25 DE NOVIEMBRE.

25 DE NOVIEMBRE.

Después de haberse ocupado de algunas sustituciones, el diputado Manuel de Monsuar hizo una proposición para averiguar si los oficiales nombrados en la lugartenencia del Príncipe D. Carlos podrían continuar en la del Infante D. Fernando, y resolver si esto se decidiría por medio de votación desde luego, o pasaría a consulta de los jurisperitos; y como se adoptase la votación, empezó cada qual a emitir su parecer, en lo que hubo gran diversidad, si bien, al cabo, prevaleció el siguiente, emitido por el arzobispo de Tarragona, aunque sin deliberar nada absolutamente por de pronto.

Que los oficials provehits en la dita loctinencia del dit Illustrissimo don Charles poden e deuen exercir en la present pus empero sien stats passats e aprovats per lo present consistori e que ab aquells lo dit lllustre Senyor don Ferrando loctinent o la dita lllustrissima Senyora Reyna sa tudriu pot e deu ser loctinent e la justicia en aquella regir e administrar e ques deu suplicar per les provisions dels altres oficis.

Lo que se deliberó por unanimidad fue, que se hiciese una carta al señor Rey sobre el asunto de las encomiendas de Miravet y Ascó, otra a Juan Ferrer y un requirimiento al veguer de Tortosa, que presentaría el diputado local de esta ciudad; el contenido de las cuales se hizo saber a los Concelleres y Consejo de treinta y dos de la presente ciudad, y leyó en seguida uno de los ayudantes de la escribanía de la Diputación, dándose orden de que fuesen expedidas, tan luego como fueron aprobadas.
En la misma sesión mandaron expedir los señores Diputados otras cartas que siguen.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer missatger dels diputats del General de Cathalunya en cort del Senyor Rey.
Molt honorable senyer. Tres vostres letres havem rebudes sobre los afers de don Jofre de Castro a les quals per les occupacions que aci han occorregut per la intrada del Illustre Senyor Primogenit loctinent e de la Illustrissima Senyora Reyna no havem pogut respondre fins aci ne podem encara de present. Ara per aquesta vos notificam com sobre certa letra emanada de la Majestat del Senyor Rey sobre les comandes de Miravet e de Azcho la qual letra es contra forma de la capitulacio e molt prejudicial al dit Principat. Nosaltres scrivim al dit Senyor Rey suplicants la sua Altesa vulla aquella e alguns altres actes prejudicials revocar. Per major vostra informacio vos trametem ab la present copia de la letra que fem al dit Senyor Rey e altra copia de la letra que lo dit Senyor Rey ha feta en lo fet de les dites comandes ab les quals apres haureu stesa informacio de tot lo negoci. Presentareu donchs al dit Senyor Rey la dita sua letra e supplicareu sa Excellencia per lo contengut en aquella e per resposta de sa Majestat si fer la volra la qual e la revocatoria que demanam e tot lo que sobre aço succehescha nos remetreu de continent. Los altres afers per semblant a vos comanats tota via sollicitareu e de aquells continuau fer los avisos queus aparran necessaris fahent en tot la diligencia ques confia de vos. Dada en Barchinona a XXV del mes de noembre any Mil CCCCLXl. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Junto con esta carta, fue enviada a Juan Ferrer copia de la que se dirigía al señor Rey, y de la que este escribió, insertada anteriormente.

Al honorable senyer En Barthomeu Fariza diputat local en la ciutat de Tortosa castellania de Emposta e loch de Flix.
Molt honorable senyer. Sobre certs enantaments ques dirien fets per lo veguer e sotzveguer de aqueixa ciutat en les comandes de Miravet e de Azcho vos trametem ab la present certa requesta qui si fa per part nostra e de nostre consell la qual volem que migançant vostre notari e scriva sia per vos presentada als dits veguer e sotzveguer de la presentacio de la qual fareu levar per lo dit notari carta publica e per vostra letra scriviu nos de tot lo que per los dits veguer e sotzveguer sera respost dit e fet en lo dit negoci havent vos hi ab la diligencia que lo negoci requer es confia de vos. Dada en Barchinona a XXV de noembre any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Junto con la carta que precede, fue enviado al propio Fariza el requirimiento que sigue.

A noticia dels reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats e consell lo Principat de Cathalunya representants es pervengut que vosaltres honorables veguer e sotzveguer de Tortosa o la hu de vosaltres per virtut de una letra emanada de la Majestat del Senyor Rey volieu fer certa novitat sobre la castellania de Emposta e lochs castells e fruyts de aquella e signantment en les comandes de Miravet e de Azcho volent aquells pendre a vostre ma e sequestrar aquells e de fet havem ya provehit a fer certs actes e enantaments los quals notoriament son no solament contra libertat ecclesiastiques e moltes constitucions de Cathalunya mas encara contra la capitulacio novament concordada atorgada fermada e jurada per e entre la Majestat del dit Senyor Rey e los dits diputats e conçell lo dit Principat representants de que no solament son dignes de reprehensio mas encara de una gran correccio e deuria esser provehit contra vosaltres molt rigorosament per observança dels dits drets e signantment de la dita capitulacio e com se diga que encara vosaltres serieu apparellats de procehir mes avant en virtut de la dita letra e fer algunes novitats en bens e fruyts de les dites comandes e per que plus clarament de la vostra gran culpa en son cas e loch aparega e per aquella puga esser contra vosaltres degudament procehit per tant En Barthomeu Fariça diputat local de la present en nom e per part dels dits diputats e consell requer a vosaltres dits honorables veguer e sotzveguer conjunctim vel divisim per virtut del jurament e homenatge per vosaltres prestats per observancia de les constitucions usatges de Barchinona et alias que en res no procehisquan en virtut de la dita letra o altres qualsevulla letres del dit Senyor Rey contra bens e fruyts de la dita castellania e de tot quant per vosaltres scrit procehit e anentat revoquen tornen al sprimer stament per observancia de les dites constitucions e nova capitulacio sens dilacio alguna. E si per lo Senyor Primogenit com a loctinent del dit lllustrissimo Senyor Rey o per la lllustrissima Senyora Reyna com a tudriu seu vos era scrit e manat que en los dits fets de la dita castellania e comandes bens e fruyts de aquells procehissen o façan novitat alguna que abans que per vosaltres en res sia procehit vullau consultar los dits diputats e consell per que en res no fet prejudici a la dita capitulacio e leys de la terra notificant vos que si lo contrari per vosaltres era fet sera procehit contra vosaltres en tal forma e manera com sera necessari e la natura del negoci requer per reintegracio e observança de la dita nova capitulacio e altres leys de la terra requerint a vos notari etc.

16 DE DICIEMBRE.

16 DE DICIEMBRE. 

Se hizo lectura en esta sesión de las cartas que siguen.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables Senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. La causa de la present es solament per avisarvos com havem sabut certament per molts que havem trobats en la via com ir mati lo Senyor Rey porta lo Princep en Miravet e la Senyora Reyna ana en Fraga e la cort Darago es prorrogada per tot febrer. Dien los quin venen e si trobaren que com lo trague de Itona lo dit Princep demana tres vegades Barchinona e que tot lo mon plorave. E som certs que lo Senyor Rey ha feta exuta resposta als embaxadors Darago. De tot aço havem deliberat avisarvos per correu a fi que puixau pensar e deliberar en tot. Mossen Pere Dez Torrent es ab nosaltres e tantost entrarem en Leyda tots plegats. E ordonau mossenyors de nosaltres lo que plasent vos sia. Scrita en Belloch a XIIII de deembre que es dimenge circa les XI hores ans de mig jorn any Mil CCCC sexanta. - Apres havem sabut com lo Senyor Rey tirara la via de Ceragoça. - A tota vostra ordinacio e honor promptes los VIIII embaxadors et cetera partits de aqueixa ciutat.
Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Rebuda havem vostra letra dada en Barchinona a XI del present per la qual nos es per V. R. e honorables savieses notificat de la molta vigilancia haveu en aquests fets haguda en provehir en la eleccio dels embaxadors feta e consell e units ells ab nosaltres ensemps encarragantnos la dita embaxada intimassem a la Majestat del Senyor Rey hoc e nos plagues aquella unio e carrech acceptar segons extesament en la dita letra es expresat per la qual no poch som stats aconsolats de saber tan singular provisio. E aquella denunciam a la Senyora Reyna per absencia del Senyor Rey qui era ab lo Senyor Princep cami de Miravet. Empero segons vos havem scrit per correu a la Majestat Reyal no es estada assats accepta ne menys lo consell format per la qual occasio lo carrech per vosaltres dat a nosaltres acceptam molt spontament e voluntaria per servey de la Majestat Reyal e repos de la libertat del Senyor Princep e beavenir de la cosa publica de aqueix Principat. Es ver que per quant tenim instruccions a nosaltres per la cort dades nos semble no freturar prestar jurament fins passat lo terme del XV de janer prefigit per la cort a nosaltres. Attes que per les instruccions nos es dada forma per la cort no obstant continuadament siam molt contents ensemps ab los embaxadors fer unidament e instar les supplicacions a la Majestat Reyal per la libertat del Senyor Princep e totes altres coses en aço per vosaltres mossenyors ordonades e ordonadores e passats los XV de janer som contentissims aquell jurament prestar e servar instruccions et alias in forma segons nos es scrit e los altres han jurat. E per quant vos havem scrit derrerament lo Senyor Rey sen mena lo Senyor Princep la via de Miravet estants congoxats que fariem en aquell instant attes lo mossen Cervello que fallia al nombre dels LXXII esser arribat recorreguem als LXXII e femlos congregar pregantlos quels plagues cloure lo acte del qual vos havem remes copia e aquell intimar a la Majestat Real a fi pogues tornar lo Senyor Princep segons era concordat. E axi de continent ho feren e ab lo acte fet trameteren lo Visrey de Sicilia al Senyor Rey e axi se parti ensemps ab letra de la ma de la Senyora Reyna que dona al Senyor Rey. E considerat aço la sua Majestat fonch contenta passar lo acte com vos es trames exceptat que si son affigides tres coses ço es que axi com lo acte sols comprenia Fraga e sos termes e fins per tot març e que aquell hagues a tornar en Cathalunya ara vol lo Senyor Rey que sia extes per tot lo regne de Arago lo puixa ab si menar sensa la manifestacio ni ferma de dret no haja loch e que dure per tot lo mes de maig e que trahentlo del Regne de Arago lo haja a tornar en Cathalunya o regne de Valencia e no en altra part ab tal pacte que si lo Senyor Rey solia anar a cassa o altre loch per X o XV dies lo puixa tenir en la Aljafaria de Caragoça o altre loch dins lo regne sense sa Majestat ni de la Senyora Reyna e aquells XV dies sense esser manifestat e aço jure sollemnament. E axi lo Senyor Princep torna de Asco aci en Fraga e lo Senyor Rey Reyna e Princep van la via de Çaragoça a festes segons expressament se diu. E tal resposta ha tornat lo Visrey e en aquesta forma es lo acte concordat ab lo Regne que per no poder haver mes nos semble alguna cosa major e millor que no star retret al castell de Miravet. E axi mossenyors per esservos de tot avis vos fem lo present correu del que fins a la hora parteix lo correu ses seguit. E mossenyors per quant nos scriviu de peccuniaria bestreta vos fem certs com a mossenyor de Vich son stats bestrets CCXXX florins e a don Françesch Galceran de Pinos CLXXVII florins e a miçer Riquer C florins. Remetem aqui procures cascu les quals per los qui les han vos seran notificades a rebre per nosaltres e cascu de nos pregantvos que ultra lo dessus dit fet compliment a cascu de sa bestreta nos vullau fer bestraure alguna quantitat mes attes que haja dies som en continua despesa per aquests fets e ara que tirarem la via de Çaragoça e encara creem fins a Navarra hon no som coneguts e speramnos fer moltes despeses e assats grans.
E axi mossenyors placieus fernos dar prest soccorriment pus ab bonissima voluntat podeu veure nostres treballs. Ab tot nos sien significades moltes coses segons vos havem scrit no temem res fahent lo degut e havent sperança en vostre bon consell e ajuda confiants tostemps de la misericordia de Deu. E no havem mes a dir sino que som promptes de fer tot ço que ordenareu. Lo correu se parteix huy data de la present a VIII hores de mati. Pagaulo segons lo servey fara com be haveu acostumat. Scrita en la vila de Fraga diluns a XV del mes de deembre any Mil CCCC sexanta. - A vostra honor prests lo bisbe de Vich don Francesch Gauceran de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia huy vos hajam scrit de Belloch remetent la letra al deputat local de Tarrega perqueus fos remesa per correu volant encara vos certificam com som arribats aci en Leyda nosaltres partits de Barchinona huy digmenge a les tres hores apres mig jorn e de continent ensemps ab nosaltres archabisbe de Terragona comte de Prades e Franci Sampso som tots anats a la posada de mi dit archabisbe e aqui premes lo jurament per vosaltres ordonat havem oides vostres instruccions e les letres per vosaltres trameses sobre les quals e encara sobre tot lo quens ha occorregut havem molt comunicat e amplament de la fahena de nostra embaxada e finalment havem deliberat spatxar axi com de fet havem spatxat sta nit correu ab una letra per fer venir dema aci los senyors bisbe de Vich don Françesch Galceran de Pinos e miçer Anthoni Riquer conembaxadors nostres qui son en Fragua per comunicar e apuntar ab ells lo negoci ans quens vejam ab la Magestat del Senyor Rey e havem spatxat altre correu ab una letra de mi dit archabisbe dreçada a don Pedro Durrea mon frare qui es ab lo Senyor Rey anat a Miravet on es lo Senyor Princep per saber lo Senyor Rey si tornara tan prest la via de Fraga on es la Senyora Reyna o quina via faria per manera quens puixam veure ab sa Magestat al pus prest que fer se puxe.
E per quant per avisarvos daquestes coses haguerem hagut spatxar correu havem aturat lo portador de la present qui es jove den Lombard e venie Darago e ja ere dues leugues della Leyda fahent aqueixa via per fervos lo present avis. Fins aci no hic ha mes de nou sino lo que ja vos es stat vuy scrit excepto que lo Senyor Rey a supplicacio dels aragonesos ira tant prest tenir festes a Çaragoça. Nosaltres per complir vostres ordinacio e deliberacio lo seguirem e farem quant porem en obtenir lo fi desijat de nostra embaxada juxta forma de les dites instruccions. Apres e continuament vos avisarem del que succehira. Lo dit jove portador de aquesta ha esser aqui dimarts a les X hores de mati si y es a la hora placieus donarli tres florins car axi li ho havem ofert si no hi es donauli ço que plasent vos sie. E ordonan vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Leyda a XIIII de deembre any Mil CCCC sexanta. - Dels embaxadors del Principat de Cathalunya los XII promptes a tota vostra ordinacio.
Mossenyors. Apres closa la letra los pahers daçi nos han dit que la ciutat fahie professons per la fahena del Senyor Princep e com los pahers son stats ab lo Senyor Rey ell lus ha dit e manat que no vol facen tals professons ne oracions publiques e axi ells han cessat com ja naguessen fetes dues. Tot vos sia avis.

En la misma sesión compareció también ante los diputados y consejeros el ciudadano de Barcelona Bernardo Çapila, el cual les entregó los documentos que siguen y que le habían sido remitidos con este objeto por uno de los servidores del Príncipe de Viana.


Remissio del Senyor Princep e de sa germana la Princesa.

Nos Johannes Dei gratia Rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossillionis et Ceritanie. Etsi vos illustrissimus Princeps dilectissimusque filius noster Carolus operante humani generis hoste antiquo vosque etiam illustrissima filia nostra Blancha Principissa ejusdem Principis soror eodem operante inimico extra nostram paternam et debitam obedienciam per tempora permanseritis qua occasione plurima homicidia currerie
depredaciones furta rapine incendia capciones incarceraciones percussiones violencie extorsiones et multa alia hujusmodi et etiam acriora proch dolor facta et secuta fuerunt in regno nostro predicto Navarre queque hic pro expresis haberi volumus. Quia tamen supplicacio perhumilis Serenissime Regine consortis nostre carissime que pro vobis piam matrem humanissime se exhibet nostrum propulsavit auditum quod vos et idem Princeps et Principissa maximo cum desiderio cupitis in nostrum paternum amorem gratiam et benedictionem reduci et a nobis veniam clementer obtinere eapropter supplicacione dicte Serenissime Regine consortis nostre exaudita benigne et etiam ad preces Illustrissimi Regis Portugalie nepotis nostri carissimi et quia proprium est nostri Regis domini et patris vestri dictorum Illustrissimorum Caroli et Blanche Principum natorum nostrorum tradendo oblivioni quamcumque causam et culpam quam vos dicti Illustrissimi Principes filii nostri dederitis seu habueritis in predictis volentesque etiam in his vobiscum pii Regis domini et patris morem gerere et viscera pietatis clementer aperire ut Rex Navarre dominus et pater vester predictus tenore presentis deliberate consulte ac scienter et expresse in nostrum paternum amorem graciam et benediccionem vos illustrissimos Principem et Principessam filios nostros reducimus et ejusmodi contextu vobis eisdem illustrissimis Principibus filiis nostris omnia et singula quecumque minus bene acta et gesta perpetuo remittimus parcimus indulgemus et perdonamus vobis eisdem Principibus filiis nostris omnia et singula ac quecumque maleficia excessus crimina et delicta currerias percusiones homicidia incendia rapinas violencias res ablatas depredaciones furta damnificaciones incommoda illata jurium regiorum fischalium patrimonialium funccionum vectigalium tam debite quam indebite impositorum et tam generaliter quam particulariter exacciones retenciones redempciones captorum carceratorumque extorsiones et demum quarumcumque peccuniarum rerum et bonorum mobilium et se movencium debitorum nominumque confiscaciones ac delicta quelibet publica et privata aliaque scelera et forisfacta quantumcumque graviora et gravissima a quibuscumque preteritis temporibus usque ad realem integracionem per vos dictum Principem nobis faciendam de parte dicti regni nostri Navarre nobis inobediente ubicumque quomodocumque et qualitercumque seu quocumque pretextu occasione sive causa in nos et subditos vassallos et servitores amicos et familiares nostros sive comissa et perpetrata fuerint sive non etiamsi manifestam inobedientiam et rebellionem ac crimen lese majestatis in primo capite sapiant sive non omnemque etiam culpam et ofensam et penam realem et personalem in quam premissorum vel aliquorum ex eis occasione vel causa vel alias quomodolibet forsitan incidissetis seu posset dici quomodolibet incidisse. Revocantes contextu hujusmodi nos Rex predictus cassantes cancellantes abolentes irritantes et anullantes ex plenitudine potestatis nostre absolute qua in hac parte uti volumus respectibus supradictis pro statu nostro reique publice (rei publice, república) ac bono pacis dicti nostri regni Navarre aliorumque regnorum nostrorum ab alto comissorum quoscumque processus banna bonorum jura contumacias sentencias tam definitivas quam interlocutorias contra vos vel aliquem vestrum per nos aut quosvis nostros locumtenentes et alios presides aut
oficiales occasione criminum excessuum et delictorum predictorum aut alias quomodolibet latas et promulgatas ac condemnaciones quaslibet inde secutas etiamsi jus partis private qualitercumque tangerent harum serie deliberate et consulte ac etiam ex dicta potestatis nostre absolute plenitudine qua in hac parte de dicta certa sciencia et expresse uti volumus respectibus supradictis imperpetuum amplissime benignissime et omnino cum misericordia clemencia et magnitudine remittimus parcimus indulgemus perdonamus et relexamus. Insuper omnem vobis ex premissis seu quibusvis aliis irrogatam infamie maculam inobediencieque et rebellionis notam si qua est et aliam quamcumque ignominiam sive labem a vobis et vestrum quolibet abstergimus et clemencius abolemus reintegrantes vos et vestrum utrumque in vestram pristinam famam. Neo adversus vos aut vestrum aliquem pretextu rerum gestarum per vos eosdem tam in judicio quam extra vel alias tempore incepte inobediencie predicte usque ad realem integracionem partis dicti regni nostri Navarre inobedientis fiendam ex nunc in antea nullo unquam tempore per nos aut oficiales nostros quoscumque quavis auctoritate dignitate et potestate infultos ex mero oficio seu ad denunciacionem quorumcumque qui exinde tangerentur vel per viam
inquisicionis seu accusacionis ordinarie vel extraordinarie vel per restitucionem in integrum realiter vel personaliter seu alias qualitercumque in judicio vel extra aliqualiter procedatur jure legibus foris constitucionibus regnorumque capitulis et rescriptis usibus consuetudinibus usaticis et demum municipalibus legibus et statutis quibuscumque et ceteris huic nostre disposicioni quam edictalis legis e statuti vim obtinere volumus statuimus atque decernimus forte contrariis nullatenus obstituris. Immo tu predicta firmius roborentur ex predicta nostra supprema potestate legem generalem tenore presencium super hiis condendo nobis et quibuscumque personis damnificatis et damna passis qualitercumque et quomodocumque durante dicta inobediencia abdicamus et auferimus jus et facultatem agendi petendi supplicandi acusandi inquirendi et oficium judicis implorandi in et super quibusvis criminibus juribus bonis rebus mobilibus aut se moventibus et actionibus nobis et eis quocumque modo pertinentibus vel pertinere valentibus pro bonis juribus actionibus rebus debitis et nominibus ab eis captis occupatis confiscatis vel ab eorum debitoribus exactis seu super quibus liberati fuerint aut vobiscum aut vestrum aliquo transegerint vel pacti fuerint quoniam ut predicitur pro statu rei publice regnorum nostrorum ita fieri disponimus servarique jubemus. Insuper volumus quod omnia gesta seu acta tam in judicio quam extra per vos dictum lllustrissimum Principem filium nostrum seu vestros oficiales durante tempore quo extra obedienciam nostram fuistis ubi essent ex defectu jurisdiccionis nulla possint anullari aut invalidari vel irritari pretextu *tus jurisdictionis. Suplentes ex dicta nostra regia potestate legibus absoluta omnem et quantumque defectum dicte jurisdictionis. Propterea universis et singulis oficialibus et subditis nostris quibuscumque auctoritate et dignitate distinctis in dicione nostra omni constitutis presentibus et futuris injungimus strictiusque mandamus sub obtentu nostre gratie et amoris subque fidelitatis debito quibus nobis astricti sunt quatenus premissa onmia et singula servent servarique faciant atque mandent contraria interpretacione quacumque consultacioneque omni semota nec secus quippiam attentare presumant. Quod si contigeret ex nunc nullum esse deceruimus et inane ex quo contradictores secusque agentes in penas ipsas et alias graviores nostro reservatas arbitrio ipso facto decernimus absque spe venie incurrisse premissis omnibus in suo robore et efectu firmis semper manentibus et in observancia predistincta. Volumus insuper et mandamus quod presentis copia auctentica eandem vim eficaciam robur et firmitatem in judicio et extra judicium et ubique obtineat fidemque assequatur quas remissio indultum et reintegracio subscripta in sui propria forma expedita sigillata et debitis solempnitatibus roborata obtinet obtenturaque est et potest eficacissime operari cujus contrafactores quoslibet penis subscriptis mulctari volumus et puniri. Et ut predicta omnia et singula majori robore fulciantur juramus ad crucem domini nostri Jhesuchristi ejusque sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta omnia et singula tenere et observare tenerique et servari facere inviolabiliter per quoscumque et contra ea aut aliquod eorundem non facere vel venire aut permittere directe vel indirecte modo aliquo sive causa vel eciam racione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo in pendenti munitam. Data Barchinone die tricesimo januarii anno a Nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo regnique nostri Navarre anno tricesimo quinto aliorum vero regnorum nostrorum anno tercio. - Rex Joannes. - Dominus rex mandavit mihi Dominico Detho et viderunt eam Johannes Pages vicecancelarius Andreas Catala locumtenens thesaurarii generalis Petrus Torrellas conservator Regii Patrimonii et Jacobus Pauli advocatus fiscalis domini Regis. - Vidit Vicecancellarius. - Vidit Jacobus Pauli. - Vidit Locumtenens thesaurarii generalis. - Vidit Petrus Torroella conservator.

Guiatge de don Johan de Beamunt e del licenciado de Viana.

Nos don Johan per la gracia de Dios rey Daragon de Navarre de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de Corcega comte de Barchinona duque de Athenas e de Neopatria e encara comte de Rossellon e de Cerdanya. Por dar orden e disposicion a todo bien e ussar de oficio de rey humano e clemente e por contentament de seguridat de vosotros los noble religioso e amados nuestros don Johan de Beamunt e el licenciado de Viana don Joan Perez de Torralba de e con tenor de la present e de nuestra certa sciencia e expressa a vosotros los dichos noble don Johan de Beamunt e don Johan Perez de Torralba e a cada uno e qualquiere de vos guiamos e asseguramos en nuestra buena fe e parabla reyal e damos nuestro seguro e salvo conducto para que liberament e sin algun recelo podays e cada uno de vos pueda con aquellas cavalgaduras servidores e bienes que quereys ir venir estar e tornar por camino e fuera camino de dia e de noche a vuestro arbitrio e voluntat a las tierras del magnifico noble bien amado consellero e camarlench nuestro don Lop Ximenez Durrea virrey de Sicilia que tiene e possihe en el regno Daragon. E essomesmo podais ir venir estar e tornar en de e por qualesquiere otras tierras ciudades villas lugares e otras partes qualesquiere de nuestros regnos e tierras assi de aqua como de alla mar sin ser presos detenidos arrestados secrestados emparados vexados inquietados molestados executados ni en alguna otra manera agravados por nos ni por oficiales o subditos nuestros qualesquiere por causa o consideracion de qualesquiere excessos crimines e delictos que por vosotros o por qualquiere de vos sean o pudiessen ser en qualquiere manera fechos comesos e perpetrados siquiera suppiessen crimen de lesa majestat encara in primo capite siquiera no en todo el tiempo passado e encara venidero fasta el dia e ora que el present nuestro guiatge e salvoconducto mediant acto publico a vosotros o a qualquiere de vos sera librado por el religioso e bien amado consellero nuestro don fray Luis Dez-puig (o Dezpuig, en una linea) maestre de Muntesa. E queremos e declaramos que en el present nuestro guiatge e salvo conducto sean compresas e entendidas qualesquiere otras cosas encara que aqui no sean expressas e de aquellas se hoviesse de fazer expressa mencion car nos por aquesta mesma a qualesquiera oficiales e subditos nuestros tanto mayores quanto menores e otras personas de qualesquiere preheminencia dignidat ley grado o condicion que sean dezimos encargamos exortamos e mandamos quanto mas strechamente dezir se puede dius obtenimiento de nuestra gracia e mercet e incorrimento de nuestra ira e indignacion e pena de veinte mil florines doro de los bienes de qualquiere contrafazient havedores e a nuestros cofres applicadores que el present nuestro guiatge securo e salvo conducto e todas e cada unas cosas en el contenidas tengan firmement e observen tener e observar fagan inviolablement por todos e contra aquel ni cosas en el contenidas no fagan ni vengan ni permettan ser contrafecho en manera alguna guardandose attentament de fazer al contrario quanto a nos servir e obedecer e en las ditas penas ultra otras mayores e mas graves a nuestro arbitrio reservadas no encorrer desean. En testimonio de lo qual mandamos ser fecha la present con nuestro sillo en el dorso seellada. Dada en la nuestra ciudat de Tudela el primero dia del mes de abril en el anyo de la Natividat de Nuestro Senyor Mil CCCCLX. - Rex Johannes.

30 de noviembre 1461

El día 30, los señores Diputados mandaron escribir la siguiente carta.

Al molt honorable senyer En Luis Dolzinelles diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable senyer. Requiriu lo vaguer sotzvaguer e altres oficials de aqueixa ciutat sotz virtut del sagrament e homenatge per ells prestats e o que fer e prestar son tenguts de exequir les requestes nostres e que si algunes letres o provisions a ells conjunctament o divisa seran presentades axi de la Majestat del Senyor Rey com de la Illustrissima Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del dit Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya tocants les dites letres o provisions o havents sguard a les comandes de Miravet e de Azcho o de alguns membres drets o pertinencies de aquelles que abans deduhiren exequucio cosa alguna en virtut de les dites letres o provisions consulten sobre aquelles a vosaltres. Trametent nos copia de les dites provisions e letres e fins hajen nostra resposta en res no procehesquen. Car com sobre la dita materia sien emanades algunes provisions prejudicial a les constitucions leys e libertats de aquest Principat e a la novella capitulacio entre lo Senyor Rey e aquest Principat fermada e per tant volem veure e que sia molt attes a la observacio de les dites constitucions leys libertats e capitulacio e per les dites letres e provisions o en altra manera en res derogat no hi sia. La requesta que fareu sia continuada per vostre notari. Dada en la ciutat de Barchinona a XXVI del mes de noembre any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

En otra sesión que tuvo lugar este mismo día ocupáronse de algunas sustituciones que se habían de hacer.
Sigue aquí una credencial dada por el maestre de San Juan a Galceran Ça-Sirera, doncel, la que fue leída en consistorio el día 24 de noviembre, no obstante de encontrarse en este lugar, cuya irregularidad no aclara por ningún estilo la reseña que aquí se lee, correspondiente, sin duda alguna, al mismo día último de noviembre.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres a mossen Johan de Copons e En Galceran Ça-Cirera (está en dos líneas, en otro texto anterior, 24.11.1461 está todo junto, Çacirera)
S. de Montornes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta. Los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han esplicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e creença e abduys los sobredits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

En virtud de esta credencial, el mencionado Galceran Ça-Sirera esplicó, á corta diferencia, lo que se contiene en la cédula que sigue.

A la molt gran providencia de vosaltres molt reverends egregis e honorables senyors diputats e consell lo Principat de Cathalunya representants.
Ab gran querela significa lo reverendissimo e reduptable fra Pere R. Ça-costa mestre de Rodes e castella de Emposta dient que jatsia ell sia molts anys ha en pacifica possessio de la dita castellania e membres de aquella notoriament a la Majestat del Senyor Rey e a tot lo Principat de Cathalunya e apres promocio sua en lo dit magistrat (maestrat; maestrazgo) la dita castellania no haja vagat (vacante) per quant lorde ha dispensat segons Iurs statuts del dit orde ell pot retenir la dita castellania de la vida sua e aço prometen e disponen segons lurs statuts stils e costums. Empero aquella no vagant a importunitat de alguns lo Senyor Rey de fet se diu hauria donada al noble fra Rochaberti comenador de Montso e apres sotz color que vaga e per conservacio dels fruyts de aquella de la Majestat del Senyor Rey es emanada al vaguer e sotzveguer de Tortosa e a altres oficials de Cathalunya una provisio de la tenor seguent Johannes etc. Inseratur. Ab la qual en efecte es manat ab pena de tres milia florins quen sien presos a ma de la cort del dit Senyor los fruyts de les comandes de Miravet e de Sco (Azcho, Ascó) qui son membres de la dita castellania e aço tot es color e causa simulada per donar apres de fet la possessio del dit fra Rochaberti. E axi de fet lo dit honorable veguer es vengut al castell de Miravet e ab destrals volia metre les portes e fer altres novitats molt insolites en lo Principat de Cathalunya la qual provisio e altres actes subseguits son molt deviants e contraris a drets divinals e humanals e a les leys costums stils e leberlats (libertats; pero aún no escriben llibertats) de la patria jurades per la prefata Majestat hoc e de directo contra la nova capitulacio novament e solempna jurada. E per ço es cert no proceheixen de la be informada pensa de la dita Majestat qui ab summa virtut enten a la justicia e observancia dels usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya capitols de cort usos e pratiques predites. Primo car la dita castellania es benifici ecclesiastich e la collacio o conservacio de aquella e dels fruyts de aquella pertany al dit reverendissimo e redubtable mestre e convent seu e no a la dita Majestat ab aquella humil reverencia ques pertany e fahent al contrari lo dit Senyor fa contra los dits drets comuns vulgars civils e canonichs divinals e humanals e signantment contra lo usatge de Barchinona qui comença Laudaverunt e contra la constitucio primera de Barchinona del Rey En Pere segon de gloriosa memoria C° VIII incipiente Concedimus ibi promittimus et ordinamus per nos et successores nostros quod servabimus et servare faciemus libertates et inmunitates ecclesiis personis ecclesiasticis locis et rebus eorundem. Libertat adonchs ecclesiastica axi com en lo dit ofici de castellanie si vagas seria provehit per lo dit reverendissimo mestre e convent seu car de aquestes coses la reyal Celcitut salva la sua clemencia no ha nenguna disposicio abans segons la libertat ecclesiastica a ell es interdit per los drets vulgars. Item lo Senyor Rey ha imposat a ell ley que no metra algun oficial a algun loch o castell que no sia seu per fer exequucions o per altre qualsevulla causa ut in dicta constitutione C° Statuimus et ordinamus.
Mas fa lo contrari per les dites letres o provisio car los castells de Miravet e Desco no son del Senyor Rey mes del orde ecclesiastich Jherusolomita. Item que aquesta causa es de Cathalunya e les causes de Cathalunya dintra Cathalunya se deuen tractar ut in dicta curia. C° Itemque cause Cathalonie. Item deu esser tractada dins la vegaria de Tortosa dins la qual es la dita castellania e segons lo capitol qui comença Itemque cause vicarie en la matexa cort les quals constitucions se han observar a la letra e tots rescrits en contrari son nulles segons la constitucio de Barchinona de la Senyora Reyna dona Maria en lo capitol Volents. Item quod omnes cause igitur etc. Item en la mateixa constitucio de Barchinona del Rey En Pere segon en lo capitol Item quod nos vel oficialis nostri non expoliemus cautum est que lo Senyor Rey e sos oficials no despull algun o alguns de qualsevulla condicio o stat sien de la possessio o quasi de aquells qui obtindran sens conexença de causa etc. Mas per les dites letres sera fet tot lo contrari car lo dit reverendissimo mestre Jaumes es stat oyt ne en Arago pot esser oyt segons dit es. Igitur etc. Item que no vagant lo benifet no pot esser donat car en lo loch de la persona vivent algu no pot esser posat segons les sancions libertats ecclesiastiques majorment que la dita castellania fou donada a vida al dit reverendissimo mestre com dit es. E axi ne obtingue sentencies. E per lo lo usatge començant alium namque e per lo capitol de cort del Rey En Marti deu se indicar en Cathalunya per directum igitur etc. Item per la nova capitulacio solemnament jurada la Majestat reyal abstinent se de intrar dins lo dit Principat de Cathalunya la sua acustumada clemencia ha preficit lo seu lllustre Primogenit ab plenissima potestat al dit Principat algunes coses solament reservades a sa Majestat per ço
salva la clemencia no ha pogut aquestes provisions en aquest Principat fer. E com les letres e provisions que contra constitucions e libertats de la terra son emanades sien nulles e no degen esser obeydes per lo capitol Item quod nos vel successores en la cort segona del Rey En Jaume de inmortal recordacio en lo capitol Item ordinamus et promittimus en la terça cort de Barchinona del Rey En Jaume segon les quals libertats totes son confirmades per lo capitol final en la dita cort e en lo dit capitol de la Reyna dona Maria ja allegat qui comença Volents. Per tant lo dit reverendissimo Senyor mestre o son procurador suplica a vostra gran providencia vos placia ab tots aquells remeys stilats e permeses que tals novitats no sien fetes e los honorables vaguer e sotzveguer de Tortosa e altres oficials reyals per vostres diputats locals e altrament sien requests e constrets observen les dites constitucions e libertats de la patria e que tot ço que es attemptat en contrari sia reduit al primer stament e en manera alguna a la dita provisio no sia obtemperar axi com a subrepticia e obrepticia e contraria als dits drets de la patria. E sia procehit contra los contrafahents oficials e altres segons forma dels dits usatges constitucions o capitols de cort e segons forma de la capitulacio nova et alias segons es del stil e raho. E jatsia etc. - Altissimus etc.

Se recibió, en este día, la siguiente carta.

Als molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. No crech fos luny de aci una legua lo correu que divendres passat trameti a vostres grans reverencies nobleses e magnificencies quem fonch dit per part dels LXXII de la cort quels volgues dar en scrit la creença quels havia explicada en virtut de vostres letres e per mi fonch respost que yo no havia tal manament nom semblava que freturas attes que aço no eren actes judiciaris empero que si negu de la cort no havia oyda o compresa la dita creença que tota volta que los dits LXXII ho ordenassen que la explicara tantes voltes e tant spau que lo qui la volguera comanar a la memoria ley poguera be acomanar (comanar, acomanar, portar, aportar) e qui la volgues scriure la poguera be scriure mas que yo la donas per scrit nou fera sens vostre manament. E fet per mi aquesta resposta ells han significat volerme hoir altra volta pero nou han mes en execucio. Nom se sin (o siu, si ho) haura fet la absencia del Senyor Rey qui ana (fue; va anar, anà, va aná) divendres passat a Xuxon a correr mont e encara no es tornat ab tot que aci sen haja sospita que no sia anat a parlar ab lo comte de Foix mas no crech sia ver. Deu hic esser vuy sino la cort spiraria. Lo juy que faç de la pratica que es servada en aquest fet nom par que sia sino tenir temps sperant ho que la pau que aquest regne tracta de la casa de Castre ab mossen Rebolledo e mossen Johan Cerdan en la qual volen que entre don Jofre sia finada ho que aqui la Senyora Reyna do be entendre aquest fet com ve en manera que sia mudat aqui de proposit e crech yo que lo Senyor Rey ha crehents que puix la Senyora Reyna es aqui que nos procehira per vosaltres senyors a negun acte de fet car lo ferme explicar la creença en lo consell del Senyor Rey e apres darme la resposta en letra per trametre aqui e demanar me la cort a cap de cinch dies la creença en scrits no es sino tenir temps sperant les coses de aqui com exiran. Placia a Deu que isquen a gloria sua e a repos de tots aquests senyors de la cort es axi que huns volrien que la conclusio de aquest fet se dilatas per que los qui han dats los dans non haguessen a fer esmena altres hi ha que volrien se dilatas per manera que aqueix Principat no podent comportar les dilacions hagues usar dels actes de fer permesos en la capitulacio en manera que ab les dents de aqueix Principat poguessen menjar lo rave (rábano) e axi encara que tots vullen una cosa no la volen tots per una fe. Als diputats doni vuyt jorns e vostra letra els expliqui la creença. Diguerenme ne parlarien al Senyor Rey e no han fet res e per semblant a la cort expliqui vuyt jorns a la creença e nit han parlat al Senyor Rey nim (ni me, ni´m) han feta altra resposta sino la sobredita ne yo tant poch a dir la veritat nols ne volgut parlar pus que nom semble fos honor de aqueix Principat haver los ne anar darrere puix totes coses los son stades notificades bem (o hem) met tots jorns en contra que ha la cort he los diputats me poden parlar cent voltes si cent volen. Si altra pratica vos sera plasent quey tinga manau mo (me ho, m´ho; mandádmelo) hi sera fet. Scrita en Calatayut dilluns a XVI de noembre any mil CCCCLXI - Lo Senyor Rey es tornat a nit vespre. - De vostres grans reverencies nobleses e magnificencies humil factura quim recoman en gracia e merce de aquella Johan Ferrer.
Des que e fet la present may correu es anat aqui ne crech ne ira fins que de aqui vinga que tot hom sia aci molt marevellat e ab prou bascha que de VIII del present en ça noy ha correu de aqui. Lo Senyor Rey spera de hora en hora resposta del comte de Foix per anar a parlar ab ell. Deuen se veure en la Almunxa. - (La Almunia de Doña Godina, cerca de Zaragoza, Calatayud, Cariñena, también está la de San Juan, en Huesca.)
Closa disabte demati a XXI de novembre. (Hasta aquí escriben noembre.)

14 DE DICIEMBRE.

14 DE DICIEMBRE. 

Las cartas y contestaciones que fueron leídas y aprobadas en la sesión de este día son las que siguen:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra de XII del corrent ensemps ab traslat de una letra del Senyor Rey havem rebuda vuy aci en Cervera per correu circa la una hora apres mig jorn la qual hoyda de continent havem delliberat fervos la present per lo dit correu avisantvos havem gran plaer del quens haveu certificats e Deu volent complirem e executarem vostra voluntat e delliberacio. 

Ir vos scrivim que labbat de Sant Johan les Abbadeses que venie de cort nos havie dit havie haguts ayres que lo Senyor Rey habia delliberat portar en Navarra lo Senyor Princep. Encara vos ne tornam avisar a cautela. Mes avant havem parlat ab lo nebot den Cresques juheu daci qui vingue ir de Navarra e hanos dit com dema que sera diumenge haura VIII jorns ell e altres jueus foren a Pamplona e trobaren les portes tancades. E per quant no volien que degu hi entras si donchs no eren jueus ells entraren dins e anaren a la judeca e demanant perque tenian la ciutat tancada fonlus dit que per tant com lo dimarts lavors passat havian volgut pendre lo conestable de Navarra pero que era scapat mas havian pres un gran burges de la ciutat qui es molt servidor del Senyor Princep e mes havian pres un bastard de Beamunt germa del dit conestable e que li tenien en guarda C homens armats. De tot aço mossenyors vos havem volguts avisar perque tot fou en lo dia que fou pres lo Senyor Princep vostras Reverencias noblesas magestats e honorables saviesas levenne lo juy quels parra. Mossen Pere Deztorrent sera sta nit ab nosaltres. Juxta la letra del Senyor Rey veem la sua Majestat haver admiracio del nombre de nostra embaxada nosaltres som de parer que tot quant es per vosaltres fet sera a servey seu e que per res nous deveu oblidar de convocar los staments del Principat e exequutar tot lo que ere dit e delliberat ans de nostra partida perque nos pugue dir que ab medur consell tot nos sie fet. E ordonau mossenyors de nosaltres lo que plasent vos sie. Srita en Cervera vuy dissapte jorn de sancta Lucia tocades II hores apres mig jorn any Mil CCCCLX. - A tota vostra ordinacio e honor promptes los VIII embaxadors et cetera partits de aquexa ciutat.

Als molt reverend honorables e savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e savis senyors. Considerada la necessitat que occorre en aquests fets si es necessari avisar. Ahir per correu propri vos remetem cert acte concordat en la cort de Arago segons per la tenor de aquell haveu pogut veure. E vuy que es divendres lo Senyor Rey es stat personalment aci en Fraga e lo acte concordat no ha sortit son efecte ans lo Senyor Rey ha prorrogada la cort de Arago fins a X de febrer e licenciats los LXXII de que vos dihem ha pres la fahena una gran desfav* hanli dat Xm florins segons se diu. Lo Senyor Rey ha sebut certa eleccio de embaxadors per vostras reverencia e honorables saviesas segons diu elets e feta diputacio de cert nombre de persones per asistir a V. R. e saviesas en consell que vos dihem han tant congoxat la Majestat del Senyor Rey que aquella congoixa e enuig ha dat causa a licenciar la cort e no voler passar lo acte concordat que no hi mancava sino la ferma de mossen Cervello. E axi lo Senyor Rey comunicant dels fets nos dix la congoixa e que no se podia fer e moltes rahons a les quals quant fonch possible satisfem dients que lo que fet era no se era fet per agreviar sa Majestat mas sols per servey de sa Senyoria. E ja per negocis semblants era acustumat fer diputats semblants embaxadors majorment ab comissio de la cort replicant per moltes vegades que no se podia ne menys sensa voluntat de sa Senyoria la cort de la qual sa Senyoria es cap ni lo poder se extenia al que se era fet mas que aço era voler lançar los bens del General e moltes altres coses. Tant ne replicam que may la poguem reposar ans de sobre de congoixa te ara a menys libertat lo Senyor Princep altra que no era debans de que hir haviem sperança alguna segons vos scrivim e huy la havem de tot perduda. No havem ommes dir la vostra excusa a la Senyora Reyna per esser mediadora de repos. E per semblant havem trovat de que nos som molt congoxats hoc tant que havem delliberat del que sentim e occorre avisarne V. R e savieses en les quals ha tanta discrecio que pensaran de fer es de fer e nos daran consell *en lo fahedor per nosaltres. Dixnos que mes eren comocions que no embaxades e que no li pot negu tolre libertat de castigar sos fills ni los de sa casa e pensant fer be fanli mes mal ni ha constitucio ne usatge li obsta. E axi fanli tants enuigs e congoxes les embaxades que es dubte de gran dan en aquests fets segons lo que fins aci ses seguit. Axi mossenyors placieus en tot delliberar e rescriurernos de vostre consell. En lo mig treballarem continuadament per lo mes repos sera a nosaltres possible. E no havem mes a dir sino que farem tot ço que vosaltres volreu. Scrita en Fraga a XII de deembre any Mil CCCC sexanta sots segell del senyor bisbe de Vich.
- A vostra honor apparellats lo bisbe de Vich Francesch Galceran de Pinos micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend honorables e savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Mossenyors apres feta la present se es seguit que lo Senyor Rey huy dissapte demati ha pres la via del castell de Miravet personalment ab la persona del Senyor Princep de que nos ha tret de tota sperança e tenim tan gran enuig no podem mes ni sabem que fer ans nos es significada descontenta molta no solament del dessusdit mes del per nosaltres continuadament. Axi mossenyors placieus en tot pensar e darnos consell que es de fer. Ab certitut se diu tornat lo Senyor de Miravet va la via de Çaragoça pera festas. No sabem que sera sols per esservos de tot avis la voluntat nostra es fer tostemps lo que per la cort nos es manat e sera per vosaltres ordenat e continuadement seguir la Majestat del Senyor Rey e per res al mon no mancar. Lo correu parteix daci huy dissapte a les XI hores ans de mig jorn sia pagat segons lo servey fara a arbitre vostre. A III de deembre.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables senyors.
A XIIII del present cerque lo mig jorn havem rebuda una letra de vosaltres senyor bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer dada en Fraga a XIII del present la qual vista e hoida havem hauda no poca contristacio e dolor de les novitats que per la dita letra som stats sabedors e creem no esser bon senyal la Majestat del Senyor Rey haja prorrogada la cort de Arago e licenciats los LXXII. Dolemnos molt e som en molta angoxa que la Majestat del Senyor Rey haja en res senyalat per causa de la embaxada daquest Principat haja pres enuig algu e a la persona del Illustrissimo Princep fretura major de la que tenia haja donada e transferida en lo castell de Miravet. Encara tenim axi gran dolor e congoxa que la dita Majestat haja volgut reptar a nosaltres en la forma que scriviu los tres sobredits ne haja dit la cort ne nosaltres no haver pogut fer ne degut lo que fem e que nostres enantaments son mes comocions que embaxades e altres paraules reprehensives en derogacio del General e Principat de Cathalunya. E per quant aquestas cosas no deuen passar sens deguda satisfaccio e resposta ab deguda reverencia e honor feta delliberadament e consulta sobre les dites coses havent diligentment pensat vos pregam a descarrech nostre e del Principat en loch e temps oportu per oyr e entendre ab pertinent humilitat e reverencia en efecte sia feta a la sua Serenitat la seguent resposta ço es esser a certitut nostra pervenguda la reprehensio feta de nostres actes los quals la cort no podia haver fet e nosaltres axi poch prosseguit anomenantnos comocions et cetera. La qual reprehensio pervenguda a noticia nostra nos ha donat occasio esser donat creximent gran a nostres dolors e congoxas les quals ja haviem per la detencio de la persona del lllustrissimo Princep son fill per la sua Majestat senyala pendre les coses no ab aquella paciencia e amor que los clements reys dels quals loable recordacio se ha solien e acustumaven e fins aci la sua Serenitat havia acustumat. E que la cort ha pogut fer lo acte fet de la comissio a nosaltres e consemblants e altres comissions ha acustumat la cort fer e on la cort tal comissio feta no hagues pogueram nosaltres diputats e degueram per provisio fahedora en cas de tant gran magnitut e ponderositat e molt menor que aquest no es convocar e congregar gran consell e provehir segons acustumat es. E de aço es la casa de la Diputacio en notoria e continuada possessio. E de despesa o de qualsevol actes fets en la casa de la Diputacio la Majestat del Senyor Rey ab clemencia sua parlant no pot ne sen deu entremetre car la cort de per si es aquella qui dona facultat e pot despendre e los diputats en son cars sens participi del dit Senyor e dels actes e cosas de la casa de la Diputacio sols la cort pot examinar dispondre e ordonar sens participi algu o intervencio del Senyor Rey. E james en aquesta casa se tractaren comocions e molt menys ara ans continuament se ha tractat consellat e procurat en la dita casa cosas de gran servey honor e exaltacio de la Corona Darago segons de innumerables actes eximplis donar se podrian. E sera suplicada la sua Majestat de consenblants paraules com es tractarse aci comocions usar no vulla car veu be la sua Serenitat la innata fidelitat dels catalans no comporta tal forma de parlar qui en la fidelitat notament algu fer puxa. E pot esser ben dit e certament los nostres actes e procehiments esser repos de vulgars comocions e populars car los pobles crehent lo dit lllustrissimo Princep esser vengut en aquest Principat assegurat prenents gran contristacio de la captura del dit Princep stan molt arremorats e commoguts no sens gran perill de molts inconvenients e certament los enantaments per nosaltres fets en eleccio de tant sollempne embaxada dona gran repos e assossech als miradors havent sperança que per la vostra gran virtut auctoritat intelligencia e saviesa en tal manera procehireu que sera satisfet al degut daquest Principat. E com no ignora la Majestat del Senyor Rey per actes en temps de la sua loctinencia molt disputats e determenats la preheminencia de la casa de la Diputacio es tal que cognicio real en res no admet. Pot convocar e congregar concells ab cort e sens cort tota hora que es vist necessari e oportu e pot despeses fer per ordinacio de la cort e en altre forma en los casos ordonats sens participi algu o sabuda reals. E aquesta tal preheminencia e auctoritat es tant delicadament per los catalans observada que del contrari disputa alguna no consent e no sens causa com lo merexer daquest General sia tant gran que molt major auctoritat e preheminencia vendicar e daquelles usar licitament podria e deuria car aquest General ha magnificada excelsa e ampliada la Corona Darago en lo esser que es. E si a dita Corona adversitat alguna ha occorregut aquest General de qualsevol gran perill e inconvenient la ha preservada segons per innumerables actes vulgats es notori. Aquest General es la anima del Principat de Cathalunya la qual los poblats en lo dit Principat han acustumat defendre com la vida. Sia donchs supplicada la Majestat del Senyor Rey per sa merce no vulla en tal manera notar que comocions se façen os tracten coses qui tractar e fer nos degen o puxen en aquesta casa la qual tant honor benefici e servey a sos predecessors e a ell ha fets e se spere fer a la sua Majestat tota vegada que necessari sera. E si aquesta casa en virtut de la comissio donada consell ha deputat e tal embaxada feta a la sua Majestat non deu pendre indignacio o admiracio la sua Serenitat car en la persona del Senyor Princep va molt e consisteix lo benefici publich e repos de aquest Principat per esser fill seu. No ha en oblit mes aquesta patria los grans dans e inconvenients que rebe en temps de la vacacio del regne per mort del Rey en Marti de gloriosa recordacio. E jatsia aquells dos germans fossen pero disponent la divina clemencia sens fills romangueren de que provengueren incredibles dans e innumerables a tota aquesta patria tant com vaga lo Principat fins que feu la benaventurada entrada del rey don Ferrando de eterna memoria pare de dita Majestat. No obliden axi poch los poblats en aquest Principat lo dit Senyor Princep esser aci vengut assegurat e haver ell mostrat amor als catalans car entre ells cohabitar elegit havia perque rahonablament son los catalans incitats a major amor e voler ab major diligencia per la sua liberacio trebellar e ja los catius en terra de moros de simple condicio e altres presos e detenguts en poder de christians han qui per lur liberacio treballa e despen e en aço per dret divinal e humanal som convidats quant mes hun fill dun tant glorios Rey nostre e que tant compren e en que tant va deu haver qui treball e faça lo degut en la sua liberacio. Dignes seriem de gran reprehensio de Deu de la Majestat del Senyor Rey e de totes les gents del mon si en la liberacio del dit Senyor Princep e repos e pacificacio de pare a fill nostro deute no retiem en lo qual ab molta diligencia e compliment retre los catalans son molt delliberats e per cosa alguna que vegen ne ogen no cansaran ne cessaran son dever fer e exequtar essent certs ferne servey a la Majestat del dit Senyor Rey e benefici a la cosa publica (res publica). E per ço vosaltres sens trepidacio alguna mas ab molta constancia e fermetat com virtuosament acustumat haveu supplicareu sollicitareu suadireu opportunament e importuna a la Majestat del Senyor Rey que li placia libertar la persona del Senyor Princep significant a la sua Magestat ab quant dolor e congoxa sentim que a la persona del dit lllustrissimo Princep stretura e afliccio alguna per causa nostra sia donada. Aço dihem pr quant en dita letra nos es scrit que seria portat a Miravet e donada major striccio sentits los actes de açi. Pero nosaltres havem sperança en la clemencia del dit Senyor Rey que les sinistras informacions e consells que donats li son prest conexera e castigara los qui en tal manera lo informen e procuren no esser paternal amor e filial obediencia entre sa Majestat e lo dit Senyor Princep observada. Nostro desig es e voluntat procurar sollicitar supplicar insercar e aconseguir que lo Senyor Rey vulla paternalment tractar lo Senyor Princep lo qual ab molta obediencia reverentment hage la Sua Majestat reverir e honorar. Fahent aço retents nostron deute fem servey a cascuns dells e benefici a la cosa publica dels poblats en aquest Principat los quals ja stan en tanta conturbacio per les novitats començades que dona occasio cessar gran part de la negociacio. Tant repos e benefici aconseguir en sola gracia fins aci demanam a la sua Majestat no subintrant merits alguns de justicia ab tot que per la seguretat e guiatges al dit Senyor Princep donats intrar si pogues e no deuria voler la Majestat del dit Senyor per forma alguna de la sua fe disputa haver se degues. Pero lexant a present tots merits de justicia continuament en gracia demanar insistim e pregam a vosaltres ab molta afeccio quant pus humilment e pertinent se puxa supliquen e insten la liberacio del dit Senyor Princep e on a la sua Majestat no plagues axi tost dita liberacio atorgar al menys li placia donar la custodia de la persona del dit Senyor Princep al Principat de Cathalunya lo qual es inexpugnable castell e pus fort quel de Miravet. Per nosaltres sera receptat com a carcellers o en aquella forma que a la sua Altesa sera plasent. Fareu donchs cerque aquestas cosas pregamvos tot lo que de nosaltres se spera e confie ab aquella vigilancia e diligencia que en les coses publicas de aquest Principat acustumat haveu e se requer per lo benefici e repos dels poblats en aquell e si a vosaltres cosa alguna era vist al benefici daquest negoci util e expedient exequtarla avisantnos pero continuadament e molt particular de tot lo que fareu direu e parlareu e de tot lo que a vosaltres semblara e per semblant si tractat algu se movie. Restam molt scandalizats de la prorrogacio de la cort Darago e licencia de les LXXII representants la dita cort car aço denota esser fet per flaquir les suplicacions fahedores a intercessio e benefici del dit Senyor Princep pero ques vulla sia confortamnos que prosseguim aquest fet justament ab recta e santa intencio e haurem Deus Omnipotent director e ajudador e per nostra sollicitacio e intercessio speram aconseguir degudament gloria e honor a la Majestat Real e benefici grandissimo als poblats en aquest Principat. E per ço no cessarem ne cansarem retre nostro deute pregamvos empero nos aviseu si per Arago e Valencia se continuara instancia alguna e en quina forma e manera. E jatsia per les instruccions donades a vosaltres siau incautats anar on la Magestat del dit Senyor Rey sia encara vos pregam e per virtut del jurament per vosaltres prestat vos encarregam e strenyem seguiscau la Majestat del dit Senyor on que vaja suplicantlo e sollicitantlo sempre de les coses que comeses vos son car segons la occorrencia del temps vos sera tremesa subvencio per poder aquest carrech suportar. Havem alguna admiracio com vosaltres senyor bisbe de Vich don Francesch e micer Riquer no haveu respost haver rebut letra nostra de XI del present la qual vos portava Johan Gay correu eus responiem a les coses que scrit nos havieu. Placiaus avisarnos si rebuda la haveu car ab molt dupte ne stam com ja hi degues esser divendres a vespre. Dada en Barchinona a XIIII de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. Pere abat de Munserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor.

24 DE NOVIEMBRE.

24 DE NOVIEMBRE.

Se celebró Consejo, para ver lo que sería conveniente hacer en vista de unas cartas del Señor Rey sobre las encomiendas de Miravet y de Ascó, y si los oficiales que se hubiesen de nombrar y los que existían en tiempo del príncipe Carlos, podrían continuar ejerciendo bajo la nueva lugartenencia; como también para tratar de los oficiales, ministros y consejeros que se hubieren de señalar al Primogénito; sobre lo que no recayó acuerdo alguno por la neutralidad de la votación.
Dióse cuenta, en la misma sesión, de la siguiente carta que había enviado el maestre del hospital.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres mossen Joan de Copons e En Galceran Çacirera S. de Moncortes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han explicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e crehença a abduys los sobre dits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

Molt alt e molt Excellent e virtuos Senyor.
Per quant havem per ferm que la Excellencia vostra segons per diverses vies ha significat es e sera tots temps attentissima a la observança de la capitulacio
fermada entre dita vostra Excellencia e aquest Principat per tant no duptam que si per inadvertencia o altrement contra aquella res sera fet la Majestat vostra sera prompta allo revocar e tornar al degut stament segons de vostra reyal fe e de la religio del jurament per aquella prestat es pertinent e degut. Daquen es Senyor molt excellent que com de vostra Majestat sia emanada letra dirigida als veguer e sotsveguer de Tortosa e altres oficials etc. manant los stretament prenguen a lurs mans les comandes de Miravet e de Azcho ab lurs rendes e fruyts e no permeten per algu la possessio de les dites comandes esser presa sens licencia e manament de vostra dita Majestat ne usar de bulles o altres provisions de les dites comandes o alguna de aquelles disponents segons en la dita letra copia de la qual a nosaltres es devenguda e aquella a vostra Altesa ab la present remetem largament se conte. Mes hajam entes que vostra Illustrissima Senyoria haja otorgat certa remissio e guiatge En Miguell Davinyo donzell de Vilafrancha de Penedes e altre guiatge a mossen Gualbes cavaller domiciliat en aquesta ciutat les quals coses son vistes procehir contra forma e tenor de la dita capitulacio en la qual vostra lllustrissima Senyoria per sa gran clemencia e benignitat ha volgut fer e crear loctinent seu general e irrevocable en lo dit Principat ab plenissima potestat e exercici lo lllustrissimo Senyor don Carles de gloriosa recordacio fill primogenit de vostra Majestat lo qual del present segle passat axi com al divinal poder ha plagut lo lllustre Senyor don Ferrando fill vostre es e succeheix en aquell punt regiment loctinencia administracio e exercici que del dit lllustrissimo Senyor don Carles en lo primer loch ere provehit e ordenat. Adonchs vostra Majestat manar als dits oficials com en la dita provisio se conte e fer e atorgar los dits o altres semblants remissio e guiatges es usar de la jurisdiccio en lo dit Principat al dit loch en virtut de la dita capitulacio pertenyent e axi seria contravenir a aquella ço que no pensam en manera alguna fet o attemptat sia per la Majestat vostra consideradament. Per tant Senyor molt alt e molt virtuos a vostra solita justicia e virtut humilment suplicam e per la observança de la dita capitulacio e de la paraula e fe reyal e jurament per aquella prestat ab humil e subjecta devocio demanam sia de merce de aquella la dita letra remissio guiatges e actes de alguns altres semblants haura revocar cessar e anullar
remetent tota la dita administracio e exercici al dit lllustrissimo fill e loctinent de vostra Altesa per la qual en aquella es preficit a fi que la dita capitulacio sia servada e a aquella no sia en res derogat. La qual cosa jatsia de dret e justicia proceescha e sia deguda e pertinent a vostra reyal dignitat e succehira en servici de aquella e en repos e contentacio dels animos de tots los poblats en aquest Principat que per electes e obres vegen tota fe integritat e virtuosa constancia en la Majestat vostra segons de aquella han consebut encara nosaltres e tot aquest Principat vos ho reputarem a singular gracia e merce. Suplicants lo poder divinal conserve en tota prosperitat molt alta e molt excellent Senyora (Senyoria) la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en la ciutat de Barchinona a XXIIII del mes de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment se recomanan los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie. (Dónde está Cataluña en estos títulos?)
Dilectis et fidelibus nostris vicario civitatis nostre Dertuse et subvicario civitatis ejusdem aliisque universis et singulis oficialibus nostris ad quos spectet et presentes pervenerint seu fuerint quomodolibet presentate in Principatu Cathalonie et signanter in vicaria Dertuse constitutis dictorumque oficialibus locatenentibus presentibus et futuris salutem et dileccionem. Cum in presenciarum vaccet castellania Emposte ordinis hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani promocione castellani dicte castellanie in majistrum dicti ordinis. Volumusque certis respectibus atque avisis quas in presenciarum exprimere non curamus ut preceptorie sive comande de Miraveto et de Azcho que sunt membra dicte castellanie in nostro Principatu ac vicario Dertuse cum eorum et cujuslibet eorum introitibus redditibus proventibus et juribus pro futuro successore conserventur ideo presencium serie ex certa nostra scientia et expresse vobis et eorum cuilibet dicimus et districte precipiendo mandamus sub obtentu nostre gratie ireque et indignacionis incursu ac pena trium mille florenorum auri Aragonum a bonis contrafacientibus irremissibilter exhigendorum nostroque erario aplicandorum quatenus illico visis presentibus dictas comandas sive preceptorias de Miraveto et de Azcho cum earum et cujuslibet earum introitibus redditibus proventibus et juribus ad manus nostre curie aprehendatis meo (?) patiamini aut permitatis possessionem earum aut alterius earum per quempiam capi absque expressis licencia et mandato nostris utendi bullis aut aliis provisionibus de eisdem comandis aut altera earum quoquomodo disponentibus. Et contrarium non faciatis aliqua ratione vol (vel) causa pro quanto graciam nostram caram habeatis iramque et indignationem nostras ac penam predictam evitare cupitis. Dattum Calatajubii die septima novembris anno LXI. (1461)

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Dues letres vostres havem reebudes per mans den Johan Ferrer per part vostra a nos trames. La una de les quals nos fou donada lo divendres prop passat e la altra hir dilluns aci en Calatayud e vistes les dites letres e entesa la creença que per lo dit En Johan Ferrer en virtut de la creença a ell acomanada som stats marevellats que per lo noble don Jofre de Castre vos sia stat donat entendre que per ell haver adherit als cathalans en la liberacio del Illustrissimo princep don Carles nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria qui Deus haja sien stats fets ninguns procehiments contra ell ne contra la sua terra vassalls e bens com sia notoria cosa que ha pus de XXV anys que comensaren los debats entre lo dit noble e mossen Johan Ximenez Cerda e valedors de cascun dells per occasio de la mort per lo dit mossen Johan perpetrada en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre e apres se es inmiscuit en aquella bandositat mossen Rebolledo per causa del matrimoni per ell fet ab la filla del dit mossen Cerda segons pus largament es contengut en les letres nostres a vosaltres trameses sots data de deeset de octobre prop passat a les quals no es stat satisfet e a confermar que lo dit don Jofre ha participat e encara es stat cap en la dita bandositat apar manifestament per que lo dit egregi comte de Prades ab mossen Çaportella durant la dita bandositat tramete certa gent darmes contra lo dit Jofre en valença del dit mossen Rebolledo e com per don Johan Dixer fos dit al dit comte ques maravellave que ell fes valença al dit mossen Rebolledo contra don Felip de Castre per lo dit comte li fou respost que ell no fahia valença a mossen Rebolledo contra don Felip de Castre mes contra lo dit don Jofre axi com ell en certa altra bandositat ne havia fet contra ell dit comte de Prades. Consta axi mateix e es manifest que per ço com En Johan Gilabert habitant en la vila de Cervera havia feta valença al dit mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre homens seus de manament seu segons se preten e diu lançajaren lo dit En Johan Gilabert en la dita vila de Cervera el jaquiren per mort a que per aquests actes o altres molts que sen trobarien apar evidentment que no solament lo dit don Jofre ha participat en la dita bandositat mes encara es stat cap de aquella. Haguda raho al origen don avalla ço es de la mort del dit mossen Pero Martinez de Muriello ne obstaria ço ques diu de les vanes e folles paraules que digueren alguns homens del dit mossen Cerda e mossen Rebolledo de ço que ere stat en Leyda car aci son venguts lo dit mossen Rebolledo e Palafolls son fill. Los quals dihen e aferman que james per homens lurs semblants paraules foren dites e com dites les haguessen homens axi facils e de tant pocha stimacio no recau en consideracio de persones de auctoritat que per aquella adhesio se degues empendre contra lo dit don Jofre que assats hi abastaven les altres notories inimicicies precedents. Tant com es a laltre cap ques diu que ses seguit en lo loch de Lescuarre que es del dit don Jofre es stat cas nou ço es per causa de certes egues que per alguns scuders del dit don Jofre eren stades preses e occupades de vassalls de mossen Johan de Villalpando per recuperacio de les quals a instancia de la part damnificada ere anat lo loctinent de sobrejuncter del comdat de Ribagorça segons ho ha acostumat per cobrar les e li fou feta resistencia e fer li jaquir lo basto e per aquella causa e encara per altres delictes comesos per Pedro de Antrames-augues scuder del dit don Jofre fon penjat segons apar per lo proces e per una letra a nos tramesa per lo loctinent de procurador general del dit comdat la qual en sa prima figura havem manat comunicar al dit En Johan Ferrer e de aquells vos trametem copia. Apar donchs clarissimament que res no es stat fet contra lo dit don Jofre per haver adherit als cathalans en la deliurança del dit lllustrissimo Princep don Charles nostre fill. Tota via empero per major justificacio nostra e contentament vostre vos havem provehit e manat que sobre aço sia reebuda verdadera informacio e si per aquella se demostrava esser stades dites semblants paraules com se preten que digueren aquells a qui es donat lo carrech per vos sera manat proceir contra ells per tal forma que seran severissimament punits e castigats.
Tant com es al altre cap ques diu que de part nostra fou tramesa al vaguer de Barchinona sobre la capcio e detencio de hun home per causa de certa mort ques dehia per ell era stada feta ne hauriem hagut plaher haver vista la dita letra o copia de aquella per que a nos no recorda haver manat tal letra ne se troba esser stada registrada en los registres de nostra cancelleria juxta la loable costum de aquella ab tot aço empero nos som stats molts contents manar revocar decontinent la dita letra com james sia stada ne sia la intencio nostra fer res que pogues derogar als usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de aqueix Principat. Les letres que per lo dit Johan Ferrer nos son stades demanades en virtud de la creença pera mossen Charles Dolius embaxador nostre trames al Illustrissimo Rey de França nostre molt car e molt amat cosi decontinent les havem manades desempatxar per satisfer a la suplicacio vostra e per donar tota ajuda e favor que puixam donar a nostres subdits e vassalls en tots lurs afers e comercis. Dada en Calatayut a deu dies de noembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

La siguiente es copia de la carta enviada al señor Rey por el procurador del condado de Ribagorza, sobre el asunto de don Jofre de Castro.

Molt excellent Princep e molt virtuos Senyor.
De vostra molt alta e molt Excellent Senyoria he reebut dues letres responsives a la instruccio e memorial per mi trames a vostra merce de les novitats fetes per los de don Felip de Castre e per los de mossen Rebolledo e arribant les dites letres acas fonch justat lo consell general del comdat e axi lis doni una de les dites letres les quals vostra Altesa trametia als prohomens del dit comdat. De la qual lo dit consell ha hagut sobirana consolacio de la bona provisio e orde que vostra merce ha provehit e trames als tots en lo reparo qui vostra Altesa mana esser fet per quant de continent yo fiu certes letres intimatories a quiscuna de les dites parts donasen orde de tornar e restituir lo que pres havian. E axi feren resposta que no (ho) farien pero no feren res. Yo veent que no fahian per major acusa los he fet altres dues letres requisitories requirint a don Felip e a Palafolls que restituissen les dites coses. En aquelles no feren ninguna resposta. Yo e tot lo consell justat veent que no se matian en tal orde deliberarem justar CCCC o D homens en donar reparo en lo qui per vostra merce es manat e ordonat. Esse (se es) seguit Senyor molt alt qui essent justada la gent part de les egues qui eren justades e pujades a la montanya les quals eren dels vassalls de mossen Vilalpando venian de la mantanya e quant foren en lo terme de la Scuare per lo cami reyal vengueren certs scuders de don Jofre de Castre e mananselos en ta (en algunas formas del aragonés, hacia, ejemplo enta arriba) Lescuare ab lo qui les manave yo sentint aço decontinent trameti lo sobrejuncter o son loctinent a la Scaure (Scuare, Scaure, Lescuare, hay otras versiones) per requerir tornassen les dites egues (yeguas, de equus) per quant Senyor lo sobrejuncter fonch dins lo loch vangueren X o XV ben armats e ab lançes e ab balestes dient que per que era aqui. Respos lo sobrejuncter e dix que per fer certs actes per manament meu. Respongueren los dits servidors de don Jofre dient que si ell no lexava lo basto que mala era vengut e ell dix que no ho faria. Tornarenli a dir que renegaven de Deus que si nol lexava quel matarian e lo dit sobrejuncter de temor donat lo basto a hu dels testimonis que manave e la hu de aquells veent que lo testimoni havia pres lo basto va e tiralli de la ma e lançal en terra. E axi li digueren que per que venia. Dix lo dit sobrejuncter per requirir li donassen certes egues que habian pres de Stopanya. Digueren que ja tenien voluntat de tornarles que si les sen volia manar que les sen menas pero que mester li era que no fes actes nenguns sino que mala hi era vengut e axi sen hague a tornar. Apres Senyor molt just dos dies apres los scuders e servidors de don Jofre anaren sen al loch de Quaxigar qui es de un pubil fill de Jorge Bardaxi lo qual stave en salvaguarda del lllustre mon Senyor lo Senyor Princep e manaren sen del dit loch sis bous e una mula e dos someres e cert bestiar menut e dos homens presos los quals eren vassalls propris del Senyor Princep e tota la dita presa e homens menaren a la vila de la Scaure e meteren los presos dins la torra. E yo vent tals dues novitats e decontinent que vengueren apellidar per la salvaguarda ab la dita gent ani al dit loch de Lascaure molt secret en la nit e vaig asenar los homens o mal faytors dins lo loch pero no tots que per secret que yo ho fes los acostumats donaren avis que yo anave alla e varen traure los presos de la torra e ab la pressa meterenho en una cova en lo terme e part dels malfaytors per
mes preu dihent que nols trobarien aturarense en lo loch e meterense dins una via molt secreta. E yo vingui a requerir me dassen los malfaytors e sobre aço se feu molts protest. A la fi me lexaren entrar pero negant que ells no sabien res de aquells ni tenian tal cosa. Yols dix que me obrissen lo castell e axi ho feren e tenint lo loch e castell yo fiu lo scorcoll de quem dura tot lo jorn que no podia trobar res pero en ans no entrassem en lo loch verem part dels malfeytors e yo stave torbat que yo tenia acercolat lo loch que no podien exir tots temps yo instave e cercave los dits presos. En tant que axi passa tota la nit en lo endema per alguns qui desigaven la honor del Senyor Princep dixme que yo poria haver part dels malfeytors pero que si yols volia quen havia a leixar dels qui havia ab aquell. Yo Senyor veent que no podia haver res ami (vaig amar; amé, quise, preferí) mes hu que no negu e axi de tres qui eren en una citia (citja, citjar, sitja, sitjar, Citges, Sitges; lo sechá a Vallchunquera) yols tragui e per la paraula donada al qui los me mostra que pres ab jurament quim lexaria los dos e axi ho fiu e prengui hun nomenat Pedro de Entramasauguas scuder de don Jofre lo qual yo havent pres hagui letra del governador qui era un capella quem pregave lo hi manas a capella que ell lo volia fer sentenciar e axi ho fiu lo qual es ja enforcat. E axi mateix Senyor per lo ultrage que feren al sobrejuncter e per los vassalls del Senyor Princep haver mes presos dins aquella corre yo he pres lo castell e loch a ma del Senyor Princep com lo balle e lo capita que don Jofre tenia han dit fet e hajen consentit en tots los dits casos e hajan comes bausia contra lo senyor directe per quant Senyor molt alt yo tinch lo dit castell e loch a ma del Senyor Princep e he mes batle en aquell e per semblant volie pendre los homenatges dels vassalls pero han me pregat poguessem consultar o demanar de consell com ho fariam per no donar en mal cas del homenatge qui tenen a don Jofre per quant Senyor molt Excellent he deliberat fer la present a vostra merce sobre aquest fet com me deig regir ni vostra Altesa que ordena se faça. Es ver Senyor que de aquest fet per no haver assessor me so consellat ab mossen Pertusa. E diu que li par que se deuen requerir les postats (potestats; potestades?) dels tres castells restants e que aquests son gunyats al Senyor Princep solament per lo cas de la resistencia del sobrejuncter en ferli lexar lo basto axi una vostra merce si ho fare axi car si del fet qui atany comete lo procurador de don Jofre de levar lo basto al sobrejuncter se hagues fet algun castich ja ara no la haguerem attemptada pero ha esser feta la voluntat de vostra Altesa. De la vostra vila de Sant Johan a III de noembre. - Senyor molt just.
- Lo qui besant les mans de vostra Altesa humilment se recomana en gracia de aquella Barthomeu Burro loctinent.