9 DE SEPTIEMBRE
Se dio cuenta
de haber recibido Juan Dusay el nombramiento real de protonotario del
Rey, solicitando el interesado que se le declarase por no sospechoso
y fuese admitido; y de una súplica de Gabriel Girau, por la que
solicitaba aumento de remuneración; ocupándose, al mismo tiempo,
del nombramiento de una comisión que, estudiando las cartas del
señor Rey y de los embajadores, anteriormente recibidas, redactase
la contestación que fuese más propia; sobre cuyos tres puntos se
pasó a votación, y quedó resuelto el acuerdo, aunque no expresa el
registro en qué sentido.
El mismo día, se recibieron varias
cartas, las que, con su correspondiente contestación en seguida, se
hallan a continuación.
Molt reverend e honorables senyors.
Una vostra letra he reebuda la qual reebuda de
continent ab los honorables senyors de jurats de la
present vila sobre les coses en la dita letra contengudes los
quals son stats mes que maravellats com no haveu reebudes les
cartes en la dita letra mencionades com de continent
que per part de vostres reverend e honorables savieses los fonch
scrit de les dites cartes decontinent sens triga
nenguna hi donarem recapte segons en los cavalars
de aquelles se pora veure perque han dat orde aquelles
per micer Andreu vos sien donades al qual segons dien
les han trameses e lo qual ha special carrech donarles
a vostres reverend e honorables savieses com sia sindich
de la present vila. E mes no he a dir sino que la Sancta
Trinitat sia en proteccio e guarda de vostres reverends e
honorables savieses. Scrita en Vilafrancha a VIII del
mes de setembre del any Mil CCCCLXl oferintme tostemps
prompte fer e complir tot lo que per vostres reverend e
honorables savieses me sera manat. - Qui en gracia de vostres
reverend e honorables savieses me recoman Ferrer
Pellicer diputat local de Vilafrancha de Penedes. - Als
molt reverend e honorables senyors los senyors de
diputats generals del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e
honorables senyors. Lo dia passat que era dissabte
e comptavem V del present e daval scrit mes de setembre la
Majestat del Serenissimo Senyor Rey ha trames e manat
nosaltres venir a aquella davant la qual nosaltres venguts hans
fet hun parlament de tal substancia e efecte. Primo lo
dit Senyor Rey ha commemorat haver nos dit lo
dia passat algunes coses ques fahien aqui contra forma
de la capitulacio entre la sua Excellencia e lo Senyor
Primogenit e lo Principat concordada e fermada de les quals ja
scrit vos havem.
E jatsia pretenga lo dit Senyor
Rey aquelles esser en derogacio prejudici e interes seu e de la
sua reyal dignitat e en lesio de la dita concordia e
que obren via a diferencies e amfractes (de
fracturar, romper) pero diu sta en veritat que no son tals ne
de tant greuge a sa Excellencia ne en algun grau se
poden acomparar a les que dir e explicar nos
entenia. Procehint donchs e continuant lo dit
Senyor Rey lo dit seu rahonament nos ha dit
com sa Altesa havia trames mossen Nogueres protonotari
seu al Senyor Primogenit ab letra de creença segons per
semblant lo ha trames a vosaltres e al conçell de la
ciutat de Barchinona lo qual aqui junt e vengut per
dues vegades al palau on lo dit Senyor Primogenit se
alleuja no havia haguda audiencia del dit Senyor Primogenit
forsa*a causa de alguna indisposicio de sa persona
abans era stat dit al dit mossen Nogueres per part del dit
Senyor Primogenit que tornas a sa posada e stigues fins tant
fos demanat per sa Senyoria. E fahent ho axi lo
dit mossen Nogueres com dell era stat ordenat havia en
apres succehit esserli dit per mossen Lope
trompeta per part del dit Senyor Primogenit anas a la
sua Senyoria a la qual venint lo dit mossen Nogueres
apres feta per ell deguda reverencia al dit Senyor Primogenit
e explicades saluts per part del dit Senyor Rey e Senyora
Reyna e recomendacions de part del Senyor Infant e del Senyor
don Joan arquebisbe de Çaragoça presentant lo dit
mossen Nogueres la letra que dix esser per la dita
Majestat reyal al dit Senyor Primogenit no curant en res de la
dita letra mas ab paraules de indignacio dites
ab lo major sforç que havia pogut en presencia
de vosaltres senyors diputats e dels consellers de aqueixa
ciutat qui ensemps ab altres moltes persones vos trobaveu en
la cambra del dit Senyor Primogenit havia respost al
dit mossen Nogueres dientli se maravellava molt del dit
Senyor Rey de haver lo trames e dell de haver
gosar ne atreviment de venir davant sa Senyoria
com fos aquell qui en temps de la sua preso havia
presumit e gosat lo dit Senyor Primogenit interrogar e son
dit o deposicio scriure. E que era en seny de ferli
levar la lengua ab quel havia interrogat
e tallarli la ma ab la qual la sua deposicio
havia scrita e que tals coses no entenia
perdonar a ell ni als altres qui en lo fet de la sua
preso havien sabut ne entrevengut ne a Deu era
cosa accepta do esser perdonades abans los ne
entenia castigar e sperava en breu haver tal potencia
quels ne castigara encara que fossen al costat
de quisvulla. Manant daquiavant al dit mossen Nogueres
li partis davant sa presencia e buydas la ciutat e
guardas de esser trobat en aquella. Sobre la qual cosa com apres
se hagues consell en aqueix consistori e en la casa de la
ciutat e per part dels dits consellers sia stada tramesa certa
embaxada al dit Senyor Primogenit supplicant lo li
plagues als dits consellers trametre don Joan de Beamunt e don
Joan de Cardona per lo dit Senyor Primogenit fonch
respost que si era per lo fet de mossen Nogueres que
non calia parlar e axi james lo ha
volgut oyr ne ha permes li sia vengut davant mas
a supplicacio dels dits consellers ha comes al abbat de Monserrat
e a mossen Viladamany e a hun altre de oyrlo e
de donarli resposta. Aquestes coses lo dit Senyor Rey
ha dites esserli notificades per diverses letres e
haver verdadera informacio de aquelles mostrantse
delles molt congoxos. E continuant mes avant son parlar
nos ha dit que com lo que es stat proferit per
lo dit Senyor Primogenit al dit mossen Nogueres e cominat
contra ell e los altres directament proceheixca contra
forma e tenor de la dita concordia e capitols e sia divisir
e separar aquest regne e regnes del Principat e lo
Principat dels regnes de la sua reyal corona
car daqui avant la sua Majestat impulsa
per aquesta tal occasio no poria ne enten donar loch
que home trames per lo dit Senyor Primogenit li vinga
davant ço en que es uberta via a la dita divisio e que
priva e toll a la sua Majestat la senyoria e
domini de aquella per tant lo dit Senyor Rey ha dit significar
intimar e notificar a nosaltres en nome per part vostra e de
nosaltres mateixs qui tots ensemps li som vassalls
totes les dites coses dient e requerint mes avant a nosaltres per
quant nos trobam aci presents que com la dita
capitulacio e concordia sia stada fermada e jurada per cascu
de nosaltres e sots virtut del jurament prestat siam
tenguts a la defensio e manteniment de aquella en proteccio e ajuda
de qualsevol part interesada o lesa que sots virtut del
dit jurament et alias de la fidelitat que devem a sa
Majestat la deguessem faelment consellar del que per aquella
dega esser fet a integracio e conservacio de la sua
reyal dignitat e honor e a observacio de la dita capitulacio e
concordia la qual es en proposit vot e desig seu que be
servada fos. Ab qual e quanta contristacio e
conturbacio de nostres spirits aquestes coses havem oydes.
Vist quals scandels e inconvenients poden parturir si de
saludable consell no hi es provehit molt reverends e magnifichs
senyors nou poriem suficientment exprimir a les
reverencies e magnificencies vostres e per la dita turbacio stants
per una pausa en scilenci e pensament abans no poguem
res dir ne respondre a la sua Majestat en apres
ab aquella major humilitat que poguem la supplicam fos
de merce sua en muleria de tant perpleix e congoxa
atorgar nos la nit per pensament per que ab millor
deliberacio li poguessem respondre la qual cosa la sua
Majestat nos atorga assignant nos la jornada de huy
demati apres missa oyda per tornar per aquesta
raho davant aquella la qual ora nos som
presentats a sa Majestat e per aquella demanats de la dita
resposta li havem aquella donada sots tal forma e efecte.
Primerament havem supplicada la dita Majestat que abans de formar o
edificar en son coratge per les coses que nos havia
dites alguna indignacio fos merçe
sua haver de aquelles informacio verdadera e no creure
totes letres o reports com sovint sdevinga per
desordenades voluntats o en altra manera dir e scriures de les coses
mes avant que no son en esser e axi poria esser en lo
cas present en lo qual era molt pertinent a la sua
cauta Excellencia abans de donar a tals coses ferma credulitat haver
ne tal certitud que error alguna no si puixa.
Secundariament per quant vosaltres senyors diputats e los
consellers de Barchinona vos trobas en lo dit parlament
ço queus havia paregut esser dit e referit per
lo dit Senyor Rey no sens algun notament volguem per lo
vostre descarrech e de la ciutat satisfer no cregues la sua
Majestat res si hagues fet ne dit ab
intelligencia ne assentiment vostre ne de
la ciutat qui juxta la fidelitat deguda a la sua Majestat sou
e sereu tota vegada promptes e devotissimos a totes coses que
complissen reverencia honor e servey de aquella e a
obstar e repellir totes coses en contrari e de aqui
nosaltres erem molts certs que de aquest cas havien pres molta
contristacio ço que per evidencia se demostrava
en los treballs e obra per vosaltres feta en reparacio e
milloracio del dit cas segons lo dit Senyor Rey havia
dit en aquella part de la embaxada tramesa al dit Senyor
Primogenit e en altres coses en quant era stada la facultat e
possibilitat vostra. Terçament en aquella part que havia
tocada de la divisio dels regnes e Principat e privacio o
abdicacio del domini commemorant nos la fidelitat e
vassallatge etc. li havem satisfet tant per la comuna porcio de tots
quant per la nostra privada vulla creure e per ferm haver la
Majestat sua que per vosaltres ne per aqueix Principat
ne encara per la dita ciutat de Barçelona (sale por
primera vez en estos textos, la mayoría de las veces es Barchinona)
ne axi poch per nosaltres en quant privadament a nosaltres
sguarda no sera james preterida e obmesa
alguna cosa envers la sua Majestat que de bons e
fidelissimos vassalls se pertanga abans per observacio
de la dita fidelitat e per exequcio e efecte de totes coses per
aquella degudes se exposaran vides de persones e bens. E aço
esser axi se comprobara per la sua Majestat en tot loch
e temps que lo cas ho importe. Quartament e
derrera en aquella part del consell demanat per observacio de la
concordia etc. havem supplicada sa Majestat li placia attendre
nosaltres esser aci sots ordinacio vostra e la comissio
nostra esser artada sots certs termens los quals
en alguna part a aço no se stenen e per tant no era
nostre ofici en aquest cas la sua Majestat consellar ço
que plagues a aquella per la nostra honestat pendre ab
supportacio benigne. Supplicants pero la dita sua Majestat ço
que pensasem molt sguardar a nostre ofici que si en les
coses ques dien per lo dit Senyor Primogenit
dites o fetes havia res que importas a la dita sua
Majestat descontentacio o indignacio alguna que fos merçe sua
volerse recordar que es pare Rey e Senyor de moltes
virtuts e entre las altres dotat e ornat precipuament
de clemencia la qual li placia per benigne perdo manifestar en lo
cas present a fi que aquella sia tant mes illustrada
quant per aquest benigne perdo e altres virtuoses operacions sera
comprobada per les gents. E aço seria cosa que per
vosaltres e nosaltres e tot lo Principat li seria
reputada per summa gracia e merce. E finit
en aço nostra supplicacio e parlar es stat respost e
repplicat per lo dit Senyor Rey en aquella
primera part de la informacio del cas dient que sa Excellencia
la havia tal e tan verdadera que no afreturava
mes informar e per aquella era certa que no solament les coses
quens havia dites staven en veritat abans encara ni
havia mes. E laltra part de la scusacio vostra e
dels consellers de la ciutat dix admettre la dita
scusassio per quant assats clarament appar no
esser hi alguna culpa per les intercessions e obres per
vosaltres e ells en apres fetes loablement. A les altres coses
per nosaltres dites e supplicades nons ha dada resposta
alguna lo dit Senyor Rey solament ha manat totes les
vos significassem per nostres letres a fi que per
vostres reverencies e magnificencies sia en tot e per tot
attes es faça lo que de bons e faels
vassalls se pertany segons la Majestat sua de vosaltres
confia indubitadament hens ha dit ne scriu a
vosaltres e al conçell de la dita ciutat axi donchs
injungits e manats per lo dit Senyor Rey vos fem de
totes les dites coses juxta lo dit manament lo present
avis. Daquiavant nos ha occorregut scriureus que attes los
afers de Castella entren en cami de repos segons vos scric si
per ventura per la Majestat del Senyor Rey nos era
dit no afreturas nosaltres passar de açi avant sius
sera vist que dit aço ab beneplacit vostre nos
ne puixam tornar. Placiaus scriuren per manera que no
covinga per aço fer altre avis e missio de
correu e si en la nostra partida lo contracte de la
capitulacio encara no era desempatxat per lo que
se ha trametre aci nos vullau scriure sots qual
orde ho degam recomanar. Ab tant molt reverend egregis nobles
magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en
guarda sua e de nosaltres ordenau lo queus
placia. De Calatayu a VI de setembre any Mil CCCCLXI. - A vostra
ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. -
Als molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los
diputats e conçell del General de Cathalunya.
Los señores Diputados mandaron
expedir, el mismo día, la siguiente carta.
Molt alt e
molt excellent Senyor.
Per micer Pere Falco e altrament
som avisats vostra sarenissima Senyoria hauria provehit micer
Antoni Mijans del ofici de assessor del portant veus de governador en
aquest Principat lo qual micer Pere qui del dit ofici era provehit de
vida e aquell ha be e loablament regit segons vostra
lllustrissima Senyoria per moltes vies pot haver comprovat es
recaygut en molta congoxa per quant no creu haver comes
algun crim o delicte ne haver dada causa per
que del dit ofici fos privat. E veritat es Senyor molt alt que donats
a la Excellencia de la Senyora Reyna en nom de vostra Majestat
los capitols fabricats per part de aquest Principat la
dita Senyora Reyna en una
resposta en via de modificacio a aquells feta al terç capitol dix
que per complaure aquest Principat plauria a vostra gran
Altesa revocar e remoure dels dits oficis lo canceller
vicecanceller regent cancelleria governador de Cathalunya e
assessor seu e los altres oficials etc. lo que aquest
conçell e de aquesta ciutat hague a molta gracia pero
prengueren alguna admiracio com era ofert revocar lo
dit micer Falco del dit ofici per quant dell no era
supplicat e per ço los consells present e de la dita
ciutat tots concordes remogueren lo mot de assessor de la dita
modificacio e axi ne fon supplicada la Excellencia de la dita
Senyora Reyna la qual molt humanament dix que per major
complacencia del dit Principat hi era stat posat lo dit
assessor. Aquestes coses Senyor molt Excellent creem vostra
Majestat ha ignorades com altrament no es de creure vostra Majestat
hagues privat lo dit micer Pere Falco del qual se
havia haguda memoria com dit es. Instats adonchs per part
del dit micer Pere devotament notificant les dites coses a vostra
gran Excellencia supplicant humilment aquella sia de merce sua
haver aquell benignament per recomenat. E conserve la Sancta
Trinitat vostra gran Senyoria ab tota felicitat segons desija.
Manant sempre a nosaltres lo
que plasent li sia. Scrita en Barchinona a VIIII dies
de setembre del any Mil CCCCLX. hu. - De vostra
Majestat humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella
humilment se recomanen los diputats del General e
consell representants lo Principat de Cathalunya. - Alt
molt alt e molt
Excellent lo Senyor Rey.
En la misma sesión se
tomaron varios acuerdos, siendo los principales, que la admisión o
no admisión de Juan Dusay y de otros oficiales que había nombrado
el Señor Rey fuese por votación secreta, y que las nueve personas
encargadas anteriormente de examinar las instrucciones, examinasen
asimismo los escritos enviados entonces por los Embajadores, y lo
expuesto por el lugarteniente de tesorero, en virtud de credencial
del señor Rey; de todo lo que, habían de hacer, en seguida, la
oportuna relación.
