7 DE ABRIL.

7 DE ABRIL.

Después de reconocidas y aprobadas por el Concejo de la ciudad las siguientes cartas escritas sobre el asunto de D. Jofre de Castro, fueron pasadas a los señores Diputados, y habiéndolas firmado mosen Manuel de Monsuar, dióse orden para que fuesen despachadas.

Molt alt e molt excellent Senyor.
Per moltes e diverses letres e derrerament per En Johan Ferrer per aquesta raho per nosaltres trames a vostra Majestat havem aquella devotament e ab molta instancia suplicada que fos merce sua provehir e manar al noble don Jofre de Castro castla de la vila de Cervera esser feta restitucio e esmena dels robols e dans donats per gents de mossen Rodrigo de Rebolledo ço es per Blascho de Bardaxi e Steve Dagramunt com a capitans ab lurs complices e sequaçes en les dues viles que lo dit noble don Jofre ha en lo comdat de Ribagorça los quals robols e dampnificacio per veridica informado daquen rebuda apar esser provenguts per quant lo dit don Jofre se era adherit en los actes dels cathalans seguits per causa de la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor don
Charles de santa recordacio Primogenit de vostra Altesa e per tant demostrava los dits procehiments directament esser stats fets contra forma de la capitulacio entre vostra dita Majestat e aquest Principat formada. E havem scrit e suplicat a vostra dita Majestat que li plagues fer deguda provisio en totes altres coses subseguidos e lo dit don Jofre concernents per manera que la dita capitulacio no restas prejudicada altrament que per observancia de aquella a la qual ab jurament som strets e obligats a nosaltres convendria procehir contra los dessus dits e altres en aço culpables e encara contra les universitats qui los dits robols o dampnificacio han receptats e no res menys contra lo magnifich mossen Luis Cosco loctinent de governador del regne de Arago e de procurador en lo comdat de Ribargorça per los greuges e prejudicis per ell fets contra lo dit noble don Jofre de Castro havents los dits greuges sguart al prejudici de la dita capitulacio en haverlos per enemichs e acuydats de aquest Principat. Et alias segons que juxta forma de la dita capitulacio a nosaltres licit e permes seria. E jatsia per major nostra scusacio e per conduir lo bon exit de aquest negoci a tota tranquillitat e repos e per justificacio de nostre proces havem volgut en aço interposar los LXXII representants la cort de aqueix regne los justicia e diputats del regne mateix e los jurats de la ciutat de Çaragoça scrivint als dessus dits per nostres letres volguessen talment intercedir ab vostra Majestat en quant a ells se sguardava que deguda provisio fos feta en lo dit negoci. E mes sobre aço hajam scrit al magnifich mossen Luis Cosco e als batles e oficials de les viles e lochs del dit comdat de Ribagorça. E fetes totes altres provisions per benefici del negoci que son stades en la facultat nostra. Pero Senyor molt alt e molt Excellent fins aci per la dita vostra Majestat salva tots temps la reverencia de aquella no es stada feta alguna provisio en lo dit negoci o saltim tal que a la reintegracio del dit don Jofre e de la dita capitulacio satisfaça. E com la instancia del dit don Jofre sia a nosaltres continua per la dita raho e la força del dit jurament e obligacio nos strenguen a retre en aço lo deute nostre. Per tant no volents al dit deute fallir com no podem ni devem per continuar nostre degut proces fins a la deguda fi del dit negoci de present scrivim al dit mossen Rodrigo de Rebolledo e al mossen Luis Cosco e als dits batles e oficials del dit comdat de Ribagorça amonestant e requerint los que dins spay de trenta dies apres la presentacio de les letres a ells fahedores en avant continuament comptadors hagen feta restitucio o smena al dit noble don Jofre de Castro dels dits dans greuges e prejudicis a ell fets o sobre aquells ab ell se convinguen e dins lo dit termini per si o procurador lur en nostre consistori compareguen e causes e rahons alleguen e suficientment aquelles proven per les quals a les dites coses tenguts no sien. En altra manera per delliberacio en nostre consistori ara per lavors ya feta los notificam son e seran haguts e reputats per enemichs de vostra reyal corona e de la cosa publica de aquest Principat e sera contra ells passat lo dit termini procehit axi e segons que la dita capitulacio e la facultat per vostra Majestat en aquella a nosaltres donada dispon e ordona segons en nostres letres sobre aço a ells trameses a les quals nos referim mes largament se conte les quals coses dessus dites Excellentissimo Senyor a la Altesa vostra significam ab les presents suplicants aquella humilment e ab la major instancia que podem sia merçe sua talment provehir en lo negoci que de altra provisio o remey usar no afretura la qual cosa succehira a lahor e servici de nostre Senyor Deu e de la Altesa vostra e benefici e repos de aquest Principat e procehira de dret e justicia e nosaltres e aquest Principat reputar la hem a singular merçe e gracia a la Excellencia vostra. Lo qual nostre Senyor Deu ab tota felicitat longament conserve e aquella man de nosaltres lo que sa merce sia. Feta en Barchinona a XVIII de febrer del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls etc. Los deputats del General e consell lur etc. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e conçell lur elegit en virtut de la comissio de la cort general del dit Principat derrerament convocada en la ciutat de Leyda aquest Principat representants. Al molt magnifich
mossen Rodrigo de Rebolledo cavaller domiciliat en lo regne de Arago salut e honor.
Com En Blascho de Bardaxi e Steve Dagramunt homens familiars vostres ab lurs complices e sequaces en los dies prop passats hajen invasides guerrejades e robades dues viles del noble don Jofre de Castro ço es de Laguarres e de la Squarra les quals lo dit noble don Jofre ha e possehex dins lo comdat de Ribagorça la qual cosa juxta informacio daquen reebuda consta provenir no per altra causa que per la adhesio que lo dit don Jofre havia e ha feta ab los cathalans en los actes seguits per causa de la liberacio del Illustrissimo Senyor don Charles de santa recordacio Primogenit Darago e axi redunden en derogacio e prejudici de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey
sobre aço a aquest Principat atorgada la observança de la qual per facultat e potestat per lo dit Senyor Rey atorgada se pertany a nosaltres e som strets e obligats aquella. Per tant volents retre lo deute nostre instats e requests per lo dit noble don Jofre de Castro a vos dit magnifich mossen Rodrigo de Rebolledo qui a les dites invasio e preda havets prestat assentiment e auctoritat ab la present amonestam e requerim que dins XXX jorns comptadors apres la presentacio de aquesta los quals precisament e peremptoria vos assignam hajau feta o feta fer restitucio esmena al dit don Jofre e vassalls seus dels bens e coses depredades e dans donats sobre aço o ab ell e dits seus vassalls daquen no hageu feta concordia o dins lo dit termini comparegau per vos o vostre procurador davant nosaltres e en nostre consistori al qual la cognicio de les dites coses en virtut de la dita capitulacio se pertany e en lo dit consistori allegueu e proven (proveu) suficientment causes e rahons per los quals no siau tengut a les dites coses. Altrament siau cert que passat lo dit termini per deliberacio ya per nosaltres ara per lavors feta sereu hagut e reputat per enemich e acuydat de la corona reyal e de la cosa publica de aquest Principat e sera precehit contra vos e bens vostres axi e segons que en virtut de la capitulacio dessus dita e per la facultat en aquella a nosaltres donada nos es licit e permes e trobarem esser fahedor sens altra monicio o letra que no spereu de nosaltres per aquesta raho. Com aquesta per peremptoria vos trametam sobre la presentacio de la qual starem a relacio del portador qui ha jurat fer la verdadera. Dada en Barchinona a XVIII del mes de febrer del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Al molt magnifich mossen Luis Cosco gobernador del regne de Arago e assert procurador del comdat de Ribargorça e als honorables los batle general e altres
oficials en lo dit comdat de Ribargorça juridiccio exercints a quiscun dells e loctinents seus los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell llur elegit en virtut de la comissio de la cort general del dit General derrerament convocada en la ciutat de Leyda aquest Principat representants salut e honor.
Per altres nostres letres sots data del III dia de octobre vos havem scrit que volguesseu restituir o fer restituir al noble de don Jofre de Castro castla de Cervera e a sos vassalls de la vila de Laguarres e de la Squarra situades dins aqueix comdat tots bens robes e altres coses que en poder vostre o de persones a vostra juridiccio sotsmeses eren pervengudes del e barrejament fet de les dites viles de Laguarres o de la Squarra per lo Blasco de Bardaxi e Steve Dagramunt homens de mossen Rodrigo de Rebollodo ab lurs complices e secasses. La qual cosa per informacio daquen rebuda constaria provenir per causa de la adhesio la qual lo dit don Jofre de Castro havia feta ab los cathalans en los actes seguits per causa de la liberacio del lllustrissimo Senyor Primogenit de santa recordacio e axi redundaven en prejudici de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey sobre aço a aquest Principat atorgada e fermada segons aquestes coses en la dita nostra letra son deduides pus stesament en les quals coses no havem vist que per vosaltres sia stada feta alguna deguda provisio e com per la dita informacio consta los dits bens e coses robades ab los robadors de aquelles esser pervengudes e pervenguts en aqueix comdat e aqui esser stades receptades e receptats. Per tant volents retre nostre deute al qual tenguts som per observança de la dita capitulacio a instancia del dit don Jofre per facultat e potestat a nosaltres per la Majestat del dit Senyor Rey en e ab dita capitulacio atorgada vos monestam e requerim ab la present que dins XXX jorns comptadors apres la presentacio de aquella los quals precisament e peremptoria vos assignam hajau feta o feta fer restitucio e smena al dit don Jofre e vassalls seus dels dits bens robes e coses a ell depredades o ab ell e dits sos vassalls hajau feta concordia sobre aço o dins lo dit termini comparegau per nosaltres o per procurador vostre davant nosaltres e en nostre consistori al qual la cognicio de les dites coses en virtut de la dita capitulacio se pertany e en lo dit consistori alleguen e proven suficientment causes per les quals no sien tenguts a les coses dites. Altrament sia cert que passat lo dit termini vosaltres e les universitats de aqueix comdat e singulars de aquelles per deliberacio ya per nosaltres feta ara per lavors sereu haguts e reputats per enemichs e acuydats de la corona reyal e de la
cosa publica de aquest Principat e sera procehit contra vosaltres e ells axi e segons que en virtut de la capitulacio dessus dita e per la facultat a nosaltres en aquella donada nos es permes e trobarem esser fahedor sens altra monicio o letra que no spereu de nosaltres per aquesta raho. Com aquesta per peremptoria vos trametam sobre la presentacio de la qual starem a relacio del portador de aquella qui ha jurat fer la verdadera. Dada en Barchinona a XVIII de febrer (estamos a 7 de abril en el orden) del any Mil CCCCLXII. M. de Monsuar dega de Leyda.

17, 18, 19 noviembre

17 DE NOVIEMBRE.

Reunidos los señores Diputados con otras varias personas y jurisperitos, para consultar sobre las dudas que ofrecía el señalamiento de tutor al Infante don Fernando, por parte del Rey, y asimismo sobre otros diversos puntos; después de emitidos varios pareceres, acordóse por fin:
1.° Que el Rey podía dar tutor, sin que esto se opusiese a la capitulación;
2.° Que sin embargo de haberse dado tutor
al Primogénito, podía señalarse otro y no había dificultad en que fuese la Reina;
3.° Que constase la siguiente deliberación, hecha por unanimidad, a saber:
que la señora Reina, como tutora del señor Primogénito, prestase el debido juramento.
Congregados otra vez, por la noche, todos los Diputados e individuos del Consejo, en la cámara mayor del Consistorio, se hizo extensa relación, por el abad de Monserrat, de los votos de los jurisperitos y de la deliberación de los Diputados y demás, después de lo que se tomó el siguiente acuerdo.

Lo present consell conclou loant en tot e per tot los apuntament e conclusio fets per los VIIII e quatre de Barchinona sobre la emancipacio del Senyor Primogenit e tutela de la Senyora Reyna star be e preceir juridicament e que en nom de Deu per la dita Senyora Reyna com a tudriu sie prestat lo jurament.

Pasado, desde luego, el referido acuerdo al Concejo de la ciudad, que también estaba reunido, y enterado de todo cuanto había tratado la Diputación, los cuatro representantes de aquella que solían intervenir en los negocios de esta manifestaron, que la ciudad de Barcelona, deseando siempre marchar uniforme y en armonía con el Consejo de la Diputación, aprobaba en este caso las deliberaciones que dicha corporación había tomado, por considerar esta concordia de grande utilidad a la patria; después de lo que, se acordó que para hacer saber este resultado a la senyora Reyna, fuese una comisión compuesta a la vez de Diputados y de Concelleres.
Ocupáronse, el mismo día, de otros varios asuntos, y se dio cuenta de las siguientes cartas que habían recibido.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Optenguda hora disapte a vespre prop passat del Senyor Rey per esplicar li ma crehença jo li digui que jatsie los diputats e consell del seu Principat de Cathalunya per miga de sos embaixadors en dies passats aguessen suplicat la sua Majestat que li plagues fer e smenar los dans donats o robatoris fets al noble don Jofre de Castre per Blasco de Bardaxi e Vicent Dagramunt e altres de llur companyia fins en aquella ora los dits dans e robatoris no eren stats satisfets ans ajustant dans a dans ara derrerament se eren innovades coses molt greus e molt dampnoses al dit don Jofre recitant li aqui tots los actes en mes instruccions mencionats e com tots aquests dans e robatoris fins aci mostrats venir al dit don Jofre per esserse ell aderit als actes de aqueix Principat fets per la liberacio de don Carles de gloriosa memoria fill primogenit seu e per conservacio de les sues libertats les quals coses redundarien en servey gran de la sua reyal corona e com molestar ne dapnegar algu per la sobre dita raho fos contra la capitulacio que plagues a la sua Altesa fer e smenar los dits dans e dapnatges
dats al dit don Jofre a fi que la dita capitulacio la observancia de la qual sa Excellencia diverses voltes havia comendat restas illesa. E mes li digui que com
de sa Altesa fos exida una letra dirigida als vaguer e sotsvaguer de Barchinona manant los pendre cert hom e aquell tenir pres fins sa Majestat altrament hi provehis la qual letra per semblant fos contra la capitulacio que fos de sa merce manar aquella esser revocada per tal forma que autentiquament aparegues de la dita revocacio per que tot hom fos mes conformat en la opinio que tenia que sa Excellencia zelava molt la observancia de la dita capitulacio. E responent me la sua Majestat al primer cap me dix que ab tot que als embaixadors del Principat que eren partits de aci hagues plenament informal de aquest fet els hagues mostrat com aquestes coses no venien gens per la raho pretesa per lo Principat que encare ho volia mostrar a mi clarament e aqui la sua Altesa me recita la mort de mossen Pero Martines de Moryello lo qual mossen Joan Cerdan sogre de mossen Rebolledo havia mort e com la muller de mossen Pero Martinez per obliguar mes la casa de Castre en pendre aquest interes per propi havia fet matrimoni de una filla del dit mossen Pero Martinez mort ab lo dit don Jofre e que de aquella mort en ça se eren seguits infinides morts e rebotoris en la casa de Castre de una part e la de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerda de altre e que diverses treues se eren fetes entre ells e paus tractades e que res no havia pogut reposar aquest dabat e que no ere de creure que lla hon sa Majestat havia aprovat los actes fets per los cathalans com aquells fossen stats fets per servey seu ques hagues a pensar que
hun tant baix hom com Vicentet los hagues de reprovar majorment no tenint ell en aquest mon negun superior sino Deu o lo papa en lo spiritual e per que aqui es molt manifest aquest debat de la casa de Castre ab mossen Rebolledo no cur de recitar lo permenut concloent que aquests dans no venien sino per causa de aquest debat e que no sen cregues altre. Al segon cap me respos que ell ignorave que tal letra fos exida de la sua cort car ell havia incautats sos secretaris que no spachaseu res que fos contra la capitulacio e que haguere pler de veurela empero que ell ere content si letra neguna havia feta contra la capitulacio de revocarla cent voltes si cent voltes la hagues feta e volent jo satisfer al que sa Majestat me havia dit per que entre lo splicar de la mia crehença e lo seu respondre havia escorregut molt temps hi ere gran vespre dixme que al cendema ell me volia mes dir sobre aquest fet e que aquella nit no li digues res pus e axi jom parti. Lo cendema que fonch diumenge en la vesprada tenint son consell plegat ell me feu entrar e davant tot lo consell en que era lo comte Dampuries mossen de Urgell micer Joan Pages lo Justicia de Arago hun jurat de Çaragoça e molts altres e encara alguns que havia en la cambra quiu podien hoyr tot ell me dix que attes la nit passada jo havia parlat ab ell a soles e que per ventura nou haguere ben compres que li digues alli en consell ço que havia dit apart. E attes que segons la manera en que li havia parlat e ell me havia respost que lo fer me splicar ma crehensa en consell ple no ere per que ell nom hagues ben entes stigui hun poch pensant que poguera esser e pur jo delliberi fer ço quem mana e publiquament yo li digui ço que la nit passada li havia dit no tant largarment com la nit passada mas ab ten poques peraules com me bastaren en dirli tot lo efecte de ço que li havia dit e quant mach hoyt feume exir fora la cambra restant ell ab lo consell en delliberacio e per aquella nit no se ques conclogues res. Venint vuy diluns de mati jo he dat la letra dels diputats esplicant los ma crehensa. Resposme per tots lo visrey de Sicilia que jatsia ells creguessen aquestes coses venir per la bandositat de la casa de Castre e de mossen Joan Cerdan e de mossen Rebolledo perho que ells ne perlaren al Senyor Rey e feren tot son poder que en aquestes coses se prengues qualque remey. Hachi alguns dels dits diputats axi com don Pedro de Urrea e mossen Borenguer de Bardaxi quem digueren que fort cosa fora que los debats de Arago se aguessen a mesclar ab la capitulacio del Senyor Rey ab lo Principat de Cathalunya recitant me alli molts dapnatges fets en Arago de una part a laltre prou desaforats. Per mils fonch respost que la capitulacio del Principat no ha negun desig de mesclarse ab les bandositats de Arago mas ten poch (tampoco, tant poc, tampoc) no ha pler que sots color de bandositat de Arago negu la deroge en res e quem semblave fort cosa que havent stat vint anys passats en guerra la casa de Castre ab sos contraris que are dos jorns apres que don Jofre de Castre havia servit lo Principat de Cathalunya se fos sperat de destrohirli les sues terres ço que en aquests vint anys james ere stat attemptat pur la conclusio resta de perlarne al Senyor Rey. En apres so stat al Senyor Rey presentant me a ell per veure sim fere neguna resposta al que la nit passada me havia fet dir en consell e nom ha dit res he trebellat vuy mati en fer ajustar la cort per darli la letra e splicar ma crehença e no ses pogut fer tant
stan tots torbats ab los oficis e remuneracions que han a partir. So stat apres a casa del justicia per darli la sua letra e he trobat que ere partit lavors la via de
Castella tremes per lo Senyor Rey la qual letra per sa absencia he donada a don Anton de Mieros loctinent seu lo qual per semblant ma dit ne parlara al Senyor Rey. Del ques seguira per avant avisare continuament vostres reverencies nobleses e grans magnificencies a les quals me recoman. Feta en Calatayu a VIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - De les vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Joan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats o consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Apres que agui scrita la letra que va ab la present arriba lo vostre correu a mi trames ab letres de III de noembre lo qual fonch aci diluns a VIIII del mateix per les quals letres jo so stat avisat de la mort de Pedro de Tramasaguas de la qual lo Senyor Rey ma havia ja parlat dihent que per reposar aquestes bandositats de la casa de mossen Rebolledo e de la casa de Castre havia trames alli lo governador de Arago e quel havia creat procurador del comdat de Ribargorça lo cual havia penjat hun gran ladre quey havia crehent jo tots temps que fos de aquells qui havien fet lo robo de les terres de don Jofre e tantost ani al dit Senyor Rey e li doni la letra que venia a la sua Majestat la qual legida li digui com la sua Excellencia per sa gran clemencia he humanitat dissapte passat me havia volgut fer veure los dans fets a don Jofre de Castre venir solament per la bandositat de ell e de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerdan e no gens per la causa pretesa per lo Principat de Cathalunya pero per que sa Majestat cregues que aqueix Principat may entrare en lo que ere entrat voluntariament sino que força e necessitat de raho lon haguessen constret que yo suplicave sa Majestat que volgues scoltar quant ere diferenciada la informacio que la sua Senyoria havia de aquest fet e la que era portada en aqueix Principat hi en aço me fonch bo lo proces que la nit passada havia rebut e regonegut. Primerament constave per proces que essent interrogat don Jofre de Castre com anave desarmat e sens negun reguart ates la gran bandositat que ere entre la casa de Castre e de mossen Rebolledo ell havia respost que ell nos entenia guardar puix no fahia part en lo dit bando car son pare no volia que ell hi fes part e que per conseguent no ni volia fer mes se mostrave clarament que en lo temps que lo dit don Jofre ere stat dapnegat e molt abans ell ni ses terres no staven ab negun recel ans lo dit don Jofre havia manat a sos vassalls que qualsevulla de la bandositat sis vol fos de Castre sis vol de Rebolledo que passas per ses terres que fos acollit e que li fos dat de menjar ab sos diners mes se mostrave clarament com anant presos los vassalls de don Jofre de Castre dehien aquells quils menaven com nos tractau axi no sabeu que ni nosaltres ni nostren Senyor may havem fet part ab negu. Responien los quils portaven presos no sabeu vostre Senyor si feu part ab los cathalans e si trage la bandera ab los de Cervera e moltes de aquestes rahons constave encare que feta la presa e roberia dels lochs del dit don Jofre aquella fonch passada per lo comdat de Ribagorça per lochs grossos e ben poblats los oficials dels quals lochs podien be deliurar las persones e fer los tornar sos bens e james sen curaven ans los mal factors mengaren e begueren en los dits lochs del comdat hey (e hi) reposaren prou que james los dix res negu e que si aquestes coses no bastaven en fer creure a sa Majestat lo que aqueix Principat pretenia que aydas en fer loy creure lo acte fet are derrerament por mossen Loys Cosco e aqui (aqul) yo li entri a recitar quant per vostra lotra me ere scrit e li spliqui la crehença de mot a mot pur en sustancia segons en la dita letra me ere manat. A les quals coses la sua Majestat me respos que ab tals processos leugerament provave cascu ço que volia e que no ere cosa que calgues duptar que don Jofre e mossen Rebolledo no fossen en guerra e que havia pler que mossen Rebolledo havia parlat la nit passada apres que jo agui parlat ab sa Majestat ab ell e que li havia dats testimonis de aquest fet tals que nos podien recusar primerament mossen Bernart Çaportella diputat de Cathalunya lo qual havia ofert valença en dies passats a mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre mes que congoxant se don Joan Dixer al comte de Prades per que havia oferta valença a mossen Rebolledo contra la casa de Castre que lo dit comte li hauria respost que no li havia oferta valença contra don Felip de Castre mas que contra don Jofre mes que les nafres que lo dit don Jofre havia fetes en persona del jerma de mossen Ramon Gilabert de Cervera que spresament havia dit lo dit don Jofre que les havia fetes per que havia fet valença a mossen Rebolledo contra ell e que ab aquests podien seber aqui la veritat. Yo llavors repliqui a la dita Majestat que fins aci les armes eren molt descominals que don Jofre de Castre havia portat al Principat bon proces autentich molt fornit de testimonis ab lo qual don Jofre provava plenament sa intencio e que los quil havien dapnegat no havien portat a sa Majestat sino peraules. Ell me respos que crehia que mossen Rebolledo tremetera aqui persona per informar lo Principat de aquest fet hi que ell enquaren fere pendre proces autentich per saber ne la veritat e que ell me fere mostrar la letra del procurador de Ribagorça en lo qual poguere veure los grans crims que aquest Tramasaguas penjat havia fets la qual enquare nom es stada mostrada. He sentit com a la crehença que spliqui en consell lo diumenge vespre per manament de sa Majestat me fa ordenar resposte en scrits. Lo prothonotari ma perlat mostrant se curos de haver cerquat en registres la letra que yo demanave esser revocada mostrant me que no ley havia poguda trobar e que volguera molt que la tingues per saber qui la havia spatxada. En apres jo he dat les letres de la cort hi he splicada ma crehença prou largament tot hom ha per mal fet lo penjar del hom segons de molts he sentit dihent gran mal del mossen Cosco han se aturat a cort per la resposta. Parlas que lo regne si enterpos dihen alguns que no loy cal interposar si donchs no han voluntat de pagar los dans. Nom se ques conclouran. La present letra e lo correu he retengut de hir en sa sperant si poguera primer cobrar del Senyor Rey la resposta en scrits e puix nom es donada no desliber pus de sperar per que aquis puixa seber lo que fins açi ses fet en aquest negoci. Feta en Calatayu dimarts a X de noembre any Mil CCCC sexanta hu a I ora apres mig jorn. - De vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs.
Por En March Davall correu lo qual deu esser aqui a XIIII del present he scrit largament a vostres reverencies nobleses e magnificencies de les coses que fins
en aquella ora havia perlat ab lo Senyor Rey. En apres partit lo dit correu dimecres passat que comptavem XI del present rebi letres vostres en que ni havia per lo dit Senyor Rey les quals en continent li doni e spliqui a sa Majestat ço que per vostra letra me era manat ço es que no hagues a deservey lo spachament aqui fet dels dos embaixadors de França e de Castella sens intelligencia de sa Altesa per los motius en la mia letra contenguts e legides per ell les dites letres les quals li doni apres de haver splicat ço que per vosaltres me era manat la sua Altesa me respos que ell ho havia a servey ço que per vosaltres era stat fet e que ell vos ne scriuria. He sabut apres por alguns curials a qui tantost mostra vostras letres que ha hagut gran pler de aver lo avis de les dites embaixades. En laltre fet de don Jofre no si ha mes fet del que fins aci he scrit sino alguns rahonaments ab lo Senyor Rey e altres de son consell e de la cort los quals no van a la conclusio demanada per aqueix Principat car tot es per mostrar que aqueix dans son venguts per la antigua bandositat de ells si haguda ni ha. Ham (me ha, m´ha) dit sa Majestat que aqueix Principat sera be de forçar don Jofre que fes pau e que lavos totes coses cessaren. Yo digui a sa Majestat que ell sabia millor de mi a qui pertany en Cathalunya forçar les gents de viure en pau. Ell me respos que nou dehia sino per via de metre loy en raho e induhir loy. Jo li respongui que atenent les coses com staven e ço que tots jorns si afegia que molt duptara de esser enprenedor de concloure tal pau e que si sa Majestat hagues provehit almenys en haver a ma de la cort les coses robades e los mal factors que la cosa stiguera en termens practicables.
Dixme que ja hi havia provehit mas que ab aquestes libertats e aquests fueros sta terra ha de venir en perdicio quasi volent dir que envides ha forma de provehirhi. Ham dat (me ha dat, donat) la letra que va ab la present la qual es resposta del qui li digui en consell. Es ver que del cap derrer no lin parli gens. Ham fet mostrar per semblant la letra que li ha trames lo procurador de Ribagorça per lo fet del hom quey han penjat copia de la qual tramet ab la present. Han me dit alguns que si don Jofre volia metre aquest fet en poder del regne ço es tot son debat que lo regne lin faria alguna smena yo per que no he carrech de menegar tals partits nom cur de respondrey. Fins açi no he hagut resposta dels LXXII de la cort si be tots dies me dihen que faran resposta e crech que entre ells no sen avinguen car dels de la dita cort uns me lohen molt lo que fa aqueix Principat e altres dihen ques meravellen com sen entramet e axi cascu parle ab la sabor que te tots pero han per mal fet lo que mossen Cosco ha fet en penjar lo Pedro de Tramasaguas pero per mal fet queu tinguen negu noy done remey. Feta en Calatayut divendres a VIIII ores de mati a XIII de noembre 1461.
- De vostres grans reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador qui en aquells me recoman Joan Ferrer.

18 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

19 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

1, 2, 3 de noviembre, 1461

1.° de NOVIEMBRE.

No hubo sesión, por ser la fiesta de Todos los Santos.

2 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión, por ser el día de Difuntos.

3 DE NOVIEMBRE.

Reuniéronse, en este día, los señores Diputados y Consejo, para recibir a los señores Aymar de Puyzen (Depuyzien), llamado Capdaurat (Capdorat en la carta en francés), y maestro Juan de Rehillach (Johan de Reillach), secretario del Rey de Francia, quienes, de parte de este, entregaron la
carta que sigue a continuación.

(1) Se reproduce esta carta, tal como se halla en el registro, prescindiendo de las transformaciones que en su copia pudo hacer el escribiente, las que podrá colegir el lector, sin embargo de la diferencia que hay entre el lenguaje francés actual y el del siglo XV, y de la que se nota entre el original y la traducción que le sigue.

(1) A noz tres chieres e speciauls amys les dipputez e conseil di Cathaloygne.
Loys por la grace de Dieu Roy de Ffrance. Tres chiers e speciauls amys. Nous avons puis nagueres este advertiz du deçes destu nostre tres chier e tres aut cosin le Prince primogenit Darragon duquel deces avons este e sommes tres correzes e desplasants tant pour le lignatge dont il nous attenoit comunt por la bonne grande e ferme amour que estoit entre nous e luy. Ainsi que pourez assez savori. Semblantment avons este advertitz dus grans e louables miracles que notre dit cousin par la grace de Dieu a faiz envers plusieurs persones depuys son deces e tellement que dacia par plusients lieux en pore estre memoire dont nous e tous ses autres parents sommes bien tenuts e obligez en louer et grandament mercier notre Createur. Et que a nous fait e ferons de notra part au mieulx de notre pouvoir ausiro plus pour aucunes matieres dependents de notre dit fiu cosin e de vous e por autres envoyons pnesentament par devors vos noz amez e feaulx Aymar Depuyzien dit Capdorat chevalier notre conseillier mestre dostall e nostre bayly de Vayennoys e mestre Johan de Reillach notre notaire e secretayre aus que avons cargie illes vous dire e exposer. Si vous prions que a iceulx vuelliez adioscer foy e creença en tout aquilz vous diroyt de part nous. Donne a Tours le XIII joirn doctobre. - Loys etc. - Bardois etc.

Para inteligencia de los que no conocían el idioma francés, se mandó hacer la siguiente traducción en catalán. (Eso dice Manuel de Bofarull.)

Loys per la gracia de Deu Rey de França. Nostres molt cars e molt amats amichs specials. Nos no ha gayres som stats avisats de la mort de aqueix nostre molt amat cosi lo Princep primogenit Darago de la qual mort havem stat e som molt corrussats e desplasents tant per lo linatge don nos atanyia com per la bona gracia e fervent amor qui ere entre nos e ell axi com porets assatz saber. Semblant a nosaltres es stat dit e avisats dels grans e loables miracles que nostre dit cosi per la gracia de Deu ha fets envers moltes persones despuys de sa mort e talment que daçi a molts lochs ne pot esser memoria don nosaltres e tots sos altres parents som be tenguts e obligats en loor e grantment regraciar a nostre Creador lo que nos farem de nostra part lo mills que porem: Encara mes per algunes materies dependents de nostre dit cosi e de vos e per autres enviam prestament a vosaltres los nostres amats e feells Aymar de Puyzen dit Capdaurat cavaller nostre conseller mestre dostall e nostre bayle de Vianoys e mestre Johan de Rehillach nostre notari e secretari als quals havem dat carrech queus digan e exposen. E per çous pregam que a ells vullau dar fe e creença en tot e quant vos diran de nostra part. Scrita en Tours en lo XIII jorn de octubre. - Loys etc.
(Después se quejarán algunos catalanistas que se cambian los nombres.)

Leída la carta que antecede, manifestaron verbalmente los Embajadores, de parte de su Rey, el sentimiento que este había tenido al saber la muerte del señor Primogénito; al propio tiempo felicitaron a los señores Diputados por lo que había hecho el Principado cuando se trató de libertar al Príncipe, y por último, les ofrecieron cualquier clase de ayuda que el pais necesitase, asegurando a tal objeto, que Francia contaba en aquella ocasión con grandes fuerzas, puesto que su Rey pretendía entonces tener derecho al reino de Navarra.
El mismo día, fueron expedidas las siguientes cartas.
Molt alt e molt excellent Senyor.
Jatsia a vostra gran Senyoria hajam scrit e acomanada creença an Joan Ferrer trames a aquella de part de aquest Principat per los fets del noble don Jofre de Castro e altres empero per quant apres la sua partida havem sentides algunes coses subseguides en lo fet del dit noble qui son en molta congoixa de aquest
Principat scrivim al dit Johan Ferrer lo qual aquelles explicara a vostra Excellencia. Suplicam Senyor molt alt vostra Serenissima Altesa sie de merce sua vulla aquell benignament oyr e talment provehir en les coses que aquest Principat lo qual sempre en lo servici de aquella enten sie sublevat de tals congoixes e no sie forçat usar de les coses permeses ab la capitulacio per vostra Altesa fermada e jurada. E sie la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostra Serenissima Senyoria la qual nostre Senyor Deu mantingue e prospere votivament segons desige. Scrita en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Majestat humils vassalls e subdits etc. Los deputats del General e consell etc. - Al molt alt e molt Excellent senyor lo Senyor Rey.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los LXXII congregats representants la cort general del regne Darago.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors. Jatsie vos hajam scrit per En Joan Ferrer trames a la Majestat del Senyor Rey per part de aquest Principat sobre los fets del noble don Jofre de Castro empero per quant apres la sua partida havem sentides algunes coses qui son en molta congoixa de aquest Principat scrivim al dit Joan Ferrer aquelles comunique a vostres reverends nobles magnifiques e honorables savieses. Sentiran adonchs aquelles quant ha gran raho e causa aquest Principat de entrenyorarse e destar congoixat. Per ço a major descarrech e desencusa nostra e de aquest Principat pregam e exortam vostres dites reverencies e magnificencies vos placie intercedir talment ab la Majestat del dit Senyor Rey e quant en vosaltres sie prestament provehit que aquest Principat se sublevat de tals congoixes a les quals necessariament per observacio de la capitulacio fermada e jurada per la Excellencia del dit Senyor Rey et alias haurie provehir segons li es permes. E sia la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostres dites reverends nobles magnifiques e honorables savieses. Scrita en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Igual a la carta que antecede, se enviaron otras, dirigidas a los Diputados de Aragon, al Justicia del mismo reino y a los jurados de Zaragoza.

Al molt honrat lo Senyer En Joan Ferrer misatger a la Majestat del Senyor Rey trames per part del Principat de Cathalunya.
Honrat Senyer. Apres vostra partida som avisats multiplicadament que presa per los oficials de Ribogorça la vila de Lasguarra qui es del noble don Jofre de Castro segons en vostres instruccions es contengut les hores sen menaren presos Alvaro de Fita e Pedro de Entramasaguas servidors del dit noble e que lo governador daqueix regne com a procurador segons se diu del dit comdat haurie ofeguat (ahogado; aufegat; ofegat) e apres penjat lo dit Pedro fahentli proces que havie trenchada salvaguarda per ço com informat lo dit Pedro que en hun castellet prop de la dita vila lo qual te Blasco de Bardaxi qui ensemps ab altres feu la robaria de la dita vila havie de les coses robades ere anat alli e sen havie portats certs bestiars quis dehie esser de la dita presa. E no obstant sie stat allegat axi com es ver segons a bocha e per letres som avisats que lo dit Pedro encontinent que sabe los dits bestiars no esser de la dita roberia restitui aquelles lo dit empero governador o procurador com dit es ha aquell exequtat la qual cosa ab no pocha molestia nostra e de aquest Principat es presa com sie devallant directament de o per les roberies e dans donats per mossen Rebolledo e o gents sues al dit don Jofre e a sos vassalls les quals juxta informacio rebuda apparrien esser fetes per causa de haver adherit lo dit noble als actes dels cathalans. Considerants adonchs les dites coses e encara com aquelles eren stades manifestades a la Majestat del Senyor Rey per nostres letres recau en opinio e creença aquest Principat que lo dit Pedro es stat desempetxat per haver adherit ensemps ab lo dit noble als dits actes dels cathalans e lo dit governador qui de totes les dites coses ere cert e sab que lo dit don Jofre ha en lo castell e vila de Lasguarra tota jurisdiccio civil e criminal mer e mixte imperi ha precipitada la exequcio del dit Pedro lo que semblave esser stat fet ab intelligencia del dit Senyor Rey car pus lo tenie pres tota hora ere a temps exequtarlo si los
negocis no vinguessen al repos per nosaltres desijat e justicia ho exigis. Aquest Pedro com sabeu per esser stat en lo exercit ere plenament assegurat e en salvaguarda per la capitulacio e los qui contra aquella han fet son haguts per enamichs e acuydats de aquest Principat lo qual en tanta congoixa es constituit per tals actes que mes nos pot dir com aquest interes ultra la universalitat quascuns particularment tocha e en scrits redubtes e pensaments a tots constituescha. Per ço havem delliberat scriure a la Majestat del Senyor Rey e als LXXII representants la cort Darago e altres avisants los que per vos a la Altesa del dit Senyor Rey e als altres seran explicades aquestes fahenes e congoixes. Donada adonchs al dit Senyor Rey la letra que sera ab aquesta encontinent que rebuda la hajats (rasgo occitano; hajau; recibida la hayáis) explicareu a sa Majestat totes les coses predites significant a aquella la gran congoixa e perpleix en que nosaltres e aquest Principat stam circa la provisio fahedora per integracio de la dita capitulacio suplicant humilment e devota per merce sua vulle prestament provehir a les dites coses per manera que aquest Principat ne la dita capitulacio no resten interessats. En altre manera feu certa la sua Majestat que a nosaltres covindra no voluntariament per observança de la dita capitulacio entendre prestament en fer publicar per enemichs e acuydats los dits mossen Luis Castro procurador del dit comdat mossen Rebolledo Blasco de Bardaxi e altres damnificants lo dit don Jofre e sos vassalls e encare totes universitats e singulars qui les coses robades o part delles han receptades e daqui avant sera procehit de fet e per justicia segons es permes ab la capitulacio predita la qual la prefata Majestat quant a ella se sguarda segons son virtuos scriure e aquest Principat per son interes axi universal com particular no solament volen e entenen be tenir e servar mas encara inviolablament esser custodita. E per lo semblant donareu les letres als dits LXXII e altres als quals de part del dit Principat direu e comunicaren (comunicareu, hay muchos casos en los que la n y la u se intercambian en estos textos) totes les dites coses per retre be e be scusats a nosaltres e aquest Principat. E de les respostes del Senyor Rey e dels dits LXXII e altres e encara del que sentir poreu circa aquest negoci e de tot lo succes nos avisau decontinent amplament e clara. E tingueus Jhesus en sa proteccio. Data en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCCLXl. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya.

Dadas las gracias a los embajadores de Francia por el diputado eclesiástico Manuel de Monsuar, pasaron a ocuparse de este y otros varios asuntos pendientes, como el de don Jofre de Castro y el de la pacificación de ciertos bandos que existían en esta ciudad y en el resto del Principado, y después de larga conferencia, acordaron el nombramiento de nueve personas, para que redactaran las contestaciones que se hubiesen de dar así al Rey de Castilla, como al de Francia, y buscasen los medios para poner en ejecución lo acordado relativamente a los demás negocios.

26 DE OCTUBRE.

26 DE OCTUBRE.

Aprobadas las instrucciones que se habían redactado sobre el asunto de don Jofre de Castro, como también las cartas que se habían de entregar por el mensajero que se designase a este objeto, nombróse para este cargo a Juan Ferrer, ministro de la casa de la Diputación, quien debía cumplir su cometido de parte del Principado.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Huy divenres demati havem rebuda letra vostra de XVIIII del present ab la qual licenciau nostra embaxada volent e requirent nos que partiam de continent per anar aqui cessant tota consulta prefegint nos VIII jorns al cami per esser aqui attessos la qual rebuda jatsia nos haja aparegut que la preheminencia de aqueix Principat lo qual en aquesta part representam per esser tramesos per aquell e encara nostra condicio attesa no poguessem axi repentinament partir ne accelerar la via com es lo vostre scriure e que per vosaltres se deguera haver tal consideracio vostra reverencia vostra. Pero ab tot axo nos disponguem decontinent anar a la reyal Majestat per haver sa bona licencia e fer tot lo quens es scrit per les reverencies nobleses e magnificencies vostres. Anants donchs quant mes cuytadament poguem trobam ya lo dit Senyor Rey a cavall anant a Vilaroja tres legues de aci hon es la Senyora Reyna per los afers que ya scrit vos havem. E per quant lo dit Senyor Rey ere ya en via nos covingue acompanyant sa Senyoria ab aquella axir fora la vila a la exida de la qual decontinent la suplicam de audiencia e aquella obtenguda li significam lo que per vostres reverencies nobleses e magnificencies es dispost de la nostra partida suplicantsla desa bona licencia. Respos nos lo dit Senyor Rey que per quant sa Senyoria ere axi en cami li aparia que tal partir nostre ne licenciar nos de sa Majestat no fos covinent per aquella hora mas que la sua Excellencia fora aci dema indubitadament e per ço nos pregava sperassem per dema tot dia per que mes decentment e comoda esser pogues la dita nostra partida. A pregaries donchs del dit Senyor Rey vista e attesa tanta decencia de la cosa es stat per nosaltres delliberat axi fer ab aço empero que si cas sdevenia lo dit Senyor Rey no venir dema axi com dit ha delliberam que hu de nosaltres ço es lo comte de Prades qui per afers del bisbe Delna e de don Johan de Cardona juxta la facultat atorgada ha de comunicar ab lo dit Senyor Rey vaja vuy a Vilaroja per haver en nom de tots licencia del dit Senyor Rey e de la Senyora Reyna e per fer lacte com es satisfet a la embaxada lo qual ere stat diferit fins al partir e per ço sen va ab ell lo notari nostre. La cosa donchs en axi disposta es nostra intencio partir de aci digmenge apres dinar Deu volent e tirarem per nostres jornades com mes porem axi empero qui no anem precipitadament com correus ne deroguem a la auctoritat de aqueix Principat ne decencia nostra respecte algu de salari nons moura a fer ne mes ne menys. Sera de aquell axi com a vostres reverencies nobleses e magnificencies vendra be. Nosaltres entendrem tots temps a la honor del Principat e nostra. De aço si la jornada passava al vostre comptar vos havem volgut fer lo present correu per que nous sia admiracio alguna. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua ordenant de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calatayu a XXIII de octubre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt magnifichs e de gran providencia senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e de gran providencia senyors. Vostra letra havem reebuda de quinze del present ab que repetint les altres a nosaltres trameses sobre lo pensament que la Majestat del Senyor Rey ha haut de intitular lo Illustre don Ferrando primogenit de princep o duch de Gerona sollicitant a nosaltres scriurens pus stesament de les libertats que te aquesta ciutat a aço obviants responent en vostra lettra lacte mencionat en aquella fet per lo Senyor Rey En Pere dalta recordacio al Illustre don Johan fill primogenit no perjudique en res a aquesta ciutat ans per aquells mateix actes e altres abans e apres fets es vist es mostre aquesta ciutat e vegueria nos pot per nenguna via separar encara que fos en persona de primogenit de la corona reyal e comdat de Barchinona havent tals privilegis per molt ferms e indubitats. E havem fiança que la Majestat del Senyor Rey sertificada de nostres libertats e privilegis sa acustumada clemencia e humanitat se desistira de son reyal pensament e pensara en insignir lo lllustre Primogenit de altres titols pus preheminents de que son stats insignits altres primogenits e derrer del dit lllustre don Johan. E per ço mossenyors nons semble que al present sia necessari tramettre aqui persona creents tots temps haja loch recorrerem a vostres grans prudencies per defensio de constitucions privilegis e libertats e fiam haurem aquella defensio e ajuda que per vostra ofici es degut e molt virtuosament acustumat. La Trinitat Sancta sia proteccio de vostres magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XXI doctubre del any Mil CCCCLXl. - A vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molts magnifichs senyors. Una letra he resebuda de vostres savieses ab la qual ma certificau de la mort del lllustrissimo Sant Carles primogenit
(ya llaman santo al príncipe de Viana; igual que llaman algunos santo a Luisico Companys, el que se dio un paseo por Montejudaico después de matar catalanes a mansalva)
nostra de la qual mort ab hun gran anuix (enuig; enojo; parece auuix) es confort nostra lo seu gran poder per los grans e maravellosos miracles qui per ell son stats fets es fan tots jorns incessantment. Deu ne sia loat qui ha plagut ferlo possehidor de tanta gloria. Ab la qual letra me pregau vulla star attent o vigill en lo benavenir e repos de aquest Principat. Dich vos que tots temps son stat e so vuy en dia metre la persona e los bens per les libertats e per la terra e de ço podeu star ben sagurs. De tots aquests afes (afers) e de altres tocant en ma casa e informat largament En Vilafreser portador de la present lo qual tramet aqui sol per aquestes fahenes. Per queus placia donar li fe e creença en tot lo que de ma part vos explicara. E placie a vosaltres pendre aquelles ab aquell sfors que deuen nis pertany com be haveu acustumat. E per la present no dich pus sino que ordeneu de mi lo que plasent vos sia. De Paralade (Peralada) a XIII de octubre. - Lo quim recoman a vostres savieses vezcomte de Rocaberti.

El mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes instrucciones.

Instruccions per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable Ferrer qui per ordinacio e manament lur ha anar de present a la Majestat del Senyor Rey per les coses que devall seran dites.
Primerament lo dit Joan Ferrer precedents humils e devotes recomendacions ab besament de mans a la Excellencia del dit Senyor Rey de part del dit Principat liurara a la sua Altesa la letra de creença que sen porta. En virtut de la qual la hora per la sua clemencia assignadora explicara a aquella com los dits diputats e conçell en los dies passats scriviren a la sua Majestat ab letra e per mija dels embaxadors del dit Principat notificaren los robatoris e dans donats per gents de mossen Rebolledo ço es Blasco de Bardaxi e Steve Dagramunt ab molts lurs complices e secasses (sequaces, secuaces) a les viles de Laguarres e de la Sguarra que lo noble don Jofre de Castro Casla de Cervera ha en Ribargorça los quals robatoris e dans segons informacio rebuda de la qual lo dit Joan Ferrer sen porta copia per esserli avis e per mostrar de aquella les coses que li semblaran necessaries apparla esser stats fets per haver adherit lo dit noble als actes dels cathalans fets per causa de la liberacio de la persona del Illustrissimo don Karlos de sancta recordacio fill primogenit del Senyor Rey suplicants humilment la sua Excellencia que attes les dites coses son contra la capitulacio fos de merce sua provehir e manar que lo dit noble e sos vassalls fossen reintegrats e los malfactors presos per manera que justicia mijançant contra aquells pogues esser provehit degudament. A les quals coses lo dit Senyor Rey ha respost que los homenys robatoris e altres molts dans hinc inde seguits sien pervenguts per occasio de la bandositat antiguada de don Felip e dit don Jofre de Castro de una part e mossen Joan Cerdan e mossen Rebolledo gendre seu de la part altra per causa de la mort perpetrada per lo dit mossen Cerdan en persona de mossen Pero Martinez de Moriello sogre del dit don Jofre e no per haver adherit lo dit don Jofre als catalans segons aquestes coses e altres molt largament son contengudes en la letra de la sua Altesa emanada als dits diputats e conçell dirigida de la qual lo dit Joan Ferrer sen porta copia per son avis e perque sen serveixca en lo necessari.
E dira lo dit Joan Ferrer al dit Serenissimo Senyor Rey que ab tota humil e subjecta reverencia de la sua Majestat parlant encara que los robatoris e dans dessus dits no aparagues esser stats fets per haver adherit lo dit don Jofre com dit es poguera salva la dita humil reverencia haver la sua Excellencia provehit e manat que les coses robades e dans donats fossen venguts en ma de la cort o altra part segura a fi que facilment pogues esser justicia ministrada car com scrit han a la Majestat sua per la dita informacio conste de les dites coses de que la han avisada a les quals dona gran credulitat e conformitat lo que apres segons son avisats es stat fet per homens del dit mossen Rebolledo qui son tornats a la dita vila de Laguarres e sen han portats cinch homens presos e allançejat hu e manades VIII besties grosses dients segons als dits diputats e conçell es stat los malfactors en lacte exiu exiu vosaltres qui sou anats en Leyda a pledejar les quals paraules son en neglecte de aquest Principat per quant no donants laugera creença a paraules ha fet pendre la dita informacio.
Hoc e ara derrament (derrerament, darrerament; raderamén; últimamente) som avisats los dits diputats e conçell que los oficials del dit comdat de Ribagorça ab circa CCC homens han dat assalt a la dita vila de la Sguarra e aquella han presa e portats quatre homens a cavall que lo dit don Jofre hi tenia destrohint aquella e los vassalls no menys que si fossen enemichs formats e mes que los de mossen Rebolledo los quals ultra lo que fet havien segons son certificats los dits diputats e conçell han apres morts dos homens de la dita vila de Laguarres e trencades les portes e robades les cases fins als forrellats los quals ab les preses son stats receptats en hun loch del dit comdat appellat Capella.
Les quals novitats e actes apparrien esser fets e seguits per haver feta lo dit don Jofre la adhesio dessus dita segons la informacio del primer cars presa com juxta aquella apparega lo dit don Jofre no esser stat ne esser en guerra ab lo dit mossen Rebolledo ne ab los dits Blasco de Bardaxi e Steva Dagramunt ne altres lurs complices ne haver feta part en la dita bandositat ans haver manat a sos vassalls de les dites vilas (vilas es el plural típico en a, occitano, incluso a veces se lee las, no les) que acullissen les dites parts els fahessen bona companyia ab lurs diners e les paraules proferides per los dits damnificants mostren haverho fet per la raho dessus dita la qual cosa quant sia contra la dita capitulacio e en neclecte de aquest Principat la Majestat reyal ho pot be veure.
Supplicara adonchs lo dit Joan Ferrer al dit Serenissimo Senyor Rey de part dels dits diputats e conçell e de tot lo dit Principat sia de merçe sua vulla provehir en esser reintegrat e satisfet lo dit don Jofre e sos vassalls dels dits robatoris e dans ab tota eficacia significant a la sua Altesa que sperants los dits diputats e conçell la sua Majestat hi provehis han stat de fer les provisions a ells promeses e degudes juxta forma de la dita capitulacio per observacio o conservacio de la qual no entenem flixar a res ne suportar aquella en alguna part esser violada o prejudicada majorment en consemblant cas qui particularment si provehit no hi era cascuns del dit Principat tocar poria e de que irreparables inconvenients e enfractes seguir se porien ne dubtara lo dit Principat exequtar qualsevol coses qui per observacio de la dita capitulacio sien vistes necessaries e expedients com lo jurament per ells prestat e lo multiplicat scriure del dit Senyor Rey qui sempre los ha encautats esser atents a la observança de la dita capitulacio los hi obliguen e semblantment comunicara lo dit Joan Ferrer de totes les dites coses ab la Serenissima Senyora Reyna.
Mes avant liurara les letres que sen porta als LXXII representants la cort Darago e als altres a qui son dirigides als quals de part del dit Principat dira aquelles de les coses dessus dites que li seran be vistes treballant sempre ab gran diligencia e cura en conduir que axi la Majestat del Senyor Rey com los dessus dits quant a ells se sguarda proveheixquen en les dites coses talment que los dits diputats no hajen recaure en necessitat usar de les coses permeses en e ab la dita capitulacio.
Item per quant apres ferma de la prefata capitulacio la Majestat del Senyor Rey novament ab sa letra ha manat als veguer e sotsveguer de aquesta ciutat que prenguen cert home e de aquell façen ço que la sua Altesa ordene la qual cosa es de directo contra la dita capitulacio com la sua Excellencia parlant ab humil e subjecta reverencia sua abfixant aquella tal manament fer no puixa. Per ço lo dit Joan Ferrer ab gran e gran instancia suplicara de part dels dits diputats e conçell e de tot lo dit Principat a la Majestat del dit Senyor Rey sia de merce sua vulla de fet revocar e per nulla haver la dita letra e manament e la dita revocacio aport
auttenticament lo dit Joan Ferrer per manera que do la observacio e no violacio de la dita capitulacio clarament apparegua.
E de totes les respostes axi del dit Senyor Rey com dels altres e encara dels sentiments que haura e de tots successos dels dits negocis avisara los dits diputats e conçell discretament e clara jurant lo dit Juan Ferrer a nostre Senyor Deu e als sancts quatre evangelis que be e leyalment se haura en les coses dessus dites e que de alguns afers seus propris ne de persones particulars no parlara o tractara directament o indirecta ab los dits Senyor Rey e Senyora Reyna sino solament dels contenguts en les presents instruccions e de altres si alguns li son acomanats per los dits diputats prefets de la casa de la Diputacio e que fara e exequtara totes coses de que per los dits diputats o conçell li sera scrit. Data en Barchinona a XXVI de octubre del any Mil CCCCLXI.

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte III (3)

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte III (3).

 

 

Núm. 309. Tom. 19. fol. 1505.

Los dits missatgers del
regne de Mallorques ab deguda reverencia del dit molt reverent
parlament del principat no curen fer oracions retoricas ne
declamacions ni venir a compte de deu e deig ab lo
dit molt reverent parlament del principat com no entenen finar ab
ell de companyhia ans entenen aquella dege
perseverar ab lo dit principat quant es per part del regne de
Mallorques jatsia les obres fins aci als dits
missatgers fetas no sien correspondents al degut al dit
regne e a la honestat del dit principat e amor reverencia e
bona companyhia quels dits missatgers los han feta
e mostrada: e james ara estants en Alcaniç
los missatgers del dit regne no han haud debat
altercacio ne contradiccio ab lo reverent parlament
Darago e tractadors daquell ni de paraula ni de
scrits que no deguessen esser admeses per regne ni per
part del dit parlament ne tractadors lurs los ne fos
james feta paraula car fora negar lo titol reyal
e aquell minvar. Mes
veritat clara dient lo primer jorn o segon quels dits
missatgers del regne de Mallorques se veheren ab los
dits missatgers reverents del dit principat en Alcanis los
fon dit clarament per algun dells que los del
parlament Darago no volien sofferir en manera del mon
que regne de Mallorques fos admes en entreveniment de lur
tractament ne en la regonaxença de la justicia de la
reyal successio no allegants en aço
alguna causa sino sola voluntat: e que si lo principat o sos
missatgers volien sostenir o esforçar
lo contrari que romprien de present ab
Arago e que pus expedient era fermar ab lo
parlament Darago resident en Alcaniç e lexar
Mallorques que no fos en res ab ells que si lo
principat admetent lo regne de Mallorques per aço
havia a rompre ab los aragoneses: e com per los
dits missatgers de Mallorques fos offerta collacio
de dret ab savis folos respost per lo missatger
del principat que nos daria loch a res e axi que
hi prestassen paciencia que pus expedient era lexar
lo regne de Mallorques en banda del tot e finar lo
principat ab lo parlament Darago que admetre lo
regne de Mallorques e per aço sol rompre ab
Arago: e semblant los fos dit del regne de Valencia que
no seria admes pero que en la no admissio daquell se
pendria escusa per lur divisio e aço
sab Deu qui es veritat increada que axi sia.
E la dita reverencia repetida fora pus tollerable a Deu
e a dreta e pura moralitat e ab menys carrech del
reverent parlament del dit principal o de sos reverents
missatgers fer tal clara resposta que ab esquisides
colors e variacio de potestat dilatada als dits missatgers resposta
concloure e finar lur admissio verbal e
nominal e expulsio total reyal de tots actes axi com lo
primer dia fon haud per finat: be que creem ques
trigaba solament sobre trobar manera cuberta quels
missatgers del dit regne haguessen bona resposta ab
fets contraris e que fossen contents quen fossen
admeses com a missatgers de regne nominalment sens
entreveniment de algun exercici o potestat en los actes de la
regonaxença de la justicia de la successio reyal e
preparatoris e antecedents daquella axi com si de
bisbes los haguessen tornats atras a abbats
mitrats: ni james los dits missatgers del regne
tractaren ab lo reverent parlament Darago de alguns
singulars affers lurs sino quels faheren
demanar resposta de lur proposicio la qual los fon
dilatada fins que presupposada axi com article de fe
lur total exclusio entre lo dit parlament Darago
e los dits reverents missatgers del principat foren finades e
concloses certes convencions e acords sobrels preparatoris e
convencio de certes persones de VIIII en X publicades als dits
missatgers del regne de Mallorques no expressantlos per qui
devien esser nomenades ni que fossen partides en tres graus o
termes primerament segon e terç
ni que de quescuna terna hagues haver almenys una
persona concordant en les dites parts que havien a concordar de la
publicacio de la justicia de la successio reyal ni les altres
compreses en XXIIII o XXV capitols o plus convencionats
e fermats entre lo reverent parlament Darago e los dits
reverents missatgers del principat segons publicament han hoyt
dir en Tortosa ço que no saberen james
Alcaniç sino tan solament lo loch e
dos presidents no anomenats e lo nombre
de les gents darmes per seguretat de les persones nomenades.
Veja la reverencia del molt reverent parlament del principal
si los dits missatgers del dit regne son stats
per menys que testimonis en lo dit acte e actes los
quals ne la los foren ne plena ne semiplenament
de paraula denunciats ne assi de aquells han poguda
haver copia fins açi jatsia raquesta e de
paraula e de scrits XV jorns ha passats. E ne parlant
ab lur reverencia los dits missatgers del regne en
Alcaniç loaren la dita concordia los desviant de lur
potestat e la dita concordia fos via voluntaria la qual lo
principat el regne Darago sens concordia del dit
regne de Mallorques no podie finar: e per ço
los offeriren en scrits los capitols en la
primera e segona cedula insertes: e james los fon
respost a aquells segons eren raquests per los dits
missatgers del regne sino tan solament quen
consultassen lo general consell del regne de
Mallorques mes que per aço nos tardaria un punct
la prossequcio e expedicio de la via concordada: la veritat
empero de lurs quereles les quals ab
colors de paraules nos poria amagar sta en los
seguents puncts. Lo primer com lo
reverent parlament del principat o sos reverents missatgers
sens expres consentiment dels dits missatgers del regne de
Mallorques o consell general de aquell no podia finar ni concloure
per lo regne de Mallorques en via de transaccio de potestat
per nominacio o eleccio de certes persones ab lo reverent
parlament com aquella sia via compromissaria la qual
contradiccio de un sol embarga segons es notori en
dret. Lo segon article que concordats de nou persones de
necessitat de dret devien admetre los dits tres missatgers del
dit regne de Mallorques havents bastant potestat per aquell
regne ne aquells ne han poguts excloure de entrevenir ab
los altres nou axi que fossen dotze ni aço
es conclusio indubitada en dret. Lo terç article quar
sens alguna mencio del dit regne han finat e procehit a
intimacio e notificacio de terme als competitors als dits
regne Darago e principat. Lo quart article que apres
stants açi e jamenys lla en Alcanyhiç
los es stada dada copia dels capitols
convencionats ne feta alguna publicacio daquells ne
exhibicio ne notificacio perfeta o explicacio de lur
continença
o tenor. Lo quint que continuadament ses procehit
aci per lo dit reverent parlament daquest
principat e XXIIII persones aquell representants a nominacio de les
dites nou persones e ara eletes sis persones per
aquells anomenar hauts del tot per exclosos ells
tres. Lo sise article es lo expressat en
la resposta ara novellament dada per lo reverent
parlament de haver jurat de no dar copia dels capitols
convencionats entre los reverents missatgers del dit principat
e lo dit reverent parlament Darago sino als havents
potestat de contractar ab ells: les quals paraules
no freturen de gran e subtil glosa. Perquels
dits missatgers fahents gracias a Deu que fins açi
algun no ha causa justa de clamar o clossirse dells
com que ells hagen moltes causes justes de entrenyorarse
e clossir del present molt reverent parlament del dit
principat e sos reverents missatgers segons es violent
presumpcio atteses lurs reverents paternitats personas
saviesas e consciencies de tantes solempnes
persones en aquell entrevenients: advertints han
procehit e anantat en los dits actes ab
major benavenir que han poscut per venir ab aquella
concordia quels es stada possible e a relevacio de
majors scandols a la justicia de la successio reyal e
conexença daquella: jatsia de part de fora daço
que poden los dits missatgers del regne de Mallorques e a ells
es conagut e manifest los appareguen evidents
greuges e notoris prejudicis del dit regne de
Mallorques e del degut a aquell majorment com en rahons ne
philosophia moral ne haja demostracio conclohent
de necesitat en una de dues parts contradictorias:
perseverants en lurs raquestes offertes e
protestacions per lur descarrech e excusacio creen que
al present sia pus expedient a lur honestat e
benavenir e bona concordia del negoci lur anada
personal al dit regne de Mallorques per asabentar de tot ço
que sapien ne degen lo general consell del dit
regne assi mijançan
la gracia divinal puxen benavenir a tota bona concordia dels
dits affers que si pus avant per esser tres e encara no
del tot speraven comunicacio o publicacio de part de les coses
concordades e finades axi com per spay de nou mesos o
entorn han sperat en les parts deça o entrevenir
en los tractaments sens raho affer effectual de
lur anada si plaura a Deu se seguira segons crehem
fermament bon fruyt ultra lur descarrech quils
es mol necessari e al qual bonament no poden flixar. E
seran molt aconsolats si de present los son liurades o
trameses en Barchinona ans que passen en
Mallorques bones letres e consolatorias del
present molt reverent parlament per los dits affers. E la
present resposta donen a les dues cedules donades a ells hir
quatre hores apres mig jorn per lo discret en
Simeon de Puiggros notari en loch de resposta per lo

dit molt reverent parlament del principat la qual sia
continuada en lo peu de les dites respostes e requeren
esserlos feta carta esparça per lo notari
present.

Sesión del día 8.

Abrióse con la lectura
de los siguientes documentos:

Núm. 310. Tom. 19. fol.
1510.

A los muyt reverendos egregios nobles e
honorables senyores el parlament general del principado de
Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables
senyores: recebida vuestra letra e hoyda la
creença en virtut daquella por el honorable en
Ramon Batlle de part vostra a nosotros explicada vos
respondemos que ya sia dilacion de tiempo en aquesta
materia sia verinosa e total destruccion en aqueste
regno considerados los innumerables dampnatges que a la
cosa publica daquell de dia en dia subsiguen: mas por
conservar entre nos e vos unidat e hermandat et
que los otros de la dita succession mediant la
gracia divinal per nos e vos vienguan en una e
buena concordia: los dits dampnatges a part
posados havemos el tiempo de los XX dias en los
capitoles entre vuestros solemnes e notables embaxadores
e nosotros concordado entro ell XIIII dia de março
primero vinent inclusive prorogando. Rogamosvos
affectuosament e cordial quanto podemos que los ditos
negocios daqui adelant no reciban dilacion antes vos
placia fazer que los ditos capitoles sean
deducidos a devida exequcion e conclusion. El sanct
Sperit sea en vuestra guarda. Scripta en Alcaniç e
seellada con el siello del reverend vispe
de Huesca a cincho
dias de março del any MCCCCXII. - El parlament
del regno de Aragon apparellado a vuestra honra.

Núm.
311. Tom. 19. fol. 1511.

Als molt reverents nobles e
honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverents nobles e
honorables senyors: vostra letra he rebuda dada
en Tortosa a XXIX de febrer prop passat continent en
acabament que posats e lexats los affers per que
me havets aci trames en lo
millor partit e apuntament que posques men degues partir e
tenir ma via vers aquexa ciutat: on com per altra mia
letra a vostres reverencies noblesas e honorables
saviesas per mi tramesa hage certifficat
de ma partida scandels dans e inconvenients aci
seguits la qual me appar la donchs no haguessets
reebuda e apres se sia seguit que los
honorables jurats e consell de nou fet e creat vehents los
dits scandols e dans acordaren e volgueren expressament
que entras en aquesta ciutat on no era entrat tro hir
em pregaren en nom de aquex parlament que en tot
benavenir e concordia lur ab los forans daquest
regne volgues per esguard vostre e benavenir lur esser
e entrevenir e parme que mijançant la gracia divinal
que tota bona concordia sen seguira segons los
sentiments a mi donats: perque molt reverents nobles e honorables
senyors si a les vostres reverencies nobleses e honorables savieses
sera vist yo deure romanir o jaquir aquests
affers placieus scriuremen car yo son
prest complir vostres manaments als quals deig e son
tengut obeyr de tot mon poder. E sia molt
reverents nobles e honorables senyors la sancta Trinitat vostra
guarda. Scrita en Valencia a IIII de Març. - A vostre servir e
manament prest Francesch Darill missatger trames en
regne de Valencia.

Núm. 312. Tom. 19. fol. 1404.

A
los reverendos padres en Chisto e a las otras nobles e honorables
personas del parlament general del principado de Cathalunya. -
Reverendos padres yn Christo: Yo el infante don Ferrando
nieto del muy noble rey don Pedro Daragon que Dios perdone vos
embio mucho saludar como aquellos que mucho amo e precio e
pora quien querria
que Dios diesse mucha honra e buena ventura. Fagovos
saber que recebi la carta que me embiastes por la qual
me embiastes dezir que me supplicades que mandase
sallir luego la gente de castellanos que estava
en la plana de Burriana: e entendidas todas las otras cosas
que por ella me scriviestes mis ambaxadores qui
son en Alcaniç vos responderan de mi parte a lo
contenido en vuestra carta complidament e vos declararan mi
buena entencion que yo siempre ove et tengo cerca
deste negocio: de la qual resposta los dese
parlament vos devedes
tenir por contentos. E si otras cosas algunas de aca vos
plasen que yo buenament pueda fazer por honra de
vosotros scrivitmelas car yo las fare de grado.
Scripta en la ciudat de Cuencha a viente e sis
dias de febrero. - Yo Diego Ferrandes de Vadiello escrivano
de mi senyor la fis scrivir por su mandado.
- El infante.

Finalmente, fue leído un largo escrito
presentado por parte del abad de Bañolas, y relativo a las
cuestiones que dicho prelado tenía con Bernardo Avellaneda.

Sesión del día 9.

Levantóse la sesión sin haber
tratado de ningún asunto, por no haberlos preparados para discusión.

Sesión del día 10.

Fueron leídas las cartas que
siguen:

Núm.. 313. Tom. 19. fol. 1520.

Als molt
nobles e molt honorables e savis senyors lo parlament general
de Cathalunya. - Molt nobles e molt honorables e savis senyors: sapia
la vostra gran noblesa e saviesa com los nostres missatgers
los quals davant la vostra noblesa per vos eren tramesos per
lo fet que fet vos havem saber son retornats davant de
la nostra presencia e hannos apportat una letra
la qual la noblesa de vosaltres nos tramet resposta duna altra
letra que per los dits missatgers tramesa vos haviem en
les quals nos fets saber que vehent la nostra feeltat
que havem en la excellent e magnifica e virtuosa corona
Darago la noblesa de vosaltres ensemps ab los nostres
missatgers havets praticat tractat que tota vegada que
nos vullam entendre ab la raho de lo
fet de fer venir la gent darmes que fet vos haviem a saber es
necessari e mester trameta in aquestes parts de
Cathalunya trenta milia florins dor Darago de bon pes e
que decontinent que la dita moneda sia complida in
les dites parts de Cathalunya farets que vendran en
Sardenya CCC homens a cavall e seran ab los
pages DC e CCC ballesters pagats de IIII mesos com moltes
altres paraules in la vostra letra contengudes havem
complidament entesa e aximatex la creença per
la noblesa de vosaltres als dits nostres missatgers donada: de la
qual letra e creença havem haud singular plaer vehent
la vostra bona voluntat que in nostro servey
demostrats: a la qual vos responem que vehents la bona
intencio que vosaltres havets en seguir fer la honor de la
reyal corona Darago e nostra: e per ço que pus
megor aquests affers pusquem metre a
exequcio havem determenat trametre la dita
quantitat de XXX millia florins Darago per los
honorables Nicholosso de la Balbo Philigue Solines Francesco Spano
e Galeaço Tribucatxo nostres missatgers: per la qual cosa vos
supplicam e pregam affectuosament queus placia los dits
missatgers haver per reccomanats a ells e ab la dita
moneda la qual vos trametem davant de la vostra gran noblesa per fer
primerament la honor de la dita corona reyal Darago e de sos
vessalls e utilitat e proíit nostro. Per la qual cosa
vos supplicam et supplicam que los nostres fets vos
sien recomanats car axo sera honor e excelsament
de la casa real Darago e de tots los seus vassalls. -
Nicholossu Doria apparillat a tota vostra honor.

Núm.. 314. Tom. 19. fol. 1521.

Als molt reverents e molt nobles e honorables senyors lo parlament del principat de
Cathalunya resident en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents e molt nobles e honorables senyors:
A la vostra molt gran saviesa
notificam com nosaltres havem tant fet e treballat que noble mossen
Nicholosso Doria ha provehit e de fet ha fet que los XXX milia
florins Darago ha aci tramesos per trametre aqui en la ciutat de Barchinona e per convertir
aquells en la paga fahedora aqui a la gent de queus es
stat scrit que ha mester aci per ferne la honor
del sensor rey e de la casa Darago e per confondre los
rebelles e traydors: los quals diners son tots
en diners de Florença o ducats dor comptant
quescun flori per XV solidos barchinonenses: e
havem fet tant que per tal que la moneda vage aqui pus
segura Deus volent que havem hauda la galea armada den
Bernes a la qual ha donats lo dit micer
Nicholosso D florins de Florença e nosaltres havem presa
manera que dels dits XXX millia florins havem preses
altres D florins de Florença que havem donats a la
dita galea que per menys noy volia anar e somnos
obligats al dit micer Nicholosso de tornarlos o que vosaltres
senyors per vostra gran bonesa los pagarets
aqui: e daço ha lo dit micer Nicholosso bona seguretat
e fermança de nosaltres com ell vol que tots los dits
XXX millia florins se distribuesquen en haver la gent e
no en altra cosa. Perque molt honorables senyors ne scrivim a
la vostra reverencia e honorabla saviesa supplicantvos
humilment e cara que en les dites coses vullats eus
placia treballar e fer treballar axi com be sots
acostumats per mantenir la honor de la casa Darago et de la
nascio chatalana e per ferhi totes aquelles bones
provisions que fer si pusquen e quels dits D florins
que nosaltres havem presos e donats a la dita galea
dels XXX millia florins sien per vosaltres aqui pagats e
distribuits en lo sou e paga de la gent que en altra
manera nosaltres hauriem a pagar de ço del nostre propri
e la gent qui manaçaria que non vendria tanta com sa
mester; e queus placia fer cuytar lo fet per
manera que la gent hic sia mijant abril o al pus
luny per tot lo mes dabril per tal que puscam
tallar les lavores de Sacer qui sta huy
en mal partit per fam que no han que menjar. -
Senyors sia merce vostra que los dits diners no sien
aci cambiats ans aquells dats a la gent en paga
de lur sou car aqui los seran dats a raho
de XV solidos barchinonenses e aci ne haurem XVI
solidos barchinonenses e sera gran profit de la gent car
flori Darago noych es axi corrible com lo
ducat o flori de Florença. Aqui van ab la
moneda Nicholosso de la Balbo Philigue Solinis Francesco Spano e
Galeaço Tribucatxo tots vessalls e sostmesos del dit noble:
sia merce vostra despatxarlos e de darlos
endreça
bona e presta que en lo dit temps sian aci car
si triguen e Sacer pot recullir los blats seria
molt major affany de haverlo que no sera si son tallats
ara. - Daltra part senyors supplicam humilment a la
vostra molt gran saviesa queus placia per vostra merce
provehir envers nosaltres que hajam qualque
sosteniment per aquests soldats qui guayten tots mesos
lo mur per salvacio de la dita vila e stan en la dita
vila en servey del dit senyor e dels castells e ciutat de
Bossa e de Mutermi als quals havem a provehir a donar
consell e recapte ques mantenguen per lo
dit senyor: car si guerra es los dits castells nos
poran sostenir si provehits no son de ço quels fa
mester: som certs que la vostra gran saviesa ho enten mellor
que nosaltres no sabem dir e hi fara aquella bona provisio ques
pertany a honor de la casa Darago e de la nacio cathalana.
E si a vosaltres plau res que nosaltres façam som apparellats
fer vostre manament. Scrita en la vila de Alguer a XXVIII del
mes de febrer anno a nativitate Domini MCCCCCXII. - Los
vostres humils servidors quis comanan molt en vostra
gracia R. Çatrilla cavaller e governador e los
consellers e prohomens de la vila del Alguer.
(N. E. A mí me parece que los de Alguer, Alguero, escriben en perfecto occitano, y supongo que hablarían parecido en esos tiempos, 1412.)

Dióse además audiencia a un enviado de la villa de Alicante, que había venido a instar al parlamento que se decidiese con prontitud el negocio de la sucesión, para evitar los muchos males que ocasionaba
el retardo.

Sesión del día 11.

Reunióse y volvió
a separarse luego el parlamento, por no haber asuntos preparados para
discusión.

Sesión del día 12.

Comparecieron Vidal de Vilanova y Domingo Mascó enviados por el parlamento
valenciano, reunido ya en Morella, para ponerse de acuerdo
con los catalanes sobre la elección de los nueve
compromisarios. También se presentaron con igual objeto Miguel de
Novals y Juan Mercader enviados por los jurados de
Valencia. Por la tarde del mismo día volvió a juntarse el
parlamento para dar audiencia a los embajadores de Francia.

Reunida además la comisión de los veinticuatro, adoptó el acuerdo que el acta esplica en estos términos:

Núm.
315. Tom. 19. fol. 1533.

Preterea ipsa eadem die post prandium
congregatis in camera palatii seu pausate reverendissimi domini
archiepiscopi Terrachone viginti quatuor personis puta
reverendo dicto domino archiepiscopo Terrachone Galcerando
Urgelli Raymundo Gerunde episcopis venerabilibus in
Christo patribus fratre Marcho Montisserrati fratre Jacobo
Sancti Cucuphatis monasteriorum abbatibus Narcisso Astrucii
archidiachono Terracone Philippo de Medalia
archidiacono Penitensis canonico et procuratore capituli sedis
Barchinone et multum nobilibus Johanne comite
Cardone Petro vicecomite de Insula (Dilla, de Illa)
et de Caneto Petro de Cervilione Francisco de Vilanova Raymundo de
Bages Dalmacio Çacirera
Mathia de Podio Galcerando de Rosanis militibus et honorabilibus
Johanne de Plano Bernardo de Gualbis et Raymundo
Fivallerii Barchinone Guillelmo Domenge Francisco SantSeloni Gerunde Petro Grimau et Johanne de Ribes- Altes
Perpiniani et Gondisalvo Garidelli Dertuse
sindicis et actoribus. Omnes prenominati tractantes de nominatione
personarum que facere debent noscionem et publicationem veri regis
et principis nemine discrepante concordarunt de honorabili domino
Guillelmo de Vallesicca legum doctore famoso de fratre
Vincentio Ferrarii in Sacra Pagina professore et de
Januario Rabaça ac Arnaldo de Conquis legum
doctoribus. De ceteris autem dixit dictus multum nobilis vir dominus
comes Cardone pro se et sibi adherentibus quod contentabatur
de reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone quod
poneretur in numero dictarum personarum de residuis vero volebat
deliberate contractare et praticare et obtulit se paratum concordare
de melioribus qui possent reperiri vel etiam de cominals. - Et dicti
multum nobiles Petrus vicecomes de Insula et de Caneto
et Petrus de Cervilione pro se et eis adherentibus dixerunt
quod videbatur eis esse prejudiciale baronibus et militibus dominum
archiepiscopum et Bernardum de Gualbis intervenire in
hoc negotio ex eo quia unus est prelatus et alter est sindicus:
attamen salvo prejudicio videtur eis quod sint notabiles atque boni
et remittunt ista duabus conditionibus in earum conscientiis
videlicet ecclesiastice et regali civitatum et villarum
regalium. Ulterius quod de terna Aragonum stabunt consilio
et determinationi ac nominationi et electioni dictarum duarum
conditionum de ipsis viginti quatuor et quod ista darent in scriptis
die crastina et quod fieret instrumentum de benivolentia dictarum
conditionum. - Dicte autem due conditiones ecclesiastica et regalis
acceptarunt dictum onus et utique regratiarunt confidentiam quam
ostenderunt de ipsis. - Testes Asbertus Çatrilla domicellus
et Berengarius de Montrava promothores Raymundus bajuli
Simeon de Podio-grosso et Berengarius Spigolerii
notarii dicti parlamenti.

Sesión del día 13.

Después
de haberse oído a un embajador de don Jaime de Urgel, que se
presentó para instar que se procediese luego a la elección de los
nueve compromisarios; se separó el parlamento, y quedando solamente
reunida la comisión de los veinticuatro, procedió a lo que espresa
el acta con estas palabras:

Núm. 316. tom. 19. fol. 1537.

Eadem itaque hora discedentibus omnibus superius nominatis
demptis XXIIIIor personis infrascriptis super facto dicte
successionis regie electis que ibidem remanserunt et
quia multum honorabilis Dalmacius Çacirera miles unus ex
dictis XXIIIIor personis erat per civitatem ut assertum extitit
occupatus multum nobiles comes Cardone Franciscus de Vilanova ac
Galcerandus de Rosanis vicecomes de Insula Petrus de Cervilione
Mathias de Podio et Raymundus de Bagis milites durante
absentia dicti honorabilis Dalmacii Çacirera posuerunt
nominarunt et elegerunt multum nobilem virum Anthonium de Cardona:
qui quidem multum nobilis Anthonius confestim juravit et fecit
simile juramentum sibi lectum et preinsertum quod ceteri dicti
XXIIIIor jam prestiterant. - Et tandem habitis inter inferius
nominatos variis colloquiis super modo eligendi dictas novem
personas que facere debent examinationem nostionem et
publicationem per justitiam et secundum Deum et earum bonas
conscientias illius qui est noster verus rex et princeps
post aliquot horarum intevallum non discedendo de dicta domo
capituli: multum nobiles viri Anthonius de Cardona Franciscus
de Vilanova et dictus Dalmacius Çacirera qui affuit
dixerunt verbo pro se et aliis qui eis adherere voluerint quod ipsi
contentabantur de certa nominatione certo modo fienda
de illis de Valentia et de Cathalonia: de illis autem
de Aragone dixerunt utique quod remittebant conscientiis
sexdecim personarum de viginti quatuor videlicet illis
conditionum ecclesiastice et
regalis civitatum et villarum
regalium offerentes ista dare distincte in scriptis et
requisiverunt eis fieri et tradi unum et plura publicum et publica
instrumentum et instrumenta. - Et inmediate fuit ibidem ordinata et
per prenominatos tradita et oblata quedam cedula quam pro
eorum nominatione et electione ut dixerunt dederunt et obtulerunt
tenoris sequentis.
- Larchabisbe de Terragona. - Micer
Guillem de Vallseca. - Micer Bonanat Pere o micer Guillem
Domenge.
- Mestre Vicenç Ferrer. - Mossen Giner Rabaça.
- Micer Arnau de Conques. - Dels aragonesos ço
es del bisbe Doscha den Berenguer de Bardaxi e de
mossen Francesch Daranda dien que ho remeten a les sis
personas de les XXIIII ço
es a aquelles de les condicions ecclesiastica e de ciutats e viles
reyals les quals precedent solemne jurament elegesquen segons
lurs bones consciencias Deus e bona justicia.
- Post cujus
quidem cedule traditionem et lectionem discussis variis inter dictas
et infrascriptas XXIIIIor personas oppinionibus super modo eligendi
dictarum novem personarum fuit deliberatum et concordatum
ibidem quod dicta electio fíat et eficiatur per exquisitionem
votorum cujuslibet dictarum et infrascriptarum XXIIIIor personarum et
confestim votare incepit. - Reverendus in Christo pater dominus
episcopus Galcerandus episcopus Urgelli pro terna Cathalonie
elegit reverendissimum in Christo patrem dominum archiepiscopum
Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum
doctorem necnon illum doctorem de parlamento de quo major pars
dictarum viginti quatuor personarum contentabitur . - Item pro
terna Valentie elegit fratrem Vincentium Ferrerii
magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem ac
Arnaldum de Conquis legum doctores. - Item pro terna Aragonie
dixit quod in sua conscientia dominus Franciscus Daranda
donatus Porteceli ordinis cartusiensis est sufficiens
quare ipsum eligebat: de
residuis videlicet domino episcopo
oscensi et Berengario de Bardaxin jurisperito dixit quod
remittebat aliis de XXIIIIor personis supra et infrascriptis: attamen
quod si ipse reverendus dominus episcopus Urgelli habebat
ipsos eligere quod non eligeret eos et quod non acceptabat de istis
duobus ultimis onus per multum nobilem virum vicecomitem de Insula
et alios milites sibi adherentes datum. - Reverendus in Christo pater
dominus Franciscus episcopus Barchinone pro terna Cathalonie
nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum
Terrachone Guillelmum de
Vallesica et Bernardum de Gualbis utriusque juris
doctores. - Item pro terna Valentie honorabiles viros fratrem
Bonifacium Ferrarii donatum ordinis cartusiensis decretorum
doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina
et Januarium Rabaça militem legum doctorem. - Item pro terna
Aragonum reverendum in Christo patrem dominum oscensem
episcopum et honorabilem Franciscum Daranda et Berengarium
Bardaxi jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater frater
Marchus abbas monasterii Montisserrati dixit quod erat
oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone qui dedit
votum suum in ejus camera in sequentibus videlicet reverendissimo
domino archiepiscopo Terracone et honorabili Guillelmo de
Vallesica legum et Bernardo de Gualbis utriusque juris
doctoribus. - Item pro terna Valentie ad
ídem elegit
honorabiles fratrem Bonifacium Ferrarii donatum de Cartoxa
decretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in
Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem legum doctorem. -
Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum
episcopum Oscensem et honorabilem Franciscum Daranda
donatum Porteceli ordinis cartusiensis et Berengarium Bardaxini jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater
dominus Jacobus abbas monasterii Sancti Cucuphatis dixit idem
cum domino abbate Montisserrati. - Item honorabilis Narcissus
Astrucii archidiachonus Terrachone dixit idem cum
reverendo domino episcopo Barchinone et proxime dictis
abbatibus. - Item honorabilis Philippus de Medalia magister in
Sacra Pagina dixit idem cum honorabili Narcisso Astrucii. -
Item multum nobilis vir dominus Johannes comes Cardone dixit
quod est oppinionis juxta cedulam quam dederant superius honorabiles
Dalmacius Çacirera et alii cum eo adherentes. - Item multum
nobilis vir dominus Anthonius de Cardona Franciscus de
Vilanova et Dalmacius Çacirera milites dixerunt idem cum
domino comite Cardone. - Item multum nobilis vir Petrus de
Fonolleto vicecomes de Insula et de Caneto dixit
quod erat illius oppinionis de qua jam fuerat videlicet de
reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone et honorabilibus
Guillelmo de Vallesica legum ac Bernardo de Gualbis
utriusque juris doctoribus salvo tamen prejudicio si quod fuerit
ratione dignitatis archiepiscopatus et officii sindicatus.- Item pro
terna Valentie elegit et nominavit honorabilem fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina Januarium
Rabaça militem et Arnaldum de Conquis legum doctores:
si
tamen aragonenses volunt transire quod sic interveniat dictus
honorabilis Arnaldus de Conquis: si vero noluerint transire
cum eo loco ipsius elegit et nominavit honorabilem fratrem Bonifacium
Ferrarii donatum Cartusie decretorum doctorem. - Item
dixit quod ternam Aragonie remittebat nominationi et electioni
sexdecim personarum ex viginti quatuor duarum conditionum
videlicet ecclesiastice et regalis civitatum et villarum
regalium secundum quod superius jam obtulerunt et illam ternam
habet pro nominata et electa. - Item nobilis Petrus de Cervilione
dixit idem cum domino vicecomite Insule. - Item honorabilis
Mathias de Podio dixit idem cum proximo. - Item honorabilis
Raymundus de Bagis dixit idem cum proximo. - Item honorabilis
Johannes de Plano legum doctor dixit quod erat penitus
oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone et similem electionem
et nominationem faciebat. - Item honorabilis Raymundus Fivallerii
dixit idem cum domino Johanne de Plano. - Item honorabilis
Bernardus de Gualbis legum doctor dixit idem cum domino
Johanne de Plano. - Item honorabilis Franciscus Sant Celoni
nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum
Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum
doctorem et fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra
Pagina. - Item pro terna Valentie honorabilem fratrem
Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie Januarium
Rabaça et Arnaldum de Conques legum doctores. - Item pro
terna Aragonum reverendum episcopum
oscensem et
honorabilem Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum
Daranda donatum Porteceli. - Item honorabilis Guillelmus
Domenge legum doctor dixit idem cum honorabili Francisco Sant
Celoni. - Item honorabilis Johannes de Ribes-altes dixit
quod est opinionis reverendi domini episcopi Barchinone. - Item
honorabilis Petrus Grimau dixit idem cum dicto reverendo
domino episcopo Barchinone. - Item honorabilis Gundisalvus
Garidelli legum
doctor nominavit et elegit reverendissimum
dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de
Vallesica legum et Bernardum de Gualbis utriusque juris doctores. -
Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum
episcopum oscensem et honorabilem
Berengarium de Bardaxi
jurisperitum et Franciscum Daranda donatum Portaceli. - Item pro
terna Valentie honorabilem fratrem Vincentium Ferrerii
magistrum in Sacra Pagina Januarium Rabaça et Arnaldum de Conques
legum doctores. Si tamen cum dicto Arnaldo de Conques aragonenses
voluerint transire quod sic: si tamen noluerint concordare nec
transire cum dicto Arnaldo de Conques loco ipsius elegit honorabilem
Bonifacium Ferrarii donatum cartusiensem. - Reverendissimus
dominus archiepiscopus Terrachone elegit et nominat honorabilem
fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Theologia Januarium
Rabaça militem et Arnaldum de Conques legum doctores fratrem
Bonifacium Ferrarii donatum Cartusiensem decretorum Guillelmum
de Vallesica legum doctores et Franciscum Daranda donatum Porteceli.
- Et per viam permissionis seu concordie dixit quod sequebatur
oppinionem honorabilium Francisci Sant Celoni et Guillelmi Domenge
predictorum: propter tamen scandala et rupturam dixit quod sequebatur
majorem oppinionem dictarum viçinti quatuor personarum si super
proxima via concordare non possunt. - Omnes superius nominati
jurarunt super quatuor Dei
Evangelia dicta vota et oppiniones secundum Deum et eorum
conscientias dedisse et fecisse. - Presentibus Berengario Spigoler
Simeone de Podio-Grosso et Raymundo Bajuli notariis.
- Quibus peractis nominati superius demptis dominis multum nobilibus
comite Cardone Francisco de Vilanova et Dalmacio Çacirera elegerunt
honorabilem magistrum Philippum de Medalia et nobilem Petrum
de Cervilione ac honorabilem Johannem de Plano legum
doctorem predictos dando eis potestatem tractandi cum nuntio

Aragonum et aliis de quibus eis videbitur de nominatione
predicta et concordandi de ipsa juxta majorem partem votorum superius
datorum et expressorum et faciendi litteras ad parlamentum
Aragonie et alibi et alia faciendi quecumque fuerint ad
exequtionem predictorum necessaria seu
opportuna.

Por la
tarde del mismo día 15 reunióse otra vez el parlamento, pero no
habiendo ningún asunto pendiente, se separó sin abrir discusión.

Sesión del día 14.

El acta de este día principia
por las siguientes palabras:

Núm 317. Tom. 19. fol. 1544.

Subsequentur die lune quartadecima mensis marcii
anno millessimo CCCC°XII° superius nominati magister Philippus de
Medalia nobilis Petrus de Cervilione et honorabilis Johannes de Plano
in domo capituli sedis Dertuse vocato me Berengario Spigoler notario et parlamenti generalis Cathalonie secretario
per organum dicti nobilis Petri de Cervilione dixerunt et retulerunt
michi notario quod vigore et auctoritate comissionis et auctoritatum
predictarum viderant et recognoverant diligenter vota data et facta
per dictas XXIIII personas super nominatione et electione illarum
novem personarum que facere debent nostionem et publicationem
regis et quod facta de dictis votis vera computatione per
ipsos constat et apparet manifeste per majorem partem dictorum
votorum fuisse electas et nominatas personas sequentes videlicet
reverendissimum dominum Petrum Çagarriga archiepiscopum Terrachone
et honorabilem Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbes
reverendum Dominicum Ram episcopum oscensem et
honorabilem Berengarium de Bardaxino et Franciscum Daranda Bonifacium
Ferrarii Donatum Cartusie Januarium Rabaça et magistrum Vincentium
Ferrarii: et quia per dictum vicecomitem de Insula et ipsum Petrum de
Cervilione necnon Raymundum de Bagis et Mathiam de Podio
milites et quosdam alios fuit nominatus et electus Arnaldus de
Conquis cum conditione si posset de ipso cum aragonensibus
concordari alias eligerant dictum donatum Cartusie prout in votis
ipsorum clarissime intuetur: ideo ipse magister Philippus de Medalia
Petrus de Cervilione et Johannes de Plano tractaverant et habuerant
diversa colloquia cum nuntio parlamenti regni Aragonum in ista
civitate Dertuse presente et etiam cum aliis et temptaverant
multum si possent de dicto Arnaldo de Conquis concordare cum eo: et
quod tandem habitis diversis tractatibus et colloquiis super istis
non potuerant neque poterant de dicto Arnaldo de Conquis modo
aliquo concordare immo opportuit in dicto donato Cartusie concordare
et dictum Arnaldum de Conquis excludere ad evitandum rupturam que
alias non poterat evitari: quapropter dictus magister Philippus de
Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Plano ad evitandam
rupturam maniffestissime iminentem concordabant et concordarunt de
dictis novem personis superius expressatis videlicet de domino
archiepiscopo Terrachone Guillelmo de Vallesica et Bernardo de
Gualbis reverendo episcopo oscensi Berengario de Bardaxino et
Francisco Daranda Bonifacio Ferrarii Januario Rabaça et magistro
Vincentio Ferrarii et eas jam electas et nominatas elegerant et
nominaverant illasque ad cautelam nominant et eligunt de presenti
requirentes deposcentes et ordinantes quatenus premissa in processu
dicti parlamenti continuarem.

Reunida después toda la
comisión, es leída el acta que antecede, sobre cuyo contenido hubo
alguna protesta. Presentóse también en este día Juan Subirats,
embajador del reino de Aragón, y declaró adherirse al nombramiento
que se había hecho de los nueve compromisarios. Acordó además la
misma comisión espedir la circular que sigue:

Núm.
318. Tom. 19. fol. 1547.

Als molt honorables e molt savis
senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. -
Molt honorables e molt savis senyors: a lahor e gloria de
nostre senyor Deu e per gran consolacio vostra e de tots los
sotsmesos a la gloriosa e alta corona Darago vos
certifficam per la present que jatsia per nostres peccats
aquest parlament e principat continuament apres la dolorosa
mort de nostre molt excellent savi e victorios rey e
senyor de loabla recordacio derrerament defunct
fins al temps present haja grans e singulars affanys treballs
perplexitats despeses e haja encorreguts dubtes perills e
fortunes fort urgents mes e majors que explicar no poriem;
pero la veritat es que Deus per sa infinida clemencia e
pietat e segons piadosament crehem per intercessio de la sua
gloriosa Mare e de mossenyer sanct Jordi e per los
merits de nostres leyals e famoses predecessors nos
han preservats XXII meses han passats o entorn de tots
los dits perills e dampnoses e grans adversitats e
havem continuat aquest parlament esquivant e preservant no solament
en lo principat dessus dit mas encare en altres
regnes e terres de la dita corona diverses mals
scandols e perills de tot nostre poder e havem procehit tant
com es stat en nosaltres continuadament en los affers
de la discussio e conaxença per vera e mera justicia fahedora
de nostre vertader rey e senyor ab tota
sinceritat e puritat de consciencia e de pensa. E
jatsia que per la arduitat e magnitud del fet e per la
indisposicio e divisio dels altres regnes e terres los
dits affers hagen preses dilacions e turbacions algunes de
quens dolem singularment: empero per gracia divinal e
singular treball e cura de aquest parlament los dits affers
son huy en bona e fort notabla disposicio car
segons crehem siats ja informats en lo mes de
janer prop passat nosaltres tramessem gran e
solemne embaxada e de persones de gran auctoritat fama
e consciencia al parlament Darago per apunctar
concloure e finar tots los preparatoris e
disposicions a la dita discusio e conexença necessaris
expedients e profitosos la qual ambaxada appuncta
concorda e fina ab lo dit parlament del regne
Darago tots los dits preparatoris molt loablament e
solempne a servey de Deus e gran benavenir dels affers e gran
seguretat de la justicia e profit de tota la cosa publica: la qual
concordia axi com a sancta e molt profitosa fon tantost
premesa certa protestacio per los dits valencians e
altres loada e approvada. E per tant com segons la dita concordia per
exequcio dels dits affers restava tan solament que los
parlaments se concordassen es convengut de nomenar e elegir
nou persones les quals o les dues parts daquelles ço es sis
han plen bastant e general poder de hoyr tot ço que los
competitors de la dita corona volran alegar o
proposar per scrit o de paraula e de conexer e publicar
segons Deu e justicia e lur bona consciencia qual devem haver
per nostre vertader rey e senyor: e esse seguit que los
parlaments entre si e uns ab altres en diverses maneres e ab
grans treballs han contractat e debatut de les dites nou persones: e
jatsia que segons juhi humanal considerades les
multitud e diversitat de oppinions fos reputat quaix
imposible que tots los dits parlaments e los
entrevenients en aquells poguessen james
concordar e esser de un voler u oppinio de les dites nou persones:
pero nostre Senyor Deu qui no vol que aquesta leyal e
famosa nascio perescha usant de sa infinida
potencia misericordiosament ab nosaltres ha units e
concordats los dits parlaments en la manera seguent:
ço es que huy dada de la present aquest
parlament en concordia e los missatgers del regne Darago
e dels valencians en aquesta ciutat de Tortosa per
aquest acte presents en nom e veu de lurs principals sabents
la intencio e voler de aquells concordablament e tots ensemps
segons Deu e bona consciencia havem concordades elegides e
nomenades les dites nou persones les quals son les seguents:
los molt reverends pares en Christ e honorables senyors
mossenyer P. de Çagarriga licenciat en decrets
archabisbe de Tarragona e micer Guillem de Vallseca en
leys e micer Bernat de Gualbes en quescun dret doctors
mossenyer Domingo Ram doctor en leys bisbe Doscha e en
Berenguer de Bardaxi famos jurista e
mossenyer Francesch
Daranda donat de Portaceli del orde de Cartoxa
mossenyer Bonifaci Ferrer donat del dit orde de Cartoxa en
decrets mossenyer Giner Rabaça en leys doctors e frare Vicent
Ferrer maestre en Theologia del orde dels prehicadors:
e aquestes nou persones deuen esser en lo loch de Casp
daci a XXVIIII del present mes per fer dins cert breu e
rahonable temps la dessus dita conaxença e publicacio
de nostre vertader rey e senyor: les quals nou persones apres
que hauran confessat e reebut lo sagrat cors de
Jhesu-Christ e hoyda solemna missa e sermo
façen publicament solemne vot e sagrament sobre la vera
creu els sancts Evangelis de procehir e
enantar en lo dit fet segons Deu e vertadera justicia.
Veus aquests fets com han caminat e la bona e loabla
disposicio en que son posats: vullats donchs molt
honorables e molt savis senyors e quescun devot cristia e
leyal sotsmes a la dita corona devotament
considerar quantes e com singulars gracies nos ha Deu fetes no
solament en los temps passats donant a aquesta nascio
singulars prosperitats e victorias e

prerogatives de singular famosa e inmaculada leyaltat mes
encara en lo present preservantnos de sinistres
scandols adversitats e perills molt grans los quals encorren
los regnes e
terres viduats e orbats de lur
rey e senyor per justicia elegint en concordia tals e tan
singulars e tan notables persones per aquest acte. O quanta
consolacio deu esser a quescun e com deu haver la sua leyaltat
e animada quieta e assegurada e com deu esser fora de sa
consciencia tots scrupols com pensa que tals e persones de
tanta auctoritat vida sciencia e gran fama han segons Deu e
justicia nostre vertader rey e senyor manifestar: considerant
ab pença indifferent e devota la gran probitat
leyaltat gran dignitat e sancts ordes virtuosa
antiguitat vida e fama profunda e clara sciencia neta e
inmaculada consciencia experiencia daffers e gran e singular
abtesa gran devocio e affeccio a Deus e a veritat gran
consciencia e fermetat e altres molt grans e fort singulars
virtuts e dons de natura que en les dites nou persones florexen
e resplandexen maravellosament e son per tot lo mon de
aquelles expendides
publicades e manifestades: e per conclusio e tolre tot scrupol
de sospita pot quescun pensar e indubitadament creure
que Deu e la sua justicia e veritat seran certament en lo
fet en lo qual entrevinra aquella sancta persona
maestre Vicenç Ferrer qui es norma exemplar e miral de tota religio justicia penitencia e veritat la predicacio vida e
obres del qual no sabem si digam que son maravelloses o
miraculoses. Placieus pensar e imaginar les oracions e
predicacions e exortacions del dit maestre Vicent quant
approfitaran continuadament entre semblants persones com sovin
sia stat vist que a una sola sua predicacio
inveterats peccadors se son convertits. Pensats
donchs molt honorables senyors si aquest refermara en les
dites persones molt constant e singularment fermes virtut e justicia:
e alegratsvos en nostre Senyor e a ell de qui venen totes
gracies retets benediccions e lahors donant orde
cant a vosaltres se pertangue que solemnes professons
misses e sermons e altres piadoses e devotes obres sien
generalment fetes car semblant sera aci fet per
nosaltres per fer dignes gracies del passat e per impetrar que en
lesdevenidor vulle per sa merce illuminar
les dites persones a gloria e laor sua e a exelçament
de la gloriosa corona Darago e profit e honor de tota la cosa
publica. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell secret del molt reverent
archabisbe de Terragona a XIIII dies de març del any mil

CCCCXII.

Sesión del día 15.

Compareció doña
Juana de Prades, para suplicar al parlamento que procurase facilitar
algunos socorros a la reina viuda doña Margarita, que se hallaba
puesta en la mayor necesidad. Fue luego leída la siguiente carta:

Núm. 319. Tom. 19. fol. 1553.

Als molt reverents
nobles e honorables senyors lo parlament general del principat
de Cathalunya ajustat en Tor-tortosa. - Molt reverents
nobles e honorables senyors: laltra dia scrivi a
vostres reverencies nobleses e honorables savieses del punt en que
los affers de aquesta ciutat e regne eren e lo dia
present dixi als honorables jurats quels plagues
desempatxarme pus los dits affers son per gracia
de Deu en bona disposicio: los quals me respongueren em
pregaren en nom daquex parlament quem volgues
aturar alguns dies per concordar e per portar a deguda e bona
fi los dits affers ab ells ensemps pus
fins açi hi habia tant treballat: de que seguons he entes
deuen scriure a vostres reverencies nobleses e honorables saviesas. A
la qual cosa respongui queu scriuria a vosaltres e faria e compliria
e-o que per vostres reverencies nobleses e honorables savieses
me
seria rescrit e no en altra manera. Perqueus placia scriurem
ço que plasent vos ne sera quen faça cor de tot cert los
dits affers seran fort prest en tals termens que Deu ne
sera loat e vosaltres aconsolats e ab
concordia de tot lo regne trametran lur missatgeria al
loch dipputat a la general congregacio. E sia
molt reverents nobles e honorables senyors lo sanct Sperit
vostra guarda. Scrita en Valencia a VIIII de març. - A vostre servey
e manament prest Francesch Darill missatger vostre trames en
regne de Valencia.

Dióse cuenta también de un largo
escrito presentado por los embajadores de Francia, y en el que
recusaban a la mayor parte de los nueve compromisarios elegidos.

Sesión del día 16.

Después de haberse nombrado una
comisión para que viese de qué modo debería socorrerse a la reina
viuda doña Margarita, fue leída la siguiente contestación que daba
al parlamento a las recusaciones alegadas por los embajadores
de Francia.

Núm. 320. Tom. 19. fol. 1565.

Parlamentum
generale principatus Cathalonie visis requisitionibus et
protestationibus per reverendum in Christo patrem dominum episcopum
Sancti Flori aliosque multum honorabiles dominos ambassiatores
illustriçsiml domini regis Francie aliorumque dominorum
de Francia aliisque nominibus in ipso parlamento in tribus
cedulis oblatis et lectis visaque et considerata serie earundem:
attento quod persone que examinare perscrutari noscere et publicare
debent veri regis justitiam per ipsum et alia parlamenta cum multis
expensis et laboribus ac longo spatio temporis nominate et invente
per Dei gratiam cum infinitis difficultatibus concordate sint persone
probate vite fame notabilis conscientie pure et multiplici idoneitate
et maxima honestate dotate ut ipsum parlamentum per fidedignas
personas fuit et est veridice informatum: pensatisque natura et
qualitate actus de quo agendum est et effectu ad quem faciende sunt
principaliter et proprius examinatio nostio investigatio et
publicatio jam predicte: habens coram occulis universale bonum
quatenus reipublice regnorum et principatus corone
regie subjectorum que ob longas dilationes et moras
cognitionis veri regis et domini usque nunc fuit
satis periclitatum et paratum ad suscipiendum scandala infinita nisi
ab his fuisset divina clementia preservatum: consideratis itaque et
attentis aliis et pluribus bonum statum regnorum et principatus jam
dictorum tangentibus si compendiosa
celeritate fieri possint
examinatio discussio investigatio nostio et publicatio veri regis:
exquisito super jamdictis et habito consilio a pluribus in jure
canónico et civili doctoribus residentibus in eodem: sequens dictum
consilium ordinat personas nominatas per ipsum et alia parlamenta et
invicem concordatas ad faciendum examinationem nostionem et
publicationem jamdictas deberé e vestigio publicari non obstantibus
requisitionibus et protestationibus antedictis.

Publicáronse,
pues, solemnemente en esta sesión los nombres de los nueve
compromisarios elegidos, y se leyó una carta con que la reina doña
Violante acusaba el recibo de la del parlamento en que se le
notificaba dicha elección.
Reunióse después por la tarde del
mismo día la comisión de los veinticuatro, a fin de acordar varios
de los preparativos que debían ordenarse para la reunión de los
compromisarios en Caspe (1).
(1) Con el mismo objeto se reunió
también la comisión en el dia 17, acordándose entre otras cosas el
sueldo que debía satisfacerse a Alberto Çatrilla, nombrado capitán
de la villa de Caspe por parte del Principado.

Sesión del
día 18.

Acordadas algunas providencias para apaciguar los
diversos bandos y parcialidades que había en Cataluña, fueron
leídas las cartas que siguen: 

Núm. 321. Tom. 19. fol.
1579.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors
los del parlament general del principal de Cathalunya ajustat
en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables e
savis senyors: De vostres grans reverencies nobleses e honorables
savieses havem reebuda una letra de
XV del present mes de febrer
ab la qual senyors molt reverents egregis nobles e honorables
affectualment nos pregats
vullam scriure als honorables sindichs e missatgers de aquesta
ciutat aqui presents que en veure e discutir los apuntaments
que per mossenyer Berenguer Dolms nos mostrats
e per los deputats del general de Cathalunya posats en
scrit vullen esser e entrevenir com en altra manera los
dits nostres sindichs nou vullen fer segons que aquestes coses
en la dita vostra letra son molt pus largament
enarrades. E responemvos senyors molt reverents egregis nobles
e honorables que quant mes pensam en la conservacio del dit general
de la qual aquesta ciutat entre les altres del principal de
Cathalunya tostemps han volgut pendre principal carrech
e cura special e consideram encara don lo dit general
en major part ha pres e pren son nodriment e ha son
stable fundament: tant molt mes entrenyoram que los
fets utils e profitosos al dit general toquants conservacio defensio
e augmentacio daquell per aquesta ciutat sola moguts
prosseguits e deduhits en acte molt honorable e de gran renom
al dit principal no sien per vosaltres senyors escoltats
admesos e favorejats axi be com alguns altres per quis
vulle imaginats: ans lo quens es pus cru
sien stats e son de dia en dia sots color de prejudici e en altra
manera repellits de tracte e de conclusio e de remetrels en
termens de justicia: e aquesta raho sola senyors molt
reverents egregis nobles nos ha induhits a manar als
dits nostres sindichs o missatgers sera dat loch que
per ells los dits apuntaments sien vists e regoneguts
ne nosaltres los veurem ne regonexerem a tant que
aquesta ciutat sia per vosaltres senyors tractada seguons
deu: e ladonchs senyors jatsia aquesta ciutat de qualsevol
augmentacio fahedora al dit general es per aportar major carrech
que altra nosaltres darem tot loch que rahonablament
puxam dar als dits apuntaments e altres coses qui sien
utils e expedients al dit general. E placieus senyors nos
perdonets com a present no defferim als prechs qui
per vos ab la dita vostra letra nos son stats fets
segons dit es. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables
senyors en sa guarda la sancta Trinitat. Scripta en Barchinona a XXVI
dies de febrer del any mil CCCCXII. - Los consellers de
Barchinona a vostres plahers e honors apparellats.

Núm. 322. Tom. 19. Fol. 1580.

Als tres molts
reverents nobles e molt honorables senyors los senyors tenents
lo molt honrat parlament del regne Darago en la ciutat
de Tortosa. - Humiel e tres redubtabla
recomendacio davant mesa tres reverents molt nobles e molt honorables
senyors placia a saber a las vostras tres redubtables
reverencias nobleses e honorafficancias que nos
de mandament del molt noble magnifich senyor mossenyer lo
jutge Darborea e vezcomte de Narbona desirant a
tot son poder de complir les causes per ell promeses e de procehir
anant en lo compromis feyt entre los officials
del senyor rey Darago e luy anavam delliberats
devers lo vostre molt honorable parlament: e quant em
stats en la ciutat de Barchinona emnos presentats
a mossenyer Roger de Moncada e al senyor en Loys de Gualbes
aysi presents
davant los quals lo dit compromis ha stat principiat
davant los autres conseliers de la dita ciutat
dels quals encara non havem pogut haver deguna
expedicio jatsia hi hajam feyta
tota diligencia. E per ço que lo dit negoci principiat
puescha haver bona e breu expedicio a la honor de Deu e breu e
be e utilitat de la causa publica e de conservacio del drieig
de quescuna partida e saiguent lo dit negoci em
stats informats que lo bastard Doria ha
requis la dita ciutat de fer armada contra lo dit
senyor donants a entendre grans res de causas contra veritat e
sus ayço los missatgers del dit Doria
son anats a las vostras magnificencias. E per ço molt
reverents nobles e honorables senyors a fi que vos appara
maniffestament que lo dit mossenyer lo jutge Darborea e
vezcomte de Narbona no han en res passat les causes per ell promeses
e que vulle e entenda am e feig complir e seguir
les causes tractades e estar del tot a la ordinacio arbitral dels
senyors arbitres ausiclo en sas rayzos e haja
observat e guardat la treua duna part e daultra
jurada e per conseguent ço que
los dits missatgers han dit ni proposat non staran en veritat ni
dejen esser irasits a las causas per ells requisides;
tan humilment quant podem supplicam a las
vostras altas magnificencias que vos placia de benignament voler
ausir e entendre las nostras rasons e detenir
los dits missatgers de supersesir en la dita armada per
ells requisida entro a tant que nos hajam
enformat lo vostre molt honorable
parlament del contrari de ço
quels dits missatgers vos han proposat: la qual informacio si
tost com siam per los
dits senyors arbitres e conseliers despatxats e ayso
farem speram en Dieus que per la migan vostra molt
reverents nobles e honorables
senyors la causa principal haura bona fi a
la honor del senyor rey e utilitat de quescuna partida. Nostre
Senyor Dieus conserva les vostres reverencies nobleses e
honorificancias am creysament de bens e de
honors. Scrita en la ciutat de Barchinona a XV de març.
- Los ambaysadors de mossenyor lo Jutge Dalborea o vezcomte de Narbona tots vostres a vostra honor
apparellats.

parte 4