COMISSIO DE TORTOSA.

COMISSIO DE TORTOSA.

FOCHS
REYALS.

Primo ciutat de Tortosa. 991 .

Terme de la
Ciutat.

La orta de la pertida Darenes
qui va tro a la Porqueria. 17.
Illa e losorts qui son dela lo pont. 26.
Masos de
Solso ab la ribera qui va tro a la ciutat. 8.

Loch de Mihanes. 6.
Loch de La Galea. 12. (Galera,
Galea, tanto barco como crustáceo)
Loch de Godayls.
16. (Godall, Godalls)
Loch de Marrades. 4. (En
Beceite, Mas de les Marrades)
Loch de Carescal. 18.
Loch
de Adrover. 10. (Aldover)
Loch de Xerta. 50.
(Cherta)
Loch de Benifellet. 18. (Benifallet, en lesseues coves)
Loch de Tivenig. 5. (Tivenys)
Loch
de La Ultzina. 5.
Loch del Alentar. 7.
Loch de Custuma. 14.

Loch de Bassa de Canall. 3.
Mases dels Malorquins.
3. (Masos, com Mas de Barberans)
Mases de les Barraques. 4.

Loch de Vin Axarob. 3.
Loch de La Fuyola. 19.
Loch
de La Font del Paralo. 53.
Loch dels Garidlles. 8. (Garidells
?)
Loch de Camarles. 4.
Lo de Buriaçenia.
3. (La çenia, Sénia,
Sènia, Sínia, etc)
Mases
qui son en la ribera prop Deuposta. 4. (de
Amposta)
Loch de Amposta. 46.
Fochs de la Orta de
Punpi tro a Tivanig. 29. (Tivenig,
Tivenys)
FOCHS DE CAVALLERS.

Primo
loch de Carles: qui es den P. Sent Manat donzell. 37.


FOCHS DE CIUTADANS.

Loch de Pauls: qui es del
honrat En Ramon des Puig ciutada de
Tortosa. 33.

FOCHS DESGLEYA.
(Son en la
Castelenia)

Comenaduria de Miravet.


Primo loch de Resquera. 20. (Rasquera)
Loch
de Genestar. 10. (Ginestar, Ginestà, Ginestá,
ginesta).
Loch de Mudefor. 8.
Loch de Algas.
13.
Loch de Les Pinyeres. 33.
Loch de Batea.
94.
Poble de Vilabona. 16.
Loch de Corbera.
80.
Loch de Miravet. 34.
Loch de Benicene. 31.
(Benissanet; Beniçanet
?)
Loch de Pinell. 35. (Lo Pinell de
Brai)
Loch de Salvaterra. Nichil. (ninguno,
nada, cap)
Loch de Gandesa. 152.

Comanadoria
Dorta. (de Orta, de Horta de Sant Joan, mal llamada en un tiempo Puigventós de la Figuereta)

Loch de Prat de Comte.
23.
Loch de Bot. 33.
Loch Dorta.
81.
Loch Darnes. 65. (de Arnes)
Loch de Ferres.
2. (Dónde está este loch, lloch, lloc, lugar ? Por el número de
fuegos: 2: era muy pequeño, casi una masía : ferrer, ferrers
?)
Loch de Caseres. 8.

Comenedoria
Dasco. (de Ascó)

Primo loch de Barrans. 4.
Loch de
Ribaroja, 17.
Loch Dasco. 45. (de Asco,
Ascó)
Loch de Camposerius. 14.
Loch de La
Faterella. 66. (La Fatarella)
Loch de Vilalba.
82. (Vilalba dels Arcs)
Loch de Vinebre. 18. (Ebre,
Ebro, Iberus, ibérico, etc).
Loch de La Torra den
Spanyol. 8. (Collons, un español prop de Ascó ! :) )


Comanedoria de Ull de Cona. (Ulldecona, pero
no traduzcamos al castellano como Ojo de Corteza).

Primo
loch de Ull de Cona. 259.
(Nota de Moncho: Era muy
grande entonces ! Comparad la cantidad de fuegos con Gandesa, por
ejemplo.)
Loch de Canar. 59. (artículo árabe
Al + Canar : Alcanar, pronunciado Alcaná).
Loch de Les
Ventayls. 14. (Ventalls ?)

Loch de Les
Ferragenals. 12.
(Nota de Moncho: Los freginals o lo
freginal, friginal, de ferraginal; en Beceite es una partida cerca de
los depósitos de agua, a mano izquierda según se sube, donde está
la pista de futbito o futbolito).

Loch de La Cinia.
39. (Sénia, Sènia, Sínia, Sinia, Siniya, etc.) http://www.dipta.cat/es/municipios/la-senia

XXIII. Reg. n. 2, fól. 43, 45? 30 oct. 1181. Batea - Algars

XXIII. Reg. n. 2, fól. 43, 45? 30 oct. 1181. Batea - Algars

In Dei nomine et ejus divina clemencia ego lldefonsus Dei gratia rex Aragonis comes Barchinone et marchio Provincie facio hanc cartam donacionis et populacionis. Placuit michi bono animo et spontanea voluntate quod dono laudo atque imperpetuum concedo vobis omnibus populatoribus de Rivo de Algars et de Batea presentibus atque futuris ad populandum et meliorandum castra et villas de Rivo de Algars et de Batea et omnes terminos eorum scilicet usque ad Nonasp et deinde sicut vadit et ferit in serram in Aull de Favara et deinde usque ad podium de Calcent et ferit ad Cretes et vadit ad Vilar de Arenis et vadit ad Gandeam et sicut aque vertuntur intus versum predictum castrum de Algars et sicut vadit usque ad serram de Azcon et deinde usque ad Matarranam. Quantum infra hos predictos terminos includitur et terminatur dono utque imperpetuum concedo vobis et omni generationi et posteritati vestre franchum et liberum et ingenuum ad vestram propriam hereditatem per facere inde omnes vestras voluntates ad fuerum Cesarauguste. Supradicta castra cum suis terminis heremis et populatis cum introitibus et exitibus suis cum aquis et pascuis et pratis et lignis et silvis et cum omnibus directis et pertinenciis suis que ad usum hominis pertinent vel pertinere debent totum ex integrum dono et concedo vobis et vestris. Et dono vobis ut habeatis fueros et judicios Cesarauguste per secula cuncta salva mea fidelitate et de tota mea posteritate. Insuper dono laudo et concedo Berengario de Parietibus notario meo ecclesias que ibi fuerint facte omnibus diebus vite sue salvo juro Dertusensis episcopi. Iterum dono vobis predictis populatoribus ut non donetis lezdam nec pedaticum in totam meam terram nec in aqua.
Facta carta apud Ilerdam III kalendas novembris anno Domini MCLXXXI. - Signum + Ildefonsi Dei gratia regis Aragonis comitis Barchinone et marchionis Provincie. - Sig+num Arnaldi de Eril. - Sig+num Berengarii de Sanaugii. - Sig+num Poncii de Cervaria. - Sig+num Artall de Alagon. - Sig+num Enego de Aveu. - Sig+num Berengarii de Parietibus notarii domini regis qui hanc cartam ejus mandato scripsit cum lineis suprapositis in linea tertia.

//

https://dle.rae.es/batea

Del ár. hisp. *baṭíḥa, y este del ár. clás. baṭīḥah 'lugar llano'.
1. f. Artesa, generalmente redonda, que sirve para lavar y otros usos.
2. f. Plataforma de madera que se coloca en el mar para la cría o cultivo de mejillones y otros moluscos.
3. f. Bandeja o azafate, normalmente de madera o con pajas sentadas sobre la madera.
4. f. bandeja (‖ pieza para servir).
5. f. Recipiente de forma normalmente cúbica que se usa para el lavado de minerales.
6. f. Embarcación en forma de artesa, que se usa en los puertos y arsenales.
7. f. Vagoneta con los laterales muy bajos.

https://www.dipta.cat/RBIV/biblioteca/tarragona_cristiana/HTML/files/assets/basic-html/page497.html

http://doczz.es/doc/364121/el-para%C3%ADso-est%C3%A1-en-el-regazo-de-una-madre

" ... Aquesta transformació de Vall a Ull crec que serveix per a explicar un nom de lloc utilitzat en un document medieval antic, la primera carta de població de Batea de l’any 1181 en la que es volia mostrar l’ampli espai d’influencia del castell de Batea: “que limitava amb el terme de Nonasp, i de Nonasp per la serra fins a tocar l’Aull de Favara, i des d’aquí vers el puig de Calaceit i a tocar Cretes, d’aquí en direcció al Vilar d’Areys (Arenys) i d’aquí envers Gandesa tal i com les aigües vessen cap al castell d’Algars, i en direcció a la serra d’Ascó i d’aquí al riu Matarranya”. Sobre aquesta fita de Favara vaig escriure a la revista “Lo Portal” nº 135. El limit de l’Aull de Favara em va fer pensar que podia significar el nom d’alguna muntanya de la serra de Nonasp que amb el temps hagués canviat de nom. Vaig pensar que es podria correspondre amb la Punta Redona (354 metres) que actualment fa de fita entre els termes de Nonasp i Favara, o amb la Punta d’en Quadret 346 metres) que fa de molló entre Favara i Batea. Però en aquella antiga Carta de Població de Batea i Algars de 1181 no es concretaven exactament les fites tal com més tard es van establir entre el diferents pobles veïns de la zona del castell bateà. Crec que l’Aull de Favara, o potser millor la Ull de Favara, era una forma derivada de la Vall de Favara; cosa que no contradiu els actuals límits termenals. Així, dons, crec que a la carta bateana s’hauria de traduir: “fins a tocar la Vall de Favara”. ..."

IX. Á LA VILA DE VALLDEMOSSA.

IX

Á LA VILA DE VALLDEMOSSA.

Bé ´m plau entre vosaltres
asséurem
devegades, com en l´ascó dels avis.
(A. Blanch)


Era de nit; ab un carro
Envelat, y d´alegransa
Ple lo
meu cor, en la vila
De Valldemossa jo entrava.
¡Si n´hi havía
de bells horts!
Si n´hi havía de montanyes!
¡Si ´n
derramava de gloria
La lluna d´estiu més clara!
Del Coll per
lo comallar
Lo camí real avança,
Vorellat per lo torrent
Del
vehí Puig de Na Fátima.
Al voltant d´un caseríu,
A dins la
vall recolzada,
La vila, al clar de la lluna,
De rebent se nos
atança.

IX
Á LA VILLA DE VALLDEMOSA.

Pláceme sentarme alguna vez
entre vosotros,
como en el hogar de los abuelos.
(Adolfo
Blanch.)

Era de noche; en un carro con entalamadura, segun la
antigua usanza mallorquina, entraba yo en la villa de Valldemosa,
llena de júbilo el alma.
¡Cuántos amenos huertos! ¡cuántas
empinadas sierras! La luna, en uno de sus plenilunios de verano,
derramaba tranquila claridad.

Por la hondonada del Collado
avanza el camino real, orillado por el torrente del vecino Monte de
Fátima.

A la vuelta de un caserío, á la luz de la luna, se
nos presenta de golpe la villa, recostada en el fondo del valle.

Deu te guart, hermosa vila,
Per Ciutat tan nomenada;
Deu te
guart, rica perleta
Closa dins estes montanyes....
---
Se
senten veus de conversa
Que ´ns du de la nit l´oratje;
¿Quí
será? Calláu, ja s´ouen
Més propet les veus més altes.
Es
un llaurador qui torna
Ab los bous de la llaurada;
Una donzella
va ab ell,
Y ´ls dos la Corona passan.
- Llaurador, la vostra
filla
Sens dubte está molt cansada;
Veníu, posaula en lo
carro,

Y ´ls bous menáu á l´estable.
Pageseta, pageseta,
Pageseta
agraciada,
Apar qu´ets valldemossina
Ab ton capellet de
pauma.
- Sí senyor, dins Valldemossa,
Dins Valldemossa som
nada;
Nasqué mon pare y ma mare.
Y ´ls meus avis una
terra
Ací mateix ja llauravan;
Y ara venim de la rota,
Y
duch murta per la Beata.
___

¡Salud, risueño pueblo, tan famoso en Palma!
¡Salud, rica perla
engastada en estos montes!....
___

Oigo palabras que nos
trae la brisa de la noche. ¿Quién es? Silencio, ya se oye la
conversacion más cerca.

Es un labrador que regresa de la
labranza, con su par de bueyes; una jóven, hija suya, viene con él,
y los dos rezan el santo Rosario.

- Labrador, sin duda su hija
de V. está cansada; súbala V. en nuestro carro, y llévese al
establo los bueyes.

Niña, graciosa niña, ¿de dónde eres?
Parécesme de Valldemosa, con tu sombrerito de palma.

- Sí,
señor, en Valldemosa mismo nací; en Valldemosa nacieron mis
padres.
Y mis abuelos eran ya labradores de esta comarca; ahora
venimos del pegujal, y traigo flores para la Beata Catalina. -

Valldemossa, dolç alberch
De la pau y de la gracia,
Niu de
músichs rossinyols,
Paradís de nostra patria.
¡Ay la vila!,
qu´ets d´hermosa
Per la lluna il-luminada,
Qu´ab lo silenci
nocturn
Entra en tes casetes baxes.
Lo cel blavench forma
tenda
Sobre ´ls cims de tes montanyes,
Y tes montanyes
enclouen
Ton cosset de bella fada.
Per esta vall lo perfum
Se
sent d´odorífichs arbres,
Milions d´aucells volatejan
Pe´ls
torrentols de les tanques.
Ton nom moresch, tes palmeres.
Me
diuen qu´eras sultana,
Un jorn pe´ls fills de Mahoma
Ab foll
amor festejada.
Y m´ho diuen de tes costes
Les histories
llegendaries,
De moros, y de catius,
Y de vaxells de
pirates.
Mes tos campanars, tes festes,
Mostran qu´ets verge
cristiana,
De l´antiga Catalunya
Al pit matern
alletada...
¡Quína Ermita tan alegre
Qu´está demunt la
montanya!
Per un bosch de pins s´hi puja,
Y´s veu la mar á
la espatla.

Valldemosa, dulce albergue de la paz y de la gracia; nido de
melodiosos ruiseñores; paraíso de Mallorca.
¡Qué hermosa eres
cuando los rayos de la luna, prevalidos de nocturno silencio, entran
en tus bajas casitas!

El cielo azul forma pabellon que se
apoya en las cimas de tus montes; y tus montes rodean encerrándolo
tu cuerpecito de hada:

En este valle se siente el aroma de
olorosos árboles; millares de avecillas revolotean por los
arroyuelos de los cortijos.

Tu nombre árabe, tus palmeras, me
dicen que eras sultana, un tiempo agasajada con loco amor por los
hijos del Profeta.

Y me lo dicen las tradicionales narraciones
de tus costas, tus cuentos de moros y cautivos y bajeles de
piratas.

Pero tus dos campanarios, tus fiestas populares,
muestran bien claro que eres vírgen cristiana, criada á los
pechos de la antigua Cataluña...

¡Qué Ermita tan alegre hay
sobre el cerro! Súbese á ella al traves de los pinares, dejando el
mar á la espalda.

La pau de la penitencia
Los ermitanets alcançan,
S´hi respira
un ayre pur,
S´ou la veu de la campana...
Al cap d´amunt de
la vila
Un vell edifici s´alça;
Joya del art mallorquí,
La
Cartuxa malhaurada.
Joya del art, font de Ciencia,
de Religió
ver miracle,
Estrella de tota l´Illa
De Valldemossa la
mare.
La Cartuxa, ¡ay Deu del cel!,
Hont un día
ressonavan
Del fills de Bruno los cántichs,
Dels penitents les
vergades.
¿Y ara? Sols es la memoria
De la bella etat
passada;
Un vaxell arreconat,
Un cor desfet, un cadavre.
Jo
´asseguí devora ella,
Jo m´asseguí sota ´ls arbres
Qui ab
anyorança la besan
Com òrfens lo cos del pare.
Tot *concivós
y ab desfici
Ja m´hi asseguí á la vesprada;
Y entre ´ls
batecs de mon cor,
Y entre les remors llunyanes.
Muntavan de
les vereres
Recorts de l´etat mitjana,
Rimats ab notes
perdudes
De cançons y de rondalles.

La paz de la
penitencia gozan los ermitaños; se respira puro ambiente; se oye el
són de la campana...

En la parte más alta del pueblo, se
levanta un viejo edificio: es una joya del arte mallorquín, es la
desgraciada Cartuja.

Joya del arte, fuente de la ciencia,
verdadero milagro de la Religion, estrella de la isla, madre de
Valldemosa.

¡La Cartuja! ¡Oh Dios del cielo! En ella
resonaban un día los cantos de los hijos de Bruno, los azotes de los
penitentes.

Ahora sólo es memoria de los antiguos poéticos
tiempos, un bajel abandonado, un corazon deshecho, un
cadáver.

Sentéme cabe ella; sentéme debajo de los árboles,
que la besan gimiendo, como los huérfanos el cuerpo del autor de sus
días.

Pensativo, displicente, me senté allí, á las
primeras horas de la noche: latía fuertemente mi corazon,
percibíanse lejanos murmullos.

Y subían hasta mí de las
pendientes del valle, los recuerdos de la Edad media, rimados con
notas perdidas de leyendas y canciones.

La cadira del rey Sanç,
Lo palau del segon Jaume,
La casa de
Miramar
Qui fou de Lull noble casa.
Dels sabis de la
Cartuxa
Veya venerables cares,
Y entre ells del pros
Jovellanos
La figura´s presentava.
Y veya entre totes
elles
Pura, suau, plena de gracia,
Aquell ángel de
Mallorca,
Sor Catarina Thomasa....
¡Ay! ¡tanta ditxa y
grandesa
Solament la recordança
Nos dexaren, y´s
fongueren
Com se fon bambolla d´aygua!...
___

Que Deu te
guart, vila hermosa,
Que Deu te guart, vila amada,
Pagesetes
del gay trajo,
Boschs d´encisadora flayra;
A contemplarvos la
nit
Mon cor vindrá aletejantne.
¡Adeu, montanyes del
Teix,
Adeu, fins á la tornada!

Juliol de 1868.

Recordaba las historias de la Silla del rey Don Sancho, del Palacio
de D. Jaime II, de la Casa de Miramar, famosa mansion de Ramon
Lull.

Se me aparecían los venerables rostros de los sabios de
la Cartuja; y, en medio de ellos, gustando las delicias de su franca
hospitalidad, el ilustre Jovellános.
Y veía entre todas, pura,
suave, llena de gracia, levantarse la figura del ángel de Mallorca,
de la vírgen Catalina Tomás...

¡Ay! ¡tanta dicha, tanta
grandeza sólo nos han dejado el recuerdo; se han desvanecido, como
se desvanece una burbuja de agua! …
___

Adios, hermosa
villa; adios, labradorcitas, las del gracioso traje; bosques de
embriagador aroma.

Batiendo las alas del deseo, mi corazon
vendrá á contemplaros durante la noche. Adios, montañas del Téix;
¡adios, hasta la vuelta!

24 DE NOVIEMBRE.

24 DE NOVIEMBRE.

Se celebró Consejo, para ver lo que sería conveniente hacer en vista de unas cartas del Señor Rey sobre las encomiendas de Miravet y de Ascó, y si los oficiales que se hubiesen de nombrar y los que existían en tiempo del príncipe Carlos, podrían continuar ejerciendo bajo la nueva lugartenencia; como también para tratar de los oficiales, ministros y consejeros que se hubieren de señalar al Primogénito; sobre lo que no recayó acuerdo alguno por la neutralidad de la votación.
Dióse cuenta, en la misma sesión, de la siguiente carta que había enviado el maestre del hospital.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres mossen Joan de Copons e En Galceran Çacirera S. de Moncortes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han explicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e crehença a abduys los sobre dits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

Molt alt e molt Excellent e virtuos Senyor.
Per quant havem per ferm que la Excellencia vostra segons per diverses vies ha significat es e sera tots temps attentissima a la observança de la capitulacio
fermada entre dita vostra Excellencia e aquest Principat per tant no duptam que si per inadvertencia o altrement contra aquella res sera fet la Majestat vostra sera prompta allo revocar e tornar al degut stament segons de vostra reyal fe e de la religio del jurament per aquella prestat es pertinent e degut. Daquen es Senyor molt excellent que com de vostra Majestat sia emanada letra dirigida als veguer e sotsveguer de Tortosa e altres oficials etc. manant los stretament prenguen a lurs mans les comandes de Miravet e de Azcho ab lurs rendes e fruyts e no permeten per algu la possessio de les dites comandes esser presa sens licencia e manament de vostra dita Majestat ne usar de bulles o altres provisions de les dites comandes o alguna de aquelles disponents segons en la dita letra copia de la qual a nosaltres es devenguda e aquella a vostra Altesa ab la present remetem largament se conte. Mes hajam entes que vostra Illustrissima Senyoria haja otorgat certa remissio e guiatge En Miguell Davinyo donzell de Vilafrancha de Penedes e altre guiatge a mossen Gualbes cavaller domiciliat en aquesta ciutat les quals coses son vistes procehir contra forma e tenor de la dita capitulacio en la qual vostra lllustrissima Senyoria per sa gran clemencia e benignitat ha volgut fer e crear loctinent seu general e irrevocable en lo dit Principat ab plenissima potestat e exercici lo lllustrissimo Senyor don Carles de gloriosa recordacio fill primogenit de vostra Majestat lo qual del present segle passat axi com al divinal poder ha plagut lo lllustre Senyor don Ferrando fill vostre es e succeheix en aquell punt regiment loctinencia administracio e exercici que del dit lllustrissimo Senyor don Carles en lo primer loch ere provehit e ordenat. Adonchs vostra Majestat manar als dits oficials com en la dita provisio se conte e fer e atorgar los dits o altres semblants remissio e guiatges es usar de la jurisdiccio en lo dit Principat al dit loch en virtut de la dita capitulacio pertenyent e axi seria contravenir a aquella ço que no pensam en manera alguna fet o attemptat sia per la Majestat vostra consideradament. Per tant Senyor molt alt e molt virtuos a vostra solita justicia e virtut humilment suplicam e per la observança de la dita capitulacio e de la paraula e fe reyal e jurament per aquella prestat ab humil e subjecta devocio demanam sia de merce de aquella la dita letra remissio guiatges e actes de alguns altres semblants haura revocar cessar e anullar
remetent tota la dita administracio e exercici al dit lllustrissimo fill e loctinent de vostra Altesa per la qual en aquella es preficit a fi que la dita capitulacio sia servada e a aquella no sia en res derogat. La qual cosa jatsia de dret e justicia proceescha e sia deguda e pertinent a vostra reyal dignitat e succehira en servici de aquella e en repos e contentacio dels animos de tots los poblats en aquest Principat que per electes e obres vegen tota fe integritat e virtuosa constancia en la Majestat vostra segons de aquella han consebut encara nosaltres e tot aquest Principat vos ho reputarem a singular gracia e merce. Suplicants lo poder divinal conserve en tota prosperitat molt alta e molt excellent Senyora (Senyoria) la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en la ciutat de Barchinona a XXIIII del mes de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment se recomanan los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie. (Dónde está Cataluña en estos títulos?)
Dilectis et fidelibus nostris vicario civitatis nostre Dertuse et subvicario civitatis ejusdem aliisque universis et singulis oficialibus nostris ad quos spectet et presentes pervenerint seu fuerint quomodolibet presentate in Principatu Cathalonie et signanter in vicaria Dertuse constitutis dictorumque oficialibus locatenentibus presentibus et futuris salutem et dileccionem. Cum in presenciarum vaccet castellania Emposte ordinis hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani promocione castellani dicte castellanie in majistrum dicti ordinis. Volumusque certis respectibus atque avisis quas in presenciarum exprimere non curamus ut preceptorie sive comande de Miraveto et de Azcho que sunt membra dicte castellanie in nostro Principatu ac vicario Dertuse cum eorum et cujuslibet eorum introitibus redditibus proventibus et juribus pro futuro successore conserventur ideo presencium serie ex certa nostra scientia et expresse vobis et eorum cuilibet dicimus et districte precipiendo mandamus sub obtentu nostre gratie ireque et indignacionis incursu ac pena trium mille florenorum auri Aragonum a bonis contrafacientibus irremissibilter exhigendorum nostroque erario aplicandorum quatenus illico visis presentibus dictas comandas sive preceptorias de Miraveto et de Azcho cum earum et cujuslibet earum introitibus redditibus proventibus et juribus ad manus nostre curie aprehendatis meo (?) patiamini aut permitatis possessionem earum aut alterius earum per quempiam capi absque expressis licencia et mandato nostris utendi bullis aut aliis provisionibus de eisdem comandis aut altera earum quoquomodo disponentibus. Et contrarium non faciatis aliqua ratione vol (vel) causa pro quanto graciam nostram caram habeatis iramque et indignationem nostras ac penam predictam evitare cupitis. Dattum Calatajubii die septima novembris anno LXI. (1461)

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Dues letres vostres havem reebudes per mans den Johan Ferrer per part vostra a nos trames. La una de les quals nos fou donada lo divendres prop passat e la altra hir dilluns aci en Calatayud e vistes les dites letres e entesa la creença que per lo dit En Johan Ferrer en virtut de la creença a ell acomanada som stats marevellats que per lo noble don Jofre de Castre vos sia stat donat entendre que per ell haver adherit als cathalans en la liberacio del Illustrissimo princep don Carles nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria qui Deus haja sien stats fets ninguns procehiments contra ell ne contra la sua terra vassalls e bens com sia notoria cosa que ha pus de XXV anys que comensaren los debats entre lo dit noble e mossen Johan Ximenez Cerda e valedors de cascun dells per occasio de la mort per lo dit mossen Johan perpetrada en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre e apres se es inmiscuit en aquella bandositat mossen Rebolledo per causa del matrimoni per ell fet ab la filla del dit mossen Cerda segons pus largament es contengut en les letres nostres a vosaltres trameses sots data de deeset de octobre prop passat a les quals no es stat satisfet e a confermar que lo dit don Jofre ha participat e encara es stat cap en la dita bandositat apar manifestament per que lo dit egregi comte de Prades ab mossen Çaportella durant la dita bandositat tramete certa gent darmes contra lo dit Jofre en valença del dit mossen Rebolledo e com per don Johan Dixer fos dit al dit comte ques maravellave que ell fes valença al dit mossen Rebolledo contra don Felip de Castre per lo dit comte li fou respost que ell no fahia valença a mossen Rebolledo contra don Felip de Castre mes contra lo dit don Jofre axi com ell en certa altra bandositat ne havia fet contra ell dit comte de Prades. Consta axi mateix e es manifest que per ço com En Johan Gilabert habitant en la vila de Cervera havia feta valença al dit mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre homens seus de manament seu segons se preten e diu lançajaren lo dit En Johan Gilabert en la dita vila de Cervera el jaquiren per mort a que per aquests actes o altres molts que sen trobarien apar evidentment que no solament lo dit don Jofre ha participat en la dita bandositat mes encara es stat cap de aquella. Haguda raho al origen don avalla ço es de la mort del dit mossen Pero Martinez de Muriello ne obstaria ço ques diu de les vanes e folles paraules que digueren alguns homens del dit mossen Cerda e mossen Rebolledo de ço que ere stat en Leyda car aci son venguts lo dit mossen Rebolledo e Palafolls son fill. Los quals dihen e aferman que james per homens lurs semblants paraules foren dites e com dites les haguessen homens axi facils e de tant pocha stimacio no recau en consideracio de persones de auctoritat que per aquella adhesio se degues empendre contra lo dit don Jofre que assats hi abastaven les altres notories inimicicies precedents. Tant com es a laltre cap ques diu que ses seguit en lo loch de Lescuarre que es del dit don Jofre es stat cas nou ço es per causa de certes egues que per alguns scuders del dit don Jofre eren stades preses e occupades de vassalls de mossen Johan de Villalpando per recuperacio de les quals a instancia de la part damnificada ere anat lo loctinent de sobrejuncter del comdat de Ribagorça segons ho ha acostumat per cobrar les e li fou feta resistencia e fer li jaquir lo basto e per aquella causa e encara per altres delictes comesos per Pedro de Antrames-augues scuder del dit don Jofre fon penjat segons apar per lo proces e per una letra a nos tramesa per lo loctinent de procurador general del dit comdat la qual en sa prima figura havem manat comunicar al dit En Johan Ferrer e de aquells vos trametem copia. Apar donchs clarissimament que res no es stat fet contra lo dit don Jofre per haver adherit als cathalans en la deliurança del dit lllustrissimo Princep don Charles nostre fill. Tota via empero per major justificacio nostra e contentament vostre vos havem provehit e manat que sobre aço sia reebuda verdadera informacio e si per aquella se demostrava esser stades dites semblants paraules com se preten que digueren aquells a qui es donat lo carrech per vos sera manat proceir contra ells per tal forma que seran severissimament punits e castigats.
Tant com es al altre cap ques diu que de part nostra fou tramesa al vaguer de Barchinona sobre la capcio e detencio de hun home per causa de certa mort ques dehia per ell era stada feta ne hauriem hagut plaher haver vista la dita letra o copia de aquella per que a nos no recorda haver manat tal letra ne se troba esser stada registrada en los registres de nostra cancelleria juxta la loable costum de aquella ab tot aço empero nos som stats molts contents manar revocar decontinent la dita letra com james sia stada ne sia la intencio nostra fer res que pogues derogar als usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de aqueix Principat. Les letres que per lo dit Johan Ferrer nos son stades demanades en virtud de la creença pera mossen Charles Dolius embaxador nostre trames al Illustrissimo Rey de França nostre molt car e molt amat cosi decontinent les havem manades desempatxar per satisfer a la suplicacio vostra e per donar tota ajuda e favor que puixam donar a nostres subdits e vassalls en tots lurs afers e comercis. Dada en Calatayut a deu dies de noembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

La siguiente es copia de la carta enviada al señor Rey por el procurador del condado de Ribagorza, sobre el asunto de don Jofre de Castro.

Molt excellent Princep e molt virtuos Senyor.
De vostra molt alta e molt Excellent Senyoria he reebut dues letres responsives a la instruccio e memorial per mi trames a vostra merce de les novitats fetes per los de don Felip de Castre e per los de mossen Rebolledo e arribant les dites letres acas fonch justat lo consell general del comdat e axi lis doni una de les dites letres les quals vostra Altesa trametia als prohomens del dit comdat. De la qual lo dit consell ha hagut sobirana consolacio de la bona provisio e orde que vostra merce ha provehit e trames als tots en lo reparo qui vostra Altesa mana esser fet per quant de continent yo fiu certes letres intimatories a quiscuna de les dites parts donasen orde de tornar e restituir lo que pres havian. E axi feren resposta que no (ho) farien pero no feren res. Yo veent que no fahian per major acusa los he fet altres dues letres requisitories requirint a don Felip e a Palafolls que restituissen les dites coses. En aquelles no feren ninguna resposta. Yo e tot lo consell justat veent que no se matian en tal orde deliberarem justar CCCC o D homens en donar reparo en lo qui per vostra merce es manat e ordonat. Esse (se es) seguit Senyor molt alt qui essent justada la gent part de les egues qui eren justades e pujades a la montanya les quals eren dels vassalls de mossen Vilalpando venian de la mantanya e quant foren en lo terme de la Scuare per lo cami reyal vengueren certs scuders de don Jofre de Castre e mananselos en ta (en algunas formas del aragonés, hacia, ejemplo enta arriba) Lescuare ab lo qui les manave yo sentint aço decontinent trameti lo sobrejuncter o son loctinent a la Scaure (Scuare, Scaure, Lescuare, hay otras versiones) per requerir tornassen les dites egues (yeguas, de equus) per quant Senyor lo sobrejuncter fonch dins lo loch vangueren X o XV ben armats e ab lançes e ab balestes dient que per que era aqui. Respos lo sobrejuncter e dix que per fer certs actes per manament meu. Respongueren los dits servidors de don Jofre dient que si ell no lexava lo basto que mala era vengut e ell dix que no ho faria. Tornarenli a dir que renegaven de Deus que si nol lexava quel matarian e lo dit sobrejuncter de temor donat lo basto a hu dels testimonis que manave e la hu de aquells veent que lo testimoni havia pres lo basto va e tiralli de la ma e lançal en terra. E axi li digueren que per que venia. Dix lo dit sobrejuncter per requirir li donassen certes egues que habian pres de Stopanya. Digueren que ja tenien voluntat de tornarles que si les sen volia manar que les sen menas pero que mester li era que no fes actes nenguns sino que mala hi era vengut e axi sen hague a tornar. Apres Senyor molt just dos dies apres los scuders e servidors de don Jofre anaren sen al loch de Quaxigar qui es de un pubil fill de Jorge Bardaxi lo qual stave en salvaguarda del lllustre mon Senyor lo Senyor Princep e manaren sen del dit loch sis bous e una mula e dos someres e cert bestiar menut e dos homens presos los quals eren vassalls propris del Senyor Princep e tota la dita presa e homens menaren a la vila de la Scaure e meteren los presos dins la torra. E yo vent tals dues novitats e decontinent que vengueren apellidar per la salvaguarda ab la dita gent ani al dit loch de Lascaure molt secret en la nit e vaig asenar los homens o mal faytors dins lo loch pero no tots que per secret que yo ho fes los acostumats donaren avis que yo anave alla e varen traure los presos de la torra e ab la pressa meterenho en una cova en lo terme e part dels malfaytors per
mes preu dihent que nols trobarien aturarense en lo loch e meterense dins una via molt secreta. E yo vingui a requerir me dassen los malfaytors e sobre aço se feu molts protest. A la fi me lexaren entrar pero negant que ells no sabien res de aquells ni tenian tal cosa. Yols dix que me obrissen lo castell e axi ho feren e tenint lo loch e castell yo fiu lo scorcoll de quem dura tot lo jorn que no podia trobar res pero en ans no entrassem en lo loch verem part dels malfeytors e yo stave torbat que yo tenia acercolat lo loch que no podien exir tots temps yo instave e cercave los dits presos. En tant que axi passa tota la nit en lo endema per alguns qui desigaven la honor del Senyor Princep dixme que yo poria haver part dels malfeytors pero que si yols volia quen havia a leixar dels qui havia ab aquell. Yo Senyor veent que no podia haver res ami (vaig amar; amé, quise, preferí) mes hu que no negu e axi de tres qui eren en una citia (citja, citjar, sitja, sitjar, Citges, Sitges; lo sechá a Vallchunquera) yols tragui e per la paraula donada al qui los me mostra que pres ab jurament quim lexaria los dos e axi ho fiu e prengui hun nomenat Pedro de Entramasauguas scuder de don Jofre lo qual yo havent pres hagui letra del governador qui era un capella quem pregave lo hi manas a capella que ell lo volia fer sentenciar e axi ho fiu lo qual es ja enforcat. E axi mateix Senyor per lo ultrage que feren al sobrejuncter e per los vassalls del Senyor Princep haver mes presos dins aquella corre yo he pres lo castell e loch a ma del Senyor Princep com lo balle e lo capita que don Jofre tenia han dit fet e hajen consentit en tots los dits casos e hajan comes bausia contra lo senyor directe per quant Senyor molt alt yo tinch lo dit castell e loch a ma del Senyor Princep e he mes batle en aquell e per semblant volie pendre los homenatges dels vassalls pero han me pregat poguessem consultar o demanar de consell com ho fariam per no donar en mal cas del homenatge qui tenen a don Jofre per quant Senyor molt Excellent he deliberat fer la present a vostra merce sobre aquest fet com me deig regir ni vostra Altesa que ordena se faça. Es ver Senyor que de aquest fet per no haver assessor me so consellat ab mossen Pertusa. E diu que li par que se deuen requerir les postats (potestats; potestades?) dels tres castells restants e que aquests son gunyats al Senyor Princep solament per lo cas de la resistencia del sobrejuncter en ferli lexar lo basto axi una vostra merce si ho fare axi car si del fet qui atany comete lo procurador de don Jofre de levar lo basto al sobrejuncter se hagues fet algun castich ja ara no la haguerem attemptada pero ha esser feta la voluntat de vostra Altesa. De la vostra vila de Sant Johan a III de noembre. - Senyor molt just.
- Lo qui besant les mans de vostra Altesa humilment se recomana en gracia de aquella Barthomeu Burro loctinent.

25 DE NOVIEMBRE.

25 DE NOVIEMBRE.

Después de haberse ocupado de algunas sustituciones, el diputado Manuel de Monsuar hizo una proposición para averiguar si los oficiales nombrados en la lugartenencia del Príncipe D. Carlos podrían continuar en la del Infante D. Fernando, y resolver si esto se decidiría por medio de votación desde luego, o pasaría a consulta de los jurisperitos; y como se adoptase la votación, empezó cada qual a emitir su parecer, en lo que hubo gran diversidad, si bien, al cabo, prevaleció el siguiente, emitido por el arzobispo de Tarragona, aunque sin deliberar nada absolutamente por de pronto.

Que los oficials provehits en la dita loctinencia del dit Illustrissimo don Charles poden e deuen exercir en la present pus empero sien stats passats e aprovats per lo present consistori e que ab aquells lo dit lllustre Senyor don Ferrando loctinent o la dita lllustrissima Senyora Reyna sa tudriu pot e deu ser loctinent e la justicia en aquella regir e administrar e ques deu suplicar per les provisions dels altres oficis.

Lo que se deliberó por unanimidad fue, que se hiciese una carta al señor Rey sobre el asunto de las encomiendas de Miravet y Ascó, otra a Juan Ferrer y un requirimiento al veguer de Tortosa, que presentaría el diputado local de esta ciudad; el contenido de las cuales se hizo saber a los Concelleres y Consejo de treinta y dos de la presente ciudad, y leyó en seguida uno de los ayudantes de la escribanía de la Diputación, dándose orden de que fuesen expedidas, tan luego como fueron aprobadas.
En la misma sesión mandaron expedir los señores Diputados otras cartas que siguen.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer missatger dels diputats del General de Cathalunya en cort del Senyor Rey.
Molt honorable senyer. Tres vostres letres havem rebudes sobre los afers de don Jofre de Castro a les quals per les occupacions que aci han occorregut per la intrada del Illustre Senyor Primogenit loctinent e de la Illustrissima Senyora Reyna no havem pogut respondre fins aci ne podem encara de present. Ara per aquesta vos notificam com sobre certa letra emanada de la Majestat del Senyor Rey sobre les comandes de Miravet e de Azcho la qual letra es contra forma de la capitulacio e molt prejudicial al dit Principat. Nosaltres scrivim al dit Senyor Rey suplicants la sua Altesa vulla aquella e alguns altres actes prejudicials revocar. Per major vostra informacio vos trametem ab la present copia de la letra que fem al dit Senyor Rey e altra copia de la letra que lo dit Senyor Rey ha feta en lo fet de les dites comandes ab les quals apres haureu stesa informacio de tot lo negoci. Presentareu donchs al dit Senyor Rey la dita sua letra e supplicareu sa Excellencia per lo contengut en aquella e per resposta de sa Majestat si fer la volra la qual e la revocatoria que demanam e tot lo que sobre aço succehescha nos remetreu de continent. Los altres afers per semblant a vos comanats tota via sollicitareu e de aquells continuau fer los avisos queus aparran necessaris fahent en tot la diligencia ques confia de vos. Dada en Barchinona a XXV del mes de noembre any Mil CCCCLXl. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Junto con esta carta, fue enviada a Juan Ferrer copia de la que se dirigía al señor Rey, y de la que este escribió, insertada anteriormente.

Al honorable senyer En Barthomeu Fariza diputat local en la ciutat de Tortosa castellania de Emposta e loch de Flix.
Molt honorable senyer. Sobre certs enantaments ques dirien fets per lo veguer e sotzveguer de aqueixa ciutat en les comandes de Miravet e de Azcho vos trametem ab la present certa requesta qui si fa per part nostra e de nostre consell la qual volem que migançant vostre notari e scriva sia per vos presentada als dits veguer e sotzveguer de la presentacio de la qual fareu levar per lo dit notari carta publica e per vostra letra scriviu nos de tot lo que per los dits veguer e sotzveguer sera respost dit e fet en lo dit negoci havent vos hi ab la diligencia que lo negoci requer es confia de vos. Dada en Barchinona a XXV de noembre any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Junto con la carta que precede, fue enviado al propio Fariza el requirimiento que sigue.

A noticia dels reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats e consell lo Principat de Cathalunya representants es pervengut que vosaltres honorables veguer e sotzveguer de Tortosa o la hu de vosaltres per virtut de una letra emanada de la Majestat del Senyor Rey volieu fer certa novitat sobre la castellania de Emposta e lochs castells e fruyts de aquella e signantment en les comandes de Miravet e de Azcho volent aquells pendre a vostre ma e sequestrar aquells e de fet havem ya provehit a fer certs actes e enantaments los quals notoriament son no solament contra libertat ecclesiastiques e moltes constitucions de Cathalunya mas encara contra la capitulacio novament concordada atorgada fermada e jurada per e entre la Majestat del dit Senyor Rey e los dits diputats e conçell lo dit Principat representants de que no solament son dignes de reprehensio mas encara de una gran correccio e deuria esser provehit contra vosaltres molt rigorosament per observança dels dits drets e signantment de la dita capitulacio e com se diga que encara vosaltres serieu apparellats de procehir mes avant en virtut de la dita letra e fer algunes novitats en bens e fruyts de les dites comandes e per que plus clarament de la vostra gran culpa en son cas e loch aparega e per aquella puga esser contra vosaltres degudament procehit per tant En Barthomeu Fariça diputat local de la present en nom e per part dels dits diputats e consell requer a vosaltres dits honorables veguer e sotzveguer conjunctim vel divisim per virtut del jurament e homenatge per vosaltres prestats per observancia de les constitucions usatges de Barchinona et alias que en res no procehisquan en virtut de la dita letra o altres qualsevulla letres del dit Senyor Rey contra bens e fruyts de la dita castellania e de tot quant per vosaltres scrit procehit e anentat revoquen tornen al sprimer stament per observancia de les dites constitucions e nova capitulacio sens dilacio alguna. E si per lo Senyor Primogenit com a loctinent del dit lllustrissimo Senyor Rey o per la lllustrissima Senyora Reyna com a tudriu seu vos era scrit e manat que en los dits fets de la dita castellania e comandes bens e fruyts de aquells procehissen o façan novitat alguna que abans que per vosaltres en res sia procehit vullau consultar los dits diputats e consell per que en res no fet prejudici a la dita capitulacio e leys de la terra notificant vos que si lo contrari per vosaltres era fet sera procehit contra vosaltres en tal forma e manera com sera necessari e la natura del negoci requer per reintegracio e observança de la dita nova capitulacio e altres leys de la terra requerint a vos notari etc.

15 DE MAYO.

15 DE MAYO.

Se hicieron varias proposiciones, que revela, al pasarse a votación, el siguiente voto del señor obispo de Vich.

Que sia scrit als procuradors de Tortosa que ab requestes e altrament donen orde en tota manera que lo castell sia hagut a mans de la ciutat per seguretat sua e del Principat en aquesta manera que per ells sien assouciades persones fiables qui ensemps ab lo alcayt del dit castell guarden aquell. E que los sis homens mesos a custodia del castell Demposta sien pagats de la peccunia del General attes que es gran interes e util del dit General.

Deliberóse, pues, conforme al mencionado voto del señor obispo, por lo tocante a los dos primeros capítulos, y para lo demás se tomaron las siguientes deliberaciones.

Item per tant com los sindichs dels homens de remença de Osona de Valles e altres parts son venguts als diputats e concell e han dat hun gran memorial de les coses que demanen tots los dits diputats e conçell concordes han feta eleccio de les persones devall scrites qui vagen e regoneguen lo dit memorial ogen los dits pagesos e parlen ab ells e encara ab senyors llurs e apunten ab ells tot lo que poran e tot ho refiren als diputats e concell. Son les dites tres persones lo canonge Çaplana Bernat de Guimera e lo sindich de Perpinya.
Item per tant com per part del reverend mestre de Rodas es stada donada una suplicacio als dits diputats e concell sobre lo fet de la castellania Damposta e comandes de Azco (Ascó) e de Miravet los dits diputats e concell tots concordes deliberaren que fos feta semblant letra que ya fou feta lany passat per los dits diputats e concell per la dita raho.

En otra sesión del mismo día se hizo una votación por el mismo estilo que la anterior, pues se deliberó unánimemente conforme a las siguientes proposiciones indicadas en el voto del señor obispo de Vich.

Que les VIIII persones de les banderes havien fet lo apuntament seguent lo qual fou legit als dits diputats e concell.
Item que la gent a cavall del exercit sia stipendiada donant los sou de tres mesos.
Item que jatsia la gent de peu haja haguda bestreta de dos mesos lo Principat deu fer segura la dita gent de peu que aximateix hauran paga de tres mesos axi com la gent de cavall ço es quels sera dat sou per hun altra mes encara que abans lo exercit fos licenciat per lo Principat.
Item que sien afegits al exercit cent spinguarders mes de aquells qui ja son soldejats.
Item que los capitans de les cinquantenes no sien compresos en los MD homens de peu ne en los homens de cavall ans sien ultra aquells.

En la misma sesión fueron expedidas las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich.
Molt honorables e molt savis senyors. Los sindichs de aqueixa universitat nos han mostrada una letra per vosaltres a ells destinada e hun translat de certa letra per la Majestat de la Senyora Reyna a vosaltres dirigida sobre lo fet de la bandera de Gerona e del assert sometent demanant nos concell favor e ajuda. Per quant adonch vosaltres preteneu aqueixa ciutat esser talment privilegiada que a les coses manades per la dita Senyora Reyna no es tenguda per ço e encara attes som veridicament informats que lo dit sometent tire a altre senyal e no te lorde ne cami acustumats en Cathalunya ans es pratica insolita e porte en si materia cuberta la qual per vosaltres no es ignorada es nostre parer que abstenints vos de seguir la dita bandera en totes maneres defenau pertinentment e deguda los dits e altres privilegis e libertats de la dita ciutat e no permetau aquells e aquelles sien violats o violades en alguna guisa. Oferints vos que sobre la manutensio e conservacio de aquells per nosaltres sera fet tota hora que mester sera aquella cara e sforç que seran posibles e de aço podeu star be confortats. Lo fet del temtar de obrir lo portal de aqueixa ciutat de nit e ab clau falça vos haura retuts mes attents en la custodia de aquella. Havem hagut gran pler com axi prestament ab gran virtut e unitat vos preparas en lo que era necessari segons per la dita vostra letra havem largament vist. Placieus adonchs per totes les coses damunt dites e per la concorrencia del temps provehir ab gran cura e diligencia a la indempnitat vostra e de aqueixa ciutat e avisarnos de totes novitats e altres coses de les quals vos parega sia necessari avis. E sia Jhesus en vostra proteccio e direccio dels negocis que meneja. Dada en Barchinona a XV del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt noble e gran baro don Johan senyor Dixar.
Molt noble e gran baro. Per quant nosaltres e aquest Principat vos reputam com a vertader cathala no menys que si poblat fosseu en aquest Principat dignament som recayguts en parar vostra gran noblesa deure esser avisada de les coses que han occorregut apres de vostra partida de aquesta ciutat no solament a fi de plaer e consolacio vostra mas encara per que per fames vulgars que comunament porten coses contraries a veritat nous fos dada alguna congoixa o passio. E per que breument aquelles puixau compendre certificam vostra gran noblesa com la Serenissima Senyora Reyna aconsellada e seduida per malivoles persones poch zelants lo servici de la Majestat reyal repos benefici e tranquillitat de aquest Principat en los dies no ha molt passats ha volgut scriure a totes les universitats de aquell grans e amples letres donants nos carrech ab paraules insolites e no convenients a la innata e incorrupta fidelitat dels cathalans de moltes coses en aquelles expressades les quals letres encontinent pervingueren a nostra noticia. E deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat
tan prest scrivim a totes les dites universitats mas largues letres satisfahents ab veritat en totes les coses de que nos era dat carrech e narrants los motius e causes quins han impellits en fer aquelles segons veura vostra gran noblesa en lo translat de les dites letres queus trematem dins aquesta ab lo qual compendra quant necessariament pertinent e deguda havem fetes les coses alli narrades. Abans empero de les dites letres de la Senyora Reyna e apres continuament son seminades moltes fames per persones occupants se ofici diabolich procurants per lur poder metra divisions e suscitar scandols en aquest Principat e entre les altres que lo exercit de aquell es a respecte de fer algun dan o cas en les persones de la Serenissima Senyora Reyna e Illustre Primogenit de les quals coses havem grandissima displicencia. E jatsia tals fames no fassen impressio alguna en los coratges de aquells qui de la innata e inmaculata fidelitat dels cathalans son vestits e han noticia empero a cautela per nostre descarrech e per devedar e apartar quant en nosaltres sia les dites divisions e scandols havem scrit a totes les dites universitats de aquest Principat significants los que sol lo oyr tals coses tan fort nos agreuge que mes dir nos poria ne may tal pensament en nosaltres es recaygut ne recaure poria ans per defensio de llurs Excellentissimes persones e conservacio de la corona reyal morir no dubtariem una e moltes vegades si possible era continuants la dita innata e incorrupta fidelitat. Mas es fet lo dit exercit per coses tocants granment lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat reyal defensio e conservacio de les leys e libertats cathalanes les quals per cars preus de persones sanch e bens son stades comprades sens les quals viure no desijam. E encara per procurar repos e tranquillitat en aquell a les quals coses fallir no entenem ab gran perseverancia de aquesta e uniformitat de les universitats del dit Principat los sindichs de les quals continuament stan promptes e entrevenen en totes les coses ensemps ab nosaltres sens discrepancia alguna. Totes les coses dessus dites havem volgut manifestar a vostra gran noblesa per vostre avis consolacio e confort. E per quant havem sabud lo modo de les vistes del Senyor Rey ab lo Illustre Rey de França e seriem avisats que entre les altres coses ques diu esser concordades lo dit Rey de França hauria oferta valença al dit Senyor Rey de DCCC homens a cavall contra aquest Principat lo que en respecte del dit Senyor Rey no podem creure e stam ab gran admiracio si axi es pregam e exortam vostra gran noblesa quant mes afectuosament podem vos placia axi de les dites vistes com de lur concordia e de la dita oferta de valença e encara dels fets de Castella e de Navarra e de la Senyora Princessa e de aqueix regne assenyaladament de la ciutat de Çaragossa e de totes les altres coses e novitats que ara per avant occorreran dignes de avis e encara del vostre bon stament nos vullau fer certs ab vostres letres largament e ampla. Certificants vos nosaltres e aquest Principat tenim ferma voluntat e proposit fer per vostra gran noblesa totes coses possibles. E sia molt noble e gran baro la Sancta Trinitat proteccio vostra. Scrita en Barchinona a XV de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se envió otra carta igual a la que antecede, con la dirección respectiva, a don Felipe de Castro, y a mosen Ferrando de Bolea, ciudadano de Zaragoza.
En este día recibieron los señores Diputados las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e lo concell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis magnifichs honorables e savis senyors. Per alguns fets concernents lahor a nostre Senyor Deu profit e benavenir de aquesta vila e repos de aquella va aqui lo honorable En Jaume Tallada sindich e missatger de aquesta vila exhibidor de la present informat plenament dels dits fets los quals per prolixitat de scriptura obmetem scriure. Placieus donant fe e creença a tot ço e quant a vostres grans reverencies e honorables savieses per lo dit Jaume Tallada missatger nostre de part nostra e de aquesta vila vo sera explicat axi com si per nosaltres personalment vos ere dit e recitat vullats haver aquell e tots los fets queus suplicara e parlara per recomanats. Oferint nos fer per vosaltres tot ço e quant vos sera plasent e a nosaltres licit e honest.
E sia la Sancta Trinitat continua guarda vostra. Scrita en Cervera a VII de maig any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - Molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servir vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors. A XI del present mes de maig he rebuda una letra de vostres grans reverencies data en Barcelona a V del dit mes ab una crida dins aquella manant a mi aquella fes publicar per los lochs acostumats de aquesta ciutat en nom de diputats e conçell lur representants aquest Principat sens nominacio e intervencio de algun oficial e apres aquella fes registrar en poder del notari de aquesta diputacio local e axi mossenyors lo dit dia de XI del present mes en continent que hagui rebuda la dita letra fiu publicar la dita crida en nom de vostres grans reverencies e de aqueix expectable conçell per los lochs acostumats de aquesta ciutat sens nominacio e intervencio de algun oficial de mot a mot en la manera que mes stat scrit e manat. E apres publicada aquella e feta registrar del poder del notari de aquesta diputacio certificants vos com per rigor del que mes stat scrit e manat ab altres letres he request a instancia dels honorables procuradors de aquesta ciutat al honrat En Johan Curto regent de batle e alcayt de la ciutat e castell de aquella en rigor de la seguretat per aquell prestada que permeta e consenta sien meses e posades dins lo dit castell aquelles persones que a la dita ciutat seran ben vistes per la custodia e guarda de aquell a servey del Illustrissimo Senyor Rey repos e tranquillitat de la ciutat e de tot lo Principat. E lo dit regent ha respost que en aço no es tengut per certes rahons contengudes en la resposta perque mossenyors tremet a vostres grans reverencies los actes sobre aço fets per ço que vegen aquelles e proveesquen en les dites coses lo que deliberan aquesta ciutat continuament justa yo faça requestes al dit regent de batle e alcayt de les coses dessus dites e axi ho faça no obstant la dita sua resposta. Mes mossenyors vos certifich com a instancia de la dita ciutat he request an Jacme Sant Pere loctinent de alcayt del castell Damposta en virtut de la seguretat per ell prestada que permetes e consentis fossen meses en lo dit castell aquelles persones que a la dita ciutat e a mi serien be vistes per custodia e guarda de aquell per los respectes o sguarts dessus dits e lo dit lochtinent de alcayt ha respost que es prest inseguir la dita requesta e axi mossenyors son stades meses per mi sis persones a voluntat de la dita ciutat dins lo dit castell Demposta per custodia de aquell. Perque mossenyors certifich vostres grans reverencies de les dites coses supplicant aquelles si les hauran per bones vullen provehir e manar al receptor de les peccunies del General que pague lo sou de les dites sis persones e de mes si mes ni seran mester e altres despeses que per la dita causa seran necessaries. Certificant vos mossenyors com es cosa molt necesaria a tot lo Principat la custodia e guarda del dit castell. E rescriuguen me vostres grans reverencies tot lo que deliberaran e ordenaran oferint me fer tots temps lo que per aquelles me sera scrit e manat les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Lo correu portador de la present parteix de la present ciutat a les deu hores apres deu esser aqui dins dos dies naturals.
Placieus mossenyors ferli donar quatre florins corrents. - Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest e apparellat Domingo Cerda loctinent de diputat local en Tortosa.

Als molt magnifichs e virtuosos senyors los diputats del General e concell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs virtuosos de molta honor senyors. La causa de la present es com axi per los aplechs de pobles ques fan per lo Principat com per lo perill en que aquesta vila e les forçes de aquella encorrer per sa gran tenguda e pocha populacio com per altres coses e necessitats es stat deliberat per lo conçell de aquesta vila trametre a vostres magnificencies los honorables En Rafel Noguer conseller e companyo nostre e Pere Andreu de Sorribes sindich de aquesta universitat los quals vos explicaran la intencio e necessitat de aquella. Sia de vostra merce dar los plena fe e creença axi com si per nosaltres era a vostres reverencies personalment explicat. E no mes sino que si algunes coses per vosaltres e dit Principat porem fer som promptes a tota vostra ordinacio. E sia la Trinitat vostra proteccio e guarda. En Berga a XII de maig. A vostres honors e servicis prests los consellers e concell de la vila de Berga.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables e molt savis senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. En vigor de les letres per vostres reverencies trameses lo diputat local a requesta de la present ciutat han request an Johan Curto regent de batle e alcayt sots virtut de la seguretat per ell prestada que permeta e consenta esser meses e posades dins lo dit castell aquelles persones que a la ciutat seran ben vistes per la custodia e seguretat de la ciutat e castell despus dits a servey del Illustrissimo Senyor lo Senyor Rey e benefici repos e tranquillitat de la dita ciutat e del Principat lo qual ha respost que com a alcayt ell te lo dit castell e que com a alcayt no es tengut fer e inseguir les coses requestes e que ell guarda lo dit castell axi com deu a la fi e als respectes e sguards dessus dits segons apar per les dites requestes e resposta les quals lo dit diputat local o son lochtinent tramet a vostres reverencies e per ço com es cosa molt necessaria a la custodia e seguretat de aquesta ciutat en la qual entenem ab summa cura e vigilancia quel dit castell sia tengut e guardat per les persones que a la ciutat seran ben vistes e les gents e tot lo poble de la dita ciutat ne stan en gran recell e sospita vos supplicam afectuosament vullau proveir que lo dit castell sia tengut e guardat axi com dit havem e lo dit regiment de batle e alcayt sia compellit e forçat per aquells remeys que vostres reverencies veuran e deliberaran en lexar guardar lo dit castell per aquelles persones que a aquesta ciutat seran ben vistes a tot servey del Senyor Rey custodia e seguretat de la dita ciutat e de tot lo Principat. Certificants vos com en lany passat per causa dels fets que occorrien sobre la liberacio del lllustrissimo Primogenit don Charles de gloriosa memoria lo dit regent de batle e alcayt fonch request per lo diputat local que lavors era li prestas sagrament e homenatge com a batle e com a alcayt de inseguir totes requestes que li serien fetes per part de diputats. E axi lo dit regent com a batle e alcayt presta la dita seguretat. E apres fonch request per lo dit diputat local en virtut de la dita seguretat que permetes e consentis que per custodia e seguretat del dit castell e ciutat fossen meses en aquell les persones que a la ciutat serien benvistes e axi lo dit regent o permete e en aquesta manera la ciutat hague la custodia del dit castell. E nons par que les rahons que fa lo dit regent sien admetedores per los grans fets occorrents e per la necessitat de la dita custodia e defensio perque tornam a suplicar vostres grans reverencies hi vullen prestament provehir segons se pertany per manera que lo dit castell sia guardat per aquelles persones que la ciutat volra per los sguarts dessus dits. Mes mosenyors vos certificam com lo lochtinent de diputat local a requesta de la ciutat e per seguretat de aquella e de tot lo Principat ha request en Jacme Sent Pere lochtinent de alcayt del castell Demposta per virtut de la seguretat que ha
prestada que consentis e permetes que fossen meses e posades dins lo dit castell aquelles persones que al dit diputat e a la dita ciutat serien ben vistes per custodia de aquell per los respectes e sguards dessus dits. E lo dit loctinent de alcayt ha respost que era prest e apparellat inseguir les coses requestes dessus dites. E axi son stades meses sis persones per Io dit diputat en lo dit castell. E per ço com es cosa necessaria a la defensio e seguretat de tot lo Principat la guarda del dit castell Demposta supplica vostres grans reverencies façen aquell guardar a sou del General scrivint de aço al dit diputat e al receptor de les peccunies del General que paguen lo dit sou de les dites sis persones e demes sumes ni seran posades per la custodia e guarda de aquell e totes altres despeses que per la dita causa seran necessaries. E aquestes coses reputarem a gracia singular a vostres grans reverencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sien. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa guarda. Scrita en Tortosa a XII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Mossenyors a tota ordinario de vostres grans reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

30 de noviembre 1461

El día 30, los señores Diputados mandaron escribir la siguiente carta.

Al molt honorable senyer En Luis Dolzinelles diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable senyer. Requiriu lo vaguer sotzvaguer e altres oficials de aqueixa ciutat sotz virtut del sagrament e homenatge per ells prestats e o que fer e prestar son tenguts de exequir les requestes nostres e que si algunes letres o provisions a ells conjunctament o divisa seran presentades axi de la Majestat del Senyor Rey com de la Illustrissima Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del dit Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya tocants les dites letres o provisions o havents sguard a les comandes de Miravet e de Azcho o de alguns membres drets o pertinencies de aquelles que abans deduhiren exequucio cosa alguna en virtut de les dites letres o provisions consulten sobre aquelles a vosaltres. Trametent nos copia de les dites provisions e letres e fins hajen nostra resposta en res no procehesquen. Car com sobre la dita materia sien emanades algunes provisions prejudicial a les constitucions leys e libertats de aquest Principat e a la novella capitulacio entre lo Senyor Rey e aquest Principat fermada e per tant volem veure e que sia molt attes a la observacio de les dites constitucions leys libertats e capitulacio e per les dites letres e provisions o en altra manera en res derogat no hi sia. La requesta que fareu sia continuada per vostre notari. Dada en la ciutat de Barchinona a XXVI del mes de noembre any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

En otra sesión que tuvo lugar este mismo día ocupáronse de algunas sustituciones que se habían de hacer.
Sigue aquí una credencial dada por el maestre de San Juan a Galceran Ça-Sirera, doncel, la que fue leída en consistorio el día 24 de noviembre, no obstante de encontrarse en este lugar, cuya irregularidad no aclara por ningún estilo la reseña que aquí se lee, correspondiente, sin duda alguna, al mismo día último de noviembre.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres a mossen Johan de Copons e En Galceran Ça-Cirera (está en dos líneas, en otro texto anterior, 24.11.1461 está todo junto, Çacirera)
S. de Montornes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta. Los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han esplicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e creença e abduys los sobredits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

En virtud de esta credencial, el mencionado Galceran Ça-Sirera esplicó, á corta diferencia, lo que se contiene en la cédula que sigue.

A la molt gran providencia de vosaltres molt reverends egregis e honorables senyors diputats e consell lo Principat de Cathalunya representants.
Ab gran querela significa lo reverendissimo e reduptable fra Pere R. Ça-costa mestre de Rodes e castella de Emposta dient que jatsia ell sia molts anys ha en pacifica possessio de la dita castellania e membres de aquella notoriament a la Majestat del Senyor Rey e a tot lo Principat de Cathalunya e apres promocio sua en lo dit magistrat (maestrat; maestrazgo) la dita castellania no haja vagat (vacante) per quant lorde ha dispensat segons Iurs statuts del dit orde ell pot retenir la dita castellania de la vida sua e aço prometen e disponen segons lurs statuts stils e costums. Empero aquella no vagant a importunitat de alguns lo Senyor Rey de fet se diu hauria donada al noble fra Rochaberti comenador de Montso e apres sotz color que vaga e per conservacio dels fruyts de aquella de la Majestat del Senyor Rey es emanada al vaguer e sotzveguer de Tortosa e a altres oficials de Cathalunya una provisio de la tenor seguent Johannes etc. Inseratur. Ab la qual en efecte es manat ab pena de tres milia florins quen sien presos a ma de la cort del dit Senyor los fruyts de les comandes de Miravet e de Sco (Azcho, Ascó) qui son membres de la dita castellania e aço tot es color e causa simulada per donar apres de fet la possessio del dit fra Rochaberti. E axi de fet lo dit honorable veguer es vengut al castell de Miravet e ab destrals volia metre les portes e fer altres novitats molt insolites en lo Principat de Cathalunya la qual provisio e altres actes subseguits son molt deviants e contraris a drets divinals e humanals e a les leys costums stils e leberlats (libertats; pero aún no escriben llibertats) de la patria jurades per la prefata Majestat hoc e de directo contra la nova capitulacio novament e solempna jurada. E per ço es cert no proceheixen de la be informada pensa de la dita Majestat qui ab summa virtut enten a la justicia e observancia dels usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya capitols de cort usos e pratiques predites. Primo car la dita castellania es benifici ecclesiastich e la collacio o conservacio de aquella e dels fruyts de aquella pertany al dit reverendissimo e redubtable mestre e convent seu e no a la dita Majestat ab aquella humil reverencia ques pertany e fahent al contrari lo dit Senyor fa contra los dits drets comuns vulgars civils e canonichs divinals e humanals e signantment contra lo usatge de Barchinona qui comença Laudaverunt e contra la constitucio primera de Barchinona del Rey En Pere segon de gloriosa memoria C° VIII incipiente Concedimus ibi promittimus et ordinamus per nos et successores nostros quod servabimus et servare faciemus libertates et inmunitates ecclesiis personis ecclesiasticis locis et rebus eorundem. Libertat adonchs ecclesiastica axi com en lo dit ofici de castellanie si vagas seria provehit per lo dit reverendissimo mestre e convent seu car de aquestes coses la reyal Celcitut salva la sua clemencia no ha nenguna disposicio abans segons la libertat ecclesiastica a ell es interdit per los drets vulgars. Item lo Senyor Rey ha imposat a ell ley que no metra algun oficial a algun loch o castell que no sia seu per fer exequucions o per altre qualsevulla causa ut in dicta constitutione C° Statuimus et ordinamus.
Mas fa lo contrari per les dites letres o provisio car los castells de Miravet e Desco no son del Senyor Rey mes del orde ecclesiastich Jherusolomita. Item que aquesta causa es de Cathalunya e les causes de Cathalunya dintra Cathalunya se deuen tractar ut in dicta curia. C° Itemque cause Cathalonie. Item deu esser tractada dins la vegaria de Tortosa dins la qual es la dita castellania e segons lo capitol qui comença Itemque cause vicarie en la matexa cort les quals constitucions se han observar a la letra e tots rescrits en contrari son nulles segons la constitucio de Barchinona de la Senyora Reyna dona Maria en lo capitol Volents. Item quod omnes cause igitur etc. Item en la mateixa constitucio de Barchinona del Rey En Pere segon en lo capitol Item quod nos vel oficialis nostri non expoliemus cautum est que lo Senyor Rey e sos oficials no despull algun o alguns de qualsevulla condicio o stat sien de la possessio o quasi de aquells qui obtindran sens conexença de causa etc. Mas per les dites letres sera fet tot lo contrari car lo dit reverendissimo mestre Jaumes es stat oyt ne en Arago pot esser oyt segons dit es. Igitur etc. Item que no vagant lo benifet no pot esser donat car en lo loch de la persona vivent algu no pot esser posat segons les sancions libertats ecclesiastiques majorment que la dita castellania fou donada a vida al dit reverendissimo mestre com dit es. E axi ne obtingue sentencies. E per lo lo usatge començant alium namque e per lo capitol de cort del Rey En Marti deu se indicar en Cathalunya per directum igitur etc. Item per la nova capitulacio solemnament jurada la Majestat reyal abstinent se de intrar dins lo dit Principat de Cathalunya la sua acustumada clemencia ha preficit lo seu lllustre Primogenit ab plenissima potestat al dit Principat algunes coses solament reservades a sa Majestat per ço
salva la clemencia no ha pogut aquestes provisions en aquest Principat fer. E com les letres e provisions que contra constitucions e libertats de la terra son emanades sien nulles e no degen esser obeydes per lo capitol Item quod nos vel successores en la cort segona del Rey En Jaume de inmortal recordacio en lo capitol Item ordinamus et promittimus en la terça cort de Barchinona del Rey En Jaume segon les quals libertats totes son confirmades per lo capitol final en la dita cort e en lo dit capitol de la Reyna dona Maria ja allegat qui comença Volents. Per tant lo dit reverendissimo Senyor mestre o son procurador suplica a vostra gran providencia vos placia ab tots aquells remeys stilats e permeses que tals novitats no sien fetes e los honorables vaguer e sotzveguer de Tortosa e altres oficials reyals per vostres diputats locals e altrament sien requests e constrets observen les dites constitucions e libertats de la patria e que tot ço que es attemptat en contrari sia reduit al primer stament e en manera alguna a la dita provisio no sia obtemperar axi com a subrepticia e obrepticia e contraria als dits drets de la patria. E sia procehit contra los contrafahents oficials e altres segons forma dels dits usatges constitucions o capitols de cort e segons forma de la capitulacio nova et alias segons es del stil e raho. E jatsia etc. - Altissimus etc.

Se recibió, en este día, la siguiente carta.

Als molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. No crech fos luny de aci una legua lo correu que divendres passat trameti a vostres grans reverencies nobleses e magnificencies quem fonch dit per part dels LXXII de la cort quels volgues dar en scrit la creença quels havia explicada en virtut de vostres letres e per mi fonch respost que yo no havia tal manament nom semblava que freturas attes que aço no eren actes judiciaris empero que si negu de la cort no havia oyda o compresa la dita creença que tota volta que los dits LXXII ho ordenassen que la explicara tantes voltes e tant spau que lo qui la volguera comanar a la memoria ley poguera be acomanar (comanar, acomanar, portar, aportar) e qui la volgues scriure la poguera be scriure mas que yo la donas per scrit nou fera sens vostre manament. E fet per mi aquesta resposta ells han significat volerme hoir altra volta pero nou han mes en execucio. Nom se sin (o siu, si ho) haura fet la absencia del Senyor Rey qui ana (fue; va anar, anà, va aná) divendres passat a Xuxon a correr mont e encara no es tornat ab tot que aci sen haja sospita que no sia anat a parlar ab lo comte de Foix mas no crech sia ver. Deu hic esser vuy sino la cort spiraria. Lo juy que faç de la pratica que es servada en aquest fet nom par que sia sino tenir temps sperant ho que la pau que aquest regne tracta de la casa de Castre ab mossen Rebolledo e mossen Johan Cerdan en la qual volen que entre don Jofre sia finada ho que aqui la Senyora Reyna do be entendre aquest fet com ve en manera que sia mudat aqui de proposit e crech yo que lo Senyor Rey ha crehents que puix la Senyora Reyna es aqui que nos procehira per vosaltres senyors a negun acte de fet car lo ferme explicar la creença en lo consell del Senyor Rey e apres darme la resposta en letra per trametre aqui e demanar me la cort a cap de cinch dies la creença en scrits no es sino tenir temps sperant les coses de aqui com exiran. Placia a Deu que isquen a gloria sua e a repos de tots aquests senyors de la cort es axi que huns volrien que la conclusio de aquest fet se dilatas per que los qui han dats los dans non haguessen a fer esmena altres hi ha que volrien se dilatas per manera que aqueix Principat no podent comportar les dilacions hagues usar dels actes de fer permesos en la capitulacio en manera que ab les dents de aqueix Principat poguessen menjar lo rave (rábano) e axi encara que tots vullen una cosa no la volen tots per una fe. Als diputats doni vuyt jorns e vostra letra els expliqui la creença. Diguerenme ne parlarien al Senyor Rey e no han fet res e per semblant a la cort expliqui vuyt jorns a la creença e nit han parlat al Senyor Rey nim (ni me, ni´m) han feta altra resposta sino la sobredita ne yo tant poch a dir la veritat nols ne volgut parlar pus que nom semble fos honor de aqueix Principat haver los ne anar darrere puix totes coses los son stades notificades bem (o hem) met tots jorns en contra que ha la cort he los diputats me poden parlar cent voltes si cent volen. Si altra pratica vos sera plasent quey tinga manau mo (me ho, m´ho; mandádmelo) hi sera fet. Scrita en Calatayut dilluns a XVI de noembre any mil CCCCLXI - Lo Senyor Rey es tornat a nit vespre. - De vostres grans reverencies nobleses e magnificencies humil factura quim recoman en gracia e merce de aquella Johan Ferrer.
Des que e fet la present may correu es anat aqui ne crech ne ira fins que de aqui vinga que tot hom sia aci molt marevellat e ab prou bascha que de VIII del present en ça noy ha correu de aqui. Lo Senyor Rey spera de hora en hora resposta del comte de Foix per anar a parlar ab ell. Deuen se veure en la Almunxa. - (La Almunia de Doña Godina, cerca de Zaragoza, Calatayud, Cariñena, también está la de San Juan, en Huesca.)
Closa disabte demati a XXI de novembre. (Hasta aquí escriben noembre.)