Mostrando entradas con la etiqueta remeys. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta remeys. Mostrar todas las entradas

martes, 1 de septiembre de 2020

AÑO 1460. 8 DE DICIEMBRE.

AÑO 1460. 


8 DE DICIEMBRE.

Als molt reverend e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Reverend e molt honorables mossenyors. Crehem a noticia vostra es pervengut la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey en la persona del Senyor Princep per la cual aquesta cort ha insistit per tots los remeys e mijans de supplicacions quens ha occorregut.
E perque defallint a nosaltres la potestat per la prorrogacio de la dita cort feta pera quinze de janer no havem forma de procehir a altres deliberacions e provisions per les quals se pogues obtenir lo desijat repos del dit cas havem delliberat cometre encarregar e pregar a vosaltres per la occurrencia de tant gran negoci vos placia ajustar consell ab aquell nombre de personas que a vosaltres sera vist en manera per mija de vosaltres e dels congregadors sian trobats tals remeys que concernesquen servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica (res publica) e tranquillitat de la persona del dit Princep. Perqueus pregam e encarregam molt afectadament queus placia en les dites coses donar presta expedicio axi com lo cas requer. Scrita en lo loch on es convocada la cort en Leyda a cinch dies del mes de deembre any Mil CCCCLX (1460). - La Cort general del Principat de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a vostra honor.

En cumplimiento de lo prevenido en la carta que antecede, los diputados de Cataluña, que lo eran el abad de Monserrat, el noble Luis de Ivorra, y Miguel Cardona, ciudadano de Barcelona, convocaron para la tarde de dicho día y en la casa de la Diputación a las siguientes personas. - Por el brazo eclesiástico: - El señor obispo de Barcelona, el abad de San Benito de Bages, el abad de Roses, el Prior de Cataluña, maestro Juan Ferrando, prior de Tortosa; el Dean de la Seo, micer Nicolas Pujades, arcediano de la Mar; mosen Bartolomé Regas, micer Agustín de la Illa, mosen Francisco Colom, arcediano del Vallés; micer Dusay, oficial; maestro Juan Cosida, mosen Hugo de Lobets, maestro …. Janer, mosen Juan Sorts, mosen …. Sos, micer Bernardo Matheu, mosen Juan Pintor, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia. Por el brazo militar: Mosen Dalmacio de Queralt, mosen Martín Guerau de Cruilles, mosen Juan Çabestida, mosen Juan de Monbuy y de Tagamanent, mosen Burgués de Viladecans, mosen Jayme Giner, mosen Galceran Dusay, mosen Bartolomé Santjust, mosen Francisco Miquel de Gerona, mosen Hugo de Vilafrancha, mosen Pedro de Relat, mosen Jordi, baile de Rosellón; mosen Marcos Lor, mosen Gerardo de Clescari, mosen Francisco Çaçala, mosen Guillermo Ramón Dezbrull, menor, mosen Bartolomé Castelló, mosen Francisco Bisbal, mosen Baltasar Romeu, mosen Francisco Jonquers, mosen Pedro Juan Baldrich, En Francisco de Sanmenat, En Artal de Claramunt, En Bernardo de Guimerá, En Juan de Argentona, En Pedro Splugues, En Bernardo Miquel, En Pedro de Rochafort, En Francisco de Monbuy, En Francisco Benito Dezvalls y En Luis Miguel Dezvalls, hermanos.
Por el brazo real: - Por los concelleres de Barcelona, mosen Pedro Torrent, mayor, conceller en cap; mosen Luis Xexanti, conceller segundo, mosen Pedro Dusay, mosen Juan Lull, mosen Bernardo Fivaller, mosen Francisco del Bosch, de Lérida, mosen Jayme Ros, mosen Beltran Dezvalls, mosen Bernardo de Marimont, mosen Guillermo Romeu, mosen Pedro Juan de Santcliment, mosen Antonio Pujades, mosen Pedro Torrent, menor, mosen Francisco Lobets, mosen Guillermo Colom, mosen Beltran Torro, mosen Miguel Dezpla, mosen Juan Boscha, mayor de edad. En Juan Boscha, menor, En Raimundo Ros, En Juan de Mijavila, En Francisco de Millars, de Conflent, Ermant Negre, síndico de Puigcerdá, En Bartolomé Alcover, síndico de Cobliure.
Congregados todos ellos, y con asistencia de los asesores, notario y otros empleados de la Diputación, fueles leída dicha carta, y el abad de Monserrat explicó brevemente su contenido, pidiendo consejo sobre lo que debería hacerse. Discutido el negocio, se acordó lo que sigue:

Tots los dits senyors congregats son concordes que vist lo contengut en la preinserta letra als dits deputats tremesa per la dita cort de Cataluña (con ñ! Alguno se caerá de culo) que han per cert que los dits deputats en virtut de la dita letra e lo contengut en aquella han plen poder de fer les eleccions de persones pera missatgers e consellers e axi ho consellen als dits deputats ço es que ells e los oydors de comptes del dit General elegesquen aquell nombre de persones quels sera vist ab que ni hage de tots los estaments segons es acustumat per missatgers que vajen al Senyor Rey per explicar e supplicar a la sua Majestat tot lo que sera concordat e mes en les instruccions a ells per los diputats e oydors per aço fahedores. E axi mateix tots los dits congregats consellen als dits diputats que ells e los dits oydors elegesquen altre nombre de persones en lo qual ni haja de tots los estaments segons es acustumat per aconsellar als dits diputats e oydors totes les coses quils occorreran per los dits affers de la dita embaxada e altres coses concernents lo dit negoci. E per exequutar la dita embaxada e les altres coses concernents lo dit negoci han per cert poder despendre e aconsellen que despenen dels diners del dit General aquella quantitat de peccunia quels semblara esser necessaria en les dites coses.
Encara tots los dits congregats prometeren e juraren sobre los quatre sants Evangelis per ells tocats que en cas que en la dita cort de Cathalunya se fes algun dubte o contrast en la dita despesa segons dit es fahedora per prossegir les coses de la dita embaxada o altres concernents a aquest negoci que no consentiran ni algu dells consentira en algun acte fahedor en la dita cort desviant o contrari a les dites coses tro a tant que lo dit dubte o contrast sie tolt o levat e la dita despesa e actes per los dits deputats e oydors fets per les dites coses sien admesos lohats e ratificats per la dita cort.

Procedióse seguidamente a la elección de los doce embajadores y veinte y siete consejeros, siendo elegidos para el primer cargo: - El reverendísimo señor arzobispo de Tarragona, el reverendo señor obispo de Barcelona, maestro Ferrando, micer Pintor, egregio señor conde de Prades, mosen Martín Guerau de Cruylles, mosen Montayans, En Francisco de Santmenat, mosen Pedro Torrent, conceller en cap, mosen Bernardo Fivaller, mosen Pedro Juan de Santcliment, y Francisco Sampso, ciudadano de Gerona; y para el segundo: - El reverendo señor abad de San Benito de Bages, el Prior de Cataluña, mosen Bartolomé Regas, mosen el arcediano de la Mar, mosen Fransisco Colom, micer Juan Çaplana, micer Agustín de la Illa, mosen Andrés Sors, canónigos de Barcelona, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia, conde de Modica, mosen Dalmacio de Queralt, mosen Arnaldo de Vilademany y de Blanes, mosen Juan Çabestida, mosen Marcos Lor, mosen Burgués de Viladecans, Bernardo de Guimerá, Artal de Claramunt, Pedro Splugues, mosen Luis Xatanti, mosen Francisco del Bosch, de Lerida, mosen Pedro Dusay, mosen Jayme Ros, mosen Miguel Dezpla, mosen Francisco Lobet, mosen Guillermo Colom, mosen Pedro Torrent, el joven, mosen Antonio Pujades.

Al abad de Bages y a Arnaldo de Vilademany, que se hallaban ausentes, se les escribió como sigue.

Mossenyer Reverend. Per alguns afers concernents gran benavenir e honor de aquest Principat havem a comunicar ab vos. Pregam e encarregamvos per ço molt stretament que vista la present vingau e siau aci ab nosaltres de continent e sens triga car vostra venguda no sofer dilacio alguna. E sia lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a VIIII dies del mes de deembre en lany de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Al reverend mossenyer labat de Sant Benet de Bages.

En los mismos términos y por igual motivo se escribió también a Guillermo de Muntanyans.

sábado, 28 de diciembre de 2019

Dels Cavallerices.

Dels Cavallerices. 

Con a honor de princep se pertanga en ornament de cavalls et de palafrens et de muls a ell condecents et de diverses linatges de besties habundar et encara de diverses ornaments de cavalls es pertanga a la gubernacio et custodia de les coses dessus dites alscuns instituir presidents qui usen doffici de stractor per la cura dels quals et sollicitut les coses damunt dites et sengles sien guardades: emperamor daço les damunt dites coses esguardades volem et ordonam de la casa nostra al damunt dit offici preesser e cura haver de les coses damunt dites axi ço es que sien diligents et attents quels cavalls et les altres besties que a cavalcar tenim les coses necesaries hagen et per persones suficients ben sien pensades et guardades et que en son temps sien sagnades e si malaltia los esdeve procuren ab requesta diligencia per los menescals esser curades et remeys fer covinables en tal manera que de negligencia no puguen en alcuna manera esser represes. E com volrem cavalcar curennos certificar qual cavall o quals cavalls se apparellaran a cavalcar: abans empero del dit cavalcar los esperons calçar et puys nos descavalcat descalçar en alguna manera no ometen: en aço empero a demanar et en fer et en altres prerogatives donor aquell volem esser pus poderos qui primerament aquest offici haura conseguit. En apres ajustam quels dits cavallerices sobre sien et majors a tots aquells qui son del estable et ells a ells obeyr sien tenguts e pusquen aquells condempnar la on en lur offici sesdevendra ells haver delinquit a perdre la quitacio de deu dies per cascuna vagada. En apres aquell qui pus antich sera en loffici et en absencia dell laltre qui en lo dit offici apres ell sera reebut cascun any de nos saber sia tengut lo nombre dels cavalls et dels palafrens et de les altres besties les quals tenir volrem et haver tota hora que guerra esperariem o per dons que daquells haurem fets o en altra manera en lo gran nombre daquelles sabrien paucitat nos lavors daquelles solliciten ab acabament et nostra voluntat daqui saber procuren: e aço axi mateix facen de les selles de les armes de nostre senyal reyal decorades per fer en aquelles cavalcar de nostres barons et cavallers quant aço expedient esser decerniem: e hagen ab si et tenguen la ordinacio la qual havem feta de les altres selles tenidores et faedores et dalscunes altres coses ordenadament la qual observen et sien tenguts observar sots pena de la quitacio de mig any perdedora per alcun dells qui trobat aqui sera en colpa: volents que aquell qui primer haura aconseguit aquest offici damunt dit tenga Ies damunt dites selles frens et altres ornaments de besties: mas empero laltre de les damunt dites coses haja inventari et en absencia del primer ell tenga et guart les coses damunt dites. Empero sien diligents que en les selles nostres ne en les regnes o en ornamens de besties qualsque quals alcuna cosa nociva no sia imposada: ans axi sien diligents que con sesdevendra nos cavalcar ans que cavalquem les selles damunt dites et les regnes et los altres ornaments diligentment sien prescrutats et mundats en tal manera que de totes coses nocives de tot en tot sien separats. En apres ab diligencia regoneguen quels frens et les altres coses per les quals es semblant de veritat que perill se pot apparer sien fermes et forts aço regoneixen tota hora que volrem cavalcar. En apres ordenam que en les festes en la nostra ordinacio contengudes la qual ab si tenguen per temps nos facen membrant quels selles frens regnes et altres apparellaments de cavall en la dita nostra ordinacio contenguts facen que en aquell dia sien fetes e dallo que costaran albara descriva de racio haver cura hagen et la moneda que costaran del nostre tresorer haver no obliden; e com nos covendra per cami anar sien diligents quels cavalls nostres a cavalcar diputats lochs covinents et utils hagen en tal manera faents que tots temps almenys un cavall o dos prop sien de la cambra on nos jaurem: e tots temps facen lur poder que sien pus prop segons que fer se pora covinentment. E per tal con la on major perill sesguarda pus saviament es la cosa fahedora volem que en temps de guerra et dost pus diligents sien et pus attents quels dits cavalls de costa nos en nulla manera nos lunyen ans costa nos tots temps sien et jaguen: e encara volem a lur offici pertanyer los cavalls de nostre cors guarnir les armadures del armador reebudes. En apres si necessari sera sia legut a ells ab voluntat nostra haver macips conducticis a pensar et procurar les besties dessus dites quan ço es assaber aquells qui en asso son deputats bastar no poden: e sia a ells legut los macips conducticis no tan solament corregir mas de tot remoure. Noresmenys donam a ells licencia con a ells sera vist fahedor de cavalcar los dits cavalls nostres con nos per infirmitat o per altra manera aquells cavalcar no porem. Volem encara al dit offici pertanyer que quant sesdevendra per alcun de nostres domestichs retre besties affollades a la nostra cort aquelles los nostres cavallerices volem ells reebre e tenir entro que per lo menescal sia certificat de la incuracio daquelles: e lavors als nostres almoyners aquelles per ells volem esser liurades pero albaran testimonial a aquell qui la dita bestia haura retuda ab lo segell del cavalleriz qui en lo dit offici primer sera rebut o ell absent laltre segon reebut al offici fer sia tengut: reebut pero primerament sagrament que la dita bestia a colpa o negligencia lur no esser affollada: volents que no tan solament axi con los altres nostres domestichs als majordomens son sotsmeses mas encara a ells sens mija per rahon de lur offici sien tenguts obeyr e sagrament e homenatge a nos acen (facen, falta la f) que per fet dells negun noymen en nostra persona no esdevendra ne cosa nociva ne als cavals o als arneses daquells no metran ans que noy sien meses per lot lur poder esquivaran e a nos decontinent o revelaran e que no han fet ne faran tal cosa perque aquestes coses no puguen observar. Encara al dit offici una apta persona sabent be cavalcar volem esser reebuda la qual sotscavalleriz sia nomenada e en absencia de abdos los cavallerizes totes aquelles coses que al dit offici se pertanyen sie tengut de fer e ab diligencia complir. E per tal que ignorancia no puga allegar de ço que sera tengut de fer copia del inventari de totes les coses nostres que per aquest offici se tenen encara de tota la ordinacio de les coses tocants lo seu offici ab si tenga e sagrament e homenatge al nostre majordom faça semblants daquells los quals los dits cavallerizes fer a nos son astrets.

Nota:
selles: (sillas de montar).
Nostre senyal reyal (de Aragón).
les regnes: les riendes, las riendas.

Del menescal