Mostrando las entradas para la consulta Muyt ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Muyt ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 24 de noviembre de 2019

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 10


Núm. 391. Tom. 21. Fol. 1826.

Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles et honorables senyors: aquests jorns passats scrivi a vostres molt grans reverencies nobleses et honorables savieses de tot ço que havia poscut saber ab spies et en altra manera de mossen Bocicaut et de ses jens et de lur intrada en aquesta terra, Despuis lo dit Bocicaut segons son certament informat no es crescut de alguna gent qui sien en nombre de que cala scriure ni fer mencio: be es gran fama a Narbona on ell es et ha stat tot hora despuix queus scrivi que fort prestament deuen eser ab ell gran colp de gent darmes per intrar en esta terra et un dia de la setmana pasada ell si feu venir los consols de Narbona et gran colp de mercaders et botiguers et dixlos que ell sabia certament que en Cathalunya et specialment a la vila de Perpenya sabien de jorn tot quant ell et ses gens fahien de que era maravellat et convenia que aço fos per obra dells en que fahien ço que no devien perque los ne havia volguts avisar per ço que daquiavant ignorancia ni scusa no poguessen allegar alguna: certificantlos que si daquiavant ell los trobava meyns fahents en les dites coses quen faria tal punicio que seria castich a ells et a altres eximpli. Mes avant ses seguit que lo dit mossen Bocicaut ha scrit al governador de Rossello et als consols de aquesta vila et encara a mossen lo vescomte Dilla que li volguessen donar et aministrar viures en son passatge pagant ell aquels ab son argent segons largament porets veure en lo traslat de la dita letra lo qual los dits consols vos trameten: en aquestes coses me par que lo dit governador et consols se entenen a regir et reglar segons lo consell e ordinacio de que pochs dies ha los havets scrits. Lo vescomte de Castellbo qui ara es comte de Foix et de Bearn es capita general de la gent darmes tota qui eren ab lo senyor de Sent Jordi e dissapte primer passat ell el dit senyor de Sent Jordi partiren de Tolosa per anar contra lo comte Darmayach tenien segons relacio de una spia que es venguda lo cami de Aug: son molta gent car aquells que ell a vists segons diu eren mes de M et CCC bacinets e segons lo dit hom conta lo comte de Foix avia trames mossen Girau deMaller al comte Darmanyach per desafiarlo lo qual pres los desafis alegrament et en manera que mostrava quels presava tots segons aquest alla oye dir fort poch. Los senyors de França segons letres que hic ha de alsguns mercaders son en gran brogit et tabustol et essich ara novellament dit per alsguns qui tot dret venien de Paris que lo rey ab gran colp de gent darmes es estat davant Borges en Berri et que lo duch de Berri li es exit al encontre ab les claus en la ma et ses mes en son poder: per la qual raho se tracta gran avinença entre lo duch de Borgunya et Darliens et lurs adherents: si asos verificara o no ni si vindra a conclusio tost sen hic sabra la veritat et de aço que saber ne pore vos scriure Deu mijançant: e per lo present molt reverents nobles et honorables senyors no scriu altres coses a vostres grans reverencies nobleses et honorables savieses sino que aquelles me manen tot so quels sera agradable. Scrite a Perpenya dijous a XVI de juny.
- Apparellat a vostre manament et servir qui humilment se comana en vostra gracia.
- Johan de Ribesaltes.

Núm. 392. Tom. 21. Fol. 1828.

Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya.
- Molt reverents nobles et honorables senyors: sus ara en aquesta hora havem hauda una letra del governador et justicia Darago de la qual per tal que vostres reverencies nobleses et honorables savieses sien avisades de ço que han a fer vos trametem translat dins la present inclus: pregantsvos que vullats cuytar la venguda dels embaxadors de aqueix principat que deuen aci venir per hoir la publicacio de guisa que per tota la present setmana sien aci car sentiment havem que dins lo dit temps hi seran los altres qui venir hic deuen per la dita raho. Esia lo sant Sperit vostra garda. Dada en lo castell de Casp sots lo segell del molt reverend senyor arquebisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XVIIII de juny del any mil quatrecents et dotze. - Les nou persones deputades a fer la investigacio et publicacio de nostre rey et senyor per justicia apparellades a vostre honor.

Núm. 392. Tom. 21. Fol. 1868.

A los muyt reverentes et muyt honorables senyores las nueve personas diputadas a investigar et publicar nuestro verdadero rey et senyor. - Muyt reverentes et muyt honorables senyores: A las vuestras reverencias et muyt honorables saviezas notificamos que nos en concordia havientes en aquesto poder del general parlament de aquesti regno havemos sleido las sis personas qui deuen ir ha hoir la publicacion segund por vuestras letras es sehido intimado adaquesti parlament: las quales personas son don fray Enyego del Faro comendador de Ricla los nobles don Pedro Durrea don Johan de Luna et mossen Johan de Bardaxi en Johan Dovelfa et Johan Sanchez de Sadornil: la qual eleccion havemos publicado huy dia sabbado en aquesti parlament. Las dichas sis personas mediant la gracia divinal seran en la vila de Casp prestament et dentro el tiempo por vosotros senyores intimado adaqueste parlament. Semblantment senyores muy reverentes et muyt honorables vos signifficamos que nostra intencion es de dar poder a las ditas sis personas sleydas a hoyr la publicacion que ensemble com los tres aragoneses de vosotros fagan eleccion de personas dellos mismos o de otros segunt bien visto les sera por ir a fazer la reverencia et intimar la publicacion o declaracion adaquell qui sera nuestro rey et senyor: e como siamos certifficados que de aquesto no sean en concordia en el parlament de Cathalunya de que havemos singular desplazer supplicamosvos que por vuestras letres intimedes al dito honorable parlament de Cathalunya la eleccion por nosotros fecha et el poder que entendemos dar a los sis sleydos com los tres aragoneses sollicitandolos que por la breu et bona conclusion de los negocios sea dado semblant poder a las sis personas sleydas a hoyr la publicacion por el parlament de Cathalunya ensemble com los tres catalanes de vosotros senyores por tal que las ditas sis personas sean prestament en la vila de Casp segunt seran las VI personas sleydas por aqueste regno. Muyt reverentes et honorables senyores el sant Sperit sia vuestra guarda. Scrita en Çaragoça a XVIII de junyo. - A servicio vuestro et honor prestos. - El governador et el justiciaDaragon.


Sesión del día 21.

Se reunió el parlamento por mañana y tarde para tratar del poder que debía otorgarse a los embajadores que pasasen a Caspe para asistir a la proclamación del futuro rey, y a los encargados de ir a poner en paz a los competidores que quedasen desairados; pero nada pudo resolverse.

Sesión del día 22.

Tomó desde luego la palabra el obispo de Gerona, y dijo en substancia lo que manifiesta el acta con estas palabras:

Núm. 394. Tom. 21. Fol. 1835.

Hujusmodi parlamentnm fuit mutatum in hac civitate Dertuse eo quia parlamenta regnorum Aragonum et Valentie debebant mutari prout mutata fuerunt in confinibus regnorum juxta dictam civitatem erat enim necessarium tunc quod dicta parlamenta essent ex quo comode in uno loco congregari non poterant saltim congregata in locis seu civitatibus convicinis nam tunc habebant concordare de omnibus preparatoriis necessariis ad cognitionem declarationem illius qui per justitiam est noster verus rex et dominus: et quia per Dei gratiam omnia predicta fuerunt feliciter concordata et expedita et negotium dicte successionis est commissum novem personis que jam erunt diu est congregate in castro ville de Casp secundum quod apparet in processu et per Dei gratiam sunt in puncto breviter publicandi nostrum verum regem et principem justitia mediante et parlamenta predictorum regnorum Aragonum et Valentie supradictis expeditis transmutata fuerunt a dictis locis convicinis dicte civitatis Dertuse ad alia loca interiora dictorum regnorum et per consequens cessant cause propter quas hujusmodi parlamentum fuit mutatum ad hanc civitatem Dertuse: attendens etiam quod necessario dictum parlamentum habet providere multis necessitatibus imminentibus principatui Cathalonie quibus non ita de contra provideri potest existendo in dicta civitate Dertuse que sita est in extremis dicti principatus: ideo dictum parlamentum per actum solemnem parlamenti prorogabat et continuabat idem parlamentum ad diem crastinam et nunc pro tunc sic continue de die in diem usque ad diem martis intermissive proxime venientis qua conputabitur quinta mensis julii proxime instantis: et illud utique parlamentum a dicta die martis se mutabat continuabat et prorogabat ad vicessimam diem dicti mensis julii in villa Montisalbi que satis est in medio vel circa dicti principatus constituta.

Sobre la mencionada prorogacion se adoptó también por el parlamento el siguiente acuerdo:

Núm. 395. Tom. 21. Fol. 1837.

Primo que cascu del dit parlament ans que entre en la dita vila jur et ferm la treua voluntaria o seguritat per lo parlament stant en Barchinona ordonada segons forma de aquella duradora en tota la dita vila et quatre leguas entorn de aquella duradora en tant com lo dit parlament se tendra et XV dies apres que sera finat o mudat. - Item ordona per cumuna seguritat lo dit parlament que tot hom de qualsevol condicio o stament sia qui volra entrar en la dita vila ab armes offensives en special lances et spases que aquelles hagen a deposar en poder de les guardes dels portals: e apres quant los portadors de les dites armes seran en las posades quels sien liurades per ço que les tinguen en lurs posades sens portar aquelles per la dita vila sino en cas que deguen partir per anar en altra part: empero attenent que moltes notables persones del dit parlament son per partir de la present ciutat et la dita treua sta en sa força et valor ordona lo dit parlament que sien restituides les armes qui son en poder de les persones a aço ordonades a cascu qui recobrar les volra.

Por ultimo, en esta sesión se leyó la carta y fueron adoptados los acuerdos que dicen como sigue:

Núm. 396. Tom.21. Fol. 1838.

Als molt reverents pares en Crist et honorables senyors les nou persones deputades a fer la investigacio publicacio et manifestacio daquel qui justicia mijançant es nostre ver rey princep et senyor residents en lo castell de Casp. - Molt reverents pares en Christ et honorables senyors: nosaltres instats pregats et requests per vosaltres que segons forma dels capitols dels preparatoris de la justicia de la successio de la corona reyal Darago concordats fermats et jurats en la vila de Alcanyiç trametessem tota triga foragitada les persones trametedores per aquest parlament en aqueixa vila de Casp per hoyr la benaventurada publicacio de nostre verdader rey et senyor per vosaltres justicia mijançant faedora: per vostra consolacio et plaer vos certifficam que per hoyr la dita benaventurada publicacio vos trametem los reverents pares en Christ mossen Galceran Durgell et mossen de Barchinona bisbes lo molt noble et gran baro don Johan comte de Cardona et los honorables mossen de Bages cavaller mossen Johan Dezpla doctor en leys de Barchinona et en Pere Grimau de la vila de Perpenya sindichs. Placia a nostre Senyor Deus en la infinida clemencia del qual reposen nostres penses daquest tan alt misteri que axi com havem singular confiancia nos sia manifestat publicat per vosaltres aquel qui es per justicia nostre verdader rey princep et senyor per lo qual tots los regnes et terres al ceptre real subjectes reporten tranquilitat et repos. E tingaus molt reverents pares en Christ et honorables senyors Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe de Gerona a vint y dos de juny del any mil CCCC et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor apparellat.

Núm. 397. Tom. 21. Fol. 1843.

Primo que los reverents pares en Christ en Galceran de Urgell en Francesch de Barchinona bisbes lo molt gran baro don Johan comte de Cardona et los molt honorables mossen Ramon de Bages cavaller mossen Johan Dezpla de Barchinona e en Pere Grimau de Perpenya sindichs elets en oir la publicacio daquel qui es nostre verdader rey et senyor fahedora per justicia en lo castell o vila de Casp per les reverents et molt honorables nou persones a la dita investigacio noscio et publicacio eletes en nenguna forma prestament dels capitols dels preparatoris fermats et jurats en la vila de Alcayç pertesquen per anar al dit castell o vila de Casp per hoir la dita publicacio si plaura a nostre Senyor Deus benaventuradament fahedora la qual publicacio feta hajen per letra et persona certa intimar de continent al dit parlament. - Ordona encara lo dit parlament fahentne ara per lavors acte solemne de parlament les dites sis persones et lo reverent pare en Christ ..... Ramon Batle de Gerona mossen Narcis Astruc ardiacha major de Saragoça lo molt noble mossen Guillem de Moncada et honorable mossen Berenguer Dolms cavallers en Francesch Sent Celoni de Gerona et misser Gondissalbo Garidell de Tortosa sindichs ensemps ab els vajen al pus prest que poran intimar la dita publicacio et fer reverencia en nom del dit parlament a aquel qui sera declarat per justicia esser nostre verdader rey et senyor recomanantli lo principat et lo dit parlament et los singulars de aquell ab aquelles pus propries et pertinents paraules que a ells sera vist fahedor no entremetentse de altres affers si donchs per part del parlament nols ere manat o donat carrech: lexats tots altres poders donats a les dues sisenes continuades en lo proces del parlament en poder del dit parlament. - Los quals tots embaxadors solament puxen aturar deu jorns ab lo dit senyor rey: si mes hi aturaven que stiguen a lur despens fahentlos comte de la tornada al parlament hon que sebre.

Núm. 398. Tom. 21. Fol. 1845.

Sobre la dicepcio moguda en lo parlament sobre lo XIII capitol o tots altres capitols tocants interrogants de privilegis et libertats si les nou persones en virtut de alguns capitols en Alcaniz volrien procehir apres la declaracio et publicacio daquell qui es nostre rey et senyor es stat concordat per lo dit parlament que en cas que les dites nou persones no volguessen cessar de procehir en los dits actes per losprechs et instancia del parlament que ara per lavors sia comes et donat poder que vistes les fermes poders et juraments per lo dit parlament et per les XXIIII persones fets o donats facen en nom del dit parlament aquelles requestes desentiments et protestacions a les dites nou persones que ells conexeran et acordaran que mijançant justicia se dejen fer sens tota dilacio o excepcio: e aci fer consellar e complir encarrega lo dit parlament la conciencia dels dits reverents abbats e daço fa lo dit parlament acte solemne de parlament en plena concordia.

Sesión del día 23.

Se abrió con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 399. Tom. 21. Fol. 1834.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya justat en Tortosa. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo honorable en Guillem Oliver ciutada de Barchinona un dels missatgers trameses per nosaltres senyors en lo regne de Sicilia et en Macia Just qui passa per scriba ab los dits missatgers son ara retornats de la dita missatgeria et ha aportades lo dit en Guillem Oliver letres quis drecen a vosaltres: senyors et altres letres quis drecen a nosaltres les quals legides et hoides havem vist que en aquelles son contengudes diverses coses del dit regne qui son de molt gran qualer et qui toquen molt ... de la real corona Darago: per les quals coses lo dit Guillem ha carrech de anar a vosaltres senyors ab lo dit scriva per explicarvos les dites coses axi com nos par esser be necessari: et lo dit en Guillem Oliver resposnos que jatsia lo temps dins lo qual se deija fer la dita ambaxada sia passat et expirat empero encara per la honor et be avenir del principat de Cathalunya ell era prest de anar aqui ab lo dit scriva et complir ço que ha pres carrech: mas que era ver que ara en sa tornada ell et lo dit scriva eren venguts ab las galeres dels venicians de la ciutat de Macina tro en Mallorques et que li havia costat de nolit cent et vint ducats dels quals pres cambi pagador per ell en Barchinona: et mes avant li costa lo nolit de la nau ab que es passatde Mallorques tro aci XXX florins Darago: et axi que nosaltres li deguessem pagar aquestes quantitats et mes avant deguessem pagar a ell et al dit scriba de tot lo temps que han servit tro a huy ultra los sis mesos de la missatgeria et axi mateix los haguessem acorrer per la anada que fan a vosaltres senyors car no entenia que ell ne lo dit scriva deguessen treballar en aquestos affers a lur cost et messio. Sobre les quals coses responguem que nosaltres no haviam poder de fer aquestes pagues car aço era cosa qui se sguardave fer a vosaltres senyors et que per aço no stigues de anar ab lo dit scriba car sens falla vosaltres hi auriets degut sguart et que aquesta ne era nostra intencio com de cosa justa et rahonabla. Perque senyors per tal que siats avisats en qual manera lo dit en Guillem Oliver va aqui a vosaltres ab lo dit scriva et sapiats nostra intencio de tots aquestos affers vos havem volgut scriure la present remetent tots los dits affers a relacio del dit en Guillem Oliver. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scrite en Barchinona a vint et cinch dies de juny del any mil quatrecents et dotze. - Los deputats del general de Cathalunya et les sis persones a ells adjunctes a vostre servey et honor apparellats.

Se trató después de los honorarios que debían satisfacerse a dichos embajadores, Oliver y Just.

viernes, 13 de marzo de 2020

Núm. 54. Leg. De cartas reales. Núm. 85. Año 1367.


Núm. 54.
Leg. De cartas reales. Núm. 85. Año 1367.

En el nombre de Dios poderoso piadoso et gracia de de Dios sea sobre el nuestro propheta Mahomet et sobre la suya projeny....at de salvacio durable. Del siervo de Dios rey de los creyentes Ali el conqueridor en servicio del senyor de todo el mundo fillo del rey de los creyentes el Alamir el conqueridor en servicio del senyor de todo el mundo Abuçayt fillo que fue del Alamir Abuyuçaf Abenabdalfar enxalce Dios el su enxalçamiento a la presencia de nuestro fillo el muyt agradecido et loado en nuestra voluntat del clamant merce a Dios que reciba en guarda et en acomienda la suya necesidad el rey muy leal et muyt honrrado et muy nombrado et muy complido et muy amado nuestro Abelhagegh Yuçaf fillo del rey muy leal et muy complido et muyt agradecido et muy nombrado aquel que Dios perdone Abulgualic Ismahel Abenfarach Abenazar filio que fue del arraez muy nombrado et muy complido Abuçeit Aben Abulbualat Abenazar exalce Dios el su estamiento et benedicion et gracia de Dios sea en el su enxalçamiento et cetera. Et lo que convine fer a saber a vos es aquesto: que fue delant la nostra presencia la vuestra carta et escripta et entendimos muy bien el vuestro dictado et la vuestra saludacion et reverencia et estamiento la qual recebiemos complidament et aquella creemos declaradamente pregando a Dios enxalçando el su nombre en todas cosas et clamando merce que a nos et a vos guide a via de salvacion et nos de su .... las cosas desobedientes al su nombre et ....iemos lo que a nos notastes en feyto del tractado que fue entre vos et los genoveses et los catalans sobre feyto de la paz et lo que a vos sobre aquello fue bien visto del grant proveyto que sen podian seguir a la morisca. Et enviastes a nos traslat del conligamiento et del tractado que sobre aquello fue feyto porque nos aquello reconociesemos et a nos pudiese ser cierto por tal que nos a vos diesemos poder de parte nuestra que las sobreditas cosas vos por nos pudiesedes firmar et aquellas nos oviesemos por firmes et sobre aquello que vos vos obligariedes de tener aquello por firme es a saber segunt las condiciones del tractado de la paz en aquell contenidas: a las quales cosas vos significamos et vos dezimos que nos ovimos por firme et por valedera la paz que fue firmada con el castellano segunt las condiciones en aquella paz declaradas et que los genoveses et los catalanes fuesen en aquella dita paz: et si por aventura amas (ambas) las ditas partes quisieren aquello aber por firme et les plaze de la dita paz segunt las condiciones en el dito tractado declaradas et contenidas nos aquella avemos por firme et por valida et aquella compliremos queriendo Dios et cada que vos querredes de nos que vos enbiemos nuestra carta por complir la dita licencia de ditas sobreditas cosas embiarla hemos mas complidamente et aquesto por el proveyto et salvamiento que sen sigue a los moros et aquello avemos voluntat de tener et de complir asi como mas complidamente et millor se puede tener et observar segunt las condiciones sobreditas en el dito tractado de la firma de la paz etc. Feyta letra nueve dias andados del mes de Jumet ala...ir anno de DCCXLV (745 de la hégira). Fiat. Signado et firmado por manno del rey de Benamarin sobredito.
- En el nombre de Dios poderoso et piadoso etc. Sepan todos quantos aquesta carta veran et oiran que nos el Alamir siervo de Dios Yuçaf Abenamir Almuzlemina Abulbualit Ismael Abenfarache Abenaçar rey de Granada et de Malaca et de Almaria et de Guadiex et de las tenencias de aquellas et rey de los creyentes .... la ora et estamiento que la paz fue firmada entre nos et el rey muy nombrado et muy alto et muy complido et muy gradecido et muy leal et muy verdadero don Pedro rey de Aragon et de Valencia et de Corçega et de Mallorca et de Cerdenya et compte de Barcelona la gracia de Dios sea con el a su servicio. Demandamos de la .... de nuestro padre et rey muyt alto et muy complido et leal et creyente Almiramuzlemin Abulfaçen (Nota: Almiramuzlemin - Miramamolin) rey dalla mar exalcelo Dios que el otorgase .... et diese .... que nos pudiesemos firmar paz con el et por el sobre sus tierras segunt que es acostumbrado de firmar en la sua paz con el dicho reyno: et dio a nos poder de firmar la dicha paz et fue visto o nos sobre las ditas cosas de nos enbiar al sobredicho rey don Pedro si el quisiere firmar la dicha paz con nos por el dicho rey Abolhucem por todas las tierras et lugares que ha dalla mar et daquin mar sobre las quales cosas enviamos al alcayt muyt honrado et muyt agradecido et muy complido et muy leal et muy fiel secretario nuestro Abelfaçem Abenamoya Dios ensalce la suya honra .... Et mandamos .... con aquesta .... present carta .... sobre nos que todo aquello que el ligara o firmara en las sobredichas cosas nos aquello avremos por firme et por valedero et aquello nos obligaremos et al judicio de aquello nos ovieremos por obligado et a todas aquellas cosas que por las dichas cosas deven seer obligadas segunt el poder a nos comendado et dado por el dicho rey Abolfacem. Et porque esto sea firme et valedero et ningunt dubdo a ninguno en aquello non aya mandamos escrevir aquesta present carta signada con letra de nuestra mano et sellada con nuestro siello testimonial de haber et tener lo que dicho es. Feyta letra X dias de xaben anno de DCCXLV. - Fiat. (745 de la hégira, año 1367.)

FIN DEL TOMO VII.

lunes, 7 de septiembre de 2020

1 de febrero

1.° DE FEBRERO. 


En esta sesión se dio cuenta de los siguientes despachos y luego se eligió una comisión que se entendiese con otra nombrada por los concelleres de Barcelona, para el mejor despacho de los negocios.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverend e honorables senyors. Vista vostra voluntat e deliberacio per vostra letra a nos notificada desijants tostemps deliberadament fer no solament en aquest negoci e per benefici dels afers a vosaltres comenats mes en totes altres coses per vosaltres ordonades e deliberades adherir fer e complir en tota vostra ordinacio encontinent havem fet nostres sindichs los quals per aquesta raho spetxadament trametem aqui als quals havem expressament manat fassen stiguen a tota vostra ordinacio e en neguna manera de aquella nos departesquen. Suplicantvos aquesta vila e aquells en nom de aquella ordinariament e per son grau hajau per recomenats. Oferintnos nos e la vila tostemps promptes en totes coses fer complir lo que per vosaltres a nos sera notificat e volreu fassam. (página rota) *Besalu a XXVIIII de janer any de la nativitat de *Senyor Mil CCCCLXI. - Prests a tots vostres * ordinacions servir los jurats de la vila *

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Nosaltres havem nomenat per hun dels embaxadors per la universitat de Besalu En Bernat Ornos de la dita vila lo qual es per alguns altres afers en la cort del Senyor Rey. E si per ventura lo dit Bernat no era aqui o era aqui e per los afers de que havia carrech per la dita vila no podia esser hun dels dits embaxadors havem nomenat En Miquel Merques per esser embaxador per la dita universitat. Perqueus pregam molt afectuosament queus placia que en cas que lo dit Bernat Ornos empatxat no sera lo vullau admetre ab la dita vostra companya e embaxada e si empatxat sera admeteu lo dit Miquel segons es dit car tots son sindichs de la dita vila e quiscu dells ha poder de entrevenir en la cort per la dita vila. E de aquell que restara en la embaxada feu rebre e prestar lo sagrament que los altres embaxadors han prestat. Dada en Barchinona lo primer die de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
Al honorable senyor En Bernat Ornos sindich de la vila de Besalu.
Honorable senyer. Nosaltres vos havem elegit per hu dels embaxadors de aquest Principat pero perques diu que vos per ventura sieu empatxat per afers de la vila de Busulu en tal manera que no porieu entrevenir en la embaxada per ço en tal cas havem elegit En Miquel Merques de la dita vila qui aximatex es sindich ab vos e altres de aquella e al qual havem bestrets XXV florins dor per carrech de la embaxada e apres aquell qui romandra en la embaxada fassa procura en poder del notari qui es aqui ab la dita embaxada ab poder de rebre cent cinquanta florins dor segons havem donat als altres embaxadors qui son per universitats e los cent XXV qui resten farem donar a aquell qui sera procurador segons lo dit Miquel vos dira. Dada en Barchinona lo primer dia de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. En la derrera visita per nosaltres feta del Senyor Princep la sua Illustre senyoria nos dix trobare pler pogues comunicar ab alguns de nosaltres de certes coses tocants servey del Senyor Rey e seu al qual diguem tota hora esser prests e que treball de anar e venir nons scursariam. Don se segui que a XXVIIII del present lo dit Senyor Princep nos trames aci en Leyda una letra translat de la qual es interclus en la present la qual legida e precedent deliberacio de tots fou acordat que solament los devall nomenats hi anassen a fi que segons lo rahonament haguessem manera e bona scusa de star en deliberacio. E axi ir anam a Fraga nosaltres archabisbe comte de Prades Bernat de Siveller Johan Pintor Anthoni Guillem de Montanyans e Anthoni Riquer e ensemps ab los honorables mossen Pere Dussay mossen Guillem Romeu Steve Mir e Pere Julia quatre dels missatgers de aquexa ciutat aximatex per lo dit Senyor Princep demanats. Primerament manifestada nostra venguda al Senyor Rey e obtenguda licencia de la sua gran Altesa anam al Senyor Princep. E exit tot hom de la cambra del castell hon sta so que fins aquella hora en les vesites passades no ere stat fet lo dit Senyor Princep nos feu un rahonament molt discret e singularment compost havent en efecte que despuys la sua Illustre persona per la Majestat reyal es detenguda la Illustrissima Senyora Reyna axi en supplicar ab gran voluntat e attencio lo dit Senyor Rey per la sua liberacio com en visitarlo e en moltes altres maneras li ha mostrades e fetes obra de mare per la qual raho dix restarli infinidament obligat. E com ell dit Senyor Princep per rahonaments de la dita Senyora Reyna e de altres hage compres que la gran Altesa del Senyor Rey se congoxe molt de nostres representacio e instancies e forçe la liberacio de la sua persona se conduirie millor si nosaltres desistiem e ell dit Senyor Princep vulle e entene en totes maneres la Majestat del Senyor Rey altrement que de gracia e clemencia no sia instada com sempre vulle star a total obediencia sua e encare desige esser restituit en la gracia benediccio paternal per mija de la dita Senyora Reyna pregave a nosaltres volguessem talment moderar nostres instancias e dits que lo dit Senyor Rey no congoxat de aquelles ab intervencio de la dita Senyora Reyna entengues en ferli gracia car ell dit Senyor Princep ere content fer tota aquella summissio e altres coses que la sua gran Altesa volgues e ordenas. Fet lo dit rahonament ab molt prudents e pesades paraules per nosaltres fou respost que certament la dita Senyora Reyna molt virtuosament se ere haguda e havia en la sua fahena e que totes hores que per nosaltres ere stada supplicada la sua gran Altesa sempre molt liberalment si era oferta e ab gran voluntat havia fet lo de que ere stada supplicada e que totes vegades nosaltres prostrats e ab molta humilitat haviam continuades nostres supplicacions de gracia e clemencia e encare de justicia e axi ho enteniem prosseguir no solament per la liberacio de la sua illustre persona mas principalment per reintegracio dels usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de Cathalunya les quals prenien gran lesio e interes en la sua detencio e que desistirnos de aço no ere posible tro tant fossen degudament reintegrades significants a la sua Illustra persona que aso mateix lo Principat fahere per lo pus simple gentil home o altre del Principat quant mes per la Illustre persona qui apres del Senyor Rey es cap del stament militar del Principat e que per defendre dits usatges constitucions privilegis e libertats totes exposariem les persones si mester era acompanyant tot nostre dit de paraules pertinents e degudes juxta la materia. Lo dit Senyor Princep monstra voler entendre en qual manera era contrafet a dites constitucions usatges e libertas. E nosaltres molt succintament e reposada juxta los memorials per vosaltres mossenyors dies ha tramesos ho recitam tot a la sua Senyoria ab gran compliment. E lo dit Senyor Princep alegrantse molt al parer nostre de haver hoyt so que creem certament ignorave torna pregar a nosaltres que ab la humilitat deguda e pertinent de vassalls a Senyor volguessem continuar nostres suplicacions e que donassem orde quant en nosaltres fos o per gracia e clemencia o per expedients se donas conclusio en la sua liberacio significantnos ell star ab molt detriment e congoxa. Nosaltres responguem que axi ho fariem sempre e crehiem pus lo Senyor Rey fos en Leyda de continent la sua gran Altesa entendria en lo repos de aquest negoci segons ha ofert. E axi confortantslo de nostre poder com havem acustumat nos partim de la sua ustre senyoria e tornam a la Majestat del Senyor Rey al qual referim tot lo dit rahonament. E lo dit Senyor Rey mostra no saberhi res e trobar pler en Ia resposta que feta havem al dit Princep sols dix no havie dit trobar enuig en nostres supplicacions e instancies e obtenguda licencia tornam aci en Leyda. Veus aci mossenyors tot lo que ses subseguit apres de nostra derrera letra. Comprenguenne vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses so quels parra. Auger de Casal correu a XXVIIII del present entre tres e quatre hores apres mig jorn nos dona vostra letra de XXVIII per la qual restam avisats de la venguda dels XXXXV. Com sien asi vistes les instruccions e altres coses que dieu porten farem lo que ordonat sia per vosaltres mossenyors e de tot lo que succehira sereu continuament avisats. Lo Senyor Rey es entrat aci en Leyda vuy a les tres hores apres mig jorn e fins are no sentim haja arribat algu dels convocats a parlament. Ab aquesta vos trametem copia de la requesta per nosaltres feta als deputats de Arago e de llur resposta e de nostra replica perque de tot siau avisats. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sie. Scrita en Leyda a XXXI de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.


No poden ignorar molt reverends nobles honorables e savis senyors diputats del regne de Arago la capcio e detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del Illustre Princep de Viana fill del dit Senyor Rey per causa e occasio de la qual lo Principat de Cathalunya mogut per lo comu interes dels dominis e regnes de la prefata Majestat e encara per la gran fidelitat amor e tranquille stat de la corona reyal celebrant cort en Leyda per solemne embaxada segons la importancia del fet multiplicades vegades supplica la excellencia del Senyor Rey e serenissima Senyora Reyna tunch en la dita cort residents e axi apres la dita cort porrogada los diputats de aquell Principat per sa embaxada en lo loch de Aytona les tals supplicacions han continuades e vuy aquellas ab gran frequentacio debitament e subiecta en la present ciutat han prosseguides e continuament no cessen supplicar per totas maneras e vias opportunas (occitano, plural en as) e convinents sperant cascun dia en la gran virtut e clemencia de la Majestat reyal trobar merçe e gracia. E ja no dupten haurian aquella obtenguda si a vosaltres molt reverend nobles honorables e savis senyors plagut hagues unidament e ensemps ab dits embaxadors del Principat supplicar e instar. E per quant en la tarda se poria algun perill e inconvenients causar a no poch dan del publich e bon stat dels dits dominis e regnes majorment com a supplicacio e instancia del regne de Arago lo Illustre Princep sia en lo dit regne transferit e portat e exint de aquell en altre provincia que Cathalunya no sia sens evident perill de la persona del dit Senyor Princep e altres molts prejudicis e interessos los quals per bona causa açi son obmesos per tant los embaxadors del dit Principat de Cathalunya a major descarrech de aquell Principat negligencia e culpa de qui en tan arduu negoci lo cometra incaute incite pregue exorte e requer a vosaltres senyors dipputats dessus dits vullau ab gran sollicitut e cura attendre e mirar totes e sengles coses en la present mencionades e requestas per manera lo fi per tots desijat sia aconseguit lo qual redundara en gran servey de Nostre Senyor Deu honor e servey de la reyal corona gran assossech e repos dels dominis e regnes del Senyor Rey. Protestant si al contrari fareu lo que no es de presumir de totas e qualsevol coses licites de protestar. Requerint de la present esser feta carta publica a futura recordacio e memoria per vos et cetera.

Los dipputats del regne de Aragon respondiendo an cierta requesta e exortacion a ellos fetas per part de los muyt reverendos egregis nobles magnificos honorables e savios senyores los embaxadores embiados a la reyal Majestat per Ios muyt reverendos egregio nobles magnificos e honorables senyores los dipputats del Principado de Cathalunya en cierto nombre dizen seyer publicos e notorios assi en el regno de Aragon como en el Principado de Cathalunya les humiles e multiplicadas supplicaciones que por part de la cort general del regno de Aragon e por los dipputados del dito regno son seydes feytas an la Majestat del dito Senyor Rey e o la muyt excellent senyora la Senyora
Reyna sobre la liberacion de la persona del muyt Illustre Senyor Principe de Viana fillo suyo. E a los ditos senyores embaxadores es muyt cierto como por part de la cort general del dito regno Daragon fueron embiados dos solemnes embaxadas a la prefata Majestat la una en la ciutat de Leyda la otra al lugar de Aytona dito Principado siempre supplicando a la Majestat del Senyor Rey e la excellent senyoria de la dita Senyora Reyna sobre la dita liberacion. E por cuanto se havia sentimento quel dito Senyor Rey mandava levar al dito Senyor Principe al castiello de Miravet que es situado dentro el dito Principado la cort del dito regno e los representantes aquella condolendose de aquesto por si e encara exortada .... la dita cort asi por ell dito Senyor Principe como encara per los muyt reverend noble e magnifico senyores el Vispe de Vich don Frances Pinos e micer Anthoni Riquer assi por part del dito Senyor Principe como por part dellos embaxadores con letra de crehença en la dita cort Daragon por la cort del Principado de Cathalunya embiados la Majestat del dito Senyor Rey fue por part de la dita cort Daragon humilment e con debida subjeccion e con grandissima e muyt frequent instancia supplicada quel dito Senyor Principe no quisiese levar al dito castiello antes su clemencia real aquell quisiese poner en el regno de Aragon e tener aquell en companya de su excellent persona o de la dita muyt excellent senyora la Senyora Reyna en el dito regno. E per quanto en el dito regno Daragon el dito Senyor Principe no podia buenament seyer detenido obstantes los fueros usos privilegios e libertades del dito regno por beneficio del dito Senyor Principe e por condescendra a las instancias e pregarias feytas por los sobreditos embaxadores assi por part del dito Senyor Principe como dellos los de la dita cort del regno Daragon fizieron cierto acto por el qual se dispenso en la aturada del dito Senyor Principe en el regno de Aragon e a supplicacion de la dita Senyora Reyna e de la dita cort el Senyor Rey transfirio la persona del dito Senyor Principe en el regno de Aragon e del lugar de Azcon (Ascó) que es cerqua del dito castillo de Miravet reduxo al dito Senyor Principe en la vila de Fraga e a su Alteza plazio e consintio que detendria aquell en el dito regno donde su excellent persona o la persona de la illustre Senyora Reyna staria en el dito regno segons que aquestas cosas mas largament si demuestran por tenor del acto de la cort por aquesta razon feyto. Esta en verdat quel dito Senyor Principe apres que fue el dito acto atorgado por la dita cort es seydo humanament detenido en la ciutat de Çaragoça en la Aljafaria en palacio real donde ensemble han estado las personas de los ditos senyores Rey e Reyna de lo qual se ha seguido gran beneficio a la persona del dito Senyor Principe e los ditos dipputados del dito regno Daragon han continuado e entenden a continuar las supplicaciones anteditas e fazer cerqua las ditas supplicaciones todo aquello que al oficio dellos pertenesce todos tiempos procurando el servicio del Senyor Rey e beneficio del Senyor Principe e reposo de los regnos e senyorias del dito Senyor Rey. E los ditos dipputados no creen que en supplicar la prefata Majestat conjunctament e unida los ditos senyores embaxadores com los deputados del dito regno de Aragon se subsiguiese beneficio alguno en les coses sobreditas. E con aquesto dizen los ditos
dipputados que non consenten en las protestaciones contra ellos feytas por part de los ditos senyores embaxadores ante adaquellas expressament contradizen e en contrario reprotesten et cetera. E aquesta respuesta dan a la dita requisicion requirendo al notario quende fagua carta publica et cetera.

A la resposta feta per los molt reverends nobles e magnifichs senyors de diputats del regne de Aragon responsiva al protest e requesta als dits diputats presentada per los embaxadors del Principat de Cathalunya en nom e per part del dit Principat la qual resposta comença Los diputats et cetera e a les coses en aquella contengudes replican los dits XV embaxadors dients que stan e perseveran en la llur requesta e coses en aquella contengudes per los sguarts recitats en ella dients que los nomenats en la dita resposta bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors no supplicaren la Majestat del Senyor Rey ni de la Senyora Reyna ne los LXXII representant la cort de Arago de metre e transferir lo Senyor Princep en Arago. Tan solament reportaren als dits LXXII com lo Senyor Princep los havia manat que diguessen de sa part al dits LXXII quels plagues condescendre al acte concordat e axi simplament fonch
referit per los dits bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer als molt reverend nobles e magnifichs senyors mossen Teraçona vezcomte de Biota Johan Ferrandis de Heredia (Fernández Heredia, familia del arzobispo de Zaragoza asesinado en tiempo pre Compromiso de Caspe) e don Exemeno Gordo diputats per LXXII a conferir ab los dits embaxadors de Cathalunya. E semblantment fonch reportat als dits LXXII per los dits embaxadors de Cathalunya e no sen eren mes en los dits fets car la letra de crehença que portaren als dits LXXll e la crehença explicada fonch solament per intimar als dits LXXII representant la cort de Arago la detencio e capcio feta per la Majestat reyal de la persona del Illustre Princep fill del Senyor Rey e quels fos plasent intercedir conjunctament ab los del Principat de Cathalunya a la Majestat del Senyor Rey per la liberacio e libertat del Illustre Princep. E axi ne foren instats exortats e pregats attes era fahena de tots. E aço solament es stada la crehença explicada per Ios dits embaxadors com aquest fos llur carrech e no lo contengut en la dita resposta majorment que lo dit acte no sorti son efecte ans rompe e lo Senyor Rey tira la via de Miravet ab lo Illustre Princep fins al loch de Asco e en lo dit loch fonch feta la segona concordia entre la Majestat del Sensor Rey e los LXXII representant la cort general del regne de Arago enterdint lo visrey de Sicilia absents los embaxadors del Principat de Cathalunya e no sabents ans totalment ignorants la dita concordia. E axi fina no altrament tots temps parlant ab la honor e reverencia ques pertany. En les altres tres coses dites e en la dita resposta explicades dien seria molt degut se comple ab degut efecte e sen remeten a la bona virtut dels del dit regne e al exit del negoci. Requerint la present replica esser continuada al peu de dita resposta e sense la present no esser closa la carta requerint notari et cetera.

martes, 26 de septiembre de 2023

A los muyt reverendes egregios nobles et honorables senyores el parlament general del principado de Cathalunya

Núm. 339. Tom. 20. Fol. 1664.


A los muyt reverendes egregios nobles el (et) honorables senyores el parlament general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendes egregios nobles et honorables senyores: Como por razon de la utilidad publica de aquesti regno el parlament presente hayamos prorogado a la ciudat de Çaragoça: por aquesto a las vuestras reverencias noblezas et honorables saviesas las cosas anteditas notificamos: las quales nostre Senyor quera de bien en millor prosperar. Scripta en Alcanyiç a XXVI dias de março del anyo mil quatrecientos dotze. - El parlament general del regno de Aragon apparallado a vuestra honor.

//

Texto escrito por el parlamento general del reino de Aragón en 1412, 26 de marzo, pre Compromiso de Caspe.
Así era la lengua aragonesa escrita a principios del siglo XV.

jueves, 14 de enero de 2021

8 DE ABRIL.

8 DE ABRIL.

No hubo sesión, por estar ocupados el arzobispo y el conde de Prades en la contestación que se debía hacer al embajador del rey de Castilla. Las cartas que se recibieron o se enviaron en este día son las siguientes.

A los muyt reverends nobles magnificos senyores los diputats del General de Cathalunya e consello en virtut de la comissio de la cort sleydo.
Muy reverents nobles e magnificos senyores. Una vuestra letra havemos recebido con el present correu dada en Barchinona a XXVIII del mes de março mas cerqua pasado contenient en efecto entre otras cosas las causas de la entrada e staia por las gentes de aqueix Principado feytas en la villa de Fraga. E agora como haveys proveydo que lexando el castello e villa sobreditos liberament las ditas vuestras gentes sen tornen en Cathalunya notificandonos encara la buena intencion vuestra ques stada en no agraviar en res los habitadores de la dita villa ni encara aqueste regno ofreciendo vos fazer por vosotros a aqueste regno todas aquellas cosas que vosotros poreys fazer de lo qual encara que nos teniamos por dito star assi en verdat e la intencion vuestra seyer tal como en las ditas vuestras letras se recita. E creyendo aquesto assi seyer por la obra lo tolleravamos pero encara de seyer de aquesto por vuestra letra certificados e que assi lo hayais metido por execucion como nos teniamos por dito lo fariays lo hagays feyto muyto vos lo regradeceremos e tales cosas son causa de conservar la buena fraternidad amor e benivolencia que entre aquesto regno e aquexe Principado fins al dia de oy son stades e seran daquianant plaziendo a nuestro Senyor Dios e las profiertas por vosotros en ves aqueste regno feytas acceptamos. Et asi mateix nosotros somos prestos de treballar e fazer todas cosas que por beneficio e honor vuestra e de aquexe Principado por nosotros e aqueste regno se puedan fer. Et contanto muyt reverents nobles e magnificos senyores sia nuestro Senyor Dios guarda de vosotros. Dada en Çaragoça a dos de abril anyo de Mil CCCCLXI. - Los diputados del regno de Aragon a vuestro honor prestos.

Al molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorable e savis senyors. Vostra letra havem rebuda per los honorables micer Luis Cirera paher e En Johan Dalfageri ciutadans de aqueixa ciutat e havem hoits aquells de tot lo que de vostra part nos han volgut dir e explicar. A la qual vos responem que vosaltres no ignorau com aquest concell dels afers que tenim entre mans es ordonat e arreglat en cert orde e nombre. E aqueixa universitat entre les altres ha hauda sa deguda porcio en lo dit consell e ab persones assats dispostes son stades trameses e admeses al dit consell. E per ço com vosaltres senyors vehem mudau tant sovent de persones qui entrevinguen per aqueixa universitat en lo dit consell no sens raho prenem alguna admiracio car par nos nos don alguna turbacio e nocument en los afers e occasio a altres universitats de aquest Principat fer lo semblant. Per queus pregam e encarregam molt stretament que vullau provehir per los dits sguards cessen aquestes tals mutacions de persones car nosaltres e los del dit consell se pren havem haguda e haurem bona voluntat e intencio en favorir aqueixa universitat en totes les coses concernents son utill e honor. E aço haurem a una gran complacencia. Rescrivintnos lo queus sia plasent. E sia la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a VIII de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

jueves, 20 de febrero de 2020

LXXVII, legajo cartas reales, 73, 9 agosto

LXXVII.
Leg. de cartas reales. Núm. 73. 9 ag. sin año.

Al muyt alto et muyt poderoso senyor don Alfonso por la gracia de Dios rey de Aragon et de Valencia. Senyor yo el arçebisbe de Çaragoça me comando en vuestra gracia como a senyor qui cobdicio muyto servir et de seer mandado en todas cosas que yo pudiesse. Sepades senyor que oy miercoles a hora de tercia en Taraçona recibie vuestra letra en la qual se contenia que vos enviasse los sahuesos pora caçar el çiervo: porque vos fago saber senyor que vos envio quatro sahuesos et retengo ende dos tan solament pora caçar un puerco que ha grant en Montchayo pues que vos no lo queredes caçar. Et assi feytme saber daqui a quando entendedes seer en Çaragoça o que camino tenredes por tal que pueda seer con vos. Data en Taraçona V idus augusti. - El arcebisbe de Çaragoça.

lxxviii-reg-1111-fol-73-22-marzo-1337

lunes, 3 de junio de 2019

Tomo I, texto II, Mafomat, Martín Aragón, Martín Sicilia

AÑO DE 1405.
II. 4 de mayo.
Capítulos de paz y alianza ajustados por los reyes don Martín de Aragón y don Martín de Sicilia, padre e hijo, con el rey moro de Granada don Mafomat, hijo del rey Abolageig, en que estipularon el mutuo comercio, la ayuda que debían darse, la devolución de cautivos y otras cosas que resultan de este tratado. 


II.
Reg. 2345 (o 2315), fol. 79. 4 de mayo de 1403.

En el nombre de Nuestro Senyor Dios sea a todos manifiesto quantos esta carta veran que nos don Martin por la gracia de Dios rey Daragon de Valencia de Mallorquas de Cerdenya e de Corcega e comte de Barchinona de Rossellon e de Cerdanya e nos don Martin por aquella mesma gracia rey de Sicilia e duch de Athenas e de Neopatria e del dito muyt excellent princep et senyor don Martin rey Daragon primogenito et en todos sus regnos et tierras governador general: Considerantes que vos muyt alto princep don Mafomat filio del rey Abolageig filio del rey Abiabdile Abolageig filio del rey Abilhualit Abenatany rey de Granada de Malica de Codeix Dalmaria de Ronda de Basca e de Gibaltar havedes enviado a nos dito rey Daragon por mandadero vuestro Albucacim filio del alcayde de Malica cavallero et consellero vuestro por tractar et fazer que entre nos ditos reyes et los vassallos e subditos nuestros e de cada uno de nos e vos dito rey don Mafomat e los vassallos et subditos vuestros haya buena paz e amistanza: por aquesto querientes pues vos lo queredes haver paz e amistat con vos por tenor de la present carta femos e firmamos paz e amistat con vos dito rey de Granada segund en la forma e manera concordada entre nos e vos en ciertos capitoles del tenor siguient:
Primerament que entre nos ditos reyes Daragon e de Sicilia e vos dito rey de Granada e districtuales e sotsmesos de cadauno de nos se faga buena et firme paz e amistanza duradera a beneplacito de nos ditos reyes el qual beneplacito dure tanto e tan luengament entro a que sia revocado por nos ditos reyes qui el dito beneplacito querra revocar al otro rey con letra signada de nuestra mano e con nuestro siello segellada. E la dita intimacion se haya fazer por part de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia en la ciudat de Barchinona: e por part de vos dito rey de Granada en la ciudat de Granada con voz de crida publica fazedera en los lugares acostumbrados de cada una de las ditas ciudades (1). — Item que todos e cadaunos mercaderos et otros sotsmesos de nosotros rey Daragon e rey de Sicilia puedan por todo el tiempo de la dita paz et aquella durant entrar et star 
comprando vendiendo et mercadiando et en otra manera franchament e segura et salva sines contraste o embargo toda vegada que bien visto les sera con todos et cadaunas fustas mercaderias monedas ropas et otras cosas et bienes en et por todos et cadaunos castiellos ciudades villas et lugares et senyoria de vos dito rey de Granada por tierra e por mar e por agua dolz: e daquellos exir et sacarne oro et todas et cadaunas mercaderias cosas e bienes suyos et tornar en la senyoria de cadauno de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia e en aquellas otras partidas ques querran a su francha e libera voluntat

(1) El tratado de paz que aquí transcribimos está también continuado a fol. 89 y sig. del mismo registro, pero allí este artículo 1.° se halla redactado en los siguientes términos: «Primerament que entre nos ditos reyes Daragon et de Sicilia et vos dito rey de Granada et districtuales et sotsmesos de cada uno de nos se faga buena paz et firme amistança duradera por cinquo anyos primero vinientes contaderos del dia adelant que vos dito rey de Granada havredes feyta et firmada semblant paz et amistança de aquesta. » Por lo demás en todo el contesto del documento no se observa ninguna otra variante digna de notarse, y llevan ambos la misma fecha de 4 de mayo. Parece sin embargo que de ninguno de los dos modos tuvo por entonces lugar el tratado, sino más adelante; pues a fol. 82 y. del propio registro se halla el poder que a 8 de junio del mismo año 1405 dio don Martín al baile de Valencia, para que fuese a firmar por cincho anyos ó á beneplacito las paces con aquel rey, que antes no habian podido firmarse en Barcelona por tal quel dito su missatgero no havia del dito rey de Granada aquella potestat que devia ...


semblantment puedan fer aquello mismo los subditos de vos dito rey de Granada en e por los castiellos ciudades villas lugares et senyoria de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia. - Item que si vos dito rey de Granada demandaredes a nos ditos reyes Daragon e de Sicilia ayuda ni socorro de gentes que nos siamos tenidos durant la dita paz ayudar por mar a vos dito rey de Granada cuentra vuestros enemigos empero que no sian amigos de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia de quatro en cinquo galeras armadas et exerciadas en cadauna de las quales haja XXXta ballesteros e con aquellos complimiento a dozientos vint hombres pagando empero
adaquellos vos dito rey de Granada su sueldo complidament a razon de DCCCC doblas doro por cada mes a cadauna galera de tanto tiempo como servira. E assin mismo vos dito rey de Granada siades tenido fer ayuda a nos ditos reyes Daragon e de Sicilia si la demandaremos cuentra enemigos nuestros empero que no sian vuestros amigos de CCCCtos o de Dtos hombres de cavallo pagando adaquellos su sueldo integrament yes a saber al capitan XXXXta doblas doro et a cadaun hombre de cavallo VII doblas por cada mes de tanto tiempo como serviran: entendido et declarado empero que la dita ayuda fagamos nos ditos reyes Daragon e de Sicilia de las ditas galeras nos no haviendolas menester por razon de guerra o de otra necesidat: e vos dito rey de Granada la fagades de los ditos hombres de cavallo no haviendolos menester por guerra o por otra razon necesaria o urgent. - Item que durant la dita paz nos ditos reyes Daragon e de Sicilia o algunos vassallos o
sotsmesos nuestros no fagamos valença o ayuda a algun rey o princep cuentra vos dito rey de Granada en alguna manera. E semblantment vos dito rey de Granada no podades fazer valença o ayuda a algun rey o princep en alguna manera cuentra nos ditos reyes Daragon e de Sicilia.
- Item que todas fustas de cossarios vassallos de nos qui arribaran en las mares puertos o playas de vos dito rey de Granada sian bien acullidas en aquellos e no les sia vedado en alguna manera allí arribar et star antes puedan prenderhi aguas et comprar todas vituallas et otras cosas e sian alli emparados mantenidos et defendidos cuentra todos enemigos nuestros: et aquesto mismo sia servado a los vassallos et sotsmesos de vos dito rey de Granada en las mares puertos et playas de nos ditos reyes Daragon et de Sicilia.
- Item que algunas fustas maritimas de nos ditos reyes e de nostros vassallos o sotsmesos no dampnifiquen algunas fustas en algunos puertos playas o maritimas de vos dito rey de Granada. E semblantment sia feyto e servado en los puertos playas e maritimas de la senyoria de nos ditos
reyes Daragon e de Sicilia de las fustas de vos dito rey de Granada e de vasallos vuestros.
- Item que en caso que por encalç de enemigos o por fortuna de tiempo algunas fustas de nos ditos reyes Daragon e rey de Sicilia o de cadauno de nos o de vasallos o sotsmesos nuestros en qualquiere manera ferissen o crebassen en qualquiere playa o puerto o maritima de la senyoria de vos dito rey de Granada sian las ditas fustas con las personas et bienes quey seran salvas et segurament guardades et conservadas et puedan si querran alli vender sus mercaderias e cosas et los de aquella tierra sian tenidos darles toda favor a cobrar aquello que perdido havran por crebamiento de las fustas e los precios de las cosas vendidas e dalli se puedan partir et yr con todo lo suyo salvament et segura, sines pagar algun dreyto por la dita razon, e sines otra vexacion et no res menos puedan alli comprar por precios razonables e levarsen arboles antenas goviernos ancoras velas ruxones et
otras cosas necessarias adaquellas fustas e las mercaderias et otras cosas que bien visto les sera franchas et quitias de todos dreytos. E aquestas mismas cosas sian servadas a las fustas de vos dito rey de Granada et de vassallos et sotsmesos vuestros en las playas puertos e maritimas de la
senyoria de nos ditos reyes Daragon et de Sicilia.
- Item que si enemigos de vos dito rey de Granada havran apresonados et querran vender algunos vassallos vuestros en algunos puertos playas o maritimas de nuestra senyoria que nos o algunos vassallos nuestros no podamos comprar ne fer comprar en alguna manera los ditos cativos robas o mercaderias o cosas algunas de aquellos. E aquesto mismo sia servado en vassallos de nos ditos reyes por vos dito rey de Granada e vassallos vuestros.
- Item que si durant la dita paz se esdevendra que nos o vassallos nuestros conquistemos alguna ciudat castiello villa o lugar o prengamos alguna fusta de rimos o otro de qualquiere nacion de gentes et en aquella preson o conquesta seran trobadas algunas personas de vos dito rey de
Granada o bienes de aquellos que aquellas todas personas et bienes sian et finquen assegurados et sueltos et deliurados et sen puedan hir las personas e seyer levados los bienes en qualquiere lugar salvament et segura. E aquesto mismo sia feyto e servado en las personas de la senyoria de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia en caso de semblant conquesta o presion por vos dito rey de Granada.
- Item que por mayor tranquilitat de la dita paz et esquivar toda ocasion de lesion de aquella todos los cativos de la tierra et senyoria de nos ditos reyes Daragon et de Sicilia de qualquiera ley o secta que entro al dia que la dita paz sera firmada con todo acabamiento seran estados presos o encativados por quisquiere en qualsiquiere partidas et en qualquiere manera assin en tiempo de guerra como de paz et sian e esten presos en qualsequiere manera en poder de vos dito rey de Granada sian incontinent et de feyto que demandados seran restituidos et liurados a los amigos de aquellos yes a saber cadauno de los ditos cativos por cient doblas. E los que seran presos en poder
de vassallos de vos dito rey de Granada sian encontinent et de feyto que demandados seran restituhidos et liurados a los amigos de cada uno de los ditos cativos por el precio que costado havran a sus senyores sines toda dilacion cessantes toda frau e ficcion. E aquesto mismo en semblant manera sia feyto e servado per nos ditos reyes Daragon et de Sicilia et nuestros vassallos et sotsmesos en los cativos suyos vassallos de vos dito rey de Granada. E a fueragitar toda frau collusion e calumpnia que fer o seguir se podiessen sobre la manifestacion fazedera de cadauno de los ditos cativos et sobre los verdaderos precios de aquellos sia estreytament provehido por nos ditos reyes e vos dito rey de Granada yes a saber por cadauno en su cierta senyoria que alguno de los ditos cativos en alguna manera directa o indirecta ficta o verdadera manifiesta o escondida
no sia sacado fuera del regno en el qual yes de present ni encara vendido o trasportado por nos ditos reyes Daragon e de Sicilia o vassallos o subditos nuestros ne por vos dito rey de Granada o vassallos o subditos vuestros ad alguna persona dentro o fuera los regnos por tal que firmada la
dita paz sian trobados todos e cadauno dellos ditos cativos en la manera que son de present en poder de aquellos qui los possedescen e tienen.
- Item que si durant la dita paz algunos almogavares o collarados de la senyoria de vos dito rey de Granada entraran en la senyoria de nos ditos reyes e cativaran algunas personas et aquellos sen levaran en Granada o en otro qualquiere lugar de vuestra senyoria que vos dito rey de Granada siades tenido mandar a los vuestros alcaydes de Bera e de Beliz el Mayor e a sus lugares tenientes e a cadauno de ellos que prengan e hayan a su mano e poder aquellos ditos collerados o almogavares e liuren aquellos de continent a muert corporal e restituescan al gobernador Doriola o lugartenient de aquell o a aquellos qui deputados hi seran por el consello de aquella villa realment et de feyto encontinent que requeridos ne seran todos los ditos christianos que sian estados cativados con todos sus bienes e cosas. E semblantment sia feyto e servado por nos ditos
reyes Daragon e de Sicilia en los vassallos de vos dito rey de Granada mandando al dito gobernador nuestro de Oriola o lugartenient de aquell et a los deputaderos a aquesto por el consello de Oriola la punicion de los ditos malfeytores vassallos nuestros e restitución de los cativos e bienes
dellos a los ditos alcaides de Beliz el Mayor e de Bera.
- E por tal que la dita paz segund los capitoles preinsertos valga tenga et haya toda firmeza efficacia e valor por todo el tiempo del dito beneplacito (1) con la present carta nuestra nos ditos reyes en quanto a cadauno de nos sesguarda loamos e firmamos la dita paz segund que desuso se contiene e prometemos en nuestra fe reyal en mano e poder del notario e secretario nuestro dius escripto recibient aquestas cosas por vos et por cualesquiere otros daqui sea o pueda seyer interes que la dita paz e la dita ayuda con todas e cadaunas cosas en los ditos capitoles contenidas tenremos e observaremos tener e observar faremos e no cuentravenremos ne alguno contravenir lexaremos por alguna causa o razon. En testimonio de la qual cosa mandamos seyer feyta la present carta nuestra publica sellada con el siello de la magestat de nos dito rey Daragon e con el siello comun de nos dito rey de Sicilia en pendient e signada de nuestras manos: e no res menos mandamos
seyerne feyta una otra carta semblant de aquesta por tal que nos tengamos la una e vos la otra e es tal la una como la otra en christianisco et en morisco.

(1) Véase la nota puesta al capítulo primero de este tratado, pues se observa aquí la misma variante. El original que se conserva también en este archivo, y está escrito a dos colunas, una en castellano y otra en árabe (Número 292 de la colección de pergaminos del rey don Martín) dice asimismo
por cinco años, y es enteramente tal como se halla registrado a fol. 89.

Feyto fue aquesto en la ciudad de Barchinona a quatro dies del mes de mayo en el anyo de la natividat de Nuestro Senyor MCCCCV (1405) e del regno de nos dito rey Daragon dezeno, e de nos dito rey de Sicilia quatorzeno. - Signo + de don Martin por la gracia de Dios rey Daragon de Valencia de Mallorquas de Serdenya e de Corcega et comta de Barchinona de Rossellon e de Cerdanya qui aquesto otorgamos e firmamos. REX MARTINUS. - Signo de don Martin por aquella misma gracia rey de Sicilia et duch de Athenas e de Neopatria e del dito muyt excellent princep e senyor don Martin rey Daragon primogenito e en todos sus regnos e tierres governador general qui assin mismo aquesto otorgamos. REX MARTINUS. - Testimonios qui fueron presentes a la firma de dito senyor rey Daragon son legregio don Jaime fillo del comte Durgell e don Jaime de Prades e mossen Guerau Alamany de Cervello gobernador de Catalunya conselleros del
senyor rey Daragon. - Testimonios qui fueron presentes a la firma del dito senyor rey de Sicilia son legregio don Jayme de Prades e mossen Johan Ferrandez Deredia e mossen Sancho Roiz de Liori conselleros e camarlenques del dito senyor rey de Sicilia. - Sig + no de mi Johan de Tudela
de los ditos muyt excellentes principes et senyores rey Daragon et rey de Sicilia secretario et por auctoritat reyal notario publico por todas las tierras et senyorias suyas qui de mandamiento de los ditos senyores a las cosas sobreditas present fue et aquellas escrivir fiz con razos et enmendados en la IXa linea do se dize amistad con vos con tenor de la present carta femos et firmamos paz et amistat con vos dito rey de Granada segunt en la forma concordada et en la XVa linea do se dize rey e cerre. - Dominus rex Aragonum et dominus rex Sicilie mandaverunt michi Johanni de Tudela in cujus posse firmarunt.

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, M.

M.



MA.
pron. Mi. (la meua, la meva; ma mayre, ma mare, man germana)



MAB.
sust. c. Desconocemos la significación de esta palabra que no hemos
visto usada hasta aquí por otro autor alguno lemosín. Quizás Lulio
obligado de la rima varió la letra última consonante de la palabra,
y dijo MAB, por MAS, que como sustantivo significa casa, habitación.
Esto empero no pasa de una conjetura muy aventurada.



MAESTRE.
sust. c. Maestro. (Se usa mucho en las órdenes militares, Temple,
Hospital, Calatrava, Montesa - Montessa, el gran maestre
)



MAFUMET,
sust. p. Mahoma. (Mohammad, etc)



MAGNIFICAR.
- v. modo inf. Magnificar, ensalzar.



MAGNIFICARVOS.
V. Magnificaros, ensalzaros.



MAITÍ.
sust. c. Mañana. (matí; maitines)



MAJORITAT.
sust. c. Mayoría. (majoria)



M'
AJUT. Me ayude.



MAL,
sust. c. Mal, malo, perverso. - El mal: el malo. - Li mal: los malos.



MAL.
adj. Malo.



MALAMENT.
adv. Malamente, con maldad.



MALANANÇA.
sust. c. Malandanza.



MAL
APRES. adj. Incivil, salvaje, descortés, de mal proceder, de mal
trato.



MALAUT,
MALAUTA. sust. c. Enfermo, enferma. (malalt, malalta; dolén,
dolenta : dolens
)



MALAUTIA.
sust. c. Enfermedad. (malaltia)



MALAVIRATS.
adj. pl. Malaventurados, desventurados.



M‘
ALBIR. Me parece.



MALDIR.
v. modo. inf. Maldecir. (maleir; mal dir)



MALDIT.
part. pas. de "maldir". Maldecido, maldito. (maleit)



MALEA.
sust. c. Maldad, mal.



MALEFICAR.
v. modo inf. Dañar, perjudicar, causar daño.



MALEFICIS.
sust. c. pl. daños, perjuicios,



MALENANTS.
sust. c. pl. Malandantes.



MALENCOLIA,
sust. c. Melancolía.



MALENSENYAT.
part. pas. de "malensenyar". Mal enseñado, mal aconsejado,
ignorante.



MALHAYA!
int. Malhaya!



MALIGNE.
adj. Maligno.



MALORCHA.
sust. p. Mallorca.



MALORQUES.
V. MALORCHA.



MALS.
sust. c. pl. Males. - Como adj. malos.



MALVAT.
adj. Malvado. (malvats : malvados)



MALVESTAT.
sust. c. Maldad, ruindad, malignidad, malicia.



MALVOLENT.
adj. Malévolo.



MALVOLGUT.
part. pas. de "malvoler". Malquistado, malquisto, desamado,
aborrecido.



MAN.
adv. Muy, mucho.



MAN.
v. Mande.



MANAMENTS.
sust. c. pl. Mandamientos.



MANDAMENT.
sust. c. Mandamiento, precepto, mandato, orden.



MANDATS.
v. Mandáis, mandad; ordenáis, ordenad.



MANEJIAR.
v. modo inf. Manejar.



MANES.
sust. c. Manos. (mans)



MANES.
adv. Prontamente, enseguida, sin detenerse.



MANIFESTAMEN.
V. MANIFESTAMENT.



MANIFESTAMENT.
adv. Manifiestamente.



MANT.
adv. Mucho, tanto, harto.



MANTE.
adv. Mucha, tanta.



MANTÉ.
v. Mantiene. - Úsase como recíproco. (se manté, es manté)



MANTEL.
sust. c. Manto. (mantell; mantellina)



MANTELL.
V. MANTEL.



MANTENER.
V. modo inf. Mantener, conservar, defender.



MANTES.
adv. Muchas, tantas.



MANTENIMENT.
sust. c. Mantenimiento, conservación.



MANTINENT.
adv. Ahora, al presente, hoy, hoy en día, desde luego. (maintenant
fr.
)



MANTS.
V. MANTZ.



MANTZ.
adv. Muchos, tantos.



M'
APORT. Me traiga.



MARAVELA.
sust. Maravilla.



MARAVELOSA,
adj. term. fem. Maravillosa.



MARAVELL.
v. Maravillo. Úsase como recíproco. - Me maravell: me maravillo.



MARAVELLAR.
v. modo inf. Maravillar, - Úsase como recíproco.



MARAVELLÁS.
v. Maravillose. (se maravilló : extrañó : sorprendió)



MARAVELLAT.
part. pas. de "maravellar”. Maravillado.



MARAVEYL.
v. Maravillo.



MARAVEYLA.
sust. c. Maravilla.



MARAVEYLAM.
V. Maravillamos.



MARAVEYLOSA.
V. MARAVELOSA.



MARQUES.
sust. c. Marqués. - Usado como plural: marqueses. (plural marquesos)



MARRIMENT.
sust. c. Tristeza, aflicción, pena.



MARRIT.
part. pas. de "marrir". Entristecido, afligido.



MARTÍR.
sust. c. Martirio. (martiri)



MARTURIAR.
V. modo inf. Martirizar.



MARTURIAT.
part. pas. de “marturiar”. Martirizado.



MAS.
adv. Mas (pero, empero).



MASSACRÁ.
v. modo inf. Matar. (masacrar)



MASSACRANT.
v. gerundio de "massacrar". Matando. (masacrando)



MASSACRARETZ,
v. Mataréis. (masacraréis)



MASTER.
sust. c. Menester. (mester)



MATEXES.
pron. Mismas. (mateixes; mateixa, mateix, mateixos)



MATEIXA.
pron. Misma.



MATEIXES.
pron. Mismas.



MATERNITAT,
sust. c. Maternidad.



M‘
AUGEN. Me oyen.



MAUR.
V. MAURE.



MAURE.
sust. c. Moro. Li maure: los moros.



MAY.
adv. Nunca y alguna vez más (mays).



M‘
AY. Me he, me tengo. (m‘ hay minjat mich conill pera amorsá)



MAYLORCA.
V. MALORCHA.



MAYLORCHA.
v. MALORCHA.



MAYLORCHES.
v. MALORCHA.



MAYLL,
sust. c. Palabra cuya significación ignoramos. Quizás esté
adulterada en el códice. (Donar de mayll lo phloch que fóu
digut; mall : mazo : mallo : martell : martillo
)



MAYNADA.
sust. c. Manada, cohorte, mesnada, tropa, compañía, sociedad,
familia.



MAYNS.
sust. c. pl. Manos. (mans)



MAYOR.
adj. Mayor. (major)



MAYRE.
sust. c. Madre. (mare; mara)



MAYS.
adv. Nunca, más.



MAYSÓ,
sust. c. Casa, mansión, morada. (maison)



MAYTINAS.
sust. c. pl. Maytines. (maitines; questa mattina mi sono alzato
...
)



ME.
pron. Mí.



MEDECINA.
sust. c. Medicina.



MEI
(mey). pron. Mis. - Mey uyl: mis ojos. (los meus ulls; els
meus ulls
)



MELLORIA.
sust. c. Mejoría.



MEMBR.
v. Recuerdo.



MEMBRAMEN,
sust. c. Recuerdo.



MÉMBRAN.
V. MEMBRANT.



MEMBRANÇA.
sust. c. Recuerdo, memoria.



MEMBRANOS.
v. Recuérdanos.
MEMBRANT., v. gerundio de “membrar”.
Recordando.
MEMBRAR. v. modo inf. Recordar, memorar. (rememorar)



MEMBRAT,
MEMBRADA. part. pas. de "membrar”. Recordado, recordada;
memorado, memorada.



MEMBRATS.
v. Recordáis, recordad.



MEMBRE.
v. Recuerdo, memoro (rememoro); recuerda, memora (rememora).



MEMBR'
EL. Recuerda el.



MEMBRES.
V. Acuerdas, acuerdes; recuerdas, recuerdes; memoras, memores.



MEMBRET.
v. Recordó y otras veces acuérdate.



MEMBREUS.
v. Acordaos.



ME
‘N. Me (de ello). - Me 'n peneda: me arrepienta de ello.



MENAÇ.
v. Amenazo.



MENAÇAS.
sust. c. pl. Amenazas.



MENAÇES.
V. MENAÇAS.



MENAR.
v. modo inf. Llevar, llevar a cabo, conducir, gestionar, dirigir.



MENARET.
sust. c. Minarete.
MENÁS. v. Llevase, condujese.



MENASSÁ.
v. Amenazó.



MENAT.
part. pas. de “menar”. Conducido, llevado.



MENATS.
v. Lleváis, conducís.



MENDICH.
sust. c. Mendigo.



MENE.
v. Conduce, lleva. - Mene ‘l: le conduce, le lleva.



MENEM.
v. Llévame, condúceme.



MENORITAT.
sust. c. Minoridad, minoría.



MENÓS.
v. MENORS.



MENORS.
adj. Menores, orden de menores.



MENTÓ.
sust. c. Barba. (mentón, barbilla)



MENTRE.
adv. Mientras, entretanto.



MENYS,
adv. Menos.



MENYSPREAR.
v. modo inf. Menospreciar.



MENYSPRESSAR.
V. MENYSPREAR.



MERCE,
sust. c. Gracia, merced.



MERMAT.
part. pas. de "mermar". Disminuido, mermado,



MERITAR.
v. modo inf. Merecer.



MES.
adv. Mas. (pero, empero)
MES. pron. Mis. (mes cosas, mes
coses, mes germanes; les meues, les meves
)



MES.
part. pas. de "metrer". Puesto, metido, colocado. - Alguna
vez significa metió, puso.



MES.
Alguna vez equivale a me es. (como la siguiente)
M‘ ES.
Me es.



MESCLAMENT.
sust. c. Mezcla, el acto de mezclar o mezclarse las cosas.



MESCLAR.
v. modo inf. Mezclar.



MESCLAT.
part. pas. de "mesclar". Mezclado, confundido.



MESQUÍ,
MESQUINA. adj. Mezquino, mezquina.



MESQUITA.
sust. c. Mezquita.



MESSIÓS.
sust. c. pl. Expensas, gastos, costas. - Ab mies messiós: a mis
costas, a mis expensas.



MESTER.
adv. Menester, necesario.



MESURA.
sust. c. Medida.



MESURA.
v. Mide.



MESURADANENT.
adv. Mesuradamente.



MESURAR.
v. modo inf. Medir.



MET.
v. Mete, coloca, pone.



META.
V. Meta, coloque, ponga.



METAL.
v. Métalo, póngalo. (pronunciado métal, meta ‘l)



METAM.
v. Pusimos, metimos.



METAS.
v. Póngase.



METEN.
v. Meten, ponen, colocan.



METETS.
v. Ponéis, metéis, colocáis



METEX.
pron. Mismo. - Per sí metex: por sí mismo. (mateix)



METIA.
V. ponía, metía, colocaba, introducía.



METRA.
v. modo inf. Poner, meter, colocar. (Marieta, déixamela metra per darrera.)



METRA.
V. Metiera, pusiera, colocara.



METRÁ.
v. Meterá, colocará, pondrá. - Metrá ‘l: le pondrá. - Metrá
‘t: te pondrá. (Marieta, aquesta nit el teu marit te metrá o
ficará mirant cap a Conca
)



METRE.
V. METRA.



METRE
‘L. Meter el, colocar el, poner el.



METREM.
v. Meteremos, pondremos, colocaremos.



METRETS.
v. Pondréis, meteréis, colocaréis.



METS.
v. Metes, pones, colocas.



MET
TE. Te mete, te pone, te coloca.



METVOS.
Os pone, os mete, os coloca.



METZ.
V. METS.
MEYLÓ. V. MEYLOR.



MEYLOR.
adj. Mejor.



MEYLLOR.
V. MEYLOR.



MEYNS.
adv. Menos. (menys)



MEYNSPREAR.
V. MENYSPREAR.



MEYNSPREAT.
part. pas. de "meynsprear”. Menospreciado. (menyspreat,
preuat, preu
)



MEYTAT.
sust. c. Mitad. (mitat)



MEYTADAT.
part. pas. de “meytadar”. Partir por mitad, repartir por mitad.

M‘ HA. Me ha.
M‘ HAN. Me han.
M‘ HAS. Me has.
M‘
HO. Me lo.



MI.
pron. Mi, me y a veces yo. - Ab mi: conmigo. - No res mí faça: nada
haga yo.



MICHAEL,
sust. p. Miguel. (Miquel, Michele, Michelle, Michaelis, Miquelet,
etc
)



MIES.
pron. Mis, mías. (míes)



MIG.
adv. Medio. - En mig: en medio.



MIJÁ.
adj. Mediano. (mitjà)



MIJA.
adv. Media.



MI
‘L. Mi el.



MILA.
sust. c. Milla.



MILIA.
Miles o millares. - Mil milia mons crear: crear mil millares de
mundos.
MILS. adj. y adv. Mejor.



MI
‘LS. Mi les. - Qui per mí 'ls es vengut: que por mí les ha
venido.



MILLORIA.
V. MELLORÍA.



MILLS.
V. MILS.



MINISTRADOR.
sust. c. El que ministra o administra. (ministro; ministre;
administrador
)



MINISTRAR.
v. modo inf. Ministrar. (administrar)



MINORITAT.
V. MENORITAT.



MINTEN.
V. MINTENT.



MINTENT.
v. gerundio de "mentir”. Mintiendo.



MINTENT.
adj. Mentiroso, el que miente. (mentider; mentirós; mentides o
mentires
)



MINVA.
v. Disminuye, merma, mengua. (minvar; menguar; de minus, minuar)



MINVA.
sust. c. Disminución. (mengua)



MINVAMENT,
sust. c. Disminución, merma.



MINVAT.
part. pas. de "minvar”. Disminuido, mermado, menguado.



MIRMAMENT.
sust. c. Disminución.



MIRVAR.
v. modo inf. Diminuir, mermar, menguar.



MIRVAT.
part. pas. de "mirvar". Disminuido, mermado.



MISAGES.
sust. c. pl. Mensajeros. (missatgers; sonará misagés)



MISATJE.
sust. c. Mensajero. (missatger; sonará misatjé en estos textos)



MISERICORDIANT.
adj. Misericordioso.



MISSATGER.
sust. c. Mensajero, enviado.



MISSIONS.
sust. c. pl. misiones, embajadas.



MIST.
adj. Mixto (misto), mezclado.



MIT.
v. Mete, pone, coloca y alguna vez pon.



MITJA.
V. MIJÁ.



MITJANS.
adj. pl. Medianos.



MÍUS.
A mí mismo os. - Mius present: os presento a mí mismo.



MOCH.
v. Movió y alguna vez vino.



MOGUT.
part. pas. de "mover". Movido.



MOLTIPLICAR.
v. modo inf. Multiplicar, aumentar considerablemente.



MON.
pron. Mi. - Mon parer: mi parecer. (lo meu, el meu)



MONASTIR.
sust. c. Monasterio.



MONEDAT.
adj. Hecho moneda. - Aur monedat: oro amonedado.



MONGE.
sust. c. Monje. - Li monge: los monjes.



MONIMENT.
sust. c. Monumento, sepulcro. - Sanct moniment: santo sepulcro.



MONT.
sust. c. Monte y alguna vez mundo. (tout le monde rit de
Puigdemont
)



MONTANYAS.
sust. c. pl. Montañas.



MONTIPLICADURA.
sust. c. Aumento considerable, multiplicación.



MONTIPLICAL.
Multiplica el.



MONTIPLICA
‘L. Auméntale, multiplícale.



MONTIPLICAMENT.
sust. c. El acto (de) multiplicar o de aumentar.



MONTIPLICAR.
v. modo inf. Aumentar considerablemente, multiplicar.



MONTIPLICAT,
MONTIPLICADA. part. pas. de "montiplicar”. Aumentado,
aumentada, considerablemente, multiplicado, multiplicada.



MONTIPLICATS.
v. Multiplicad, multiplicáis.
MONTIPLICH. v. Aumente mucho,
multiplique.



MOR.
v. Muere.



MORALITAT,
sust. c. Moralidad. Moralitats: ciencia moral.



MORAY.
v. Moriré. (sonará moré, morré en otras partes)



MORDEN.
v. Muerden. (mosseguen)



MORIENTS.
sust. c. Muertos, los que mueren.



MORÍ
‘L. Murió el.



MORIMENT,
sust. c. Muerte, el acto de morir.



MORIRENNI.
Murieron allí. (e morirenni d' altres bé trò a LXXX...)



MORRÁ.
V. Morirá.



MORRÁN.
v. Morirán.



MORRÉ.
V. Moriré.



MORRIA.
V. Moría, moriría.



MORRIU,
sust. c. Palabra para nosotros desconocida. - Véase la nota 57 de la
pág. 699.



MORS.
sust. c. pl. Muertos.



MORT.
sust. c. Muerto. - Li mort: los muertos.



MORTALITAT.
sust. c. Mortalidad.



MORTS.
sust. c. Muertos, y a veces muerte. (muerte : mors)



MOS.
pron. Mis. (mos : mons pares; mons tíos)



MOSTRADA.
part. pas. de "mostrar”. Demostrada, mostrada, enseñada.



MOSTRALI.
Enséñale.



MOSTRÁN.
v. gerundio de “mostrar".
Mostrando, demostrando, enseñando.



MOSTRARAY.
v. Mostraré, enseñaré, demostraré.



MOSTRARETS.
v. Mostraréis, demostraréis, enseñaréis.



MOSTRAT.
part. pas. de “mostrar". Demostrado, enseñado. (amostrar)



MOSTRA
‘T. Te muestra.



MOSTRATS.
v. Mostráis, mostrad; demostráis, demostrad.



MOSTRE.
v. Muestre, enseñe, demuestre.



MOSTR‘
EL. Muestro el, demuestro el.
MOSTRON. v. Muestran, demuestran,



MOU.
sust. c. Modo.



MOU.
v. Mueve, excita, induce.
MOUA. v. Mueva, induzca, excite. (moga)



MOULI.
v. Muévele.



MOURAT.
Te moverá, te inducirá, te excitará. (mourá ‘t)



MOURE.
V. MOVER.



MOUS.
v. Mueves.



MOVA.
V. MOUA.



MOVEDOR.
sust. c. El que mueve.



MOVENT.
part. a. De "mover”. El que se mueve. - Usado como sustantivo:
agitación, movimiento.



MOVER.
v. modo inf. Mover, agitar, retirar, quitar (remover),
excitar, venir.



MOVETS.
v. movéis.



MUDAMENT.
sust. c. Mutación, cambio, variación.



MUDATS.
v. Mudad, mudáis.



MUL.
v. Baño, mojo. (mull; mullar)



MULER.
V. MULLER.



MULTIPLICAMENT.
sust. c. El acto de multiplicar, multiplicación.



MULLER.
sust. c. Mujer, consorte.



MUNDAR.
v. modo inf. Lavar, limpiar. (el contrario de mundicia :
inmundicia
)
MUNDAT. part. pas. de “mundar”. Lavado,
limpiado. (limpio)
MUNDATS. v. Laváis, limpiáis.



MUNDEN.
v. Laven, limpien.



MUNTANYA.
sust. c. Montaña.



MUR,
sust. c. Muro, muralla.



MURRIA.
V. Moriría.



MUTAYRE.
adj. Variable.



MUYR.
v. Muero.
MUYRA. v.
Muera.



MUYT,
MUYTA. adj. y adv. Mucho, mucha. (aragonés muyto, muito;
portugués
)
MUYTZ. Muchos.