Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila (Ávila) del Regne de Castella contra un nomenat Benet Garcia queis cardador heretich e condempnat del loch de la Guardia en lany Mil CCCCLXXXXI trames por lo reverent pare lo Senyor prior de la Sancta Creu inquisidor general de la heretica pravitat als reverents pares inquisidors de la ciutat de Barcelona. (*: Carbonell incluye este documento, impreso en cinco páginas en cuarto con caracteres góticos, en este lugar, y por el mérito de su contenido y la dificultad de hallarse hoy día ejemplares de su edición hemos creído conveniente copiarlo en obsequio a nuestros lectores.) 

Vist e ab diligentia examinat per nos lo doctor Pera de Villada abat de Sant-Millan e Sant-Marcial en las sglesias de Burgos e Leon e fra Ferrando de Sant Domingo profes de la horde de preicadors jutges inquesidors de la heretica pravitat e postasia (apostasía) en la ciutat de Avila e en tot son bisbat e axi mateix en la present causa specialment diputats per la actoritat (auctoritat, autoritat) apostolica. E nosaltres com iutges que som hordinaris en la dita causa per lo reverent Senyor (pone Ssnyor) don Pere Gonçales de Mendoça cardenal Despanya (Pedro González de Mendoza) archebisbe de Toledo privat de las Spanyas. Un proces e causa que davant nos aparague en tres parts ço es a saber de la una demanant lo honrat Bertomeu (Bartolomé) Alonso de Guevara procurador fiscal daquesta Santa inquisicio. E de laltra raho demanant Benet Garcia alias Garcia Cardador o dellas mesuras vehi e habitador en la vila de la Guardia del arquebisbat de Toledo de una peticio que lo dit procurador fiscal allega o posa davant lo dit Benet Garcia alias Garcia Cardedor e certa responsio a la dita peticio per lo dit procurador fiscal aximateix dada per la qual digue quel dit Benet Garcia avie hereticat apostatat e iudaycat e guardat la ley de Moyses sos fieles (feels, fidels) preceptes e cerimonies stant com era christia bateiat tenint e stant en tal nom e possessio. E era stat e fonc actualment ab altres chrestians e iuheus en crucificar un infant crestia en remembrança de la passio de nostre redemptor Jhesu-Christ e traure li lo cor per que ab el e ab una hostia consagrada fessen feltilleries ab que morisen rabiant los chrestians segons mes longament en la dita sa peticio e addicio se conte per lo qual nos demane per nos esser declarat lo dit Benet Garcia per heretge e apostata e aver incurrit en las penas e censures en los drets canonichs e civils stablides relexantho a la iusticia e braç secular segons que ab dret deguessem. E vist com lo dit Benet Garcia responent a la dita demanda e addicio confessa part del que en ella se contenia e part spresament nega. E vist que lo dit procurador fiscal acepta e reebe la confessio iudaycal del dit Benet Garcia en quant fehia per el e en laltre axi negat demana esser reebut a la prova e com per nosaltres axi el dit procurador fiscal e lo dit Benet Garcia foren rebuts a la prova cascu de sa intencio e vist un proces qui fet ses devant de mi lo dit doctor Pere de Villada loctinent en la Sglesia e bisbat de Astorga que lavos era contra lo dit Benet Garcia en la mateixa causa ordinariament agut e tractat. E per lo dit procurador fiscal en la present causa davant nos presentat e repetit e vist altra provança per lo dit procurador fiscal feta manarem fer e avem fet publicacio daquella e donar com fou donada copia dels dits e deposicions dels testimonis al dit Benet Garcia e com per sa part e en favor sua fou dit e allegat contra los dits e personas daquells lo que dir e allegar volgue esforçant se de posar tachas e obiectes pera ells declarar. E vist axi com per la conffessio del dit Benet Garcia davant nos iudicialment feta e perseverada com per la provança del dit procurador fiscal declarat tot lo que de dret se pot e deu declarar si res hia que per raho de lo posat contra la dita provança puga e dega esser declarat clarament se prova e en aço com lo dit Benet Garcia grau esser naturalment iueu rebe lo sant babtisme e apres de haver viscut e perseverat per spai de trenta anys en la ley e fe catholica de nostre Senyor Jhesu-Christ en nom e possessio de chrestia heretica e apostata daquella e actualment se torna a la ley de Moyses en la qual persevera per spai de cinc anys continuus creentla tenintla guardantla ab tots sos fictes preceptes e cerimonies guardant disaptes pasquas festas e deiunys quant bonament lo podia fer sens esser sentit com qual se vulla bon iueu ho fa tenint la per millor que la de Jhesu-Christ no anant a la sglesia menjant carn en divendres e quaresma e altres dies vedats en casa de iueus e no conbregave mes abans quant vehia lo corpus axi en la sglesia com quant lo portavan a negun malalt secretament scupie e li fehie figas e encara que se conffessava falsament no manifestant en veritat sos peccats al confessor fermament tenint e creent que la tal conffessio no profitava pera remissio dels peccats e que la penitencia e los altres sacraments de la Sancta mare sglesia fos en burla e practicant lo dit Benet Garcia ab un iueu misteris de la ley digue al dit iueu que creya que la maladiccio de son pare iueu lo avia portat en aquel stat per que se havia tornat crestia e que el creya e tenia la ley de Moyses com bon iueu e que stava de proposit encara que lo cremen viu de morir en aquella que encara que mostra esser crestia en la voluntat es iueu e que lo que dien los crestians que hia Jhesus e Sancta Maria verge abans del part ni apres del part que era la maior batania del mon quels crestians tenen e que son cans enemichs de Deu criador de totes les coses en que ell creye com bon iueu e que creu que les cerimonias que fan los crestians son ydolatrias e que tenen la ley de Moyses com los iueus mes que no la observan com a malvats e idolatris que adoran una hostia que es una poca de ferina (farina) batuda ab aygua e per las paraules que un capella diu dien las bestias dihent per los crestians que aquell pa se torna en verdedera (verdadera) carn de Deu lo vi en sanc e que es burla los crestians fan pintar images de sants e santes e que allo es pintar com voler que quant lo dit Benet Garcia fou a Sant Jaume totes les images que hi avia li paregueren idoles e que per tals las te el e a totes les altres e que los chrestians ab lo combregar del Corpus Christi e altras feltillerias que fan sen van tots ab tots los diables al infern en so de burla e vituperi recomtava ordenadament a hun iuheu los articles de la fe responent a ells de la manera ques fa quant combregan los crestians e li digue que crehie axi com crehie en lo creador que per que una vegada combrega ab una hostia que dehien esser de las consagradas perque se torna crestia junt ab les malediccions de son pare li ague donat lo creador tant mal e lo avia portat a les presons en que stave mes si Deu lon desliuras que pendria sos fills e sen iria a Judea e si nols sen podia menar quels mataria e que el hi faria lo possible de passar los per lo ryu de les pedras encara que el creu que no cessa de correr sino lo disabte e que una vegade stigue en proposit de sacrificar la hu dels dits fills seus axi com feu Abraam sino que lo diable loy destorba e que creye que siu (si ho) fere Deu lin donara bona ventura e que li sabia greu quels dits fills seus restassen en aquesta ley maleyda asso dehia per la ley de Jesu-Christ. E vist que lo dit Benet Garcia deiuna certs deiunis de iuheus al modo iudaych e stigue de preposit (proposit, propósit) de deiunar altres e dehia oracions de juheus en abraych (hebraico, hebreo, lengua hebrea) e pregava a un iueu que pregas per ell al creador comanant se en ses oracions iudaycas fent li gracias per lo que per ell avia pregat e axi mateix en asso axi per la confessio del dit Benet Garcia com per la provança del dit procurador fiscal quel dit Benet Garcia en deiuni deprobat e dampnada intencio fou en altres crestians e iuheus en un tractat e concert de fer certas fetillerias en una hostia consagrada e un cor de infant crestia per los inquisidors de la heretica pravitat entre ells no poguessen procehir e perque los dits inquisidors e los altres crestians rabiassen e morissen rabiant e la ley e fe catholica de Jhesu-Christ fos destroyda e perduda totalment e los iuheus se ensenyorisen e que la ley de Moyses fos exalçada e volent posar en efecte e en obra son abominable proposit desig e intencio dampnada al dit Benet Garcia fou e vingue personal e actualment (pone actualmeut, la u y la n suelen equivocarse en los escritos) ab los dits altres crestians e iuheus en crucificar e crucifica un infant crestia en la forma e manera quel (quels) iuheus crucificaren a nostre Senyor Jesu-Christ en remembrança e vituperi de sa divina magestat e sacratissima passio stenenli los brassos e camas en dos pals posadas e ligadas en figura de creu + donantli açots repelons e bufets scupintlo obrintli las venas ab ganivets e collili la sanch ab un caldero e ab una scudella e posantli argilagas e herbas spinosas en las solas dels peus e en las spatles posantli lo dit Benet Garcia en lo cap de las herbas spinosas en manera de garlanda obrint lo costat del dit infant cuelment ab un ganivet bomia per baix dels pits traentli lo cor per lo afete e fetillerias damunt ditas ab moltes vituperosas e orribles paraules dihentli lo dit Benet Garcia iunctament ab tots los altres crestians o juheus dreçades e dirigidas a nostre Senyor Jesu-Christ en persona del dit infant dientli crucifical aquest enganador que se dehia nostre rey e avia destruir nostre temple e que ab fetillerias nos avia de matar e veniarse de nosaltres crucifical crucifical aquest ca embaidor enganador e fetiller e per que se dehia Deu e perque preicava que era Deu e perque se dehia rey dels juheus e Deu que era home com cascu dells fill (fills) de una dona corrupta e adultera bort nat de adulteri e que volia destruir als juheus e sa ley mes que ells destruhirian a ell. E axi feren spirar e morir al dit infant ignorantment e lo soterraren de nit secretament en un loch desert hon nos pogues aver noticia dells. E apres aço fet e perpetrat lo damunt dit el dit Benet Garcie se aiunta en cert loch ab los damunt dits sos compenyons crestians e iuheus hon tots iuntament foren de acort que fos trames lo dit Benet Garcia ab lo dit cor del dit infant e ab una hostia quells dehien de cert esser consagrada e certs savis iuhues (iuheus) que avian de fer ditas fetillerias pera quels inquisidors e tots los altres crestians morissen rabian (sin t final, rabiant) com dit es lo qual cor e la hostia ques diu esser consagrada al dit Benet Garcia en son poder tingue e rebe e ab allo una carta fermada de alguns dels dits sos companyons e participants per portar allo als dits iuheus savis ab lo qual lo dit Benet Garcia fou pres en lo cami per voluntat de Deu ligat e portat aquest coneximent de la veritat lo qual axi mateix se troba esser stat e entrevengut personalment en altre tractat e concert o semblant de fer semblants fetillerias ab lo dit mateix damunt dit altre cor de infant crestia e ab altra hostia consagrada ab los dits sos companyons iuheus e crestians. E vist axi la informacio que de nostre ofici de personas religiosas de nostra Santa fe catholica e de fe dignes que aver poguerem pera saber la veritat e com les dites parts conclogueren e no volgueren mes dir ni allegar e nosaltres concloguerem ab ells e aguerem lo proces e causa per clos e conclos asignam die e terme per donar sentencia e daqui avant tot hora e quant desliberats stiguessem e vehent los altres actes del dit proces e sobre tot agut nostre acort e desliberacio ab persones religiosas e savies de bona e provada ciencia e conciencia seguit lo seu acort desliberacio e consell tenint a Deu davant los nostres hulls trobam que debem divulgar e declarar divulgam e declaram la intencio e acusacio del dit fiscal per ben provada e verificada. 

25 DE JUNIO.

25 DE JUNIO.

Reunidos en consistorio los señores Diputados y Consejo, presentáronse los embajadores, y recordando el cumplimiento de los capítulos firmados, pidieron se nombrase la embajada que se había de enviar al Rey de Castilla, según se había ofrecido; a lo que contestaron los señores Diputados, que estaban prontos a cumplir lo que se pedía, y cuanto tuviesen obligación de hacer en virtud de dicha concordia.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends nobles magnifichs e savis senyors los diputats e consell de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends nobles magnifichs e savis senyors. Per vostra letra mostrau voluntat de la presencia mia en aqueix consell e ciutat lo que jo a molta honor e gracia stime jatsia proceesca de sola bondat e virtut vostres no ignorant lo que per mi se poria consellar ne fer es complit ab tota integritat per los presents e per aquesta seguretat e acomes apartar mi mateix scusant me de inproperis e annuigs per vostres magnificencies no ignorats ni provehits segons en lo meu juy se poguere e deguere e ja algunes voltes en suspensives paraules cuydave haver dit en temps delliberat compendria mi mateix a no hoir ni sentir coses de tanta molestia majorment que si mirar vostres reverencies volran no se altre cose en nengun temps me puixa esser imputada sino gran consideracio de la reverencia e honor de nostre Rey e Senyor molta advertencia del bon stat de la cosa publica de la terra. E si per les coses que a negu no es licencia necligir ne obmetre jo so stat indegudament contractat nous deveu admirar me sia consellat apartar me en ma sglesia que al parer meu res no podia fer ab menys injuria de nengu. E no se si tot altre sera tal delliberacio ans semblara en la prima fas no satisfer al que poguera en respecte de algu qui voluntariament apres de mi en aquests fets mes del degut. Si donchs per la professio mia en aquesta part he declinat cuydaria me degues esser aprovada no renunciant james a la honor ne servey de la cosa publica. Puys empero a vosaltres senyors molt reverends nobles e magnifichs es vist no fer bona eleccio. Per que en temps algu nos mostras fer jo sino tot lo dever incitat per lo Senyor Primogenit e per servey de la sua Altesa amor e complesencia de vostres magnificencies jo me transferre en alguna part convicina en aqueixa ciutat puys al dit Illustrissimo Senyor e vostres reverencies aquest pensament esser accepte e a qui jo stare per servir e consellar si axi es que tal suficiencia en mi se pugue trobar. Moltes vegades me recort en causes ardues haver fet primer de tots lo ques pertanya sens conexer que en la mia honor sia stat compensat ja per aço noy fallire james no desconfiant de Deu ne de la virtut vostra que sino ara en la fi conexereu qual en les opinions es la millor. E placiaus advertir la cumuna utilitat prevalesca que altrament tanta sera la perdua que james los vivents la poran compensar. Quantes e quantes coses tinch en fantasia de parlar sab Deu no per interes particular mas a honor e gloria de aquest insigne Principat que comensa si advertit noy sera de tal malaltia enfebrar que sera molt dificil de curar. Nom puch star pregar vos e suplicar e vigileu en vostres pensaments a preservar tal dan e mogueus aquell universal nom dels cathalans qui nunque en la fi ha sufert res fer que no sia stat de molta comendacio digne. Ja a Deu no placia res appassionat en lo meu enteniment sia concebut mas sola amor e voluntat extrema conservar lo que tanta noble gent sepulta a la honor de aquesta terra han sebut aplicar. Prech vos senyors no menyspreheu mon parlar que temps vendra si mirat noy es jo haure dit lo que negu no haura cuydat subseguir se pogues. Consolat stich per ques diu la regia Majestat declinat an concordia festinan ab gran reverencia e honor tal respecte si haver la poreu que nunqua tant gloriosa cosa vos vindra al devant. Deu e los sants ne sian loats e sis vol muyre jo pus en tal concordia haje merescut participar. Breu solia esser en parlar ara no men se lexar. Suplich me hajau scusat que ingestissima ardor de coratge me fa cridar. E manan me sempre vostres reverencies nobleses e magnificencies lo queus sia plasent. Feta en Terragona a XXII de juny.
Mossen Johan Sorts e En Sant Climent a major compliment vos diran totes coses. Sials donada fe e crehensa.
A complacencia e honor vostres prest P. archebisbe de Terragona.

Als molt reverend magnifichs honorables e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya residens en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Avisam vostres reverencies com per bons respectes havem de present revocat Sancho Vallobar canonge e cabiscol de aquesta sglesia olim sindich nostre non entrevenga per aquella en los perlaments e consells que de present se celebren en vostre consistori sobre lo benavenir e repos de la republica del Principat de Cathalunya e havem constituit nostre sindich per entrevenir en aquells lo reverend mestre Johan Ferrando prior major nostre. Notificam per ço ab la present a vostres reverencies la dita revocacio suplicant aquelles hagen per recomenada aquesta sglesia. Pregants e suplicants la Majestat divina porte a efecte la bona concordia entre lo Senyor Rey e lo dit Principat. De Tortosa a XVI de juny any Mil CCCCLXI. - A honor e servey de vostres grans reverencies prests lo capitol de la Seu de Tortosa.

Als molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors los deputats e consell elet per comissio de la cort de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors. Vostra letra de XXX dies del prop passat mes de maig havem rebut per los nostres magnifichs embaixadors la qual vista e be entesa e encara oyda la relacio que aquells nos han feta de les coses que han comunicades ab les reverencies vostres vos responem queus regraciam les bones ofertes vostres en la dita vostra letra contengudes e de la part nostra oferim per semblant fer per aqueix insigne Principat lo que sia honor e benavenir de aquell. E considerat que nosaltres som a ple informats de tots los fets aqui occorrents en los quals per esser molt arduus e de gran inportancia es necesari madurament e digesta delliberar e aconselladament proceyr. Per tal vos significam que apres havem hauda noticia dels dits fets continuament entenem en aquells e speram en nostre Senyor Deus que farem tals apuntaments e conclusions que redundaran en lahor e gloria de nostre Senyor Deus honor e servici de la sacra Majestat del molt alt Senyor Rey e del Senyor Princep e primogenit e encara benefici e asssossech e repos de totes les terres sotsmeses a la real corona Darago. E tingaus molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat en la sua gracia recomanats. Scrita en Valencia a vint dies de juny del any Mil CCCCLXI. - A tota honor vostra be apparellats los justicia jurats e consell de la ciutat de Valencia.

Als molt reverends nobles magnifichs e savis senyors los diputats e consell de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs e savis senyors. Per vostra letra mostrau voluntat de la presencia mia en aqueix consell e ciutat lo que jo a molta honor e
gracia stime jatsie procehesca de sola bondat e virtut vostres no ignorant lo que per mi se poria consellar ne fer e complit ab tota integritat per los presents e ab aquesta seguretat e acomes apartar mi mateix scusant me de improperis e anuigs per vostres magnificencies no ignorats ni provehits segons en lo meu juy se poguere e deguere e ja algunes voltes en suspensives peraules cuydave haver dit en temps delliberat compendria mi mateix a no hoir ne sentir coses de tanta molestia majorment que si mirar vostres magnificencies volran no se altre cose en nengun temps me puixe esser imputade sino gran consideracio de la reverencia e honor de nostre Rey e Senyor molta advertencia del bon stat de la cosa publica de la terra. E si per les coses qui a nengu no es licencia eligir ne obmetre jo so stat indegudament contractat nous deveu admirar me sia consellat apartar me en mes terres que al parer meu res no podia fer ab menys injuria de nengu. E no se si tot altre fera tal delliberacio ans semblara en la primera fas no satisfer al que poguere en respecte de algu qui voluntariament apres de mi en aquests fets mes del degut. Si donchs per la professio mia en aquesta part e declinat cuydaria me degues esser aprovada no renunciant james a la honor ne servey de la cosa publica. Puys empero a vosaltres senyors molt reverends nobles e magnifichs es vist no fer bona eleccio per que en temps algu nos mostras fer jo sino tot lo dever incitat per lo Senyor Primogenit e per servey de la sua Altesa amor e complescencia de vostres magnificencies jo me transferre en alguna part convicina en aqueixa ciutat pus sapia al dit Illustrissimo Senyor e vostres reverencies aquest pensament esser accepta e aqui jo stare per si servir e consultar si axi es que tal suficiencia en mi se pugue trobar. Moltes vegades me recort en causes ardues haver fet lo ques pertanyia sens conexer que en la mia honor sia stat compensat ja per aço noy fallire james no desconfiant de Deu ne de la virtut vostra que si no ara en la fi conexereu qual en les oppinions es la millor. E placiaus advertir la comuna utilitat prevalesca que altrament tanta sera la perdua que james los vivents le poran compensar. Quantes e quantes coses tinch en fantasia de parlar. Sap Deu no per interes particular mas a honor e gloria de aquest insigne Principat qui comença si advertit noy sera de tal malaltia enfebrar que sera molt dificil de curar. Nom puch star pregar vos e suplicar e vigileu vostres pensaments a preservar tal dan e mogueus aquell universal nom dels cathalans qui nunque en la fi ha sufert res fer qui no sia stat de molta comendacio digne. Ja a Deu no placia res apesionat en lo meu enteniment sia concebut mas sola amor e voluntat extrema en conservar lo que tanta noble gent sepulta a la honor de aquesta terra han sabuda aplicar. Prech vos senyors no meynspreheu mon parlar que temps vendra si mirat noy es jo haver dit lo que nengu no haura cuydat subseguir se pogues. Consolat stich per ques diu la regia Majestat declinar en concordia festinan ab gran reverencia e honor tal resposta si haver la poreu que nunqua ten gloriosa cosa vos vendra al devan. Deu e los Sants ne sian loats e sis vol muyre jo pus en tal concordia haje merescut participar. Breu solia esser en perlar ara no men se laxar. Suplich vos me hajau scusat que ingestissima ardor de coratge me fa cridar e manentme sempre vostres reverencies nobleses e magnificencies lo queus sia plasent. Feta en Terragona a XXII de juny. - Mossenyors molt reverends nobles e magnifichs a totes altres coses dereu plena fe e crehensa a mossen Johan Sorts e G. Sent Climent portadors de les presents. A tota vostra ordinacio apparellat lo comte de Prades.

Al molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una vostra letra de vint del present havem rebuda per vostre correu ensemps ab altra del Senyor Primogenit la qual entesa vos regraciam molt lo avis de les coses en aquella contengudes axi del jurament del Senyor Primogenit com de les altres coses. Nosaltres en lo quens scriviu ferem tots temps lo degut e lo que be havem acustumat tocant lo benavenir e repos del Principat e aquesta ciutat acceptant vostres bones ofertes e regraciant vos aquelles confiants que per obra tota vegada que lo cas e necessitat occorrera haureu a memoria aquesta ciutat e per be recomenada. E sia molt reverend magnifichs senyors la Sancta Trinitat en proteccio e guarda dels tots. De Leyda a XXII de juny any Mil CCCCLXI. - Certificam vostres reverencies com lo dit correu es arribat huy diluns entre dotze e una apres mig jorn. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Dues vostres letres havem rebudes la primera continent avis solicitant nos fossem prevists en la custodia de aquesta vila e la liberacio feta en cas de ruptura del exercici e jurisdiccio que Primogenit deu e pot exercir en lo dit Principat la qual letra en continent metem en exequcio totes les coses en aquella contengudes. E apres a XXII del present mes rebem una altre vostra letra la data de la qual fonch en Barchinona a XXI de juny any present e dejus scrits en e ab la qual nos significau com la Senyora Reyna ha fermada la capitulacio sens mudar tolre ni anadir un mot ni una tilla de que senyors molt reverend e honorables havem referit gracies a nostre Senyor Deu Jhesuchrist de tanta consolacio tranquilitat e repos del dit Principat regraciant a vostres reverencies la dita significacio e a nosaltres consolacio la qual es tanta en nostres coratges que ab ploma scriure no poriem. Suplicant vos lo que podem e sabem vos sia plasent fer donar a nostre sindich un trelat de tots los capitols per vostres virtuts obtenguts a fi que per aquells siam certs dels benificis e repos de la terra e aquells comunicar puixan a nostre consell quels sia renunciacio e consolacio dels treballs qui axi de nits com de dia en consellar nos han sostenguts en les hores que appellats eren per les coses per vosaltres a nosaltres scrites e demanades. E sia lo Altissime proteccio e custodia de vosaltres. De Cervera a XXIII de juny del any Mil CCCCLXI. - Molt reverend honorables e molt savis senyors los pahers de la vila de Cervera a vostra honor apparellats.

12 DE JUNIO.

12 DE JUNIO.

Por la mañana no hubo sesión, a causa de haber tenido que ocuparse los señores Diputados de la venta de las Generalidades, y por la tarde, se dedicaron al despacho de otros asuntos de interés secundario.
Dióse cuenta, además, de dos cartas que se recibieron, y se mandó escribir otra, que se halla a continuación.

Als molt reverend e molt magnifichs e honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs honorables e de molta providencia senyors. Dies ha rebem una vostra letra la data de la qual fonch en Barchinona a VII del mes prop passat ab la qual nos encarregaveu e pregaveu molt afectadament per los sguards en aquella expressats volguessem provehir e donar orde lo clero de aquesta sglesia se adeenas segons lo *potble de aquesta ciutat ha fet. Per lo semblant nos plasques provehir los portals e forats de les cases de canonges e clergues han exida al riu fossen tanquats o almenys en tal manera provehit fos obviat a tots sinistres e inconvenients seguirsen poguessen. Com yo bisbe de Tortosa ab letra mia fiu certes les reverencies vostres aquesta sglesia bisbe canonges e clero per specials privilegis de molts gloriossos reys e per sentencies en apres subseguides son fets inmunes e desliures de totes scoltes guardes e atalayes empero per los occorrents fahenes delliberava inseguir e complir quant a vosaltres fos vist fahedor salvat dits privilegis libertats e altres drets han sguart a la *inmunitat mia de canonges e clero. Ab obra he volgut passar en execucio e degut acabament quant en la serie de dita vostra letra se comprenia per vegades moltes manant stretament a mon oficial entrevengues e comunicas ab los honorables procuradors de la ciutat en e sobre los dits adehenament e tenquament de portals havent se raho de algunes requestes de peraula e en scrits stades fetes ha nosaltres sobre les dites coses per part de la dita ciutat cerquant via media e aguall quiscu romangues reintegrat e sens lesio alguna en lurs privilegis drets e libertats fabricant certs modos ab salvetats en tal forma en res no fossen diferents ans servassen tota unitat e conformitat se guardas al benavenir de la ciutat. Som ben certs fora de nosaltres e de la dita ciutat per conservacio del honor nostre nos deurie donar sentiment algu en res diferents fossem. Empero per lo temps sdevenidor dites requestes nos trobassen en peu e traure les a consecuencia alguns poguessen havem desliverat scriure e consultarne les magnificencies de vosaltres ab la present trametentvos treslat de les salvetats se son ordenades tant per part nostra quant per part de la dita ciutat demanantvos en gracia ab letra vostra responsiva nos vullau rescriure que voldreu e ordenareu deguam fer com siam apparellats sempre complir la disposicio de vosaltres havent ferma creença haureu sguart als drets nostres. La Sanctissima Trinitat vulla esser media en los actes vostres e governar aquells. Closa en Tortosa a VI de juny any Mil CCCCLXI. - A Ies ordinacions e beneplacits de vosaltres senyors promptes los bisbe e capitol de Tortosa.

A mos senyors molt reverend e magnifichs los diputats del General del Principat de Cathalunya en Barchinona.
Mos senyors molt reverends e magnifichs. Yo so stat la jornada assignada açi hayc haguts alguns senyors e yo particularment era stat per cert monastir e prelat ab alguns particulars e tots man respost que los motius que vostres reverencias movia en aquesta fahena eren molt singulars que ells no ignoraven lo trespas en que sta aquesta terra per tant com tocava a tant interes dels deliberaven de anar aqui o tremetre procura e los mes constituir ne aqui algu quis tropia aqui present per no fer tantes despeses. Ya he lexada forma de la procura la qual es segons la intencio e voluntat vostra. He donat carrech al deputat la qual tots quants volran fermar los hi endres. Tant com so stat en aquesta terra he perlat ab molts pagesos e molts sindichs de les remenses fahentslos certs de la bonissima intencio que vostres reverencies han en la lur fahena els fets molt resegurar e stan molt contents e per tot lo cami fere lo semblant per que molts venen a mi per informarse en punt sta aquesta fahena. Ara vull partir per esser a Perpenya a V de aquest que es la
jornada que los senyors hi han esser. Fas fi. Noych ha negunas novitats tot lo mon sta pesifich. Coman en gracia de vosaltres. De Gerona a III de juny. - Prest a la ordinacio de vosaltres Gerau Gordiola.

Dirigitur dominis embaxatoribus.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Ab tanta voluntat e desig speram veure la conclusio dels negocis que nons podem tenir fer la present no obstant cregam vosaltres esser molt solicits e curosos en les coses comeses. Per tant afectuosament pregam vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses queus placia guanyar lo temps e apartar totes dilacions les quals com sabeu no son conferents ans nocives als negocis. E del que fet haveu nos scriviu continuament. E tingaus la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell etc. a vostra honor prests.

24 DE ABRIL.

24 DE ABRIL.

Dióse lectura, en esta sesión, de las cartas que siguen.

Als molt reverends magnifichs honorables e molt savis mossenyors los deputats e consell lo Principat de Cathalunya representants en Barchinona.
Molt reverends magnifichs honorables e molt savis mossenyors. Premesa humil recomissio los moviments dels homens nominats de remença e les grans menasses que en dies fan de entrar aquesta ciutat nos donen molta admiracio no vacua de grandissima congoixa attes majorment lo perill en que nosaltres stam car som en aquesta ciutat en si algun tant divisa sens cap com lo vaguer jatsia no ignoras los dits moviments e menasses no sab hom la causa sens dir res als consellers la sepmana santa la ha jaquida ab un sols sotveguer qui guastat en les cames no pot ne anar ne cavalcar no rebujant encara jaquirla en aquestes festes de Pascha en les quals fretura mes de oficials que en altra qualsevol temps com si don una general caritat per la qual entren de les persones tres milia strangeres. Encara qui pijor es continuament no sab hom hon es ne que es dell e fa nos mes dubtar de sa absencia una letra que los consellers de Manresa han tramesa als consellers daquesta ciutat de la qual per quant es materia dura vos trametem copia dins la present interclusa. Aquesta ciutat per que se trobe sens cap no es en lorde que deuria ne sobre se custodia ne altres coses al temps occurrent necessaries. Los consellers fan lo que poden mes per que son de par condicio ab los altres del poble no han la auctoritat potencia e forma que haurien necessaries. En tant que stan quasi en les mans e voluntat de aquells a qui Deu no vulle vinguessen nosaltres prestam lo poder e diligencia que podem en custodia de nostra sglesia e cases ab tot vehem seria frusta si lo que a Deu no placia la ciutat era entrada. Axi mateix es aci Seroli ciutada de aqueixa ciutat lo qual segons havem entes dama o laltre vol fer dins aquesta ciutat o pur aci prop ajustar los dits pagesos no sabem per que. Nons gradam dell ne de ses fahenes es per avis de les vostres reverencies. Per tant molt reverents magnifichs e honorables mossenyors a les reverencies vostres humilment e quant mes afecte podem suplicam pregam e encarregam que una tant urgent necessitat e tant perill nons vulla defallir abans vos placia donar nos com afrançosament speram tot conçell favor e promptissima ajuda en tal forma e axi promptament que ab mija de aquells siam de perills preservats. Membre som de aquest Principat lo qual a aquell nuncha ha deffellit ne daqui avant fara com siam promptes a tota ordinacio vostra. E per quant la cosa requer grandissima cuyda e es gran perill en la triga altra vegada e altra de aço vos pregam e encarregam. Suplicant la Trinitat Santa sia de les reverencies vostres special proteccio. De Vich a XXI de abril Mil CCCCLXII. - A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol de Vich.

Hoc est translatum fideliter sumptum a quadam papiri littera clausa et in ejus dorso de cera rubea ut primis videbatur spectibus sigillata missa ex parte consiliariorum civitatis Minorise (Manresa) honorabilibus consiliariis civitatis Vicensis epigrama cujus sive suprascripcio est sequentis lectura.
Als molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. Series vero ipsius littere ab intus scripte latis est ut sequitur.
Molt honorables e molt savis senyors.
Per quant hauriem entes dir que lo veguer vostra de aqueixa ciutat se seria absentat per causa de cert tracta segons se diu volia fer en aqueixa ciutat volent hi metre alguns dels pagesos de remença per barajar e infortir se de aquella. E per tant com entorn de aquesta ciutat ha alguns dels pagesos de remença e per que mils pugam provehir e obviar a sinistres molt honorables e molt savis senyors vos pregam afectuosament vos placia de les dites coses per letra de vostres savieses certificar nos largament. No res menys vos placia donar fe e creença de tot ço e quant lo portador de la present al qual dien Mauri sobre lo alt conciutada nostre informal a ple de nostra intencio sobre lo dit acte a vostres savieses ne explicara de part nostra axi com si nosaltres personalment lo explicavem. De Manresa a XX de abril any Mil CCCC sexanta dos. - A vostra honor apparellats los consellers de Manresa.
Presens copia in hac folea mano mea scripta fuit sumpta et translatata ab ejus originali littera et cum originali eodem fideliter comprobata per me Jacobum de Balle notarium publicum Vicensem auctoritate reverendi domini Vicensis episcopi et quia veritas sic se habet hoc meum in notaria appositi solitum hic apposui Sig+num in fidem et testimonium premissorum die XXI aprilis et anni predictorum.

Reverendo in Christo patri et domino domino Cosme miseratione divina Vicensis episcopo prestantissimo.
Molt reverend pare en Christ e Senyor. Apres humil recomissio regraciant primer a la Senyoria vostra la gran e bona voluntat que devers nosaltres e aquesta sglesia mostrau e los avisos axi de letres com altres que de dia en dia de la reverent paternitat vostra havem per quant senyor molt reverend aquesta ciutat e nosaltres qui en ella som poblats vuy stam en molt gran perill per les causes que scrivim als diputats e consell de la terra e als consellers e consell de la ciutat de Barchinona les quals lo honorable micer Johan Torres a la Senyoria vostra comunicara com de la letra li hajam tramesa copia havem deliberat e a la terra e a la ciutat de Barchinona demanar concell favor e ajuda. E jatsia en dita letra no siam venguts a specie del que demanam pero confiants la Senyoria vostra nos donara tota aquella endressa que pora havem pensat comunicar a aquella alguna particularitat ço es que si aqueixos mossenyors dilataven provehir en lo que demanam que aldamenys si fer se podia de la terra o de la ciutat de Barchinona haguessem per lo present hu o dos homens de auctoritat e feels a la terra qui attes que noyc ha oficials com a capitans metessen aquesta ciutat en orde de custodia e defensio. Suplicam per ço a la reverend paternitat vostra li placia en aço donar tot cami e orde en tal forma que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta ciutat e nosaltres qui en aquella som constituits de tot perill e scandel preservats promptes a tot lo que V. R. P. a nosaltres manar volra la qual la Trinitat Sancta vulla tenir en sa custodia e guarda special. De Vich a XXI de abril del any Mil CCCCLXII.
Vuy son stats a nosaltres los consellers daquesta ciutat per part dels pagesos dien serien contents lo fet de les remençes se vehes per los deputats e consellers de Barchinona segons ja era stat mogut e que entretant mentre los afers se menejarien se sobresegues en les terres del vet. Es los stat respost som contents los afers se leven per mija dels dessus dits segons ja los era stat ofert. En lo sobreseure de les letres consultariem a la R. P. V. e al nostre sindich e que apres los fariem resposta. Suplicam a vos Senyor molt R. que en aço vullats pensar e sertificar nos del parer vostre.
- De la R. P. V. devots oradors la capitol de Vich.

R. P. dominoque meo prestantissimo domino Cosme episcopo Vicensi.
Nuper aliis litteris T. R. P. protransmissa copia epistole salvacionis que incipit Apparuit temporibus nostris non condignas sed quas potui gratias habui simulque ut epistolam Neronis quam T. E. R. P. mihi servo tuo et viva voce et litteris spopopdit mittere dignareris oravi ut et presentibus iterum atque iterum obsecro. Existimo enim illam tuo ore laudatam multa bona continere qua propter non obstante quod inmuneris occuperis erga utilitatem reypublice necessariis actibus. Nihilominus (nichilominus; no res menys) ut tantum os aperias ad mandandum tuo secretario vel cui placuerit ut illam rescribat et mittat hoc modicum temporis propter caritatem Dei inte urgentem exponere pro tuo servo digneris. Ceterum recolo pater R. superioribus diebus super facto istorum pagencium de redimencia tibi scripsisse quod nisi reprimeretur celerite flagello justicie eorum temeritas. Postquam contra proprios dominos impune insurrexissent eorum tota iniquitas ad superiores extendent manus suas etiam si regali dignitate fulgeretur. En pater R. evenire incipit salutem verbo et non dubito quod si possent id exequerentur facto quod predictum est. Nam nuper veniente de exequiis sui fratris quidam domicellus vocatus Muntredon filius quondam de micero Colomer fuit captus ab eisdem pagensibus ibi en Bas qui ut refert decreverunt interficere quoscumque milites et domicellos quos capere poterint cui mortem suam ex dicto decreto nunciarunt quo obnixe rogante ne occideretur ab eis quibus nil mali fecerat tandem initis variis interest consiliis rogatu et interventu quorundam eorum qui inter eos erant et cum noverant vix vita sibi dimissa est tamen nil ab en violenter acceperunt. Cumque post decretum liberationis sue cum eis familiariter
loqueretur inter alia verba hec aut similia protulerunt quod domina regina incipiebat eos molestare et deierando cominabantur quod potarent eam de agua flumi Ticeris dicti vulgariter Ter. Cumque ille responderent quod bene facerent si preberent eam vino mixtam replicantes dixerunt quod ymmo darent sibi ejusdem aqua potum in tanta quantitate quod ascenderet super ipsius regine capud. Et quod nisi Rex faveret eorum voluntati jam nuncios suos miserant ad regem Francie ut veniret quin ipsi sibi preberent ingressum et multa alia que de directo M. et Serenissimi Regis et sue carissime consortis nec non pias audiencium aures ofendant. Et jam ad hoc malum eradicandum suspitor sufficientem esse simplicem medicinam verum qui ibi estis cum civitate nobili Barchinone multo majoribus malis occurrere posse non dubito quorum auxilio et Serenissimo Regi et sue carissime consorti ac eorum comuni filio locum tenenti prefati domini Regis ac suis officialibus obedient debita et correpcionis locum erga tam inhonesta verba restitui posse non dubito quod pro comuni pace etiam arbitror necessarium quam nobis concedere dignetur. Jhesus Christus rex glorie qui concilium vestrum confirmare dignetur in omni opere bono Amen. Ex. Vico XIII aprilis 1462. - R. P. - Humilis servus Paulus Alemani.

Juntamente con la carta que precede, iba también la nota que sigue.

Fertur insuper R. P. et pro vero reputatur quod dicti Rustici elegerunt sibi capitaneum quendam domicellum apellatum Vert Tallat cui prestiterunt homagium constituentes sibi L. viros ex se qui conmorentur secum et ad ejus imperium omnes alii certo signo habeant convenire ad locum ubi ipse fuerit.

Als molt reverend senyor lo senyor bisbe de Vich sia dada.
Senyor molt reverend. Recomendacions premeses ans de mes a dir sertificant vostra reverencia com aquests dies passats havem rebuda una vostra letra per lo senyor En Nicholau Rocha a la qual no havem pogut respondre com a consellers per que havem scriure ab molta dificultat e ab entreveniment de moltes persones qui en la voluntat que nosaltres haviem de explicar vos no hagueren donat loch en explicar nostra intencio e voluntat qui sab Deu quanta es en aqueixa part que vos demanau. Item avisam vostra reverencia com aci alguns dies ha es En Seroli lo qual ab una gran diligencia comou y (y griega) suscita los homens de remença ab tanta diligencia que nous poria comptar e per una vegada ha aplegats los sindichs ab alguns homens de remença e apres ha aportats alguns dels sindichs e als dit que ells no poden haver bona conclusio en lurs afers fins que lo Senyor Rey sia en la terra e que ells hi deuen molt attendre en demanar lo que ell los fara les gracias que demanen e moltes daltres per quant ell es ben informat de la gran voluntat que los homens de remença li han e moltes altres persones qui ab la ploma les lexam. Item avisam vostra reverencia com lo veguer daci sen ana lo dimecres sant e lo sotzveguer es malalt de que aquesta ciutat sta mal acompanyada de que tots havem stat maravellats que en tal temps en sa partida nons hage res dit com en lo dimecres sant tota la gent sia a la Seu e al diluns de Pascha molta gent entre en aquesta ciutat per causa de la caritat la qual acostumen donar perque aquella jornada havem hauda fer armar molta gent per custodia de la ciutat. Item que lo damunt dit Seroli lo jorn de Sant Jordi primer vinent se deu aplegar segons som avisats ab huns CCC homens de les remençes e per tant que vostra reverencia pus plenament sia informada dau fe e creença al portador de la present a qui dien En Miquel Manble lo qual per aquesta causa sola vos trametem. Apres havem desliberat trametreus traslat de una letra que los consellers de Manresa nos han tramesa. - De la vostra reverent paternitat a tots vostres manaments Andreu Sevila e Miquel Server. (Casi como Miguel Servet)

No estando conformes en una misma opinión las nueve personas encargadas del asunto de las banderas, siete de las mismas presentaron la siguiente nota, que fue leída en Consejo.

Les set persones de les VIIII havents carrech del fet de les banderes ensemps ab les IIII eletes per la ciutat de Barchinona totes concordes apuntaren que per al present sien stipendiats CCC homens de cavall ço es e lançes e Mil homens de peu qui sien pagats per tres mesos donant lus lo sou acustumat donat derrerament en lo exercit fet per la liberacio del Senyor Primogenit de santa recordacio e apres quen sien stipendiats de cavall e de peu tants com necessari sia.

Ocupáronse también, en esta sesión, de nombrar las personas que habían de inquirir contra los enemigos de la capitulación y las que habían de llevar a varias universidades las cartas e instrucciones que siguen.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de XXVII de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Creem vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament los fets dels pagesos de remença e altres que tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveex a totes les coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per avant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn occorren son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants aquest Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo queus par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats
de aquell tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablement acustumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat virtuosament vos sou haguts en totes coses e aximateix los sindichs de aquella les hores que sich son trobats comendant granment vosaltres e ells de aquelles vos pregam e exortam quant mes afectuosament podem que continuant vostre be obiar vullau de continent tota dilacio post posada trametre aci sindichs o sindich qui per aqueixa universitat entrevinga en los consells com be es degut e pertinent e siau
vigils e attents a la conservacio de la republica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari com james attesa la concurrencia del temps. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica (republica) e de les libertats del dit Principat del qual aqueixa vila es singular e assenyaladament membre de totes les dites coses mes amplament vos informara lo honorable En Pere Despluges donzell per aquesta sola raho a vosaltres e altres universitats del dit Principat trames. Placiaus donarli circa aquelles plena fe e creença. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Bajo igual forma se escribió a los jurados y concejo general de Gerona y a los concelleres y concejo de Vich.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors e concell general de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Creem per letres e altrament vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament les comocions e concitacions de alguns homens dits de remençes e altres fetes per diverses parts del dit Principat les quals tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveeix a totes coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per avant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn occorren son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants lo dit Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo queus par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. Tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablament acustumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat conservacio e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat e lo honorable procurador e sindich qui per aquella aci entreve virtuosament vos sou haguts e ses hagut en totes les coses comendants vosaltres e ell de aquelles vos pregam e exortam quant mes afectuosament podem que continuants vostre be obrar sempre comendeu e insteu lo dit sindich façe son ofici com be ha acustumat e siau vigils e attents a la conservacio de la republica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari com james attesa la concurrencia del temps. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica e de les libertats del dit Principat del qual aqueixa universitat es singular e assenyalant menibre. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Se enviaron asimismo copias de la anterior, con leves variantes en algunas, a las municipalidades de Lérida, Villafranca del Panadés, Puigcerdá, Villafranca de Conflent, Manresa, Cervera, Arbós, Perpiñan y separadamente al cabildo de Lérida.
A las poblaciones de Igualada, Besalú, Figueres, Camprodon, Torroella, Colibre y Berga, les fue remitida copia de la que sigue.

Molt honorables e savis senyors.
Creem vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament los fets dels pagesos de remença e altres qui tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveex a totes les coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per anant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants aquest Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo quens par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. Tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablament acostumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aquexa universitat virtuosament vos sou haguts en totes coses per ço de totes les dites coses vos havem volgut avisar per vostra consolacio e confort. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica e de les libertats del dit Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Siguen las instrucciones que se llevó el honorable Pedro Desplugues.

Instruccions per los molt reverenda egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable En Pere Desplugues donzell de les coses que ha a fer en la anada que de present sera vers les ciutats e viles seguents ço es Gerona Perpinya Vilafrancha de Conflent Puigcerda Vich e Manresa.
Primerament com sera en Gerona dara orde ab los honorables jurats de aquella que lo concell general se aplech e aplegat premeses degudes saluts de part dels dits deputats e concell liurara als dits jurats e concell la letra a ells dirigida de la qual sen porta copia per son avis e ab aquella pertinencia de paraules que li semblara explicara a aquells les coses en la dita letra mencionades particularitzant e deduhint aquelles segons que son seguides remetent ho los dits deputats e concell a la bona discrecio del dit P. Desplugues lo qual en tot ha cabut e entrevengut com a hu dels qui convenen en lo dit concell. E apres comendara molt los dits jurats e concell del que virtuosament han fet ells e llurs sindichs en les coses que han occorregut e confortara aquells de la bona unitat virtut e sforç qui sempre son entre los consells de la casa de la Deputacio e de la ciutat de Barchinona en totes coses que hagen respecte a lahor de nostre Senyor Deu servici de la reyal Majestat conservacio repos tranquillitat e benavenir del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. E a la fi de part dels dits deputats e concell pregara e exortara los dits jurats e consell general que per quant no ignoren les fahenes concorrents e qui tots occorren en lo dit Principat de quanta importancia e ponderositat son vullen de continent trametre als dits deputats e consell llurs sindichs o sindich o dar orde que alguna bona persona per ells entrevingue en consellar lo dit Principat com be degut e pertinent segons fan les altres universitats de aquell. E apres de la dita explicacio lo dit Pere Desplugues comunicara ab aquelles persones de la dita ciutat e del consell de aquella que li semblara per fer e procurar que prestament la tramesa dels dits sindichs o sindich o substitucio sie efectualment complida per aquesta empero raho lo dit P. Desplugues no aturara en la dita ciutat ultra tres dies.
E pus sera en Gerona informar se ha axi ab persones de la cort de la Senyora Reyna com de la XVI dels staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona e ab altres persones que li semblara en qual punt stan los fets dels pagesos de reemença e encara de altres coses que li aparra. El del que haura fet ab los dits jurats e consell general e encara de totes altres coses scriura largament clara e veridica als dits deputats e consell. Mes avant liurara al deputat local de Gerona les letres que sen porte pera Besalu e Torroella de Mongri e Campredon encautant lo de la part dels dits deputats e consell que les trameta com abans pora per bona via.
Apres lo dit P. Desplugues tirant la via de Perpenya liurara als consols de la vila de Figueres e al consell general si haver se pora facilment sino als dits consols a soles la letra que sen porta als quals premeses saluts dira aquelles de les coses dessus dites que li semblara confortant aquells de part dels dits deputats e consell en la millor manera que li aparra no aturant per aço en la dita vila ultra mig dia.
En apres ira a Perpinya e congregats los consols e consell de XXVII de aquella dira explicara e fara tals o semblants coses que son dites demunt dels jurats e consell e general de Gerona. E en la dita vila no aturara ultra tres dies com dit es dessus. E de Perpinya enviara la letra de Cobliure o la dara al deputat local que ley envia.
Postea anant la via de Puigcerda liurara als consols e consell de Vilafrancha de Conflent e al consell general si facilment haver se pora sino als dits consols a soles la letra que sen porta als quals explicara axi com a Figueres. Aço empero afegit quels comendara molt del que be e virtuosament ells e llur sindich han obrat e obren en totes coses pregants los que a llur sindich scriuen sovint comendant e solicitant lo afer lo degut segons be ha acustumat. E per aço no aturara en la dila vila ultra mig dia.
Als consols e consell general de Puigcerda liurara aximateix la letra que sen porta als quals explicara axi com a Vilafrancha. Aço afegit que per quant En Juan Sitjar sindich que derrerament han constituit per sos negocis ha a fer absencies lus placia vullen dar potestat al dit Sitjar de substituir per manera que tota hora en lo consell dels dits deputats entrevingue home bo e abil aconsellar per la dita vila axi com es degut e pertinent. E per aço en la dita vila no aturara ultra dos dies.
Als jurats e consell general de Vich dara la letra que sen porta e explicara totes coses segons a la ciutat de Gerona en la qual no aturara ultra dos dies.
Als consellers e consell general de Manresa aximateix liurara la letra que sen porta e explicara semblants coses que demunt son scrites de la vila de Vilafrancha de Conflent. En la dita empero ciutat no aturara mes de un dia.
E sia avisat lo dit P. Desplugues que de totes noves e coses que li occorreran axi en Perpenya com en altres parts dessus dites scriure als dits deputats e consell liurant les letres als deputats locals o altres persones si altres hi haura qui vinguen la via de Barchinona.
Encara lo dit P. Desplugues jurara a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis que directament ne indirecta no procurara alguns oficis o beneficis ne pendra carrech de tractar altres coses per si ne per altres sens divertir a altres coses. Ans ab tota diligencia se haura en les coses a ell comeses a fi que aquelles per son poder sortesquen son efecte e fara vertadera relacio de aquelles.
En totes les coses dessus dites lo dit Pere Desplugues se hage ab diligencia e hi do lo bon recapte que dell sespere e torn lo mes prest que pora per que la sua presencia no fassa fretura al consell. Dada en Barchinona a XXVII de abril del any Mil CCCC sexanta. dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Memorial en via de instruccio per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya fet al discret En Pere Reyo notari de les coses que de llur manament e ordinacio ha a fer segons devall sera dit.
Primerament lo dit Pere Reyo hira a la ciutat de Tortosa e liurara als honorables procuradors de aquella la letra que sen porta a ells dirigida e de part dels dits deputats e concell los pregara que de continent vullen aplegar consell general per esser legida la dita letra e si resposta volran fer e liurar al dit Reyo prenguela. En apres parlara ab alguns dels honorables canonges de la Seu de la dita ciutat e dara orde que lo capitol ajust e congregat premeses saluts de part dels dits deputats e consell liurara la letra al dit capitol dirigida e ab tota bona pertinencia sollicitara aquells vullen trametre als dits deputats e consell sindich de continent per entrevenir en consellar lo dit Principat com es be degut e pertinent attesa la ponderositat dels negocis que concorren e si comodament no poden trametre sindich almenys fassen sindicat a algu aci en Barchinona ab potestat de substituir. Per les coses empero dessus dites no stara lo dit Reyo en la dita ciutat ultra dos dies.
Apres hira en la ciutat de Leyda e per lorde dessus dit liurara les letres que sen porta als honorables pahers e capitol de la dita ciutat preguant e sollicitant los ut supra referendo singula singulis. En la qual ciutat no aturara ultra dos dies.
En apres en la vila de Cervera premeses saluts ut supra dara als honorables pahers de aquella la letra que sen porta pregant los que de continent apleguen consell general per esser legida. E si resposta volran fer pot sperar aquella lo dit Reyo un dia e no mes.
Postea liurara les letres que sen porta als honorables consols e jurats de Golada (Igualada) Vilafrancha de Penedes e del Arbos pregant los que de continent ajusten llurs consells per aquelles esser legides. E si respostes volran fer pot sperar aquelles en quascuna vila un dia e no mes.
E si algunes noves e altres coses occorreran en les dites parts de que sie necessari avis lo dit Reyo scriura als dits deputats e consell de aquelles distinctament e veridica.
Lo dit Reyo de bona diligencia e presta expedicio en les coses dessus dites segons dell se confie e per virtut del jurament per ell prestat a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis. Data en Barchinona a XXVI de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Sobre los puntos últimamente citados pasóse a votación, deliberando en seguida conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que li plau los dits Pere Desplugues e Pere Reyo vagen segons es apuntat e que sen porten les letres les quals son be compostes e stan be e que hagen de salari per quascun jorn ço es lo dit Pere Desplugues cinch florins dor segons es acostumat e lo dit Reyo lo salari que la casa de la Diputacio acustume dar.
E no resmenys que sia scrit a les altres universitats del Principat confortantles en la manera que es scrit a les altres universitats remoguda empero la clausula que parle de sindich. E que les letres damunt insertes axi dreçades als diputats e concell com les altres dreçades a ell dit bisbe avisants e parlants dels fets dels pagesos de remença sien insertes en lo present proces. E que lo apuntament fet per los set dels VIII ab los de Barchinona se mete de present en exequucio segons es stat pensat e que sien elegides tres persones del present concell qui sien destinades a la Senyora Reyna per avisar sa Majestat de les coses e motius quils han induits en fer les gents de cavall e de peu e que solament sia dada paga per dos mesos.

Sumari, S.

SAGRAMENT
DE CALVMNIA.

DEL
Sagrament de Calumnia parla vna paraula la primera franquesa en la
segona columna en la primera carta del libre den Sant Pera.

SAGELL
DE LA VNIVERSITAT, E DEL BESTIAR.

Que
los Iurats pugan tenir Sagell, e quals armes
hi deuhen esser esculpides, es en libre den Sant Pera en la 5.
carta en la 3. columna, comensa. Quoniam Vniverse.

Del
Segell del Bestiar ab lo qual aquell se señyava
e quil tenia parla la franquesa en libre den
Rossello en cartes 321. en la segona pagina, comensa. Iacobus Dei
Gratia.

STABLIDOR,
STABLIMENTS.

De
Stablidor, e del que toca apagar al dit Stablidor parla la
franquesa comensant. Quoniam Vniverse, &c. en libre den Sant Pera
en la 5. carta en la quarta columna.

Que
dels Stabliments nos paguen luysmes sino de les entrades en cartes
180. en dit libre en la segona pagina, comensa. Ioannes.

Los
Stabliments e Donations fetes per lo Rey, son confirmades, es en
libre den Rossello en cartes 62. en la segona pagina. Encare donam.

Lo
Stablidor faent execucio contra lo Emphyteote per son censal axi en
treure les portes de la cosa Stablerta, com en altre manera, es
cregut de les despeses que fa ab sagrament de ell, o del missatge qui
cull lo cens en libre den Sant Pere in cartes 31. in segona columna,
comensa. Item est de consuetudine.

SPITAL.
Mira
desobre en la letra H. en la dictio Hospital.

SENTENCIES
ARBITRALS.

De
vna Sentencia Arbitral dada entra la Vniversitat, e los Homens
de la prat (part) forana confirmada per lo Señyor Rey
de Mallorques contanent diversos caps sobre certs embaxados,
e sobre empares fetes als de la part forana, e sobre despeses
de la Font de la Vila, e despeses de Armades parla la franquesa, en
libre den Sant Pera a 20. cartes la primera columna, comensa.
Noverint Vniversi.

Nos
pugan executar sinoyha posada pena, es en dit libre en cartes
35. en la primera columna, comensa. Attendat locum tenens.

La
confirmacio de la Sentencia donada per lo Señor Rey donada entra los
Ciutadans, e los de la part forana, es en libre den Rossello en
cartes 205. en la primera pagina, comensa. Noverint Vniversi.

La
vna sentencia arbitral Real sobre la contribucio de dos, y tres entra
la Ciutat, e la part forana, es en lo libre den Abello en cartes 182.
ans de la fi, comensa. In Dei nomine pateat vniversis, &c.

SENTENCIES.

Sentencies
nos poden dar sino ab consell de Promens o sien civils, o criminals,
es en libre den Sant Pera en cartes en la tercera columna, comensa.
Sancius Dei gracia.

E
en lo dit libre a 25. cartes en la segona columna, comensa la
franquesa. Pateat Vniversis.

Les
Sentencies se deuhen publicar en presencia dels Promens, es en lo dit
libre en la dita carta en la dita columna, comensa axi matex com la
proxima.

Asso
matex en libre den Rossello en cartes 130. en la primera pagina,
comensa. En Sanch, e en dit libre en car. 153.

Sentencia
ab concell de promens se deu donar en la Ciutat, es en libre den Sant
Pera a 28. cartes an la quarta columna, comensa. Venerabilibus.

Apres
tres Sentencies la tercera se deu executar, es en dit libre den Sant
Pera en 35. cartes en la primera columna Attendat locumtenets.

De
la Sentencia Interloquutoria nos pot appellar sino vna vegada, es en
dit libre den Sant Pera en la 3. columna en cartes 35. comensa.
Quoniam rei experientia.

Que
les Sentencies sien donades ab Promens sens comissions, e salaris, es
en libre den Rossello en cartes 203. en la primera pagina, comensa.
Pateat Vniversis.

La
Sentencia se deu publicar en presencia dels Promens es en libre den
Rossello en cartes 208. en la segona pagina comensa. Pateat
Vniversis.

Que
la Sentencia se hage donar, e publicar ab consell dels qui primer
seran stats presos per Promens, es en libre den Rossello en cartes
266. en la segona pagina, comensa. Petrus
Dei gratia.

Les
Sentencies no sian ordenades ni scrites sino de ma del Iutge qui les
dona, es en libre den Rossello en cartes 398. en la primera pagina,
comensa. Ioannes Dei gratia

Les
Sentencies donades en fet Criminal, e concordades ab lo Iutge, e
Promens absolvent lo delat, nos pusca appellar lo fisch, es en libre
den Rossello en cartes 435. primera pagina, comensa. Martinus.

Les
Sentencies se poden publicar per los Notaris sens presencia del
Iutge, en libre den Sant Pera en cartes 31.

STILS
DE MOSEN ERIL.

Los
Stils de Mosen Eril trobaras continuats en libre den Sant Pere a 31.
carta en la r. 2. 3. columna.

SGLESIA.

Les
coses dexades, perpetualment a la Sglesia, o Alous o Possessions sia
attes per los Officials, e considerat, com se deu fer, es en libre
den Sant Pera en cartes 33. en la 4. columna
en lo fi de aquella, comensa Memoria sit baiulo.

E
que nos pugan ampliar per Samenteris per Places, e llochs
publichs ni la cort del Bisbe no puga exercir Iurisdictio en los
llaichs, sino tant com es permes de dret, es en dit lloch.

E
que no pugan remetre los crims, es aqui matex.

La
clausula exceptis militibus, & santis qui hi contrafa dispon la
franquesa en libre den Sant Pera en cartes 34. I. columna, comensa.
Illris. Dñs. Rex.

De
Amortizacions en ma Ecclesiastica parla la franquesa en dit libre a
35. cartes en la primera. columna, comenca. Attendat
locumtenat.

STAMENT.

Qui
muda de Stament nos alegra de Officis per 6 Añys es en libre den
Rossello en cartes 159. en la segona pagina.

SERREHI,
E SERREHINA, O MORO.

De
aquestos dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 24. cartes la
primera columna, comensa declara en Ramon Alamany.

Que
Sarrahins fets Christians, e tornats a la Santa Fe Catolica
hagen francament los bens que abans havien, axi com se conte en lo
privilegi en dit libre en cartes 114. en la primera pagina, comensa.
Quoniam

Cascu
pot treura, o tremetre Sarahins sens pagar exida
alguna, es en dit libre en cartes 137, segona pagina, comensa.
Encareus atorgam.

Que
Sarrahins alforros, o catius no tinguen de viandes, o
vituales tenda, es en dit libra en cartes 139. en la primera
pagina.

Que
lo privilegi dels Sarrahins, e Sarrahines de no pagar dret sia
servat, es en dit libre en cartes 141. en la primera pagina, comensa.
Namfos.

Ques
pugan metre, e treura Sarrahins, e pagar algun dret, es en libre den
Rossello en cartes 168. en la segona pagina, comensa, Namfos.

Que
Sarrahins venint en Mallorques ab mercaderies sien salves, e segurs
ab aquelles paguant los Drets acostumats es en libre
den Rossello en cartes 169. en la segona pagina comensa. Namfos.

Los
Sarrehins Mercaders passant per Mallorques ab mercaderies no
son tinguts pagar mes drets dels que son acustumats. es en libre den
Rossello, en cartes 171. en la segona pagina,
comensa. Namfos.

Comits,
Sotecomits, Notxers, e Pilots Sarrahins presos hagen de morir
pagant la Vniversitat 50. liures per cascu, es en libre den
Rossello en cartes 272. segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Los
Sarrahins presos en lart Maritime muyren a conaguda
del Governador, y Iurats, es en libre den Rossello en cartes 291. en
la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Que
los Moros presos en lo Regne sien fets propis dels prenedors
donat lo delme el Señor Rey en libre dels
capitols de Corts Generals en cartes 77, capitol 62.

Que
Catiu Moro sepuxa comprar, e haver de son Señyor per
lo preu, o for que comprat haura per treura un fill de
la terra stant catiu en Terra de Moros, es en lo
extraordinari den Gabriel Marsal Notari maior de dies, lo qual
extraordinari comensa a 9. de Ianer Añy 451,
ves los capitols den Pera Grañyana en cartes 67.

SALARIS.

Los
Salaris dels Iutges Ordinaris son 3. dines per lliura,
es en lo 28. caritol de Leyda en libre den Sant Pera cartes
97. en la 3. columna.

Que
lo Governador, y altres Officials sian tingute de cullir, y
Sentenciar les causes en que son ordinaris dels singulars, sens
salari, es en lo libre den Sant Pera en cartes 149. comensa. Petrus
Dei Gracia. Mira la matexa en libre den Abello en cartes 164.

Asso
matex en les causes de la Vniversitat, es en libre den Rossello en
cartes 148. Martinus Dei gratia. Mes en lo libre nou den Rossello en
cartes 161. Dei gratia. Mes en libre den Sant Pera folio 29. columna
tercera & folio 149.

Lo
Concell pot crexer Salari en libre de Corts cartes 118.

De
Salaris dels Ordinaris, e dels Assessors del Governador parla la
franquesa en dit libre en cartes 102. en la segona pagina, comensa.
Alfonsus.

De
Salaris dels Officials parla la franquesa en lo dit libre en cartes
142. en la segona pagina, comensa. Namfos.

Que
los Salaris dels Embaxadors de la Vniversitat sien pagats de les
pecunies de la Vniversitat, es en dit libre en cartes 155. en la
segona pagina. Nos Alfonsus.

E
quin Salari te haver lo Missatger, es 30. sous, e lo Iuriste ha 40.
sous cascun die, es en libre de capitols de corts generals en cartes
100. primera pagina, comensa. provehim.

De
Salaris de Advocats Scrivans, y Procuradors, e Saigs confirma lo que
es ordenat per les Ordinacions de les cotts en libre den
Rossello en cartes 172. en la segona pagina, comensa.
Namfos.

De
Salaris de Delegats pagadors en certa part al Governador ab certes
condicions mireu en la franquesa. Pateat Vniversis, en libre den
Rossello en cartes 426. en la primera pagina.

Si
sera questio de Salari dada la primera Sentencia sia feta execucio en
libre den Sant Pera en la primera columna, comensa. Item si sit en
cartes 31.

STRENGERS.

Que
los Strangers se poden alegrar de les franqueses del Regne, es en
libre den Sant Pera en 92. cartes en la segona columna. Nos Petrus.

Que
los Strengers ad llurs coses son salvos en lo dit
Regne, es en dit libre a 27. cartes en la quarta columna comensa. Nos
Petrus.

Los
Strengers qui no tendran assi Muller no pugan parar
Botiga, es en dit libre en cartes 196. en la segona pagina,
comensa. Com en la present Ciutat.

SCRIVA
DE LA TAVLA, SCRIPTORS, SCRIVANS.

Parla
del Notari de la Taula lo 15. capitol de Leyda, en libre den Sant
Pera en 96. cartes.

Que
los Scrivans de les corts no sian procuradors, es en lo dit Regne
libre en cartes 138. comensa. Encareus atorgam en la 2. pagina.

Los
Scriptors, o Scrivans de les corts no hagen res de les scriptures
dels processos, si donchs no consta aquells haver registrats, es en
libre den Rossello en cartes 309. segona pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.

Revocacio
de la concessio a vida de la serviania (scrivania) dels
Iutges de la Taula, es en libre den Rossello en cartes 339. 2.
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

De
Scriva de la Vniversitat e del Scriva dels Clavaris mireu alt en
dictio Notaris.

SCREX.

Que
los Pares lo Scerx pugan tenir de llur Vida, es en libre den
Sant Pera en cartes 123. en la primera pagina comensa. Sanctius Dei
gratia.

Que
nos pac mes de la quarta part del (no se ve bien)
screx, en dit libre en cartes 182. en la segona pagina,
comensa primo ordena, es aqui matex que puga tenir cascu de se
vida apres Obit de la Muller.

SAIG.

Si
algun Saig fara Onta, o Desonor, a alguna persona sens
manament de Iutge perda Loffici, e sia punit a conaguda del
Iutge, es en libre den Sant Pera en 138. cartes en la segona
pagina, comensa. Encareus atorgam.

Que
Testimoni de Saig valgue tant com de vna persona excepta citacions,
&c. es en dit libre en cartes 139. en la primera pagina en lo
principi.

Que
tot Saig qui menys preura algu, o altre exces fara perda
Loffici, e sia punit, es en dit libre en cartes 192. en la segona
pagina.

SCRIPTVRES.

Scriptures
mireu en la dictio cartes.

SERVITVT,
O SOLDADE.

Seruitut,
o Soldada, en dictio Domestichs.

SOBRECEHIMENT.

Lo
Sobrecehiment en les quitacions de Barcelona fins totes les pensions
sian pagades, es en libre den Sant Pera en cartes 157. en la primera
pagina, comensa Alfonsus Dei gratia.

Sobreseiment
de les fustes strangeres que no hi puxen carregar mercaderies, es en
lo dit libre en cartes 167. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.

Revocacio
del Sobrecehiment de la Part Forana en lo dit libre, es en cartes
158. en la primera pagina, comensa. Alfonsus.

Si
algu sera agreujat de Manament Real, e volra haver (havsr)
recors al dit Señyor Rey que sia sobresegut per la cort, es en dit
libre den Rossello en cartes 50. en la segona pagina, comensa. Encare
atorgam.

Asso
matex mireu en la dictio franqueses, quasi en lo principi de Aquella.

Que
en les causes qui ixen del Regne causa Recognoscendi sia
sobresegut per 4. mesos, es en libre den Rossello en cartes 454.
comensa. Martinus.

SVBHASTAR.

Algu
pot assignar a subhastar la Possessio per spay de 4.
mesos, si donchs no hi era Renunciat, en libre den Sant Pera en
cartes 31. en I. columna, comensa. Item de consuetudine.

SECA.

Provisio
Real sobre los 22. sous de la seca, es en libre den Sant Pera
en cartes 179. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Sobre
los Officials de la Seca, e Obrers par la franquesa en dit
lib. car. 179. en la 1. pagi. comensa. Ioannes Dei gra.

Privilegi
de la Seca del Rey en Ioan copios, es en libre den Sant Pera en
cartes 182. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
Gentil
Home, Civtada, o Mercader no poden esser de la Seca, sino homens que
acustumen viure de llur treball, es en lo proximo dit privilegi, e en
la dita carta.

E
de la materia de la Seca mireu diffusament en la dictio Monaders.

SERVISI
FET AL SENYOR REY.

Per
servicis fets al Señyor Rey nos fasa ne puga esser fet en
periuy de les franqueses, es en libre den Rossello en cartes 131 en
la segona pagina, comensa. sapien tots. Laltra comensa
aximatex.
SYNDICH DE LA VNIVERCITAT, E SYNDICHS DE LA PART
FORANA.
Los Syndichs deuhen contar, e setisfer lo que toca a la
Part Forana als Magnifichs Iurats, es en libre den Rossello en cartes
260. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.
La Potestat del
Syndich de la Vniversitat que te fer, ne que pot fer, es en libre de
Capitols de corts Generals en la Pragmatica de Mosen Huc de
Anglessola en cartes 106. en la primera pagina, comensa. Item
statuim.
De Syndichs, o Missatgers que no puscan esser impedits
per lo governador, y del Salari llur, mireu amunt en la dictio
Missatger, es en libre den Sant Pera en cartes 130. 2. pagina,
comensa. Petrus.

SCRIVA
DE COMPTES.

Que
lo Scriva que era Elet als Oydors de comptes fos admes per Arnau
burgues, es en libre den Rossello en cartes 262. I. pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.

SCRIVA
DE CONSOLAT.

La
Eleccio de Scriva de Consolat se deu fer la Nit, o Vigilia de
Sant Ioan Baptista, es en libre den Rossello en cartes 343. e
en la seguent carta se fa mensio de la electio del dit Scriua en la
primera pagina, comensa. Petrus.

Asso
matex en dit libre den Rossello en cartes 348. I. pagina, comensa.
Petrus.

SOT
CEQVIERS.

Lo
Offici dels Sotsequiers pertany als magnifichs Iurats del
Regne, es en libre den Rossello en cartes 358. 2. pagina comensa.
Petrus Dei gratia.

SOBREPOSATS
DELS OFFICIS.

Los
Sobreposats dels Officis de Mallorques se poden congragar en
temps ab les persones de llur Offici. es en libre den Rossello en
cartes 421. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

SINDICATS
O PROCVRATORIS.

Que
nos facen Congregacions, Syndicats, o Procuratoris, es en libre den
Rossello en cartes 442. segona pagina, comensa. Martinus.

SPLETS.

Miren
en dictio Fruits.

STVDI
GENERAL.

Que
los Iurats de Mallorques pugan tenir Studi General de totes Arts, y
Sciencies ab tots los Privilegis Generals, y perticulars que
te lo Studi General de Leyda, (lo que conocemos por
universidad; no es lo mismo que la universidad que sale hasta ahora,
que es “el pueblo, una ciudad”) es en libre den Sant Pera en
cartes 102. en la primera pagina comensa. Nos Ferdinandus.

Salari
no es digut per causes no finides, o acordades Carta Real dat
en Sant Llorens a 26. Iuriol 1614. folio 44. pagina segona del libre
de cartes Reals ab cuberta de fust.

Sentencia
no sia feta, en les liquidacions, ibid.

Sindichs
en quina forma se han de embiar a la Cort Carta Real dat. en
Madrid a 5. 8bre 1625.

Sindichs
que el Regne elegeix no poden esser impedits per lo
Señyor Virrei, en Rossello nou folio 177.

Sindichs
ques fan per demanar remeis per algunes. oppressions del Señor
Virrey no se lihan de communicar las instructions
en libre de pragmaticas, y cartes Reals folio 14.

pagina
segona.

Sedas
nos poden treura del Regne, sino torsudes, o
texides en dit libre folio 22.

Substituts
de Officials Reals se han de fer de consentiment del Señor Virrey, y
de Vniversals dels Magnifichs dels Iurats en libre de regiments de
sach, y de sort folio 44. dagina 2. cap. 15.

Sentencia
de se Santedad que los Benificis Ecclesiastichs
no poden ser conferits a Estrañys sino a naturals del
Regne en libre de Pragmaticas, y Cartes Reals folio
105.

Salaris
nos deuhen al Señyor Virrey, y Regent per la
Vniversitat en libre den Abello folio 93. pagina segona en la quarta
columna.

Studi
General, y sos privilegis se troban manuscrits
autentices en lo extraordinari de 1607. folio 26.
primae computacionis.

Sequia
de la Ciutat, y Iurisdictio del sequier en libre den
Rossello nou folio 310. & seqq.