Mostrando entradas con la etiqueta princep. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta princep. Mostrar todas las entradas

domingo, 12 de septiembre de 2021

16 DE NOVIEMBRE. (1463)

16 DE NOVIEMBRE.


Advierte
aquí el escribano Perelló que, en esta fecha, se concluyó el
parlamento que celebraba el Rey en Tarragona con las personas de los
tres estamentos, y que de él emanó la siguiente provisión firmada
por el mismo monarca.

Don Joan per la gracia de Deu Rey de
Darago Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de
Corcega
comte de Barcelona duch de Athenes e de
Neopatria
e encara comte de Rossello e de Cerdanya als
noble e magnifichs los veus portant de General governador capitans
veguers sotsveguers algutzirs batles sotsbatles e altres qualsevol
oficials nostres en lo Principat de Cathalunya constituits al qual o
als quals les presents pervendran e seran presentades e als
lochtinents de aquells saluts e dilectio.
Com la principal cura
del princep deja esser en la conservacio de son stat benefici
e repos de sos regnes e terres e subdits. E per ço la dita
cura inseguint la qual continuament nos insta entengam en les coses
majors havents sguart a nostre reyal stat e principal
cosa sia e mes necessaria per la conservacio de nostra reyal
corona
benefici e repos dels dits regnes e subdits nostres
entendre sollicitament en la recuperacio e reductio dels rebelles e
desobedients a nostra Magestat en lo dit Principat de Cathalunya. Per
ço per provehir a les incomoditats e actes necessaris per la dita
reductio havem convocat parlament en la present ciutat de
Terragona a la major part dels fidelissimos cathalans
en lo qual los convocats e entrevenints en lo dit parlament imitants
les virtut fidelitat e servicis que sempre lurs predecessors han fets
als reys de gloriosa memoria antecessors nostres e a nos.
Vista la proposicio per Nos a ells feta nos hagen feta oferta e
servey molt liberal de CCC homens de cavall per a temps de un any ço
es L homens darmes e CCL ginets. Los quals sien cathalans e
capitanejats per cathalans e servesquen a Nos e al manament
nostre en lo dit Principat en totes les coses que seran mes
necessaries per la recuperacio e reduccio damunt dites. E
semblantment Nos usant de aquella clemencia e humanitat que en tals e
tant fidelissims vassalls se deu usar e corresponent a lur servici
amor e devocio benignament los havem feta daquiavant restitucio de
totes les generalitats quis cullen en les terres lo dia
present obedients a nostra Excellencia fins a la fi de les terres del
vezcomtat Dilla en lla inclusive de e ab aquelles prerogatives
e preheminencies que les dites generalitats tenien de primer
perque aquelles convertesquen en pagament de sou dels dits CCC homens
de cavall. E son stades per nos revoquades cassades e annullades
qualsevol gracies e consignacions per nos fetes a qualsevol persones
de les peccunies e drets de les dites generalitats o part de
aquelles. E no resmenys per quant les dites generalitats no
abastarien al sou dels dits CCC homens de cavall es stada donada per
nos a les persones del dit parlament licencia e facultat de augmentar
e crexer per a temps del dit any los drets de les dites
generalitats
e de imposar ne novellament en les coses quels fos
vist faedor la qual cosa es stada per los del dit parlament feta e
realment mesa en obra. E mes los es stat per nos consentit e atorgat
que tots los dits drets se cullen es exhigesquen ab e
sots aquelles practiques disposicions maneres compulsions e forces
que los altres drets de generalitats se acostumaven exhigir e
cullir. Segons aquestes coses en los actes del proces del dit
parlament largament son contengudes. E per orde e disposicio de les
dites coses les generalitats e drets novellament imposats son
sots lo ofici jurisdiccio e preheminencia del magnifich e amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella en lo qual com a unich
deputat del dit Principat lo exercici de les dites coses per bons
respectes volem residir e star. Salvo la recepcio de les peccunies
la qual per lo dit any es acomanada per les persones del dit
parlament al amat e fael nostre En Joan Berenguer Thora.
Notificant donchs a vosaltres e a quiscu de vosaltres les dites coses
vos dehim e manam que sobre lo exercici de les dites coses e
exequucio de aquelles als dits mossen Çaportella e Joan Berenguer
Thora e als ministres lurs quant al ofici de quiscu dels se pertany
prestets tot auxili favor e ajuda a fi que les coses ofertes e
per nos atorgades hagen degut compliment e efecte. Al Illustrissimo
per ço don
Ferrando
nostre carissimo Primogenit
en lo dit Principat e altres regnes e terres nostres
general governador e apres nostres benaventurats dies
successor universal dehim sots obteniment de la nostra gracia
e benediccio paternal e als dits noble magnifichs amats e feels
nostres veus portant de governador e altres oficials damunt dits e
totes e sengles persones constituits en lo dit Principat dehim e
manam sots incorriment de la nostra indignacio e ira e pena de deu
milia florins dels bens dels contrafahents exhigidors e a nostres
cofrens aplicadors que la present nostra provisio e totes e sengles
coses en aquella contengudes tinguen e observen e contra aquella o
aquelles no facen o vinguen per alguna causa o raho. Dada en la
ciutat de Terragona a XVIII dies del mes de noembre en lany de la
Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
(1463)- Rey
Johannes.
Vidit G. de Peralta regius thesaurarius.
Vidit
Çaplana Conservator Cathalonie.
(In Curie VI.°) (Pone
parlamento, pero Curie : Corte
)

martes, 2 de marzo de 2021

19 DE OCTUBRE.

19 DE OCTUBRE.

Después de haber conferenciado los señores Diputados y demás individuos del Consejo sobre el contenido de las cartas del señor Rey y de los Embajadores, acordóse escribir a estos para que regresasen en seguida sin aguardar ulterior consulta, de manera que solo podrían devengar sueldo por ocho días, a contar desde la fecha de la que les escribían; y mandando redactar desde luego la mencionada carta, que sigue a continuación, comunicada y leída que fue al Concejo de la ciudad, aprobóse y fue expedida sin tardanza.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables mossenyors.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors. Rebuda havem de la Majestat del Senyor Rey una letra de XV e altra vostra de XIIII del present per la textura de les quals inter alia veem la veenguda del lllustre Primogenit es al present diferida per les causes en dites letres mencionades. Vist adonchs vostra aturada aqui no esser necessaria e haguts alguns sentiments que vostres reverencies e magnificencies se enugen per ço deliberadament e consulta ab tenor de aquesta licenciam e per licenciada havem vostra embaxada volents e requirints vos que reebuda la present partiau per venir aci tota consulta cessant notificants vos havem deliberat hajau VIII dies a venir comptadors del dia de la recepcio de aquesta a avant per los quals vos sera comptat salari e no mes avant. No resmenys es deliberat a cascuns de vosaltres sia licit axi ab Excellencia del Senyor Rey com ab la Serenissima Senyora Reyna com ab altres qualsevol persones sens infriccio de jurament parlar en noms vostres propis de tots vostres negocis e de altres qualsevol persones exceptat que no hajen respecte directament o indirecta a impetracio de oficis o beneficis de aquest Principat. Reduhint vos a memoria que si fet no es en tota manera façau per lo notari que aqui teniu certificar la carta de que scrit vos havem com lo Principat ha complit ço que ofert havia de la embaxada de Castella e no ha sta per nosaltres e perque sapiau com havem feta nostra diligencia en voler scriure nostre parer a la Altesa del dit Senyor Rey sobre lo que scrit nos ha de la intitulacio del Illustre Primogenit en princep o duch de Gerona vos trametem copia de la letra que reebuda havem dels jurats de la dita ciutat e de la replica que apres los havem feta a la qual encara no han respost haurem plaer eus pregam en la hora que pendreu licencia del dit Senyor Rey aquesta nostra diligencia a la sua Majestat sia per vosaltres significada e sia la Sancta Trinitat vostra guardia curosa de vostres reverencies e magnificencies. Scrita en Barchinona a XVIIII de octubre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt reverends egregis magnifichs e honorables senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya en virtut de la comissio della elegits.
Molt reverends egregis magnifichs e honorables senyors. La present es per notificar a vostres grans prudencies com lo dilluns pus prop passat vingueren a Laguarros XV rocins e L homens a peu de mossen Rebolledo e sen portaren del dit loch V homens presos e aleusejat (alensejat ?, llansa, llança; lanza, alanceado) hu e sen han menat VIII besties groses dient exiu exiu vosaltres que sou anats a Leyda a pledegar. Escriuenme per aquells lochs son del tot destruyts de los que resten desliberen anarsen si per mi noy es proveyt en la defensio sua e per quant crech per vostres reverencies e magnificencies sera provehit degudament lo honor del Principat en prejudici del qual aquestes coses son fetes segons mostran les paraules e les obres car no contrastant la intervencio del Principat e les letres fetes sobre aquesta materia no han cessat fer les coses damunt dites les quals jatsia a huy sien fetes en dan meu altra dia poden esser fetas en dany de altres del dit Principat de Cathalunya e per tant suplich vostres reverencies hi proveescan en tal manera que sia honor e tuysio del Principat e a mi ajuda e defensio car tal confiança tinch en lo dit Principat e en lo mig. Plasiaus scriureme consellant me lo que sera faedor per mi. Aqui es mon frare lo senyor Deselgua qui de ma part vos suplicara eus informara. Plasiaus donarli fe e creença axi com a la mia persona e si de mi vos plaura res ordenar ab molta voluntat lo complire. De Servera a XV de octobre. - Lo qui a vosaltres senyors me recoman prest al queus sera plasent ordenar Jofre de Castro.
(Cervera, de cervus, ciervo, Cervaria, sale con C la mayoría de las veces)

martes, 1 de septiembre de 2020

AÑO 1460. 8 DE DICIEMBRE.

AÑO 1460. 


8 DE DICIEMBRE.

Als molt reverend e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Reverend e molt honorables mossenyors. Crehem a noticia vostra es pervengut la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey en la persona del Senyor Princep per la cual aquesta cort ha insistit per tots los remeys e mijans de supplicacions quens ha occorregut.
E perque defallint a nosaltres la potestat per la prorrogacio de la dita cort feta pera quinze de janer no havem forma de procehir a altres deliberacions e provisions per les quals se pogues obtenir lo desijat repos del dit cas havem delliberat cometre encarregar e pregar a vosaltres per la occurrencia de tant gran negoci vos placia ajustar consell ab aquell nombre de personas que a vosaltres sera vist en manera per mija de vosaltres e dels congregadors sian trobats tals remeys que concernesquen servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica (res publica) e tranquillitat de la persona del dit Princep. Perqueus pregam e encarregam molt afectadament queus placia en les dites coses donar presta expedicio axi com lo cas requer. Scrita en lo loch on es convocada la cort en Leyda a cinch dies del mes de deembre any Mil CCCCLX (1460). - La Cort general del Principat de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a vostra honor.

En cumplimiento de lo prevenido en la carta que antecede, los diputados de Cataluña, que lo eran el abad de Monserrat, el noble Luis de Ivorra, y Miguel Cardona, ciudadano de Barcelona, convocaron para la tarde de dicho día y en la casa de la Diputación a las siguientes personas. - Por el brazo eclesiástico: - El señor obispo de Barcelona, el abad de San Benito de Bages, el abad de Roses, el Prior de Cataluña, maestro Juan Ferrando, prior de Tortosa; el Dean de la Seo, micer Nicolas Pujades, arcediano de la Mar; mosen Bartolomé Regas, micer Agustín de la Illa, mosen Francisco Colom, arcediano del Vallés; micer Dusay, oficial; maestro Juan Cosida, mosen Hugo de Lobets, maestro …. Janer, mosen Juan Sorts, mosen …. Sos, micer Bernardo Matheu, mosen Juan Pintor, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia. Por el brazo militar: Mosen Dalmacio de Queralt, mosen Martín Guerau de Cruilles, mosen Juan Çabestida, mosen Juan de Monbuy y de Tagamanent, mosen Burgués de Viladecans, mosen Jayme Giner, mosen Galceran Dusay, mosen Bartolomé Santjust, mosen Francisco Miquel de Gerona, mosen Hugo de Vilafrancha, mosen Pedro de Relat, mosen Jordi, baile de Rosellón; mosen Marcos Lor, mosen Gerardo de Clescari, mosen Francisco Çaçala, mosen Guillermo Ramón Dezbrull, menor, mosen Bartolomé Castelló, mosen Francisco Bisbal, mosen Baltasar Romeu, mosen Francisco Jonquers, mosen Pedro Juan Baldrich, En Francisco de Sanmenat, En Artal de Claramunt, En Bernardo de Guimerá, En Juan de Argentona, En Pedro Splugues, En Bernardo Miquel, En Pedro de Rochafort, En Francisco de Monbuy, En Francisco Benito Dezvalls y En Luis Miguel Dezvalls, hermanos.
Por el brazo real: - Por los concelleres de Barcelona, mosen Pedro Torrent, mayor, conceller en cap; mosen Luis Xexanti, conceller segundo, mosen Pedro Dusay, mosen Juan Lull, mosen Bernardo Fivaller, mosen Francisco del Bosch, de Lérida, mosen Jayme Ros, mosen Beltran Dezvalls, mosen Bernardo de Marimont, mosen Guillermo Romeu, mosen Pedro Juan de Santcliment, mosen Antonio Pujades, mosen Pedro Torrent, menor, mosen Francisco Lobets, mosen Guillermo Colom, mosen Beltran Torro, mosen Miguel Dezpla, mosen Juan Boscha, mayor de edad. En Juan Boscha, menor, En Raimundo Ros, En Juan de Mijavila, En Francisco de Millars, de Conflent, Ermant Negre, síndico de Puigcerdá, En Bartolomé Alcover, síndico de Cobliure.
Congregados todos ellos, y con asistencia de los asesores, notario y otros empleados de la Diputación, fueles leída dicha carta, y el abad de Monserrat explicó brevemente su contenido, pidiendo consejo sobre lo que debería hacerse. Discutido el negocio, se acordó lo que sigue:

Tots los dits senyors congregats son concordes que vist lo contengut en la preinserta letra als dits deputats tremesa per la dita cort de Cataluña (con ñ! Alguno se caerá de culo) que han per cert que los dits deputats en virtut de la dita letra e lo contengut en aquella han plen poder de fer les eleccions de persones pera missatgers e consellers e axi ho consellen als dits deputats ço es que ells e los oydors de comptes del dit General elegesquen aquell nombre de persones quels sera vist ab que ni hage de tots los estaments segons es acustumat per missatgers que vajen al Senyor Rey per explicar e supplicar a la sua Majestat tot lo que sera concordat e mes en les instruccions a ells per los diputats e oydors per aço fahedores. E axi mateix tots los dits congregats consellen als dits diputats que ells e los dits oydors elegesquen altre nombre de persones en lo qual ni haja de tots los estaments segons es acustumat per aconsellar als dits diputats e oydors totes les coses quils occorreran per los dits affers de la dita embaxada e altres coses concernents lo dit negoci. E per exequutar la dita embaxada e les altres coses concernents lo dit negoci han per cert poder despendre e aconsellen que despenen dels diners del dit General aquella quantitat de peccunia quels semblara esser necessaria en les dites coses.
Encara tots los dits congregats prometeren e juraren sobre los quatre sants Evangelis per ells tocats que en cas que en la dita cort de Cathalunya se fes algun dubte o contrast en la dita despesa segons dit es fahedora per prossegir les coses de la dita embaxada o altres concernents a aquest negoci que no consentiran ni algu dells consentira en algun acte fahedor en la dita cort desviant o contrari a les dites coses tro a tant que lo dit dubte o contrast sie tolt o levat e la dita despesa e actes per los dits deputats e oydors fets per les dites coses sien admesos lohats e ratificats per la dita cort.

Procedióse seguidamente a la elección de los doce embajadores y veinte y siete consejeros, siendo elegidos para el primer cargo: - El reverendísimo señor arzobispo de Tarragona, el reverendo señor obispo de Barcelona, maestro Ferrando, micer Pintor, egregio señor conde de Prades, mosen Martín Guerau de Cruylles, mosen Montayans, En Francisco de Santmenat, mosen Pedro Torrent, conceller en cap, mosen Bernardo Fivaller, mosen Pedro Juan de Santcliment, y Francisco Sampso, ciudadano de Gerona; y para el segundo: - El reverendo señor abad de San Benito de Bages, el Prior de Cataluña, mosen Bartolomé Regas, mosen el arcediano de la Mar, mosen Fransisco Colom, micer Juan Çaplana, micer Agustín de la Illa, mosen Andrés Sors, canónigos de Barcelona, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia, conde de Modica, mosen Dalmacio de Queralt, mosen Arnaldo de Vilademany y de Blanes, mosen Juan Çabestida, mosen Marcos Lor, mosen Burgués de Viladecans, Bernardo de Guimerá, Artal de Claramunt, Pedro Splugues, mosen Luis Xatanti, mosen Francisco del Bosch, de Lerida, mosen Pedro Dusay, mosen Jayme Ros, mosen Miguel Dezpla, mosen Francisco Lobet, mosen Guillermo Colom, mosen Pedro Torrent, el joven, mosen Antonio Pujades.

Al abad de Bages y a Arnaldo de Vilademany, que se hallaban ausentes, se les escribió como sigue.

Mossenyer Reverend. Per alguns afers concernents gran benavenir e honor de aquest Principat havem a comunicar ab vos. Pregam e encarregamvos per ço molt stretament que vista la present vingau e siau aci ab nosaltres de continent e sens triga car vostra venguda no sofer dilacio alguna. E sia lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a VIIII dies del mes de deembre en lany de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Al reverend mossenyer labat de Sant Benet de Bages.

En los mismos términos y por igual motivo se escribió también a Guillermo de Muntanyans.

martes, 10 de marzo de 2020

CLVII, arch dip diet, 1460, diciembre

CLVII. 
Arch. de la Dip. Diet. De 1460. Diciembre.

/Nota: En el margen está escrito el mes, que avanza junto con el texto. Lo omito en algunos casos /.

Dimarts a II. (1) - Aquest dia III hores passades apres del seny de la Ave Maria lo senyor rey essent en la ciutat de Leyda ahon celebrava corts als cathalans apresona son fill lo princep de Navarra e don Johan de Beamunt prior de Navarra e Gome de Frios de casa del dit princep: per la qual preso tota aquella nit e lo sendema axi per los convocats de la cort com encara per los pobles de Leyda tant homens com dones e infans se moch gran dol e grans plors e gemechs per tota aquella ciutat.
- Dimecres a X . - Aquest dia apres dinar partiren de Barchinona los missatgers per lo parlament general que los deputats havien ajustat elegits per anar al senyor rey per lo desliurament de la persona del illustre princep fill seu .
- Dissapte a III. - Aquest die foren posats per diverses places e cantons de la ciutat de Barchinona molts albarans contenents en efecte que com lo senyor rey hagues pres lo illustre princep fill seu per malvada informacio a ell feta perque a la jornada tot hom fos prest ab ses armes a la plaça de la Rambla per veure que sera faedor.
- Dicmenge a VIII . - Aquest dia ans de dinar los reverent e honorables deputats acompanyats de XXVII persones del parlament general de Catalunya feren ficar stepes per a XXVII galeres Ies quals hiversosament fan fer e armar ensemps ab altres galeres que ja son fetes dins la Dreçana per defensio de les mars del dit principat: e tot aço se feya per raho de la liberacio de la persona del illustre princep e primogenit nostre lo qual lo senyor rey detenia en preso. E daltra part provehiren que cent homens armats tinguessen continuament companyia als deputats dins la casa de la Deputacio e provehiren que en cascun portal de la ciutat hagues XXXX homens armats per gordar los portals. E feren moltes altres notables provisions que serien largues de scriure. E aquest mateix die ans de hora de mija nit mossen Galceran de Requesens governador secretament sen ana e fugi de la present ciutat de Barchinona. E aquest mateix die de dicmenge a VIII de fabrer lo senyor rey gran hora de nit essent ja les taules meses e les viandes del sopar apparellades secretament per una falsa porta del mur que es devant lo monestir dels frares preycadors de Leyda se absenta de la dita ciutat molt secretament en tant que com los missatgers foren muntats alt al palau del bisbe on lo dit senyor posava cuydantloy trobar noy veren sino les taules meses sens pus. E lo sentdema mati saberen que lo dit senyor havia caminat tota la nit e era arribat a Fraga a peu. Aquest die foren tretes les banderes reyal e la del general sobre lo portal principal
de casa de la Deputacio per prosseguir lo somatent contra los mals consellers del senyor rey. Aquest dia fonch parada taula de acordar gent darmes e ballasters qui anassen per deslliurar lo senyor primogenit de preso. E aquest mateix dia trasqueren la bandera del general e la reyal fins al portal de Sent Antoni cridant via fora somatent: e erey lo veguer ab sobravesta reyal. Porta lestandart de sent Jordi Narnau de Foxa e la reyal en Bernat de Marimon ciutada de Barchinona .
- Divenres a XXVII . - Aquest die vench nova en Barchinona com lo sennyor rey qui era en la ciutat de Ceragoça dimecres prop passat a III hores passat mig jorn sentint lo gran exercit de gent darmes que lo principat de Cathalunya havia ja tret en camp per entendre en la liberacio faedora de la persona del illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual lo dit senyor tenia pres en lo castell de Morella mana soltar e desliurar aquell de la preso on lo tenia de ques moch gran alegria per tota la ciutat de Barchinona .
- Dicmenge primer die . - Aquest die la senyora reyna per manament e ordenacio del senyor rey trasc de la preso del castell de Morella lo illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia fill seu e fillastre de la dita senyora reyna.
- Divenres a VI. - Aquest die la ciutat de Barchinona elegi IIII missatgers ço es mossen Bernat Çapila ciutada P. Johan de Sent Climent mercader Pere Corts barber e En .... Millars sartre los quals havien carrech de exir a la senyora reyna e al primogenit e de regraciar a la dita senyora reyna lo treball que havia hagut per la liberacio del dit senyor e suplicarla que per sa merce per aquesta vegada prenes paciencia en no voler entrar ella ne los de casa sua en Barchinona e aço per cessar molts inconvenients qui sen porien seguir si sa senyoria entrava. E mes havien comissio que nos partissen del senyor primogenit e quel acompanyassen aci en Barchinona. Aquest die los deputats e XXVII persones del consell representants lo principat de Cathalunya elegiren per embaxadors lurs los magnifics e honorables mossen Nicholau Pujades artiacha de la mar mossen Arnau de Vilademany cavaller e en Franci del Bosch ciutada de Leyda per anar la via de Tortosa per on venien la senyora reyna e lo senyor don Karles primogenit qui novament ere exit de preso: e havien special carrech de dir a la senyora reyna inter cetera que plagues a sa senyoria no volgues entrar a present en Barchinona ne volgues que los de son consell o familia lur hi entrassen e aço per cessar molts inconvenients quis porien seguir: e daltra part havien comissio que no perdessen lo senyor primogenit de vista o ....
- Dijous a XII . - Aquest dia de dijous a XII de març a IIII hores apres mig jorn entra en Barchinona lo iIlustre senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual novament exia de la preso del castell de Morella on lo senyor rey son pare lavia tengut pres. E foncli feta molt gran festa car del pont de Sent Boy fins en Barchinona tot lo cami daça e dalla a dos cors fonch ple de ballesters e de gent armada uns ab ballestes altres ab llances e pavesos e altres armes axi ofensives com defensives ab lurs standarts trompetes e tamborinos. E ultra aço de lochs en lochs li exien los infants ab canyes en les mans e ab penons altres ab ballestes fetes de vergues de magraner ab los abrers de canya e spases e broquers de fust e altres infanteses mostrants gran alagria de la sua delliurança e beneventurada venguda cridants: Karles primogenit Darago e de Sicilia Deus te mantenga. E isquerenli a rebrel los deputats e los consellers de Barchinona no pas tots plagats mas quascuns ab sa cavalcada acompanyats de molta notable gent entrels quals foren ab los dits deputats lo archabisbe de Terragona los bisbes de Barchinona e de Vich e molts abbats priors canonges e diverses altres ecclesiastics comte de Prades vezcomte Dilla e molts nobles cavallers e gentils homens e honorables ciutadans artistes e menestrals en grandissima quantitat. E ultra aquesta gent armada qui per tot lo cami com dit es de Sent Boy fins en Barchinona tenian al entrant del portal de sent Anthoni fins al portal de la Bocaria hac passats dos milia homens armats qui honradament lo raberen. E com fonch a la porta del Hospital de Santa Creu aqui li hagueren trets tots los orats e ignoscents alt sobre un cadefal ab les cares pintades de vermello e daltres colors armats ab llançes e cervelleres e ab mitres de paper blanc sobre lur cap a forma de bisbes; e com lo dit senyor primogenit fonch al portal de la Bocaria tira per la Rambla avall fins al portal de Framenors per on entra e tota la Rambla fonch plena a dos cos daça e della de gent ben armada e be en orda quascuns ab lurs standarts ques creu hi havia passats IIII mil homens armats manestrals de diverses confraries: e axi sen vench lo dit senyor per lo carrer Ampla fins al Born per lo carrer de Montcada per la Boria per les places del Blat de les Cols e de Sent Jacme passant davant la deputacio e per la plaça Nova ana posar a casa de mossen Franci Dez-pla a la plaça de la Cocorella. E al vespre foren fetes grans alimares per tota la ciutat. Placia Deu que en bon punct hic sie ell entrat a honor e gloria de Deu e a profit dels pobles de Barchinona e de tot lo principat de Cathalunya. Amen.

(1) Las desavenencias de la casa real de Aragón entre el rey don Juan II y su primogénito don Carlos de Viana, tan amado de los catalanes por sus prendas, por sus persecuciones, prisión y muerte, que algunos atribuyen a su madrastra la reina doña Juana Enriquez, para que reinara su hijo don Fernando el Católico, después del referido rey don Juan, ocasionaron la insurrección del Principado; y no terminó esta guerra hasta el 1472, en fuerza de la capitulación otorgada en Pedralbes entre el rey y la ciudad de Barcelona, que insertaremos en este lugar con algunos pasajes de los antiguos Dietarios, por creerlos dignos de ver la luz pública.

- Dicmenge a XXI . - Aquest die hora ja tarda poch ans del toch del seny de la Ave Maria tornaren de Vilafrancha de Penedes los missatgers que lo principat de Cathalunya hi havia tramesos divenres prop passat. E mochse gran alagria per tota aquesta ciutat per la bona nova que aportaren dels capitols que la senyora reyna com a procuradriu del senyor rey havia fermats de la concordia seguida entre lo dit senyor de una e lo illustre primogenit fill seu e tot lo principat de Cathalunya de la part altra (Se halla esta concordia y otros muchas documentos de la época en el archivo de la Ciudad. ). E de continent lo senyor primogenit vench ab gran luminaria de entorxes a la Seu e per semblant los deputats e consellers de Barchinona e infinit poble e foren tocats los senys majors e tots los altres senys e squelles de la Seu e lo rotlo de les squelles e los orguens majors e fonch feta gran luminaria per tota la Seu. E devallaren baix a la capella de la beneita santa Eulalia cors sanct de Barchinona e aqui ab gran alagria començaren a cantar lo Te Deum laudamus e hac ni de tals qui per sobres de alagria les lagrames los corrien per la cara e apres muntarensen dalt e feren una solemne professo entorn de la Seu. E aquella mateixa nit si be sere assats vespre fonch feta crida per tota la ciutat que lo sentdema tothom fes festa e regas e scombras les carreres: e fonch ordonat que lo vespre prop seguent tothom fes grans alimares. E mossen P. Torrent conseller en cap de Barchinona per sobres de alagria perdey lo capero de grana de la consellaria.

1461. Setiembre.
SANT KARLES PRIMOGENIT DARAGO E DE SICILIA.
- Dimecres a XXIII. - Aquest die entre III e IIII hores de mati passa desta vida en la gloria de paradis la sancta anima del illustrissimo senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual fini sos dies en lo palau reyal major de aquesta ciutat de mal de pleusulis: mochsen grandissim dol en Barchinona e per tot lo principat de Catalunya per la gran e bona amor que ell portava a tota la nacio cathalana quil havien tret de preso el havien lunyat e separat de la ira e furor del senyor rey son pare.
Loat e beneit sia lo nom de Deu a qui ha plagut separar ten sanct e virtuos senyor daquells qui tant lamaven el volien.
/ Nota: beneit sia lo nom de Deu - tant lamaven el volien; el: y lo – y lo volien, e lo volien, et lo volien. Encara no apareix la i latina, pero sí la y grega.
mal de pleusulis: pleuresía, o más bien tisis 
/

- Dijous a XXIV ....
- Divenres a XXV. - Aquest die comença de fer miracles lo beneyt senyor don Karles qui gori una fadrina contreta e sana una dona perelitica.
- Dissapte a XXVI. - Aquest die continuant de fer miracles lo dit senyor don Karles primogenit Darago inlumina alguns sechs gori contrets e feu molts altres miracles en gran quantitat.
- Dicmenge a XXVII. - Aquest die lo beneyt senyor continuant sos miracles gori dos infants geperuts que staven prop lo hospital gori una dona de cranch e feu parlar un mut e feu molts altres miracles cascun jorn successivament. / Nota : cranch : cranccáncer /.

Idem miracles ut supra:
Dilluns a XXVIII.
Dimarts a XXVIIII.
Dimecres a XXX.
Octubre.
Dijous primer de octubre ....
Divendres a II.
Dissapte a III.
Dicmenge a IIII.
Dilluns a V. - Aquest die de dilluns que comptavem V del present mes de octubre lo cors del illustrissimo senyor primogenit qui del dia que fina sos benaventurats dies en ça ne havia stat faent infinits miracles en mig de la gran sala del palau reyal major de la ciutat de Barchinona fonch aportat ab grandissima honor e processo a la Seu de la dita ciutat on havia elegida sepultura traentlo per la plaça del palau fins a la cort del vaguer passant per la plaça del Blat per la capella den Marcus per lo carrer de Moncada per lo Born per lo carrer Ample per lo Regomir e sent Jacme devant la deputacio e fins al portal major de la Seu e aqui fonch posat alt sobre lo cadefal que li havien fet sobre les scales de santa Eulalia sots lo capell ardent a la custuma reyal ab ses banderes Darago de Sicilia de Navarra e standart alt arborats ço es una bandera a quascun dels IIII pilars qui sostenien lo dit capell ardent. E fonch portat lo cors del dit senyor en aquesta manera primerament passaren XVIIII o XX brandoners los quals portaven bastaxos quascu de sinquanta siris dels quals ni hac cent de Barchinona cent de Leyda cent del bisbe de Barchinona cent del bisbe de Vich cent del bisbe Doscha cent de don Johan de Beamunt sinquanta de don Johan Dixer sinquanta de mossen Bernat Çapila L de mossen Bernat Fivaller cent quen feren los marmessors del dit senyor e molts altres barons qui ni feren: pero los deputats no ni feren per ço com lur poder es limitat en despendre e no han poder de ço a fer. Apres vengueren les creus de la Seu de les parroquies e de Ies ordens qui foren XIIII en nombre. Apres vengueren los capellans de les parroquies apres los frares de la Merce primers Agustins e Carmelitans plegats ço es Agustins a la part dreta e Carmelitans a la sinestra Preycadors e Framenors mesclats ço es Preycadors a la part dreta e Framenors a la sinestra. Apres vengueren los capellans de la Seu puys los canonges ab lo bisbe de Vich qui li havia dita la missa ans que fossen partits de la sala del palau e puys venien gran multitut domens de dones e dinfants uns descalsos altres en camisa e panys e en altres diverses maneres fort devotament qui havien rebuda miraculosament curacio de diverses malalties per intercessio de la santa anima del beneyt senyor primogenit. E passats aquests venie lo cors del dit illustrissimo senyor dins una tomba de fust cuberta dun rich drap de vellut vellutat carmesi brocat dor e al dessus li fonch posada una molt bella spasa reyal cuberta de vallut carmesi gornida dargent daurat. E portaven lo cors alt sobre los muscles los tres primers consellers de Barchinona ab daltres barons cavallers gentils homens e ciutadans honrats ab gramalles negres e caperons vestits. Apres venia lo illustre fill natural del dit senyor primogenit qui pot haver en torn V anys ab los nobles don Johan de Beamunt don Johan Dixer don Johan de Cardona Xarles de Cortes e molts altres barons cavallers gentils homens officials menistres scuders e mossos de casa del dit senyor tots ab gremallas e caperons de saques vestits plorant e sanglotejant fort piadosament e dolorosa e aquests foren passats CCCCLXXX. Apres venien los restants dos consellers de Barchinona. Apres tantost venien los deputats ab gramalles e caperons vestits de drap negra e ab ells vengueren bisbe Doscha e comte de Pallas ab gramalles negres e caperons vestits. Apres vench gran colp domens e de dones tots a la mescla ab gran devocio: e creuse que passaven nombre de XV milia persones entre tots.
- Dimarts a VI. - Dimarts a VI doctubre fonch fet gran e notable ofici de requiem en la Seu de Barchinona on lo die passat fonch aportat lo cors del dit illustre primogenit e mes dejus lo capell ardent a la guisa reyal. E preycay lo reverend mestre Francesch Queralt del orde de Preycadors confes que fonch del dit senyor qui molt longament recita la sua virtuosissima vida e la gloriosa fi que feta havia ab molts miracles. E hac tanta de gent a oir aquest sermo que no es memoria domens que may sia stada vista tanta generacio en una jornada dins la Seu de la dita ciutat.

1462. Junio.
- Dimecres a VIIII (9: IX). - Aquest dia lo rey en Johan segon Darago ab veu de publica crida fonch publicat per enemich e acuydat del principat de Cathalunya e tots
aquells qui en sa companyia son o seran daqui avant.
- Divenres a XI. - Aquest dia la reyna dona Johana Darago fonch publicat per enamiga del principat de Cathalunya.
- Dimecres a XVI. - Aquest dia depres dinar isque la bandera e la host de la ciutat de Barchinona de que fonch capita mossen Johan de Marimon e anave entre mossen Miquel Dezpla conseller en cap e mossen Manuel de Montsuar deputat acompanyat de molta notabla gent de peu e de cavall e quascuna confreria hi feu socors de gent a peu com mes posqueren. Portava la dita bandera lo honorable en Bernat Benet Çapila e tiraven la via de Balaguer ahon se deya que era entrat lo rey en Johan contra la forma de la capitulacio per ell fermada e jurada ab lo principat de Cathalunya .
- Dilluns a XII de dit (1) envers las nou hores de mati los dos consellers que per lo consell de XXXII foren elets partiren de la present ciutat per anar al dit senyor pera comunicar de la dita capitulacio lo qual senyor era a Pedralbes: e anant hagueren nova com lo dit senyor venia a Nostra Dona de Jesus e axi los dits consellers anaren alli e aqui trobaren lo dit senyor e feta llur reverencia segons se pertany e lo dit senyor los rebe molt benignament e ensemps entrarensen dins la sagristia de la dita esglesia e aqui estigueren ço es lo dit senyor rey los dos consellers e mossen Gaspar Ferreres ab un segretari del dit senyor appellat Coloma e alli estigueren de las XII horas de mitg jorn fins a V hores de vespre e axi lo dit senyor sen torna la volta de Pedralbes hont tenia lo camp e los consellers sen tornaren en Barcelona.
- Dimars a XIII de dit envers las VIII horas de mati los dits consellers e mossen Gaspar tornaren al senyor rey lo qual los espera a Pedralbes anant. Com foren a la primera creu de pedra la qual es appellada la creu den Bergallo isqueren al encontre dels dits consellers tres capitans del dit senyor rey ab molta gent de armas ço es mossen Joan de Ulapando aragones mossen Esteve den Conau e mossen Joza de Empurda los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren fins a Pedralbes hont lo dit senyor tenia son real e alli estigueren los dits consellers negociant ab lo dit senyor e menjaren tant quant alli estigueren en la taula del senyor rey e estigueren alli fins al dijous al vespra que sen tornaren en Barcelona: e tornats tantost la nit mateixa feren plegar consell de XXXII e XII per cloure la capitulacio feta entre lo dit senyor rey e la ciutat e de fet tots concordes lloaren e aprovaren la dita capitulacio.

(1) Siendo esta relación del Dietario del archivo del antiguo Consejo de Ciento más extensa que el de la Diputación de los estamentos, la hemos preferido para la colección.
/ Nota: los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren.
ELS : y los acompanyaren, después de Pompeyo Fabra: i els van acompanyar /.


- Divendres a XVI de dit envers VIII hores tots V consellers ensemps ab lo sotsindich de la ciutat anaren la volta del palau real hon trobaren don Joan de Calabria loctinent del rey Renat: e aqui llegida una cedula per lo sotsindich en la qual la ciutat li retia la fidelitat per ell prestada al dit rey avi seu e fet aço de continent mossen Luis Setanti e mossen Joan Matheu consellers se partiren de sos companyons e anaren a cavalcar en casa mossen Luis Setanti hont estavan las cavalcaduras aparellades e de aqui partiren e anaren la volta del portal hont feren lo portal obrir perque tota la gent pusques hixir com fins en aquella hora stiguesen tancats durant lo mati de la demun dita capitulacio. E apres los dits mossen Luys Setanti e mossen Matheu tiraren la volta de Pedralbes hont lo dit senyor era e foren alli vers hora de mitg jorn e tantost se meteren tots cuatre segons havian acostumat: e estan axi per donar conclusio a la dita capitulacio com vench envers las cuatre hores apres mitg jorn fou cridat que aportasen un missal lo qual fou aportat alli per mossen Joan Lambert procurador del dit monastir: e aportat lo dit senyor rey jura tota la dita capitulacio presens lo comte de Cardona e de Prades bisbe de Girona compte Galitzano sicilia don Anton de Cardona don Matheu de Moncada abat de Poblet mossen Joan Pages vicecanceller e molts altres nobles homens e cavallers en gran multitut: e fet aço lo dit senyor hisque del retret e fon a la cambra major e parat devant la finestra de la dita cambra de peu vingueren molts cavallers gentilshomes e ciutadans e molta altra gent los quals eran venguts de Barcelona a besar la ma e fer reverencia al dit senyor e lo dit senyor los rebe ab molta afabilitat: e a cap de poch los consellers qui aqui eren presents prengueren comiat del dit senyor e cavalcaren e axi aquella nit arribaren en Barcelona vers las sis hores de vespre e foren fetes alimaries.
- Dissapte a XVII de dit a II hores apres mitg jorn lo dit senyor rey don Joan vench la volta de Barcelona per intrar en la dita ciutat e los consellers e veguer e consols de la Llotja ab prohomens e molta altra gent ab VI trompetes devant los dits consellers isqueren a cami del dit senyor fins a la creu de pedra appellada den Bargallo e tots plegats vingueren la volta de Valldonzella e aqui lo dit senyor feu cavallers mossen Castells uxer del dit senyor e apres tira la volta del portal de San Anthoni hont lo baluart fon romput al mitg endret del portal e del cami general: e essent lo dit senyor dins lo baluart feu cavallers mossen Bernat Darmandaris mossen Joan Ferrer Ferrando de Robolledo e molts altres e axi lo dit senyor intra per lo dit portal e tira dreta via fins al portal de la Boqueria e apres tira Rambla avall fins al portal de la Dresana per lo Dormidor de sant Francesch e per lo carrer Ample fins als Cambis e fins al Born e per lo carrer de Moncada fins a la capella den Marchus e per la Boria fins a la plassa del Blat a sant Jaume al palau episcopal hont lo dit senyor descavalca per raho com aqui li isque la professo de la Seu hont lo reberen molt solempnement e daqui avant lo amanaren fins al portal major de la Seu hont fou apparellat lo bisbe de Gerona vestit com a bisbe e assegut en una cadira ab una veracreu en las mans: e lo dit senyor se ajenolla aqui e adora la dita veracreu e jura tots los privilegis de la esglesia: e apres al costat del dit bisbe intrarensen dins la Seu fins al altar major hont lo dit senyor feu oracio e apres devallaren a la capella de santa Eulalia hont per lo semblant feu oracio e apres a peu anaren la volta del palau real hont lo dit senyor pres posada e foren sis hores de vespra.
- Dijous a XX de dit los honorables consellers ensemps ab XXIIII promens ço es VI de cascun estament elegits per prestar la faeltat al senyor rey anaren al palau real e essent en la gran sala del dit palau trobaren aqui lo dit senyor rey lo qual seya en sa cadira real e aqui prestaren llur faeltat al dit senyor rey. E axi se acaba la llamentosa guerra entre los catalans e lo rey en Joan.

capitulacio-juan-ii-aragon-reg-3392-fol-64-16-octubre-1472

clviii-letres-batalla-comte-iscle-mossen-torrelles-franci-dez-valls

lunes, 2 de marzo de 2020

CXVII, reg 987, fol 152, 3 septiembre 1380

CXVII. 
Reg. N° 987, fol. 152. 3 set. 1380.

En Pere per la grasia de Deu rey Darago etc. al molt alt e molt poderos princep Solda de Babilonia salut et compliment de tota bona ventura. Gran compassio havem princep molt alt a tots aquells que sabem en captivitat et en preso axi com aquell qui per deute de humanitat sentim en nostre cor alguna dolor en les afliccions de cascuns:
mas molt major compassio havem als reys e als princeps e altres persones dalt estament presoners e catius e per conseguen sentim major passio en les adversitats daquells. On princep molt alt nos per aquesta raho desijants e havents molt a cor lo deliurament del rey Dermenia et de la reyna sa muller e de lurs infants los quals vos tenits presos et en vostre poder: havem sobre aço escrit diverses vegades a la vostra magnificencia segons que en les nostres havets pogut veure: e ara per relacio den Francesch Çaclosa mercader e patro de nau de Barchinona feel sotsmes nostre lo qual per aquest fet e per altres haviem trames a la vostra presencia havem antes (entés : entendido) que per vos princep molt alt es estat atorgat e promes que si nos per aquest fet vos trametiem nostre ambaxador ab nostres propries letres vos per amor e honor nostra deliurariets los dits rey e reyna ab lurs infants: de la qual cosa havem haut subiran plaer e aquella vos regraciam tant com podem. E com de cascu e majorment de princeps se pertanya attendre e complir ço que atorga e promes e mes avant de haverse benignament e piadosa vers aquells los quals fortuna per batallas e fets darmes o en altra manera li sotsmes car en semblants coses benignitat e humilitat son en princep e gran senyor molt loades e li tornen a gran creximent de sa gloria e honor: pregamvos tan carament com podem que per reverencia et amor de nostre senyor Deu per lo qual los reys regnen e per especial esguart nostre qui tantes vegades vos habem escrit e pregat e quiu havem subiranament a cor vos placia los dits rey e reyna ab tots lurs infants companyes e bens deliurar e restituir a la libertad en que eren ans de lur preso. Et sera cosa de que servirets a Deu en farets a nos singular plaer e honor per lo qual e per los altres que fets nos havets vos prometem e hajats per ferm que en semblant cas e en tot altre fariem semblants coses e totes altres que poguessem per vostre plaer e honor. E per tal que mils conegats que lo dit deliurament havem singularment a cor: trametemvos nostre ambaxador ço es lamat conseller nostre en Bonanat Çapera cavaller quius presentara aquesta nostra letra informat plenerament sobre aquest fet de tota nostra intencio: per lo qual vos trametem familiarment algun petit do de nostres joyes pregantvos on pus affectuosament podem que lo dit nostre ambaxador vullats reebre graciosament e lo dit do plasentment en regonexença de bona amistad no guardant lo do mas la bona affeccio daquell quil vos tramet. Et no res menys vos placia dar plena fe a tot ço quel dit nostre ambaxador vos dira de nostra part sobrel dit fet axi com si nos personalment vos ho dehiem e aquell espeegar daço perque va e haverlo recomanat mentre atur en aquestes partides. Et si algunes coses vos plaen princep molt alt que nos puscam fer per vostre plaer rescrivitsnosen ab plena fiança. Dada en lo monastir de Poblet a III dies de setembre en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXXX. - Rex Petrus. Guillermus Calderoni mandato regis facto per dominum infantem Martinum domini regis natum.

cxviii-reg-987-fol-153-3-octubre-1380

lunes, 13 de enero de 2020

Ordinacio, los reys Darago, consegrar, coronaran

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN

Nota: PERE TERÇ (según apunta Bofarull en otro texto anterior, es 3° como conde de Barcelona, Pedro IV o Pere IV como rey de Aragón).

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya e de Corcega e comte de Barchelona de Rossello e de Cerdanya considerants de dignitat reyal pertanyer que aquell qui la reeb sia en lo començament del seu regiment ans de totes coses informat per qual forma e sollennitat la deu reebre per tal que en reebre tan sollemna dignitat per vanitat o per argull peccat de ingratitut o desconexença encorrer no pusca ans ab gran devocio segons ques cove aquella reeba e axi mateix per alcuna forma de honor licita a la tan gran e tan alta dignitat temporal e reyal sia satisfet en guisa que en aquella festa alcunes honors e magnituts per solemnitats e meriximents daquella mundanals sien fetes: en figura daço legim en lo Vell Testament que ans que Samuel levas rey Saul devant tot lo poble informa aquell secretament e apart de la sua eleccio reyal e con deliuraria lo poble. Perque nos volent que aquestes coses aquells qui apres nos regnaran sapien e aço per fretura de scriptura no pusquen neglegir o no saber o daquelles ab vanitat ans ab virtut hagen usar con lo cor human veent ab sos ulls aytals coses apenes es sens perill dalcuna sublevacio de cor saber lo poder e aministracio a ell per esta dignitat atribuits e comenats e per ço dehia lo propheta a nostre Senyor Deu: Senyor no es exaltat lo meu cor nels meus ulls nos son enargullits ne son anat en grans coses ne en maravelloses sobre mi quaix que vulla dir quel hom qui va en grans coses e porta sobre si coses meravelloses comunament se enargullex: no resmenys ab tanta humilitat la dita dignitat reebre que per aquells qui aquella solemnitat veen fos la reyal dignitat menyspreada car axi con massa vanitats es avorrible a Deu axi lo menyspreaments lo qual en aquella per los veents seria vist si lestament es assaber reyal en aytal cas poderos nos mostras li seria desplaent. Perque es necessari que de la dita cosa tempradament sia usat e que la devocio envers Deu ab la honor terrenal sia axi mesclada que sia meritoria a aquell qui la reeb. E en figura daço legim que quant lo propheta Samuel leva Saul en rey de Israel feu estar tot lo poble de Israel per sos trips e elegi Saul qui era major que null hom del poble del muscle a amunt: empero diu que Saul sera amagat en la sua casa: perques demostre aci de una part gran solemnitat e magnificencia axi en lo ajustament de tot lo poble con en la disposicio de la persona del rey e daltra part gran humilitat con sera amagat en la casa. On nos haven a tractar de dues coses molt solennes la primera spiritual e laltra temporal: de la primera es assaber del sant sagrament de la unccio la qual los princeps terrenals reeben per mans dels bisbes en lur novella creacio la qual en la vella lig se fahia per los princeps dels sacerdots segons que legim en lo Vell Testament en la paraula que Deu dix al propheta: Uncte aquell que jo te mostrare e alli mateix leva e uncte aquell e pres lo corn del oli e uncta aquell en mig dels frares dell. E en aquesta unccio deuen esser presents los sotsmesos de son principat e per ço diu la Sancta Scriptura: Vengueren los barons de Juda e unctaren David per tal que regnas sobre la casa de Juda e altre loch: Vengueren tots los trips de Israel a David e segueixse: e unctaren David en rey sobre Israel: la qual unccio se deu fer en lesgleya con scrit es:
E Sadoch sacerdot pres lo corn del oli del tabernacle e uncta Salamo, E per aquesta unccio es quascun rey constituit princep en tota la terra que es dins son principat e per ço es scrit: Unctaras Azael rey sobra Siria e Hieu fill de Namsi unctaras rey sobre Israel e en altre loch: Unctat te rey sobra Israel: en la qual unccio deu concorrer gran benediccio del poble axi con es escrit de Joas: E faeren aquell rey e unctarenlo e levants las mans dixeren: Viva lo rey: e per aquesta unccio es senyal que Deu ha aquell elegit en rey con scrit es: Unctaren David rey sobre Israel segons la paraula de nostre Senyor la qual dix nostre Senyor Deu en la ma de Samuel. E per la demunt dita paraula la qual exi de Deu segons que dit es manan al propheta que unctas rey sobre lo poble de Israel e encara per tal con los princeps terrenals son colones de la Esgleya e son deputats a deffensio daquella no estalviat escampament de sanch de si e de sos sotsmesos alscuns reys e princeps terrenals foren per privilegi del sobira bisbe es assaber del sant pare qui es vicari e lochtinent de Deu en terra segons la paraula que dix Jesuchrist en lo sant Evangeli: Tot ço que ligaras sobre la terra sera ligat en los cels e tot ço que solras sobre la terra sera solt en los cels acullits en la companya de la dita sancta unccio a semblança dels dits reys: e jassia que en lo Vell Testament fossen unctats los reys en lo cap apres empero laveniment de Jesu-Christ son unctats en lo muscle per significar la força el poder qui es en lo principat reyal perque dix lo psalmista: Fet es lo principat sobre lo muscle daquell de la qual gracia de la sagrada unccio nostra casa es perpetualment dotada: perque ordenam que aquest sagrat e san sagrament per man del matropolita en la ciutat de Ceragoça segons que en lo privilegi del papa Innocent terç de bona memoria lo qual als nostres predecessors e a nos en la dita ciutat es donat daqui avant als nostres succehidors sia continuat axi con los reys de Israel dels dits subirans sacerdots o bisbes lo reebien. En apres haven a tractar de la segona cosa la qual es temporal ço es de la corona la qual quant princeps terrenals reeben senyoria sobrel poble demonstra e daço havem figura con ligse en la Sancta Scriptura: Produi lo fill del rey e posa sobre aquell corona e testimoni. E con corona portar en lo cap se pertanga a la dignitat reyal la qual corona no ha començament ne fi per tal com es radona a significança que en lo seu cap lo rey port ab intencio infinida voluntat de fer bones obres e en special en regir lo poble a ell comenat en agualtat e en justicia: per ço daquesta tractar nos cove axi con la Sancta Scriptura ho testifica en lo dit Vell Testament es assaber quels reys de Israel part la unccio corona en lur començament de regiment portaren. E daço havem figura en lo dit Vell Testament la on diu: E David pres la corona de Melchon del cap daquell e troba en aquella lo pes de un besant dor e pedres precioses e feune corona a si mateix: la qual corona deu portar lo rey en lo cap en significança que en la pensa la qual es significada per cap deu esser fermament posat lo dit infinit voler: e per ço diu lo psalmista: Posat has en lo cap daquell corona de pedra preciosa: la qual corona deu importar creximent de totes virtuts e deffensio de tots vicis com diu lo sabi: Dara al cap teu creximent de gracies e la corona alta te guardara. Deu encara importar en lo rey gran temor de Deu con ligse: La temor de nostre Senyor gloria e gloriacio e alegria e corona de exultacio. E finalment importa e demostre que en lo rey deu haver gran abundancia de virtuts con legim en la Sancta Scriptura: Corona aquell en vaxells de virtut. E specialment importa gloria e victoria segons ques lig: En aquell dia sera lo Senyor de les osts corona e gloria e garlanda de exultacio al remanentç del poble seu. On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal: covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi. Data en Valencia a vint dies de janer en lany de la nativitat de nostre Senyor mil trecents cinquanta tres. - Emperamor daço ordonam que en la setmana ans de la festa quel rey se deura coronar lo rey dejun tres dies es assaber lo dimecres divendres e dissapte e si tots los dits tres dies per alcuna necessitat no pora dejunar dejun un dia en tota manera dels demunt dits: e la nit pus prop de aquella que deura anar vetlar banyse secretament en una tina e en lo mati daquell dia en lo qual deura anar vetlar lo rey se confes e reebe humilment e ab aquella major devocio que pora lo cors de Jesu-Christ e quant tot sera complit e fet e la nit la qual deura vetlar se acostara façes adobar de sos cabells pintenant aquells e per les maneres acustumades despullse les vestedures que lavores vistra e vestes la camisa e bragues noves e braguer blanch ab civella dargent e ab trabugueres de seda blancha a significança que daqui avant viva en castedat e sobre aço vestes gonella vermella de scarlata be estant al cors e no sia massa longa per tal que no cobra les partides be estants ne tant curta que a desonestat sia reputat e sobre aquesta gonella vestes una vestedura qui es appellada garnatxa la qual sia feta de vellut vermell e de drap dor a senyal nostre reyal e sobre aquesta port e abrichse un mantell lo qual sia fet de drap dor e de vellut vermell fet a senyal nostre demunt dit folrat de pells de arminis: e apres daço calçse calces vermelles de scarlata e no port sabates: e totes aquestes vestadures li vesten e li calçen cavallers fets: e axi vestit e afaytat con dit havem isque de sa cambra e mostres en una sala als seus nobles barons e cavallers e altres gents qui aqui seran. E con haura aqui stat un poch encontinent man e faça cavalcar ses gents e ell cavalch en un cavall blanch e no port sparons: e quant lo rey sera cavalcat faça portar la sua spaa devant si a un noble scuder cavalcant be apparallat en cavall ab los esparons del rey e acompanyen lo dit noble qui portara lespaa els esparons del rey dos nobles un a cascun costat: e les armes es assaber lo estandart reyal e el escut a son senyal ab lelm ab son timbre faça portar al seu senyaller cavalcant en un cavall lo qual vage a les espatles del rey e acompanyen lo dit senyaller dos altres nobles en la manera demunt dita: e entre aquell qui portara lespaa els esparons e aquell qui portara les armes no vage algun altre cavalcador sino lo rey tant solament. E quant aquestes coses seran complides e aportades a perfeccio lo rey isque de sa posada o casa e per la manera demunt dita e ordenada vage tro a la Seu ab molts brandons e luminaries e altres sollennitats de goig e de alegría axi de dia con en la nit que deura vetlar: e con sera a la porta de la Seu descavalch e vagessen dretament a laltar major per aquell orde mateix que sera vengut cavalcant e quant sera apres de laltar ajonollse e diga aquesta oracio.

Nota:
tots
los trips de Israel : todas las tribus de Israel.
La Seu: La Seo, San Salvador de Zaragoza.


Oracio.

Senyor Deu a tu ha plagut mi indigne per rey e regidor daquest poble elegir la qual cosa te graesch molt: e con aquesta sia gran carrega de portar a mi sens la tua gracia e ajuda per ço te clam merce que en aquesta dignitat reyal de la qual dema reebre les insignies que jo faça tal vida e tals obres que sien a tu plasents e profitoses e honrades a la mia corona per les quals jo aconseguesca la gloria tua en la mia fin.

E quant aquesta oracio lo rey haura dita leuse e aquell noble escuder qui portara lespaha posla dreta en mig sobre laltar e laltre qui portara lo estandart reyal poslo arrimat al altar a la part on es acustumat de dir la epistola e apres lo estandart empero sobra laltar lescut e lelm. E encontinent aço fet sia apparallat un siti de drap dor a la part on es acustumat de dir levengeli empero un poch luny del altar e lo rey posse en lo dit siti e aqui prengue confits e vin per si mateix e facen dar a tots los altres qui aqui seran: e los confits li sien aportats per un infant fill de rey sin hi haura e en cas que non hi hage per un noble cavaller e lo vin per altre infant pus jove quel e en cas que non hi hage per un noble scuder. E en totes maneres si fer se pot lo rey vetle tota la nit e sino ho pot fer siali apparallat un lit en la sagrestia o en altre loch pus prop de la esgleya en lo qual dorme es repos aquella nit e los nobles e cavallers e altres gents qui ab ell seran venguts romanguen en lesgleya acompanyant e vetlan tota la nit les armes del rey. E es en temps passat lo rey haura reebut lorde de cavalleria no li porten lespasa devant anans las port ell mateix cinyida e los esparons calçats: mas lo estandart e lelm e lescut hi sien portats e posats sobra laltar en tot cas con lo portar lespaa e los esparons devant nos fa per altra raho sino perque deu reebre lorde de cavalleria novellament. E quant lalba sera venguda lo rey leuse de dormir e ab aquelles vestedures vestit que la nit passada haura portades isque de la sagrestia o casa on haura dormit e oja una missa privadament en una de les capelles de la Seu: e quant haura oyda la dita missa assegues en lo siti que la nit passada li hauran apparallat e aqui estia una stona monstrantse a ses gents e quant dia clar sera lo matropolita o archabisbe ab los altres bisbes e prelats entren en la sagrestia per revestirse a dir la missa e con seran vestits clamen lo rey e ell appellat per ells entressen en la sagrestia e aqui despullse les dites vestadures axi que romangue en la dita gonella de scarlata la qual haja lo cabeç fes devant et detras ab botons e aquestes vestadures sien de la esgleya e sobra aquesta gonella vestes primerament una camisa de lenç nova e sia ampla e longa a manera de camisa romana ab lo cabeç fes devant e detras ab botons e sobra aquesta camisa vestas una tunicella blancha de drap de seda feta a manera de camis e haja los punyals obrats ab perles e sobre aquesta cinyes un cordo de seda blancha en lo qual no port coltell ne neguna manera darmes e sobre tot aço port la estola per aquesta manera que pertesca del musclo esquerra la una part devant e laltra detras e ajunyense a la part dreta axi con la acustumen de portar los diaches con son vestits per dir lavengeli e en lo braç esquerra port un maniple la qual stola e maniple sien cuberts de fil dor e de perles e de pedres preciosas e sienli calçades les cendalies de drap de seda vermelles obrades de fil dor e sobra aquelles sienli calçades çabates de vellut blanch obrades ab fil dor e apres tot aço siali vestida una dalmatica de vellut vermell e de drap dor de nostre senyal reyal decoroda ab managues amples aytal con ha acustumada de portar lo diacha con diu lo sant evangeli a la missa obrada de diverses obratges dor e sembrada de perles e de pedres precioses: e quant tot aço sera fet un noble cavaller pintenli lo cap. E con lo rey sera axi apparallat isquen de la sagrestia los bisbes ab mitres e altres prelats e derrera tots aquests lo matropolita revestits axi con es acustumat quant fan professo e derrera lo matropolita isquen dos ynfans e en deffalliment dells dos nobles cavallers dels quals la un port lo ceptre e vage a la part dreta e laltra port lo pom e vage a la part esquerra e derrera aquests dos nobles isque altre infant e en deffalliment daquell altra noble cavaller lo qual port un baci dargent e dintra aquell port la corona descoberta: e en aquests tres sia haut aquest esguart quel pus honrat port la corona e lo segon lo ceptre e lo tercer lo pom: e derrera tots aquests isque lo rey axi apparallat con dit es demunt: e en aquesta manera deuen anar tro a laltar e con los prelats seran apres laltar deuen fer un cor o plaça dells mateys entorn devant laltar e aço fet entren en lo dit cor o plaça los demunt dits qui portaran la corona e lo ceptre e lo pom axi ordonats con isqueren de la sagrestia e derrera aquests entre lo rey dins lo dit cor o plaça: e los demunt dits qui portaran la dita corona e lo ceptre e pom con seran prop laltar posen la dita corona ceptre e pom sobre laltar e aço fet isquense del dit cor o plaça. E complides totes aquestes coses romangue lo rey en lo dit cor e aqui fich los jonolls e los colzes en guisa que sia postrat en terra e diga la oracio demunt dita e lavores los prelats demunt dits començen a dir la letenia en la forma seguent.

Nota:
los punyals: punyetes: puñetas: puños de las mangas.
Coltell: gavinyet, gaviñet: ganivet: cuchillo.
Cendalies: sandalies: sandalias.
Ceptre: cetro.
Letenia: letanía.


Latenia.

Kyrieleyson.
Christeleyson.
Kyrieleyson.
Christe audi nos.
Christe exaudi nos.
Pater de çelis Deus: miserere nobis.
Fili redemptor mundi Deus: miserere nobis.
Spiritus Sancte Deus: miserere nobis.
Sancta Trinitas unus Deus: miserere nobis.
Sancta Maria: ora pro nobis.
Sancta Dei genitrix: ora.
Sancte Michael: ora.
Sancte Raphael: ora.
Sancte Gabriel: ora.
Omnes sancti Angeli et Archangeli: orate pro nobis.
Omnes sancti Beatorum Spirituum ordines: orate.
Sancte Johannes Babtista: ora.
Omnes sancti Patriarche et Profete: orate pro nobis.
Sancte Petre: ora.
Sancte Paule: ora.
Sancte Andrea: ora.
Omnes sancti Apostoli et Evangeliste: orate pro nobis.
Omnes sancti discipuli Domini: orate.
Omnes sancti Innocentes: orate.
Sancte Stephane: ora.
Sancte Saturnine: ora.
Sancte Line: ora.
Sancte Vincenti: ora.
Omnes sancti Martires: orate.
Sancte Silvester: ora.
Sancte Gregori: ora.
Sancte Leo: ora.
Sancte Valeri: ora.
Omnes sancti Pontifices et Confessores: orate pro nobis.
Omnes sancti Doctores: orate.
Sancte Paule: ora.
Sancte Anthoni: ora.
Sancte Machari: ora.
Sancte Leonarde: ora.
Omnes sancti Monachi et Heremite: orate pro nobis.
Omnes sancti Confessores: orate.
Sancta Maria Magdalena: ora.
Sancta Felicitas: ora.
Sancta Perpetua: ora.
Sancta Engratia: ora.
Omnes sancte Virgines: orate,
Omnes Sancte Vidue ct Continentes: orate.
Omnes Sancti: orate.
Propitius esto: parce nobis Domine.
Ab ira et odio et omni mala voluntate: libera nos Domine.
A cecitate mentis et corporis: libera.
Ab insidiis demonum: libera.
A morte subitanea atque eterna: libera.
Ab ira ventura: libera.
A dampnatione perpetua: libera.
Per Anunciationem tuam: libera.
Per Adventum tuum: libera.
Per misterium Sancte Incarnationis tue: libera.
Per Passionem et Crucem tuam: libera.
Per gloriosam Resurrectionem tuam: libera.
Per admirabilem Ascensionem tuam: libera.
Per gratiam Sancti Spiritus Paracliti: libera.
In hora mortis: succurre nobis Domine.
In die judicii: libera nos Domine.
Peccatores: te rogamus audi nos.
Ut pacem nobis dones: te rogamus.
Ut misericordia et pietas tua nos semper custodiat: te rogamus.
Ut Ecclesiam tuam sanctam regere et defensare digneris: te rogamus.
Ut dompnum papam et omnes gradus Ecclesie in sancta religione conservare digneris: te rogamus.
Ut archiepiscopum nostrum et omnem congregationem illi comissam in tuo sancto servitio conservare digneris: te rogamus audi nos.
Ut indulgentiam omnium delictorum nostrorum nobis donare digneris: te rogamus.
Ut vitam eternam nobis donare digneris: te rogamus.
Ut omnibus benefactoribus nostris sempiterna bona retribuas: te rogamus.
Ut omnibus vivis et defunctis vitam et requiem eternam donare digneris: te rogamus.
Ut gentem paganam celesti virtute comprimere digneris: te rogamus.
Ut loca nostra sublimare et regere digneris: te rogamus.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere digneris: te rogamus audi nos.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere et sanctificare digneris: te rogamus audi nos.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere sanctificare et consecrare digneris: te rogamus audi nos.
Ut nos exaudire digneris: te rogamus.
Fili Dei: te rogamus.
Mediator Dei et hominum: te rogamus.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: parce nobis Domine.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: miserere nobis.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: dona nobis pacem.
Christe audi nos.
Christe exaudi nos.
Kyrieleyson.
Christeleyson.
Kyrieleyson.
E la letania acabada lo matropolita diga ço ques segueix:
Pater noster.
Et ne nos inducas in temptationem: sed libera nos a malo.
V Salvum fac servum tuum Domine.
R Deus meus sperantem in te.
V Esto ei Domine turris fortitudinis.
R A facie inimici.
V Nichil proficiat inimicus in eum: et filius iniquitatis non apponat nocere ei.
R Domine exaudi orationem meam: et clamor meus ad te veniat.
V Dominus vobiscum.
R Et cum Spiritu tuo.

Oremus.

Pretende quesumus Domine huic famulo tuo N. dexteram celestis auxilii ut toto corde perquirat et que digne postulat assequi mereatur. Per Dominum.

Alia oratio.

Actiones nostras quesumus Domine aspirando preveni et adjuvando prossequere ut cuncta nostra operatio et oratio a te semper incipiat et per te cepta finiatur. Per Dominum nostrum Jesum-Christum filium tuum qui tecum vivit et regnat. Amen.

E finida e acabada la letania ab les oracions demunt dites si lo rey no es cavaller dos fills de reys si presents seran e si no ni ha sino un aquell e en deffalliment daquells o daquell dos nobles cavallers calcen los esparons al rey e calçats los esparons en la forma devant dita los dits fills de reys o nobles qui los esparons hauran calçats al rey isquense de la plaza o cor demunt dit e encontinent lo matropolita diga sobre les armes del rey les oracions seguents.

Benedictio super omnia arma regis. - Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus majestatem tuam suppliciter exoramus respice propitius ad humilitatis nostre officium et per ministerium nostrum hec arma bene+dic et sanc+tifica quibus famulus tuus N. rex noster ornatus atque munitus hostes catholice fidei tuo nomini valeat subjugare colla sibi rebellium conterat et confundat. Per Dominum.

Benedictio super scutum. - Oratio.

Protector in te sperantium Deus omnipotentiam tuam humiliter imploramus ut bene+dicere digneris scutum istud quo famulus tuus N. rex noster tutus atque protectus hostium cuneos possit transire securus et eorum non sentiens ictus de ipsis valeat semper feliciter triumphare. Per Dominum.

Benedictio super lanceam. - Oratio.

Deus qui superbis resistis et humilibus das gratiam magnificentiam tuam humiliter et devote deposcimus ut super hanc lanceam munus tue bene+dictionis infundas quatinus famulus tuus N. rex noster ea armatus superborum audaciam confodiat et humilium devotionem sub umbra alarum suarum degentium protegat et deffendat per Dominum.

Benedictio super ensem. - Oratio.

Deus altissime rex omnium creator et ordinator qui cum sis potens potentes non abicis sed eos qui in te sperant proveis et deffendis quique in hominum multitudine diversitatem officiorum distincxisti ut alii preessent et alii subessent in conspectu Majestatis tue preces prosternimus non in nostris justificationibus sed in miserationibus tuis infinitis poscentes humiliter ut super hunc ensem copiam tue bene+dictionis infundas quatinus eo feliciter accinctus famulus tuus N. rex noster voluntatis tue beneplacitum exequatur ecclesiam sanctam tuam fideliter deffendendo hereses et errores alios catholice fidei contrarios viriliter destruendo pauperes orphanos et viduas deffendendo suam cuique justitiam conservando pie sevi ac malitiis hominum resistendo ut in hiis et in aliis mandatis tuis et justificationibus se assidue exercendo tibi Regi regum et Domino dominorum placere valeat et in die districti judicii cum sanctis coronam inmarcessibilem que nunquam auferetur ab eo percipere mereatur per Dominum nostrum.

E feta e dita la benediccio sobre les armes del rey segons que dit es si lo rey no es cavaller lo matropolita diga sobre lo rey la oracio seguent.

Oratio.

Accipe ensem de super altari sancti Salvatoris tibi regaliter impositum nostreque bene+dictionis officio in deffensionem Sancte Dei Ecclesie divinitus ordinatum et esto
memor de quo psalmista prophetavit dicens: Accingere gladio tuo super femur tuum potentissime ut in hoc per eundem vim equitatis exerceas molem iniquitatis potenter destruas et sanctam dei Ecclesiam e jusque fideles deffendas atque protegas nec minus sub fide falsos quam christiani nominis hostes execres ac dispergas viduas et pupillos clementer adjuves et deffendas desolata restaures restaurata conserves ulciscaris injusta confirmes bene disposita quatinus in hoc agendo virtutum triumpho gloriosus justitieque cultor egregius cum mundi Salvatore cujus tipum geris in nomine sine fine merearis regnare. Qui cum Patre et Spiritu sancto vivit et regnat Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E acabada la dita oracio lo rey prenga lespaa del altar e ell matex cinyeles sent ajuda dalcuna persona: e dementre lo rey se cinyira lespaa lo matropolita diga les paraules seguents.

Accingere gladio tuo super femur tuum potentissime et attende quod sancti non gladio sed per fidem vicerunt regna.

E cinyida lespaa segons que dit es lo rey leu les mans juntes en alt e faça oracio a Deu en la forma seguent.

Oracio.

Senyor Deu meu clamte merce que en aquest orde de cavalleria que ara reeb jo faça tals obres que tu ne sias servit e la mia anima naja gloria perdurable e el meu cors honor e profit e la mia corona reyal e el meu poble creximent e defeniment.

E feta aquesta oracio lo rey ab la ma sua dreta donse un colp en la templa esquerra. E aço fet lo rey traga lespaha del foure e devant tot lo poble de cara esbrandescala tres vegades. E apres lo rey descinyes lespaha sens ajuda dalcun e tornla en laltar. E aço fet venguen los infants nobles e cavallers e menen lo rey al siti lo qual en la nit precedent li hauran apparellat e lavores començse la missa del dia: e quant la epistola sera dita e lo respons ans quel evangeli se diga los dits dos prelats pus honrats menen lo rey al altar al siti menor qui li sia apparellat a un pas devant laltar e stia a la part demunt dita on se diu lo evangeli e aqui los infants nobles e cavallers e prelats e altres qui aqui seran estants de peus façen cor de si mateys e lo rey estant axi diga devant tot lo poble la professio seguent.

Professio.

Nos N. profitemur et promittimus coram Deo et angelis ejus deinceps legem et justitiam pacemque Sancte Ecclesie Dei populoque nobis subjecto pro posse et nosce facere et conservare salvo condigno misericordie Dei respectu sicut cum consilio fidelium nostrorum melius invenire poterimus: pontificibus quoque ecclesiarum Dei condignum et canonicum honorem exhibere atque ea que ab imperatoribus et regibus eclesiis sibi comissis collata et reddita sunt inviolabiliter conservare: abbatibus etiam conventibus et vassallis nostris congruum honorem secundum consilium fidelium nostrorum prestare.

E dita la professio per lo rey segons que demunt se conte los bisbes e prelats qui aqui seran façen de si mateys plaça e en lo mig daquells sia lo rey e los dits dos bisbes pus honrats prenguen lo rey e diguen al matropolita aquestes paraules: Reverent pare demana sancta Mare Esgleya que aquest alt e illustre cavaller al qual per successio legitima lo regne se pertany per dignitat reyal consagrets. E lavors lo matropolita respona per aquestes paraules: Sabets vosaltres a ell pertanyer lo regne per legitima successio. E tots aquells qui aqui seran responen diguen: E nos conexem e creem a aquell pertanyer lo regne per legitima successio. E sia respost per tots los circunstants: Deo gratias. E aço acabat lo matropolita diga sobre lo rey les oracions seguents.

Oratio.

Deus in cujus manu corda sunt regum inclina ad preces humilitatis aures tue misericordie et regi nostro famulo tuo N. regimen tue appone sapientie ut super omnia regna precellat. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus qui famulum tuum N. regem nostrum regni fastigio dignatus es sublimare tribue ei quesumus ut ita in hujus seculi cursu cunctorum in comune salutem disponat quatinus a tue veritatis tramite non recedat. Per &c.

Oratio.

Deus qui seis omne genus humanum nulla virtute posse subsistere concede propitius ut famulus tuus N. rex noster quem populo tuo voluisti preferri ita tuo fulciatur adjutorio quatinus quibus potuit preesse valeat prodesse per &c.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus celestium terrestriumque moderator qui famulum tuum N. regem nostrum ad regni fastigium dignatus es provehere concede quesumus ut a cunctis adversitatibus liberatus et ecclesiastice pacis dono muniatur et ad eterna pacis gaudia te donante pervenire mereatur. Per &c.

E apres dites aquestes oracions lo matropolita interroch e deman al rey en la forma seguent:
Vis fidem samtam a catholicis viris tibi traditam tenere et opera justa observare. Respondeat: Volo.
Interroget:
Vis sanctarum ecclesiarum ecclesiarumque ministrorum tutor et deffensor esse. Respondeat: Volo.
Interroget:
Vis regnum tuum a Deo tibi concessum secundum justitiam patrum tuorum regere et deffendere.
Respondeat. Volo: et in quantum divino fultus adjutorio ac solatio omnium meorum valuero ita me per omnia fideliter acturum promito.
- E aço dit lo matropolita girse al poble e diga aquestes paraules:
Vis tali principi ac rectori te subicere ut ex fidelitate per te alias prestita tanquam successori legitimo in hoc regno Aragonum teneris et ipsius regnum firmare firma fide stabilire atque jussionibus illius obtemperare juxta apostolum dicentem: Omnis anima
potestatibus sublimioribus subdita sit regi quasi precellenti.
- E aquestes paraules dites tota la clericia e lo poble qui aqui sera responguen e diguen: Fiat Fiat Amen.
- E apres lo rey inclinat devotament sia dit per la un dels bisbes qui aqui seran e per lo matropolita les benediccions el prephaci seguens.

Oratio.

Bene+dic Domine hunc regem nostrum N. qui regna omnium moderaris a seculo et tali eum benedictione glorifica ut davitice teneat sublimatis ceptrum et glorificatus in ejus protinus reperiatur merito: da ei tuo spiramine cum mansuetudine ita regere populum sicut Salomonem fecisti regnum obtinere pacificum: tibi semper cum timore sit subditus tibique militet cum quiete sit tuo clipeo protectus cum proceribus et ubique tua gratia victor existat: honorifica eum pre cunctis regibus gentium felix populus dominetur et feliciter eum nationes adornent vivat inter gentium catervas magnanimus sit in judiciis equitatis singularis locupletet eum tua predives dextera frugiferam obtineat patriam et ejus liberis tribuas profuturam: presta ei prolixitatatem vite per tempora et in diebus ejus oriatur justitia: a te robustum teneat regiminis solium et cum jocunditate et justitia eterno glorietur in regno. Per Do. &c.

Prephatio.

Per omnia secula seculorum. Amen. - Dominus vobiscum. Et cum Spiritu tuo. - Sursum corda. Habemus ad Dominum. - Gratias agamus Domino Deo nostro. Dignum et justum est. - Vere dignum et justum est equum et salutare nos tibi semper et ubique gratias agere omnipotens eterne Deus creator omnium rerum imperator Angelorum rex regnantium Dominus dominantium qui Abraam fidelem famulum tuum de hostibus triumphare fecisti Moysi et Josue populo tuo prelatis multiplicem victoriam tribuisti humilemque David puerum tuum regni fastigio sublimasti et Salomonem sapientie pacisque inefabili munere ditasti. Respice quesumus ad preces humilitatis nostre et super hunc famulum tuum N. regem nostrum quem supplici devotione in regem habemus bene+dictionum tuarum dona multiplica eumque dextera tue potentie semper et ubique circunda quatenus predicti Abrahe fidelitate fundatus Moysi mansuetudine fretus David humilitate exaltatus Salomonis sapientia decoratus tibi in omnibus complaceat et per tramitem justitie inoffenso gressu semper incedat: tue quoque protectionis galea munitus et scuto insuperabili jugiter protectus armisque celestibus circundatus obtabilisque glorie triumphum de hostibus feliciter capiat terroremque sue potentie infidelibus inferat et pacem tibi militantibus letanter reportet. Per Christum Dominum nostrum qui in virtute crucis tartara destruxit regnoque diaboli superato ad celos victor ascendit in quo potestas omnis regnique existit victoria qui est gloria humilium et vita salusque populorum qui tecum vivit et regnat in unitate Spiritus Sancti Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E dites les benediccions e prephaci demunt dits lo matropolita prenga del oli sanctificat e faent creu uncten lo cap dels pits del rey e apres les sumitats de cascuna de les spatles dient les paraules seguents:
Ungo te in regem hujus populi in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.

E feta la unccio segons que dit es lo matropolita ab un bell drap de lin torch e munde los lochs unctats e apres diga les oracions seguents.

Oratio.

Prospice omnipotens Deus hunc gloriosum regem nostrum N. serenis obtutibus et sicut benedixisti Abraam Isach et Jacob sic illum largis benedictionibus spiritualis gratie cum omni plenitudine tue potentie irrigare atque perfundere dignare: tribue ei de rore celi et de pinguedine terre habundantiam et toti sue terre copiam frumenti vini et olei et omnium frugum opulentiam ex largitate divini muneris longa per tempora ut illo regnante sit sanitas corporum in patria et pax inviolata sit in regno et dignitas gloriosa regalis palatii maximo splendore regie potestatis oculis omnium fulgeat luce clarissima clarescat atque splendore maximo perfusa splendidissima videatur. Tribue ei omnipotens Deus ut sit fortissimus protector patrie et consolator ecclesiarum atque cenobiorum sanctorum maxima cum pietate regalis munificentie atque ut sit fortissimus regum triumphator omnium ad opprimendas rebelles et paganas nationes sitque suis inimicis multum terribilis premaxima fortitudine regalis potentie optimalibus quoque ac precelsis proceribusque ac fidelibus sui regni sit magnificus et amabilis et pius ut ab omnibus timeatur atque diligatur. Reges quoque de lumbis ejus per successiones temporum futurorum egrediantur ad regnum hoc regendum et post gloriosa tempora atque felicia presentis vite gaudia sempiterna perpetua beatitudine habere mereatur. Quod ipse prestare.

Oratio.

Domine Deus omnipotens cujus est omnis potestas et dignitas te supplici devotione atque humillima prece deposcimus ut huic famulo tuo regi nostro N. prosperum regie dignitatis concedas effectum ut in tua dispositione constituto ad defendendam Ecclesiam tuam sanctam nichil ei presentia officiant futura nichil obsistant populum sibi subditum equo justitie libramine regere valeat et in omnibus operibus suis te semper timeat jugiter placere concedas. Per Dominum.

Oratio.

Omnipotens sempiterneque Deus qui Azahel super Sinain et Jeu super Israel per Heliam David quoque et Saulem per Samuelem prophetam in reges inungi fecisti tribue quesumus manibus nostris opem tue benedictionis et huic famulo tuo N. quem hodie in te sperantem in regem nostrum sacro ungimine delinivimus dignam concede delibutionis hujus eficaciam et virtutem: constitue Domine principatum super humerum ejus ut sit fortis justus fidelis providus et indefessus regni hujus et populi tui gubernator infidelium expugnator justitie cultor meritorum remunerator Ecclesie tue Sancte ac fidei christiane deffensor ad decus et laudem tui nominis gloriosi. Per Dominum.
Oratio.

Spiritus Sancti gratia humilitatis nostre officio in te copiosa descendat ut sicut manibus nostris indignis oleo materiali pinguescis exterius oblitus ita ejus invisibili unguimine delibutus impingari merearis interius ejusque speciali unctione perfectissime semper imbutus et illicita declinare tota mente et spernere discas seu valeas et utilia anime tue jugiter cogitare optare atque operari queas auxiliante Domino nostro Jesuchristo qui cum Deo Patre.

Oratio.

Deus qui es justorum gloria et misericordia peccatorum qui missisti filium tuum preciosissimo sanguine suo genus humanum redimere qui conteris bella et propugnatores in te sperantium et sub cujus arbitrio omnium regnorum continetur potestas te humiliter deprecamur ut presentem famulum tuum regem nostrum N. in tua misericordia confidentem in presenti sede regali bene+dicas eique propitius adesse digneris ut qui tua expetit protectione deffendi omnibus sit hostibus fortior. Fac eum domine beatum esse et victorem de inimicis suis corona eum corona justitie et pietatis ut ex toto corde et ex tota mente in te credens diligat tuam sanctam Ecclesiam deffendat et sublimet populumque a te sibi comissum juste regat: nullus insidiantibus malis eum in injustitiam vertat: accende Domine cor ejus ad amorem gratie tue per hoc unctionis oleum unde uncxisti reges sacerdotes et prophetas quatimus justitiam diligens per tramitem familiariter justitie populum ducens post peracta a te disposita in regali excellentia armorum curricula pervenire ad eterna mereatur. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Deus Dei filius dominus noster Jesus-Christus qui a Patre oleo exultationis unctus est pre participibus suis ipse per presentem sacri unguiminis infusionem Spiritus Paracliti super caput tuum infundat bene+dictionem eandemque usque ad interiora cordis tui penetrare faciat quatinus hoc visibili et tractabili dono invisibilia percipere et temporali regno justis moderaminibus executo eternaliter cum eo regnare merearis qui solus sine peccato rex regum vivit et gloriatur cum Deo Patre in unitate ejusdem Spiritus sancti Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E apres dites les dites oracions lo matropolita endreçant ses paraules al rey diga aquesta oracio.

Oratio.

Accipe igitur coronam regni in nomine Pa+tris et Fi+lii et Spiritus+Sancti quam sanctitatis sobriam gloriam et honorem et opus fortitudinis expressam signare intelligas et per hanc te participem ministerii nostri non ignores ita ut sicut nos interioribus pastores rectoresque animarum intelligimur ita tu quoque contra omnes adversitantes Ecclesie Christi deffensor assistas regnique tibi a Deo dati et per officium nostre benedictionis munite apostolorum omniumque sanctorum comisso utili regimine executor regnatorque proficuus semper appareas inter gloriosos athletas virtutum geminis ornatus et premio sempiterne felicitatis coronatus cum redemptore ac salvatore nostro Jesu-Christo cujus nomine vicemque gestare crederis sine fine glorieris: qui vivit et imperat Deus cum Deo patre in unitate Spiritus sancti Deus per &c.


E aquesta oracio dita lo rey prenga la corona de sobre laltar e ell matex posles en lo cap senç ajuda dalcuna persona. E dementre lo rey se posara la corona sobre lo cap lo matropolita diga aquesta oracio.

Oratio corone.

Accipe signum glorie diadema et coronam regni in nomine Pa+tris et Fi+lii et Spiri+tus sancti ut spreto antiquo hoste spretisque contagiis vitiorum omnium sic justitiam misericordiam et judicium diligas et ita juste et misericorditer et pie vivas ut ab ipso domino nostro Jesu-Christo et consorcio sanctorum eterni regni coronam percipias: qui cum patre &c.

E reebuda la corona per lo rey e dites les oracions demunt dites lo rey prenga de sobre laltar lo ceptre sens ajuda dalcuna persona e aquell tenga en la man dreta. E dementre lo rey pendra lo ceptre lo matropolita diga sobre lo rey qui estia ajonollat la oracio seguent.

Oracio ceptri.

Accipe virgam virtutis atque veritatis qua intelligas te obnoxium mulcere pios terrere reprobos errantibus viam docere lapsis manum porrigere disperdere superbos et relevare humiles et apperiat hostium Jesus-Christus dominus noster qui de se metipso ait: Ego sum hostium per me si quis introierit salvabitur qui est clavis David et ceptrum domus Israel qui apperit et nemo claudit claudit et nemo apperit sitque tibi auctor qui educit vinctum de domo carceris sedentem in tenebris et umbra mortis et in omnibus sequi merearis eum de quo David propheta cecinit: Sedes tua Deus in seculum seculi virga equitatis virga regni tui: et imitando ipsum diligas justitiam et odio habeas iniquitatem quia propterea uncxit te Deus Deus tuus ad exemplum illius quem ante secula uncxerat oleo exultationis pro participibus suis Jesum-Christum dominum nostrum qui cum eodem vivit et regnat.

E reebut lo ceptre per lo rey e dita la oracio demunt scrita lo rey prena lo pom dor de sobre laltar lo qual tenga en la ma esquerra. E dementre lo rey pendra lo pom lo matropolita diga les oracions seguents.

Oratio pomi.

Accipe dignitatis pomum et per id in te catolice fidei cognosce signaculum quia ut hodie ordinaris caput et princeps regni et populi ita perseveres auctor ac stabilitor christianitatis et fidei cristiane ut felix in opere locuplex in fide cum rege regum glorieris. Per Dominum.

Oratio.

Benedic Domine quesumus hunc regem nostrum N. quera ad salutem populi nobis a te credimus esse concessum: fac annis esse multiplicem salubri corporis robore vigentem ad senectutem optatam pervenire felicem: sit nobis fiducia obtinere gratiam populo quam Aaron in tabernaculo Heliseus in fluvio Ezechias in lecto Zacharias vetulus impetravit in templo. Sit in eo regendi auctoritas qualem Josue suscepit in castris Gedeon sumpsit in preliis Petrus accepit in clave Paulus est usus in dogmate: et ita pastorum cura tuum proficiat ovile sicut Isach profecit in fruge et Jacob est dilatatus in grege. Quod ipse prestare dignetur.

Oratio.

Deus pater eterne glorie sit adjutor tuus et protector et omnipotens benedicat tibi: preces tuas in cunctis exaudiat et vitam tuam longitudine dierum adimpleat tronum regni jugiter firmet et gentem populumque tuum in eternum conservet et inimicos tuos confusione induat et super te sancti+ficatio Christi floreat ut qui tibi tribuit in terris imperium ipse in celis conferat premium: qui vivit et regnat.

E aquestes oracions esplegades lo matropolita ab un dels prelats menen lo rey axi coronat honradament al siti reyal major e tota la clerecia diga alta veu un respons qui comença.

- R Desiderium anime ejus tribuisti ei et voluntatem labiorum ejus non fraudasti eum.
- V Domine prevenisti eum in benedictionibus dulcedinis et posuisti super caput ejus coronam de lapide pretioso. Et voluntatem labiorum ejus non fraudasti eum. Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto.
- Iterum desiderium anime ejus.

E aqui lo matropolita diga sobre lo rey la oracio seguent.

Oratio.

Sta et retine amodo locum tibi a Deo delegatum per auctoritatem Dei omnipotentis et per presentem traditionem nostram omnium scilicet episcoporum ceterorumque Dei servitorum et quanto clerum sacris altaribus propinquiorem prospicis tanto ei potentiorem in locis congruis honorem impendere memineris quatenus mediator Dei et hominum te mediatorem cleri et plebis in hoc regni solio confirmet (In hoc loco rex sedeat in suo solio regio.) et in regnum eternum secum regnare faciat Jesus Christus Dominus noster Rex regum et Dominus dominantium qui cum Deo patre.

E aço fet lo matropolita diga e començ alta veu los altres prelats e clergues responents.

Imnus.

Te Deum laudamus te Dominum confitemur te eternum patrem omnis terra veneratur: tibi omnes angeli tibi celi et universe potestates tibi cherubin et seraphin incessabili voce proclamant: Sanctus Sanctus Sanctus Dominus Deus Sabaoth: pleni sunt celi et terra magestatis glorie tue: te gloriosus apostolorum corus te prophetarum laudibilis numerus te martirum candidatus laudat exercitus: te per orbem terrarum sancta confitetur Ecclesia Patrem inmense majestatis venerandum tuum verum et unicum Filium sanctum quoque paraclitum Spiritum: tu rex glorie Christe tu Patris sempiternus es filius tu ad liberandum suscepturus hominem non horruisti virginis uterum: tu devicto mortis aculeo aperuisti credentibus regna celorum: tu ad dexteram Dei sedes in gloria Dei Patris judex crederis esse venturus te ergo quesumus famulis tuis subveni quos precioso sanguine redemisti eterna fac cum sanctis tuis in gloria numerari: salvum fac populum tuum Domine et benedic hereditati tue et rege eos et extolle illos usque in eternum: per singulos dies benedicimus tibi et laudamus nomen tuum in seculum et in seculum seculi: dignare Domine die isto sine peccato nos custodire miserere nostri Domine miserere nostri fiat misericordia tua Domine super nos quemadmodum speravimus in te: in te Domine speravi non confundar in eternum.

Lo qual Te Deum laudamus finit responguen dos honrats clergues e diguen aquest vers.
V Firmetur manus tua et exaltetur dextera tua.
R Justitiam et judicium preparatio sedis tue.

E encontinent lo matropolita diga les oracions seguents:

Domine exaudi orationem meam. - Et clamor meus ad te veniat.
Dominus vobiscum. - Et cum Spiritu tuo.

Oratio.

Deus qui victrices Moysi manus in oratione firmastí qui quamvis etate lacesceret infatigabili sanctitate pugnabat ut dum Amalech iniquus vincitur dum prophanus nationum populus subjugatur exterminatis alienigenis hereditati tue possessio copiosa serviret opus manuum nostrarum pie nostre orationis exauditione confirma. Habemus et nos apud te Sancte Pater Dominum salvatorem qui pro nobis manus suas tetendit in cruce per quem etiam precamur Altissime ut tua potentia sufragante universorum hostium frangatur impietas populusque tuus cessante formidine te solum timere condiscat. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Deus inennarrablilis auctor mundi conditor generis humani gubernator imperii confirmator regni qui ex utero fidelis amici tui patriarche nostri Habrahe preelegisti regem seculum profuturum tu presentem insignem regem nostrum N. cum exercitu suo per intercessionem omnium sanctorum uberi bene+dictione locupleta in solium regni firma stabilitate connecte visita eum per interventum sanctorum omnium sicut visitasti Moysen in rubo Josue in castris Gedeonem in preliis Samuelem ornatum in templo et illa cum promissione et siderea benedictione ac sapientie tue rore perfunde quam beatus David ex psalterio Salomon filius ejus te remunerante percepit e celo: sis ei contra acies inimicorum lorica in adversis galea in prosperis sapientia in protectione clipeus sempiternus et presta ut gentes illi teneant fidem proceres atque optimates sui habeant pacem diligat caritatem abstineat se a cupiditate loquatur justitiam custodiat veritatem: et ita populus iste pullulet coalitus benedictione eternitatis ut semper maneant tripudiantes animis gaudentes et in pace victores. Per Dominum.

Oratio.

Benedicat tibi Dominus custodiat te et sicut te voluit super populum suum esse regem ita in presenti seculo felicem et eterne felicitatis tribuat esse consortem: amen. Clerum ac populum quem sua voluit opitulatione in tua sanctione congregari sua dispensatione et tua administratione per diuturna tempora faciat feliciter gubernari: amen. Quatenus divinis monitis parantes adversitatibus carentes bonis omnibus exuberantes tuo imperio fideli amore obsequentes et in presenti seculo tranquillitate fruantur et cum eternorum civium consorcio potiri mereantur: amen. Quod ipse prestare dignetur cujus regnum et imperium sine fine permanet in secula seculorum. Amen.

E totes les dites coses fetes e explegades lo rey seent en lo siti reyal ab les insignies reyals e axi stant ab los infants nobles cavallers ciutadans e altres qui aqui seran lo
Evangeli se diga. E apres lo rey vaga offerir e offira aquell dia dotse diners dor en reverencia dels dotse apostols.
Aquesta oracio diga lo matropolita en la secreta de la missa.

Oratio secrete.

Suscipe Domine preces et hostias Ecclesie tue pro salute famuli tui regis nostri N. supplicantis et protectione fidelium plurimorum antiqua brachii tui operare miracula ut superatis pacis inimicis secura tibi serviat christiana libertas. Per Dominum.

Oratio post comunionem.

Deus qui ad defendendum eterni regni evangelium regium aragonum solium preparasti protende famulo tuo regi nostro N. arma celestia ut pax Ecclesie nulla turbetur tempestate bellorum. Per Dominum.

Quant la pau se dara lo pus honrat prelat quiy sia exceptat aquell qui dira la missa don de la pau al rey. E finida la missa lo matropolita venga al siti on lo rey siura e diga sobre lo rey les oracions seguents.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus qui te populi sui voluit esse rectorem ipse te celesti benedictione sanc+tificans eterni regni faciat esse consortem. Amen. Concedatque tibi contra omnes fidei christiane hostes visibiles et invisibiles victoriam triumphalem et pacis et quietis ecclesiastice felicissimum te fieri longe lateque fundatorem. Amen. Quatinus te gubernacula regni tenente populus tibi subjectus christiane religionis jura custodiens undique tutus pace tranquilla perfruatur et te in concilio regum beatorum collocato eterna fecilitate ibidem tecum pariter gaudere mereatur. Amen. Quod ipse prestare dignetur cujus imperium sine fine permanet in secula seculorum. Amen.

Oratio.

Hec Domine salutaris sacrificii perceptio famuli tui regis nostri N. peccatorum maculas diluat et ad regendum secundum tuam voluntatem populum idoneum illum reddat ut salutari ministerio contra visibiles et invisibiles hostes reddatur invictus per quod mundus est divina dispensatione redemptus. Per Dominum. - Et benedictio Dei omnipotentis Pa+tris et Fi+lii et Spi+ritus sancti super te descendat et maneat semper. Amen.

E apres dita la missa lo rey ab les vestedures e insignies reyals demunt dites isque de la esgleya e vage cavalcar: e anans qne cavalch coman a dos nobles lo ceptre e lo pom e aquells vagen als streps apres del rey. E lo cavall en que cavalcara sia blanch e los sobresenyals sien de vellut vermell e de drap dor nostre senyal reyal representant e la flocadura respona als dits sobrasenyals. E apres sia haut un cordo de seda groga e vermella. E lo rey cavalcat prenga lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra e lo dit cordo sia fermat en lo fre del cavall e tenguense en lo dit cordo pus prop del rey los infants e nobles e apres los mesnaders e apres los cavallers e apres los ciutadans de les ciutats de la senyoria del rey e altres gents. E en aquesta manera vage lo rey tro al seu alberch. E aquells qui lo dia precedent hauran portades lespaha e les armes vagen cavalcant tots sols en la manera que en lo vespre seran venguts e tots los altres vagen a peu. E com lo rey sia al seu alberch descavalch e entresen a la sua cambra e despullse la dalmatica e la tunica e la camisa romana e descalçse les calces de vellut e les sabates e vestes gonella cota e mantell radon de drap dor e calces descarlata ab sabates acustumades e isque de la cambra e vagessen al palau on deu menjar lo qual sia ornat e aparallat aquell dia segons ques seguex. Primerament la sua taula sia en loch alt posada en guisa que per totes les gents menjants en aquell sia vista. E en les espatles en la paret sia fermat un drap dor e de vellut vermell lo qual monstre en si lo nostre senyal estes e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal e obra matexa. E en apres tot lo romanent del palau sia encortinat per les parets tant solament de bells e de preciosos draps. E port la corona en lo cap e lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra. E anans quel rey se assega a la taula lo matropolita qui haura consecrat diga la benediccio qui es acustumada de dir al seent de la taula. E aquell dia sega lo rey tot sol a la taula. E apres pos lo ceptre en la taula a la part dreta e lo pom a la part esquerra: e sia apparallada una taula pus prop daquella del rey que neguna altre on seguen los prelats aquell dia: e tots los altres seguen segons la ordinacio nostra. E con lo rey haura menjat leuse de la taula. E lo matropolita qui haura consagrat lo rey diga la benediccio la qual es acustumada de dir al levant de la taula. E lo rey prenga lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra e ab la corona al cap vagessen al palau o sala la qual li sia apparellada per star apres menjar ab los infants fills de reys nobles prelats e altres gents sues lo qual sia apparallat e ornat en la forma seguent. Primerament li sia apparallat un siti reyal en alt en guisa que per tots estants en lo dit palau sia vist e en les espatles en la pared sia fermat un drap dor e de vellut vermell demostrant lo nostre senyal estes pus rich que aquell del palau de menjar e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal mateix e apres tot lo dit palau o sala sia encortinat per les parets de bells e preciosos draps e per lo sol del dit palau o sala sien esteses tapits e altres draps bells acustumats destendra per terra e aqui lo rey pos lo ceptre e lo pom e tenga solament la corona al cap e lavors sia dat del vin al rey e a tots los altres ab confits. E apres lo rey entresen en la sua cambra la qual sia ornada en la forma seguent. Primerament hi sia apparallat un lit ab cobertor e cortines acabades de bells e richs draps de un obratge tot e en apres la dita cambra sia encortinada per les parets de pus bells e richs draps que la dita sala e palau e axi mateix en lo sol de la cambra sien esteses tapits e drap pus bells e pus honrats que aquells de la sala e palau e aqui pos la corona e do les vestedures del drap dor a la capella de la Aljaferia e aquell dia lo rey no cavalch. E lo rey aquell dia e laltre seguent tenga tinell a tot hom: e aquests dos dies deuen servir los infants e nobles segons ques seguex car si hi ha dos infants fills de reys la un es assaber lo major o pus antich servesca aquells dos dies de offici de camarlench e los altres nobles e barons exercesquen singularment los officis del palau devall scrits es assaber de coper sobrecoch de boteller de raboster de panicer de tallar devant lo rey e de portar lo tallador de la sua vianda e de ventall en qual temps vulla que sia.

reynes-darago-consegrar-reys-darago-les-coronaran