Mostrando las entradas para la consulta Montredon ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Montredon ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 4 de julio de 2019

LA CORONACIÓN DE PEDRO II EN ROMA

114. LA CORONACIÓN DE PEDRO II EN ROMA (SIGLO XIII. ROMA)

Pedro II, rey de Aragón, hizo un viaje que hoy llamaríamos de Estado a Roma, cuando ya llevaba gobernando los destinos del reino desde hacía ocho años. Allí, ante el Papa y con la intervención de éste, fue coronado solemnemente rey de los aragoneses.

De lo que ocurrió en Roma, así como del acto de la coronación efectuada por Inocencio III, pronto comenzaron a correr versiones y noticias de todo tipo, algunas no exentas de cierta verosimilitud.

Parece ser que, según la leyenda naturalmente, era costumbre que el papa, para poner de mayor relieve la dignidad pontificia, colocaba la corona sobre la cabeza de los reyes coronados con los pies, en lugar de hacerlo, como parece lógico, con las manos.

Pedro II, que se enteró de esta curiosa costumbre protocolaria cuando se hallaba en Roma, la estimó algo vejatoria y humillante para cualquier autoridad secular, por modesta que fuera, pero sobre todo para el representante de un reino tan importante como el aragonés. Ideó entonces cómo evitar pasar por el trance sin que ello molestara al pontífice.

Tras barajar varias alternativas con sus asesores, Pedro II se decidió finalmente por la de confeccionar una corona de pan blando, con escasa corteza, que hizo elaborar y cocer el mismo día en que iba a tener lugar el acto de la solemne coronación.

Se preparó con todo detalle la ceremonia, a la que acudieron, aparte de los representantes vaticanos, no sólo la delegación aragonesa, sino también embajadores de otros Estados. Tras el rey Pedro II, un camarlengo portaba una bandeja con la corona de pan encima. El salón era todo luz.

Cuando llegado el momento de la coronación Inocencio III se descalzó y quiso tomar el pan con los pies para proceder como era costumbre, se vio imposibilitado para manejar la corona de pan blando, de modo que se vio obligado a tomarla con las manos para colocarla en la cabeza de Pedro II.

[Blancas, Jerónimo, Comentarios a las cosas de Aragón, pág. 5.

A la memoria de Jerónimo de Blancas, cronista del Reino de Aragón
https://archive.org/details/comentariosdela00blangoog/

Palacios, Bonifacio, La coronación de los Reyes de Aragón, 1204-1410, pág. 23.]



LA CORONACIÓN DE PEDRO II EN ROMA

Pedro II de Aragón el Católico en un acto feudal en febrero de 1198. Es la única imagen contemporánea al rey de Aragón que se conoce. Aparece sentado en el trono y coronadoLiber feudorum Ceritaniae (1200-1209).

Pedro II, Osca, als presentz, fuero, bando, occitano aragonés

Pedro II de Aragón, apodado «el Católico» (Huesca, julio de 1178a​-Muret, actual Francia, 13 de septiembre de 1213), fue rey de Aragón (1196-1213), conde de Barcelona (como Pedro I, 1196-1213) y señor de Montpellier (1204-1213). Era hijo de Alfonso II el Casto de Aragón y Sancha de Castilla.

Nació, casi con toda probabilidad en el mes de julio de 1178 en Huesca, ciudad en la que estaba su padre Alfonso II que ese mismo mes otorgó al menos dos documentos. Recibió el bautismo en la catedral de Huesca. Su infancia transcurrió en la capital altoaragonesa criado por su ama Sancha de Torres.

Pedro II gobernó como rey de Aragón, conde de Barcelona y señor de Montpellier; según Iglesias Costa esto suponía asumir el reconocimiento sobre Sobrarbe y Ribagorza, aunque esos títulos se omitieron desde Alfonso II.​ Estos eran antiguos condados ya unidos al Reino de Aragón en tiempos de Ramiro I.

En líneas generales, el reinado de Pedro II estuvo dedicado a la política en los territorios transpirenaicos con limitados resultados y finalmente fracasada, lo que, aparte de la merma crónica de recursos financieros y el endeudamiento de la corona durante su reinado, determinó una menor atención a la frontera hispánica, logrando apenas alguna posición avanzada en territorio andalusí, como Mora de Rubielos (1198) Manzanera (1202) Rubielos de Mora (1203), Camarena (1205) y Serreilla, El Cuervo, Castielfabib y Ademuz (1210)​ si bien desempeñó un papel político de apoyo a una acción cristiana conjunta que frenara la fuerza del poder almohade en la península, y participó activamente junto a Alfonso VIII de Castilla y Sancho VII de Navarra en la campaña que culminó en la batalla de Las Navas de Tolosa en 1212, un triunfo cristiano, según muchos decisivo, y de gran resonancia ya en aquellos momentos.

Pedro II renovó la infeudación o vasallaje de Aragón a San Pedro (al igual que ya hicieran tiempo atrás Sancho Ramírez y Pedro I) con su coronación por el papa Inocencio III en el monasterio de San Pancracio de Roma en noviembre de 1204, adquiriendo también el compromiso de la concesión al Papado de una suma anual.​ Esta política de legitimación papal le convirtió en el primer monarca del reino que fue coronado y ungido. A partir de él y por concesión de la Santa Sede en bula dictada el 6 de junio de 1205, los monarcas aragoneses debían ser coronados en la Seo de Zaragoza de manos del arzobispo de Tarragona tras solicitar la corona al Papa (formalidad que implicaba el permiso de Roma), haciéndose extensiva esta prerrogativa a las reinas en 1206.

Los Reys Darago


Casado en 1204 con María de Montpellier, un matrimonio guiado por sus intereses en el mediodía francés que le proporcionó la soberanía sobre la ciudad de Montpellier, su escasa vida marital estuvo a punto de crear una situación de crisis sucesoria por falta de heredero. La reina María dio finalmente un hijo, Jaime I, (treta palaciega) que garantizó la continuidad de la dinastía aunque hubo un intento de divorcio, que el Papa no concedió, para casarse con María de Montferrato, heredera nominal del reino cruzado de Jerusalén, por entonces inexistente ya en la práctica.



occitania, Aragón, 1213
Occitania, Aragón, 1213

Pedro II no renunció a la política en Occitania y con él se dan, a la vez, la culminación y el fracaso de esa política en la Corona de Aragón que, heredada de la casa condal de Barcelona desde el siglo XI y las campañas con ayuda de magnates ultrapirenaicos de Alfonso I de Aragón, su padre Alfonso II había acrecentado en su doble condición de 
Rey de Aragón y Conde de Barcelona.

Ramón Berenguer I había iniciado, en oposición a los condes de Tolosa, una política de penetración en Occitania del condado de Barcelona con la adquisición de los territorios de los condados de Carcasona y Rasés (más tarde perdidos a manos de los Trencavel), que continuó en el siglo XIII con Ramón Berenguer III y IV, consolidando su posición en la zona como condes de Provenza y obteniendo, entre 1130 y 1162, el vasallaje de numerosos señores en la zona.

Alfonso II, en el contexto de la expansión almohade (que actuaba de freno a la expansión hacia el sur en la Península Ibérica), pero ahora también como primer soberano titular de la Corona de Aragón (lo que le proporcionaba una base de poder territorial más amplia) había reforzado su presencia en Occitania frente al expansionismo del condado de Tolosa y estuvo «a punto de crear un reino pirenaico que englobara las cuencas del Ebro y del Garona». Pedro II será quien con más decisión lo intentará hacer realidad, culminando la tradición dinástica occitana ahora en un nuevo contexto de alianzas ante el intento de expansión en la zona de otra monarquía rival, los capetos.

Pese a que el condado de Provenza, perteneciente a la Casa de Aragón-Barcelona, había sido asignado a su hermano Alfonso II de Provenza, Pedro II mantuvo su actividad en aquel complejo tablero de intereses marcado por su atomización política, el intento de expansión francesa sobre ella, el desarrollo del catarismo y los consiguientes conflictos con el papa Inocencio III, interesado en erradicarlo e imponerse en la zona.

En 1200 concertó el matrimonio de su hermana Leonor y Raimundo VI de Tolosa. En un concilio en Bagnères-de-Luchon de 1201, Bernardo IV de Cominges se hizo vasallo del rey de Aragón, a cambio de la entrega del Valle de Arán, que pertenecía al rey católico.
En 1202 se celebró la boda del conde de Tolosa con la infanta Leonor.
En 1204, Pedro II se casó con María, heredera del conde de Montpellier, teniendo además, como vasallo, a Ramón-Roger Trencavel, vizconde de Béziers y Carcasona. Ese mismo año intervino en la zona forzando una paz entre su hermano, el conde de Provenza, y el conde de Forcalquier, aliado de Pedro II.


Asimismo se hizo feudatario de la Santa Sede en noviembre de ese mismo año, sin duda con las miras puestas en jugar un papel político en la zona desde una posición de preeminencia y legitimidad, en su condición de rey coronado por el Papa y distanciado del catarismo, catarrismo no, contra el que tanto en Provenza como en Montpellier se tomaron algunas medidas, teniendo que sofocar en esta última ciudad una revuelta en 1206.

Por otro lado, interesado en una alianza con el Sacro Imperio Romano Germánico, comprometió a otra de sus hermanas, Constanza, con el rey de Sicilia Federico II Hohenstaufen, matrimonio que se culminó en 1210, para ser en 1212 coronadas como emperadores del Sacro Imperio.

A lo largo de los siglos xii y xiii, la influencia del catarismo, una herejía cristiana con orígenes en Asia Menor y los Balcanes (paulicianos y bogomilos), se había ido extendiendo en el occidente latino y consolidado con fuerza en la llamada Occitania o territorios del actual mediodía francés, donde se estructuró una Iglesia cátara con varios obispados y cuyo epicentro era la zona de la ciudad de Albi, por lo que también se lo denomina movimiento albigense. La situación de coexistencia con esta iglesia rival, tolerada por los poderes de la zona (situación favorecida por la atomización del poder político y la ausencia de un centro de poder efectivo en Occitania, nunca logrado por el condado de Tolosa), amenazaba allí la hegemonía de la Iglesia romana.

Al mismo tiempo, la prosperidad occitana despertaba la ambición expansionista de la monarquía francesa de los Capetos y de sus baronías de la Isla de Francia, dispuestos a servirse de cualquier argumento para intervenir en los territorios de la Langue d'oc.
Por su parte, Inocencio III encontró en la monarquía francesa el medio más favorable de atajar la «herejía» y reducir a sus prosélitos a la obediencia a Roma, por lo que se mostró siempre complaciente y predispuesto a favorecer las empresas del rey francés, a quien también apoyará en la batalla de Bouvines y en sus conflictos con Inglaterra.
De esta comunión de intereses surgió la cruzada contra los albigenses que se empezó a fraguar a inicios del siglo xii y que finalmente el papa predicó en toda la cristiandad latina, con especial éxito en la Isla de Francia, legitimando al monarca francés en su política expansiva al enviar contra los territorios occitanos –considerados heréticos por Roma– un poderoso ejército mandado por Simón de Montfort bajo la denominación de Cruzada.






Dinero de Pedro II de Aragón (1205-1213). Anverso: Busto del rey coronado. Leyenda: PETRO REX. Reverso: Cruz procesional sobre vástago con florituras de ramas a los lados o «arbor ad modum Floris» (mal llamada "Encina de Sobrarbe", como se interpretó desde el siglo XVI). Leyenda a ambos lados del vástago: ARA-GON.

Dinero de Pedro II de Aragón (1205-1213). Anverso: Busto del rey coronado. Leyenda: PETRO REX. Reverso: Cruz procesional sobre vástago con florituras de ramas a los lados o «arbor ad modum Floris» (mal llamada "carrasca o encina de Sobrarbe", como se interpretó desde el siglo XVI). Leyenda a ambos lados del vástago: ARA-GON.

El acontecimiento que desató el conflicto fue el asesinato en enero de 1208 de Pierre de Castelnau, enviado a Toulouse como legado papal para mediar en nombre de Roma, que indujo al Papa a excomulgar al conde de Toulouse y promulgar la cruzada contra los albigenses.

La guerra «relámpago» en 1209 se dirigió inicialmente contra los vizcondados de la dinastía occitana Trencavel, donde se produjo la brutal toma de Béziers, con una matanza generalizada sin distinción de credo que quedó luego ilustrada en la célebre frase atribuida por las crónicas al legado papal Arnaud Amaury.​ Esta fase inicial de la cruzada acabó con el sitio y la subsiguiente toma de la ciudad de Carcasona en el verano de 1209, tras lo cual le fueron otorgadas al cruzado francés Simón de Montfort, por el propio legado papal, las tierras sometidas de la familia Trencavel. Desde sus nuevas posesiones mantendría una política de ataques y asaltos a los señoríos de la zona incluido el fracasado intento de toma de Toulouse en 1211 y comenzaba la persecución y quema de cátaros a través de la Inquisición, creada expresamente por Roma en 1184 con el objetivo de erradicar la llamada herejía cátara o albigense.

La situación creada generó entre los poderes occitanos un sentimiento de amenaza y repulsa ante la intervención francesa y la cruzada que era propicio para que Pedro II el Católico, como rey y vasallo del papado desde 1204, pudiera obtener una posición de prestigio en la zona actuando como intercesor ante el papado y protector ante Simón de Montfort (ya en la toma de Carcasona de 1209 evitó una matanza negociando con los cruzados una expulsión de los cátaros), prestigio acrecentado con su participación exitosa contra los musulmanes en las Navas de Tolosa. Habiendo obtenido el vasallaje del conde de Toulouse, Raimundo VI, y de otros poderes de la zona, desplegó una política de pacificación concertando el matrimonio de su hijo, el futuro Jaime I, con la hija de Simón de Monfort, entregándole a este, como garantía, la tutela del joven príncipe y único heredero del linaje, que permaneció en Carcasona. Asimismo negoció con Arnaud Amaury, ahora obispo de Narbona y también presente en la campaña de las Navas, la convocatoria de un sínodo en Lavaur para intentar la reconciliación.

Tras el fracaso de la reconciliación entre occitanos y Simón de Montfort, Pedro II se declaró protector de los señoríos occitanos amenazados y de Toulouse. Pese a que su hijo permanecía bajo tutela en poder de Simón de Montfort y la excomunión de Inocencio III, que había optado finalmente por apoyar la causa francesa, reunió finalmente un ejército en sus reinos y territorios peninsulares con el que pasó los Pirineos y junto a los aliados occitanos puso cerco a la ciudad de Muret, donde acudió Simón de Montfort. Partiendo de una situación ventajosa en cuanto a fuerzas y avituallamientos, en la campaña, parece ser, sus huestes actuaron con precipitación y desorganización sin esperar la llegada de todos los contingentes. Resultaría muerto al ser aislado por los caballeros franceses en un combate en el que el rey ocupaba una posición de peligro en la segunda escuadra, en lugar, según era lo habitual, de situarse en la retaguardia. La muerte del rey trajo el desorden y la desbandada entre las fuerzas tolosano-aragonesas y la consiguiente derrota.​ Muret supuso el fracaso y abandono de las pretensiones de la Corona de Aragón sobre los territorios ultrapirenaicos y, según el autor Michel Roquebert, el final de la posible formación de un poderoso reino aragonés-occitano que hubiera cambiado el curso de la historia de Francia y España.

Excomulgado por el mismo Papa que lo coronó, permaneció enterrado en los Hospitalarios de Toulouse, hasta que en 1217 el Papa Honorio III autorizó el traslado de sus restos al panteón real del Monasterio de Santa María de Sigena en Huesca, donde fue enterrado fuera del recinto sagrado.

Muerto Pedro II, Simón de Monfort mantenía aún en custodia a Jaime, el heredero al trono, que había quedado en ese mismo año de 1213 huérfano de padre y de madre, al morir también la reina María de Montpellier con solo 33 años en Roma, donde había viajado para defender la indisolubilidad de su matrimonio.

Ante esta situación, los nobles aragoneses y catalanes posiblemente solicitaran la restitución del joven heredero a Simón de Montfort. Se envió una embajada del reino a Roma para pedir la intervención de Inocencio III quien, en una bula y por medio del legado Pedro de Benevento, exigió contundentemente a Simón de Montfort la entrega de Jaime que se produjo finalmente en Narbona en la primavera de 1214, donde le esperaba una delegación de notables de su reino, entre los cuales se encontraba Guillem de Montredon, maestre del Temple en Aragón encargado de su tutela.

Siendo un niño, Jaime I de Aragón cruzará por primera vez los Pirineos para ser, junto a su primo, Ramón Berenguer V de Provenza, formado y educado con los templarios de Aragón en Monzón, deteniéndose antes en Lérida, donde le juran fidelidad unas Cortes conjuntas de Aragón y Condado de Barcelona.



miércoles, 30 de septiembre de 2020

24 DE FEBRERO.

24 DE FEBRERO.


Presentáronse en este día los sesenta embajadores que habían regresado de su embajada, dieron cuenta de todos sus actos, y el parlamento aprobó su desempeño. Fue después elegida de entre los concurrentes una comisión de veinte y ocho personas, encargada del despacho de los negocios más urgentes, y se hizo por fin lectura de varias cartas concebidas en estos términos:

Als molt reverent e magnitfichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Divendns a vespre proppassat rebi una vostra letra ab una crida la qual fiu publicar ir de mati solemnament ab trompetes. De les noves que si diu ir arriba un correu de aquesta ciutat qui ere vengut de Morella de visitar una filla sua lo qual segons diu volienlo pendre e ab gran afany es exit e comte que veu entrar lo Senyor Primogenit ab qualsque quaranta de peu e deu de cavall be a punt e lo Senyor Rey apres ab poqua gent de cavall e feu metre lo dit Senyor Primogenit en lo castell de Morella lo qual castell lo Senyor Rey fa provehir de carnalatges farines e totes altres provisions necessaries a lonch temps. Supplicant lo Jhesus omnipotent vulle esser en nostre auxili per obtenir fi e efecte de la causa que desigam ab tota prosperitat.
Item mes diu lo dit correu veu exir don Johan de Biaumont de la dita vila de Morella lo qual sen porten lo comte de Oliva e don Pedro Durrea per metrel en lo castell de Xativa. De Leyda a XXII de febrer any Mil CCCCLXI. - Quis comana eii vostra gracia
Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

Als molt reverent e molt magnifichs e molt savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverent e molt magnifichs e molt savis senyors. La causa de la present es que un home appellat Galceran Noguera es vengut ab provisions del Senyor Rey per regir aquesta vegueria. Som nosaltres certs ab collusio feta de dos germans de ço que lo dit ofici ha costat a comunes despeses de abdosos e ab companyia de guany o de perdua de ço quen exira. Remetem a la saviesa de vosaltres si los oficis ni lo regiment de la cosa publica se deu regir per aquest miga. La condicio dells es lo un carnicer laltre hostaler fills de un moliner que la vida sua tots temps mulnerejant ha passada e es exit de un dels sotils masos de aquesta vegueria propri de remença de un gentil hom de aquesta vegueria appellat Jofre de Via e al exint del mas de aquell se reme de lur natural tals que aquells qui ab ells han a contractar sino ab força de cort raho no sen pot haver. Aquest publich aquesta vegueria ab molta temeritat sta de esser regida per miga de tals persones e per dos esguards recorrem a vostres grans savieses e lo primer per quant han hoit que per lo trentoll qui es entre lo Senyor Rey e la terra vosaltres haurieu provehit en romoure los oficials de aqueixa ciutat cap de nostre Principat e an aquells apres tornar los dits oficis fins a tant lo dit trantoll haje repos e sie vist per qui devien esser proveits. E per tant vos supplicam que axi com haveu provehit en aqueixa ciutat e cap provehiau en nosaltres qui som membre e a nosaltres sera remey saludable per quant aquest qui aquest trienni nos ha regits appellat Bernat del Graner de natura bona en aquesta vila e en aquest territori ha regits en forma de moIta contentacio ha jaquits viure los qui planament volien viure e ha castigats los mals e aquells quils perturbaven e hans tenguts en pau e los pobles ab misericordia ha menejats ço quel temps requer. Supplicantvos promptament ab vostre diputat local sia provehit en laltre cap com vist sera qui provehira dels oficis de Cathalunya. Vosaltres qui sou sostenidors de les constitucions les quals creem proveeixen tals homens no hajen tal regiment e del tot sou defensors e sostenidors de la cosa publica molt afectadament vos supplicam no siau ajudadors aquest anomenat e tal romangue en lo dit ofici e per tota via aquells sien spargits e foragitats.
E part fareu vostre degut vos ho reputarem a molta gracia. E la Sancta Trinitat vos tinga en sa proteccio e guarda. Supplicantvos per Io portador hajam vostra resposta. De Berga a XX de febrer any Mil CCCCLXI. - Los qui humilment a les savieses de vosaltres se recomanen Camarer de Seuta Maria (Marià, Mariano?) de Serrateix Pere Ferrer Bernat de Cruylops Bernat Palanqua e Nicholau de Brotons procuradors de la vegueria de Berga.

Als molt reverent e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Degudes recomendacions precedents. Vostra letra haven rebuda ab aquella deguda honor e reverencia queus pertany continent en efecte que vullam fer preparar tota persona de aquesta vila que sia pera armes en tal manera que occorrent alguna necessitat sien previstes dispostes e apparellades a fer lo degut segons la exhigencia del cas requira. E mes vullam donar orde en tenir e guardar lo castell de la vila en manera que altri no si metes de qui la vila e lo Principat ne pogues haver dampnatge. E mes que del nombre de persones que seran en aquesta vila suficients a fer armes vos certifiquem per nostra letra. Avisam a reverend e magnifiques senyories com de continent sentint les diferencies subseguides entre la Majestat del Senyor Rey e Principat de Cathalunya e encara prenent exemple de Tortosa e de altres lochs e viles del dit Principat per custodia e guarda de nosaltres havem provehit en tanquar les portes e guardar aquelles e adeenar e fer cinquantenes de totes les gents de aquesta vila per forma e manera que ab la ajuda de nostre Senyor Deu havem sperança per nostre poder que occorrent la necessitat que gents stranyes no hauran poder de dampnificar aquesta vila. Quant toqua a la guarda del castell no ignoren vostres reverent e magnifiques senyories com aquesta vila es comanda de Sent Johan e lo dit castell ha acustumat de tenir tots temps lo senyor Comanador de la dita vila e es en proteccio e custodia de aquell Io qual per lo dit senyor Comanador es ben guardat e custodit e som certs que aquesta vila no haura dan ni dampnatge de aquell com tots siam un animo e una voluntat. Quant toqua al nombre de les persones vist e levat aquell no trobam que res nos sia superfluo en la guarda e custodia de aquesta vila perque de persones dispostes tals com se requiren en armes faria prou que sen trobassen mes de cent. Oferintnos esser promtes a totes vostres ordinacions. En Ulldechona a XXII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A totes vostres ordinacions e manaments prests los jurats e prohomens de la vila de Ulldechona.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una letra vostra de XVI havem rebuda a XX del present ab la qual vostres reverencies nos han avisat com havien scrit e manat al diputat local de aquesta ciutat que trameta algunes persones en certs lochs per saber e sentir algunes noves e queu fes a consell nostre pregantnos volguessem attendre que les persones fossen discretes e haguessen disposicio a la cosa. Ans que la dita letra per nosaltres fos reebuda lo dit diputat local havia ja provehit en trametre persones a certs lochs per saber e sentir noves les quals persones apres que per lo dit diputat nos son stades notificades nos ha paregut esser discretes e dispostes a la cosa. Serem sempre prests en totes altres coses que serem demanats consellar lo dit diputat lo qual segons nos ha dit ha cobrat una persona de les que havia trameses e del que ha sabut e sentit certifica stesament vostres reverencies e aquelles ab la present encara avisam com lo
balle de aquesta ciutat segons se diria frequenta en scriure e trametre correus al Senyor Rey e cobra respostes de aquell. No havem pogut saber ni sentir de quins fets e negocis. E mes vos certificam com ab tot haguessem provehit de metre certs homens per guarda del castell de aquesta ciutat ab sagrament e homenatge prestat en poder del dit balle de no leixar entrar en aquell sino tant solament la persona del Senyor Rey e lo dit balle e de star a ordinacio del dit balle com en altra manera no permetes esser meses guardes en lo dit castell empero per major tuicio e seguretat de aquell havien delliberat metrey mes nombre de guardes lo que lo dit balle pregat per part de aquesta ciutat no ha volgut permetre ne tollerar e somnos mesos en delliberacio que sera fahedor. Plauraus
mossenyors per major seguretat de aquesta ciutat que esta en clau e frontera e per lo gran forniment de les forces e castells circumvehins segons per altres vos havem scrit saber e sentir lo parer vostre de vostre consell com sera provehit per haver mes segur lo dit castell. E sia molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Tortosa a XX de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio prests e apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend e magnifichs senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Dues vostres letres havem rebudes la una de XVIIII altra de XX del present e vists los avisos per aquelles vostres reverencies certificam havem hagut singular plaer de les coses ab aquelles notificades e de la oferta quens haveu feta de parlar de continent ab los honorables consellers de aqueixa ciutat sobre los forments a aquesta ciutat necessaris e per nosaltres demanats per provisio de aquesta ciutat avisant ab la present com havem sollicitat e incautat sollicitam e incautam continuament la gent de aquesta ciutat disposta pera armes com hora sia molt prompta ab ses armes per resistir e ofendre los qui entrar e dampnejar volrien segons nos haveu scrit e coneixem aquella se dispon virilment e ab gran voluntat. Certificam mes vostres reverencies com lo castell de aquesta ciutat esta en custodia de nosaltres en altra manera que no era ans de rebre les dites dues letres e aço per vigor de les requestes a instancia nostra per lo diputat local de aquesta ciutat fetes al balle e alcayt de la dita ciutat e castell. E axi mateix sta a mans e en custodia de aquesta ciutat lo castell de Amposta. Es veritat mossenyors per vostre avis que la nit prop passada En Franci Mas alcayt del prop dit castell qui sta en servey continuu del Senyor Rey secretament e hora captada fonch en lo dit loch de Amposta parla ab lo seu loctinent de alcayt e creem per informarse com stava lo dit castell guardat e si poria haver aquell a ses mans e vuy a posta de sol lo dit Franci Mas ab si terç es tornat al dit loch e dix al seu loctinent de alcayt e als qui eren en guarda del dit castell li retessen aquell e li donasseu (donassen) les claus al qual fonch respost si ell tot sol volia entrar eren contents e que no permetrien altra gent entrat ab ell. Creuse ell era vengut ab algun nombre de gent la qual havia jaquida cautelosament prop lo dit loch de Amposta per recuperar e haver a ses mans forcivolment lo dit castell e avisats nosaltres ab correu volant de les dites coses havem provehit de continent per lo riu socorrer aquell de gent a fi que sia ben defes. Del que sera seran vostres reverencies avisades ab tot aquesta ciutat sia fornida de bona gent disposta per armes la qual crehem haurem be mester per resistir e ofendre que aquesta ciutat no sia dampnejada la qual sta en frontera. Empero redubten molts *spondros a perill sens sou. Per tant per provehir be degudament e segura afectuosament vos pregam e supplicam sia plasent a vostres reverencies al pus prest trametre aci les pecunies necessaries per donar sou a la gent de aquesta ciutat que es clau del Principat de Cathalunya segons per altres vos havem scrit. De continent se es provehit en levar la barcha de Amposta per que tot hom passe per aquesta ciutat. E no occorrent altres coses per la present sia molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXII de febrer a les XII hores de miga nit Mil CCCCLXI. - A. tota vostra ordinacio prests e apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Apres vos he scrit largament per correu de les coses que he sabudes e vostres reverencies me han manat saber he rebut un plech de letres vostres en les quals ne havia dues dels honorables procuradors les quals los he donades e dues mies ab una crida manant a mi la fes publicar e axi ho he fet e executat vuy hora de tercia e he feta fer la dita crida publicament e solempne axi com me es scrit e manat de la qual tot hom es stat molt content. E mes he rebudes letres per al castella Damposta e a la vila de Ulldechona e altres les quals he vuy trameses per homens propris a tots aquells a qui son dirigides e he donat tot compliment bo en aquelles e me ofir fer e complir tot lo que per vostres reverencies me es scrit e manat e scriureus de tot lo que sabre e me pore informar certificantvos com aquesta ciutat ha provehit de metre XV homens en lo castell de Amposta per guardar aquell del qual es castella e alcayt un appellat Franci Mas lo qual aquesta nit es vengut ab si terç al dit castell dient que li obrissen e hanli respost que si ell sol hi vol entrar quel leixaran entrar e no ab altre. Ell los ha dit quel Senyor Rey li ha manat que fornesque lo dit castell e que loy buyden que ell noy pot venir a soles e que ells li tornen resposta fins al mati e axi no loy han leixat entrar mas hanne avisada la ciutat la qual dubtantse quel dit En Franci Mas no haje fet algun preparatori per haver lo dit castell hi tramet aquesta nit vint homens e dema ni entenen a trametre mes per guardar lo dit castell e ha request a mi yoy vaja ab
oficial real e faça acomanar lo dit castell a aquella persona o persones que la ciutat delliberara e axi me so ofert de ferho. E mes la dita ciutat ha gran dubte quel dit Franci Mas no haje valences de alguns circunvehins axi com lo comanador de Ulldechona e lo castella Damposta e lo comanador de Orta per haber lo dit castell lo qual si a sa ma era nes tenia aquesta ciutat passaria gran perill rebria molts dans. Perque es molt mester esser ben vigilant en la custodia e conservacio de aquell majorment quel dit Franci Mas ja altra vegada hi era vengut temptant si poguera haver lo dit castell. De totes aquestes coses mossenyors vos he volgut avisar a consell dels dits honorables procuradors per ço que vostres reverencies vegen la necessitat en que stam. Tota la ciutat ha bona voluntad en provehir en la defensio de la terra tant com pora e vuy la ciutat me ha request yo fes requesta al balle o alcayt de aquesta ciutat per custodia del castell donas loch e leixas metre aquelles persones que ella volria e delliberaria e axi ho he fet e la ciutat hi ha mesos XV homens e es vigilant en la custodia del dit castell e altres lochs necessaris. Fins vuy no he cobrat lome que he trames a Valencia ne he sabudes altres noves pus certes de les que darrerament vos he scrit. Lo correu que haveu trames ab les dites letres rebi vuy a quatre hores de mati. Lo present correu deu esser aqui dins XXVIII hores parteix a les dotze hores de miga nit del present jorn que es diumenge que comptam a XXII del present mes de febrer del any de LXl. E *rescriureu e manenme vostres reverencies tot lo que plasent los sia. Scrita en Tortosa lo dia e any dessus dit.
Vuy he trames home la via de Morella e de Monroig e Dalcanyiç per saber lo que pore per scriuren a vostres reverencies. Lo present correu pren deu florins. Donauloshi si compleix lo temps. - A tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local e la ciutat de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix.
Honorable senyer. No obstants qualsevol letres queus hajam fetes en contrari volem eus manam que leixeu carregar la nau den Miquel Prats qui es als Alfachs o a la Empola (l´Ampolla) pero que prengau seguretat del patro que com haura carregat vendra aci ab la dita nau es presentara aci a nosaltres e en aço no haja falla com axi sia nostra voluntat e delliberacio. Dada en Barchinona a XXIll de febrer any Mil CCCCLXI – A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable micer Pau Alamany diputat local en la ciutat e vegueria de Vich o a son lochtinent.
Honorable mossenyor. Trametemvos trellat de una crida sobre lo guiatge dels que sacorden en lo exercit ques fa per aquest Principat a liberacio del Senyor Primogenit. Manamvos que requirau lo veguer de aqueixa ciutat faça publicar la dita crida e que lo dit veguer e altres oficials tinguen e observen Io guiatge juxta forma de aquella. En apres volem doneu orde que los cent homens dels quals En Pujol e En *Montredon han pres carrech sieu spatxats e vinguen aci de continent provehint que sien tals e vinguen axi a punt que facen honor a la empresa. E si la dita gent o alguns de ells hauran obs alguna cosa per bestreta fins sien aci digau un Galceran Prat que la dita bestreta faça axi com als altres e que vinga ab la dita gent ons trameta memorial de ço que bestret los haura en manera quens ho puixam retenir e comptarne ab lo dit En Prat degudament. Donauhi bon orde. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Ara hojats queus fa a saber lo honorable En T. regent la vegueria de la present ciutat per lo molt alt e molt excellent lo Senyor Rey a requesta dels molt reverend e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya qui aço fan ab delliberacio del consell en virtud de la comissio per la cort general celebrada en la ciutat de Leyda assignat qui tot lo Principat representa e encara de consell dels molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona que com per gran servey de Deu omnipotent servey e honor de la real corona recuperacio de la persona del lllustrissimo senyor don Charles primogenit 
Darago e de Sicilia et cetera Princep de Viana e benefici repos e tranquillitat del Principat de Cathalunya e de la cosa publica de aquell sia stat delliberat per lo be pacifich del dit Principat que tots aquells de qualsevol ley stament o condicio sien qui se acordaran per causa del dit negoci sian guiats e de fet aquells guia. E mes encara denuncia e notifica a tot hom que los poblats en Cathalunya ara sien acordats o no e lurs enemichs son en pau e treua constituhits segons los usatges de Barchinona e constitucions de Cathalunya en axi que si algu axi dels enemichs dels dits acordats com encara dels dits no acordats contra los lurs enemichs e encara qualsevol altres persones de qualsevol condicio sien *dampnificara algu dels dits poblats en persona e en bens per si o per interposada persona incorreguen les penes de les dites constitucions e usatges e encara pena de mort sens tota merce declarat empero que en lo dit guiatge no sien compresos gitats de pau e de treua o bandejats

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi. Segons per altres sou certificat entre los consellers donats axi a vos com al vezcomte es lo honorable En Andreu Bisbal donzell lo qual de present va al exercit. Rebreu dell jurament de be e lealment aconsellarvos e apres vos placia haverlo en bona recomendacio per quant es home ab disposicio e suficiencia de fer benefici e fruyt axi en la conselleria com en altres coses occorrents al exercit. E tingaus la Sancta Trinitat en sa guarda. Dada en Barchinona a XXIIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Galceran Scales diputat local en la vila de Castello Dampuries.
Diputat local. Per quant En Jaume Garriga qui sta en aqueixa vila e es gasco o gavaig (gascón o gavacho, gabacho, gabatxo) porta un gonell vert e diuse Tirasal se es acordat aci en la armada que nosaltres fem per lo Principat de Cathalunya per la liberacio del lllustrissimo senyor don Charles primogenit de la Majestat del Senyor Rey e ab lo sou es fugit vos dehim e manam queus entrametats cautament si aqui sera lo dit Jaume Garriga e si hi es requeriu lo oficial de aqui en virtut de la seguretat que ha prestada de obtemperar a nostres requestes que de continent tota dilacio consell o consulta cessant meta en bona preso lo dit Jaume Garriga e si sera en algun loch aquent prop anauhi e requeriu lo oficial de aquell loch hon sera quel prenga el tinga ben guardat e puys sia pres avisaunosne ab vostra letra. Feuhi la diligencia que es ops. Dada en Barchinona a XXIIII de febrer any (mil) CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.