- Vuestro homil servidor
Sancio de Nava. - Al molt excellent e poderos alt princep et
senyor lo senyor rey. - Molt excellent et poderos alt princep et
senyor: a vostra excellencia humilment notifich que vuy en
hora de vespres e poch apres he sabut certament que de
Balaguer son exits gent de cavall et de peu et ab dos
standarts blanchs ab creu vermella son
passats a Bellvis et la via Darbecha o de Juneda:
no se si passaran a Montblanch car lo cami es aquell o si
barrejaran res. Aren diuse per alguns quels han be
scusats que son CC de cavall o pochs mes et CCC de peu. De lur exida
de Balaguer yo no he pogut res saber car hir digmenge
me menaçaren una spia que trametia a Balaguer
et no gosa passar de Menargues anlla car aqui li
foren fetes les menaçes ne de Balaguer ne lexaren
exir degu stranger axi que fins ells son stats exits
no sen ha res sabut. De ço que fet hauran com yo ho sapia
yon certificare vostra senyoria. Scripta ab cuyta a XXVIIII de maig. - Senyor donant la present al correu
he sabut que un gentil hom de Comenge arriba ir
a Balaguer ab XXV de cavall et que lo comte ha pagat et
quitat tot hom et que deu cavalcar prestament et anar vers les
parts Dosca o alla on la gent darmes deu entrar. - Senyor
vostre humil servidor et sotsmes qui besant vostres peus e
mans se comane en vostra gracia et merce Riembau de
Corbera. - A mi senyor el rey. - Item senyor assi como havia
scripto aquesta letra et stava por
cerrarla et enviarvosla por correu es venido
un hombre de Huesca con ardit cierto de persona que ha
buena intencion a vuestro servicio el qual fa saber como el
lunes mas cerca passado el hermano de mossenyer Fluvia
con XL de cavallo et XV ballesteros paso a una legua de
Montaragon et que fizo la via de los puertos.
Recelanse que meta alguna companya por fornir et
stablir Loarre Montaragon et si algunas fuerzas
poran mas haver et que en Huesca ha gran
division entre ellos quey ha mester execucion de
justicia la qual el capitan no gosa fazer. Dios ha
visto et las gentes la vuestra grant piedad que les havedes liavido
et no lo han querido conoscer. Es necessario por salut vuestra et de
todo el pueblo que contra los traydores que se son desconocidos por
vos senyor hi sia fecha tal exequcion de justicia que siades
temido como verdadero rey. - De la vuestra real majestat qui
besando piedes et manos me comando en vuestra merce vuestro scribano
de racion. - Al muyt alto excellent princep
et senyor mi senyor el rey. - Item senyor tanto
quanto yo he podido me so certificado si en ciudat ha
res de sospita de periglo que se .... en res
et tal cosa noy ha al present que notoria sia de
grandes hombres excepto de los que son presos que si han mostrado
tractos por sospeyta de hombres que se diz que
eran del conte Durgell que vinian de nueyt et
que stavan amagados algunos dias en sus casas. Contra
aquestos me han dito que si fazen processos
et yo los entiendo a fer cuytar et contra
un otro que se dize que se le prova bastantment
que dixo: Rey don Ferrando el no es rey
verdadero ante feyto por dineros quel verdadero rey
don Jayme es: et dixo tales paraulas: Yo me
matare con todo hombre que lo quiera sostener. Aqueste es
preso et venido don Pedro Durrea yo entiendo fer mi
poder que por justicia sia sentenciado a tal muert que
sia terror a otros. - Item senyor assimismo
he informado que la muller de mossenyer Leon
filla de don Anthon que segretament soldadava
ballesteros et a dies unos a dies otros
secretament los enviaba ad aquesta ciudat
informados que stuviessen prestos que cada que
huviessen la voz fuessen en ayuda de los que cridarian
la voz de don Jayme rey Daragon et por razon
de la presion de los que han preso de temor muytos ende
son foydos de la ciudat. Aquesta voz senyor
yo non puedo saber que pueda seyer otra ni que haviesse
valor sino traycion de grandes hombres sobre tractos
contra la vuestra majestat: porque yo senyor amando la
salut de la vuestra persona que aquella conservada yo et
muytos otros havemos salud et lo que Dios
no mande del contrario seriamos en total destruccion et perdicion
significo a la vuestra reyal majestat que li placia
ben guardar con qui tracta et de qui
se deve guardar et puesto que lo dissimuledes
que assi bien vos guardedes como si sabiessedes
que el tracto realment se fiziesse contra
vuestra persona: car aquesta malautia procede de
tal accident que savieza es presumir el contrario et
provedir de remedios saludables. E senyor
considerados los males que por no provedir prestament
de remedios en la recuperacion de aquestos castiellos
et punicion de los malos et traydores a
la vuestra corona que en aquellos se son stablidos
se pueden subseguir: pareceme senyor de present
personalment venir ad aquesta ciudat et
fer venir con vos senyor buena gent
fiable et que todos los de casa assi de mulas como de
cavallo viengan con vos armados et vuestra
persona bien acompanyada et bien guardada etc. Scripta
en Çaragoça a XX dias de mayo. - De la vuestra real majestat
qui besando vuestros piedes et manos me
comando en vuestra gracia et merce vuestro scrivano
de racion.
- Al muyt alto excellent princep
et poderoso senyor nuestro senyor el rey.
- Muyt alto princep et poderoso senyor:
Sepa la vuestra gran alteza que hoy lunes manyana yo so
entrado en la ciudad de Çaragoça por complir lo que
vos senyor me havedes mandado et fecha
comunicacion con aquellos de aquesta ciudat qui
se senyor que son stados et son vuestros leales
servidores et vassallos de todos los sentimientos que havemos.
Vos suplico senyor et vos demando
en dono que vos senyor tengades la ymaginacion
en la guarda de vuestra persona et del senyor
primogenito et per res no lo prengades en
menosprecio car yo conozco las obras et imaginaciones
de don Anthon millor que hombre desti regno
et se stando alguna vegada amistados de
que cosas me teniro las quales si yo esse
querido dar orella se de cierto que se haurian
exequtado: e
havet en memoria senyor muytos principes
et senyores haver preso muert a
traycion. Daqui adelant senyor ya creo
sepiaz como no ha ningun sitio sobre los castiellos de
Montaragon ni Loarre et aquellos castiellos
se fornecen continuament de gentes et de
provisiones: et si quexadament poderoso senyor
noy socorrez agora de aquesta poca
collida que yes en sta terra se
providiran muyto mas: de lo qual se ha muyt
spantada toda sta tierra car senyor de un
cabo han carestia et de otro sienten los robos et
males que les vienen et vendran destos castiellos
do dizen ya que dos castiellos de lorda
son et seran aquestos. Porque poderoso senyor
por reforçar vuestros vassallos et opprimir
aquellas malas gentes es necessaria vuestra cuytada venida
etca. Scripta en Çaragoça a XXII de mayo.
- Vuestro humil vassallo et servidor qui
se comanda en vuestra gracia et merce Pedro
Durrea.
- Al molt alt et molt poderos senyor lo rey
Darago. - Pero molt alt senyor sta en veritat et
aço es cert que dissapte pus prop passat per lo
mati passa monssenyer Fluvia per lo pont de
Piyana partin de Balaguer ab XXII de
cavall et VIII ballesters et un trompeta
et ab tres azembles et passaren
senyor.... prop per una aldeya de aquesta vila
que ha nom lo Campell et demanaren que de qui eren et
digueren que del rey et ells traguerensen scarn
quant digueren que del rey eren et
prengueren un molto de un vassall vostro
et feren la via de la terra de don Pedro
et anarensen al Grado qui es del comte
Durgell et de alli partiren lo digmenge
apres dinar. Es fama aci que portaven XX millia
florins a don Anthon de Luna per la gent darmes.
De ço que daciavant sabrem de cert vostra gran
senyoria ne sera encontinent consultada:
et manme etca. Scripta en la vostra
vila de Tamarit de Litera dimarts a XXIII de
maig lany MCCCCXIII. - Senyor. Lo vostre homil
vassall qui molt se recomane en vostra gracia et
merce Pascual Ledos.
- Al molt honorable et
circunspecto varon lo senyor governador
Daragon. - Governador senyor: yo he vist una
letra que vos enviavats al justicia de Exea per la qual li fets saber que prestament
ell
trameta a mi aci a Jacca per saber ardit
de lo que yo se de don Anthon et de sa
gent: perque vos faz saber que yo tinch certes
spies o barruntes al dit don Anthon pero sabet
que per força yo he a confiar aquestes spies o
barruntes de homens bearnesos perque daltros
non trop quey gosen anar e he
gran dubte que no sia enganat en les dites barruntes
et spies. Aço per tant com a mon semblant
yo veig fort favorables los bearnesos
a la manera de don Anthon: hoc encara he
dupte que quant yo haja gran necessitat
lo saber nom prenguen les barruntes per ço
com passen per gents sospitoses contra nos et en açono
puch metre altre remey negu car
noy ha pas nengu
per hon
puga saber sino per aquestes. Lo ardit
que yo he de don Anthon en lo present cas es que
encara es a Bordeu e segons so informat tracte
et cerque per tot son poder com haja la
mes gent que puga per entrar deça: et es fama
publica segons me fan saber que ha argent et
grans joyes del comte Durgell per pagar la gent que deu
venir per ell. Per saber quanta ni quinya encara ara yo
non son ben certificat: todora que mes ne
sapia yous ho fare saber a Exea et alli lexat
manat qui pague los correus perque a present yoy
he a bestraure que negun noy vol
bestraure etca. Scrita en Jacca
a XXIII de maig. - A vostre comandament Anthon de Bardaxin.
-
Al molt alt et molt poderos senyor lo senyor rey. - Molt alt et molt
excellent princep et victorios senyor. - Per certificar vostra molt
alta senyoria de les novitats de aquesta terra havem trames alguns
homens en lo comtat Durgell per veure et
scoltar: et trobam que a present la major novitat es
que lo comte es vengut de Castello de Farfanya a
Balaguer ab CC rocins bons ab comunals et
ha trames en Johan Mecha per son comdat
per fortificar ses forces et fer recollir los
viures etca. Scrita en Cervera a
XXIII de maig any MCCCCXIII. - Senyor los vostres humils vassalls et sotsmesos qui prostrats
en terra ab besament de peus et de mans se comanen
en vostra gracia et merce lo veguer batle et
pahers de la vostra vila de Cervera.
- Al molt alt
molt excellent princep et poderos nostre senyor lo senyor
rey Darago. - Item senyor ja sia moltes noves se comten
empero no som certs de aquelles sino que es ver que
mossenyer Fluvia de casa del comte de Urgell
passa dissapte pus prop passat ab XXII de cavall
et VIII de peu per una aldea de aquesta vila clamada
lo Campell e diuse que anaren al Grado
qui es del dit comte et que portava certa
quantitat a don Anthon de Luna per haver gent darmes.
Axi mateix senyor alguns bandejats o gitats de
pau et de treua en numero de III o de IIII
son venguts de nit en lo terme de Albelda terme
de aquesta vila et hansen portat algunes
vegades bestiar una jornada IIII caps et altra vegada
altres IIII caps et recullense en lo comdat.
Perque senyor vos supplicam per vostra merce hi
vullats provehir. Nostre Senyor etca. Scrita
(Serita el el original) en la vila de Tamarit de Litera a XXIIII dias de maig del any MCCCCXIII. -
Los vostres homils
vassalls qui besan
vostres peus e mans se comanan en vostra gracia et
merce los jurats et promens de la dita
vila vostra de Tamarit.
- Al molt alt
excellent et poderos princep et senyor lo
senyor rey. - E de fet senyor he sabut per persona digna
de fe que qualsque IIII o V dies ha que lo comte
ha tramesos diners a don Anthon de Luna qui son
en nombre segons dien alguns VI millia florins
altros dien XV millia: daço no pot hom
haver certenitat. Altres dien que solament los
porten al castell de Loharre pera don Anthon et
per ferne compliment de paga a la gent darmes qui
deuen entrar. Los portadors senyor dels dits diners son stats
segons se diu en Johan de Linyan et Johande Flovia ab qualsque dotze de cavall et
ab alguns homens a peu: diuse que faran lo
cami Destadella et daqui a Grado pero
senyor la hora que yo ho sabi ells eren ja
passats mas decontinent que ho hagui sabut jou
scrivi en avise a mossenyer Arnau
Derill et a mossenyer Anthoni de Bardaxi et
tench daltra part certs homens ab ells
quey he tramesos daci perque certament
sia per ells avisat de tot ço que ells sabran ni
sintran. Aquesta ciutat senyor tant com yo pusch
conexer ha cor et voler gran vers
vos et vostra honor et servey
etca. Scrita en Leyda a XXV dies de
maig. - Senyor. Vostre homil servidor et sotsmes
qui besant vostres peus et mans se comana en vostra
gracia et merce Riambau de Corbera.
- Al molt excellent et
poderos alt princep et senyor lo senyor rey. - Molt excellent
et poderos alt princep e senyor: apres que dijous prop
passat hagui scrit a vostra senyoria de les noves
que sabia et de la anada que lo veguer daci havia feta
a Alguayre per fer stablir lo castell he sabut
certament qui si no si hagues provehit en lo
temps que fet ses la gent darmas qui es a Balaguer
se fora ja mesa dins lo dit loch et
castell o monastir daquell. E mes avant senyor
he sabut que apres que aquells qui son a
Balaguer imaginaren que yo fos lofficial
qui hi ere anat et de fet se aplegaren et
isqueren de Balaguer qualsque XX de cavall et alguns de
peu et meteren enbosca dijous prop passat en un
loch o en lo terme del dit loch qui ha
nom Alcaniz et es quasi a mig cami o poch
mes de Leyda a Alguayre crehent que yo
vinria aquell dia et quem apresonarien
alli. Seguis que una spia que yo tenia a
Balaguer hac sentiment de aço abans que
la gent isques et volch exir de Balaguer
et nol ne lexaren exir: empero
senyor lo veguer daci qui ere anat lla segons
dit es et ja altra vegada vos he fet saber fora donat
en la embosca sino com lo dimecres en la nit qui
ell devia partir lo mati que ere dijous li fo denunciat
per dos homens qui son habitadors de Leyda:
et sobre aço el parti gran dia del dit
loch Dalguayre et muda cami: be que
aquests qui loy denunciaren no li digueren sino
lo tracte et acort quis ere haut
de aço et ques guardas et ell feu
ço que dit es. E apres que es stat vengut yo
he sabut lo fet certament. Encara pus senyor he sabut
que lo fill menor de don Artal Dalago es a
Balaguer be ha dotze jorns et
daltra part per les spies que tench mes
stat dit que de les montanyes de Jacca et de
Castello de Burriana et del Forcall deu venir
gent de peu a Balaguer. La fama senyor qui es en
Balaguer segons les spies es que gent darmes axi
de gascons com danglesos deu entrar de tot cert: empero
senyor segons per altres parts som imformat la dita
gent deu entrar ab don Anthon de Luna et sta be que entre tots sien D combatents: e diuse que
la major part son a Achs et que
don Anthon lus havia dit que prenguessen viures
de ço que haguessen obs car ell ho
pagarie dels gatges: et abans quels
hagues pagats ell sen venie de Bordeu et
passa per Hachs sens dir res als capitans
de la gent darmes: et ells sabent que ere passat sens
dirlus res ne donar compliment als gatges
ferenlo seguir et hanlo fet arrestar en
lo loch de Fastingues: et segons he entes
la moneda que segons ja he scrit a vostra senyoria es stada
tramesa per lo comte Durgell al dit don Anthon
deu servir en pagar la dita gent et fer desarrestar
don Anthon etca. Scrita en
Leyda a XXVIII dies de maig. - Senyor vostre homil
servidor et sotsmes qui besant vostres peus et
mans se comane en vostra gracia et merce Riambau de
Corbera.
- Alt molt excellent et poderos alt princep
et senyor lo senyor rey. - Anit prop passada scrivi
cuytadament a vostra senyoria com certa gent darmes del
comtat Durgell havian cavalcat ab alguna
gent de peu et la via que fahien: e vuy
dimarts he sabut certament que soparen a un loch
appellat Cidamon pagant ço que despeneren
ab lur diner: pero abans que fossen al
dit loch dos o tres de cavall lunyantse dels
altres volgueren apresonar un home de Belloch
qui es carrer daquesta ciutat e perque
ell nols volch seguir a lur guisa et
parech lus fes algun contrast ab armes quels
hac toltes alancejarenlo de guisa que no
triga gayre mori aquell dia mateix. La cavalcada
senyor que feta han se yo de cert que han feta per
matar o apresonar an Franci Derill et aquells
qui ab ell son: et ja tantost com yo
sabi que havien cavalcat pensant en mi mateix que per
ell hi devien esser fiuli dos correus ensemps que
anassen per diverses parts a denunciarliho jatsie
per aquells nou haje sabut com no passassen de
Belloch enla per pahor: mas segons son
certificat los homens de Belloch tantost
quels hagueren vists feren un home qui
feu la via de Tarraga per avisarne tot hom altre
a mi aci axi que lo dit en Franci
ses aturat a Tarraga segons se diu e la
dita gent darmas del comte han stat vuy
tot dia entre Castellnou et Anglesola en los
camps fora cami sperantlo: no se quen sera. Oppinio
dalguns es senyor que aço se sie fet es
face posat que nol puxen haver per empacharli
son cami a fi que no puxa esser provehit
al loch on vos lo trametets et que
entretant la gent darmes strangera quis diu que
deu venir sie entrada sens contrast et si lo
cor los ho diu se puxen esser acostats a
Hosca. Mes avant senyor he entes que del Forcall et de
Castello de Burriana ha venguts molts homens al
comte et sonse partits de star entre
Balaguer
et Castello yon sabera
moltes coses mes. Scrita en Leyda a XXX dies de
maig. - Scrivint la present senyor he vist que en tots
los lochs del comtat qui daci se
poden veure han faronejat esta vesprada et
dabans nou havien acostumat. - Senyor vostre
humil servidor et sotsmes qui besant
vostres peus et mans se recomana en vostra gracia et merce
Riambau de Corbera.
- Al molt alt et molt excellent
princep et victorios senyor monsenyor lo rey. -
Molt excellent princep et senyor: Axi com per
vostra senyoria me fon manat yo men anave
a Hosca et com son stat a Cervera
he haut ardit que en Balaguer havia de
docents rocins en sus: e yo
continuant mon cami son plegat a Tarrega
hon hagui decontinent un home de mon
frare lo
comenador de Berbens ab una letra la qual
tramet a vostra senyoria en sa forma: e apres
molt excellent senyor que hagui lesta la letra
de mon frare me vench lo batle
veguer capita et pahers et consellers
daquesta vila em digueren que per son
descarrech pus yo anave per manament de
vostra senyoria me notificaven que ells havien trames
dos de cavall a Vilagrassa quels fessen recollir
aci en aquesta vila e com foren al dit loch
de Vilagrassa hoiren repicar Anglesola et
a Berbens: et els volent saber que ere anaren
Anglesola et aqui veheren tota la vila rumorada
et vench un hom qui havie vist la gent
del comte Durgell la qual stimave a D rocins et
D de peu et son a Linehola qui es
en lo cami o fort prest per la on
yo he a passar: los quals sens falta per
les certinitats dessus dites ells han feta
empresa sobre mi et veig que si yo pas avant no
sera que no haga encontre: et sabme mal
com no ve a la comunal que tot se arriscarie pero
senyor suplic a vostra senyoria quem man que
sera sa merce yo faça etca. Scrita
en Tarraga a XXIX de maig. - Senyor vostre homil
sotsmes que besant vostres peus et mans se recomana
en vostra gracia et merce Franci Derill.
- Al molt
noble senyor et car frare en Francesch
Derill. - Molt noble senyor et car frare:
Sapiats que de tot cert ha exida gent de Balaguer
en nombre de CC homens a cavall et altrestants
de peu et son a Lineola venguts: perqueus
avis que vingats salvament et com serets
açi acordarem etca. Scrita ab cuyta
a XXIX de maig. - Vostre en tot frare Ramon Roger Derill.
- Al molt alt et molt excellent et victorios
senyor monsenyor lo rey. - Molt excellent
princep et senyor: despuys hagui scrit
a vostra real majestat ses seguit que es vengut a
Balaguer mossenyer Bernat de Coarasa qui
es gasco ab C
rocins et C ballesters et son Albesa aleujats
et corren et roben tot lo mon qui troben:
aximateix molt excellent senyor los altres qui
eren venguts contra mi exintme al cami son aleujats en
Liniolla et speren a mi. Placieus molt
alt senyor de provehiri car tota aquesta terra sta
romorada et dihen que si tal recapte hi
dona lo senyor rey que perdut es tot. Perque senyor
molt victorios per quel poble no perde lo cor
et que sie terror de vostres enemichs placia
a vostra senyoria dia y nit ferhi la provisio ques
pertany. E dien la gent del comte que si veniets
ab tot vostre poder que ells vos entenen combatre
si pujen de II millia rocins amunt et speren
haver socors en breu et serie mester abans ells
no fossen amassats que ells rebessen: et
man a mi vostra senyoria etca. Scrita en
Tarraga lo primer dia de juny. - Senyor lo
vostre homil sotsmes que besant vostres peus etmans se comane en vostra gracia et merce Franci
Derill.
A mas de esto mandó el rey citar, jurar e
interrogar algunos testigos, cuyas deposiciones recibidas por
su vicecanceller el doctor en ambos derechos Bernardo de
Gualbes, se insertarán más adelante.
Día 10.
El
primer testigo presentado fue Guillermo Ramon de Montagut, que
declaró lo siguiente:
Preguntado: Si sab ni ha oyt
dir que don Anthon de Luna sia stat parcial et
volentari al comte Durgell.
Dijo: que nou
sab de certa sciencia pero que ho ha oyt dir per
moltes parts et a molts.
- Preguntado: Si sab o ha
oyt dir quen los castells de Trasmoz et
Muntarago que son stats occupats per gent de don
Anthon criden et diguen publicament. Viva lo rey en Jacme Darago dientho del comte
Durgell.
Dijo: quel testis ha oyt dir
aci en Barchinona a molts que en lo
castell de Muntarago ho dehien.
- Preguntado: Si
sab o ha oyt dir que don Anthon de Luna sia
stat en Gascunya per haver gent darmes
que deuen entrar en aquests regnes hostilment. Dijo:
que ho ha oyt dir publicament en aquesta ciutat et assi
nes fama. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir quel
comte Durgell haja trames al dit don Anthon
en les parts de Gascunya azembles carregades de moneda
vaxella robes et joyes per pagar la dita gent.
Dijo: que ha oyt dir primerament a Tarrega quel
comte Durgell havia trames a mossenyer Garcia
de Sesse et a Johan de Fluvia ab XV millia
florins al dit don Anthon e aximateix ho oy
dir a mossenyer Dalmau de Mur al Albi. - Preguntado: Si
sab o ha oyt dir que lo comte Durgell
enfortesca les forces que ha et aquelles
fornesca de armes vitualles et altres coses
necessaries. Dijo: que ho ha oyt dir aci en
Barchinona et en altres lochs que lo dit
comte enfortex
et fornex ses
forces per lo debat entrel comte de Cardona
et el. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte Durgell
faça recullir los viures per sa
terra. Dijo: que ho oy dir a Tarrega que lo veguer
de Agramunt anava per tota la terra del dit comte et
que fahia recullir los viures. - Preguntado: Si
sab o ha oyt dir que lo comte Durgell sia justat
ab gent de cavall et de peu. Dijo: que ha oyt dir açi
que es a Balaguer ab qualsque CC de cavall. -
Preguntado: Si sab o ha oyt dir quel dit don Anthon stigua
en los ports per donar entrada a la gent strangera.
Dijo: que ho ha oyt dir aci.
Le fue leido, lo
ratificó y se le impuso silencio.
Día 14.
El
segundo testigo presentado fue Domingo Deguero de la villa de
Tamarite que declaró lo siguiente:
Preguntado: Si sab
ni ha oyt dir que apres la mort del rey en Marti
don Anthon de Luna sia stat parcial ni volentari
al comte Durgell que fos rey Darago. Dijo: que
ell es entervengut e enterve continuament en lo
consell de Tamarit on ha oyt dir diverses vegades quel
dit don Anthon fa son poder per entrar en aquest regne
ab gents stranyas per despossehir lo senyor
rey del realme et per donar aquell al comte
Durgell e aximateix ho ha oyt dir en
diverses parts altres. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo
dit don Anthon haja occupats o fet occupar
per ses gents lo castell de Trasmoz et de
Montarago. Dijo: que si que ho ha oyt dir publicament
que los ha fets occupar per donar retreta
a la gent darmes que vol metre strangera segons es
dit. - Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que los qui
tenen los dits castells criden publicament: Viva lo rey don
Jayme Darago dientho del comte Durgell. Dijo: que
ho ha oyt palesament per molts lochs de
Arago. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo dit comte
haja per agradables les dites occupacions et que
servidors seus et familiars entren en les dites forces per
donarles consell favor et ajuda. Dijo: que publicament ho ha
oyt dir e par versemblant car daquests
jorns passats ses seguit que gent del comte han
presos gent den Franci Derill et diners
et rocins: lo qual Franci segons se dehia
anava de manament del senyor rey per socorrer et ajudar
a aquells qui tenian lo siti als dits
castells: e que lo boti dels dits rocins diners
et altres coses preses segons se diu ses fet
dins Balaguer e que ha oyt dir an Luis
Comes trompeta lo qual fon pres ab la
dita gent den Franci Derill que mossenyer Fluvia
et altra gent darmes del comte dehien
publicament en Balaguer que perço ells eren
exits al encontre an Franci Derill per ço
quel havia començat anar et passar per aquelles parts
per servey del senyor rey: e que si mossenyer
Pere de Cervello o quis vulla altre passava per
Urgell encara que fossen D rocins et ells no
sino CCC que ab standart stes el les
pararan la plaça en lo pla Durgell et
los combatra atesa la bona justicia et dret que
ells han. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que la comtessa
et la infanta et les sors del comte et
los de son consell et domestichs seus
hajan per agradables les dites coses que don Anthon fa
et los altres. Dijo: que publicament se diu que
tot se fa de consell de la comtessa et de
mossenyer Tristany et de mossenyer Johan
Cortit et de mossenyer Fluvia. - Preguntado:
Si sab o ha oyt dir que lo frare del dit mossenyer
Fluvia ab gent del dit comte haja portat diners
a don Anthon de Luna et joyells per soldadar
les gents darmes que dihen que lo dit don
Anthon vol metre. Dijo: que publicament ha oyt dir
en Tamarit a persones qui dehien que
havian vist que Johan de Fluvia era passat a miga
llegua de Tamarit ab XXII rocins poc mes et
menys et ques dehia que portaven moneda pera
socorrer a don Anthon que era della los ports
per ço que paguasen la gent per entrar en lo
regne: e que aço se dehia publicament. -
Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo dit comte et
altres dessus dits feçen fortificar sa terra et
fornir de vitualles armes et altres coses necessaries a
guerra. Dijo: que ho ha oyt dir que fa fornir et fortificar tota
sa terra en special Balaguer et Ager
e aço per tal que si lo senyor rey per les
dites coses vinia contra ell se puxa en les dites
forces tenir et defensar. - Preguntado: Si sab o
ha oyt dir que lo dit comte tinga gent darmes
ajustades assats en gran nombre. Dijo: que ha oyt
dir que te CCXXV homens darmes poch menys o mes
e que ha fet fer banderes reals per tal que com lo
dit don Anthon de Luna sia entrat ab la dita gent
que cavalquen ab bandera real com a rey e
que dien que dos reys hi haura e que
guerrejaran rey
ab rey.
Le fue leído, lo ratificó y se le
impuso silencio.
El tercer testigo presentado fue Gonzalo
Nuñez, escudero del rey de Castilla, que declaró
lo siguiente:
Preguntado: Si sab o ha oyt dir
que don Anthon de Luna haja occupats o fet
occupar alguns castells en Arago. Dijo: que lo
dit don Anthon te occupats los castells de
Muntarago et de Loharre et de Trasmoz:
e aço sab car los qui son
en lo dit
castell tenen la veu de don Anthon. - Preguntado: Si sab ni ha
oyt dir que los que son en los dits
castells diguen: Viva lo rey Jayme Darago
dientho del comte Durgell. Dijo: que ha oyt dir
als del castell de Muntarago diverses vegades quant
ixian a pelear o fer brega les dites paraules. -
Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que lo dit don Anthon si anat
en Gascunya o a Bordeu per donar sou a
gents darmes per entrar hostilment en aquest regne per
fer a lur poder rey lo comte Durgell. Dijo: que
ell testis stant a Bordeu veu aqui a lo
dit Anthon qui soldejava gent per entrar et
sforçar lo comte Durgell contra lo rey Darago e
que axi ho dehien tots los de sa casa e ho saben
molts altres castellans et altra gent que eran a
Bordeu. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte
Durgell haja trames al dit don Anthon en les parts de
Gascunya diners et joyells per pagar la dita gent
darmes per entrar en aquest regne. Dijo: que ell
testis stant a Osca oy dir quen
Johan de Fluvia era passat ab XVI o XVIII de cavall et
que portaven azembles ab diners et joyells
et argent ab que lo dit don Anthon
pagas la dita gent darmes strangera: e
que havia el testis oyt dir a don Anthon
stant a Bordeu que de bon grat el
faria guerra al rey Darago quil tenia
desheretat de ço del seu. E que el stant
a Bordeu lo dit don Anthon havia pochs diners e
que apres venia joyells ques dehia que li
havia trames lo comte Durgell e que vene una
cadena daur per CL scuts et un collar daur
per CCCC scuts et que posava venals certs
joyells del dit comte dels quals primerament demanava
XV millia scuts et apres devalla a
X millia et apres a VI millia et
que per VI millia los havia atorgats. - Preguntado: Si
sab o ha oyt dir quel dit comte haja o tinga
gent darmes amassada en grant nombre. Dijo: que ha oyt
dir en diverses lochs et a molts que te qualsque
CC de cavall et que robavan et apresonavan
todos quantos passavan por aquellas partidas.
Le fue
leído, lo ratificó y se le impuso silencio.
El cuarto
testigo presentado fue Nicolás Borraz, de la villa de
Cervera, que declaró lo siguiente:
Preguntado: Si sab
ni ha oyt dir que lo comte Durgell faça
recullir los viures et fornir les sues
forces. Dijo: que el portant letras del senyor
rey en Arago fon pres per gent del dit
comte prop de Sidamunt et que mossenyer
Fluvia li pres les letres e apres fon
menat a Linyeola e aqui vehe que tota la vila
havien derinclida et sen eran pujads
en la força et aqui en la força et per fosses
lo tingueren pres XI jorns e apres
soltarenlo: e que lo dit mossenyer Fluvia
partiren de alli ab tota la gent et dehian
que anaven per exir al cami an Franci Derill qui
devia fer lo cami de Torragrossa.
Le fue leído,
lo ratificó y se le impuso silencio.
Día 21.
El
quinto testigo presentado fue Juan el Ferro, correo, que
declaró lo siguiente:
Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que
lo comte Durgell tinga gent darmes ajustades.
Dijo: que el testis ere digmenge prop passat en
Balaguer on era ab letra et de
manament del senyor rey per presentar la dita letra al
comte Durgell la qual era sobre certa tregua entre lo
comte Durgell et lo comte de Cardona: e vehe
alli gent de cavall en nombre de CC rocins et de peu qualsque
CCC homens e que lo dit jorn hi eran
entrats qualsque LX ballesters et XV de cavall. -
Preguntado: Si el testis conex nenguna de la
gent darmes o ballesters del dit comte. Dijo:
quey conegue un cavaller gran lo qual ha
nom mossenyer Fluvia et altres los noms
dels quals ignora: e axi mateix hi conegue
un capita de ballesters lo qual paria que fos
conexent o servidor del comte de Cardona et
havia nom Lorenço. - Preguntado: Si lo dit mossenyer
Fluvia et altres dessus dits homens
darmes dehien res del senyor rey ni si en lur
rahonament
lapellavan rey. Dijo: que alguns daquells qui
eran ab mossenyer Fluvia dehien
que si lo senyor rey venia en lo pla
Durgell apellant lo infant don Ferrando
Carretero et Diaguiello que el lo
combatrian el desconfirian encara que vingues ab
tot son pendo: e que les dites paraules dehien
devant lo comte. - Preguntado: Si sab ni ha oit dir que
don Anthon de Luna degues venir ab gent stranya.
Dijo: ques dehia a Balaguer que lo
dit don Anthon devia entrar en Arago
ab IIII milia combatents en ajuda del dit comte
Durgell et que devia esser a Balaguer lo
dimecres o dijous ladonchs seguent e que
entraran en ayuda del dit comte contra el rey
et contra el comte de Cardona et per cremar les
terres del comte de Cardona.
Le fue leído, lo ratificó y se le impuso silencio.
Día 22.
El sesto testigo presentado fue Francisco Ostello, caballero de la órden del Hospital, que declaró lo siguiente:
Preguntado: Si sab o ha oyt dir que don Anthon de Luna
sia stat o sia parcial et volentari
al comte Durgell. Dijo: que ha oyt dir a molts que es
fort parcial al dit comte los noms dels quals
dix que no li recordan. - Preguntado: Si sab
ni ha oyt dir que lo dit don Anthon per sostenir
la dita parcialitat haja occupats o fets occupar
los castells de Trasmoz et de Montarago.
Dijo: que ha oyt dir que los ha fets occupar
et axi es publica fama. - Preguntado: Si sab o
ha oyt dir que lo comte Durgell tinga gent
darmes amassada a Balaguer o en sa terra ni
quantes en nombre. Dijo: que el testis alguns jorns
abans de cinquagessima fon a Balaguer et
que el stant alla viu que de Balaguer isqueren
qualsque CC homens darmes ab qualsque
C ballesters o CXX e no resmenys vehe que dins
la vila a son parer romanian qualsque C rocins
poch menys o mes. - Preguntado: Si hi conegui
algu de les dites gents darmes. Dijo: que hi conegue
a mossenyer Pluvia mossenyer Andreu Barrudell
mossenyer Dalmau dez Palau et Pedro Dalago
e ques dehia que mossenyer Johan Cortit
era de fora en lo pla de la Rapita. -
Preguntado: Si con el testis era en Balaguer lo
comte Durgell si parla ab ell testis. Dijo
que el teslis stant a Balaguer
lo comte trames per ell el interroga que fahia
el rey quis diu vuy ni si donava sou ni a qui ni
a quanta gent ne quin sou: e el testis li respos
que lo rey era en Barchinona et
que donava sou segons se dehia a mil rocins mig flori
per jorn: e que lo dit comte lo
interroga qui devia pendre lo dit sou: e
que el testis respos que entrels altres
mossenyer Berenguer Arman mossenyer Pere de
Cervello mossenyer R. de Bargues et daltres:
e mes lo interroga lo dit comte si lo rey
havia al cor de anar deves el: e el testis li
respos que no sabia: e lladonchs lo dit
comte li dix que puys la justicia li era stada
levada indegudament que ell la
assajaria de haverla ab la lança en la ma e
puys se vehia destronit que ell ho conquistaria
ab la lança en la ma o ley gitarian e la hora que
el sabes que el rey ques diu vuy
rey degues anar ves Balaguer que ell se
acostaria a ell: que lo dit comte lo
interroga si lo quis diu rey devia haver
mes gent: e quel li dix ques dehia
que de Castella devia haver de V en VI milia lances:
e ladonchs lo dit comte li dix que ell
sabia per letres que la reyna de Castella havia mesa
veda en Castella que gent darmes non
isquessen. Que el dix al dit comte: diuse
que vos devets mettre gent darmes seran molts: e lo
comte li dix que el sperava II milia
rocins lança en ma e
D archers et D lanças de gascons: e
ques dehia a Balaguer que mossenyer Arnau
e mossenyer Bernat de Coharrasa et mossenyer
Eymerich de Comenge devian entrar en ajuda del comte:
que el dix al dit comte: e vos senyor ab
tan poca gent entenets a cavalcar:
e lo dit comte li respos ab
lo coratge de les gents que yo he con yo
cavalcare yo haure mes gent que no volre et
mon cavalcar sera prest que lo dit comte
li dix que entre diners et vaxella qui
bastavan en XXV milia florins havia trames
a don Anthon per haver gent darmes. - Preguntado: Si sab ni ha
oyt dir que lo dit comte fes recullir viures per sa
terra. Dijo: que el testis stant a Balaguer se dehia
quen Taranau era anat per la terra del comte per
fer recullir los viures. - Preguntado: Si lo dit comte
enfortia sos lochs et viles et
castells. Dijo: que quels stablex et mura
lo mills que pot et quels met a punt
davantaja: e que Balaguer et Castello
de Farfanya que el ha vist ha fet metre be
apunt: de les altres forces
axi ho ha oyt dir: e que ha oyt dir que
lo comte devia fer garnions a Lineola a
Castello de Farfanya Albesa a Menargues et
Algerre e que axis dehia publicament a
Balaguer et per lo cami.
Le fue leído, lo ratificó y se le
impuso silencio.
Día 25.
El rey mandó insertar
en este proceso algunas cartas que de distintos puntos le habían
sido dirigidas, cuyo tenor es el siguiente:
Al molt alt et
molt excellent senyor lo senyor rey. - Item senyor notifich a la
vostra senyoria com a deu del mes present alguns ballesters isqueren
del comtat Durgell et entraren en lo marquesat et
menarensen CCC caps de bestiar los quals meteren
en lo dit comdat. Divendres de nit a VIIII del dit mes
lo comte Durgell isque de Balaguer ab XXX de
cavall pochs mes o menys e ana a Castello:
e la mia spia no pogue exir de Balaguer fins
quel comte fon tornat car nol
lexaren exir. Lo dit comte sta molt
alegre et fa metre grans fames que haura
moltes gents strangeres: pero daltra part yo son
cert que los demes servidors que ell ha en special
aquells que son homens rahonables stan ab
gran pahor et li tenen a follia ço que
ha començat etc.a - Senyor humil vassall et
servidor vostre qui besant peus et mans se comana
en vostra merce Riambau de Corbera. - Al molt alt et molt
excellent princep et victorios senyor lo senyor rey. - Molt
alt princep et senyor: Sapia vostra alta senyoria que aci
ha noves que mossenyer Aymerich de Comenge deu
esser de jorn en jorn a Balaguer ab certa gent darmes. No he
pogut saber lo nombre sino que lo seu trompeta
lo qual ha dos jorns que es a Balaguer
diu que son trecents rocins. Vuy senyor he vista
una letra de don Felip de Castre la ha feta al
batle de Miralcamp manantli que encontinent
face portar en aquesta vila totes les robes sues et
de mossenyer Jordi et de sa sogra que son a
Miralcamp car moltitut de gent darmes
strangera entra en aquest regne etc.a
Scrita en Cervera a V de juny any MCCCCXIII. -
Senyor lo vostre humil vassall qui a besament de
vostres mans et peus prostrat en terra se
recomana en vostra gracia et merce Guillem Ramon de Montoliu.
- A mon senyor molt noble mossenyer Berenguer Arnau de
Cervello majordom et conseller del senyor
rey en Barchinona. - Mossenyer: fetsme
saber queus certifich dels afers daquesta
terra: mossenyer trobarets que en aquesta vila es lo
noble en Franci Derill et son frare lo
comenador de Barbens et dos fills del dit Franci
et mossenyer Serria et mossenyer Guillem de Castellali
entre tots son en companya de XLV rocins et entraren daci
dimarts pus prop passat en la vesprada: e lo
comte Durgell sabe que lo dilluns lo dit
Franci et sa companya venie et havie alotjat
a Cervera et feulos empresa al dessus pensan
que lo dimarts dessusdit ells sen irien a
Barbenç sopar ab lo comenador et
emprenguerenli al dessus companya de ben CCC
rocins et be C ballesters. De fet yo sabi
clarament que la dita empresa era feta et lo dit Franci
ho sabe: per altra part vaig pregar lo dit Franci
que abans que ell mogues de aquesta vila ell se volgues
ben certificar per tal que gran dan no sesdevengues en
sa persona ni daquells de sa companya ni lo
senyor rey no prengues tal scandel com stave
aparellat. De fet mossenyor lo dit Franci atura
et entremesse ell de una part et yo daltra et
trobam que lo dan et scandel dessusdit
ere fort prest et de fet: lo dit Franci ab letra
et ab correu prest certifica dels dits afers
lo senyor rey et yo per semblant ne
certifiqui mos senyors los consellers de Barchinona.
E trobe mossenyer que encara lo dit Franci
et sa companya es en aquesta vila: e trobarets
mossenyer que dissapte pus prop passat entenen que
mossenyer Guillem de Muntanyans en companya de qualsque
XL rocins havie jagut Agualada et que devie venir lo
dit dissapte a lotjar
a Cervera et per una barrunta que yo
havia tramesa yo sabi que C rocins del
comte Durgell devien venir a la Fuliola et de la
Fuliola tro a Tarrega no ha sino une legua
de cami fort pla et a dir veritat yo pas no
havia gran sospita que los dits C de cavall vinguessen
a la dita vila mes hagui gran pahor que no
haguessen empres sobre lo dit mossenyer Guillem
et de fet parlen ab lo dit en Franci Darill et
acordam que fessem un correu al dit
mossenyer
Guillem et femho et encara no le cobrat car
jo fiu manament al dit correu que may no tornas
fins que ab lo dit mossenyer Guillem se fos vist hon
que anas: et de fet havem sabut que lo dessus
dit mossenyer Guillem ha fet lo cami de Sancta Coloma et ara
no sabem hon es ni los C de cavall qui vengueren
a la Fuliola en la nit quina sparça feren.
Beus dich mossenyer que lo rey fara be que no
sadorma: car segons se diu en aquesta terra
mossenyer de Coarasa et mossenyer Naymerich de Comenge
son entrats ab CC
rocins et don Anthon de Luna te un pas en los ports
et tots jorns poden crexer: et en bona fe durment
lo dit senyor ells faran obra. Mossenyer de paraules tots
jorns se inch dien el com prenen bestiars et viures
aquells qui troben et venen tots jorns assiduament
et al palau lo qual tenen a lur ma etca.
Scrita en Tarrega a V dies de juny any MCCCCXXIII. - Lo
capita de Tarrega.
- Al molt alt et molt excellent
princep et poderos senyor lo senyor rey. - Molt alt et
molt excellent princep et poderos senyor: Ara vostra
molt alta excellencia ab dolor de cor significam
que huy en hora de mija tercia es arribat en
aquesta ciutat I scuder del noble en Franci Derill
lo qual nos ha explicat que lo dit en Franci
parti anit de Tarraga per venir a aquesta ciutat e per
la companya del comte Durgell qui trescava per
lo cami real muda son cami et feu
la via de Juneda e com fo prop un castell desabitat
apellat Margalef al sol exit isque gran
companya contra lo dit en Franci. Que sera senyor nous
ne podem certificar mes crehem que si haura
seguit assats mal etc.a Scrita en
Leyda a VI de juny any MCCCCXIII. - Senyor: qui ab
besament de mans et de peus se recomanen en vostra
gracia et merce pahers de la vostra ciutat de Leyda.
pahers de la vostra ciutat de Leyda.
- Al molt alt et molt excellent et
victorios senyor mon senyor lo rey. - Molt excellent princep et
victorios senyor: Anit vespre rebi una letra de vostra
senyoria per mossenyer Jordi de Caramany et entesa la creença
de part de vostra senyoria yo per vostre manament segons me
fon dit per lo dit mossenyer Jordi yo
parti de Tarrega e fahent la via de Leyda
per cami que lo dit mossenyer Jordi me mostra: e com
fuy a Margalef loch que noy sta
negu forense enboscats los CC rocins del
comte Durgell et los meus corredors descobriren et
veeren la embosca e tornaren a mi. En aço
isqueren de la embosca ab un standart
vert et blanch et negre on ere per
capita mossenyer Fluvia et daltres cavallers: et yo
veent aço et veent que no eren pera
mi ni a ma companya la brega gire com a forvat
et misme en fuyta la via de Torregrossa
et recollim alli: pero en lencalz hanme
mort tres o quatre homens et presos tota ma gent sino
fort pocha et nafrats molts. Perque
senyor yo son aci en Torregrossa et
sta nit me metran lo siti que ells son
tornats per la ballesteria que havien jaquida a
Linyola: perque senyor me socorrets per amor de Deu
sino yo et aquells que scapats som som
morts que nons scaparien tots los diners del
mon. E axi senyor pus per vostre servey he
perdut ço que havie et los diners del
sou et totes mes gents et bisties:
suplichvos per vostra merce que sie socorregut de CCC
rocins o de pus et nons jaquiscats senyor
aquests fets axi anar sino vos perdets tota aquesta
terra tant es la malvestat que arreus es etc.a
Scrita ab cuyta et desplaher lo
VI die de juny. - Senyor: lo vostre homil
sostsmes que humilment se comane en vostra
gracia et merce Franci Derill.
- Al molt alt et molt excellent princep
et senyor mon senyor lo senyor rey. - Molt alt
et molt excellent princep et senyor: Dilluns prop passat
hora de sol post arribe en Tarrega et
tantost doni la letra an Franci Derill
et dixli la crehença axi com vostra
senyoria mavie dit et manat: et lo dit
Franci
respos et dix que era prest fer vostros
manaments et que ja havia feyt ferrar et
borrar per intencio de exir aquella nit pero que
aquesta gent del comte Durgell tenien tantes despies
et tan aprop que eren perillosos: mes que pus
vos senyor ho voliets quesque len sabes sdevenir
el compliria vostres manaments: e yo senyor dixli
que ab Deu yol menaria per camins en la
nit que irian segurs: e com vench a XI hores de nit en
Franci Derill ab sa companya et yo
ab ell partim de Tarrega et prengui lo
cami de Belpuig a Vilanova et de Vilanova per la
plana de Miralcamp sens cami et anam exir
en la colada de Belfort et de Belfort fom
al sol exit a Torregrossa et de Torregrossa a
Pradell et de Pradell la via de Margalef. E
com fom prop de Margalef a una legua de Leyda
en Franci Derill et tots digueren: Mossenyer
Jordi tornatvosen que de huy mes en bon loch
som. E yo tornemen: e quant
yo fiu a una millia de Torregrossa yo senti
gran brogit et girem et viu venir
de bella tira los den Franci Derill et
viu venir los del comte Durgell ab
lestandart de mossenyer Fluvia et viu que
lo partit ere mal: cuytim a la porta del castell
et que obrissen e siats cert senyor que
fohi ben mester que si yo noy fos
stat los demes o tots foren stats presos
et encara sin aconseguiren en la porta XV
o XVI rocins et tots scaparen les persones sino IIII o
V et mori dels lurs un gentilhom: no
havem pogut saber qui es. Perque molt alt senyor placiaus de
provehirhi car de huy mes ells han comentada
la dança et es mester que sie castich
en tal manera que tota res ne prenga eximpli etc.a
Scrita a Torregrossa dimarts a VI del mes de
juny ora de tercia. - Senyor vostre humil vassall
quim coman en vostra gracia et merce. Jordi
de Caramany.
- Al muyt noble et mi caro
senyor don Pedro Durrea. - Muyt noble et
mi caro senyor: Sabet que don Anthon de Luna
ha agatjado gentes en las partidas de partes daqua
anglesos et gascones daqui a la montança
de mil et quinientos combatientes et ha de passar
en Aragon con toda aquella gent et ha
pagado el gatge en Bordeus XV milie florenos.
Otrosi lalferiz se iva ensa Burdeus
et ses tornado del camino por cuanto dizen que
aquella gent han a passar por Sola et
ha de poner su poder quellos no passen por alli los
puertos sino quellos traygan mandamiento o cartas
del rey Danglaterra. Senyor por quanto a present
no vos puedo scrivir largament vos
supplico que querrades creer a Bertran mi criado
portador de las presentes de lo que vos dira de mi part.
Si algunas cosas etc.a Scripta a
Mauleon de Sola
IX dias de mayo. - Vuestro servidor Guillem de Sancta Maria.
- Al molt alt et molt poderos et excellent senyor mon
senyor lo rey Darago. - En aquesta frontera mon senyor
no ha altres novelles que yo puga notificar a la
vostra molt alta et excellent senyoria si quel
comte de Urgell ha agatjada alguna gent de
gascons et de lombarts: no speren mon
senyor sino quel comte Durgell los deu trametre
alguna suma dargent et daço mon senyor
son yo be cert per alguns capitanis quey
deuen esser. Lur enteniment es senyor de passar per ço
del meu o per lo vezcomdat de Castellbo. Per ço
del meu mon senyor a la vostra molt alta senyoria non cal
haver temença car jom tinch per bastant
a contrastar lur entrada. Fama es mon senyor en tota
Gascunya que si lo rey de França et Denglaterra
han nengun acort que gran multitud de gent deu
entrar damnificar vostre regne: si a Deus plaura
mon senyor entrells haura tant de mal que no hauran cura de
damnificar vostre regne. E si algunes
coses etc. Scrita en lo castell de Sort
a IX del mes de juny. - Lo vostre humil vassall
et servidor quis comana en vostra gracia et
merce lo comte de Pallars.
- Al molt noble mossenyer et car
cosi mossenyer Guerau Alamany de Cervello governador de
Cathalunya. - Molt noble mossenyer: vostra letra
he rebuda en la qual me fets saber que lo senyor
rey ma provehit de la capitanía daquesta vila
segons apar per les provisions les quals tinch aci
et ma constituhit salari lo qual es cinchcents
florenos et que la vila los me pach
et los pahers scusenho be car
dien que ja hic ha hauts altres capitans et
que la vila nols pagave ans lo senyor rey. Crech
que los dits pahers ne scriuen al senyor rey
et a vos. Sol yo sia pagat tant me val de
hu com daltre. Com me fets saber que yo
guart aquesta vila al mils que puxa yo hi
faz ço que puch: mas dichvos que
volria major la ajuda que no he. Com dieu que
trameta spies et que sapia lo comte
que fa fort forçat volen bistraure car
si a mon voler ere no serie jorn
que yo no sabes nova jatsie que sovint lan sapia
et aço per mercaders que tenen botiga a
Balaguer que son daci. Lo motiu de tots quants
son en Balaguer et del comte mateix es
que lo comte sera rey o morra. Ara
novellament han barrejat Privat lo qual es loch
del marquesat. Yo crech be que Leyda ne
certificara prestament lo senyor rey si ja nou ha.
Dissapte lo comte hague letres de
don Anthon lo qual li fa saber que el vinia
ab grossa gent darmes: aportales un hom que
vinie en abit de romeu et eren les letres
dins lo bordo: e aco ma dit un
mercader daci que diu queu ha vist tot e ha
parlat ab lo dit hom lo qual li dix
que don Anthon vinia ab IIII milia rocins
o pus entre homens darmes et arxers.
Si sera ver o fama nou se. Com you sabre pus
clar jon certificare lo senyor rey et vos
etc. Scrita en Cervera a XIII de juny. - Guillem
Ramon de Montoliu apparellat a vostra honor et
servey.
- Al molt alt et molt excellent
princep et victorios senyor mon senyor lo rey. - Molt
excellent princep et victorios senyor: A la real
majestat notifich com huy data de la present he
trobat un hom que diu que es de Tarragona et
venie de Balaguer al qual fiu scorcollar et
trobili en un çarro V letres les quals
en sa forma tramet a vostra senyoria et en
aquelles porets veure la bondat del drap. E per
ço que vostra excellencia sia informada dels
fets del comte Durgell et de la entrada de don
Anthon tramet aquelles aquest correu jatsia yo
no crega quel dit don Anthon sie entrat
ab tanta gent com en les letres es contengut: mes
ab poca gent o ab molta yo cuyt quel
deu esser entrat. Si aquexa gent darmes senyor que vostra
senyoria me ha scrit quem trametriets eren aci
e metien aquests en afers nos porien
ensemps ajustar ço es lo dit comte ab la
gent de don Anthon: car segons aquest correu a qui yo
he trobades les letres que tramet a vostra real
majestat diu quel dit comte devia cavalcar per anar
al encontre al dit don Anthon et han trames a Monço
I christia et I juheu per veure si porien
furtar lo castell et que ho spiassen et
que han pres lo christia et lo jueu ere
fuit. Perque senyor ço que havets a fer sie
vostra merce ferho tost etc. Scrita en
Juneda a XIII de juny. - Senyor: Lo vostre homil
sotsmes qui besant vostres peus et mans se comana
en vostra gracia et merce Franci Derill.
- Molt honorable et
molt cara cosina: sapia vostra cara persona que
vuy ha VIII dies o mes queus scrivi per
un hom daqui de Tarragona empero la letra
anava de dins una altra del lector de casa: he
confiança que la hajau rebuda com per persona certa la
trametia. Stich en fort gran desig de
saber vostre bon stament: perqueus prech tan
carament com se que sin sabieu pregar de part mia
fra Perico Navarro que hic vingues que yo quen
haje certinitat: et digauli a fra
Perico que nol cal dubdar de res car
segurament hic pot venir. De mi vos faz saber
que so ben sa gracia a nostre Senyor: alegre
esser no pux mentre etc. Placia a Deu que segons
mon cor desija me vulla tornar en mar de bonança
et de repos et tost: es ver quel temps se
dispon en tal guisa que no pot trigar que qui bon cor se rete
nol puxa be smerçar en tot be: car sapia
vostra saviesa que tot cert dimecres ans de cinquagessima
entra en lo regne de Arago don Anthon de Luna
ab be sis milia homens a cavall en ajuda del
senyor comte et de totcert abans que aquest mes
de juny no passara ne haura entrades dins lo regne trestants
mes tots en ajuda de aquest senyor: e per conseguent
vos dich que he gran sperança que tots mos
perseguidors hauran massa a fer de si mateixs et que en
despit de la lur mala voluntat et mala iniquitat
fra Bernat Trullo ira on se volra que no haura
pahor dells: et de aço no dubtets
de res nostre Senyor per sa merce
prestantnos salut: en res queus digan de mi no
donets fe si nou sabieu per letra mia.
Com be pens et segons que lo portador de la
present ma comptat prou pequeses si dien de mi:
empero nom fa cara cor non es minva en res. Yo
stich ben segur per gracia de Deu ni he por que hom
del mon et sia quis vulla mich
puxa noure ni fer desplaher: ab aytant
molt carament me recoman a vos et placiaus
queus membre de tot ço queus fiu a saber
per lo lector recomenanme molt en gracia de madona et
de tots los amichs. Scrita lendema de
cinquagessima. - Vostre tot en nostre Senyor B. M.
- A mon
car fill Ramonich Nadal de Tarragona: Faste
saber Ramonich que som be sans a la merce de Deu
et ta mare et ton frare et hauria gran
plaher de saber la tua sanitat: prechte
me scriues. Axi mateix te certifich
que te trames dues letres et una camisa et
unes bragues per pescados daqui: nom se
si les has haudes. Not maravells com no te
scrit pus soven car per aquest tabustol
que hic havem negu noy gose anar ne venir
car creu que has sabut lo desbarat que aquesta
gent darmes qui son aci han fet a
mossenyer Franci Derill: axi mateix don Anthon de
Luna que es ja a Jaqua ab V milia rocins car
axi na hagut nova lo senyor encara despus
ir et mossenyer Garcia de Sesse que deu entrar
ben ab altres tants axi que aci saparelle
tan gran guerra que a nosaltres nons cal exir de
aci: perquet prech que sies bo et
que tingues a prop ton offici et vulles
esser leal a ton maestre et comits
a tuyt et Deus darta la sua
gracia. Ton cunyat et yo havem partit en
tal manera etc. Scrita en Balaguer a XII de juny. Ramon
Nadal pare teu.
- Reverendo patri in Christo patri
Berengario de Verduno. - Reverende pater. Petrus salutem in
Domino. Noveritis quod facta domini nostri comitis prope
eveniunt et dico vobis pro magno solatio omnium ita quod omnibus quos
sitis fideles et afectantes tan secularibus quam
fratribus ad dictum dominum dicatis quod de certo die mercurii
ante festum Pentecostes Anthon de Luna intravit
regnum cum VI milia equitum et de certo no li
sta res devant quin veniant libenter ad obedientiam etc. Scitote quod
antequam iste mensis in quo sumus transeat erunt in maximo numero et
de hoc non dubitetis quare certe vobis scribo etc.
- Al honrado
don Johan Lopez en Castell-fabib al Portiello. -
Muyt caro padre senyor: Sepia la vuestra
reverencia yo seyer bien sano a servicio de Dios et
vuestro de la qual salut deseo saber mucho de vos. Certificvos
esser fort trist en quant de present nous
puedo ir a visitar: la razon porque por ayudar a un frare exir
de preson en quel tenia el papa falsament
por amor del comte Durgell por aquella razon el papa ha
fecho processo contra mi et el rey Ferrando
que lo ha confirmado et dado sentencia que en cualquiere
lugar que sia preso tantost sia afogado e
per aço noyde osare ir a present:
mas podez star en buen corazon que so en
lugar que los he poco miedo car el senyor don
Jayme Daragon comte Durgell me ha fecho de su
casa et pienso que antes de Sant Miguel vos
iremos a visitar: por do vos ruego que fagades
provision de pan et de vino encara que sepades
vender una posession et posat lo
vuestro en recaudo sino trobarvos hedes enganyado
et no lo echedes en olvido que de vuestra vida no
vidiestes tan grant guerra como eganyo sera.
Scrita en priessa en Balaguer a XIII de
junyo. - Vuestro fillo fray Martin Lopez a
vuestro servicio aparallado.
- Al molt alt et molt
excellent princep et senyor lo senyor rey.
- Molt alt et molt excellent princep et senyor: A la vostra molt alta
senyoria ab tenor de la present notifficam que companya
del comte Durgell en nombre de mil en cinchcents
en dos milia entre de cavall et de peu son
venguts vuy qui es jorn de Sent Johan
prop aquesta ciutat partida dells al Carme en hora
dalba be armats et a punt ab scuts
de berrera artelleries gran copia per pendre
et furtar aquesta ciutat et han encontrats
en la orta alguns homens et scoltes
et spies que haviem gitades per la orta
et aquells ab algunes bisties que han trobades
sen han menats tornantsen vers lo
comtat pus no han pogut complir lur inhiqua
et malvada intencio segons som certs. Aqui era
mossenyer Ramon Berenguer de Fluvia en Luys de Meya ab
daltra gent de cavall en nombre CCCCL a cinch cents
rocins poch mes o menys tota laltra gent ere de
peu ben arreats: portaven dos astendarts la
hu blanch et laltre ab bandes grogues
et vermelles et dues trompetes portaven
dues somades de scales sis o set bombardes mes
menaven ben setanta atzembles les quals portaven molta
vitualla en les dites artelleries: empero senyor
nosaltres nos guaytam be et fort e
mossenyer Riembau de Corbera que sich ha ab bon
cor et ben esforçat. E axi senyor sia
vostra merce de socorrernos car incessantment
nos corren tot quant hic ha en tal manera que ni a
aquexa ciutat ni en altres parts nons cal anar sino per
lochs desats. E sia senyor la sancta
Trinitat en vostra guarda la qual nostre Senyor Deus per sa
clemencia vulla prosperar de be en millor ab exaltament
de vostra real corona. Scrita ab gran cuyta
en Leyda a XI ores dissapte a XXIIII de
juny any MCCCC tretza. - Senyor: los vostres vassalls
et sotsmeses qui humilment se comanen
en vostra gracia et merce pahers prohomens
de la vostra ciutat de Leyda.
- Al molt alt e molt
excellent princep e senyor lo senyor rey
Darago. - Molt alt et molt excellent princep
et senyor: certifich vostra gran senyoria que vuy
que tenim XX del present mes son stat a Prat hon
he trobat lo senyor de Malleo
en que yo trobam dos scudes del comte
Durgell los cals han nom
la I Guerau Delos lautre es gasco et ha
nom Monet de Comprada: han portat argent per pagar C
omes darmes de que lo jorn propi
lo fill del senyor de Malleo devia penre losdines per L omes darmes. De present senyor yeu done
vostra letra al dessus dit e spliquili la
creença de que senyor el ma respost que el havia
longament la casa Daraguo servida e que lo
senyor rey vostre oncle que Dius perdo lavia
mal gualardonat e li devia molt e que ben li sabia greu que el
hagues fer cosa contra la casa Daraguo pero que
a el eren promeses grans aventeges e profits e
de present que li ho metien en ma. Per vostra letra
e per so que yeu li he dit de part vostra senyoria el
ha sobreseguit de no penre argent tro per
tant quel hagues scrit vostra senyoria disentme
que el era tant scapnat de vostre oncle
lo senyor rey qui Dius perdo que si la
vostra senyoria lo volia per vostre servidor que fos de vostra
merce de manarme per vostra letra e metrel en
segur quina gracia ni merce la vostra senyoria li enten a fer: perque
senyor sia de vostra merce que per lo portador de la
present yeu haja de present vostra resposta manantme
so qui dega fer en manera que com torne
de Bearn yeu trobe en aquesta vila
resposta de so que vostra senyoria volra que fassa.
Item senyor ayat per sert que Ramonet de Luguera
hauda lisensia de mossen Brusicaut lo
qual senyor sen va al comte Durgell am C omes
darmes e C ballestes a cabal e ya
staven per partir de Tolosa per or ...... Senyor res
pogut saber de cert. Item senyor los dos scudes del
comte se son vuy vist am mossen .... de
Comenge lo cal me pens que penra
carrech de L omes darmes per anar de present al
comte. De don Anthon senyor al present no sen sab
res sert: disen alcuns que es entrat en lo
regne. E sia senyor lo sant Sperit en vostra
garda. Scrita a Sen Gaujuens a XX de juny. - Senyor
vostre humil e servidor quis recomana en
gracia e merce vostra segnier de Peyra Pertusa.
- Al molt alt e excellent princep e
senyor mon senyor lo rey Darago. - Molt alt e excellent
senyor: De la excellencia e senyoria vostra dies ha
passats rehebi una letra en la qual me manas
prestament jo trametes en Gascunya per
saber totes novelles e certenitats si algunes
companyes se ajustaven per venir en vostres regnes e
terres per dapnejar aquells: et jo
soplint vostron manament he trames per totes
aquelles parts qui possible es stat perque pogues
certificar vostra senyoria. Es ver senyor que a XXVI del present mes
jo he recobrades les spies. Tant com era lo
fet de don Anthon de Luna remetho a vostra senyoria
quen deu esser informada pus que es entrat dins
vostron regne e dell
no dich pus. Tant com es de Ramonet de la Guerra
et de sos companyons que fan la suma certa de CCCC
rocins certiffic vostra excellencia e senyoria
que son asoldadats per lo comte Durgell e son
tots jorns que no sab hom la hora prests
per entrar en lo principat de Cathalunya. Daltres
gents son en fama que se ajustaran ab aquests pero
senyor clarament nous puch scriure lo nom
dels capitans ne la suma de la gent quanta es que ab
aquest se deu ajustar. Jo he la spia
de part della que dels nos partira: lora que la
haure recobrada en aquexa matexa hora vostra
excellencia ne sera certifficada et de totes
altres novelles que a vostra senyoria certifficar
pusqua. Es la intencio senyor de aquestes gents segons
lur dit que passaran per lo port de Ila qui
es entre la Vall Daran e lo comptat de
Pallars per ço com los es la pus via
curta per anar a Balaguer: placia a vos senyor provehir segons
a vostra senyoria se pertany a la defensio del comptat
de Pallars e de la Vall Daran sens tota falla
per ben avenir de vostra senyoria e per destruccio de vostres
enemichs. Daquests afers senyor Roger Bernat
mon fill ne parlara ab vostra senyoria
largament: placiavos provehir segons a virtuos
princep se pertany.
Lendemig si algunes coses a la excellencia e
senyoria vostra plau manar man aquella tot ço e
quant plasent li sia com a humil vassal
et sotsmes vostre. Scrita a Valencia de
Pallars a XXVI del present mes. - Senyor: humil vassal
e sotsmes de vostra senyoria lo compte de Pallars.
- Al molt excellent e poderos alt princep e
senyor lo senyor rey. - Molt alt princep e
poderos senyor: A la vostra gran excellencia humilment
notifiquem Pere Lobet assessor de mossenyer Riambau
de Corbera et Guillem
de Masdovelles humils vassalls com en
la setmana present en aquesta ciutat de Leida ha
hagudes grans fames que lo comte Durgell ab
tota la gent darmes devia anar combatre lo loch de Juneda o
Darbecha: en apres aquesta matexa setmana han
mesa fama que lo loch de Calaff del comte de Cardona
era pres per la gent darmes del dit comte de que senyor res no ses
seguit en veritat. Pero molt alt senyor es ben ver que
mossenyer Riambau de Corbera dimecres prop passat hac
nova de una spia de quelles que havia tramesas
con la gent darmes del dit comte Durgell era ajustada
a Balager ab gran
aparell dertallaries per combatre forces: e ja sia que
fos fama que irien combatre lo loch de Juneda o Darbecha
esta en veritat que devien venir per scalar e combatre
aquesta ciutat: e haguda la dita nova lo dit mossenyer
Riambau aquella nit feu fer gran e asayalada
guoyta en aquesta ciutat crahent
que en aquella nit o lendema que era la festa del
Corpus-Christi lo dit comte Durgell o sa
gent darmes fessen en aquesta ciutat alguna novitat: e
lo jorn del Corpus-Christi lo dit
mosenyer Riambau de Corbera cobra una de les spies
e hac nova que la gent darmes del dit comte era exida
de Balaguer e que era en lo loch de Menargues
ab gran aparell de scales bombardes et
altres artelleries e que devien venir aci en
aquesta ciutat: e divendres que fon la vigilia
de sent Johan lo dit mossenyer Riambau feu
fer gran guayta per la muralla e per la ciutat e
ell ad XV de cavall e ab la trompeta cavelca
tota la nit per la ciutat e trames VI spies IIII
scoltes e enves hora dalba lo dit
mossenyer Riambau hac nova que lo dit comte ab
CCL fins en CCC de cavall e ab mil homens
de peu e mes havia feta embosca apres del
monestir dels Carmens assats prop de la dita
ciutat per scalar e pendre la dita ciutat en la
qual embosca e tracta eran consents
alguns de la dita ciutat: pero molt alt senyor per gracia de Deus
e per la gran guayta que lo dit mossenyer
Riambau fa fer continuadament per tota la dita ciutat e
en lo castell e sobirana diligencia e
treball del dit mossenyer Riambau la dita embosca
o tracta no ha pogut res noure a la dita ciutat. Item
molt alt senyor lo jorn de sent Johan per lo
mati apres que la dita embosca fon descuberta
mossenyer Riambau feu pendre alguns homens
de aquesta ciutat los quals segons crehença han
consentit e sabut en lo dit tracte e decontinent
pres confessio de alguns de aquells e feu fer
justicia de un qui se apellave Andreu Vilar lo
qual segons la confessio sabia molt en lo dit tracte
e feulo scorterar devant la casa de la Payaria:
e mentre la dita justicia se fahia mochse
gran rumor en la ciutat e mossenyer Riambau
isque del castell ab gran esforç e devalla
en la ciutat pero lexa lo castell ben
guardat al milis que poch e cavalca per
tota la ciutat e feu fer la dita justicia fort e
rigorosa segons que lo fet e lo cas requiria
be e axi la gran rumor cessa de la qual cosa
molt alt senyor devem fer gracies a nostro Senyor Deus
e a la subirana cura e vigilancia e
treball continuu del dit mossenyer Riambau lo
qual treball senyor es impussible que ell ni la gent
qui es ab ell puxa longuament suportar
com lo traball sia gran e continuu
de nit e de dia majorment en lo castell qui
es conservacio de aquesta ciutat en lo qual los
qui aqui son no han repos die ne
nit per la gran guayta que han a fer e la pocha
gent qui hi es. Perque molt poderos senyor sia de
vostra merce vulla provehir que en aquesta ciutat
trametats gent darmes e prestament car
tota la ciutat e la gent de aquesta terra se
maravella fort com vostra senyoria no dona en aço
prest remedi segons de vostra senyoria se pertany.
La sancta Trinitat molt alt senyor sia en vostra
proteccio e guarda e man vostra senyoria
ço que a ell sera plasent. Scrita en Leyda
a ... de juny.
- Senyor los vostros humils
vassalls e servidors qui besant peus et
mans se comanen en vostra gracia et merce Pere Lobet
et Guillem de Masdovelles.
- Al molt excell e
poderos alt princep e senyor lo senyor rey. - Molt
excellent e poderos alt princep e senyor: A vostra gran
senyoria humilment notiffic que alguns dies ha
passats axi per spies com en altra manera hagui
sentiment cert que jatsie fos fama que los
preparatoris et ajusts que lo comte Durgell
havie fets et fahie de gent de cavall et
de peu et de les artilleries que aparellaven se
fehien contra lo comte de Cardona et assignantment
per combatre e haver Juneda o Erbequa: la veritat ere
que tot se fehie per haver et metre a tot mal
aquesta ciutat o que almenys hi fes son poder: e de fet
dimecres a vespre
prop passat que ere vigilia de la festa de
Corpus-Christi en la qual vesprada yo fuy pus
certament informat dels dits afers que nulla altra hora yo
tenintme per dit que lendema qui ere la dita
festa en lo qual dia comunament tot feel
christia fa son poder de solemnizar aquella festa per
rever del Salvador et entenent en aquella lo dit
comte si res ere farie
assajar qualque novitat
creent que per la occupacio de la solemnitat de la
festa no serie negu que sen avisas ney contrastas: fiu
aquells preparatoris que Deu mi administra en la ciutat faent
star en los murs en la nit moltes mes
guaytes que no havien acostumat et certs
cinquantens domens armats per certes plaçes de la
ciutat et jo matex qui ab alguns
ane tota la nit per la ciutat: e lo jorn de la
festa fiu metre bones bades en la ciutat et
guardes als portals et certs homens armats per diverses plaçes
et spies de fora per los camins e fem
nostra professo per la ciutat ab lo precios cors
de Jhesu-Christ axi solemnament com
james se fes. Seguis molt alt senyor que lo
depres dinar un jove fill de micer Arnau Cuquo de
Balaguer ab VIII o X homens altres de peu assaja
de scalar lo monestir de Sent Ilari qui
es de dones et es della los frares menors
et sobre aço messe alguna rumor en la ciutat e
presumesch jo que aço procehis del
tracte del dit comte: et en aquella hora jo
cavalcava per ciutat et lo veguer et en
Francesch de Sent-Climent qui es un dels pahers
daquesta ciutat en lany present cavalcaven per
altra part de la ciutat e hoida la rumor isqueren
defora sens armes axi com se anaven per
la ciutat et anaren vers lo dit monestir
per pendre los malfeytors et trameteren
a mi un missatge notificantme com ells exian defora
e quels degues socorrer de gent: et yo
haven dubte que allo no fos altra empresa hagui
desplaher gran com ells foren exits defora sens
ma licencia et ab aquells qui ab
mi cavalcavan cuyte al portal on ells eren exits
et fiulo tanquar. E axi com men anave
dubtant que defora no agues embosca fiu manament
a alguns homens que seguissen ab lurs
armes e que anassen als murs: e de fet la gent de les
parts per on jo passe ab bon continent
cor et voler et prestament foren la hon
jo mane et per gracia de Deu ne dins ne
defora la ciutat sinistre algu nos segui.
Entretant lo veguer et lo paher foren tornats
no hagueren presos los malfeytors car
aquells eren uns X empero ab ballestes et ben
armats et aquests no portaven algunes armes et
posat que los poguessen conseguir no si gosaren
acostar per pendrels et tornarensen dientme
que jo que hi trametes: de que jo non
volgui res fer car nom par que algu deje
exir a empresa daltre et puys que a
present considerat lo temps jo cuyt fer bon
servey a vostra senyoria de guardar aquesta ciutat majorment
atteses les coses qui despuys se son
seguides: car trobarets senyor que ir divenres
vigilia de Sent Johan jo hagui cert ardit
que la gent darmes de Balaguer eren venguts a Menargues
on segons ja scrit a vostra excellencia havie molta
gent de peu justada per lo comte e que havien portades
de Balaguer aqui gran cop dartilleries per scalar et
combatre forces: perquem tengui per dit que venien aci
combatre: et sobre aço fiu fer una crida que tot hom
hagues a posar los macellets en sos
trasts en lo mur et daltre part
fiu doblar les guaytes en lo mur et
fiu anar molta gent de la ciutat anar armada tota la nit per
la ciutat et jo matex jaqui provehit
lo castell de bona guayta en la qual ere en
Guillem de Masdovelles ab qualsque X de cavall:
et ab lo trompeta sonant et movent gran
rumor devalle en la ciutat et ane tota la
nit per aquella: de que senyor ses seguit que la dita gent del
comte Durgell qui de fet son venguts sta
nit fort pres de la ciutat et signantment
alguns fins al monestir del Carme per furtar et
haver a lur ma la ciutat et eren segons fon
informat de CCC en CCCC de cavall et de M en MD de peu et
menaven X o XII atzembles carregades de scales
et daltres artilleries et daltre part
menaven qualsque XX besties carregades de paveses
de barrera et de vitualles posat que fossen en
segur segons davall pora veure vostra senyoria que dos portals
lus serien uberts per homens de la ciutat:
sentida per ells la rumor que jo fehie per
ciutat et los preparatoris que havia fets de dia
dels quals per spies lurs eren be informats: nosson gosats acostar mes a la ciutat ne gosat assajar
de metre en exequcio lur malvat et
dampnat proposit ans sen son tornats. Es empero
ver senyor que sen han menats presos alguns homens
qui eren exits en la matinada de la ciutat per
tallar rama a honor de la festa et mes si han menades
quatre scoltes que anit jo havia trameses vers
aquelles parts et aximateix espies que ja dabans
jo havia trameses en tant que es stat mester
que la provisio fos ja feta: e es seguit senyor que un dels homens
qui eren exits per tallar rama axi com lo
volien ligar lus scapa et venchsen e
dixme que a la sua preso et ab la dita
gent del comte havia homens de la ciutat et
signantment lo hom mateix al qual dien Anthon
de Robio. Sobre aço senyor jo fui tantost
ab los pahers et consellers de la ciutat
et tenguem consell et fem certes ordinacions sobre la custodia
de la ciutat: et aqui jo entre en sospita que ab
la dita gent del comte tenien homens de la dita ciutat et de
fet provehit abans de tot que los portals de la ciutat
fossen tanquats jom mis per vila et ham
fets penre uns VI o VII entre los quals ni ha
haut un apellat Andreu Vilar del qual prestament
pres deposicio et ha atorgat com ell sentie en
lo tracte: et tantost presa sa deposicio
considerant la enormitat del fet et axi mateix que en
tals actes servar maturitat ne usar de aquella
es veri com de tals coses leximpli se dege donar
prestament jol he fet esquarterar: per la exequcio
del qual me tench per dit que la ciutat et los
que hic som romanem en pus segur que no erem
jatsie que axi com la dita exequcio se fahie
o eren en acte de ferla se mogues alguna rumor
en la ciutat et hac home la on la
exequcio se fahie que mes mans per un basalart
dihent que morissen aquells qui acompanyaven
lalguezir et lo veguer qui fahien
la dita exequcio: et per la rumor quis
moch en altra part per la qual jo fiu repicar et
la gent qui miraven la exequcio et eren aqui en
gran multitud hagueren a partir de aqui per anar
als murs lo dit hom se mes entre la gent axi
que no es stat pres pero la exequcio ses complida
et la ciutat per gracia de Deu sta en bon stament.
Dels altres senyor qui tinch presos com haja haudes
lurs deposicions et alguns testimonis jon
fare prestament ço que justicia dictara mas quant es
vuy no he pogut a mes procehir car en bona fe
senyor jo he haut prou que fer. Les menaçes
senyor venen grans quells tornaran et que ells hauran
la ciutat: mas de vuy mes senyor jols ho pren
fort poch car ab ço que sic
es fet et sic fara si los presos seran trobats
colpables et ab los que son fugits qui
son molts en nombre dels principals los quals sen son anats
per lo portal del pont lo qual jom presumia que
stigues tanquat nom pens que negu haja
en la vila qui gos fer maldat et pus
de la ciutat nom calegue tolerar no pren dos diners los
de fora. A mi senyor es stat dit de tot cert que lo comte
Durgell es stat personalment en aquesta cavalcada
pero que com fom ença vers la ciutat o en la
orta fon apres que sen tornas. Aquest die
mateix senyor mes stat dit que la dita gent se te per
dit de haber Alguayre per una clavaguera quey
ha: axi tost com ho he sabut jo ho he
notificat al comanador. La sancta Trinitat senyor vos
haje en sa guarda. Scripta en Leyda
lo jorn de Sent Johan a XXIIII de juny. - Senyor
vostre humil servidor et sotsmes qui besant
vostres peus et mans se comane en vostra gracia et
merce Riembau de Corbera.
Aquel mismo día mandó el
rey leer en pleno consejo todo cuanto hasta entonces se había
actuado en el proceso, esplorando al mismo tiempo la opinión
de los asistentes, que convinieron por unanimidad en que, en virtud
de tan poderosos antecedentes y para remediar los males y atender a
la defensa de la república, estaba plenamente autorizado para
la toma y ocupación de las ciudades, villas, castillos y lugares del
condado de Urgel y vizcondado de Ager, y de todos
cuantos ausiliasen a los mismos. Empero no satisfecho
aun con este voto unánime de su consejo, amplió el número de sus
individuos añadiendo algunos doctores y jurisperitos de gran nota de
la ciudad de Barcelona, que robustecieron más y más la común
opinión esplanada anteriormente.
Asistieron a este
nuevo consejo el arzobispo de Tarragona, los obispos de Barcelona y
León, Juan, conde de Cardona; los caballeros Geraldo Alamany de
Cervelló, gobernador general de Cataluña; el vice-canciller del
Rey, Berenguer Arnaldo y Pedro de Cervelló, Francisco de Aranda,
donado de Porta-Celi; Elfo de Próxida, y los doctores Berenguer de
Bardaxi, Juan Dezplá, tesorero del rey; Berenguer Colom, Gonzalo
Garidell, Francisco Basset, Bernardo de Pons, Pedro Basset, Bernardo
Miquel, Aimon Dalmau o Dalmases y Vicente Pedriça.
Día 26.
A las nueve de la mañana de este día el rey llamó a su
consejo al arzobispo de Tarragona, los obispos de Vich y
Barcelona, monseñor de Monserrat, el maestro Felipe de Malla,
monseñor Pedro Regaçol, el conde de Cardona, Rogerio Bernardo de
Pallars, el vizconde de Illa, monseñor Berenguer Arnaldo de
Cervelló, monseñor Pedro de Cervelló, monseñor Berenguer de
Hostalrich, monseñor Berenguer de Homs, monseñor Gregorio Burgués,
Pedro de Sent-menat, el gobernador de Cataluña, monseñor Francisco
de Aranda, don Berenguer de Bardaxi, el vicecanciller, el tesorero,
monseñor Elfo, el doctor Juan Gonzalvez, monseñor Juan Ferrandez,
Bisbal Ferrer de Gualbes,
Francisco Burgués, Juan Ros, Juan
Fivaller, micer Berenguer Colom, Nicolás Gralla, micer Gonzalo
Garidell, Francisco Sent-Celoni, Juan de Ribesaltes, el síndico de
Cervera, monseñor Aimerico Centelles, Bernardo de Cruilles, monseñor
Poncio de Perellós, P .... Zapata, monseñor Ramon de Rexach,
monseñor R .... de Vilarasa, monseñor Jaime Pallarés, padre e hijo
Cruilles, micer Bonanat, micer Pedro Basset, micer Francisco Basset,
micer Bernardo de Pont, micer Vicente Pedriça, Bernardo Miquel, el
síndico de Manresa, el de .... monseñor Juan de Mont-buy, micer
Juan Navarro, abad de Ripoll, y monseñor Francisco de Vilanova; y
después de enterarles verbalmente de lo actuado y de las ofertas,
tratados y gracias que habían mediado entre él y el conde de Urgel,
de nuevo les pidió parecer, que dieron en un todo conforme al
anterior, alegando algunos de los circunstantes muchas y muy sólidas
razones para inclinarle a poner sin dilación en práctica sus
proyectos.
Tampoco le bastó a don Fernando el voto unánime de
este pleno consejo, y aun quiso que todos sus súbditos conocieran y
aprobaran sus actos; a cuyo objeto a las nueve de la noche de aquel
mismo día mandó que en su presencia se notificaran todos los
crímenes del conde y de sus secuaces y cuanto se había actuado en
el proceso a las cortes generales que celebraba a los catalanes en el
monasterio de frailes predicadores de Barcelona.
Asistían a
ellas como representantes del brazo eclesiástico Pedro, arzobispo de
Tarragona; Alfonso, obispo de Vich; fray Dalmacio, abad de Ripoll;
fray Marcos, abad de Monserrat; fray Juan, abad de Poblet;
Pedro Regazol por la iglesia de Lérida, Juan de Prades por la
de Tortosa, el maestro Felipe de Malla por el cabildo de la de
Barcelona, Francisco ça Calm por el de la de Gerona, Miguel
Vernet por la de Urgel, Juan Oller por el cabildo de la de Elna, y
fray Galcerando por el prior de Cataluña: por el militar Juan Folch,
conde de Cardona; Pedro de Fonollet, vizconde de Illa y de Canet; los
nobles Rogerio de Pallars, Guillermo Ramon de Moncada, Antonio
de Cardona, Pedro de Cervelló, Bernardo y Galcerando de Cruilles,
Bernardo de Forciá y Francisco de Vilanova, el caballero Pedro de
Gallinars, procurador del conde de las Montañas de Prades; Juan
Miralles,
procurador del conde de Pallars; Felipe de Arany,
procurador del noble Bernardo Galcerando de Pinos; el caballero
Berenguer de Homs, Juan de Montbuy, Berenguer de Hostalrich,
Francisco de Vilamari, Jaime March, Ramon de Rexach, Ramon de
Torrelles, Jaime Pallarés, Francisco de Vilamari; y los donceles
Francisco de Montbuy, Dalmacio de Castell-bisbal, Dalmacio de
Rocha-bruna y Juan de Castellbisbal; y por el de las
universidades reales los síndicos de Barcelona Ferrer de Gualbes,
Juan Ros, Francisco Burgués y Juan Fivaller, los de Lérida Nicolás
Gralla y Berenguer Colom, el de Gerona Francisco Sent-Celoni,
el de Tortosa Gonzalo de Garidell, y el de Manresa Pedro Sarta.
El
arzobispo de Tarragona, constituyéndose órgano de dichas cortes
dirigió al rey las siguientes palabras:
Senyor molt excellent:
la cort ha sobirana consolacio que vos en aquest
acte hajats procehit et procehiscats axi
justament et que vullats ab ells comunicar
vostra justificacio: solament vos supplica que vullats la
justicia companyar de clemencia.
Día 27.
Hallándose
el rey en la sala de su real palacio recibiendo en audiencia pública
según costumbre, compareció ante él Dalmacio Biert, baile en el
principado de Cataluña y procurador fiscal general nombrado
especialmente para este negocio en instrumento público autorizado
por el secretario del rey y su notario en este proceso, y presentó y
pidió se leyera y publicara la siguiente súplica:
Molt alt:
Com fama publica referent per relacio de diverses notables persones
divolgada et la serie et tenor de diverses letres deça
et della tremeses contenen et per algunes altres
informacions per vostra senyoria manades pendre se demostra
quel comte Durgell et viscomte Dager ha
proposat iniquement metre companyes de gent darmes
dins vostres regnes et terres et de feyt
ni haja meses certa partida les quals han preses
diverses castells dins vostra senyoria et
continuament maten roben et demnifiquen vostres vassals
et sotsmesos et ab tot lur asfors
enten inimicablement esvehir los regnes et
terres de la vostra reyal corona ab aquella major
multitut que pora demnificant los dits subdits
et vassals vostres et les dites gents darmes ha
manat esser aleugades et reculides en la ciutat
de Balaguer et altres viles et castells forts axi
en los dits comdat et vescomdat com
altres los quals ha fet ja apperellar et aresar
a tota defensio et offensio necessaries a fi que
ab aquells puxa les ciutats viles castells et
lochs de vostre senyoria oprimir et damnificar et
tant com an el sera a la sua detestable senyoria
subjugar que Deu nou permeta en tant que es vehement
presumpcio et suspites grans manifesten que de
la dita ciutat de Balaguer et de les viles et castells forts dels
dits comdat et vezcomdat et altres no venguen
grans dans et offenses a vostres ciutats viles et lochs
de vostre senyoria: on molt alt senyor per vostre general
imperi et jurediccio la qual vos avets en
vostres regnes et terres et per salut tuicio
et profit de la cosa publica daquells et per la cura et
sollicitud que a vostra gran excellencia et
senyoria se pertany hajats celebrat diverses colloquis
consells sobre aquesta materia de doctors et altres juristes
en copiosa multitut e en apres hir que fon
a XXVI de juny hajats hagut gran solempne et notable consell
en lo qual son stats molts et diverses prelats
barons et cavallers missatgers de diverses ciutats et viles reals
et molts altres notables personas: e apres molt
excellent senyor lo dit conseyll a la vostra
senyoria donat hajats publicat en la cort general la
qual ara celebrats en la ciutat de Barchinona al
principat de Cathalunya: lo qual consell senyor
conte que per vostre general domini imperi et jurediccio la
qual vos senyor havets en vostres regnes et terres et
per la cura et salut de la cosa publica dels dits regnes et
terres et per servar aquells de tots sinistres en lo
dit cas per tuicio e remey de la cosa publica dels dits
regnes et terres devets vos senyor per justicia fer
pendre a vostres mans la dita ciutat de Balaguer et altres viles et
castells dels dits comte et veçcomte
et al dit comte consellants consentins et
favorejants e les dites gents darmes receptants. Perque
molt excellent princep et victorios senyor en Dalmau de Biert
donsell e batle et procurador fiscal general del
principat de Catalunya e en aquest acte special supplica molt
humilment a la vostra gran excelencia et senyoria que per
salut et utilitat de la cosa publica de vostres regnes et
terres et per lur indempnitat et per squivar
tots inconvenients et provehir a les dites sospites e
vehemens presumpcions sia de vostra merce
provehir en los dits fets et executar los
dits conseyll et conseylls: e en aço
senyor satisfarets a la justicia et a la salut et indepnitat
de la cosa publica dels dits regnes et terres. - Altissimus
etc.
Llenadas aquellas formalidades por el mencionado
secretario, y habiendo el baile suplicado se proveyese lo
correspondiente a su contenido, conforme a justicia; mandó el rey a
aquel leyese en alta voz la siguiente provisión:
Lo
senyor rey hoida e ben entesa la supplicacio
a ell feta per son batle general com sa reyal
consciencia sie de les coses en aquella contengudes axi
per proces com per notorietat de fet et en altra manera
vertaderament informada: no podent oblidar axi com no
deu socorrer a la tranquillitat salut et honor
de la sua cosa publica per la qual sa persona et
bens tots temps que lo cas ho requera es prest
de bon cor exposar: per occorrer a la sinestra et
dampnada intencio del dit comte la qual cosa
desplaentment et ab dolor gran de cor recita:
provey ques faça la
dita aprehensio et quel governador general de
Cathalunya per executar los dits justs consells a
ell donats encontinent partesqua per anar pendra
a ses mans en nom seu per soccorrer a la salut de sos
regnes et terres de la cosa publica de aquells
et en via de tuhicio et
remey la
ciutat vila et lochs en la dita supplicacio
mencionats et mana esser
fetes totes provisions necessaries et utils a les dites coses.
Día 1 de julio.
Mandó
el rey se insertaran también en este proceso las siguientes cartas
que de distintos puntos le habían sido dirigidas.
Al molt
alt et molt excellent princep et senyor lo senyor rey. - Molt
alt et molt excellent princep et poderos senyor: Per ço
senyor que la vostra senyoria sie informada de la enorme et
innominiosa guerra que en aquestes parts fa lo comte Durgell
certificamvos senyor que segons jaus ne havem
scrit lo jorn de Sent Johan prop passat lo
comte Durgell ab tota sa gent cavalca et
vench en aquesta ciutat per occuparla segons ere stada
feta empresa entre ell et alguns fills de perdicio de aquesta ciutat
la qual sobrevinent lo jorn Deus no permete que
lur sinestre celerat et dampnat proposit
vingues a conclusio. En apres ses seguit que hir
que fo dimarts XXVII del present mes en lalba clara
vench lo dit comte Durgell en aquesta ciutat
ab don Artalico Dalago mossenyer Ramon de Fluvia
mossenyer Pere Cortit ab daltre gent de cavall et de
peu en nombre de II milia et alguns de aquesta ciutat et ab rigoros
sforç combateren aquella per V o VI ores cremantsnos
garberes de blats torres
et dirruints molins et altres edificis talants vinyes
apresonants homens que trobaren de fora et
squartarants donaren a la ciutat irreparable dampnatge jatsie
per nosaltres fos virtuosament resistit matantlos et nafrant
homens en gran nombre et rocins molts ferits en tant que entre
passados et bombardes ells foren be rigorosament
servits sens que per gracia de nostre Senyor Deus
persona alguna que fos en la ciutat no es stada
dampnajada. E ells vehens aço sonsen
anats per Sigria. En aqui han morta presa et apresonada
molta gent et preses algunes forces assats flaques manantslos
que facen sagrament et homanatge de haver per
lur senyor linfant don Jacme rey Darago.
Han cremats dos lochs de la prioressa Dagluayre
ço es Vilanova et la
Portella. Menassen que combatran Alguayra et ja
hi ha venguda gent. Cominen encara que vindran an
aquesta ciutat car sobre aquesta roden ens
trancaran les pexeres per ço que no pugam moldre. Per
ço senyor supplicam vostra
alta clemencia que sia vostra merce de subvenirnos de
gents darmes en bon nombre a fi que puxam fer nosaltres
ab ells la honor ques mereys car
vuy mes no podem pus suportar sino per lo
virtuos esfors de mossenyer Riembau de Corbera que ha
fet e continua fer et per nosaltres: per la gran minva
que es stada feta a aquesta ciutat et dampnatge molta gent
fora exida
defora et en gran nombre sino que nols es stat
consentit. Per guardar la ciutat continuam per gracia de Deu nostres
guaytes ab copia de gent. E sia senyor la
sancta Trinitat en vostra guarda la qual per la sua
clemencia vulla prosperar de be en millor ab exaltament
de vostra excellent corona. Scrita en
Leyda a XXVIII de juny a la miga nit any MCCCCXIII. -
Senyor: Los vostres vassalls et sotsmeses qui
humilment se comanen en vostra gracia et merce pahers
et promens de la vostra ciutat de Leyda. - Item
Senyor som certs que lo comte Durgell havia guinyat que
en aquesta ciutat fos mes foch a VI o a VII barriades
a fin que tot hom derenclis los murs et que
acorreguessen al foch et que ell se pogues
recullir en la ciutat.
- A mis caros
amigos Pedro Dembun Pero Lanuza et el senyor
de Gordun et a cada uno dellos.
- Caros
amigos yo he havido ardit del senyor que quiere
cavalgar et manda que sea presto pora cavalgar
que su entencion es combatre los enemigos en todas
gentes quel vengan al denant
cuentra ell:
porque vos ruego que stades priestos por al
primer ardit que de mi hayades et noy
quede hombre de pie et de cavallo. En lendemedio
executat firme pues tiempo havedes et nous
stades de baldes quel tiempo no lo requiere. E
si es caso que he ardit quel senyor no cavalque
de present tantost sere con vosotros con la ayuda de
Dios con toda la gent. Havet larnes en toda
manera. - Anthon de Luna et Dexeryca que vos
saluda.
- A fray Francisco Sanç mi confessor. - Fray
Francisco: Certificovos que mi senyor cavalga de fecho
et viene a Muntaragon et me ha mandado que yo cuyte
de passar la sierra. Et era del todo mi entencion dir
alla do vosotros sodes mas no puedo fallir
a su mandamiento: porque vos ruego que digades a
Basalio a Pedro Dembun et al senyor de Gordun et
a Pero Lanuza que continuen su guerra contra los enemigos et
que sean prestos que si han letra mia
decontinent sean comi car vosotros havedes
mi ardit con la ayuda de Dios daqui al domingo primero
vinient et si el senyor muda de proposito de cavalgar
de present yo sere con la ayuda de Dios con vosotros
con toda la gent et esto no dubdedes. Do
hayades mi ardit todas las cosas lexadas seades
comigo car sens falla daqua se
pasta algunas que creyo que no sescusa batalla et noy
quede dalla hombre de pie ni de cavallo car en
un dia sera fecho con la merce de Dios. Entanimientres
obrat como de todos confio et haya vuestro ardit
decontinent si Arres se quiere render al senyor
don Jayme et a mi: lexat en el castiello
a Pero Lanuza et Martin Darbea venga del servicio del
dicho senyor et mio; en otra manera sial fecho
el danyo que sel pueda fazer con consello
de Pedro Denbun et del senyor de Gordun et de
Pero Lanuza. Saludatme a Basali et a toda la
companya et digatsli que como veya los hoxos
del senyor el sera bien recebido et contentado en tal
manera que el conexera que no es venido de bades:
esto de cierto con layuda de Dios. Si mi letra havedes
cuytat de venir en otra manera executat continuament
a consexo de los sobreditos. A los de Basa et
Serraule se diga de mi part que entren en la guerra: de
no que les faga guerra assi a los amigos que noy
quieren entrar como a los enemigos. Esta letra leyt a
Pero Lanuza a Pedro Dembun et al senyor de
Gordun et la sustancia a Basili et dezitle
certamient que la intencion del senyor es
combatre linfant. El dicho senyor ha mossenyer
Bernat de Coharasa et mossenyer Aymerich de Comenge que
son venidos bella companya que son CC bacinets
et docientos pillardes en numero de DC cavalgaduras
et D quen havia el senyor ha hoy con el mil cient
roçines et dos mil de pied menos de nosotros assin
que con Dios nuestros affers van bien et noy resta
sino que avaricia et discordia sia fuera de nos. Dezit
a Basili que yol mostrare que el conezera que yo
lo amo et que en Lombardia el no ha tan buen amigo como yo.
Saludatme a Corzo et dezitle que el haura
su rocin. Dios sea vuestra guarda. Scripta al
castiello de Lohar a XXIX de junio. - Anthon de Luna et
Dexeryca.
- Al molt excellent e poderos alt princep e
senyor lo senyor rey. - Molt excellent e poderos alt princep e
senyor: Placie saber a vostra senyoria que hir diluns
ques comptaven XXVI de juny vench açi
un moço aragones que diu que stava ab
Tomas Çacosta lo qual de paraula dix que li ere
stat manat e comanat que digues
al veguer daçi
que fos prest de tenir lo portal ubert car ells
hic serien en la nit. Aquell dia matex
senyor foren portades por un hom de Corbins lo
qual la gent del comte havie pres quatre letres del comte la
una de les quals se dreçava a mossenyer Joffre de la
Bracerola laltra an Pere Nogueris laltra an
Johan Romeu la altra an Botella ciutadans daçi
les quals perque vostra gran excellencia puxe veure que
contenen vos tramet ab la present: e senyor veent que
segons mon juhi aço no ere sino metre divis
en la ciutat no cure de les dites noves ni letres com
lo veguer els altres a qui les letres
sendreçaven
tant com yo he pogut veure ni conexer sien
homens bons et fiables. Mas amoneste tot
de ben fer si lo cas ho requerie car la vostra
senyoria fiave dells plenament e aqui mateix ab
consell dels pahers e dalguns prohomens jo
cree officials novells no revocant algu dels qui hi
eren mas per ço com
la ciutat es gran e no de facil correr que hagues official en cascuna
part si menester hi ere. Esse seguit senyor que vuy a
punta de jorn son venguts açi qualsque CCCC de
cavall o daqui ansus e de M homens de peu amont
e han donat assalt la portal del Mercadal e
son venguts a donar de les lançes al portal. Hanhi
jaquit una atxa et una daga et un roçi: han
cremat gran colp de garbes de forment et
daltres blats qui eren en les eres
del Mercadal et per alguns camps e diverses cases o
torres de la orta. Provehesque vostra celsitud
en los afers segons se pertany car yo
fare açi lo que pore. Scrita ab
cuyta en Leyda a XXVII de juny. La dita gent han
mort senyor un hom qui ere en la casa antiga e
ells se van ben carafexats e estime hom
que entre homens et rocins sen menen
de nafrats de XL ansus. - Senyor vostre humil
servidor et sotsmes qui besant
vostres peus et mans se comana en vostra gracia et
merce Riembau de Corbera.
Día 21.
Vistas en
pleno consejo todas las cartas presentadas y las deposiciones
de los testigos, mandó el rey espedir las siguientes cartas:
Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum
Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et
Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie
ac etiam comes Rossilionis et Cerianie egregio Jacobo
filio egregii Petri quondam comitis de Urgello salutem
et dilectionem. Clamor multorum et fama publica manifestarunt quod
vos non animadvertentes jugum dominii quo nobis
vestro vero regi et domino censemini modo indissolubili
alligatus immo oblitus improvide inmaculati sanguinis et prosapie a
quibus trahere dicimini nomen vestrum necnon diversarum gratiarum
quibus regia domus Aragonis vos et vestri predecessores
sint priscis temporibus prossecuti; adversus nos vestrum dominum
et principem naturalem rebellionis calcaneum
et cornua .... ausibus efrenis erigere ac fidelitatis penitus
rupto federe extraneas gentes armorum sinistris auspiciis congregare
et pro dampnificando regia regna et terras
nostras cum impiorum multitudine non erubuistis aliquatenus
convenire et jam in parte vestri in pregrandem ignominiam invadere
attemptastis. Nos ideo volentes tam gravia nostro auditui
reserata incognita pretermitere veritatem mandamus perscrutari et
diligenter inquiri ut si rei poposcerit qualitas regia nostra
districtio culpam feriat delinquentis. Et postquam inceptum extitit
inquiri quia per contenta in processu inquisitionis detegitur
manifeste vehemens suspicio contra vos et alios adherentes vobis
consiliumque auxilium favorem aut opem dantes quod de castro
et civitate Balagarii et de aliis castris villis
et locis que fuerunt dicti vestri patris vos
preparavistis et preparatis cum gentibus armorum extranee
nationis et aliis ad guerreficandum civitates
villas et castra nostre ditionis easque et ea
occupandum et offendendum tam nos quam nostros officiales et subditos
et ad damna alia multipliciter reipublice inferendum et ad
rebellandum nobis nostroque imperio el potestati: et fuerit nobis pro
parte fisci nostri humiliter supplicatum quod contra vos et vobis
consilium auxilium favorem aut opem dantes et bona ipsorum et
cujuslibet eorum debite procederemus et quod interim dicta civitas
castra et loca que quondam fuerunt predicti egregii Petri
comitis patris vestri tuitionis remedii et securitatis
totius reipublice nostri regni cujus caput
sumus et alias prout in talibus et similibus per justitiam fieri
debet ac est etiam assuetum predictam civitatem villas et castra
apprehenderemus seu apprehendi faceremus: habito
super hiis maturo ac digesto consilio tam prelatorum quam baronum
notabilium militum ac sindicorum civitatum villarum et locorum
principatus Cathalonie et quamplurium doctorum in utroque
jurisperitorum justitia exigente solemniter providimus dictam
civitatem castra villas et loca jamdicta fuisse ac fore esse
rationibus predictis apprehendenda ad manus et posse
nostri. Igitur cum hac eadem vos requirimus et monemus
vobisque dicimus et mandamus de certa scientia et expresse sub debito
naturalitatis et fidelitatis quibus estis nobis vestro domino
obligatus quatenus omni seposita predictam civitatem villas
castra loca et fortalicia gubernatori
nostro principatus Cathalonie seu aliis nostris officialibus
ad hec specialiter assignatis seu etiam assignandis tradatis et per
ipsum ac ipsos aprehendi libere permittatis: alias certo
certius habeatis quod si predictorum vos senserimus neglectorem quod
regalis oppinio nostra non capit procedetur contra vos et bona vestra
justitia mediante. Data Barchinone sub nostro sigillo comuni
undecima die julii anno a nativitate Domini millessimo
quadringentessimo tertio decimo.
- Rex Ferdinandus. - Ferdinandus
Dei gratia rex Aragonum Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et
Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes
Rossilionis et Ceritanie fidelibus nostris universis et singulis
patiariis juratis et singularibus civitatis Balagarii et
quorumcumque villarum castrorum et locorum comitatus
Urgelli et vicecomitatus Ageris et aliorum quorumlibet qui
fuerint egregii Petri quondam comitis Urgelli salutem
et gratiam. Clamor multorum et fama publica manifestarunt quod
egregius Jacobus filius egregii Petri
quondam comitis Urgelli sue fidelitatis et naturalitatis
pudore quo cuncti Aragonis regie domus subditi
per universum orbem radiant insigniti impudenter quod referimus
displicenter abjecto et sue originis magnanimitate inmaculate oblitus
non formidans sui nomen indelibili macula deturpare adversus nos suum
dominum et principem naturalem rebellionis
cornua erigere armorum gentes exteras glomerare
pro damnificando regna et terras nostras
proterva audacia non veretur et jam in parte grandi insania ductus
invadere attemptavit. Igitur nos volentes tam gravia nostro auditui
reserata incognita pretermittere veritatem mandavimus perscrutari et
diligenter inquirí ut si rei poposcerit qualitas regia nostra
districtio culpam feriat delinquentis. Et quare postquam inceptum
extitit inquiri per contenta in processu inquisitionis detegitur
manifeste vehemens suspicio contra dictum egregium Jacobum
et alios adherentes sibi eidem consilium auxilium favorem aut opem
dantes quod de castro et civitate Balaguarii et aliis castris
villis et locis que fuerunt dicti ejus patris se preparavit et
preparat cum gentibus armorum extranee nationis et aliis ad
guerrificandum
civitates villas et castra nostre ditionis
easque et ea occupandum et ad offendendum tam nos quam nostros
officiales et subditos et ad damna alia multipliciter reipublice
inferendum et ad rebellandum nobis nostroque imperio et potestati:
fuitque nobis pro parte fisci nostri humiliter supplicatum quod
contra ipsum adherentes consilium auxilium et favorem aut opem dantes
et bona ipsorum et cujuslibet eorum debite procederemus et quod
interim dicta civitas castra et loca que quondam fuerunt
predicti egregii Petri comitis patris ejusdem
Jacobi per viam tuitionis remediique et securitatis totius
reipublice nostri regni cujus caput sumus
et alias prout in talibus et similibus per justitiam fieri debet ac
est etiam assuetum predictam civitatem villas et castra
apprehenderemus seu apprehendi faceremus: habito super
hiis maturo ac digesto consilio tam prelatorum quam baronum nobilium
militum ac sindicorum civitatum villarum et locorum principatus
Cathalonie et quamplurimorum doctorum in utroque jurisperitorum
justitia existente solempniter providimus dictam civitatem castra
villas et loca jamdicta fuisse ac fore et esse rationibus predictis
apprehendi ad manus et posse nostri. Ideo virtute
generalis imperii et jurisdictionis nobis in nostri ditione
pertinentis vobis dicimus et mandamus quatenus apprehensioni
predicte impedimentum aliquod nullatenus inferatis immo provisioni
nostre hujusmodi pareatis ipsamque plenarie observetis cum quando et
quotiens per nostrum gubernatorem Cathalonie principatus seu alios officiales nostros ad hec
specialiter destinatos fueritis requisiti: quod si secus egeritis
quod non credimus procedetur contra vos et bona vestra
justitia mediante. Data Barchinone sub nostro sigillo comuni
undecima die julii anno a nativitate Domini millesimo
quadringentessimo tertio decimo.
- Rex Ferdinandus. - Ferdinandus
Dei gratia rex Aragonum Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et
Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes
Rossilionis et Ceritanie nobilibus dilectis atque fidelibus universis
et singulis baronibus militibus hominibus de paratico et aliis
generosis in comitiva atque servicio egregii Jacobifilii egregii Petri quondam comitis Urgelli
sistentibus salutem et dilectionem. Clamor multorum etc. (Sigue
enteramente igual a la precedente carta o documento, hasta donde dice
ad manus et posse nostri). Igitur vobis et unicuique vestrum
dicimus
et districte mandamus sub fidei et naturalitatis vinculo quibus nobis
vestro regi et domino estis astricti ac nostre
indignationis et ire incursu quatenus a comitiva et servicio dicti
comitis ejusque consilio et favore visis presentibus
desistatis apprehensionemque dictorum civitatis villarum
castrorum et locorum ipsorum per nostrum gubernatorem principatus
jamdicti seu per alios officiales nostros ad hec specialiter
destinatos seu destinandos fieri et exequi libere permittatis in
predictis nullum impedimentum seu contradictionem inferatis seu etiam
opponatis: quod si contrarium egeritis quod nullatenus oppinamur
procedetur contra vos et bona vestra justitia
mediante. Data Barchinone sub nostro sigillo comuni undecima
die julii anno a nativitate Domini MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus.
Día 5 de agosto.
Mandó el rey se insertaran en
el proceso las siguientes cartas que se habían interceptado.
Al
amat scuder de casa nostra en Johan de Pinell la
infanta Isabel Darago. - En Johan: per tant com segons
exhigencia del temps nos havem a servir de tots los
quins son affectats vos pregam molt affectuosament que
vista la present ab aquella mes gent que porets a
cavall et de peu et ben armats vengats a la nostra vila
de Lineola e apres siats alli scrivetsne
a nos et darem manera que entrets en Balaguer
e sabrets que haurets a fer. E no dubdets per
vostre bandejament ne dalcuns qui sien
ab vos: car per la present manam axi al veguer
Durgell et sotsveguer de la dita vila et altres qualsevol
officials et subdits nostres et dels dits officials
loctinents que copient et stantvos en la dita
vila ne en altra manera destorb preso o greuge
alcun a vos ne companya vostra en persones o bens no
facen ne permeten esser fets en alguna
manera. Dada en Balaguer sots nostre
segell secret a XXVII dies de juny lany mil CCCCXIII. - La
infanta.
- Al amat scuder de casa nostra en Johan
Berenguer de Josa Jayme Darago. - En Johan Berenguer:
per certa causa et coses tocants singularment nostra honor et
benavenir havem deliberat de cavalcar personalment;
perqueus pregam molt afectuosament que decontinent visa
la present cessant tota dilacio et scusa com mils
porets armat et a cavall siats ab nos sens
triga alcuna si james nos entenets
complaure ni servir certificantsvos queu haurem
a memoria. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a
V de juliol del any mil quatrecents tretze. - Jayme.
-
A la muyt noble et cara fija dona
Elfa de Luna. - Muyt noble et cara fija:
Certificovos quel senyor es bien sano et alegre
et es en Balaguer quel senyor don Jayme
envio por el et yo Dios sea loado so bien sana et alegre et
sto con gran deseo de saber vuestra salut: porque vos
ruego men certifiquedes que grant plazer
men faredes. Yo a present so fuera Dios
merce de congoxa pues quel senyor sta
en lugar seguro et yo que tengo el castiello bien fornido
de viures pora dos anyos cepto
de vino mes tengo pro agua et muyt fina que vale
vino et los quey son servidores leales del senyor bien
alegres et sforçados et tales que no falliran con la
ayuda de Dios a lo que deven. E assin seyet
alegrement quen breu hoyredes tales
nuevas que hauredes plazer et consolacion: et de todos
ardides que hayades ciertament de las partidas
dalla me querrades certificar que grant
consolacion ne haure et no mi plangades correus
que yo los fare pagar. E vos torno rogar
que fagades dar recaudo a lo que Simon he dado en
cargo. El sant Sperit sia en vuestra guarda
rescriviendome muyt noble et cara fija
todas cosas a vos plazients. Scripta al
castiello de Loharre a XXIX de julio. - El senyor don
Jayme et el senyor tienen en Balaguer DCCC rocines et
entienden combatre al infant et a los que con el son
que son MD rocines con la ayuda de Dios et mas III milia
hombres de pied. Enviat este scudero de fecho
si buenas nuevas avedes de mossenyor de Clarença
et yo darle un buen rocin et un arnes car daqui
no se ha podido fazer. Seyet cierta que yo vos fare
obras de madre. - La toda vuestra Violant de Luna.
-
Al molt noble senyer et car cosi don Anthon de Luna.
- Molt noble senyer et car cosi: axi com
derrerament vos haviem fet saber haviem cavalcat de Balaguer
enfora tirant nostre cami a la vila Dalcolega per
veurens ab vos: e com som stat pres
de la dita vila dues legues havem sabut de tot cert que Basili
es stat et pres no molt luny de Casteyllfollyt
per qualsque DC rocins entre aregonesos et castellans
qui li son exits al traves: la qual nova es stada
molt dura et greu et a nos per molts sguards que be podets
entenre: perque havem deliberat per los dits
esguards de tornarnos en lo comdat
majorment per la gent nostra qui deu entrar per los ports
Dandorra. Perqueus pregam molt affectuosament si
james entenets fer per nos et si desijats nostre
benavenir et vostre que atenent a tanta necessitat tirets
ver nos ab tota vostra gent e instets et
façats quel senyer Dagremunt et Menaut
de Favars et tots altres que havets perpresos dels
quals per vostra gran providencia havem en ferm quey havets
fermetat entren et sien ab nos et ab
vos sens dilacio: et pensant en quin punt som no
trigassets com lo perill fos ireparable a nos et
a vos si de present no haviem sforç de cavalcar et
tenir les places attes que tots los regnes et terres de la
corona son romorats et si ha gran sforç de gent
darmes la qual renovacio vendra en incomparable profit si les
places podem tenir: eus tenim per dit que no trigara molt en
bon punt ques mereix et nos et vos desijam al qual
porem dir que serem pervenguts per vostra animositat et
providencia singular: pregantsvos mes que vullats
advertir que vostra tan gran obra nos perda en la falt
et haurets mes que no volrets si nostre cor se
compleix. Dada en Raffals sots nostre segell secret
a VIII dies de juliol en lany MCCCCXIII. - Jayme
Darago. - Jayme.
- Al amat scuder nostre en Johan
de Pinell. - En Johan: pregamvos molt tant com mils
podem axi com aquell de qui nos fem singular compte que
en les coses que nostra honor fassen nos fallirets
que vista la present siats aci ab nos ab
tota aquella mes gent darmes que porets be armats et a
cavall: e aço per res no haje falla car
sera cosa quens en farets molt singular et assenyalat
plaher. Dada en Balaguer sots
nostre segell secret a X dies de juliol. - Elionor Darago.
-
Al amat scuder de casa nostra en Johan de Pinell. - En Johan:
pregamvos molt affectuosament si jamay nos entenets
a complaure ni a servir que vos decontinent vista la present
vingats a nos ab aquella mes gent darmes que
porets be armats et a caval dimarts per lo
gran mati: e dreçats a la nostra casa cor
certificamvos que no triguera dues hores que vos serets
ab nos dins nostra cambra. E de les dites coses
no haje falla cor gran plaer nos en
farets. Dada en Balaguer sots nostre
segell secret a X dies del mes de juliol. - La comtessa Durgell.
- Al noble e amat nostre en Johan Berenguer de Josa la
infanta Darago. - En Johan Berenguer: be crehem
sabets com lo senyor don Jayme car marit
nostre et senyor es partit de Balaguer e te la via de Arago: e
per tant com vos entrets altres estariets be en lur
servey al qual lo dit senyor vos havia demanat e no
sots vengut de quens maravellam molt: per ço
molt affectuosament vos pregam e requerim et manam que
encontinent ab aquella mes gent de cavall e de peu
seguiscats lo dit senyor tota triga cessant car
no es hora de tornar atras. Dada en Balaguer sots
nostre segell secret a XII dies de juliol del any MCCCCXIII. -
La infanta.
- Al amat scuder de casa nostra en Luis
de Mena Jayme Darago. - En Luis: molt som
maravellats com no sots vengut axi com vos havem scrit:
perqueus pregam molt afectuosament que dema que sera dilluns
siats aci ab nos armat et a cavall
ab la mes gent que porets. Aço
per res no haje falla. Dada en Balaguer
sots nostre segell secret a IX dies de juliol any MCCCCXIII. -
Jayme.
Día 10.
Hallándose el rey en el sitio de
Balaguer, mandó espedir presentar y publicar junto a sus
muros por boca de pregonero y a son de trompeta las letras patentes
que siguen:
Ferdinandus etc. Nobilibus dilectis atque
fidelibus universis et singulis baronibus nobilibus militibus
hominibus de paratico et aliis generosis in comitiva atque servitio
egregii Jacobi filli egregii Petri quondam
comitis Urgelli sistentibus salutem et dilectionem. Pridem
vobis scripsisse
recolimus per hec verba (Sigue íntegra la carta
de la página 121): Et licet preinserta littera vobis extiterit
presentata fueritque per nostrum gubernatorem jamdictum cum debita
instantia requisitum ut contenta in eadem adimpleretis operis per
effectum vos tamen ea facere recusastis immo aliqua alia gravia
commissistis. Ideo quamquam alias mediante justitia possemus
procedere contra vos tamen ex sola benignitate et gratia vobis et
unicuique vestrum dicimus et districte mandamus sub fidei
naturalitatis vinculo quibus nobis vestro regi et domino
estis astricti ac nostre indignationis et ire incursu quatenus a
comitiva et servicio dicti comitis ejusque consilio et favore visis
presentibus desistatis apprehensionemque dictorum civitatum
villarum castrorum et locorum per nos hic personaliter existentes
fieri exequi libere permittatis et in predictis nullum impedimentum
seu contradictionem inferatis seu etiam opponatis: quod si contrarium
egeritis quod nullatenus oppinamur procedetur contra vos et bona
vestra justitia mediante. Data in obsidione
civitatis Balagarii sub nostro sigillo minori decima
die augusti anno a nativitate Domini MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. -
Ferdinandus etc. Egregio Jacobo filio egregii Petri
quondam comitis de Urgello salutem et dilectionem. Pridem
vobis scripsisse recolimus per hec verba: Ferdinandus etc. ut in
inserta litera post positam supra. Et licet litera preinserta vobis
extiterit presentata fueritque per nostrum gubernatorem jamdictum cum
debita instantia requisitum ut contenta in eadem adimpleretis operis
per efectum vos tamen id facere recusastis immo aliqua alia gravia
commissistis. Ideo quamquam alias mediante justitia possemus
procedere contra vos tamen ex sola benignitate et gratia vos
requirimus et monemus vobisque dicimus et mandamus de certa scientia
et expresse sub debito naturalitatis et fidelitatis
quibus estis nobis vestro domino obligatus quatenus omni mora
seposita predictam civitatem villas castra loca et fortalicia
nobis hic personaliter existentibus tradatis et per nos aprehendi
libere permitatis: alias certo certius habeatis quod si predictorum
vos senserimus neglectorem quod regalis oppinio nostra non capit
procedemus contra vos et bona vestra justitia mediante. Data
in obsidione civitatis Balagarii sub nostro sigillo majori
decima die augusti anno a nativitate domini MCCCCXIII. - Rex
Ferdinandus. - Ferdinandus etc. Fidelibus nostris universis et
singulis patiariis juratis et singularibus
civitatis Balagarii et
quorumcumque villarum castrorum et locorum comitatus
Urgelli et vicecomitatus Ageris et aliorum quorumlibet qui
fuerunt egregii Petri quondam comitis Urgelli salutem
et gratiam. Pridem vobis scripsisse recolimus per hec verba:
Ferdinandus etc. ut in littera secunda postposite littere supra largo
modo continetur. Et licet litera preinserta vobis extiterit
presentata fueritque per nostrum gubernaterem jamdictum
cum debita instantia requisitum ut contenta in eadem adimpleretis
operis per efectum vos tamen id facere recusastis imo aliqua alia
gravia comissistis. Ideo quamquam alias mediante justitia
possemus procedere contra vos tamen ex sola benignitate et
gratia virtute generalis imperii et jurisdictionis nobis in nostri
ditione pertinentis vobis dicimus et mandamus quatenus apprehensioni
predicte impedimentum aliquod nullatenus inferatis quod si secus
egeritis quod non credimus procedetur contra vos et bona
vestra justitia mediante. Data in sitio civitatis
Balaguerii sub nostro sigillo minori decima die augusti
anno a nativitate Domini MCCCCXIII.- Rex Ferdinandus.
Día
11.
Seguramente la obstinación de los rebeldes y sus salidas
de la ciudad impedirían el día anterior la presentación de dichas
letras, puesto que en este Pedro Coll de Manresa, con las
referidas ceremonias y en los puntos mencionados, publicó su
contenido en la forma siguiente:
Ara hojats queus
fan saber de part del senyor rey que com ell hagues manades
esser presentades certes letres sues dins la ciutat
de Balaguer et la dita presentacio segons manifestament
apar alli per alguns impediments no puga esser feta a
major cautela lo senyor mana lo efecte de
aquelles letres esser publicat per la forma seguent:
Que com fama publica haja manifestament divulgat que
don Jayme Durgell fill del comte Durgell no guardant la
feeltat que es tengut al dit senyor axi com son
verdader rey e senyor haja en les
ciutats viles lochs et castells qui foren del dit en Pere
congregat gents darmes stranyes per dampnificar lo
dit senyor; volent de aço sabre la veritat ha manat de
les dites coses esser inquirit: et per tal que per les coses
contengudes en la dita enquesta se mostra manifesta
suspicio contra ell et altres a ell aderents et consell
favor et ajuda donants que de les dites ciutats viles lochs
et castells ses disposat ab les dites gents
estranyes de damnificar et guerrajar sos
regnes et terres et aquells occupar et arebellar contra
ell et son imperi et potestat: a humil
supplicacio per part de son fisch a ell feta
haut sobre aço madur et digest consell de
prelats barons nobles et cavallers sindichs de les ciutats
viles et lochs del principat de Cathalunya per securetat
de la cosa publica de sos regnes et terres ha per
justicia provehit les dites ciutat viles lochs et
castells esser preses a ses mans et poder. E per
ço mana lo dit senyor al dit don Jacme Durgell
et a tots los nobles cavallers scuders de sa
saquela et habitadors de les dites ciutat viles lochs
et castells sots la fe et naturalesa que son tenguts a ell axi
com a son rey et senyor que a la dita apprehensio no
façen algun empach ans aquella lexen fer
franquament et segura et los dits nobles cavallers et
scuders de la companya del dit Jacme Durgell desisten
es lunyen. E jatsie de aço sien
stats requests per lo seu governador de
Cathalunya aço fer han recusat: per tant lo
dit senyor no contrestant pogues procehir en altra
manera contra ells et cascu dells empero de sola
benignitat et gracia los requer encara els mana
que complesquen et facen les dites coses les quals si
complir et fer recusaran procehira contra ells et cascu
dells segons rigor de justicia requerra.
Día
22.
El referido Pedro Coll con iguales ceremonias y en los
mismos puntos que las anteriores publicó las siguientes cartas
espedidas por el rey.
Ara hojats queus
fan saber de part del senyor rey que com per alguns evidents
impediments les letres subinsertes no puxen
esser presentades en la ciutat de Balaguer vol
et mana lo dit senyor ab veu de crida esser
publicades et son del tenor seguent. - En Ferrando etc.
als nobles amats et feels nostres tots et qualsevol nobles
cavalles gentils homens et altres residents en companya
de don Jayme Durgell fill del egregi en Pere
comte Durgell quondam salut et dileccio. Com nos
segons per diverses letres vos havem notificat
per certes justes et rahonables causes et rahons en
nostre ple et ample consell on entrevengueren molts et
diverses prelats comtes vezcomtes barons nobles cavallers
doctors en cascun dret et sindichs de les
universitats del principat de Cathalunya hajam
provehit justicia mijançant per tuicio et
defensio de la cosa publica de nostres regnes et terres dels
quals som cap et protector a nostres mans et poder
penre les ciutat viles lochs et castells
que foren del dit comte Durgell et hajam a
vosaltres monestats que en la dita apprehensio a nostre
poder fahedora no donassets empaig o embarch
algu ni resistissets ni donassets als resistents
favor o ajuda alguna e daço siats stats
certificats per nostres letres patents les quals vos
son stades legittimament intimades per nostre
gobernador de Cathalunya et encara per nos et son vengudes en
vostra noticia: vosaltres aço no obstant havets
prestat favor et ajuda al dit Jacme qui ha resistit al
dit governador et resisteix a nos continuament
en fer la apprehensio de la ciutat de Balaguer denant
la qual stam et tenim siti per fer la dita apprehensio.
E jatsia nos de rigor de justicia poguessem
contra vosaltres et vostres bens en diverses maneres procehir
empero volents usar vers vosaltres nostres vassalls
et naturals sotsmesos mes de benignitat clemencia et gracia
que de rigor de justicia: encara a major cautela vos requerim
amonestam et manam expressament que dins spay de
quinze dies de la data de la present en avant comptadors
de la campanya del dit Jayme desistats et iscats
de la dita ciutat de Balaguer et en aquella no tornets
ni al dit Jayme o altres a ell seguints adherents
o ajudants donets consell favor o ajuda: en altra manera
forçats per necessitat de justicia passats los
dits XV dies procehirem contra vos et bens vostres
rigorosament com per justicia trobarem esser
fahedor. Et per tal que pahor de punicio dels
crims per vosaltres comesos nous donassen occasio
de retraureus en exir daquexa ciutat et desistir
de la companya del dit Jayme et per conseguent vendrieu
a tan irreparable et inextimable dan et vergonya
com es esser vosaltres per nos publicats et donats per
traydors et rebelles: volents en aço
degudament remediar per tenor de les presents guiam a vos et cascun
de vos que dins lo terme de quinze dies exirets
de la dita ciutat de Balaguer et totalment desistirets de la
companya et servey del dit Jayme de tots et
qualsevol crims et excessos per vosaltres comesos et
perpetrats et que cometreu entro al dia que exireu
de la dita ciutat et desistireu del servey et companya
del dit Jayme puys queu façats dins los
dits XV dies: axi que durant lo present guiatge lo
qual volem que dur per dos mesos de la data de la
present en avant comptadors no puxats per nos o
officials nostres esser presos detenguts arrestats et
en persones o bens en alguna manera molestats ans puxats
anar et star en et per tota nostra senyoria salvament
et segura: axi empero que algu dels guiats no
puxa entrar en les ciutats de Çaragoça
Calathayu Darocha Terol Albarrazin ne
Valencia: manants per la present a tots et sengles
officials et subdits nostres et dels dits officials
lochtinents presents et sdevenidors sots nostra
ira et indignacio et pena de dos milia florins dels bens del
contrafahent havedors et a nostres cofres
aplicadors quel present nostre guiatge tinguen
et observen et noy contravinguen ne algu
contravenir permeten per alguna causa o raho. Dada
en lo setge de la ciutat de Balaguer sots
nostre segell menor a XXI dies dagost en lan de
la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus.
- Nos
en Ferrando etc. Jatsia per diverses letres
a vosaltres nobles cavallers et gentils homens et altres
residents en la companya o servey de don Jayme fill del egregi
en Pere quondam comte Durgell axi
per nos aci presents com per nostre governador de
Cathalunya legittimament presentades hajam
amonestat et manat que de la dita companya et servey
desistissets et
lexassets la ciutat de
Balaguer et a la aprehensio per nos per justicia publicada
de la dita ciutat et altres viles lochs et castells que foren
del dit en Pere no donassets empatx alcu
ans aquella lexassets fer per nos o nostres officials
liberament et franqua ço que fins al dia
de vuy no havets
fet: mes ab letra
nostra dada com dejus les dites coses vos hajam
manat et de aquelles request et volentsmos haver ves
vosaltres mes ab benignitat et gracia que de rigor de
justicia vos hajam guiat per cert temps dins lo qual la
dita ciutat servey et companya poguessets del tot lexar
et de aquells desistir: encara desijants axi com
de nostra reyal dignitat se pertany a vosaltres per
fexibilitat de humana natura o en altre manera aberrats
a carrera de veritat et a la naturalesa et feeltat a que sots
obligats quant en nos es ab infusio de pietat et gracia
reduir: per tal que temor o terror de punicio
de crims per vosaltres
comesos nous faça perseverar en duricia o error
ab tenor de la present remetem et perdonam a
vosaltres et cascu de vos tota accio civil et criminal et
altre qualsevol la qual nos o officials nostres poguessam
contra vosaltres et vostres bens fer o moure per raho de
qualsevol crims excessos o delictes per vos fins
en lo dia que exirets de la dita ciutat ab quen
iscats dins lo temps devall expressat perpetrats
o comesos per greus et grans que sien e en
qualsevol nom sien nomenats los quals volem aci
per expresses esser hauts dels quals siats
enculpats o no o de aquells sia començat
inquirir o no: en tal manera que si per spay de XV dies
de la data de les presents en avant comptadors de la dita
ciutat exirets et de la companya o servir del dit don Jayme
totalment desistirets no puxats o alcu de
vosaltres puxa en alcuna manera per nos o nostres
officials per raho dels dits crims esser presos detenguts o en
altra manera en persones o bens punits o molestats ni en juhii
convenguts o en alcuna manera condepmnats:
ans puxats et cascu de vos puxa anar et
star per tota nostra senyoria salvament et segura et
siats vos et vostres bens de tota pena civil et criminal
pecuniaria o altra axi de furs o constitucions
o altre manera per raho dels dits crims encorraguda
assolts quitis et del tot perdonats: vos empero
et cascu de vos fahens compliment de justicia civilment
als de vos clamants: exceptat que los qui
perpetraren de fet o ajuda a la mort de Sancho Sanchez
Dorunyo quondam los quals volem en la present
remissio esser inclusos no puxen sens
nostra expressa licencia en la ciutat de Teruel
o ses aldeas entrar o aturar entro que
per nos en altra manera no sia provehit: et aço
fem per vitar scandels o inconvenients entre los
culpats de la dita mort et parents del dit Sancho Sanchez
interfet. De la present empero remissio exceptam
eretges et sodomites aquells qui mataren
larquebisbe de Çaragoça o el governador de
Valencia o donaren auxili en la perpetracio de las
ditas morts o qualsevol de aquelles: los quals
empero volem esser compresos en lo guiatge lo
dia de la data de la present ab nostra letra atorgat:
manants al inclit et magnifich
infant Nalfonso primogenit nostre molt car de
nostres regnes et terres general governador et apres
nostres dies Deu volent legittim succehidor sots
nostra paternal benediccio el als portantsveus de
aquell et altres qualsevol officials nostres et subdits
et dels dits officials lochtinents presents et sdevenidors
sots nostra ira et indignacio et pena de dos milia florins
dels bens del contrafahent havedors et a nostres
cofres applicadors que la present nostra remissio
tinguen et observen et noy contravinguen ne
algun contravenir permetan per alguna causa o raho. En
testimoni de la qual cosa havem manada fer la present ab
nostre segell segellada. Dada en lo siti
de la ciutat de Balaguer a XXI die dagost en
lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex
Ferdinandus.
Día 5 de setiembre.
Ramon Blasco, pregonero público de la ciudad de Lérida, publicó con idénticas ceremonias el siguiente pregon en el monasterio de Almata, situado muy cerca de los muros de Balaguer.
Ara hojats queus fa saber lo molt victorios senyor
lo senyor rey que com ell hagues feta remissio
general a tots los residents en la ciutat de Balaguer
de tots et qualsevol crims per ells comesos fins en lo
dia que exirien de la dita ciutat ab tal que isquessen
dins espay de XV dies del XXI dia de agost en avant
comptadors exceptats los qui foren a la
mort del arquebisbe de Çaragoça et del governador de
Valencia et a aquests encara hagues per espay
de dos meses guiats segons en les letres daquen
fetes et ja publicades es pus larch contengut e
lo dit temps de XV dias passas vuy: lo
dit senyor encara volentse haver misericordiosament ves los
sobredits proroga lo dit temps per altros XV
dies de vuy avant comptadors dins los quals los
qui exiran de la dita ciutat de Balaguer se puxen
alegar dels dits guiatge et remissio, en
altra manera lo dit senyor procehira contra ells axi
com a rebelles et traydors.
Día 20.
El referido pregonero con iguales ceremonias y en el mismo
punto publicó el pregón que sigue:
Ara hojats etc.
Fa saber lo molt victorios senyor lo senyor rey que com
ell hagues feta remissio general a tots los residents
en la ciutat de Balaguer de tots et qualsevol crims per
ells comesos fins en lo dia que exiran de la
dita ciutat ab tal que isquessen dins spay de XV
dies del XXI dia dagost en avant comptadors exceptats
los qui foren a la mort del arcabisbe de Çaragoça et del governador de Valencia et aquests encara
hagues per spay de dos mesos guiats segons en les
letres daquen fetes et ja publicades es pus
largament contengut e lo dit temps hagues ja prorogat
per altros XV dies los quals ja son finits:
encara mogut de sobirana benignitat et misericordia lo
dit senyor proroga et de nou otorga les
dites remissions et guiatge fets per XV jorns
primers vinents dins los quals los que exiran de
la dita ciutat de Balaguer se puxen alegar dels dits
guiatge et remissio. En altra manera passats los
dits XV jorns lo dit senyor procehira contra
ells axi com a rebelles et traydors.
Día 5 de octubre.
Finalmente el rey prorrogó el plazo del indulto y salvoconducto por todo dicho mes, mandándolo
publicar por el citado pregonero en igual modo y sitio que los anteriores.
Sigue en Monfar, extracto historia condes de Urgel
