1.° DE SETIEMBRE. (En adelante escribiré septiembre.)
Después de varias
deliberaciones secundarias, el reverendo abad de San Juan, una de las
nueve personas encargadas de examinar las instrucciones y
modificaciones, dio cuenta del examen y estudio que sobre las mismas
se había hecho, y después de leídas, deliberóse que nada se
añadiera ni mudara, dejándolas, por consiguiente, del mismo modo
que se acababan de presentar.
Recibióse de los señores
Embajadores la siguiente carta, que fue leída en consejo.
Molt
reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Lo di
passat que comptavem XXIII del present circa hora del mig
jorn plega aci un home que de la Almunia vos
haviem trames per lo qual reebem vostra letra de
quinze del mateix. En aquella apres algunes coses que no
afreturen commemorar nos persuadiu a diligencia
sobre los afers a nosaltres acomanats e mes en sollicitament
supplicar e instar la Majestat del Senyor Rey per la
provisio dels oficis de aqueix Principat e derrerament de
scriureus de noves aci occorrents sobre los fets de
Navarra e de aquest regne de les quals se refiren
aqui moltes coses variament. Al primer punt de la diligencia nostra
nos es Deu testimoni ab quanta celeritat volriem
nostre comissio expedir per la qual presta expedicio e altres
deguts sguards nos ha convengut aqui trametre lo
reverend abbat de Poblet segons per ell les causes de la sua
tramesa stesament sentides haureu la tornada del qual speram
ab molt desig per ques puga per nosaltres deduir
a exequcio lo que per vosaltres aqui sera deliberat. A les
supplicacions e instancies per les provisions dels dits oficis no
havem mancat en les ores e lochs oportuns e tota
vegada havem hauda bona resposta de la reyal Majestat.
Hir rebuda la vostra letra li anam aquella significar
les dites supplicacions ab major instancia continuant la qual
benignament nos ha respost no haverhi pogut entendre en
los dies passats per la occorrencia del negoci que ha portat
lo embaxador del duch de Burgunya mas que
daquiavant sens pus detenir hi vol entendre la sua
Majestat e prestament Deu volent deduira en obra les dites provisions
de oficials qui seran tals que nostre Senyor Deu ne sera
servit e la justicia administrada a tot benefici e bon stament de
aqueix Principat de que per vosaltres ab besament de mans li
son stades referides gracies devotament. Al avis de novitats que
demanau nos appar juxta
tenor de letres aci trameses per algunes particulars persones
de aqueixa ciutat a quis farien reports de novitats que
dien seguides en aquest regne les quals no son de tal
importancia en quant nosaltres comprenem que toquen a aquexa
plaça e sobre les quals se deu molt attendre lo Principat
no implicarse en passions privades e particulars quals son aquestes
que nosaltres sentim aci e altres algunes non hoym.
Ne per semblant dels afers de Navarra sentim per lo
present tals coses que lo scriure de aquelles portas fruit
algu e totes se reciten variament e inserta e no desijam
esser reportadors de coses que nos puixen certament
adverar. Si algunes ne occorreran ab certinitat
e dignes de reportar a les reverencies e magnificencies vostres no
obmetrem de aquelles vostres dites reverencies e magnificencies
certificar les quals la Sancta Trinitat tinga en sa
guarda. Rescrivint nos de ço quels placia. Feta
en Calatayu a XXIIII de agost any Mil CCCCLXI. - A vostra
ordinacio prests los embaxadors del Principat de
Cathalunya.
Apres feta la present pervenguda aci
nova de la vacacio (vacante; en catalán inventado, dicen
vacances a les vacacions o vacassions) del bisbat de Urgell
per mort del reverendissimo patriarcha Alexandri se es sabut
la Majestat del Senyor Rey haver deliberat supplicar nostre
sant Pare per provisio del dit bisbat faedora en persona de
fra Cerda almoyner seu.
Als molt reverends egregi
nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General
e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Después de leída la carta que precede, se propuso si
los embajadores pedirían salvo conducto para presentarse al rey de
Castilla, pero habiéndolo discutido, se acordó que no había
necesidad de tal requisito para marchar, pues no era costumbre, y que
si algún mal pudiese resultarles de ello, el General cuidaría
de satisfacerles o de enmendarlo.
