30 DE MAYO.

30 DE MAYO.

Ocupó la sesión de este día un asunto de interés secundario.
En esta fecha volvieron a marchar los embajadores con el objeto de ver, de nuevo, a la Señora Reina.
Siguen dos cartas, que se recibieron en este día.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Sabut havem com per causa de la entrada nostra en aqueixa ciutat de Barchinona mencionada en la resposta e scriptura per nos aci ultimament donada als missatgers a nos tramesos per vosaltres insurgiria comocio e tumult en aqueixa dita ciutat de que sab nostre Senyor som stada contristada com nostra intencio tots temps sia stada e es procurar e donar tots temps e benifici a vosaltres e aquest Principat. E axi volents e ab eficacissima cura desixants apartar tot inconvenient e per reposar los animos de tots vos certificam que no solament no voldrem entrar de present en la dita ciutat mes encara sabent que de remenças e altres coses a la nostra inclinacio molt contraries se nos voldria donar algun carrech lo qual nostre Senyor Deu sab ab veritat tal o altre algu en aço no havem per apartar totes occasions e inconvenients e redreçar tots repos e sossech havem deliberat de tornarnos decontinent endarrera a Piera e Vilafranqua. Molt afectuosament vos pregam e encarregam que lla hon sabreu dels dits dos lochs que serem reposada nos trametau una gran e copiosa embaxada e consell de la qual entrevenints los misatgers de Barchinona atorgarem e fermarem tals coses que tots haureu raho e causa de esser be contents circa les coses capitulars e demanades e respostes axi per la Majestat del Senyor Rey e per nos com per part del dit Principat. Confiant de la prudencia bondat e virtut e no menys de la innata fidelitat e devocio de vosaltres e de aquells e tots mirareu e advertireu al honor e dignitat reyal del dit Senyor e de nos axi com sempre vostres predecessors e vosaltres loablament e virtuosa haureu acustumat. E si a vosaltres paria que nostra entrada en la dita ciutat de Barchinona que vos habiam oferta se deja fer som be contenta estarne al parer creat de vosaltres com nostra voluntat es tots temps procurar e donar tot repos e benefici a aquest Principat e a vosaltres com be ho haveu pogut compendre. Dada en Caldes a XXX de maig any Mil CCCCLXI. - La Reyna.
Als molt reverends egregis nobles magifichs e honorables mossenyors los diputats e consell lur representants aquest Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy circa les dues ores apres mig jorn havem hagut missatge de la Senyora Reyna que anassem a sa Senyoria a la qual apres som venguts la dita Senyora nos ha parlat com havia algun avis e sentiment que de la deliberacio per sa Senyoria feta e aqui significada de anar aqui se haurien alguns pensaments e sospites volent dir alguns que sa Altesa seria venguda aci per tenir tractes ab los homens de remença e que la anada e intrada de aqui seria per
exequutar e metre en obra algun tracte sobre aço fet de que en aqueixa ciutat hauria varius (o varios, la o mal cerrada) pensaments e perillosos de algun scandil de la qual cosa la dita Senyora diu star ab molt anug que de aço que sa Senyoria ha fet e fa ab tant santa intencio se leven tant contraris juhis. En tant que pus la sua intencio era e es tant recta e santa a la bona conclusio del negoci volria levar tots aquests pensaments e juys e per aço ha dit que delibera partir e anarsen la via de Vilafrancha de Penedes o de Piera havent proposit de aturar aqui fins aquests afers hagen conclusio. E dient que scriura a vosaltres vullau trametre lla alguna solemna embaxada ab la qual lo negoci puixa pendre la desigada fi. E ha pregat a nosaltres la deguessem lla acompanyar. Per nosaltres apres fom un poch apartats e hagut entre nosaltres algun acordi es estat respost a sa Senyoria que attes haviem instruccions e manaments de no partir de açi no podiem alguna cosa respondre a la sua Excellencia sino que ab son bon beneplacit deliberavem scriure e consultar les reverencies nobleses e magnificencies vostres sobre lo que nos havia proposat ha plagut a sa Altesa nostra deliberacio donantnos carrech vos scrivissem que sa Senyoria es deliberada anar a Vilafrancha o a Piera o en altre loch mes remot de Barchinona si volreu o si volren que vaja aqui o romanga aci de tot stara a vostre consell e ordinacio. Car no desiga alre que ab contentacio vostra e apartats tots sinistres pensaments donar bona conclusio al negoci e que vosaltres vullau trametre la dita embaxada ab la qual lo negoci puixa pervenir a la desigada fi en aquell loch hon a vostre consell e ordinacio sa Senyoria se aturara. En lo fer de la present havem vist praparatori de la partida de la dita Senyora. Som stats ab sa Senyoria per saberne la veritat hans dit que ha scrit a vosaltres significantvos en cert la sua partida e que si romania seria contrariar al que ha dit e axi se dupta que no fos en vosaltres de la mutacio del proposit major sospita e causa de algun avolot o inconvenient lo qual per la vida no volria se seguis e per tolre aço delibera de tot en tot de partir e que a nit dormira a Terraça e puig vosaltres sereu certificats si volreu que atur en Terraça o torne aci o vaja a Vilafrancha o a Piera que tot ho remet a la vostra ordinacio ne hi es per pus sino que levat tot scandil ho meneje ab vostre consell e plaer. E ja levantse sa Senyoria per donarnos licencia nos ha dit que li es fet report que algu levaria juy que sa Senyoria parteix de aci per algun avis ordinacio e manament del Senyor Rey. Hans fet solemna jurament que alguna cosa tal noy ha ne que per pus no parteix sino per reposar aquexa ciutat e tolre tot inconvenient e que vol e desiga la concordia de aquests afers tant com la sua vida e que per aço vol la embaxada e que de la sua voluntat e intencio per obra ho comprobareu. Pregant vos que en lo cami o a Terraça o a Martorell li scrivau de vostra deliberacio. E ab aço la dita Senyora parteix e es ja partida. Resta senyors per vosaltres nos sia scrit nosaltres ja que farem car fins hajam vostra resposta no partirem de aci. Tingaus Senyora la Sancta Trinitat en guarda sua. Feta en Caldes a XXX maig any LXI.
La present vos placia comunicar ab los senyors consellers de aqueixa ciutat per quant llurs embaxadors ab nosaltres ensemps han concorregut en tot aço. E de continent vos placia provehir hajam de vosaltres e de les respostes. - A vostra ordinacio prests los embaxadors.

El mismo día los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas, entre las que se halla la de la Señora Reina, que se inserta segunda vez, precediendo a la contestación.

Als molt magnifichs senyors e de gran providencia los justicia jurats e consell de la ciutat de Valencia.
Molt magnifichs senyors e de gran providencia. Vostra letra de creença havem rebuda per los vostres magnifichs embaxadors en la dita vostra letra mencionats los quals havem rebuts e hoits ab aquell amor e honor ques pertany de tot lo que per part vostra nos han volgut dir e explicar e regraciam a les vostres magnificencies quant podem la gran afeccio e voluntat que mostrau en conservar la amor unitat e confederacio que es e deu esser entre aqueixa insigne ciutat e aquest Principat e encara les ofertes de interposarvos e trebellar en totes les coses qui sguard hajen al honor benavenir util e tranquille stat de
aquest Principat e poblats en aquell de queus restam no poch obligats. E semblantment nosaltres qui aquest Principat representant vos oferim volenterosament mostrar per obra la nostra afeccio e bona voluntat que havem a interposar nostres traballs a les coses qui sien honor e util de aqueixa insigne ciutat tot temps que lo cas e loch ho requerra. E per quant dels grans afers quals son los que tenim entre mans e de nostra justa empresa sovent se fa variablament report havem summariament informats los dits vostres
magnifichs embaxadors dels procehiments e actes per justificacio de la dita nostra empresa fets a la qual speram Deus Omnipotent dara tal fi e conclusio com desigam e que sera a gloria e laor sua e servey molt gran a la Majestat del Senyor Rey benifici repos del Illustrissimo Primogenit e repos e tranquillitat no solament de aquest Principat e poblats en aquell mas de tots los regnes e terres del dit Senyor Rey. E sia molt magnifichs senyors e de gran providencia la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XXX del mes de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor apparellats.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Illustrissima Senyora Reyna.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Rebuda havem en aquesta hora letra de la Illustrissima Senyora Reyna de la qual vos tramatem copia ab la present. E per semblant vos trametem copia de la resposta que fem a la sua Serenitat per la qual veureu nostra intencio e deliberacio. Pregamvos afectuosament placia a vostres reverencies e savieses seguir la dita Senyora e anar en aquell loch hon la sua Altesa elegira e se reposara tant vosaltres qui de aci sou partits quant los qui a Caldes erau romasos e prosseguireu los negocis juxta la informacio que de aci haguda havieu. Ab lo present correu ha una letra del Illustrissimo Senyor Primogenit pera sos embaxadors. E sia molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda vostra. Dada en Barchinona a XXX de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell llur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Sabut havem com per causa de la entrada nostra en aqueixa ciutat de Barchinona mencionada en la resposta e scriptura per nos aci ultimament donada als missatgers a nos tramesos per vosaltres insurgiria comocio e tumult en aqueixa dita ciutat de que sab nostre Senyor som stada contristada com nostra intencio tots temps sia stada e es procurar e donar tot repos e benifici a vosaltres e aquest Principat e axi volents ab
eficacissima cura desijants apartar tot inconvenient e per reposar los animos de tots vos certificam que no solament no volrem entrar de present en la dita ciutat mas encara sabent que de remençes e altres coses a la nostra inclinacio molt contraries se nos voldria donar algun carrech lo qual nostre Senyor Deu sab ab veritat tal o altre algu en aço no havem per apartar totes occasions e inconvenients e redreçar tot repos e assossech havem dellibrat de tornarnos de continent en darrera a Piera o a Vilafrancha. Molt afectuosament vos pregam e encarregam que lla hon sabreu dels dits dos lochs que serem reposada nos trametau una gran e copiosa embaxada a consell de la qual entrevenints los missatgers de Barchinona atorgarem e fermarem tals coses que tots haureu raho e causa de esser be contents e circa les coses capitulades e demanades e respostes axi per la Majestat del Senyor Rey e nos com per part del dit Principat confiant de la prudencia bondat e virtut e no menys de la innata fidelitat e devocio de vosaltres e de aquelles e tots mirareu e advertireu al honor e dignitat reyal del dit Senyor e de nos axi com sempre vostres predecessors e vosaltres loablament e virtuosa haveu acustumat. E si a vosaltres parra que nostra entrada en la dita ciutat de Barchinona que vos haviem oferta se deja fer som be contenta starne al parer e record de vosaltres com nostra voluntat sia tots temps procurar e donar tot repos e benifici a aquest Principat e a vosaltres com be ho haveu pogut coneixer. Dada en Caldes a XXX de maig any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

Serenissima molt excellent e virtuosa Senyora.
Ab humil reverencia havem rebuda una letra de vostra Altesa feta vuy en Caldes per la qual vostra Serenitat moguda per reports e informacions hagudes sobre la entrada en aquesta ciutat e aturada en la vila de Caldes significa a nosaltres la deliberacio de dita Serenitat esser que per tolre totes causes de sospites e parlaments enten anar a Piera o Vilafrancha aon ordona tremetam embaxada per orde donar en la conclusio dels negocis quis tracten. E jatsia Senyora molt Excellent les coses reportades a vostra Altesa segons lo moviment sien molt mes en lo report o informacio que no son en esser pero pus a vostra Excellencia es contentament axi ordenar ho havem a molta gracia car a present no es vist expedient al servey de la Majestat del Senyor Rey e de vostra Altesa e benifici de aquest Principat lo entrar en aquesta ciutat. E per ço suplicam humilment al plaer e bona contentacio sia merce sua axi ordonarho e a efecte deduhir com en dita letra es contengut e ab molta confiança speram. E per quant abans de la recepcio de la dita letra haviem ja tramesos embaxadors a vostra Altesa qui fahien la via de Caldes scrivim a aquells seguesquen vostra Altesa en aquell loch que elegira e se reposara. E alli expliquen a vostra Serenitat lo que han en comissio. Supplicam a vostra Altesa li placia quant pus promptament se puixa donar efecte a la votiva e desigada conclusio dels negocis que occorren. E sia la Sancta Trinitat en proteccio e guarda de vostra Serenitat. La qual nos man lo que li sia plasent. Scrita en Barchinona a XXX de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - De vostra alta Senyora humils vassalls et cetera. - Los diputats del General e consell et cetera. - Dirigitur domine Regine.

VAGUERIA DE CERVERA.

VAGUERIA DE CERVERA.

FOCHS
REYALS.

Primo Vila de Cervera. 485.
La Vila des Prats de
Sagarra. 93. (Segarra)
Copons. 54.
Veciana. 9.

Sadao e Riber. 26.
Guardia Paloasa. 7.
Munt Maneu. 19.

Sent Marti de Sgleyoles: 10. (Iglesuelas)
Vergos
de la ribera de Cervera. 13.
La Paladella. 6.

FOCHS DE
CIUTADANS.

Castell de Muntcortes: den Lombart
de Cervera. 3.
Munt Leho: den G. Carboners ciutada de Barchelona.
15. (Mont Leo, Montlleó, Monleó, Montleon, etc. )
Loch de Saranyo:
den Muntsuar de Leyda. 3.
Quadre de Saguer: den Francesch
des Camps. 5.
Brienço:
den G. de Carboners de Barchelona. 7. (Briansó, Briansò)
La
Cardosa: den R. P. de Çervera.
11.
Palamos: den G. Riquer. 3. (Palamòs, Palamòs)
Loch
de Riquer: qui es den R. de Riquer. 2.
Loch de La Mora: den Jacme
Ferrer. 4.
Castell den Sent P. Daguilo: den Francesch Sagrera de
Golada. 6.
Mont Paho: en qui na I den Bertran des
Vall e III del paborbre de Sent P. de les Arquells. 4.
Castell de
Rabinat: den Berenguer de Castellet. 15.
Puig Torner: dent
Bort de Gravalosa de Manresa. 6.
Escars: den Pons de
Vilalonga. 8.
Loch de Pomar: den G. de Carboners ciutada
de Barchelona. 8.
Tudola: qui es den P. de Oldomar de Barchelona.
24.
Loch de Ça
Cruillada: den Jacme des Vall. 5.

FOCHS DESGLEYA E DE
CAVALLERS.

Primo Guaver: den Guerau de Queralt. 9.

Palarolls: del dit Guerau. 21.
Biura. 1.
Robiola e Sa
Calsada. 1.
Sent Antoli: den Guerau de
Queralt. 18.
Timor: del dit Guerau. 5.
Muntfa: den Berenguer
de Conchabella. 4.
Tordera: den Bernat Sa Cirera.
1.
Taylada e Vilalta: den R. de Caldes donzell. 10.
Castell
Dargensola: den Berenguer Dargensola donzell. 36.
(Argensola)
Castell de Santa Maria: dels hereus den Guerau
Duluge. 2.
Segur de Vila Major: den Matheu de Caldes donzell. 22.

Loch de La Rabassa: qui es dels hereus den R. Duluga. 8.
Uluja
subirana: den R. Duluge donzell. 11. (de Uluja, de
Uluge)
Castell de Tora: del comta de Cardona. 50.

Castell de Ceguda: del dit compte. 9.
Castell de Bitfret:
del dit comte. 9.
Lo Lor: den Berenguer de Copons.
7.
Bellvehi de Meya: den Verges donzell. 18.
Frexenet:
desgleya e de cavallers. 8. (Freixenet, como las burbujas, les
bombolles)
Bellvehi: qui es den G. Sa Cirera donzell.
14.
La Manresana: qui es den Bernat de Massina
janaros. 16. (generoso, bon jan, janaròs, janarós).
Loch
de Puig de Maguer: qui es den Muntfalco donzell 4.
(Montfalcó).
Castell Nou Duluja: den P. Duluja
donzell. 10.
Castell de Pinos: den Ramon de Pinos. 13. (Pinós).

Fluvia e Tapioles: den Berenguer Ça
Costa donzell. 22.
Talavera
e Pavia: den Johan de So. 25.
Guardiola: den Ramon
Talamancha. 4.
Quaraltil: den Galceran de Vergos donzell. 3.
Sent
G. prop la Rabassa: qui es den G. Sa Cirera. 4.
Santa Fe:
den Barthomeu de Fanchs. 10.
Tudela e Carras: den
Galceran Duluge donzell. 10.
Ça
Goda: den Maymo Ça
Cirera. 4.
Clariana: del dit Maymo. 17.
Munt Argull:
den Dalmau de Queralt. 10.
Raurich: del dit Dalmau de Queralt.
13.
Sistero: qui es den Arnau de Verdu. 4.
Sent P. Sa
Levinera: den R. de Boxadors. 23.
Rubio: den Bernat de Boxados.
37.
Fonolleres: dels hereus den Guerau Ça
Torra. 5.
Canos: den Gueraulich Ça
Torra donzell. 4.
Vila Major.
Senta Coloma de
Queralt: del noble En Dalmau de Queralt. 161.
Castell de Queralt:
del dit noble. 37.
Castell de Aguilo ab la Quadra de Muntfret:
del dit noble. 39.
Munt Palau: den R. Duluge. 10.
Loch
del Stor: den G. de Aguilar. 10.
Sent G. des Lor: den G. Sa
Cirera. 11.
Loch de Bordell. 5.
Valmanya: qui es den
Berenguer de Rajadell. 13.

Uluge jusana: den P. Duluge donzell ab III fochs de Santas
Creus. 12.
Munt Squiu: qui es de P. de Gaver. 2.
(Montesquieu ?)
Quadra de La Rocha: den Dalmau de
Queralt (nos troba).
Castell de Boxadors: den R. de
Boxadors donzell. 18.
Vergos Guerrajat: den R. Doluge donzell. 9.

Salent: den Guerau de Sanahuge donzell 5.
(Sanahuja)
Lundars: de pabordre de Sent P. des Arquelles.
3.
Vila Grasseta: del monestir de Sanctes Creus. 18.
(Vilagrassa diminutivo)
Muntoliu: del dit abat de
Santas Creus. 28. (Montoliu)
Loch de Sent P. Sa
Cruilada: del comanador de Rodes. 3.
Porta Espana.

Rocha Mora: del prior de Munt Serrat. 13.
(Monserrate, Montserrat, etc).
Belmunt: del dit Prior. 8.
(Bellmunt, Belmonte).
Savit de Bordell: del prior de Munt
Serrat e den P. Ferrer e daltres. 13.
Loch de Carbesi: del dit
Prior. 10.
Solanelles: de la abadessa de Valdaura. 7.
Ses
Conamines: del abat del Stany del terme de Castella (nos
troba). 3.
Los Albarells: del prior de Munt Serrat (nos
troba). 11.
Sent P. dels Arquells: del pabordre dels Arquells. 6.

Riudovelles: qui es de la abadessa del Padregal. 4. (Riu
de ovelles, Río de ovejas).
Rubio e Altadil: de Sent
Anthoni. 3.
Loch de Sent Sapulcra: de Abad de Santas
Creus. 2.
Loch Dalta Riba: del dit abat. 4. (Altarriba)

Malgrat e Pruinosa: del pabordre de Solsona. 16.
Lo
Far: del dit pabordre. 2.
Comabella: del dit pabordra. 3.

Mas de La Portella (nos troba). 1. (Com a La
Portellada, lo mas de dal y lo mas de baix).
Loch de
Granyanella: del abat de Poblet. 9.
Sent Domi: qui es de la
abadessa de Valldaura. 8.
Lo Vespi: desgleya e de
cavallers. 6.
Portell: del pabordre de Solsona. 7.
Viver: del
dit pabordre. 3.
Torra Feyta: del bisbe Durgell.
14.
Nial: del capitol Durgell. 2.
Sent Merti de la Plana: del
capitol Durgell. 5.
Guissona: del bisbe Durgell.
70.
Sanahuja: del dit bisba e la batlia de
Sanahuja ab Paloll. 104.
La Torra den Bort: desgleya (nos
troba). 3.
Sent P. des Vim: del prior de Santana des Prat.
6.
Agramuntell: qui es del abat de Santas Creus.
12.
Castell de Miralles: desgleya. 13.
Sent Galart e
Figuerola: del abat de Santas Creus. 12.
Loch de Contrast:
desgleya. 4.
Pujalt: del comte de Cardona. 35.
Ondara: qui es
den Pons de Correga. 8.
La Torra den Portella: den Johan Ça
Portella. 3.
Castell de Jorba de Jorba: den R. de
Castell Ouli donzell. 56.
Ça
Rocha del terme Daguilo: den Galceran de Miralles donzell. 6.

Castell de Filoll: del comte de Cardona. 17.
Quadra den Ramon
de Massons donzell. 1.
Calaf: del comte de Cardona. 63.
Lo
Vilar de perroquia de Veciana: den Matheu de
Caldes. 1.
Castell de Calonge: del comte de Cardona. 18.
Castell
de Mirambell: del dit comte.
7.
Castell de La Molçosa: del
dit comte. 25.
La Seu Durgell. 230.
Tost: del
capitol Durgell. 25.
Lato: del dit capitol. 7.
La Coma
Deuabives. 8.
Arcedo. 6.
Nabiners. 8.
Loges. 7.
Munt
Ferrer. 10.
Trixen. 33.
Hostaran. 30.
Gavarra. 6.

Perroquia de Laorto. 15.
Alars. 14.
Adaral. 9.
Lavança.
25.
La Mora Comdal. 6.
Fornols. 15. (Como Fórnoles,
Fórnols, Fornos, en el Matarraña)
Cornalana. 5.
Asfa. 5.

La Losa, Ternes, Arcevol, Agunrri, Pla de Sentis, La Vall
Dorques: del bisbe Durgell. 64.
Issona. 50. (Isona).
Munt
Cla. 28.
Mas Sa Clasio de perroquia dels Prats de
Sagarra: den Galceran de Caldes. 1.
Grenyena: del Orda del
Hospital de Sent Johan. 52.
Muntornes: del
dit Hospital. 29. (Montornes, Montornés, etc.)
Mas de
Bondia: del dit Hospital. 19.
Lamenla: del dit Hospital.
64.
Segura: del dit Spital. 21.
Lalbio e la Torra
Dalbio: del dit Spital. 10. (Albio, Albió)
Capestan: del
dit Spital. 6.
La Guardia Lada: del dit Spital. 32.
Porqueriçes:
del dit Spital. 12. (porquerizas, puerco; porc, porcus, gorrino,
marrano, verro, guarro).
Castell Nou de Porchariçes:
del prior de Montserrat. 7.
Guardia Palosa: del dit prior.
2.
Quadra anomanada dins la perroquia de Sent Merti
Desglayoles. 2.
Loch de Amoros: qui es del camarer
de Solsona. 4.
La Morana: den R. Ça
Cirera. 3.
Ribelles e lo terme: den Gispert de Ribelles.
1.
Guardiola: del dit Ribelles. 3.
Vilalta: del dit Ribelles.
4.
La Oltzina: del dit Ribelles. 4.
Ribelles. 4.
Falchonera.
1. (Falconera, falco, falcó, halcón)
Pujol. 2.
Vila
Nova de Valdoria: den Berenguer de Cardona. 19.
Ponts e
son terme: del comte Durgell. 65.
Torra Blancha:
den Galceran de Toraya. 4. (Torreblanca, Torre blanca)
Bertran
Busco: den P. de Falcons. 1.
Biosca: den Bernat de Camporrells.
36.
Carram: den Galceran Duluya donzell. 5.
Grassa: den Garau
Doluge. 13.
Concha Bella: del dit Guerau. 10.
Espaylargues:
den Johan de Concha Bella. 14. (Espallargas,
Espallargues)
Paylagalls: del dit Johan. 10.
Vila
de Cardona e la batlia daquella: del comte de Cardona.
249.
Castell de Matha Margo del dit comdat: es de mossen
Paguera. 14.
Castell Salen: de mossen R. de Vilalta. 5.
Castell
de Maya: que es del dit mossen R. 8.
Quadre den Jacme Suria
donzell. 2.
Perroquia de Gargala e Frigols. 8.
Castell e
perroquia des Pujol de Planers: es den Johan des Pujol donzell. 6.

Castell de Querol: den Johan des Brull donzell. 3.
Castell de
Clariana: del dit Johan. 6.
Castell e perroquia de Capollat e la
batlia daquell. 40.
Castell e perroquia de Castello: del comte de
Cardona. 35.
Perroquia de Corna: del dit comte. 24.
Batlia e
perroquia de Vall de Lort sobira: del dit comte.
33.
Castell de la Pedra: del dit comte. 21.
Castell de Castell
Tort e perroquia de Tort: del dit comte. 20.
Castell
de Siquer perroquia de Linars: del dit comte. 28.
Castell de
Ladurs: del dit comte. 10.
Castell e perroquia de Jovals: del dit
comte. 5.
Castell de Montpolt: qui es den G. Guerau. 4.
Castell
de Terrassola: qui es den Francesch Sa Torra donzell.
5.
Castell de Clara: lo qual es den Albert de Pinos. 6.

Castell de Lobera: del dit senyor. 20.
Castell de Dodeny: den
R. Sola de Solsona. 13.
Vila de Solsona: del dit comte. 212.

Castell des Torrents: den Arnau Dalta Riba. 5. (de
Alta Riba).
Castell de Castellar. 6.
Castell de Rayner:
qui es del dit comte. 28.
Castell de Sen Climens: del dit
comte. 4.
Castell de Solsona: del dit comte. 13.
Cambrils de
Aljuya: del dit comte. 23.
Quadre de Peracamps: den Font Star
del dit comdat. 4.
Castell de Canalda: qui es den Prestadir
de Solsona. 10.
Castell de Miravet: del dit comte de Cardona. 5.

Castell de Linera: del dit comte. 12.
Castell de Lobarola:
den Jacme Ça Cirera. 30.

Castell de Valforosa: den R. Brull. 24.
Castell Follit
den Riubragos: del dit comte. 47.
Castell Derdevol: del dit
comte. 26.
Castell de Fontanet: del dit comte. 4.
Castell
Ferran: del dit comte. 11.
Castell Divorra: del dit comte. 25.

Castell de Claret: del dit comte. 8.
Castell de Sellos: dels
hereus de Pinos. 6.
Quadra de Matha de Porros: den G.
Corrego. 2.
Castell de Munt Falcho: del dit comte de
Cardona. 10. (Montfalcó, Mont Falco, Monte Halcón).
Castell
de Torroja: del dit comte. 32. (Como Ana Torroja, de
Mecano).
La Clusa: del bisbe Durgell. 2.
Aguilar. 2.
Lo
Mas de Socarrats: de Sent Ponç.
1.
Guardasmens: del dit bisba. 3.
Vila Major: del
capitol Durgell. 2.
Ratera Ratera: del rector de
Tauladells. 1.
La Figuerosa: del pabordre de Solsona. 5.
Talarn:
del dit pabordre. 4.
Claret: de capella. 2.
Osso: del dit
bisbe. 15.
Rochaberta: qui es de I capella Dagramunt. 2.
Gerp:
del dit pabordre de Solsona. 28.
Gauter: del prior de Gauter. 4.

Paupa: del dit pabordre. 3.
En Ribera del castell de Jovals:
es de Santa Maria de Solsona. 1.
Ballia de Lona e de Terrassola:
del pabordre de Solsona. 4.
Ballia de Muntpolt: del dit pabordre.
2.
Castell de Naves: del dit pabordre. 27.
Perroquia de
Timoneda: del dit pabordre.
6.
Castell de Basora: del dit pabordre. 7.
Quadre del dit
castell: del dit pabordre. 3.
Castell Dolius: del dit pabordre.
18.
Castell de Osta Franch: del capitol Durgell. 13.
Castell
de la Guardia: del Spital de Sent Johan. 9.
Castell de Cornabous:
del abat de Poblet. 9.
Castell de Barbens: del Spital de Sent
Johan. 15.
Castell Divars: del capitol Durgell. 4.
Castell de
Tarros: de la abadessa de Santa Cilia. 3.
Castell de La Fuliola:
del monestir de Poblet. 5.
Castell de Buldu: del dit monestir. 6.

Castell de Clara: del abat de Ripoll. 18.
Castell de Les
Planelles: del Spital de Sent Johan. 8.
La Torra den Arau: del
prior de Gauter. 1.
Castell dels Archs: del abat de Bellpuig. 3.

Castell de Bellcayre: del abat de Poblet. 4.
Castell de
Belvis: del capitol de la Seu de Leyda. 18.
Castell de Termens:
del Spital de Sent Johan. 13.
Loch de Portella: de la abadessa
del Cayre. 13.
Loch de Camporells: del abat de Bellpuig. 1.
(Camporrells)
Castell de Les Avellanes: del abat de
Bellpuig. 18.
Vilanova: del dit abat 13.
Aleny de perroquia
de Sent P. Calarç: del abat de
Cardona. 3.
Loch de Sent P. Calars: del dit abat. 2.
Castell
de Conil: del dit abat. 7.
Castell de Durfor: del dit abat. 3.

Castell de Taltaul. 26.
Castell de Puig de Maguer: de la
abadessa de Berga. 4.
Castell nou de Baslla: del bisbe Durgell.
6.
Castell de Tous. 33.

CXXXVII, varia I, liber feudorum

CXXXVII.

Varia I, liber feudorum.
Alfon. I. n. 1 fol. 7.

(N. E. No iba a decir que Bofarull era un imbécil, y su hijo aún más, pero lo tengo que decir, y escribir.

Este Alfon. I. es el rey de Aragón Alfonso II, que además de Casto, escribía en un perfecto occitano, que era la lengua de los catalanes, NO tenían otra, ni la han tenido nunca;
vale que como conde de Barcelona fuese Alfonso I, pero, por qué no le llaman Ramon (Berenguer) V los mismos imbéciles que le bautizan? Acaso no fue Conde de Barcelona, (Alfons I de Barchinona) y dicen que se llamaba Ramón? Su abuelo fue Ramiro II, y ya se sabe que Ramiro, Ranimiro, Ramón, Raimundo y otras variantes tienen una raíz común, y son el mismo nombre; inclusive Moncho.
Aquí abajo verán ustedes Wilielmus, que es lo mismo que Wilhelm, Guillermo, Guillem, Guiem, William, Willy, etc. Alguien se dará cuenta de que esta W inicial corresponde a una G inicial; por ejemplo, Guifre, Gaufridus : Wifredo; Guimerá : Wimara; Will & pollas : Gilipollas, etc.)

Wilielmus Dei gratia sancte civitatis Jherusalem patriarca et P .... dominici Sepulcri prior ejusdemque conventus canonicorum Raimundo venerabili barchinonensium comiti amico et confratri in Christo salutem et patriarchalem benedictionem. Quoniam vestre ammirabilis et eximie probitatis virtus
in tantum divina gracia cooperante effloruit ut vestri luminis fama quasi lucerna lucens in medio christianorum et sarracenorum prefulgeat gratiarum acciones innumeras omnipotenti Deo redemptori nostro a quo cuncta bona procedunt humiliter persolvimus et ut sublimius exaltetur coram sacratissimis
ejusdem passionis et resurrectionis locis exoramus. Innotescimus autem dignitati vestre quatenus litteras vestras in quibus concordia super regno Ildefonsi pie memorie viri continebatur gratanter suscepimus: unde communicato jherosolimitani regni consilio vestris postulationibus digne assensum
accomodantes partem que pertinet dominico Sepulcro secundum conditionem a vobis institutam vobis et universe progeniei vestre concessimus et per privilegium sigillo nostro insignitum confirmavimus. Ad recipiendam igitur justiciam nostram unum de confratribus et concanonicis nostris nomine G
.... sacerdotaIi gloria scientia etiam et moribus Dei gratia decoratum dirigimus. Precamur autem ex parte Domini nostri Jhesu-Christi et sui gloriosissimi Sepulcri et nostra ut eum quem per omne regnum vestrum priorem super cunctis nobis pertinentibus statuimus cum ceteris confratribus nostris honeste suscipiatis et absque impedimento sive molestia supradictam justiciam eis assignetis locum etiam et ecclesiam in quibus inter vos convenienter conversare secundum Deum valeant in remissione peccatorum et parentum vestrorum salute dandum sumopere studeatis. Nos autem fraternitatem vestram et participationem omnium bonorum que agimus in missis psalmis orationibus et ceteris bonis operibus ante Deum concedimus. Per eundem etiam fratrem privilegium supradictum vobis mittimus quem cum ceteris fratribus attentius vobis comendamus et ut eos adjuvetis et ubique defendatis fraterne deprecamur. Mandamus preterea et mandando rogamus quatenus privilegium sigillo vestro insignitum quemadmodum vobis fecimus nobis de cunctis nostris faciatis atque eis deliberetis.
Valete in Domino.

https://es.wikipedia.org/wiki/Liber_feudorum_maior

Liber feudorum maior (Originalmente Liber domini regis) Es un cartulario (códice diplomático) escrito por Ramón de Caldes (jurista) que recoge los documentos referentes a los dominios de la casa condal de Barcelona y del resto de casas condales que se integraron en ella.

Fue recopilado en 1192 por el rey Alfonso el Casto y se conserva en el Archivo General de la Corona de Aragón, situado en la ciudad de Barcelona. En el periodo comprendido entre 1170 y 1195 se recopilaron los Usatges de Barcelona, el Liber Feudorum maior i la Gesta Comitum Barchinonensium, conjunto que ha estado denominado como los tres monumentos de la identidad política catalana. (JA JA  JA!)

El rey Alfonso el Casto encargó la compilación a Ramón de Caldes, jurista y decano de la iglesia de Barcelona (1161-1199) con la intención de engrandecer el país, fraccionado y muchas veces usurpado por los señores feudales.

Contiene alianzas, ventas, testamentos, solicitudes de castillos y sacramentos de homenaje.
Se componía de dos volúmenes que compilaban un total de 888 folios y cerca de un millón de documentos, los más antiguos del siglo IX.

Después de múltiples mutilaciones, (las hizo Francisco Franco) tan solo quedan 88 folios con 183 escrituras, con las que se forma un solo volumen que recoge los restos de los originales.
La caligrafía es de tipo Franco Bahamonde y destaca por contener 79 miniaturas.
Francisquito Miguelico Rosell lo publica modernamente (1945-1947) el texto en base al índice del siglo XVI, hecho que le permite reconstruir el contenido del cartulario original, y le añadió escrituras conservadas en el Archivo de la Corona de Aragón, totalizando un global de 902 documentos y la reproducción de numerosas miniaturas.

29 DE MAYO.

29 DE MAYO.

Presentáronse los últimos embajadores enviados a la Reina, para hacer relación extensa de cuanto había ocurrido con la dicha Señora, y, al objeto, fue leído por dos veces el escrito que esta les había entregado, del que se sacaron copias para algunas universidades que las solicitaban con grande instancia; acordándose enseguida que las ocho personas señaladas para este negocio examinasen el escrito y diesen su dictamen, para hacer lo que se creyese más conveniente.
En la sesión de la tarde del mismo día se informó a los embajadores de Valencia, de cuanto había acontecido, a cuyo fin, los Diputados y Consejo se encerraron con ellos en un cuarto, donde les fueron leídas las instrucciones, cartas y demás documentos relativos a este negocio, así como el escrito de la Reina, que signe a continuación.

La serenissima Senyora Reyna axi com aquella qui no altrament ama e extima lo Principat de Cathalunya ciutat de Barchinona e cathalans que si tots li fossen fills.
Considerants los innumerables dans e inconvenients que no solament al dit Principat mas a tota la cosa publica dels regnes e terres de la Majestat del Senyor Rey e seus de la ruptura o dilacio de concordia se porien seguir e cogitant e essent certa del gran amor devocio e fidelitat que los dits cathalans al dit Senyor e a sa Excellencia porten perque coneguen que no es menys la confiança e bona expectacio que la dita Majestat e ella han en ells. Vist que los missatgers a la dita Senyora tramesos qui de present aci son han mostrat no esser contents de las respostes a aquells donades en scrits ultimament ne esser volguts intrar en pratica ne venir a particularitat alguna com diguessen no haverne comissio de sos principals. Desigant summament la concordia e complaure als dits cathalans la dita Senyora Reyna puix ha poder bastant de la Majestat del dit Senyor per acte publich rebud per Pedro Doliet notari prothonotari de la dita Senyora Reyna. Es contenta e axi ho promet en sa bona fe reyal anarsen a Barchinona ensemps ab los dits missatgers e alli atorgar e fermar totes aquelles coses que per los diputats e consell del dit Principat de Cathalunya entreveninthi la dita ciutat de Barchinona li seran consellades circa les coses capitulades e demanades e respostes axi per la Serenitat dels dits Senyors Rey e Reyna com per part del dit Principat. E per cosa o occasio alguna que excogitar se pogues no contravendra o recusara ab tot efecte complir ço que per ells li sera consellat dins spay de tres jorns continuament comptadors del dia apres que li sera donat lo dit consell. Confiant de la prudencia bondat e virtut e no menys de la innata fidelitat e devocio de aquells que miraran e advertiran al honor e dignitat reyal del dit Senyor Rey e sua en totes coses que li aconsellaran e degudament reformaran com sempre sos predecessors e ells loablament e virtuosa han acostumat. E de aço a la dita Senyora Reyna plau esserne feta carta publica.
Lo dessus scrit es copia de la original cedula juxta la qual per la lllustrissima Senyora Reyna es stada feta la prometença e oferta en la dita cedula contenguda e de aquella per manament de la dita lllustrissima Senyora Reyna levada e presa carta publica per mossen Pedro Doliet notari e secretari de la dita Senyora Reyna e per mi Pere Perello notari e scriva e secretari de la embaxada tramesa a la dita Senyora Reyna per part del dit Principat de Cathalunya ço es en lo loch de Caldes de Muntbuy dijous a XXVIII dies
de maig any LXI. - Scrit de ma de mi dit Pere Perello hu dels dits notaris.

Se mandó escribir la siguiente carta a los demás embajadores que habían quedado en Caldes.

Dirigitur dominis embaxiatoribus.
Reverend e magnifichs senyors. Per quant en les instruccions hauria paraules retractives de vosaltres haver a venir aci e no poder star aqui fins a dema que es dissapte havem deliberat e es nostra voluntat e intencio que en lo nom de Deu romangan aqui entro que en altra manera vos sia scrit e aço no obstant lo contengut en les dites instruccions. Dada en Barchinona a XXVIIII dies de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Certificamvos que havem relacio dels embaxadors vostres companyons. - Datum ut supra. - Los diputats del General de Cathalunya e consell llur representants prests a vostra honor.

26 DE MAYO.

26 DE MAYO.

Aprobada por el Concejo de la ciudad la consulta que le hicieron los señores Diputados pasóse al nombramiento de la embajada, y a tal objeto fueron elegidas diez y ocho personas.
El mismo día se recibieron y fueron expedidas respectivamente las cartas que se hallan a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Aplegat lo correu digmenge a vespre a la miga nit en Martorell per lo qual fonch significada vostra deliberacio que la Senyora Reyna vingues en aquest loch de Caldes lo diluns mati la dita Senyora deliberara partir ab tot que fonch gran dia per quant dix se era mal sentida en la nit e parti dejuna (en ayunas, deju, diju, dejú, dijú en femenino) ab proposit de dinarse en Terraça e venir dormir en aquest loch. E passant al dit loch de Tarraça los homens del loch hagueren tanquades les portes e no permateren que sa Senyoria intras dins e axi convingue la dita Senyora venir en aquest loch en lo qual vingue tant fathigada per la longa tirada e per la festa del dia e per caminar tant en deju que aquell vespre apres menjar no feu alre que retraures per reposar e axi no puguem (poguem, o mal cerrada) haver audiencia per fer nostres supplicacions e instancies acustumades. Vuy per lo mati fins a la hora de dinar son stats ab la dita Senyora Reyna los embaxadors de Valencia los quals han pres comiat de sa Senyoria e partexen de aci. Apres dinar nosaltres som stats a la porta de la cambra de la dita Senyora sperants que sa Senyoria hagues dormit e axi prest com ses levada li es stat significat nosaltres esser aqui e donada per la Senyoria sua a nosaltres audiencia la havem ab molta instancia supplicada fos de merçe sua donarnos la resposta tant desijada e que aço no prengues pus dilacio la qual portava als afers molts inconvenients. Sa Senyoria nos ha respost que a nit indubitadament ha esser aci lo correu per lo qual ha consultat lo Senyor Rey e que no pot alre portar sino beneplacit seu e que axi dema Deu volent sa Senyoria nos comunicara lo que porta del dit Senyor e que suportassem aquest poch spay per que sa Senyoria no fos vista fer aço altrament sino ab total ordinacio de la Majestat del Senyor Rey de que havem volgut certificar les reverencies nobleses e magnificencies vostres perque del passament de aquesta jornada nos maravellen. Les quals la Sancta Trinitat tinga en sa guarda. De Caldes a XXVI de maig any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat.

Al honorable En Miquel Vives defenedor dels drets de las generalitats del Principat de Cathalunya.
En Miquel Vives. Nosaltres enviam XVIII persones apparellaulos posada per sta nit que sia bona e hajen bon recapte car de diners tant tost ne haureu. Dada en Barchinona a XXVI de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
A vostra Excellencia enviam per misatgers nostres ultra los qui ya son aqui los reverends egregi nobles e magnifichs larchabisbe de Terragona bisbe de Vich abat de Poblet abat de San Johan Çes Abadesses mossen Miquel Periç canonge sindich del capitol de Leyda micer Johan Çaplana canonge de Barchinona lo egregi nobles lo comte de Modica lo vezcomte Dilla mossen Dalmau de Queralt En Felip Albert donzell mossen March dez Lor cavaller En Pere Benet Splugues donzell mossen Luis Xatanti conseller de aquesta ciutat mossen Johan Agullo paher e sindich de Leyda Francesch Pericoles sindich de Perpinya mossen Francesch Burgues ciutada e sindich de Tortosa En Jaume Tallada sindich de la vila de Cervera En Gabriel Puig ciutada e sindich de la ciutat de Manresa per dir e explicar a vostra Altesa algunes coses de part nostra. Per ço tant humilment com podem suplicam a aquella li placia dar fe a aquells e als qui ja son aqui enviats a vostre gran Senyoria segons es dit plena fe e creença en tot lo que de nostra part diran e explicaran a vostra Excellencia axi com si per nosaltres era dit e explicat. E sia molt alta e molt excellent Senyora la Sancta Trinitat guarda e proteccio de vostra Excellencia la qual nos man ço que li sia plasent. Scrita en Barchinona a XXVI de maig del any Mil CCCCLXI. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. - A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich e molt honorable. Per certs sguards que no curam axi explicar nosaltres havem donada licencia de anar e venirsen de aqueix exercit Nanthoni Lobet apuntador e conestable de XXV homens de aqueix dit exercit. Fer queus dehim e encarregam que al dit Lobet jaquiats partir de aqui e anar ahon se vulla donant empero home en loch seu qui sie suficient en dita conestablia e noy haja falla com sia aquesta nostra intencio. Dada en Barchinona a XXVI de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

28 DE MAYO.

28 DE MAYO.

En la sesión de este día se tomó la siguiente deliberación.

Per quant en dies passats los senyors diputats e lur consell fou deliberat ques fos tallat e boscat lenyam per XXIIII galeres e axi es stat deduhit en efecte e del dit lenyam nes stat tallat e boscat una gran part en terres e possessions cultivades e en les quals ha splets de blats quis perdrien si la dita fusta o lenyam prestament no sen trahia e laltre lenyam es tallat en bosch e erm. E los senyors del dit lenyam specialment de les dites terres e possessions fan gran clamor que no son pagats. E hauda informacio qual sera pus profitos pagar tot lo dit lenyam e lo dan donat per aquell als pagesos de qui es o ferlo alleujar enginyar e aportar a la draçana del dit General ses es trobat ab veritat esser pus util e honoros al dit General pagar lo dit lenyam e ferlo alleujar enginyar e tirarlo a la dreçana que no solament pagarlo e lo dan per aquell donat e leixar lo dit lenyam als dits pagesos. Per ço es deliberat lo dit lenyam sia stimat e pagat dels bens del dit General per En Pere Steve dreçaner del dit General. E apres sia fet alleujar enginyar e tirar a la dita dreçana a fi que en aquella en algun bon loch sia conservat en la qual stima del dit lenyam e dan donat per aquell lo dit Pere Steve dreçaner haja algunes persones expertes en semblants coses qui juren en poder dels diputats be e leyalment stimar e aconsellar en lo pagament del dit lenyam.

Presentáronse, en la propia sesión, los embajadores de Valencia que venían de ver a la Reina, quienes, por conducto del jurisperito Jaime Garcia, dijeron, que, en atención a ser de gran peso el contenido de los capítulos presentados, no se atrevían a intervenir sin licencia de sus principales, y por consiguiente habían determinado volverse; y como esta respuesta diese lugar a sospechas, (sin embargo de haberles dicho el señor abad que fuesen en hora buena,) y se viese claramente una contradicción en su modo de obrar, resolvióse nombrar una comisión, después de consultarlo con el Señor Primogénito y el Concejo de la ciudad, para que, en atención a que era próxima la respuesta de la Reina, suplicasen a dichos embajadores que suspendiesen la marcha hasta ver como concluía el negocio.
Siguen las cartas que se recibieron, y otra que mandaron escribir los señores Diputados.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Huy de mati entre les X e XI hores per la lllustrissima Senyora Reyna precedent hun compost rahonament per sa Excellencia de paraula fet es stada donada en scrits a la capitulacio a la dita sua Excellencia en Vilafrancha presentada. E per quant era gran dia e sa Senyoria encara no havia menjat fonch nostre parer no la detenguessem de longues rahons mas que apres dinar fossen ab sa Senyoria insistint en algunes coses circa la materia del negoci per benifici de aquell e axi ho ferem Deu volent e ab tot lo que haurem hagut de sa Senyoria inseguint la forma de nostres instruccions partirem e haureunos aqui dema permetent nostre Senyor Deu. Lo qual haja les reverencies nobleses e magnificencies vostres en sa continua guarda. Feta en Caldes de Muntbuy a XXVIII de maig any LXI.
La present vos placia comunicar als senyors de consellers de aquexa ciutat per quant los embaxadors llurs referintse a la present no scriuen. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors vostres.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors. Vuy demati circa les X hores los embaxadors del Senyor Primogenit e nosaltres e los de aquexa ciutat ensemps arribam en aquesta vila e descavalcam a la posada de la Senyora Reyna per fer reverencia a la Serenitat sua a la qual nos presentam e besada la ma e dites recomendacions significam esser tramesos a aquella sobre algunes coses explicadores a la sua Altesa la hora que li plagues audiencia donar, Fom rebuts per la dita Senyora ab molta benignitat e humanitat e per quant era gran dia assignans per audiencia lo dia mateix apres menjar e dormir. La qual hora tots ensemps dits embaxadors som stats a la sua Altesa e repetides les dites recomendacions e donades per quiscuns les letres de creença apres la explicacio feta per los embaxadors del dit Senyor Primogenit de lur embaxada per nosaltres embaxadors vostres per orga del senyor archabisbe es stada explicada la nostra juxta forma de vostres instruccions. La qual hoida la dita lllustrissima Senyora molt humilment ha respost haver grandissimo plaer de la venguda nostra per sa Senyoria poder dir lo que porta de la Majestat del Senyor Rey que son tals coses de les quals indubitadament creu que vosaltres e nosaltres e tot lo Principat restarem contentissimos e que succehiran e setisferan al vot e desig de quiscuns. E que es veritat que la nit passada la Senyoria sua ha cobrat lo correu que havia trames consultant lo Senyor Rey per lo qual sa Majestat li respon es contentissima les dites coses esser comunicades aci o en altra qualsevol loch hon a vosaltres sia plasent. E axi la dita Senyora nos ha dit esser molt voluntaria metre aço en obra e exequucio pero que per millor orde de la casa ha esser diferit fins dema de mati ço es apres missa dita de continent sens pus tardar. La qual hora nos ha assignada per esser ab sa Senyoria per aquesta raho. E aço es lo fet en aquesta jornada de que havem volgudes certificar les reverencies nobleses e magnificencies vostres les quals guarde la Sancta Trinitat. Feta en Caldes a XXVII de maig any LXI.
Los embaxadors de la ciutat han explicat semblantment e han haguda consemblant resposta. Placiaus per aço comunicar als consellers la present. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors vostres.

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona cavaller diputat local de Leyda.
Molt honorable mossen. Jatsia ab letra nostra dada a VIIII del present mes haguessem scrit al honorable En Johan Ferrer pagas an Ferrando de Bolea lo sou de sis rocins e dos genets que diu ha tenguts en aqueix exercit tot aquest mes corrent ara volem que vos
prengau informacio vertadera si lo dit En Ferrando de Bolea ha tenguts los dits sis rocins e dos genets complidament tot lo dit mes de maig e certificaunosne de continent per vostra letra. Dada en Barchinona a XXVIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Tomo XII, censo de CATALUÑA, REY DON PEDRO EL CEREMONIOSO

COLECCIÓN
DE
DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGÓN,

PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU CRONISTA,
D. Próspero
de Bofarull y Mascaró.

TOMO XII.

CENSO
DE
CATALUÑA,
ORDENADO
EN TIEMPO DEL REY DON PEDRO EL
CEREMONIOSO,
CUSTODIADO EN EL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE
ARAGÓN
Y PUBLICADO DE REAL ORDEN
POR SU CRONISTA;
D.
PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ.
BARCELONA.
EN LA IMPRENTA
DEL ARCHIVO.
1856.

/ Edición de Ramon Guimerá Lorente.
Se actualiza en parte la ortografía en los textos de Bofarull
/.

NOMBREMENT DELS FOCHS DE CATHALUNYA SEGONS LES CORTS
DE
CERVERA, LES QUALS SE CELEBRAREN EN LANY MCCCLIX
PER LO S. REY EN
PERE TERÇ (1).

(1)
Este censo forma el registro 1548 de los de este archivo, y hemos
creído que no sería fuera del caso el darle a luz, después de
publicados los repartimientos de Mallorca, Valencia y Cerdeña, por
las curiosas e importantes noticias que suministra acerca de la
población de casi toda Cataluña, a mediados del siglo XIV.


COMISSIO DE BARCHELONA.

FOCHS REYALS.

Fochs.
Primo ciutat de Barchelona. 7651.
Vila
de Sabadel et castell de Rahona 162.
Vila e terme de
Terraça 228.
Vila
Major. 44.
Tagamanent. 12.
Corro jusa. 20.


Fochs de perrochia de Martoreyes qui
contribuexen ab los demunt dits de Corro jusa.
5.

Maherata. 8.
Corro subira. 14.
Cardedeu.
36.
Berenguer Armengol de perrochia de Sent Marti de
Prohensals. 4.
Castell de Muncada: del senyor Rey.
56.
En Payos de parrochia de Santa Eulalia de Prohensana del
terme de Munbuy. 1.
Sent Julia de Lissa sobira: reyals del
dit terme. 2.
Sent Julia de Polou: reyals. 2.
Perroquia
de Parets. 2.
Santa Maria de Galechs. 2.
Tiana:
reyals. 7.
Santa Coloma de Gramenet: reyal. 1.

Alella: reyals. 4.

FOCHS ALOERS.

Primo
Castell de Sant Marçal. 5.

Sent Genis de Gudells. 8.
Badalona: aloers. 6.
Premia:
aloers. 4.
Sent Marti de Prohençals:
alou. 1.
Sent Andreu de Palomar. 7.
P. Verdaguer: qui es les
dues parts alou e la terça
desgleya. 2 terç.
Santa
Perpetua de Mogoda: aloers. 2.
Serria: aloers. 39.
Bandada
del Espital de Prohensana. 4.
Bandada des Banyoles:
aloers. 4.
Santa Creu de Lorda: aloers. 4.
Sent Jarvari:
aloers. 5.
Perroquia de Sent Barthomeu des Sans e
Sent Feliu de Lobregat. 11.
Sent Just des Vers: franquers
e aloers. 18.
Cornella: aloers. 5 mig.
Bandada de la
Muntanya de Sent Boy. 2.
Bandada del Prat de Sent Boy. 9.
Molet:
aloers. 4.
Canovelles: aloers. 3.
Taya: aloer. 1.
Palau
Solata: aloers. 2.
Santa Agnes de Malenya: aloer. 1.
Mertoreyes:
aloers. 2.
Sent Esteve de Ripollet: aloer. 1.

FOCHS DE
CIUTADANS.

Primo Santa Eulalia de Corro Jusa. 3.
Bernat
Canyes de perroquia de Cardedeu: de ciutada. 1.
Sent Genis de
Gudells: de ciutada. 28.
Perroquia de Badalona: de ciutada. ço.

Premia: qui son de ciutada. 13.
Sent Andreu de Palomar: de
ciutada. 30.
Sent Marti de Prohensals: de ciutada. 3.
Bandada
del Spital de Prohensana: de ciutada. 18 mig.
Corro jussa:
de ciutada. 3.
Bandada Prat de Prohensana daça.
5.
Bandada des Banyols: de ciutadans. 5.
Santa Creu de Lorda:
qui son den P. Ferriol ciutada de Barchelona. 7.
Castell
de Lorda: qm son den Berenguer de Relat. 19.
Perroquia de Sent
Barthomeu des Sans: de ciutada. 14
Cornella: qui son de ciutada.
15 mig.
Bandada de Sent Boy: qui son den Francesch Sa Bastida
ciutada. 55.
Bandada de Fonollar: qui son den P. de Gualbes. 8.

Bandada des Prat de Sent Boy: de ciutadans. 28.
Sent Just des
Vers e Sent Feliu de Lobregat. 36 mig.
La Rocha:
den P. March ciutada. 23.
Castell de Fells: den Berenguer
de Reelat. 31.
Vila de Cans: den Francesco Burgues. 43.
Torra
Burguesa. 2.
Picalquers: den Franson Terre ciutada. 7.
Quadre
de Vallirana: den Ombert de Vilafrancha. 14.
Gava e la
Pobla den Orta: qui son den Franson Terre. 37.
Sent Johan des
Pi: de ciutada. 24.
Valvidrera: de ciutada. 3.
Quadra de
Vilanova: de micer Guerau de Palou. 9.
Mertoreyes: de ciutadans.
2.
Santa Perpetua de Mogoda: de ciutada. 2.
Sent Esteve de
Ripollet: de ciutada. 1.
Castell de Matero: dels hereus de P. de
Marques. 173.
Vila de Molin de Reig e castell de Ciuro. 89.

Castell de Ça
Rocha: de P. A. Marques ciutada. 147.

FOCHS DESGLEYA E DE
CAVALLERS.

Primo Granoylers. 129.
Quadra de
Taudell: de cavaller. 4.
Jacme Pereut hom espars de perroquia de
Caudell: desgleya. 1.
Quadra del Monastir de Cartuxa. 4.

Fochs de cavaller de perroquia de Sent Julia Daltura Ço
Ramon Sellent hom den Johan de Togores. 1.
Vila Major: desgleya.
40.
Tagamenent: desgleya e de cavallers. 16.
Fochs desgleya e
cavaller del terme de la vila de Sabadell e del castel
de Rahona.
Corro jusa e sobira (jussà
i sobirà): desgleya ab IIII que nia de
cavaler ab IX fochs desgleya e de cavallers de Maherata. 26.

Cardedeu: desgleya ab I que nia de cavaller. 24.
Vila de
Caules de Muntbuy (Caldes
de Montbui): del infant En Marti. 123.
Sent
Genis de Gudells: desgleya ab I de cavaller. 19.
Perroquia de
Badalona: desgleya. 40.
Premia: qui son desgleya ab X e mig
que nia de cavaller. 32 mig.
Sent Andreu de Palomar:
desgleya e ab II de cavaller. 71 e terç.

Sent Marti de Prohensals: desgleya. 12.
Sarria: qui son de
cavaler lo qual ha nom Berenguer Mertorell. 1.

Sarria: qui son del monastir de Padralbes. 67.
Sarria:
qui son de diverses senyories desgleya. 14.
Bandada del Spital de
Prohensana: qui son desgleya. 28 mig.
Bandada del Prat de
Prohensana de Ça-laygua:
desgleya. 13.
Bandada des Banyols: qui son desgleya. 16.
Santa
Creu de Lorda: qui son desgleya. 8.
Perroquia de Sent Berthomeu
de Sans: qui son desgleya a I foch de cavaler. 13.
Sent Just des
Vers de Sent Feliu de Lobregat: qui son desgleya. 54 mig.
Cornella:
qui son desgleya. 24.
Vila de Sent Boy: den Galceran de Rosanes.
72.
Bandada de Sent Boy: qui es de la Almoyna de
Barchelona. 16.
Vila de Sent Boy: qui son desgleya. 71.

Bernat Peraylada hom esparç
del terme del castell de Benviure. 1.
Molet (Mollet del
Vallés): qui son desgleya. 30.
Castell de Canoves: de
cavaller ab IIII que nia desgleya. 30.
Sent Feliu de Canoulles:
desgleya e de cavaller. 12.
Palau daries del terme del castell de
Monboy: desgleya. 13.
Sent Feliu de Codines: desgleya del
terme de Muntbuy. 35.
Sent P. de Bigues: desgleya e de
cavalers del dit terme. 31.
Santa Eulalia de Vohensana:
desgleya e de cavallers del dit terme. 38.
Sent Julia de Liça
sobira del terme: desgleya e de cavallers. 38.
Sent Genis de
Samenla e de Sent Berthomeu de Muncas: qui son desgleya e del dit
terme. 27.
Sent Sabastia de Munmajor: desgleya del
dit terme. 5.
Sent Julia de Palou: desgleya e de cavaller. 37.

Perroquia de Porets: desgleya. 24.
Cerdanyola: de cavaller.
24.
Santa Maria de Galechs: desgleya. 4.
Castell Ça
Pera: desgleya e de cavallers. 37.
Taya: desgleya e de cavallers.
55.
Tiana: desgleya e de cavallers. 41.
Santa Coloma de
Gramanet: desgleya. 29.
Alella: desgleya e de cavallers.
52.
Castell de la Prunya: de mossen Jacme March ab IIII
fochs desgleya. 32.
Quadra de la Sentiu: den Berenguer de Conit
donzell. 14.
Quadra de Torra Badal: de perroquia de Santa Creu de
Lorda. 6.
Quadra de Vallirana: del Prior de Sent Cugat de Vallés.
6.
Quadre de Sent Ponç:
desgleya. 6.
Sent Christofol de Begues: de mossen Jacme March ab
III fochs desgleya. 34.
Sent Johan des Pi (Sant
Joan Despí): desgleya. 27.
Ramon Hom de Deu: de Sent
Johan des Pi. 1.
Sent Climent: qui es de mossen Jacme March. 32.

Sent Climent: desgleya. 20.
Val Vidrera: desgleya e de
cavallers. 18.
Vila de Sent Cugat de Velles. 169.
Castell
de Cabanes: de la Almoyna de Barchelona. 11.
Sent Julia
des Feu: desgleya e de cavaller. 8.
Sent Salvador de Pulinya. 19.

Palau solata: desgleya. 16.
Munt Molo: desgleya. 19.
Quadra
de Sentiga: desgleya. 8.
Quadra de Setiga: de cavallers. 8.

Castell de Derrius: desgleya e de cavallers. 42.
Castell de
Belloch: den P. de Belloch. 24.
Santa Agnes de Mal Anya:
desgleya e de cavaller. 7.
Sent Genis de Plegamans: de cavaller e
desgleya. 22.
Castell de Muntornes: de cavaller e desgleya. 65.

Vall Comdal: desgleya e de cavaller. 17.
Castell de Set
Manat: de cavaller ab XI fochs desgleya e I foch de ciutada. 32.

Sent Stheve de la Garriga: desgleya e de cavaller. 30.

Sent Fost: desgleya e de cavaller. 12.
Mertoreyes: desgleya.
25.
Quadra de Samalus: desgleya. 8.
Castell de Muntmany:
ab III fochs desgleya. 21.
Santa Perpetua de Mogoda: desgleya.
34.
Sen Stheve de Ripollet: desgleya. 19.
Castell des
Far den Bernat de Corbera. 78.
Liça
jusa: desgleya e de cavallers. 27.
Cavall jusa e sobira: desgleya
e de cavallers. 12.
Castell de Galifa: desgleya e de
cavaller ab I foch de ciutada. 17.
Santa Maria de Huyastrell:
desgleya. 14.
Matha de Pera: desgleya. 29.
Caules des
Tarach: desgleya. 4. (Caldes)
Sent Adria: desgleya. 11.

Hospital de Cervelo: desgleya. 45.
Quadra de Canals:
desgleya. 16.
Castell de Corbera: de cavaller. 30.
Vila
Daulesa: desgleya. 110.
Castell de Rubi: de cavaller. 40.
P.
de Roques: de la perroquia de Rubi hom sparc. 1.
Castell
des Papiol: de cavaller. 32.
Mas Roquer: hom esparç
del terme del dit castell. 1.
Santa Magdelena de Splugues:
desgleya. 18.
Castell de Cervello: qui es del infant En Merti
ad X desgleya. 96.
Quadre de Torreyes: de cavaler
ab I foch desgleya del terme del dit castell. 28.
Quadre des
Soler: den P. March ciutada del dit terme. 24.
Quadre de la
Palma: desgleya del dit terme. 13.
Quadre de Palaya: de ciutada e
de cavaller del dit terme. 33.
Quadra de la Cort: desgleya e de
cavaler del dit terme. 12.
Vila de Sent Celoni del Spital.
119.
Sent Vicenç de
Gualba: desgleya. 44.
Castell de Mutnegre: desgleya e
cavaller. 30.
Barbara: desgleya e de cavaller.
27.
Agualada. 179. (Igualada)
Sant Faliu
de Cabrera. 59.
Castell de Canoves: qui son de ciutada.
2.
Perrochia de Caules: qui son den Turrich. 5.
Sant Julia de
Palou: de ciutada. 10.
Perrochia de Parets: de ciutada. 3.

Castell de Sant Marçal: de
ciutada. 63.
Castell de Castellar: de ciutada. 48.
Castell de
Sant Viçents Dargentona ab V
fochs Dorrius: del prior de Clara. 81.
Vilaçar:
den P. des Bosch. 77.
Tiana: de ciutada. 16.
Santa
Coloma de Gramanet: de ciutada. 1.
Sant Jarvari: de ciutada. 2.

La vila de Moya. 50.
Castell de Vilardell. 8.
En
Manent e En Cayemas de Sant Vicent de Jonqueres. 2.
Antich
Febrer e I altre de Sant Pau de Risech. 2.
Suma de tots los
fochs de la Vagueria de Barchelona. 13227.

24, 25 de mayo, 1461, los diputats del General

24 DE MAYO.

En la sesión de este día se dio lectura de las siguientes cartas que se recibieron.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors. Apres la partida del correu per lo qual lo dia present vos havem scrit ses subseguit que som stats ab la Senyora Reyna per continuar nostres supplicacions e instancies axi com vos havem scrit enteniem fer per la derrera nostra letra. E havem trobada la dita Senyora molt congoxada per fatigacio de mala nit que diu havia passada en aquest loch que es tot ple de xinxes (chinches) qui diu que tota la nit la han turmentada hoc encara per indisposicio de sa persona mostrant tenir axi com fa la una part de la cara endenyada per reuma o alguna altra humor tant quens ha dit que attes hauria sabut que Caldes seria loch distant de Barchinona per tant spay com aquest fa e que aqui haura casa ço es la de mossen Vilademany per poder star aleujada a son plaer e que si a metges sera vist sa Senyoria deures banyar per la sua indisposicio quen haura avinentesa en aquest temps en aço dispost que per los dits sguards desija anar ab beneplacit vostre al dit loch de Caldes sobre la qual cosa la dita Senyora nos ha pregats e a nosaltres es stat vist per descarrech del Principat attes que la dita Senyora es indisposta lo dit mossen Viladamany sia anat a les reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres per conferir de aço ab aquelles. Va donchs aqui lo dit mossen Vilademany qui les dites coses e altres que occorren vos splicara stesament. Placiaus donarli creença en ço queus dira de nostra part com a les persones nostres. E tingaus la Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors en sa continua guarda. Feta en Martorell a XXIIII de maig any LXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Senyors molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran saviesa. Hir apres haguem desempatxat lo correu lo qual rebes entorn de mig jorn e de vosaltres ne haguem rebut hun altre qui fonch aci entorn de III hores apres mig dia anam parlar a la Senyora Reyna e li presentam la letra vostra que lo dit correu nos porta e ab molta instancia la suplicam per la aturada de aci segons per altres vegades fet haviem. La dita Senyora nos respos que ab tot lo loch era tant indispost e lo seu alleujament tant desdonat e sa Senyoria stava a tant desayre que pensat que haja gens a durar lin ve anug e malenconia de mort signantment stant axi indisposta de sa persona pero que per amor e complascencia vostra era contenta assajarho e que de fet delliberava aturar per vosaltres tant ho volieu. De la qual cosa referides per nosaltres a la sua Excellencia humils e devotes gracies la suplicam fos de merce sua intrar en pratica dels afers e donarnos la resposta tant desijada e que aço fora guanyar lo temps e levar sa Senyoria del anug del mal alleujament ultra los altres beneficis los quals de la expedicio de aquest negoci provenien e sobre aço induhim totes aquelles coses quens apparegue esser pertinents a nostre proposit les quals de scriure largues serien. Resposnos la dita Senyora que ab molta voluntat sa Senyoria nos donara la dita resposta si non li obstas la forma de la instruccio e manament a sa Senyoria donat per la Majestat del Senyor Rey com ja nos havia significat e que desijant sa Senyoria venir prestament a la conclusio del negoci e havent a servar lo manament del dit Senyor que vehia que bonament nou podia fer seguint vostres deliberacions li era cosa molt angustiosa tant que sa Senyoria ne havia ya consultat lo dit Senyor Rey. A la qual cosa jatsia per nosaltres fos replicat que haviem per cert que sa Senyoria segons moltes voltes nos havia dit havia comissio del dit Senyor ampla e bastant sobre lo dit negoci a tractar e conclourel en aquella forma e manera que a sa Excellencia fora vist e que tota presta expedio de aquell succehira a servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e a gran benefici de la cosa publica e moltes persuatories suplicacions sobre aço fetes la dita Senyora Reyna hohint aquelles ab molta benignitat e humanitat e demanant e presentant de nosaltres algunes coses crehem misteriosament presentir e sobre aquelles nosaltres responents ab molta attencio e per semblant attenents a la forma del seu parlar per compendreu lo que poguerem fonch sobre aço hun larch parlament. Lo qual en algunes coses nos conforta en altres nos rete la materia dificultosa. E jatsia la dita Senyora en alguns passos nos tornas a dir lo fet de la dita consulta que havia feta pero encara nos dix algunes paraules de sperança de comunicacio de aquests afers en aquests dies pertinents a tant meritoria operacio. La disposicio e pertinencia dels quals conexent la dita Senyora suplicava en son parlar devotament lo Sant Sperit que illumina los Apostols vulla illuminar los animos de quiscuns e tota bona tranquillitat e concordia. De tot aço havem volgut avisar les reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres. Apres lo dit parlament havem rebud lo derrer correu quens havieu trames e vista la resposta que per aquell nos feu serem apres missa ab la dita Senyora Reyna e continuarem nostres supplicacions e instancies juxta la ordinacio vostra e entenem strenyer la materia car vehem no es cosa que per dilacions deja esser portada. La letra de la dita Senyora Reyna portara per lo dit correu hora per hora que fonch a nit attes fonch donada. Lo Sant Sperit molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors sia illuminador de quiscuns en tant negoci. Feta en Martorell die de Pentachosta (Pentecostes, Pentecostés) any LXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors. Apres vos he scrit per letra de XVIIII del present mes ses seguit que molts homens del loch de la Rocha de que es Senyor lo regent la governacio daquest comdat se son fets habitants de aquesta vila e per comissio del balle de la dita vila ne tenia presos tres en lo dit loch qui apres segons se diria per vaxar los dits homens lo dit regent ha tramesos dos seus portes al seu batlle de la Rocha ab letra closa e per aquella letra dels tres ha liurats dos als dits porters appellats la hu En Toluges e laltre En Tatzo los quals los dits porters sotz color de menarlos a Perpenya los manaven la via del Pertus e essent en hun moli apellat den Vivers los isqueren cinch homens de peu e hun de cavall e axi amanantlos la via de les gualeas de mossen Vilamari les mullers dels presos los seguien cridant via fos e per que callassen e nols seguissen les ligaren en hun arbre e les bateren en tal manera que la una li han guastada tota la cara molt leyjament pero lo viafos se mogue tan fort quen prengueren sinch quis eren aplegats en la companyia dels altres companyons los quals cinch e dos porters e batlle de la Rocha stan presos en la preso daquesta vila per los jutges de la ma armada e es afermat esser cert quels han manats a Roses e mesos en les galeres de mossen Vilamari e fan la via de aqueixa ciutat. Seria (se lee Serla) bo que per vosaltres mossenyors fos donat orde que los dits homens haguesseu a vostra ma car aci han venguts homens e dones del dit loch de la Rocha qui son en nombre de trenta en quaranta persones entre les quals son les mullers dels dits dos homens qui van per la vila cridant justicia qui es una gran pietat de veureu e nos partexen de la casa del consolat de que lo poble sta comogut e es stada obra de Deu com no han correguda la casa al dit regent e per que son habitants per virtut del privilegi de la ma armada es procehit e les banderes son ja al portal e entenen a procehir fins a la fi segons de totes aquestes coses pus stesament sereu informats per los misatgers que la dita te aqui als quals crech que los dits consols nan scrit per quen puixen donar raho a qui saber len volra e crech ne hagien scrit al Senyor Primogenit e vosaltres mossenyors e a la ciutat de Barchinona sino per que lo dit privilegi qui es restauracio e conservacio de la vila e dels comdats nou sia lesiat per queus placia fervos venir los dits misatgers per que puixau esser vertaderament informats dells. E per la gran reputacio en que vosaltres mossenyors sou tenguts en aquesta terra e la gran confiança que tot hom vos ha les dones son vengudes a la posada a mi acompanyades dels homens qui ab elles hich son cridant e plorant per la carrera e la una muller dels dos ab la cara tota guastada que es stada la major pietat del mon. Jo les he confortades lo millor he pogut e remeses al dits consols e pensant los dos homens se retenen e que lo fet se pogues algun tant remediar nom so curat de scriure fins aci e vehent yo ques diu que les galeres tiran aqui e que nos ha sperança de haver los homens sino per mija vostra he pensat de fervos lo present correu car los pobles hic stan tan moguts que yo stich ab hun gran recel de gran inconvenient e si cas sera que los dits homens se puixen haver per lo present correu cobrem vostra resposta e si nos poden haver placieus fer una letra axi consolatoria com de vostres nobleses magnificencies e grans savieses se spera car res alre noy baste a metreych algun sosech. Jo he pensat quants inconvenients sorten de anar avant aquesta fahena e per ço vull sus ara anar al dit regent per metrem entre ells e veure si hi pore dar algun repos e del ques seguira sereu avisats. E venint mossenyors en lo fet principal per quem haveu trames tot temps yo sentint lo que puix vos dich hic ha prou corch e en persones qui poden prou moure e ja plagues a Deu mossen Pla hic hagues aturat set ho vuyt jorns car feronejant nos ell e yo hagrem mes sabut que ell no pogue en lo petit temps que ell hic atura e no vulla Deu que alguns que hic ha haguessen poder de exequutar lur oppinio que masa seria nociu e com a Deu placia yo sia aqui vos ho recitare e no es mester sia comanat a tinta e paper. Suplicantvos axi com vos he scrit yo stigue en libertat de poder partir de aci com yo noyc haure pus a fer. E placieus volerme avisar de les noves qui aquius occorren car certament no anyor alre sino saber del que aqui ses fet. E la Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles e magnifichs e savis mossenyors sia la vostra continua guarda ens faça prosperadament viure. De Perpenya disapte a XXIII de maig any Mil CCCCLXI.
Apres mossenyors fahent metre en bell la present son stat al dit mossen lo regent e ab aquell milor tall de paraules quem ha semblat li he dit com jo volia interposar entre ell e los dits consols. Ham respost molt cortesament que ell trobara gran plaer en la mia intervencio per squivar prolexitat. Yo le pregat quem fes una letra al capita per recobrar los dits dos homens la qual sera interclusa dins la present. Placieus en tota guisa se cobren aquests homens. Ades com sia dinat parlare ab los dits consols e treballare en llur repos juxta ma possibilitat. Bey sera mester lo vostre consell e ajuda no ometentme lo de Deu car los pobles de aquesta vila han feta vuy una requesta als dits consols proceesquen avant. Nous sia maravella com lo present correu solament va aqui e no tornara aci axi com dalt es mencionat car de anar e de tornar me volia tant que era fadehesa a esser aqui a una hora apres mig jorn dema. Ha per sos treballs XII florins dor (falta el punto) Lo vostre diputat local lin ha bestret aci dos haveu lur a dar aqui deu. - Mossenyors. - Prest a tota vostra ordinacio Francesch Lobet.

Al molt magnifich senyor e de mi singular mestre lo senyor don Rebolledo camerlench de la cort del Senyor Rey.
Senyor molt magnifich. Ja per quatre letres ab la present he scrit al Senyor Rey de les occorrencies de aquestes terres intercluses dins letres vostres so cert al rebre de la present totes seran a sa Majestat donades. E per ço la present no sera per pus sino per suplicarvos que en lo modo e manera de les altres la interclusa sia dada al Senyor Rey e haver sa Majestat aquella lesta que vostra merce la vulla legir a fi per semblant aquella senta lo que fas per servey del Senyor Rey en aquestes parts. Lo pus prest pore me haureu aqui e a bocha dire a vostra Senyoria coses que no gos comanar a la pluma (o ploma con la o mal cerrada; más abajo se lee ploma) la qual lo bon Jhesus tinga en sa guarda. Scrita en la parroquia Dorta prop Barchinona a XIII de maig. - De vostre senyoria humil servidor qui en gracia e merce de aquella se recomana Jacme Serroli.

S. R. M. Aragonum et Sicilie.
Senyor molt Excellent.
Ja de Vilafrancha e de Cervera en fora he plenament avisada vostra Excellencia de tot lo que fins alli occorria en aquestes parts. E per ço la present no sera per pus sino per notificar a vostre senyoria com per la direccio dels afers dels homens de remença per quant se son haguts de tenir certs parlaments e ajusts per aquests bisbats e encara per afers consernents exaltacio de vostra corona los quals a bocha per mi sera certificada yo no he pogut axi prestament desempatxar per tirar la via de vostra Excellencia. E per ço que aquella no stiga admirada de tanta tarda diferint ma anada aqui he deliberat on que sia de avisar vostra Clemencia de les occorrencies de aquestes parts a fi que vostra Senyoria resta avisada en part sperant en Deu stesament aquella avisar a bocha de coses que vostra Senyoria restara molt contenta.
Ab lo capita de vostra Senyoria mossen Vilamari he parlat a Roses on de Gerona en fora a III presents lo vescomte Devol e don Ivany son frare resta molt edificat de les coses que part de vostre Senyoria sabe. E per semblat me dix lo que fet havia en Gerona per servey de vostra Senyoria sobre la mutacio de la potestad ell segons ma dit ha scrit a vostra Clemencia de tot e per ço nom curare pus recitar sino com lo pus prest a mi sia possible me desampatxare de aquestes terres e ab certs sindichs dels dits homens de remença fare la via de vostra Majestat per narrar a aquella les coses que reserve a la ploma per squivar prolixitat. La qual la Divinitat Sancta tinga en stament de gracia per lonch temps. De Vich a VIII de maig. - Senyor. - De vostre Senyoria humil vassall
qui en gracia e merce de aquella se recomana. - Jacme Serroli.

A mos cars frares Galceran Fornells e Bernat Lorens scrivans del Senyor Rey en casa mossen prothonotari en cort del dit Senyor en Çaragoça.
Cars frares. La present si es per vos pregar que vista la present la interclusa sia dada per vosaltres aqui sera dada al vostre mestre e meu mossen lo prothonotari car dins la sua ha letra del Senyor Rey que ha desser dada prestament. Molt prest me haureu aqui e a boca resitare lo que per squivar prolixitat ne axi poch me basta temps descriure reserve a la memoria. De Vich a VIII de maig. - Daquell frare vostre qui en gracia de vosaltres e de les vostres enamorades se recoman Jacme Serroli.

A mos cars frares Galceran Fornells e Bernat Lorens scrivans del Senyor Rey en casa mossen Anthon Noguera prothonotari de la cort del dit Senyor en Çaragoça.
Cars frares e mes que germans. De la interclusa vos prech tant com dir puix ni se vista la present sia ben dada perquey va molt e sia ora per ora que la rebreu prest me haureu aqui e a bocha sabreu lo que no gos comenar a la ploma. Johan Camps e vist a Roses on era arribat ab mossen Vilamari. Siaus avis. Recoman al frare Puyeriol e a tots los restants de la parroquia. Dorta prop Barchinona a XIII de maig. - Del frare vostre quis recoman Jaucme Serroli.

Al molt magnifich mossen e de gran providencia mossen Anthon Noguera prothonotari de la cort del Senyor Rey.
Mossen molt magnifich e mon car mestre. Yo scrich al Senyor Rey interclusa dins la de mossen Rebolledo. Supplichvos sia dada vista la present al dit mossen Rebolledo a fi que sa Senyoria vista aquella reste avisada de les occurrencies de aquestes parts e axi mateix mossen vos placia al dar de aquella esser present e esser lesta per lo dit Senyor vostra soviesa legirla per ço com nous puch scriure per cuyta. Sper en Deu prest me haureu aqui e a boca resitare a aquella lo que per dita cuyta reserve a la memoria. De Vich a VIII de maig. - De vostra saviesa humil servidor qui en gracia de aquella se recoman Jacme Serroli.

Al molt magnifich senyor lo senyor don Rebolledo camarlench del Senyor Rey en cort del dit Senyor.
Senyor. Supplichvos vista la present vos placia de vostres mans donar al Senyor Rey la interclusa car yo avise sa Clemencia de les coses occurrents de aquestes parts per sa instruccio. Sper en Deu lo pus prest a mi sia possible sere aqui e a sa Senyoria e a vos resitare lo que per squivar prolixitat reserve quant aqui sia present. Placiaus de legir aquella quant sa Majestat la haura lesta e recomanarme en gracia e merce de sa Senyoria e de la Senyora Reyna per lo servey dels quals treballe en aquestes parts e per exaltacio de llur corona. Dichvos senyor que intervencio en aquestes terres ha aprofitat molt per molts desordes que sich dehien los quals no cur recitar. Prest si a Deu sera plasent me haureu aqui e per ço fare fi. Suplicant Laltisme vos tinga en stament de gracia. De Vich a VIII de maig. - Senyor de vostre senyoria humil servidor qui en gracia e merce se recoman. Jacme Serroli.

Translat.

A los venerable religioso spectable noble magnificos e amados conselleros nuestros el maestre de Muntesa don Lop Ximeno Durrea visrey de Sicilia e Johan Ferrandi Daredia de quien se dize la villa de Mora.
El Rey.
Venerable religioso spectable noble magnificos e amados nuestros. Nos de presente scrivimos de propria mano a la Senyora Reyna nuestra cara e muy amada mujer de todas las cosas e que occorrentes les quales por aquella vos seran largamente comunicades. Rogamos e encarregamos vos quanto podemos nos continues scrivir e avisar de todo lo que alla occorrera car nos con muy buena volundat vos manderemos certificar dello que aqua succehira. Assibien vos rogamos tengays orden e manera con los cathalanes nos hajan de fazer quales valença de gent e per adefencion daquestos nuestros regnos attendidas las cosas que occorren portanlus no hayamos de poner en ellos gente strangera en nuestra ajuda sino sera vos forçado recorrer a los remedios que nos pereceran cumplen a nuestro servicio e a la defencion de los dichos regnos induziendolos a ello con las majores vias e maneras que vos pereceran e de vosotros bien confiamos por gran plazer e servicio que en ello nos faredes. Dada en nuestra vila de Sanguessa a XX dies de mayo anno Millesimo CCCCLXI. - Rey Johan.

Als molt magnifich e mon singular maestre micer Johan Calmonia doctor en leys prop lo palau del governador en Barchinona.
Molt magnifich e mon singular maestre. Apres que per mossen Johan Anthoni Torres uxer del Senyor Rey vos he scrit ni ans ni apres james haguda he deguna letra vostra de que tinch molt enug e maravell me molt que nuncha me hajeu scrit. Jous scrivi assenyaladament quem cobrasseu la roba e libres ab simulacio del deute den Bernat Ros e quen parlasseu ab Cosma no se quen haveu fet. Supplichvos molt e molt ab persona fiable hage vostra resposta largament e del dit Cosma mon frare. Dareu per amor mia a Bernat Ros scriva del Senyor Rey VIIII lliures II sous VIII sive novem libras duos solidos et octo denarios barchinonenses los quals yo he reebud aci per ell e per quant segons lo temps havem mester star ab peccunia los remet pregar a vos per amor de mi encontinent dau los hi car sobre aço yo li scrich una letra la qual vos li dareu. Lo Senyor Rey parti daci a XV del present e tira la via de Navarra ab CCCC cavalls per socorrer a Lumbierre quis es alçat ço es la major part de aquell e axi mateix se diu com lo Rey de Castella hi va tanbe en persona per socorrer a la sua part. Daquiavant no sabem que sera placia a nostre Senyor Deu nos ajut. Lo dit Rey de Castella axi mateix te assatiada Viana del dit regne de Navarra e ha porrogades aquestes corts fins lo primer dia de juny. Nosaltres encara nons movem. Nous oblit per amor mia de scriurem que ab gran desig stich haver vostres letres. Recomananme en gracia e merce de las senyores. Feuvos venir lo sura en tot cas e scriga. Crech yo que per via de mossen Torres me poreu scriure secret pero remetho a vos. En Çaragoça a XVIII de maig.
Ab lo dit Bernat Ros poreu comunicar si per mi aqui podeu fer res car ab larchabisbe de Vich ne poreu acorrer et cetera. Aço volria et cetera. - Prest a vostre servir e honor Galceran de Fornells.

Translat de la provisio del Senyor Rey per al capita.

Nos don Johan per la gracia de Deu rey Darago de Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorchas de Cerdenya e de Corcega comte de Barchinona duch de Athenes e do Neopatria e encara comte de Rossello e de Cerdanya per servey de nostre Senyor Deu e per defensio de nostra fe catholica e encara perque daçous ha molt pregat e exortat lo santissim e beatissim nostro Senyor lo papa Pio segon.

Ab tenor de la present e de nostra certa sciencia e expressa donam e otorgam licencia facultat e licit a vos lo magnifich e amat conseller e capita general de nostres galeres mossen Bernat de Vilamari que liberament e sens incorriment de pena alguna puixats eus sia licit e permes ab deu galeres axi vostres com de qualsevol altres vassalls nostres conduirvos ab la prefata santadat de nostre Senyor lo Papa e als seus stipendis segons que entra la sua Santadat e vos dit capita nostre sera convengut e concordat no obstant qualsevol obligacio que vos e altres patrons de galeres per vos elegidores fins al dit nombre de deu nos fossen tenguts e obligats. Declarat empero e entes que com lo dit nostre Pare Sant segons som imformats dona lo sou sevol stipendi de galeres de sis en sis mesos que vos dit nostre capita ab les dites deu galeres vos puxats conduhir ab lo dit Sant Pare e al seu sol sevol stipendi ab aquesta qualitat e condicio ço es que de sis en sis mesos hajats apendre lo dit stipendi o sou. E si per ventura durant lo temps que sereu stipendiat del dit nostre Sant Pare haurets manament nostre de venir a nos o anar en altra part ab les dites galeres per qualsevol causa que en tal cas dins sis mesos continuus apres que haurets lo dit nostre manament per letra nostra o en altra qualsevol manera hajats a venir e vinguts a nos si axi vos ho manarem ab les dites deu galeres e fer ço que per nos e de part nostra vos sera scrit o manat no obstant qualsevol conducta o convencio que haguessets feta ab lo dit Sant Pare. Manants ab aquesta mateixa als spectables magnifichs amats e feels consellers los nostres generals loctinents visreys e portant veus de general governador almiralls visalmiralls veguers sotzveguers batlles sotzbatlles justicies consellers consols de mar e tots e qualsevol oficials e subdits consevuilla dins nostres regnes mars e terres constituits e als loctinents dels dits oficials presents e sdevenidors e a quascuna e qualsevol daquells sots incorriment de nostra ira e indignacio e pena de deu mil florins dels bens de quascun contrafahent havedors e als nostres cofrens aplicadors que la present nostra licencia licit e facultat e totes e sengles coses en aquella contengudes juxta sa seria continencia a tenor tinguen fermament e observen tenir e observar façen inviolablament per tots e no contrafacen o contravinguen o algu contrafer o contravenir permeten per alguna raho o causa. En testimoni de la qual manam esser feta la present ab lo nostre segell comu en lo dos (al dorso) segellada. Dada en Çaragoça a cinch dies de maig en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Rey Johan. - Vidit L. de La Cavallaria
generalis thesaurarius. - Vidit P. Torrelles conservator.

Don Johan por la gracia de Deu Rey Darago de Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de Corçega comte de Barchinona duch de Athenes e de Neopatria e encara comte de Rossello e de Cerdanya. Als spectables magnifichs amats e feels consellers nostres tots e sengles lochtinents visreys portants veus de general gobernador maestres justicies almiralls visalmiralls veguers e sotzveguers justicies batlles sotzbatlles consellers jurats mestre portolans consols de mar consellers universitats et tots e qualsevol altres oficials persones singulars e subdits nostres en los nostres regnes terres e mars on se vulla en tota nostra dicio constituhits e als loctinents dels dits oficials presents e sdevenidors e a cascun e qualsevol daquells al qual e als quals les presents pervendran e seran presentades salut e dileccio.
Com lo magnifich e amat capita general de les nostres galeres mossen Bernat de Vilamari de nostre manament e ordinacio haja a preparar metre a punt o fornir certes galeres nostres e de subdits nostres dehim per ço e manamvos axi stretament com podem que on se vulla dins los damunt dits nostres regnes e terres lo dit nostre capita volra metre a punt e fornir les dites galeres permetats e donets loch les puga fornir e metre a punt darmes e fahents li donar per sos diners tot lo que necessari haura al forniment e metre a punt aquelles gordantvos attentament de fer lo contrari en alguna manera per quant nos desijats servir e complaure e pena de deu milia florins evitar. Dada en Çaragoça a cinch dies de maig en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Rey Johan. - Vidit Lu. de la Cavallaria generalis thesaurarius. - Vidit P. Torrelles conservator.

S. R. M. Aragonum et Sicilie.
Senyor molt Excellent.
Per tres letres en diverses lochs fetes he avisada vostra Senyoria de tot ço que occorria en aquestes parts. E per ço la present no sera sino per certificar aquella com per tres o quatre homens quis dihen endressadors alias perturbadors del negoci de les remençes dir sia conduits per alguns senyors de aquells no zelants lo benefici publich ni axi poch la exaltacio de vostra corona se pararia orella en scoltar hun partit quels es mogut per diputats e XXVII ques concordassen ab los dits senyors de aquells havents fetes certes profertes als dits tres o quatre que contractassen lo dessus dit. E aço per star segurs de la oppinio e fama que per alguns ses mesa en la terra dients que vostra Senyoria volria convocar los homes de remença per castigar e fer ço que en aquella plagues e moltes altres coses se dien demants de intencio que vostra Clemencia nos ha notificada per moltes voltes a Jaume Ferrer e a mi les quals per squivar prolixitat sparem stesament narrar a vostre Senyoria quant present li sia. E per ço Senyor com ja essent jo en Gerona e en molts ajusts e consells he tenguts en aquell bisbat e a tots los altres ço es Vich e Barchinona me so sforçat per mes forces en conservar los bons en llur bona oppinio e en retraure los qui la havien contraria de tota error e mal proposit e reduirlos a la justa raho ques pertany he deliberat de no partir daci majorment que los qui son stats elegits per lo bisbat de Gerona no volen que partescha pero vostra Senyoria sens ells qui pens Deus ordonant seran aci dins tres o quatre jorns. Senyor yo he dit en los dits parlaments quant se tenien que pus que los dessus dits diputats e XXVII venien axi deliberats en ferlos dar lo que fins aci los dits homens han demanat per entrar hu ab la llur que ells devien scoltar e ja quina oferta los fora feta e segons ells veurian si respondrian. Empero tota via quesque diguessen parlassen ni praticassen que en tot e per tot sia consultada vostra Senyoria si cas era que vinguessen en algun terme de conclusio e aço per no restar ingrats a la corona reyal per mija de la qual han hagut llur justicia clara e no de partir segons de aquella tant per lo que han ofert e son obligats en los LXIIII Mil florins com en la voluntat e bona naturalesa e innata fidelitat en que tots temps son stats e han perseverat envers llur Rey e Senyor. E ells hanme feta de resposta com nuncha se volen departir de aquella ans volen star e perseverar en lo que totstemps son stats. E de aço Senyor vos fas cert per lo que se me han dit perque Senyor vostre Senyoria no fos informada sinestrament del cas dessus dit he volgut fer la present a aquella per avis e consolacio vostres. Encara man pregat los qui son vuy en Barchinona per scoltar dit parlament que ells no volen res hoyr que yo no sia present e que ells me hauran salconduyt en poder entrar en dita ciutat anant stant e tornant per que nom fiu en nengu. Si veig los dits afers succehir be e a bona fi del que dessus he dit tant per lo servey de vostra reyal persona quant per lo benifici publich e repos de la terra yo acistire en aquells lla hon no nom detendre gens hun dia ni una hora que ab los qui son stats elegits per los del bisbat de Gerona e encara si venen los de Vich Barchinona de anar a vostre Senyoria ab ells o sens ells per fer a aquella relacio a bocha pus stesa car nou gos tot comanar a la ploma. La qual Laltisme conserve en stament de gracia per lonch temps. Scrita en la parroquia Dorta prop Barchinona a XIII de maig. - Senyor. - De vostre Senyoria humil vassall e sotmes qui besant vostres mans en gracia e merce de aquella se recoman. - Jacme Serroli.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per quant hir que fou divendres per hun servidor den Bernat de Marimon qui passava la via de Çaragoça e apres de aquell lo dit jorn per Narinyo (En Arinyo, Ariño) scriva de manament concordablament jo e los de mon consell fom avisats com dijous prop passat per occasio de certes diferencies qui la nit passada eran stades entra la Senyora Reyna e nostres embaxadors dins la vila de Agualada de la dita vila eren partits tant grant mati que lo dit Arinyo exint de mati de la vila de Apiera (Piera) troba aquells qui entraven en aquella. E en apres lo dit Arinyo fent la via daquesta ciutat troba la Senyora Reyna que passava a Muntbuy fent la via dels dits
embaxadors dient lo dit Arinyo ensert com la Senyora Reyna cavalcaria ab deliberacio que sino trobava los dits embaxadors passar fins la via de Sant Cugat e aposentarse aqui les quals noves hagudes e haguda collacio e intelligencia ab los pahers e prohomens daquesta ciutat e tots concordablament som donats en aquest parer de tencar portals veure viandants e los qui passaven hoc e registrar letres de quis vulla fossen generalment compranent tota persona per quant se crehia hoides tals noves que tot lo ques dehia de concordia fins en aquella jornada axi com de present se creu e encara en lo sdevenidor esser no res. E per ço esser ates hun correu vuy dada de la present que podien esser quatre hores apres mig jorn qui venia de Roma fent la via de Arago e de Castella es stat per mi aturat e les sues letres hagudes a ma mia aquelles he registrades les quim parien sospitoses entre les quals he trobats dos plechs e en aquella forma e manera que per vostres grans reverencies e magnificencies seran vistes e trobades les quals registrades he vistes com dit he he deliberat aquelles trametraus ab lo correu pus prest que he pogut haver per quant me par lo negoci en les dites letres contengut e mencionat o importa. E per que en la una de les dites letres ha mencio de mossen Vilamari segons veure poreu vos tramet dins la present hun translat de la licencia a ell per lo Senyor Rey donada de capitenejar deu galeres segons veure poreu la qual dies ha tenia e per oblit nons havia trames. Mes vos tramet hun translat de una letra que lo Rey fa al visrey mestre de Muntesa e Johan Ferrandis la qual vuy de mati fou pres. Mes una altra letra dreçada a micer Salmonia (ipsa almonia, almunia, sa Almonia, sa Almunia) per En Fornells quim semble es en lo coble den Serroli. E ab tant mossenyors molt reverend e magnifichs la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XXIII de maig any Mil CCCCLXI. - Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona.

En la propia sesión del día 24, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. (se lee Vicb)
Molt honorables e savis senyors. Jatsia la Senyora Reyna hagues deliberat a suplicacio de aquest consistori e de la ciutat de Barchinona aturar en Martorell empero per indisposicio de sa persona ha convengut loch donar la sua Senyoria vage en Caldes de Montbuy qui es tant de aquesta ciutat quant Martorell per que avisantvos de les dites coses vos pregam e encarregam que si algu per part de la dita Senyora anava aqui per qualsevol raho siau be attents en lo que dit sera e molt mes en lo respondre haventvos en totes coses ab aquella virtut unitat e discrecio que fins aci loablament haveu acustumat e de vosaltres se spere. Certificantvos havem bona sperança que los negocis concernents Deu volent pendran bona conclusio. E tingaus la Sancta Trinitat en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als reverends e magnifichs mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend e magnifichs mossenyors. Vostra darrera letra havem vuy reebuda per mossen Viladamany e aquell hoyt a ple dolemnos grantment de la indisposicio de la Serenissima Senyora Reyna e del mal aleujament de aqui (se lee aqni, típico error u, n, y al ser un scan de pdf a veces hay letras que no se leen bien, o, u, h, b, etc). E per ço desijants sempre plaureli en tot lo quens es possible e sublevar la sua Excellent persona de congoixa e desayre havem deliberat la sua Senyoria segons desige se vage aposentar en la vila de Caldes de Montbuy. La qual diste de aquesta ciutat quant Martorell. Asistant adonchs ab la sua Senyoria recomanau nos sempre en gracia e merce de
aquella suplicant humilment prenga ab bon comport la stada alli e prestament vulla entrar en la materia e dar compliment a aquella com per molts respectes sia molt necessari squivar tota dilacio. E sia lo bon Jhesus vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
De aquesta matexa deliberacio son stats los consellers e consell de XXXII de aquesta ciutat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al molt magnifich mossen Francesch Lobet embaxador del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich. Vostra larga letra hair scrita en Perpenya havem reebuda per la qual largament som avisats axi del metiment dels dos homens en les galeres de mossen Vilamari com de les altres coses. Comendamvos grantment del bon recapte que donat haveu en les coses queus son stades comesas. E per quant lo dit mossen Vilamari ha lexats anar los dits dos homens vos ne fem lo present avis. Daqui avant reebuda la present podeu partir per venirvosne aci hon vos haveu necessari. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

25 DE MAYO.

Presentóse el Señor Primogénito a los Diputados, con el objeto de que se solicitara a la Reina la contestación de los capítulos que se le habían enviado, y para que determinaran lo que se había de hacer, en caso de un rompimiento o de una gran dilación; en vista de lo que, se acordó enviar, de nuevo, otra embajada solemne, consultándolo antes, empero, con el Concejo de la ciudad.