In Dei nomine. Sea manifiesta cosa a todos que como nos infant don Pedro fijo primero et heredero del muy noble rey de Aragon embiassemos a la corte de Navarra la qual era aplegada en la Puente de la Reyna domingo el otro dia de sant Miguel del mes de setiembre del anno de MCCLXXIIII el noble don Garcia Ortiz de Azagra richomne nuestro et don Ferrer de Manresa jutge de nuestra cort et don Joan Gil Tarin çalmedina de Çaragossa per demandar lo regne de Navarra por razon del dreycho quel sennor rey nuestro padre e nos avemos en el dicho regno et devemos aver por estas razones qual el dicho regno de antigos tiempos fue uno con el regno de Aragon et el regno de Aragon con el regno de Navarra e siempre reyes de Aragon possedieron et regnaron emsemble Aragon et Navarra segund que estas cosas se demostran por fama antiga la qual siempre fue et es ahun et encara por muychos privilegios donaciones cartas et poblaciones fetchas en aquellos tiempos por rey de Aragon et de Navarra antecessores nuestros segund que se demostre pleneramientre en cartas muychas et privilegios que se fayllan en monasterios ciudades et villas del regno de Aragon et de Navarra et ahun por foros dados de los reyes antecessores nuestros en el regno de Navarra e Daragon. E otrosi por otra razon quel noble rey don Sancho a cui Dios perdone primo cormano del noble sennor don Jaime rey Daragon padre nuestro conociendo el dretcho que havia en el regno de Navarra et el parentesco que avia con el afijo a el et desafijo a todo homne assi que si mories antes del quel regno de Navarra fuesse del ditcho padre nuestro con todas sos pertinencias: e esto asseguro por homanatge et por jura deyos pena de traicion e mando a sos richos homnes todos et a los poblos de Navarra de seguir et attender esto deyos pena otro si de traicion e los richos homnes et los poblos juraron esto segun que se contenesce en cartas publicas ende fetchas las quales se mostraron en la ditcha cort: e enbiamosles a decir que elos complendo et otorgando a nos el dereytcho que avemos en el regno de Navarra teniendo so fe et so lealdat que los ajudariamos et ahun si elos entendian que podiessemos major acuesta o mejoramiento damor con elos que nos plazria de corazon del aver. E sobresto la cort de Navarra audo so acuerdo embio a nos a Taraçona los nobles don Pero Sanchiz de Muntagut sennor de Cascant et governador de Navarra et don Gonzalvo Ivaynes de Baztan alferriz de Navarra et don Johan Gonzalvez so fijo don Martin Garcez de Uça et don Gil Baldovin alcalde de Tudela por mandaderos por nos facer ende respuesta: los quales nos respondieron que nos gradescian muytcho quanto nos los embiamos decir et lo nos tenian a merce et dixeronnos de parte de la cort que les plaçia todo dreycho quel rey nuestro padre et nos oviessemos en Navarra catando la fe et la lealtad de navarros e que nos gradescian muytcho lacostamiento et la ajuda que les embiamos a prometer. E demandaronnos qual era el acostamiento que queriamos aver con navarros et en que manera les queriamos ayudar: et nos maguer veamos et conoscamos quel dretcho deredar Navarra por antigo dretcho et affijamiento del rey don Sanxo et por jura de los navarros segund ditcho es desuso pertenesce al sennor rey nuestro padre et a nos et deviessen et podiessen conoscer seniorio de nuestro padre et nuestro a bien et a profetcho de lures almas et sien reprendimiento ninguno catando el deudo antigo el gran amor que avemos a los navarros avendo talant de cresçer el deudo et lamor quanto podamos avemos sabor et place a nos et dixiemos a los ditchos mandaderos que don Alfonso nuestro fijo mayor case con dona Johanna fija del rey don Anrique e si ela los navarros non podian aver quel ditcho fijo nuestro casase conuna de las fijas de las ermanas del ditcho rey don Anrique: e si por aventura ninguna destas ovier non podiessen case con la fija de don Johan de Bretayna sobrina del ditcho rey don Anrique e si por aventura lo que Dios no quera deveniesse del ditcho don Alfonso fijo nuestro que case con la una delas el otro fijo nuestro mayor qui deve regnar. Dixemosles atre si que les ajudariamos a defendimiento del regno con el cuerpo et con los vassayos et con laver et con toda la tierra et nuestro poder ben et lealment et esforçadamient et sien cansamiento ninguno contra tot homne. Dixemosles ahun que cataremos et tenremos todos los fueros et las custumnas et donaciones fetchas a prelados a las ordenes richos homnes caveros clerigos et ciutadanos et a los homnes de las villas et a todos otros homnes o muyeres por donadio a siempre o por vida o a cierto tiempo: e si por ventura conosceren que pueda avier meyoramiento en los foros catelo la cort et nos meyorar los hemos con acuerdo delos. E por mostrar amor et meyoramiento queremos que las caverias de Navarra que son de CCCC solidos sean de quingentos e quando nos o nuestro fijo no seamos en Navarra que pongamos hy governador del regno aquel que fayeremos con conseyo de la cort de Navarra o de la mayor partida e que todos los oficiales del regno sean de la tierra. E por attender et complir todas aquestas cosas ponemos en poder de los navarros don Alfonso nuestro fijo et ahun si deveniesse del lo que Dios no quera el otro fijo nuestro qui deve regnar en logar del demas que lo juremos nos atendre et complir et lo faremos jurar a don Garcia Ortiz de Azagra et a don Garcia Romeu et Ato de Foçes et don Guilabert de Cruylles et a otros richos homnes de ciudades et de villas que podamos aver bonamient. Otorgamos empero esto con aytal condicion que si por aventura el fetcho del casamiento non se podia complir de nenguna de las ditchas donas por muert o por vida assi como dito es desuso que los navarros desta Pascha de quaresma primera vinient en un anyo liuren a nos el regno de Navarra todo entegrament con ciudades villas castelos et con todo lo al que pertanece al regno e que daquel tiempo a enant tiengan a nos por rey et por sennor et atiendan a nos con personas ciudades castelos ot villas et otros logares assi como a rey et a sennor por razon del dreycho quel sennor rey nuestro padre et nos avemos en el regno de Navarra: e otro si si ante desti tiempo se podia complir el casamiento o aver certinidat desti fetcho que cumplan luego todas estas cosas. E esto que juren atender et complir sobrel libre et la cruz et fagan homnatges de manos et de bocha todos los prelados segund deven et todos los richos homnes et los caveros et los infanzones et los homnes de ciudades et de villas et todos los poblos cristianos judios et moros del regne de Navarra a nos en pena de traicion: e nos que recibamos luego las juras et los homnatges por razon de nuestro fijo qui ficiere el casamiento si complir se podiere o si complir non se podiere que las recibamos por nos mismos segund la forma desus ditcha. Ahun queremos que si nos hovieremos a entrar en el regno de Navarra por defendimiento de la tierra dentro aquel tiempo que nos podamos ajudar et valer de los richos homnes et de los cavaleros et de los infançones et de todos los poblos et de las ciudades et de las villas et de los otros logares et del pan et del vin et de la carne del rey et de todas las rendas suyas saccado las rendas que tienen los richos homnes et los cavalleros et los mesnaderos et los clerigos et los homnes buenos de las villas et otros homnes o muyeres por donativo o por vida e sacada la retenencia de los castiellos et las messiones que seran mester por aprofeycho del regno. E nos prometemos que entrel dicho tiempo nos levemos bien e leyalment e no fagamos tuerto a neguno ni fuerça de lo suyo ni nos alsemos con villa ni con castello ni furtemos ni hi fagamos furtar villa ni castello ninguno ni otro logar e que faremos desfer las fuerças que el rey don Sancho ni los otros reyes del en aca les ajen fechas. E prometemos de cumplir totas las cosas sobredichas elos complendo a nos otro si aquelas que les demandamos segund que scrito es desuso. Fueront presentes a aquesto qui lo vieron et lo odieron don Garcia Ortiz de Azagra et don Garcia Romeu et don Guilabert de Cruylles et don R. de Peralta richos homnes Daragon et de Catalunya et don Johan Gil Tarin çalmedina de Çaragossa et don Pero Lopez Deslava et don Ferrer de Manresa et don Martin Perez Doscha de Aragon et de Navarra et don Pero Sanxes Dean de Tudela don Johan Sanxes de Muntagut don Pere Lopez Dezpeenn P. Garcia Dandossela Ennego de Rada Ruy Xamenez Dolleta don Lop Ortiz justicia de Tudela. Actum Tirassone XVII kalendas novembris anno Domini millessimo CC septuagessimo quarto. - Sig+num Raimundi Scorna notarii publici auctoritate domini regis Aragone por totam terram et jurisdiccionem ejusdem qui de mandato domini infantis predicti et nunciorum predictorum curie de Navarra hec scripsit et clausit loco die et anno prefixis cum emendato in XIIIa linea ubi dicitur e si por aventura ninguna destas ovier non podiesen case con la fija de don Johan de Bretanya sobrina del ditcho rey don Anrique.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
martes, 18 de febrero de 2020
LI, perg 2206, Jaime I, 16 octubre 1274
In Dei nomine. Sea manifiesta cosa a todos que como nos infant don Pedro fijo primero et heredero del muy noble rey de Aragon embiassemos a la corte de Navarra la qual era aplegada en la Puente de la Reyna domingo el otro dia de sant Miguel del mes de setiembre del anno de MCCLXXIIII el noble don Garcia Ortiz de Azagra richomne nuestro et don Ferrer de Manresa jutge de nuestra cort et don Joan Gil Tarin çalmedina de Çaragossa per demandar lo regne de Navarra por razon del dreycho quel sennor rey nuestro padre e nos avemos en el dicho regno et devemos aver por estas razones qual el dicho regno de antigos tiempos fue uno con el regno de Aragon et el regno de Aragon con el regno de Navarra e siempre reyes de Aragon possedieron et regnaron emsemble Aragon et Navarra segund que estas cosas se demostran por fama antiga la qual siempre fue et es ahun et encara por muychos privilegios donaciones cartas et poblaciones fetchas en aquellos tiempos por rey de Aragon et de Navarra antecessores nuestros segund que se demostre pleneramientre en cartas muychas et privilegios que se fayllan en monasterios ciudades et villas del regno de Aragon et de Navarra et ahun por foros dados de los reyes antecessores nuestros en el regno de Navarra e Daragon. E otrosi por otra razon quel noble rey don Sancho a cui Dios perdone primo cormano del noble sennor don Jaime rey Daragon padre nuestro conociendo el dretcho que havia en el regno de Navarra et el parentesco que avia con el afijo a el et desafijo a todo homne assi que si mories antes del quel regno de Navarra fuesse del ditcho padre nuestro con todas sos pertinencias: e esto asseguro por homanatge et por jura deyos pena de traicion e mando a sos richos homnes todos et a los poblos de Navarra de seguir et attender esto deyos pena otro si de traicion e los richos homnes et los poblos juraron esto segun que se contenesce en cartas publicas ende fetchas las quales se mostraron en la ditcha cort: e enbiamosles a decir que elos complendo et otorgando a nos el dereytcho que avemos en el regno de Navarra teniendo so fe et so lealdat que los ajudariamos et ahun si elos entendian que podiessemos major acuesta o mejoramiento damor con elos que nos plazria de corazon del aver. E sobresto la cort de Navarra audo so acuerdo embio a nos a Taraçona los nobles don Pero Sanchiz de Muntagut sennor de Cascant et governador de Navarra et don Gonzalvo Ivaynes de Baztan alferriz de Navarra et don Johan Gonzalvez so fijo don Martin Garcez de Uça et don Gil Baldovin alcalde de Tudela por mandaderos por nos facer ende respuesta: los quales nos respondieron que nos gradescian muytcho quanto nos los embiamos decir et lo nos tenian a merce et dixeronnos de parte de la cort que les plaçia todo dreycho quel rey nuestro padre et nos oviessemos en Navarra catando la fe et la lealtad de navarros e que nos gradescian muytcho lacostamiento et la ajuda que les embiamos a prometer. E demandaronnos qual era el acostamiento que queriamos aver con navarros et en que manera les queriamos ayudar: et nos maguer veamos et conoscamos quel dretcho deredar Navarra por antigo dretcho et affijamiento del rey don Sanxo et por jura de los navarros segund ditcho es desuso pertenesce al sennor rey nuestro padre et a nos et deviessen et podiessen conoscer seniorio de nuestro padre et nuestro a bien et a profetcho de lures almas et sien reprendimiento ninguno catando el deudo antigo el gran amor que avemos a los navarros avendo talant de cresçer el deudo et lamor quanto podamos avemos sabor et place a nos et dixiemos a los ditchos mandaderos que don Alfonso nuestro fijo mayor case con dona Johanna fija del rey don Anrique e si ela los navarros non podian aver quel ditcho fijo nuestro casase conuna de las fijas de las ermanas del ditcho rey don Anrique: e si por aventura ninguna destas ovier non podiessen case con la fija de don Johan de Bretayna sobrina del ditcho rey don Anrique e si por aventura lo que Dios no quera deveniesse del ditcho don Alfonso fijo nuestro que case con la una delas el otro fijo nuestro mayor qui deve regnar. Dixemosles atre si que les ajudariamos a defendimiento del regno con el cuerpo et con los vassayos et con laver et con toda la tierra et nuestro poder ben et lealment et esforçadamient et sien cansamiento ninguno contra tot homne. Dixemosles ahun que cataremos et tenremos todos los fueros et las custumnas et donaciones fetchas a prelados a las ordenes richos homnes caveros clerigos et ciutadanos et a los homnes de las villas et a todos otros homnes o muyeres por donadio a siempre o por vida o a cierto tiempo: e si por ventura conosceren que pueda avier meyoramiento en los foros catelo la cort et nos meyorar los hemos con acuerdo delos. E por mostrar amor et meyoramiento queremos que las caverias de Navarra que son de CCCC solidos sean de quingentos e quando nos o nuestro fijo no seamos en Navarra que pongamos hy governador del regno aquel que fayeremos con conseyo de la cort de Navarra o de la mayor partida e que todos los oficiales del regno sean de la tierra. E por attender et complir todas aquestas cosas ponemos en poder de los navarros don Alfonso nuestro fijo et ahun si deveniesse del lo que Dios no quera el otro fijo nuestro qui deve regnar en logar del demas que lo juremos nos atendre et complir et lo faremos jurar a don Garcia Ortiz de Azagra et a don Garcia Romeu et Ato de Foçes et don Guilabert de Cruylles et a otros richos homnes de ciudades et de villas que podamos aver bonamient. Otorgamos empero esto con aytal condicion que si por aventura el fetcho del casamiento non se podia complir de nenguna de las ditchas donas por muert o por vida assi como dito es desuso que los navarros desta Pascha de quaresma primera vinient en un anyo liuren a nos el regno de Navarra todo entegrament con ciudades villas castelos et con todo lo al que pertanece al regno e que daquel tiempo a enant tiengan a nos por rey et por sennor et atiendan a nos con personas ciudades castelos ot villas et otros logares assi como a rey et a sennor por razon del dreycho quel sennor rey nuestro padre et nos avemos en el regno de Navarra: e otro si si ante desti tiempo se podia complir el casamiento o aver certinidat desti fetcho que cumplan luego todas estas cosas. E esto que juren atender et complir sobrel libre et la cruz et fagan homnatges de manos et de bocha todos los prelados segund deven et todos los richos homnes et los caveros et los infanzones et los homnes de ciudades et de villas et todos los poblos cristianos judios et moros del regne de Navarra a nos en pena de traicion: e nos que recibamos luego las juras et los homnatges por razon de nuestro fijo qui ficiere el casamiento si complir se podiere o si complir non se podiere que las recibamos por nos mismos segund la forma desus ditcha. Ahun queremos que si nos hovieremos a entrar en el regno de Navarra por defendimiento de la tierra dentro aquel tiempo que nos podamos ajudar et valer de los richos homnes et de los cavaleros et de los infançones et de todos los poblos et de las ciudades et de las villas et de los otros logares et del pan et del vin et de la carne del rey et de todas las rendas suyas saccado las rendas que tienen los richos homnes et los cavalleros et los mesnaderos et los clerigos et los homnes buenos de las villas et otros homnes o muyeres por donativo o por vida e sacada la retenencia de los castiellos et las messiones que seran mester por aprofeycho del regno. E nos prometemos que entrel dicho tiempo nos levemos bien e leyalment e no fagamos tuerto a neguno ni fuerça de lo suyo ni nos alsemos con villa ni con castello ni furtemos ni hi fagamos furtar villa ni castello ninguno ni otro logar e que faremos desfer las fuerças que el rey don Sancho ni los otros reyes del en aca les ajen fechas. E prometemos de cumplir totas las cosas sobredichas elos complendo a nos otro si aquelas que les demandamos segund que scrito es desuso. Fueront presentes a aquesto qui lo vieron et lo odieron don Garcia Ortiz de Azagra et don Garcia Romeu et don Guilabert de Cruylles et don R. de Peralta richos homnes Daragon et de Catalunya et don Johan Gil Tarin çalmedina de Çaragossa et don Pero Lopez Deslava et don Ferrer de Manresa et don Martin Perez Doscha de Aragon et de Navarra et don Pero Sanxes Dean de Tudela don Johan Sanxes de Muntagut don Pere Lopez Dezpeenn P. Garcia Dandossela Ennego de Rada Ruy Xamenez Dolleta don Lop Ortiz justicia de Tudela. Actum Tirassone XVII kalendas novembris anno Domini millessimo CC septuagessimo quarto. - Sig+num Raimundi Scorna notarii publici auctoritate domini regis Aragone por totam terram et jurisdiccionem ejusdem qui de mandato domini infantis predicti et nunciorum predictorum curie de Navarra hec scripsit et clausit loco die et anno prefixis cum emendato in XIIIa linea ubi dicitur e si por aventura ninguna destas ovier non podiesen case con la fija de don Johan de Bretanya sobrina del ditcho rey don Anrique.
lunes, 7 de septiembre de 2020
1 de febrero
1.° DE FEBRERO.
En esta sesión
se dio cuenta de los siguientes despachos y luego se eligió una
comisión que se entendiese con otra nombrada por los concelleres de
Barcelona, para el mejor despacho de los negocios.
Als molt
reverend e honorables senyors los diputats de Cathalunya en
Barchinona residents.
Molt reverend e honorables senyors.
Vista vostra voluntat e deliberacio per vostra letra a nos notificada
desijants tostemps deliberadament fer no solament en
aquest negoci e per benefici dels afers a vosaltres comenats mes en
totes altres coses per vosaltres ordonades e deliberades adherir fer
e complir en tota vostra ordinacio encontinent havem fet nostres
sindichs los quals per aquesta raho spetxadament trametem aqui
als quals havem expressament manat fassen stiguen a tota vostra
ordinacio e en neguna manera de aquella nos departesquen.
Suplicantvos aquesta vila e aquells en nom de aquella ordinariament e
per son grau hajau per recomenats. Oferintnos nos e la
vila tostemps promptes en totes coses fer complir lo que per
vosaltres a nos sera notificat e volreu fassam. (página
rota) *Besalu
a XXVIIII de janer any de la nativitat de *Senyor Mil CCCCLXI. -
Prests a tots vostres * ordinacions servir los jurats de la vila
*
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables
senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. Molt reverend
egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Nosaltres havem
nomenat per hun dels embaxadors per la universitat de Besalu
En Bernat Ornos de la dita vila lo qual es per alguns altres
afers en la cort del Senyor Rey. E si per ventura lo dit Bernat no
era aqui o era aqui e per los afers de que havia carrech per la dita
vila no podia esser hun dels dits embaxadors havem nomenat En
Miquel Merques per esser embaxador per la dita universitat.
Perqueus pregam molt afectuosament queus placia que en cas que lo dit
Bernat Ornos empatxat no sera lo vullau admetre ab la dita
vostra companya e embaxada e si empatxat sera admeteu lo dit Miquel
segons es dit car tots son sindichs de la dita vila e quiscu dells
ha poder de entrevenir en la cort per la dita vila. E de
aquell que restara en la embaxada feu rebre e prestar lo sagrament
que los altres embaxadors han prestat. Dada en Barchinona lo
primer die de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de
Monserrat. Los diputats del General de Cathalunya
residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
Al
honorable senyor En Bernat Ornos sindich de la vila de Besalu.
Honorable senyer. Nosaltres vos havem elegit per hu dels
embaxadors de aquest Principat pero perques diu que vos per ventura
sieu empatxat per afers de la vila de Busulu en tal
manera que no porieu entrevenir en la embaxada per ço en tal cas
havem elegit En Miquel Merques de la dita vila qui aximatex es
sindich ab vos e altres de aquella e al qual havem bestrets XXV
florins dor per carrech de la embaxada e apres aquell qui romandra en
la embaxada fassa procura en poder del notari qui es aqui ab la dita
embaxada ab poder de rebre cent cinquanta florins dor segons havem
donat als altres embaxadors qui son per universitats e los cent XXV
qui resten farem donar a aquell qui sera procurador segons lo dit
Miquel vos dira. Dada en Barchinona lo primer dia de febrer del any
Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.
Als molt reverend
egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats
del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la
cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables
mossenyors. En la derrera visita per nosaltres feta del Senyor
Princep la sua Illustre senyoria nos dix trobare pler
pogues comunicar ab alguns de nosaltres de certes coses tocants
servey del Senyor Rey e seu al qual diguem tota hora esser prests e
que treball de anar e venir nons scursariam. Don se segui
que a XXVIIII del present lo dit Senyor Princep nos trames aci en
Leyda una letra translat de la qual es interclus en la present la
qual legida e precedent deliberacio de tots fou acordat que solament
los devall nomenats hi anassen a fi que segons lo rahonament
haguessem manera e bona scusa de star en deliberacio. E axi ir anam a
Fraga nosaltres archabisbe comte de Prades Bernat de Siveller Johan
Pintor Anthoni Guillem de Montanyans e Anthoni Riquer e ensemps ab
los honorables mossen Pere Dussay mossen Guillem Romeu Steve Mir e
Pere Julia quatre dels missatgers de aquexa ciutat aximatex per lo
dit Senyor Princep demanats. Primerament manifestada nostra venguda
al Senyor Rey e obtenguda licencia de la sua gran Altesa anam al
Senyor Princep. E exit tot hom de la cambra del castell hon
sta so que fins aquella hora en les vesites passades no ere
stat fet lo dit Senyor Princep nos feu un rahonament molt discret e
singularment compost havent en efecte que despuys la sua Illustre
persona per la Majestat reyal es detenguda la Illustrissima Senyora
Reyna axi en supplicar ab gran voluntat e attencio lo dit Senyor Rey
per la sua liberacio com en visitarlo e en moltes altres maneras
li ha mostrades e fetes obra de mare per la qual raho dix restarli
infinidament obligat. E com ell dit Senyor Princep per rahonaments de
la dita Senyora Reyna e de altres hage compres que la gran Altesa del
Senyor Rey se congoxe molt de nostres representacio e instancies e
forçe
la liberacio de la sua persona se
conduirie millor si
nosaltres desistiem e ell dit Senyor Princep vulle e entene en
totes maneres la Majestat del Senyor Rey altrement que de
gracia e clemencia no sia instada com sempre vulle star a
total obediencia sua e encare desige esser restituit en
la gracia benediccio paternal per mija de la dita Senyora
Reyna pregave a nosaltres volguessem talment moderar nostres
instancias e dits que lo dit Senyor Rey no congoxat de
aquelles ab intervencio de la dita Senyora Reyna entengues en ferli
gracia car ell dit Senyor Princep ere content fer tota aquella
summissio e altres coses que la sua gran Altesa volgues e ordenas.
Fet lo dit rahonament ab molt prudents e pesades paraules per
nosaltres fou respost que certament la dita Senyora Reyna molt
virtuosament se ere haguda e havia en la sua fahena e que totes hores
que per nosaltres ere stada supplicada la sua gran Altesa sempre molt
liberalment si era oferta e ab gran voluntat havia fet lo
de que ere stada supplicada e que totes vegades nosaltres prostrats e
ab molta humilitat haviam continuades nostres supplicacions de gracia
e clemencia e encare de justicia e axi ho enteniem prosseguir no
solament per la liberacio de la sua illustre persona mas
principalment per reintegracio dels usatges de Barchinona
constitucions privilegis e libertats de Cathalunya les quals prenien
gran lesio e interes en la sua detencio e que desistirnos de
aço no ere posible tro tant fossen degudament
reintegrades significants a la sua Illustra persona que aso
mateix lo Principat fahere per lo pus simple
gentil home o altre del Principat quant mes per la Illustre persona
qui apres del Senyor Rey es cap del stament militar del Principat e
que per defendre dits usatges constitucions privilegis e libertats
totes exposariem les persones si mester era acompanyant tot nostre
dit de paraules pertinents e degudes juxta la materia. Lo dit Senyor
Princep monstra voler entendre en qual manera era contrafet a dites
constitucions usatges e libertas. E nosaltres molt succintament e
reposada juxta los memorials per vosaltres mossenyors dies ha
tramesos ho recitam tot a la sua Senyoria ab gran compliment. E lo
dit Senyor Princep alegrantse molt al parer nostre de haver hoyt
so que creem certament ignorave torna pregar a
nosaltres que ab la humilitat deguda e pertinent de vassalls a Senyor
volguessem continuar nostres suplicacions e que donassem orde quant
en nosaltres fos o per gracia e clemencia o per expedients se
donas conclusio en la sua liberacio significantnos ell star ab
molt detriment e congoxa. Nosaltres responguem que axi ho fariem
sempre e crehiem pus lo Senyor Rey fos en Leyda de continent la
sua gran Altesa entendria en lo repos de aquest negoci
segons ha ofert. E axi confortantslo de nostre poder com havem
acustumat nos partim de la sua ustre senyoria e tornam a la Majestat
del Senyor Rey al qual referim tot lo dit rahonament. E lo dit Senyor
Rey mostra no saberhi res e trobar pler en Ia resposta que feta havem
al dit Princep sols dix no havie dit trobar enuig en nostres
supplicacions e instancies e obtenguda licencia tornam aci en
Leyda. Veus aci mossenyors tot lo que ses subseguit
apres de nostra derrera letra. Comprenguenne vostres
reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses so
quels parra. Auger de Casal correu a XXVIIII del
present entre tres e quatre hores apres mig jorn nos
dona vostra letra de XXVIII per la qual restam avisats de la
venguda dels XXXXV. Com sien asi vistes les
instruccions e altres coses que dieu porten farem lo que
ordonat sia per vosaltres mossenyors e de tot lo
que succehira sereu continuament avisats. Lo Senyor Rey es
entrat aci en
Leyda vuy
a les tres hores apres mig jorn
e fins are no sentim
haja arribat algu dels convocats a parlament. Ab aquesta vos trametem
copia de la requesta per nosaltres feta als deputats de
Arago e de llur
resposta e de nostra replica perque de tot siau
avisats. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e
honorables savieses ço
que plasent lus
sie.
Scrita en Leyda
a XXXI de janer
any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los
embaxadors del Principat de Cathalunya.
No poden ignorar molt reverends
nobles honorables e savis senyors diputats del regne de Arago la
capcio e detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona
del Illustre Princep de Viana fill del dit Senyor Rey per causa e
occasio de la qual lo Principat de Cathalunya mogut per lo comu
interes dels dominis e regnes de la prefata Majestat e encara per la
gran fidelitat amor e tranquille stat de la corona reyal
celebrant cort en Leyda per solemne embaxada segons la
importancia del fet multiplicades vegades supplica la excellencia del
Senyor Rey e serenissima Senyora Reyna tunch en la dita cort
residents e axi apres la dita cort porrogada los diputats de
aquell Principat per sa embaxada en lo loch de Aytona les tals
supplicacions han continuades e vuy aquellas ab
gran frequentacio debitament e subiecta en la
present ciutat han prosseguides e continuament no cessen supplicar
per totas maneras e vias opportunas (occitano, plural en
as) e convinents sperant cascun dia en la gran virtut e clemencia
de la Majestat reyal trobar merçe e
gracia. E ja no dupten haurian
aquella obtenguda si a vosaltres molt reverend nobles honorables e
savis senyors plagut hagues unidament
e ensemps ab dits
embaxadors del Principat supplicar e instar. E per quant en la tarda
se poria
algun perill e inconvenients causar a no poch dan del publich e bon
stat dels dits dominis e regnes majorment com a supplicacio e
instancia del regne de Arago
lo Illustre Princep
sia
en lo
dit regne transferit
e portat e exint
de aquell en altre provincia
que Cathalunya no sia sens
evident perill de la persona del dit Senyor Princep e altres molts
prejudicis e interessos
los
quals per bona causa açi
son obmesos
per tant los embaxadors del dit Principat de Cathalunya a major
descarrech de aquell Principat negligencia e culpa de qui en tan
arduu negoci lo cometra
incaute incite pregue exorte e requer a vosaltres senyors dipputats
dessus
dits vullau
ab
gran sollicitut
e cura attendre e mirar totes e sengles coses en la present
mencionades e requestas
per manera lo fi per tots desijat sia aconseguit lo qual redundara en
gran servey de Nostre Senyor Deu honor e servey de la reyal corona
gran assossech e repos dels dominis e regnes del Senyor Rey.
Protestant si al contrari fareu lo que no es de presumir de totas
e qualsevol coses licites de protestar. Requerint de la present esser
feta carta publica a futura recordacio e memoria per vos et
cetera.
Los dipputats del regne de Aragon
respondiendo an cierta requesta e exortacion a ellos fetas per
part de los muyt reverendos egregis nobles
magnificos honorables e savios senyores los embaxadores
embiados a la reyal Majestat per Ios muyt
reverendos egregio nobles magnificos e honorables senyores los
dipputats del Principado de Cathalunya en cierto nombre dizen seyer
publicos e notorios assi en el regno de Aragon como en el
Principado de Cathalunya les humiles e multiplicadas supplicaciones
que por part de la cort general del regno de Aragon e por los
dipputados del dito regno son seydes feytas an la Majestat del dito
Senyor Rey e o la muyt excellent senyora la Senyora
Reyna sobre
la liberacion de la persona del muyt Illustre Senyor Principe de
Viana fillo suyo. E a los ditos senyores embaxadores es muyt cierto
como por part de la cort general del dito regno Daragon fueron
embiados dos solemnes embaxadas a la prefata Majestat la una en la
ciutat de Leyda la otra al lugar de Aytona dito Principado siempre
supplicando a la Majestat del Senyor Rey e la excellent senyoria de
la dita Senyora Reyna sobre la dita liberacion. E por cuanto se havia
sentimento quel dito Senyor Rey mandava levar al dito Senyor Principe
al castiello de Miravet que es situado dentro el dito Principado la
cort del dito regno e los representantes aquella condolendose de
aquesto por si e encara exortada .... la dita cort asi
por ell dito Senyor Principe como encara per los muyt reverend noble
e magnifico senyores el Vispe de Vich don Frances Pinos
e micer Anthoni Riquer assi por part del dito Senyor Principe como
por part dellos embaxadores con letra de crehença
en la dita cort Daragon por la cort del Principado de
Cathalunya embiados la Majestat del dito Senyor Rey fue por part de
la dita cort Daragon humilment e con debida subjeccion e con
grandissima e muyt frequent instancia supplicada quel dito Senyor
Principe no quisiese levar al dito castiello antes su clemencia real
aquell quisiese poner en el regno de Aragon e tener aquell en
companya de su excellent persona o de la dita muyt excellent
senyora la Senyora Reyna en el dito regno. E per quanto en el dito
regno Daragon el dito Senyor Principe no podia buenament seyer
detenido obstantes los fueros usos privilegios e libertades del dito
regno por beneficio del dito Senyor Principe e por condescendra
a las instancias e pregarias feytas por los sobreditos embaxadores
assi por part del dito Senyor Principe como dellos los de la dita
cort del regno Daragon fizieron cierto acto por el qual se dispenso
en la aturada del dito Senyor Principe en el regno de
Aragon e a supplicacion de la dita Senyora Reyna e de la dita cort el
Senyor Rey transfirio la persona del dito Senyor Principe en el regno
de Aragon e del lugar de Azcon (Ascó) que es cerqua
del dito castillo de Miravet reduxo al dito Senyor Principe en
la vila de Fraga e a su Alteza plazio e consintio que detendria
aquell en el dito regno donde su excellent persona o la persona de la
illustre Senyora Reyna staria en el dito regno segons que aquestas
cosas mas largament si demuestran por tenor del acto de la cort por
aquesta razon feyto. Esta en verdat quel dito Senyor Principe apres
que fue el dito acto atorgado por la dita cort es seydo
humanament detenido en la ciutat de Çaragoça
en la Aljafaria en palacio real donde ensemble
han estado las personas de los ditos senyores Rey e Reyna de lo qual
se ha seguido gran beneficio a la persona del dito Senyor Principe e
los ditos dipputados del dito regno Daragon han continuado e entenden
a continuar las supplicaciones anteditas e fazer cerqua las ditas
supplicaciones todo aquello que al oficio dellos pertenesce todos
tiempos procurando el servicio del Senyor Rey e beneficio del Senyor
Principe e reposo de los regnos e senyorias del dito Senyor Rey. E
los ditos dipputados no creen que en supplicar la prefata Majestat
conjunctament e unida los ditos senyores embaxadores com los
deputados del dito regno de Aragon se subsiguiese beneficio alguno en
les coses sobreditas. E con aquesto dizen los ditos
dipputados que non consenten en las protestaciones contra ellos
feytas por part de los ditos senyores embaxadores ante adaquellas
expressament contradizen e en contrario reprotesten et cetera.
E aquesta respuesta dan a la dita requisicion
requirendo al notario quende fagua carta publica
et cetera.
A la resposta feta per los molt reverends nobles
e magnifichs senyors de diputats del regne de Aragon
responsiva al protest e requesta als dits diputats presentada
per los embaxadors del Principat de Cathalunya en nom e per part del
dit Principat la qual resposta comença
Los diputats et cetera e a les coses en aquella contengudes replican
los dits XV embaxadors dients que stan e perseveran
en la llur requesta e coses en aquella contengudes per los
sguarts recitats en ella dients que los nomenats en la dita resposta
bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer
embaxadors no supplicaren la Majestat del Senyor Rey ni de la Senyora
Reyna ne los LXXII representant la cort de Arago de metre e
transferir lo Senyor Princep en Arago. Tan solament reportaren
als dits LXXII com lo Senyor Princep los havia manat que diguessen de
sa part al dits LXXII quels plagues condescendre al acte concordat e
axi simplament fonch
referit per los dits bisbe de
Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer als molt reverend
nobles e magnifichs senyors mossen Teraçona
vezcomte de Biota Johan Ferrandis de Heredia (Fernández
Heredia, familia del arzobispo de Zaragoza asesinado en tiempo pre
Compromiso de Caspe) e don Exemeno Gordo diputats per
LXXII a conferir ab los dits embaxadors de Cathalunya. E semblantment
fonch reportat als dits LXXII per los dits embaxadors de Cathalunya e
no sen eren mes en los dits fets car la letra de crehença
que portaren als dits LXXll e la crehença
explicada fonch solament per intimar als dits LXXII representant la
cort de Arago la detencio e capcio feta per la Majestat reyal de la
persona del Illustre Princep fill del Senyor Rey e quels fos plasent
intercedir conjunctament ab los del Principat de Cathalunya a la
Majestat del Senyor Rey per la liberacio e libertat del Illustre
Princep. E axi ne foren instats exortats e pregats attes era
fahena de tots. E aço solament
es stada la crehença explicada
per Ios dits embaxadors com aquest fos llur carrech e no lo contengut
en la dita resposta majorment que lo dit acte no sorti son efecte ans
rompe e lo Senyor Rey tira la via de Miravet ab lo Illustre Princep
fins al loch de Asco e en lo dit loch fonch feta la segona
concordia entre la Majestat del Sensor Rey e los LXXII representant
la cort general del regne de Arago enterdint lo
visrey de Sicilia absents los embaxadors del Principat de
Cathalunya e no sabents ans totalment ignorants la dita concordia. E
axi fina no altrament tots temps parlant ab la honor e reverencia
ques pertany. En les altres tres coses dites e en la dita resposta
explicades dien seria molt degut se comple ab degut efecte e
sen remeten a la bona virtut dels del dit regne e al exit del negoci.
Requerint la present replica esser continuada al peu de dita resposta
e sense la present no esser closa la carta requerint
notari et cetera.
martes, 16 de febrero de 2021
16 DE SEPTIEMBRE. Fin del tomo 17.
16 DE SEPTIEMBRE.
Ocupáronse
de la resolución de varios asuntos de interés general, y reunidas,
por la tarde, las nueve personas designadas para contestar a la
proposición del Príncipe, junto con varios abogados, ocupáronse
nuevamente de este asunto para ver lo que se podía acordar.
El
mismo día, fueron recibidos los embajadores que el Principado había
enviado a Sicilia, quienes presentaron a los señores Diputados
varias cartas que para ellos les habían entregado diferentes
universidades, prelados, el virey y otros barones del mismo
reino, las cuales se hallan, por su orden, a continuación.
Reverendo magnificis et nobilibus viris deputatis et consilio
representantibus Principatum Cathalonie amicis
carissimis.
Reverende magnifici et spectabiles viri. Auduti li
magnifici misser Francisco Paglares citano de
Barchinona et misser Petro Clariana docturi vostri
legati et ambaxiaturi et intiso czo che loro per vostra parti ni
hanno discretissimamenti et cum optima intelligencia explicatu et
visti et reconuxuti li instruccioni per ipsi apportati sub brevita vi
respondimo che nui li havimo dato nostra resposta in scriptis la
quale se portano et per ipsa porreti essere melius informati
certificandove che li dicti legati si havino portati circa loro
legacioni cum summa prodencia et optima discrecione offerendovi in
omni vostro honuri et plachiri in tuctu quillu che per nui fari si
putissi. Datta in Urbe felici Panhormi (Palermo) die II
mensis may VIIII indiccionis M.CCCCLXI.
Li magnifici
preturi judichi jurati et universita di la felici cita di Palermu
havendu intisu la ambaxiata et visti li instructioni di li reverendu
magnifici et spectabili deputati di lu insigni Princhipatu di Cathalogna explicata per li magnifici misser Francisco Paglares
et misser Petru Clariana docturi rispondinu ut infra.
Et
primo li dicti magnifici oficiali et universita di la felici cita de
Palermu regraciamu a lu dictu insigni Principatu di lu amuri
et carita che hannu usatu in notificarili per li dicti magnifici
ambaxiaturi li cosi successi in lu dictu Principatu et intissi li
dissidii et discordii successi infra la sacra real Majesta di lu
serenissimu comuni nostru Re e Signuri don Johanni
felichimenti regnanti el lu illustrissimu signuri Principi so
figlu primogenitu a li dicti oficiali et a tutta la prefacta
universita sunu stati multu molesti et assay displachenti et non
diminu grandimenti si alegrano che la dita Magesta cum intercessu di
la Illustrissima Signura Reyna haia liberatu lu dictu Signuri
Princhipi e che fra loru si tracti bona pachi et concordia. La
quali Deu per sua merci conduca a bonu et felichi exitu che sia
honuri de la divina Magesta serviciu de lu Serenissimu nostru
comuni Re et beneficiu de lu dictu lllustrissimu Principi
et de tutti regni et dominu di lu dictu Segnuri Re.
Ad
quillu che li dicti instructioni conteninu circa la expedioni et
armamentu di vinti octu galey per tuicioni et guardia
di li regni et Principatu di la prefata Magesta si respundi
che le dicti oficiali et universita regracianu multu a li dicti
reverendu et magnifici deputati. Verum al presenti non pari
necessaria tal provisioni attentu che per la grandi potencia
magnanimita prudencia et bon regimentu di la Majesta prefata et la
inmensa et innata fidelita di tutti soi regni et vassalli quiscu
regnu non timi alcuna invasioni ma quandu il casu occurrissi quod
Deus avertat di haveri necessariu auxiliu tuicioni oy guardia allura
si ricurriria a lu succursu et presidiu de la prefata Majesta a cui
specta defenderi et succurriri soy regni et vassalli. La qual Majesta
providendu haviri succursu si ricurriria a lu dictu insigni
Princhipatu cum quilla fidi et fraternali afectioni che divinu
haveri ad invicem carissimi et cordialissimi amichi confidandu di la
antiqua amicicia et reciprocu amuri che sempri e statu infra la dicta
felici cita di Palermu et lu dictu insigni Princhipatu.
Quantu a lu bona exhortacioni circa la fidelita et unioni versu
la real Majesta rispondinu regraciandu al dictu Princhipatu di loru
(lur, llur) bon confortu. La dicta cita sempre fu e et serra
promptissima a la fidelita et sincera devocioni et obedientia di la
sacra real Majesta et presertim a lu serenissimu et gloriusu nostru
comuni signuri Re don Johanni feliciter regnanti cum lu solitu
fervuri lu quali la dicta cita principaliter et tuttu lu regnu di
Sicilia si ha demostratu inmediate da poy finiti li
beneaventurati jorni di lu gloriusu quondam Re don Alfonsu
di inmortal memoria a la qual fidelita obedientia bona et sincera
volunta la dicta cita cum summa carita et fraternali dilectioni
exhorta li dicti reverendu magnifici et spectabili diputati el
insigni Principatu voglanu perseverari et essere unanimi per
exaltamentu et serviciu del nostru serenissimu comuni Signuri et
Re don Johanni.
Postremo li dicti magnifici oficiali et
universita de la prefata felici cita di Palermu exhortanu et
preganu li dicti reverendu et magnifici deputati et lu dictu insigni
Princhipatu che una simul voglanu intendiri a la unioni et concordia
di lu prefatu Serenissimu signuri nostru comuni Re et di lu
lllustrissimu S. Princhipi so figlo primogenitu lu quali non dubitanu
per li soy inumerabili virtuti et inmensa prudencia si conformira cum
la volunta di lu dictu Serenissimu Segnuri nostru comuni Re so patri
la qual concordia Deu per sua clemencia et infinita bonta metta a
bonu et sanctu fini oferendusi sempre la dicta cita felici de Palermu
operari per lu dictu insigni Princhipatu et persuni singulari
di quillu quantu ad ipsa sia possibili ad honuri et gloria di la real
Majesta del dictu Signuri
nostru comuni Re lo quali Deu presti longa vita et felici
statu.
Según una nota que se halla en el registro, las
antecedentes respuestas fueron leídas y entregadas a los embajadores
el día dos de mayo de la nona indiccion, o sea del
mismo año 1461.
Reverendissimi magnifici et spectabiles viri auduti ad plenum
li magnifici mossen Francisco Pallares chitatino de Barchinona
et missere Petru Clariana docturi vestri ambaxiaturi in
quillu che ni volsiri per vestra parti oretinus explicari et intisi
cum diligencia li instruccioni vestri che loru portaru breviter vi
respondimu che nuy li fichimu resposta in scriptis secundum che per
loru et per la dicta nostra resposta purreti esseri melius informati
oferenduni sempri in omni vestru honuri et plachiri. Scritta in Urbe
felici Panormi die II mensis madii none indiccionis Mil
CCCCLXI.
Reverendis ac magnificis et egregis viris deputatis et
consilio insignis Principatus Cathalonie amicis et fratribus
nostris carissimis.
Li reverendi spectabili er
magnifici archiepiscopi episcopi comiti et baroni de lo regno de
Sicilia ad instancia dili magnifici mossen Francisco Pallares
citatino di Barchinona et missere Petro Clariana doctor
ambaxiatori di li multi reverendi et magnifici deputati de lo
Generali et loro consiglio de lo insigne Principatu
de Cathalogna convocati per lo lllustre S. Vicere de lo
predito regno presenti in la felice citate de Palermu
havendu intisu la ambaxiata et visti li instruccioni de li dicti
magnifici deputati explicati per li prefati ambaxiatori respondino ut
infra.
Et primo regraciano li prefacti reverendi et magnifici
deputati et consiglyo de la dileccione et carita che hanno
demostrata in volere notificare et comunicare con lo dicto regno le
cose entesse in lo dicto insigne Principatu et atço trametere
li dicti magnifici ambaxiaturi et dicono che a li prefati prelati
conti et baroni sonno stati molto molesti el displacenti li disidii
discordii et caso successi imfra la sacra real Majestate de lo
Serenissimo nostro comune Sengnyore Re don Johanno felicemente
regnante et lo Illustrissimo Sengnyore Principe so figlo primogenito
et relegranosi summamenti che la dicta Majestate per intercesso de la
Serenissima Senyora Regina la cuy virtute et prudencia supra
omne altra excelli habea liberato lo dicto Senyori Principe et che se
tracte fra loro concordia la qual pregamo nostro Senyore Iddio
che per sua infinita bonda et merce conduca ad bono et felice exito
che sia honore et laude de la divina Majesta servicio de lo dicto
Serenissimo nostro comune Segnyori et beneficio et
consolatione de lo prefato lllustrissimo Sengnyore Principe et di
tutti regni et dominio de lo prefacto comune Segnyore reposo et
tranquillo stato.
Quanto a la expedicione de li XXVIII galei
a la quali intendino li dicti deputati per la tuycioni et guardia de
li regni et Principato de la prefata real corona si respondi che
regraciano multo a li dicti reverendi et magnifici deputati et lo
dicto consiglyo in quanto hanno facto pensieri si bisogno fosse a lo
ayuto de lo prefacto regno per servicio de la dita Majestate ma al
presente non e necessario fare tal provisione per lo dicto regno
atteso che per la gran potencia summa prudencia magnanimita et bono
regimento de la Majesta de lo dicto Serenissimo nostro comune
segnyore Re e contenteza de animo verso tanto excelso Senyore et
innata fidelita di tutti rignicoli soi vassalli lo prefato regno e in
tranquella pace. Necune invasione de alcuna inimica potencia ma
quando occurrisse caso haver necessario alcuno ayuto si recorreria
allo succurso et presidio de la prefata real Majestate a cuy specta
la tuycione et defensione de lo dito regno la qual Majestate cusi
providendo si haveria recurso a lo prefato insigne Principato cum
bona et fraterna affeccione como divino fare cari amici et comuni
subdicti confidando de la antiqua et inveterata amicicia et comune
mutuo et reciproco amore de lo quale foro sempre et so certi per li
alternati placeri huic inde per lo passato facti fra li dicti insigne
Principato et regno a li comuni servici de loro comuni Segnori Re
passati. Come se haveria carissimo cum suma affeccione che occorrendo
il caso lo dicto insigne Principato facessi et providissi securita de
lo prefato regno a servicio et exaltamento de la real Majesta.
A
la exortacione de la unione a la fidelitate et solita costancia a la
real Majesta respondino che notoria e la innata et illesa fidelitate
irrevocabile voluntate et infallibile sincera devocione de lo dicto
regno a la sacra real Magesta et precipue a lo Serenissimo et
glorioso nostro comune Re don Johanne felicementi regnante cum
tutta obediencia reverencia et submissione continua cum promto et
voluntario amore come per experiencia si ha demostrato dapoy
inmediate finiti li beni adventurati jorni de lo glorioso
Serenissimo nostro comune Re don Alfonso di memoria inmortale suo
fratre et inmediato predecessore come ja per lo passato lo
dicto regno fu costumato fare per li segnori Ri predecessori
in ardui facti in la qual sincera fidelitate a lo Serenissimo
glorioso nostro comune Re don Johanne con tucta reverentia et honore
son disposti sempre firmamenti perseverare come per ipsi reverendi et
magnifici deputati sonno exortati ad exaltamento et servicio de la
sua sacra real Majestate cum infallibili el promta voluntate et
devocione infina aspargere il sangue despesa de beni consumpcione di
etate et perdere de persona et a la simile sincera solita fidelitate
et devocione verso lo dicto Serenissimo nostro comune Signyore Re li
prefali prelati conti et baroni de lo dito regno con somma carita et
amore fraternali exortano li prefatti reverendi et magnifici deputati
et so consiglyo representate lo prefato insigne Principato et in
quista bona et sincera voluntati con tutta fedelitate voglyano
esseri unanimi con lo dito regno per exaltamento et servicio de lo
dicto Serenissimo nostro comune segnyore Re et quillo voglano sempre
unanimiter reverire et como nostro comune segnyore honorare.
Et
voglamo unanimi con tutte le forze intendire a la concordia et unione
de lo prefacto Serenissimo nostro comune Segnyore et de lo
Illustrissimo segnyore Principe so figlyo lo quale non dubitamo per
li soi inumerabiii virtuti et gran prudencia si conformira con la
voluntati de lo Serenissimo nostro comune Segnyore Re suo patre la
qual concordia Dio per sua merce et infinita bonta permetta.
Et ofereximo li prefacti prelati conti et baroni de lo dicto regno
fare per lo dicto insigne Principato et singulare de quello tutto et
quanto le sia possibile come farriano per ipsi medesmi et cossi lo
videranno per efecto succedendo il caso ad honore exaltacio et gloria
de la real Majesta de lo Serenissimo nostro comune segnyore et
Re felicementi regnanti a lo quale Dio presti longa vita et
conservi in prospero stato.
Hujusmodi responsiones facte et
ordinate per reverendos et
magnificos dominos archiepiscopos episcopos comites et barones hujus
regni Sicilie in urbe felici Panormi presentes et
convocatos per lllustrem dominum viceregem dicti regni ad
instantiam infrascriptorurn magnificorum
ambaxiatorum lecte fuerunt in capella regii hospicii Panormi per
magnificum dominum Jacobum de Pilaya utriusque juris doctorem
de voluntate dictorum dominorum prelatorum comitum et baronum in
presentia lllustrissimi dicti domini viceregis et regii
consilii presentibus ad hec magnificis domino Francisco Pallares
cive Barchinone et domino Petro de Clariana legum
doctore ambaxiatoribus reverendorum et magnificorum dominorum
deputatotorum et consilii insignis Principatus Cathalonie
representantibus dictum Principatum
et date et consignate expedite et sigillate regio sigillo secreto
dicti regni eisdem magnificis dominis ambaxiatoribus per me Johannem
de Trapanzano militem regium secretarium prefacti regni de
ordinatione comissioneque dictorum dominorum prelatorum comitum et
baronum ejusdem regni Sicilie hodie II
mensis madii VII indiccionis millessimo CCCCLXI.
Als
reverends egregis e molt magnifichs deputats del General
representants lo insigne Principat de Cathalunya.
Reverends
e magnifichs senyors. Vostra letra de creença en persones dels
magnifichs misser Francesch Pallares e misser Pere de
Clariana embaxadors vostres he rebut als quals en la exposicio me
han fet de les reverencies e magnificencies vostres he dat fe
e creença segons me scriviu e entes ço que ells ab
gran prudencia eloquencia e discrecio me han expost he
fet la resposta ensemps ab los altres reverendissimos
prelats e molt magnifichs comptes e barons del regne la qual
les reverencies e magnificencies vostres poran veure e per no
darvos tedi en legir dos voltes una cosa me remet a
aquella oferint me a tot vostre honor e plaer. Data en Palerm
a dos de maig M. CCCCLXI.
Reverendis et magnificis et egregis
viris deputatis et consilio insignis Principatus Cathalonie amicis et
fratribus nostris carissimis.
Reverendissimi magnifici et
spectabiles viri. Recebida vuestra letra de creença en persona de
los magnificos mossen Frances Pallares ciutadano de Barchinona
e micer Pere Clariana doctor en leys vuestros embaxadores et
entendido lo que por ellos en virtud de la dicha creença nos han
querido de part vuestra explicar e per semblant oydas e reconocidas
diligentment las instrucciones vuestras por ellos a nos traydas
brevement vos respondemos que nos les havemos fecha repuesta en
scripto segunt que por ellos e por nuestra resposta la qual se
lievan poreys seyer millor informados
certificando vos que los dichos embaxadores se han cerqua
aquestas faziendas traydo con summa prudencia e
optima discrecio. E muy reverentes e magnificos senyores sia
la Sancta Trinitat vuestra continua guardia. Dada en la
ciudat de Palermo el primero dia del anyo de la
Nativitat de Nuestro Senyor M.CCCCLXI. (no escribe el mes :
mayo)
Entendida la embaxada que vos
magnificos mossen Frances Pallares e micer Pere de Clariana
embaxadores del insigne Principado de Cathalunya nos haveys explicado
e leidas las instrucciones que nos haveys dadas por nombre e
part de los reverentes e muy magnificos diputados del
General del dicho insigne Principado e consello de aquell
vos respondemos que todo disidio discordia e mal contentament
succeydos entre la Majestat del Senyor Rey don Johan
gloriosament regnant vuestro e nuestro Rey e Senyor et el
Illustrissimo Principe su figlo nos ha grantment
desplazido e de aquella havemos havido molestia pena e
dolor de coraçon car tal cosa entre patre fillo
a sus vassallos no puede parturir sino desplazer
e danyo haverse el sobre dito Principado
interposado en conduyr union concordia e amor entre la
Majestat del Senyor Rey su padre et el lllustrissimo Principe su
fillo e suplicado ingenyado e cerquado. La
liberacion de aquel loamos e grantment comendamos mas
haver por passion e singular interes de algunos segunt
el Senyor Rey nos scrive al qual creyemos e damos
indubitada fe proceydo a dalgunos actos
desplazientes a la prefata Majestat no loamos ni aprovamos
car a daquellos no era trobada tal occasion
del zelo del dicho Illustre Principe necessario ferse.
Mas por quel juycio de aquestas cosas no
se ha de fer por nos antes por la Majestat del Senyor Rey al
qual por deudo de justicia pertenesce loar et aprovar
las buenas obras de sus vassallos e improvar las malas
remetemos el juycio de tales cosas a su Majestat la qual somos
cierto como justo Rey e clement Senyor judgara por
su gran prudencia a todo hombre segun sus meritos.
La liberacion
fecha por la Majestat del Senyor Rey del dicho Illustre
Principe su fillo nos ha dado tanta consolacion gozo e alegria
quanto jamas nueva ha podido alegrar. Rogamos a Dios que meta en
coraçon a la prefata Majestat et al dicho Illustre Principe que ayan
a bivir en concordia union e amor por tal que a ellos sia
alegria e contentamiento et a los vassallos reposo quieto e
consolacion.
A la exortacion que fazen que a la buena e
sincera devocion e fieldat de la real corona queraramos seyer
unanimes e conformes con el dicho Principado respondemos regraciando
el buen recuerdo e amor dellos que nos no havemos entendido ni
entendemos ni podemos entender fazer otro que seyer devoto e fiel a
la prefata Majestat como aquel que somos su natural vassallo et en
aqueste regno por su gracia e merce su vicario e
visrey por fieldat de la qual Majestat perdiamos vida e
bienes e quanto havemos e de la sua fieldat mandamiento
voluntat e devocion jamas divirtriamos e con tal opinion somos
cierto viva la dita Majestat del dito Senyor Rey e vosotros et el
dito Principado deveys esser ciertos.
Hujusmodi
responsio facta fuit per lllustrem dominum Johannem de Moncayo
militem regni Sicilie vicerregem et data de ejus
mandato per me Johannem de Trapazanno militem regium
secretariuin dicti regni magnificis domino Francisco Pallares civi
Barchinone et domino Petro de Clariana legum doctori ambaxiatoribus
reverendorum et magnificorum deputatorum et consilii insignis
Principatus Cathalonie representatorum dictum Principatum lecta prius
de mandato dicti domini viceregis in ejus presencia in pleno consilio
regio intus capellam regii hospicii Panormi per Anthonium Perez
secretarium dicti domini vicerregis presentibus dictis dominis
ambaxatoribus hodie ll mensis madii VIII indiccionis M.CCCCLXI.
Als
molt reverends nobles e honorables los diputats de Cathalunya.
Molt reverends nobles e honorables senyors diputats del General
de Cathalunya. Vostres letres per mans den Andria Bacallar
patro de nau havem rebudes e aximateix nos es stada
explicada per part de vostra reverencia noblesa e honorable saviesa
certa embaxada la qual nos han divulgada los honorables
En Galceran Pallares (Francesch, Frances en cartas
anteriores) ciutada de Barchinona e micer Pere de Clariana
doctor embaxadors per nosaltres elects e destinats per los
regnes de Sicilia e de Sardenya sots mesos a la Majestat
del Senyor Rey. Aximateix nos son stades lestes
les instruccions a ells donades per part vostra e dites moltes
singulars paraules les quals coses totes enteses havem compres e vist
en nostre plen consell que per nosaltres son stades fetes en
exaltacio de la real corona avisant nos com lo
inclit Senyor Princep Darago e de Navarra es desliure
de preso e es vuy en la insigne ciutat de Barchinona en
sa libertat de la qual cosa salvada tots temps la honor e
fidelitat del molt alt Senyor Rey don Joan benaventuradament
regnant prenen gran e subiran plaer. Supplicant a nostre
Senyor Deus qui es vera pau quels faça star en
bona pau e concordia e los illumini dels dons del Sant Sperit.
Oferint nos si res podem fer per lo Principat de
Cathalunya repetint lo honor del dit molt alt Senyor Rey
e aquella tots temps salva som prests e aparellats dar bon
compliment en lo que per vosaltres sera ordenat. E tengueus
Jhesus en sa guardia. Aximateix significam vostres reverencies
nobleses e savieses com en aquestes mars stan incessantment
cossaris en tal manera que stam assetjats que fusta
neguna no pot navegar ne fer mercaderia per que
aquest regne es perdut e desviat per la dita raho suplicant
vos tan carament com podem hi vullats provehir.
Scrita en Castell de Caller a VIIII de abril any Mil
CCCCLXI. (1)
(1) Esta carta se encuentra repetida en el rejistro,
con la sola diferencia de que en la segunda copia, que se ha
suprimido, hay la fecha de 27 de marzo, y falta el último párrafo
que se lee en esta.
Als molt reverents e magnifichs senyors
los diputats e consell representants lo Principat de
Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends nobles
e magnifichs senyors. Per mossen Franci Pallares e micer Clariana
he sabut la nova molt bona del deliurament del molt lllustre
Senyor Primogenit e la molt virtuosa cura que tal faena se ha
hagut e que es molt necessari la concordia e unio de les Illes
ab lo Principat de Cathalunya qui per la mia
part seria e so content per servey de la Majestat del
molt alt Senyor Rey Darago Senyor nostre e del molt lllustre
Senyor Primogenit qui nostre Senyor concorde e conserve e en
bens e honors exalte e augmente e apres la honor
de tot lo Principat so prest fer quant yo pusca.
De Serdenya a XI de maig Mil CCCCLXI.
Als molt
reverends e magnifichs mossenyors los diputats del general e
consell representants lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors
molt reverends e magnifichs. Una vostra letra he reebut per
los magnifichs mossen Franci Pallares e micer Pere Clariana
ab creença explicadora a mi per la part de vosaltres e hoydes
les novitats e coses seguides en aqueix Principat per la
detencio quel Senyor Rey Senyor nostre ha fet de la
persona del Senyor Princep son fill sonen molt agrament en les
orelles dels hoynts tant que encara que certament se saben
les coses esser stades nos poden ben creure en tal manera
esser fetes. Nostre Senyor Deus per sa merce les dex
ben finar. Del deliurament
de la persona del Senyor Princep a tots los fidelissims
vassalls de la prefata Majestat de nostron Rey e Senyor
es cosa de gran alegria los repos e libertat de la sua
Illustrissima persona. Nostre Senyor per sa infinida clemencia
vulla la persona de nostro Rey Senyor e tota sa
genitura longament prosperar ab be e repos de
sos regnes e terres. E la Sancta Trinitat sia ab
vosaltres. De Caller a XXVIII de març.
FIN DEL TOMO
DÉCIMOSEPTIMO DE LA COLECCIÓN, CUARTO DEL
LEVANTAMIENTO Y
GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE DON JUAN SEGUNDO.
miércoles, 3 de marzo de 2021
25 DE OCTUBRE.
25 DE OCTUBRE.
Continuaron ocupándose, en esta sesión, del asunto
de mosen Burgués, sin que se tomara definitivamente acuerdo alguno.
Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.
A
los muy reverendos nobles magnificos e honorables senyores
los diputados del General e consello de aquell
representantes el Principado de Cathalunya.
Muy reverendos
nobles magnificos e
honorables senyores. Ayer viernes recibimos una vuestra letra
fecha (hecha) a dos del present la qual vista
somos mucho admirados de la información que deziys
seyer stada recebida e por aquella constar el
noble don Jofre de Castro seyer stado dampnificado
por Blascho de Bardaxi y Stevan Dagramunt
como capitanes con muchos otros sus complices e sequaces por
haver el dicho don Jofre tomado sueldo de los catalanes
en los actos de la liberacion del lllustrissimo Senyor don Carlos
primogenito de buena memoria y aquesto por
quanto somos informados e verdaderament sabemos los
homicidios robos e otros danyos que fasta hoy se
son seguidos seyer stados fechos por causa e
ocasion de la inveterada bandositat que es entra
don Phelip e don Jofre de Castro de una part e mossen Joan
Cerdan e mossen Rebolledo yerno suyo de la otra por
causa de la muert perpetrada en la persona de mossen Pero
Martinez de Muriello suegro del dito don Jofre. Por la qual
bandositat no solament los robos e danyos en
vuestra letra recitados mas otros muchos se son fechos
e subseguidos entre las partes sobredichasde grand tiempo aqua
e antes quel caso de la detencion del dicho lllustrissimo don
Carlos primogenito e liberacion se seguisse. E aquesto
no es cosa nueva entra aquestas partes car
luengament antes seyendo
bandosidades entre los
nobles don Joan de Luna e don Lop Eximenez Durrea e los
del linatge do Gurrea o Urries o
otros muchos del dito regno tales e semblantes
cosas se son acostumbradas
de fazer en los bienes de los guerreantes e de sos
parientes amigos e valedores. Es verdat que veyendo
aquesta cort la guerra entre los sobreditos
fazer e continuarse desaforadament e de aquella haverse
seguido e seguirse de cada dia danyos innumerables a los del
regno por diversos instancias han suplicado la Majestat
del Senyor Rey y quesiesse (esta
y viene del hic latín; hi, hy, también aparece en castellano
antiguo) provehir. El qual por su solita
clemencia y virtut ha fecho en lo sobredicho las
provisiones necessarias quanto bastan los fueros e
libertades dequesto regno e ahon continuament
su Senyoria emsemble con la cort e la cort
por si enviando sus embaixadores e en otras maneras no han
cessado ni cessen provehir hi por todos los
remedios que de justicia fazer se pueden. Empero
senyores por conservar la antiquissima confederacion e
amor que aqueste regno con aqueixe Principado
siempre ha servado y hovido movidos por vuestras
letras havemos de continent suplicado la prefata
Majestat que en et cerqua lo por vuestras
reverencias noblesas magnificencias e saviesas a
su clemencia suplicado e a nosotros intimado hi quisiesse
devidament provehir segund los fueros privilegios e
libertades de aquesto regno a les quales
suplicaciones su clemencia inclinada se ha ofrecido provehir
devidament como el caso lo requiere segund encara
creyemos por letra de su Altesa vuestras R. N.
M. e saviesas mas amplament poran seyer
informado * ofreciendo nos en aquesto e otras
cosas ad aquellas plazientes e
per honra e util de aqueixe Principado fazer con muy
buena voluntat todo lo que a nosotros sera possible. E
sea en voestra proteccion e guarda la Sancta Trinidat.
Dada en la ciudat de Calatayut dius el sillo
de la Dipputacion del regno a XVIIII de octubre del
anyo mil CCCC sixanta e uno. - Los setanta e dos
representantes la cort general del regno de Aragon
residentes en la ciudat de Calatayut a voestra
honra parellados.
Als molt reverends nobles e
magnifichs senyors los deputats del General de Catalunya.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. Per alguns negocis
occorrents e necessaris en aquesta universitat aquesta universitat
tremet missatger al Senyor Rey lo honorable Nanthoni
Fortesa ciutada de aquesta ciutat lo qual es informat a
ple de tot lo necessari e ha de esser ab vostres
reverencies e senyories. Suplicam vos en tot ço e quant per
part de aquesta universitat vos dira e explicara donarli plena fe e
creehensa axi propriament com si nosaltres ho dehiem
personalment suplicant vos vullats haver aquesta universitat
per recomanada axi com indubitadament confiam e havem ferma sperança.
E ordenats (en occitano: ordeneu, ordoneu; ordenad) de
nosaltres lo que plasent vos sia. Scrita en Castell
de Caller a III de setembre any Mil CCCCLXI. - A vostres
reverencies nobleses e magnificencies prests e apparellats los
consellers de Caller.
jueves, 14 de enero de 2021
8 DE ABRIL.
8 DE ABRIL.
No hubo
sesión, por estar ocupados el arzobispo y el conde de Prades en la
contestación que se debía hacer al embajador del rey de Castilla.
Las cartas que se recibieron o se enviaron en este día son las
siguientes.
A los muyt reverends nobles
magnificos senyores los diputats del General de
Cathalunya e consello en virtut de la comissio
de la cort sleydo.
Muy
reverents nobles e magnificos senyores. Una vuestra
letra havemos recebido con el present correu
dada en Barchinona a XXVIII del mes de março
mas cerqua pasado contenient en efecto entre otras
cosas las causas de la entrada e staia por las gentes de
aqueix Principado
feytas en la villa de Fraga. E agora como haveys
proveydo que lexando el castello e villa
sobreditos liberament las ditas vuestras gentes sen
tornen en Cathalunya notificandonos encara la buena
intencion vuestra ques stada en no agraviar en
res los habitadores de la dita villa ni encara aqueste
regno ofreciendo vos fazer por vosotros a aqueste
regno todas aquellas cosas que vosotros poreys fazer
de lo qual encara que nos teniamos por dito star
assi en verdat e la intencion vuestra seyer tal
como en las ditas vuestras letras se recita. E creyendo
aquesto assi seyer por la obra lo tolleravamos
pero encara de seyer de aquesto por vuestra
letra certificados e que assi lo hayais
metido por execucion como nos teniamos por dito lo
fariays lo hagays feyto muyto vos lo
regradeceremos e tales cosas son causa de conservar la buena
fraternidad amor e benivolencia que entre aquesto regno
e aquexe Principado fins al dia de oy son
stades e seran daquianant plaziendo a nuestro Senyor
Dios e las profiertas por vosotros en ves aqueste
regno feytas acceptamos. Et asi mateix
nosotros somos prestos de treballar e fazer
todas cosas que por beneficio e honor vuestra e de aquexe
Principado por nosotros e aqueste regno se
puedan fer. Et contanto muyt reverents nobles e
magnificos senyores sia nuestro Senyor Dios guarda de
vosotros. Dada en Çaragoça
a dos de abril anyo de Mil CCCCLXI. - Los diputados del
regno de Aragon a vuestro honor prestos.
Al molt honorables e savis senyors
los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorable e savis senyors.
Vostra letra havem rebuda per los honorables micer Luis Cirera paher
e En Johan Dalfageri ciutadans de aqueixa ciutat e havem hoits
aquells de tot lo que de vostra part nos han volgut dir e explicar. A
la qual vos responem que vosaltres no ignorau com aquest concell dels
afers que tenim entre mans es ordonat e arreglat en cert orde e
nombre. E aqueixa universitat entre les altres ha hauda sa deguda
porcio en lo dit consell e ab persones assats dispostes son
stades trameses e admeses al dit consell. E per ço
com vosaltres senyors vehem mudau tant sovent de
persones qui entrevinguen per aqueixa universitat en lo dit consell
no sens raho prenem alguna admiracio car par nos nos
don alguna turbacio e
nocument en los afers
e occasio a altres universitats de aquest Principat fer lo semblant.
Per queus pregam e encarregam molt stretament que vullau provehir per
los dits sguards cessen aquestes tals mutacions de persones car
nosaltres e los del dit consell se pren havem haguda e haurem bona
voluntat e intencio en favorir aqueixa universitat en totes les coses
concernents son utill e honor. E aço haurem a una gran
complacencia. Rescrivintnos lo queus sia plasent. E sia la Sancta
Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a VIII de abril any Mil
CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et
cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.
martes, 26 de noviembre de 2019
APÉNDICE AL PARLAMENTO DE CATALUÑA Y COMPROMISO DE CASPE
Barcelona,
en el establecimiento litográfico y tipográfico de
1848.
APÉNDICE.
Núm 1.
Arch. de la Dip. Diet. De 1411, fol. 25.
Dimars a 28 de juny de 1412 en Barchinona. - Aquest jorn se feu la publicacio per les nou persones del infant de Castella don Ferrando rey Darago en la vila de Casp.
- Dimecres á 29 de juny. - Aquest dia vench la nova vers hora de completes en Barchinona com les nou persones havien feta la publicacio en la vila de Casp quel infant don Ferrando de Castella fos rey Darago. - Aquest dia parti de Casp lo bisbe Doscha mossenyer Francesch Daranda lo don de Cartuxa e micer Pere Bertran. - Dijous á 30 de juny en Barchinona. - Aquest dia partiren de Casp lo senyor archabisbe de Terragona maestre Vicens Ferrer micer Bernat de Gualbes e micer Guillem de Vallsecha. - Digmenge á 3 de juliol en Barchinona. - Aquest dia partiren de Tortosa segons relacio den Francesch Manresa deputat lochal de Tortosa los sis missatgers qui foren anedits als altres sis qui anaren per part del principat de Cathalunya per fer reverencia al senyor rey: e lo dit dia fo començat a fer compta a tots los dotze missatgers cor del temps passat que los sis stigueren a Casp per oyr la publicacio los fo fet compte tro per tot lo segon dia del dit mes.
- Dissapte a 9 de juliol en Barchimna. - Aquest jorn vench micer Bernat de Gualbes: lo dit dia feren gran festa per lo senyor rey e lo dia seguent.
Rey muyt caro e muy amado tio. Nos el rey Daragon vos enviamos muyto a saludar como aquel para quien querriemos que Dios diesse tanta de vida e salut quanto vos mesmo deseades e nos pera nos mismo querriemos. E porque en muy de buena voluntad fariemos todas las cosas que vos fuessen en plazer rey muyt caro e muy amado tio fazemosvos saber que havemos recebido la carta que nos enviastes con la qual sabe Dios que havemos havido singular plazer por saber de vuestra salut e buen stamiento e de la reyna nuestra muy cara e muy amada tia e senyora e de la infanta duenya Isabel nuestra muy cara et muy amada filla. E porque somos cierto rey muy caro e muy amado tio que por semblant vos plazera saber de nos: vos certificamos que al tiempo de la presente nos e la reyna nuestra muy cara companyera e los infantes nuestros fillos eramos en buena sanidat e disposicion de nuestras personas. E otrosi rey muy caro e muy amado tio a lo que nos enviastes dezir que nos rogavades que en los negocios tocantes a don Anton de Luna nos plaziesse de no procehir a otra rigor daqui a tanto que vos nos scriviesedes mas largament sobre esto rey muy caro e muy amado tio vos respondemos que sabe Dios que en todas las cosas que nos podiesemos buenament fazer vos complazeriemos de grant corazon: empero rey muy caro e muy amado tio a nos conviene e es forçado por la dignidat real de havernos en los ditos feytos en tal manera que justicia dreyto e egualdat sian servados car en otra manera a nos seria grant carrego de consciencia. Porque vos rogamos rey muy caro e muy amado tio que sobre esto nos querades haver por scusado como noy podamos otra cosa fazer salvo aquello que sera de dreyto justicia e razon. E si otras cosas algunas rey muy caro e muy amado tio de part daqua vos plazen que nos fazer podamos por honra vuestra enviadnoslo a dezir car nos las faremos de muy buen grado. E tiengavos rey muy caro e muy amado tio la santa Trinidat en su guarda. Scrita en Çaragoça dius de nostro siello secreto a XII dias dagosto en lanyo MCCCCXII. - Rex Ferdinandus. - A nuestro muy caro e muy amado tio el rey de Navarra. - Dominus rey mandavit michi Didacio Ferdinandi de Vadillo.
Memoriale eorum que ambassiatores domini nostri regis Aragonum missi in Franciam ex parte dicti domini regis debent facere et dicere. - Primo cum presenti memoriali portabunt secum literam salviconductus domini nostri regis patentem directam illis partibus per quas debent transire et incolis earundem. Item portabunt literas de credentia ex parte domini regis pro domino rege Francie et pro domina regina uxore sua. Item pro domino delfino duce Aquitanie eorum filio. Item pro dominis duce Biturre duce Burgundie duce Aurelianensi duce Borboni duce Britanie duce Barensi comite Armaniaci comite de Lauçonio domino de Lebreto domino Petro de Navarra duçe de Brabant comite Sancti Pauli duce de Baviera comite de Peyntebre comite de Henaut comite de Don Marti comite de Carovila pro comite Fuxi. Item ibunt recta via Parisius vel ubi scient personam domini regis Francie esse et in intinere informabunt se de statu patrie continue et ubi sciverint aliquod periculum iminere requirent officiales et gentes patrie quod dent eis societatem et securitatem suficientem. Item quando aplicabunt ad regem Francie facient sibi reverentiam debitam et dicent ei quod dominus rex Aragonum frater ejus eum salutat cordialiter et desiderat scire salutem et bonum statum ejus ac domine regine uxoris sue et filiorum suorum ideoque precatur eundem quatenus de his velit cerciorare continue dominum nostrum regem in quo sibi faciet complacentiam specialem: et quia dominus noster rex credit quod ipse dominus rex Francie complacenter audiet bona de statu suo dicti ambaxiatores explicabunt sibi qualiter per Dei gratiam dominus noster rex ac domina regina uxor sua et dominus Alfonsus primogenitus ac dominus Johannes necnon magistri sancti Jacobi et Alcantare et dominus Petrus infantes et filii ac infantissa domina Maria filia eorundem sunt hic Cesarauguste ad presens sani sospites et leti. Item dicent ulterius qualiter post obitum inclite memorie dompni Martini regis Aragonum patrui seu avunculi domini nostri regis quamvis dominus noster rex habuerit consilium et determinationem concordem plurimorum doctorum in utroque jure et magistrorum in theologia tam de regno Castelle quam de aliis partibus mundi quod regnum Aragonum de jure et justitia pertinere deberet ad eum et posset per se ipsum possesionem ejusdem recipere actualem: nichilominus deliberavit spectare quod naturales de dicto regno se legitime informarent examinarent et publicarent si eum vel alium habere deberent in dominum et in regem prout fecerunt: et pro faciendo imformationem examinationem et publicationem predictas naturales corone regie Aragonum concorditer elegerunt certas personas idoneas et de suficientioribus que pro tali negocio reperiri potuerunt inter eos quibus dederunt super dicto negocio plenariam potestatem: que quidem persone sic electe audiverunt et intellexerunt plenarie totum et quidquid pro parte competitorum in dicto regno procuratores et advocati eorundem ac alie persone in eorum favorem et juvamen voluerunt dicere allegare et in scriptis offerre: de quibus omnibus premissa debita examinatione et collatione tandem dicte novem persone cum magna solempnitate libere et concorditer publicaverunt quod secundum jus et justitiam omnes naturales dicti regni Aragonum omnesque regnorum terrarum et provinciarum subjectarum regali corone Aragonie tenebantur facere et prestare fidelitatis juramentum dicto domino nostro regi tunc infanti Castelle tanquam domino et regi naturali eorundem. Et facta dicta declaratione statim fuit intimata eidem domino regi tunc existenti in Castella et pro parte regnorum et terrarum submissorum dicte corone fuerunt ad eum transmisse magne et solempnes ambaxiate de pluribus personis magni status et fecerunt sibi reverentiam tamquam ipsorum regi et domino naturali suplicantes etiam eidem quod vellet dictorum regnorum et principatus possessionem recipere actualem: quam possessionem idem dominus rex statim incepit recipere et continuavit veniendo cum regina et liberis suis usque ad civitatem Cesarauguste in qua ut prefertur residet de presenti tanquam in illa que est caput corone Aragonie: et tam in ipsa quam in aliis locis insignibus per que transitum fecit idem dominus rex ac domina regina dominusque primogenitus et alii liberi sui fuerunt recepti processionaliter et valde solempniter cum magnis affectione guadio et consolatione omniumque naturalium dictorum regnorum et principatus et exinde prelati magnates barones et milites et nuntii civitatum et villarum submissarum dicte corone singulariter venerunt ad impendendam reverentiam eidem domino regi ut eorum domino naturali. Et predicta omnia dominus noster rex intimat domino regi Francie ut illa sciat habendo pro firmo quod habebit complacentiam de honore domini nostri regis et de sciendo predicta. Et in conclusione dicti ambaxiatores ex parte domini nostri regis rogabunt dominum regem Francie quod sicut temporibus preteritis inter regna et dominia Aragonie et Francie fuit bona concordia et amicitia dominus rex Francie vellit illas pro sua parte conservare et manutenere cum ad id debeat inclinari multo plus nunc quam temporibus retroactis rationibus sequentibus et aliis que induci possent. Primo propter bonam amicitiam hactenus habitam que adhuc durat inter dicta regna et dominia Aragonie et Francie. Secundo propter specialem amicitiam habitam inter dominos reges Castelle avum patrem domini nostri regis cum domo Francie. Tertia propter opera singularia exhibita per dominum nostrum regem cum magna afectione in favorem dicte domus Francie in his que habuerunt fieri in Castella. Quinto propter opportunitatem quam dominus rex habet majorem quam quivis alius ad proficiendum domino Francie et laborandum pro ejus honore existens rex Aragonie ac tutor regis et rector regni Castelle una cum domina regina Castelle sicut et ante et ita intendit dominus noster rex complere et facere erga dominum Francie operis per effectum. Et omnia supradicta prout cuilibet spectabunt et convenient dicti ambaxiatores explicabunt domine regine Francie domino duci Aquitanie dominis ducibus comitibus et magnatibus supradictis presentando cuilibet literas de credentia ex parte domini nostri regis. - Serenissimo ac magnifico principi Carolo Dei gratia regi Francorum consanguineo nostro carissimo Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum salutem et prosperos ad vota successus. Serenissime princeps consanguinee nobis precare: super aliquibus arduis negotiis statum nostrum ac totius reipublice regnorum et terrararum nostrarum utrique concernentibus dilectos consiliarios et ambassiatores nostros Ferdinandum Vazquez in legibus licenciatum et Dalmacium de Darnius milites informavimus per extensum serenitatem vestram affectu intimo deprecantes quatenus hiis que dicti ambassiatores vestre serenitati e parte nostri retulerint dignemini fidem eredulam indubie adhibere ac si per nos ea vobis oretenus proferrentur offerentes nos serenissime princeps consanguinee nobis precare ad omnia vobis grata. Data Cesarauguste sub nostro sigillo secreto XXII die augusti anno a nativitate Domini MCCCCXXII. - Rex Ferdinandus. - Serenissimo principi Carolo Dei gratia regi Francorum consanguineo nostro precaro. - Dominus rex mandavit michi Didacio Ferdinandi de Vadillo. - Similis littera fuit missa mutatis mutandis illustrissimo ac magnifico viro... domino delfino Francie ac duci Aquitanie primogenito serenissimi principis regis Francie consanguinei nostri precari. - Similis littera fuit missa serenissime principisse Isabeli regine Francie consanguinee nostre precare. - Similes litere fuerunt misse mutatis mutandis ducibus sequentibus. - Inclito duci Biturriensi consanguineo nostro carissimo tanquam pri... - Inclito duci Burgundie consanguineo nostro carissimo. - Inclito duci Aurelianensi consanguineo nostro carissimo. - Inclito duci Borboni consanguineo nostro carissimo. - Inclito duci de Bavera consanguineo nostro carissimo. - Inclito duci Barensi consanguineo nostro carissimo. - Inclito duci de Barbant consanguineo nostro carissimo. - Inclito duci Britanie consanguineo nostro carissimo. - Similes litere fuerunt misse comitibus sequentibus mutatis mutandis. - Egregio viro dilecto et devoto comiti de Henaut amico nostro carissimo. - Egregio dilecto et devoto comiti Armaniaci amico nostro carissimo. - Egregio viro dilecto et devoto comiti de Foxio. - Egregio viro dilecto et devoto comiti Sancti Pauli amico nostro carissimo. - Egregio viro dilecto et devoto comiti de Peyntebre amico nostro canssimo. - Egregio viro dilecto et devoto comiti de Carovila amico nostro carissimo. - Egregio viro dilecto et devoto comiti de Lauconio amico nostro carissimo. - Egregio viro dilecto et devoto comiti de Don Martin amico nostro carissimo. - Egregio et potenti viro Petro de Navarra consanguineo nostro carissimo. - Egregio et potenti viro domino de Lebret amico nostro carissimo. - Serenissimo ac magnifico principi Ludovico Dei gratia regi Jherusalem et Neapolis consanguineo nostro carissimo ut supra in litera regis Francie in proxima pagina mutatis mutandis et sub eadem data. - Dominus rex mandavit michi Didaco Ferdinandi de Vadillo.
Núm. 4. Proceso de Cort. 23. fol. 78.
Et el dito senyor rey stando assentado en su solio e cadiella real present el dito justicia de Aragon e jutge en las ditas cortes e presientes los quatro brassos del dito regno el sobredito muyt reverend vispo de Huescha en nombre et voz de toda la dita cort e quatro brassos de aquella entre otras cosas propuso en effecto tales o semblantes paraulas: que como por el dito senyor rey fuessen stados monestados e requeridos todos los del dito regno que elleyos prestassen a ell sagrament de fieldat assi como a senyor e rey suyo natural e per part de tota la dita cort le fuesse stado ya repuesto que plazia a la dita cort e a los quatro brassos de aquella de fazer e prestar el dito sagrament empero que el dito senyor rey ante todo aquesto jurasse e prestasse sagramiento en la dita cort de servar fueros privilegios usos e libertades a los del regno de Aragon e a los del regno de Valencia poblados a fuero Daragon e encara a los de Teruel e de Albarracin sus fueros en la forma acostumbrada: por aquesto dixo que supplicaba e supplico en nombre e voz de toda la dita cort e quatro brassos de aquella que ell queriesse e li plaziesse fazer e prestar ante todas cosas la dita jura la qual le era ya stada dada ordenada e por ell vista e reconocida: e aquella por el senyor rey feyta dixo que toda la dita Cort e los IIII brassos de aquella en nombre et voz de todo el dito regno por ello e sus successores eran parellados de fazer e prestar humilment el dito senyor rey sagramiento de fieldat assin como a senyor e rey suyo natural. Et encontinent el dito senyor rey a humil supplicacion e a instancia de toda la dita cort e quatro brassos de aquella benignament e graciosa present el dito justicia Daragon e jutge en las ditas cortes juro e fizo sagrament sobre la cruz de nuestro senyor Jesuchristo los sanctos quatro evangelios devant ell posados e por el dito senyor rey manualment tocados en poder e manos del dito vispo de Huescha en nombre et voz de toda la dita cort e por la dita cort e quatro brassos de aquella la dita jura ricibient la qual yes dius la forma siguient:
- Nos Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossillionis et Ceritanie promittimus in bona fide regali et juramus super crucem Domini nostri Jesuchristi et ejus sancta quatuor evangelia coram nobis posita et per nos manueliter tacta in bona fide et sine omni fraude et maxinatione quacumque vobis memoratis prelatis religiosis baronibus mesnaderiis militibus infançonibus civibus et hominibus villarum et aliorum locorum regni Aragonum et etiam prelatis religiosis baronibus mesnaderiis militibus infançonibus civibus et hominibus villarum et aliorum locorum regni Valentie qui forum Aragonum volunt presentibus et futuris quod in nostra propia persona custodiemus observabimus et per nostros officiales et alios quoscumque custodiri et observari mandabimus et faciemus inviolabiliter observari et custodiri foros editos in curia generali quam dominus rex Petrus eximie recordationis avus noster celebravit in civitate Cesarauguste anno Domini millessimo CCCXXXXVIII (1348) necnon et alios foros privilegios et libertates usus et consuetudines dicti regni Aragonum et locorum ipsius et omnia instrumenta donationum permutationum et libertates universas que habetis et habere debetis et per nos in propria persona vel per aliam interpositam personam vel alium seu alios pro nobis mandato nostro vel nomine nobis ratum habentibus absque cognitione judiciaria et debita secundum forum non occidemus nec extemabimus nec exiliare mandabimus nec faciemus nec captum vel captos aliquem vel aliquos contra forum privilegia libertates usus et consuetudines Aragonum supra fidantia et directo oblata retinebimus nec retineri faciemus nunc nec aliquo tempore: et vobis hominibus Turolii et Albarracini et aldearum vestrarum servabimus et servari faciemus foros vestros ac usus consuetudines et privilegia et omnia instrumenta donationum permutationum et libertates universas prout aliis in dicto regno Aragonum constitutis et vobis concesse sunt que habetis et habere debetis cum sitis infra regnum Aragonie constituti et non contraveniemus per nos vel per aliquam interpositam personam modo aliquo sive causa. - Item juramus imperpetuum per nos et successores nostros quod moneta jaccensis que nunc est in omni firmitate maneat secundum quod nunc est impertuum et currat firmiter per totam Aragoniam et in aliis locis ubi currere consuevit ita videlicet quod a nobis nec ab heredibus vel successoribus nostris destrui valeat vel mutari minui vel augeri aut de novo cudi. Insuper etiam firmamus confirmamus et juramus statuimus et ordinationem perpetuam factam per illustrissimum dominum regem divine recordationis abavum nostrum per quam idem dominus rex Jacobus statuit et ordinavit et sancciit quod regna Aragonum Valentie et comitatus Barchinone cum directo dominio et aliis quibuscumque universis juribus que ad ipsum dominum regem tunc expectabant vel poterant spectare in regno Mojoricarum et in insulis ei adjacentibus et in comitatibus Rossilionis et Ceritanie Confluentis Vallispirrii et in vicecomitatibus Omelladesii et Carladesii queque per exelse memorie dominum regem Petrum avum nostrum et justitie debito fuerunt et sunt corone regie applicata et per ipsum dominum regem Petrum avum nostrum unita et alligata et etiam integriter reducta prout ea nunc nos tenemus potenter et integre cum eorum juribus universis dictis regnis Aragonum Valentie et comitatui Barchinone sint et maneant perpetuo unita et unum et sub uno solo eodemque domino atque dominio perseverent nec aliquod vel aliqua ex eis ab alio vel aliis separentur ita quod quicumque sit rex Aragonum idem etiam sit rex regnorum Valentie et Majoricarum ac comes Barchinone Rossiliotiis et Ceritanie Sardine et Corsice: ut hec et alia tam in dicto statuto privilegio ac ordinatione perpetua antefati domini regis Jacobi ejus bulla plumbea communito quam in alio privilegio dicti domini regis Petri avi nostri facto de dicta reintegratione et nova unione corone regie per dictum deminum regem Petrum avum nostrum factis similiter bulla plumbea communito predicta et alia latius et seriosius enarrantur: quamvis jam antea prout tenebamur ipsa statutum et ordinationem perpetuam firmaverimus et juraverimus die martis secunda augusti anni presentis. A prestatione autem juramenti predicti excipimus donationes et permutationes assignationes et alias alienationes per predecessores nostros factas a prima die mensis aprilis anni a nativitate Domini MCCCLXXX (1380) citra quas sub hujusmodi juramento de voluntate dicte curie volumus non comprehendi nec ad id ipsum extendi. Presentes testes reverendus archiepiscopus Callari Franciscus Daranda comes Cardone et Raimundus Fivallerii. - Nos Dominicus episcopus oscensis habita delliberatione et diligenti tractatu per nos et successores nostros juramus per Deum et crucem Domini Jhesuchristi et ejus sancta quatuor evangelia coram nobis posita et per nos corporaliter tacta vos illustrissimum ac magnificum principem et dominum dominum Ferdinandum Dei gratia regem Aragonum Valentie Majoricarum
Sardine et Corsice comitemque Barchinone Rossilionis et Ceritanie habere et tenere vos in dominum nostrum et in regem et pro rege ac domino nostro naturali et quod de cetero obediemus et fidelitatem vobis dicto domino Ferdinando ut domino et regi nostro naturali servabimus ut vassalli el naturales suo domini naturali debent et tenentur fidelitatem et obedientiam servare tanquam regi et suo domino naturali: in quorum testimonium prefatus dominus rex mandavit et prenominati prelati religiosi et richi homines mesnaderii milites infanciones et procuratores superius nominati requisiverunt de predictis fieri unum et plura publica instrumenta tradenda illis hominibus et singulis quibus habere voluerint per notarium infrascriptum.
- Et feyta la dita jura por el dito senyor rey toda la dita cort e los quatro brassos de aquella protestaron o fizieron su protestacion en la forma e manera qui se sigue:
- Et illico prestito dicto juramento preffati prelati religiosi barones ac procuratores eorundem mesnaderii milites infanciones et procuratores civitatum villarum et locorum regni Aragonum in dicta curia congregrati dixerunt voluerunt ac expresse protestati fuerunt quod propter juramentum per dictum dominum regem prestitum de servando privilegia libertates usus et consuetudines locorum dicti regni et locorum Turoli et Albarrazini et aldearum suarum non paretur aut parari possit aliquod prejudicium quatuor brachiis dicte curie aut alicui seu aliquibus ex eis nec per ipsum juramentum jus aliquod adquiratur predictis brachiis personis civitatibus villis locis et universitatibus et singularibus personis earundem vel alicui seu aliquibus ex eis adversus alium seu alia brachia aut adversus personam seu personas civitates villas loca et universitates earundem et singulares personas earum nec adversus aliquam vel aliquas ex eis nec in plus validentur in prejudicium ipsorum brachiorum personarum et aliorum predictorum vel alicujus seu aliquorum ex eis misi si et prout erant ante dicti juramenti prestationem sed remaneant predicta brachia persone civitates et alii pretacti et eorum quilibet conjunctim et divisim super dictis privilegiis libertatihus usibus et consuetudinibus eorundem in eo jure quo erant ante dicti juramenti prestationem.
Núm. 5. Proceso de Cort. 23. Fol. 78.
E el dito senyor rey stando en su solio e cadilla real presient el dito inclito don Alfonso filio e primogenito suyo e presientes el dito justicia de Aragon e jutge en las ditas cortes e presientes los quatro brassos del dito regno el dito muy reverent vispo de Huescha en nombre e voz de toda la dita cort e quatro brassos de aquella entre otras cosas propuso en effectu tales o semblantes palauras: que como por el dito senyor rey fuessen seydos rogados todos los del dito regno que ellos jurassen al dito inclito don Alfonso filio e primogenito suyo de present en senyor e apres dias suyos en rey e por rey suyo natural e por part de toda la dita cort le fuesse el martes mas cerca pasado seydo respuesto que plazia a la dita cort e a los IIII brassos de aquella fazer el dito sagrament empero quel dito inclito don Alfonso fillo e primogenito suyo ante todas cosas jurasse los privilegios de la union de los regnos e prestasse sagrament en la dita cort e servar fueros privilegios e libertades a los del regno de Aragon e a los del regno de Valencia poblados a fuero Daragon e encara a los de Teruel e de Albarrazin sus fueros en la forma acostumbrada: por aquesto dixo que queriendo exequir las rogarias a ellos feytas por el dito senyor rey supplicava e supplico en nombre e voz de toda la dita cort e quatro brassos de aquella que ell quiziese e mandasse prestar al dito inclito don Alfonso fillo e primogenito suyo et ante todas cosas luego de present fiziesse la jura la qual li era stada ya ordenada: e por ell vista e reconoscida e aquella por el dito don Alfonso fillo e primogenito suyo feyta que toda la dita cort e todos los quatro brassos de aquella en nombre e en voz de todo el dito regno por ellos e sus successores eran parellados de jurar al dito senyor don Alfonso fillo e primogenito del dito senyor rey en senyor de present e apres dias del dito senyor rey en rey e senyor suyo natural. - E el dito senyor rey stando assin en su solio e cadilla real e presentes todos los sobreditos de la dita cort mando al dito don Alfonso fillo e primogenito suyo qui present era que fiziesse si quiere prestasse el dito sagrament a los del dito regno segund que ellos lo demandavan e por ellos le era stado dado ordenado. - Et incontinent el dito muyt inclito don Alfonso fillo e primogenito del dito senyor rey stando alli present de mandamiento del dito senyor rey e volundat suya presentes los sobreditos e toda la dita cort e IIII brassos de aquella benignament e graciosa present el dito justicia de Aragon e jutge en las ditas corts juro e fizo sagrament sobre la cruz de nuestro senyor Jesuchristo e los IIII sanctos evangelios delant dell posados e por ell manualment tocados en poder e manos del dito reverent vispo de Huescha en nombre e voz de la dita cort e IIII brasos de aquella la dita jura recibient la qual yes dins la forma siguient. - Invocato divino auxilio a Domino. Noverint universi quod die et anno inferius denotatis congregata curia generali in civitate Cesarauguste in ecclesia sancti Salvatoris sedis ejusdem quam curiam illustrissimus ac magnifficus princeps et dominus dominus Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum Sicilie Valentie Majoricarum Sardine et Corsice comes Barchinone et dux Atenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie aragonensibus celebrat idem dominus rex presentibus aliquibus exhortationibus et sanctorum patrum dictis aliisque justis rationibus sive causis eleganter per eum propositis rogasset prelatos religiosos barones mesnadarios milites infanciones procuratores civitatum villarum et aliorum locorum Aragonum qui erant in dicta curia congregati quod ipsi prelati et alii proxime nominati jurarent inclitum ac magnifficum dominum Alfonsum ipsius domini nostri regis primogenitum tunc ibidem presentem in dominu statim et in regem et successorem suum et dominum regni Aragonum post dies tamen ipsius domini nostri regis sicut alii infantes Aragonum primogeniti et heredes jurari consueverunt et etiam dictus dominus primogenitus qui ibidem presens erat instantissime suas preces apud dictos prelatos et alios predictos effudisset: et quia tamen in furo novo Aragonum et etiam in quodam statuto et ordinatione factis per illustrissimum dominum Jacobum bone memorie regem Aragonum abavum ipsius domini regis de quibus inferius expresse mentio habetur continetur inter alia quod quilibet heres et successor in predicto et aliis regnis et comittatibus unus post alium successive tempore sui novi dominii sive nove successionis vel etiam si antea jurari haberet antequam prelati riqui homines mesnaderii milites cives et burgenses et homines villarum seu aliqui alii de predictis regnis sibi faciant seu prestent juramentum fidelitatis vel aliquam recognitionem ipse heres vel successor quicumque pro tempore fuerit per se et suos laudet confirmet et aprobet et publice juret dictum forum et ipsum statutum necnon quod observabit et faciet observari fueros usus consuetudines Aragonum privilegia et omnia instrumenta donationum permutationum et libertates universas prout inferius latius et seriosius est contentum: ideo nos Alfonsus primogenitus predictus volentes dictis foro et statuto satisfacere juramus ad sancta Dei evangelia per nos corporaliter tacta in posse et manibus reverendi in Christo patris Dominici divina providentia episcopi oscensis nomine et vice omnium curie memorati recipientis omnia et singula supra dicta in hunc modum. Nos Alfonsus dicti domini regis primogenitus per crucem domini nostri Jesuchristi et ejus sancta quatuor evangelia coram nobis posita et per nos manualiter tacta in bona fide et sine omni fraude et maxinatione quacumque et etiam firmamus prelatis religiosis baronibus mesnaderiis militibus infancionibus civibus et aliis hominibus villarum et aliorum locorum regni Aragonum et prelatis baronibus mesnaderiis militibus infancionibus civibus et aliis hominibus regni Valentie qui forum Aragonum habent quod observabimus et observari faciemus eis foros usus consuetudines Aragonum privilegia et omnia instrumenta donationum permutationum et libertates universas que habent et habere debent et hominibus civitatum Turolii et Albarrazinii et suarum aldearum forum suum ac usus et consuetudines privilegia et omnia instrumenta donationum permutationum et libertates universas prout aliis in dicto regno Aragonum constitutis et eis sunt concessa que habent et habere debent cum sint intra regnum Aragonum constituti et non contraveniemus per nos vel per aliam interpositam personam modo aliquo sive causa: et juramus quod moneta jaccensis que nunc est in omni firmitate maneat secundum quod nunc est in perpetuum et currat firmiter per totamAragoniam et in aliis locis ubi currere consuevit ita videlicet quod a nobis heredibus et successoribus nostris destrui non valeat vel mutari minui vel augeri aut de novo cudi. Insuper etiam firmamus et juramus statutum et ordinationem perpetuam factam per illustrissimum dominum Jacobum dive recordationis tritavum nostrum per que idem dominus rex Jacobus statuit ordinavit et sancciit quod regna Aragonum Valentie et comitatus Barchinone cum directo dominio et aliis quibuscumque universis juribus que ad ipsum dominum regem tunc expectabant vel poterant expectare in regno Majoricarum et in insulis ei adjacentibus et in comitatibus Rossilionis et Ceritanie Confluentis Vallispirii et in vicecomitatibus Omeladesii et Carladesii quecumque per excelse memorie dominum regem Petrum avum dicti domini nostri regis et abavum nostrum ex justitie debito fuerint et sunt corone regie applicata et per ipsum dominum regem unita et alligata ac etiam integriter reducta prout ea nunc tenet dictus dominus noster rex potenter et integre cum eorum juribus universis dictis regnis Aragonum Valentie et comitatus Barchinone sint et maneant perpetuo unita et unum et sub uno solo eodemque domino atque dominio perseverent nec aliquod vel alique ex eis ab alio vel aliis separentur: ita quod quicumque sit rex Aragonum idem etiam sit rex regnorum Valentie et Majoricarum Sardine et Corsice ac comes Barchinone Rossilionis et Ceritanie ut hec et alia tam in dicto statuto privilegio ac ordinatione perpetua antefati domini regis Jacobi ejus bulla plumbea comunito quam in alio privilegio per dictum dominum regem Petrum facto et dicta reintegratione et nova reductione et unione corone regie per dominum regem Petrum factis similiter bulla plumbea comunito predicta et alia latius et seriosius enarrantur. A prestatione autem juramenti predicti excipimus donationes et permutationes assignationes et alias assignationes per predecessores dicti domini regis factas a prima die mensis aprilis anni a nativitate Domini MCCC septuagesimi quinti (1375) quas sub hujusmodi juramento de voluntate dicte curie volumus non comprehendi nec ad id ipsum extendi. In quorum testimonium prefatus dominus rex mandavit ac dictus dominus Alfonsus primogenitus et alii prelati et religiosi riqui homines mesnaderii milites infanciones et procuratores superius nominati et instrumentum de predictis fieri unum vel plura instrumenta tradendo illis omnibus et singulis qui habere voluerint per notarium infrascriptum.
- Et prestito autem juramento predicto memorati prelati religiosi riqui homines barones masnaderii milites infanciones procuratores civitatum villarum et aliorum locorum regni Aragonum infrascripti qui erant in dicta curia congregati habentes specialia mandata ad infrascripta gratis et voluntarie presente dicto domino nostro rege hoc rogante et requirente et hoc assensum suum prebente jurarunt dictum inclitum dominum Alfonsum filium et primogenitum dicti domini regis ibidem presente ipso tamen tenente crucem et librum missale in manibus suis sub forma sequenti. (Sigue la lista de los concurrentes que prestaron el juramento de fidelidad, del tenor siguiente). - Habita delliberatione et diligenti tractatu per nos et successores nostros juramus per Deum et crucem domini nostri Jesuchristi et ejus sancta quatuor evangelia coram nobis posita et per nos corporaliter tacta vos inclitum dominum Alfonsum domini nostri regis primogenitum quod tenemus et tenebimus habemus et habebimus vos in dominum confestim et in regem et pro rege Aragonum post dies dicti domini regis presentis patris vestri: et quod de cetero obediemus et fidelitatem vobis domino Alfonso primogenito servabimus in vita ipsius domini regis patris vestri et etiam post ut vassalli et naturales suo domino naturali debent et tenentur fidelitatem et obedientiam servare tanquam primogenito et heredi universali domini nostri regis predicti. In quorum testimonium prefatus dominus rex mandavit ac dictus dominus Alfonsus primogenitus et alii prelati religiosi riqui homines mesnaderii milites infanciones et procuratores superius nominati requisiverunt de predictis fieri unum vel plura publica instrumenta tradenda illis omnibus et singulis qui habere voluerint per me notarium infrascriptum.
Núm. 6. Reg. 2401. Fol. 35.
Lo Rey. - En Ramon Fivaller: com per rao de la entrada per nos Deu migençant e en breu faedora en aquexa ciudat vullam haver aquella jornada per servey de nostra persona una cota un manto e un juppo de drap daur de aquell tall e manera e semblants que eren les cota manto et juppo ab que entra novellament com a rey en aquexa ciutat lo senyor rey en Marti de bona memoria oncle nostre e per aquesta rao nos trametam aqui lo feel sastre nostre mestre Johan Dalvernia: pregamvos et manam que decontinent donets recapte que sia comprat tant drap daur com a aço sia manester et axi mateix arminis per afolradures et que prestament se façan los dits manto cota et juppo a fi que un dia abans de la nostra entrada aqui nos puscam haver les dites robes acabades: car en Barthomeu Gras regent nostra tresoreria dara o fara donar bon recapte aqui sobre la paga dels dits drap e arminis e altres coses a aço necessaries. E en aço dats aquella bona cura et diligencia ques pertany. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XVII dies de noembre del any MCCCCXII. - Rex Ferdinandus. - Gabriel Mascaroni mandato domini regis facto ad relationem Didaci Fernandez de Vadillo secretarii.