223. ALMANZOR Y LOS MOZÁRABES DE LA ALMUNIA

223. ALMANZOR Y LOS MOZÁRABES DE LA ALMUNIA (SIGLO XI. LA ALMUNIA)

Desde mucho tiempo antes de que tuviera lugar la conquista de ambas poblaciones por los ejércitos musulmanes y de que se organizara la nueva administración a comienzos del siglo VIII, ya era venerada la que hoy se conoce como virgen de los Palacios tanto en La Almunia de Doña Godina como en la cercana Ricla. Por aquel entonces, además del templo que cobijaba la sagrada y apreciada imagen, existía un edificio anejo a aquél destinado a hospedería que servía de refugio de caminantes y menesterosos.

La invasión de los moros y la consiguiente imposición de nuevas costumbres por parte de los dominadores no pudieron terminar ni con las creencias ni con el amor a la Virgen de quienes pasaron a ser dominados, los mozárabes, aunque el culto, en general, y el de Nuestra Señora, en particular, quedaron un poco atemperados dadas las circunstancias y las enormes dificultades propias de quienes viven subyugados. Pero la fe en la imagen no murió y la ermita siguió siendo visitada y cuidada con esmero, sin que faltara nunca la llama encendida de una vela de cera.

Cuando los feroces y sanguinarios ejércitos de Almanzor —el gran azote de los cristianos que arrasaba todo cuanto encontraba a su paso— recorrieron el suelo hoy aragonés, los edificios del santuario de Nuestra Señora fueron confiscados y convertidos en palacio real, aunque el propio Almanzor en persona —no se sabe por qué— dio orden tajante de que no se profanara aquel pequeño templo, como ocurriera en tantos otros lugares. Además, por recónditas razones que nadie ha podido explicar, autorizó a los mozárabes almunienses para que pudieran seguir rindiendo culto a su Virgen, aunque conservada desde entonces en la casa particular de un mozárabe.

Una vez muerto Almanzor y fragmentado el Califato en múltiples y pequeños reinos de taifas, el rigor anticristiano se atemperó y los mozárabes de La Almunia y de Ricla pudieron devolver la imagen de la Virgen a su antiguo emplazamiento, a los palacios de Almanzor, de ahí que desde entonces hasta hoy se la conozca bajo la advocación de Nuestra Señora de los Palacios.

[Faci, Roque A., Aragón..., II, págs. 360-362.
Sánchez Pérez, J. A., El culto mariano en España, págs. 305-306.]

LUCHAS DE LOS LUNA CONTRA LOS URREA

172. LUCHAS DE LOS LUNA CONTRA LOS URREA (SIGLO XV. LA ALMUNIA)

 

Hallándose en Antequera preparando hueste contra el moro el noble castellano don Fernando, llegaron al campamento mensajeros con la triste noticia de la muerte, sin heredero directo, de don Martín el Humano, rey de Aragón, su tío.

Por los mismos mensajeros supo, asimismo, cómo las tierras del reino aragonés quedaban enormemente alteradas por las intrigas de varios pretendientes, fundamentalmente por la pugna entre don Pedro de Urrea (partidario y defensor del propio don Fernando), que «quería justicia» frente a los demás pretendientes, y don Antón de Luna, erigido en defensor del conde de Urgell como rey «por fuerza» y no por razón y derecho.

 

 

 

Ante la difícil situación creada, intentó el arzobispo zaragozano don García de Heredia actuar de mediador entre ambas partes, dirigiéndose para ello hacia La Almunia de Doña Godina, con el fin de «concertallos» y hacerles entrar en razón, pero don Antón de Luna, que estaba acampado con sus guerreros junto a Almonacid de la Sierra, le salió por sorpresa al encuentro arropado por más de cincuenta caballeros armados quienes, tras herirle con sus lanzas, provocaron su muerte.

 

Enterado don Pedro de Urrea del crimen perpetrado en la persona del arzobispo, acudió presto con sus huestes a Zaragoza para enfrentarse al conde de Urgell, quien, como monarca que pretendía ser, se había trasladado con celeridad a la capital acompañado de un gran ejército y la intención de tomarla y coronarse en San Salvador como tal. Junto al mercado, cerca del Ebro, al pie de las murallas romanas, con el torreón de la Zuda por testigo, tuvo lugar una sangrienta batalla, en la que el conde quedó vencido y obligado a huir de la ciudad vadeando como pudo el río.

 

 

 

Poco después llegaba desde Caspe la noticia de la proclamación de Fernando de Antequera como rey de Aragón, solución que el conde urgellés no aceptaría, dando lugar a una serie de batallas y actos belicosos que ensangrentaron el reino durante mucho tiempo.

 

[Gella, José, Romancero Aragonés, págs. 118-119.]

 

(Habemus rex; ya tenim rey.)

 

 

https://es.wikipedia.org/wiki/Almonacid_de_la_Sierra

 

Almonacid de la Sierra (sierra de Algairén) debe su nombre a la antigua comunidad árabe y a su situación aunque hay discrepancias sobre su significado, pues podría significar «lugar fronterizo» o
«el monasterio».

// Ahora leed aquí abajo: al-Munascid //

 

El Castillo y la villa de Almonacid de la Sierra fueron fundados por el musulmán al-Munascid, siendo citados por el cronista al-Udri. Por ello, la época de dominación musulmana fue importante para la localidad; el topónimo, el trazado de sus calles y la tradición alfarera así lo atestiguan. De su pasado morisco dan cuenta una serie de manuscritos árabes y aljamiados encontrados en la localidad, que se custodian en la biblioteca Tomás Navarro Tomás, del Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC.
El hallazgo tuvo lugar al reparar una casa antigua en el verano de 1884, constituyendo uno de los más importantes hallazgos de este tipo realizados en la península ibérica.

 

Como reducto árabe, Almonacid resistió los envites cristianos hasta el reinado de Alfonso I el Batallador. Tras su reconquista, la población pasó a manos de la condesa doña Sancha y más tarde a las de Pedro de Sessé, señor de Medina. A finales del siglo XIII, Almonacid fue concedida a Pedro Martínez de Luna, fundador de los Luna de Almonacid y de los que derivarían los de Illueca.

 

Pero los Luna perdieron la población cuando Antón de Luna, ferviente partidario del pretendiente a la corona Jaime II de Urgel, asesinó en 1412 al obispo de Zaragoza, García Fernández de Heredia, (arzobispo) quien apoyaba a Fernando de Antequera, a la postre rey después del Compromiso de Caspe. El nuevo monarca de Aragón confiscó a Antón de Luna todos sus bienes, entre ellos la villa de Almonacid, pasando ésta a ser propiedad de Pedro Ximénez de Urrea en 1414, quien sería primer Conde de Aranda.
La casa de Urrea regiría los destinos de la localidad hasta la supresión de los señoríos en 1812.

 

La población de Almonacid, que contaba con 88 hogares​ —unos 400 habitantes— de acuerdo al fogaje de 1495, estaba mayoritariamente compuesta por moriscos, conviviendo junto a judíos y cristianos. Por ello, la expulsión de los moriscos a comienzos del siglo XVII, tuvo importantes repercusiones para la localidad. El geógrafo portugués Juan Bautista Labaña recogió en su Itinerario del Reino de Aragón, realizado entre 1610 y 1611, que «Almonazir es un lugar grande situado al pie de la sierra, es del conde de Aranda, quien tiene en este lugar una muy buena casa situada en lo alto de un otero, al pie del cual yace el lugar». Asimismo explica que «fue población de moriscos y fueron los últimos que salieron de este reino, había 300 vecinos y ahora no hay más que cincuenta». Las cifras aportadas por historiadores apuntan que pudo haber más de 1 200 habitantes de Almonacid expulsados de sus casas. Ello conllevó un gran retraso en el desarrollo de la localidad que no fue superado hasta muchos años después, aunque los señores concedieron en 1628 una carta de población a los colonos con que se repobló Almonacid. 

Coincidiendo con el 400 aniversario de estos sucesos, se realizó la serie Expulsados 1609: la tragedia de los moriscos, coproducción de TVE, TV3, Aragón TV, Canal de Historia, Sagrera Audiovisual y la Casa Árabe.

 

 

Pascual Madoz, en su Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España de 1845, describe a Almonacid en los términos siguientes: «Tiene 300 casas de regular construccion distribuidas en varias calles y plazas espaciosas y bien empedradas; un pósito, una carniceria, dos posadas públicas, una escuela de primeras letras... y una iglesia parroquial bajo la advocación de Nuestra Señora». Refiere que «el terreno llano en general es de buena calidad y muy feraz, aunque pudiera serlo mas á tener las aguas suficientes para el riego». En cuanto a la economía, señala que la localidad «produce vino, trigo puro, centeno, cebada, avena, garbanzos, judías, pocas frutas y hortalizas, y cria ganado lanar, cabrío y alguna caza» y que quedaban algunas alfarerías, la fábrica de aguardiente y la arriería.

Aquí un texto de Fernando I de Aragón en perfecto occitano, como solían usar muchos de los reyes de Aragón: (y alguna Reina, como Petronila, ya que su madre era de Peitieu, Poitiers.)

Lo Rey. – En Ramon Fivaller: com per rao de la entrada per nos Deu migençant e en breu faedora en aquexa ciudat vullam haver aquella jornada per servey de nostra persona una cota un manto e un juppo de drap daur de aquell tall e manera e semblants que eren les cota manto et juppo ab que entra novellament com a rey en aquexa ciutat lo senyor rey en Marti de bona memoria oncle nostre e per aquesta rao nos trametam aqui lo feel sastre nostre mestre Johan Dalvernia: pregamvos et manam que decontinent donets recapte que sia comprat tant drap daur com a aço sia manester et axi mateix arminis per afolradures et que prestament se façan los dits manto cota et juppo a fi que un dia abans de la nostra entrada aqui nos puscam haver les dites robes acabades: car en Barthomeu Gras regent nostra tresoreria dara o fara donar bon recapte aqui sobre la paga dels dits drap e arminis e altres coses a aço necessaries. E en aço dats aquella bona cura et diligencia ques pertany. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XVII dies de noembre del any MCCCCXII. – Rex Ferdinandus. – Gabriel Mascaroni mandato domini regis facto ad relationem Didaci Fernandez de Vadillo secretarii.

13, 14 agosto

13 DE AGOSTO.

Habiendo asistido al consistorio el señor Primogénito, hizo las siguientes proposiciones.

Primo que lo Senyor Rey sia supplicat que li placia fer jurar lo Primogenit en los altres regnes e terres seus.
Secundo que sia supplicat li placia liberar la Senyora Infanta germana del dit Primogenit detenguda en Oliet (Olit, Olite) e molt inhumanament e ab gran fretura a fi que puga venir en Cathalunya.
Item que sia provehit per los dits diputats e consell que com mossen Rebolledo haja dades a saco e corregudes dues viles de don Jofre de Castro en Arago per ço com lo dit don Jofre qui es catala ha seguida la oppinio dels catalans en la sua liberacio a fi que los catalans sien be tractats.
Item com lo governador Darago volgues pendre hun loch de don Joan Dixar qui es haut per catala e no ha restat per ell que vullen pensar en fer hi deguda provisio. Item que lo consell ordenas certes persones qui pensassen en les coses occorrents e necessaries segons dabans se solia fer e axi sera degudament provehit en les coses.

Habiendo suplicado los señores Diputados al señor Primogénito que se sirviese dejarles meditar y conferenciar acerca de las proposiciones que había hecho, para poder resolver con mayor acierto, marchó del consistorio dicho señor. Llegaron luego don Juan de Ixar y don Jofre de Castro, y habiéndose esplicado sobre cierto asunto relativo a sus personas, empezaron a conferenciar, pero nada pudieron resolver, por ser ya tarde, y así, lo dejaron para el día siguiente.

14 DE AGOSTO.

Consistieron los acuerdos de este día en que se escribiera a los embajadores para que instasen al Señor Rey, a fin de que despachara los nombramientos de oficiales, y que se nombrasen dos comisiones, una para ocuparse del asunto de la Infanta, hermana del Príncipe, y otra de lo relativo a los señores de Ixar y Castro, dando ambas, en seguida, la relación oportuna de sus trabajos al Consejo.
Siguen dos cartas, que se recibieron en este día.

Molt reverends nobles e magnifichs senyors.
Degudes comendacions precedents, (primera vez que encuentro una coma en estos textos del levantamiento y guerra) no sens gran admiracio e part de angustia (se lee augustia) scrivim la present a vostres reverends senyories e aço per lo gran zel que havem en complir lo honor del Primogenit en les coses per vosaltres ab tanta instancia e sollicitud a nosaltres recomanades les quals ab tota diligencia volent complir som aci ajustats alguns dies ha. E per mancament o defecte de les instruccions les quals fins la jornada no havem rebudes ne menys del qui les aporta sabem nova alguna per que en les fahenes no havem pogut en res proceyr. La qual cosa no es ben tenguda ni opinada per los mijadors ne sens prejudici de la honor del Principat e dels qui per aquell ab molta fervor desijen treballar. Perqueus pregam axi afectadament com se pot doneu tal obra e studi que molt prestament les dites instruccions pervinguen a nosaltres per tant que ab Deu les coses vinguen a degut efecte car sens dubte tota manera de dilatar es nociva als negocis e a la fama e honor de tots. Altres coses nons occorren scriure sino que la divina proteccio sia en continuo presidi de tots. Scripta en la vila de la Almunia a XI de agost del any sexanta hu. - P. Arquebisbe. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt venerables e magnifichs senyors. Degudes comendacions precedents a vostres providencies per tant que facilment no havem pogut haver persona fiada qui portas les nostres letres e lo exhibidor de la present Vidal Terrades nos ha volgut en aquest cars servir vos pregam ab tota humanitat li façau satisfer sos treballs e bon servey axi de anar com de venir e per aquell poreu rescriure ço que plasent vos sia. Als no havem a dir sino que la divina gracia vos conserve en tota prosperitat. De la vila de la Almunia a XI de agost any LXI. - P. Arquebisbe. - A vostra honor prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt venerable e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya.

3 DE DICIEMBRE, 4, 5, 6, 7, 8

3 DE DICIEMBRE.

No hubo sesión.
Se recibió una carta de Juan Ferrer, cuyo contenido es como sigue.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Sperant que qualque correu spatxat partis per aqui no he curat de scriure per diversos viandants que son partits mas vehent que mes ha de vuyt jorns que no ha partit correu per aqui doni disabte passat an Lorens Vilanova burges de Perpinya una letra per vostres reverencies nobleses e magnificencies avisant aquelles del que fins en aquella hora havia fet e encara del quen occorria en aquest negoci dels dans donats a don Jofre de Castre. En apres ses seguit que mossen Rebolledo per mija del notari de la cort de aquest regne crech yo ab sabuda de la cort son venguts venir a parlament ab mi e axi lo dit mossen Johan Cerda com lo dit mossen Rebolledo me han volgut mostrar una gran causa de maravella de aqueix Principat que vulla empendre axi com empren aquest negoci com los dans fets al dit don Jofre no li vinguen gens per haver aderit ab aqueix Principat en los actes passats mas per la antiga bandositat que es entre ells de la qual es stat causa e trectador lo dit don Jofre e aqui axi lo dit mossen Rebolledo com lo dit mossen Cerdan man recitat diversos tractes que lo dit
don Jofre ha manejats entre ells los quals serien molt larchs de recitar començant de la mort de mossen Pere Marrenes de Moriello (Pero Martinez de Moriello, y otras variantes) ença conclohent que aço me havien volgut dir per scusacio llur e que staven molt marevellats que aqueix Principat axi facilment donas fe al que per lo dit don Jofre era stat aqui donat entenent e que si de aço que ells me dehien volia pendre aci informacio que ells mo feren dir a molts cavallers e gentils homens de aquest regne qui sabien be la veritat e quant be hagueren parlat yols digui que lo carrech meu era explicar al Senyor Rey ço quem era acomanat en mes struccions e avisar aqueix Principat de la exequucio que sa Majestat manaria fer en les coses suplicades e que daqui avant no tocant a mi pendre escusacions ne informacions negunes per part del Principat car la informacio que de aquest negoci se havia haver jas era haguda e per ells se maravellaven que aqueix Principat hagues causa de pendre aquest negoci en la manera quel prenia que yols volia fer certs que als diputats e consell de aqueix Principat constava per proces auctentich que los vassalls de don Jofre havian manament de ell que donassen vitualles per sos diners axi als servidors de mossen Rebolledo com als de don Felip e encara designantment quen donassen al Steve de Agramunt dels diners de les sues rendes ço es del dit don Jofre. E mes se mostrava per proces que interrogat hun servidor de la casa de Castre que aquell hauria respost com li fara valença que Steve Dagramunt ma dit que lo que faça per manament del Rey. E mes constava per proces que anant presones (presoners, se pronuncia presonés) los homens de la Squarra dehien als quils portaven presos per quens tracteu axi no sabeu que ni nosaltres ni nostre Senyor may fem part ab negu e responien los quils portaven presos no vostre Senyor nos arma ab los cathalans no trague ell la bandere de Cervera e que axi mateix vessen provant don Jofre aquestes coses aqueix Principat si havia causa de fer ço que fahia e que haguessen per cert que axi com aqueix Principat nos volia mesclar en debats voluntaris que no sabera fallir a la defensio necessaria de aquells quil haveren servit majorment puix ho podien fer ab expresa licencia e voluntat del Senyor Rey e axi apres moltes rahons nos partim dihent que en Ribagorça havia tant bon mercat de testimonis que no era imposible a negu provar ço que volgues fins açi per part de la cort may mes stat pus dit ses ni se quen hagen parlat molt al Senyor Rey sent be que per quant a VI del mes que se
passa la paraula entre lo dit mossen Rebolledo e don Felip de Castre lo Senyor Rey li vol tremettre lo prior de Roda que tracte pau entre ells car mossen Rebolledo mateix ma dit que no vol treua sino pau final ho guerra e ab tot que en dies passats mossen Rebolledo e mossen Cerdan no volguessen pau ab don Felip sino quey entras don Jofre ara ells se aconortaran de don Jofre puix don Felip no li puixa valer nel puixa acullir en ses terres. Aço dich mossenyors per avis de don Jofre e si la pau aquesta o treua o qualque sobresentiment nos fa hajau per cert ques seguiran infinits mals en aquesta bandositat car passats CCCC rocins de castellans son desafahenats per aquestes aldehes que la major part yo crech seran a peticio de mossen Rebolledo. Lo Steve Dagramunt qui es stat lo principal emprenedor de aquestos dans donas a don Jofre. Ma dit mossen Rebolledo que es aci en Cathalunya hi que ell la fet venir per saber de ell com eren passades estes coses e que aquell li ha dit que ço que ses fet ses fet per la lur bandositat crech yo que seria bestia que digues als. Fins aci als no sia novat. Sper tots jorns vostra resposta. Aci ha vengut nova com don Felip de Castre lo vell es mort no se la sua mort si afollara ho adobara res en aquests fets. Lo Senyor Rey deu partir dema per anar a la Almunia per veures alli ab lo comte de Foix. Stara dos o tres dies. Feta en Calatayut dilluns a vespre a XXIII de novembre. Lo Senyor Rey es partit vuy pera la Almunia. Sera aci dijous en cert per raho de la cort. - Closa a XXIIII del mateix. - Prest als manaments de vostres reverencies nobleses e magnificencies quin recoman en gracia e merce de aquelles Joan Ferrer.

4, 5, 6, 7 Y 8 DE DICIEMBRE.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de varios negocios que interesaban a la Generalidad.

7 DE MARZO.

7 DE MARZO. 

En esta sesión se hizo lectura de las sigientes cartas.

Als reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona per entendre en nostra liberacio e per la instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres. Scrit vos havem de tot nostre proces fins a la entrada de Tortosa e dema Deus volent partim e continuarem nostre cami fins siam ab vosaltres. E per quant en totes maneres la Senyora Reyna vol venir ensemps ab nos vos volem significar e fer certs que may de aquestes materies practicarem ne a elles darem orella fms ab vosaltres siam de consell e bona delliberacio dels quals entenem proseguir lo negoci e no altrament car tot lo als nos paria esser error. E açous sia ferm. Dada en la ciutat de Tortosa a V dies de març any Mil CCCCLXI. - Hajau la present per de ma propria ma. - Charles.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors. Per expedicio e endreça dels afers quis prossegueixen per la liberacio de la persona del lllustre Primogenit e encara per les noves vuy concorrents havem delliberat trametre aqui a vosaltres los magnifichs mossen Pere de Marsa cavaller e En Romeu de Rochafort donzell qui son dos dels elegits ensemps ab vosaltres per aquest stament militar per conferir e comunicar ab vosaltres segons que per ells vos sera seriosament explicat. Es ver la partida del dit mossen Pere de Marsa per necessaria occupacio de sos afers se difereix per alguns pochs dies e per aixo va primer lo dit Rocafort. Placiaus donar fe e creença a ells e cascu dells axi com a nosaltres fariets si erem aqui presents. E sia molt reverends nobles e magnifichs mossenyors la Trinitat Sancta vostra continua guarda. Scrita en Perpenya a XXV de febrer del any de la nativitat Mil CCCCLXI. - Lo vezcomte de Roda. - Los elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpenya prests a vostra ordinacio.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverends e honorables. A nit vos scrivi per correu del que fins en aquella hora occorria. Per la present no he mes a dir sino que a nit me es stat dit per un hom qui mo ha adverat en cert que dimarts passat entraren en lo loch de la Almunia de Sent Johan qui es molt prop de Muntço sicents ballesters del comdat de Foix. Ara yo no crech que ells sien de Foix car segons me ha dit lo home que yo hi trameti laltre jorn no eren en disposicio de venir tant prest mas si neguns son crech sien los de Ribagorça que segons lo report quem ha fet lo que yo hi he trames dillums passat sots pena de la vida havien esser a punt jatsia que ells ne murmurassen fort e diguessen que era impossible. Aquesta nova e altres semblants que tots jorns si dien que lo Rey acorda gent e fa preparatoris met en gran pensament aquesta ciutat e en tan gran que mes nos pot dir. Sus ara hisch de la Pelleria ahon han aplegats molts prohomens e eren de parer que yo degues anar al capita que trametes aci alguna gent de la sua per custodia de aquesta ciutat e perque sembla seria molt diminuir la opinio e fama de la ciutat e encara del Principat que fos vist dubtar en poder guardar e defensar les coses que leixem darrere. Els ho lançat molt luny e realment crech yo que per mal e mal que la cosa anas ço que al present no es mes es guardada aquesta ciutat essent lo exercit en Fraga que si era aci mateix dins Leyda. Es ver que ells tots temps mostren voluntat en haver qualque gent per a defensio e pens que aquestes noves no son sens gran sospita majorment que la dita ciutat te dos homens en Morella los quals han carrech de fer avis tantost que lo Primogenit sia solt e de diumenge en ça ques diu que es solt encara no han negun avis. Stam ab recel que tot no sien burles e creen que quant lo Primogenit ha scrit de sa ma
sia scrit mes per extorsio que per grat. Per ço per provehir a les dites noves sus ara yo tramet la via de la Almunia dos homens lo un dels quals me deu venir trobar dema a vespre a Fraga e si la nova es vera e la gent se ajusta restara ab la gent e avisar ma del que sera e segons que trobare avisare vostres reverencies e honorables savieses les quals Deus vulla largament conservar. Feta en Leyda a V de març entrant de nit. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Nosaltres havem avis e nova certa que lo Senyor Rey fa fer gran ajust de gent darmes de peu e de cavall axi en les parts de Ribagorça com en altres lochs. De la qual cosa ha scrit aquesta ciutat al senyor comte de Modica capita del exercit del Principat qui es en Fraga. Crech faran aquella via o contra aquesta ciutat no obstant sapiam per home de aci cert lo qual trametem en aquests dies a Morella com la Senyora Reyna ab lo Senyor Primogenit arribaren a Trayguera dimarts a vespre e ahir se dehia que devia venir a Tortosa hon se apparellava la ciutat per rebrel ab molta festa. De aquesta nova mateixa ha scrit lo honorable En Johan Ferrer al dit capita e creem per semblant a vostra reverencia e magnificencia. Es molt necessari a mon parer de aquestes noves e apparells los quals havem per certs vostres reverencies ne sien certificades e per ço he delliberat fer la present car aquest fet es axi gran e de tanta ponderositat que hi va la honor e benavenir de tot lo Principat. Crech per vostres reverencies e magnificencies hi sera degudament provehit e crech ab celeritat nosaltres en aquesta ciutat farem lo que porem. Scrita ab cuyta a V de març a X hores de la nit.
- Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostres letres he rebudes vuy que es digous entre les set e vuy hores de mati per Molins correu en les quals ne havia una closa per als nobles don Francesch de Pinos e mossen Marti Guerau de Cruilles la qual los he donada e altra patent dreçada als capitans e conestables de le gent de peu que en aquesta ciutat es attesa assoldada per lo Principat la qual los he presentada e dit que facen lo contengut en aquella presents los nobles dessus dits los quals han respost que son prests e apparellats fer lo quels es scrit e manat per vostres reverencies e altra closa pera mi scrivintme com haveu provehit e ordonat que la dita gent de peu stiguen a ordinacio dels dits nobles e seguesquen aquells e facen lo que per ells ordonat sia. Sobre les quals coses mossenyors he donat tot bon compliment axi com me es stat scrit e manat. E fare que los dits capitans conestables complesquen ço que per vostres reverencies es stat provehit e delliberat. Mossenyors ahir que era dimecres vos scrivi per correu com la Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit eren entrats en aquesta ciutat. Perque ara mossenyors nom resta mes scriure sino quels dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit son encara en aquesta ciutat e deuen partir dema que sera divendres tirant la via de aqueixa ciutat. Certificantvos mes com en correus e trameses de persones he fetes algunes despeses e en oficials tramesos a mar e en altres persones que han treballat en les coses que per vostres reverencies me son stades manades los quals volen esser pagats de sos salaris e treballs. Supplichvos mossenyors vullau scriure al receptor de aquesta ciutat que pague les quantitats que
seran necessaries per les dites despeses. E mes no dich per la present sino que vostres reverencies me scriven e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a V de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

A los muy reverendos egregios nobles magnificos e savios senyores los diputados del General de Cathalunya e consello en virtut de la comision de la cort sleydos.
Muy reverendos egregios nobles magnificos e savios senyores. Vuestra letra havemos recebido scrita en Barchinona a diez e ocho dias del mes de febrero e bien vistas e reconocidas todas las cosas en aquella contenidas. La verdad es que si los negocios stuviessen en otro stado del que agora por gracia de nuestro Senyor Dios son hauriamos respondido lo que nos huviesse seydo visto seyer spedient a honor e servicio de la Majestat del Senyor Rey e de su corona e stado real e conservacion de la unidat fraternidat e benivolencia que entre aqueixi Principado e aquesta ciudat todos tiempos ha seido e es. Pero agora vos certificamos como a XXV del present mes venida la Majestat del Senyor Rey en aquesta ciudat a supplicacion de la Senyora Reyna e encara a supplicacion de las personas representantes la cort general de Aragon e humiles supplicaciones de aquesta ciudat la Majestat del dito Senyor Rey ha liberado al dito Senyor Principe e ha mandado que aquel sia restituido en el dito Principado e de fecho la dita Senyora Reyna el sobredito dia partio de aquesta ciudat para Morella por executar la dita liberacion e con su Alteza ensemble levar al Senyor Principe en aqueixe Principado de Cathalunya por condecender a las supplicaciones por vosotros a su Alteza feytas e tornar a devido stado si en alguna manera era feyta lesion a las constituciones e libertades de aqueixi Principado en la detencion e extraccion del dito Senyor Principe. E aquestas liberacion e restitucion el dito Senyor Rey por sus letras e provisiones patentes ha feyto publicar e preconitzar por todas las ciudades vilas e lugares del regno de Aragon de lo qual no se puede pensar quanta consolacion e alegria se ha subseguido en los animos de los regnicolas de aqueste regno e se deve subseguir en los animos de todos los otros subditos e vassallos del dito Senyor Rey de lo qual aquesta ciudat e encara todo el regno de Aragon unanimes ende han fecho infinitas gracias a nuestro Senyor Dios e a la dita Majestat del Senyor Rey de tanto beneficio a sus regnos e tierras collado. E por aquesto nos parece deuen cessar todas novidades e por aqueixi Principado e por todos los subditos del dicho Senyor Rey a la Majestat por causa de la liberacion e restitucion del dicho Senyor Principe en aqueixi Principado deuen seyer fechas infinitas gracias con subjecta humil e debida reverencia. E por tanto muy reverendos egregios nobles e magnificos e savios senyores de present no nos es visto seyer necessario otras cosas scrivir sobre lo contenido en la dicha vuestra letra. E con aquesto senyores si algunas otras cosas por vuestras grandes providencias podemos fazer somos parellados complir aquellas. E sia la Sancta Trinitat en vuestra continua guarda. Scrita en Çaragoça a XXVI de febrero anyo de Mil CCCCLXI. - A vuestra honor apparellados los jurados capitol e consello de la ciudat de Çaragoça.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Lo capita sabent la benaventurada libertat del Senyor Primogenit e sabent fahia dreta via a Barchinona dellibera ab son consell yo degues exir al encontre al Senyor Primogenit e de part sua e de tot lo exercit yol visitas. Encara dellibera yo fos ab la saviesa vostra ab letra de creença perque fosseu per mi avisats de alguns senti-mentiments a vos necessaris saber los quals foren dificils per letra scriure. Com Deus volent haure vist lo dit Senyor fare la via vostra. Lo present correu faç per quant micer Stopinya devia enviar les letres sus *dies (dites; error de scan, página doblada) a mi e per correu hales dreçades a vos. Demanvosen gracia vista la present vullau donar la carta del Primogenit al dit correu lo qual ha esser dissapte ab mi a Tarragona hon lo Primogenit se spera. Vostra carta puixs alla es no fa a mi fretura. E ordonau tot ço queus placia. De la Spluga a V de març. - Pres a ço *quem ordoneu Johan Senyor Dixer.

Als molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors. La causa de la present es per significar a vostra reverencia e nobleses com en lo comdat de Ribagorça ab los vehins se son ajustats pus de cinch cents homens los quals se han ajustar a la Almolda que es de Johan de Bardaxi hon lo Senyor Rey dissapte prop vinent deu esser ab CCCC rocins e ab molta gent de peu de les montanyes de Oscha de Jaqua encara de Gascunya. Havem avis e cert que vendra vers la via de Fraga o de aquesta ciutat. Perqueus ho notificam pregantvos queus placia pensar e provehir prestament en la indempnitat de aquesta ciutat e sera provehit a tot lo Principat attes que sta en los encontres e mala opinio del Senyor Rey. E semblant sabem cert per hom qui es stat dins lo castell de *Barbastre que alli se fa gran colp de trabuchs bombardes scales e gates e altres artelleries per combatre e no sabem ahon e axi placiaus provehir e hajam vostra resposta. E per los fets occorrents havem dit e consellat an Johan Ferrer que no obstant certa prohibicio per vostres reverencies a ell feta de no fer negunes despeses per occasio del exercit fes provisio de vitualles per lo cas de present occorrent pera la vila de Fraga hon lo capita se troba ab lo exercit. Semblarnos hia que aquells CCCC ballesters que son a Tortosa *fossen trespostats en aquesta ciutat attes lo cas se ocorre. E sia la Sancta Trinitat vostra custodia. De Leyda a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Al molt noble e molt magnifich baro don Johan senyor Dixer.
Molt noble e molt magnifich baro. Sabut havem que sou attes al Senyor Primogenit per ferli reverencia e hans be plagut pero per *quant es necessari per algunes coses occorrents nosaltres parlar ab la magnificencia vostra vos pregam que de continent feta reverencia al dit Senyor vos placia venir fins aci e que noy haja falla. E placiaus dir an Francesch de Sentmenat e an Vilademany e an Çacirera que ab vos ensemps son aqui venguts que de continent sens divertir en altre loch sen tornen a Fraga al capita del exercit e ab aquell sien e stiguen. En altra manera sien certs quels convendria e serien forçats lo sou restituhir. E tingaus la Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich senyor en custodia sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt honorables e magnifichs senyors. En dies passats havem scrit al reverend Castella Damposta vingues en la present ciutat e per ara tenim e inseguim aquella delliberacio mateixa. Perqueus pregam de part nostra vullau pregar lo dit senyor Castella vinga e entre en la present ciutat en companyia del lllustrissimo Primogenit e sera servey de nostre Senyor Deu e de la Majestat del Senyor Rey e gran benefici de la cosa publica del dit Principat. Tota hora essents vosaltres recordants que lo dit senyor Castella no es entrevengut en consells alguns de la prefata Majestat del temps que lo dit Senyor Primogenit es stat detengut. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per les noves quis dirien de somoviment de gent en lo regne de Arago les quals noves de necessitat son abans rebudes aqui que no aci ab tot pensam no afretura dir a la providencia vostra pero encara nous podem obmetre dirvos que tingau tota vegada lo exercit axi preparat e dispost que de res no pogues incautament esser prevengut e nit e dia teniu vostres guaytes e scoltes segons sabeu que la qualitat del negoci requer. Placiaus haverhi aquella cura e diligencia que de vostra senyoria se spera. E stant axi previst no sia de moure de aqueixa vila ne fer altres demostracions de les quals los del regne de Arago haguessen a creure cayga en animo ne voler nostre lo dit regne guerrejar. Nosaltres scrivim an Johan Ferrer trameta spies e scoltes per saber de totes aquestes fames la veritat. Lo Senyor Primogenit intra a nit en Tarragona. De continent se spera esser aci lo qual vengut se fara bona delliberacio Deus volent en totes coses e de aquella sereu certificat. En lo mig e tota hora la Sancta Trinitat vos tinga molt egregi senyor e strenuu baro en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos significau del ajust de gent ques seria fet en Ribagorça la qual se diu deu venir a Molda loch de Johan de Bardaxi ahon lo Senyor Rey se deuria ajustar ab CCCC rocins e molta altra gent de peu de les muntanyes de Oscha e de Jaqua e encara de Gascunya. E dehiunos de les artelleries ques fan en lo castell de Barbastre per combatre e no sab hom que. Per tant nos pregau vullam attendre a la indempnitat de aqueixa ciutat a queus responem que la salut de aqueixa ciutat es a nosaltres tant cara com de les propries coses de cascu. E de aço volem siau be certs. Venint a les noves e avisos que haveu vos dehim que a nosaltres es cosa dificultosa de creure que algun tal preparatori ne ajust sia per opposar e resistir a les gents quis dirien esser del rey de Castella en la frontera e si en Montço ne altres lochs se fan alguns ajusts particulars es abans per redubte que han alguns del exercit nostre que no per voluntat ne animo que hajen de ofendre aquell ne menys la vostra ciutat. E per gracia de Deu aqueixa ciutat es tal e tant copiosa de poble que no la cal redubtar de uns tals moviments ne encara se deu perdre redubte del exercit stant en Fraga com sia tal plaça que ab la meytat de la gent que si troba es per tenirse a molt major poder que no hi poria sobrevenir. De la provisio de vitualles que En Johan Ferrer per consell vostre ha feta al dit exercit nos plau be. De fer algunes altres demostracions nons par expedient per lo present car per cosa del mon no volriem fer res de que los aragonesos haguessen a levar juhi que en nosaltres sia animo ne voler de guerrejar ne dampnejar aquell regne. E per ço scrivim al capita que stant tota vegada attent en manera que no puixa esser sobrepres ne faça res alre perque los aragonesos haguessen haver a nosaltres en opinio de enemichs lurs. En lo mig donam carrech an Johan Ferrer que trameta spies en Arago per saber e sentir la veritat de totes les dites noves. E en aquest discurs lo Senyor Primogenit qui esta nit entra en Tarragona sera aci attes lo qual vengut se fara tal delliberacio que Deus volent sera repos e benavenir de tots. En totes les coses ques hauran a tractar creheu guardarem a la indempnitat vostra e de aqueixa ciutat com de nosaltres mateixs. Ab tant molt honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Vosaltres senyors deveu tenir un home continuament lla hon sera lo Senyor Rey e nosaltres ni tindrem altre e axi cascuns poran esser en cert de totes coses que per lo dit Senyor Rey se faran. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer receptor general de les intrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Vostres letres havem rebudes de cinch del present ab les quals nos significau totes les noves que per mitga dels pahers de Leyda haveu sentides de Arago e de la provisio que per aço haveu feta de vitualles a la gent del exercit qui es en Fraga no contrastant lo que per nosaltres vos era stat scrit de sobreseure en tals provisions ens significau alguns pensaments que haveu haguts axi de fer venir la gent que es a Tortosa com altres coses. E sobre aço mateix havem rebuda letra dels pahers de Leyda. A les quals coses totes vos responem que encara que per lo Senyor Rey se haja fet nes faça algun ampre de gent en general ne en particular ne per tots aqueixs moviments quens dieu se fan en Arago nosaltres no podem creure la cosa se faça contra aquest Principat ne encara contra lo exercit de Fraga abans crehem que lo ques fa sia per la gent darmes quis diria esser del Rey de Castella en la frontera. E no es de creure que tenint lo Senyor Rey lla aquella congoixa se metes en voler ofendre lo Principat signantment essent aci la Senyora Reyna axi com es. De les gents recullides en Almunia prop Montço creuriem abans seria per algunes privades persones reduptar lo exercit nostre e volerse guardar de aquell mes que ab animo ne proposit de voler lo dit nostre exercit ofendre car la plaça de Fraga no es tan flaca que guardada per lo dit nostre exercit encara que no fos de la meytat en tant nombre com es calga de alguns moviments ques puixen fer reduptar. Pero com se vulla que sia nosaltres no havem per mala la provisio que haveu feta de les vitualles pera XV jorns al dit exercit. Daqui avant en fer venir aqui les gents de Tortosa no fer alguns altres preparatoris no es vist esser expedient car nosaltres nos volem guardar de tota cosa per la qual los aragonesos versemblantment poguessen creure fos en nosaltres animo ne voler guerrejarlos ne en res ofendre lo dit regne. E per tant desigam que lo dit exercit stiga aqui tant quietament e cessants totes demostracions que per alguna de aquelles los dits aragonesos no puixen entrar en recel ne hajen a nosaltres apendre en la opinio la qual Deu sab en nosaltras no cau. Pero tota vegada volem que lo dit exercit sia e stiga axi attent que no puixa en res esser sobrepres e axi ne scrivim al capita. Lo que a vos encarregam de fer es segons ja par altres vos havem scrit que trametau spies certes a Çaragoça e a altres parts de Arago per saber e sentir tot ço ques deu investigar e de ferne los avisos deguts dels quals vos donareu orde nosaltres siam molt prest sabentats. Lo Senyor Primogenit sera esta nit en Tarragona. Apres sera aci de continent lo qual attes si daqui avant lo dit exercit stara o vindra se fara delliberacio e de aquesta sereu certificats. Dada en Barchinona a VII de març any mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Encara vos tornam a dir que volem tingau continuament una persona lla hon sera lo Senyor Rey e altra que vaja e vinga per miga de les quals se sapia e senta totes coses ques facen per lo dit Senyor. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit. 

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut en aquella nosaltres scrivim an Johan Ferrer dientli que tinga una persona continuament lla hon sera lo Senyor Rey e una altra que vaja e vinga fins aqui per miga de les quals se puga saber e sentir totes coses ques facen per lo dit Senyor e encara trametre en altres parts del regne de Arago si necessari sera per saber totes novitats. Si empero lo dit En Johan Ferrer nos trobara aqui ni a Fraga volem que vos doneu en aço compliment. Perque entrameteuvos del dit En Johan Ferrer e si noy era sia lo carrech vostre. Dada en Barchinona a XII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer Eh Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Molt honorable senyer. Rebuda havem vostra letra ab la qual nos significau la diferencia que es stada entre los quatre jurats de aqueixa ciutat sobre lo titol del Senyor Primogenit al qual dos dels dits jurats han contradit e no han volgut consentir en alguna manera.
E per quant desigam en aço metre la ma e saber la veritat do la cosa com es passada vos dehim e manam que ab entreveninient de vostre assessor ne façau rebre informacio e en la dita informacio investigau e cercau si proceeix per instigacio e obra de algu de la contradiccio que es stada feta per los dits jurats al titol del dit Senyor Primogenit ne que per algu sien impugnades les delliberacions ques fan en nostre consistori. E rebuda la dita informacio remeteunos aquella aci closa e segellada. Dada en Barchinona a Vll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Aquesta cosa havem molt a cor per tant vos manam que ab tota diligencia hi entenau. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables senyors los pahers de la vila de Agramunt.
Molt honorables senyors. Per alguns afers concernents honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e benefici tranquillilat e repos de aquest Principat vos pregam e encarregam vullau be guardar la vila e adeenar lo poble e fer star preparades totes persones havents disposicio per armes en manera que advenint alguna necessitat sien a punt a fer lo degut en aquella. Provehint a totes coses saviament per tal forma que si algunes persones no desigants lo servey del dit Senyor Rey ne lo repos e benavenir del dit Principat se volien en aqueixa vila recullir e fer castell de guerra de aquella al dit Principat puixau aquelles de vosaltres repellir e fer en lo negoci com de vosaltres qui sou membre del dit Principat se spera. E en aço vos pregam e encarregam no haja falla com per servici del dit Senyor e benefici del dit Principat axi sia necessari. Dada en Barchinona a VII de març any Mil
CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis sanyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Per relacio del honorable En Jaume Tallada sindich vostre havem sabut que vosaltres per algunes noves que per la terra se dirien per les quals seria vist lo Principat no esser encara en aquella tranquilitat e repos que desiga
no contrastant la liberacio del Senyor Primogenit obtenguda no desistiu de vostres guaytes e altres preparatoris fets per bona guarda de aqueixa vila la qual cosa comendam e loam molt eus pregam e encarregam que en axo vullau star e perseverar fins que per
nosaltres scrit vos sia. E encara vullau notificar a les viles e lochs quius stan de prop que per semblant stiguen apparellats per ajudarvos en tota necessitat. Lo Senyor Primogenit esta nit deu entrar en Tarragona e apres sera aci de continent lo qual vengut se entendra en totes coses concernents benefici e repos de de aquest Principat e de aqueixa universitat la qual entre les altres es en bona recomendacio daquest consistori. Ab tant la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.

1 de septiembre, 1461

1.° DE SETIEMBRE. (En adelante escribiré septiembre.)

Después de varias deliberaciones secundarias, el reverendo abad de San Juan, una de las nueve personas encargadas de examinar las instrucciones y modificaciones, dio cuenta del examen y estudio que sobre las mismas se había hecho, y después de leídas, deliberóse que nada se añadiera ni mudara, dejándolas, por consiguiente, del mismo modo que se acababan de presentar.
Recibióse de los señores Embajadores la siguiente carta, que fue leída en consejo.

Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Lo di passat que comptavem XXIII del present circa hora del mig jorn plega aci un home que de la Almunia vos haviem trames per lo qual reebem vostra letra de quinze del mateix. En aquella apres algunes coses que no afreturen commemorar nos persuadiu a diligencia sobre los afers a nosaltres acomanats e mes en sollicitament supplicar e instar la Majestat del Senyor Rey per la provisio dels oficis de aqueix Principat e derrerament de scriureus de noves aci occorrents sobre los fets de Navarra e de aquest regne de les quals se refiren aqui moltes coses variament. Al primer punt de la diligencia nostra nos es Deu testimoni ab quanta celeritat volriem nostre comissio expedir per la qual presta expedicio e altres deguts sguards nos ha convengut aqui trametre lo reverend abbat de Poblet segons per ell les causes de la sua tramesa stesament sentides haureu la tornada del qual speram ab molt desig per ques puga per nosaltres deduir a exequcio lo que per vosaltres aqui sera deliberat. A les supplicacions e instancies per les provisions dels dits oficis no havem mancat en les ores e lochs oportuns e tota vegada havem hauda bona resposta de la reyal Majestat. Hir rebuda la vostra letra li anam aquella significar les dites supplicacions ab major instancia continuant la qual benignament nos ha respost no haverhi pogut entendre en los dies passats per la occorrencia del negoci que ha portat lo embaxador del duch de Burgunya mas que daquiavant sens pus detenir hi vol entendre la sua Majestat e prestament Deu volent deduira en obra les dites provisions de oficials qui seran tals que nostre Senyor Deu ne sera servit e la justicia administrada a tot benefici e bon stament de aqueix Principat de que per vosaltres ab besament de mans li son stades referides gracies devotament. Al avis de novitats que demanau nos appar juxta tenor de letres aci trameses per algunes particulars persones de aqueixa ciutat a quis farien reports de novitats que dien seguides en aquest regne les quals no son de tal importancia en quant nosaltres comprenem que toquen a aquexa plaça e sobre les quals se deu molt attendre lo Principat no implicarse en passions privades e particulars quals son aquestes que nosaltres sentim aci e altres algunes non hoym. Ne per semblant dels afers de Navarra sentim per lo present tals coses que lo scriure de aquelles portas fruit algu e totes se reciten variament e inserta e no desijam esser reportadors de coses que nos puixen certament adverar. Si algunes ne occorreran ab certinitat e dignes de reportar a les reverencies e magnificencies vostres no obmetrem de aquelles vostres dites reverencies e magnificencies certificar les quals la Sancta Trinitat tinga en sa guarda. Rescrivint nos de ço quels placia. Feta en Calatayu a XXIIII de agost any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Apres feta la present pervenguda aci nova de la vacacio (vacante; en catalán inventado, dicen vacances a les vacacions o vacassions) del bisbat de Urgell per mort del reverendissimo patriarcha Alexandri se es sabut la Majestat del Senyor Rey haver deliberat supplicar nostre sant Pare per provisio del dit bisbat faedora en persona de fra Cerda almoyner seu.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Después de leída la carta que precede, se propuso si los embajadores pedirían salvo conducto para presentarse al rey de Castilla, pero habiéndolo discutido, se acordó que no había necesidad de tal requisito para marchar, pues no era costumbre, y que si algún mal pudiese resultarles de ello, el General cuidaría de satisfacerles o de enmendarlo.

SAN SEBASTIÁN DETIENE LA PESTE EN AZANUY

338. SAN SEBASTIÁN DETIENE LA PESTE EN AZANUY (SIGLO XIV. AZANUY)

Es históricamente cierto que, a finales del siglo XV, Azanuy perdió una tercera parte de sus habitantes respecto a comienzos de la centuria, pero esta no era la primera vez que la epidemia llegaba al pueblo. En el siglo XIV, una centuria negra para la población europea, la macabra visita fue sistemática, produciéndose múltiples escenas desgarradoras y mortandades masivas, como en tantos otros lugares de Aragón.

Los conocimientos médicos y los medios farmacéuticos del momento eran escasos para tratar de hacer frente a la terrible enfermedad, de modo que, ante la impotencia humana, a las gentes sólo les quedaba el recurso de aclamarse al cielo, buscando siempre para ello a un intermediario, santo o santa, que intercediera en su nombre, generalmente el patrón o patrona del lugar, algunos de los cuales estaban especializados en determinados males o catástrofes, como son los casos de san Roque, san Sebastián, san Jorge o santa Águeda, por ejemplo.

En esta ocasión, cuando la peste bubónica dio el primer aviso en el pueblo próximo, cundió la alarma en Azanuy, de modo que se cerraron las puertas de la población a los extraños, se limpió bien la fuente, se quemaron ropas y se destruyeron alimentos. Pero también tomaron la determinación de encomendarse a san Sebastián, pues les constaba que en otras aldeas había actuado como un auténtico talismán. Y como señal visible de la elección que había acordado, labraron un «pilaret» y lo colocaron frente a la principal puerta de entrada.

La espera se hizo tensa y expectante. Los días pasaron lentos y ningún vecino presentó síntomas de la enfermedad, no obstante, decidieron seguir aislados del resto de los pueblos circundantes por un tiempo, hasta que unos labradores de la cercana almunia de Abín Ferruz, que fueron a visitar a unos parientes suyos, les hicieron saber que el peligro había pasado.
Naturalmente, desde ese instante san Sebastián se convirtió en uno de los santos intermediarios favoritos de los habitantes de Azanuy.

[Recogida oralmente.]

 

El nostro charrá

LVI, perg 209, diciembre 1148

LVI.

Perg. N° 209. Dic. 1148.

Hoc est translatum bene et fideliter ab alio translato translatatum kalendas augusti anno Domini MCCXL octavo a quodam instrumento quod sic habetur. Hoc est translatum bene et fideliter translatatum XVII kalendas maii anno Domini MCCXL octavo (1248 : 1148) a quodam instrumento quod sic habetur. In nomine Patris et filii et Spiritus Sancti Amen.
Hoc est translatum fideliter translatatum.
Hoc est firmamentum quod firmavit Raimundus Berengarii comes Barchinonensis et princeps regni Aragonensis salvet illum Deus cum alguaziris et alfachis et alchavis et cum alius homines de Tortoxa custodiat illum Deus. In ora quando placuit domino Deo magno affidiant eos in lurs animas et in lures filios et in lures averes et in totas lurs causas in directa fide salva sua fidelitate de Raimundus Berengarii comes honorificet illum Deus quomodo illis demandaverint tales firmamentos quales affirmavit rex Adefonsus cui sit requies ad mauros de Çaragoça et tales fueros quales illis abent qui sunt suptus
scriptos illos naturales qui sunt de Tortoxa et illos extraneos qui ibi sunt quod teneat eos in illos fueros qui
sunt scriptos in ista carta juso volente Deo ut affirmet illo alcadii in suo honore et in sua justicia et suo filio salvet illum Deus in suo honore et in suo mandamento et totos illos alguçiros et alfachis et maiorales quod teneat eos in suos fueros et totos illos alios moros quod stent in lures casas intra in illa civitate de isto uno anno completo de termino de ista carta et infer tantum quod faciant et indreçent casas in
illos arrabales de foras et quod remaneat illa metzchida majore in lurs manus usque ad isto anno computo quod levent illos in lur fuero de lures hereditates que habent in Tortoxa et in suas villas per
directo et per justicia sic est fuero in lure lege id est quod donent decima ad comes Raimundus Berengarii de totos lures fructos et totos lures alçatas et qui voluerit ex eis sua alode vendere qui non illi devetet aliquis et vendat ubi potuerit et qui voluerit ex illis exire de Tortoxa per ad alias terras aut per terra vel per aqua vadad solutus cum suo toto avere et cum filios et mulieres qua hora voluerit prope vel tarde et vadat ad salvetate si voluerit sine consilio de nullo homine. Et totos illos mauros quod stent in
lures fueros et in lures justicias et non inde illos dissolvat nullus homo et stet super illos lure judice cum suos castigamentos sicut est in lure lege et in via de jure judicio et si venerit prelia vel baralga infer mauro et cristiano quod judicet et castiguet eos lur judice de mauros ad illo moro et de judice de cristianos ad illo cristiano et non exeat nullus de judicio de sua lege et si habuerit aliquo mauro suspita de furtu vel de fornitio vel de alia mala facta quod tangat illi juditio vel castigamentum quod sedeat ipso per testamentum de fideles et verdaderos mauros et non credant cristiano super illo mauro. Et si suspectaverit aliquo moro quod eum compariat moro vel mora captivo in sua casa sine testimonio de mauro vel de cristiano non cerchet sua casa. Et si habuerit testimonium quod cerchet sua casa sola et non de suo vicino et quod non habeat mandamentum nec bailia super illos mauros nisi fideles cristianos et
bonos homines qui levent illos per directum et quod non sedeat forçato nullo mauro per andare ad expugnandos alios mauros et quod non moret nullo cristiano per força in sua casa vel in suo orto. Et si cadigit jura super mauro circa cristiano quod juret sicut est in sua lege et non illos forçet per alia jura
facere. Et qui voluerit habitare de illis in sua almunia vel in suo orto foras illa civitate quod non ei
divetet aliquis. Et non faciant illos de Tortoxa nulla açofra nec illos homines nec suas bestias. Et non ponant super illos judicem in nulla bajulia nec in ullas suas faciendas et quod non demandent nullam occasionem super nullo servitiale qui antea tenuit aliquod servitium regale et sedeant comendatas totas causas de homines de Tortoxa ad alguaçir vel quem ei elegerit.
Et quod levent ad illos alcaides de illos moros super lures usaticos et suos fueros in quantum tenent
in manus et quod sedeant honoratos in lures usaticos sicut fuerunt in tempus de suos alios reges et non inde illos tragat nullus. Et quod posent lures mercatos ubi fuit suo fuero in illos alfondechs saputos de posare et veniant illas arrafachas de totas terras ad fidelitate et non illas sachet nec tragat nullus de suos fueros. Et quantas maluras fuerint facta inter nos usque ad isto tempus quod totas sedeant finitas. Et affidiavit comes ad alguaciles et alcadis et alfachis in lures animas et in lures hereditates et illos quod sedeant suos fideles vasallos sicut illos alios bonos homines de Tortoxa.
Et nullo judeo comparet mora nec moro qui fuerit captivo et nullo judeo non denostet ad mauros et
si fecerit quod faciat inde directum. Et si almoravites fecerint aliquod malum ad illos cristianos qui fuerint inter illos vel in suas terras non prendant per inde nullo malo homines de Tortoxa et illos moros qui modo sunt foras de Tortoxa et se tornaverint de isto termino ad IIII mensos quod habeant totas suas hereditates et vadant et paschant toto lure ganato de illos mauros ubi voluerint in terras de comes et illos metipsos vadant similiter per totas suas terras de comes sine ullo reguardo quod donent sua açadaga directa de suas oves sic est lure fuero et lure lege. Et quando steterint illos moros iri illos arraballes post isto anno completo et voluerint ire per ad lures honores et ad lures labores quod vadant per illa civitate et per illo navio sine dubitatione et mittant ad unoquoque pirata uno mauro cum illos porteros de comes qui sedeant fideles super illos necnon eos deshonoret aliquis et non tollat ad nullo mauro suas armas. Et qui habeat de illis aliqua bestia qui fuerit de cristianis usque ad diem quod intravit comes in Tortoxa non eam tangat nullus et qui habet captivo vel captiva non eos perdat sine redempcione et stent suos homines de comes salvet illum Deus in illa Açuda. Et adfidiciant illos mauros quod sedeant fideles in lures firmamentos qui stant super suo ligamento. Et juraverunt super hoc totum superius scriptum per Deum omnipotentem qui scit omnia testimonia et per totos juramentos de lege mauros. Et juravit comes et suos richos homines per Deum altissimum et per Jesum Christum et per Sancta Maria et per IIII evangelia et
per totos sanctos. Facta carta ista in era MLXXXVI in mense december.
- Signum Ildefonsi regis Aragonensis et comitis Barchinonensis.
Sig+num fratris Berengarii de Avinione magister militie templi in Provincia et partibus Ispanie qui hoc super scriptum laudo et confirmo. Acta est translatio istius carte fideliter nonas mensis septembris anno Domini MCXCVIII. (1198)
- Guillelmus de Cirquos juratus fideliter hanc cartam translatavit et hoc sig+num fecit. Sig+num Dominici capellani Montischatani subscribentis pro teste. Sig+num Johannes Scribe subscribentis pro teste. Sig+num Jacobi filii Stephani subscribentis pro teste. Sig+num Bernardi Dalmerola ecclesie Sancti
Nicholai capellani qui hoc translatum bene et fideliter translatavit et cum originali eum comprobavit et eum fidele invenit cum raso et postcripto in VIII linea ubi dicitur V et supraposito in X ubi dicitur non et in XII ubi dicitur creda et cum encausto effuso in XVIII linea ubi dicitur tragat et supraposito in XXX ubi dicitur non die et anno que supra. Sig+num Jacobi filii Stephani subscribentis pro teste. Sig+num Bernardi Dalmerola ecclesie Sancti Nicholai capellani qui hoc translatum ab alio translato bene et fideliter translatavi.

Nota: prelia vel baralga: baralla,
pelea.
non cerchet: no cercar, no buscar.
Provincia : Provenza,
Francia.

16, 17, 18, 19, 20, 21 de agosto, 1461

16 DE AGOSTO.

Acordóse, en la sesión de este día, que después de informarse con el señor Primogénito sobre la certeza que pudiera haber en el maltrato y despojo de su hermana, la Princesa, se ponga a dicha señora en libertad y se le devuelvan las joyas que le dejó su madre y que había traído de Castilla, todo lo qual debe comprenderse en la capitulación, a cuyo objeto se nombrase una persona discreta y de probidad para solicitarlo del señor Rey, enviando otra, al propio tiempo, el señor Primogénito, para rogarle que se sacase de Navarra dicha señora; después de lo que, en caso de negativa, se calcularía lo que hubiese que hacer y que se considerase más conveniente.
Otro de los acuerdos fue, que sobre el asunto de don Jofre se escribiese a los Diputados y Justicia de Aragón, y a los jurados de Zaragoza; y finalmente sobre la prestación del juramento al Primogénito, después de haber informado acerca de la costumbre que en esto se seguía los comisionados a este objeto, eligiéronse tres personas de los mismos nueve antes elegidos, para que hiciesen relación de lo acontecido, a dicho señor Primogénito, y se resolviese el negocio desde luego.

17 DE AGOSTO.

Manifestada por los comisionados la complacencia del señor Primogénito en las deliberaciones tomadas anteriormente, acordóse ponerlo en noticia del Concejo de la ciudad, como se hizo, nombrando otra comisión a este objeto.
Sobre el envío de comisionados al señor Rey nada se pudo resolver, y pasó la sesión, ocupándose en las recepciones de juramentos, admisiones de sustitutos y otros trabajos secundarios.

18 DE AGOSTO.

Reunidos los señores Diputados a instancia del señor Primogénito, les propuso este que se enviara al nuevo rey de Francia un comisionado para desvanecer la idea que allí se tenía de que había procedido mal el Principado de Cataluña, en su liberación, añadiendo que por su parte quería nombrar a Francisco Dezplá, cuya persona deseaba fuese elegida igualmente por parte de la Diputación. Nada se contestó de pronto a lo que proponía el señor Primogénito, pero celebrada otra sesión por la tarde, acordóse que de ningún modo se enviase el tal comisionado, pues bastaba la convicción de que el Principado de Cataluña había obrado bien, y que sus actos habían merecido la aprobación de su soberano.

19 DE AGOSTO.

No hubo sesión.

20 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por ser la fiesta de San Bernardo.

21 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros asuntos de la casa, pero se recibió la carta que sigue.

Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors. A XI del present del loch de la Almunia vos fem correu maravellants nos de la triga de Perello per lo qual haviem a rebre les instruccions sens les quals fonch e es stada nostra delliberacio no intrar en Calatayu on es lo Senyor Rey. Lo dia mateix lo dit Perello venint per altre cami intra en lo dit loch de Calatayu e no trobant aqui a nosaltres nos feu correu de sa venguda e per quant lo dit correu aplega a nosaltres lo sendema gran dia no poguem aquell dia partir per intrar en Calatayu mos partim lo dia apres seguent que comptavem XIII del mateix e a la dinada nos hisque lo dit Perello al encontre per lo qual reebem les dites instruccions les quals lestes juxta la forma de aquelles fonch per nosaltres prestat per lur observança jurament e lo mateix dia en la vesprada entram en lo dit loch en la entrada del qual nos hisqueren a rebre los de la casa del Senyor Rey e altres gents en assats gran multitud e axi acompanyats entram en lo dit loch e feta reverencia a la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna o de part de les
(salta de la página 402 a otra donde se lee (40, que puede ser la 404)
reverencies e magnificencies vostres ab besament de mans explicades devotes recomendacions som per lurs Alteses reebuts alegrament e ab molta humanitat. E per quant veniem fatigats e era ora tarda no fonch per aquella ora a altre proceyt. Lo seguent dia que comptavem XIIII del mateix mes demanada per part nostra a la Majestat del dit Senyor audiencia nos fonch respost supportassem per aquell dia per causa de la entrada dels embaxadors del duch de Borgunya qui aquell dia havien entrat axi com entraren de fet. E lo dit Senyor Rey assignans jornada e era per explicar lo dia seguent de Nostra Dona apres menjar e vespres dites lo qual dia e ora nosaltres tots ensemps nos presentam a la sua Majestat e donada per aquella audiencia secreta ço es essent sols lo dit Senyor Rey ab nosaltres e nostre notari li fonch donada la letra de creença e aquella explicada juxta forma de dites vostres instruccions la qual creença hoyda respos lo dit Senyor Rey que per quant la materia dels afers de Castella era de gran importancia es havia a tractar ab persones ab quis havia anar ab molta cautela si a la honor de sa Majestat e del Senyor Primogenit e bona fama e renom del Principat se solia attendre li plaguera les dites instruccions esserli legides e de aquelles esserli donat treslat. E hagut sobre aço entre nosaltres consell attes juxta forma de aquelles nos es donada de aço facultat li oferim lo dit treslat donar axi com es stat donat realment sobre lo qual sa Majestat ha vist e fet veure lo digmenge e lo dilluns seguents e en la vesprada del dit dia de dilluns feta per nosal- (página 405, al pie pone Tomo XVII 26)
ficencies vostres vist empero que letres no han replicat e que si soles letres anaven poria esser convendria encara alguna altra vegada consultar e tota dilacio importa en aquesta negociacio gran detriment es stat per nosaltres deliberat per abreviar lo temps e per lo millor benavenir dels afers hu de nosaltres anar a les vostres dites reverencies e magnificencies per fer de tot lo que occorre stesa relacio juxta la qual se proveheixca per vosaltres segons que a vostres dites reverencies e magnificencies sera vist. Ne a vosaltres sia maravella de aquesta nostra deliberacio com les coses a nosaltres al davant posadas per la Majestat del Senyor Rey e per los del dit son consell sien de tanta importancia e hagen tant sguard a la honor de aqueix Principat que no fahents ho axi stimarem molt fallir e dignament sperar de vosaltres molta reprehensio. Hira donchs de nosaltres lo reverend abbat de Poblet lo qual jatsia prou fatigat del treball fins aci sostengut pero per lo tant benefici quant de aquesta fahena se spera si a Deu sera plasent se puixa a bona fi conduir e per evitar los irreparables dans quals a tota la terra stan preparats si lo que Deu no vulla aço preteria sens bona conclusio per lo servici de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e del Senyor Primogenit e honor e benefici de la patria no ha rebujat ne rebuja aquest tant treball e carrech quasi com hun martiri suportar. Partira donchs lo dit reverend abbat dema per lo mati. E perque la sua dignitat o condicio e encara la disposicio de sa persona e del temps no soste fer excesses jornades es stat per correu deliberat qui ab jurament per ell prestat no porta altra letra per la present fervos aquest avis per lo qual sapiau com ne en que ha discorregut lo temps fins a huy e que nous sia maravetla de alguna triga abans sintau la diligencia nostra qui no volriem una ora preteris infructuosament remetent tot lo restant a stesa relacio del dit reverend abbat qui sera aqui o prestament com mes pora Deu volent. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en sa guarda. Scrivint nos ço queus placia. De Calatayu a XVIII de agost any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
En apres lo dit Senyor Rey en nom seu e com a pare e legittim administrador del Illustre Infant don Ferrando ha feta la ferma de la capitulacio e juxta forma de les instruccions.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

11 DE MARZO.

11 DE MARZO. 

Se dio lectura a varias cartas que se recibieron en este día, después de haber tenido lugar la siguiente deliberación.

La deliberacio dels Senyors diputats e consellers que sia procehit per los dits diputats remetentho a ells de Iur providencia que sia observat lo proces de so metent e degudament exequutar contra tots aquells qui contra la cosa publica e benifici del Principat de Cathalunya han fet fan e faran detriment lesio o derogacio e tracten solliciten e procuren e han tractat sollicitat e procurat qualsevulla coses en dan e prejudici de la dita cosa publica del dit Principat. En aço los senyors archabisbe bisbe e tots los altres ecclesiastichs qui en lo dit consell presents eren consentiren e lur assentiment e consell prestaren citra sanguinem et irregularitatem et seu illos casus quibus homo potest qualitercumque irregularitatem incurrere.

Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona sobre la liberacio e instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables nobles egregis magnifichs be amats e verdaders amichs nostres. Ab companyia del noble magnifich amat conseller e camerlench nostre don Johan senyor Dixer per fer a nos reverencia obtenguda licencia del egregi e strenuu capita lo comte de Modica es vengut lo amat e devot majordom nostre Ferrando de Bolea. E per ço com fins siam arribats en aqueixa ciutat de Barchinona havem per nostre servey mester lo dit Ferrando de Bolea vos pregam tant afectuosament com podem dar licencia al dit Ferrando fins aqui siam arribats perque no incorrega en pena del jurament per lo dit Ferrando a vosaltres prestat. E de aço nos fareu singular plaer e servey. Dada en la ciutat de Tarragona a VIIII dies de març del any Mil CCCCLXI - Charles. - R. Vitalis prothonotarius.

Reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres los diputats de Cathalunya e altres congregats a la liberacio nostra de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres. Perque en dies passats nos trametes Thomas Benedit per fervos certs de nostres proguessos vehent a present no esser la sua stada necessaria ha pres de nos licencia per retornarsen a vosaltres. E per quant lo dit Benedit en lo carrech que per vosaltres li es stat donat be e diligentment per tant notificantvosho vos pregam carament per nostre amor e respecte lo vullau haver per ben recomenat segons de vosaltres speram. Avisantvos com vuy anam a Vilafrancha e de alli dreta via a aqueixa ciutat de Barchinona. Dada en Tarragona a X de març any Mil CCCCLXl. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio deia cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Sus ara haver spetxat lo correu qui la present portara es attes correu de Çeragoça trames per lo Senyor Rey als embaxadors de la dita ciutat lo qual ha aportat una letra del dit Senyor dirigida al vezcomte de Rochaberti e a mi de creença segons en lo traslat de aquella veureu splicadora per los dits embaxadors la qual splicada es aquesta com lo conestable de Navarra es entrat dins lo realme Darago a la Almunia fahent la via Dixer (Híjar, Ixar) per la qual raho lo dit Senyor ha deliberat de exir en persona a la encontra del dit conestable qui ve ab mil e doscents rocins e tres milia pahons. Sa Majestat convoca e aplega les hosts e gents darmes los quals desaplegats havia per la peraula que sa Majestat dada havia al dit Principat e per aquell a mi e a mon exercit e que ells per part del dit Senyor nos intimaven les dites coses a ell e a mi significantnos que gens per tal convocacio de gent darmes nos tinguessen per dit sa Majestat rompre volgues la peraula que dada havia al dit Principat ni encara a don Johan Dixer al qual ne a ses terres dampnificar no entenia e que jatsia sa Majestat sapia nosaltres esser ligats e sens ordinacio de vosaltres no poder fer ni anar avant o atras no resmenys hauria a servey singular en aquest cas lo exercit li volgues valer e ajudar segons per la fealtat (no es que los catalanes sean feos, aunque los hay, significa fidelidad; fidelitat, feel, fidel) erem obligats.
E que de e sobre la dita creença axi splicada nosaltres li volguessem fer resposta per ço que de aquella de continent ells poguessen spatxar al dit Senyor e encara ells qui venen deliberats pertir de mati a bocha dir loy poguessen als quals havem parlat los dits vezcomte e jo que segons per ell es stat dit e encara per lo dit Senyor pensa no es en facultat nostra sobre lur creença poder res delliberar mas que per servir lo dit Senyor de continent les dites coses vos fare correu e a aço ells han mostrat esser contents pregantnos que ah vosaltres treballassem haver vostra resposta quant pus prest poguessem e que crehem que lo dit Senyor vos ne avisara. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Ab la present vos tramet traslat de la dita creença. Dada en Fraga a nou de març any mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverends egregis magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. La present jornada vers deu hores de mati es junt hun correu per dona Catherina muller del noble e magnifich don Johan Dixer ab una letra de aquella a mi tramesa e aquella lesta present mon consell es stat deliberat a la dita Senyora fos respost en certa forma segons veure poreu ab lo traslat de aquella lo qual vos tramet dins la present ensemps ab lo traslat de la letra de la dita Senyora a fi que vists los dits traslats per vostres grans reverencies nobleses e magnificencies pus amplament se puixa deliberar axi sobre lo significat de la dita letra com encare sobre qualsevol coses en e per aquell occorrents. En apres lo jorn mateix per quant yo stich provehit que dins aquesta vila hom noy entre que primer de esser aposentat no sia ben scorcollat e si letres porta aquelles registrades vinguen en ma mia me es stat manat hun home qui per los jurats de la vila de Tamerit era trames als magnifichs micer Lorenç Dalgas advocat de la dita vila jurat e a mi embaxador de la ciutat de Çaragoça en poder del qual dins les sabates de aquell son stades trobades dues letres patents la una del Senyor Rey laltra de la dita ciutat les quals segons los kuelars (?) al dit loch de Tamarit son stades trameses en e per la exequucio de les coses deliberades en lo consell reyal dimecres que comptavem vint e sinch del mes proppassat qui fonch sobre la entrada per nosaltres feta en aquell jorn en la dita vila e jatsia per letres mies sien stats avisats de tot lo que dit es e de la raho que ladonchs lo dit micer Lorenç me dona no resmenys per mon descarrech e encara vista ma diligencia me scrivau sius plau la practicha que tinch. E perque vostres reverencies nobleses e magnificencies vegen los motius del dit Senyor per los quals convocava les hosts e les gents darmes del dit regne dins la present vos tramet les dites letres o les copies de aquelles les quals vistes vos placia rescriurem e sobre lo que dich en aquesta e encara en la que a nit passada vos fiu complidament avisarme del que deliberat haureu per lo mester. E la Trinitat Sancta vos
tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Fraga a nou de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia senyors los senyors diputats XXVII e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia senyors. Sus ara hora de mig jorn ensemps ab los embaxadors de aquexa ciutat havem haguda resposta molt humana de la Majestat de la Senyora Reyna la qual inseguint ab ses bones ofertes e volent estar a tota ordinacio de aqueix Principat ha deliberat star al consell de nosaltres e dels dits embaxadors de Barchinona e daciavant no passar desitjant en quant se pot compendre tot benifici e repos de aqueix Principat e de aqueixa ciutat. Sperant reciprocament per lo honor de la Majestat del Senyor Rey seu e de la sua posteritat semblant del dit Principat. Tantes humanitats superiors a enteniment de dona ha dites que scriure nos porien e les quals speram referir de peraula. Suplicantvos la present vullau comunicar al consell de aqueixa ciutat prenentla per lur. Data en Vilafrancha dimecres a mig jorn a XI de març any Mil CCCCLXI. - Prest al manament e ordinacio de
vostres reverents egregis nobles e magnifiques savieses los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran providencia. Per lo portador he rebuda una letra de vostres savieses vuy que es diluns a set hores pres mig jorn que tenim VIIII de març e de continent dare recapte ab tota diligencia segons voleu e manau en lo contengut en aquella. E ordonau mossenyors ço que de mi vos sera plasent. De Gerona dia e hora dessus dits. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat lo diputat local de Gerona.

Presente Petro Perello notario et adjutore ordinario scribanie oficii Deputacionis Generalis Cathalonie et scriptore jurato sub me Bartholomeo Sellent notario et scriba majore dicti oficii et presentibus testibus honorabili Johanne Lull et Anthonio Pujades civibus Barchinone testibus ad premissa adhibitis et assumptis reverendus et honorabiles viri domini frater Anthonius Petrus (A.P.) abbas monasterii beate Marie Montisserrati Ludovicus Divorra miles et Michael Cardona civis Barchinone deputati Generalis Cathalonie residentes Barchinone existentes personaliter in aula consistorii domus Deputacionis dicti Generalis presentis civitatis Barchinone ubi erant et cum eis assistebant honorabiles et magnifici viri domini Petrus de Torrente Ludovicus Xatanli Simeon Sala et *honoratus Çaconomina anno presenti consiliarii dicte civitatis Barchinone. Eratque in dicto loco coram dictis dominis deputatis et consiliariis honorabilis Galcerandus de Ortigiis bajulus dicte civitatis Barchinone. Cuiquidem bajulo dicti domini deputati organo et voce dicti reverendi abbatis alterius eorum dixerunt hec verba vel similia in efectu. Mossen Batle com per deliberacio de nosaltres diputats e de nostre consell elegit en virtut de la comissio feta a nosaltres per la general cort de Cathalunya derrerament convocada en la ciutat de Leyda ab lohacio e approvacio del honorable consell de la present ciutat de Barchinona sia provehit que sia observat lo proces de so metent e degudament exequutar contra tots aquells qui contra la cosa publica e benefici del Principat de Cathalunya han fet fan e faran detriment lesio e derogacio e tracten solliciten e procuren e han tractat sollicitat e procurat qualsevulla coses en dan e prejudici de la dita cosa publica del dit Principat segons en lacte de la dita delliberacio es mes largament contengut. E com contra lo noble mossen Galceran de Riquesens governador de Cathalunya delat de moltes coses per ell fetes e attemptades contra la cosa publica e benefici del dit Principat e en prejudici de les constitucions e libertats de aquell se haja procehir juxta forma de la dita liberacio e sia perill de fuga del dit governador per la qual fuga lo efecte de la dita deliberacio seria frustrat en ell per tant nosaltres dits diputats per exequucio de la dita delliberacio requirim a vos dit mossen Batle en virtut del sagrament e homenatge per vos prestats de obtemperar e exequutar tota dilacio consell e consulta cessants totes e qualsevol requestes per nosaltres o part nostra a vos fahedores que de continent sens alguna dilacio ab aquella companyia de gents que a vos sera vista necessaria per bona expedicio de aquesta cosa aneu al loch de Molins de Reig hon se diu lo dit mossen Galceran de Requesens esser e aquell ab molta diligencia cureu haver e pendre a vostres mans e pres lo ameneu en la present ciutat de Barchinona (falta el punto) E si per ventura lo dit Governador fugia lo seguireu ab so de via fors fins lo hajau a mans vostres. Encara mes vos requerim que si o no poguessets haver lo dit mossen Requesens vos assegureu de sos bens per que occultar nos puxen. E en tot aço vos requirim entenau de continent sens dilacio alguna. Quaquidem requisicione per dictos dominos deputatos facta dicti domini consiliarii civitatis Barchinone ibidem ut premittitur presentes dixerunt dicto honorabili baiulo (bájulo; batlle, balle; baile) talia vel simili verba. Nosaltres mossen Batle queus consellam façats e compliscats la dita requesta a vos per los dits senyors diputats feta. Quibus sic dictis et prolatis dictus honorabilis dominus baiulus respondendo dixit se paratum adimplere requisita per dictos dominos deputatos et consulta per dictos dominos consiliarios civitatis Barchinona et cetera.

A este requirimiento siguen otros dos a igual objeto contra Juan Pages vicecanciller, el honorable Jaime Pau, ambos consejeros reales, mosen Juan de Muntbuy, Jaime Ferrer y otros: los que se despacharon al propio tiempo que las siguientes cartas.

Al molt magnifich mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich. Com per algunes coses de molta importancia sia necessari nosaltres parlar ab vos per tant vos dehim e encarregam que romanint los altres vostres companyos de la embaxada vos vista la present vingau a nosaltres ab molta cuyta e noy haja falla alguna. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als capitans e conestables assoldejats per lo dit Principat aon se vulla sien als quals les presents seran presentades saluts.
En virtut del sagrament per vosaltres prestat de servir lo dit Principat vos requerim que ab les gents de vostres capitanies e conestables segueschau lo honorable En Galceran Dortigues balle de Barchinona exhibidor de la present e stigau a tota sa ordinacio e en aço no haja falla. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Lo honorable mossen Pere Berenguer Sort cavaller qui es acordat per home darmes va aqui per servir lo exercit. Placieus haverlo per recomenat e appellarlo en vostres consells car home es de disposicio per aquest negoci e ha experiencia de aquests afers que en tant lo seu consell no pot sino al dit negoci aprofitar. E tingaus la Sancta Trinitat molt egregi senyor en guarda sua. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als capitans e conestables assoldadats per lo dit Principat que de present se troben en la vila de Sent Boy saluts.
En virtut del jurament e homenatge per vosaltres prestat de servir lo dit Principat vos requirim que de continent vista la present ab vostres gents vingau a la Maçanera e seguischau lo honorable En Galceran Dortigues batlle de Barchinona e sino era passat lo sperau aqui e si passat era lo segueschau e façau lo que per ell vos sera dit e stigau a sa ordinacio. E de continent partiu molt cuytadament et sens triga alguna. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

A la illustre Senyora dona Beatriu relicta del illustre Senyor don Henrich infant de Arago.
Illustre Senyora. Per alguns sguarts concernents servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e honor de vostra Senyoria es deliberat la dita Senyoria vostra per lo present deverse abstenir e sobreseure passar de Vilafrancha ença com lo contrari portaria inconvenients e dan no poch los que en aquesta per bon e degut respecte obmeteu. Placia donchs a vostra Senyoria satisfer en aquesta nostra deliberacio feta ab gran necessitat e consideracio. E aço Senyora Illustra haurem en gran complacencia e gracia la qual no duptam de vostra Senyoria obtenir puys contraria deliberacio no poriem bonament tollerar. La Sancta Trinitat lllustre Senyora vos haja en sa bona guarda. Scrita en Barchinona a XI de març del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- De vostra Senyoria devots servidors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Als magnifichs e molt savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Magnifichs e molt savis senyors. Per correu que aquesta nit vos havem trames vos havem certificats de la deliberacio nostra que la lllustrissima Senyora

Reyna sia per vosaltres de part nostra aconsellada li placia no passar de Vilafrancha ença segons per nostra letra vist haureu. Ab la present vos dehim que si per ventura la dita Senyora Reyna delliberaba no star al dit nostre consell e de la ciutat de Barchinona qui sobre aço semblantment la aconsella e de fet la dita Senyora venia de Vilafrancha ença que vosaltres senyors per part nostra e de aquest Principat digau publicament als qui venen ab la dita Senyora axi com son don Johan archabisbe de Çeragoça mestre de Muntesa visrey de Sicilia e altres que lo dit Principat e ciutat zelant lo honor e servey del Senyor Rey e de la dita Senyora benifici e repos del dit Principat han suplicat e consellat fos de merçe sua ordenar no acostarse pus prop de Vilafrancha la qual cosa a la dita Senyora no plau fer ne al dit consell star ans passa avant e per tant vosaltres intimants les dites coses los significau la dita supplicacio e consell. E si de no observancia los ne provenen perills e inconvenients que lo dit Principat ne sia scusat e venguen a tot lur carrech. E de aço fareu levar carta publica. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per quant lo Senyor Primogenit deu intrar dema Deu volent en aquesta ciutat e speram de moltes coses parlar ab la sua Senyoria e perque havem a conferir de moltes coses ab lo magnifich don Johan Dixer vostre nebot qui es aci attes no podem respondreus stesament a moltes coses que per vostres letres nos dehim ab la present solament vos trametem la resposta que havem deliberat esser feta a la requesta queus es presentada per los missatgers de la ciutat de Çeragoça la qual resposta donareu continuar per lo notari qui es stat rebedor de la requesta. E aço havem deliberat se faça de continent perque los dits missatgers nos maravellasen de la triga e nous constituissen en culpa per aquella. Apres Deu volent e molt prest haureu resposta a totes les altres coses. E sia la Sancta Trinitat en guarda vostra. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Los dits Regent la vegueria de Barchinona e egregi Capita jatsia largament (hajeu) hajen satisfet a una requesta asserta per part dels honorables jurats de la ciutat de Çaragoça per los dits honorables don Lorenç Alguas (Dalgas, Algas) e don Anthon de Angusolis asserints dels dits honorables jurats haver potestat feta no resmenys a la pretesa requesta per part dels reverends noes e magnifichs diputats del regne de Arago e dels dits honorables jurats feta la qual comence Per causa de la et cetera dihen que si per los dits asserts requirents es degudament considerat com se creu lo proces de so metent per causa de la detencio de la persona del lllustrissimo don Charles primogenit de Arago et de Sicilia et cetera e per inseguir e haver los mals consellans la Majestat reyal iniciat e los quals gravissimos crims han comesos axi dins lo Principat com alias no es stat per derogar en res als furs libertats e privilegis del regne de Arago ne per privar o dampnificar algu indegudament mas per satisfer a la fidelitat a la reyal corona deguda la qual los cathalans han molt cara com la vida en la qual los aragonesos e altres subdits e vassalls de la reyal corona han per semblant comu participi la qual cosa ben considerada deu esser e es conforme a la voluntat de la Majestat del Senyor Rey donchs no deu esser greu als dits asserts requirents la entrada e statge qui de present se fa per lo dit exercit en la vila de Fraga com no sia fet a injuria de algu mas per exequucio del dit proces de so metent lo qual no ha compliment e per exequucio de coses degudes e pertinents e a lahor de nostre Senyor Deu servey de la reyal corona e repos no solament del Principat de Cathalunya mas de tots los regnes e terres de la Majestat reyal les quals coses encara que la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit sia subseguida perque sien degudament compostes requeren alguna triga la qual no porta dan al dit regne de Arago ne als poblats en la vila de Fraga com sia stada tots temps la intencio del dit Principat e de present es e sera que sia integrament satisfet a qualsevol qui dampnificat sia e complidament pagades totes vitualles e altres coses que per los del dit exercit sien preses e comprades. E per tant stants e perseverants en la resposta contengudes ja feta e denegades totes e sengles coses en la dita asserta requesta contengudes donen la present lo dit Regent la vagueria e Capita requerint et cetera.

Als molt nobles magnifichs honorables e savis mossenyors los quinze elets per lo bras militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles magnifichs honorables e savis mossenyors. A noticia nostra son pervengudes algunes diferencies novament suscitades sobre la intervencio de alguns del stament militar en les congregacions si aqui ne convenia fer per causa de les coses que occorrien sobre la liberacio del Illustrissimo Senyor Primogenit. Les quals diferencies han importat a nosaltres grandissima molestia e congoixa car en qualsevol temps les diferencies no deuen esser ab plaer sentides e molt menys en aquest temps en lo qual maximament totes diferencies deuen haver repos quant grans que sien e specialment totes les particulars e tals com son aquestes provenints per voluntat de entrevenir e fer benifici en lo negoci de la dita liberacio la qual concerneix tant la utilitat publica de tot lo Principat.
E per ço per donar repos a les sobredites diferencies havem deliberat pregar a vosaltres e quant pus stretament podem vos pregam e encarregam vullau totes diferencies apartar e tolre e encara totes les coses e causes que raho e occasio porien donar a diferencies. E si convendra o sera necessari tractar de negocis congregarse per aquells vos pregam no sien repellits de intervencio de tal congregacio los del stament militar qui entrevenir hi vullen car si eren en la cort hi entrevendrien e majorment com attesa la liberacio ja obtenguda del dit Illustre Primogenit solament se haja es dega entendre en plaers e solaçes. E pus repos se ha hagut de la principal empresa tots devem apartar occasions e causes de diferencies e axi afectuosament pregam ho vullen fer vostres nobleses magnificencies e savieses. Les quals la Sancta Trinitat haja en guarda sua. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Donau a mossen Arnau Guillem Pastor veguer de Barchinona cent florins dor per bestreta e occorriment de son salari e meteu los dits cent florins en vostre comte. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable En Galceran Dortigues balle de Barchinona.
Mossen batlle. La present es per notificarvos que si no trobareu lo Governador en casa sua que proveeschau en guardar e cerquar casa de hun quis diu En Bofill hostaler o qui te casa en la vila de Molins de Reig car nosaltres som certificats que lo dit Governador staria amagat en la dita casa. E mes som certificats que en la dita casa hauria citges (como Sitges) graners e altres lochs secrets e molt amagats per star celat lo dit Governador. Perqueus requirim en virtut del jurament per vos prestat que ab molta diligencia cerqueu e investigueu los lochs secrets de la dita casa e proveeschau en totes maneres que hajau lo dit Governador a vostres mans. Feu en la cosa segons de vos se confia. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

FIN DEL TOMO DÉCIMOQUINTO DE LA COLECCIÓN, SEGUNDO DEL LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO
DE DON JUAN SEGUNDO.