22 DE MAYO.

22 DE MAYO.

Deliberaciones.

Vist lo memorial en via de demanda dat de part del senyor don Johan de Beamunt lo qual es de la seria seguent.
A V de septembre parti don Johan de Beamunt de Alfaro e vingue en Aranda ab CCIX ginets pagats en aquell dia hun mes. Entra en Cathalunya ab tota la gent darmes lo jorn de Sant Miquel.
Son los pahons que lo dit don Johan demana li sien pagats per XXX dies CCXVIII pahons que volen MCCC florins.
E vista la necessitat en que aquella hora lo Principat stava vistes les instruccions e comissio ben bestant feta per los reverends deputats e lur consell als dits don Johan de Beamunt mossen Copons e Johan de Vertegui lo dit don Johan no podent traure la gent sens que nol pagas lo son de hun mes ab ques poguessen adressar en tot lur mester e regoneguda la comissio que a major quantitat manlavar bastava manleva tres milia florins dor per los quals obliga tots sos bens. E per no haver complit los dits reverents deputats e lur consell lo cambi en Civilla segons li digueren com fonch vengut lo dit don Johan ha paguat de intereç per dos anys MDC florins dor los quals ab los tres milia principals demana lo dit don Johan li sien paguats que seria per tot IIII MDC florins dor.
E mes demana li sia paguat lo sou de la sua gent de tot lo temps que han servit fins lo jorn de la benaventurada venguda del Senyor Rey levat empero e pres en compte qualsevol quantitat o sou que donada e rebuda hajen en qualsevol ciutat vila e loch del dit Principat.
E mes encara exceptat que de la jornada que parti Mandoça fins a la sobredita venguda del Senyor Rey no foren sino CXXXX cavalls poch mes o menys los quals la Magestat del Senyor Rey e molts altres veren be en Agolada es mostra per nomina de la prefata Magestat al donar los del sou.
E vistes les deliberacions fins aci fetes per la present consell ab intervencio de la ciutat de Barchinona vists encara e recensits los comptes axi de les CC pagues com altres tenguts ab lo dit don Johan e les instruccions actes e letres per aquesta raho fetes. E vista una suplicacio per ell dada al Senyor Rey demanant esser paguat e la resposta a aquella feta per part dels dits deputats e consell. Oyt noresmenys una e moltes vegades lo dit don Johan e les persones per ell a aço eletes. E encara oydes les persones per los dits deputats e consell a aço assignades ab intervencio de la ciutat de Barchinona les quals totes les dites coses han digestament vistes e ruminades. E considerades moltes coses dignes de gran consideracio son de vot e perer que lexada tota discucio de justicia de peccunies del General sien dats de gracia al dit senyor don Johan de Beamunt dos milia florins dor valents vint e sis milia sous Barchinonesos en diners e robes segons en la manera que haver se poran a raho de censal. Ab aço empero que lo dit don Johan en nom seu propri e com a procurador dels nobles Menaut de Beamunt fill seu e de Bertran Darmendaris haje e sie tengut fer e fermar ab tota eficacia apocha de la dita quantitat com la rebra e bona e amplissima fi e difinicio al dits deputats e consell e al dit General no solament dels dits dos milia florins ans encara de totes quantitats de peccunia e altres coses que ell e los dits Menaut e Bertran e altres qualsevol persones qui ab ells son entrats en lo dit Principat e han servit aquell axi a cavall com a peu fins en lo dia present volguessen e o poguessen demanar en qualsevol manera als dits deputats e consell o al dit General imposant se a ell e als altres dessus dits scilenci de poder mes demanar en juy ne fora juy.
Item remeteren les suplicacions dades en scrits per los honorables En Jacme Pellisser Franci Johan fuster e Johan Cutxi als senyors deputats e a les persones a les quals derrerament han remeses certes altres suplicacions en scrits e de paraula fetes e aço sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimarts a XXVIIII de maig del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren la remissio concernent la suppIicacio del dit honorable En Jacme Pellicer segons dit es dessus.
Quant a la deliberacio feta en favor del dit noble don Johan de Beamunt lo dit consell dissenti.

4, 5 de enero

4 DE ENERO.

Se resolvió convocar una junta de letrados, que informase de qué medios podría echarse mano, y qué razones podrían alegarse, para reclamar por la vía judicial la libertad del Príncipe.

5 DE ENERO.

Se propuso por algunos de los diputados y consejeros el acuerdo que sigue, del cual disintieron Jaime Taranan, Gregorio Molgosa, Juan Dusay, Andrés Solzina y Juan Andreu, presentando los votos particulares que también se copian a continuación.
Quod supplicent domino Regi verbo quod observet guidaticum seu guidatica pro observatione usaticorum Barchinone Quoniam per iniquum Statuerunt etiam Auctoritate et rogatu et pratice eorundem et sich Liberet illico dominum Principem filium suum non obstantibus quibusvis in contrarium forte dictis que asserant de jure aut de facto non obstare et dictum Principem non fore culpabilem. Et si fortasse dominus Rex non annuat dictis supplicationibus verbo factis dicendo quod post guidatica dictus Princeps delinquerit vel alias contradixerit dicant quod non credunt quod delinquerit et sic eum placeat liberare. Et si dominus Rex persistat in denegacione observacionis pedictorum tunc supplicetur quod pro predictis examinandis eundem Principem restituat in Principatu Cathalonie et civitate Illerde in qua ipsum cepit et ex quibus Principatu et civitate eum extraxit et secum duxit contra constituciones et libertates Cathalonie per ejus Majestatem juratas supplicando in omnibus predictis dictum dominum Regem in vim contractus et juramenti per eum prestitorum ad quorum observanciam precise astrictus est cum usatica et constituciones sint leges paccionate et jurate et vim contractus habentes et nullum subeant judicium directe vel indirecte sed pro clara observancia et alias supplicent adaptando melius quo potuerint verba et fiat sine scriptis.

Sia suppplicat al Senyor Rey que com per la detencio que ell ha feta de la persona del Senyor Princep fill seu haja derogat e contravengut a molts usatges de Barchinona ço es al usatge quoniam per iniquum per quant lavia guiat e al usatge auctoritate et rogatu et cum temporibus per quant havia trames per ell e al usatge statuerunt etiam per quant en aquell mateix dia havia besat e mes per traure lo dit Senyor Princep de la ciutat e vegueria de Leyda e del Principat de Cathalunya haja derogat e contravengut a moltes constitucions de Cathalunya e privilegis de la dita ciutat de Leyda e assignantment a la constitucio del Rey En Pere segon en la 2a cort de Barchinona capitulo XI° que comença Item quod omnes *cause que sint de Cathalania et cetera e a la constitucio del mateix Rey En Pere en la dita cort capitulo XII° que comença Item quod *cause vicarie e a la constitucio del Rey En Jaume segon in III curia Barchinone capitulo VIII° que comença Item ordinamus e a la constitucio de la Reyna dona Maria en la cort de Barchinona capitulo II° que comença Volents les constitucions et cetera Item als privilegis de la dita ciutat de Leyda que volen que negu qui alli sia pres puga esser tret de la dita ciutat que sia sa merçe per reparacio del greuge fet al dit Principat e ciutat de Leyda e per observancia de les dites constitucions e privilegis vulla de continent tornat lo dit illustre Princep en lo dit Principat de Cathalunya vegueria e ciutat de Leyda. E apres per observancia dels dits usatges li placia tornar lo dit ilustre Princep en ça libertat com sia stat pres e detengut contra forma dels dits usatges et cetera. - Johannes Dusay.
Andreas Solzina doctor decretorum est intencionis quod verbo et non in scriptis suplicetur Regie Majestati quod attento quod Illustrissimus Princeps filius suus fuit per suam Serenitatem detentus in civitate Illerde Principatus Cathalonie et demum illum secum duxit extra dictam civitatem et Principatum ex quo fuerunt lese constituciones generales Cathalonie disponentes quod cause vegarie infra vegariam et cause Cathalonie infra Cathaloniam et cetera quod placeat sue clemencie dictas leges patrie per suam Majestatem juratas et paccionatas inter ipsum et dictum Principatum illesas intactasque servare ac tenere prout ipse suique predecessores recordacionis inmortalis est ac fuerunt optime soliti et ita quod placeat ejusdem illustrissime dominacioni dictum Principem infra dictum Principatum et vegariam reducere. Et si per suam Majestatem respondetur quod dictus Princeps comissit crimen lese magestatis et cetera poterit responderi quod si et ubi ita esset quod minime creditur dictus Princeps erat et est quidatus per vulgatos usaticos deductos et allegatos propter quos venit omnino relexandus. Verum quia in Regno Aragonie non est locus disputacioni de dictis meritis per dictas constituciones que etiam locum habent in asserto crimine lese Majestatis et in primo capite cum generaliter loquantur et generaliter sunt intelligende etsi sua Majestas pretendit non habere locum dictas constituciones in dicto pretenso crimine istud est interpretari dictas constituciones quod crimine fieri potest per suam Serenitatem solam obstante alia generali constitutione Cathalonie et sic si ipse vult istud pretendere ut sup-
(salta de la 123 a la 126)
devant ell haurie procehir a castigar aqueix Principat e nosaltres. Et dit aço mana al prothonotari legir primo hun memorial en paper que dix lo dit Senyor ere stat trobat en poder del secretari del Senyor Princep lo qual segons se diu li fou trames per hun juriste de açi continent en efecte que per furs alli mencionats e practiques daquests Regne pus los primogenits dels Reys passen XIIII anys poden es deuen dir primogenits e exercir lo ofici de Gobernador general. Item una letra segons dix feta per lo Rey de Castella a don Johan de Beamunt la qual solament en dos linees conte creença al portador. Item altra letra que mossen Diego de Ribera cavaller castella fahie al dit don Johan per raho del matrimoni ques tractave de Castella ab lo dit Princep. E quascuna de les dites letres al parer nostre son molt apartades de culpa impingidora al Senyor Princep. Es ver lo Senyor Rey ne trau cert seny per presumpcio. Item altra letra tramesa per lo dit don Johan de Beamunt a son frare conestable de Navarra certificantlo de coses familiars entre ells e a la fi parle alguns mots del Senyor Princep molt bons honests e tals que ans li succeexen al parer nostre a lahor qua a culpa. Item altra letra que la vezcomtessa de Biota fahie al al dit Princep en la qual ha moltes paraules impertinents e no ben dites avisant lo dit Princep de la poca voluntat que los Senyor Rey e Reyna han en ferlo jurar per primogenit e en fer lo matrimoni de Castella e jatsia hi haja moltes indegudes paraules pero a nostre parer no fan res al Princep car lo carrech de la dita vezcomtessa. Apres feu legir hun paper lo qual se aferme esser la deposicio de don Johan de Beamunt la qual tota es feta e composta en molta lahor del Senyor Princep e a nostre parer no mostre fer en res contra lo dit Princep car lo mes que diu es que ell dit don Johan e lo doctor de Butia havien pensat pero no deliberat que lo Senyor Princep de Leyda tornas en Barchinona e que de alli tremetes al Senyor Rey tres missatgers per dir a sa Majestat quel fes jurar per primogenit e ques fes lo matrimoni de Castella e com fossen partits los missatgers que tentost lo Princep partis e anas a Mallorcha es fes assegurar del Governador e si alli stave segur sino que tiras en Sicilia e si li parie no esser expedient anar en Sicilia que anas a Cartagenia e que fes lo matrimoni ab lo Rey de Castella pero no diu que lo dit Princep sabes res en aço ne hagues res fet ne dit que ofena la Majestat del Senyor Rey. Legides totes les dites coses lo dit Senyor Rey torna parlar dressant les paraules a nosaltres dient ja veeu com ço que jo vos havie dit del Princep passe axi perque daci avant vos ne podeu tornar e nom provoqueu mes a ira car no ho pendria a paciencia ans haurie procehir contra vosaltres e lo meu Principat allegantnos una ley que diu es en Castella qui sapelle ley de Spanya la qual dispon que si lo Rey es supplicat e per una o dos vegades denegue admetre la supplicacio dalli avant lo qui mes supplique cau en pena de menos valer que vol dir quasi infidelitat dient que ell seria forçat procehir en castigar juxta la dita ley si mes avant era enujat per nosaltres. Hoc mes dient que lo Rey En Pere per sola suspicio de certs actes que son frare fahie feu matar aquell e lo rey de Mallorcha per sola sospita que contra ell se hague fou destrouit e pres axi que nous meravellasseu del que ell fahie contra lo Princep com ja fos practicat per los dits Reys per sola presumpcio quant mes ell per les causes dessus dites. Les quals coses per nosaltres oides molt humilment responguem que tant com toque lo interes del Senyor Princep ne en scusarlo al present no curavem dir res mas que la sua Senyoria volgues tolre als cathalans la via de supplicar era metrelos en desesperacio e que nuncha per los Reys passats de gloriosa memoria fou prohibit lo supplicar e axi que plagues a la sua Altesa no pendre en enug nostres supplicacions e instancies majorment que axi nos era forçat juxta la comissio per vosaltres senyors a nosaltres feta. Quant es a la ley de menos valer responguem ab paraules pertinents que les orelles dels cathalans no acustumen ne poden oir res quels toch a lur innata e incorrupta fidelitat e que de la sua Altesa era pres humilment mas que algun altre fora la sua persona no satrevis a tal cosa dir car no porie passar sens deguda resposta. E lo dit Senyor Rey inflamat en ira e colera replica que ell estave e perseverave en lo que dit havie. E axi partintnos de la sua Senyoria molt torbats e contristats anam a la posada de mi archabisbe e fem venir los missatgers de Barchinona Leyda Perpinya e Tortosa als quals recitam totes les dites coses demanantslos sobre aço de consell. Los de Barchinona dixeren que encara no havien explicada lur embaxada al Senyor Rey e que fins haguessen amplament parlat ab sa Majestat no porien res dir significants que ells portaven tals coses que crehien fer tot be. E nosaltres veents lur resposta nols volguem pus anujar e axi sen anaren. Los altres missatgers restaren e tots ensemps deliberam que per la honor del Principat covenie e era molt necessari tornar parlar ab lo Senyor Rey present son consell per satisfer als dos caps qui toquen a la pupilla del ull dels cathalans ço es al prohibir les supplicacions e al carrech de infidelitat e que al cap de Spanya per mi comte de Prades es certa forma e manera per tots nosaltres composta. E de fet ir que era dissabte fom ab sa Majestat e present lo consell dessus dit tota humil e subjecta reverencia de sa Altesa precedent satisfem molt prolixament als dos articles (caps) dessus dits ab copia de paraules forçades e ab aquell gest de homenia que los cathalans acustumen parlar per la honor del Principat e lur en tals casos acompanyantho de motius gestes conquestes e altres coses fetes ab scampament de sanch e perdicio de bens per los cathalans. E quant al article de la ley de Spanya fon dit que los cathalans ja tenen lurs leys e pratiques molt apartades de les leys e pratiques de Castella França e Anglaterra dient a la fi que apartada la sua clement e reyal persona si algu de son consell o altres qualsevol persones tacha alguna de infidelitat volien impingir a aqueix Principat ne a nosaltres que tots deliberavem perdre les persones animes e bens ultra que lo Principat hi provehirie talment que la honor sua seria salva. Lo dit Senyor Rey oides totes les dites coses molt attentament e lo seu consell constituit en gran silenci respos molt humanament que no placia a Deu ell haja haguda intencio de denedar expressament les dites supplicacions quant es en respecte de nosaltres ne del seu Principat de Cathalunya pero que ere ver quant en respecte dels altres vassalls dels miradors circumvehins qui comprenien altre de aquest modo de supplicar ell haguere a gran servey que cessassem pus sabiem sa intencio. E mes dix de la ley de Spanya era sa intencio haverho dit per exempli e no que sa Majestat entenes que en sos regnes e terres ell judicas ne exequutas res sino ab les leys municipals de aquelles e drets comuns e segons los Reys passats han acustumat ne plagues a Deu que la sua intencio fos de haver res pensat de infidelitat ans te lo Principat e los cathalans per fidelissimos vassalls e que en consell ne fora may oy dir lo contrari certificantnos que on lo opposit sentis ell hi exposarie la persona en defensio lur axi com sa Majestat creu los cathalans han expostes e exposarien les persones a mort per la defensio exaltacio e honor de sa reyal corona segons han tostemps acustumat. Feta la resposta dessus dita nosaltres a qui la tristicia e passio que teniem fou en goig reduida regraciam aquella molt a la sua Altesa e lin besam la ma. Apres lo matex instant per bocha de mestre Johan Ferrando com a predicador en aquesta part foren dites a la sua Senyoria algunes coses molt appropriades a la materia dessus dita e signantment mostrant gran admiracio e alguna resta de passio de aquelles paraules proferides per sa Majestat nol provocassem mes a ira com sia missatge de la mort assenyalant les nostres persones e allargantse lo dit mestre Ferrando en dir algunes auctoritats de la sacrada Scriptura e altres coses molt dignes de venir en orelles de hun Rey e senyor tal com ell es. E lo dit Senyor prenent benignament lo parlar de mestre Ferrando dix veritat esser que ell havie proferides les dites paraules pero no les entenie haver dites contra nosaltres ne contra algu del Principat mas lo seu concepte es que la nostra representacio e instancia cause tants pensaments en les gents que venen en detraccio de la sua reyal Majestat que allo lo encen e provoque en gran ira quil porte en insuportabla congoixa per la qual remediar si no cessam sera forçat a exequutar la persona del Senyor Princep qui es causa de aço. Nosaltres responguem que pus lo Principat de clemencia e misericordia lo supplicave fos de sa merçe aço no nogues lo Senyor Princep e axi nos partim alegrament de sa presencia e deliberam de tot avisar vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses a fi que vejau e sentiau tot lo proces del negoci e millor puixau deliberar lo que sia a bona conduccio de aquell. Certificantvos que are oym agre are dolç per moltes vies e bonament en res nons podem fermar per fer pronostich. Nostre Senyor Deu sie tots temps director. Sabut havem e es cert que lo Senyor Rey tramet a vosaltres e a Gerona e Perpinya e altres parts del Principat mossen Guillem Ramon Darill e mossen Luis de Vich veureu mossenyors que diran e provehireu segons de vosaltres se spere. Aximateix tramet en Valencia lo scriva de racio per la matexa fahena. Tot vos sie avis. Nosaltres ab gran diligencia e voluntat continuament vaccam circa lo negoci sperant sempre ab desig vostres deliberacions e conclusions. Lo dit Senyor Rey segons se diu sta e persevere en portar lo Princep en Morella. Vuy mati a les set hores ja ordenada la present es arribat Manxo servidor segons diu de vos mossenyors de Montserrat ab una letra en la qual veem vos meravellaveu com nous haviem scrit fins aquella hora e significau haver dubte que los correus no fossen presos. Ja vos havem scrit e dada raho del lagui de nostre scriure e per dos correus derrerament spatxats la hu a XXX del passat laltre lo jorn de Ninou (any nou, cap d´any) pensam havervos explicada prou materia. Creeu mossenyors que no folgam nit ne dia e nons porieu mes cuytar que som cuytats en dar recapte al que tenim entre mans. Dels correus no hajau suspita car fins açi no sabem que algu ne sie stat pres ne detengut. E ordenen vostres reverencias nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Çaragossa a IIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Reunidos otra vez por la tarde los diputados y consejeros, acordaron también enviar copia de la carta que precede a las universidades de Gerona, Perpiñan, Lérida, Cervera y Tortosa, acompañándola con la circular que sigue:

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e molt savis senyors. Per altra pochs dies ha vos havem scrit queus plagues elegir una persona la qual fos açi al XII jorn del present mes per les rahons en la dita letra contengudes. E ara perque havem rebuda una letra dels embaxadors de aquest Principat e vejau que si conte e los afers en quin punt son vos ne enviam copia interclusa en la present. E jatsia cregam hajats elegida persona per venir açi segons es dit encara vos pregam que la fassau cuytar que no manch a la jornada car ja vehets los afers si ho requeren. E sia molt honorables e savis senyors la Santa Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VII de janer any Mil CCCCLXI. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

También se aprobó la contestación que debía darse a los embajadores, en los siguientes términos.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables senyors. Gran aleujament e consolacio ha donat a nostres inexplicables congoxes la animosa virtut per vosaltres usada e exercida segons per vostra letra de quatre del present vuy rebuda som diligentment avisats. E no solament vostra letra aço explica mas moltes particulars singularissima e virtuosa fama a vosaltres attribuex. E jatsia la sperança de aquest Principat e de nosaltres aquell representants en vosaltres tal fos com per experiencia loablament comprovam encara som molt alegres e confortats sentir e saber axi virtuosament lo honor de aquest Principat en lo qual tant compreneu hajau defes a comu descarrech de tots de que infinidament vos regraciam. Pregantvos continuament que ab summa virtut e sforç aquest negoci prosseguiau de queus restara perpetua gloria e fama car stimat es per los miradors e es opinio certa que en lo prospero exit de aquest negoci sta la felicitat e prostracio de aquest Principat. E femvos certs que en aquesta materia es tanta la unio dels coratges dels cathalans que discrepancia alguna no recau entre majors mijans e populars. Con tanta unitat es e perseverancia de aquella facil cosa es virtuosament obrar de que se aconsegueix inextimable premi. Aço no dihem perque james de vosaltres se haja sperat altre del que sentim mas sols ho scrivim per nostra contentacio e confort a vostra virtut.
E encara que per vosaltres axi virtuosament sia stat satisfet a la Majestat del Senyor Rey com scriviu havem delliberat scriureus nostre parer lo qual vos pregam sia a la dita Majestat en presencia de son consell si possible es en tal orde e forma explicat que comprenga vosaltres havernos certificats de tot lo que dit e rahonat era stat. E jatsia vosaltres aquest Principat representats promptament haguesseu satisfet pero nosaltres loant e aprovant la satisfaccio vostra encara havem delliberat heus havem scrit esser ampliada la dita resposta e satisfaccio e axi juxta les coses dejuscrites sera vostre parlament deduhit. Crehem aquest tal orde conduhira la dita Majestat esser certa que no solament lo que vosaltres dehiu parlau de vosaltres mateix mas que molt mes encara que no li explicau vos es en comissio donat. E venint respondre e satisfer particularment a tots los caps en dita vostra letra contenguts juxta lo orde en que son en aquella posats vos dehim com havem gran plaher e a bon senyal que la Majestat del Senyor Rey en presencia dels quens scriviu fahents son consell vos haja volgut parlar e respondre car no havem dupte molts dells en aquella porcio que podra cascu ajudaran aquesta materia e la dirigiran a bon fi. E hon nou facen podran esser certs que de Deus omnipotent qui mal algu no jaquex impunit e encara de gents podrien haver tal premi com se merexerie de tan enorme crim com serie torbar tant benefici e repos de la cosa publica de aquest Principat lo qual ha per constant e ferm que pot e deu extirpar los qui mal aconsellen a la Majestat real. Ens plaura molt totes vegades ques puixa davant lo dit consell sien nostras instancies fetes. E encara hauriem a bo comunament sius era vist o particular fossen los del dit consell pregats convidats e incitats a ben obrar e consellar en aquest negoci. E si lo contrari faran ço que no creu aquest Principat degen sperar condigna satisfaccio. En lo queus scrivin havervos dit la dita Majestat esser enujada de vostras supplicacions e que no pendria a paciencia pus continuasseu e que procehiria contra vosaltres e aquest seu Principat e que no fos pus a ira provocat allegant la ley de Castella (ley de Spanya pone antes) de menos valer et cetera e los procehiments del Rey En Pere et cetera vos responem deliberadament e consulta que ab tot per vosaltres virtuosament hi sie stat satisfet perque la sua Majestat be planament conega aquest parlar en Cathalunya no esser sentit sens grandissima congoxa e que algu altre no seria tollerat encara desijam esserli replicat e satisfet. (Menos mal que estos no vieron lo que pasó con sus fueros y otras leyes con Felipe V de Bourbon, Borbón, les hubiera dado un jamacuco) Primerament que havem a gran admiracio la sua Majestat digua esser enujada de supplicacions com ab la sua clemencia parlant tals paraules no sien pertinents a la sua corona reyal car lo ver Rey deu resemblar al Rey dels Reys Deus omnipotent lo qual no solament no pren enuig en esser supplicat mas expressament mana quel demanem el suppliquem el importunem e ab ferma fi demanat de qualsevol ab plaer ha oides e exaudides les supplicacions. Deduhir a vosaltres actes ne exemplars de aço serie superfluu e demasiat enujantse donchs la sua serenitat de supplicacions se lunya a Deus resemblar e de tanta perfeccio. E si als cathalans es obtruncada la via de supplicar quin cami los resta lurs libertats conservar sino via tal que seria e molt enujosa e molt damnosa als Reys e a la cosa publica car lurs libertats conservar deliberat han e defendre virtuosarnent e deguda com la vida. E no plau als cathalans ne comportar entenen esser regits ne governats per leys de Castella ne encara que en lo gobern o regiment dells exemplar sen prenga car ells tenen ja ses leys e privilegis paccionats conformes a drets divinals e humanals en los quals han viscut e volen morir.
E la dita ley de menos valer per supplicar es dissona e diforme a la ley de Deus omnipotent e a la humana raho perque no deuria esser per la prudentissima Serenitat reyal allegada e menys en fet deduhida. Los actes del Rey En Pere commemorats nos deurien traure en exemplar car no han conformitat alguna ab los presents per moltes rahons no ignorades com les culpes imposades a la persona del Senyor Princep no sien tals que algu de poca condicio que fos no serie per aço en preso tres jorns detengut ans si la dita Majestat era degudament informada e rectament sens passio li plahia contemplar son honor gloria e fama la qual aquest Principat desija mes que aquells qui li consellen los enantaments que fa conexeria aquest Principat en haver tramesa tal embaxada e tals supplicacions continuar fer gran servey e honor a la sua corona e repos a la sua senectut e per aquest mija la sua Majestat esser exempta e relevada del nom e sinistra opinio en que comença recaure de que molt nos dolem ens congoxam e ab molta rectitut de intencio e ab innata e incorrupta fidelitat havem procehit e no havem res comes perque siam dignes sino de molt premi e remuneracio. En tals fets no ha loch castich ne cominacio de aquell e encara que tals coses sien stades cominades nos creu e exequucio de aquelles se procehis per la sua savia e ordenada senyoria com sia Rey natural e no pas tira. E si nosaltres fem tal instancia cercam per defensio de libertats les quals jatsia justes sien encara son estades ab scampament de sanch adquirides e si desemparar les haviem no volriem pus viure car aquestes libertats han axi feta gran e ampliada la corona Darago la qual serie anichilada aquelles perdudes. Nostres passats virtuosament les han adquirides e aquells actes commemoram e seria ben pertinent la sua Majestat prengues exemplar dels actes del sant Rey En Jacme e altres Reys virtuosos e del glorios Rey don Fernando son pare qui podent deseretar lo rey don Johan lo defene virtuosament el feu adorar Rey en Castella don viura perpetuament en glories nom e fama e meresque per Deus esser premiat en la corona Darago. Molt havem que dir e podriem en aquesta materia lo queus obmetem per evitar prolixitat e sabent parlar a vosaltres de tantes virtuts be fornits e acompanyats. Vosaltres hi haveu ja egregiament satisfet e encara per vostre confort e satisfaccio nosaltres quant pus breu podem vos ne splicam nostre proposit. Venints a la resposta feta per la dita Majestat al replicat de mestre Johan Ferrando qui axi virtuosament e sforçada parla havem gran admiracio e grandissima congoxa la dita Majestat interpretant les paraules dites de provocacio a ira sia poguda inclinar en dir que per remediar si no cessareu li seria forçat exequutar la persona del Senyor Princep et cetera. O dures paraules e incredibles que per causa aliena e stranya pare exequutas tal fill. No volriem per algunes gents fos sentit dita Majestat haver tals paraules proferides car no serien per son servey e honor. Es aximateix de grandissima congoxa en aquest Principat oyr ne sentir lo Senyor Princep deure haver no solament exequucio personal mas minima congoxa per causa de aquest Principat lo qual en benefici e repos del pare e fill tracta e treballe e james cessara fins obtengut haja lo degut. E jatsia aquest pas sia de grandissima importancia breument volem sia dit a la Majestat en lo consell que los cathalans no crehen tal cosa. Pero pus dita es si en la persona del Senyor Princep se segueix exequucio alguna hauran per cert los cathalans sera feta per causa dells car sabud es lo Princep no haver culpa digna de exequucio e pus injustament sera exequutat la divina vindicta volra e ordenara ques seguiran coses les quals no aportaran lo repos que lo Senyor Rey recite e pense ans seguiran tants inconvenients que portarien molt majors congoxes a la sua Serenitat e als poblats en aquest Principat qui no serien axi reparables com son de present. E perque hora es aquest negoci strenyerse e no pus palparlo (com una mamella) ne per dilacions portar havem deliberat la persona del Senyor Princep sia demanada esser restituhida en Leyda hon es stat pres car de justicia per libertats e privilegis de la patria axi se deu fer. E pus lo Senyor Rey se enuge de supplicacions si nous sera vist usar de termens suplicatius usau de altres scilicet que aço demaneu de justicia e en virtut del jurament per la sua Majestat prestat. Sobre aquest article havem haguda gran congregacio de juristes los quals concordament la materia disputada han conclos per los drets de la patria lo Princep deure e haver tornar en Leyda segons veureu en lo altre scrit sobre la justicia qui va ab la present. Apres que lo dit Senyor Princep sera en Leyda se tractara de les altres coses e merits de liberacio. En cars de proces de heretgia qui es major e egual al de lesa Majestat fon tornat mestre Johan lo metge moro de Perpenya en Barchinona on era stat pres e tret daqui. Molt mes se deuen sostenir e forçar aquestes constitucions concernents tant lo interes publich en lo Senyor Princep que en lo metge moro. E si la dita Majestat ab gloses e interpretacions les quals fer no deu volra dilatar o les dites constitucions qui a la letra han esser enteses no volra observar oblidantse del prestat jurament lo que no crehem seria portar los poblats en aquest Principat en desesperacio vehentse privats de les libertats en que son nodrits. Fins aci ab molta humilitat e reverencia haviem volgut en soles supplicacions insistir per mes demostrar a la sua Majestat voler humilment e subjecta aquesta instancia fer e crehent pus facilment obtenir lo que demanavem axi com degut era. Pero pus la sua Serenitat vol provar e experimentar lo virtuos sforç dels cathalans forçat es intrar en la materia de justicia e procehir en forma que sera a ell e a nosaltres de molta congoxa. Pero speramne grandissima libertat e repos a la cosa publica. En venguda de mossen Erill e de mossen Luis de Vich trobam plaer car sentiran e veuran aci moltes coses de que podran scriure en que conexera lo Senyor Rey esser molt major lo sforç e unio de aquesta patria que aqui no se stime. Jaus havem scrit nostra deliberacio esser vos placia si lo Senyor Rey parteix de aqui per anar a Morella o en altra part ab lo Senyor Princep tota via lo vullau seguir e no cansarvos de aquesta virtuosa e honrosa empresa. A XII del present que seran aci molts demanats strenyerem totes nostres conclusions e sereu de aquelles amplament certificats. A la Senyora Reyna havem per molt propri sia fet un ben stret rahonament assenyalant sperança de moltes congoxes e encara que les gents no stimen la sua Altesa fer benefici a aquest negoci e recitarli particularment de les coses sobrescrites segons vist vos sera supplicantla per obres e efectes vulla fer mostrar lo benefici que hi fa. E tant frequentadament com puxau vos placia visitar lo Senyor Princep e confortarlo. E sia lo Sant Sperit vostra guarda e direccio dels afers queus son acomanats. Dada en Barchinona a VII de janer any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio elegit e assignat a vostra honor promptes.

Por último, después de haberse acordado que por los letrados consultores se ordenasen por escrito los usages, constituciones y demás leyes que pudiesen creerse infringidas con la prisión del Príncipe, se dispuso que en la carta a los embajadores arriba transcrita se les incluyesen, además de una copia de dichas leyes, las siguientes instrucciones:

Per quant per vosaltres mossenyors son demanats los motius per los quals se diu lo Illustre Princep salva la Reyal clemencia no poder esser detengut son posats axi segons se segueix.
Primo es cosa certa lo Illustre Princep haver obtenguda remissio molt ampla de tot lo passat en tant que de les coses passades nos pot haver fundament algu.
Item que lo dit Illustre Princep es vengut en les terres e senyories del Senyor Rey guiat e assegurat e per conseguent no pot esser en alguna manera pres o inquietat. E tota vegada que lo contrari es fet es violat e infringit lo usatge Quoniam per iniquum lo tenor del qual trames aqui.
Item que lo dit Illustre Princep es stat demanat per lo dit Senyor Rey e per conseguent es guiat e contra ell no pot esser procehit segons lo usatge Auctoritate et rogatu lo tenor del qual sera trames. E si lo contrari es fet lo dit usatge seria violat e lo dit usatge Quoniam per iniquum.
Item que lo dit Illustre Princep poch e paucicimo temps ans de la sua detencio fonch tractat paternalment per lo dit Senyor Rey besant aquell ab molta dileccio e per conseguent juxta disposicio del usatge Statuerunt etiam no pot ni deu esser stada feta la dita detencio. E si lo contrari es fet tal usatge serie violat e infringit trellat del qual sera trames. (Como el beso de Judas y la detención de Jesús : Statuerunt etiam)
Item mes que lo dit Illustre Princep es una de les precipues persones en lo stament militar per esser fill de nostre Rey e Senyor e per conseguent se alegre del militar privilegi lo qual ha que no pot ne deu esser procehit inquirint contra aquell sens instancia de part formada. E jatsia se pogues dir aquest privilegi no esser libertat comuna de tots los braços empero per quant per constitucions de Cathalunya los privilegis particulars per los reys de gloriosa memoria atorgats no poden ne deuen esser infringits si lo contrari era fet les constitucions serien violades en gran dan de tots los poblats en lo Principat.
Item mes lo dit Senyor Rey salva la sua clemencia en e per raho de la dita detencio e extraccio de la persona del dit Illustre Princep fora lo Principat de Cathalunya haura fet contra les constitucions de Cathalunya ço es la constitucio del Senyor Rey En Pere segon en la cort de Barchinona C° II° e del Senyor Rey En Jacme segon en la terça cort de Barchinona C° VIII° treslat de les quals sera trames per les quals constitucions es dispost que les causes de Cathalunya sien e hajen esser tratades en Cathalunya. Com donchs la dita detencio sia stada iniciada en Cathalunya och e lo assert delicte se digue esser comes apres es stat vengut lo dit Illustre Princep en Cathalunya necessariament ha esser dita causa de Cathalunya e sis diu ans era comes la remissio e guiatge ho exclou e stan ferms lo dit guiatge e usatges dessus mencionats.
Item mes avant es stat fet contra les constitucions qui disponen que les causes de la vegueria dins la vegueria deuen esser tractades e son la constitucio del Senyor Rey En Pere segon en la cort de Barchinona C° XII° e del Senyor Rey En Jacme segon en la tercera cort de Barchinona C° VIII° les quals constitucions dessus mencionades e encara la constitucio de la Senyora Reyna Maria que comença Volents han loch axi en causes civils com criminals. En tant que tota vegada que lo contrari es fet es infringir e violar les dites constitucions les quals leys se deuen tractar e entendre planament e al seny litteral e si interpretacio se deu fer ja es donat modo e forma com se deu fer ço es appellats e entrevenints cert nombre de tots los staments del Principat segons es disposat per la constitucio del Senyor Rey En Jacme segon en la segona cort de Barchinona C° XXXI° e en la cort de Gerona C° X°.
Les sobredites coses son deduides solament a efecte que de paraula sien manifestades a la Majestat del Rey fahent de les dites constitucions e usatges occular ostensio no pas que en manera alguna sen deje subir juy com solament la conclusio dege ser que lo dit Senyor Rey per observança de les dites constitucions dege tornar lo dit Illustre Princep en Cathalunya. E sis volie dir que fora lo Principat se conegues de tal alterquacio se deu satisfer de paraula que aço no es cosa que comporten les paraules ne lo pla e literal seny de les dites constitucions. E aço exclou encara que fos opposat crim de lesa Majestat.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.

 

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Rebuda vostra letra responsiva al fet de la absensia que lo noble Marnaut de Beamunt ab la sua gent ere pensat deure fer per alguns dies daqueixa ciutat e vists los motius en aquella contenguts certament veem esser saludabla cosa la aturada aqui del dit Menaut e per lo senyor don Johan de Beamunt loctinent li scriu que restant ell trameta de continent a la vila de Alcover cinquanta dels cavallers de sa companyia per gran servey del S. Rey restauracio daqueixa vila benefici daquella ciutat e encare de tot lo Principat com en la conservacio de aquella no vage poch moltes coses considerades. Adonchs per los respectes dessus dits vos pregam e encarregam quant mes podem no solament permetau ans encare doneu tota direccio possible la dita gent vage al mes prest que fer se puixe a la dita vila segons per lo dit S. don Johan es ordonat. E sie la Santa Trinitat proteccio vostra. Data en Barchinona al primer doctubre del any MCCCCLXIII. - M. de Monsuar - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

4 DE ABRIL.

4 DE ABRIL.

Deliberaciones.

Fou feta deliberacio e conclusio que los CCVIII sachs de forment en los dies passats trobats en poder de Jacobo Vernigalli mercader e presos a mans del General per ço com se dehie esser den Luis Santangell de Valencia sien restituits o la valor de aquell dit forment paguada a Miquel Calvet mercader de Montpeller del qual juxta certa informacio e attes per ell portats es stat vist lo dit forment esser per los advocats de la casa de la Deputacio e de la casa de la present ciutat de Barchinona als quals ere stat remes.
Item que los honorables mossen Johan Comes canonge mossen Johan Colom caveller e Galceran Carbo ciuteda de Barchinona informen lo Senyor Rey dels paguaments fets al senyor don Johan de Beamunt e donen raho a la sua Altesa de les coses fins aci per lo present consell deliberades en respecte del dit don Johan e de les gents darmes que ab ell vingueren al present Principat. E facen les rahons e excepcions quels occorreran per scusar la pagua demanada per lo dit don Johan axi de tres milia florins que diu haver paguats en Castella per traure la dita gent darmes com de certs pehons que diu esser ab ell venguts com entra en lo dit Principat ab la dita gent darmes. E si apuntament algu per lo dit Senyor Rey e per ells sera fet de les dites coses aquell refiren al present consell.
Item que les dites tres persones apunten lo quels parra se dege fer sobre les demandes fetes per mossen labat de Montserrat micer Pere Severtes e mossen Miquel Cardona qui son stats embaxadors del Principat de esser lus paguat ço que dien haver despes en certs lahuts (laúd; llaut, llaút, llaüt, barco típico en el Ebro, Ebre, como en el libro camí de sirga, de Jesús Moncada, nacido en Mequinenza) e o altres fustes quils han portats de Copliure a la present ciutat de Barchinona. E mes apunten ço que demane lo dit micer Severtes per molts processos que per comissio del present consell diu haver regoneguts e relats.
E ço que demane Johan de Vertegui per treballs per ell segons aferme sostenguts per lo dit Principat. E tot lo que circa les coses dessus dites apuntaran refiren al present consell.
Item que los senyors deputats ensemps ab los honorables consellers de Barchinona informen la Magestat del Senyor Rey del stament dels bens dels acuydats e daquelles que revera son en mans e poder del General. E encare de moltes provisions ofertes e promeses per los deputats e consell e mossen Pere de Belloch en nom e per part lur e ab comissio e expressa potestat dels deputats e consell fetes a universitats e singulars persones de alguns dels dits bens. E mes informen la sua Altesa dels altres bens inmobles e mobles rendes e altres coses qui eren dels dits acuydats e no son en mans e poder dels dits deputats. E confiren ab aquella del que sera vist se dege fer dels dits bens de acuydats per servey de la sua Excellencia e benavenir del Principat. E lo apuntament si algu sen fa refiren al present consell.
Item attes que mossen Bernat Gralla deputat com fou elegit en loch de mossen Bernat Castello olim deputat ere a la ciutat de Leyda e la hora que li fou notificada la sua eleccio per sos condeputats ell accepta es mete en altra stat que de primer tenie per raho del ofici de deputat e asseja diverses vegades venir en Barchinona per servir lo dit ofici mas covenc li tornar sen en la dita ciutat de Leyda per no esser pres dels enemichs del dit Principat e considerat que per ell no ha stat de venir mas per la no seguretat dels camins. E attes que encontinent que ell hague acceptat lo dit ofici tots los actes de la deputacio en los quals han esser nomenats los deputats son stats fets ab nominacio sua com a deputat. Per ço fou deliberat e conclos que per sos condeputats de peccunies del General sie paguat lo dit mossen Gralla del dia ença que accepta lo dit ofici de deputat axi com si presencialment hagues servit lo dit ofici.
Item attes que la Magestat del Senyor Rey benaventuradament regnant es presencialment en lo Principat e los castells de Hostalrich e do Montsoriu son forces
tals que dignament deuen star en mans e poder de Sa Altesa fou deliberat e conclos que los dits castells sien liurats al dit Senyor Rey e daciavant stiguen a despeses de la sua cort e no del dit General.

Aprobación posterior de la ciudad.

A V del dit mes de abril los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions exceptat que no puxen tractar res que concernesque Juan de Vertegui com lo dit consell hi hage dissentit attes li es stat ja posat per lo dit consell scilenci.
En lo fet de la delliberacio del dit mossen labbat de Muntserrat e altres excep lo del dit Johan de Vertegui lo dit consell elegi les persones seguents.
Ciuteda.
Jacme Genis de Valsecha.
Mercader.
Pere Grau.
Astiste.
Manuel Agusti barber.
Manestral.
Bernat Coll Rabassa sastre.
En lo fet concernent lo senyor don Johan de Beamunt lo dit consell elegi les IIII persones ja en dies passats sobre aço eletes.

15 DE MAYO.

15 DE MAYO.

Deliberaciones.

Fou feta deliberacio e conclusio que totes les heretats e bens dels acuydats sis vol sien dins de Barchinona e sos termens sis vol en qualsevulle parts del Principat e tant aquells de que es stada presa possessio per lo General quant los altres on se vulle sien o stiguen sien transferides e transferits e o transportades e transpostats en lo Senyor Rey e a qui volra ab tota eficacia e ara de present lo consell ne fa translacio e transpostacio a la sua Altesa ab cessio de tots drets e accions e totes clausules necessaries. Sens empero eviccio dels bens del General axi que de aquelles e aquells puixe fer lo dit Senyor Rey ses voluntats. Salvat empero dret a qualsevol persones pertanyent sobre los dits bens e heretats tant per via de censals vincles dots com altres credits als quals per la dita transpostacio no sie fet algun prejudici.
E la dita transpostacio e translacio fan los dits deputats e consell ab aquests pactes e condicions ço es que bens axi mobles com inmobles dels dits acuydats e altres enemichs qui ja son stats exequtats per los deputats e consell e per persones havents ne dells potestat e encara per qualsevol ciutats viles e lochs del dit Principat o regidors de aquelles obedients al dit Senyor Rey sien haguts per talment alienats que lo General ne les dites universitats a restitucio de aquells ne dels preus o peccunies daquen procehits o procehides en tot o en part tengut no sie en alguna manera. E no resmenys que totes provisions concessions gracies e altres actes fins aci particularment fetes e fets per los dits deputats e consell e per mossen Pere de Belloch havent ne potestat dels dit deputats e consell ab intervencio de mossen Pere Johan Serra embaxador de la ciutat de Barchinona sien e stiguen en la força e valor e aquelles e aquells no sie derogat e prejudicat en alguna manera.
Item que tots censals morts carregats sobre lo dit General qui sien stats de acuydats del dit Principat sien e romanguen al dit General integrament axi en preus com en pensions aço majorment considerat que ja son haguts per luits e quitats e no serie possible poder reviure ço que una vegada es mort.
Item que los censals dots e altres credits e drets qui son sobre les dites heretats e bens hajen esser paguats e o satisfets de les dites heretats e bens qui son transerides e transferits al dit Senyor Rey en axi que regrers algu per qual via nos puixe haver contre lo dit General ne contre les dites ciutats viles e lochs per raho de les coses ja exequtades ans hajen esser paguats en tota manera dels dits bens restants e no del dit General ne de les dites ciutats viles e lochs e o universitats e singulars de aquelles.
Item fou deliberat e conclos que le senyor bisbe de Vich abbat de Montserrat y mossen Johan Comes canonge comte de Pallars mossen Johan Colom caveller e Franci de Santmenat donzell Francesch del Bosch sindich de Leyda micer Pere Severtes sindich de Tortosa e Galceran Carbo ciuteda de Barchinona vegen les coses demanades per lo senyor don Johan de Beamunt apunten aquelles e tot lo quels parra se dege fer e ho refiren al present consell.
Item fou deliberat e conclos que los senyors deputats ab intervencio de mossen Bernat Tor canonge mossen Johan Colom caveller e Francesch del Bosch sindich de Leyda vegen apunten proveesquen e a deguda exequcio deduesquen les coses contengudes en les suplicacions en scrits als dits diputats e consell dades per les persones seguents ço es per En Panch Spich alamany Francesch Salelles patro de nau Thomas Carreres correu mestre Marti Pere Gabriel Cerda Nicholau Cambi Guillem Gresells Johan Dolivella e Branda Amat. E aximateix vegen apunten proveesquen e a deguda exequcio deduesquen les coses de que de paraula han suplicat e supliquen los reverent abbat de Montserrat comte de Pallars Manuel Fonolleda micer Pete Severtes mossen Miquel Cardona mossen Jacme Segur canonge de Tortosa Nanthoni Lombard scriva major Johan Çapila micer Damia de Montserrat mossen Jacme Carbo caveller Anthoni Mayans ferrer Franci de Vallsecca Johan Dargençola Luis dez Cortal Valenti Gibert e Guillem Renart parayre. E facen los dits deputats ensemps ab les persones dessus dites justicia als dits suplicants sens referir.
Item fou deliberat e conclos que no obstant lo que devall sera dit en lo passat sie stat remes a certes persones per part dels deputats e consell e a altres per part de la ciutat de Barchinona attes que no hi han dada conclusio. Los senyors deputats vegen la ordinecio novament feta de la capitania feta al senyor comte de Pallars e habiliten aquella si mester sera e la facen expedir e liurar en forma publica acustumada al dit senyor comte manant ho an Anthoni Lombard scriva major del General attes que la dita capitania se feu en temps de mossen Barthomeu Sellent quondam predecessor seu en lo dit ofici e nos trobe ordonada ne tocada. E que hi donen conclusio sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimecres a XVI del dit mes de maig los honorables consellers e consell ordinari de XXXII de la ciutat de Barchinona havents per bones les dites delliberacions loaren approvaren e consentiren en aquelles ab eleccio de IIII persones ultra aquelles IIII qui ja en dies passats foren eletes sobre lo fet del senyor don Johan de Beamunt com de les supplicacions dessus mencionados en la forma per los dits deputats e consell delliberada e son los seguents.

Ciutedans.
Mossen Pere Cestrada.
Romeu Lull.
Artistes.
Gabriel Devesa.
Jacme Mas. Notaris.
Mercaders.
Gabriel Ortigues.
Jacme Cesavaces.
Manestrals.
Pere Figueres sabater.
Sabria Viadell rajoler.

CLVII, arch. dip. diet. 1460, diciembre. casa de la Deputacio

CLVII.
Arch. de la Dip. Diet. De 1460. Diciembre.

/ Nota: En el margen está escrito el mes, que avanza junto con el texto. Lo omito en algunos casos /.

Dimarts a II. (1) - Aquest dia III hores passades apres del seny de la Ave Maria lo senyor rey essent en la ciutat de Leyda ahon celebrava corts als cathalans apresona son fill lo princep de Navarra e don Johan de Beamunt prior de Navarra e Gome de Frios de casa del dit princep: per la qual preso tota aquella nit e lo sendema axi per los convocats de la cort com encara per los pobles de Leyda tant homens com dones e infans se moch gran dol e grans plors e gemechs per tota aquella ciutat.
- Dimecres a X . - Aquest dia apres dinar partiren de Barchinona los missatgers per lo parlament general que los deputats havien ajustat elegits per anar al senyor rey per lo desliurament de la persona del illustre princep fill seu .
- Dissapte a III. - Aquest die foren posats per diverses places e cantons de la ciutat de Barchinona molts albarans contenents en efecte que com lo senyor rey hagues pres lo illustre princep fill seu per malvada informacio a ell feta perque a la jornada tot hom fos prest ab ses armes a la plaça de la Rambla per veure que sera faedor.
- Dicmenge a VIII . - Aquest dia ans de dinar los reverent e honorables deputats acompanyats de XXVII persones del parlament general de Catalunya feren ficar stepes per a XXVII galeres Ies quals hiversosament fan fer e armar ensemps ab altres galeres que ja son fetes dins la Dreçana per defensio de les mars del dit principat: e tot aço se feya per raho de la liberacio de la persona del illustre princep e primogenit nostre lo qual lo senyor rey detenia en preso. E daltra part provehiren que cent homens armats tinguessen continuament companyia als deputats dins la casa de la Deputacio e provehiren que en cascun portal de la ciutat hagues XXXX homens armats per gordar los portals. E feren moltes altres notables provisions que serien largues de scriure. E aquest mateix die ans de hora de mija nit mossen Galceran de Requesens governador secretament sen ana e fugi de la present ciutat de Barchinona.
E aquest mateix die de dicmenge a VIII de fabrer lo senyor rey gran hora de nit essent ja les taules meses e les viandes del sopar apparellades secretament per una falsa porta del mur que es devant lo monestir dels frares preycadors de Leyda se absenta de la dita ciutat molt secretament en tant que com los missatgers foren muntats alt al palau del bisbe on lo dit senyor posava cuydantloy trobar noy veren sino les taules meses sens pus. E lo sentdema mati saberen que lo dit senyor havia caminat tota la nit e era arribat a Fraga a peu. Aquest die foren tretes les banderes reyal e la del general sobre lo portal principal
de casa de la Deputacio per prosseguir lo somatent contra los mals consellers del senyor rey. Aquest dia fonch parada taula de acordar gent darmes e ballasters qui anassen per deslliurar lo senyor primogenit de preso. E aquest mateix dia trasqueren la bandera del general e la reyal fins al portal de Sent Antoni cridant via fora somatent: e erey lo veguer ab sobravesta reyal. Porta lestandart de sent Jordi Narnau de Foxa e la reyal en Bernat de Marimon ciutada de Barchinona .
- Divenres a XXVII . - Aquest die vench nova en Barchinona com lo sennyor rey qui era en la ciutat de Ceragoça dimecres prop passat a III hores passat mig jorn sentint lo gran exercit de gent darmes que lo principat de Cathalunya havia ja tret en camp per entendre en la liberacio faedora de la persona del illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual lo dit senyor tenia pres en lo castell de Morella mana soltar e desliurar aquell de la preso on lo tenia de ques moch gran alegria per tota la ciutat de Barchinona .
- Dicmenge primer die . - Aquest die la senyora reyna per manament e ordenacio del senyor rey trasc de la preso del castell de Morella lo illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia fill seu e fillastre de la dita senyora reyna.
- Divenres a VI. - Aquest die la ciutat de Barchinona elegi IIII missatgers ço es mossen Bernat Çapila ciutada P. Johan de Sent Climent mercader Pere Corts barber e En .... Millars sartre los quals havien carrech de exir a la senyora reyna e al primogenit e de regraciar a la dita senyora reyna lo treball que havia hagut per la liberacio del dit senyor e suplicarla que per sa merce per aquesta vegada prenes paciencia en no voler entrar ella ne los de casa sua en Barchinona e aço per cessar molts inconvenients qui sen porien seguir si sa senyoria entrava. E mes havien comissio que nos partissen del senyor primogenit e quel acompanyassen aci en Barchinona. Aquest die los deputats e XXVII persones del consell representants lo principat de Cathalunya elegiren per embaxadors lurs los magnifics e honorables mossen Nicholau Pujades artiacha de la mar mossen Arnau de Vilademany cavaller e en Franci del Bosch ciutada de Leyda per anar la via de Tortosa per on venien la senyora reyna e lo senyor don Karles primogenit qui novament ere exit de preso: e havien special carrech de dir a la senyora reyna inter cetera que plagues a sa senyoria no volgues entrar a present en Barchinona ne volgues que los de son consell o familia lur hi entrassen e aço per cessar molts inconvenients quis porien seguir: e daltra part havien comissio que no perdessen lo senyor primogenit de vista o ....
- Dijous a XII . - Aquest dia de dijous a XII de març a IIII hores apres mig jorn entra en Barchinona lo iIlustre senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual novament exia de la preso del castell de Morella on lo senyor rey son pare lavia tengut pres. E foncli feta molt gran festa car del pont de Sent Boy fins en Barchinona tot lo cami daça e dalla a dos cors fonch ple de ballesters e de gent armada uns ab ballestes altres ab llances e pavesos e altres armes axi ofensives com defensives ab lurs standarts trompetes e tamborinos. E ultra aço de lochs en lochs li exien los infants ab canyes en les mans e ab penons altres ab ballestes fetes de vergues de magraner ab los abrers de canya e spases e broquers de fust e altres infanteses mostrants gran alagria de la sua delliurança e beneventurada venguda cridants: Karles primogenit Darago e de Sicilia Deus te mantenga. E isquerenli a rebrel los deputats e los consellers de Barchinona no pas tots plagats mas quascuns ab sa cavalcada acompanyats de molta notable gent entrels quals foren ab los dits deputats lo archabisbe de Terragona los bisbes de Barchinona e de Vich e molts abbats priors canonges e diverses altres ecclesiastics comte de Prades vezcomte Dilla e molts nobles cavallers e gentils homens e honorables ciutadans artistes e menestrals en grandissima quantitat. E ultra aquesta gent armada qui per tot lo cami com dit es de Sent Boy fins en Barchinona tenian al entrant del portal de sent Anthoni fins al portal de la Bocaria hac passats dos milia homens armats qui honradament lo raberen. E com fonch a la porta del Hospital de Santa Creu aqui li hagueren trets tots los orats e ignoscents alt sobre un cadefal ab les cares pintades de vermello e daltres colors armats ab llançes e cervelleres e ab mitres de paper blanc sobre lur cap a forma de bisbes; e com lo dit senyor primogenit fonch al portal de la Bocaria tira per la Rambla avall fins al portal de Framenors per on entra e tota la Rambla fonch plena a dos cos daça e della de gent ben armada e be en orda quascuns ab lurs standarts ques creu hi havia passats IIII mil homens armats manestrals de diverses confraries: e axi sen vench lo dit senyor per lo carrer Ampla fins al Born per lo carrer de Montcada per la Boria per les places del Blat de les Cols e de Sent Jacme passant davant la deputacio e per la plaça Nova ana posar a casa de mossen Franci Dez-pla a la plaça de la Cocorella. E al vespre foren fetes grans alimares per tota la ciutat. Placia Deu que en bon punct hic sie ell entrat a honor e gloria de Deu e a profit dels pobles de Barchinona e de tot lo principat de Cathalunya. Amen.

(1) Las desavenencias de la casa real de Aragón entre el rey don Juan II y su primogénito don Carlos de Viana, tan amado de los catalanes por sus prendas, por sus persecuciones, prisión y muerte, que algunos atribuyen a su madrastra la reina doña Juana Enríquez, para que reinara su hijo don Fernando el Católico, después del referido rey don Juan, ocasionaron la insurrección del Principado; y no terminó esta guerra hasta el 1472, en fuerza de la capitulación otorgada en Pedralbes entre el rey y la ciudad de Barcelona, que insertaremos en este lugar con algunos pasajes de los antiguos Dietarios, por creerlos dignos de ver la luz pública.

- Dicmenge a XXI . - Aquest die hora ja tarda poch ans del toch del seny de la Ave Maria tornaren de Vilafrancha de Penedes los missatgers que lo principat de Cathalunya hi havia tramesos divenres prop passat. E mochse gran alagria per tota aquesta ciutat per la bona nova que aportaren dels capitols que la senyora reyna com a procuradriu del senyor rey havia fermats de la concordia seguida entre lo dit senyor de una e lo illustre primogenit fill seu e tot lo principat de Cathalunya de la part altra (Se halla esta concordia y otros muchas documentos de la época en el archivo de la Ciudad. ). E de continent lo senyor primogenit vench ab gran luminaria de entorxes a la Seu e per semblant los deputats e consellers de Barchinona e infinit poble e foren tocats los senys majors e tots los altres senys e squelles de la Seu e lo rotlo de les squelles e los orguens majors e fonch feta gran luminaria per tota la Seu. E devallaren baix a la capella de la beneita santa Eulalia cors sanct de Barchinona e aqui ab gran alagria començaren a cantar lo Te Deum laudamus e hac ni de tals qui per sobres de alagria les lagrames los corrien per la cara e apres muntarensen dalt e feren una solemne professo entorn de la Seu. E aquella mateixa nit si be sere assats vespre fonch feta crida per tota la ciutat que lo sentdema tothom fes festa e regas e scombras les carreres: e fonch ordonat que lo vespre prop seguent tothom fes grans alimares. E mossen P. Torrent conseller en cap de Barchinona per sobres de alagria perdey lo capero de grana de la consellaria.

1461. Setiembre.
SANT KARLES PRIMOGENIT DARAGO E DE SICILIA.
- Dimecres a XXIII. - Aquest die entre III e IIII hores de mati passa desta vida en la gloria de paradis la sancta anima del illustrissimo senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual fini sos dies en lo palau reyal major de aquesta ciutat de mal de pleusulis: mochsen grandissim dol en Barchinona e per tot lo principat de Catalunya per la gran e bona amor que ell portava a tota la nacio cathalana quil havien tret de preso el havien lunyat e separat de la ira e furor del senyor rey son pare.
Loat e beneit sia lo nom de Deu a qui ha plagut separar ten sanct e virtuos senyor daquells qui tant lamaven el volien.
/ Nota: beneit sia lo nom de Deu - tant lamaven el volien; el: y lo – y lo volien, e lo volien, et lo volien. Encara no apareix la i latina, pero sí la y grega.
mal de pleusulis: pleuresía, o más bien tisis.
/

- Dijous a XXIV ....
- Divenres a XXV. - Aquest die comença de fer miracles lo beneyt senyor don Karles qui gori una fadrina contreta e sana una dona perelitica.
- Dissapte a XXVI. - Aquest die continuant de fer miracles lo dit senyor don Karles primogenit Darago inlumina alguns sechs gori contrets e feu molts altres miracles en gran quantitat.
- Dicmenge a XXVII. - Aquest die lo beneyt senyor continuant sos miracles gori dos infants geperuts que staven prop lo hospital gori una dona de cranch e feu parlar un mut e feu molts altres miracles cascun jorn successivament. / Nota : cranch : cranc : cáncer /.

Idem miracles ut supra:
Dilluns a XXVIII.
Dimarts a XXVIIII.
Dimecres a XXX.
Octubre.
Dijous primer de octubre ....
Divendres a II.
Dissapte a III.
Dicmenge a IIII.
Dilluns a V. - Aquest die de dilluns que comptavem V del present mes de octubre lo cors del illustrissimo senyor primogenit qui del dia que fina sos benaventurats dies en ça ne havia stat faent infinits miracles en mig de la gran sala del palau reyal major de la ciutat de Barchinona fonch aportat ab grandissima honor e processo a la Seu de la dita ciutat on havia elegida sepultura traentlo per la plaça del palau fins a la cort del vaguer passant per la plaça del Blat per la capella den Marcus per lo carrer de Moncada per lo Born per lo carrer Ample per lo Regomir e sent Jacme devant la deputacio e fins al portal major de la Seu e aqui fonch posat alt sobre lo cadefal que li havien fet sobre les scales de santa Eulalia sots lo capell ardent a la custuma reyal ab ses banderes Darago de Sicilia de Navarra e standart alt arborats ço es una bandera a quascun dels IIII pilars qui sostenien lo dit capell ardent. E fonch portat lo cors del dit senyor en aquesta manera primerament passaren XVIIII o XX brandoners los quals portaven bastaxos quascu de sinquanta siris dels quals ni hac cent de Barchinona cent de Leyda cent del bisbe de Barchinona cent del bisbe de Vich cent del bisbe Doscha cent de don Johan de Beamunt sinquanta de don Johan Dixer sinquanta de mossen Bernat Çapila L de mossen Bernat Fivaller cent quen feren los marmessors del dit senyor e molts altres barons qui ni feren: pero los deputats no ni feren per ço com lur poder es limitat en despendre e no han poder de ço a fer. Apres vengueren les creus de la Seu de les parroquies e de Ies ordens qui foren XIIII en nombre. Apres vengueren los capellans de les parroquies apres los frares de la Merce primers Agustins e Carmelitans plegats ço es Agustins a la part dreta e Carmelitans a la sinestra Preycadors e Framenors mesclats ço es Preycadors a la part dreta e Framenors a la sinestra. Apres vengueren los capellans de la Seu puys los canonges ab lo bisbe de Vich qui li havia dita la missa ans que fossen partits de la sala del palau e puys venien gran multitut domens de dones e dinfants uns descalsos altres en camisa e panys e en altres diverses maneres fort devotament qui havien rebuda miraculosament curacio de diverses malalties per intercessio de la santa anima del beneyt senyor primogenit. E passats aquests venie lo cors del dit illustrissimo senyor dins una tomba de fust cuberta dun rich drap de vellut vellutat carmesi brocat dor e al dessus li fonch posada una molt bella spasa reyal cuberta de vallut carmesi gornida dargent daurat. E portaven lo cors alt sobre los muscles los tres primers consellers de Barchinona ab daltres barons cavallers gentils homens e ciutadans honrats ab gramalles negres e caperons vestits. Apres venia lo illustre fill natural del dit senyor primogenit qui pot haver en torn V anys ab los nobles don Johan de Beamunt don Johan Dixer don Johan de Cardona Xarles de Cortes e molts altres barons cavallers gentils homens officials menistres scuders e mossos de casa del dit senyor tots ab gremallas e caperons de saques vestits plorant e sanglotejant fort piadosament e dolorosa e aquests foren passats CCCCLXXX. Apres venien los restants dos consellers de Barchinona. Apres tantost venien los deputats ab gramalles e caperons vestits de drap negra e ab ells vengueren bisbe Doscha e comte de Pallas ab gramalles negres e caperons vestits. Apres vench gran colp domens e de dones tots a la mescla ab gran devocio: e creuse que passaven nombre de XV milia persones entre tots.
- Dimarts a VI. - Dimarts a VI doctubre fonch fet gran e notable ofici de requiem en la Seu de Barchinona on lo die passat fonch aportat lo cors del dit illustre primogenit e mes dejus lo capell ardent a la guisa reyal. E preycay lo reverend mestre Francesch Queralt del orde de Preycadors confes que fonch del dit senyor qui molt longament recita la sua virtuosissima vida e la gloriosa fi que feta havia ab molts miracles. E hac tanta de gent a oir aquest sermo que no es memoria domens que may sia stada vista tanta generacio en una jornada dins la Seu de la dita ciutat.

1462. Junio.
- Dimecres a VIIII (9: IX). - Aquest dia lo rey en Johan segon Darago ab veu de publica crida fonch publicat per enemich e acuydat del principat de Cathalunya e tots
aquells qui en sa companyia son o seran daqui avant.
- Divenres a XI. - Aquest dia la reyna dona Johana Darago fonch publicat per enamiga del principat de Cathalunya.
- Dimecres a XVI. - Aquest dia depres dinar isque la bandera e la host de la ciutat de Barchinona de que fonch capita mossen Johan de Marimon e anave entre mossen Miquel Dezpla conseller en cap e mossen Manuel de Montsuar deputat acompanyat de molta notabla gent de peu e de cavall e quascuna confreria hi feu socors de gent a peu com mes posqueren. Portava la dita bandera lo honorable en Bernat Benet Çapila e tiraven la via de Balaguer ahon se deya que era entrat lo rey en Johan contra la forma de la capitulacio per ell fermada e jurada ab lo principat de Cathalunya .
- Dilluns a XII de dit (1) envers las nou hores de mati los dos consellers que per lo consell de XXXII foren elets partiren de la present ciutat per anar al dit senyor pera comunicar de la dita capitulacio lo qual senyor era a Pedralbes: e anant hagueren nova com lo dit senyor venia a Nostra Dona de Jesus e axi los dits consellers anaren alli e aqui trobaren lo dit senyor e feta llur reverencia segons se pertany e lo dit senyor los rebe molt benignament e ensemps entrarensen dins la sagristia de la dita esglesia e aqui estigueren ço es lo dit senyor rey los dos consellers e mossen Gaspar Ferreres ab un segretari del dit senyor appellat Coloma e alli estigueren de las XII horas de mitg jorn fins a V hores de vespre e axi lo dit senyor sen torna la volta de Pedralbes hont tenia lo camp e los consellers sen tornaren en Barcelona.
- Dimars a XIII de dit envers las VIII horas de mati los dits consellers e mossen Gaspar tornaren al senyor rey lo qual los espera a Pedralbes anant. Com foren a la primera creu de pedra la qual es appellada la creu den Bergallo isqueren al encontre dels dits consellers tres capitans del dit senyor rey ab molta gent de armas ço es mossen Joan de Ulapando aragones mossen Esteve den Conau e mossen Joza de Empurda los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren fins a Pedralbes hont lo dit senyor tenia son real e alli estigueren los dits consellers negociant ab lo dit senyor e menjaren tant quant alli estigueren en la taula del senyor rey e estigueren alli fins al dijous al vespra que sen tornaren en Barcelona: e tornats tantost la nit mateixa feren plegar consell de XXXII e XII per cloure la capitulacio feta entre lo dit senyor rey e la ciutat e de fet tots concordes lloaren e aprovaren la dita capitulacio.

(1) Siendo esta relación del Dietario del archivo del antiguo Consejo de Ciento más extensa que el de la Diputación de los estamentos, la hemos preferido para la colección.
/ Nota: los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren.
ELS : y los acompanyaren, después de Pompeyo Fabra: i els van acompanyar /.

- Divendres a XVI de dit envers VIII hores tots V consellers ensemps ab lo sotsindich de la ciutat anaren la volta del palau real hon trobaren don Joan de Calabria loctinent del rey Renat: e aqui llegida una cedula per lo sotsindich en la qual la ciutat li retia la fidelitat per ell prestada al dit rey avi seu e fet aço de continent mossen Luis Setanti e mossen Joan Matheu consellers se partiren de sos companyons e anaren a cavalcar en casa mossen Luis Setanti hont estavan las cavalcaduras aparellades e de aqui partiren e anaren la volta del portal hont feren lo portal obrir perque tota la gent pusques hixir com fins en aquella hora stiguesen tancats durant lo mati de la demun dita capitulacio. E apres los dits mossen Luys Setanti e mossen Matheu tiraren la volta de Pedralbes hont lo dit senyor era e foren alli vers hora de mitg jorn e tantost se meteren tots cuatre segons havian acostumat: e estan axi per donar conclusio a la dita capitulacio com vench envers las cuatre hores apres mitg jorn fou cridat que aportasen un missal lo qual fou aportat alli per mossen Joan Lambert procurador del dit monastir: e aportat lo dit senyor rey jura tota la dita capitulacio presens lo comte de Cardona e de Prades bisbe de Girona compte Galitzano sicilia don Anton de Cardona don Matheu de Moncada abat de Poblet mossen Joan Pages vicecanceller e molts altres nobles homens e cavallers en gran multitut: e fet aço lo dit senyor hisque del retret e fon a la cambra major e parat devant la finestra de la dita cambra de peu vingueren molts cavallers gentilshomes e ciutadans e molta altra gent los quals eran venguts de Barcelona a besar la ma e fer reverencia al dit senyor e lo dit senyor los rebe ab molta afabilitat: e a cap de poch los consellers qui aqui eren presents prengueren comiat del dit senyor e cavalcaren e axi aquella nit arribaren en Barcelona vers las sis hores de vespre e foren fetes alimaries.
- Dissapte a XVII de dit a II hores apres mitg jorn lo dit senyor rey don Joan vench la volta de Barcelona per intrar en la dita ciutat e los consellers e veguer e consols de la Llotja ab prohomens e molta altra gent ab VI trompetes devant los dits consellers isqueren a cami del dit senyor fins a la creu de pedra appellada den Bargallo e tots plegats vingueren la volta de Valldonzella e aqui lo dit senyor feu cavallers mossen Castells uxer del dit senyor e apres tira la volta del portal de San Anthoni hont lo baluart fon romput al mitg endret del portal e del cami general: e essent lo dit senyor dins lo baluart feu cavallers mossen Bernat Darmandaris mossen Joan Ferrer Ferrando de Robolledo e molts altres e axi lo dit senyor intra per lo dit portal e tira dreta via fins al portal de la Boqueria e apres tira Rambla avall fins al portal de la Dresana per lo Dormidor de sant Francesch e per lo carrer Ample fins als Cambis e fins al Born e per lo carrer de Moncada fins a la capella den Marchus e per la Boria fins a la plassa del Blat a sant Jaume al palau episcopal hont lo dit senyor descavalca per raho com aqui li isque la professo de la Seu hont lo reberen molt solempnement e daqui avant lo amanaren fins al portal major de la Seu hont fou apparellat lo bisbe de Gerona vestit com a bisbe e assegut en una cadira ab una veracreu en las mans: e lo dit senyor se ajenolla aqui e adora la dita veracreu e jura tots los privilegis de la esglesia: e apres al costat del dit bisbe intrarensen dins la Seu fins al altar major hont lo dit senyor feu oracio e apres devallaren a la capella de santa Eulalia hont per lo semblant feu oracio e apres a peu anaren la volta del palau real hont lo dit senyor pres posada e foren sis hores de vespra.
- Dijous a XX de dit los honorables consellers ensemps ab XXIIII promens ço es VI de cascun estament elegits per prestar la faeltat al senyor rey anaren al palau real e essent en la gran sala del dit palau trobaren aqui lo dit senyor rey lo qual seya en sa cadira real e aqui prestaren llur faeltat al dit senyor rey. E axi se acaba la llamentosa guerra entre los catalans e lo rey en Joan.

capitulacio-juan-ii-aragon-reg-3392-fol-64-16-octubre-1472

CLVIII letres-batalla-comte-iscle-mossen-torrelles-franci-dez-valls

16 DE DICIEMBRE.

16 DE DICIEMBRE. 

Se hizo lectura en esta sesión de las cartas que siguen.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables Senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. La causa de la present es solament per avisarvos com havem sabut certament per molts que havem trobats en la via com ir mati lo Senyor Rey porta lo Princep en Miravet e la Senyora Reyna ana en Fraga e la cort Darago es prorrogada per tot febrer. Dien los quin venen e si trobaren que com lo trague de Itona lo dit Princep demana tres vegades Barchinona e que tot lo mon plorave. E som certs que lo Senyor Rey ha feta exuta resposta als embaxadors Darago. De tot aço havem deliberat avisarvos per correu a fi que puixau pensar e deliberar en tot. Mossen Pere Dez Torrent es ab nosaltres e tantost entrarem en Leyda tots plegats. E ordonau mossenyors de nosaltres lo que plasent vos sia. Scrita en Belloch a XIIII de deembre que es dimenge circa les XI hores ans de mig jorn any Mil CCCC sexanta. - Apres havem sabut com lo Senyor Rey tirara la via de Ceragoça. - A tota vostra ordinacio e honor promptes los VIIII embaxadors et cetera partits de aqueixa ciutat.
Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Rebuda havem vostra letra dada en Barchinona a XI del present per la qual nos es per V. R. e honorables savieses notificat de la molta vigilancia haveu en aquests fets haguda en provehir en la eleccio dels embaxadors feta e consell e units ells ab nosaltres ensemps encarragantnos la dita embaxada intimassem a la Majestat del Senyor Rey hoc e nos plagues aquella unio e carrech acceptar segons extesament en la dita letra es expresat per la qual no poch som stats aconsolats de saber tan singular provisio. E aquella denunciam a la Senyora Reyna per absencia del Senyor Rey qui era ab lo Senyor Princep cami de Miravet. Empero segons vos havem scrit per correu a la Majestat Reyal no es estada assats accepta ne menys lo consell format per la qual occasio lo carrech per vosaltres dat a nosaltres acceptam molt spontament e voluntaria per servey de la Majestat Reyal e repos de la libertat del Senyor Princep e beavenir de la cosa publica de aqueix Principat. Es ver que per quant tenim instruccions a nosaltres per la cort dades nos semble no freturar prestar jurament fins passat lo terme del XV de janer prefigit per la cort a nosaltres. Attes que per les instruccions nos es dada forma per la cort no obstant continuadament siam molt contents ensemps ab los embaxadors fer unidament e instar les supplicacions a la Majestat Reyal per la libertat del Senyor Princep e totes altres coses en aço per vosaltres mossenyors ordonades e ordonadores e passats los XV de janer som contentissims aquell jurament prestar e servar instruccions et alias in forma segons nos es scrit e los altres han jurat. E per quant vos havem scrit derrerament lo Senyor Rey sen mena lo Senyor Princep la via de Miravet estants congoxats que fariem en aquell instant attes lo mossen Cervello que fallia al nombre dels LXXII esser arribat recorreguem als LXXII e femlos congregar pregantlos quels plagues cloure lo acte del qual vos havem remes copia e aquell intimar a la Majestat Real a fi pogues tornar lo Senyor Princep segons era concordat. E axi de continent ho feren e ab lo acte fet trameteren lo Visrey de Sicilia al Senyor Rey e axi se parti ensemps ab letra de la ma de la Senyora Reyna que dona al Senyor Rey. E considerat aço la sua Majestat fonch contenta passar lo acte com vos es trames exceptat que si son affigides tres coses ço es que axi com lo acte sols comprenia Fraga e sos termes e fins per tot març e que aquell hagues a tornar en Cathalunya ara vol lo Senyor Rey que sia extes per tot lo regne de Arago lo puixa ab si menar sensa la manifestacio ni ferma de dret no haja loch e que dure per tot lo mes de maig e que trahentlo del Regne de Arago lo haja a tornar en Cathalunya o regne de Valencia e no en altra part ab tal pacte que si lo Senyor Rey solia anar a cassa o altre loch per X o XV dies lo puixa tenir en la Aljafaria de Caragoça o altre loch dins lo regne sense sa Majestat ni de la Senyora Reyna e aquells XV dies sense esser manifestat e aço jure sollemnament. E axi lo Senyor Princep torna de Asco aci en Fraga e lo Senyor Rey Reyna e Princep van la via de Çaragoça a festes segons expressament se diu. E tal resposta ha tornat lo Visrey e en aquesta forma es lo acte concordat ab lo Regne que per no poder haver mes nos semble alguna cosa major e millor que no star retret al castell de Miravet. E axi mossenyors per esservos de tot avis vos fem lo present correu del que fins a la hora parteix lo correu ses seguit. E mossenyors per quant nos scriviu de peccuniaria bestreta vos fem certs com a mossenyor de Vich son stats bestrets CCXXX florins e a don Françesch Galceran de Pinos CLXXVII florins e a miçer Riquer C florins. Remetem aqui procures cascu les quals per los qui les han vos seran notificades a rebre per nosaltres e cascu de nos pregantvos que ultra lo dessus dit fet compliment a cascu de sa bestreta nos vullau fer bestraure alguna quantitat mes attes que haja dies som en continua despesa per aquests fets e ara que tirarem la via de Çaragoça e encara creem fins a Navarra hon no som coneguts e speramnos fer moltes despeses e assats grans.
E axi mossenyors placieus fernos dar prest soccorriment pus ab bonissima voluntat podeu veure nostres treballs. Ab tot nos sien significades moltes coses segons vos havem scrit no temem res fahent lo degut e havent sperança en vostre bon consell e ajuda confiants tostemps de la misericordia de Deu. E no havem mes a dir sino que som promptes de fer tot ço que ordenareu. Lo correu se parteix huy data de la present a VIII hores de mati. Pagaulo segons lo servey fara com be haveu acostumat. Scrita en la vila de Fraga diluns a XV del mes de deembre any Mil CCCC sexanta. - A vostra honor prests lo bisbe de Vich don Francesch Gauceran de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia huy vos hajam scrit de Belloch remetent la letra al deputat local de Tarrega perqueus fos remesa per correu volant encara vos certificam com som arribats aci en Leyda nosaltres partits de Barchinona huy digmenge a les tres hores apres mig jorn e de continent ensemps ab nosaltres archabisbe de Terragona comte de Prades e Franci Sampso som tots anats a la posada de mi dit archabisbe e aqui premes lo jurament per vosaltres ordonat havem oides vostres instruccions e les letres per vosaltres trameses sobre les quals e encara sobre tot lo quens ha occorregut havem molt comunicat e amplament de la fahena de nostra embaxada e finalment havem deliberat spatxar axi com de fet havem spatxat sta nit correu ab una letra per fer venir dema aci los senyors bisbe de Vich don Françesch Galceran de Pinos e miçer Anthoni Riquer conembaxadors nostres qui son en Fragua per comunicar e apuntar ab ells lo negoci ans quens vejam ab la Magestat del Senyor Rey e havem spatxat altre correu ab una letra de mi dit archabisbe dreçada a don Pedro Durrea mon frare qui es ab lo Senyor Rey anat a Miravet on es lo Senyor Princep per saber lo Senyor Rey si tornara tan prest la via de Fraga on es la Senyora Reyna o quina via faria per manera quens puixam veure ab sa Magestat al pus prest que fer se puxe.
E per quant per avisarvos daquestes coses haguerem hagut spatxar correu havem aturat lo portador de la present qui es jove den Lombard e venie Darago e ja ere dues leugues della Leyda fahent aqueixa via per fervos lo present avis. Fins aci no hic ha mes de nou sino lo que ja vos es stat vuy scrit excepto que lo Senyor Rey a supplicacio dels aragonesos ira tant prest tenir festes a Çaragoça. Nosaltres per complir vostres ordinacio e deliberacio lo seguirem e farem quant porem en obtenir lo fi desijat de nostra embaxada juxta forma de les dites instruccions. Apres e continuament vos avisarem del que succehira. Lo dit jove portador de aquesta ha esser aqui dimarts a les X hores de mati si y es a la hora placieus donarli tres florins car axi li ho havem ofert si no hi es donauli ço que plasent vos sie. E ordonan vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Leyda a XIIII de deembre any Mil CCCC sexanta. - Dels embaxadors del Principat de Cathalunya los XII promptes a tota vostra ordinacio.
Mossenyors. Apres closa la letra los pahers daçi nos han dit que la ciutat fahie professons per la fahena del Senyor Princep e com los pahers son stats ab lo Senyor Rey ell lus ha dit e manat que no vol facen tals professons ne oracions publiques e axi ells han cessat com ja naguessen fetes dues. Tot vos sia avis.

En la misma sesión compareció también ante los diputados y consejeros el ciudadano de Barcelona Bernardo Çapila, el cual les entregó los documentos que siguen y que le habían sido remitidos con este objeto por uno de los servidores del Príncipe de Viana.


Remissio del Senyor Princep e de sa germana la Princesa.

Nos Johannes Dei gratia Rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossillionis et Ceritanie. Etsi vos illustrissimus Princeps dilectissimusque filius noster Carolus operante humani generis hoste antiquo vosque etiam illustrissima filia nostra Blancha Principissa ejusdem Principis soror eodem operante inimico extra nostram paternam et debitam obedienciam per tempora permanseritis qua occasione plurima homicidia currerie
depredaciones furta rapine incendia capciones incarceraciones percussiones violencie extorsiones et multa alia hujusmodi et etiam acriora proch dolor facta et secuta fuerunt in regno nostro predicto Navarre queque hic pro expresis haberi volumus. Quia tamen supplicacio perhumilis Serenissime Regine consortis nostre carissime que pro vobis piam matrem humanissime se exhibet nostrum propulsavit auditum quod vos et idem Princeps et Principissa maximo cum desiderio cupitis in nostrum paternum amorem gratiam et benedictionem reduci et a nobis veniam clementer obtinere eapropter supplicacione dicte Serenissime Regine consortis nostre exaudita benigne et etiam ad preces Illustrissimi Regis Portugalie nepotis nostri carissimi et quia proprium est nostri Regis domini et patris vestri dictorum Illustrissimorum Caroli et Blanche Principum natorum nostrorum tradendo oblivioni quamcumque causam et culpam quam vos dicti Illustrissimi Principes filii nostri dederitis seu habueritis in predictis volentesque etiam in his vobiscum pii Regis domini et patris morem gerere et viscera pietatis clementer aperire ut Rex Navarre dominus et pater vester predictus tenore presentis deliberate consulte ac scienter et expresse in nostrum paternum amorem graciam et benediccionem vos illustrissimos Principem et Principessam filios nostros reducimus et ejusmodi contextu vobis eisdem illustrissimis Principibus filiis nostris omnia et singula quecumque minus bene acta et gesta perpetuo remittimus parcimus indulgemus et perdonamus vobis eisdem Principibus filiis nostris omnia et singula ac quecumque maleficia excessus crimina et delicta currerias percusiones homicidia incendia rapinas violencias res ablatas depredaciones furta damnificaciones incommoda illata jurium regiorum fischalium patrimonialium funccionum vectigalium tam debite quam indebite impositorum et tam generaliter quam particulariter exacciones retenciones redempciones captorum carceratorumque extorsiones et demum quarumcumque peccuniarum rerum et bonorum mobilium et se movencium debitorum nominumque confiscaciones ac delicta quelibet publica et privata aliaque scelera et forisfacta quantumcumque graviora et gravissima a quibuscumque preteritis temporibus usque ad realem integracionem per vos dictum Principem nobis faciendam de parte dicti regni nostri Navarre nobis inobediente ubicumque quomodocumque et qualitercumque seu quocumque pretextu occasione sive causa in nos et subditos vassallos et servitores amicos et familiares nostros sive comissa et perpetrata fuerint sive non etiamsi manifestam inobedientiam et rebellionem ac crimen lese majestatis in primo capite sapiant sive non omnemque etiam culpam et ofensam et penam realem et personalem in quam premissorum vel aliquorum ex eis occasione vel causa vel alias quomodolibet forsitan incidissetis seu posset dici quomodolibet incidisse. Revocantes contextu hujusmodi nos Rex predictus cassantes cancellantes abolentes irritantes et anullantes ex plenitudine potestatis nostre absolute qua in hac parte uti volumus respectibus supradictis pro statu nostro reique publice (rei publice, república) ac bono pacis dicti nostri regni Navarre aliorumque regnorum nostrorum ab alto comissorum quoscumque processus banna bonorum jura contumacias sentencias tam definitivas quam interlocutorias contra vos vel aliquem vestrum per nos aut quosvis nostros locumtenentes et alios presides aut
oficiales occasione criminum excessuum et delictorum predictorum aut alias quomodolibet latas et promulgatas ac condemnaciones quaslibet inde secutas etiamsi jus partis private qualitercumque tangerent harum serie deliberate et consulte ac etiam ex dicta potestatis nostre absolute plenitudine qua in hac parte de dicta certa sciencia et expresse uti volumus respectibus supradictis imperpetuum amplissime benignissime et omnino cum misericordia clemencia et magnitudine remittimus parcimus indulgemus perdonamus et relexamus. Insuper omnem vobis ex premissis seu quibusvis aliis irrogatam infamie maculam inobediencieque et rebellionis notam si qua est et aliam quamcumque ignominiam sive labem a vobis et vestrum quolibet abstergimus et clemencius abolemus reintegrantes vos et vestrum utrumque in vestram pristinam famam. Neo adversus vos aut vestrum aliquem pretextu rerum gestarum per vos eosdem tam in judicio quam extra vel alias tempore incepte inobediencie predicte usque ad realem integracionem partis dicti regni nostri Navarre inobedientis fiendam ex nunc in antea nullo unquam tempore per nos aut oficiales nostros quoscumque quavis auctoritate dignitate et potestate infultos ex mero oficio seu ad denunciacionem quorumcumque qui exinde tangerentur vel per viam
inquisicionis seu accusacionis ordinarie vel extraordinarie vel per restitucionem in integrum realiter vel personaliter seu alias qualitercumque in judicio vel extra aliqualiter procedatur jure legibus foris constitucionibus regnorumque capitulis et rescriptis usibus consuetudinibus usaticis et demum municipalibus legibus et statutis quibuscumque et ceteris huic nostre disposicioni quam edictalis legis e statuti vim obtinere volumus statuimus atque decernimus forte contrariis nullatenus obstituris. Immo tu predicta firmius roborentur ex predicta nostra supprema potestate legem generalem tenore presencium super hiis condendo nobis et quibuscumque personis damnificatis et damna passis qualitercumque et quomodocumque durante dicta inobediencia abdicamus et auferimus jus et facultatem agendi petendi supplicandi acusandi inquirendi et oficium judicis implorandi in et super quibusvis criminibus juribus bonis rebus mobilibus aut se moventibus et actionibus nobis et eis quocumque modo pertinentibus vel pertinere valentibus pro bonis juribus actionibus rebus debitis et nominibus ab eis captis occupatis confiscatis vel ab eorum debitoribus exactis seu super quibus liberati fuerint aut vobiscum aut vestrum aliquo transegerint vel pacti fuerint quoniam ut predicitur pro statu rei publice regnorum nostrorum ita fieri disponimus servarique jubemus. Insuper volumus quod omnia gesta seu acta tam in judicio quam extra per vos dictum lllustrissimum Principem filium nostrum seu vestros oficiales durante tempore quo extra obedienciam nostram fuistis ubi essent ex defectu jurisdiccionis nulla possint anullari aut invalidari vel irritari pretextu *tus jurisdictionis. Suplentes ex dicta nostra regia potestate legibus absoluta omnem et quantumque defectum dicte jurisdictionis. Propterea universis et singulis oficialibus et subditis nostris quibuscumque auctoritate et dignitate distinctis in dicione nostra omni constitutis presentibus et futuris injungimus strictiusque mandamus sub obtentu nostre gratie et amoris subque fidelitatis debito quibus nobis astricti sunt quatenus premissa onmia et singula servent servarique faciant atque mandent contraria interpretacione quacumque consultacioneque omni semota nec secus quippiam attentare presumant. Quod si contigeret ex nunc nullum esse deceruimus et inane ex quo contradictores secusque agentes in penas ipsas et alias graviores nostro reservatas arbitrio ipso facto decernimus absque spe venie incurrisse premissis omnibus in suo robore et efectu firmis semper manentibus et in observancia predistincta. Volumus insuper et mandamus quod presentis copia auctentica eandem vim eficaciam robur et firmitatem in judicio et extra judicium et ubique obtineat fidemque assequatur quas remissio indultum et reintegracio subscripta in sui propria forma expedita sigillata et debitis solempnitatibus roborata obtinet obtenturaque est et potest eficacissime operari cujus contrafactores quoslibet penis subscriptis mulctari volumus et puniri. Et ut predicta omnia et singula majori robore fulciantur juramus ad crucem domini nostri Jhesuchristi ejusque sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta omnia et singula tenere et observare tenerique et servari facere inviolabiliter per quoscumque et contra ea aut aliquod eorundem non facere vel venire aut permittere directe vel indirecte modo aliquo sive causa vel eciam racione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo in pendenti munitam. Data Barchinone die tricesimo januarii anno a Nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo regnique nostri Navarre anno tricesimo quinto aliorum vero regnorum nostrorum anno tercio. - Rex Joannes. - Dominus rex mandavit mihi Dominico Detho et viderunt eam Johannes Pages vicecancelarius Andreas Catala locumtenens thesaurarii generalis Petrus Torrellas conservator Regii Patrimonii et Jacobus Pauli advocatus fiscalis domini Regis. - Vidit Vicecancellarius. - Vidit Jacobus Pauli. - Vidit Locumtenens thesaurarii generalis. - Vidit Petrus Torroella conservator.

Guiatge de don Johan de Beamunt e del licenciado de Viana.

Nos don Johan per la gracia de Dios rey Daragon de Navarre de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de Corcega comte de Barchinona duque de Athenas e de Neopatria e encara comte de Rossellon e de Cerdanya. Por dar orden e disposicion a todo bien e ussar de oficio de rey humano e clemente e por contentament de seguridat de vosotros los noble religioso e amados nuestros don Johan de Beamunt e el licenciado de Viana don Joan Perez de Torralba de e con tenor de la present e de nuestra certa sciencia e expressa a vosotros los dichos noble don Johan de Beamunt e don Johan Perez de Torralba e a cada uno e qualquiere de vos guiamos e asseguramos en nuestra buena fe e parabla reyal e damos nuestro seguro e salvo conducto para que liberament e sin algun recelo podays e cada uno de vos pueda con aquellas cavalgaduras servidores e bienes que quereys ir venir estar e tornar por camino e fuera camino de dia e de noche a vuestro arbitrio e voluntat a las tierras del magnifico noble bien amado consellero e camarlench nuestro don Lop Ximenez Durrea virrey de Sicilia que tiene e possihe en el regno Daragon. E essomesmo podais ir venir estar e tornar en de e por qualesquiere otras tierras ciudades villas lugares e otras partes qualesquiere de nuestros regnos e tierras assi de aqua como de alla mar sin ser presos detenidos arrestados secrestados emparados vexados inquietados molestados executados ni en alguna otra manera agravados por nos ni por oficiales o subditos nuestros qualesquiere por causa o consideracion de qualesquiere excessos crimines e delictos que por vosotros o por qualquiere de vos sean o pudiessen ser en qualquiere manera fechos comesos e perpetrados siquiera suppiessen crimen de lesa majestat encara in primo capite siquiera no en todo el tiempo passado e encara venidero fasta el dia e ora que el present nuestro guiatge e salvoconducto mediant acto publico a vosotros o a qualquiere de vos sera librado por el religioso e bien amado consellero nuestro don fray Luis Dez-puig (o Dezpuig, en una linea) maestre de Muntesa. E queremos e declaramos que en el present nuestro guiatge e salvo conducto sean compresas e entendidas qualesquiere otras cosas encara que aqui no sean expressas e de aquellas se hoviesse de fazer expressa mencion car nos por aquesta mesma a qualesquiera oficiales e subditos nuestros tanto mayores quanto menores e otras personas de qualesquiere preheminencia dignidat ley grado o condicion que sean dezimos encargamos exortamos e mandamos quanto mas strechamente dezir se puede dius obtenimiento de nuestra gracia e mercet e incorrimento de nuestra ira e indignacion e pena de veinte mil florines doro de los bienes de qualquiere contrafazient havedores e a nuestros cofres applicadores que el present nuestro guiatge securo e salvo conducto e todas e cada unas cosas en el contenidas tengan firmement e observen tener e observar fagan inviolablement por todos e contra aquel ni cosas en el contenidas no fagan ni vengan ni permettan ser contrafecho en manera alguna guardandose attentament de fazer al contrario quanto a nos servir e obedecer e en las ditas penas ultra otras mayores e mas graves a nuestro arbitrio reservadas no encorrer desean. En testimonio de lo qual mandamos ser fecha la present con nuestro sillo en el dorso seellada. Dada en la nuestra ciudat de Tudela el primero dia del mes de abril en el anyo de la Natividat de Nuestro Senyor Mil CCCCLX. - Rex Johannes.