9, 10 diciembre

9 DE DICIEMBRE.

Por conducto de Manuel de Monsuar se hicieron varias proposiciones relativas a diferentes asuntos, siendo, entre otras, la más notable una en que se preguntaba si se suplicaría a la señora Reina que el Consejo que se había de dar al señor Primogénito fuese según se había ofrecido por el señor Rey, y conforme a la capitulación; después de lo que, el egregio conde de Prades hizo relación de los
apuntes hechos por él y algunos otros de los nueve comisionados, en los siguientes términos.

Que sia scrit a mossen Rebolledo a mossen Coscho e altres damnificadors de don Jofre als quals es stat ya scrit e encara a les universitats a qui per la recepcio que han feta que dins XXX jorns hagen feta restitucio o smena de les coses damnejades o dins lo dit termini posades e suficientment provades rahons per
que tenguts no hi sien altrament passat lo dit termini ara per lavors e lavors per ara los han per enemichs e acuydats de la corona reyal e de la cosa publica juxta forma de la capitulacio juxta la qual sera procehit contra ells.
E que sia suplicada la Senyora Reyna li placia sobre aço scriure a la Majestat del Senyor Rey perque la dita Majestat hi faça provehir degudament e per semblant ne sia scrit al Senyor Rey els sia significat lo dit apuntament.

Después de la proposición y relación antedichas, entraron en debate, y como hubiese algún disentimiento en la conferencia, nada resolvieron por aquel día.

10 DE DICIEMBRE.

Continuó, en este día, el altercado del anterior, por creer algunos que la facultad y el número de los votantes, por diversas razones, no eran suficientes, de manera que
no podía tomarse acuerdo alguno, hasta que el arzobispo, declarando más explícitamente su intención, propuso como medio, que, sobre el asunto de don Jofre, se suplicase a la Reina, y si dicha Señora no proveiese a gusto de los
Diputados, se tuviese entonces por buena y aceptable la determinación que tomasen los nueve comisionados; a cuya proposición se adherieron desde luego el obispo de Vich y todos sus partidarios, y resultando de aquí número suficiente para hacer valer la votación, se tomó el acuerdo y fue aprobado por los señores Diputados y Consejo.
El mismo día compareció ante los Diputados y Consejo el magnífico mosen Enrique de Marle, embajador de Francia, con una carta de su Rey, la que entregó, explicando desde luego, en francés, el objeto de su credencial; sin embargo, por aquel día no se dio respuesta alguna.
Presentáronse igualmente los magníficos mosen Bernardo Calba y mosen Galceran Oliver, caballeros, de parte de la Reyna, para participar que dicha Señora deseaba
presentarse al Consejo, para proponerle algunas cosas, y como se les contestara, que se la esperaba con deseo, aquel mismo día, por la tarde, se presentó acompañada del Primogénito D. Fernando, y allí, ante los Diputados y Consejo, la mencionada señora Reina hizo verbalmente y con palabras muy apuestas, la siguiente proposición.

Fidelissimos vassalls. De la Majestat de mon Senyor lo Rey e nostros per quant de present occorren coses toquants molt lo honor de la dita reyal Majestat del qual vosaltres per la fidelitat vostra e amor e devocio que sempre haveu portat a la reyal corona tots temps vos son sentits e sentiu. Per tant es digna cosa aquelles a vosaltres esser significades perque retats lo deute vostre a vostre Rey e Senyor e aquesta es la causa de nostra venguda en lo present loch. Per letres de mossen Carles Dolius e altres bons vassalls de la Majestat del dit Senyor Rey qui son en cort del Rey de França nos seriem avisada que lo dit Rey de França cominaria voler pendre e occupar lo reyalme de Navarra e fer e attemptar algunes altres coses en prejudici del honor del dit Senyor Rey e maliciosament assaja dir e allevar que la Majestat de mon Senyor lo Rey hauria volguda fer ab ell liga e aliança per miga de mossen Carles Dolius contra los cathalans ço es que es una gran falsia e maldat e es de maravellar que en bocha de Rey se trobe en falsia les quals coses lo dit Rey de França no attemptaria sino pensant que entre lo dit Senyor Rey e los cathalans sia alguna desamor lo qual pensament prove a causa de la absencia que la Majestat del dit Senyor Rey fa de present de aquest Principat de Cathalunya. Com si la dita absencia no fos en causa del dit pensament no seria lo Rey de França ne algun altre rey o senyor qui pensant en la virtut del dit Senyor e en la fidelitat e virtut dels cathalans hagues atreviment en fer alguna empresa que fos en derogacio de la honor de la reyal corona Darago. Per tant posant vos al davant los dits e altres inconvenients qui provenen de la absencia del dit Senyor Rey e recordant vos la amor devocio e fidelitat que sempre a vostre Rey e Senyor haveu haguda per tanta honor del dit Senyor Rey e deute vostre signantment concesse aquella casa per la qual lo dit Senyor Rey per sa benignitat havia ofert no entrar en lo Principat sino a peticio dels cathalans ço es per tolra tota diferencia ques pogues seguir entre la sua Majestat e lo lllustrissimo don Charles de bona memoria fill seu Primogenit lo qual passat del present segle axi com a nostre Senyor Deu ha plagut ordenar no es vist causa alguna star per la qual lo dit Senyor venir no dega abans hi ha causes urgents a la sua venguda. Per tant vos pregam exortam e amonestam vullau supplicar la Majestat del dit Senyor Rey per la venguda sua en lo present Principat per la venguda del qual se refrenara la malicia e audacia del dit Rey de França e de tot altre Rey strany volent insurgir contra lo dit Senyor Rey ne la sua honor sera tot benefici pau e tranquillitat en lo present Principat e la justicia sera administrada a servici de nostre Senyor Deu e tot benefici de la terra. Oferint vos donar aquells oficials en lo dit Principat que per lo benefici e bon stament seu sien necessaries.

Después de cuya proposición, el Infante D. Fernando, que acompañaba a su señora Madre, habló con bastante discreción, en cuanto permitía su edad, suplicando afectuosamente que, por las razones que aquella había expuesto, se sirviesen pedir a su padre, el señor Rey, que pasase cuanto antes a su lado. Se retiraron en seguida el referido señor Infante lugarteniente y su señora Madre; y quedando los señores Diputados y Consejo en sesión permanente, después de haber conferenciado sobre la mencionada proposición, acordaron, por fin, que eligiéndose desde luego seis personas, que fueron el arzobispo de Tarragona, el obispo de Vich, el conde de Prades, el conde de Pallars, Jaime Ros y Francisco Sampsó, se ocupasen estas del negocio con toda madurez, y haciendo las apuntaciones que les pareciesen necesarias, las pasasen al día siguiente al Consejo, donde podrían hacer también oportuna relación de cuanto hubiesen obrado.
El mismo día, recibieron los señores Diputados la siguiente carta del Rey de Francia, junto con una copia de lo que había de explicarles su embajador, en virtud de la credencial que le autorizaba.

Loys per la gracia de Dey Rey de França. Illustres e discretes persones puis nagueres a nous este acertenes de la longe detencion des persone e heretatge de nostra treschiere e tresamee cosine la princessa de Navarre fayta por suggestion dautruy per nostre cosin lo Rey Daragon pere de nostre dite cosine au moyen de la quale detencion nostre dite cosine est demoree e demore a marier por quoy est aventure que le reyaume de Navarre qui est parti de la corone de França ne vingue en stranyes mains por los termens quel di Rey Daragon a tenuz a nostre dite cosine. A ceste cause mens de pitie voulans socorrer a celle nostre cosine qui est de nostre sang e linatge come tenuz hi sommes la quale na autre que nous qui porsuiva son fait et afin que le dit royaume ne viegne hors de nostre saing e linage por la deliurance delle e de son dit heretatge envoyons prestament per donez lo dit Rey Daragon nostre ame e fael conseller e maistre de requestes de nostre hostal Henric de Marle chevalier. E por çe que savons que avez tousiorns favorize le fait de son nostre cosi le prince tant por le ben de rayson e bonne equite que en favour e contemplacion de la mayson de França et de nous e que por obvier auxs inconvenients que a cause de la dite detencion sen pourroient seguir vouldriez la deliurance de notre dite cosine ensemble de son dit heretatge a notre dit conseller. Javons domne cargue de passer por devers vous e vous dire e comuniquer la charge quil ha de part nous tochant la de materie. Si vous prions si fectuosament que povons que a notre de consellier vueillez adionester planne foys e creançe et an surplus es chose dessus de vous emploier an mi euls que pourrez. En quoy faisant en aurons vous et les afares de tot lo pais en grande e singulariere recomendacion. E per notre dit consellier nous vuellez scriure e fayre savoir ce que fayt en sera. Donne a Mont-richaud (guión, dos páginas) le noven jorn de novembre. - Loys. - Al lllustres e discretes personnes les depputez de Cathalongne.

Sigue la copia, antes referida, de lo que el Embajador de Francia había de explicar a los señores Diputados y Consejo.

Post salutaciones assuetas et presentacionem litterarum excellentissimi potentissimi ac christianissimi principis regis Francorum Enricus de Marle miles consiliarius ac magister requestarum hospicii dicti regis dicit in summa pro sua credencia potentibus ac honorandis dominis diputatis et consilio Cathalonie ea que sequntur.
Primo quod ob beneficia per dictos de Cathalonia bone memorie ac excelso domino domino principi Navarre facta magno amore dictus christianissimus rex dictis de Cathalonia afficitur velletque juxta posse procurare honores ac emolumenta dicte patrie. Quod per evidentiam facti si casus occurrat et ab eis requisitus fuerit realiter agnoscent.
Sed ut dictis dominis de Cathalonia non lateat dicta bona afectio dictus christianissimus rex volens factis hostendere que asserit et bostendit. Nam cum a paucis diebus citra et post decessum excellentissimi principis Navarre illustrissimus ac potentissimus rex Aragonum dominum Charolum Dolius suum embaxiatorem ad christianissimam regiam francorum majestatem misisset ad habendum ligas et amicicias et cetera dicta christianissima majestas cognoscens quod dicte lege et amicicie procurabantur in damnum et gravamen patrie Cathalonie aures numquam prebere voluit.
Item quoniam dicti de Cathalonia ob dictum favorem dicto domino principi collatum tum ob merita sue persone tum quia erat de domo et sanguine dicte christianissime regie majestatis ac aliis cansis (o causis) favore possibili tractabit et ipsos contra quoscumque jurabit qui damnum aut gravamen contra ipsos de Cathalonia inferre vellent.
Item et quia per decessum dicti Illustrissimi principis Navarre regnum Navarre certis modis pertinere dignoscitur excellentissime principesse ac primogenite regis Aragonum que ut dicitur ab ipso rege Aragonum detinetur indebite dicta christianissima Majestas tum quia dicta primogenita de sanguine suo orta est tum etiam quia dictum regnum Navarre a domo Francie exit summopere desiderat ut dicta domina primogenita in sua libertate ponatur suo regno maritalique copula ad sui voluntatem et parentum suorum secundum statum suum gaudere valeat. Ob hancque causam dictus de Marla apud dictum excellentissimum principem regem Aragonum mittitur.
Item nec de Illustrissimo principe rege Castelle dicti de Cathalonia formident quin dicta majestas francorum suos embaxiatores ad ipsum misit qui rex Castelle nullam ligam prejudicantem voluntati regis francorum faciet.
Cupit Rex quod dicti de Cathalonia in bona unione permanere valeant faciantque ei scire que occurrant quoniam ipse christianissimus rex pro conservacione status bonorum ac dominii eorum liberaliter ac bono corde laborabit.

25 DE MARZO.

25 DE MARZO.

Los comisionados por la Diputación y por la ciudad presentaron al Consejo los apuntes que habían ordenado para hacer las contestaciones que había pendientes, a saber, una carta al rey de Francia sobre lo que había propuesto su embajador, y otra, relativa al mismo asunto, a la señora Reina; y pasado a votación, se tomaron las siguientes deliberaciones.

Que la ordinacio del Rey de França stave be salvo que lo fet den Pujudes se fes per letra sparça e axi les dites dues letres se desempatxaren aprovades per lo dit consell sotz (típico occitano, aragonés, sots, sota, bajo) lo tenor davall inserta.
Mes encara lo dit consell dellibera esser feta una letra a la Senyora Reyna de recomendacio del embaxador de alguns afers de persones privades del regne de França dels quals diu ha a comunicar ab sa Senyoria segons la dita letra es devall inserta.
Encara mes lo dit consell dellibera que les nou persones a les quals es remes pensar e veure en lo negoci de les banderes ab consell de un juriste que aquella
facultat que han ab un juriste segons la delliberacio sobre aço en dies passats feta sia a llur voluntat si seran hu o dos o molts e aquells quels sera vist.

Siguen las cartas a que se refieren las antecedentes deliberaciones.

Molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor.
Rebuda havem la letra de vostra Excellencia e hoida la creença en virtut de aquella a nosaltres explicada per lo maginfich lo Senyor de Montpeyros veguer de Narbona embaxador per la Serenitat vostra a nosaltres trames. Enteses adonchs les coses per lo dit embaxador de part de vostra Excellencia a nosaltres explicades regraciam molt a aquella la sua bona intencio e voler que en tolre levar e aplanar la materia de algunes diferencies novament suscitades entre los poblats en aqueix regne e en aquest Principat la Altesa vostra demostra haver e en totes coses que sien a repos e tranquillitat de les dites parts. Nosaltres Senyor molt alt per quant allo mateix desigam havem comunicat sobre aço ab lo dit vostre embaxador e premes tota vegada haver assentiment de la Excellentissima Senyora Reyna qui es en aquest Principat en persona de la Majestat del lllustrissimo nostre Rey e Senyor. Lo qual assentiment facilment speram obtenir per quant havem per cert que la sua Excellencia es del mateix voler. Som de parer que per levar les dites diferencies fossen assignades per quiscuna part dues persones de migana condicio. Les quals ensemps convinguessen en la vila de Perpinya de aquest Principat com juxta lorde en semblants cassos fins aci acostumat sie loch de fer se axi attes que la darrera vegada per semblant acte los qui deputats hi foreu (o foren) convingueren en la vostra vila de Montpeller. E axi aquestes IIII persones leven breument les dites diferencies e donen a aquelles repos e fi. E per quant tota dilacio es damnosa al negoci nos apar si a vostra Excellencia sera accepte que les dites persones fossen en la dita vila de Perpinya daqui per tot lo mes de maig prop vinent. Si a vostra Celsitud donchs sera accepte tal apuntament placiali dispondrel en obra e axi lan suplicam. Per nosaltres se faran sobre aço mateix degudes suplicacions a la dita lllustrissima Senyora Reyna de la Excellencia de la qual speram obtenir tot lo necessari per donar al dit apuntament bona conclusio. En lo restant Senyor molt alt que lo dit vostre embaxador nos ha explicat de certa novitat a ell feta per lo veguer de la ciutat de Gerona en lo passatge de aquella jatsia hagau compres que lo dit veguer procehi per instancia de algunes personas ignorants ell fos embaxador de vostra alta Senyoria pero com se vulla sia stat nos es stada cosa molt anugosa e molesta e per quant al dit veguer seria en alguna culpa de no haver hi attes degudament entenem fer e ferem nostres suplicacions e instancies a la dita lllustrissima Senyora Reyna que li placia del dit veguer fer degut castich e correccio. Vostra Altesa no vulle attendre a la error de hun hom. Som certs que a la dita lllustrissima Senyora Reyna es stat anuxos lo dit cas. En nosaltres e en tots los poblats en aquest Principat no recau res que fos en derogacio de vostra Celsitud. Abans som e serem tota vegada prests fer e complir lo que per nosaltres se pora a tota honor e servey de la Excellencia vostra. Salva tots temps la honor reverencia e fidelitat a nostre Rey e Senyor. Ab tant molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio vostra reyal persona. Feta en Barchinona a XXVI de març any Mil CCCCLXII. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Al molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor lo Rey de França.
Molt alt e molt excellent e christianissim Senyor.
En los dies prop passats un mercader de aquesta ciutat appellat Thomas Pujades ab una sua nau carregada de robes nevagant e fahent sa mercantivol negociacio es stat invasit e pres per algunes gents entre les quals son stades quatre galeres de vostra alta Senyoria e o de vassalls e subdits de aquella les quals han donada occasio e obra a la presa de la dita nau la qual retenguda ab totes les robes e mercaderies es stat jaquida solament persona del dit mercader retenguts tots los altres de la nau e aquells mesos per les galeres al rem e de present hi son detenguts per força. E com aço Senyor molt alt sia contra forma de la bona pau entre lo Serenissimo nostre Rey e Senyor e la Excellencia vostra e los vassalls e subdits dels regnes e dominis de quiscu en virtut do la qual es deguda de les dites coses restitucio e esmena. Per tant quant mes devotament podem suplicam la Excellencia vostra li placia provehir e manar de la dita nau e robes e dans donats al dit mercader restitucio esser feta e esser desliurats los dits homens forcivolment detenguts en les dites galeres. La qual cosa jatsia proceesqua de dret e justicia e succehira a tot repos e benefici dels subdits de quiscun dels dits dominis. Lo qual repos e benefici segons per relacio del Senyor de Montpeyros e veguer de Narbona embaxador per vostra Excellencia a nosaltres trames havem sabut vostra Excellencia be vol e desige ço que molt li regraciam. Encara nosaltres la reputarem a singular gracia a vostra molt alta e molt Excellent e christianissima Senyoria la qual la Santissima Trinitat ab tota felicitat longament conserve. Feta en Barchinona a XXVI de març any Mil CCCC sexanta dos. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor lo Rey de França.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Lo embaxador del lllustrissimo Rey de França trames a nosaltres e aquesta ciutat lo qual havem desempatxat segons a vostra Majestat per altra sera notificat nos ha dit te carrech de suplicar la Excellencia vostra de justicia sobre certs afers tocants interes de alguns singulars del regne de França. E jatsia Senyora molt alta de aço ne freturas scriure com vostra Celsitud per son ofici e dignitat reyal hi sia molt virtuosament inclinada empero per alguna contentacio sua qui de aço nos ha pregats suplicam humilment e devota vostra Excellencia sia de merce sua vulla aquell beningnament oir e manar en la justicia prestament desempatxar. E sia molt alta e molt Excellent Senyora la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda de vostra gran Senyoria la qual votivament mantingue segons desige e mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXVI de març any Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen. Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera de scriure letres a diverses persones.

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honor daquell al qual les letres sendrecen no sia diminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses sia observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada la forma en lo subseguents anotada.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçarem al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generals de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comtes o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch altre tots temps en les letres les quals trametrem lo nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa manera ques servaria si als marits delles letres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letres molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lo devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus cor alscuns son bisbes cardenals alcuns preveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axi sescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con dessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenal special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador sescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions benaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador mas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu lavors sescriura apres la paraula de França: molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarrayns sescriu en romans per tal que mils sia lest a ells per mercaders e per altres lechs ço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich per la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bisbe de Pampalona salut e cencera dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanova de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem maestre salut e cencera dileccio. Als maestres pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell o qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriura en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats mas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus. Als priors e ministres provincials dordes mendicans sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriure infant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades comte salut ab affeccio de sencera volentat. Si es dona muller del serali axi mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns reys dels quals lo pare no fo rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles del illustre rey de França germa. Axi com en los altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte Destampes salut ab affeccio de sencera voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits sia ajustat titol de ducat o de comtat o daltre titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu daquells haura deute de sanch ab nos apres lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab nos. En apres com escriurem letres a alcun duch o per aventura a alcun comte o marques o dalfin sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya. Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur titol de comtat marquesat ho vescomtat ho baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçell ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçell salut et gracia. Empero si seran Darago sia posat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas sia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com los doctors qui han reebut lo barret en qualsevol sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescal empero dalcun rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona per lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reys que pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor a alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los barons dessus prop. Con empero sescriura a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron potestat de la ciutat de Florença salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia o de Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats paers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con escriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç Çapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali scrit donçell. Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques escriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comte de Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vez que aparece Despaña, con ñ, de España.

manera sagellar segells cera bulla

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte II

Núm. 295. Tom. 18. fol. 1317.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo
parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends
nobles e honorables senyors: apres que partim daquexa
ciutat continuant nostre cami arribam e entram en
aquesta ciutat dissapte a XVI del present mes hora de vespres
et fora la vila isquerennos a rehebre tots los
ambaxadors de Castella e dins la vila en la entrada dues o tres
persones per part del parlament Darago: e hir digmenge
per lo mati alguns los majors e principals del
parlament vengueren a la nostra posada per visitarnos e per
scusarse com nons eren exits. E fetes per nosaltres a
ells dignes e pertinents respostes los pregam que volguessen
donar orde
loch e manera que huy per lo mati
lo parlament nos pogues hoyr e eliges
persones ab les quals poguessem comunicar de les coses que per
vosaltres nos eren comanades: e huy per lo
mati per part del dit parlament nos fonch tremes
missager que ells eren apparellats de hoyrnos. Et de
continent nosaltres anam a la sgleya major
daquesta vila e entrem en la secrestia daquesta vila ensemps
ab XII persones que per lo dit parlament son stades
eletes a hoyr e tractar ab nosaltres: e premeses
degudes salutacions los donam vostra letra de crehença
en virtud de la qual los explicam la sancta bona
et loable intencio que vosaltres e aqueix principat havets
en los affers de la successio de la reyal corona Darago:
la qual intencio vostra anava en conclusio a tres o quatre fins o
termens ço es que aqueix principat era de intencio et
affincava sobiranament haver rey e haver aquell prestament e
sens triga e en concordia de tots los regnes e terres
de la dita corona e haver aquell per pura e mera justicia qui
de si fos vera justicia e no ficta simulada ni colorada
et que universalment fos per aytal hauda et reputada
tant com en lo mon fos possible: e que a present per
introduccio dels affers sens altre general proposicio lexades
totes altres cerimonials observancies com no hic
fos lo honorable micer Guillem de Vallseca qui era
persona molt singular famosa e de gran providencia et qui devia esser
en semblants coses sperada voliem solament haver proposades les dites
coses: e que per tal que fos vist lo principat de
Cathalunya e lo regne Darago anavem tots a una fi e
terme abans que en altres species o particularitats dels affers
devallassem e entrassem voliem saber dells si era aytal
lur intencio cora aquella que nosaltres per part daqueix
parlament los haviem explicada. Per lo bisbe Doscha nos
fonch respost que havien plaer de nostra venguda ens
regraciaven les saluts e semblants cortesies. Sobre les altres
coses rement la resposta en Berenguer de Bardaxi nos
dix que lo parlament Darago per via de parer
havia posades algunes coses per venir als termens dessus dits
e que si nosaltres voliem dir res de nostre parer que ells ho
scoltarien: si voliem que diguessen ço que havien pensat que
ells ho dirien volenterosament. Per nosaltres los fonch
respost quens plahia hoyr e saber les coses que
ells havien pensades:
e de continent ell procehi en ses paraules dient
que al parlament Darago semblava expedient per abreviar los
affers de la noscio e conexença de la justicia de la
successio se devia fer per algunes persones elegidores per
tots los regnes et terres de la corona reyal Darago
e que era perillos que tots los parlaments se ajustassen
car grans dilacions destorps inconvenients sen
porien facilment seguir. Item que aquestes persones aytals
fossen persones de sancta vida sciencia bones et
notables. Item que la intimacio sia feta als competitors en
manera fort honesta e cortesa no per via de citacio ni
amonestacio que sapia o haja en si alguna cosa
jurisdiccional mas per via duna cortesa
notifficacio que los parlaments entenen en la noscio e
investigacio de la justicia de la successio e quells
placia donar en scrits lurs drets e rahons sens
preffinicio de algun terme. Apres de aquestes coses nos
dixeren la proposicio que los ambaxadors de França
havien feta e la resposta que dema per lo mati los
entenen a fer de la qual per tal com se fara publicament nons
curam particularment scriure. Per nosaltres fon sobre les
dites coses retenguda delliberacio: e per tant com era gran
dia e dema per lo mati deu esser respost als dits missatgers
de França romanguerem en appuntament que dema apres
dinar siam ensemps en lo loch matex e
continuarem e strenyarem los affers mijançant
la gracia de nostre Senyor en la millor manera que sabrem e porem.
Apres dinar nos es stat tremes a dir per los
ambaxadors de França e per los de Castella separadament que volien
venir a nostra posada per parlar ab nosaltres: la qual cosa
nosaltres no havem tollerada mas tremetemlos a
dir quels plagues esser a la sgleya major car
nosaltres hi seriem fort volenterosament per hoyrlos:
e axi es stat que tots ensemps som stats
a la dita sgleya e en presencia dels ambaxadors de
Castella los de França effectualment loant les bones
respostes per vosaltres a ells fetes nos han molt pregats
de la bona e breu expedicio de la justicia de aquests affers.
Per nosaltres los es stat respost que per ço hic erem
tremeses et en aço entendriem ab diligencia e gran
cura. Et apres romanguem ab los dits embaxadors
de Castella los quals nos dixeren affectuosament
quels perdonassem com nons eren venguts
vesitar a nostres posades: item se excusaren perque no eren
anats aqui: item com lo rey e infant de Castella
havien fet reguonexer e veure als mes e majors clergues
de Castella sobre lo dret de la successio e interrogats
aquells migançant sagrament li havien respost que la justicia de la
dita successio se pertanyia al dit infant: item que de
fet lo dit infant axi com podia e li era licit e permes
de dret se haguera presa la possessio mas que
havia stat per dues rahons: la una per ço com aquestes coses
nos podian fer sens alcuns greuges et
dampnatges daquesta terra los quals ell volia squivar
axi com aquell qui amava molt tots los poblats
en aquella: laltre per la gran confiança que ha de la
innada feheltat e naturalesa de tots los
sotsmesos de la corona Darago: pregantsnos
en conclusio que volguessem haver per recomanada la justicia del dit
infant e donar loch e orde en la breu expedicio de
aquella. E veus senyors molt reverends nobles e honorables com
havem despes lo temps desque partim daqui
e ço que havem fet. De les coses quis seguiran
successivament vos scriurem: solament vos pregam queus
placia instar la venguda del dit micer Guillem de Vallsecca si
sens dilacio o desolacio e dampnatge de sa
persona se pot fer car plaher hauriem tots que
fos aci e la sua presencia pora molt profitar et
la absencia noure. E sia lo sant Sperit vostra
guarda. Scripta en Alcanyiç a XVIII de janer
del any MCCCCXII. - Vostres missatgers en Arago
tramesos apparellats a vostra honor.

Fueron
también leídas dos cartas del baile y jurados de
Besalú, en que manifestaban las dificultades que se les
ofrecían para la defensa de aquel territorio; y otra de los cónsules
de Montblanch, en la que participaban al parlamento las
noticias que tenían de la entrada de tropas estranjeras en el
principado, y de que el conde de Urgel se dirigía a la
mencionada villa cabalgando con armas e insignias reales.
Acordóse por último el pago de algunas cantidades, y se levantó la
sesión.

Sesión del día 23.

Después de haberse dado
cuenta de una carta en que los embajadores en Aragón manifestaban
que no habían aun adelantado ningún paso en los negocios que tenían
encomendados; se precedió a la elección de Berenguer de Copons,
para que reemplazase a Juan de Miralles en las comisiones que
este tenía confiadas.
Volvióse a reunir el parlamento por la
tarde, y en él se trató de los asuntos de Valencia, pero sin que se
adoptase ninguna resolución definitiva.

Sesión del día 25.

Tratóse de resarcir a
la ciudad de Barcelona los gastos que había hecho para recobrar el
castillo de Palau Çaverdera, y se acordó la construcción de
seis galeras para aumentar los medios de defensa del principado.

Sesión del día 26.

No se resolvió ningún asunto.

Sesión del día 28.

Comparecieron los embajadores de
Francia, instando nuevamente la pronta declaración del derecho que
tenían sus princi-les a la sucesión del reino; y se leyó
después una carta en que el parlamento valenciano daba noticia de
haber ya nombrado a los embajadores que debían pasar a representarlo
en Alcañiz.

Sesión del día 30.

Tratóse de la
pacificación y concordia del reino de Valencia y del viaje de
Guillermo de Vallseca a Alcañiz.

Sesión del día 1.° de
febrero.

Después de haberse discutido lo que debería
proveerse acerca de la captura de un embajador del rey de Navarra
verificada en Sicilia por el noble Bernardo de Cabrera, compareció
Bonanato Pere para dar cuenta de su embajada en Valencia, y
manifestar al mismo tiempo que la reina viuda doña Margarita deseaba
presentarse en el parlamento de Aragón para continuar la reclamación
de sus derechos. Leyóse finalmente una carta en que los embajadores
que el Principado tenía en Alcañiz daban razón del buen estado de
los negocios que tenían encomendados.
Reunida después la
comisión de los veinticuatro, eligió al noble Berenguer Arnaldo de
Cervellon, para que fuese de embajador a Alcañiz, en lugar de
Guillermo de Vallseca, que por sus achaques no podía emprender el
viaje.

Sesión del día 2.

En este día se reunió
solamente la comisión de los veinticuatro para oír la lectura de la
siguiente carta:

Núm. 296. Tom. 19. fol. 1367.

 

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo
parlament general del principal de Catalunya ajustat en la ciutat de
Tortosa. - Molt reverents nobles el honorables senyors: per dues
letres vos havem certificats en que teniem et tenim los
affers per que som stats aci
tramesos: et stam molt maravellats com no havem
cobrada de vosaltres una de les provisions queus demanam:
e segons havem haud sentiment
vosaltres senyors barons et nobles per squivar prejudici
lo qual pretenets si algun per part vostra no es en la
forma dubtats remetre lo poder de fermar a
nosaltres e ocorren a nosaltres tres rahons per les
quals ab vostra honor parlant nons es vijares
deguessets strebar en aço: et no
creegats per res que nosaltres per ultracuydament ne
per alguna ambicio o desordenat voler desigem haver aquest
poder car Deus sab que per bona intencio et per breu
expedicio dels affers et per squivar ruptures et
divisions qui stan apparellades per metre en
gens de dilacio aquells scrivim et diem aquestes coses. -
Primerament que nosaltres no veem aci prejudici de
alguns car per tot lo parlament hic som e per
cascu de aquells et cascu ha de tot lo parlament lo
poder. - Item que si molt enteniets que aquesta cosa fos tan
prejudicial podiets fer que com nosaltres fossem tornats aqui
micer Guillem de Vallsecca fermas axi com
nosaltres. - Item com les embaxades foren trameses
en Arago et en Valencia en la
embaxada de Valencia no havia baro algu mas axi
be hi erem per barons com per los altres e sabets be
que los quatre de la una embaxada et de la altre havia
poder de fer los affers pus ni hagues de cascuna
condicio. Aquestes e moltes altres rahons nos occorren
per les quals no veem parlant ab vostra honor vos sia
fet ni causat algun prejudici: et si los affers fossen en tal
disposicio que poguessen esser dilatats no creegats nosaltres
demanassem aquestes coses ni scrivissem ab
aquesta ardor mas com veem la qualitat et disposicio
dels affers et de la terra e de aquells ab que contractam no
poder tollerar spay de consultatories ni
dilacions de sperar lo dit micer Guillem ara majorment que es empaxat
segons nos es stat scrit ne de algun altre sino venia molt
cuytat e que per cuytat que vingues anvides veem
que temps li bastas attesa la gran celeritat e cuyta
que aquests affers requeren e vejam per aquesta raho
molts inconvenients et sinestres disposts et
apparellats a carrech perpetual de qui haura dilatat
finar et fermar aquells; per ço senyors molt reverents
nobles et honorables per nostre descarrech avisantsvos
de les dites vies vos pregam requerim et consellam quens
vullats trametre decontinent o lo consentiment
del dit micer Guillem o persona qui suplescha lo seu
loch o remetre lo poder a nosaltres: certificantsvos de
tot cert que si de açi a dimecres primer vinent que tindrem tres del
present mes per tot lo jorn no haurem hauda aci
provisio en alguna de les dites maneres lo dijous seguent
a cuatre del dit mes per lo mati axi com aquells
qui podem aço fer partirem daci per tornar aqui a
vosaltres e dolremnos molt et som certs queus dolrets
si aquests affers nos fermen en la manera que son concordats car
tal es quen deurets esser contents sens tot
dubte: e no vullats haver confiança de haver altra dilacio o
terme car nous ne cal fer compte. Et sia
molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit
vostra guarda. Scrita en Alcaniç lo primer dia de
febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Tarragona els altres
vostres missatgers en Arago tramesos
apparellats a vostra honor.

Y visto su contenido,
resolvióse escribir a Berenguer de Cervelló que apresurase su
partida.

Sesión del día 3.

Abrióse con la lectura
del documento que sigue:

Núm. 297. Tom. 19. fol. 1372.

Quibusdam requestis et oblationibus pridie et noviter his
diebus cuidam protestationibus seu contradictioni per dominos
ambassiatores dominorum regis et aliorum dominorum Francie
prenominatorum parlamento Cathalonie in civitate Dertuse
congregato factis respondet dictum parlamentum: quod ejus in ante
fidelitatis et naturalitatis fervor intactus totique orbi notissimus
ipsum impellit ut nedum quavis fraude sed etiam fraudis suspicione
seu efigie proculpulsis eum solicitum faciat ut hii qui ad
examinationem et disputationem vere justitie super debato juris
successionis regnorum et terrarum corone regie
Aragonie juridice fiendam debite deputabuntur seu eligentur
sint viri bone ac probate fame et oppinionis scientifice et in
judiciis experti nullique competitorum debite suspecti quorum numerus
felici cause expeditioni congruat et cognitionis vere justitie modus
ab his fiende exacto prius a quolibet ipsorum solemnissimo juramento
tam in concomitantiis quam in aliis a rito et recto non deviet
exulentque ab eadem omnia et singula que verum pervertere aut
differre verisimiliter possent judicium: et intendit dictum
parlamentum quod nullus ex competitoribus qui in hac patria suum
fovet domicilium cum vel sine armis ad aliquem locum loco in quo fiet
dicta recognitio per duas dietas vicinum aliqualiter accedat alii
vero competitores dicta regna et terras nullatenus subintrare
debeant quolibet tamen competitoris ambassiatoribus advocatis ct
procuratoribus cum rationabili inermi comitiva ad dictum
recognitionis locum liber pateat accessus ut ibidem de jure suorum
principalium allegare et docere valeant. Illud autem
saluberrimum et prudentissime a dictis dominis ambassiatoribus
cogitatum arbitratur dictum parlamentum videlicet quod dicti
procuratores cum potestate et speciali mandato suorum dominorum
habeant solenniter promittere vovere et jurare quod stabunt
declarationi et ordinationi debite fiendis per dictos ad hoc
deputandos nec directe aut indirecte per se vel alium ullis unquam
temporibus contravenire procurabunt nec contravenient quovis modo
quodque ut hec fiant dictum parlamentum sumo studio procurabit. Ad id
autem quod dicti domini ambassiatores subiciunt in eorum sexta
conditione de duplo majori vel majori et saniori parte facta
comparatione personarum etc. respondet dictum parlamentum quod hic
articulus et articulus numeri dictarum personarum et nonnulli
alii sunt comissi reverentie prudentie et arbitrio suorum
ambassiatorum his diebus ad parlamentum Aragonie destinatorum
et est cordi dicto parlamento Cathalonie debite providere
circa id quod de coactione competitorum et de gentibus armigeris
exteris seu regnicolis dictum est per dictos dominos ambassiatores ut
sic justitie recognitio debite fieri possit. Oblationem vero factam
per dictos dominos ambassiatores pro parte dictorum principum
et regnorum de auxilio et juvamine pro expulsione gentium
armigerarum etiam ut caritativam et cordialem affectionem detegentem
multum regratiatur eis dictum parlamentum: sperat autem in Domino
quod alia remedia circa predicta sibi non deerunt et sic patienter
tollerare sustinerequr rationabiliter non posse predictorum principum
ex parte in his regnis et terris intrare aut morari valerent
armorum gentes quavis occasione vel causa: nec per hoc credit dictum
parlamentum honori dictorum principum fore aliquatenus detractum.
Demum ad illud quod de repulsione suspectorum novissime dictum est
per dictos dominos ambassiatores in eorum ultima protestatione
respondet predictum parlamentum quod si et ubi aliqui de dicto
parlamento vel de numero vigintiquatuor alicui vel aliquibus
ex competitoribus viderentur debite suspecti quod tamen arbitrandum
non est attenta eorum fidelitate ac naturalitate radice que etiam in
eorum progenitoribus usquequaque non marcuit et vinculis
religiosissimi juramenti quibus noviter astricti sunt recte in
consideratione deductis et librata justitia actuum a dicto parlamento
seu a dicto numero vigintiquatuor quotidie deffluentium ut puta
electionis ambassiate solemnis die sterna facte parlamento
Aragonum et similium circa predicta parlamentum predictum
Cathalonie salubriter provideret. Hec quippe in agendis et
circa agenda est dicti parlamenti sana et sincera intentio cui si et
quatenus dicte requeste oblationes protestatio et contradictio
reffragentur aut reffragari seu adversari quomodolibet videantur
dictum parlamentum eisdem nullatenus consentit immo contradicit
expresse requirens hanc in fine dictarum requestarum continuari
ac fieri publicum instrumentum.

Después de haberse adoptado
varios acuerdos sobre asuntos de poca importancia, fue aprobada la
siguiente contestación al titulado parlamento de Mequinenza.

Núm. 298. Tom. 19. fol. 1379.

Lo parlament
general del principal de Cathalunya vista una letra assats de longa
seria tramesa per los nobles e altres honorables senyors
ajustats en Mequinença diu et respon a aquella
que ell ha be a memoria la proposicio feta en lo dit parlament
per los noble e honorables don Artal Dalago
mossen Martin Lopez de Lanuça cavaller e en Johan Gallard
savi en dret com a missatgers dels dessus dits nobles e honorables
senyors e la resposta feta als dits missatgers per lo dit
parlament la qual fo la seguent en effecte. Que aquest
parlament de la mort de nostre senyor rey princep et senyor de
memoria recordable fins açi per ses letres et
missatgers ha manejat et tractat de et sobre los preambols et
antecedents necessaris a pervenir a conexença de nostre ver rey
princep et senyor
per justicia ab lo parlament general del regne de Aragon
tant com fo aplegat e residi en la ciutat de Calatayu
e apres ha continuat sos tractes per ses letres
e missatgers ab lo dit parlament apres que es stat
mudat et continuat a la vila de Alcaniç tenint aquell per ver
parlament com tal sia stat tengut et reputat comunament
fins açi et lo dit parlament no sab lo
contrari et ab aquell enten a continuar sos tractes e
deliberacions et altres actes necessaris a conexença de
nostre rey et senyor per justicia fins a deguda conclusio e
per tots desijada: e haura gran consolacio aquest parlament
que aquells que no son ne entrevenen en lo dit
parlament de Arago per denotar et mostrar bona unitat et
concordia tant com fos pertinent et degut hi entrevinguessen:
e en la dita resposta sta et persevera com al dit parlament no sia
propri disputar et menys declarar los duptes contra la
convocacio del dit parlament de Arago en la dita letra
mencionats. E satisfaent a la intimacio requesta en la
dita letra diu lo dit parlament que en et sobre les
dites coses ell fara ço que sia tengut per justicia et
sia a ell pertinent et degut. E dissent lo dit
parlament a les protestacions en la fi de la dita letra contengudes
tant com sien vistes esser contra lo dit parlament
privilegis libertat facultat de aquell et actes per ell fins
açi tractats et deliberats ab lo dit parlament
de Arago et daqui avant tractadors et deliberadors.

Asimismo fue aprobada una contestación al conde de Urgel,
concebida en estos términos:

Núm. 299. Tom. 19. fol. 1380.

Lo parlament general del principat de
Cathalunya hauda noticia de la resposta feta per lo molt
egregi senyor don Jayme Darago compte Durgell a
la requesta a ell feta per part et en veu del dit parlament per lo
reverent abbat del monestir de Sant Johan ces
Abadesses replica a la dita resposta dient: que lo dit
parlament ha dreta leyal et ferma intencio en
veure et regonexer ab los altres parlaments dels regnes
de Arago de Valencia et ab los sindichs et missatgers del
regne de Mallorques qual de tots los competitors es et
deura esser lur ver rey princep et senyor per justicia
e aquell com sera per justicia segons es dit conegut et manifestat
axi com leyals feels et naturals vassalls per
lur ignada naturalesa retran lo deute de
subjeccio: e ans de la dita regonexença la qual no han
hauda fins açi e deguda cognicio per justicia
no creu lo dit parlament esser propri a algu dels dits
competitors dels dits regnes et terres possessio demanar ne
algun dret de subjeccio en los regnicoles e sotsmeses
de la dita corona com seria preposterar degut orde e
seria als dits regnicoles et subjectes a la dita corona molt
reprehensible confusible et perillos ans de la dita conexença
trobament et manifestacio de la veritat de la justicia regonexer
e pendre algun dels dits competitors per senyor e liurar o
permetreli alguna possessio obediencia o subjeccio. E
satisfaent al segon cap de la replicacio diu lo dit
parlament que en extirpar los castellans los
quals son en los regnes Darago et de Valencia molt greu
que es al dit parlament ell ha retut son deute et ha
fet et fa en et per moltes maneres tot ço et quant ha pogut
et pot et fara per avant tant com a ell se pertanga et qui ab
missatgerias trameses al infant de Castella et al
parlament del dit regne sobre lo dit fet qui ab altres
remeys a aquest parlament pertinents et deguts si ha
degudament treballat et si treballara tant com al dit parlament se
pertanga. Dels dans scandols damnatges et
inconvenients en la dita resposta mencionats en los dits regnes
seguits apres e per la entrada dels dits castellans ne en los
qui precehiren la dita entrada no ha lo dit parlament
de Cathalunya ne merexera haver culpa ne carrech
algu: e com se diu en la dita replicacio que lo dit
molt egregi senyor don Jayme no ha meses gents
stranyes etc. diu lo dit parlament que ell fa ço
que deu et es presumidor que axiu fara et servara en
esdevenidor et no parria si era fet lo contrari que
procehis de tan egregia et axi gran et magnifica
persona com ell es e de tan alta sanch procehint: et
sobre lo dit cas es stada feta la
requisicio per lo
dit reverent abbat com a missatger del dit parlament al
dit egregi don Jayme en la qual axi com a justa et
fundada en gran equitat et raho concernent conservacio de la
cosa publica sta et persevera lo dit parlament
requirent lo dit egregi don Jayme que aquella dege
tenir et inviolablament observar. E no consent lo dit
parlament als remeys cominats en la dita responsio
ans dissent en aquells tant com sien desviants
a les coses en la requisicio et derogants al be repos e
tranquilitat dels dits regnes et terres et tant com porien
esser turbatius de la conexença tranquillament et ab
tot repos de la justicia de la successio fahedora. E
satisfaent al darrer cap en la dita responsiva letra
contengut diu lo dit parlament que lo dit molt
egregi senyor don Jayme et los altres competitors considerat
lo principi et prossequcio fins açi han pogut
ben conexer ab gran diligencia de aquest parlament lo
qual ha tots temps hauda no planyent treballs ni
despeses ha et
haura fins a la molt desijada conclusio
per la qual haja conexença de son ver et indubitat
rey princep et senyor per justicia e de la dita
negligencia (diligencia) et treballs no enten a
desistir ne cansar la gracia de nostre Senyor Deus mijançant
la qual vulla illuminar
e los dits competitors que
proseguesquen llur
justicia que pretenen planament et simpla segons es en la dita
requisicio contengut et tots los parlaments en veure regonexer
pensar et deliberar aquella et dins breu temps. La qual repplicacio
requer lo dit parlament per vos notari esser continuada
a la fi de la dita resposta e feta al dit parlament et los
residents en aquell carta publica com len vullen.

Sesión del día 5.

Tratóse de las desavenencias de
los valencianos.
Por la mañana del siguiente día 6, se reunió
la comisión de los veinticuatro, y en ella fueron leídas varias
cartas, a saber: una de Berenguer Arnaldo de Cervelló aceptando el
cargo de embajador, que se le había conferido en reemplazo de
Guillermo de Vallseca; y otra de los embajadores en Aragón, que dice
así:

Núm. 300. Tom. 19. fol. 1389.

Als molt
reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del
principat de Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables
senyors: vostra letra havem rebuda per la qual e axi
mateix per altres de alguns particulars havem sabuda la
eleccio que feta havets del noble mossen Berenguer Arnau de
Cervello en loch de
micer Guillem de Vallseca et les provisions qui fetes
havets per fer
cuytar la sua venguda:
e puys axius ne ha plagut ordenar nosaltres som
stats decontinent rebuda vostra letra ab
aquests senyors daragonesos e apres moltes persuasions
et rahons ab gran difficultat et affany
havem dells obtengut que tolleraran et speraran
la sua venguda per alguns dies. Nosaltres per gracia de nostre
Senyor Deu axi com vos havem scrit tenim los
affers en bon apuntament si dilacio et allonch nols
afolla. Placiaus fer cuytar la venguda del dit
mossen Berenguer Arnau axi ivaçosament com porets.
E sia molt reverents nobles e honorables senyors
lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç
a IIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona
els altres vostres missatgers en Arago tramesos
apparellats a vostra honor.

Finalmente la misma
comisión recibió el juramento y espidió sus credenciales al
mencionado Berenguer Arnaldo de Cervelló.

Sesión del día
8.

Fueron leídos en esta sesión los siguientes escritos:

Núm. 301. Tom. 19. fol. 1396.

Lo parlament
general del principal de Cathalunya vista la resposta feta et
protestacio a una requesta feta al senyor infant de Castella per
mossen Macia Dezpuig cavaller en nom del dit parlament
denegades et no consentides les coses en la dita responsio
contengudes tant com sien desviants de les dites
requisicio et protestacio en justicia et raho molt fundades
sta et persevera en aquelles et encara les ha per
repetides altre vegada et tantes fins hajen effectual
compliment. Et parlant ab degudes reverencies et honor
del dit senyor infant no permeten raho ne justicia que
algu dels
competitors demanar ne prosseguir la justicia
que preten ab gent darmes ne apresonar los
sotsmesos de la corona reyal en la qual preten haver
dret ne pendre rescats ne bens ne aguaytar los camins
ne combatre ne occupar forçes ne ajudar a tals actes
segons appar que fassen la gent darmes castellana
et en regne Darago et de Valencia: et aço es clar e notori et
deu esser be cert lo dit senyor infant que los
regnes principat et terres a la reyal corona Darago
pertanyents no hagueren permes permetrien ne permetran que algun
dels competitors ab indegudes et desordonades maneres
assajas de demanar et menys haver et aconseguir sa
justicia ne per la dita gent darmes castellana ne com mes ni
hagues et que tots los competitors ni metessen noy
farian sino lo degut conservant tots temps lurs
ignades fidelitat et naturalesa: e ab aço cessa
lo fundament de la dita resposta parlant ab deguda
reverencia et honor. E com tal desordinacio don alguna dilacio
als dits affers de la successio no veu lo dit parlament que
altre be sen
seguesca: e deu considerar lo dit senyor infant et
cascu dels altres competitors qui fes semblant les
penes per dret contra aquells qui volen ab tals maneres
no juridicas ne rahonables occupar les heretats en les
quals pretenen succehir per justicia e mes deuen haver devant
los ulls que la discussio de justicia se deu fer
planament simple sens scrupol de alguna impressio en altra
manera la justicia violentada no es a Deus plasent ne a
dret et raho amigable ne bona legittima ne segura a aquell qui
ab tals migants la obte: ne lo desviament del un
dels competitors la on axi fos deu induhir lo
dit senyor infant ne qualsevol dels altres competitors a fer semblant
com tal attemptament sapia mes multiplicacio de
inconvenients que algun reglament ne benavenir dels affers
manejats. Et ha pogut star en ferm lo dit senyor
infant et tots los altres competitors que lur justicia
sera reposadament vista et ben entesa per manera que ell et cascu
rahonablament sen deuran tenir per contents: e de qualsevol
altre cap desordenat impressiu o indegut o illicit se pot
be aconortar cascu dels dits competitors perque lo dit
parlament segons dessus es dit sta et persevera en les
requesta e protestacio et geminacions dessus
dites: requirent vos notari que la dita replicacio continuets
apres la dita
resposta en levets e a ell e a tots los residents en
aquell liurets carta publica com len vullen.

Núm.
302. Tom. 19. fol. 1400.

Benedictus episcopus servus servorum
Dei venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis et dilectis
filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis necnon baronibus
nobilibus militibus domicellis sindicis quoque et procuratoribus
civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in
parlamento dicti principatus Dertuse congregatis
salutem et apostolicam benedictionem. In excelso trono celestis
altitudo consilii suaviter cuncta disponens juxta suam ordinatissimam
dispositionem adeo voluit subjectos populos regis freno
dirigere et illum taliter habenas gubernaculi possidere quod pacifice
possent subjecti consistere suoque discreto regimine votivis
successibus abundare: ad hoc siquidem votum boni regis
indesinenter aspirat ut sic respublica vigeat sic perseveret
et sic suis fiat serena temporibus ut presidat semitas vitiis et sua
providentia circunspecta florem cujuslibet virtutis inducat: timent
enim tunc crassati malefici tunc vaccant crimina et insatiabilis
compescitur appetitus tunc regis severitas acrimonia debita tam
publica crimina corripit quam privata: ac contra ubi respublica
regis solatio est destituta quodammodo justitie freno laxato
adduntur peccata peccatis vitia vitiis cumulantur et indessinenter
quampluribus criminibus et dissensionibus indulgetur. Ad vos itaque
fratres venerabiles filiique dilecti monita nostra dirigimus et
hortatus illo cordis affectu quo paterfamilias sepe natos utrumque
discordes pacientia tollerat utrumque redarguit neminem damnat pro
neutro judicat utriusque malum precavet uniuscujusque bonum promovet
et quavis partialitate semota equa lance dulcedinis uniformique
cordis amplexu ad vota conformia et paria pacis federa invitat. Hoc
pro posse nedum utique pastoralis officii nos angit cura diutina qua
cunctis mortalibus obligamur sed etiam merito nos constringit hoc
natale solum pro quo labores assumere gratum semper habuimus et
acceptum. Post obitum siquidem clare memorie Martini regis Aragonum jam non modicum temporis attendimus effluxisse et super
ejus regni successione legittima competitores
plures insistere prelatorum et nobilium ac populorunm affectus in
vota varia desidere literatorumque virorum judicia esse divisa ideo
non solum non possumus non dolere sed et graviora timentes imposterum
dubitamus. Oceurrite igitur dilectissimi recolentes quam felix
antiquorum nostrorum veneranda vetustas que tam amplo terrarum
margine soloque tam fertili deffensionis tam forti repagulo ac
tantorum clarissimorum virorum patronis commitens glorioso et
paccatissimo vos regno donavit. Animadvertite igitur
prudentissimi viri ne malorum omnium operante satore sensus vestros
terrene cupiditatis quivis error involvat ne qua sinistra fallat
oppinio nox in sue apetitus obtenebret seu trahat indevia privata
voluntas unde quod absit pacis et unionis debite dulcore fugato
discordie virus subintret miserandis populis proculdubio periturum:
quin potius vos viri notabiles in illum eternum judicem cuncta
cernentem vestram aciem dirigentes justititiam diligatis. Attendite
doctissimi viri vos hujus regni principalia fore membra
vestro capiti unienda sine quo invalida quevis compago subsistit.
Nonne corpus exanime sino capite truncum se offert intuentibus
indecorum? Quid ergo tardatis quid procrastinatis dilectissimi
formidanda vestri maxima corporis cum jactura? Omnis enim membrorum
decor et decus in ipsius capitis integritate consistit. Quid si
tandem ejusdem corporis membra discordent? Nil turpius nil vilius nil
tandem eque pestiferum esse potest ut quod abhominabiliter dici
potest contra naturam in eodem corpore sint simul et semel varie
voluntates: in vestra concordia carissimi pax et salus
in discordia vero extrema ruina. Beneficiorum itaque patrie vestre
memores esse vellitis in sue imo vestre salutis integritatem
intendite et per unionis pacis et concordie media quo nichil dulcius
nichil potius comuni et universali aspirate quieti. Externa vos
exempla perterreant. Quid atheniensium quid cartaginensium
quid romanorum nisi civile odium et privatum comodum
anichilavit imperia? Date ergo dextere dexteram pacis et unionis
federa jungite voluntates unitate paci intendite patrie discordes
unite instruite nescientes quod totum si quid vobis patrie amoris est
ejus caritas integrabit. Quis vestrum obstinatis animis non erumpat
in lacrimas quem non comoveant ob amorem et patrie caritatem viscera
pietatis quis ad tam infaustum casum si obviare negligitis non
pavescat? Ipse nempe rex pacificus Jhesuschristus
evangelitzans pacem dixit omne regnum in se divisum desolandum
et domum supra domum asseruit ruituram. Vulgare quidem est concordia
res excrescere parvas discordia vero dilabi maximas et dissolvi.
Guerrarum utique tristis eventus est et nil aliud quam fames
vincula carceres predas ferrum et ignem exitiumque minatur pax
vero solatium placidamque quietem. Vos igitur venerabiles fratres
filiique dilecti ad hec totis viribus invitamus quatenus sepositis
terrenis affectibus timorem Domini qui est initium
sapientie ejus primitus induentes rectum ut prediximus inquirere:
studeatis vos insuper regregii viri quos non imbuit litterarum
scientia juri et veritati redite patienter passiones deponite
affectusque terrenos quoniam pacem patrie civiumque salutem private
comoditati tan divinis quam humanis legibus quam etiam moralibus
exemplis illustrem esse non ambigitis preponenda: neque tandem vestra
prudentia patiatur rem tantam more dispendiis procellari nusquam enim
diuturna regnorum vacatio absque multorum dispendio esse
potest. Ad summam dilectissimi cum teste Scriptura impossibile
sit absque regali providentia pacem dari hortamur vos per viscera
misericordie Crucifixi quatenus sinceriter unanimiter et
alacriter super rege futuro destinetis inquirere veritatem ut
gaudium subsequatur omnium populorum: quod siquidem propiciante Deo
ut propensius obtinere possimus divinis obsequiis apud Altissimum
pias fundere preces nostra solicitudo totis viribus non cessabit.
Data Paniscole Dertusensis diocesis X kalendas
febroarii pontificatus nostri anno decimo octavo. -
Laurentius. - R.

Sesión del día 9.

Abrióse
con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 303. Tom. 19. fol. 1404.  

Als molt reverents nobles
et honorables senyors lo parlament general del principal de
Cathalunya. - Molt reverents nobles et honorables senyors: axi
com ab nostra derrera letra vos scrivim ab
difficultad e affanys havem obtengut que aquests
senyors daragonesos tollerarien e sperarien la venguda
del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello per alguns dies:
e per ço com per alguns nos era stat scrit que lo dit
mossen Berenguer seria açi dissapte o digmenge prop
passats havem comportats aquests dies ab les
millors maneres que havem pogut. Mas com vehem ara que los
dits termens son passats e lo dit mossen Berenguer no es
vengut ne encara ne sabem res somne molt maravellats et
torbats: pregam molt affectuosament vostres reverencies
nobleses et honorables savieses que en totes aquelles maneres que
sien possibles vullats provehir que lo
dit mossen Berenguer Arnau sia açi lo pus prest
que fer se puscha car la triga qui ses dada
als affers som certs que no ha en res aprofitat: placia a Deu
que no haja nogut et que no noga mes si plus
avant de quens dolrem molt: pero nosaltres noy
podem altre fer: Deus y gents nos hagen per scusats.
Altres coses molt reverents nobles et honorables senyors a present
nous scrivim mas que sia lo sant Sperit
vostra guarda. Scrita en Alcaniç a VIII de febrer del any
MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres
missatgers en Arago trameses apparellats
a vostra honor.

Sesión del día 11.

Tratóse de algunas
reclamaciones particulares que se habían presentado contra el conde
de Urgel, y de los asuntos del reino de Valencia.

Sesión del día 13.

Fue leída la siguiente carta:

Núm 304. Tom. 19. fol. 1417.

Als molt reverents egregis nobles et
honorables senyors los del parlament del principat de
Cathalunya ajustats en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis
nobles et honorables senyors: digmenge a XX dies del mes de deembre
prop passat per gracia de nostre Senyor ab bon salvament arribam en
castell de Caller on fom molt be et notablament reebuts per lo molt
noble baro lo comte de Quirra et per tots los altres nobles cavallers
et gentils homens qui alli eren et no resmenys per los
honorables cavallers del dit castell als quals premeses cordials
salutacions havem donades les letres de creença per vosaltres
senyors a ells trameses e explicada als damunt nomenats la dita
creença los dits comte nobles cavallers gentils homens et consellers
respongueren queus regraciaven molt les coses en virtut de la dita
creença a ells dites et explicades et que si be havien servit en
temps passat axi be et mills entenien servir la corona Darago
et principat de Cathalunya en lesdevenidor et pugnar per la cosa
publica daquell regne tant com los fos possible: empero attes
que ells havien molt servit et despes lurs facultats et bens et no
havien haut gran temps havia passat soccors de Cathalunya et eren
molt esmeses no podien fer bonament sa honor ni pugnar contra los rebelles a la dita corona segons havien voler dients que sino
eren soccorreguts nou porien suportar ans sen haurien a jaquir et
tornar en Cathalunya la qual cosa los seria molt greu. Mes avant
senyors sapiats que dimarts a XXVIIII del dit mes en nom de Deu nos
recollim en les dites naus per navegar vers lo regne de Sicilia
et dilluns mati que comptavem IIII dies del mes de janer del any
MCCCCXII ab bon salvament fom navegats prop la illa de la Fonyana
que es davant la villa de Trapena on havie dues naus de
janovesos que staven surgides ço es una gran armada appellada
la nau imperial hon havem sabut que havia CLXXX combatents et laltra
poqua les quals aqui mateix temen una cota carregada de vi
en un leny que havien pres de cathalans: et decontinent
que hagueren vista de les nostres naus jaquida la presa tallats los
ormeigs et sfondrades barques de les naus feren vela prenent la via
de mig jorn et los dits capitans ab les sues naus donarenlos caça
aquell dia fins hora de mig jorn e mossen Bernat de Furcia qui
era en la nau den Vallocera lavos capita et pus avançat
de les altres veent que les naus se lunyaven daquesta illa
requerí et protesta al dit capita que giras et posas ell et tots los
altres en terra: et de fet lo dit capita gira faent la via de Trapena
et vent de la tramuntana donans al denant et arrabaçans
dins mar: e lo dimarts seguent mudas lo vent et fem la via de la
terra et ab un laut de Marçala sabem nova certa de la
terra que la senyora reyna
era en la ciutat de Palerm et mossen Bernat de Cabrera
en la vila de Xatha la qual ab certs tractes XX dies havia
passats sera reduhida a sa obediencia: e mes avant que mossen
Xanxo Roiç ab alguns barons daquest regne per via de
scalament de nit havia entrada la ciutat de Cathania X jorns
havia passats on se son seguides moltes morts et robaments de
cases. E sabuda aquesta nova los dits capitans a instancia de
nosaltres fahien la via de Palerm et quant fom devant
Marsala hagueren vista de tres naus de janovesos ço es
una gran et dues poques que eren al port de Trapena: les quals
aximatex havents vista de nosaltres feren vela et prengueren la via
de tramuntana et les dites nostres naus aquell dia et tota la
nit seguent donarenlos caça et com vench laltre dia per lo
mati les dues naus poques forense allargades que no
foren vistes al mon et la nau gran fonch a pich de les
nostres naus les quals carregaren veles et strenguerenla tant
fort que ella vench a venia et retes et fon
salvada vida et membres a la gent. Aquesta nau sapella la nau
Marta et era den Anthoni de Besofarga et be armada
de port de MCCCC botes on havia CLXV combatents et mes: et
sonsi trobats de VIII en VIIII milia ducats et
de XXXX en L bales de draps entre los quals ha algunes bales
de draps florentins et vervins et CC cuyrasses
el DC ballestes
sobergues
et moltes cotes de malla bacinets caps davant braços e
arnesos de cama et de cuxa et altres moltes coses axi que
entre tot val al pus de XX milia ducats. En apres
los dits capitans a requesta nostra faents la via de
Palerm lo dissapte seguent per lo mati se
trobaren be LX milles dins mar davant Capogallo et
hagueren vista de dues naus de janovesos una gran et altra
poca que eren exides de Palerm et fahien
la via de Trapena: et com les dites naus hagueren vista de
nosaltres giraren la via de Palerm et les nostres naus ampraren
veles et tot aquell dia fins hora de completa ab gran vent et
temps brut donaren caça a les dites naus et la poca anasen de
la vela et
la gran romas tant que la dita hora de completa
veentse al mig de les nostres naus vench a pactes et
salvada vida et membres a la gent retes et fonch presa
qualsque X milles davant Palerm. Aquesta nau es de port de M
botes appellada Batista Spindola: era be armada
de CLXXX combatents o pus pero no es de tan gran valor com la
primera mas es pus fort: e segons apres
havem entes com los dits capitans feren calar la prop
dita nau davant Palerm molta gent de la ciutat et entre los
altres la dita senyora reyna et veeren es prengueren
esment de les naus et presumiren que eren les naus on nosaltres erem
pujats de que hagueren gran plaer et decontinent la dita senyora feu
metre a punt la galea de mossen Ramon Torrelles et
trametia a les dites naus et de fet nosaltres la vehiem venir
et per un grop de pluja et de mal temps hacsen
a tornar et les nostres naus per son salvament meterense
en mar et squivaren la terra: et quant vench lo dilluns
seguent per lo mati ab gran affany acostarense
a la terra et surgiren davant Trapena vers la dita illa de la
Fonyana: et lo dimarts mati a XII del dit mes isquerem
en Trapena on fom be acullits et reebuts:
e apres que fom en Trapena axi la dita senyora
reyna com lo dit mossen Bernat de Cabrera
sabents que erem arribats alli nos han scrit
notifficantsnos com havien gran et singular plaer de nostra
venguda. Nosaltres senyors treballam ab diligencia que
al pus prest que porem siam a la dita
senyora et depuys lo dit mossen Bernat: aytant
com nos sera possible treballarem ferventment que los
fets per que som tramesos migançant la gracia divinal
vinguen a bona et deguda fi et conclusio. Als a present noych
ha de nou de queus pugam scriure mas com lo
cars ho requerra et haurem fusta rescriuremvos
de tot ço
quis seguira dels dits negocis et de totes
altres novelles et coses de que rahonablament vos degam
scriure. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables
senyors lo sant Sperit en sa guarda. Scrita en Trapena
a XIIII dies de janer del any de la nativitat de nostre Senyor
mil quatre cents dotze. - Los missatgers del principat de
Cathalunya qui son en lo regne de
Sicilia a vostre plaer et honor apparellats.

Procedióse
después al nombramiento del abad del Estany, para que pasase a
instar al conde de Urgel que se abstuviese de enviar tropas a
Valencia; y al de Francisco de Erill, para que fuese al encuentro de
dichas fuerzas y procurase disuadirlas de su proyectada empresa.

Sesión del día 15.

Acordóse el despacho de varias
cartas que fueron leídas mas adelante.

Sesión del día 18.

Se dió audiencia a un enviado de Raimundo de Perellós, que
manifestó que dicho jefe, el cual pasaba a Valencia con algunas
fuerzas por órden del conde de Urgel, estaba dispuesto a retirarse,
siempre y cuando se lo ordenase dicho conde, su señor, a quien podía
escribirlo el parlamento.

Sesión del día 20.

Los
embajadores que habían sido enviados a Alcañiz dieron cuenta de su
embajada, y presentaron la concordia que habían firmado con el
parlamento aragonés y algunos comisionados valencianos (1). En
virtud de dicho convenio tratóse de elegir desde luego las personas
de que en él se hacía mérito, pero nada pudo aun resolverse. 

(1)
Se insertará esta concordia más adelante, al principio de las actas del compromiso de Caspe.

 

Sesión del día 22.

Los representantes
de Mallorca presentaron los siguientes escritos:

Núm. 305. tom. 19. fol. 1442.

Molt reverent molt noble molt honorable e
savi parlament: con lo consell general del regne de
Mallorques representant tots los brasses e estaments
de aquell regne e son univers sollicitat avisat
instat e request per lo molt honorable en Luis
de Averso ciutada de Barchinona vostre missatger e
dels honorables consellers de Barchinona e ab letras
vostras e lurs que lo principat e regnes
de las parts deça a la corona reyal subjectes
eren disposts a prest comu e concordable aplech pera
venir a la regonexença vertadera e justa del que deu esser
ver princep rey e senyor de tots succehint en la alta
corona reyal al molt alt senyor rey en Marti
de gloriosa memoria rey deffunt derrer cert
senyor nostre perque deguessen elegir e tremetre lurs
missatgers e sindichs daça per esser e entrevenir e fer lo
degut de lur lealtat per lo dit regne en lo
comu e concordable aplech ab los altres regnes
e terras deliberas de present de trametre deça per lo
dit negoci nos en Berenguer de Taguamanent
cavaller Arnau de Mur doctor en decrets e Jacme Albarti
sindichs e missatgers ab legitima plena e bastant
potestat en via juridica e de justicia pera la dita
regonexença de la justicia declaracio publicacio e complida execucio
de aquella ab los altres diputadors per los

altres regnes e principat per lo dit tant
alt acte los quals fom junts en Barchinona
dissapte a XXI de juny prop passat e de present presentam
nostras letras de crehença al present reverent
parlament ladonchs resident en Barchinona e als honorables
consellers de la dita ciutat e sabuda la prorogacio feta pera la
present ciutat de Tortosa del present parlament requests e instats
per aquell que açi daguessem venir divenres a XX dies
del mes dagost fom junts assi en Tortosa
e a prechs vostres per diverses temps som
entrevengunts en lo present reverent parlament e a
prechs vostres con trametessets a Alcanis
al reverent parlament del regne de Arago lo molt
honorable misser Johan Dezpla doctor en leys missatger
del present principat de voluntat de nos dits Arnau e Jacme hi
ani yo
dit Berenguer de Taguamanent per lo dit regne
ensemps ab lo dit honorable vostre missatger e aqui
estiem abdos setanta jorns o aquen
entorn. E apres tornats açi con lo
present reverent parlament hagues acordat de trametre al dit reverent
parlament de Arago resident en Alcanis vostres reverents noble
honorables savis e sollempnes missatgers a prechs e
requesta vostra tots nosaltres dits missatgers e sindichs del
dit regne de present anam al dit loch de Alcanis
hon fom junts dissapte a XXIII del mes de gener
prop passat e de present presentantsnos al honorable
gobernador del regne de Arago requerim e instam que fossem
oits en proposar la intencio del dit regne e nostre en
lur reverent parlament e fo a nos dilatat fins
al dimecres a XXVII de gener: e
lo dit jorn
explicada nostra proposicio en lo dit reverent parlament
Darago ab oferta fraternal justa e juridica de
acompanyarlos e entrevenir ab ells e ab los
dits vostres missatgers reverents e altres a qui pertangues en tots
bons tractaments e acorts pera venir a la regonaxença
de la justicia segons lo deute de la feeltat del dit
regne e nostra e lo degut al dit regne de Mallorques
per lo dit reverent parlament de Arago fo
retenguda deliberacio e accord sobre respondre a
nos del dit article: e durant lur delliberacio
continuadament los diputats per lo dit reverent
parlament de Arago ab los vostres missatgers reverents
entrevenint lo reverent mossen Francesch Daranda
missatger de nostre sant pare han tractat e deliberat entre ells en
certa manera sobrels preparatoris e antecedents a la
regonaxença e examinacio de la justicia de nostre ver rey
e senyor sens alguna sabuda consentiment ne entreveniment
nostre. E lo dit reverent parlament de Arago nos
ha trigat de respondre per spay de XV jorns ço es fins
al dimecres que haguem X del mes present de fabrer quant sens
nos hagueren concordat sobrels dits preparatoris e antecedents
dientsnos que havian e reputaven a nos per regne
e que ensemps ab vostres reverents missatgers nos
comunicarien lurs tractaments e acorts en los dits
affers: e lo dit jorn hora de vespres present lo
dit reverent missatger de nostre sant pare lo molt honorable
en Berenguer de Bardaxi savi en dret present lo
senyor bisbe Dosca diputats per lo parlament de Arago e
los dits reverents missatgers del present reverent parlament
feu publicacio e denunciacio a nosaltres dits
missatgers dels acorts e managaments e conclusions e finaments
dels preparatoris en certa manera tractats servats conclosos
e acordats sens algun consentiment voluntat requesta ne entreveniment
nostre. E con sobre aquells nos haguessem
retengut acort lo dijous a vespres a XI del present mes
present lo dit reverent missatger de nostre sant pare e los
dits dos tractadors del parlament Darago e los
dits vostres reverents missatgers foren per nos offerts
certs capitols e articles tocants diverses vies en part
juridicas e en part flixants e condescendents a menys
del degut al regne de Mallorques demanantlos consell segons
Deu e lur consciencia sobre aquells e offerints segons lur
consell sil nos daven de present anar o trametre
al dit regne per haver pus ampla potestat si master la
haguessem: tenor dels quals capitols vos offerim açi de
present. Retengut per tots acord sobrels dits capitols e
partits dissapte a vespres nons fo donat consell sobre aquells
articles algu mes que haguessem altra potestat empero que per aquella
havernos trigaria la prossecucio e continuacio dels affers:
e con requerissem e pregassem quens fossen dadas
almenys per cascuns letras consolatorias al consell
general del regne e certificatorias de lur intencio
aquellas axi poch havem haudas. Per tant nos
dits missatgers presumints en cert e indubitadament que axi
com sens nostre entreveniment requesta ne sabuda consentiment
ne acord ses tractat finat e conclos en los dits
preparatoris contra lo degut segons forma de dret e de
justicia al dit regne de Mallorques axi poch serem
demanats ne admeses en entrevenir en nomenar ne
elegir personas activè ne passivè
jatsia en via de dret necessari per justicia sia nostre
entreveniment qui som ja elets constituhits e approvats
per lo dit regne de Mallorques qui de dret e justicia
no menor potestat e auctoritat ha e haber deu en los dits
affers que cascun dels dits altres regnes e principat e
que nostra aturada dequiavant es vana e sens algun
fruyt per lo dit regne de Mallorques: en lo dit
negoci a la prossecucio del qual segons lo deute de lealtat
fealtat e justicia lo dit regne e nos açi per
ell som e serem tostemps prests de fer lo que
degam ab los altres regnes e principat:
car pera testimoniagar los actes quis
faran si a Deu plaura be a la fi en tot sa enteniment no appar
segons intencio e obres dessus ditas sia
necessari nostra personal residencia o entreveniment com an
als fins açi no haja servit nes sper a servir
nostra venguda no per nostre defalliment ne de nostra
potestat mas per no admissio del dit regne de Arago
e del dit principat o dels dits reverents sos
missatgers segons dessus es recitat: pregam e requerim lo
present molt reverent molt noble e molt honorable parlament quens
haja per escusats si perque no som admeses per ells ne
lo dit parlament Darago en lo quens
pertany ens es degut per justicia que axi com ab
requesta e instancia vostra hic som venguts e hic
havem fins açi envastat ultra VIII meses eus havem
seguits e açi e Alcanis ab vostre beniplacit e
grat nos ne retornem de present al regne
de Mallorques: e queus placia fernos dar de present
translat dels capitols en scrits concordats entre vostres reverents
missatgers e lo dit reverent parlament Darago per
refferir al general consell del dit regne lo dit
proces los quals hi fassen per justicia lealtat e
naturalesa innada lo que deuran fer en tota bona
concordia e benavenir dels dits affers axi con continuadament
han e havem fet fins açi e per ells ne per nos no ha stat ne stara.
E de la present explicacio requerim per nostre descarrech
essernos feta carta publica per lo notari present.

Núm. 306. Tom. 19.
fol. 1444.

Primo: que sien eletes dotze
personas ço es per lo parlament de Arago tres e per lo
parlament de Valencia si concordar se poran altres tres e
per lo parlament del principat de Cathalunya altres tres e
nosaltres tres qui som elets per lo regne de
Mallorques e que en aquests XII fos remes la vera
conaxença e decisio a quis pertany los dits regnes
e principat per si hagues esser la major part concordant. - Item
attes que los valencians per elegir missatgeria per trametre
açi en Alcanis nos son puguts concordar de que
es opinio que en la eleccio del nombre de tres nos podrian
concordar parria que en aquell cas que de la dita eleccio nos
concordassen los de Vinalaros ne elegissen un a
lur voluntat e los de Trayguera altre e lo
terç fos remes a nostre sant pare o a altre persona de qui ells
se concordassen lo qual fos elet del dit
regne menys sospitos a las ditas parts. Pero los
dits missatgers aquest capitol e la substancia de aquell remeten a
concordia e disposicio dels reverents missatgers del sant pare e
parlament del regne de Arago e embaxadors del principat
de Cathalunya. - Item que los demunt dits XII diputats elegissen
a las mes veus quatre notables personas homens de bona
vida e bona consciencia e de aquests no fos fet negun dubte si
eren mes de un regne o principat que daltre e que aquests
haguessen esser per tots e que fossen ensemps ab los
XII e que hoissen los competitors o allegacions de
aquells e que presents los quatre dessus dits los dits
XII diputats tractassen e menajassen es concordassen si
fer se puria de la regonaxença dessus dita sens quels
dits quatre no diguessen res: e en cas que nos poguessen
concordar que de aquells competitors de que sera lo dabat
fos comes als dits quatre e aquells en absencia dels XII hoides
plenariament totas las rahons haguessen poder de veure
regonexer e dicisir a qual per justicia pertany la
successio. - Item en cas que la dita via o vias qui son
juridicas no fossen plasents als parlaments de Arago e del
principat que en aquell cas en lo nombre de las
personas a qui fos remesa la regonaxensa de la justicia ne
hagues haver alguns del regne de Mallorques de quin stat
se
volguessen los quals fossen anomenats per los tres
missatgers del regne de Mallorques ara residents en Alcanis
si plau als parlaments que fossen dells sino que fossen altres de la
illa e regne de Mallorques e quels approvassen los
parlaments del dit acte e que fossen elegits per ells e que
fossen
en nombre tants com serien los qui entrevendrien
del o per lo regne de Valencia en la dita regonaxença comuna
de la justicia. - Item en cas que las ditas cosas qui
son lexants del dret degut al regne de Mallorques segons lo
qual deuen esser per aquell regne nombre par als altres regnes
e principat cascun per si no fossen plasents al dit
regne de Arago ne al principat que almenys en tal cas hi
hagues entrevenir una persona per lo regne de Mallorques de
aquell regne natural en la examinacio de la justicia qui
hagues esser nomenada per los tres assi presents a lur
consciencia e approvada elegida per los altres parlaments fos
dels tres qui son ara missatgers o daltres del regne de
Mallorques fora ells tres. Empero en cas que del regne de Valencia hi
hagues major nombre que del regne de Mallorques ni hagues en semblant
nombre. - Item que en cas que aço nols plagues sie provehit
que la persona natural del regne de Mallorques enomenadora per
los tres fos altre persona del dit regne natural e no puxe
esser algun de ells tres qui son ara missatgers car per be
avenir e concordia dels affers plaura als missatgers del dit regne
quant es per ells salvadas tostemps totas
prerogativas drets e preheminencias del dit regne en tots
altres actes e en aquest matex si aquestas cosas no
eren approvadas per lo general consell del dit regne
con de aquellas los dits missatgers no hajan potestat
nes puxen plenir e aço sots la reservacio del regne de
Valencia dita en la fi del precedent capitol. - Aquestes coses se
dien tan solament monent e no renunciant a dret degut
perque vege lo reverent missatger de nostre sant pare e
lo reverent parlament del regne de Arago e reverents
missatgers del principat que los dits missatgers son de
intencio de tota concordia e de tot benavenir dels affers de aquelles
fehentsne jutges los dits reverents missatger
tractadors e missatgers del principat segons Deu justicia dret e bona
consciencia carragantlos que no prejudican en ço que
no deuen fer al dit regne de Mallorques ne li tolguen ço que
vegen que
per justicia li es degut con de sos drets
negu majorment universitat o regne no dege esser privat
o despullat sens culpa o gran causa e majorment en acte
semblant quis deu prosseguir per via de pura justicia. - Item
fo aqui mateix offert de paraula per nos que si lo regne de
Valencia dava loch que de las personas
eletes no ni hagues alguna qui fos de o per aquell regne que
quant es per nosaltres quens plauria e dariem loch que del
regne de Mallorques no ni hagues e creyem que plauria al
general consell del regne e hi daria loch per
bona concordia e ben avenir dels affers. - E ordonat per ells
en comuna concordia segons justicia e bona consciencia quels
appar degen fer los missatgers del regne
aquells de present ne consultaran lo general parlament del dit
regne per haver de present de aquell plenera e legitima
potestat.

Sesión del día 23.

Tratóse de proceder al
nombramiento de los nueve compromisarios que debían verificar la
elección de sucesor en el reino; pero no recayó sobre esto ninguna
resolución. Fueron discutidos además algunos otros asuntos, aunque
también sin resultado.

Sesión del día 24.

Después
de haberse dado audiencia a un enviado del conde de Urgel (1), fueron
leídas las siguientes cartas:

(1) Muy a menudo, al estractar
una sesión, nos vemos privados de detallar las materias de que en
ella se trató, porque el escribano secretario se contenta con decir
en el acta: et explicavit nonnulla verbo. quae ideo hic inseri
ommittuntur.

Núm. 307. Tom. 19. fol. 1452.

Al
reverend pare en Christ mossen lo bisbe de Sogorb.
- Reverend pare en Christ: Com algunes notables persones havents
poder de aquestes coses dejen esser daci a XXVIIII de març
primer vinent en la vila o castell de Casp
ajustades per investigar instruir regonexer e publicar
a qui los vassalls e sotsmeses de la real
corona Darago deuen prestar lo deute de feeltat e
qui en lur ver rey e senyor per justicia segons Deu e
lurs consciencies haver dejen e sien tenguts:
per ço nosaltres exortam vostra reverend paternitat en custodia de
la qual lo egregi don Frederich comte de Luna es o esta
que lo pretes dret del dit don Frederich en la successio
dels regnes e terres de la dita
real corona Darago
prosseguiscats e prosseguir façats per sufficients
procuradors e advocats. E sia lo sant Sperit vostra
guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt
reverend arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del
any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de

Catalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 308.
Tom. 19. fol. 1452.

Als reverends nobles et honorables senyors
los deputats del general de Catalunya e
sis persones a ells adjunctes. - Reverends nobles et honorables
senyors: Per ço com les coses de queus scrivim seran dins fort
breus dies necessaries per informacio de aquells qui deuen fer la
noscio e publicacio de nostre ver rey e senyor: volem
eus pregam que façats fer trellats autentichs
en bona forma per notaris dignes de fe testificats
e ab decret de jutge decretats de tots los testaments
dels reys passats e de les unions dels regnes e
principat e de totes altres cartes qui sien en
larchiu real fahents per los drets de la
successio e aximateix sien e stiguen amanides
les croniques en manera autentica e que facen fe
e que si meta ma decontinent de guisa que quant sera necessari
qui sera fort prest pusque esser haut
sens dilacio o difficultat alguna. Aximateix volem queus
informets com despeses comunes se fan per tota la terra
com se partexen o quina part ne paga Arago e
quina Valencia e quina Catalunya e quina Mallorques
e de ço que trobareu nos scriviu: e en les dites coses vos
pregam sie donada gran cura com la disposicio dels affers no
require dilacions ne grans termes. E sia lo sant
Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret
del molt reverent arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer
del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día
29.

Fueron leídos varios papeles relativos a las disensiones
que aun continuaban en el reino de Valencia. 

Sesión del día 1.
de marzo.

Leyóse otro largo proyecto presentado por los
síndicos de Mallorca, relativo al modo con que debía procederse a
la elección del soberano, y encaminado principalmente a dar a aquel
reino la misma intervención en dicho nombramiento, que a los demás
de la corona.

Sesión del día 2.

Fue leído un
escrito de Dalmacio Çacirera, que versaba también sobre el mismo
asunto de la elección.

Sesión del día 3.

Se acordó
prorogar los veinte días, dentro de los cuales debía
verificarse la elección de los nueve compromisarios, según los
capítulos concordados en Alcañiz.

Sesión del día 4.

Los
embajadores de Francia presentaron un escrito en que pedían que la
elección hacedera de compromisarios recayese en personas que, á
mas de estar dotadas de la debida sabiduría y probidad, no
pudiesen ser sospechosas a ninguno de los pretendientes. Tratóse
además de los asuntos de Valencia y de las pretensiones de los
mallorquines.

Sesión del día 5.

Dióse audiencia a
Jorge de Caramany, enviado por el conde de Quirra para tratar de
algunos negocios interesantes del reino de Cerdeña.

Sesión del día 7.

Se presentó en esta sesión el siguiente escrito:

PARTE III