Tomo I, texto XXVI, Jacme Roure, Sicilia

XXVI.

Reg. 2252, fol. 106. Agosto de 1409.

Memorial de les coses que mossen Jacme Roure ha a fer en Sicilia per manament del senyor rey ab la senyora reina de Sicilia e ab altres. - Primerament ira a la dita senyora reina e dita per ell a la dita senyora de part del senyor rey la salutacio acostumada presentarali la letra de creença que li porta per virtud de la qual li dira quel dit senyor rey la prega e amonesta que en aquesta dolorosa visitacio que nostre Senyor Deus ha volgut fer a ell e a ella vulla haver bona paçiencia e que li placia conformar lo seu voler ab aquell de nostre Senyor Deus quar semblant ha fet ell qui no pogra mes perdre que ha perdut e per no esser ingrat a nostre Senyor Deus ha forçat son trist et doloros cor a haver paciencia pus a ell ha plagut. - Bernardus secretarius. - Apres li dira ab la pus dolça expressio de paraules que pora quel dit senyor rey li ha aytant cordial amor e major que jamay hagues e que per contemplacio del rey de Sicilia fill seu e marit della de gloriosa memoria e per les grans virtuts encara que en ella son no la enten haver ne tractar daquiavant com a nora mas com a filla propria: e que per tal que ho veja per obra ell li tramet e vol que ella haja aquell plen poder de regir e administrar governar e senyorejar en lo dit regne de Sicilia que havia en vida del dit rey marit seu lo qual poder que ella ja havia era dupte que no fos extinct et finit per mort del dit rey: pregantla affectuosament e amonestant com a pare qui cordialment la ama que en gobernar regir e administrar lo dit regne et en excercir tots altres actes virtuoses se vulla saviament e be haver axi com tro ara ha fet e continuar e perseverar en aquells daqui avant en manera que la sua fama e bon nom sien augmentats e lo dit regne li sia obligat.- Bernardus secretarius. - Noresmenys li dira quel dit senyor li enten a complaure e seguir lo voler de la dita senyora en lo fet de son estatge e habitacio ço es que si ella elegira o volra estar en lo dit regne de Sicilia o en los regnes del dit senyor deça mar a ell plaura tot ço que ellan volra e que on se vulla que ella stiga sera axi reina e senyora com dabans. - Bernardus secretarius. - Encara mes li dira quel dit senyor la prega fort affectuosament e la encarrega que ab gran diligencia faça donar obra ab acabament a la guarda e custodia dels castells del dit regne de Sicilia e specialment daquells que son situats prop la maritima: e que si per ventura en los dits castells havia per sospitosos alcuns dels castellans quels ne git en hi faça metre daltres que sien segurs e leals segons que per los de son consell trobara esser faedor.- Bernardus secretarius. - Mes avant li dira que si cas era que per raho de diverses assignacions fetes a alcunes singulars persones per lo dit rey de Sicilia mentre vivia nos trobaba presta manera a pagar les guardes e custodia dels dits castells en aquell cas la dita senyora reyna prenga a ses mans es plenesca de les assignacions dessus dites segons que sera ben vist a ella e als de son consell quar per avant pora reintegrar aquells de quis sera plenida e nols haura fet tort ne injusticia com aço toch interes del dit senyor e de tots aquells qui habiten en lo dit regne. - Bernardus secretarius. - Apres li dira quel senyor rey la prega que appellats aquells de son consell prenga a ses mans tots los presoners que foren preses en les galeas dels jenoveses prop la isla de Sardenya no contrastants qualsevulla titols de lexes fetes per lo dit rey de Sicilia a qualsevol persones o per altres qualsevulla titols de donacions o daltres com lo dit senyor rey vulla de certa sciencia axi esser fet: e que la dita senyora tenga e faça tenir en son poder los dits presoners preses
ben ferrats e guardats en manera que no puxen fugir ne esser dats a rescat o partit algu car finida la guerra lo dit senyor ne enten reintegrar aquell o aquells de qui deuen esser los dits presoners. E mana lo dit senyor al dit mossen Jacme Roure quen tenga aprop la dita senyora tro quel fet haja bon compliment en lo qual no vol lo dit senyor ques faça comport alcu. - Bernardus secretarius. - Semblantment dira a la dita senyora reyna quel senyor rey la prega que en la manera prop dita vulla usar dels moros que don Jacme de Prades quondam pres en una nau e que no hi faça algun comport. - Bernardus secretarius. - Mes li dira quel dit senyor ha delliberat e ha en ferm proposit de passar fort prestament en la isla de Sardenya per dar fi deguda a la execucio començada per lo dit rey de Sicilia contra los sards a nos e a ell rebelles: e finida la execucio dessus dita passara tantost al regne de Sicilia per visitar aquell e metrel en bona ordinacio. - Bernardus secretarius. - Puys dira lo dit mossen Jacme Roure a aquells qui eran del consell de la dita senyora absent del dit regne lo dit senyor rey de Sicilia quel dit senyor per la bona informacio que ha hauda dells e de lur bon consell e industria e per la gran fiança que en ells ha los ha constituits consell axi com eren pregant et manantlos per la fe et naturalesa a que li son tenguts que a la dita senyora servesquen ab aquell mellor cor e diligencia que solien e segons quel dit senyor confia dells en manera quels sia tengut a fer gracia o merce. - Bernardus secretarius. - Apres daço lo dit mossen Jacme Roure ira a les universitats del regne de Sicilia a les quals porta letres del dit senyor e explicarlus ha per virtud de la creença a ell comenada que jassia que ell sia molt afligit en lo seu cor per la inextimable perdua que ha feta del dit rey son primogenit encara ha en continua memoria lo dit regne e los bons e leals vasalls que en aquell habiten e que per consolar aquells et visitar lo dit regne ha empres de passar en aquell apres que sera estat en Sardenya on enten anar en breu Deu volent per acabar la
execucio per lo dit rey fill seu començada: e quel dit senyor los prega els mana e requer que vullen continuament perseverar axi com de bons e naturals vassalls se pertany en la bona feeltat leeltat e naturalesa que han tro ara portada a ell e al dit rey son primogenit offerintlus gracies e remuneracions en tal manera que ells ne seran contents: e que si en lo regiment de la justicia o en altres coses haura deffalliment ell ho reformara a consell lur: e que vullen haver entretant per senyora e regidora lur la senyora reyna sa filla axi com la sua persona e axi com havien abans de la dolorosa mort del dit rey de Sicilia marit seu.- Bernardus secretarius. - Item dira a les dites universitats quel senyor rey lus haguera ja trames don Frederich net seu sino per tal com ell enten esser dins breus dies en lo dit regne de Sicilia Deu volent segons que dessus distinctament se conte. - Bernardus secretarius. - Item dira a la dita senyora reina e a son consell quel dit senyor prega la dita senyora que encontinent li trameta un berganti o fusta de rems avisantlo del estament del regne e de totes les particularitats e circunstancies daquell e de sos affers. E record al dit mossen Jacme Roure que per aquest berganti escrisque largament al dit senyor de tot quant haura vist e sentit e del estament de la dita senyora e en quina forma haura pres ço que ell li haura portat e dit e de totes altres coses que avisarlo pora. - Bernardus secretarius. - Mes avant dira al noble mossen Bernat de Cabrera quel senyor rey ha gran confiança en ell e quel prega que vulla diligentment entendre en conservarli aquell regne e treballarhi segons que be ha acostumat: dientli largament la empresa quel dit senyor ha feta de passar personalment en Sardenya e puys al dit regne de Sicilia e quel dit senyor li mana expressament que per res passat ne present ne que esdevenir puxa no moga questio ne debat ab alcu quar en alcuna manera nol poria mes desservir e quel dit senyor no ho pendria pacientment ans loy daria a conexer en persona e bens: e en semblant manera parlara ab mossen Sancho Roiç e ab mossen Johan Ferrandez e ab tots altres qui li sera vist faedor: e manarlus ha de part del dit senyor ques esforçen en ben servir segons que tro ara han be acostumat. - Bernardus secretarius. - E mana lo dit senyor que abans quel dit mossen Jacme diga als dits barons e cavallers e universitats alcuna de les coses dessus dites parla primerament de tot ab la dita senyora reyna e ab los de son consell: e si consellaran que hi faça res mudar afigir o tolre sia fot tot a ordinacio lur. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.

Tomo I, texto XLII, XLIII, mossen Dalmau de Dernius

XLII. 

Similis fuit missa duci de Berri.

XLIII.

Reg. 2.252, fol. 127.

Memorial de ço que de manament del senyor rey deu fer mossen Dalmau de Dernius ambaxador seu en França.
- Primerament ira al duc de Burgunya e feta per ell la salutacio acostumada de part del dit senyor darali la letra de creença quel dit senyor li tramet per virtud de la qual li dira les coses seguents. - Bernardus secretarius. - ço es quel dit senyor ha fort gran desig de saber la sua salut e bon estament axi com daquell que ama tant com si era son frare e quel prega ab la major affeccio que pod que soven lon vulla ab ses letres certificar quar lo dit senyor ne esta cascun jorn ab gran congoxa per moltes novitats que hou dir fort soven ques fan en França les quals son dites et recitades al dit senyor rey en moltes e diverses maneres de que lo dit senyor ha sovent gran desplaer per raho de la cordial e intrinseca amor que ha al dit duc. - Bernardus secretarius. - Apres li dira quel dit senyor rey per gracia divinal es en bon estament de sa persona e que apres que hague sabuda la dolorosa mort del rey de Sicilia primogenit seu a gran instancia del sanct pare et a supplicacio de tots sos regnes e terres veents quel dit senyor no havia fills qui li poguessen succehir ha presa per muller la yllustre dona Margarida de Prades: e quel dit senyor ha delliberat de passar ab la ajuda de nostre Senyor Deus en la primavera vinent en Sardenya e apres en lo regne de Sicilia per visitar e reformar aquell e que totes aquestes coses li fa saber lo dit senyor per tal com sab certament quen haura gran plaer. - Bernardus secretarius. - E semblant manera tendra lo dit mossen Dalmau de Dernius ab lo duc de Berri recitantli totes les dites coses ab les plus gracioses maneres que pora. - Bernardus secretarius. - E apres que seran fetes totes les coses dessus dites lo dit mossen Dalmau dira al dit duc de Burgunya quel dit senyor rey ha gran desig de saber dell qui en tots los affers de la Esgleya
ha cabut en quina manera es estat procehit en aquells quar lo dit senyor non ha pogut encara haver clara informacio per tal com los dits fets li son estats recitats e trameses a dir per scriptura en diverses maneres e fort discordants la una de laltra: e quel dit senyor no informat de la veritat axi com desige lo prega fort affectuosament que li trameta a dir clarament et distincta en quina manera es estat passejat en los affers dessus dits quar lo sanct pare axi com lo dit duc no ignora es vengut en la terra e senyoria del dit senyor e hi es huy en dia e si lo dit senyor era ben informat dels dits fets tendria manera que ell e lo dit duc lo qual lo dit senyor axi com lo ama en lo cors e en lo temporal vol amar en la anima e en lespiritual ne reportarien gran e assenyalada honor en la qual amaria mes lo dit senyor que fos participant ab ell lo dit duc que persona del mon per la intrinseca amor e cordial affeccio que li ha: e ladonchs lo dit mossen Dalmau tendra esment e veura com li respondra lo dit duc e ab quin gest e cara ho pendra. E finalment fara tot son poder de saberne clarament la sua intencio e sabuda aquella trametra encontinent al dit senyor ab lletra continent tot ço que fet haura un cavalcador que sen mena: e si cas sera quel dit mossen Dalmau conegues que degues esperar resposta del dit senyor sperarla ha: o si vehia quel cas ho requeris e li fos pus expedient de tornarsen al dit senyor ladonchs tornarsen ha: e tot aço remet lo dit senyor a la discrecio del dit mossen Dalmau que sabra ben conexer qual partit li sera millor pero en tot cas certificara continuament ab ses letres lo dit senyor axi de les coses dessus dites com de totes noves que pora saber de quals parts del mon se vulla. - Bernardus secretarius. - Noresmenys se veura lo dit mossen Dalmau ab lo rey de Navarra e apres la salutacio acostumada darali de part del senyor rey la letra de creença que sen porta per virtud de la qual li explicara totes les coses dessus contengudes tocants la salut e bon estament del dit senyor e com apres la dolorosa mort de son primogenit lo rey de Sicilia de gloriosa memoria ha presa muller e com enten a passar en la primavera vinent en Sardenya puys en Sicilia: recitantli tot aço tant solament en la forma que al dit duc ho haura recitat no parlantli ne faent mencio del fet del scisme si donchs no vehia quel dit rey lon metes en noves primerament o que conegues que fes afer e lo temps ho requeris. - Bernardus secretarius. - Puys dirali de part del dit senyor la gran e fort intrinseca amor quel dit senyor ha a la reyna de Sicilia filla sua e que la ha feta lochtinent general en lo regne de Sicilia e li ha dat semblant o major poder que ella havia en vida del rey de Sicilia marit seu e quel dit senyor li ha fet saber que si ella volra romanir en lo dit regne que a ell plau o si sen volra tornar deça ell la fara acompanyar honorablament e si volra romanir en la cort del dit senyor que ell hi trobara fort gran plaer e la tractara totstemps com a filla axi propriament com si son marit fos viu o si perventura sen volra tornar en lo regne de Navarra la fara acompanyar com pus honorablament pora e que tot aço remet a la sua volentat et plaer. - Bernardus secretarius. - Noresmenys dara al vezcomte de Perellos e de Roda e a mossen Ponç de Perellos les letres de creença quel dit senyor lus tramet e certificarse ha ab ells de totes les coses quel dit senyor vol saber del duc de Burgunya e de la intencio quel dit duc haura sobre aquelles e de totes noves que pora saber ab ells de les quals apres scriura largament e clara al dit senyor. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.

Tomo I, texto XXIX, carta, lo rey Darago et de Sicilia, reyna de Sicilia

XXIX. 

Reg. 2252 fol. 105. 6 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Reyna molt cara filla. Be creem que per nostra desaventura e vostra no ignorats com nostre Senyor Deus ha volgut appellar al seu regne nostre primogenit lo rey de Sicilia marit vostre de que viurem tostemps ab sobirana tristor e dolorosa vida: placia a nostre Senyor Deus reyna molt cara filla que li do bon repos e vulla consolar nos e vos en nostres tribulacions e gran adversitat en que per sa merce nos ha posats. Reyna molt cara filla pregamvos ab la major affeccio que podem que ho prengats com pus pacientment porets e que conformets lo vostre voler ab aquell de nostre Senyor Deus a qui ha plagut e al qual alcu no deu ne pot contradir e
que vullats entendre ab sobirana diligencia en lo bon regiment daqueix regne axi com tro açi tots temps havets be acostumat: e siats certa reyna molt cara filla que per la mort del dit rey nostre primogenit e marit vostre no es ne sera menor la amor queus havem e haurem daqui avant daquella queus haviem en vida sua ans sera molt major que jamay no fo e conexeretsho per obra. Reyna molt cara filla en breu Deu volent vos escriurem largament sobre aquesta materia e sobre les provisions que entenem a fer per lo bon regiment et pacific estament daqueix regne sobrel qual a present als nous escrivim sino que com nos sapiam certament que Carles Omeli Simon de Mar e los altres jenoveses qui foren preses ab les quatre galeas en Sardenya sien en poder de mossen Sancho Roiç e segons quens han dit sien en lo castell de Cathania pregamvos affectuosament reyna molt cara filla que no vullats dar loc per res quels dits jenoveses venguen en mans del dit mossen Sancho ans si hi son los li façats levar tantost e romanguen en vostre poder preses ferrats e ben guardats en manera que no puxen fugir e que per cosa del mon no sien dats a rescat o a alcun altre partit quar si exien en alcuna manera de la preso seria total perdicio del regne de Sardenya. E sia la sancta Trinitat reyna molt cara filla continuament vostra guarda. Nous merevellets reyna molt cara filla com la present no es signada de nostra ma quar per la subirana tristor en que som posats no havem pogut signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a VI dies dagost del any de la nativitat de Nostre Senyor mil CCCCVIIII - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a la reyna de Sicilia.

Reg. 2252 fol. 105. 8 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Reyna molt cara filla. Per raho de la molt dolorosa mort que havem sabuda de nostre primogenit lo rey de Sicilia marit vostre de gloriosa memoria havem delliberat de passar en lo regne de Sardenya fort prestament per acabar e portar a deguda fi la execucio per lo rey nostre primogenit contra los sards a nos e a ell rebelles començada e puys partint del dit regne entenem anar visitar lo regne de Sicilia e metre aquell en bon e pacifich estament ab la ajuda de nostre Senyor Deus: e sobre tot aço reyna molt cara filla havem informat largament de nostra intencio lamat nostre mossen Jacme Roure qui de nostra part vos esplicara alcunes paraules a las quals vos pregam reyna molt cara filla que vullats donar fe et induditada creença: e trametemvos reyna molt cara filla per aquell la carta del poder queus havem donat de regir e administrar lo dit regne de Sicilia en aquella forma que fahiets en temps quel dit rey nostre primogenit e marit vostre vivia. E sia lo Sanct Sperit reyna molt cara filla vostra continua proteccio. Nous merevellets reyna molt cara filla com la present no es signada de nostra ma quar per la sobirana tristor e congoxa en que som posats per raho de la dita mort no la havem poguda signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a VIII dies dagost del any MCCCCVIIII. - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur regine Sicilie.

Tomo I, texto XVII, Francesch Martorell, sanct pare

XVII.
Reg. 2252, fol. 93. Se halla entre los documentos de 1409.

Memorial de ço que per part del senyor rey deu dir al sanct pare en Francesch Martorell cambrer del dit senyor. - Primerament apres la recomendacio acostumada dara al sanct pare la letra de creença quel dit senyor li tramet per virtut de la qual li dira les coses seguents. -
Bernardus secretarius. - Ço es quel dit senyor ha novellament reebut una letra que mossen Francesch Daranda li ha tramesa ab que li ha fet saber lo procehiment quels cardenals e anticardenals qui son en Pisa han fet contra ell de que lo dit senyor ha haut gran desplaer e quel supplica que de totes novitats quels dits cardenals faran lo vulla soven certificar. - Bernardus secretarius. - Noresmenys li dira que al dit senyor appar si a la sua santedat sera ben vist faedor quel dit sant pare degues trametre a dir a ses ambaxadors qui son en Pisa que ells degen mostrar e notificar a tots los missatgers del emperador reys e daltres grans princeps e de comunitats e universitats la offerta quel dit sanct pare ha feta als dits cardenals anticardenals e concili: e si per mostrar aquesta offerta los dessus dits tornaven a loch lo mal e errada que han feta be staria e si perseveraven en lur iniquitat apparia al dit senyor rey que en aquest cas lo dit sanct pare la notificas ab letres sues e per persones certes a tots los reys e princeps de cristians per tal que poguessen clarament veure que no esta per ell mas per los dessus dits qui obcegats per lur iniquitat han procedit contra justicia e bona equitat. - REX MARTINUS - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici (1).

(1) En la mayor parte de cartas que los monarcas de Aragón dirigían o recibían de otros personajes (de cuya originalidad no puede dudarse), observamos la costumbre de no espresar su data mas que el lugar, día y mes en que fueron escritas, suprimiendo el año con un etc., sin duda por considerar
que se recibirían en el que entonces corría. En el siglo 14.° no era conocida aun la institución de correos generales, y solía ser el portador de las cartas reales un enviado o persona más o menos caracterizada, que por lo general venía espresada y recomendada en las mismas, con facultades para enterar y tratar del asunto de su misión. Algunas veces ni siquiera le indica el testo de la credencial, como ni tampoco el nombre del monarca a quien iba dirigida; de modo que es menester acudir a mil rodeos, a veces infructuosos, para venir en conocimiento del año, del asunto o del monarca a quienes se refiere la carta. Don Pedro el Ceremonioso fue el primer rey de Aragón que estableció el número de veinte hombres de los más andarines con título de correos de su corte, como puede verse en el registro de las Ordinacions de la casa real de Aragó. núm, 1529, fol. 97.

Tomo I, texto XXVIII, Lo rey Darago et de Sicilia

XXVIII.

Reg. 2252 fol. 103. 5 de agosto de 1409.

(1) Esta es la primera carta o documento en que don Martín añade al título de rey de Aragón y de Sicilia, y también la primera en que se escusa de no firmarla de puño propio por el gran sentimiento que le había causado la inesperada noticia de la muerte de su hijo don Martín de Sicilia. Esta misma cláusula usó en todas las demás cartas que escribió los días 6 y 8 del propio mes.

Lo rey Darago et de Sicilia (1). - Mossen G. R. Ja creem que sabets lo desaventurat et inopinat cas quens es esdevengut per la mort de nostre primogenit lo rey de Sicilia lo qual nostre Senyor Deus ha appellat a sa part. Perque com vos siats fort necessari en la isla de Sardenya manamvos axi expressament com podem que vista la present vos recullats ab tota vostra gent e partint daqui dressets vostre viatge vers la dita isla axi com sots tengut e obligat tota dilacio et excusacio apart posada sabent que de res nons poriets fer major servey et del contrari sobira desplaer e dampnatge lo qual imputariem a vostra culpa. E nous merevellets com no es signada de nostra ma quar per lo
gran desplaer que havem del dit cas no podem signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a V dies dagost del any MCCCCIX. - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen G. Ramon de Muncada.

NOTAS AUTÓGRAFAS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA.

NOTAS AUTÓGRAFAS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA. 

N. 1.

Memoriale n. 51.

Es una nota autógrafa puesta en la parte interior de las cubiertas de pergamino que preceden al primer folio.

Pere Miquel Carbonell nasque a VIII de febrer any MCCCCXXXIIII (1434) e era dilluns com nasque en la casa gran de la plassa nova que huy que comptam VIII de setembre any MDXII (1512)posseex la dita casa mestre Andreu CastaraChirurgia e ho (o bo) hon yom fasla barba. He ha dit a mi la mia bona mare que lodimarts apres lo dilluns yo fuynat era festa del ventre çoes Carnestoltes.
Et obiit die jovis secundo mensis Aprilis anno a nativitate Domini MDXVII (1517) cuius anima requiescat in pace. (Autógrafo de su hijo Francisco.)

Su nacimiento lo confirma también Carbonell en otra nota autógrafa puesta al fól. 143 v. del Memoriale N. 55. A.
Idem en otra al fól. 34 del Memoriale N. 55. B.

N. 2.
Varia 23. Privilegia temploriorum. Jacobi II.
pars 2.a n. 310. fól. 2 v. de los que preceden a la numeración.

Petrus Michael Carbonelliis Regius Archivarius Barçinone(NOTA 1) ortus die Mercurii XIX Februarii quadragesima insurgente Anno salutis MCCCCLXXXXIII hoc epigramma litteris maiusculis per prefatum Petrum Oliva sculptum in lapide reposito in pilari claustri Monasterii predicatorum Barcinone ante suum monumentum novum eidem Monasterio dono dedit.

Deo. Omnipotenti. Maximo.
D. O. M.
F. CARB. PARENTI OPTIMO
GRATIAE CONIVGIBENE
MERENTI. P. MICH.
NELLVS REG. ARCHIVARI
VS CIVIS BARC. SIBI ET
SVIS POSTERISQVE ANN.
CHRISTI. M CCCCLXXXXIII. (1493)
.XI. KAL. MART. FERRANDO II.
FOELICITER REGNANTE.
sua pecunia faciendum curavit
S. P. F. G.

(NOTA 1): Derivatur a BarcinoBarcinonis est ablativi casus et sic est interrogatio de unde scilicet de Barcinona. Sed si in genitivo ponatur putaBarcinonae tunc derivatur a Barcinone primae declinationis et est genitivi casus et scribi debet tunc cum diphthongoBarcinone et est tunc interrogatio de ubi scilicet in Barcinona.

Hieronymus Paulus Barcinonensis.

Quis me adeo pulchris emendatumque figuris
Scripserit ut noscas est opere pretium
Hunc Carbonellum vocitant quem Regia cura
Archivi voluit sceptra teneresui.

Alexander Geraldinus Infantium
Regum Hispanie Preceptor egregius.

Si quem formosae delectant forte figurae
Has Carbonelii noscat habere manus.
PatriaBarcino terris et notus Iberis
Archivo Regum Rege volente praest.

N. 3.

Memoriale n. 49. fol. 149.

Anno Christi MCCCCXXVIII (1428) in CivitateBarcinona terraemotus factus est ita grandis quod lapides operis vulgo nuncupati la O. quod erat ut nunc est refectum in pariete fasto supra portam Ecclesie beate Mariae de mari huius Urbis respiciens occidentem versus ruerunt ex qua dirutione XXVIII homines inter masculos et feminas mortem obiere. Hic enim terremotusduravit in memorata Urbe annos duos mensis sex. Sic quod nulla dies sine terraemotu illuxerat. Haec autem habui a viris senio confractis et inter alios a veneranda Genitrice meanomine Joanna tunc aetatis suae anno VIII. Quae annos VIII et hebdomadas sex paralysi morbo in cubili laboravit computando a superioribus diebus usque diem Jovis XVII Novembris anno salutis MCCCCXCVI (1496)quo mortem obiit vixit annis LXXXIII mensibus sex diebus XXVIIII.
Verumtamen ipsa religiossisimadomina mater mea prefato morbo sic oppresa et etiam ipso crescente extitit cum ferre in agonia mensibus sex et XXVIIII diebus diem clausit extremum predicto die jovis XVII Novembris paulo ante pulsationem primae horae post intempestam noctem ipsius diei anno ut predicitur Christi MCCCC Nonagesimo Sexto apud Camerammaiorem domus maioris domorum mearumsitarum in vico vulgo dicto den Serra Urbis Barcinonensis cuius anima in pace requiescat. Vixit ut predixi annis LXXXIII mensibus sex diebus XXIX. Ita quod morbusparalysis eamcompressit ad extremum eius vite diem usque scilicet annis ut predixi octo hebdomadas sex.
Nota quod hec veneranda Materpriusquam ab hoc seculo migrasset paralysi morbo in cubili persisteris maximo cum dolore et patientia laboravit per annos octo et hebdomadas sex. Cuius anima requiescat in pace et credo eam iam in pace requiescere.

N. 4.
Memoriale n. 49. fól. 42.

Muger de P. M. Carbonell.

Die Merctirii XV Januarii Anno salutis MCCCCLXXXXI prefatus dominus Infans Henricus ex predicta domina uxoresua filiam nomine Helisabet suscepit nataque fuit ipso quidem die Mercurii paulo post pulsationem primae horae post meridiem ipsius diei in domibus ab eo nuper emptis sitis apud urbem Barcinone in vico lato satis prope caenobiumdivi Francisci. Quae quidem domus ab eodem domino Infante empte pretio XLV milia solidorum fuerunt primo Petri Morerquondam (o quendam) mercatoris Civis Barcinonemariti uxoris meae nomine Eulaliae ultimo vero Gasparis Maymo Locumtenentis Baiuli generalisCatalonie qui primo fuit notarius nunc vero eques....

N. 5.

Memoriale n. 55. B. fól. 19.

Per causa del fret la mia ma que es indisposta ha scrit e scriura no axi be com ha scrite scrivia Deo opilulante stant calda e per çonos meravell lo lector si en aquest Registre trobara scriptura mal scrita.

Id. fól. 22.

Aquesta scriptura es per mi ab ruinatincta e cuytadament e ab gran fret scrita.

N. 6.

Memoriale n. 49. fól. 69.

PossessioRegii Archivi Barcinonae.

Memoria teneto mi gnateFrancisce quod die Martis die festo divi JulianiVII Januari Anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo septuagesimo septimo paulo post pulsationemdecimae horae ante meridiem eiusdem diei: ex maxima tuve terra madescente ego Petrus Michael Carbonellus Regia apostolica et imperiali auctoritatibus notarius publicus Barcinone adeptos sum possessionem Regii Archivi Barcinonensis: ad quod Archivume domo subscripti Bartholomei Verini una cum ipso et ceteris pluente semper nive in maxima quantitate accedere non recusavi. Et sic in ipso Archivo ipsis die hora mense et annopresentes fuerunt magnifici honorandique et probi viri dominus Bartholomeus Verinus Consiliarius et Regens Cancellariam Serenissimi Domini Regis Andreas de Peguera Magister rationalis Curie eiusdem domini Regis in Civitate Barcinona principatuque Catalonie Regno Maioricarum et insulisei adiacentibus ac in Regno Sardinie Petrus Bancellslocumtenens ipsius Magistri rationalis Montserratus Torrespresbiter Bernardus Andor domini Regis Scriba: qui rogatus et requisitus ipsam possessionem scripsit et penes se testatus est et Joannes Viastrosa mercator CivisBarcinone Jacobi Garcia viri quidem optimi et cordati predecessoris mei in dicto officio gener ac alii viri qui ibidem aderant. Et nihilominus fere paulo post ego idem Carbonellusprestiti sacramentum et homagium penes eundem magnificum Regentem Cancellariem Bartholomeum Verinum ore et manibus comendatum juxta Usaticos Barcinone et Constitutiones Catalonie generales: ac modo et forma quibus magnificus domini Regis Protonotarius illud prestat sen prestare tenetur. Idcirco Sacratissimam divamque Virginen Mariamet divum Hieronymum cum divis JulianoRaphaele Honorato aliisque paradisii civibus ut ad omnipotentem Deum preces prorigere dignentur pro me peccatore suppliciter oro et obsecro. Adeo quod ipsis precibus mei misereatur meque adiuvet defendat ac optime ferat mihi Carbonello quam diu anima hos reget artus meque etiam ad suam gloriam perducat eternam per secula cuncta. Amen. Vale.

N. 7.

Memoriale P. M. Carbonelli ad sui usum, fól. 68.

Ne quispiam me P. M. Carbonellum predecessoresque et successores meos in prefato Archivii officio mordere studeat (seu si momerderit penitus confundatur) Regum Regesta in ipso Archivo recondita multis maturis ac sumptis prandiis ego quidem recens in ipso officio volvere et revolvere curavi adeo ut aliqua ex Regestis decreta per omnes predecessores meos apposita eternae memoriae commendentur et deinde invidiosus omnis in Archivarios male loqui sinat. Iccircovere utendum estimo per me et alios mihi in hoc officio succedentes exercitio Scribe domini Regis et quod sun extra XII Scribarum Regiorum numerum quum iuxta ritum vetustissimum mihi in hoc officio prefecto licet tali exercitio uti postquam Scriba mandamenti domini Regis ratione ipsius officii sum et appellor veruntamen si quis dicat quare tali exercitio tam rare utebantur predecessores mei bene dicendum puto quod ipsum officium totum hominem occupat et maxime rotroactis temporibus quibus in ipso Archivo maxima commoda eisdem Archivariis obveniebant etiam quia dudum ante annum MCCCCXVIIII tempore memorati Regis Alfonsi nullumaliud Archivum erat in Regnis ditionis domini Regis preter hoc. Nam postea ipsius Regis tempore fuerunt facta ex uno tria scilicet hoc Barcinone unum Valentie et aliud apud urbem Cesaraugustam Regni Aragonum. Multa alia dici possent ad hanc rem tutandam que ne aures audientium obtunderem et brevitatis gratia relinquenda potius existimavi. Vale. Archivi custos et lux Regum ac populi foeliciterque vitam agito.

N. 8.
Memoriale n. 55. A. fól. 109.

Nota de cercar.

Si ses devendra algu venir a mi dient yous do per cerca de tal cosa tants rals e si ho trobau vos dare tant crechyo esser justa cosa trobant ho pendre la promesa ultrason salari. Empero sis seguira que per la cerca haura bestret e apres veent que yo no trobe la cosa demanada tornara e dira çoque haguera pogut dir en la primera vegada e dar tant sis troba yous dare nom semble cosa honesta acceptar tal promesa. Mas dir si lo treball ha esser maior de la cerca yo vull mes per locercar del quem haveu donat om dareu alguna cosa mes si yo ho trobareque sia rahonable mas no acceptar promesa apresde la bestreta quant nos trobe car poriesseguir si apres se trobave infamia per a mi que havia primer dit que nou trobave encara que ab veritat you hagues dit per la presumptio que facilment sen hauriadient la gent axi mirau bona pragtica de Archiver fas bestraure per la cerca. E apres diu yo no ho pusch trobar per que li prometten alguna bona quantitat de pecunia e promesa lavors ell diu jau he trobat donau me ultra mon salari lo quemhaveu promes. Daçosseguiria gran infamia encara que ab veritat fos dit yonou trobe per quant les persones enveioses e mal dients ans presumexen e dien lo mal que lobe. Jam ha seguit a mi que hun home Sartappellat Bonanno per cercar una sua legitimatioen los registres de Sardenya del Rey don Joansegon me dona per la cerca mig ducat. E apres com yo li referi que ho havia cercat en los libres de Sardenya e nou trobavepromes me que ho tornas cercar e en aquests e en altres registres que siu trobave daria a mi centducats per quant siu trobas guanyara la heretatde son pare que era de valor de mes de X millia florins e per mi li fon replicat que no plagues a Deu yo pendrenultra mon salari si aquella trobas masfora rahonable que si yo havie a cercar tots los altres registres com son Itinerum et Diversorum que per la cerca hi affegis altre migducat. E ell no volent ho fer tenint sos tretze (nota 13) que ell podia dar çodel seu e per ço yon podia pendre los C. ducats yol lexi star que no hi volgui perdre mes temps. E siu hagues trobat o may ho trobave no men faria pagar per salari e treball mes de I ducat. E açohe volgut açiposar per que mon fill Francesch que te ensemps ab mi et insolidum aquest offici encara tengabona conscientia vaia per aquest cami o altre millor si a ell semblara car ques vulla se diga noy ha tal libre per molts quens tengam com lo librede la Consciencia. E axi no prengam sino la cerca raunable e just salari.

Nota 13: tenint sos tretze : estar en sus trece : Papa Luna, Benedicto XIII.

N. 9.

Memoriale n. 49. fól. 167.

Per quant sensbona causa sino ab passions e favors mundanes han fetsArchius en preiudici de aquest Real Archiusituat per los Serenissimos Reys de Arago en la present ciutat de Barcelona com a principal e mes insigne ciutat de les altres e hon los dits Reys han cregut tenir e pus guardats los registres e scripturesReals faents per llurs grans Senyoriespobles e terres e per ço hi faeren fer armaris uns per Aragoe Valentia altres per Catalunya e altres per Mallorquese altres per Sardenya e altres illes e terres tots en gran orde. Yo Pere Miquel Carbonell Archiver del Reynostre Senyor e notari publich de Barcelona una et insolidum cum Francisco Carbonello filio connotario et Coarchivario meo ab bon perdo dels legidors no deliber perdre molt temps en scriure e fer memorials per dits Regnes e terres dismembrades daquestReal Archiu. E axi super eis non servato ordine brevi me expediam e maiorment que so mal pagat de la quitatio quem pertany per dit offici de Archivere de Scriba de manament. E noresmenys que senscausa alguna e mes per complaure a alguns detractors enveiosose mals parlers ses feta Constitutio en les Cortscelebrades per lo Rey En Ferrando segon en lany Mil cinc cents e deu en la vila de Montso contra mi Pere Miquel Carbonell Archiver del Rey nostre Senyorqui havia acostumat de fer moltes graties dels salaris e treballs quem pertanyen dels transumpts e copies dels privilegis e scripturesde dit Archiu quem demanasen e les mes vegades sens demanar res de cerques cercava. Ara pensant me fer mal han me fet be car haure cercas ab constitutio que non havia nendemanava yo sino molt atart ut patet in memoriali quod teneo de omnibus emolumentis scripturarum ipsius Regii Archivi. Es ver que han fet un be a la republica sobre losregistres que nos acostumaven mettre en loArchiu nisipost mortem Regis. E ara confirmant la Constitutio sobre açofeta per lo dit Rey En Ferrando en lo monastirde Sanct Francesch de Barcelona en lany MDe tres son tenguts protonotaris e secretaris de donar losregistres e posar los en lo Real Archiu de deu en deu anys ço es los qui son stats fets e acabats fins en lany MCCCCLXXXXIII e apresde X en X anys e no sen son curats de metrels en dit Archiu sino de una part dels Registres de la Loctinentiadel Infant don Henrich Comte de Empories. E per lo temps ques passat son tengut ara donar e mettre dins lo present Real Archiu tots losregistres començant a comptar del regnat del Senyor Rey huy beneventuradament regnant fins en lany Mil D e tres inclusive e axi de deu anys ut supra. E en aquest mettre de registres sisi posaran sera utilitat mia per les copies quendare. Es ver que dita nova constitutio fara be e mal al Archiver be que demanara es fara pagar de copias en paper auctenticas sens fer gratiascom faea de privilegis o scriptures quis son stades e seran en la Cancellaria o en poder de dits protonotaris e secretaris expedites en pergami quattrerals per fulla mal de alguns privilegis o scripturesque recayan o recauran en migs salaris e occuparan poques fulles no sen pora exigir dits migs salaris sino quattre rals per fulla com dit es e segons vol la dita nova constitutio. En lo fet de les cercas hon diu ques haian a tacxar per Canceller o Vicicanceller e per aquelles sia tengut lo Archiver prestar jurament e oirne sententia de excomunicatio es cosa damnosaals damanants que haian anar als dessus dits en fer les taxar e no poderse concordar abdit Archiver sens que primer no sia taxatper los dits taxadors que hi saben e sabran pochper ignorar los treballs que si mettran e axilos damanants haian axi rodar la ciniae perdre temps en lo dit taxar maiorment com sera mester cuytat lo que damanaranstants en hostal e volents sen tornar en lurscases o lo temps los passara que tendranlimitat. E apres encara feta dita taxa hauran pagar al Archiver tot lo que sera taxat ansde posar se ell en cercar. Et forte si tendra mala conscientia referra que jauha cercat e nos troba dira e axi los damanantsseran frustrats. E de oir en lo fet de les cerques sententia de excomunicatio es cosa demasiada e impertinent que prou basta hi prestlo jurament. E axi ho he delliberat de prestar que mi haure fideliter damanantlo quem semblara per treballs de cercas. E ara pus hi ha constitutioper
cascuna vegada que seran demanades scriptures daquest Archiu ara les tenga memorialadesara no demanare primum et ante omniaquem sia pagada la cerca car en los registres nos pot cercar arreu segons lo calendari daransino a disperatis que no son com los Manuals dels notaris que encontinent troben juxta localendari lo ques demanat per que son posats seriatimlos calendaris. E si nos pot concordar de la cerca sera cosa pertinent lavors se recorrega als dits taxadorsque tacxen mas yo ho fare Deu volent de tal modo com he be acostumat que no hi affreturararecors de fer les taxar com es dit facen e diguen ques vulla que en fer se pagar dit Archiver del que li sera damanat noy basta altra constrictio sino la bona consciencia e açomateix ha dit lo Senyor Rey que la sua intencio en fer dita constitutio no es stada sino aquesta yo posaçi en lofet de les cercas. En lo fet empero de fer se pagar de les dites copies sia servada aquella a la ungle encara que los quin han mogut noy haian hagutla intencio recta sino invidiosa contra mi que noy sostat appellat ne examinat lo compte yontenia segons mos predecessors en fer me pagar molt menys que ells no faen que en veritat en les mes vegades de X parts que podia exigir non exigia la mitat e encara mes del quart. E axi no es persona que pusca dir abveritat que de mi sia partida sino be contenta e puschdir ab veritat maxime dels homens de honresen anaven de mi be contents e yo restavedells mal content no de tots mas de alguns que massa se amaven e volian yo ho reputas a gratiaells ho rebessen gratis pro Deo. Es ver que sera altra taxa si no volran les dites copies en paper sino en pergami. Lavors pora demadar lo Archiver molt mes de dita taxa segons la pratica que ell e sospredecessors hi han servada. Car dar dites copies se enten de paper e no de pergami. E en totes les dites coses ad futuram earum memoriam he volgut extendre la ploma mes no pensava car sera lum e regle no solament de mi e de Francesch mon fill mes encara dels altres Archivers que apres de nosaltres hi succehiran.

N. 10.

Memoriale n. 49. fól. 68 v.

Per bons respectes yo dit Archiver no he servat neserve ne delliber servar dita taxaencara sia iusta en fer pagar axi integrament los salaris com es taxat ans molt menys faentne moltes graties e cortesies maxime si es lodamanant home pobre o de honre o de paratge loqual yo sempre he tractat e delliber tractar benignement e a tant baix salari com ha volgut e volracar yo ame mes aquell tal damanant sen vaia mes content de mi que yo dell demptoque aquest tal damanant venga a mi per la maniadorae bonament e nom façadestexir dient paraules iniurioses o infructuoses donant me algun carrech de esser dur o cruell exigidor et ultra modum car en tal cas no li faria I diner de gratiaans li fare pagar tot lo que per justicia ne puschexigir e haver. E veus açi la mia praticae conditio que a bones sen portaran de mi e bens e roba que tal som que fas en fets mes que en paraules e monsonogueries.

N. 11.

Epistola Regii Archivarii ad venerabilem fratrem Franciscum Segarra divini verbi preconem eximium.

Regius Archivariiis Petrus Michael Carbonellus fretriFrancisco Segarra ordinis Minorum viro inprimis docto P. S. D. Non equidem sum oblitus: Quam tibi imper in Regio Archivoaffectionem circa rem meam aliquam tuo Monasterio impendendam ostenderim: et tu quanta me: non modo humanitate: sed etiam benignitate persaepe exceperis: Itaque cogitanti mihi vir suavis sime an ex codicibus meis Senece opera: Au Marci Tullii Ciceronis in bybliothecam istius Monasteriireponerem. Ubi tu declamator acerrime quottidie volvere et revolvere non cessas sacrarum scripturarum libros: Tandem in mentem venit Senece opera in uno voluminecontexta quibus ea bybliotheca carere videtur me repositurum: opere pretium fore. Quando quidem ea lectitantes virtutis gloria emicuerint. Nihil enim mihi obtabilius contingere possit quamque vitae tempus nobis breve datum: diebus: quibus secularia negotia conticescunt: legendo et annotando cum voluptate terere. Non ab re barbatum Hieronymum in vitas patrum ita transcripsisse comperitur. Sic enim ex carnalibus escis alitur caro: ita ex divinis eloquiis homo interior nutritur et pascitur. Sed ille beatissimus est: qui divinas scripturas legens: verba vertit in opera vaca lectioni vaca meditationi scripturarum vaca in lege Dei. De his quidem satis. Quocirca Francisce frater divini verbi preco egregie accipe accipe Senecae volumen: quod tanti facis et inter alios memoratae bybliothecae libros locare cures. Hoc divum quippe volumen gratis et Dei amore isti tam Sanctae bybliothecae dono dara mihi libet in presentiarum. Tu autem disertissime frater Francisce cum preces ad omnipotentem Deum fuderis: memineris nostri. Nam te et ceteros venerandos tui ordinis fratres vehementer oratos velim ut quando me decedere contigerit non vos pigeat pro anima mea omnes dicere Requiem aeternam dona ei Domine. Vale meque ut facis ama nam te puro amo affectu. Ex urbe Barcinona die sexto idus januarias: Quo tuum audivi Sermonem mirificum apud aedem sacram SanctimonialiumHierusalem huius Urbis Barcinonis. - Anno Salutis millesimo quadringentesimo octogesimo sexto. Ferrando IIfoeliciter regnante.
TEΛOΣ.

Petrus Michael Carbonellus Serenissimi domini Regis Scriba ac tenens claves Regii Archivi Barcinone huiusmodi librossive opera Senecae (o Senecoe : Séneca) comparavit bibliopolae Antonio Ramundo Corrono mediante scilicet die presenti XVI mensis septembris anno Salutis MCCCCLXXVIIpretio exoluto. Et postea eos ligari et miniari fecit dictus Carbonellus maiore multo pretio: quod etiam fuit exolutum. Deo gratias et Sacratissime Semper Virgini Mariae Matri domini nostri Jesu Christi et etiam cunctis coelestisPatriae Civibus Amen.
Verum hoc anno salutis M. D. XIvolvi et revolvi hunc codicem et ipsum inveni deturpatum et male tractatum in aliquibus eius partibus seu foliis. Quis stultus fecerit nescio. Si tempus Deus mihi dederit reparabo postea quamquam nullus Caenobii frater reparare voluit cum sua desidia.

N. 12.

IESUS.

Huic coniugio mihi libet (ut soleo) praefaciunculam huiusmodi facere. Imprimis ausim dicere quod coniugium est genus quoddam servitutis nam et uxor viro et vir uxori obstrictus obligatus et ita annexus est ut nemo quidem summe dignitatis ac auctoritatis nisi sonticis obvenientibus causis separari possit. Obligationem hanc declarat ille quoque mos antiquus quo nuptie per coemptionem fiebant ut vir uxorem et uxor virum quasi emere videretur. Quod Vergilius antiquitatum peritissimus tetigit quum dixit. Teque sibi generum tethis emat. Et alio in loco ac dominum Aeneam in regna recepit et hoc esse aiunt quod queritur Juvenalis de Ursidio que stulta maritali iam porrigat ora capistro. et quod libertas magna dote ematur et certe ita est viri nam tales ex nuptiis fiunt quales ii qui ab amazonibusvicti olim dicebantur. Ergo quum solus sapiens liber sit (ut dicunt Stoici) ducenda uxore ne libertatem amittat abstinebit. Hanc uxoriam servitutem illa pregravant molestia scilisetfoeminarum loquacitas importunitasinsaturabilitas. Ex coniugio igitur quam dii inmortales infamia sequitur vel sequi potest nam hinc adulteria illinc filiorum et filiarum stupra que et si rara tamen maritus pulchre vxoris et formose prolis pater semper timet semper anxius est. Quotiens versum illum pronunciare audit Cornua mutantur sed cornu non variatur totiens animus illius mutatur et variatur scit nam litem magnam pudiciciae esse cum forma scit omnia matrimoniorum alienorum corona esse subsessoribus. Augustus ille Cesar: qui etiam... in numerum deorum relatus fuit non potuit hanc efugere infamiam habuit nam filiam et neptem adulteram. Sane igitur illud Biantis viri sapientis responsum que cum interrogatus esset a quodam deberet ne uxorem ducere dixit pulchram duces aut deformem si pulchram habebis communem si turpem habebis poenam neutrum autem b.... non est ergo viro sapienti ducenda uxor. Preterea mulieris preclara nature dona sunt illa scilicet ingenium acutum memoria tenax et longa vita que libidine seu frequenticoitu maxime minuuntur consumuntur et pereunt. Nihil profecto tam celeriter senescere cogit homines quam crebra geniturae profusio quod non in hominibus tamen sed in aliis quoque animalibus videre licet et plantis nam que sunt salacia et libidinosa nimis animalia cito deficiunt et moriuntur ut passeres et perdices. Lactuce (o lactuçe : lletuga, lettuce : lechuga ?) quoque et alie herbe quum primum in semen abierunt arent et amarescunt. Hominem vero coniugatum temperare a venere perdificile est et volenti per uxorem non licet. Ideo bene. Q. Cicero. M. Ciceronis frater dicere solebat Libero lectulo nihil iocundius. Quod dictum quisque sapientissimus in fronte seu fulcro lecti sui habere scriptum deberet. Uxorem ergo vir sapiens ne ab officio suo deficiat non ducet. De his quidem satis. Christi domini nostri Jesu ac Sacratissime Virginis nominibus imploratis. XXVIII Protocollum sive Manuale mei Petri Michaelis Carbonelli Regii Archivarii et notarii publici Barcinone atque ubique terrarum ditionis domini Regis foeliciter incipit. Qui meum quo utor in publicis hic appono Si+gnum.
Incipit Foeliciter.
Annus a Nat. Domini. M. Quingentesimus quartus Ferrando secundoeiusque coniuge Helisabet auspicato conregnantibus.

(Nota: Ferrando secundo eiusque coniugeHelisabet : Fernando II de Aragón, el católico, cónyuge: Isabel la católica, Helisabet, Elisabeth, etc.)

N. 13.

Memoriale n. 55. B. fól. 66. v.

Record com en lodit mes de Març any Mil DXVI fiu fer una clau al pany de la porta del Reyal Archiu de Barcelona la qual en dit mes doni a Franceschmon fill pus es Archiver de dit Archiuuna et insolidum mecum dient li que de tot quant hi gonyara axi de cercas com de dar e auctenticar privilegis provisions e altres scripturesde dit Archiu sia tot seu axi que hi façatanta residentia com es mester e volra e preca nostre S. Deu que per molts bons anys posseesca lodit offici ab mi e sens mi en haiatant guany e profit com son cor desija. E placiaal Senyor li vulla alargar la vida per mes be a fer. Amen.

E per quant lo dit mon fill es de conditio ques ama molt mes que no deuria e jolhaia molt endressat e no te tanta conexençacom deuria he li dada la dita clau ab tots losguanys quey fara dient com es dit que tots sien seus abtot que si fos liberal deuria dir com hi guanyava monpare veus açiquey he gonyat preneune aquella part que volreumay ho ha fet neu fara yo ley perdofaçayo lo que dec axi vers ell com versnostra muller e ells nunca façanres per mi que deçoso content. Deo gracias.


Esta nota sigue inmediatamente a la anterior y su descifre nos ha sido muy costoso, por hallarse cuidadosamente tachada sin duda por la mano misma del padre o más bien del hijo, después de la muerte de aquel.

N. 14.
Memoriale P. M. Carbonelli ad sui usum, fól. antepenúltimo.

Aquest mon fill ha desistit de no seguir la Cort.

Pos en record com dimarts vigilia del glorios Archangel mossen Sant Miquel e comptaven XXVIII de Setembre del any MCCCCLXXVIIlI parti monfill Francesch de Barcelona en companya e serveyde mossen Gaspar de Arinyo Secretari del S.R. e de mossen Gaspar Peyro aximatex Secretari del dit S. R. e tira ensemps ab ells la via deValencia hon va lo S. R. per prestar lo jurament per la nova successio. E parti ja lodit S. R. a XXIII del dit mes e any de la present Ciutat. Es verque per quant lo dit mossen Peyro fa e desempatxeles mes faenes de mossen Arinyo e es home doctee que veura millor sobre lo dit mon fill lo dit mon fill stara de continuo ab lodit mossen Peyro lo qual li fara la despesa a ell e una gentil mula que yo li he comprada. Deus dirigat eos et det suam gratiam. Amen.

N. 15.

Memoriale n. 24. fól. 1. en pergamino.

Pos en memoria com dissapte que comptam XXXI de Marçany MCCCCLXXXI mon fill Francesch comença de star en casa de mossen Gaspar de ArinyoSecretari del S. R. quel ha acceptat en serveyseu per scrivent e doni al dit mossen Arinyo un libre estimat .... LXXXX lliures per micer Antoni Geraldino e mestre Francisco qui apres es stat bisbe de Çaefelo.E mes despengui XXII lliures X s. per I mula que donial dit mon fill com entra en dit servici.

N. 16.

Memoriale n. 49. fól. 102.

Memoria tene quod omnes prefati et infrascripti gnati et gnatae nepotes mei et neptes mei ex filio fuerunt nati et nate in edibus sitis in vico vulgo dicto del Garrofer Civitatis Barcinonae que fuerunt venerabilis et discreti Raphaelis de Riudor quondam notarii publici Barcinonensis eiusdem filii Soceri qua filiam suam nomine Joannam heredem suam universalem instituit et ipsa Joanna predictum filiummeum maritum suum ad omnimodas voluntates suas. Quemadmodum de herentia praedictae nurus liquido constat in Capitulis matrimonii predictorum filii et Joannaepenes discretum Joannem Geraldum notarium publicum Barcinone. De herentia vero filii mei plene constat ultimo testamento predicta Joannae confecto et eiusdem Joannae manu propria scripto penes discretum ac venerabilem Stephanum Malet Regium Scribam et notarium publicum Barcinonae.

N. 17.

Memoriale n. 49. fól. 101.

Die dominico VIII mensis octobris anno Salutis M. quingentessimo tertio Ferrando secundo foeliciter regnante et in comitatibus Roscinonis et Cerritaniae pro Gallorum bello rejiciendo personaliter cum magno exercitu peditum et equitum existente Reverendissimus dominus Petrus GartiaEpiscopus Barcinonensis confirmavit nepotes meosex filio duos scilicet Petrum Michaelem Carbonellum et Franciscum Michaelem Carbonellum apud Episcopale palatium Barcinononensemconstitutos. Et prefati Petri fuit compater ego Avius et Commater egregia Barona de Queralto nomine Violans filia Magnifici Joannis Ros quondam Legum professoris prefati vero Franciscifuit compater magnificus Joannes Guillelmus Jorda Legum professor Civis Barcinone et Commater uxor magnifici Hieronymi de Colle Legum professoris Civis Barcinonae. Et dono dedi ipsi Petro pro ençaeniis et bono amore argenti aurati taceamsive xapam factam cum gallonibus sive gallonsponderis unius marci ad marcam Barcinone.Solveram pro ea lliuras acto et X solidos.

Id. v.

Et eodem die et anno prefatus dominus Episcopus Barcinonensis sedens in prefato Episcopali palatiopredictum Petrum nepotem meum corona illustravitet sic chartam Coronae ei concessit et tradi fecit in crastinum per notarium eius Vicariatus.
Item die festoSancti Francisci quo computatur IIII.us dies octobris anno Christi M. quingentesimo quarto anticipando dedi pro filio seu filia primogenituro seu genitura ex prefatis coniugibus loco encaeniorum duplam unicam ducati valentem ducatos duos Helisabet venerandae nurui meae ipsoquidem die personaliter reperte in aedibus domini patris sui Joannis Ulzina apothecarii sitis coram fonteAngeli juxta littus maris huius Urbis Barcinonae.

N. 18.
Memoriale n.19 ?? fól 101.

Die dominico vicesimo quarto septembris paulo pos pulsationem quintae horae postmeridiem ipsius diei anno a natali Christiano tertio supra milesimum quingentesimum Ferrando secundo foeliciter regnanteet generales Curias tenente in et pro facto Guerraecontra Regem Francorum Charolum apud Coenobium Sancti Francisci Barcinonae ....Helisabet nurus mea filiam peperit cui nomen inditum fuit scilicet Helisabet Gratia. Et fuerunt compater et commater Magnificus Michael Perez AlmaçanRegum Secretarius ordinis divi Jacobi de Spata et magnifica domina Alduncia uxor Magnifici Hieronymi Albanell Legum professoris Regentisque cencellariam domini Regis quorum alter scilicet Secretarius ab Ecclesia beate Marie de Pinu (ubi baptizatafuit) recedens peracto baptismo predictae Helisabet Gratiamisit ad prefatam Helisabet commatrem suam pro ençaeniis ducatos decem in quinque petiis auri vocatis duplis ducati nuper cum insigniis domini nostri Regis in eis sculptis et mpressis. Commater vero nihil dono dedit. Ego vero praefatae nurui meae die festo Sancti Michaelisin crastinum baptismi pro encaeniis dono dedi petiam unicam aurivalentem ducatos duos quam vulgo bullunyes appellant. Fuit baptizata die jovis XXVIII predictorum mensis et anni per Bartholomeum Ros presbyterum praefatae Ecclesiae de Pinu Vicarium. Quo quidem die dominus noster Rex discessit ab hac Urbe Barcinona magna comitante caterva ad agros Gerundensem Emporitanum comitatus que Roscinoniset Cerritanie pro facto praefatae Guerrae Francorum.
Memoria tene quod die veneris XIX mensis januarii Anno salutis M. quingentesimo quarto dono dedi huic Helisabet Gratiaenepti meae jocale unicum auri in cuius medio est locatus lapis dictus jacynthus cum perula in calce pendens quod nuper comparavi ab Joanne Rovirola argentario precio LXX solidorum monetae Barcinonensis jam exoluto. Quod quidem jocale tradidi Domine Helisabet nurui meae eius matri in commendam quousque ipsa Gratia ad annum pubertatis venerit. Sin autem illud tradendum volo filio meo Francisco eiusdem Gratiae patri et seu eiusdem filii heredibus pro suis et eorum voluntatibus libere faciendis.

Obiit praefata Gratia neptis mea morbo epidemiae in turri predicti filii mei sita juxta Monasteria Monialium Montisalacris et fratrum beate Marie de Nazaret ordinis Cisterciencis in SuburbioBarcinone die veneris XXI Maii anno a nativitate Domini MDVII. Et in crastinum die sabbati XXII predictorum mensis et anni fuit sepulta in sepulcro sive monumento meo sito in claustroMonasterii predicatorum Barcinone ubi fuit sepultus Ludovicus frater germanus suus et ibi jacent ossa patris mei et fratrum ac sororum germanorummeorum et Gratiae primae uxoris meae matrisFrancisci filii mei verum omnes filii et filiemei dempto filio Balthesare qui jacet in Monasterio fratrum Minorum oppidi sive ville Ciutadille insule Minoricarumjacent in sepulcro sito in capella Sancti Antonii que est coram fronte claustri Sedis Barcinonae cum signo de Avibus quod est in introitu ipsius capellae ad partem sinistram sive squerra et quod sepulchrum et beneficium ipsius capelle instituerat quidam cognomento Calopa Locumtenens Magistri rationalis Curiae Domini Regis Civis Barcinone quique fuit consobrinus Avi mei Bartholomei dez Solerde prefato officio Magistri rationalis. Ubi etiam jacent sepulta corpora domine Joannae matris meae et domine Eulaliae Aviae meae que fuit uxor prefati Bartholomei dez Soler. Et memoria tene quod est perquirenda dotalia predicti beneficii quod est de genere predicti Calopaubi invenietur ad quem pertineat jus patronatus predicti beneficii et creditur quod ad predictum avum nostrum eiusque heredes et successores.

N. 19.
Memoriale n. 49. fól. 101 v.

Die sabbati VI. Nonas Maias quo numeratur dies secundus Maii paulo ante pulsationem undecimae horae post meridiem ipsius diei et erat festum Sancti Athanasii Episcopi Alexandrini et doctoris Grecorum anno scilicet a nativitate Domini M. quingentesimo sextoFerrando secundo foeliciter regnante .... memorata Helisabet nurus mea filium peperit cui nomen inditum fuit Ludovicus Onophrius Benedictus Franciscus fuitque compater Magnificus atque prestantissimus vir dominus Ludovicus dez Pla Archidiaconus maior Ecclesiae Barcinonensis Commater vero domina Anna Ros uxor Magnifici Joannis Lull minoris dierum Civis Barcinone. Et fuit baptizatus in praefata Ecclesia Barcinone per venerabilem Antonium Ribes hebdomadarium ipsius Ecclesiae die veneris VIII predicti mensis Maii festo apparitionis Sancti Michaelis Archangeli. Et pro encaeniis et bono amore praefata commater dono dedit predicto Ludovico eius filiolo Castellanamauri unicam valentem XXX solidos et sex denariosCompater vero nihil. Ego vero (ut in proxima columna scripsi) iam duplam unicam ducati eidem dono dederam anticipando. Item ultra ipsam duplam dono dedi hoc die dominico X Maii anno predicto eidem nurui meae pro encaeniis ducati duplam. Et sic tenet pro hoc partu ducati duplas duas. Nota quod partus accipitur hic pro prole. Item ultra praedicta encaenia dono dedi predicto Ludovico nepotimeo ex filio fructuariam sive fruytera argentiaurati ponderis unius marci et duarum unciarum in cuius medio est sculptus Leo cum uno arbore vulgo dicto noguera et cum aliis operibus in girum cuius argentumest finissimum Regni Portugaliae quam hic Barcinonae inaurari feci de ducatis venetis tribus. Ideo precium eius fuit XII lliures et X solidos licet sit maioris valoris quas solvi Raphaeli Peregri aurifabro sive argenter die sabbati VIIII proxime dictorum mensis et anni in mensa nummularia sive depositaria Civitatis Barcinonae. Et sic hec encaenia sive dona summam capiunt XVII lliurarum et VI. Est verum quod propter errorem calculi restituit mihi predictus Raphael Peregrinus solidos octo et quod jocale sive fructuariam per praedictos parentes custodiri volo donec ipse Ludovicus nepos meus adoleverit et in bonorum administratione bonus pater familias fuerit. Et eo tunc illud eidem nepoti tradatur libere et absolute.

Obiithic Ludovicus XV mensis Martii paulo ante pulsationem Xe horae post meridiem ipsius diei festi Sanctae Matronae anno Christi MD septimo apud turrim filii mei Franciscieius patris sitam juxta Coenobia MonialiumMontisalacris et beatae Mariae de Nazareto morbovulgo dicto de spasmo et hoc tempore pestis vigebat in hac urbe Barcinona.

N. 20.

Memoriale n. 49. fól. 102.

Die Martis festo Sancti Agapiti quo computabatur XVIII mensis Augusti anno Christi MD sextoFerrando secundo foeliciter regnante Reverendus frater Guillelmus Serra ordinis Sancti Francisci Episcopus Hypponensis(quem episcopatum Aphri seu Sarraceni possident et propterea est episcopus nulla tenencis vulgo dictus de gratia) hic enim Episcopus de gratia gerit vices Barcinonensis Episcopi confirmavit in edibus suis sitis coram dormitorio Monasterii Sancti Francisci Barcinonensis nepotem meum ex filio vocatum Franciscum Hieronymum Carbonellum licet non appelletur nisi uno nomine scilicet Hieronymus. Et fuit compater magnificus Joannes Roiz de Calcena Regius Secretarius Commater vero fuit domina (hay un blanco) uxor magnifici Bartholomei Ferrer Regentis Regiam Thesaurariam quae fuit filia honorabilis Guillelmi Miro quondam mercatoris Civis Barcinone.
Anno Christi MDX. Henricus Episcopus Barcinonensis contulit huic Hieronymocoronam seu pro eo Episcopus .... Serra ordinis fratrum minorum vulgus dictus Bisbe de Gratia.

N. 21.

Memoriale n. 43. fól.102.

Die veneris VI calendasMartias quo numeratur dies XXV februarii festo Sancti Mathiaepaulo post pulsationem duodecimae horae post merediem ipsius diei anno a nativitate Domini M. quingentesimo octavo Ferrandosecundo foelicitcr regnante Helisabet nurusmea filiam peperit apud edes praedictas quae fuerunt praedicti Raphaelis de Riudor cui inditum fuit nomen Anna Mathiavulgo Matiana et etiam Francisca. Et sic indita sunt tria nomina scilicet ut vulgo dicamus Anna Maciana Francescafuitque compater Magnificus Franciscus Franc legum professor Regens Regiam Cancellariam Commater vero domina Angela Alexa uxor magnifici .... Burgues domicelli que fuit filia magnifici Jacobi Ros quondam Civis Barcinonae. Et fuit baptizata in Ecclesia parrochiali beatae Mariae de Pinu Barcinonaeper venerabilem Petrum Muntçopraesbiterum Vicarium praedictae ecclesiae de Pinu die Mercurii primo mensis Martii anno predicto M. quingentesimo octavo. Et ipsi compater et commater nihil filiolae dederunt sed ego avus pro enceniis eidem Annae Mathiae sive Matianae quondam pateram sive xapam novam argenteam et in aliquibus partibus auratam ac in medio est sculptus unus Angelus estque ponderis duorum marcorum unius unciae et VII argentium. Cuius valor est ad rationem VIIII librarum pro marcho XX librasseu circiter. Ultra quam dono dedi predictae nurui meae petiam unicam auri valoris duorum ducatorum quam vulgo appellant Noble de nau. Et quam pateram per predictos parentes custodiri volo donec ipsa Anna Matiana adoleverit. Et facta adulta eidem tradendam volo pateram ipsam libere et absolute.

Obiit prefata Anna Matiana Francisca morbo inopinato cadendo super scabellum et puella super illam ob quod febris oppressit eam sic quod infra Ve dies mortem obtulit die veneris XXXI augusti paulo post pulsationem quintae horae post meridiem ipsius diei anno a nativitate Domini M quingentesimo nono.

N. 22.

Memoriale n. 49. fól. 102. v.

Die jovis nono calendas Nevembris quo numeratur dies XXIIII Octobris paulo ante pulsationem VIIII horae post meridiem ipsius diei anno a nativitate Domini M. quingentesimo decimo Ferrando secundofoeliciter regnante Helisabet nurus mea filiam peperit apud aedes memorati filii mei contiguas sedibus quae fuerunt Raphaelis de Riudor quondam notarii publici Barcinonaesitis in vico vocato del Garrofer contiguas prefatis aedibus praedicti Raphaelis de Riudor quas nuper emerat. Cui nomen inditum fuit Joanna Francisca Paula Antica (hoc nomen Anthica solum appellatur quotidie) fuit compater Magnificus Bartholomeus Ferrarius Thesaurariam Regiam Regens commater Magnifica Paula uxor Magnifici Joannis Guillelmi Jordani legum professoris filia Magnifici Galcerandi Ferrarii domicelli. Fuitque baptizata in Sede Barcinonensi per venerabilem Joannem Camps canonicum Hebdomadarium eiusdem Sedis die sabbati XXVI Octobris anno praedicto et nihil filiolae dederunt sed ego Avus praefatae nurui meaedie dominico XXVII proxime scriptorum mensis et anni dono dedi eidem nurui meae pro exeniis peciam unicam auri valoris duorum ducatorum quam vulgo apellant Bolunyes praedictae autem nepti meae nihil dedi quam pro patre suo hoc in mense sum soluturus impensas cuiusdam fenestrae reponendae ex lapidibus et fustibus in fronte parietis domunculae suae domibus suis maioribus contiguae et studio ipsarum domorum aliasque impensas pro rebus meis tutandis etiam et augendis multoque reformandis.

N. 23.
Memoriale n. 49. fól. 102. v.

Die Mercurii XIIII decembris paulo ante pulsationem primae horae noctis intempestae diei proxime decursi anno Christi M. quingentesimo tredecimo religiosissimo et serenissimo domino Rege Ferrando foeliciter regnante praefata Helisabet nurus mea filiam peperit apud aedes memoratas me Petro Michaele Carbonello volente et rogante inditum fuit ei nomen Severus Franciscus Stephanus et fuerunt in baptismo facto in fonte aquae benedictae sito in sede Barcinonaecompater Illustris dominus Joannes de Aragonia locumtenensgeneralis prefati domini Regis in Principatu Cataloniae comitatibusque Roscilionis et Ceritaniaecomitis Ripecurciae sed postea erectus fuit in ducem Lunae et commater Illustris frugique domna Joanna de Cardona filia quondam egregii Comitis Treventi (la t no se ve) uxor Illustris domini Petri de Cardona vicesgerentis Gubernatoris in Principatu Cataloniae filii Illustris donmi Joannis Fulconis a Cardona Ducis Ducatus (Ducatns) Cardonae. Diesque baptismi fuit die martis XX praedictorum mensis et anni. Et ipsi compater et commater eidem filiolo dederunt nihil sed ego Avus praefate nurui dono dedi ipso et eodem die baptismi Alfonsinum auri valentem ducatum unicum et semis et jam mense proxime lapso eidem dederam pro exeniis pregnatus eiusdem filii sui decem ducatosvalentes XII libras in una vitriaria finestre camerae maioris domus ubi jacet. Et sic tenet ipsa nurus pro exeniis per me eidem datis in ipsis vitriariis et Alfonsino ducatus XI et semis Deo gratias.

N. 24.
Memoriale n. 49. fol. 102. v.

Record que yo he donat entre diverses vegades a mos nets e netes e per ells a mon fill Francesch ultra altres coses xapas dargentquatre los quals huy te que comptam XXVII de Octobre any MDXV.

N. 25.
Memoriale n. 49. fól. 103.

Si de matrimoniis e de altres particularitats quis fan es seguexen en casa del Senyor Reynos trobaran en aquest libre continuades siaimputat als protonotaris e secretaris del Senyor Rey qui tot llur studi es adquirir honres o pecunies e be pompaiare curar mes del temporal que del spiritual e tant nolshe pregat que yo qui bat les mates e ells prenen los cunills jatsia yo no siatengut en continuar tals coses pogues haver dells avisos e memorials per fer ne servici a Deu e al Senyor Rey e a la republica numqua obtenir ses pogut. E açopoch per mi continuat ho he hagut et per visum et per auditum aliorum proborum virorum dicentium veritatem rerum gestarum maximo cum labore ac perditione temporis.

N. 25.
Memoriale n. 55. B. fól. 70. v.

De morte P. M. Carbonelli.

Fasmemoria jo Francesch Carbonell com dijous que comptavem dos de abril any Mil DXVII mossen mon paremossen Pere Miquel Carbonell mori entre sinchy sis apres mig jorn de mal de asma. Anima eius requiescat in pace y mori en les mies cases que tinchsituades en la ciutat de Barchinona en lo carrer del Garrofe y en la cambra en que sta loqueragol prop la cuyna.

Historia

CXIX, reg 945, fol 214, 5 mayo 1385

CXIX. 

Reg. n. 945, fol. 214. 5 may. 1385.

In Dei nomine pateat universis quod nos Petrus Dei gratia rex Aragonum etc. attendentes per venerabiles patres nobiles dilectos et fideles nostros Raimundum Elnensem Garciam Vincensem episcopos Berengarium de Angularia electum confirmatum Gerundensis ecclesie Galcerandum de Villanova et Michaelem de Sancto Johanne archidiaconos in dicta ecclesia Gerundensi nomine capituli ejusdem Guillermum de Fontibus officialem episcopi Barchinone nomine ejusdem episcopi Petrum Vilana archidiaconum majorem Urgellensis ecclesie nomine episcopi ipsius fratrem Raimundum de Rajadello nuncium fratris Guillelmi de Guimerano prioris Cathalonie Andream vicecomitem Insule et de Caneto Dalmacium de Queralto Guillelmum de Argentona et Guillelmum de Nogaria milites Johannem Serra et Johannem de Vallesicca licenciatum in legibus nuncios Barchinone Macianum Castilionis legum doctorem et Johannem Gralla nuncios civitatis Ilerde Vitalem Grimau et Franciscum Castilionis legum doctorem nuncios ville Perpiniani Ludovicum Strucii et Petrum Guillelmi Sunyerii nuncios civitatis Gerunde qui cum aliis diversis prelatis ecclesiasticisque personis baronibus militibus civitatibus villis et locis Cathalonie principatus nostri fuerant litteris evocati pro colloquio consilioque habendis cum eis supra quibusdam negociis comodum et honorem nostrum ac reipublice regnorum et terrarum nostrarum potissime principatus jamdicti non parum tangentibus nobis fuisse reverenter oblata capitula subinserta nosque ipsis capitulis responsiones fecisse descriptas in fine cujuslibet eorundem: et demum inter nos et superius nominatos producta fuisse et penitus concordata capitula et responsiones ipsa ut hic per ordinem sunt descripta.

Molt alt e molt excellent princep e senyor com vos ab letres vostres hajats appellades certes persones de la esgleya e dels barons e cavallers e de les ciutats e viles reyals de Cathalunya per haver coloqui et consell dells sobre alscuns affers vostres tocants vos senyor e vostra corona per la qual rao les persones per vos appellades son stades ajustades davant vostra senyoria: e vos senyor hajats fet explicar per micer Guillem de Vallsecca vostre vicecanceller que com vos senyor hajats fet convocar lusatge Princeps namque per rao deles companyes darmes qui de la part de França son entrades en Cathalunya per debellar e dampnificar aquella e per aço sia stada feta una covinença per molts de pagar lo mes certa quantitat per foch la qual cosa se diu esser importable a la terra: la qual covinença o la rao de pagarho encara dura com les dites gents son encara en la terra dampnificant aquella e vos senyor vullats haver sobre aço colloqui et consell posantvos en tota via raonable et comportable a la terra: per ço les dites persones haut sobre aço consell e deliberacio vos donen senyor lo consell seguent:
ço es que entenen per foragitar les gents darmes stranyes que huy son en Cathalunya a vos senyor deure bastar de lançes DC e D pillarts e D ballesters: de la qual gent L lances e C pillarts sien en Rossello per obviar que mes gents darmes no entren en la terra com vos senyor hajats certs ardits que mes nich volen entrar: remetent tot aço a arbitre vostre o del capita: e que alscunes lances les quals sera vist al dit capita correguen la terra on les dites gents darmes se son enfortides e ab tota la romanent gent se pot posar setge en aquell loc o locs que les dites gents darmes tenen dins lo dit comtat et que una galea stiga en la mar per ço que les dites gents darmes vianda o altres secors per la mar no pusquen haver: et que aquesta gent darmes sia pagada a II meses qui compten lo primer dia del mes present: et si dins aquets dos meses no haura fi aquella que deu que dur per altre mes apres seguent pagant senyor mig flori lo mes per foch attesa la subvencio ja pagada e attesa la pobresa de la terra e la carestia que es en aquella: et passat aquest temps vos senyor e la terra romanga cascun en son dret del dit usatge no contrastants alscunes covinences qui sien per qualsevol paraules ne ab qui stades fetes ab vos senyor les quals daqui avant no puguen haver loc ans sien haudes per casses e nulles. Et per ço que totes les dites DC lances de fet servesquen pus sen fa la paga: que la mostra se faça en manera que alcu no sen partesca ne una persona o cavall pusquen esser compresses II vegades o mes en la dita mostra et que cessant senyor lo dit usatge la subvencio damunt dita ces. Plau al senyor rey: axi empero que si lo dit mig flori no basta a la dita companya quey sia fet compliment per los del principat de Cathalunya mas sie entes que I no sia obligat tengut ne executat per altre. Consellen mes senyor que per ço com la terra es fort carregada axi per la gran e importable subvencio que ha feta del temps passat com encara per aquella queus ha a fer per III meses sdevenidors inclus lo present mes per occasio de la convocacio del dit usatge: queus placia senyor de passar e atorgar a aquells qui no han pagat de mijant marz a ença pus prop passat que responguen e paguen segons la subvencio que ara senyor vos enten a fer ço es de mig flori. Plau al senyor rey. Consellen mes senyor que tota la moneda que daço exira axi del temps passat com del sdevenidor vinga en ma de persones elegidores per la terra les quals persones hajen la dita moneda a convertir en paga de les coses damunt dites e no en altre en hajen a retre compte a la persona o personas que sobre aço seran assignades per part de la terra: e lo senyor rey enten e vol que la recepcio de tot ço qui es degut per raho del usatge sesguard a les personas qui per los del consell hi seran ordenadas axi que son tresorer non haja res a reebre: mas que per satisfer a les grans quantitats que ha manlevades per aquesta raho reeba lo dit tresorer tot ço e quant es degut per lo dit usatge tro per tot lo mes de abril prop passat. E per ço car los del consell dupten que les execucions per aço fahedores nos facen rigorosament et inmoderada lo dit senyor rey vol quel dit tresorer faça aquelles fer per los ordinaris et no per comissari ne per porter ne algun altre: e sis fahia que nengun fos tengut a pagar salari ne messions que sen faessen. E encara vol lo dit senyor que per ço que no pogues esser dit quel tresorer faes les execucions dessus dites ans de temps degut quen haja consell de dos persones del dit consell lo qual consell haja tenir e exequir de necessitat: e les dites II persones se hagen elegir per los convocats al dit consell e aquestes lo hajen consellar lealment e be e daço facen sagrament. E sia entes que de totes les persones tengudes al dit usatge qui pagat no hauran ultra lo temps davall scrit mig flori per foch ço es de XV de mars a ença tro per tot abril prop passat e no mes avant mas del temps abans ço es del dia de la convocacio tro al XV dia de marz haja segons la composicio que feta hauran ço es que paguen segons los altres I flori per foc lo mes. Plau al senyor rey ço quel dit capitol conte del present mes de maig e dels II meses prop vinents. E per ço senyor que en les dites DC lances hajen comtes vescomtes e altres grans persones de la terra e que lo foragitar de les dites gents darmes stranyes se faça pus spatxadament consellem que a vos placia senyor descriure al senyor infant prestament e que saperceba ab aquella gent darmes que pora e que ab poca gent o molta vinga a la vostra senyoria com pus ivarçosament pusca. Plan al senyor rey pero que per la venguda del infant lo fet no sia retardat en res mes hi sia enantat tant com fer se pusca. Consellen mes encara senyor queus placia posar en via raonable et comportabla daquest fet del dit usatge ab lo comte de Cardona Bernat de Pinos et Bernat de Cabrera et ab altres nobles e cavallers qui laltre dia partiren de Gerona: car persones son senyor qui en aquest acte vos serviran notablement per via de consell e ab armes axi com altres vegades han acostumat remetent a ells et a lurs sotsmeses et a tots altres de qualque condicio o stament sien totes penes si en algunes son cayguts per occassio del dit usatge e si los dits barons e cavallers per lur tornada en res vos han agraviat: e que per ço que ells pus coratjosos e volenterosos vinguen al vostre servey quels vos placia guiar: sens los quals e daltres comtes e barons de Cathalunya no veem senyor que la dita subvencio se pogues pagar per la raho damunt dita ni fer lo dit servey. Lo senyor rey fara la dita remissio los empero quis alegraran daquella faents dins lo temps que haura loch lo servey del dit usatge ço es del temps passat per via de remença e del sdevenidor per remença o per servey personal segons que es convengut. E per ço senyor com si mes gents darmes stranyes entren en Cathalunya per dampnificar aquella majorment en gran nombre axi com se diu que saparella et si ho fan Cathalunya no seria bastant a fer tant gran messio e per conseguent sia cosa rahonable que los regnes Darago de Valencia e de Mallorques en aço ajuden axi com Cathalunya ajuda notablement en la guerra de Castella als dits regnes Darago et de Valencia e per aço lo general de Cathalunya entena emprar los dits regnes: consellen senyor que a vos placia de dar en aço tota favor e endreça que puscau com sien affers vostres e tot torn a honor e servey vostre e de la corona. Plau al senyor rey. Et com lo fet del comte Dempuries per la execucio que vos senyor li fets sia feta causa e occasio principal del entrament de les dites gents estranyes lo qual fet si a honor e reverencia vostra senyor e de la corona podia haver fi seria cosa fort expedient per los grans perills daquestes gents darmes e daltres qui sen porien seguir e com vos senyor dejats anar ab vostres sotsmeses ab misericordia e pietat pus se faça e torn a honor et a reverencia vostra et ab satisfaccio e esmena condigna tal com a vos pertany de fer e majorment com sia de vostra sanch e los fills del dit comte sien vostres nets: ab humil supplicacio precedent vos consellen senyor que sia vostra merce per reverencia de Deu et intuit de pietat que si lo dit comte fa a vos senyor regonexent les errades que ha fetes tota satisfaccio e esmena a vos senyor e a la corona honorable que placia a vos de haverli misericordia et pietat en sguart special dels dits vostres nets e dar tot loch a vos senyor honorable axi com dit es que la dita subvencio ces de tot. Aquest capitol denega lo senyor rey segons quel ha ja denegat de paraula. Consellen a vos senyoria que durant la subvencio del dit usatge vos senyor no puxats per via dost en general o en special ne en altre manera haver trer o fer exir les osts reyals de Cathalunya en general o en singular vulles per via de consell com en altra manera ne les dites osts o singulars daquelles sien tengudes o tenguts de anarhi o exir durant la dita ajuda o subvencio: retinentse senyor les persones per vos appellades que per aquest consell no sia fet prejudici novacio o derogacio als capitols fets e per vos senyor fermats en et sobre la prorogacio de les corts de Fraga ans aquells e les coses en aquells contengudes romanguen en lur efficacia et virtut e que plaçia a vos senyor de atorgar totes provisions per les coses damunt dites necessaries esser franques de dret de segell. Plau al senyor rey.

Tenore presentis capitula preinserta et unumquodque ipsorum juxta responsiones factas eisdem de certa sciencia acceptamus et grata habemus illaque quatenus nos obligant et astringunt juxta responsiones predictas concedimus et firmamus illis videlicet omnibus ex prelatis personis ecclesiasticis baronibus militibus generosis civitatibus villis et locis principatus jamdicti qui capitula et responsiones easdem firmaverint legitime cum effectu et non aliis quibuscumque. Et in nostra bona fide regia promittimus et juramus per dominum Deum et ejus sancta quatuor evangelia corporaliter manibus nostris tacta in posse nostri secretarii et notarii infrascripti tamquam publice persone a nobis hec stipulantis nomine omnium quorum intersit vel possit ac poterit interesse quod dicta capitula et omnia et singula contenta in eis juxta responsiones ipsorum tenebimus servabimus et complebimus cum efectu et teneri servari et compleri incommutabiliter faciemus et contra ea nullatenus veniemus neque sinemus quidquam in contrarium fieri ullo jure ratione vel causa volentes de hiis fieri atque tradi unicuique petenti unum et plura publica instrumenta sigillo nostro pendenti munita. Quod est actum in episcopali palacio civitatis Gerunde die quinta madii anno a nativitate Domini MCCCLXXX quinto regnique nostri quinquagessimo. - Guillelmus de Vallesica. - Signum + Petri Dei gratia regis Aragonum etc. qui hec prout continentur superius laudamus concedimus et firmamus. - Testes sunt qui fuerunt ad premissa presentes nobilis Berengarius de Apilia majordomus Bernardus Alamanni Dorriols algutzirius milites Guillelmus de Vallesicca vicecancellarius Petrus Ça Calm curie negociorum promotor legum doctores Bartholomeus de Avellaneda secretarius dicti domini regis et nobiles Petrus de Scintillis miles majordomus et Berengarius Vallossera secretarius domine regine. - Sig+num mei Bartholomei Sirvent secretarii domini regis predicti et ejus auctoritate notarii publici per totam terram et dominationem ejusdem qui premissis interfui eaque de ipsius mandato scribi feci et clausi. - Dominus rex mandavit michi Bartholomeo Sirvent in cujus posse firmavit et juravit.

cxx-reg-1893-fol-81-3-octubre-1387