CLI, 19, arvorensis rex, judex

CLI.

Raimundo Dei gratia comiti Barchinone principi Aragonum Tortose et Provincie marchioni illustri amico et affini precipuo P. Dei nutu arvorensis rex et judex victorie dilectionis et bonorum plenitudinem. Vobis et vestre celsitudini amicicia et affinitate unanimiter et indissolubiliter adnexus vester sum prorsus et omnia pro voto vestro vobis evenire cupimus. Eapropter sicut nos per Juffredum de Massilia et nostros fideles et Solimanum et litteras vestras rogastis de Majorica cum domino V. pisanorum archiepiscopo quando nobiscum pro legatione in proximo vere fuit pro vobis locuti sumus et cura noster sit amicissimus pro posse inde ei preces fecimus: ipse vero satis benivole respondit et promissit quod in adjutorio et obsequio vestro et nostro in hac causa esset in quantum posset et etiam personam suam venturam dixit si civitas ejus aderit. Insuper per fideles et amicos nostros quos vidistis et alios et per literas nostras consules pisanorum et senatores quorum consilio ipsa civitas regitur pro posse rogavimus uti in hoc facto unanimiter sine vobiscum. Preterea fidum damus consilium uti per legatos et litteras apud ipsos pisanos
studeatis quatinus sicut vos et eos decet sint in hoc facto vobiscum: et sapienter hoc ostendant eis quod vos potius cum ipsis quam cum aliis qui eis sint proximi vel longinqui hoc facere velitis: veruntamen si ipsi omnino defuerint vos quoquo modo poteritis id efficietis. Item dominus papa in hoc facto plurimum
prodesse potest si pisanum archiepiscopum et civitatem ipsam pro suo posse ad id posuerit et maxime si treugam vel pacem inter Pisam et Lucam fecerit: et imo cum causa ista Dei sit et vos ipse diligat per nimium pro Deo et vobis studium dabit in istud si per legatos et litteras vestras omnino exoraveritis. His et aliis modis per domini Dei et vestram virtutem hec et alia ad honorem et commodum Dei et vestrum pro velle vestro perficietis sic quod laus vestra perpetuo vigebit. Quid autem super hoc facturus sitis et quid inde composueritis citius quam potestis litteris vestris nobis insinuetis et de prosperitate et gratia et
voluntate vestra nos letificetis. De sorore vestra socru nostra et filiis ejus tamquam de vestris et nostris propriis vos deprecamur et eos vobis commendamus.

// Parason, Barisono II.

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 4

Núm. 323. Tom. 19. fol. 1581.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: a las vostras noblesas e saviesas honorables significam que tots los dels staments ecclesiastich militar e reyal daquest regne obrant la providencia
divinal son duna concordia un proposit e voler a cercar ensems ab
vosaltres senyors e ab lo parlament general del regne Darago rey
princep e senyor per justicia e trametre prestament una missatgeria
lunyadas e toltes totes difficultats. Perqueus pregam cordialment
queus placia sostenir un poch e sperar la dita missatgeria e
missatgers destinadors los quals prestament partiran ab poder bastant
per la dita raho e daço senyors se retra gloria a Deu es fara servey
de la corona reyal es seguira be inextimable e aquest regne farets
plaer molt singular. E de las vostras reverencias noblesas e saviesas
honorables sia lum direccio e proteccio lo sanct Sperit. Scrita sots
lo segell del reverent bisbe de Valencia a XIII de març lany
MCCCCXII. - Los dels staments ecclesiastich e militar e los jurats de
la ciutat de Valencia a vostra honor apparellats.

Sesión del día 19.

Se acordó que de los fondos del general fuesen
prestados a doña Margarita tres mil florines, para que pudiese
atender a sus necesidades. Tratóse después del socorro que debía
enviarse a Cerdeña, y se levantó la sesión.

Sesión del día 20.

Túvola en este día la
comisión de los veinticuatro, para ordenar algunos preparativos
conducentes a la reunión de los compromisarios; acordando entre
otras cosas llamar a Fr. Vicente Ferrer, que se hallaba en Castilla.

Sesión del día 22.

Tratóse en esta sesión de los
negocios de Cerdeña, leyéndose un largo escrito presentado por los
embajadores de Nicoloso Doria y una carta del juez de Arborea,
vizconde de Narbona. Fue leída también la siguiente carta:

Núm.
324. Tom. 19. Fol. 1594.

Als molt reverents egregis nobles e
honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya.
- Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Segons letres
que havem haut de vers les parts de Valencia a gran be dels fets que
tenim entre mans conve que nosaltres proroguem e mudem aquest
parlament prop la ciutat de Valencia: perque nosaltres ab lo nom de
Deu e la sua gracia entenem decontinent fer la dita prorogacio e
mudament e esser prop la dita ciutat a pus prest que porem. Perque de
les dites coses certifficam les vostres reverencies noblesas e
honorables saviesas. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en
la vila de Morella e segellada ab lo segell del braç militar a XVIII
de mar del any M.CCCC. dotze. - Lo parlament general del regne de
Valencia a vostra honor.

Acordóse por último en esta sesión
el pago de varias cantidades.
En este mismo día se reunió
también la comisión de los veinticuatro, ocupándose en los mismos
asuntos que en las anteriores sesiones.

Sesión del día
23.

Fueron leídas en ella las cartas que siguen:

 

Núm. 325. Tom. 19. Fol.
1602.

 

Als molt reverents egregis
nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. -
Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Jatsia nosaltres
entenam e treballem continuament ab aquella major diligencia que a
nosaltres es possible en encerquar e fer transladar los testaments
dels reys passats de gloriosa memoria e totes cartes scriptures qui
façen per la reyal successio translats dels quals testaments vos
trametrem dins breu Deus volent en forma e manera que hi deura esser
dada plena fe axi com per vosaltres senyors nos es demanat per
vostres letres: empero senyors nosaltres no havem poscut trobar lo
testament del rey en Johan en larchiu del palau major car noy es ni
en negun altre loch on hajam cerquat e hannos dit que fon liurat en
sa forma clos e segellat ab segell pendent a la senyora reyna dona
Yolant per mossenyer Pere de Benviure qui fo scriva del dit
testament: a la qual senyora reyna nosaltres havem dubtat demanar lo
dit testament e translat daquell crehents no ho deguessem fer sens
consultacio vostra. Perque senyors certificamvos daquestes coses a fi
que hi provehiscats segons millor vos semblara fahedor. Part aço
senyors ab nosaltres es stat lo honorable Nazbert Çatrilla
complanyentse com no podia complir e satisfer al carrech que
vosaltres senyors li havets donat sobre lo soldajament de L
ballesters als quals havets ordonat que per quescun sien donats per
dia III solidos e dient que era molt necessari que aquesta gent fos
lestada attes lacte a que havien a servir e que gent lestada ell no
podia haver al dit sou: e nosaltres havemli respost que seria molt bo
que daço ell consultas a vosaltres senyors axi com que de fet vos en
deu scriure. Perque si vosaltres senyors ordonarets quel dit sou sia
mes dels dits III solidos volemvos avisar queus placia ho façats en
manera que per avant no puxa esser tret a consequencia en sou quel
general haja a donar. Mes avant nos ha dit lo dit Nasbert Çatrilla
li deguessem liurar dels arneses armes e artellaries qui son en la
botiga del general: e nosaltres responentsli havemli dit axi com diem
a vosaltres senyors que en la dita botiga ha fort poch daço que
demana e que si vosaltres senyors volets que li sia liurat ço quey
es del que demana e li sia comprat lals quey falra de les peccunies
del dit general quen havem mester cautela de vosaltres senyors segons
ordinacio de la qual nosaltres nos arreglarem en la compra o
desliurança de les dites coses. En aço crehem vosaltres senyors
provehirets degudament per descarrech de nostres compres. Apres tot
aço vos diem senyors que havem haut gran plaer goig e consolacio de
la eleccio feta de les nou persones ordonades a declarar qual es
nostre ver rey princep e senyor: e pregam humilment la Majestat
divina que per sa infinida clemencia vulla sobre aquelles influir la
sua gracia en tal
manera que mijançant lur declaracio aquest
regne qui per tant temps ha stat viduat de son determenat rey princep
e senyor vingue en la breu conaxença daquell e a salut e conservacio
dels pobles qui en lo dit regne habiten. Noresmenys senyors havem
reabuda la provisio que havets feta sobre la reparacio de les sis
persones: e podemvos dir ab veritat que havets fet mes que per
ventura no imaginats car los affers del dit general qui per falta de
aquesta provisio son stats en algunes coses embassats tro açi seran
Deus mijançant nostro treball al qual no entenem a perdonar
en gran reparacio a tota utilitat daquell. E sia molt reverents
egregis nobles e honorables senyors lo Sperit sant en vostra guarda.
Scripta en Barchinona a XXI dias de març del any
M.CCCC.XII. - Los diputats del general de Cathalunya e les VI
persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

 

Núm. 326. Tom. 19. Fol. 1604.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del
parlament general de Cathalunya residents en la ciutat de Tortosa. -
Molt reverents nobles e molt honorables e savis senyors: Placia saber
a vostres grans savieses com yo he haguts per
conestables dels L de peu en Johan Boyl e en Bernat Cardona
per haver los dits L ballesters e homens de peu e aquells han
haguts los pus aventatjosos que trobar se son poguts e
qui en tota plaça se poden presentar: empero ells no hirien
al sou quels es stat taxat car tostemps es acostumat que
homens aventatjosos han evantatge. Jo mossenyors he
presentats aquests dos als diputats e an aquells quych son per
les VI persones: perque yo he feta ma diligencia de haver la
gent aquella que devia e no sta per mi car ells no volen anar sino
segons han acostumat de haver e al darrer punt volen X florins per
mes e que hom lus port arneses vulles per aygua o per
terra anant o vinent. Si van per aygua es incert si van per terra es
de major cost: e per ço mossenyors vos supplich que en aço vullau
dispensar que per via que no paga de sou vullats fer dar
en aquesta gent ultra lo sou levant fins a compliment dels X florins
e lo port de les armes vullatsvos per aygua vullats per terra
segons ordonarets. Empero mos senyors yo nous presentaria ni menaria
sino gent aventatjosa: e per ço com lo temps es curt e
yo no entenc a treballar en obra mijana ni de metzem yo fas
spatxar aquesta gent car confiança he en vosaltres que no volrets
que yo ho pach de la mia bossa ço que de mes hi sera:
pus que jous he la gent que deig e siamen feta vergonya si lo
contrari trobats. E si negunes coses vos plahen que yo puxa
fer manatsme. E sia lo sanct Spirit vostra guarda eus conserva en la
sua gracia. Deço vos supplich que haja decontinent resposta. Scrita
en Barchinona una hora ans de mig jorn a XVI de març. - A vostre
servey e manament humilment apparellat Esbert Çatrilla.

Sesión del día 24.

Por parte del embajador del
conde de Urgel fueron leídas varias cartas que probaban la
parcialidad y manejos del gobernador de Aragón a favor del infante
de Castilla. Recibióse después el juramento de portarse bien y
fielmente a los compromisarios Bernardo de Gualbes y arzobispo de
Tarragona, quienes se despidieron del parlamento para ir a desempeñar
su misión en Caspe.

Sesión del día 26.

Dióse
audiencia a Romeo Palau, quien presentó y pidió que fuese leída la
siguiente carta:

 

Núm. 327. Tom. 20. Fol.
1616.

 

Als molt reverents egregis
nobles honorables e cars amichs lo parlament general de Cathalunya. -
Molt reverents pares molt egregis nobles honorables e cars amichs:
Dues letres he reabudes dels tenors seguents.

- Egregio domino Frederico comiti de Luna parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores
parlamenti generalis Cathalonie principatus ipsum parlamentum
representantes et ab eodem habentes plenariam potestatem in istis
honorem debitum cum salute. Vobis qui in successione regnorum et
terrarum regie corone Aragonum subditorum jus habere asseritis et
pretenditis parlamentum et ambaxiatores pro se et dictis parlamentis
adherentibus notifficant intimant seu denunciant per presentes quod
certe notabiles persone ab eisdem parlamentis super his plenum posse
habentes in villa de Casp prope flumen Iberi in Aragone
constituta pro investigando se et informando noscendo et publicando
cui predicta parlamenta et subditi ac vassalli dicte corone
fidelitatis debitum prestare et quem eorum verum regem et dominum per
justitiam secundum Deum et eorum conscientias habere debeant et
teneantur hinc ad vicessimam nonam diem marcii proxime futuri
convenient et erunt personaliter congregate processure ab inde ad
investigationem instructionem informationem nostionem et
publicationem predictas. Data in villa Alcanyhicii sub
sigillo reverendi in Christo patris domini episcopi oscensis quo
dictum parlamentum Aragonum et reverendissimi in Christo patris
domini archiepiscopi Terrachone quo dicti ambassiatores
utuntur hic appositis impendenti XVa die februarii anno a nativitate
Domini millesimo CCCCXII.
- Egregio domine: casu quo vos causis
et rationibus in aliis nostris patentibus litteris vobis per latorem
presentium exhibitis latius expressatis contingat vestros
ambassiatores et vel procuratores mittere ad villam de Casp in dictis
litteris patentibus expressatam in statu decenti et honestis habitu

atque modo eisdem placeat destinare cum simili modo ceteris
corone regie Aragonum competitoribus scribatur. Altissimus vos
conservare et prosperare dignetur feliciter in longevum. Data ut
supra. - Parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores
parlamenti Cathalonie principatus honoribus vestris prompti.

- A les quals coses
contengudes en aquelles vos responch e dic que he gran desig e
haure tant plaer que mes no poria quels drets que yo
he e a mi pertanyen en la succesio e regnes e terres de la reyal
corona Darago sien mostrats dits declarats e allegats en e
per totes les parts de la reyal corona e singularment en la dita vila
de Casp on dels dits drets segons continencia de les dites letres se
deu fer investigacio instruccio e publicacio: e mouenmi
principalment dues coses: la primera que yo crech
fermament esser ver e cert que en los dits regnes e terres es una la
successio e a mis pertanyen car son net del molt alt e poderos
senyor don Marti rey Darago de Valencia de Mallorques de Sardenya e de Corsegua
e comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya
dalta recordacio e son fill del molt
illustre e victorios senyor don Marti rey de Sicilia e duch de
Athenas e de Neopatria fill del dit senyor rey Darago e
primogenit de gloriosa memoria e per ço son e deig esser segons Deu
e vera justicia lur universal successor en tots los regnes e terras
dels dits senyors.
La segona que he tan indubitada confiança en
los prelats barons nobles cavallers gentils homens ciutadans e tots
altres vessalls e naturals dels regnes e terres de la dita
real corona que per lur innada fe e naturalesa
la qual ab molt gran lahor han tots temps inviolablament
observada a la dita reyal corona e als reys e successors
daquella dels quals yo devall per dreta linea e de la
lur carn e sanch he immediada e dreta naxença
que en la dita successio e en los drets que yo he em
pertanyen en aquella observaran conservaran e deffendran a mi
sens lesio la dita mia justicia. Es empero ver molt reverents pares
egregis nobles e honorables amichs e sabets esser notori que
apres mort del dit senyor rey don Marti avi e
senyor meu yo son romas e son menor fill e orfe
perseguit en la persona perseguit en ma
privada heretat e perseguit e molt prejudicat en los drets que
yo he en la dita successio de la reyal corona e en lo exercici
daquells: de la mia persona non cal pus declarar car manifest
es e sabets de cert com hagui exir de Cathalunya
e que es stat tractat en altres parts contra mi qui james no
fiu ni pensi mal a algun e en manera o ferdat
son stat perseguit fins a metre a un castell on son
enclos stich e visch freturos desemparat
per tots e poch regonegut per aquells tants qui en vida
dels senyors reys mon avi e mon pare se
studiaven complaurem. La sola divinal ajuda es stada ma
consolacio e mha guardat de tots perills e mals per sa
misericordia infinida. En ma privada heretat que sia perseguit
vejats los castells viles e lochs meus com me
son preses occupats e detenguts violentment e per força
destrouits e mal tractats axi en lo regne Darago com en lo
regne de Valencie, En los meus drets e en lo exercici daquells
com son perseguit sabenho vostres reverencies noblesas
e honorables savieses: no es degu qui los dits meus drets gosa
advocar procurar rahonar o proseguir: ans com vos es manifest a la
ciutat de Calatayu on los regnes e terras de la dita reyal
corona eren ajustats e congregats per tractar dels
preparatoris observadors en lo regoneximent de la
justicia de la dita successio com per quiscun dels altres quis
dien haver dret en aquella hinc fossen trameses grans
ambaxades e persones de gran auctoritat per part mia qui als
no podia ferhi fon trames en Johan Aguilar notari qui en vida del
senyor rey mon avi e per sa ordinacio era stat fet mon procurador
perque tractas e donas manera que yo hagues advocats e procuradors e
altres persones cartes e scriptures e altres coses necessaries
convinents e profitoses a la demostracio dels dits mos drets e
perque fornit e instruit de les dites coses anas ensems ab los
altres qui per ma part hic serien rahonas tractas e prosseguis
en la dita ciutat de Calatayu e en la general congregacio on de la
justicia de la dita successio se devia fer regoneximent
mos drets e ma justicia: e puys quel dit
en Johan Aguilar en la dita ciutat de Calatahiu hac
començat e continuat prosseguir los dits meus affers per torbar e
empatxar a mi en los dits drets e per torbar empatxar e retraure lo
dit Johan de la prossequcio
ab exaquies de crims que li allevaren fon e es
stat perseguit en persona fins a la mort e hanli tolts
e levats tots sos bens e encara los de sa
muller ell stant en Calatayu: e sentint la dita persequcio
e la dita causa per que li venia ne recorrech a la dita
congregacio dels preparatoris resident en Calatayu la qual informada
de les dites coses e per les orgents causes de aquelles ne
scrivi dues vegades al noble Narnau Guillem de Bellera governador
del regne de Valencie qui los dits procehiments fehia
contra lo dit Johan Aguilar. Aximatex lin feu fer
justicia per missatgeria pregant e encarregantlo ques tolgues dels
dits procehiments e tot ço que anantat hi fos reduhis al
primer stament volgues encara abstenirse de semblants procehiments
quis fessen es poguessen fer per semblants rahons car no devia
a algun dels competidors ne a lurs advocats o procuradors directament
o indirecta esser prohibida vedada o empatxada la prosequcio
de son dret ans devia haver libera facultad de
aquell proseguir per quis volgues a fi que pogues quescun
liberament anar e esser en la dita congregacio e vici algun noy
pogues esser allegat: e noresmenys lo parlament general
de Cathalunya per letra sua e apres per son
missatger ne ha pregat e encarregat al dit governador e lin ha
feta instancia: pero james lo dit Johan no ha pogut trobar o
haver remey en la dita persequcio e per ço no ha pogut
treballar e entendre desliurament axi com se requeria
en los dits mos affers e tot hom se es retret e retrau per temor de
esser axi perseguit de advocar procurar e rahonar mi e mos
drets. Mes avant lo dit Johan Aguilar ana a la vila Dalcanyiç
on lo parlament Darago e los missatgers del
parlament de Cathalunya eren per tractar e cloure del dits
preparatoris: e de paraula e per scrits recitant les dites coses los
prega e reques quels plagues provehir et
donar loch e manera que yo qui non he nin pusch
haver hagues advocats procuradors e altres qui liberalment rahonen
tracten e proseguesquen los dits meus drets cessants
los dits empediments embarchs e torbs e
tots altres: e sens que remey algu no he haut ne he en
les dites coses sonme stades trameses e presentades les letres
dessus insertes. Molt reverents pares e molt egregis nobles e
honorables amichs mi e ma heretat e mos drets
perseguits e prejudicats com dit he coman primerament e
principal a Deu tot poderos pregant e reclamantlo devotament e de
tota ma pensa que per sa clemencia infinida se vulla
emparar de mi desemparat e ell rey dels reys prene
e jutge la causa de mi fill e net de sos servidors reys
Darago e de Sicilia: sia ell ajuda e proteccio
mia qui dels pubills e orfens es eternal tudor e
pare. En apres me recoman cordialment e tant com pusch
a la congregacio dels leyals e faels vassalls de
la reyal corona Darago als quals prech carament requir
e obstrec per nostre Salvador Jesu-Christ per lo deute
que a justicia deuen et per la fe e naturalesa que son tenguts
a la reyal corona Darago per los grans benefficis dels
gloriosos reys Darago senyaladament del senyor rey mon
avi qui per augmentacio de la dita corona per tuhicio
de sos vassalls e per prosperitat de aquells conqueri e
hague lo regne de Sicilia e per los merits del
senyor rey mon pare lo qual per exaltacio de la
reyal corona Darago fonc tant victorios en cobrar e
reduhir a la dita corona lo regne de Sardenya per la
molt major part de aquell tirannicament retengut e rebelle a
la dita reyal corona gran temps havia en la recuperacio del qual
entre la ardor del cobrar e lo treball e suor de les
armes fini gloriosament sos dies: dels quals regnes los
dits senyors reys mon avi e mon pare lo sol titol e nom de
senyoria desijaren per a si e a la lur casa Darago
e les prosperitats profits e tot lals pera lurs
vassalls e sotsmeses: que a mi privat de tan excellents
senyors reys avi e pare sia la dita congregacio avi e
pare en voler entendre e guardar a la dita mia justicia sia
tudor en deffendre aquella e protector en dar manera
que sens conculcacio sia plenerament
demostrada. Poch son en esdat com veets et no
puch ma justicia rahonar ne he de que puga dar ne he facultat
de prometre a altres qui lam rahonen e quem sien
favorables en aquella: tota ma heretat privada e trobada en les
rendes e emoluments alienada e per major via calamitat esme en
gran part per força e violencia presa occupada e destrouida:
son stats perseguits aquells pochs qui en ma justicia
han treballat fins avuy: no he qui gos o vulla mos
drets mostrar ne rahonar ma justicia. Molt reverents pares egregis
nobles e honorables amichs la una de les dites letres
conten quels embaxadors o procuradors que yo trametre a la
vila de Casp per allegar e mostrar ma justicia vulla yo
trametre en estat decent e honests abit e manera car axi nes
stat als altres competidors: vosaltres veets en clar e beu
sent yo daci hon son que cascu dels altres competidors
es apparellat per trametrehi grans enbaxadors ab
companyes e esforç de moltes gents ab molts e sollempnes doctors
fornits de gran temps en les allegacions quey preten cascu hi
ha procurados favors e çerquades vies per avançar aquells;
yo fill de vostre senyor e net de vostre rey son e romanch sol
que no he ne puch trobar qui per mi gos oy vulla
anar no he ne puch trobar qui vulla rahonar ma justicia en lo
regne e terres de mon avi e en la senyoria de mon pare.
O claredat de prelats o virtut de cavallers o amor e naturalesa de
ciutadans o faeltat o naturalesa de tots los vassalls
de la reyal corona Darago recordvos la gran e ardent
amor quels gloriosos senyors reys Darago han
hauda e mostrada tots temps a vostres antecessors e a
vosaltres: ans son stats per obres virtuoses mes frares
e germans que senyors e per deffendre a vosaltres: e avançar
vostres cases no han duptat metres a mort e sostenir en
lurs persones quals se vulla perills.
Miren los vostres ulls los actes maravellosos
quius son davant e renomenats per tot lo mon que los
senyors reys mon avi e mon pare han fets:
pensen attesament vostres coratges lalt proposit en que era lo
senyor rey mon pare quant axi victorios sedejant la
gloria e honor de la reyal corona Darago lo repos de
sos vassalls e la
prosperitat daquells fini gloriosament sos dies: vulla
considerar vostra fervent devocio e amable naturalesa la qual sens
ruha o macula
havets tots temps leyalment demostrada als dits senyors
reys e de la rael daquells yo procehesch
sens miga que en la persona mia es dretament dirivada lur
posteritat. Placia donchs a vosaltres molt reverents pares
egregis nobles honorables e cars amichs que la justicia que yo he en
la dita successio no perescha en les vostres mans ne davant
los ulls de vosaltres: a tots los qui non han singularment a pubills
e orfens es atorgat beniffici per justicia quels sien
aministrats advocats procuradors e altres qui mostren rahonen e
alleguen lurs drets: daquest beniffici usen totes les grans
corts e totes les grans ciutats e tenen de publich grans e notables
advocats per aquells qui haver non poden: ministratsne
per Deu ne per justicia a mi qui non he nin pusch
haver e del beniffici de justicia atorgat a tots e per totes parts
fetsne misericordia a mi pubill menor e orphe net del
vostre rey e fill del vostre senyor en los regnes e
terres de la lur senyoria: e per quantes favors men son
degudes e haver deitg rahonablament trob yo
en vosaltres ço que vol agual e ordonada justicia car
en altra manera yo no pusch ni pore axi
com en passat no he poscut per occasio dels impediments
embarchs e torbs sobredits e altres mos drets e
ma justicia mostrar o rahonar en la dita vila de Casp
ne en altres parts ans romanch
sens ma culpa o negligencia destituhit de tot humanal
auxili. E nostre senyor Deu per sa gran misericordia endreç e
illumin vostres coratges en tal manera que per misteri de
vosaltres en les dites coses trobe yo e aconseguescha
ço que es dret meu e per justicia me pertany. E placieus
molt reverents pares egregis nobles honorables e cars amichs
que de les dites coses cobre yo vostra bona resposta per lo
portador de la present. Scripta en Sogorb sots
mon sagell secret a XVII dies del mes de març del any
MCCCCXII. - Frederich Darago a vostra honor.

 

Leído después un largo
escrito que presentaron los promovedores de negocios del parlamento,
para rebatir las protestas que algunos hablan hecho contra la
elección de los nueve compromisarios; publicáronse también las
siguientes cartas:

 

Núm. 328. Tom.20. Fol.
1629.

A los muyt reverentes padres en Dious muy
nobles et nuestros caros et speciales amigos los del parlament
del principado de Cathalunya. - Muy reverentes en Dios muy nobles
caros e speciales amigos: nos havemos recebido
dos vuestras letras en una mesma forma de las quales
no ha gayres nos scrivestes una con nuestro ben
amado e fiel camerlench mossenyer Bertran de la Saga e
agora lotra com este portador de las presentes
contenentes en sustancia como nos por nuestras letras
vos haviessemos ante dagora rogado que por amor
de nos fitzessedes desliurar el dito mossenyer
Bertran qui veniendo devers nos de nuestra muy
cara e muy amada figa la reyna de Sicilia havia
seyido ajustado e detenido en Ostalrich e vos
per honor de nos lueguo que haviedes sopido
su arestament haviades trevallado en manera que
el dixo mossenyer Bertran ha seyido desliurado
etc. Dont de lo que feyto havedes en esto por
honor e contemplacion de nos vos regraciamos tant
como podemos. Otrosi muy reverentes padres en Dios muy nobles
caros e speciales amigos por vostras ditas letras nos
havedes scrito e feyto a saber que en los memoriales
que ell dito mossenyer Bertran traya vos
haviades visto que se contenian cosas de que vos havedes
seydos mutxo maravellados e fort turbados
car toca a vosotros e a toda vuestra tierra pero que
confiavedes en nos que seyendo aquellos memoriales en
vuestre poder que non
se procedira mas avant en las cosas en aquells
contenidas antes de todo mon poder las feremos cessar
etc. E por quanto en los ditos memoriales se contienen
de mutxas materias e diversos articulos e non podemos
buenament concebir clarament quales son aquellas cosas
que a nos toquan non nos aviedes aquellas por vuestras
ditas literas notifficado vos rogamos que
extinsivament et a largo nos querades scrivir
et certificar aquellas car en todas cosas que por honor de vos
et de todo el principado de Cathalunya puedessemos fatzer
nos emplegariamos de buen grado como aquell qui
nos reputamos tenido por muchas honnores e servicios que de
vos el dito principado havemos recebido ataqui.
Bien es verdat que Bernat de Cruylles qui como e
aresto et arresto el dito mossenyer Bertran
vos scrivio algunas cosas qui eran contenidas en el XII
capitulo de los ditos memoriales que fablan de la
requisicion fazedora de partes de la reyna e barones de
Sicilia al infante don Ferrando de Castiella como a natural
succesor en el dito
regno etc. E porque
non sabemos ni nos declarades si es por aquello que en ell
dito XII articulo fabla que vos tenides por agreviados
o no o per algunes cosas de los otros articulos: vos rogamos
que a vos placia declarar sobre aquesto extensivament
et a llargo vuestra intencion car aquella sopida
nos faremos per honor de vos en lo nos notifficado
totdo lo que buenament podremos fazer: e si
otras cosas algunas vos plazen que nos fazer podamos
fazetlasnos fiablament saber e nos las acompliremos
de muy buen grado. Muy reverentes padres en Dios muy nobles e caros e
speciales amigos el sant Sperit vos haja
siempre en su guardia. Scripta Puente de la Reyna XIII° de março.
- El rey de Navarra. - CHARLES.

Núm. 329. Tom. 20. Fol.
1631.

Venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis ac
dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis baronibus
nobilibus militibus sindicis et procuratoribus civitatum villarum et
locorum principatus Cathalonie in parlamentum Dertuse congregatis. -
Benedictus episcopus servus servorum Dei.Venerabiles fratres filiique
dilecti: ad audientiam vestram preces nostras libenter afferimus
illas videlicet que honestatem sapiant et ab humane pietatis tramite
non discordent. Cum itaque dilecta in Christo filia Johanna de Prades
carissime in Christo filie Margarite Aragonum illustris regine mater
pro eadem ejus vaca regina vobiscum habeat ardua nonnulla tractare:
vos precamur attente quatenus consideratis casu et necessitatibus
dicte regine in expeditione favorabili eandem et ejus negotia nostre
interventionis intuitu velitis suscipere propensius comendata
superinde nobis plurimum placituri. Data in nostro Castro
Paniscole die XXII sub nostro signeto secreto.

Sesión del día 28.

Abrióse con la lectura de los documentos que siguen:

Núm.
330. Tom. 20. Fol. 1636.

Als molt reverents
nobles e honorables senyors lo parlament general del regne Darago
en Alcanyiç - Molt reverents nobles et honorables
senyors: del molt egregi senyor don Frederich Darago compte de
Luna havem reebuda una letra de gran seria en la
qual es inserta la letra intimatoria que per los parlaments
Darago e del principat de Cathalunya li es stada tramesa sobre lo
dret que preten haver en la successio de la corona reyal Darago
ab quens pregua exorta e requer
que havent sguard a la sua pupillar edat e com
es orfe pobre e deseretat per deute de justicia o per altres
sguards en la dita letra semblants expressats li deguessem
subvenir de advocats procuradors e rahonadors de
la sua justicia que afferma haver en la dita reyal
successio: e jatsia molt reverents nobles e honorables
senyors la magnitud de tan gran alt ponderos e carregos negoci
requira ab subirana vigilancia provisio ab plenitut de equitat
e justicia a cascu del competidors e vejam atesa la
edat e cas en que lo dit don Frederich es vuy que si
per nos e per aquells qui han la dita justicia exhaminar e
manifestar no es provehit als deffalliments qui occorren
en demostrar lo dret quel dit don Frederich preten
haver en la dita successio poria esser occultat
de que romandria massa gran carrech a tots los vassalls
e sotsmeses a la dita corona o almenys aquells qui han
pres carrech de fer veure la dita justicia deguessen provehir
a la dita necessitat. Empero nosaltres sols provehir e
subvenir en aquelles nons par just ni degut car
del dit don Frederich o de qualsevol altre competidor de lur
justicia carrech singular no volriem pendre
ne acceptar per ço que en favor daquell no fossem
vists haver singular affeccio mas ab vosaltres e
tots los altres sotsmesos a la dita reyal corona
zelar justicia en lo dit fet et que dret de algun quil
puxa haver no sia ocultat ni en alguna manera cubert: e
per ço senyors molt reverents nobles e honorables com som
infformats que lo dit don Frederich ha tramesa a
vosaltres semblant letra ab vosaltres ensemps et
ab lo parlament de Valencia al qual per semblant ne scrivim
vos offerim communicar participar e exequir
totes coses degudes e necessaries a la prossecucio del
dret pretes lo dit don Frederich en la reyal successio dessus
dita pregantsvos affectuosament que de tot ço quen
haurets deliberat siam prestament certifficats
e sens dilacio per tal que per vosaltres e nosaltres sobre lo dit fet
sia en temps covinent provehit axi com se
pertany e es necessari. E tingaus senyors molt reverents
nobles et honorables Lesperit sant en sa guardia.
Scrita en Tortosa e sagellada ab lo
sagell del reverent bisbe Durgell a XXVIII dies del mes
de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Cathalunya apparellat a vostra honor.

Núm. 331. Tom.
20. Fol. 1638.

 

Al molt egregi
senyor don Frederich Darago comte de Luna. - Molt egregi
senyor: vostra letra havem reebuda scrita en Sogorb a
XVII dies del mes de març dejus scrit e enteses les
rahons distintament e specificada en aquella contengudes: a la
qual vos responem que nosaltres considerants la pupillar
edat qualitat e condicio vostres e dolentsnos molt en tota
vexacio e molestia que a vostra heretat e bens vostres
sien per alguns fetes: havem cordial affeccio que lo dret que
pretenets haver en la successio de la reyal corona Darago
vos e cascun altre competidor en la dita successio se
demostre clarament tota equitat de justicia observada. Pero com
no sia propri a nosaltres sols la justicia de la I dels
competidors de la successio de la corona reyal emparar
per no mostrarnos affeccionats a aquell que singularment
empararem: no podem sols a vostra peticio satisfer segons
agudament affectam mas havem scrit daquest
fet assats larch nostra intencio als parlaments Darago
e de Valencia de guisa que tots ensemps hi façam
prestament provisio deguda e necessaria e tal que si plaura a
Deu no sera abcegat algun dret que vos hi hajats. E
tingaus etc.

Núm. 332. Tom. 20. Fol. 1638.

Als
molt reverent pare en Christ mossenyor Pere de
Çagarriga senyor archabisbe de Tarragona e honorable micer
Bernat de Gualbes doctor en cascun dret. - Molt reverent
senyor e pare en Christ e honorable: desigants que en lo
conclavi benaventuradament tenidor en aquex
castell de Casp sobre la exhaminacio noscio e
publicacio daquell qui migençant justicia es nostre
ver rey princep e senyor per tenir e guardar aquell haja
persones notables no suspitoses abtes e expertes en
tals: pregamvos eus encarregam axi
affectuosament com sabem e podem que en tant com a
vosaltres se pertanyera per aquest principat vullats
avertir tota affeccio a part posada que en la custodia del dit
conclavi sia elegida e posada tal persona segons dit es axi
ydonea e experta en tals fets que rahonablament no puxa
esser per alguns viciada o improvada guardant singularment la
honor de aquest principat segons de vostres molt gran reverencia
e honorable saviesa confiam. Mes avant vos pregam heus
encarregam que façats ab los altres dels nou companyons
vostres que en tot cas en los affers que havets a fer
aqui de la examinacio noscio e declaracio de aquell qui es
nostre vertader rey e senyor entrevenguan per
aquest principat III notaris car tal es lo acte que com
per mes sera certifficat e auctorizat de major
auctoritat se mostrara: e aquesta es la intencio
decisoria del parlament. E daçous pregam hajam
prestament vostra resposta. E tingaus molt reverent senyor et
honorable Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa
sots lo segell secret del reverent bisbe Durgell
de ordinacio del dit parlament a XXVIII dies de març del any
MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya
apparellat a vostra honor.

Sesión del día 29.

Después
de haberse leído una carta con la que los diputados de Cataluña
enviaban al parlamento copia auténtica de varios testamentos y otros
papeles conducentes para ilustrar el negocio de la sucesión, leyóse
la que sigue:

Núm. 333. Tom. 20. Fol. 1643.

 

Als molt reverends senyors
et pare en Christ mossenyer Pere archabisbe de
Terragona et honorable micer Bernat de Gualbes en cascun dret
doctor. - Molt reverends senyors et pare en Christ et honorable: per
seria del translat duna letra que havem
rehebuda dels dipputats del general de Cathalunya et
sis persones a ells adjunctes lo qual vos trametem dins la
present interclus poran veure vostres reverencia et
honorable saviesa los translats autentichs
canoniques et altres scriptures que han haudes del
archiu reyal: les quals scriptures per lo
portador matex qui a vosaltres les ha aci portades les
vos trametem: e si per ventura vos occorreran altres cartes o
scriptures que hajats necessaries per lo dit portador
nos en scrivits et donarhi hem la pus
presta expedicio en tremetrelesvos quens sera possible.
Mes avant vos pregam nos vullats certifficar quals son
aqui dels nou companyons vostres et de totes altres coses
engrunadament queus occoreran toquants
aquests affers sovinejantnos de vostres letres.
E tingaus molt reverend senyor et honorable Lesperit sant en sa
guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell secret del
reverend bisbe Durgell a XXIX dies de març del any MCCCCXII. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya apparellat a
vostra honor.

Por último, se trató también en este día de
la pacificación del reino de Cerdeña; pero nada quedó resuelto.

Sesión del día 30.

Autorizóse a una comisión, que
ya había sido elegida con este objeto, para que resolviese por sí
todo lo concerniente a la pacificación de Cerdeña.

Sesión
del día 31.

Se dió cuenta de una carta dirigida al
parlamento por el arzobispo de Tarragona y Bernardo de Gualbes, en la
que daban noticia de su llegada a Caspe.

Sesión del día 6
de abril.

Fueron leídas en esta sesión, entre otras, las
siguientes cartas:

 

Núm. 334. Tom. 20. Fol.
1655.

Als molt reverends
egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de
Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: lo
dia pus prop passat havem rehebudes quatre letres
de Sicilia et de Sardenya quis dressen a
vosaltres senyors les quals vos trametem incluses dins la
present. Aximatex ne havem rehebudes nosaltres dels vostres
missatgers trameses en Sicilia quins scriuen de
diverses noves et de la mort del abbat de Sanctes
Creus a qui Deus perdo de qui es stada tala:
crehem quels dits missatgers scriuen de tot a vosaltres
senyors e per aquesta raho no curam de scriureushen:
mas tremetemvos una letra que en Guillem Oliver ha
rehebuda que par sia scrita darrerament
et qui fa mencio de algunes noves qui son de Caller a aquest
regne et principat segons en aquella porets veure. E sia
molt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta
Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXX de març
del any MCCCCXII. - Los dipputats del general de Cathalunya
et les VI persones a ells adjunctes a vostro servey et
honor apparellats.

 

Núm. 335. Tom. 20. Fol.
1655.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors
los del parlament general dels regnes de Cathalunya. - Molt
reverends egregis nobles et honorables senyors: sapia la
vostra molt nobla et gran saviesa que a VIII dies del present
mes de febrer nos havem rehebuda letra del noble mossenyer
Leonardo Cupello marques Doristany e daltre part ne havem
ardit cert com lo vezcomte de Narbona ab
conssell dels rebelles de Sacer es vengut ab
gran esforç a la vila de Macomer per enfortir aquella et per
tenir aqui frontera axi contra Horistany com contra nos
ab tot son poder de Sacer et de tot lo cap
del Lugudor et per usurpar a si et a llur part de
totes les viles et lochs de part Valença de part de
Montos et de Marmilla et es la dita vila de Macomer a
XX milles de Oristany et a XXX milles de Santlluri hon
se ten per nos. E les gents darmes del senyor rey
frontera ja que siam huy de poch sforç
com entre totes les gents darmes no sian en quantitat
pus de C rocins ne podem accorrer ab tot nostre
poder a resistir a la potencia del dit vezcomte et rebelles com sien
en gran quantitat molt pus poderosos que nos et
son bastants los dits rebelles si Deus et lo
vostre soccors nons accorre a conquerir et
strenyernos fins a les portes de Caller. Perqueus placia per
naturalesa de la corona reyal en virtud de la
qual vos requerim que prest et ivarços succors hajam
vostre de gents et de monedes per sosteniment de aquelles et dels
castells et fortaleses ab les quals tenim frontera et forçam les
terres ja conquestes en tal manera que a nos sia salvacio et
alegria et als enamichs et rebelles sia terror et perdiments.
Certifficants a vosaltres senyors que si ivarços
soccors et ajuda presta no havem vostra nos et tot aquest regne som
en punt de dampnatge irreparable et de greu extrem et final
perdicio. Accorrega donchs a nos lo vostre subsidi et
presta ajuda en altre manera perduts som. Scripta en Caller a
IX dies de febrer lany M quatrecents XII. - Lo comte de Quirra
rector capita et deffensor etc. et consellers et prohomens de
Caller apparellats a vostre servey et honor.

 

Núm. 336. Tom. 20. Fol.
1657.

Al molt reverends nobles
et honorables senyors del consell residint en Tortosa. - Molt
reverends nobles et honorables senyors: certifficam vostra saviesa
com ara novellament ses seguit quel vizcomte
de Narbona no curant de la treua que ha fermada et
jurada ha fet correr en una vila reyal et ha fet rescatar
certa quantitat de moneda que ultra axo li han fet prou
dampnatge et fan continuament tant com poden donant entendre a la
gent que vosaltres sots aqui en gran
tribulacio et affany et que noy podrets enviar
soccors per la qual raho la nascio sardescha pren gran
audacia et es gran dubte que no assagen qualque novitat
et fer rebellar quant hi yo comte y capita davall
scrit haguera ja cavalcat en aquella encontrada mas
es fort luny et apres de les encontrades
quis tenen per lo dit
vezcomte et la gent darmes qui es aci no son ne
basten a CL de cavall et noy poria cavalcar sens gran
perill: mas tinch mon aleujament a Sentlluri
per deffendre et guardar les viles et encontrades qui
son prop les quals ab pocha descusa sino per
dubte que han de vosaltres pendre la volta contraria. Lo dit
vezcomte es guast en la persona et aço per una
cayguda que feu dun cavall. Perque molt
reverends nobles et honorables senyors vos placia enviar hinc
gent de cavall et ballesters et caxes de viratons car
no ninch ha et son hinc
fort necessaries et lo fet daquesta illa
qui sta
en fort poch vindra
prestament a la conclusio ques
pertany: et nou vullats metre si a vosaltres
senyors plaura en dilacio ne en tarda
car la gent darmes qui es aci de
fet han delliberat partir sinch et no hinc volen
pus aturar: et en veritat han hinc servit fort
altament et sonne fort
mal remunerats et no sinch trobara
manera de esser soccorreguts ne de haver algun
sosteniment: et si la dita gent darmes
sinch parteix en aquella hora totes les terres reyals
seran rebelles. Scripta en castell
de Caller a III dies de març del any MCCCCXII
- Lo comte de Quirra rector et capita et consellers de castell
de Caller apparellats a vostra honor.


parte 5

CVI, perg. 314, 31 octubre 1158

CVI.

Perg. N° 314. 31 oct. 1158.

In nomine Dei eterni salvatoris nostri: Anno ab incarnacione ejus millesimo centesimo quinquagesimo septimo pridie kalendarum novembrium indiccione quarta manifestus sum ego Parason Dei gracia judex Arboree filius quondam Comita item judicis Arboree quia per hanc cartulam nomine antefacti et donacionis propter nupcias dono et trado tibi domne Agalburse dilecte et amabili uxori mee filie quondam Poncii de Cervera curtem Bidunii et curtem Sancti Theodori et curtem de Orratili cum omnibus earum pertinenciis que habent suprascripte tres curtes tam in servis et ancillis et nutriminibus suis et peculiis suis quam in pecudibus et aliis animalibus et ortis et campis et vineis et pascuis et pratis et paludibus et silvis virgariis montibus collibus vallibus planiciebus aquis aqueductibus et cum omnibus adjacenciis que quolibet modo ad suprascriptas tres curtes sunt pertinencia cum omnibus etiam domibus ibidem constructis et vinetis et olivetis et omnibus simpliciter in prefatis tribus locis plantatis vel natis arboribus. Has igitur tres curtes tibi prenominate domne Agalburse dilecte et valde amabili conjugi mee ut dictum est universaliter cum adjacenciis suis omnibus nomine antefacti et donacionis propter nupcias hodie dono et trado. Pro qua mea donacione et tradicione recepi a Pellario quondam Gualandi et ab Ugone quondam Gerardi nomine tuo domne Agalburse dilecte uxoris mee meritum annulum unum aureum in prefinito. Quam meam donacionem et tradicionem si ego qui super Parason judex Arboree vel meus meus heres tibi domne Agalburse uxori mee vel tuis heredibus vel cui dederis vel habere decreveris molestaverimus seu intencionaverimus et ab omni homine diminuere vel tollere vel evincere vobis volenti et per placitum vos fatiganti nomine prefatarum trium curtium non defensaverimus et in judicio vobis denuntiantibus auctores non fuerimus nec juste defendere poterimus spondeo qui super Parason judex Arboree me meosque heredes componere tibi domne Agalburse dilecte uxori mee tuisque heredibus penam mille librarum auri: et in tali ordine hanc cartulam mee donacionis et tradicionis et propter nupcias et antefacti donacionis rogavi ego qui super Parason judex Arboree scribere te dominum Burgundium apostolice sedis judicem et notarium.
Actum in Aristano apud ecclesiam sancte Dei genitricis Marie archiepiscopatus Arboree in palacio archiepiscopi ejusdem ecclesie in presencia Guffredi massiliensis et Bonefacii de Volta et Bertranni de Girunda et predicti Pellarii et Ugonis vicecomitis et Bulsi et Marzucii et Contulini et Leperti et Boccii legatorum et procuratorum domni Raimundi comitis barchinonensis avunculi predicte domne Agalburse uxoris prefati domni Parasonis judicis Arboree qui hanc cartulam fieri rogavit. - + Signa manuum domni Parasonis judicis Arboree qui hanc cartulam donacionis et antefacti scribere rogavit. + Signa manuum Bertrandi quondam Ponthi +. + Signa manuum Guilielmi Caldola quondam Ponthi +.
+ Signa manuum Tebalducii quondam Glandulfi +. + Signa manuum Raimundi de Turri quondam Guilielmi Isarni +.
+ Signa manuum Bernardi filii Cinnami +. + Signa manuum Leonis quondam Johannis +.
+ Signa manuum Guilielmi quondam Aicardi Iterii +. + Signa manuum Lamberti quondam Ugonis +. + Ego Burgundius sacri lateranensis
palacii judex interfui +. + Ego Burgundius sacri lateranensis palacii notarius post traditam complevi et dedi +. -
Ista cartula facta est eo tenore nomine pignoris ut si supradicta domna Agalbursa quod absit viro suo prefato domno Parasoni judici Arboree supervixerit et heres predicti judicis vel aliquis nomine ejus infra unum annum et unum mensem et unum diem ab obitu Parasonis predicti judicis Arboree numerandum prenominate Agalburse domine et uxori prefati judicis solverint viginti milia solidorum lucensis monete bonorum denariorum expendibilium duodecim denariis per singulum solidum computatis ista cartula sit inanis et vacua et nullam habeat firmitatem et in heredum predicti Parasonis judicis Arboree deveniat potestate nullius existens momenti tamquam si nec scripta nec rogata a suprascripto Parasone judice Arboree fuerit. Si vero infra predictum terminum anni et mensis et diei ab obitu predicti Parasonis judicis Arboree predicta summa quantitatis viginti milia solidorum denariorum lucensium expendibilium ut dictum est predicte domne Agalburse uxori predicti judicis Arboree soluta non fuerit tunc exinde predicta domna Agalbursa vel suus heres vel cui ipsa dederit habeant predictas tres curtes jure proprietario et detineant et possideant ad faciendum inde quicquid ipsi voluerint absque omni calumpnia et sine alicujus viventis persone contradictione tanquam si nullus modus nullaque conditio interposita fuisset et pure ab inicio et sine aliqua dilacione predicta donacio concepta fuisset. -
+ Et repromissum ad defendendum eum qui hoc scriptum per manum tenet.
Ad suprascriptum terminum et meritum et penam et data te et testes.

 

III. Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408.

III.

Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408. 

Chronicon ordinatum ex coevis notulis, quas Matheus Salzet, publicus Maioricarum tabellio, ad oram librorum, quos Protocola vocant, nunc latino, nunc vernaculo sermone, prout res gerebantur appixit. (Vid. pág. 22.)

Gratum posteritati munus.

Praedicti autem libri in cathedrali Majoric. asservantur.

Anno 1372: Die dominica, quae erat festum S. Jacobi, qua computabatur XXV. mensis julii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX secundo, scitum fuit quod venerabilis crux auri, in qua erat de ligno sacratissimae verae Crucis Domini nostri Jhesu Christi, fuit a castro regio Maioricarum furtata. Et postmodum, facta diligenti indagatione, fuit dictum sacratissimum lignum repertum in hospitio Bartholomei Poncii, argenterii, die martii XXVII. dictorum mensis et anni. Et ob hoc fuit facta solemnis processio in dicta civitate usque ad dictum hospitium.

1374. Die sabbati VII mensis octobris, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXIV., quatuordecim servi Sarraceni, et neophiti ac Tartari fuerunt suspensi per plateas civitatis ex eo quia voluerunt ignem ponere per diversa loca dictae civitatis et terram ac regnum Maioricarum sibi ipsis retinere, ac Regi Sarracenorum tradere, Dominum Regem Aragonum inde penitus ab eodem removendo seu alias expoliando.

1375. Anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX quinto fuit in Maiorica magna et crebra mortalitas, tam intus civitatem, quam extra, qua gentes diversarum nationum numero decesserunt ultra XXXV milia; et dicta mortalitas incepit in mense januarii dicti anni.

1377. Die sabbati XXI mensis febroarii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXVII. Rev. in Xpo. P. et D. Bernardus Sancii, Episcopus, ordinis fratrum Minorum, existens intus capellam Beati Pauli constructam intra palatium episcopale, de licentia et permissu venerabilium Dominorum Berengarii Borroni et Bartolomei de Podio aulucho, canonicorum et Vicariorum, Sede vacante, contulit tonsuram Jacobo Salzeti, filio Mathei Salzeti, notarii Maioricensis.

1379... CC.LXX nono fuer... den Boto... quedam Sarracena Raimundi Oliverii quondam ad comburendum, ex eo quia administraverant et fecerant aliquas perfumaciones adversus uxorem dicti Raimundi Oliverii; et inde fuit factus pulxerrimus sermo in loco vocato lo padró, prope ecclesiam Sedis, et lata sententia per reverendum Dominum Maioricensem Episcopum, et per venerabilem magistrum P. Corregerii, per quam extitit pronunciatum dictum Sarracenum fore ereticum.

Die mercurii XIV. mensis septembris, anno a Nativitate Domini M.CCCLXX nono, fuit praeconizata publice per civitatem Maioricarum pax inter illustrissimum Dominum nostrum Regem Aragonum et communem Pisarum (común de Pisa).

1381. Die sabbati nona mensis marcii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo, hora terciarum fuit praeconizata cum mimmis pecunia argentea per civitatem Maioricarum; et imposita pena amissionis bonorum et corporis, quod nullus renueret recipere dictam pecuniam.

1380. Anno Domini M.CCC.LXXX., VII. die madii, fuit sollempnizatum matrimonium inter illustrem Dominum Infantem Johannem, primogenitum Serenissimi Domini Aragonum Regis, et illustrem neptem, sive neboda illustrissimi Regis Franciae.

1381. Die lunae XII. mensis augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo fuit combustus quidam Judeus vocatus Saydo Davidis, pro eo quia supposuit quandam monialem ordinis Sanctae Clarae, quae eadem ratione interfecta fuit.

Die sabbati XXXI. augusti, anno praedicto, illustris Infans Petrus, ordinis Sancti Francisci, intravit civitatem Maioricarum et hospitavit in palatio episcopali huius civitatis.

Anno Domini M.CCC.LXXX primo fuit in Maiorica maxima sichcitas (sequía; sequera), in tantum quod omnes canoni et cequiae civitatis tam intus quam extra fuerunt clausi. Sed divino iudicio et bonitate Dei segetes et vindimiae ipsius anni fuerunt sufficienter habundantes et fertiles.

1382. Die veneris XXVI. mensis septembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. paulo post horam tertiarum venerabilis Arnaldus Cerdoni, Raimundi Burguesii, milites, Johannes Umberti, civis, et en Borras de Buyola, nuncii per civitatem et totam insulam Maioricam destinati, recesserunt ab insula iam dicta cum quadam galiota armata Arnaldi Aymar et P. Agulloni, pro eundo et accedendo ad curias, quas Deo volente Dominus Rex celebrare promisit in loco... (cetera desunt.).

Die jovis XXX. mensis octobris anno praedicto venerabiles Johannes de Tagamanent, Domicellus, et Jacobus Mathes, lapiscida, jurati anni praesentis regni Maioricarum, et Johannes Lobera, legum doctor recesserunt a regno Maioricae pro eundo apud regnum Valentiae, pro tractandis negotiis dicti regni coram Domino nostro Rege; ubi iam venerabilis Johannes de Mora, Thomas de Bacho et P. Adarroni, milites sunt presentes pro eisdem negotiis pertractandis.

Die jovis IIII. mensis decembris anno praedicto, praenominati, dempto dicto venerabili Johanne de Mora, redierunt huc cum galiota Arnaldi Aymar.

Die mercurii XXIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. in vigilia Nativitatis Domini ex tunc proxime instantis fuerunt creati jurati civitatis Maioricae cum radolins. Et fuerunt hii qui sequuntur, videlicet, venerabilis Arnaldus Cerdoni, miles: Johannes de Portello et Guillermus Serra, cives: Petrus Pontis et Johannes Cimieres, mercatores: ac Andreas Regalis, tintorerius.

Subsequenter die lunae XXVIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXIII. fuerunt inventi in volta picta prope curias versi infrascripti:

Fle misera, geme vitam sortem balearis

Mistrum (a) adest, chaos inseviet, fies et tuis exul.

(a) i. latens odium glos. *interlin.

Et illamet die post prandium fuit inventa responsio ad dictos versus, facta sub hac forma:

Si quem chaos conclusit, et inde liberatus existit

Non est locus fleti, sed leticie et bone spei. / *finis daenominabit.

1383. Die veneris quinta mensis marcii anno prescripto subditi judicis Arboreae (Juez de Arborea), rebelli Domino nostro Regi Aragon. interfecerunt eundem judicem intus civitatem Oristagni gravissima morte. Et in crastinum ipsius dici interfecerunt quandam filiam eiusdem, ut per diversas litteras aliqui fuerunt cerciorati.

Die sabbati quarta mensis aprilis anno praedicto fuit facta praeconizatio cum diversis mimmis, per quam venerabiles jurati Maioricarum notificarunt omnibus generaliter, quod medietates impositionum et adjutarum inde impositarum intus et extra civitatem removebantur, ut in ipsa praeconizatione latius expressatur.

1384. Divenres que hom comptava a sinch del mes de fabrer lany de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXIIII. fo feta crida publica ab so de nafils en la plasa de la Cort, que tots astrangers qui venguen habitar en la ila de Mallorques ab sus mulles, fossen franchs e quitis de guayta e de moliga ques cull en la dita ila, per X. anys primers vinants, e ques pusguen alagrar de les franqueses e libertats del dit regne de Mallorques, e los astrangers qui son en la dila ila, que pendran muller, que sien franchs aximatex per dos anys primers vinents, e ques pusguen alagrar de les dites libertats e franqueses; empero ques fassen scriure en la sala dels honrats jurats.

Die jovis XI. mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX. quarto. Reverendus D. Bonanatus Tarini, Episcopus Teldensis, nomine Reverendi Domini Petri Dei gratia Maioricensis Episcopi, pro nunch a regno Maioricas absentis, contulit tonsuram Vincentio Falzeti, filio Mathei Falzeti, notario. (Más arriba hay un notario Mathei Salzeti; la s alargada y la f se confunden mucho en los manuscritos e impresiones antiguas)

En lo mes de agost lany M.CCC.LXXXIIII. lo honorable Mossen Francesch Sagarriga (ipsa : ça garriga), cavaller, Gobernador del regne de Mallorques, feu gran exequcio de armes, posat que aquells qui les portaven, hageressen privilegi de portar aquelles.

Die dominica XVIII. mensis augusti dicti anni, Illustris Infanta Regina Ciciliae, neptis sive neta Illustrissimi Domini Aragonum Regis aplicuit (: va aplegar, aplegá; llegó) Maioricas cum quadam pulxerrima navi Castellana.

In mense octobris anno predicto fuit feta (facta) preconizatio (pregó) perularum et aliarum rerum.

1386. Digous a XXVII. de setembre lany M.CCC.LXXXVI. fo aportat e pujat hun seny gran de pes de XXXVII. quintas e dues liuras en la torra gran de la ciutat situada en lo fossar dels frares preycadors per tocar les hores del dia e de la nit.

Die veneris quarta mensis januarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVII. circa horam terciarum extitit denuntiatum honorabili Domino Francisco Sagarriga, militi, Gubernatori Maioricarum, et venerabilibus juratis regni Maioricarum, quod Illustrissimus Dominus Petrus Dei gratia Aragonum Rex dies suos clauserat extremos. Etiamque fuit per nominatos et alios publice divulgatum et denunciatum illustrem Dominam Sibiliam de Fortiano, Reginam Aragonum clamdestine fugisse a civitate Barchinonae.

1387. Anno Domini M.CCC.LXXXVII. fuit facta nova pragmatica per Illustrissimum Dominum Johannem Regem Aragonum super regimine civitatis Maioricae et totius insulae eiusdem; ob quod in vigilia Beatae Mariae mensis augusti eiusdem anni, fuerunt facti et creati novi jurati dictae civitatis; et isti omnes debent regere eorum jurariam per XVI. menses continuos, aliis primitus creatis penitus expulsis.

1388. Die mercurii tertia mensis junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVIII. circa horam tertiarum fuit facta praeconizatio publice ad voce tubetarum per civitatem Maioricarum: quod quicumque haberet hereditatem aut officium in insula Sardiniae, quod hinc ad festum Sancti Michaelis mensis septembris proxime instans transfretaverit ad dictam insulam, et de eisdem hereditatibus possesionem adipiscerentur.

Digous a IIII. de juny any dessus dit apres vespres fo cridat publicament per la ciutat ab sos trompetes e cornamuses, que tots los sarts sien franchs, e que aquells sen pusquen tornar en Cerdenya, con lo Governador es aparellat de donar a aquells vaxells et pessar aquells franchs de nolits; e que tot hom e tota persona deia aquells de liurar sots pena de cors et de aver.

In dicto anno fuit crebis et maxima mortalitas puerorum in insula Maioricarum.

Die veneris XIIII. mensis julii anni praescripti fuit denunciatum per aliquos qui venerant Barchinona quod inclitus et magnificus Dalfi (Delfín), etatis V. annorum vel inde circa, filius Illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum suos dies clauserat extremos; propter quod die mercurii XXVI. augusti sequentis fuit factum et celebratum in Sede Maioricarum ad requisitionem juratorum Maioricarum solemne anniversarium pro anima ipsius infantis.

1390. Anno Domini millesimo. CCC. nonagesimo in mense augusti nobilis … Dux de Bar... regia g... cum multitudine militum et peditum armorum transfretarunt cum quinquaginta galeis armatis et ultra Januensibus ad portum de Frague terra Serracenorum, in qua steterunt per plures dies bellando, et plures actus militiae excercendo. Et demum recusantibus, seu pocius contradicentibus dictis Januensibus pugnare, dictus nobilis Dux propter proditionem de qua dubitabat, recessit festinanter ut fertur a dicto loco Frague ad partes... aplicando.

Divenres a VIIII del mes de deembre any M.CCC. noranta fo cridada publicament ab trompeta de volentat dels jurats de Mallorques la moneda, la cual novellament es stada batuda en Mallerques, so es, los florins, en la emprenta dels quals deu esser... é una letra aytal M. per designar que de Mallorques son: é en lo c... per senyal... monede. Cascu de aquests florins es aprociat é aforati valer XV sous é … diners. 

Batse (: se bat) aquesta moneda, o ses comenada batre lalberch den Anthoni... de misser Scoto pres la esgleya de sent Nicholau Veya.

Die mercurii XXI mensis decembris anno praedicto, qua fuit festum Sancti Thomae fuit positum interdictum in universitate Maioric. per sanctissim. Dnum. Papam Clementem, seu de eius mandato... officium fiebat ... in ecclesii occulte, ianuis clausis, occasione, videlicet, questionis … inter venerabilem Durandum Ronsellini ex parte una, et ... de Uclam … ex altera, ratione … parrochialis ecclesiae de P... 

1391. Die mercurii XIV junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, pro transitu fiendo apud insulam Siciliae fuerunt apposita vaxilla Regis et Domini Infantis Martini, ac Bernardi de Capraria capitanei armatae circa praedictum transitum fiende, et Thomae de Biche, militis vice admirati; cuius occasione fuit praeconizatum guidaticum in forma solita.

In mense julii anni Domini M.CCC nonagesimi primi fuit publice divulgatum per civitatem Maioricensis quod habitatores regni Xibiliae Regis Castellae, et etiam aliorum ditionum ipsius regni interfecerant Judeos dicti regni et aliarum terrarum ipsius Regis, defraudando et alias furtive secum portando bona mobilia ipsorum Judeorum.

Et pari modo fuit narratum quod aliqui regni Valentiae facie de avalot contra Judeos civitatis ipsius regni interfecerunt bene LXXX Judeos, propter quod intrarunt callum aljaimae ipsius civitatis, et secum asportarunt nonnulla bona dictorum Judeorum. Qua de causa illustris Infans Martinus, Dux Cervariae et Montis albi inquiri fecit contra dictos malefactores capiendo ipsos et eos viriliter opprimendo.

Die veneris II. augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, secunda hora diei de mane fuit relatum onorabili Domino Francisco ...

militi Gubernatori Maioricarum, quod plures gentes forenses venerant seu aplicaverant camino … causa invadendi seu alias destruendi callum Judaicum Maioricense et Judeos in eodem habitantes; propter quod dictus Dominus Gubernator cum multitudine gentium civitatis, tam equitando quam pedes eundo exiit obviam eis dicendo eis quod redirent ad eorum habitationes; sic quod dicti forenses quasi incontinenti absque causa aliqua vulnerarunt equm dicti Domini Gubernatoris, et interfecerunt ronsinum in quo Jacobus Lobera equitabat.

Et ipsa eadem die circa secundam horam diei dicti homines forenses una cum pluribus et diversis hominibus civitatis, invadendo dictum callum, ipsum capierunt, et finaliter ipsum expoliarunt ab omnibus que in eodem erant. In qua quidem invasione et captione interfecti fuerunt, ut fertur, tres homines Christiani, et bene trecenti Judei inter masculos et feminas.

Die mercurii, nona mensis Augusti anno praedicto fuit injunctum (o iniunctum? leo iniunoctum) notariis sub amisione corporis et bonorum, quod ipsi nullatenus cancellent instrumenta aliqua facientia pro Judaeis nec instrumenta aliqua finis seu compositionis aut redemptionis facientia pro dictis Judeis vel inter eos, non faciant neque recipiant.

Die sabbati quinta mensis augusti anno praedicto fuit destructus callus Judaicus civitatis Barchinonensis; prout publice relatum fuit in civitate Maioricensis. Et illi qui intus carcerem detrusi erant, expulsi fuerunt per vim facto et opere diversarum personarum ipsius civitatis. Etiamque fuit in eodem contextu per illasmet personas missus et positus ignis in scribaniae curiae, baiuliae dicti civitatis; ob quod diversi libri et scripturae ipsius curiae fuerunt combusti et destructae.

1392. Die martis qua computabatur vicesima mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC. nonagesimo secundo circa horam terciarum magnificus vir Infans Martinus, Dux Cervariae et Montisalbi, ac frater illustrissimi Domini Johannis Dei gratia Regis Aragonum, aplicuit de partibus Cataloniae in mollo maris (muelle; moll) civitatis Maioricarum cum undecim galeis valde bene armatis et munitis, causa navigandi et

transfretandi versus insulam Ciciliae, et cum eo illustris Rex et Regina Ciciliae, ac aliqui Comites, et nobiles et milites dicti Domini Regis, ac dictae insulae Ciciliae; inter quos erat Bn. de Capraria, Vicecomes, et duo filii Comitis de Prades, e Vicecomes insulae, ac G. Raimundi de Muncada, Comes de Famagosta, et nonnulli alii nobiles, et domicille ipsius insulae Ciciliae. Qui quidem Rex erat filius predicti magnifici Ducis; eratque, ut asserebatur, aetatis XIII annorum, vel inde circa; et dicta Regina, ut dicebatur, erat etatis XXX annorum, vel inde circa. In numero vero dictarum galearum erant duae galeae Massinae, dictae insulae Ciciliae.

Post praedicta autem die jovis XXII mensis februarii anno praedicto hora tercia (leo terda) ipsius diei, dictae galeae cum omnibus superius nominatis recesserunt a portu Maioricarum causa navigandi versus insulam Minoricae.

Die luna prima mensis aprilis anno praedicto Reverendus Dominus Lodovicus de Prades, Episcopus Maioricensis intravit civitatem Maioricarum, veniendo de civitate Barchinona, causa visitandi suum episcopatum; ob cuius reverenciam et honorem fuit sibi facta magna processio, et totus clerus exivit obviam ei usque ad plateam Curiarum (plaça de Cort).

Die dominica IV mensis augusti anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXXII fuit celebratus laus in civitate Maioricensi pro beatissimo transitu, quam Dominus Rex noster intendit facere de proximo apud regnum Sardiniae pro subiugando sibi Branchaleo, inimicum capitalem et rebellem ipsius Domini Regis.

Die veneris XI mensis octobris anno praedicto fuit ex parte Venerabilis Berengarii de Montagut locum tenentis Gubernatoris Maioricensis divulgata et publicata publice per precones curiarum cum vocibus tubecelarum, generalis remissio et absolutio per Dominum Regem et Dominam Reginam eius consortem factae omnibus et singulis personis, quae culpabiles fuissent reditionibus, incendiis, fractionibus calli Judeorum et homicidiis, et generaliter omnibus illis qui anno proxime lapso culpabiles fuerunt diversis malis et actibus qui facti et sequuti fuerunt diversimode in regno Maioricensi. 

Diluns a XIV de octubre lo senyor Bisbe de Mallorques befleyi cinch galeas armades e duas galiotes, e dos rampins, et una barcha armades, les quals deven anar contra moros. E axi mateix dita missa al cap del moll, ahon vengueren infinides persones, lo dit astol saluda devant la Seu de Mallorques, les quals fustes singulars persones de la ciutat armaren. E aquell dia matex a la primera guayta les dites fustes sen partiren de la dita ila.

1394. Digmenge a la... mes de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC noranta quatre vingueren et arribaren en Mallorques vuyt galeas armades en Bersalona per lo pesatge quel Senyor Rey devia fer en Serdenya, et deuian anar, segons se deya, en Cicilia per socorrer e aiudar al Rey de Cicilia, de les cuals eren patrons ciutedans e mercaders de Barsalona; e en aquella capita alcu no habia.

Dimarç a XIII del mes de janer any demunt dit a tres hores del die o aquientre, la senyora Reyna d' Arago, Infanta (infantá) dins la ciutat de Valencia hun infant mascle, lo nom del qual es apellat Pere; per la nativitat del qual fo feta en la dita ciudad gran festa, balls, juntes, e altres coses notables e de gran alegria.

Divenres a XXIII de janer any demunt dit les dites vuyt galeas de Barsalona se partiren de Mallorcha.

Dissapte a XXXI de janer any demunt dit per la nativitat del demunt dit infant fo feta sollemne processo per aquell die e per los dos dies seguens balls, e juntes e festa molt honradament per la ciutat.

Dimarç a X de fabrer any demunt dit, lo noble mossen Ramon Dabella, Gobernador de Mallorques arriba en Mallorques ab la galea den alamany per esser capita de duas galeas que la ciutat de Mallorca deu armar per anar en Cicilia ab les X galeas de Barsalona, e sinch de Valencia.

Die mercurii quarta mensis marcii anno praedicto duae galeae armatae pro universitate Maioricensi in sucursu armatae factae contra Branchaleo, inimicum Domini Regis, et etiam rebelles Regis Ciciliae, quarum capitaneus extitit nobilis Raimundus de Apilia, Gubernator Maioricensis: recesserunt a mollo maris ipsius civitatis causa faciendi earum viagium versus insulas Sardiniae et Ciciliae antedictae.

Die lunae XII mensis octobris anno nonagesimo quarto circa horam terciarum fuit ex parte Domini Regis facta praeconizatio per plateas civitatis Maioricensis voce preconia cum tubecens quod per Christianos fieret anno quolibet festum solemne sacratissimae Conceptionis Beatae Mariae Virginis, Matris Domini nostri Jhesu Christi; et quod nullus de coetero auderet dicere vel divulgare quod dicta Beata Virgo Maria concepta fuit in pecato originali.

1395. Diluns a XXII. de fabrer, any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXX quinto, foren fetes carnastoltas (carnestoltes : carnestolendas), per so cor lo sendema qui fo dimarç fo deiuni de Sent Macia, qui fo lo primer dia de Coresma.

Die dominica de mane XVIII, mensis julii, anno predicto, illustrissimus Dominus Johannes, Dei gratia Rex Aragonum venit de Barchinona cum illustri Domina Regina, eius consorte, et cum quadam eorum filia, et cum filia illustris Regis Petri bonae memoriae patris ipsius Regis Johannis, et cum multitudine militum, baronum, domicellarum, et aliarum notabilium personarum; et aplicuit cum quatuor galeis armatis in portu de Soller.

Lo die dessusdit apres dinar lo dit Senyor Rey se parti de Soller e venchsen a Bunyola, e de qui parti e venchsen a Valldemussa (: Valldemossa), ahon stech fins al dimecres.

E dimecres a XXI. de juliol lo dit Senyor Rey venchsen al castell de Bellver, ahon ha stat fins a dimecres seguent.

Dimecres a XXVIII. de juliol lo dit Senyor Rey ab la Senyora Regina e ab les Senyores Infantes, e donzelles, e persones moltes notables entraren en la ciutat pessada hora de vespres; per la cual cosa fo feta gran festa e fort solemne, e dura per quatre jorns continuus, dins los quals foren fets balls per tots los officis de la terra, e al sinch jorn juntes per los jurats de la ciutat. E foren vesties (vestides) per la dita sollempnitat XXX. persones en nombre dels bens de la universitat, so es, de drap dor et de vellut ab drap blau de Florenti, faent meytats dels draps dor e de vellut, ab lo dit drap de Florenti.

Apres quel dit Senyor Rey ab la dita Senyora Reina ab les persones dessusdites hagueren stat per alcuns dies en la ciutat de Mallorques foren fetes moltes e diverses novitats en la dita ciutat, e oppresions e forçes a les gens axi per raho de posades que donaven a nobles, cavallers, ciutedans e altres gens, com per raho de infinides coses que los officials del dit Senyor demenaven contra homens de paratge, ciutedans, mercaders, notaris e manastrals (menestrals), en tant que per ocasio de les dites coses que lo regiment de la terra romangues en mans de aquells quil tenien, donaren los dits regidors al dit Senyor, segons ques dehia, cent milia florins dor.

Digous a XVIII. del mes de noembre, any dessusdit, lo dit Senyor Rey ab la Senyora Reyna, e les Infantes e altres, partiren de Mallorca, e recullirense en la galea reyal a Portopi, sens que no pres comiat de la ciutat, ne entra en aquella, ans stech de aquella absent per lonch temps stant en lo castell de Bellver. E partissech ab cinch galees.

Dimecres a 11 (o II) del mes de noembre fo cridada la general remissio, la qual lo dit Senyor Rey feu a tots generalment de qualsevol crims que haguesen comes; e aso per cent e quatre milia florins, que li foren promesos per la terra.

La audiencia del dit Senyor romas en la ciutat, e aquistench (todo junto, salto de linea, aquí se, es tench) continuadament per dos mesos e mes avant, apres quel dit Senyor Rey fo partit de Mallorques.

1396. Die martis XXIII. mensis madii, anno a Nativitate Domini M.CCC.XCVI. ex relatione cuiusdam patroni lembi, hac de causa per consiliarios et probos homines civitatis Barchinonensis et aliarum civitatum regni Aragonum missi, honorabili Berengario de Monteacuto, domicello locum tenenti nobilis Raimundi de Apilia, Gubernatoris maioricensis, fuit denunciatum quod illustrissimus Dominus Johannes, Rex Aragonum, judicio divino, decesserat subito in loco de Fuxa, die veneris qua computabatur XIX. mensis et anni praedictorum.

In eodem anno fuit mortalitas in civitate et regno Maioricarum, propter quod plures pueri et puellae, adolescentes et adolescentulae ac iuvenes (juvenes) decesserunt morbo glandularum; et istud duravit per plures menses.

Die lunae qua computabatur XXIX. mensis madii, anno proxime scripto, fuit solemne anniversarium missarum celebratum in castro regio praetextu mortis praefati Regis Johannis, et ibi sermo factus per venerabilem religiosum fratrem Johannem Axemeno (Ximeno : Jimeno, Gimeno), licenciatum in sacra pagina, ordinis fratrum Minorum. = Et in crastinum praedicti diei fuit factum aliud anniversarium in Sede Maioricarum per universitatem Maioricensem, in quo loco plures et quasi infiniti milites, cives, mercatores, manastralli et sindici forenses intraverunt induti saccis; et ibi sermo factus fuit per religiosum fratrem

… *Ponaen (seu Poncieti) ordinis B. M. de Carmelo, Die martii XXX. mensis madii dicti anni cadaver praefati Domini Regis fuit traditum ecclesiasticae sepulturae in Barchinona in ecclesia Sedis prope sepulturam illustrisimi Domini Petri recolende memoriae Regis Aragonum patris sui.

In crastinum die sepulturae dicti Regis, nuntii civitatum Cesaraugustae, Valentiae et Barchinone cum probis hominibus ipsius civitatis Barchinone elegerunt in Reginam Dominam Mariam, consortem illustris Infantis Martini, Ducis Montisalbi, in absentia ipsius Domini Infantis, et eam sedere fecerunt in solio castri novi regii Barchinonensis.

Die mercurii XXI. mensis junii, anno praedicto, fuit eclipsis lunae et duravit per tres horas et ultra.

Die sabbati XXII. mensis julii, anno praedicto, circa horam vesperorum nobilis Johannes de Cruillis, et venerabiles Raimundus de Talamancha et Berengarius de Palau, milites, tamquam nuncii per illustrissimum Dominum Infantem Martinum, Ducem Montisalbi, noviter electum in Regem Aragonum, missi ad illustrissimam Dominam Mariam, eius consortem, aplicuerunt Maioricas cum plenissima potestate, ut asserebatur, concedendi regimen ipsius regni dictae eius consorti. Et cum eis venit Jacobus Sacoma, civis Maioricensis, missus pro juratis Maioricarum ad dictum Dominum Regem Martinum ad insulam Siciliae, ubi dictus Dominus Rex personaliter aderat cum filio suo Rege dictae insulae, pro subiugando sibi et dicto filio suo dictam insulam.

In mense julii praedicto nobilis Rodrigo Diz aplicuit Maioricas cum quatuor navibus armatis excercendo piraticam contra Januenses.

Die mercurii XVI. augusti, anno praedicto aripuerunt in Maioricas filius nobilis Comitis de Cardona, et reverendus Episcopus Dertusae ac plures alii notabiles personae, nuncii seu ambaxiatores electi per civitatem Barchinonae et totius principatus Cataloniae ac civitatis Valentiae cum sex galeis armatis, quarum duae fuerunt armatae in dicta civitate Barchinone et duae in civitate Valentiae, missi ex certis causis ad illustrissimum Dominum Martinum, Regem Aragonum in praedicta insula Siciliae personaliter constitutum.

1397. Denuntiatum fuit in Maioricis quasi in principio anni a Nativitate Domini MCCCXCVII. per litteras diversas aliquibus huius civitatis missas, quod *XVIII die mensis septembris proxime preterita fuit factum et habitum maximum bellum inter infidelem Lamorac Regem, Principem et Dominum Turcorum, et illustrissimum ac potentissimum Regem Ungariae; et bellum dictum duravit per sex dies, infra quos ceciderunt trescenta milia Turcorum, et Christianorum plus sexaginta milia. Sed ¡proh dolor! praefati Turchi reputati fuerunt, ut fertur, victores.

Etiam fuit relatum ac publice nuntiatum quod pax et maxima tranquilitas fuit facta et firmata, intervenientibus matrimoniis et aliis sollempnibus firmitatibus, inter illustrissimum Regem Francorum et Regem Angliae: et inter alia quod dictus Rex Anglorum pugnet contra Comitem vulgariter dictum de Vertut, dominum civitatis de Mil...

Post praedicta die martis XXVII. mensis martii anno praedicto fuit denuntiatum publice, quod serenissimus Dominus Martinus Dei gratia Rex Aragonum per mortem illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum quondam, apulerat in loco de Massella septima die mensis martii supra dicti, cum septem galeis armatis, recedendo ab insula Ciciliae; propter quod fuit facta praeconizatio ad tubessens, et aliis generibus musicorum sive mimmorum, quod fierent comuniter per loca ipsius civitatis alimares et alia signa ignea, et alias, significantia et demostrantia gaudia et ilaritates propter meatum et transitum dicti Domini Regis Martini feliciter regnantis, noviterque cum triumpho et maxima victoria, ad regnum Aragonum de dicta insula Ciciliae redeuntis.

Per la vinguda del dit senyor Rey, digmenge lo primer de abril any dessus dit, fo tret lo astandart de la Sala, e aportat per en Francesch Umbert jurat, ab professo semblant del die de Sent Silvestre et Sancta Coloma. 

E aquell jorn matex e lo sendema foren fets balls, e lo digmenge seguent juntes en lo born per part dels honrats jurats.

Dimarç a XXIV de abril de dit any lo noble en Rodrigo Diz ab so enginy isque de la preso regal ac hon estave pres per manament de la Senyora Reyna; e asso per alcuns delictes per aquell comessos contra alcunis sots messes del Senyor Rey, e altres havents pau e treva ab aquell (a: Llamábase Rodrigo Díez: estaba preso a instancia del Rey de Portugal por haberse apoderado como pirata en los mares de Lisboa de una nave intitulada S. Cristoval, cargada de jabón de losa, sebo, aceite, paños, etc., para Flandes. En dicha instancia se llama miles Valentinus. Había venido aquí con esta presa, y cuando ya tenía su pasaporte para marcharse, le mandó prender la Reina Doña María con todos los suyos, y confiscar sus bienes. La orden está fecha en Barcelona a 16 de octubre de 1396. Todo consta en el archivo real de Mallorca, registro de ese año.

En el de la Bailía de Valencia (lib. 47. provisión. privileg.) consta que aún vivía en 1439, de cuyo año hay un proceso sobre las presas que hizo con su balaner (ballenero), nave suya propia. Otro balaner compró en el mismo año, llamado Santa Catalina. Consta allí en mil lugares, que era caballero y vecino de Valencia. Con esto es más fácil de colegir que Manuel Díez, autor del libro de albeitería a mitad del siglo XV, era natural de dicha ciudad, y de esta familia, y acaso hijo de Rodrigo.

Dimecres a XXIII. de maig any dessus dit, lo dit Senyor Rey en marti vinent de la ciutat de Avinyo arriba ab X galeas armades en Catalunya en lo loch apellat Mataro (Mataró). E lo digmenge seguent que hom comptave a XXVII. dit mes lo dit Senyor Rey entra en la ciutat de Barselona fort gloriosament, e ab gran gent, ahon fo feta gran e molt excellent festa, axi per los ciutadans e habitadors de la dita ciutat, com per los missatgers de Seragosa, de Valencia, de Mallorques, com de les altres terras e lochs del dit Senyor. E foren fetes grans maravelles, jochs, balls, juntes e altres noblesses, demonstrant gran goig e alagria per la vinguda del dit Senyor.

Digmenge a VIII de juliol any demunt dit lo molt reverent e honest frare Pere Mari, ministre del orde dels frares menors en les parts de la senyoria del Rey de Arago feu les vespisits sub dubia al honrat frare Johan Exemeno del dit orde, licentiat en taulagia (licenciado en teología), per so cor aquell frare Johan devia pendre lo digmenge seguent lo barret del seu magisteri; per lo qual fo la esgleya dels frares menors enpaliada, é ague (e hagué) sollemne festa feta en diverses maneres.

Digmenge a XV. de juliol mestra Johan Xemeno (otra variación más del apellido) del orde dels frares menors, pres lo barret en la Seu, e feu gran festa e grans balls, e de totes les ordes dels frares ballaren en aquesta jornade dins la igleya de Sent Francesch (lib. fabrica es anno).

Digmenge a XV. de juliol any de munt dit lonrat frare

Johan Exemeno pres lo barret magistral per ma del dit reverent ministre del dit orde en la Seu de Mallorques; en lo qual loch foren disputades diverses questions per quatre mestres en taulagia, dos del dit orde, so es, per mestre P. March, e per mestre Anthoni Sent Oliva, e per mestre 

P. Tur, e per mestre G. Sagarra del orde dels frares Preycadors. E aqui matex foren dats a diverses persones, axi graduades com no graduades, barrets e guants de cuyr; e per lo dit mestre novell fo feta gran festa en casa sua per sos parents, e altres honrats homens de la ciutat.

Divenres a XXXI de agost any M.CCC.XCVII lo noble mossen Huc de Anglarola vench et arriba en Mallorques ab una galea armada, havent nom de Vis Rey, e havent gran potestat del Senyor Rey per redressar lo regne, e aquell metre en bon stament; e ab ell vengueren en P. Canto savi en dret assesor seu, e ab dos notaris, e ab dos contadors, e ab moltes altres persones; e singularment (leo singularement) ab ell vench madona muller sua, filla del vescomte de Rochaberti.

En lo mes de novembre any dessus dit vench en Mallorques un hom apellat en Cardona, trames (leo trauses) per los jurats de la ciutad de Valencia, per denunciar als jurats e prohomens de Mallorques que la ciutat de Valencia et de Barsalona havian mampres e acordat que en reverencia de nostre Senyor fos fet hun gran pessatge o stol per pessar en Barbaria, per exaltacio de la fe cristiana, e per haver lo cors precios de Jhesu Crist, lo qual moros sen havian aportat de una capella que es en lo dit regne de Valencia; e axi mateix per fer venjansa de la dita injuria; per que suscitaven los habitadors del regne de Mallorques quine e quanta ajuda faria en lo dit pessatge.

1398. Dimecres a XX. de març any de la Nat. MCCCXCVIII. foren possades cedules per les portes de les esgleyes, per les quals nostre Senyor lo Papa, per contemplacio de la armada dessus dita, atorguava indulgencia a pena e a culpa a tots aquells qui en la dita armada iran personalment; e moltes altres indulgencias a aquells qui almoynas in faran dasso del lur.

Dissapte a XI. del mes de maig any dessus (leo dessu) dit fo feta sollemne processo faent la via del Corpus Crist per raho de la crehuada; la qual fo preycada en la Seu ans de la processo per lonrat frare Johan Exemeno mestre en taulagia. *En aquell iorn fo reebuda la dita crehuada per molts e diverses del dit regne e daltres.

Dissapte a XVIII. de maig any dessus dit lo noble mossen Huc Danglarola, Visrey, muda los jurats del regne de Mallorques, e tots los oficials de la casa de la Juraria, com hagues ja mudats lor consellers; per la qual cosa fot mudat lo regiment en mans de aquells qui aquell tenien ans de la destruccio del Call.

Dissapte a XIII. de juliol any dessus dit lo noble mossen Jofre de Rochaberti, vescomde, arriba en Mallorques en nou galeas e una galiota de Valencia, axi com a capita de aquellas, sperant assi en Mallorques mes nombre de altres fustes armades, per anar contra moros en semps (ensemps; ensemble; junto) ab lo stol, que lo regne de Mallorques ha promes fer per raho del dit pessatge. = Item a dies seguents arribaren quatre galeas et VIII. galiotas; les quals se acompanyaren ab les dessus dites. E totes ensemps partiren de Mallorques a XXIV. de Juliol. = 

Per vigor de la armada dessus dita foren armades en Mallorques sinch galeas, tres galiotas, XVII. rampins et vuyt entre pamfills e barchos (barcos; barches, barques) grosses, e sis lalmos grossos.

Divenres a II de agost mossen Huc Danglarola axi com a capita elet de tot lo stol de Mallorques parti del moll de la ciutat, e feu la via de Portopi.

Dimecres a XIV. dagost tot lestol (lo estol, stol; l' estol) de Valencia e de Mallorques junct en ila de Evissa, lo qual pren suma de LXX. veles, entre les quals foren L. veles de fustes de rems, les altres foren fustes radents, les galeas foren XIX. per nombre: tots ensemps partiren de la dita ila de Evissa, feta per aquells primerament devant lo castell mostre de les persones e de les lurs armes. E segons relacio de alcuns atrobarense en lo dit stol pessates sed milia é D. (más de 7500) persones combatents, entre les quals hi hacia (habia) en tern (entorn) CCCC homens que hom apella darmes, so es, gentils homens, o tals quis armen o son cuberts de ferre.

Lo stol dessus dit apres grans fortunas per aquell sostengudes, vench e arriba denant lo loch appellat Tedelis, terra de moros, ahon tres galeas, so es, duas de Valencia, e una de Mallorques, la qual menava P. Moscaroles, se acostaren, e finalment isqueren en terra, e apres de aquelles tots los altres fustes, e assenyaladament los fustes de rems, e aqui feren de lurs armes. E finalment dins spay de una hora ells entraren e esveyiren lo dit loch ab forsa darmes; e tingueren lo dit loch per hun jorn e mig; e dins aquest spay lo dit loch fo desrobat, e dins aquell molts moros, axi mascles com fembres e infants pochs (: pobres, frágiles, de poco poder, paucos) morts, los quals prenen suma segons relacio de molts de CCC. persones. E ultra foren cativades pesades CL persones. 

E a la perfi (al final, a la fi) meteren foch en lo dit loch. E asso fo dimarç a XXVII de agost any desusdit. E lo sendema que fo dimecres a mig jorn les gens del dit stol jaquiren lo dit loch.

En lo combatiment del dit loch mori mossen Bng. Lansol (Llansol, Llançol : sábana, tela) de Valencia per so com caygue de una scale, é un castella.

En lo departiment del dit loch los dits capitans, so es, lo Vescomte de Rochaberti e mossen Huc feren recullir la gent, remanents ells dins lo dit loch ab alcuns lurs consellers e amichs, entre los quals foren Jacme de Pertusa de Valencia, Johan Desbach, G. Unis, en Montagut, e daltres. 

E recullida la gent feren levar les dites galeas de la posta per mudarles en altre loch pus convinent. E stans axi dins la dita vila de Tadelis (Tedelis más arriba) los dits capitans ab los dessus nomenats, e altres, los moros veent que les gens eran recullides e que fort pochas gens eran romases dins la dita vila, tots ensemps vengueren sobre los dits capitans ab ma armada. E lavors los dits capitans, axi com posgueren, asseiaren de volur (voler) fugir; e tant foren apressats e cuytats per los moros, que no fo (sol) a ells, ans foren ferit (ferits) per los moros gran partida de aquells, en tant quel dit mossen Huc, e los dits Johan Desbach, e en Pertusa, e en Montagut, e daltres foren alansejats per los dits moros, e finalment morts per aquells, en gran culpa del dit mossen Huc, car si ell se fos recullit, axi com li era dit, no fora ell estat mort ne los altres, qui per contemplacio sua moriren ab ell.

Apres les coses dessus dites, lo stol dessus dit sostench gran fortuna, en tant que totes les dites fustes se ascamparen dassa e dalla, e cuydaren per la major part nagar (nagats más adelante); e moltes de aquellas per la dita fortuna perderen timons e governs, e gran partida dels rems; e partida de aquellas arribaren en Mallorques dimarç a III de setembre.

Dimecres secunda mensis octobris dicti anni fuit factum sollemne anniversarium missarum pro morte dicti nobilis Hugonis de Angularia, Viceregis, defuncti ut capitanei in praedicto loco de Tadelis.

Per la mort del dit mossen Huc fo elet per lo gran consell del regne en capita del dit stol de Mallorques lo honorable en Bng. de Montagut, doncell, loctinent de Gobernador del regne de Mallorques.

1399. Divenres a XXIV de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.XC nou fo feta crida ab juglars a cavall, que fos feta processo digmenge primer vinent per lo molt alt en Fraderich, fill del Rey en Marti Rey de Cicilia, e primogenit del Rey nostre d' Arago 

(Martín de Sicilia, muerto antes que su padre Martín de Aragón. Fraderich, Fadrique, Federico, Frederic &c, sería pretendiente a la corona de Aragón tras la muerte de Martín I en 1410, pre Compromiso de Caspe de 1412), 

lo qual novellament era nat en Cicilia; per la cual cosa lo dissapte ans del digmenge foren fetes alimeras (alimares; alifares), e grans fochs e altres senyals de alagria.

Dissapte a XV de març any dessus dit fo feta crida publica per los lochs acostumats de part del honorable en Bng. de Montagut, doncell, capita de la sancta armada, que tot hom se degues apparellar per anar en la dita armada; e foren cridats certs capitols, per los quals fo notificat a cascun qui pendria moros o altres coses que haguessen certa cosa per cascun cosa, e axi mateix hagues de les altres coses certa part.

Dimarç a XVIII del mes de març any demunt dit lo Reverent Pare en Xst. mossen Luis de Prades, Bisbe de Mallorques, mossen Jordi Sent Johan, mossen Gregori Burgues, cavallers, Narnau Alberti savi en dret, e molts daltres prengueren comiat e isguerensse (: se ixqueren, de exir, eixir) de la ciutat per coratge de recullirse per anar a la coronacio del Senyor Rey, la qual se deu fer, Deus volent, lo jorn de la caritat prop vinent a VII de abril. = Per rao de la dita coronacio foren elegits missatgers qui anassen en Seragossa per esser en la sollemnitat de la dita coronacio los honrats en Bng. Tagamanent, doncell, Narnau Alberti, savi en dret, e en Canals de Soller per los homens de fora.

Segons letras dels missatgers de la universitat de Mallorques, lo dit Senyor Rey en Marti se corona digmenge a XIII de abril any dessus dit. 

Diluns a XXIII de juny del dit any lo dit Arnau Alberti ensemps ab lo dit Canals tornaren de la dita missatgeria, pero lo dit Arnau fo fet cavaller per lo dit Senyor Rey en la dita coronacio.

Dimarç a XXVIX (?) del mes de juliol any dessus dit arribaren en lo moll de la ciutat de Mallorques duas galeas armades, en les quals vench lo bastart de Navarre, germa del Rey de Navarre, ab molts honrats homens, per anar en la armada sancta dessus dita contra moros; jatsia fosen ja en lo moll una galiota, et un rampi, e tres lauts privilegiats. Dimecres a XXX del dit mes arribaren en lo dit moll sis galeas e una galiota armades, del qual stol era capita lo noble mossen P. de Vilaragut per anar en lo dit sant pessatge.

Dimecres a VI del mes de agost del dit any fo feta sollemne processo per raho del stol de Mallorques, qui ana al cap del moll de la mar, e aqui fo cantada missa, e fet sermo per mestre Johan Exemeno del orde dels frares menors. E apres lo dit honorable en Bng. de Montagut, capita del dit stol parti del dit moll, e vench ab quatre galeas e diverses galiotes e rampins denant la Seu, e saludaren altament. E asso fet, possarense devant la portella, ahon stech lo dit capita per tot aquell die.

Digous a VII del dit mes lo dit honorable capita se parti de Mallorques ab alscuns rampins faent la via del cap blanch per anar a Maho, ahon era junct lo stol de Valencia.

Diluns a XVIII del mes dagost, any dessus dit lo molt Reverent Para en Xst. mossen Luis de Prades Bisbe de Mallorques vench et arriba en Mallorques de la coronacio del Senyor Rey ahon era anat.

Digmenge a XVII del mes dagost any dessus dit lo honorable en Bng. de Montagut capita, stant en lo port de Maho ahon havia sperat tot lo stol qui sots ell devia anar, feu mostra de la sua gent, e foren atrobades entre totes MMM.D. (3500) persones; empero en aquelles no era la galea den Seure, ne dues galiotes, qui despuys feta la dita mostra sobre vengueren. En lo nombre de les gens eren be C. homens appellats darmes, e qualscuns DCC. ballasters. Les fustes foren en nombre LXX. entre grans é pochas; entre les quals eran sis galeas groses, e tot lo sobre pus entre galiotes, rampins, barches grosses, lenys, e una nau.

Lo dimarç seguent a XIX del dit mes lo capita de Valencia feu mostra en lo dit loch de la sua gent, e foren atrobades entre totes MM.DC. persones, entre les quals havia CL. homens darmes e de ballesters. 

Les fustes eran per nombre XXX, so es, set galeas grosses, e lo sobre pus galiotas, rampins, lenys, barchas, lauts, e una nau que patronaiaven homens de Montblanch.

Tot lo stol dessus dit parti del dit port digous a XXI. del dit mes, e feu sa via vers lo loch de Bona; e com vench a cap de … dies lo dit stol torna per contrast de temps, e torna al dit port, e aqui stech fins lo digous seguent, que parti del dit loch, e veleiant arriba en port de Bona, digmenge a XXXI de agost, ahon foren junctes, segons ques diu, norante e quatre fustes entre grans e pochas, so es, XIII. galeas grossas, XVI. galiotes, XXI. rampi (rampins), XIV. lauts groses, XV barchas radonas, VI. lenys de bandes, VII lenys radons, dues naus.

Lo diluns primer dia de setembre partida del dit stol isque en terra, e combaterense los christians ab los moros, aquest combatiment dura per alcun spay de temps, tirantse los uns als altres passades e bombardes, encare que no se menyscaba sino un hom dels cristians. E en aquesta jornada lonrat Nortis (En Ortiz, Ortis) de Sent Marti fo fet cavaller.

Lo dimarç seguent a II de setembre lo capita de la nau de Montblanch dona a entendre a mossen R. de Sent Marti capita de la nau de Mallorques que patronaiava en P. Aymerich, que los capitans maiors de Valencia e del stol de Mallorques pessaven a la una part del dit loch de Bona, so es al loch ahon hi (ha) arenal, per donar scalas en terra per combatre e fer fets darmes; per que dix al dit mossen R. que ell volgues exir en terra ab la sua gent; e asso matex fo dat entendre a les fustes radonas, rampins, e altres fustes manques (manco : menor : menos). Per la qual cosa un rampinet dona de la popa en terra, e isqueren qualscuns VII homens, e mes hun panonet a una torra de aquellas qui son fora la vila del dit loch de Bona. E de continent les gents de les dites naus e de les fustes manques isqueren totes o gran part de aquellas en terra, e pujaren alt en dos puigs, e aqui volent se fer forts, hagueren alcuna ascaramusa (escaramuza) ab los moros. A la perfi apres alscuns combatiments e escaramusses los moros apoderasen a peu e a cavall; 

e diuse que hi havia pessats XXX m. moros, entre los quals hi havia VI o VII m. homens a cavall, com fos aqui lo poder o ajust de tres Reys moros. Per la cual cosa los cristians se materen en fuyta, e per la penya avall jaquirense anar stro á (tro : hacia el : cap al) mar, jaquint les armes en terra, faent hers esforç de poderse recullir en les fustes; e per la multitut de les gens nos porian recullir, ans los uns negaven los altres; e per aquesta manera moriren dels cristians, axi per mans de moros, com en la mar que foren nagats per glay (esglay, temor) e per lansarse en la mar, qualscunes C. persones, entre les quals lonrat mossen Ortis de Sent Marti, fo atrobat mort sens cap, per so cor cap dellant la gent de la nau de son frare e altres, ell no farit (: ferit) en la cama, e finalment mori. E lo seu cors fo aportat en Mallorques, e soterrat en la Seu, dimarç a IX de setembre del dit any.

Apres les dites coses los capitans del dit stol donaren comiat a les dites naus e a totes les altre fustes radonas. E ells feren lur via ab les fustes de rems. E a dies seguens fort pochs, lo capita del stol de Valencia requeri lo capita de Mallorques que degues aquell sequir (: seguir) faent la via de levant. E lo capita de Mallorques dix al dit capita de Valencia que ell era prest e apparellat de seguir aquell ahon anar volgues; pero que lo dit capita de Valencia volgues seguir lo dit capita de Mallorques per combatre e pendre lo loch de Alcoll è de Giger. La qual cosa lo dit capita de Valencia fer no volch, ans se departi de aquell, e feu sa via per levant. Les quals coses axi seguidas, lo capita de Mallorques fen la via de Alcoll, e pres aqui terra e afogua e crema lo loch jusa (jussà; deius, de jus, de ius, de yuso), e mataren aqui V. moros, cor tots los qui en lo dit loch staven, hagerent buydat (leo buydát) lo dit loch. Partint del dit loch de Alcoll lo dit capita ab les dites sues fustes, vench en lo loch de Giser, 

e aqui ell ab alscuns de la sua galea, e altres de la galea dels pageses devallaren en terra, e fort rigorosament e asperta acostarentse (leo acostarensea) al mur, e arboraren lurs ascales per ascalar lo dit loch. 

E per so car los altres de las altres fustes no hi volgueren ajudar ne fer secors, hagerense (se hagueren : se tuvieron) del dit loch partir, e tornarsen ab gran vergonya e minva lur (su mengua).

Continuará en Viaje literario...