per aquell esser reconciliat e reduhit en amor e benivolencia de son pare Rey e Senyor nostre poch avis de aquella per incert que fos fos a mi molta occasio de creure e crehent la dita liberacio de sa real persona cause en mi molta raho de molt alegrarrne. Sens comparacio me so molt mes alegrat e reste molt mes aconsolat com per letra vostra dada en Barchinona lo primer del present so stat certificat de la nova sobre la dita liberacio que autenticament per lo home de Morella haveu haguda. Regraciant a Deu omnipotent tants e tant grans beneficis com per aquella tots aixi en comu com en particular speram de que no solament per lo que per vosaltres es dit en la letra closa a XXVlll del passat ço es que per quant sperau que aquesta bona nova que haveu de la liberacio del Senyor Primogenit se meta en obra e aquella migançant lo negoci pendra bon assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey e benefici de aquest Principat voleu que pacificament e quieta stiga en aquesta vila ab lo exercit guardant aquella e son castell. Son content tenir e guardar la dita vila e castell mes encara don en parer se deu fer tant e tant longament fins no obstants les coses enantades per aquest Principat qualsevol persona qui per los dits enantaments sera stada irada de aquella ira tal persona sia mitigada e los qui dan o congoixa speraven haver de no haver aquella sien mesos en segur. E de aço a prima faç ne amare mes lo hoc que lo no tots temps remetent lo que a la delliberacio e parer de vostres gran reverencies nobleses e magnificencies. E tinch a molt santa e propici delliberacio la de que per vostres letres so avisat del soccorriment a cascun home de peu fahedor de tres florins com ma creença sia que de mil dels acordats los DCCCCLXXXXVIIIl en cas que fossen desarmats se son acordats a fi de armarse del dit sou qui avant sperar una de dues coses o que lo seguir aquest exercit no durara vuyt jorns o que si ho fahia poguessen furtar e anar a roba de tot hom. Los quals vehents neguna de aquestes coses fins aci no seguirse resten molt desesperats e en tant que tots los capitans de Italia no bastarien en governarlos sino quels sia fet lo dit soccorriment per vosaltres delliberat. Entes empero que si la hora que los diners seran tramesos per En Johan Ferrer e a ell donada la comissio de fer la dita emprestança provehischau que ans que aquella no sia liurada se hajenh a pagar alguns furts e occisions de moltons ovelles cabrits anyells que segons la remor qui en aquesta vila sen fa prenen summa passats docents florins. Quant al parer vostre quem trameteu sobre la consulta per mi a vosaltres feta de e sobre la resposta fahedora als embaixadors dels diputats e regne de Arago e ciutat de Çaragoça si per ells era res demanat de ço que a vosaltres ab aquella consulta fon scrit regraciat lo dit avis vos dich aquell no freturar com segons ab Ietres ab les quals de sa venguda son stats apres consultats podeu haver vist no han demanat res del que yom pensava perque fretur respondrets res del que scrit haveu. Mas per quant los embaixadors de la dita ciutat de Çaragoça segons per altra vos he ja scrit delliberaren no moures de la present vila ans aturar dins aquella fins tant yo haja vostra resposta de aquella consulta que per mi de e sobre la sua venguda vos es stada feta majorment com per lo Senyor Rey ab letra sua de la qual vos tramet trellat ne son pregats vos haure a singular plaer vos placia la dita resposta quant pus prest poreu me trametau. Avisantvos com micer Stopinya me ha dit parlant ir lo dit micer Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça ab lo dit Stopinya e Johan Ferrer lo dit micer Lorenç los dix com lo Senyor Rey donant causa e raho a ells jurats de Çaragoça e als aragonesos de la preso e detencio del Senyor Primogenit los dix entre les altres rahons que la una de les causes per les quals sa
Majestat havia pres lo dit Senyor e aquell tenia si era perque lo dit Senyor Primogenit havia delliberat fer lo matrimoni de Castella e aquell fet tornar en Cathalunya ab molta gent darmes de Castella e vivint sa Majestat ab la dita gent darmes e Principat de Cathalunya se levara es fera Rey e axi convinguera fer a ell ab los realmes de Arago e de Valencia guerra als dits son fill e Principat la qual cosa sa Majestat avorria. E perque tal discordia entre sos regnes e terres nos seguis per occasio del dit son fill la persona de aquell presa tenir volia. Al qual micer Lorenç segons micer Stopinya me ha dit fonch amplament respost per ell e per lo dit Johan Ferrer singularment que era una gran maravella que la Majestat del Senor Rey dels cathalans hagues haguda tal creença com de algun temps nos pogues dir los cathalans a son Rey e Senyor no esser stats obedients leals e feels axi be com valencians e aragonesos e com qualsevol altres vassalls de sa corona real fahent certa sa Majestat que si may lo Senyor Primogenit vivint lo Senyor Rey son pare tal pensament se metia al cap que en la execucio de aquell se opposarien e aquell empatxarien axi prest e pus prest que aragonesos e valencians e encara de ells mateixos en haver treballat en la liberacio de sa persona feta de present e ab sa real Majestat viurien e morrien. Sobre lo ques diu per part vostra de e sobre la provisio del castell de aquesta vila de mossen Johan Torrelles e den Renard vos dich que jatsia ladonchs com vos fou scrit de la nominacio e eleccio del dit mossen Torrelles per castella (castellà; castellán) fos feta segons fon scrit pero may lo dit En Renard ha leixat lo castell ne lo dit mossen Torrelles lo ha pres. Del quen sera en lo sdevenidor sobre lo que per vosaltres a mi es stat scrit ara derrerament quant sera fet per letra sereu avisats. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a III de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

El Rey.
Ximeno Gordo amado nuestro. Recibimos vuestra letra con Sancho Paternoy vueslro fiijo el qual havemos hoido en todo lo que de vuestra parte nos ha querido dezir. Tenemosvoslo en mucho servicio porque los de Barchinona significaron al maestro de Muntesa e al noble don Lop Ximeniz Durrea visrey de Sicilia que haurian a plazer que delliurado el Principe la Serenissima Reyna nuestra muy cara e muy amada muger lo levasse a Barchinona. La dicha Reyna partio de aqui de Çaragoça despues que hovimos delliberado de dellibrar el dicho Principe miercoles mas cerca passado e aunque dubdamos que las grandes pluvias que ha fecho no hajan dada alguna dilacion a su camino pero somos ciertos que a noche tarde e hoy hora de comer la dicha Reyna es stada en Morella e a la hora de agora el dicho Principe es dellibre e assi de la delliberacion que se fizo para librar el dicho Principe como de la partida de la dicha Reyna para dellibrarlo e levarlo a Barchinona como es dicho los de Barchinona ne son avisados con correu. E por esso nos parece e assi vos lo rogamos e encargamos que vos e los otros que sodes ydos assi por part del regno como por part de la ciudat de Çaragoça devedes star con essas gentes e no partir dende mas significarles aquestas cosas que vos scrivimos por muy ciertas e instarlos e tener manera con ellos que se detengan e no fazer cosa alguna mas avant fasta que les sea scrito del que sera delliberado por los de Barchinona despues que aquellos hauran sopido las dichas cosas. Car si otra cosa fizieren sera procurar por ventura inconvenientes en los aferes e pues dende no partades como es dicho poredes nos mejor avisar assi de lo que los sera scrito por los de Barchinona despues de sabidas las dichas cosas como de lo que aquessas gentes faran e querran fazer. De Çaragoça el ultimo de febrero anyo Mil CCCCLXI.

Al molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors los diputats vintisetena e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors.
De Çaragoça vos scrivim una letra dimecres passat que comptavem XXIIII del mes passat e ab aquella vos ne trametem una altra de la Senyora Reyna de aquell mateix kalendari les quals degues rebre per mans de mossen Andreu Cathala loctinent de tresorer. Per aquelles haureu vist com la dita Senyora devia partir per anar a delliurar e traure lo lllustrissimo Senyor Princep del castell de Morella. Per aquesta vos avisam com vuy diumenge a les tres o quatre hores part mig jorn aquella arriba en aquesta vila e sens descavalcar ne aturar un moment sen munta al castell hon ja havia miga hora nosaltres erem justs perque de manament seu nos erem avançats per donar noticia de sa venguda al dit lllustrissim Senyor lo qual li ixque al encontre fins a la porta del dit castell hon la dita Senyora apres que lo molt magnifich Johan Ferrandiz hac fet totes ses cerimonies per son descarrech entra e lo dit lllustrissimo Senyor volentli besar la ma ab molta voluntat e la dita Senyora Reyna resistint de no stigueren tant fins que nosaltres supplicam e quant tenintli lo braç lo dit Senyor li besa la ma e apres la bocha e altra vegada la ma. E perque lo loch era indispost sen muntaren en una cambra e alli en presencia del senyor archebisbe de Çaragoça e de nosaltres dos la dita Senyora ab molta humanitat e virtut li feu un breu rahonament no altrament que si li fos propria mare e lo dit Senyor li respos com a obedientissimo fíll per forma que nosaltres dos haguem prou a fer a podernos contenir de plorar. En les particularitats dels dits rahonamenls no curam intrar remethentho a la relacio queus ne farem puys tant prest havem a esser aqui e de altra part per no detenir lo correu. Fet aço de fet sen devallaren abdosos ensemps e ma per ma fins a la posada de la dita Senyora hon stigueren per miga hora e delliberaren de scriure abdosos a la Majestat del Senyor Rey e a vostres reverencies providencies e magnificencies. E per ço dins la present sera una letra de cascu de les sues senyories e axi mateix parlareu de la partida. E en cas la prefata Senyora Reyna fos venguda a jornades tirades per malissimos e aspres camins e ab indispost temps de pluges e vents delliberava partir dema sino que lo dit Senyor Princep la ha supplicada que restas e reposas dema tot lo dia e axi es stat delliberat. E per ço plaent a nostre Senyor Deu partrem dimarts per lo mati a dinar e a dormir a Trayguera que es un loch de mi lo mestre de Muntesa hay cinch grossissimes legues e de mal cami. Dimecres irem a Tortosa e son altres cinch legues grans e de alli prosseguirem nostre cami segons hon nos porem be allehujar. E sien certes vostres senyories e magnificencies que nons tardarem en lo cami car tots tenen e tenim voluntat de esser aqui prestament maxime que aquests afers han un tant gran e bon principi e no sen pot ne deu sperar als sino gran servey de nostre Senyor Deu servici e util de la prefata Majestat del Senyor Rey benefici e utilitat dels dits Senyora Reyna e Senyor Princep pau quieta e repos de tots los regnes e terres de la sua Serenitat e signantment de aqueix Principat. Avisantvos per vostra consolacio que los dits Senyora e Senyor mare e fill se principien a portar per forma e ab tanta de contentacio e aquella reciproca que no sen pot sperar sino tota contentacio alegria e consolacio e axi placia a la misericordia de nostre Senyor Deu la clemencia del qual no solament los hi conserve mas a ells dos e a la prefata Majestat los hi augmente. Del ques seguira continuament vos avisarem e ordonau lo queus placia e sera fet. En Morella a II de març a les cinch de mati any LXI. - A la ordinacio de vostres senyories e magnificencies prests lo mestre de Muntesa Lop Ximeniz Durrea.

Als reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats XXVIIna e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Per altra nostra letra que de Çaragoça vos havem feta sots kalendari de XXIIII de febrer pus prop passat vos havem scrit e avisat de la partida que de alli fahiem e causa de aquella per aquesta vila per traure la persona del lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill e per aquesta vos certificam com vuy diumenge data de la present entre tres e quatre hores apres mig jorn encara quens siam plevida de la festa per fer tal e tant benefici som arribada en la present vila e muntada al castell del qual havem tret lo dit lllustre Princep e ab ell ensemps som devallada baix en la dita vila hon per la gran indisposicio del temps de pluges e vents los quals fins aci nos han acompanyada e detenguda per lo cami e esser venguda a jornades tirades e per malissimos e aspres camins per condecendre als prechs del dit lllustre Prince qui per los dits respectes nos ha vist cansada e fatigada havem delliberat aci en aquesta vila reposar dema per tot lo dia. E lo dimarts subseguent Deus volent ensemps ab lo dit lllustre Princep partrem proseguint nostre cami fahent aqueixa via en la forma e manera per la Majestat del Senyor Rey senyor e marit nostre molt car e molt amat a nos manada e que per altra nostra letra vos havem scrit e axi havem delliberat per avis vostre parentnos degut e expedient de les dites coses per esser tals e tant essencials e de plaer a tots fervos la present. Dada en la vila de Morella lo primer dia de març any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

A los egregios reverendos nobles venerables caros y bien amados mios los diputados y XXVll del Principado de Cathalunya.
Egregios reverondos nobles venerables caros y bien amados mios. Por vuestra consolacion vos aviso oy por mano de la Senyora Reyna como la que mes verdadera Senyora y madre he seido puesto en mi pura libertad y su Senyoria y yo seremos presto en essa cibdat donde de la mucha merced que ma fecho con mi Ie deveis render infinitas gracias. De mi mano en Morella primero de março. - El Principe que vuestro bien desea. - Charles.

Als molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs. Vuy be rebuda una letra vostra de XXVIII de febrer de la qual he hagut subiran plaer e stava maravellat com nom havien scrit o respost en moltes letres queus he fetes. E responent en vostra letra vos avis sera servat lo que per vosaltres es comandat. E mes vos grahesch la bona voluntat me significau haveu en ferme administrar la mia justicia. Mes avant mossenyors per lo carrech que per vosaltres me es dat avis com alguns se atreveixen en fer alguns robatoris e tachanyeries e esne causa la gran pobresa que es entre la gent e soposat que lo capita e yo ho vullam castigar no hi bastam car la gent diu que farem sino havem diners o licenciaunos que puixam vendre larnes o donaunos a menjar. E dichvos que yo son cert que gran necessitat los fa fer ço que no volrien car los homens de peu los mes quant son stats fornits de armes poch los ha sobrat e axi mossenyors es de gran necessitat la gent haver algun soccorriment si voleu que scandels cessen los quals veig venir si lo dit soccorriment prest no es fet. Aço mossenyors dich per la bona voluntat e endreça que tinch les coses succehissen en la honor del Principat e de aquest exercit. E axi placiaus volerhi dar orde car yo no puch pus fer sino avisarvosne e haureus a grat sovint me vullau scriure. Oferintme tots temps a la ordinacio vostra. Dada en Fraga a III de març any Mil CCCCLXI. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Vuy de mati he trobat quem han portat una vostra letra feta a XXVllI del passat la qual no he pogut saber qui lam ha portada en casa dins la qual ha una anima en la qual me es dit que do prestament orde que les letres del vezcomte de Rochaberti e de don Johan Dixer los sien prestament trameses. Les dites letres no son vengudes en ma ma ni ells tant poch son absents de la present vila car des que hi entram non son exits. Crech yo que lo capita les haura donades e encara ho sabre ab ells de cert. Responent mossenyors a vostra letra vos dich que yom tinch ja per dit de obtemperar vostre manament ço es no acordar home degu de peu ne de cavall en despendre res en municions de castells ni de artelleries. E sien certes vostres reverencies e honorables savieses que de aci avant no si despendra diner si donchs per vosaltres nom era scrit. Es ver que nom puch abstenir de fer desavanços en provisions en lo camp car attes que aquests soldadats son tant mal ordonats los pagesos venen forçats en portar provisions e yo perque lo camp no vingue en destret he a fer portar pa de Leyda e lochs circunvehins e hey a fer tornes lo port e a les voltes la aygua travessem lo sach e axi tot lo pa se pert. Algunes voltes he provat de tenir amagat vuyt o deu carregues de pa per provar si sens provisio del General se poguera sostenir lo camp e veig que nos pot fer que tantost se comença de afamar. Mil voltes men so volgut anar a Leyda per levarme de aquest treball e despesa del General mas duptantme que qualque nit per manchament de viures nos seguis qualque scandel de aquesta gent nostra ab los de la vila nou he volgut desemparar fins se sia mes en tret la gent de aci de poder pastar a compliment de la gent forastera qui hi es. Del que scriviu al capita vezcomte e don Johan Dixer que mes avant no proceesquen sino que stiguen en lo stament ques troben jatsia que ells ho facen pero tots temps haure a bo que en cada letra ne sia fet un capitol al capita e specialment que castich furts de bestiars tales e robaries que si fan de les quals si fa poch castich e esmena e encara crech de aço iran clams en vostre consistori. Es ver que perque laltre dia quant don Johan Dixer vench aci al cap del pont e la vila li feu traure pa e vi sens pagar ab delliberacio del consell del dit capita yo ho he pagat als mostaçafs de la vila perque no haguessen a creure que aquest exercit vingues per robarlos. Pero si quant apres si ha fet hagues a pagar dubtem que al dar del
compte no fos prou embaraçat. Perque mossenyors placiaus hi pensar e provehir car encara que cobrem lo Senyor Primogenit e totes les coses sien ben aplanades tots temps sera bo que los poblats en aquest regne de Arago no se hajen a desloar de la gent de vostre exercit o siu fan coneguen almenys que los presidents son disposts en castigar los mals ques fan. Al quem dien vostres reverencies e honorables savieses que a mi no vengues be seguir lo exercit me havieu scrit que donas carrech a qualque persona disposta qui hagues carrech de les municions et cetera de mi mossenyors no cal dubtar que no vinga be tot quant vosaltres me manareu. Es be ver que volria aquest exercit fos ordonat en manera quel meu aturar hi pogues fer mes fruyt quo noy fa car practiques si
tenen stranyes. Han dat alguns entenent a la gent que yo tinch comissio de vosaltres de soccorrer tot hom de una mesada e que nou vull fer. Ja veheu aquest quin article es pera menejarlo eutre una gent tan rahonable com aquesta pero com se vulla sia quant aci quant en Leyda yo donare recapte a les coses necessaries per lo dit exercit. Haure be a plaer ques pens be al temps si cas sera axi com crech Deus volent sera que lo Senyor Primogenit sia delliure aquestes armes e artelleries que tinch aci de les quals he venut molt poques empero mes les am tenir que barrejarles que les fare si les que tinch aci tornare a Leyda o si restaran en lo castell en cas que dellibereu tenir alguns dies sperant lo temps en que donara e si les que son en Leyda volreu que les leix aqui comanades en Leyda per vendre per discurs de temps o si voleu que les port aqui per aygua o per terra e que servesquen en part a fornir la botiga del General que sta molt pobra e miserable segons vostres reverencies e magnificencies saben. Aci mossenyors he entes a dir que vostra intencio es que les crides e actes que se hajen a fer en lo exercit se hajen a fer per manament de mossen lo veguer de Barchinona e a requesta del capita. Jo no se aço quant benefici o quant dan porta al vostre proces car yous se dir que nos fa axi ans se fan per manament del capita e si aço es perjudicial o no remetmen a vosaltres. Be se que per lo consell li es stat dit que fes segons per vosaltres es stat ordonat pero no veig que res sen faça. No se vosaltres si li haveu donada altra comissio. Per molts que venen de Çaragoça se advera que diumenge proppassat lo Senyor Rey feu publicar ab crida lo Princep per primogenit. Tot aço son judicis indubitats de be. Dada en Fraga lo segon de març any Mil CCCCLXI. - Si per vostres reverencies magnificencies e honorables savieses era delliberat que encara que lo Primogenit fos aqui lo vostre exercit tot o part nos degues partir de aci e era factible que yon fos avisat hauriau a gracia perque ab altre avantage poria proveir ab provisio de un mes o de dos o de XV o XX dies que no fo ab provisio de cada dia car stich ab Ies orelles altes si partirem vuy o dema. - Del quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors.
Vostra letra de dos del present e vuy rebuda en lo cami venint de Fraga a Leyda en la qual veig vostra reverencia e honorables magnificencies se reposen en la oppinio que en la municio del castell de Fraga no sia res despes fins per vosaltres no haje altre avis e axi sera fet com manau e non cal scriure gens an Johan Mayans sobre aço segons me diheu car com rebi vostra primera letra en quem manaveu no despengues res en nom de homens darmes e de peu ni en municions de castells e artelleries me scrivis que nom calia lexar carrech (se lee carreeh) a negun de aquestes en ma absencia. E axi no he curat (se lee eurat; las c en este fragmento del pdf parecen e) pus de dir res al dit Johan Mayans. Es ver que per aquest hun jorn o dos que al pus larch stare assi per fet del exercit e leixat hun meu en Fraga qui les armes e artelleries qui son alli te en una botiga a peticio del capita tota hora que mester les hage. Veig mes mossenyors en vostra letra que per la nova que haveu de la deliuracio del Senyor Primogenit voleu que lo capita ab lo dit exercit stiga en Fraga fins per vosaltres li sia scrit lo contrari avisantvos mossenyors que des que En Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça es en Fraga ell e jo havem parlat familiarment diverses voltes de aquest material e mostra bo esserse trobat en part on ses ben cartejat lo usatge Quoniam per iniquum et cetera e tots los altres usatges e constitucions fahents per aquest fet que tenim entre mans. E ham dit vuy senyaladament que puys lo capita era informat e certificat del deliurament del dit Senyor Primogenit la qual nova e letra de sa ma ha haguda vuy de mati que volia dir que no sen tornava e com no buydava Fraga en la qual stava a carrech del regne de Arago e jo li digui que yo ignoraba la causa del seu aturar e del seu pertir pero quem semblava que attes quo Fraga reportava tan gran util de star alli lo exercit per los grans diners que hi despenia que nos devien cansar dell e que fins alli yo no creya que lo Principat de Cathalunya cregues que lo regne Darago hagues a greu lo star del dit exercit en Fraga car no havia raho e sabieu jo be que era stat present com lo vaguer de Barchinona acompanyat solament de tres o quatre en termens juridichs requeri los jurats e oficials de la vila de Fraga que li obrissen les portes e aquells tant be responent juridicament les li obriren e axi nos podia causar greuge ni interes negun. Apres moltes rahons que passaren entre ell e mi jo comprench que pus lo primogenit es solt e ell veu que cessa la causa perque lo vaguer es entrat en Fraga jo crech que ell haje consultats sos principals a Çeragoça per dar qualque requesta al dit vaguer e capita e exercit que li buyden la vila. De aço jo no so cert siu fara mas parlant ab ell me semble que haja poscut compendre aço de ses rahons. Perque placieus mossenyors pensar ab temps quina resposta pora fer lo dit vaguer e capita en cas que li fos feta requesta semblant. Encara me ha feta lo dit don Lorenç Dalgas mencio dels dans e robaries fetes en la dita vila e termens de aquella dels quals dans a veritat parlar ne han mes los cathalans que los aragonesos car dues cabanes hi ha de homens de Puigcerda de bestias qui son stades mes dampnatjades que negunes altres. Aço la veritat es hun poch en carrech del capita qui siu volgues ben scusar nos fera. Pero en aço que yo he entrevengut pens haver prou assegurada la honor del Principat car primerament la nit que don Johan Dixer vench al cap del pont de Fraga la vila li feu traure vitualles per ell e per la sua gent de les quals sen furtaren de pa e de vi per XXXXIIII .... Arribat jo alli lo sendema ab lo exercit he vista fer clamor davant lo capita de aço attes que la vila tant amigablament havia trames lo mostassaf per casa de cascun per traurels vitualles per los de fora. Jo no obstant no hagues tal comissio me oferi de pagarho per part del General e de fet ho pagui e tinchne apocha dels dits mostassafs los quals compartiren aquells diners entre aquells de la dita vila a qui eren stades preses les dites vitualles. E apres congoxantse lo justicia de Fraga de aquella gent mateixa que aquella nit prou indegudament hi havien barrajada una terra que tenia en la orta de Fraga en la qual hi havien mort cent parells gallines e deu de pagos (pavos?) e molta civada e encara alguna roba vehent que al principi de nostra entrada era mester que entrassem ab mel en boça e no ab vinagre me volgui allargar a mes que no havia comissio faent compte que havia a fer ab vosaltres mossenyors qui havieu sguard tots temps als meu zel e intencio e digui al dit justicia en presencia del dit vaguer de Barchinona e daltres que tota volta que lo dit mossen lo vaguer de Barchinona volgues inquirir de aquells quis dehien havien dat aquell dan en la dita terra em volgues comunicar lo proces per lo qual se mostras que eren aquests qui haguessen fet que yo li oferia pagar tot lo dan donat si fossen homens del exercit. E axi aquestes justificacions com altres de crides apres fetes de part e manament del dit capita e dites al dit don Lorenç Dalgas les quals he plaer que vostres reverencies e magnificencies sapien perque sen puixen servir en cas que per lo dit regne o particulars de aquell ne fos feta clamor. Del soccorriment mossenyors que dieu haverme ja scrit fins aci non he haguda mencio alguna en vostres Ietres quant me scriureu em trametreu forma pera ferho ohehire vostres manaments ab tot que en ma fe crech que tant dolents se seran ab soccors com menys de soccors e de aci a XV dies tornareu en lo treball mateix e molts ho han mester e molts sen poden fluxar pero sis fa sera forsat ferla alli egual.
Hun home he cobrat devers Ribagorça Barbastre Muntço Serinyena e de aqueixa terra e son certificat com lo Rey dema haura VIII jorns feu manar al procurador de abat de Sant Victoria que diluns passat li hagues D homens dels vassalls del dit abadiat e del comdat de Ribagorça altres D. Aquests se son scusats que dos anys ha que no han cullit res e que no han diner ni malla e que no poden anar. A Oscha lo Rey ha trames per saber en quin orde staven e ferlosne anar e sermonar e molts li han respost absolutament que faran ço que sa Senyoria ordonara. Los altres li han respost ab condicio que son contents pus no hagen anar contra lo Primogenit. Lo castell de Barbastre lo qual te mossen Rebolledo per lo Rey e lo castell de Muntço se fornexen tots jorns de vitualles. Nom se aço a que pot tirar. Los de Muntço han dit al comanador que ells son huns ab cathalans e que ab ells han a viure. Aquest los ha respost que ell es llur senyor e quel han obeir. Los dits homens a la derreria li han dit que encara quel hagen obehir es en Ies coses degudes mas que si ell per dar bons o mals consells al Rey se vol perdre que ells nos volen perdre. Aquest home ses volgut molt informar de la causa per que aquesta empressa fa e hanli dit mercaders de Basbastre hon mossen Rabolledo te sa casa que homens del dit mossen Rabolledo han dit moltes voltes que si mossen Rabolledo tenia en Balaguer mil homens de peu e CC rocins que correria tot Urgell. Altres dien que les treues de mossen Rabolledo de la casa de Castre son passades o que es fama que don Phelip es aqui e que per ventura que mossen Rebolledo se vol metre a punt per garrejar la casa de Castre e axi sots aquella color ab una pedra matara dos perdals (pardals; pardal; pardales; matar dos pájaros de un tiro). De aci no sen ha al present sino conjectures si res hi haura pus cert avisarne vostres reverencies e magnificencies. Aquesta ciutat sta be en temor del Senyor Rey tanque molts portals a pedra. Ir sich mogue en *horat hun avolot lo major del mon dient que III M. homens havia al portal de Sant Anthoni. Los quis veheren mal fornits darmes sabent que jon tenia aci prou del General en una casa anarenhi e per força feren obrir e fornirense de les lances e paveses mes a ma. Manquenni algunes. Feu compte que stan tan storats que no ve negun que nols porte armes contra ells pero lo moviment del avalot no fo res ni hi havia causa. E he entes a dir que volen trametre aqui per demanarvos algun socos. Feta en Leyda a IIII de març a X hores de nit. - Quim recoman en gracia e merçe de vostres reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats de Cathalunya.
Mossenyors. Hair que teniem tres del present mes lo Senyor Primogenit vos scrivi de Traiguera e no trobi correu per trametreus les letres. Esta nit que comptam quatre del dit mes es arribat lo dit Senyor en Tortosa e ham manat que pus nous havia trames les letres que esta nit les vos trametes ab daltres queus na fetes. Perque mossenyors jous tramet hun correu ab les dites letres lo qual parteix esta nit a les XII hores de nit. Ha de esser junt aqui divendres a les sis hores de mati e donarli eu vuyt florins dor. En Tortosa a quatre de març. - Del vostre Franci de Santmenat prest a vostra ordinacio.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Lo capita general no creent lo Senyor Primogenit fos liberat acorda ab son consell trametre a mi per ferlo cert de la cosa e encara veure quin cami deliberave fer lo dit Senyor per entrar en lo Principat de Cathalunya e diumenge arribi en Morella e trobi la Senyora Reyna que havia soltat lo Senyor Primogenit e mes en sa libertat e de continent fiu correu al dit capita avisantlo de la libertat del dit Senyor. E vuy que comptam tres del present mes a hora tarda arribam ab la dita Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit a Traygera e han deliberat partir dema de mati per anar a Tortosa. Ham manat lo dit Senyor vos scrivis per quant tots quants venen de aqui diuen que vosaltres no creeu sia veritat la deliberacio del dit Senyor. Ell vos scriu una letra e altra als consellers de aqui e prohomens les quals van dins aquesta. Hajau per certa la cosa. Ell ha deliberat segons ma dit de no aturar en neguna part fins sia arribat aqui. No he mes a dir sino quem coman a vosaltres. Scrita en Traigera a III de mars. - Senyors. - Del vostre prest a vostra ordinacio Franci de Santmenat.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors. Per letres dels magnifichs mosen Dalmau dez Volo e de mossen Johan Sampso cavallers embaxadors de aquest nostre stament militar som avisats de la bona e desijada nova com lo Senyor Rey hauria mes en libertat lo Senyor Primogenit de Arago e de Sicilia et cetera e que la Senyora Reyna cavalcava la via de Morella per portar lo dit Senyor Primogenit en aqueixa ciutat en poder vostra per lo Principat e jatsia de vosaltres letra no hajam haguda vehem la raho es suficient per dits nostres embaxadors ne siam stats avisats als quals los fets son stats comunicats fahents gracies e lahors a Deus omnipotent del bon conduiment e fi de dita liberacio havents plena sperança sera gran repos e benavenir del dit Principat axi en lorde de la justicia qui tota era alienada e perduda com en altres coses que haurau necessaria reformacio e reparacio. Placieus voler a tot attendre e provehir en manera que lo dit repos sorte son efecte. Aço nou dihem sino per una explicacio de afeccio car creem en cert que vostres deliberacions son e seran tals que axi bones per altres nos porien divinar e que tot lo Principat axi com es fins aci nestara aconsolat. E sia molt reverend egregi nobles e magnifichs mossenyors la Trinitat Sancta vostra continua guarda. Scrita en Perpinya a dos de març del any Mil CCCCLXI. - Lo vezcomte de Roda. Los residents en Perpinya dels quinze elets per lestament militar del comdat de Rossello prests a vostra ordinacio.

Als molt reverend magnifichs e molt honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt honorables senyors. Vuy lo primer de març al mig jorn rebem una letra de vostres reverencies ab la qual romanem avisats de la bona nova de la liberacio del lllustre Primogenit Darago segons en hun trellat interclus en la dita vostra letra se conte significantsnos que per molts sguarts los preparatoris fets per la dita raho se stiguen e de aquells algu nos desiste fins a tant que per vostre consell sia feta altra deliberacio. A fer quals coses molt reverend magnifichs e honorables senyors vos significam que en tots los actes e preparatoris axi urgents hi toquants los dits negocis que en esta vila se son fets sempre es stada e sera nostra voluntat en res no desestir ans sempre perseverar en aquella fins a tant per vosaltres sia deliberat. E sia la Sancta Trinitat proteccio e custodia vostra. De Cervera diumenge lo primer de març any Mil CCCCLXI. - molt reverend magnifichs e honorables senyors a tota ordinacio vostra apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Diumenge comptavem lo primer del mes corrent a sis hores apres mig jorn rebem per correu una letra de vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses de XXVII del passat mes de febrer notificant nos era arribat correu ab letra de don Lop Ximenis al senyor archabisbe son frare per lo qual e per letra de persona que tenits en cort del Senyor Rey era scrit lo dit Senyor Rey a supplicacio de la Senyora Reyna feta per part sua e de aquest Principat hauria atorgada libertat al Senyor Primogenit. E ja la dita Senyora seria partida anant la via de Morella per portar lo dit Senyor Primogenit libert en aqueixa ciutat segons havem vist per la copia de la letra feta al dit senyor archebisbe a nosaltres tramesa dins vostra dita letra interclusa. Nova es de molt gran consolacio e leticia e es ben raho segons vostra dita letra no fer per lo present alimaries (alimares, alifares) ne menys partir o desistir de tots los preparatoris fets per prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit e per conservacio de les libertats de la patria e benefici de aquella fins hajam lo dit Senyor Primogenit ans en aquelles star e perseverar axi be com primer e en aqueix proposit som nosaltres. Supplicant la gracia del Sant Sperit li placia conduir lo negoci per lo present e sdevenidor en tot be. E placieus molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors de continent quel dit Senyor Primogenit sera libert en aqueixa ciutat avisarnosne per correu per saciar lo gran apetit que sempre havem hagut en la sua liberacio e per aquella retre laors e gracies a nostre Senyor Deu. Supplicant la Santa e infinida Trinitat sia proteccio continua de vostres molt gran reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies. Scrita en Perpinya a III de març del any mil CCCCLXI. - Sabuda la dita nova mossen lo diputat local a consell de nosaltres ha sobresegut en acordar gent segons vos scriu largament (no hay punto) - Los consols de la vila de Perpinya a tota vostra ordinacio sempre prests.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Diumenge passat per home expressament trames vos scriu largament de totes coses necessaries fins en aquella jornada axi com per aquella haurets vist apres altres noves de França ni de Foix no he haudes que fossen de importancia de scriure. Dit diumenge intrant de nit aquesta vila resebe lo vostre correu ab la bona nova del Senyor Primogenit de que tots havem hauda una grandissima consolacio e lesperam major com siam certs sia en aqueixa ciutat. Deus per la sua merce loy port com es desijat. Ab lo dit correu ha haudes letres de mossen Thomas Tequi embaxador de aquesta vila qui diria als honorables consols que vosaltres mossenyors deliberaveu de no mes acordar e axi mes stat aconsellat per los dits consols que yo sobresegues en lo acordar en degues consultar vostres reverencies si continuara en lo acordar o no e axi he deliberat sobreseure e fer a vosaltres la present consulta. Ver es que dissapte passat yo acordi dos homens darmes als quals he bestret lo sou de hun mes per metres en orde. Diumenge deuen partir e a la partida convendra darlos lo sou per altre mes. Perque placieus deliberar e manarme ans de llur partida yo com me regire. Ir se volia acordar don Marti Johan de Rochaberti senyor de Vinsa ab XII rocins lo qual no he volgut acordar per dita raho. E a present molt reverend e magnifichs mossenyors no he mes a dir. Manenme vostres reverencies ço que plasent los sera. E sia Lesperit Sant vostra continua guarda. Scrita en Perpinya a III de març any Mil CCCC sexanta hu. - A vostre ordinacio e manament prest Gabriel Girau diputat local.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors. La present hora que son set hores apres mig jorn es entrat en aquesta ciutat lo lllustrissim e ab ell ensemps la molt excellent Senyora Reyna lo senyor archebisbe de Çaragoça lo mestre de Muntesa lo Visrey lo castella Damposta e molta altre gent de be es stat rebut per aquesta ciutat molt honorificament. Tots los capitans e conestables que son aci hi son volguts exir quiscuns ab ses gents e ab ses armes ben ordenats aixi com son venguts e tots los oficials de aquesta ciutat ab ses banderes axi mateix armats hi son exits pero ab tota submissio reverencia e humilitat besant la ma a la Senyora Reyna e al Senyor Primogenit. Sonse fetes grans alimaries e alegries. No ha volgut lo dit Senyor Primogenit permetre que sia stat rebut ab pali mas la sua recepcio es stada feta ab tota altra honorificencia deguda e pertanyent. Laors e gracies sien fetes a nostre Senyor Deu com Ions ha donat axi com vosaltres mossenyors e tot lo Principat desijava. Diuse que deu aturar aci dema e apres partir dreta via a aquesta ciutat. Perque mossenyors vos avisam de les dites coses ab la present. E manennos vostres reverencies tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a IIII de març del any Mil CCCCLXI.
- Lo correu portador de la present perteix huy qui es dimecres a les vuyt hores apres mig jorn. Deu esser aqui dins XXVI hores. Darli heu XII florins si cumpleix. - Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prests Pere Jorda diputat local e Guillem de la Bruna.

Als molt reverend magnifichs savis los senyors diputats de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Tota nostra voluntat e deliberacio es stada es y (y griega; se encuentra e, et) sera sempre de tenir servar e fer totes aquelles coses que sien benavenir del negoci tocant la deliuracio del Senyor Primogenit e de star e exequutar la voluntat e ordinacio de vosaltres e de les vinteset (27) persones per vosaltres sobre lo dit negoci elegides e en aquest negoci no fallir ni mancar per via alguna. Es veritat que alguns de nostra braç han suscitats alguns actes que a parer de nosaltres nos devien aceptar. E nos volent grantment que repos hi fos mes erem stats molts contents de la interposicio per los consols de aquesta vila sobre los dits actes feta pero fins aci no ha culpa de nosaltres aquesta discencio no ha repos. E per quant molt desijam la bona fi del negoci damunt dit havem deliberat de tots los actes trametreus copia fe portant per tal que aquells vists e regoneguts per vosaltres a quis pertany puscam deliberadament als qui es necessari e a nos scriure. Supplicam per ço a vostres reverencia magnificencies e savieses de vosaltres senyors queus placia prestament veura e regonexer tots los dits actes e als qui es necessari a a nos rescriure car lo que per vosaltres sera deliberat e a nos scrit crehem indubitadament que sera conforma a les libertats e privilegis de nostre braç als quals per neguna via no falirem ni permetriem esserhi derogat en neguna manera. E sia la Deytat increada vostra proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XXIIII de febrer any Mil CCCCLXI.
Molt reverend e magnifichs senyors. Apres feta la present havem deliberat trametre En Thomas de Vivers a vostres savieses per tots los qui discentim eus clamam de la desordonada sobreria quens fan e volen fer. Perqueus placia donar fe e creença en tot ço e quant per lo dit Thomas de Vivers de nostra part vos sera explicat e suplicat. - Qui a les reverencia magnificencies e savieses de vosaltres molt se recomanen los nominats al discentiment fet a la Xv^na (quincena, quinzena).

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverent nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy demati entra vuyt e nou hores es attes a mi hun correu trames per lo lllustrissimo Senyor Primogenit ab una petita letra tota scrita de ma sua ab la qual per jo e lo present exercit participar la lelicia sua e dels altres de sa companya per la liberacio de sa persona reyal tant desijada me fa cert de aquella segons per seria de la dita letra veure poreu com de aquella vos trameta translat interclus dins la present. De aquesta molt reverends nobles e magnifichs sera
portador lo noble e magnifich don Johan Dixer lo qual anar aqui a vostres grans reverencies nobles e magnificencies es stat deliberat a fi que per ell a bocha siau plenissimament e veridica informats de algunes coses qui porten significacio de enteniment contrari a la dita liberacio del dit Senyor Primogenit e demanda feta per letres e embaxadors aci atesos quel present exercit de ci partir e tornas atras e encara a les ofertes fetes si aços feya de total repos tranquillitat e seguretat dels bens e persones dels habitans en lo Principat de Cathalunya. E mes lo dit noble e magnifich don Johan anar aqui es stat deliberat per visitar e besar la ma al dit Senyor Primogenit qui aqui sera crehent e sperant la persona del dit don Johan esser tant accepta al dit Senyor que sa reyal persona veure aquell no pora sino molt alegrarse e daquiavant per intercessio del dit don Johan lo dit Senyor en molts bons efectes esser supplicat conduhit e persuadit perque de e sobre les dites coses placieus al dit don Johan donar plena fe e creença axi amplament e ab veritat com si per mi vos eren dites e de vosaltres confiu en companyia del qual leix anar e ha donada licencia En Viladamany En Torrelles e Jofre Çariera los quals he presos ab sagrament que de continent se hajan a presentar a vosaltres mossenyors de diputats e presentats façan segons per vosaltres sera ordenat.
Comanant les persones vostres inteniments de aquelles a nostro Senyor Deu qui en les coses deliberades e fahedores per vosaltres vos sia director e protector. De la vila de Fraga a IIII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de molt gran providencia rnossenyors. Lespia que yo he tramesa en lo comdat de Foix es tornada en lo qual comdat nengun moviment de gents darmes no si fa. Ver es comte que cent sinquanta (50, cincuenta, cincuanta) fins en docents macips del dit comdat sen passaven per lo vezcomte de Castellbo en Arago.
Dehies anaven en ajude de les bandositats que son en Arago. Entre los dits macips no habia nenguna persona de cap que axi de deu en quinze sen son passats. Lo comte de Foix es en la cort del rey de França. Havia demanada licencia e tots jorns demanave. Fins aci no la havia obtenguda. Lo jutge de Foix es vengut de la cort del Rey de França poch ha e creu que lo comte obtendra licencia de venirsen. Lo que sen sabra per avant de continent ne sereu avisats. Les gents darmes del Rey de França stan per garnions en Bordales e en Guiayne altre moviment del acostumat no fan. Diuse embaxada del Delfi sespere al Rey de França per concordar del tracte ques manege de concordia. Creuse segons dihen los francesos seran de cort. Yo fins aci no son stat consellat dels consols ni encara en part fos necessari trametre les spies en Prohense (Proensa, Provenza, Provença, Provençe, provintia, provincia) ni en França pur jo crech les trametre. Del que portaran si cas es que vagen sereu de continent avisats.
La gent de cavall que fins aci es acordada son XVI rocins ço es IIII homens darmes e quatre homens utils segons veureu per les letres que cascun dells sen porten exceptat hun qui es per dos homens utils. Se deuen presentar aqui davant vostres reverencies dama (demà; demá; mañana) que es diumenge. Lo dels dits dos homens utils se deu presentar dimecres. Vuy man dit se acordaran X rocins. Yo fas tot jorn diligencia en haver la mes gent que puix. Los Ortafans e los Lupians crehie prenguessen lo sou qui son XXX rocins abdosos. Fins aci no son venguts ni crech que vinguen.
Mossen Johan de Pau ab alguns altres adharents han donada una certa requesta als quinze elegits per lestament militar. Ab tot que significa unitat en lo bon stament e tranquillitat del Principat yo no he duptat e dupte no sia causa de cisme a tracte meu. Dos voltes los consols daquesta vila entreveninthi yo ab ells ho han tengut en lurs mans. No es stada sort de poderlos acordarse cascuna de les parts han occorregut en vostre consistori. Supplichvos ab lo menys sentiment fer se puga se senten lurs diferencies e per vostres reverencies sia prest aplanat. Sap Deu que congoixa tinch de mort que aqui hajen anar pur com dit he cascun signifiquen en lo concorrent negoci esser hun cor e hun voler ab lo Principal quant yo puix compendre no es per pus sino com en la quinzena son tants Lopians sis podia donar orde lo nombre dels XV se amplias. Vejau aqui ah lo vczcoinle Dilla Philip Albert mossen Jordi Batlle mossen Sampso Berenguer Dolius e En Romeu de Rochafort qui son tots de la quinzena e son aqui si ab meneix de aqueix la cosa se poria concordar com altrament lo contrari seria veri. Supplichvos per amor de Deu aqui hi sia diligentment treballat pus tots son en vostres mans. Los consols daquesta vila man presentada certa raquesta sobre lo castella del castell daquesta vila e procurador reyal e a consell del loctinent de mon assessor li he feta certa requesta treslat de la qual vos tramet ab la present e per lo semblant de la resposta quey ha feta lo dit castella copia lo qual ma feta hostencio de tot lo castell. Vejau en aquestes coses com me deig regir. Aci ses comptat com aqui seria stada feta una crida per part de vostres reverencies que tots castellans de castell haguessen star sots pena de mort a vostres requestes. Los consols daquesta vila man demanat si yo tenia tal crida que la fes publicar els dit que tal cosa yo no tinch. Vejam si es expedient e necessari feria en aquesta vila trametessen lam. Daquiavant no he mes a dir. Manenme vostres reverencies lo que plasent los sia. Supplicant la divina Potencia vos vulla tenir en la sua bona guarda. Scrita en Perpinya a XXVIII de febrer del any Mil CCCCLXI. 
Tots los oficials trienuals e altres reyals daci stan molt attents que fins no havien mostrat en observar les raquestes del General. 
La present ses tradada (tardada) per no haver portador fins vuy que es lo primer de març. A mig jorn deu esser aqui per lo portador della. Dimarts per tot lo jorn fets lo pagar aqui axi com es acostumat com vage solament per aquesta e per altra qui va a vosaltres.