Mostrando entradas con la etiqueta principiat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta principiat. Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de febrero de 2021

23 DE JUNIO, capítulos

23 DE JUNIO.

Después de haberse nombrado tres oidores de cuentas para examinar las de los que lo habían sido para el alistamiento de gente de armas, cuando se trataba de libertar al Señor Primogénito; se tomaron, entre otros acuerdos, los siguientes:
que se señalase sueldo, como se señaló, al canciller que nombrase el Señor Rey, al vicecanciller y a otros empleados: que se invitase al señor Primogénito para que pasase a jurar los capítulos de la concordia; que se escribiese al veguer para que volviese de Lérida con las banderas y sin hacer ostentación alguna; y que se diese orden al diputado local de Tortosa para que licenciase la guardia del castillo de Amposta, orden que se comunicó igualmente a otros gefes y comisionados.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e honorables mossenyors (falta punto) Una letra vostra havem rebuda feta en Barchinona a XX del mes e any dejus scrits per la qual som stats certificats de la ambaixada per vosaltres derrerament feta a la Senyora Reyna per conclusio dels afers que dies ha manajau. Pus avant dicisivament informantnos com lo Senyor Primogenit pot e deu fer de justicia e axi es praticat prestar lo jurament acustumat com a Primogenit e exercir la jurisdiccio que Primogenit pot e deu exercir en lo dit Principat encautant nos que stigam attents e vellants en les coses quis esguarden benifici de aquesta universitat repos e tranquille stat de aquella e del dit Principat com vuy sia major necessitat que james de esserhi mes attents havent totstemps concordia en nosaltres com en aquets afers sia stada la major direccio e prosecucio la unitat que entre les universitats del dit Principat fins aci es stada. E considerat la arduitat del dit negoci per haver pus a ple la intencio dels singulars de aquesta universitat la qual fins aci de fet e de paraula han manifestada havem tengut consell general e en aquell legida dita vostra letra e altre que dels honorables consellers de Barchinona havem haguda e un altre del lllustrissimo Senyor Princep e Primogenit concordantment los jurats del dit consell ab fervent ardor de voluntat negu no discrepant es stat delliberat lo proposit per aquesta ciutat ja principiat e per lo sindich aqui present de aquella continuat aderirse servar e complir lo que en lo dit negoci per vostras reverencia e honorables savieses sera provehit e determenat se dega fer. Empero per haver major avis esser encautats en contrari algu pogues venir qui pogues obviar a la dita sensera e unida voluntat que aquesta universitat e singulars de aquella han vos haurem a molta gracia nos certifiqueu ens aconselleu com nos haurem regir si per cars segons tacitament lo Senyor Primogenit ab sa letra nos havisa per part de la Senyora Reyna seriam per alguna via de contrari per vies inductives o en altre manera requests o induhits. E sia la Sancta Trinitat en vostra continua proteccio. Scrita en Manresa a XXI de juny any Mil CCCCLXI. - Mossenyors al que ordenareu promptes los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa.
Senyors lo die present corrent la sinquena hora pris mig dia havem rebuda una vostra letra sots data de XX del corrent mes al contengut de la qual vos satisfem que sobra tot lo negoci per gracia de nostro Senyor Deu aquesta ciutat es stada es e sera unita en un cor e voluntat a tot be avenir e servici del Senyor Primogenit e de tot lo Principat de Cathalunya e de fer complir e exeguir tots ordonaments e avisos seus e vostros mostrats axi ab letra sua com vostra e dels honorables concellers de aqueixa ciutat com encara en altra manera a tota la sua e vostra voluntats ab tota conformitat e per qualsevulla aperencias e demostracions en altra manera fetas per altres no donar fe car aquesta ciutat es sots lo nombre de les altres del dit Principat e tostemps ha seguit e seguira son principal cap lo qual es la dita ciutat de Barchinona a tota la sua voluntat. E conserveus senyors molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XXI de juny any Mil CCCCLXI. - A tots vostres ordonaments e servir prests quis recomanen en vostra gracia los consellers de Vich.

Reunidos otra vez los señores Diputados y Consejo, el mismo día, se presentaron el maestro de Montesa y don Juan Fernando de Heredia, con la siguiente credencial de la Reina, que leyó en presencia de todos Pedro Oliet, protonotario de dicha Señora.

Als reverend venerable pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Continuants nostre bon desig e satisfents a vostra letra tremetem ambaixadors nostres los venerables e magnifichs mestre de Muntesa e Joan Ferrandez de Heredia e nostre prothonotari Pedro Doliet pera reebra e veure les jures e firmes del lllustrissimo Primogenit nostre fill molt car e molt amat e vostres. Havem los donat carrech de nostra part vos diguen algunes coses afectuosissimament. Vos pregam que donant fe e creença com a nostra propria persona en ço queus sera dit vos hajau ab aquella bona e sincera voluntat dileccio e amor que de vosaltres fermament speram que en nostre Senyor Deus confiam ço que fareu per la Majestat del Senyor Rey la Excellencia sua e nos vos ho regonexerem ab aquella humanitat e bon voler que a tots vosaltres portam. Dada en Vilafrancha a XXII de juny any Mil CCCCLXl. - La Reyna.

Entregados por el referido maestro de Montesa los capítulos y respuestas de la Reina, firmados aquellos por dicha Señora en nombre del Rey, fueron leídos, en presencia de todos los individuos del consistorio, testigos y demás que acudieron en gran multitud, y luego de prestado el juramento, con la solemnidad de costumbre, los firmó el señor Primogénito, jurando también, enseguida, guardarlos y hacerlos guardar, los señores Diputados y Consejeros, y además los Concelleres de la ciudad de Barcelona, allí presentes.
Siguen los capítulos mencionados, con la carta que se dirigió a la señora Reina, y demás que mandaron escribir, en este día, los señores Diputados.

Forma capitulorum firmatorum.

Senyor molt alt e molt excellent. (cosa publica : república)
Inextimable es lo be procehint del compost orde e repos de la cosa publica lo qual precipuament esta en uniformitat e concordia del cap ab lo cors o membres de aquella. E com per la disparitat e discordancia de aquells inmensurables mals provenen axi per la unitat orde e acordat voler divinals bens augment e multiplicacio de poques coses en grans succehixen. E molt mes en los regnes e Principats en los quals reguladament consisteix la monarchia qui ab leys appropriades la cosa publica governant de aquella es Princep cap e Senyor e axi ordonadament obrani aquella augmenta e fa en molta excellencia florir hon intervenint suasions indegudes de persones pochs zelants lo benefici publich les quals divertir causen en forma alguna del ordonat obrar importen dejeccio gran a la cosa publica. Si ja donchs lo cors della no es per Deus Omnipotent de tanta virtut fornit que constantment haja suficiencia curar la imfirmitat que per indegudes informacions en lo cap de la cosa publica residir poria lo que novament en lo Principat de Cathalunya ha contengut e molt mes ha caygut haguera sino per la molta virtut e sapiencia de que dotada es vostra gran Excellencia gloriosament regnant Rey princep e cap de la cosa publica del Principat de Cathalunya lo qual cors de la dita cosa publica en molta unanimitat virtuosament constituit curant stirpar les iniques e sinistres informacions a vostra Majestat fetes en derogacio de la vostra reyal corona e oppresio del Illustre don Carles primogenit de vostra gran Excellencia ha obtengut. E dita vostra Majestat per son gran ingeni virtut e industria promptament ha vist e conegut remediador esser e proveidor en les coses talment començades a causa de tals perverses informacions al cors de la cosa publica del dit Principat e altres regnes e terres a vostra corona subdites molt prejudicials e dampnoses per occassio de les quals loch se haja donat lo dit lllustre Primogenit esser en preso detengut e lo noble don Johan de Beamont e axi apresonats esser del Principat de Cathalunya trets don provenien al dit Principat e a la cosa publica de aquell prejudicis e lesions a sos privilegis e leys paccionades hoc e innumerables altres dans irreparables. Les quals coses en diverses maneres e per varies vies per part del dit Principat ab molta diligencia e sollicitut notificades e demostrades a vostra Majestat dotada de grandissima prudencia coneguda la fidelitat e veritat dels cathalans es stada merce vostra Senyor fer gracia al dit Principat donarlos e liberar lo dit lllustre Primogenit. E per quant en lo temps dels *amfractes qui per tals informacions e preso se son seguits han occorregut moltes coses les quals conve en orde metre per donar tranquillitat e repos a tota la cosa publica del dit Principat comprenent hi lo cap lo cors e tots los membres e per provehir en lo arreglament de la administracio de justicia la qual conserve los regnes en degut stament. E per stirpar los abusos qui en temps passats se son fets per ministres de la justicia hoc encara per total conclusio donar en stirpacio de aquells qui ab llurs malvats consells tants perills han seminats e congoixes donades a tot lo Principat. E per que en sdevenidor a altres sia caucio e exemplar son stades molt equament e stan concebudes les coses seguents les quals a humil supplicacio del dit Principat o dels diputats e consell aquell representants sera de merce de vos Senyor consentir e atorgar.

I.

Primerament Senyor supplica lo dit Principat e o los diputats e consell aquell representants en virtut de la comissio de la cort de Leyda feta a cinch de dehembre any Mil CCCC sexanta (poco más de 6 meses han pasado) sia de merce de vostra alta Senyoria declarar a major cautela esser per ferms valits justs deguts e legitims tots los actes e enantaments e procehiments en qualsevol manera fets axi dins lo dit Principat com fora per lo dit Principat universitats staments e singulars de aquell e a instancia sua sobre la liberacio de la persona del dit lllustre don Carlos Primogenit de vostra Altesa e encara apres la liberacio fins a perfet compliment de la observacio dels usatges e privilegis e libertats e repos del dit Principat e singulars de aquell axi com los dits actes e processos fets juxta usatges constitucions capitols e actes de cort usos pratiques costums privilegis e libertats del dit Principat universals e particulars de les universitats staments e singulars de aquells e per observancia defensio e conservacio de aquells e de quascu dells e per conseguent tots los dits actes no esser ne poder esser en forma alguna reprehensibles axi com de fet per dret e raho rependre nos poden ne poder o deverse en derogacio o detraccio de aquells en tot o en part parlar contrafer o contravenir en forma alguna directament o indirecta. E que per vos Senyor Primogenit e successors vostres e seus oficials o ministres de vostra Majestat e lurs procehir enantar innovar inquirir processar o altra qualsevol cosa fer o attemptar nos puixa nes dega per qualsevol ordinacio o exquisita causa o forma contra les persones universitats staments e singulars de aquelles e bens lurs encara que fossen oficials vostres qui consellant executant parlant o en qualsevol altra forma entrevenint en los dits actes han ajudat entrevengut exercit fet ministrat consellat e parlat en tot o en part. Abdicant a vos Senyor e Primogenit e als successors vostres e seus e a tots ministres e oficials vostres e de aquells tot poder de fer e attemptar lo contrari decernint e declarant esser irrits nulles invalits e injusts qualsevol processos e enantaments qui contra les damunt dites coses e alguna de aquelles son stats fets o se volrien fer o attemptar en alguna manera axi en particular com en general. E si per ministres o oficials de vostra Altesa Primogenit e de successors vostres e seus o altres persones privades e de qualsevol grau o preheminencia sien seria alguna cosa innovada o attemptada en derogacio e prejudici de les coses o contra les persones sobredites universitats staments e singulars de aquells cathalans o no o bens de aquells aquells tals ministres o oficials e persones sien hagudes ipso facto per privades persones e enimichs e acuydats de la corona reyal e de la cosa publica e a aquells axi contrafaents e contravenints encara que ho haguessen de manament de vostra Altesa puixa o dega esser resistit de fet ab armes o en qualsevol altre manera e dampnificarlos en persones e bens. E sia licit e permes qualsevol cossos collegis staments e universitats e consells de aquells e qualsevol altres persones axi ecclesiastiques com seculars del dit Principat ajudar ab armes o en altra qualsevol manera an aquella o aquelles persones contra les quals los dits enantaments o procehiments serien fets o attemptats com vos Senyor ara per lavors e lavors per ara absoleu e per absolts haveu e haver voleu tots aquells qui per manteniment e defensio dels dits actes persones e lurs bens contra los dits oficials e ministres per la dita raho haurien procehit o en la dita manera enantat havent aquells per quitis e inmunes de tota pena e punicio declarant de mera justicia ara per lavors aquells esser quitis e inmunes de tota culpa e punicio. Lo Senyor Rey attes e considerat que lo Principat de Cathalunya per la sua innata fidelitat be e degudament ha fetes les coses en lo dit capitol contengudes per ço comendant de aquelles los cathalans com a fidelissimos vassalls e approvant tots los dessus dits actes enantaments e procehiments per ells e a instancia llur fets atorga e li plau tot lo dit capitol e coses e ell scrites e specificades juxta la sua serie e tenor vol empero e ab aço entes que la dita approvacio dels dits actes enantaments e procehiments per ells e a instancia llurs fets sia entesa dels actes enantaments e procehiments per ells e a instancia lur fets fins al dia present e no de altres. E que en virtut de aquells ni de algu dells no puixa esser daqui avant proceit en alguna manera a acte o execucio alguna e que sia renunciada per lo dit Principat qualsevol instancia ques pogues fer per tot lo passat contra oficials e consellers seus e tot altre interes qui allegar se pogues contra aquells o algu de aquells. Salvo lo que davall en lo terç capitol se dira del noble Galceran de Requesens.

II.

Item Senyor com entre les altres causes per que es stada feta infraccio e lesio de usatges constitucions capitols de cort e altres libertats de la patria si es per quant lo noble don Johan de Beamont qui dins lo dit Principat es stat apresonat e de aquell tret no es restituit en lo dit Principat e dins la vegueria de Leyda hon fonch pres e detengut sia merce de vostra gran Senyoria lo dit don Johan esser restituit en lo Principat e vegueria de Leyda en sa plenissima libertat e a aquell esser servat lo guiatge per vostra Altesa al dit don Johan atorgat juxta la serie e tenor del dit guiatge. Plau al Senyor Rey e promet deliurar la persona de don Johan de Beamont e aquell fer restituir en plena libertat dins la ciutat de Tortosa o Leyda dins spay de quinze jorns apres la ferma de la present capitulacio avant comptadors.

III.

Item Senyor com les grans e inextimables congoixes qui provengudes son dans e grandissimes despeses e perills per causa e occasio de alguns mals consellers e oficials de vostra Altesa los quals sinistrament e contra veritat e indegudament han informada consellada e seduida vostra Senyoria a causa de les quals informacions consells e seduccions los dans sobredits son pervenguts hoc (se lee hoe) e moltes divisions cismes dans irreparables a la cosa publica del dit Principat procurats los quals consellers e oficials si stirpats no eren punits e castigats porien portar lo dit Principat en altres majors inconvenients o en sdevenidor exemplar se poria pendre de la impunitat de llurs mals e convidaria e incitaria los altres a mal obrar lo que molt deu esser lunyat e stirpat per servey de vostra Altesa benifici e repos de la cosa publica del dit Principat. Per tant Senyor supplica lo dit Principat a vostra gran Altesa sia merce vostra haver per privats indignes e inhabils dels oficis que regien e exercien e de tot benefici ofici e facultat de consellar en lo dit Principat e en fets del dit Principat e singulars de aquell tot axi ecclesiastichs com seculars los qui han entrevengut consellat assistit participi hagut en vostre consell del dia de la detencio del dit Illustre Primogenit fins a la jornada de la liberacio de aquell. E encara tots aquells axi del consell de la vostra Senyoria com altres qui abans del dia de la dita detencio han consellat o entrevengut que aquella se fahes. Encara mes los oficials vostres qui haurien ajustats consells per causa de la dita detencio o coses concernents aquella axi ans de la dita detencio com apres de aquella e ans de la dita liberacio axi que dequi avant no puixen regir ne exercir los dits oficis ne haver lo dit benefici o facultat de consellar de present ni en esdevenidor ne encara altres oficis o beneficis. Si donchs no procehia de assentiment e voluntat dels dits diputats o major part del dit consell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona. Entes empero que en algun ofici de jurisdiccio no puixen esser restituits ne haver ne obtenir aquells ne altres oficis de jurisdiccio. E per que al dit Principat puixa esser feta la reparacio e reintegracio ques pora dels dans que sostenguts ha per causa de la detencio sobredita e defensio de ses libertats violades per seduccions males informacions e sinistres consells sia merce vostra cometre e donar plenissima potestat e facultat al dit Principat e a les persones per los dits diputats e consell o la major part deputadores e elegidores entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona en una e moltes vegades de inquirir e informacio pendre contra tots e sengles oficials e persones axi ecclesiastiques com seculars qui en les coses damunt dites delinquit hagen os presumira haver delinquit e aquelles que constara per deguda informacio precedent haver delinquit cismes divisions haver seminades e meses per causa de la detencio del dit Primogenit juxta la qualitat del delicte e justicia requerra punir castigar sentenciar e exequutar axi en persona com en bens segons los merits seran de tals seductors dampnificadors destruidors e mals conselladors de la cosa publica per manera que los demerits de tals no resten impunits ne sia donat en esdevenidor exemplar de mal obrar. Plau al Senyor Rey a supplicacio del dit Principat privar e remoure e de present priva e remou los canceller vicecanciller regent cancellaria e mossen Galceran de Requesens portant veus de governador de Cathalunya e micer Jaume Pau advocat fiscal de la cort del veguer de Barchinona dels dits e altres oficis que de present obtenen en Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya sens empero nota de infamia. E que daqui avant los dessus dits e altres en lo dit capitol compresos no puixen haver ne obtenir oficis de jurisdiccio en lo dit Principat e comdats ni aconsellar en fets del dit Principat e comdats ni en actes alguns concernents aquells o universitats cossos collegis e singulars persones ecclesiastiques o seculars de aquells ne coses o bens lurs. E per quant a instancia dels dits diputats e consell e de la ciutat de Barchinona es stat fet cert proces contra lo noble mossen Galceran de Requesens portant veus de governador en lo dit Principat per lo qual es stat e vuy en dia sta pres dins la preso comuna de la dita ciutat o lo dit Senyor Rey per alguns respectes haja ordonat e ordona ab la present lo dit mossen Requesens deure esser e star tot lo temps de la sua vida natural fora lo dit Principat e encara fora la cort del dit Senyor Rey sots pena de privacio de la vida e annotacio e confiscacio de tots sos bens aplicadors en cas de contrafaccio al General de Cathalunya. Salva empero al dit mossen Requesens la opcio davall scrita. Per ço plau al dit Senyor Rey vol e ordona que si lo dit mossen Requesens
no contentanse de aço se volra defendre per justicia en tal cas stiga en la preso hon vuy sta e puixa esser procehit contra ell e sos bens per virtut del dit proces et alias per justicia les coses en los presents capitols contengudes en res no contrastants. Totes empero altres instancies o enantaments que fer se porien contra qualsevol altres oficials e persones qui en les coses en lo dit capitol contengudes delinquit hajen os presumira haver delinquit cessants per benefici e repos del dit Principat. E mes vol lo dit Senyor que per los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona sia donada seguretat en quant a ells se sguarda a les persones e bens de tots los oficials e consellers del dit Senyor Rey qui fins lo dia de vuy han lo dit Senyor en qualsevol manera sobre los dits afers consellat axi e per tal forma que los dits oficials e consellers puixen star e habitar segurament ab tota quietacio dins la ciutat de Barchinona e lo dit Principat e fora de aquell hon mes volran. E que semblant paraula e seguretat los sia donada per lo lllustrissimo Primogenit axi que per ell o algun oficial o persona no puixen esser inquietats ni molestats en bens ni en persones en alguna manera per les causes e rahons en lo dessus dit capitol contengudes e fins lo dia de vuy seguides encara que lo dit illustre Primogenit succeesca en los regnes e terres del dit Senyor Rey. E que lo dit lllustrissimo Primogenit sia tengut aço prometre e jurar tenir e servar ab tota eficacia. E si lo contrari se fahia sia licit als dits consellers e oficials resistir de fet ab absolucio de la fidelitat en lo dit cas e puixen e degen los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona opposarse a la defensio dels dits oficials e consellers juxta les constitucions leys e libertats del dit Principat.

IIII.

Item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres e de la cosa publica de aquells sia la observacio de justicia la qual vos Senyor sou tengut ben exercir e ministrar e fer observar e fins açi lo dit Principat per causa dels ministres de la justicia e per no esser aquella be administrada haja sostenguts molts detriments e contraris en les coses de la administracio de justicia volent lo dit Principat obviar als abusos qui fins açi seguits se son los quals explicar per bona causa se obmet. Desijant lo dit Principat satisfer al deute servey e honor de vostra Altesa e proveir en lo repos descarrech e servey de aquella e al be e repos de la cosa publica suppliquen humilment a vostra gran Senyoria los diputats e consell daqui avant perpetuament la justicia esser feta e administrada en la forma seguent. Diu lo Senyor Rey que no es cosa a sa Senyoria tant accepta ne tant per sa Majestat desijada com es que la justicia que per nostre Senyor Deu li es acomanada sia a lahor de la Majestat divinal servey seu e benefici de la cosa publica de sos regnes e terres ministrada. Per tant al dit Senyor Rey plau e li es molt accepte que la justicia sia administrada en lo dit Principat en e per la forma per sa Majestat en los presents capitols atorgada.

V.

Primerament per quant los principals ministres exercints la justicia son los canceller vicecanceller e en son cas regent cancellaria de vos Senyor e de vostres successors vostre Illustrissimo Primogenit e successors seus e assessors dels portant veus de governador en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya los quals experiencia ha mostrat en los temps passats no esser stats pagats en lurs stipendis don provenien inconvenients innumerables lo dit Principat per obviar a aquells e per que la justicia reguladament sia administrada per servey de vos Senyor e descarrech de vostre tresor sera content lo dit Principat a beneplacit empero de la cort o corts del dit Principat de peccunies del dit General stipendiar los dit canceller vicecanceller regent la cancellaria de vostra Senyoria e assessor del portant veus de governador en lo Principat de Cathalunya los quals exceptat lo canceller lo qual ensemps ab lo assessor del portant veus de governador de Rossello e de Cerdanya hagen esser nats o naturals e vers domiciliats del Principat de Cathalunya o dels dits comdats de Rossello e de Cerdanya com lo assessor del portant veus de governador en los comdats de Rossello sia ja stipendiat ço es al canceller vint milia sous al vicecanceller quinze milia sous al regent la cancellaria deu milia sous e al assessor del portant veus de governador en lo dit Principat deu milia sous pero que los dits canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors comissions de causes algunes aturar nos puixen ne per lo un dells fer se als altres dells ne encara per vos Senyor Primogenit e loctinents en cas permes e successors vostres e seus e per los portants veus de governador o algu dells comissions algunes fer ne per ells acceptar se puixen en alguna manera com lo dit Principat vulla e entenga los damunt dits deures contentar dels dits salaris remogudes totes altres comoditats ans si lo contrari era fet o attemptat sia tal comissio e actes subseguits per virtut de la dita comissio nulles e invalits. E lo qui fara o acceptara tal comissio sia privat de son ofici ipso facto sens altra declaracio e que los dits salaris correguen tant quant staran dins lo dit Principat comptant prorata de temps e no mes avant. E que los dits canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessor del portant veus de governador sots pena de privacio de llurs oficis no puguen pendre ne acceptar donatius o subornacions exceptat esculentum et potulentum qui en breu puga esser consumit. Plau al Senyor Rey sien observades les coses en lo dit capitol contengudes e que duran tant com durara lo beneplacit de la cort o corts del dit Principat lo qual revocat sia extint lo present capitol e tots temps que apres lo dit Principat constituira e dara los salaris predits. Plau al Senyor Rey ara per lavors sia observat lo dit capitol anadint empero e corregint que si los dits oficials o algu dells ab voluntat dels dits diputats e consell seguiran la cort del Senyor Rey en tal cas hajen los dits salaris encara per lo temps que staran en la dita cort fora lo dit Principat.

VI.

Item per quant vos Senyor no podeu haver axi noticia de la scientia e probitat dels juristes e de la qualitat de les causes de les quals se hauria fer comissio sia merce vostra atorgar e ordonar que vos Senyor e Primogenit loctinents en cas permes e successors vostres e seus e o los dits portant veus de governador de per si no puixen ne puga ne deguen fer comissions de causes algunes e si lo contrari era fet les dites comissions e tots los actes de aquen subseguits sien nulles e invalits ans les dites comissions hagen a fer los dits canceller vicecanceller regent Ia cancellaria e en son cas los dits veus portans de governador de consell de llurs assessors. Declarat empero que los dits assessors no puixen exercir res de per si absents los dits portant veus de governador de la ciutat vila o loch hon los dits assessors seran e no absent lo un del altre. E axi los dits portants veus de governador exerciran jurisdiccio e llur ofici de e ab consell de llurs assessors. Plau al Senyor Rey les coses contengudes en lo dit capitol sien servades salvo que per la sua Majestat puixen esser fetes les dites comissions empero que aquelles haje a fer de consell del canceller o vicecanceller o regent cancellaria e que en aquelles haja haver vidit dels dessus dits o de algu dells alias sian nulles.

VII.

Item per los dits canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors ans de usar dels dits oficis sien tenguts e obligats jurar de servar los usatges de Barchinona constitucions capitols de cort privilegis usances consuetuts e altres libertats del dit Principat de Cathalunya. E que los dit canceller vicecanceller o regent la cancellaria ensemps ab lo tresorer e jutge de la causa e advocat fischal hajen entrevenir en totes composicions faedores o al menys lo un dels dits vicecanceller o regent la cancellaria. E per semblant los dits assessors ab los dits portant veus de governador en quant llur ofici se sguarda a fi que mes justament e equa e segons los demerits exigiran sian fetes. Diu lo Senyor Rey que la sua incomutable voluntat es que axi per sa Majestat com per tots sos oficials sien inviolablament observats usatges de Barchinona constitucions capitols de cort privilegis e libertats del dit Principat. Per tant lo dit Senyor Rey atorga lo dit capitol e li plau que aquell sia observat e vol e ordona a supplicacio del dit Principat que en les composicions fahedores se haja observar lo contengut en lo dit capitol. 

VIII.

Item per quant experiencia ha mostrat moltes persones starse de mal obrar per dupte e temor de correccio per donar orde en tolre totes maneres de vexacions e que la justicia daquiavant en lo dit Principat sia be e degudament administrada e los usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya privilegis e libertats del dit Principat per vos Senyor e vostres predecessors jurats sien en molta diligencia e attencio observats sia merce vostra Senyor atorgar que en qualsevol causes quis tractaran entre vos Senyor e o vostre Primogenit e o loctinents en cas permes e successors vostres e seus o batles generals procuradors reyals o fiscals de vos dit Senyor o lurs de una part e qualsevol universitats collegis o singulars persones de qualsevol stament dignitat grau o condicio sien de la part altra ara sien les dites causes o questions civils o criminals patrimonials o de qualsevol regalies o altres qualsevulla puixen e degen los dits diputats ab llur consell o la major part de aquell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona axi per llur ofici com encara a instancia o denunciacio de part a despeses del General inquirir contra los dits canceller vicecanceller e regent la cancellaria portant veus de governador e lurs assessors balle general de Cathalunya e procurador reyal dels dits comdats de Rossello e de Cerdanya e loctinents de aquells e jutges o assidents per qualsevol dels damunt dits assignats en les dites causes e si sera trobat algu dels sobredits haver procehit fet enantat comes o delinquit contra dits usatges constitucions capitols o actes de cort privilegis usos libertats de la patria los dits diputats ab lur consell ho facen denunciar ab tal deliquent o participi havent en la contrafaccio predicta requirint e amonestant en scrits una vegada tant solament aquell o aquells qui participi hauran en la contrafaccio predita. E si hoit aquell sera vist haver contrafet e promptament e tota dilacio apart posada aquells tals a qui denunciat o requests seran qualsevol sien no revocaran cassaran e anullaran e al primer stat no reduiran tot lo contrafet als dits usatges constitucions e libertats del dit Principat en tal cas ipso facto sien haguts per privats de llurs oficis la qual privacio los dits diputats denunciaran al Senyor Rey o a son loctinent e si feta la dita denunciacio aquell tal presumira continuar lo exercici de son ofici que primer tenia ultra que li seria cessat lo salari que primer reebia del General puixen los dits diputats ab lo dit consell entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona ab veu de crida publica aquell tal fer denunciar e publicar per lo Principat de Cathalunya per privat de son ofici e sien nulles e invalits tots los actes que de aquella hora avant aquell tal faria.
E si per los veladors jutges assessors o assidents en les coses sobredites delinquit seria e encontinent feta la monicio no reduhien aquelles coses al degut stament aquells tals sien privats de tot exercici de judicar velar e assidencia fer en lo dit Principat per spay o terme de deu anys. Declarat empero e entes a major e sobreabundant cautela que sots lo present capitol en manera alguna no puguen esser compreses causes algunes de part a part sino les dites causes patrimonials e fiscals segons dessus es dit e encara les fiscals en les quals haja instancia de part lo dit capitol no comprenga si dons per la part instant no sera recorregut als dits diputats. Plau al Senyor Rey sien servades les coses en lo dit capitol contengudes declarant empero que essent conegut per los dits diputats e consell entreveninthi la ciutat de Barchinona que per los dits oficials o algu dells sia fet contra los dits usatges constitucions capitols e actes de cort privilegis usos e libertats del dit Principat sia notificat al Senyor Rey o a son loctinent e si dins trenta jorns apres la dita notificacio allo no sera tornat a degut stament en tal cas les coses en lo dit capitol contengudes sortesquen son efecte. Vol empero lo dit Senyor Rey que los dits diputats e consell e los qui hi entrevendran per la dita ciutat de Barchinona hagen a prestar sagrament als sants quatre evangelis en poder del canceller o vicecanceller o regent la cancellaria o portant veus de governador en lo dit Principat de dir e declarar ço que segons Deu e lurs consciencies de justicia los apparra e sera vist.

VIIII.

Entes empero e declarat que per les coses sobredites o alguna de aquelles ara o en esdevenidor no sia fet ne engendrat tacitament o expressa prejudici algu novacio o derogacio als privilegis libertats usos pratiques costums e observances de les universitats del Principat de Cathalunya e de quascu dels braços o staments del dit Principat e singulars dels dits staments ans expressament se retenen e volen que aquells e aquelles sien e romanguen en llur fermetat observancia e virtut segons son e eren ans de la concessio present ni sobre aquells o aquelles se puixa donar alguna declaracio ni acte fer en contrari axi que en algun temps no puixa esser dit o allegat que als dits privilegis libertats usos pratiques costums e observances o algu de aquells sia per via directa o indirecta derogat. Plau al Senyor Rey lo contengut en lo dit capitol.

X.

Item Senyor per quant lo exercici e la administracio de la justicia principalment resideix en les persones qui aquella han a regir e administrar e es necessari sien dotades de sapiencia e consciencia per tant per alguns bons esguards e respectes sia merce vostra provehir al dit exercici e administracio de tals persones qui exceptat lo canceller lo qual haja obtenir prelatura en lo Principat sien cathalans naturals vertaderament e sens dispensacio alguna o domiciliats en Cathalunya e no en alguna manera al dit Principat odiosos o suspectes. Plau al Senyor Rey.

XI.

Item Senyor com sia molt digna e partinent cosa a la devocio naturalesa e amor que lo Principat de Cathalunya innatament porta a vostra Majestat de aquell stirpar tot seminari e causes de divisions e diferencies qui seguir se poguessen per tant los dits diputats e consell suppliquen a vostra gran Senyoria sia merce sua fer e donar obra ab tot compliment que lo lllustrissimo don Carles Primogenit de vostra Altesa sia jurat per tots los regnes e terres subdits a la vostra reyal corona en Primogenit e a ell puys per nostre Senyor Deu e de alt li son donats sien comunicats tots los drets de primogenitura los quals per los gloriosos Reys passats lohablament seguint la divina ordinacio son stats comunicats a lurs primogenits fahent lo dit Primogenit governador general per tots los dits regnes e terres segons inconcussament juxta la divinal ordinacio es stat observat axi amplament e complida com fer se puxa. E lo Senyor Rey tots temps es stat de voluntat e es que al Illustrissimo Princep fill seu sien donats e observats tots los drets e successions qui li pertanyen com a fill Primogenit de sa Majestat. E per ço es content e li plau que lo dit lllustrissimo Princep sia jurat en Primogenit per tots los regnes e terres subdits a sa Majestat e que sia fet tot lo contengut en lo dit capitol.

XII.

Item Senyor molt Excellent per lunyar totes causes e occassions de diferencies e per conservacio de amor pau e concordia entre vostra Majestat a la lllustrissima Senyora Reyna e Illustrissimo Primogenit e Illustres infants don Ferrando e altres fills vostres e per lo tranquille repos e stat de tots vostres regnes e terres imitant e seguint los fets e gestes dels gloriosos reys predecessors de vostra Altesa suppliquen los dits diputats e consell lo dit Principat representants placia a vostre Majestat atorgar que retenintse vostra Serenitat lo nom reyal sia merce vostra donar la total administracio del dit Principat e dels comdats de Rossello e de Cerdanya e al plenissim exercici de aquella en lo dit Principat preficir lo dit lllustrissimo Primogenit ab potestat amplissima de celebrar corts generals als cathalans e concessio de altres regalies majors e menors faent e constituint e o creant lo dit lllustrissimo Primogenit loctinent general irrevocable e un altre vos en lo dit Principat ab facultat de poder reebre exigir e haver totes pecunies provenints en lo dit Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya de qualsevol gracies composicions o punicions faedores e aquelles peccunies en los propris usos applicar e convertir si dons per los dits diputats e consell lo dit Principat representants ensemps e ab la ciutat de Barchinona no era lo contrari demanat axi e en tal forma e manera que la dita loctinencia cessar no puixa ni dega per qualsevol occasio causa o raho que dir o cogitar se puixa. Ans si era allegat o dit o algun cas cogitat o no cogitat se seguia per lo qual se pogues dir que per esser constituit o creat o nomenat loctinent la dita administracio e exercici e altres coses dessus dites cessassen e o efecte no poder o deure sortir en tals cassos e cascu de aquells no obstants les dites coses e altres qualsevol rahons en tot cas dur e durar haja o dega la dita administracio e exercici e per causa o raho alguna cessar no puixa ni dega. E que la dita administracio e exercici e altres coses dessus dites per lo dit lllustrissimo Primogenit se hajen exercir ab ministres e oficials cathalans naturals e domiciliats en lo Principat de Cathalunya exceptat lo canceller segons dessus es dit afi que stant vostra Majestat en los altres regnes e terres vostres e lo dit Illustrissimo Primogenit en lo dit Principat de Cathalunya e quiscu contentant se de les dites coses sia lunyada e tolta tota occasio e materia de perills e dans qui porien occorrer e seguir per causa de seductors e no zelants lo servey de vostra Altesa e de vostra reyal posteritat repos e benifici dels regnes e terres de vostra Senyoria. Supplint en aço la plenitut de vostra reyal potestat tots difalliments qui a les dites coses per efiçacia de aquelles necessaries e utils fossen o sien e tollent tots obstacles e impediments e objectes que per qualsevol leys publiques o privades fossen introduits qui a les dites coses axi per impropietal de paraules com alias contrariar o nocument en forma e manera alguna a la dita donacio e translacio de la dita administracio e potestat e exercici e altres coses dessus dites causar o portar poguessen. Plau al Senyor Rey crear e de present crea lo dit Illustrissimo Primogenit fill seu loctinent general irrevocable en lo dit Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya ab plenissima potestat e exercici exceptat que no puixa fer processos de auctoritate et rogatu simili modo camini
strate et moneta
ne crear oficials en lo dit Principat. E que lo dit loctinent no puixa tenir corts als cathalans. E que lo dit Illustrissimo loctinent per sustentacio de son stat haja e reeba tots los emoluments e esdeveniments del dit Principat comdats de Rossello e de Cerdanya los quals empero haje haver per mans dels oficials del Senyor Rey los quals de respondre li feelment e leal de aquells integrament hagen a prestar al dit lllustrissimo loctinent sagrament e homenatge. E mes plau al Senyor Rey abstenirse de entrar en lo dit Principat e comdats si donchs per los dits diputats e consell entreveninthi la ciutat de Barchinona no era del contrari supplicat. E aço mateix sia entes de la dita loctinencia general ço es que a la dita supplicacio et non alias se puixa revocar. E si la sua Majestat no se abstenia entrar com dit es en lo dit Principat e comdats ans contrafahia ara per lavors plau a la sua Excellencia vol e consent que en tal cas lo dessus dit capitol e coses en aquell contengudes sien hagudes per atorgades et nunc pro tunc les atorga de verbo ad verbum juxta la sua serie e tenor. E vol e consent lo dit Senyor Rey que stant la sua Excellencia fora lo dit Principat no puixa ne li sia licit per si ni per altri fer los dessus dits processos de auctoritate et rogatu simili modo camini strate et moneta ne altres majors o menors si empero lo dit Senyor Rey a supplicacio dels dits diputats e consell entrevinthi (entreveninthi) la ciutat de Barchinona entrara en lo dit Principat e comdats vol e declara lo dit Senyor e daquiavant la Excellencia sua e axi mateix lo dit Principat e comdats sia e sien sobre los dits processus e facultat de fer o no fer aquells en aquell stament e punt que eren abans de la capitulacio present. Plau mes avant al dit Senyor Rey e consent a supplicacio dels dits diputats e consell que si per qualsevol cas necessitat causa o raho convocara cort general als regnes e terres a ell subdits o als regnes Darago Valencia e Principat de Cathalunya fora lo dit Principat que sia en opcio e facultat dels cathalans si anarhi volran o no axi que no puixen esser compellits de anarhi. E hon noy anassen en tal cas en les dites corts o cort per contumacia o alias en qualsevol manera nos puixen actes alguns o coses fer qui toquen interes prejudici o derogacio del dit Principat o dels tres braços e singulars de aquell.

XIII.

Item Senyor per quant experiencia ha mostrat que per causa com persones no naturals del Principat de Cathalunya son stats de vostre consell les leys del dit
Principat no son stades observades e no poch dan de la cosa publica del dit Principat per tant suppliquen los dits diputats e consell a vostra Altesa que sia merce vostra per vos dit Senyor e loctinent vostre en lo cas permes e Primogenit vostre e successors vostres e seus atorgar que daciavant en lo consell del dit Senyor Primogenit loctinent vostre en lo dit cas permes e successors vostres e seus stants lo dit Primogenit loctinent vostre e successors vostres e seus en lo dit
Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya no puixen ne deguen entrevenir ne consellar en forma o manera alguna sino cathalans naturals e domiciliats del
dit Principat
sens dispensacio alguna exceptat lo canceller. E si les dites coses no obstants altres ultra los dits cathalans com dit es volien entrevenir e consellar en lo dit consell encara que per motiu propri de vos dit Senyor e o loctinent vostre e o Primogenit vostre o de successors vostres e seus se fahes puixa e dega esser procehit per los dits diputats e consell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona com dit es contra los qui en lo dit consell entravendrien e consellarien axi com a violadors e destruidors de les constitucions e leys del dit Principat e de la cosa publica de aquell. Declarat empero que noy sien compresos los ecclesiastichs qui obtenen dignitat prelatura cononicat (canonicat) o benifici vertaderament habiten en lo dit Principat o los militars e reyals qui per temps de deu anys han tenguts e tenen vertaders domicilis en aquell. Diu lo Senyor Rey que a sa Excellencia es vist que per lo demanat en lo dit capitol se empatxaria la comunio dels altres regnes e senyories sues ab lo Principat empero per contemplacio del dit Principat e a supplicacio de aquell plau al dit Senyor Rey atorgar lo contengut en lo dit capitol ab modificacio que sia entes en los fets de Cathalunya tant solament.

XIIII.

Item Senyor com lo amor e devocio dels cathalans sia stat es e sera ab molta attencio entendre en conservacio del repos e tranquille stat de vostra reyal persona e salvacio e conservacio de vostres Illustres fills segons lorde degut los quals per mitja vostre a Deu Omnipotent ha plagut als dits cathalans donar suppliquen humilment los dits diputats e consell sia merce de vostra gran Altesa atorgar que sis seguia cas lo que a Deu no placia (y li va plaure) que lo dit lllustrissimo don Carlos primogenit moria sens infants id est liberis de legitim e carnal matrimoni procreats e o posteritat tal que segons les libertats del dit Principat no pogues e degues succeir en la corona reyal de Arago lo dit lllustrissimo Infant don Ferrando fos e sia en aquell punt regiment e loctinencia e administracio e exercici que es dit e scrit en los precedents capitols de la persona del dit lllustrissimo Primogenit. Plau al Senyor Rey lo contengut en lo dit capitol pus empero aquell e lo seu efecte sia jurat per los diputats e consell.

XV.

Item Senyor molt Excellent lo dit Principat de Cathalunya volent per obres e efectes mostrar la grandissima voluntat e amor que ha en conservacio e augment del stat dels Illustres fills vostres e que lo Illustrissimo Infant don Ferrando sia competentment heretat en lo dit Principat suppliquen humilment los dits diputats e consell a vostra Altesa sia merce sua fer concessio e heretage al dit lllustrissimo Infant don Ferrando de terres a sa condicio pertinents ultra los titols e les terres que ja te e o del jus luendi de aquelles car lo dit Principat per servey de vostra alta Senyoria e de la Illustrissima Senyora Reyna e dels dits Illustre Primogenit e Illustre infant don Ferrando e per raho dels dessus e dejus scrits capitols sera content e fa oferta fer donatiu gracios de docentes milia liures barchinonenses a ops e per luicio de les terres e rendes en lo dit heretatge e donacio faedor contengudes volent empero e ab tal expressa condicio lo dit Principat fa la dita oferta que la dita quantitat haja a servir e convertirse en compres luicio e quitament de les terres e rendes damunt dites les quals compres luicio e quitament se hagen a fer juxta les leys privilegis e libertats del dit Principat les quals compres luicio e quitament hagen a fer persones per los diputats e consell elegidores entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona o en altra manera fer nos puixa ne en altres usos convertir o despendre la dita quantitat. Plau al Senyor Rey e atorga lo contengut en lo dit capitol e accepte la oferta de les docentes milia liures les quals docentes milia liures hagen esser deposades en la taula del cambi o de deposits de la ciutat de Barchinona dites e scrites a la dita Senyora Reyna en nom del dit Illustrissimo Infant don Ferrando dins spay de vuyt mesos continuament contadors del dia que la present capitulacio sera fermada per la dita Senyora Reyna en nom del dit Senyor Rey a anant a solta de sis persones totes cathalanes tres elegidores per lo dit Senyor Rey e les altres tres per los dits diputats e consell entre les quals ne haja haver una de la ciutat de Barchinona e que en fer les dites luicions compres e quitaments e encara en soltar la dita quantitat hagen esser totes sis concordes o almenys les quatre ço es dues de part del dit Senyor Rey e altres dues de part del dit Principat.

XVI.

Item Senyor molt alt per mostrar mes lo amor devocio e afeccio que han los cathalans a vostra Altesa e als Illustres fills vostres suppliquen humilment a
vostra Excellencia los dits diputats e consell sia de sa merce que lo dit lllustre Infant don Ferrando sia comanat a cathalans de molta prudencia (se lee prudoncia) dotats e stigue e habite en lo dit Principat e que los ministres e oficials seus e homens de sa casa sien cathalans. Plau al Senyor Rey e vol que lo contengut en lo dit capitol sia observat.
XVII.

Item Senyor molt Excellent per mostrar mes lo amor devocio e afeccio dels cathalans en lo servey de vostra Majestat e de la Illustrissima Senyora Reyna e del dit lllustre Infant don Ferrando suppliquen humilment a vostra Majestat los dits diputats e consell en tal forma provehir e ordonar ab lo dit lllustre Primogenit que quant a Deu plagues la dita lllustrissima Senyora Reyna e lo dit lllustre Infant sobreviure a vostres lonchs e benaventurats dies lo stat de la dita Senyora Reyna e del dit Illustre Infant tant en la cambra de Sicilia drets e emoluments de aquella ducat de Montblanch e altres terres e senyories lochs drets e accions que la dita Senyora Reyna e lo dit lllustre Infant posseheixen e possehiran e lis pertanyen o en sdevenidor lis pertanyeran quant encara a totes altres coses al honor e preheminencia reyal de la dita Senyora Reyna e utilitat della e del dit lllustre Infant pertenyents puixa esser e sia sens turbacio contradiccio molestia o congoixa alguna e que dels dits bens drets e lochs e accions pertanyents a la dita Senyora Reyna en lo dit Illustre Infant don Ferrando e en altres fills seus e a ses voluntats puixa liberament dispondre e lo disposat per ella sia a efecte e perfecta exequucio deduhit. E que lo dit Illustrissimo Primogenit directament ni indirecta en algun temps ni per causa o raho alguna no puixa perturbar o contradir molestar ni inquietar la dita Serenissima Senyora Reyna ni al dit Illustre Infant e altres fills hereus o successors seus en los dites terres bens drets e accions que de present tenen e en lesdevenidor tindran o possehiran ans sia tengut lo dit lllustre Princep defendre mantenir e ajudar en son cas la dita Illustrissima Senyora Reyna Illustre Infant e altres fills e hereus seus. E que lo dit Illustre Princep en lo temps que sera jurat per primogenit sia tengut de prometre e jurar de servar lo present capitol e tot ço que en aquell es contengut e no venir contra aquell. Car lo dit lllustre Princep se ofir ab tot son poder ajudar a la dita Senyora lllustre Infant e altres fills e hereus seus en los dits bens a que possehesquen aquells ab quietut e fora tota molestia e turbacio e per son poder fer donar orde en totes les coses en lo present capitol contengudes en totes coses a ell possibles a efecte de la seguretat e repos de la dita Illustrissima Senyora Reyna e Illustre Infant e altres fills vostres e seus e suppliquen a vostra Majestat que de tot lo contengut en lo present capitol sia fet acte de cort e sien fetes totes aquelles concessions fermetats e seguretats que vistes seran esser faedores.
Plau al Senyor Rey.

XVIII.

Item Senyor Serenissim jatzia per lo gran interes de la conservacio de la reyal posteritat al dit Principat pertanyent nos dega sens intervencio del dit Principat ensemps ab la ciutat de Barchinona inquirir proceir o enantar o fer exequucio per raho de algun pretes crim o delicte en las persones o bens de la Illustrissima Senyora Reyna Illustre Primogenit e Illustre Infant don Ferrando e altres fills legitims e naturals de vos dit Senyor o de algu dels dessus dits. No resmenys a sobreabundant cautela sia merce vostra atorgar que daquiavant per vos Senyor loctinent en cas permes e Primogenit vostre successors vostres e seus no puixa esser inquirit procehit o enantat contra algu dels dessus dits ne puixen esser presos maltractats o detenguts ne en alguna manera punits axi dins lo dit Principat com fora aquell en persona ni en bens per raho de algun crim o delicte per gran o enormissim ques pogues dir o cogitar encara que fos es digues esser comes contra la reyal persona de vos dit Senyor o Primogenit vostre o successors vostres o seus sens requesta intervencio e expres consentiment del Principat de Cathalunya o dels diputats e consell e de la ciutat de Barchinona. E aço per evitar molts inconvenients e dans los quals a la cosa publica del dit Principat porien seguir. Plau al Senyor Rey e vol que axis faça.

XVIIII.

Item Senyor per que lo dit lllustre Primogenit haja forma e manera de sustentar la sua casa e estat pertinentment sia merce vostra consignarli dotze milia florins cascun any en lochs o parts ben segurs del regne e Illa de Sicilia. Diu lo Senyor Rey que la Majestat sua no te en lo regne de Sicilia hon pogues fer la dita assignacio de dotze milia florins deduit ço que es mester al sosteniment de la Majestat sua pero per contemplacio e amor al dit lllustre Primogenit fill seu e per condecendre a la supplicacio del dit Principat es content consignarli sis milia florins o per aquells tantes tretes en lo dit regne de Sicilia que abasten a la dita quantitat de sis milia florins cascun any.

XX.

E per quant axi per manteniment defensio e exequucio dels usatges constitucions e altres libertats del dit Principat e de les coses en los precedents e dejus scrits capitols e cascu de aquells contengudes com encara per observacio de pau amor e concordia entre los dit Senyor Illustrissima Senyora Reyna Illustre Primogenit Illustre Infant don Ferrando e altres fills de vostra Altesa e per lo repos e molt gran benifici del dit Principat e poblats en aquell es vist esser rahonable e necessari que Ios diputats ab consell de les persones per ells elegides o elegidores entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona com dit es hagen facultat amplissima e per totes les coses concernents los sguards dessus dits e devall scrits e cascu de aquells. Per tant humilment suppliquen a vostra Majestat los dits diputats e consell en virtut de la dita comissio elegit a sobreabundant cautela sia merce vostra encara de nou atorgar per execucio de les coses en la dita comissio per la cort feta contengudes que los dits diputats ab e de consell de les persones elegides o substituides o surrogades o elegidores en son cas puixen e hagen facultat amplissima entrevenint e consentint hi Barchinona com dit es de fer ab tota eficacia que totes e sengles coses dessus e devall per vostra Majestat atorgades sien observades axi e en tal manera que si per vostra Majestat e o per lo lllustre Primogenit lo que a Deu no placia era attemptat contravenir en qualsevol manera en les coses dessus dites o alguna de aquelles tant al que ha esguard a la dita lllustrissima Senyora Reyna e al dit Illustre Primogenit com encara al heretament e altres coses concernents al Illustre Infant don Ferrando e altres fills de vostra Altesa e encare a les coses que han esguard al benefici repos e tranquillitat del dit Principat o poblats en aquell los dits diputats e consell entrevenint e consentinthi Barchinona com dit es puixen o hajen facultat amplissima de fer tots aquells obstacles impediments axi de fet com de dret a despeses de les peccunies del dit General per les quals a fer puixen fer venda de censals obligant los bens del General e per aquelles totes seguretats en tals contractes acostumades et alias per tals coses e cascuna de aquelles attes majorment que per la dita comissio e en virtut de aquella la present concordia e coses en aquella contengudes sien e son al repos e tranquille stat del dit Principat. E a cautela vos Senyor e lo Illustre Primogenit e lo lllustre Infant en son cas quant a cascu haja sguard ara per lavors absolen los dits diputats e consell e tots los estaments ecclesiastichs militar e reyal e singulars del dit Principat presents absents e sdevenidors de tot sagrament e homenatge e de la fe e naturalesa que tenguts son e sien a vos Senyor e en son cas al dit Illustre Primogenit e al dit lllustre Infant e en son cas en ço qui toch la defensio e manteniment e ajuda del bon amor pau e concordia de vos dit Senyor e de la Illustrissima Senyora Reyna lllustre Primogenit e lllustre Infant e de cascu dells encara per defensio dels qui han entrevengut consellat parlat o en altra manera cabut en la liberacio del dit lllustre Primogenit e actes per occassio de aquella axi directament com indirecta juxta forma dels primers capitols concernents los actes de la liberacio del dit lllustre Primogenit com la intencio dels dits diputat e consell representants lo dit Principat sia stada e es a tot servey de la Majestat vostra e de la Illustrissima Senyora Reyna lllustre Primogenit lllustre Infant e benefici e utilitat de la cosa publica del dit Principat e de tots los regnes e terres de vostra Excellencia. Plau al Senyor Rey e vol consent e atorga les coses contengudes en lo dit capitol en quant empero se sguarda a observacio tuicio e execucio de les coses atorgades per sa Majestat en los precedents e dejus scrits capitols.

XXI.

Item Senyor per donar major eficacia als presents capitols e coses en aquells e cascu de aquells contengudes sia merce vostra atorgar que si alguns dubtes
questions o contrasts exiran o entrevendran axi principalment com encara incidentment en los presents axi dessus com dejus scrits capitols o algu de aquells o en les paraules o tenor o pensa o coses en aquells o algu de aquells contengudes quels dits dubtes questions o contrasts sien e hajen esser declarats interpretats e determenats tantes vegades com cas occorrega per los dits diputats e consell o la major part de aquell entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona segons dessus es dit e no per vos Senyor ne Primogenit vostre e successors vostres e seus. E vos dit Senyor e vostre Primogenit e successors vostres e seus per vostra merce e benignitat nous en pugau e degau entremetre en forma o manera alguna ans se haje exeguir tenir e observar per vos dit Senyor e per lo Primogenit vostre e successors vostres e seus e oficials vostres e seus abdicant tot poder de fer lo contrari ab decret de nullitat. Plau al Senyor Rey que tots los capitols dessus e dejus scrits ab lurs respostes e coses en aquelles e aquells contengudes sien enteses al seny litteral.

XXII.

Item Senyor com inseguint la innata fidelitat la qual han haguda e han los cathalans en la conservacio de la posteritat reyal los nobles don Johan Dixar don Felip de Castro e Ferrando de Bolea alias Gallos domiciliat en Çaragoça e llurs mullers qui han asistit o participat en los actes e fets seguits per la causa de la liberacio del dit Illustre Primogenit sia deguda cosa esser prevehit que per sinistres informacions de alguns no zelants lo servey de Deu e de vostra Majestat los dits don Johan e don Felip e Ferrando de Bolea e mullers e fills llurs sien preservats de dans e perills qui en les lurs persones e bens porien contingir. Per tant suppliquen los dits diputats e consell sia merce merce vostra provehir que si questio o questions o debats tant civils com criminals occorreran o de present son o seran entre vos dit Senyor o procuradors fischals o altres qualsevol persones axi publiques com privades regne o regnes o provincia alguna universitats o collegis a altres de qualsevol ley stat o condicio sia de una part e los dits don Johan e don Felip e Ferrando de Bolea e o lurs mullers e fills axi conjunctament com divissa de la part altra de tals questions o debats o contrasts hagen a coneixer e aquells determinar e decisir aquelles persones e oficials no sospitosos los quals la Serenissima Senyora Reyna e Illustre Primogenit assignaran concordablament e no altres qualsevol. E que vos Senyor per vostra merce e benignitat de les dites coses o alguna de aquelles nous entrametats ne a vos se haja recors mas solament als dits Illustrissima Senyora Reyna e Illustre Primogenit. Abdicant a tots altres poder de coneixer e fer lo contrari ab decret de nullitat. Plau al Senyor Rey atorgar e atorga totes les coses en lo present capitol contengudes si e en quant sa Senyoria atorgar pot aquelles ab que no contravinguen als furs privilegis e libertats del regne de Arago hon los damunt dits son poblats.

XXIII.

Item Senyor perque totes diferencies sien aplanades e sia tolta materia de poder retornar a inconvenients e discordies suppliquen los dits diputats e consell sia merce vostra provehir que los castells e forces del regne de Navarra e oficis de jurisdiccio e altres qui sien per al regiment e govern del dit regne sien acomanats a persones notables aragonesos cathalans o valencians per que mills lo servey de Deu e de vostra Altesa e benifici e repos del dit regne sia fet. Plau al Senyor Rey sobre les coses contengudes en lo present capitol star al que sera deliberat e apparra a les persones que a aço seran deputades per cascun dels dits regnes e Principat.

XXIIII.

E jatzia considerada la comissio de la cort e altres coses en lo servey de vostra Majestat e lo be e repos de la cosa publica del Principat concernents les coses en los presents capitols contengudes puys per vostra Majestat sien atorgades e per los dits diputats e consell lo dit Principat representants acceptades hagen fermetat no res menys a sobreabundant cautela suppliquen a vostra Altesa los dits diputats e consell que sia merce vostra atorgar e per vos Senyor e Primogenit vostre e successors vostres e seus promettre que en les primeres corts que en lo dit Principat se celebraran los presents capitols e totes e sengles coses en aquells e cascu de aquells contengudes sien firmades ab tota eficacia e compliment. Plau al Senyor Rey que los presents capitols en e per la forma que son per su Majestat atorgats e modificats en les primeres corts en lo dit Principat celebradores sien ratificats e confirmats e per lo dit Senyor Rey e lo Illustrissimo Princep corraborats ab aço empero que la dita cort atorch tot ço e quant en los dits capitols es contengut concernent servey del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e lllustre Princep Illustre Infant don Ferrando e altres fills de aquells.

XXV.

Es empero la intencio dels dits diputats e consell que per los presents capitols no sia en res prejudicat e derogat tacitament o expressa directament o indirecta a qualsevol privilegis usos e costums pratiques e observances de aquells e libertats atorgats a la ciutat de Barchinona e a les altres universitats del dit Principat e als braços o staments del dit Principat o a cascu de aquella axi en universal com en particular atorgats encara que fos fermat compromes o submissio en poder de vostra Senyoria ans sien e stiguen en aquella força e valor que fahien e fan ans dels presents capitols e que per vos dit Senyor sia salvat dret ab plenitut e tota integritat als dits staments ecclesiastich militar e de les universitats e cascu de aquells.
Plau al Senyor Rey.

XXVI.

E per quant en moltes e diverses parts dels presents capitols es donada facultat als dits diputats e consell lur los dits diputats e consell son de intencio que en quascuna de les coses en les quals los dits diputats e consell llur han o hajen entrevenir procehir o exequutar fer e deliberar tantes vegades com se hage a fer e seguir se façen e seguesquen per los diputats e consell o la major part de aquell ab consentiment expres de la ciutat de Barchinona e no en altra manera. Plau al Senyor Rey.

XXVII.

Salvense empero les presents persones dels staments ecclesiastich militar e reyal que si en les corts los dels dits staments dehien que nols plauria lo que fet seria en les coses fora la comissio fetes que en tal cas les dites persones puixen aderirse als staments sis volran sens carrech algu dells. Plau al Senyor Rey pus empero la adhesio en lo dit capitol contenguda se faça sens prejudici algu de les coses en los presents capitols contengudes concernents servey seu e de la Serenissima Senyora Reyna Illustre Primogenit e Illustre Infant don Ferrando e patrimoni de aquells.

Lo Senyor Rey fa e atorga les coses damunt contengudes segons que son de part dessus annotades en cascun capitol e respostes ab tal condicio reservacio e protestacio e no sens aquelles ço es que si cas era que lo contengut en lo XV capitol e resposta de aquell que parlen de la oferta e pagament de les docentes milia liures per los cathalans no era complit ab tot efecte ço es que les dites docentes milia liures no eren scrites dins los dits vuyt mesos en la dita taula de Barchinona juxta la resposta del dit capitol en tal cas lo dit Principat de peccunies del General de Cathalunya hagen e sien tenguts respondre al dit Illustre Infant don Ferrando de annua pensio de censals per totes les dites docentes milia liures o per aquella part delles que no seria dins lo temps scrita a raho o for de XXII milia per mil per tant temps com lo dit deposit de la dita quantitat sera dilatat scriure en la dita taula. E per ço attendre e complir hi sia obligat tot lo Principat e lo dit General de Cathalunya e drets de generalitats de aquell ab totes aquelles clausules forces e compulses a que sou tenguts e obligats per los censals que lo dit General fa e presta les quals sien aci per expresses e insertes.
La Illustrissima Senyora Reyna en nom de la Majestat del Senyor Rey vol e consent que la ferma per la sua Excellencia en nom de la dita Majestat feta de la present capitulacio en la manera que dessus es contengut sia valida e ab tota eficacia de dret e de fet no obstant la carta per sa Senyoria feta testificar per Pedro Doliet prothonotari seu qui de aço parla. Ne encara qualsevol protestacions reservacions condicions salvetats actes cartes o instruments axi per lo Senyor Rey com per la dita Senyora Reyna o altres qualsevol persones havent ne potestat conjunctament divisa hon se vulla fetes o fets en contrari o que poguessen contrariar o noure o prejudici engendrar a la ferma dessus dita en alguna manera.

Siguen varias cartas que mandaron escribir, en este día, los señores Diputados.

Dirigitur domine Regine.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
La nit passada reebem una letra de vostra Excellencia la qual entesa sempre regraciam a la Excellencia vostra les coses en aquella contengudes de les quals restam molt aconsolats confiant en vostra Altesa que segons virtuosament e molt loable ha acustumat amar favorir e endreçar lo Illustrissimo Senyor Primogenit e aquest Principat e poblats en aquell plaura a aquella continuar e vostra Excellencia pot confiar en la virtut e naturalesa e verdader amor que los cathalans no sens gran renom e gloria lur han sempre portat e mostrat a lur Rey e Senyor mostraran al servey de la Majestat del Senyor Rey e vostre. Resta donchs Senyora molt alta e molt virtuosa que si les persones que vostra Senyoria ha elegides per venir aci per dar compliment a la ferma de la capitulacio per vostra Excellencia fermada no son partides partissen tantost. E sia molt alta e molt Excellent Senyora guarda e proteccio de vostra Altesa la Sancta Trinitat. Scrita en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra Excellencia vassalls. - Humils vassalls, etc. Los diputats etc.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich e molt savi. Puig a nostre Senyor Deus Omnipotent ha plagut darnos concordia ab la Majestat del Senyor Rey e la Illustrissima Senyora Reyna en nom del Senyor Rey diumenge prop passat ferma la capitulacio a la sua Senyoria en nom e per part del dit Illustrissimo Senyor Rey per part de aquest Principat presentada es stat deliberat vos en lo nom de Deu de continent vos ne vingau ab la bandera plegada e sens alguna cerimonia e licencieu tota la gent axi de peu com de cavall e vostre assessor qui eren restats en vostra companya e los que no son de aqui sen tornen a lurs cases car los qui seran de aci seran pagats plenament de tot ço quels sia degut. Als altres ja ne scrivim a Johan Ferrer quels pach aqui car creem que noy sia sino En Bonet o En Copons per que no hajen faticha de venir aci a dar despesa al General e aço meteu tantost en exequcio car lo Illustrissimo Senyor Primogenit jurara com a loctinent general vuy o dema e aquesta ciutat stara be acompanyada de vos. E sia molt magnifich e molt savi mossen la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Al honorable Senyer En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Segons veureu en la letra de mossen lo regent la vegueria pus que a nostre Senyor Deus Omnipotent ha plagut dar bon fi e concordia en aquests afers havem deliberat e scrivim al dit regent e president que en nom de Deu de continent sen vingua e partescha ab la bandera plegada e sens cerimonia e aviu tota la gent axi de peu com de cavall sino los qui son de aci car aquells encontinent que sien aci los contentarem de ço quels sia tengut. La gent de peu ja es pagada los de cavall que no son de aci que no creem sien sino En Bonet e En Copons pagaulos aqui hajau aqui los diners o dequisvulla e pagau los que nous ne calega tramettre aci ni ells hajen haver fadiga de venir aci ne fer despesa al General. De les altres coses jaquiu les en orde e veniu vos en. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e molt savis senyors. Per quant segons vos havem scrit la concordia e capitulacio a la lllustrissima Senyora Reyna per part de aquest Principat presentada es fermada e tots los fets per gracia de Deu son aplanats scrivim al magnifich cavaller e president en lo nostre exercit lo regent la vegueria de aci que en nom de Deu sen vinga ab la bandera plegada e sens cerimonia e aviu tota la gent axi de cavall com de peu segons en la sua letra se conte. Pregam e encarregam vos per ço molt stretament que per nostra contemplacio e esguard doneu tota favor al dit regent que obs haja per la partida de aqui e axo haurem a gran complacencia. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats etc.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Pus a nostre Senyor Deus ha plagut segons vos havem scrit dar repos e concordia als afers que tenim entre mans scrivim al
diputat local e al receptor del General que avien e licencien los qui guardaven lo castell Damposta a despesa del General. Notificam vos ho pregant e encarregant vos en lo que sia obs los doneu favor e ajuda. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Al honorable senyor lo diputat local de la ciutat de Tortosa.
Honorable senyor. Pus a nostre Senyor ha plagut darnos repos per la concordia feta a la Majestat del Senyor Rey harem deliberat que tota la gent qui stava en la guarda del castell Damposta sien aviats e licenciats e per vos e lo receptor los sia fet compte e pagament de tot ço quels sia degent fins a la jornada que rebreu la present a fi que no stiguen pus a sou del General danthi bon recapte segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XXIII del mes de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Al molt honorable senyer En Joan Montornes receptor de les generalitats de les entrades e exides en la ciutat de Tortosa.
Molt honorable senyer. Segons veureu per letra que scrivim al diputat local pus a nostre Senyor Deu ha plagut darnos bona concordia ab la Majestat del Senyor Rey e la capitulacio es fermada volem que los deu homens qui staven a la guarde del castell Damposta a despesa del General sien aviats e pagats entro la jornada que seran licenciats. Per ço volem eus manam que vos ab lo dit diputat local los façau compte e vos los pagueu dels bens del dit General ço quels sera degut fins a la dita jornada que creem sera poqua cosa. Dada en Barchinona a XXIII del mes de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

sábado, 10 de agosto de 2019

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte III (3)

Núm. 309. Tom. 19. fol. 1505.

Los dits missatgers del regne de Mallorques ab deguda reverencia del dit molt reverent parlament del principat no curen fer oracions retoricas ne declamacions ni venir a compte de deu e deig ab lo dit molt reverent parlament del principat com no entenen finar ab ell de companyhia ans entenen aquella dege perseverar ab lo dit principat quant es per part del regne de Mallorques jatsia les obres fins aci als dits missatgers fetas no sien correspondents al degut al dit regne e a la honestat del dit principat e amor reverencia e bona companyhia quels dits missatgers los han feta e mostrada: e james ara estants en Alcaniç los missatgers del dit regne no han haud debat altercacio ne contradiccio ab lo reverent parlament Darago e tractadors daquell ni de paraula ni de scrits que no deguessen esser admeses per regne ni per part del dit parlament ne tractadors lurs los ne fos james feta paraula car fora negar lo titol reyal e aquell minvar. Mes veritat clara dient lo primer jorn o segon quels dits missatgers del regne de Mallorques se veheren ab los dits missatgers reverents del dit principat en Alcanis los fon dit clarament per algun dells que los del parlament Darago no volien sofferir en manera del mon que regne de Mallorques fos admes en entreveniment de lur tractament ne en la regonaxença de la justicia de la reyal successio no allegants en aço alguna causa sino sola voluntat: e que si lo principat o sos missatgers volien sostenir o esforçar lo contrari que romprien de present ab Arago e que pus expedient era fermar ab lo parlament Darago resident en Alcaniç e lexar Mallorques que no fos en res ab ells que si lo principat admetent lo regne de Mallorques per aço havia a rompre ab los aragoneses: e com per los dits missatgers de Mallorques fos offerta collacio de dret ab savis folos respost per lo missatger del principat que nos daria loch a res e axi que hi prestassen paciencia que pus expedient era lexar lo regne de Mallorques en banda del tot e finar lo principat ab lo parlament Darago que admetre lo regne de Mallorques e per aço sol rompre ab Arago: e semblant los fos dit del regne de Valencia que no seria admes pero que en la no admissio daquell se pendria escusa per lur divisio e aço sab Deu qui es veritat increada que axi sia. E la dita reverencia repetida fora pus tollerable a Deu e a dreta e pura moralitat e ab menys carrech del reverent parlament del dit principal o de sos reverents missatgers fer tal clara resposta que ab esquisides colors e variacio de potestat dilatada als dits missatgers resposta concloure e finar lur admissio verbal e nominal e expulsio total reyal de tots actes axi com lo primer dia fon haud per finat: be que creem ques trigaba solament sobre trobar manera cuberta quels missatgers del dit regne haguessen bona resposta ab fets contraris e que fossen contents quen fossen admeses com a missatgers de regne nominalment sens entreveniment de algun exercici o potestat en los actes de la regonaxença de la justicia de la successio reyal e preparatoris e antecedents daquella axi com si de bisbes los haguessen tornats atras a abbats mitrats: ni james los dits missatgers del regne tractaren ab lo reverent parlament Darago de alguns singulars affers lurs sino quels faheren demanar resposta de lur proposicio la qual los fon dilatada fins que presupposada axi com article de fe lur total exclusio entre lo dit parlament Darago e los dits reverents missatgers del principat foren finades e concloses certes convencions e acords sobrels preparatoris e convencio de certes persones de VIIII en X publicades als dits missatgers del regne de Mallorques no expressantlos per qui devien esser nomenades ni que fossen partides en tres graus o termes primerament segon e terç ni que de quescuna terna hagues haver almenys una persona concordant en les dites parts que havien a concordar de la publicacio de la justicia de la successio reyal ni les altres compreses en XXIIII o XXV capitols o plus convencionats e fermats entre lo reverent parlament Darago e los dits reverents missatgers del principat segons publicament han hoyt dir en Tortosa ço que no saberen james Alcaniç sino tan solament lo loch e dos presidents no anomenats e lo nombre de les gents darmes per seguretat de les persones nomenades. Veja la reverencia del molt reverent parlament del principal si los dits missatgers del dit regne son stats per menys que testimonis en lo dit acte e actes los quals ne la los foren ne plena ne semiplenament de paraula denunciats ne assi de aquells han poguda haver copia fins açi jatsia raquesta e de paraula e de scrits XV jorns ha passats. E ne parlant ab lur reverencia los dits missatgers del regne en Alcaniç loaren la dita concordia los desviant de lur potestat e la dita concordia fos via voluntaria la qual lo principat el regne Darago sens concordia del dit regne de Mallorques no podie finar: e per ço los offeriren en scrits los capitols en la primera e segona cedula insertes: e james los fon respost a aquells segons eren raquests per los dits missatgers del regne sino tan solament quen consultassen lo general consell del regne de Mallorques mes que per aço nos tardaria un punct la prossequcio e expedicio de la via concordada: la veritat empero de lurs quereles les quals ab colors de paraules nos poria amagar sta en los seguents puncts. Lo primer com lo reverent parlament del principat o sos reverents missatgers sens expres consentiment dels dits missatgers del regne de Mallorques o consell general de aquell no podia finar ni concloure per lo regne de Mallorques en via de transaccio de potestat per nominacio o eleccio de certes persones ab lo reverent parlament com aquella sia via compromissaria la qual contradiccio de un sol embarga segons es notori en dret. Lo segon article que concordats de nou persones de necessitat de dret devien admetre los dits tres missatgers del dit regne de Mallorques havents bastant potestat per aquell regne ne aquells ne han poguts excloure de entrevenir ab los altres nou axi que fossen dotze ni aço es conclusio indubitada en dret. Lo terç article quar sens alguna mencio del dit regne han finat e procehit a intimacio e notificacio de terme als competitors als dits regne Darago e principat. Lo quart article que apres stants açi e jamenys lla en Alcanyhiç los es stada dada copia dels capitols convencionats ne feta alguna publicacio daquells ne exhibicio ne notificacio perfeta o explicacio de lur continença o tenor. Lo quint que continuadament ses procehit aci per lo dit reverent parlament daquest principat e XXIIII persones aquell representants a nominacio de les dites nou persones e ara eletes sis persones per aquells anomenar hauts del tot per exclosos ells tres. Lo sise article es lo expressat en la resposta ara novellament dada per lo reverent parlament de haver jurat de no dar copia dels capitols convencionats entre los reverents missatgers del dit principat e lo dit reverent parlament Darago sino als havents potestat de contractar ab ells: les quals paraules no freturen de gran e subtil glosa. Perquels dits missatgers fahents gracias a Deu que fins açi algun no ha causa justa de clamar o clossirse dells com que ells hagen moltes causes justes de entrenyorarse e clossir del present molt reverent parlament del dit principat e sos reverents missatgers segons es violent presumpcio atteses lurs reverents paternitats personas saviesas e consciencies de tantes solempnes persones en aquell entrevenients: advertints han procehit e anantat en los dits actes ab major benavenir que han poscut per venir ab aquella concordia quels es stada possible e a relevacio de majors scandols a la justicia de la successio reyal e conexença daquella: jatsia de part de fora daço que poden los dits missatgers del regne de Mallorques e a ells es conagut e manifest los appareguen evidents greuges e notoris prejudicis del dit regne de Mallorques e del degut a aquell majorment com en rahons ne philosophia moral ne haja demostracio conclohent de necesitat en una de dues parts contradictorias: perseverants en lurs raquestes offertes e protestacions per lur descarrech e excusacio creen que al present sia pus expedient a lur honestat e benavenir e bona concordia del negoci lur anada personal al dit regne de Mallorques per asabentar de tot ço que sapien ne degen lo general consell del dit regne assi mijançan la gracia divinal puxen benavenir a tota bona concordia dels dits affers que si pus avant per esser tres e encara no del tot speraven comunicacio o publicacio de part de les coses concordades e finades axi com per spay de nou mesos o entorn han sperat en les parts deça o entrevenir en los tractaments sens raho affer effectual de lur anada si plaura a Deu se seguira segons crehem fermament bon fruyt ultra lur descarrech quils es mol necessari e al qual bonament no poden flixar. E seran molt aconsolats si de present los son liurades o trameses en Barchinona ans que passen en Mallorques bones letres e consolatorias del present molt reverent parlament per los dits affers. E la present resposta donen a les dues cedules donades a ells hir quatre hores apres mig jorn per lo discret en Simeon de Puiggros notari en loch de resposta per lo
dit molt reverent parlament del principat la qual sia continuada en lo peu de les dites respostes e requeren esserlos feta carta esparça per lo notari present.

Sesión del día 8.

Abrióse con la lectura de los siguientes documentos:

Núm. 310. Tom. 19. fol. 1510.

A los muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores el parlament general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores: recebida vuestra letra e hoyda la creença en virtut daquella por el honorable en Ramon Batlle de part vostra a nosotros explicada vos respondemos que ya sia dilacion de tiempo en aquesta materia sia verinosa e total destruccion en aqueste regno considerados los innumerables dampnatges que a la cosa publica daquell de dia en dia subsiguen: mas por conservar entre nos e vos unidat e hermandat et que los otros de la dita succession mediant la gracia divinal per nos e vos vienguan en una e buena concordia: los dits dampnatges a part posados havemos el tiempo de los XX dias en los capitoles entre vuestros solemnes e notables embaxadores e nosotros concordado entro ell XIIII dia de março primero vinent inclusive prorogando. Rogamosvos affectuosament e cordial quanto podemos que los ditos negocios daqui adelant no reciban dilacion antes vos placia fazer que los ditos capitoles sean deducidos a devida exequcion e conclusion. El sanct Sperit sea en vuestra guarda. Scripta en Alcaniç e seellada con el siello del reverend vispe de Huesca a cincho dias de março del any MCCCCXII. - El parlament del regno de Aragon apparellado a vuestra honra.

Núm. 311. Tom. 19. fol. 1511.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra letra he rebuda dada en Tortosa a XXIX de febrer prop passat continent en acabament que posats e lexats los affers per que me havets aci trames en lo millor partit e apuntament que posques men degues partir e tenir ma via vers aquexa ciutat: on com per altra mia letra a vostres reverencies noblesas e honorables saviesas per mi tramesa hage certifficat de ma partida scandels dans e inconvenients aci seguits la qual me appar la donchs no haguessets reebuda e apres se sia seguit que los honorables jurats e consell de nou fet e creat vehents los dits scandols e dans acordaren e volgueren expressament que entras en aquesta ciutat on no era entrat tro hir em pregaren en nom de aquex parlament que en tot benavenir e concordia lur ab los forans daquest regne volgues per esguard vostre e benavenir lur esser e entrevenir e parme que mijançant la gracia divinal que tota bona concordia sen seguira segons los sentiments a mi donats: perque molt reverents nobles e honorables senyors si a les vostres reverencies nobleses e honorables savieses sera vist yo deure romanir o jaquir aquests affers placieus scriuremen car yo son prest complir vostres manaments als quals deig e son tengut obeyr de tot mon poder. E sia molt reverents nobles e honorables senyors la sancta Trinitat vostra guarda. Scrita en Valencia a IIII de Març. - A vostre servir e manament prest Francesch Darill missatger trames en regne de Valencia.

Núm. 312. Tom. 19. fol. 1404.

A los reverendos padres en Chisto e a las otras nobles e honorables personas del parlament general del principado de Cathalunya. - Reverendos padres yn Christo: Yo el infante don Ferrando nieto del muy noble rey don Pedro Daragon que Dios perdone vos embio mucho saludar como aquellos que mucho amo e precio e pora quien querria que Dios diesse mucha honra e buena ventura. Fagovos saber que recebi la carta que me embiastes por la qual me embiastes dezir que me supplicades que mandase sallir luego la gente de castellanos que estava en la plana de Burriana: e entendidas todas las otras cosas que por ella me scriviestes mis ambaxadores qui son en Alcaniç vos responderan de mi parte a lo contenido en vuestra carta complidament e vos declararan mi buena entencion que yo siempre ove et tengo cerca deste negocio: de la qual resposta los dese parlament vos devedes tenir por contentos. E si otras cosas algunas de aca vos plasen que yo buenament pueda fazer por honra de vosotros scrivitmelas car yo las fare de grado. Scripta en la ciudat de Cuencha a viente e sis dias de febrero. - Yo Diego Ferrandes de Vadiello escrivano de mi senyor la fis scrivir por su mandado. - El infante.

Finalmente, fue leído un largo escrito presentado por parte del abad de Bañolas, y relativo a las cuestiones que dicho prelado tenía con Bernardo Avellaneda.

Sesión del día 9.

Levantóse la sesión sin haber tratado de ningún asunto, por no haberlos preparados para discusión.

Sesión del día 10.

Fueron leídas las cartas que siguen:

Núm.. 313. Tom. 19. fol. 1520.

Als molt nobles e molt honorables e savis senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt nobles e molt honorables e savis senyors: sapia la vostra gran noblesa e saviesa com los nostres missatgers los quals davant la vostra noblesa per vos eren tramesos per lo fet que fet vos havem saber son retornats davant de la nostra presencia e hannos apportat una letra la qual la noblesa de vosaltres nos tramet resposta duna altra letra que per los dits missatgers tramesa vos haviem en les quals nos fets saber que vehent la nostra feeltat que havem en la excellent e magnifica e virtuosa corona Darago la noblesa de vosaltres ensemps ab los nostres missatgers havets praticat tractat que tota vegada que nos vullam entendre ab la raho de lo fet de fer venir la gent darmes que fet vos haviem a saber es necessari e mester trameta in aquestes parts de Cathalunya trenta milia florins dor Darago de bon pes e que decontinent que la dita moneda sia complida in les dites parts de Cathalunya farets que vendran en Sardenya CCC homens a cavall e seran ab los pages DC e CCC ballesters pagats de IIII mesos com moltes altres paraules in la vostra letra contengudes havem complidament entesa e aximatex la creença per la noblesa de vosaltres als dits nostres missatgers donada: de la qual letra e creença havem haud singular plaer vehent la vostra bona voluntat que in nostro servey demostrats: a la qual vos responem que vehents la bona intencio que vosaltres havets en seguir fer la honor de la reyal corona Darago e nostra: e per ço que pus megor aquests affers pusquem metre a exequcio havem determenat trametre la dita quantitat de XXX millia florins Darago per los honorables Nicholosso de la Balbo Philigue Solines Francesco Spano e Galeaço Tribucatxo nostres missatgers: per la qual cosa vos supplicam e pregam affectuosament queus placia los dits missatgers haver per reccomanats a ells e ab la dita moneda la qual vos trametem davant de la vostra gran noblesa per fer primerament la honor de la dita corona reyal Darago e de sos vessalls e utilitat e proíit nostro. Per la qual cosa vos supplicam et supplicam que los nostres fets vos sien recomanats car axo sera honor e excelsament de la casa real Darago e de tots los seus vassalls. - Nicholossu Doria apparillat a tota vostra honor.

Núm.. 314. Tom. 19. fol. 1521.

Als molt reverents e molt nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya resident en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents e molt nobles e honorables senyors: A la vostra molt gran saviesa notificam com nosaltres havem tant fet e treballat que noble mossen Nicholosso Doria ha provehit e de fet ha fet que los XXX milia florins Darago ha aci tramesos per trametre
aqui en la ciutat de Barchinona e per convertir aquells en la paga fahedora aqui a la gent de queus es stat scrit que ha mester aci per ferne la honor del sensor rey e de la casa Darago e per confondre los rebelles e traydors: los quals diners son tots en diners de Florença o ducats dor comptant quescun flori per XV solidos barchinonenses: e havem fet tant que per tal que la moneda vage aqui pus segura Deus volent que havem hauda la galea armada den Bernes a la qual ha donats lo dit micer Nicholosso D florins de Florença e nosaltres havem presa manera que dels dits XXX millia florins havem preses altres D florins de Florença que havem donats a la dita galea que per menys noy volia anar e somnos obligats al dit micer Nicholosso de tornarlos o que vosaltres senyors per vostra gran bonesa los pagarets aqui: e daço ha lo dit micer Nicholosso bona seguretat e fermança de nosaltres com ell vol que tots los dits XXX millia florins se distribuesquen en haver la gent e no en altra cosa. Perque molt honorables senyors ne scrivim a la vostra reverencia e honorabla saviesa supplicantvos humilment e cara que en les dites coses vullats eus placia treballar e fer treballar axi com be sots acostumats per mantenir la honor de la casa Darago et de la nascio chatalana e per ferhi totes aquelles bones provisions que fer si pusquen e quels dits D florins que nosaltres havem presos e donats a la dita galea dels XXX millia florins sien per vosaltres aqui pagats e distribuits en lo sou e paga de la gent que en altra manera nosaltres hauriem a pagar de ço del nostre propri e la gent qui manaçaria que non vendria tanta com sa mester; e queus placia fer cuytar lo fet per manera que la gent hic sia mijant abril o al pus luny per tot lo mes dabril per tal que puscam tallar les lavores de Sacer qui sta huy en mal partit per fam que no han que menjar. - Senyors sia merce vostra que los dits diners no sien aci cambiats ans aquells dats a la gent en paga de lur sou car aqui los seran dats a raho de XV solidos barchinonenses e aci ne haurem XVI solidos barchinonenses e sera gran profit de la gent car flori Darago noych es axi corrible com lo ducat o flori de Florença. Aqui van ab la moneda Nicholosso de la Balbo Philigue Solinis Francesco Spano e Galeaço Tribucatxo tots vessalls e sostmesos del dit noble: sia merce vostra despatxarlos e de darlos endreça bona e presta que en lo dit temps sian aci car si triguen e Sacer pot recullir los blats seria molt major affany de haverlo que no sera si son tallats ara. - Daltra part senyors supplicam humilment a la vostra molt gran saviesa queus placia per vostra merce provehir envers nosaltres que hajam qualque sosteniment per aquests soldats qui guayten tots mesos lo mur per salvacio de la dita vila e stan en la dita vila en servey del dit senyor e dels castells e ciutat de Bossa e de Mutermi als quals havem a provehir a donar consell e recapte ques mantenguen per lo dit senyor: car si guerra es los dits castells nos poran sostenir si provehits no son de ço quels fa mester: som certs que la vostra gran saviesa ho enten mellor que nosaltres no sabem dir e hi fara aquella bona provisio ques pertany a honor de la casa Darago e de la nacio cathalana. E si a vosaltres plau res que nosaltres façam som apparellats fer vostre manament. Scrita en la vila de Alguer a XXVIII del mes de febrer anno a nativitate Domini MCCCCCXII. - Los vostres humils servidors quis comanan molt en vostra gracia R. Çatrilla cavaller e governador e los consellers e prohomens de la vila del Alguer.

Dióse además audiencia a un enviado de la villa de Alicante, que había venido a instar al parlamento que se decidiese con prontitud el negocio de la sucesión, para evitar los muchos males que ocasionaba el retardo.

Sesión del día 11.

Reunióse y volvió a separarse luego el parlamento, por no haber asuntos preparados para discusión.

Sesión del día 12.

Comparecieron Vidal de Vilanova y Domingo Mascó enviados por el parlamento valenciano, reunido ya en Morella, para ponerse de acuerdo con los catalanes sobre la elección de los nueve compromisarios. También se presentaron con igual objeto Miguel de Novals y Juan Mercader enviados por los jurados de Valencia. Por la tarde del mismo día volvió a juntarse el parlamento para dar audiencia a los embajadores de Francia.
Reunida además la comisión de los veinticuatro, adoptó el acuerdo que el acta esplica en estos términos:

Núm. 315. Tom. 19. fol. 1533.

Preterea ipsa eadem die post prandium congregatis in camera palatii seu pausate reverendissimi domini archiepiscopi Terrachone viginti quatuor personis puta reverendo dicto domino archiepiscopo Terrachone Galcerando Urgelli Raymundo Gerunde episcopis venerabilibus in Christo patribus fratre Marcho Montisserrati fratre Jacobo Sancti Cucuphatis monasteriorum abbatibus Narcisso Astrucii archidiachono Terracone Philippo de Medalia archidiacono Penitensis canonico et procuratore capituli sedis Barchinone et multum nobilibus Johanne comite Cardone Petro vicecomite de Insula (Dilla, de Illa) et de Caneto Petro de Cervilione Francisco de Vilanova Raymundo de Bages Dalmacio Çacirera Mathia de Podio Galcerando de Rosanis militibus et honorabilibus Johanne de Plano Bernardo de Gualbis et Raymundo Fivallerii Barchinone Guillelmo Domenge Francisco SantSeloni Gerunde Petro Grimau et Johanne de Ribes- Altes Perpiniani et Gondisalvo Garidelli Dertuse sindicis et actoribus. Omnes prenominati tractantes de nominatione personarum que facere debent noscionem et publicationem veri regis et principis nemine discrepante concordarunt de honorabili domino Guillelmo de Vallesicca legum doctore famoso de fratre Vincentio Ferrarii in Sacra Pagina professore et de Januario Rabaça ac Arnaldo de Conquis legum doctoribus. De ceteris autem dixit dictus multum nobilis vir dominus comes Cardone pro se et sibi adherentibus quod contentabatur de reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone quod poneretur in numero dictarum personarum de residuis vero volebat deliberate contractare et praticare et obtulit se paratum concordare de melioribus qui possent reperiri vel etiam de cominals. - Et dicti multum nobiles Petrus vicecomes de Insula et de Caneto et Petrus de Cervilione pro se et eis adherentibus dixerunt quod videbatur eis esse prejudiciale baronibus et militibus dominum archiepiscopum et Bernardum de Gualbis intervenire in hoc negotio ex eo quia unus est prelatus et alter est sindicus: attamen salvo prejudicio videtur eis quod sint notabiles atque boni et remittunt ista duabus conditionibus in earum conscientiis videlicet ecclesiastice et regali civitatum et villarum regalium. Ulterius quod de terna Aragonum stabunt consilio et determinationi ac nominationi et electioni dictarum duarum conditionum de ipsis viginti quatuor et quod ista darent in scriptis die crastina et quod fieret instrumentum de benivolentia dictarum conditionum. - Dicte autem due conditiones ecclesiastica et regalis acceptarunt dictum onus et utique regratiarunt confidentiam quam ostenderunt de ipsis. - Testes Asbertus Çatrilla domicellus et Berengarius de Montrava promothores Raymundus bajuli Simeon de Podio-grosso et Berengarius Spigolerii notarii dicti parlamenti.

Sesión del día 13.

Después de haberse oído a un embajador de don Jaime de Urgel, que se presentó para instar que se procediese luego a la elección de los nueve compromisarios; se separó el parlamento, y quedando solamente reunida la comisión de los veinticuatro, procedió a lo que espresa el acta con estas palabras:

Núm. 316. tom. 19. fol. 1537.

Eadem itaque hora discedentibus omnibus superius nominatis demptis XXIIIIor personis infrascriptis super facto dicte successionis regie electis que ibidem remanserunt et quia multum honorabilis Dalmacius Çacirera miles unus ex dictis XXIIIIor personis erat per civitatem ut assertum extitit occupatus multum nobiles comes Cardone Franciscus de Vilanova ac Galcerandus de Rosanis vicecomes de Insula Petrus de Cervilione Mathias de Podio et Raymundus de Bagis milites durante absentia dicti honorabilis Dalmacii Çacirera posuerunt nominarunt et elegerunt multum nobilem virum Anthonium de Cardona: qui quidem multum nobilis Anthonius confestim juravit et fecit simile juramentum sibi lectum et preinsertum quod ceteri dicti XXIIIIor jam prestiterant. - Et tandem habitis inter inferius nominatos variis colloquiis super modo eligendi dictas novem personas que facere debent examinationem nostionem et publicationem per justitiam et secundum Deum et earum bonas conscientias illius qui est noster verus rex et princeps post aliquot horarum intevallum non discedendo de dicta domo capituli: multum nobiles viri Anthonius de Cardona Franciscus de Vilanova et dictus Dalmacius Çacirera qui affuit dixerunt verbo pro se et aliis qui eis adherere voluerint quod ipsi contentabantur de certa nominatione certo modo fienda de illis de Valentia et de Cathalonia: de illis autem de Aragone dixerunt utique quod remittebant conscientiis sexdecim personarum de viginti quatuor videlicet illis conditionum ecclesiastice et
regalis civitatum et villarum regalium offerentes ista dare distincte in scriptis et requisiverunt eis fieri et tradi unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta. - Et inmediate fuit ibidem ordinata et per prenominatos tradita et oblata quedam cedula quam pro eorum nominatione et electione ut dixerunt dederunt et obtulerunt tenoris sequentis.
- Larchabisbe de Terragona. - Micer Guillem de Vallseca. - Micer Bonanat Pere o micer Guillem
Domenge. - Mestre Vicenç Ferrer. - Mossen Giner Rabaça. - Micer Arnau de Conques. - Dels aragonesos ço es del bisbe Doscha den Berenguer de Bardaxi e de mossen Francesch Daranda dien que ho remeten a les sis personas de les XXIIII ço es a aquelles de les condicions ecclesiastica e de ciutats e viles reyals les quals precedent solemne jurament elegesquen segons lurs bones consciencias Deus e bona justicia.
- Post cujus quidem cedule traditionem et lectionem discussis variis inter dictas et infrascriptas XXIIIIor personas oppinionibus super modo eligendi dictarum novem personarum fuit deliberatum et concordatum ibidem quod dicta electio fíat et eficiatur per exquisitionem votorum cujuslibet dictarum et infrascriptarum XXIIIIor personarum et confestim votare incepit. - Reverendus in Christo pater dominus episcopus Galcerandus episcopus Urgelli pro terna Cathalonie elegit reverendissimum in Christo patrem dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum doctorem necnon illum doctorem de parlamento de quo major pars dictarum viginti quatuor personarum contentabitur . - Item pro terna Valentie elegit fratrem Vincentium Ferrerii magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem ac Arnaldum de Conquis legum doctores. - Item pro terna Aragonie dixit quod in sua conscientia dominus Franciscus Daranda donatus Porteceli ordinis cartusiensis est sufficiens quare ipsum eligebat: de
residuis videlicet domino episcopo oscensi et Berengario de Bardaxin jurisperito dixit quod remittebat aliis de XXIIIIor personis supra et infrascriptis: attamen quod si ipse reverendus dominus episcopus Urgelli habebat ipsos eligere quod non eligeret eos et quod non acceptabat de istis duobus ultimis onus per multum nobilem virum vicecomitem de Insula et alios milites sibi adherentes datum. - Reverendus in Christo pater dominus Franciscus episcopus Barchinone pro terna Cathalonie nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbis utriusque juris doctores. - Item pro terna Valentie honorabiles viros fratrem Bonifacium Ferrarii donatum ordinis cartusiensis decretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem legum doctorem. - Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum oscensem episcopum et honorabilem Franciscum Daranda et Berengarium Bardaxi jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater frater Marchus abbas monasterii Montisserrati dixit quod erat oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone qui dedit votum suum in ejus camera in sequentibus videlicet reverendissimo domino archiepiscopo Terracone et honorabili Guillelmo de Vallesica legum et Bernardo de Gualbis utriusque juris doctoribus. - Item pro terna Valentie ad
ídem elegit honorabiles fratrem Bonifacium Ferrarii donatum de Cartoxa decretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem legum doctorem. - Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum episcopum Oscensem et honorabilem Franciscum Daranda donatum Porteceli ordinis cartusiensis et Berengarium Bardaxini jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater dominus Jacobus abbas monasterii Sancti Cucuphatis dixit idem cum domino abbate Montisserrati. - Item honorabilis Narcissus Astrucii archidiachonus Terrachone dixit idem cum reverendo domino episcopo Barchinone et proxime dictis abbatibus. - Item honorabilis Philippus de Medalia magister in Sacra Pagina dixit idem cum honorabili Narcisso Astrucii. - Item multum nobilis vir dominus Johannes comes Cardone dixit quod est oppinionis juxta cedulam quam dederant superius honorabiles Dalmacius Çacirera et alii cum eo adherentes. - Item multum nobilis vir dominus Anthonius de Cardona Franciscus de Vilanova et Dalmacius Çacirera milites dixerunt idem cum domino comite Cardone. - Item multum nobilis vir Petrus de Fonolleto vicecomes de Insula et de Caneto dixit quod erat illius oppinionis de qua jam fuerat videlicet de reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone et honorabilibus Guillelmo de Vallesica legum ac Bernardo de Gualbis utriusque juris doctoribus salvo tamen prejudicio si quod fuerit ratione dignitatis archiepiscopatus et officii sindicatus.- Item pro terna Valentie elegit et nominavit honorabilem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina Januarium Rabaça militem et Arnaldum de Conquis legum doctores:
si tamen aragonenses volunt transire quod sic interveniat dictus honorabilis Arnaldus de Conquis: si vero noluerint transire cum eo loco ipsius elegit et nominavit honorabilem fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie decretorum doctorem. - Item dixit quod ternam Aragonie remittebat nominationi et electioni sexdecim personarum ex viginti quatuor duarum conditionum videlicet ecclesiastice et regalis civitatum et villarum regalium secundum quod superius jam obtulerunt et illam ternam habet pro nominata et electa. - Item nobilis Petrus de Cervilione dixit idem cum domino vicecomite Insule. - Item honorabilis Mathias de Podio dixit idem cum proximo. - Item honorabilis Raymundus de Bagis dixit idem cum proximo. - Item honorabilis Johannes de Plano legum doctor dixit quod erat penitus oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone et similem electionem et nominationem faciebat. - Item honorabilis Raymundus Fivallerii dixit idem cum domino Johanne de Plano. - Item honorabilis Bernardus de Gualbis legum doctor dixit idem cum domino Johanne de Plano. - Item honorabilis Franciscus Sant Celoni nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum doctorem et fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina. - Item pro terna Valentie honorabilem fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie Januarium Rabaça et Arnaldum de Conques legum doctores. - Item pro terna Aragonum reverendum episcopum
oscensem
et honorabilem Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum Daranda donatum Porteceli. - Item honorabilis Guillelmus Domenge legum doctor dixit idem cum honorabili Francisco Sant Celoni. - Item honorabilis Johannes de Ribes-altes dixit quod est opinionis reverendi domini episcopi Barchinone. - Item honorabilis Petrus Grimau dixit idem cum dicto reverendo domino episcopo Barchinone. - Item honorabilis Gundisalvus Garidelli legum
doctor nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum et Bernardum de Gualbis utriusque juris doctores. - Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum episcopum oscensem et honorabilem
Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum Daranda donatum Portaceli. - Item pro terna Valentie honorabilem fratrem Vincentium Ferrerii magistrum in Sacra Pagina Januarium Rabaça et Arnaldum de Conques legum doctores. Si tamen cum dicto Arnaldo de Conques aragonenses voluerint transire quod sic: si tamen noluerint concordare nec transire cum dicto Arnaldo de Conques loco ipsius elegit honorabilem Bonifacium Ferrarii donatum cartusiensem. - Reverendissimus dominus archiepiscopus Terrachone elegit et nominat honorabilem fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Theologia Januarium Rabaça militem et Arnaldum de Conques legum doctores fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusiensem decretorum Guillelmum de Vallesica legum doctores et Franciscum Daranda donatum Porteceli. - Et per viam permissionis seu concordie dixit quod sequebatur oppinionem honorabilium Francisci Sant Celoni et Guillelmi Domenge predictorum: propter tamen scandala et rupturam dixit quod sequebatur majorem oppinionem dictarum viçinti quatuor personarum si super proxima via concordare non possunt. - Omnes superius nominati jurarunt super quatuor Dei Evangelia dicta vota et oppiniones secundum Deum et eorum conscientias dedisse et fecisse. - Presentibus Berengario Spigoler Simeone de Podio-Grosso et Raymundo Bajuli notariis. - Quibus peractis nominati superius demptis dominis multum nobilibus comite Cardone Francisco de Vilanova et Dalmacio Çacirera elegerunt honorabilem magistrum Philippum de Medalia et nobilem Petrum de Cervilione ac honorabilem Johannem de Plano legum doctorem predictos dando eis potestatem tractandi cum nuntio
Aragonum
et aliis de quibus eis videbitur de nominatione predicta et concordandi de ipsa juxta majorem partem votorum superius datorum et expressorum et faciendi litteras ad parlamentum Aragonie et alibi et alia faciendi quecumque fuerint ad exequtionem predictorum necessaria seu
opportuna.

Por la tarde del mismo día 15 reunióse otra vez el parlamento, pero no habiendo ningún asunto pendiente, se separó sin abrir discusión.

Sesión del día 14.

El acta de este día principia por las siguientes palabras:

Núm 317. Tom. 19. fol. 1544.

Subsequentur die lune quartadecima mensis marcii anno millessimo CCCC°XII° superius nominati magister Philippus de Medalia nobilis Petrus de Cervilione et honorabilis Johannes de Plano in domo capituli sedis Dertuse vocato me Berengario Spigoler notario et parlamenti generalis Cathalonie secretario per organum dicti nobilis Petri de Cervilione dixerunt et retulerunt michi notario quod vigore et auctoritate comissionis et auctoritatum predictarum viderant et recognoverant diligenter vota data et facta per dictas XXIIII personas super nominatione et electione illarum novem personarum que facere debent nostionem et publicationem regis et quod facta de dictis votis vera computatione per ipsos constat et apparet manifeste per majorem partem dictorum votorum fuisse electas et nominatas personas sequentes videlicet reverendissimum dominum Petrum Çagarriga archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbes reverendum Dominicum Ram episcopum oscensem et honorabilem Berengarium de Bardaxino et Franciscum Daranda Bonifacium Ferrarii Donatum Cartusie Januarium Rabaça et magistrum Vincentium Ferrarii: et quia per dictum vicecomitem de Insula et ipsum Petrum de Cervilione necnon Raymundum de Bagis et Mathiam de Podio milites et quosdam alios fuit nominatus et electus Arnaldus de Conquis cum conditione si posset de ipso cum aragonensibus concordari alias eligerant dictum donatum Cartusie prout in votis ipsorum clarissime intuetur: ideo ipse magister Philippus de Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Plano tractaverant et habuerant diversa colloquia cum nuntio parlamenti regni Aragonum in ista civitate Dertuse presente et etiam cum aliis et temptaverant multum si possent de dicto Arnaldo de Conquis concordare cum eo: et quod tandem habitis diversis tractatibus et colloquiis super istis non
potuerant neque poterant de dicto Arnaldo de Conquis modo aliquo concordare immo opportuit in dicto donato Cartusie concordare et dictum Arnaldum de Conquis excludere ad evitandum rupturam que alias non poterat evitari: quapropter dictus magister Philippus de Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Plano ad evitandam rupturam maniffestissime iminentem concordabant et concordarunt de dictis novem personis superius expressatis videlicet de domino archiepiscopo Terrachone Guillelmo de Vallesica et Bernardo de Gualbis reverendo episcopo oscensi Berengario de Bardaxino et Francisco Daranda Bonifacio Ferrarii Januario Rabaça et magistro Vincentio Ferrarii et eas jam electas et nominatas elegerant et nominaverant illasque ad cautelam nominant et eligunt de presenti requirentes deposcentes et ordinantes quatenus premissa in processu dicti parlamenti continuarem.

Reunida después toda la comisión, es leída el acta que antecede, sobre cuyo contenido hubo alguna protesta. Presentóse también en este día Juan Subirats, embajador del reino de Aragón, y declaró adherirse al nombramiento que se había hecho de los nueve compromisarios. Acordó además la misma comisión espedir la circular que sigue:

Núm. 318. Tom. 19. fol. 1547.

Als molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. - Molt honorables e molt savis senyors: a lahor e gloria de nostre senyor Deu e per gran consolacio vostra e de tots los sotsmesos a la gloriosa e alta corona Darago vos certifficam per la present que jatsia per nostres peccats aquest parlament e principat continuament apres la dolorosa mort de nostre molt excellent savi e victorios rey e senyor de loabla recordacio derrerament defunct fins al temps present haja grans e singulars affanys treballs perplexitats despeses e haja encorreguts dubtes perills e fortunes fort urgents mes e majors que explicar no poriem; pero la veritat es que Deus per sa infinida clemencia e pietat e segons piadosament crehem per intercessio de la sua gloriosa Mare e de mossenyer sanct Jordi e per los merits de nostres leyals e famoses predecessors nos han preservats XXII meses han passats o entorn de tots los dits perills e dampnoses e grans adversitats e havem continuat aquest parlament esquivant e preservant no solament en lo principat dessus dit mas encare en altres regnes e terres de la dita corona diverses mals scandols e perills de tot nostre poder e havem procehit tant com es stat en nosaltres continuadament en los affers de la discussio e conaxença per vera e mera justicia fahedora de nostre vertader rey e senyor ab tota sinceritat e puritat de consciencia e de pensa. E jatsia que per la arduitat e magnitud del fet e per la indisposicio e divisio dels altres regnes e terres los dits affers hagen preses dilacions e turbacions algunes de quens dolem singularment: empero per gracia divinal e singular treball e cura de aquest parlament los dits affers son huy en bona e fort notabla disposicio car segons crehem siats ja informats en lo mes de janer prop passat nosaltres tramessem gran e solemne embaxada e de persones de gran auctoritat fama e consciencia al parlament Darago per apunctar concloure e finar tots los preparatoris e disposicions a la dita discusio e conexença necessaris expedients e profitosos la qual ambaxada appuncta concorda e fina ab lo dit parlament del regne Darago tots los dits preparatoris molt loablament e solempne a servey de Deus e gran benavenir dels affers e gran seguretat de la justicia e profit de tota la cosa publica: la qual concordia axi com a sancta e molt profitosa fon tantost premesa certa protestacio per los dits valencians e altres loada e approvada. E per tant com segons la dita concordia per exequcio dels dits affers restava tan solament que los parlaments se concordassen es convengut de nomenar e elegir nou persones les quals o les dues parts daquelles ço es sis han plen bastant e general poder de hoyr tot ço que los competitors de la dita corona volran alegar o proposar per scrit o de paraula e de conexer e publicar segons Deu e justicia e lur bona consciencia qual devem haver per nostre vertader rey e senyor: e esse seguit que los parlaments entre si e uns ab altres en diverses maneres e ab grans treballs han contractat e debatut de les dites nou persones: e jatsia que segons juhi humanal considerades les multitud e diversitat de oppinions fos reputat quaix imposible que tots los dits parlaments e los entrevenients en aquells poguessen james concordar e esser de un voler u oppinio de les dites nou persones: pero nostre Senyor Deu qui no vol que aquesta leyal e famosa nascio perescha usant de sa infinida potencia misericordiosament ab nosaltres ha units e concordats los dits parlaments en la manera seguent: ço es que huy dada de la present aquest parlament en concordia e los missatgers del regne Darago e dels valencians en aquesta ciutat de Tortosa per aquest acte presents en nom e veu de lurs principals sabents la intencio e voler de aquells concordablament e tots ensemps segons Deu e bona consciencia havem concordades elegides e nomenades les dites nou persones les quals son les seguents: los molt reverends pares en Christ e honorables senyors mossenyer P. de Çagarriga licenciat en decrets archabisbe de Tarragona e micer Guillem de Vallseca en leys e micer Bernat de Gualbes en quescun dret doctors mossenyer Domingo Ram doctor en leys bisbe Doscha e en Berenguer de Bardaxi famos jurista e
mossenyer Francesch Daranda donat de Portaceli del orde de Cartoxa mossenyer Bonifaci Ferrer donat del dit orde de Cartoxa en decrets mossenyer Giner Rabaça en leys doctors e frare Vicent Ferrer maestre en Theologia del orde dels prehicadors: e aquestes nou persones deuen esser en lo loch de Casp daci a XXVIIII del present mes per fer dins cert breu e rahonable temps la dessus dita conaxença e publicacio de nostre vertader rey e senyor: les quals nou persones apres que hauran confessat e reebut lo sagrat cors de Jhesu-Christ e hoyda solemna missa e sermo façen publicament solemne vot e sagrament sobre la vera creu els sancts Evangelis de procehir e enantar en lo dit fet segons Deu e vertadera justicia. Veus aquests fets com han caminat e la bona e loabla disposicio en que son posats: vullats donchs molt honorables e molt savis senyors e quescun devot cristia e leyal sotsmes a la dita corona devotament considerar quantes e com singulars gracies nos ha Deu fetes no solament en los temps passats donant a aquesta nascio singulars prosperitats
e victorias e prerogatives de singular famosa e inmaculada leyaltat mes encara en lo present preservantnos de sinistres scandols adversitats e perills molt grans los quals encorren los regnes e
terres viduats e orbats de lur rey e senyor per justicia elegint en concordia tals e tan singulars e tan notables persones per aquest acte. O quanta consolacio deu esser a quescun e com deu haver la sua leyaltat e animada quieta e assegurada e com deu esser fora de sa consciencia tots scrupols com pensa que tals e persones de tanta auctoritat vida sciencia e gran fama han segons Deu e justicia nostre vertader rey e senyor manifestar: considerant ab pença indifferent e devota la gran probitat leyaltat gran dignitat e sancts ordes virtuosa antiguitat vida e fama profunda e clara sciencia neta e inmaculada consciencia experiencia daffers e gran e singular abtesa gran devocio e affeccio a Deus e a veritat gran consciencia e fermetat e altres molt grans e fort singulars virtuts e dons de natura que en les dites nou persones florexen e resplandexen maravellosament e son per tot lo mon de aquelles expendides publicades e manifestades: e per conclusio e tolre tot scrupol de sospita pot quescun pensar e indubitadament creure que Deu e la sua justicia e veritat seran certament en lo fet en lo qual entrevinra aquella sancta persona maestre Vicenç Ferrer qui es norma exemplar e miral de tota religio justicia penitencia e veritat la predicacio vida e obres del qual no sabem si digam que son maravelloses o miraculoses. Placieus pensar e imaginar les oracions e predicacions e exortacions del dit maestre Vicent quant approfitaran continuadament entre semblants persones com sovin sia stat vist que a una sola sua predicacio inveterats peccadors se son convertits. Pensats donchs molt honorables senyors si aquest refermara en les dites persones molt constant e singularment fermes virtut e justicia: e alegratsvos en nostre Senyor e a ell de qui venen totes gracies retets benediccions e lahors donant orde cant a vosaltres se pertangue que solemnes professons misses e sermons e altres piadoses e devotes obres sien generalment fetes car semblant sera aci fet per nosaltres per fer dignes gracies del passat e per impetrar que en lesdevenidor vulle per sa merce illuminar les dites persones a gloria e laor sua e a exelçament de la gloriosa corona Darago e profit e honor de tota la cosa publica. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverent archabisbe de Terragona a XIIII dies de març del any mil
CCCCXII.

Sesión del día 15.

Compareció doña Juana de Prades, para suplicar al parlamento que procurase facilitar algunos socorros a la reina viuda doña Margarita, que se hallaba puesta en la mayor necesidad. Fue luego leída la siguiente carta:

Núm. 319. Tom. 19. fol. 1553.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya ajustat en Tor-tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: laltra dia scrivi a vostres reverencies nobleses e honorables savieses del punt en que los affers de aquesta ciutat e regne eren e lo dia present dixi als honorables jurats quels plagues desempatxarme pus los dits affers son per gracia de Deu en bona disposicio: los quals me respongueren em pregaren en nom daquex parlament quem volgues aturar alguns dies per concordar e per portar a deguda e bona fi los dits affers ab ells ensemps pus fins açi hi habia tant treballat: de que seguons he entes deuen scriure a vostres reverencies nobleses e honorables saviesas. A la qual cosa respongui queu scriuria a vosaltres e faria e compliria e-o que per vostres reverencies nobleses e honorables savieses
me seria rescrit e no en altra manera. Perqueus placia scriurem ço que plasent vos ne sera quen faça cor de tot cert los dits affers seran fort prest en tals termens que Deu ne sera loat e vosaltres aconsolats e ab concordia de tot lo regne trametran lur missatgeria al loch dipputat a la general congregacio. E sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en Valencia a VIIII de març. - A vostre servey e manament prest Francesch Darill missatger vostre trames en regne de Valencia.

Dióse cuenta también de un largo escrito presentado por los embajadores de Francia, y en el que recusaban a la mayor parte de los nueve compromisarios elegidos.

Sesión del día 16.

Después de haberse nombrado una comisión para que viese de qué modo debería socorrerse a la reina viuda doña Margarita, fue leída la siguiente contestación que daba al parlamento a las recusaciones alegadas por los embajadores de Francia.

Núm. 320. Tom. 19. fol. 1565.

Parlamentum generale principatus Cathalonie visis requisitionibus et protestationibus per reverendum in Christo patrem dominum episcopum Sancti Flori aliosque multum honorabiles dominos ambassiatores illustriçsiml domini regis Francie aliorumque dominorum de Francia aliisque nominibus in ipso parlamento in tribus cedulis oblatis et lectis visaque et considerata serie earundem: attento quod persone que examinare perscrutari noscere et publicare debent veri regis justitiam per ipsum et alia parlamenta cum multis expensis et laboribus ac longo spatio temporis nominate et invente per Dei gratiam cum infinitis difficultatibus concordate sint persone probate vite fame notabilis conscientie pure et multiplici idoneitate et maxima honestate dotate ut ipsum parlamentum per fidedignas personas fuit et est veridice informatum: pensatisque natura et qualitate actus de quo agendum est et effectu ad quem faciende sunt principaliter et proprius examinatio nostio investigatio et publicatio jam predicte: habens coram occulis universale bonum quatenus reipublice regnorum et principatus corone regie subjectorum que ob longas dilationes et moras cognitionis veri regis et domini usque nunc fuit satis periclitatum et paratum ad suscipiendum scandala infinita nisi ab his fuisset divina clementia preservatum: consideratis itaque et attentis aliis et pluribus bonum statum regnorum et principatus jam dictorum tangentibus si compendiosa
celeritate fieri possint examinatio discussio investigatio nostio et publicatio veri regis: exquisito super jamdictis et habito consilio a pluribus in jure canónico et civili doctoribus residentibus in eodem: sequens dictum consilium ordinat personas nominatas per ipsum et alia parlamenta et invicem concordatas ad faciendum examinationem nostionem et publicationem jamdictas deberé e vestigio publicari non obstantibus requisitionibus et protestationibus antedictis.

Publicáronse, pues, solemnemente en esta sesión los nombres de los nueve compromisarios elegidos, y se leyó una carta con que la reina doña Violante acusaba el recibo de la del parlamento en que se le notificaba dicha elección.
Reunióse después por la tarde del mismo día la comisión de los veinticuatro, a fin de acordar varios de los preparativos que debían ordenarse para la reunión de los compromisarios en Caspe (1).
(1) Con el mismo objeto se reunió también la comisión en el dia 17, acordándose entre otras cosas el sueldo que debía satisfacerse a Alberto Çatrilla, nombrado capitán de la villa de Caspe por parte del Principado.

Sesión del día 18.

Acordadas algunas providencias para apaciguar los diversos bandos y parcialidades que había en Cataluña, fueron leídas las cartas que siguen: 


Núm. 321. Tom. 19. fol. 1579.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors los del parlament general del principal de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors: De vostres grans reverencies nobleses e honorables savieses havem reebuda una letra de
XV del present mes de febrer ab la qual senyors molt reverents egregis nobles e honorables affectualment nos pregats vullam scriure als honorables sindichs e missatgers de aquesta ciutat aqui presents que en veure e discutir los apuntaments que per mossenyer Berenguer Dolms nos mostrats e per los deputats del general de Cathalunya posats en scrit vullen esser e entrevenir com en altra manera los dits nostres sindichs nou vullen fer segons que aquestes coses en la dita vostra letra son molt pus largament enarrades. E responemvos senyors molt reverents egregis nobles e honorables que quant mes pensam en la conservacio del dit general de la qual aquesta ciutat entre les altres del principal de Cathalunya tostemps han volgut pendre principal carrech e cura special e consideram encara don lo dit general en major part ha pres e pren son nodriment e ha son stable fundament: tant molt mes entrenyoram que los fets utils e profitosos al dit general toquants conservacio defensio e augmentacio daquell per aquesta ciutat sola moguts prosseguits e deduhits en acte molt honorable e de gran renom al dit principal no sien per vosaltres senyors escoltats admesos e favorejats axi be com alguns altres per quis vulle imaginats: ans lo quens es pus cru sien stats e son de dia en dia sots color de prejudici e en altra manera repellits de tracte e de conclusio e de remetrels en termens de justicia: e aquesta raho sola senyors molt reverents egregis nobles nos ha induhits a manar als dits nostres sindichs o missatgers sera dat loch que per ells los dits apuntaments sien vists e regoneguts ne nosaltres los veurem ne regonexerem a tant que aquesta ciutat sia per vosaltres senyors tractada seguons deu: e ladonchs senyors jatsia aquesta ciutat de qualsevol augmentacio fahedora al dit general es per aportar major carrech que altra nosaltres darem tot loch que rahonablament puxam dar als dits apuntaments e altres coses qui sien utils e expedients al dit general. E placieus senyors nos perdonets com a present no defferim als prechs qui per vos ab la dita vostra letra nos son stats fets segons dit es. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables senyors en sa guarda la sancta Trinitat. Scripta en Barchinona a XXVI dies de febrer del any mil CCCCXII. - Los consellers de Barchinona a vostres plahers e honors apparellats.

Núm. 322. Tom. 19. Fol. 1580.

Als tres molts reverents nobles e molt honorables senyors los senyors tenents lo molt honrat parlament del regne Darago en la ciutat de Tortosa. - Humiel e tres redubtabla recomendacio davant mesa tres reverents molt nobles e molt honorables senyors placia a saber a las vostras tres redubtables reverencias nobleses e honorafficancias que nos de mandament del molt noble magnifich senyor mossenyer lo jutge Darborea e vezcomte de Narbona desirant a tot son poder de complir les causes per ell promeses e de procehir anant en lo compromis feyt entre los officials del senyor rey Darago e luy anavam delliberats devers lo vostre molt honorable parlament: e quant em stats en la ciutat de Barchinona emnos presentats a mossenyer Roger de Moncada e al senyor en Loys de Gualbes aysi presents davant los quals lo dit compromis ha stat principiat davant los autres conseliers de la dita ciutat dels quals encara non havem pogut haver deguna expedicio jatsia hi hajam feyta tota diligencia. E per ço que lo dit negoci principiat puescha haver bona e breu expedicio a la honor de Deu e breu e be e utilitat de la causa publica e de conservacio del drieig de quescuna partida e saiguent lo dit negoci em stats informats que lo bastard Doria ha requis la dita ciutat de fer armada contra lo dit senyor donants a entendre grans res de causas contra veritat e sus ayço los missatgers del dit Doria son anats a las vostras magnificencias. E per ço molt reverents nobles e honorables senyors a fi que vos appara maniffestament que lo dit mossenyer lo jutge Darborea e vezcomte de Narbona no han en res passat les causes per ell promeses e que vulle e entenda am e feig complir e seguir les causes tractades e estar del tot a la ordinacio arbitral dels senyors arbitres ausiclo en sas rayzos e haja observat e guardat la treua duna part e daultra jurada e per conseguent ço que los dits missatgers han dit ni proposat non staran en veritat ni dejen esser irasits a las causas per ells requisides; tan humilment quant podem supplicam a las vostras altas magnificencias que vos placia de benignament voler ausir e entendre las nostras rasons e detenir los dits missatgers de supersesir en la dita armada per ells requisida entro a tant que nos hajam enformat lo vostre molt honorable parlament del contrari de ço quels dits missatgers vos han proposat: la qual informacio si tost com siam per los dits senyors arbitres e conseliers despatxats e ayso farem speram en Dieus que per la migan vostra molt reverents nobles e honorables senyors la causa principal haura bona fi a la honor del senyor rey e utilitat de quescuna partida. Nostre Senyor Dieus conserva les vostres reverencies nobleses e honorificancias am creysament de bens e de honors. Scrita en la ciutat de Barchinona a XV de març. - Los ambaysadors de mossenyor lo Jutge Dalborea o vezcomte de Narbona tots vostres a vostra honor apparellats.

parte 4