Mostrando las entradas para la consulta costums ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta costums ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 3 de marzo de 2021

8 DE NOVIEMBRE.

8 DE NOVIEMBRE.

Reunidos, por la noche, los señores Diputados y casi todo el Consejo, presentóse el embajador de Francia, solicitando se le entregase copia, para su conocimiento, de la carta que se llevaba para su rey, lo que le fue negado, ofreciéndole, sin embargo, que se le leería, y verificado esto, dio las gracias el referido embajador, en su idioma (lo entendían los diputados catalanes, que aún hoy en 2021 dicen merci y gràcies?), por la buena acogida que se le había dispensado, añadiendo por último, que como no hubiese explicado todavía lo que le había encargado el Rey de Francia, iba a hacerlo entonces, cual era manifestar, de su parte, al Principado, que estaba dispuesto a hacer con él una confederación del modo que quisiesen los Diputados; a lo que contestaron estos, por conducto del caballero Juan Copons, que hablaba bastante bien el francés, que agradecían tales ofrecimientos, pero que no consideraban conveniente lo que se les proponía. Sobre un negocio también con el Rey de Francia, relativo a marcas, quedaron en que se enviarían ciertas cartas al embajador que tenía allí el Rey de Aragón; y con esto, se despidió el enviado francés.
Dióse cuenta de la siguiente carta que se había recibido de la Señora Reina.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats e conçell general representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs be amats e feels nostres. En lo loch de Pina proseguint nostre cami ab lo Illustrissimo Primogenit fill nostre molt car e molt amat per En Johan Ferrer trames per vosaltres a la Majestat del Senyor Rey Senyor e marit nostre molt car e molt amat havem reebuda una vostra letra de XXVII de octubre prop passat ab creença en persona de aquell acomanada en virtut de la qual nos ha per la part vostra suplicat a la prefata Majestat deguessem scriure suplicant aquella se dignas los afers del noble amat e feel nostre don Jofre de Castre haver per recomenats en la restitucio que pretenia li devia esser feta per los dans que preten havia rebuts la qual cosa per lo desig que havem que nostres vassalls e subdits visquen pacificament e en unitat concordia e repos quant encara per la voluntat que tenim de complaureus en tot lo quens sia possible lo pus afectadament que havem pogut a la prefata Majestat per lo dit Joan Ferrer e per altres havem scrit e suplicat aquella li plagues provehir en los dits afers a tota complacencia de vosaltres e pacificacio quietud e repos de les parts contendents. Avisant vos que en aquests debats axi antiquats son stades e son entre la casa de Castre amichs parents e valedors de una part e mossen Rodrigo de Rebolledo e mossen Joan Cerdan gents amichs e valedors lurs de la part altra la dita Majestat ses sforçada e fatigada quant li es stat possible axi essent loctinent general de la inmortal memoria del Senyor Rey don Alfonso frare seu e inmediat predecessor (Alfonso V el magnánimo) e no menys apres que beneventuradament ha succehit per Rey e Senyor en aquests seus regnes en pacificar totalment les dites parts e levar de carrera les dites questions e no podent ho conduir obstant hi furs privilegis e costums del present regne feu fer algunes treues en les quals fermaren tots los dessus nomenats e los principals parents e valedors de les cases de Castre e de mossen Rebolledo e de mossen Cerdan. E per que conegau quant la prefata Majestat te a cor la pacificacio de aquests debats e quant li es molest lo contrari te lo governador en lo comdat de Ribagorça per fer la dita concordia e havent hi fet trametre per la cort Darago mossen Alfonso de Sent Pere e don Ramon de Mur missatgers de aquella entre les ditas parts se es donada paraula e seguretat per un mes e per aquest respecte la prefata Majestat ha fet venir de Navarra a Calatayu lo dit mossen Rebolledo e no res menys son fill Pelafoys que ere e es stat en les terres del dit son pare ab deliberacio de entendre en los dits afers e quant en aquella sera fer restituhir la una part a la altre e laltra a la altra lo que tolt se hauran e punir aquells segons trobara esser fahedor per furs privilegis e costums del dessus dit regne per forma quen rehisca pau e concordia e repos entre les dites parts de les quals coses nos ha paregut donar vos avis. E per lo semblant vos avisam com proseguint nostre cami ahir arribam en aquesta vila de Fraga e apres dinar Deu volent entrarem en la ciutat de Leyda ab lo dit lllustrissimo primogenit. Dada en Fraga a VI de noembre any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

viernes, 5 de marzo de 2021

30 de noviembre 1461

El día 30, los señores Diputados mandaron escribir la siguiente carta.

Al molt honorable senyer En Luis Dolzinelles diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable senyer. Requiriu lo vaguer sotzvaguer e altres oficials de aqueixa ciutat sotz virtut del sagrament e homenatge per ells prestats e o que fer e prestar son tenguts de exequir les requestes nostres e que si algunes letres o provisions a ells conjunctament o divisa seran presentades axi de la Majestat del Senyor Rey com de la Illustrissima Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del dit Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya tocants les dites letres o provisions o havents sguard a les comandes de Miravet e de Azcho o de alguns membres drets o pertinencies de aquelles que abans deduhiren exequucio cosa alguna en virtut de les dites letres o provisions consulten sobre aquelles a vosaltres. Trametent nos copia de les dites provisions e letres e fins hajen nostra resposta en res no procehesquen. Car com sobre la dita materia sien emanades algunes provisions prejudicial a les constitucions leys e libertats de aquest Principat e a la novella capitulacio entre lo Senyor Rey e aquest Principat fermada e per tant volem veure e que sia molt attes a la observacio de les dites constitucions leys libertats e capitulacio e per les dites letres e provisions o en altra manera en res derogat no hi sia. La requesta que fareu sia continuada per vostre notari. Dada en la ciutat de Barchinona a XXVI del mes de noembre any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

En otra sesión que tuvo lugar este mismo día ocupáronse de algunas sustituciones que se habían de hacer.
Sigue aquí una credencial dada por el maestre de San Juan a Galceran Ça-Sirera, doncel, la que fue leída en consistorio el día 24 de noviembre, no obstante de encontrarse en este lugar, cuya irregularidad no aclara por ningún estilo la reseña que aquí se lee, correspondiente, sin duda alguna, al mismo día último de noviembre.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres a mossen Johan de Copons e En Galceran Ça-Cirera (está en dos líneas, en otro texto anterior, 24.11.1461 está todo junto, Çacirera)
S. de Montornes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta. Los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han esplicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e creença e abduys los sobredits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

En virtud de esta credencial, el mencionado Galceran Ça-Sirera esplicó, á corta diferencia, lo que se contiene en la cédula que sigue.

A la molt gran providencia de vosaltres molt reverends egregis e honorables senyors diputats e consell lo Principat de Cathalunya representants.
Ab gran querela significa lo reverendissimo e reduptable fra Pere R. Ça-costa mestre de Rodes e castella de Emposta dient que jatsia ell sia molts anys ha en pacifica possessio de la dita castellania e membres de aquella notoriament a la Majestat del Senyor Rey e a tot lo Principat de Cathalunya e apres promocio sua en lo dit magistrat (maestrat; maestrazgo) la dita castellania no haja vagat (vacante) per quant lorde ha dispensat segons Iurs statuts del dit orde ell pot retenir la dita castellania de la vida sua e aço prometen e disponen segons lurs statuts stils e costums. Empero aquella no vagant a importunitat de alguns lo Senyor Rey de fet se diu hauria donada al noble fra Rochaberti comenador de Montso e apres sotz color que vaga e per conservacio dels fruyts de aquella de la Majestat del Senyor Rey es emanada al vaguer e sotzveguer de Tortosa e a altres oficials de Cathalunya una provisio de la tenor seguent Johannes etc. Inseratur. Ab la qual en efecte es manat ab pena de tres milia florins quen sien presos a ma de la cort del dit Senyor los fruyts de les comandes de Miravet e de Sco (Azcho, Ascó) qui son membres de la dita castellania e aço tot es color e causa simulada per donar apres de fet la possessio del dit fra Rochaberti. E axi de fet lo dit honorable veguer es vengut al castell de Miravet e ab destrals volia metre les portes e fer altres novitats molt insolites en lo Principat de Cathalunya la qual provisio e altres actes subseguits son molt deviants e contraris a drets divinals e humanals e a les leys costums stils e leberlats (libertats; pero aún no escriben llibertats) de la patria jurades per la prefata Majestat hoc e de directo contra la nova capitulacio novament e solempna jurada. E per ço es cert no proceheixen de la be informada pensa de la dita Majestat qui ab summa virtut enten a la justicia e observancia dels usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya capitols de cort usos e pratiques predites. Primo car la dita castellania es benifici ecclesiastich e la collacio o conservacio de aquella e dels fruyts de aquella pertany al dit reverendissimo e redubtable mestre e convent seu e no a la dita Majestat ab aquella humil reverencia ques pertany e fahent al contrari lo dit Senyor fa contra los dits drets comuns vulgars civils e canonichs divinals e humanals e signantment contra lo usatge de Barchinona qui comença Laudaverunt e contra la constitucio primera de Barchinona del Rey En Pere segon de gloriosa memoria C° VIII incipiente Concedimus ibi promittimus et ordinamus per nos et successores nostros quod servabimus et servare faciemus libertates et inmunitates ecclesiis personis ecclesiasticis locis et rebus eorundem. Libertat adonchs ecclesiastica axi com en lo dit ofici de castellanie si vagas seria provehit per lo dit reverendissimo mestre e convent seu car de aquestes coses la reyal Celcitut salva la sua clemencia no ha nenguna disposicio abans segons la libertat ecclesiastica a ell es interdit per los drets vulgars. Item lo Senyor Rey ha imposat a ell ley que no metra algun oficial a algun loch o castell que no sia seu per fer exequucions o per altre qualsevulla causa ut in dicta constitutione C° Statuimus et ordinamus.
Mas fa lo contrari per les dites letres o provisio car los castells de Miravet e Desco no son del Senyor Rey mes del orde ecclesiastich Jherusolomita. Item que aquesta causa es de Cathalunya e les causes de Cathalunya dintra Cathalunya se deuen tractar ut in dicta curia. C° Itemque cause Cathalonie. Item deu esser tractada dins la vegaria de Tortosa dins la qual es la dita castellania e segons lo capitol qui comença Itemque cause vicarie en la matexa cort les quals constitucions se han observar a la letra e tots rescrits en contrari son nulles segons la constitucio de Barchinona de la Senyora Reyna dona Maria en lo capitol Volents. Item quod omnes cause igitur etc. Item en la mateixa constitucio de Barchinona del Rey En Pere segon en lo capitol Item quod nos vel oficialis nostri non expoliemus cautum est que lo Senyor Rey e sos oficials no despull algun o alguns de qualsevulla condicio o stat sien de la possessio o quasi de aquells qui obtindran sens conexença de causa etc. Mas per les dites letres sera fet tot lo contrari car lo dit reverendissimo mestre Jaumes es stat oyt ne en Arago pot esser oyt segons dit es. Igitur etc. Item que no vagant lo benifet no pot esser donat car en lo loch de la persona vivent algu no pot esser posat segons les sancions libertats ecclesiastiques majorment que la dita castellania fou donada a vida al dit reverendissimo mestre com dit es. E axi ne obtingue sentencies. E per lo lo usatge començant alium namque e per lo capitol de cort del Rey En Marti deu se indicar en Cathalunya per directum igitur etc. Item per la nova capitulacio solemnament jurada la Majestat reyal abstinent se de intrar dins lo dit Principat de Cathalunya la sua acustumada clemencia ha preficit lo seu lllustre Primogenit ab plenissima potestat al dit Principat algunes coses solament reservades a sa Majestat per ço
salva la clemencia no ha pogut aquestes provisions en aquest Principat fer. E com les letres e provisions que contra constitucions e libertats de la terra son emanades sien nulles e no degen esser obeydes per lo capitol Item quod nos vel successores en la cort segona del Rey En Jaume de inmortal recordacio en lo capitol Item ordinamus et promittimus en la terça cort de Barchinona del Rey En Jaume segon les quals libertats totes son confirmades per lo capitol final en la dita cort e en lo dit capitol de la Reyna dona Maria ja allegat qui comença Volents. Per tant lo dit reverendissimo Senyor mestre o son procurador suplica a vostra gran providencia vos placia ab tots aquells remeys stilats e permeses que tals novitats no sien fetes e los honorables vaguer e sotzveguer de Tortosa e altres oficials reyals per vostres diputats locals e altrament sien requests e constrets observen les dites constitucions e libertats de la patria e que tot ço que es attemptat en contrari sia reduit al primer stament e en manera alguna a la dita provisio no sia obtemperar axi com a subrepticia e obrepticia e contraria als dits drets de la patria. E sia procehit contra los contrafahents oficials e altres segons forma dels dits usatges constitucions o capitols de cort e segons forma de la capitulacio nova et alias segons es del stil e raho. E jatsia etc. - Altissimus etc.

Se recibió, en este día, la siguiente carta.

Als molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. No crech fos luny de aci una legua lo correu que divendres passat trameti a vostres grans reverencies nobleses e magnificencies quem fonch dit per part dels LXXII de la cort quels volgues dar en scrit la creença quels havia explicada en virtut de vostres letres e per mi fonch respost que yo no havia tal manament nom semblava que freturas attes que aço no eren actes judiciaris empero que si negu de la cort no havia oyda o compresa la dita creença que tota volta que los dits LXXII ho ordenassen que la explicara tantes voltes e tant spau que lo qui la volguera comanar a la memoria ley poguera be acomanar (comanar, acomanar, portar, aportar) e qui la volgues scriure la poguera be scriure mas que yo la donas per scrit nou fera sens vostre manament. E fet per mi aquesta resposta ells han significat volerme hoir altra volta pero nou han mes en execucio. Nom se sin (o siu, si ho) haura fet la absencia del Senyor Rey qui ana (fue; va anar, anà, va aná) divendres passat a Xuxon a correr mont e encara no es tornat ab tot que aci sen haja sospita que no sia anat a parlar ab lo comte de Foix mas no crech sia ver. Deu hic esser vuy sino la cort spiraria. Lo juy que faç de la pratica que es servada en aquest fet nom par que sia sino tenir temps sperant ho que la pau que aquest regne tracta de la casa de Castre ab mossen Rebolledo e mossen Johan Cerdan en la qual volen que entre don Jofre sia finada ho que aqui la Senyora Reyna do be entendre aquest fet com ve en manera que sia mudat aqui de proposit e crech yo que lo Senyor Rey ha crehents que puix la Senyora Reyna es aqui que nos procehira per vosaltres senyors a negun acte de fet car lo ferme explicar la creença en lo consell del Senyor Rey e apres darme la resposta en letra per trametre aqui e demanar me la cort a cap de cinch dies la creença en scrits no es sino tenir temps sperant les coses de aqui com exiran. Placia a Deu que isquen a gloria sua e a repos de tots aquests senyors de la cort es axi que huns volrien que la conclusio de aquest fet se dilatas per que los qui han dats los dans non haguessen a fer esmena altres hi ha que volrien se dilatas per manera que aqueix Principat no podent comportar les dilacions hagues usar dels actes de fer permesos en la capitulacio en manera que ab les dents de aqueix Principat poguessen menjar lo rave (rábano) e axi encara que tots vullen una cosa no la volen tots per una fe. Als diputats doni vuyt jorns e vostra letra els expliqui la creença. Diguerenme ne parlarien al Senyor Rey e no han fet res e per semblant a la cort expliqui vuyt jorns a la creença e nit han parlat al Senyor Rey nim (ni me, ni´m) han feta altra resposta sino la sobredita ne yo tant poch a dir la veritat nols ne volgut parlar pus que nom semble fos honor de aqueix Principat haver los ne anar darrere puix totes coses los son stades notificades bem (o hem) met tots jorns en contra que ha la cort he los diputats me poden parlar cent voltes si cent volen. Si altra pratica vos sera plasent quey tinga manau mo (me ho, m´ho; mandádmelo) hi sera fet. Scrita en Calatayut dilluns a XVI de noembre any mil CCCCLXI - Lo Senyor Rey es tornat a nit vespre. - De vostres grans reverencies nobleses e magnificencies humil factura quim recoman en gracia e merce de aquella Johan Ferrer.
Des que e fet la present may correu es anat aqui ne crech ne ira fins que de aqui vinga que tot hom sia aci molt marevellat e ab prou bascha que de VIII del present en ça noy ha correu de aqui. Lo Senyor Rey spera de hora en hora resposta del comte de Foix per anar a parlar ab ell. Deuen se veure en la Almunxa. - (La Almunia de Doña Godina, cerca de Zaragoza, Calatayud, Cariñena, también está la de San Juan, en Huesca.)
Closa disabte demati a XXI de novembre. (Hasta aquí escriben noembre.)

jueves, 14 de enero de 2021

17 DE ABRIL.

17 DE ABRIL. 

Presentóse el Señor Primogénito a los señores Diputados y Consejo, que estaban reunidos en consistorio, para manifestarles una carta que había recibido del Rey de Castilla, á mas de una credencial para cierta persona que no quiso nombrar, el contenido de cuya carta viene a ser, en resumen, lo que espresa el siguiente estracto de la misma.

Quod dictus dominus Rex Castelle ha haut gran plaer de la liberacio de la sua persona. E que haura la voluntat del dit Rey de Castella a sa guisa segons per obra ha mostrat e ja es vengut en Aranda e se acosta ença e de aço stiga en segur axi com de si mateix.
La creença en efecte havia aço que hoida la liberacio sua lo dit Rey de Castella hague gran plaer e se oferia al dit Senyor Princep sencerament e metre per ell persona e bens e tot son stat segons ja li havia trames a dir per Gonçalo de Caceres.
Com Pero Vaca es anat per tractar liga la qual vol lo Senyor Rey Darago per castigar alguns seus rebelles e que tambe ell li ajudara a castigar los seus de Castella.
E per seguretat de tot aço ofir paper blanch hi encara trametra sa muller e fills e si aço no baste ira en persona ab quatre o cinch milia de cavall.
Pero que tot aço no contrestant al tramet al dit Senyor Princep que negun partit pendra ab lo dit Rey son pare e que aço tingue per article de fe.
Item lo exorte que valentment prosiga son proposit ab los cathalans e que attene a cobrar lo regne de Navarre que per ço ell se acosta a Soria per esser prest e a tota sa voluntat.
Item com per be concloure aquests negocis li par molt necessari se vejen ensemps e que lo Senyor Princep elegesca lo loch e que loy faça asaber que tentost cavalcara ab V o VI cavalls e XX homens a peu e mes si mes sera mester.
Item que per grans ofertes que al dit Senyor Princep sien fetes se guart de veure ab son pare puix coneix lo amarch esser amagat sots la dolça capa.
Item que te IIII mil rocins ultra los que son en la frontera axi que no stiga per fretura de gent de fer lo que es necessari.
Item que tantost envia a dir al conestable e comendador Sayavedra lo que vol que facen car ja tenen manament sens consulta star a tota ordinacio del dit Senyor Primogenit.

Habiéndose reunido otra vez, por la tarde, los señores Diputados y Consejo, al objeto de hablar de la referida carta, no se tomó ningún acuerdo respecto de la misma, y en lo tocante a la conclusión definitiva de los capítulos, determinóse que la cantidad señalada al infante don Fernando fuese de doscientas mil libras, y se consignase que no podía pasarse de esta suma, nombrándose, por fin, una nueva embajada de tres individuos de cada brazo, los cuales debían agregarse a los otros embajadores ya enviados, para presentar a la Reina las habilitaciones hechas en contestación a las que dicha Señora había antes remitido; después de lo que, prestaron los referidos embajadores el acostumbrado juramento.
Siguen las cartas que se recibieron o enviaron en este día.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya e altres congregats en virtut de la comissio de la cort en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors. La oquesio de aquesta es per que la Senyora Reyna nos a tremes fossem a sa Excellencia e com som stats ab ella nos a dit com la Majestat del Senyor Rey li a tremes Johanxo manantli que promptament sia a sa Majestat significantnos que la causa de la cuyta de la Majestat del dit Senyor es per quant sertament lo Rey de Castella es Almesan (Almazán) e ve en la frontera e la Majestat del Senyor Rey deslibera partir de Çaragoça e tirar la via de la frontera e que per aquesta causa sa Senyoria sta en molta congoxa e deya a nosaltres prenguera a servey de continent vos scrivissem per sollicitar que lo mes prest sia possible la resposta dels capitols sia asi. Per que de present aguts aquells puixa partir per que nosaltres vist lo perill de sa partida e los irreparables dans ques seguirien sa Senyoria partir. E aquestes feynes restar sensa ultim apuntament nos a peregut ferne noticia a vostres reverencies axi com es degut les quals nos manen lo que plasent vos sia. Dada en Vilafrancha dijous a VIIII ores de nit. - A vostres manaments apparellats. - Abat de Poblet. - Johan Çabastida. - Thomas Tequi.

Al molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi magnifichs e honorables senyors. Per multiplicades letres vos he scrit me avisasseu de les coses occorrents per jo ordonar del exercit o alguna part daquell e aquell ordonat mi pogues partir e jatsia vosaltres no ignoreu com mon star aci es de mes dich per res qui a la honor del Principat se sguarda e sapiau cuanta fretura fas aqui en les fahenes mies segons amplament informar vos poreu ab lo egregi comte de Prades gendre meu e axi fos degut deguesseu mes cuytar del que feu en ferme la resposta veix que fins aci nou haveu fet. Yo per ço vos prech prest haja vostra resposta e resposta daci a divendres primer vinent per tot lo jorn altrament no obstant qualsevol consultes vos haja fetes dissapte Deus volent de mati jo lexare lo exercit aquell qui hi sera ni hi restara a mossen lo veguer de Barchinona segons ab vostres letres a mi hi a ell haveu scrit e no curare pus sperar ni atendre segons fins a vuy he fet si la gent sen ira o aturara e vuy no seria a mi ja poderlos tenir e ab tant senyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Trinitat Sancta sia en guarda vostra. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Sentintse com aquests senyors daquesta ciutat fent un suposit que lo exercit qui aci aturara si restara per guarda de la ciutat e no per pus volen que aquell deu esser governat e regit per los pahers e consell de Leyda e no per mi. Lo que creureu fer nos pot ni vosaltres ho fareu com jatsia lo logiç del dit exercit qui restara per ordinacio vostra sia de present aquesta ciutat e axi sia degut gordau aquella. Pero la causa final e principal e per que jo reste aci es continuar e prosseguir lo proces del so matent com mils de mi saben vostres reverencie e magnificencies. E per ço placieus en aço provehir e atendre no obstant qualsevol letres los dits pahers vos scriuen. E si de mi vos plaura res ordonar scriviu e sera fet. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCC sexanta hu. Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona. 

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran providencia. En dies passats algunes vostres letres he rebudes ab les quals manaveu a mi per quant haviets entes a dir alguns fahien o venien contra les delliberacions fetes en vostre consistori jo men entremetes e vostres savieses ne certificas e particularment ne rebudes algunes altres tocants als dits afers sobre les quals contra Nuguet de Foxa he presa certa informacio la qual a la saviesa de vosaltres ab altra mia letra he tramesa sobre les quals letres e contengut en aquelles he delliberat fer la present ab la qual vostres grans savieses certifich que contra la crida a instancia e ordinacio vostra feta e publicada en la present ciutat serien fetes assats grans novitats dins la ciutat e bisbat de Gerona entre altres lo jorn de Pascha propassat de mati ans de die fou donada una gran bastonada al cap den Narcis Ferran botiguer anantse confessar al peu de la scala de Predicadors de aquesta ciutat lansantlo per terra el nefraren greument de que ha passat perill de mort per la qual cosa vuy jo he feta certa requesta al oficial ecclesiastich lo qual segons jo som imformat havent cert vestigi del cas ha comensat inquirir contra alguns quis dirien esser hi culpables requerint lo que aquells que trobara culpables a les dites nafres prengue e presos detingue fins tant vostres savieses ne sien certificades. Mes avant divenres proppassat ses seguit que dintre la iglesia de Teranous prop Navata hore de vespres alguns han degollat e mort mossen Johan Roure prevere domer de dita sgleya (iglesia más arriba, sgleya ahora) de que vuy mossen Anthoni Corbera prevere procurador fiscal del senyor bisbe per quant es fet contra dita crida e delliberacions de vostre consistori me ha feta denunciacio migensant carta publica. Altres cassos sich han fets deshonests de nafres e batiments dins lo bisbat apres dita crida de que molta gent de paraula me fan gran querela dient que si per vosaltres o per vostre instancia non es feta rigorosa axequcio totes vostres ordinacions seran menyspresades e per no res haudes de les quals coses totes vostres grans savieses certifich. Encare mes mossenyors per quant se los diners dels acordats haveu manat tornar aqui vos plassia rescriurem si los acordats de aquesta ciutat en lo exercit del General staran daquiavant acordats o no. Aço dic per tant com alguns dels dits acordats fins assi se son alegrats de guiatge en no paguar llurs deutes allegant se guiats segons la crida feta de les quals coses tots signatment si los dits acordats restaran guiats o no e si guiats restaran fins a quant temps les savieses de vosaltres suplich me vullan rescriure e manar quen fare. Scrita en Gerona de mon segell segellada a XIIII de abril lany de la nativivat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat F. Sent-saloni (en dos páginas, con guión) diputat local de Gerona.

Se enviaron el mismo día, las siguientes cartas.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra de XV del present havem rebuda a la qual vos responem que segons per altres vos havem scrit nos plau molt vos ne vingueu de continent si ja no sou partit e haurem plaer fosseu aci. E no pus sino que la Sancta Trinitat sia en guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.- Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino Arnaldo Guillermo Pastor vicario Barchinone. (Veguer, vaguer, Arnau Guillem Pastor)
Molt honorable mossen. Per alguns sguards volem que En Johan Vidal de aqueixa ciutat de Leyda lo qual era conestable de XXV homens de peu en lo exercit stant a Fragua (Fraga) haja la matexa o altra semblant conestablia mentre lo nombre dels cinch cents homens restara en aqueixa ciutat. Perque provehim en totes maneres que la cosa passe juxta la voluntat nostra e que no y haja falla. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer lo veguer de Camprodon.
Honorable senyer. Com per lo pacifich stat de aquest Principat siam curosos en les coses que poden portar pacificacio per tant vos pregam vullau guiar En Bernart Gironella de Olot e Pere Senten de parroquia de Moyo per benefici de pau car som avisats ells han voluntat e basten a pacificar la bandositat que han ab En Gratacors de parroquia de Tonaya e ab en Reig de Pampalona. Atteneu empero que los dessus dits facen lo degut circa la dita pacificacio a fi que a ma del dit guiatge inconvenient nos seguesca. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Vostra letra havem rebuda feta a XV del present mes a la qual vos responem que la nostra intencio es qne per alguna via nos sia derogat al proces del somatent del qual vos sou mester e que lo govern de la gent de aqueix exercit sia donat a vos segons vos havem scrit e pero en lo regiment de la dita gent del dit exercit quant tocas a fer algun acte darmes volem ens par en tal cas hajau consell de don Felip de mossen Foixa e den Bernat de Marimon e del paher en cap e de altres si hi haura queus havem dats en consellers a fi que les coses que en lo dit cas haurien a fer fossen fetes ab bon consell e delliberacio. E sia mossen molt magnifich la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverent e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt reverend e magnfichs senyors. A nit per gracia de nostre Senyor Deu aquest consistori ensemps ab lo consell de aquesta ciutat concordablament ha feta deliberacio de totes les coses que han a reportar a la Illustrissima Senyora Reyna sobre los afers occorrents. Les quals coses Deu volent dema per certs embaixadors aci elegits e qui aqui seran tramesos seran referides a vostres reverencia e magnificencies per tant que per vosaltres e per aquells ensemps a la dita Senyora Reyna sien per part de aquest Principat explicades. Aço vos sia avis per ferne paraula a la dita Senyora Reyna. Tot lo restant sebreu particularment per rellacio dels dits conembaixadors vostres. E tingueus molt reverent e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Als molt reverend e magnifichs senyors lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per obtenir lo fi desigat de aquests afers son stats ordonats e composts certs replicats a les respostes per la lllustrissima Senyora Reyna feta als capitols per aquest Principat demanats al Illustrissimo Senyor Rey per los quals replicats presentar e dar a la dita Senyora Reyna ensemps ab vosaltres son stats elegits embaixadors los molt reverends pares en Christ lo senyor Archebisbe de Terragona lo senyor bisbe de Barchinona mossen Jofre Serrahi canonge cabiscol e sindich de Gerona lo egregi comte de Prades e lo noble vescomte Dilla e de Canet e los magnifichs mossen Luis Xetanti conseller de aquesta ciutat mestre Marti Pere
ciutada e sindich de Gerona en Guabriel Vivet ciuteda e sindich de Vich. Los quals de les coses que de part nostra tots haveu a dir e explicar a la dita lllustrissima Senyora Reyna son a ple informats eus diran e comunicaran. Pregam e encarregamvos donchs molt stretament los doneu plena fe e creença e tots ensemps vos hajau en la condicio e maneix de aquests afers segons en lo memorial e replicats se conte e de tots comfiam. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Dirigitur domine Regine.
Illustrissima e molt excellent Senyora.
Per referir dir e explicar a la Excellencia vostra la final delliberacio feta per nosaltres en nom de aquest Principat sobre totes aquelles coses que son stades vistes sguardar a servici de nostre Senyor Deu e del lllustrissim Senyor Rey e de vostra Excellencia e benefici tranquillitat e repos de la cosa publica de aquest Principat son a vostra Excellencia per part del dit Principat tramesos e als reverend e magnifichs lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui los quals ja son ab la Excellencia vostra embaixadors per lo dit Principat aggregats los reverendissimos egregi nobles magnifichs e honorables los archebisbe de Terragona bisbe de Barchinona e mossen Jofre Serrahi canonge e cabiscol de la seu de Gerona e sindich del capitol de aquella comte de Prades vezcomte Dilla e de Canet e Bernart Guimera donzell mossen Luis Xetanti conseller de Barchinona mestre Marti Pere ciutada e sindich de la ciutat de Gerona e En Gabriel Vivet ciutada e sindich de la ciutat de Vich. Los quals ab los dits altres embaixadors totes les dites coses a vostra Illustrissima Senyoria explicaran. A la qual humilment supplicam vos placia donar plena fe e creença per lo servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e tranquillitat repos e benifici de aquest Principat fer en e sobre les dites coses segons la clemencia e humanitat e virtut de vostra gran Senyoria nosaltres e aquest Principat speram indubitadament. La Sancta Trinitat lllustrissima e molt excellent Senyora tinga en sa proteccio vostra lllustrissima Senyora la qual de nosaltres man tot ço que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - De vostra excellent Senyoria. - Humils vassalls e subdits et cetera. - Los diputats del General e consell et cetera.

Siguen las respuestas o modificaciones hechas por la Reina a los capítulos que, por parte del Principado, le fueron presentados, las quales entregó dicha Senyora a los mencionados embajadores.

Respostes e modificacions fetes per la Serenissima Senyora Reyna als capitols qui li son stats donats lo dijous sant que comptavem dos del present mes de abril del any Mil CCCCLXI per los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e per part llur per lo venerable e magnifich lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida e en Thomas Taqui missatgers de aquells. Les quals modificacions e respostes e cascuna de aquelles fa la dita Senyora per via de parer com encara non haja consultat ab la Majestat del dit Senyor Rey. Creu empero e spera en la clemencia e ajuda de nostre Senyor Deu e en la molta virtut humanitat e liberalitat de la prefata Majestat que per medi e intervencio sua e per respecte e supplicacio del dit Principat la sua Serenitat ab les modificacions e respostes seguents se conduiria a complaurels en la qual cosa la dita Senyora Reyna enten a treballar quant li sia possible.
Al primer capitol respon la dita Senyora per via de parer que jatzia (jatsia, jat sia) per algunes causes de les quals la prefata Majestat havia algunes informacions aquella sia stada moguda a fer la detencio de la persona del Illustrissimo Princep fill seu e dubtas la liberacio de aquell demanada per lo dit Principat no fos a dan de sos regnes e terres si promptament fos stada executada majorment speiant e havent en voluntat de proposit lo dit Senyor Rey fer la dita liberacio ensemps ab lo dit Principat e altres regnes a sa Majestat subjectes e reposar totes coses a servey de Deu de la sua Serenitat e benifici e repos de tots los dits regnes e per la dita occasio hagues algun tant a molestia lo que per lo dit Principat a soles ab gran instancia li era demanat e supplicat. Empero vista la singular intencio dels cathalans e que la causa de llur supplicacio e demanada es stada per aquell propri desig que la sua Majestat tenia e de present te ço es conservacio de la sua prosperitat sperant que axi com fins avuy ab molt fidelitat e gloriosament tots los passats en lo dit Principat ho han fet ho faran los dits cathalans e segons virtuosos e fidelissimos vassalls duen fer a son Rey e Senyor conservant li la dignitat reyal la dita posteritat lo honor e reputacio seus a gloria e honor de nostre Senyor Deu e servey de dit Senyor Rey repos e benifici dels seus regnes e Principat la dita Senyora Reyna creu que essent concords de les altres coses lo dit Senyor haura per fermes e plenariament atorgara e algun dubte no posara ne comportara que per algun altre vassall ne subdit seu hi sia mes en totes les coses en lo dit primer capitol contengudes en la forma e manera que scrites e posades son e axi ho prometra e otorgara. E si algun Rey o altre Princep o Senyor a la condicio e Excellencia sua egual volia significar e lo contrari sostenir per aquestes coses e altres lo honor e fidelitat dels dits cathalans concernents sera presta e apparellada la prefata Majestat la vida lo stat e bens seus exposar e metra tantes vegades com necessari sera la qual cosa afirmativament e no per via de parer la dita Senyora Reyna procurar ofir e spera obtenir. E no resmenys del que tocara a poder fer a la dita Senyora Reyna per lo honor e fidelitat dels dits cathalans per la molta obligacio quels te ofir metrey tots sos bens vida e stat. Empero per via de parer enten la dita Senyora Reyna que la dita approvacio de les coses scritas e contengudes en lo
dit primer capitol sien enteses de tot lo que es stat fet e exequutat per los dits cathalans fins a la ferma e stipulacio dels dits capitols. E quant se sguarda en les coses de avenir e ques porien seguir tals e semblants de aquestes lo que a Deu no placia que al dit Principat reste en sa força e valor poder usar de tot ço e quant los es permes per les constitucions usatges pratiques costums privilegis e libertats. E per semblant la prefata Majestat reste en tot son dret e justicia axi com si res dels dessus dit nos fos seguit e axi mateix lo dit Principat.
Al segon capitol parlant de don Johan de Beamont respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu sera contenta la dita Majestat de condecendre a la supplicacio dels dits cathalans.
Al terç capitol que parla de punicio e castich dels consellers e oficials de la Majestat del Senyor Rey respon la dita Senyora Reyna per via de parer e diu que de grandissima e inextimable admiracio es que aquells qui degudament e pertinent a la sua Serenitat han consellat e exercit son ofici en loch de premi e remuneracio lo contrari hagen a reportar ab nota de infamia e ignominia. Ço es que sien privats de tots los oficis que regeixen e sien reputats per indignes e inhabils et cetera. E per ço prega la dita Senyora los dits cathalans hi vullen pensar e imaginar. Segons de tals e tant fidelissimos vassalls com ells son la prefata Majestat e la sua Senyoria indubitadament confian.
Los quals cathalans lo dit Senyor te e vol tenir per axi acostats e afixos a la sua Serenitat tant com qualsevol altres. E per ço pensen e encarguen los dits cathalans e demanen per gracia quant de la dita Majestat volran puys sien coses al servey seu a la honor e dignitat sua a benifici de la cosa publica de sos regnes e terres concernents.
Car sens dubte algu se stima les obtendran. E considerat lo dessus dit e que james los predecessors de la dita Majestat ne aquella no acostumaren de levar oficis sens demerits e procehint hi proces o pur de bona equitat fer nos deu e stima la dita Senyora Reyna que al dit Senyor parria congoixosa cosa haverlosne a remoure tots segons es demanat pero que creu la dita Senyora que lo dit Senyor condecendra a una de dues coses. La primera que als oficials qui han mal regit e exercit sos oficis demanant devant aquell si voldran fer instancia los sien fets processos los quals se creu la dita Majestat fara regorosament e segons atrobaria per sos demerits aquella oferta e premetra punir e castigar axi en persona com en privacio de sos oficis si ho merexeran.
E si aquesta nols plasia la segona es que vullen nomenar quals oficials volen que sien remoguts pero sens nota de infamia car per la molta afeccio que la dita Senyora Reyna porta al dit Principat se treballara es fatigara en supplicar la prefata Majestat que de alguns los vulla complaure. En qualsevol manera de les dites dues coses la sua Serenitat creu provehira dels dits oficis a persones dispostes e virtuoses segons la condicio qualitat e importancia dels oficis requerra.
Al quart capitol que comença item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres et cetera com no faça ne sia als sino la prefaccio disponent los bens que fa la justicia e done disposicio al ques deu fer per lo benifici de aquella no ha necessari resposta alguna o satisfaccio.
Al cinquen capitol parlant e disponent del canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors dels portants veus de governador en lo Principat de Cathalunya e comdats del Rossello e de Cerdanya disponent la primera part del dit capitol que los dits oficials hagen de esser nats e naturals e vers domiciliats dels dit Principat e comdals de Rossello e de Cerdanya per via de parer respon la dita Senyora Reyna que separat mes del que son separats en oficis monedes e altres coses los regnes de Arago e de Valencia e lo
dit Principat de Cathalunya
no li par servey de la Majestat del Senyor Rey ne benefici de la republica de aquells. Car otorgant lo contengut en lo dit capitol los dits dos regnes no volran esser de menor condicio del dit Principat e per semblant ho demanaran e per conseguent la dita Majestat no solament en aquest Principat perdra aquesta preeminencia mas en los dits dos regnes. La qual cosa se creu lo dit Senyor no squivara com clarament se vees esser benefici de la dita republica per la qual tota vegada postposaria son interes particular. A la oferta que fou de stipendiar per ferse mils e pus prest la justicia los dits oficials exceptat lo assessor del dit governador de Cerdanya creu la dita Senyora que lo dit Senyor ne sera content e ho haura per accepte. A la part que comissions de causes atturar los dits oficials nos puixen et cetera e per semblant que no puixen acceptar donatius o subornacions (sobornos) et cetera para la dita Senyora sia bona e singular ordinacio e creu sera accepta a la prefata Majestat e en ferles hi passar o condescendre treballara la dita Senyora Reyna no solament per respecte del dit Principat al qual no poch desija complaure mas per benifici de la justicia. Pero creu la sua Serenitat que per respecte que lo dit stipendi dels salaris dels dits oficials es a beneplacit de la cort o corts sia extint lo present capitol tan com lo Principat cessara de pagar lo stipendi e tota vegada que lo Principat tornara a pagar aquell lo dit present capitol romanga e ste en sa força e valor.
Al sisen capitol parlant que la Majestat del Senyor Rey son primogenit sos loctinents e los dits portants veus de governador de per si no puixen fer comissions et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que par molt nova cosa que mes facultat e preheminencia sia donada ne tanta als dits portants veus de governador com a la prefata Majestat a son primogenit e loctinents los quals molt a tard son altres que de la casa e stirpa reyal. E no resmenys que los dits canceller vicecanceller e en son cas lo regent la
cancellaria hagen facultat e prerogativa de fer les dites comissions sens la dita Majestat son primogenit e loctinents e que aquella e aquells sens los dessus dits no puixen fer les dites comissions ne alguna per important que sia en cas coneguessen appassionats los dits oficials que es ver semblant que ho deurien e porien esser pus tost que no la dita Majestat e son primogenit los quals si lo dit capitol primament e a la letra es entes ni a soles ni acompanyats dels dits canceller vicecanceller e regent no porien ni deurien fer alguna comissio si lo dit capitol era atorgat segons jau a la letra sens alguna interpretacio. E per ço creuria la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat se conduiria atorgar lo dit capitol exceptat que a la sua Serenitat e a son primogenit restas libertat en casos de necessitat e que veessen los dits oficials algunes causes de justicia appasionats de fer les dites comissions car per gracia de nostre Senyor Deu son dotats de tanta prudencia e experiencia de semblants negocis que conexeran axi la suficencia dels juristes e integritat de aquells com los dits oficials quia cor Regis in manu Dei est. Pero la dita Senyora Reyna ab bona voluntat treballara supplicara e persuadira la prefata Majestat que li placia esser content de atorgarlos lo dit sisen capitol en cas que suppliquen que la sua Serenitat no puixa fer comissions ne los altres contenguts en aquells.
Al seten capitol parlant que los dits conceller (canceller, canciller) vicecanceller regent la cancellaria e assessors ans de usar et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que tot lo contengut en lo dit capitol li par sia just honest e rahonable e que creu sera accepte a la prefata Majestat el haura per gratissimo per lo singularissimo zel que te a la justicia.
Al vuyten capitol parlant sobre la observancia de constitucions privilegis usos e libertats et cetera per via de parer respon la dita Senyora Reyna que rahonable e justa cosa li par que aquelles deuen esser observades. Quant a les altres coses contengudes en lo dit capitol treballara e supplicara quant li sia possible ab la Majestat del Senyor Rey que li placia ferlos gracia de les coses contengudes en aquell.
Al noven capitol parlant que per les coses sobredites o alguna de aquelles en sdevenidor no sia fet ni engendrat tacitament ni expressa algun prejudici et cetera respon la dita Senyora per via de parer que lo dit capitol es just e rahonable e que creu la prefata Majestat entegrament lo passara sens alguna condicio ni modificacio.
Al deen capitol parlant que les persones que hauran lo exercici de la justicia sien dotades de sapiencia e consciencia e que exceptat lo canceller lo qual hage de tenir prelatura en lo dit Principat sien cathalans naturals e vertaderament domiciliats en Cathalunya et cetera respon la dita 
Senyora Reyna per via de parer no contrastant que en lo cinquen capitol hi haja satisfet creu que la Majestat del Senyor Rey se conduira en cas de provisio faedora dels oficis de canceller e altres en lo dit capitol compresos provehir ne a cathalans havents sapiencia e consciencia pero que les dites provisions no haja de fer per obligacio mas de sa liberalitat principalment per lo servey de Deu e benifici de la cosa publica e per complaure al dit Principat. 

Al onzen capitol que parla de la primogenitura e governacio general respon la dita Senyora que creu e stima la prefata Majestat concordades totes les altres coses per complaure condecendre a llur supplicacio sera contenta fer e complir lo contengut en lo dit onze capitol.
Al dozen capitol de la loctinencia irrevocable e altres coses en aquell contengudes respon la dita Senyora per via de parer que no ignora lo dit Senyor que ço que los cathalans hagen fet per causa de la liberacio del Illustrissimo Princep son fill seria stat a bon fi fidelissimament fet pero sens dupte pendra gran admiracio de una semblant demanda axi de la loctinencia sobredicta irrevocable com altres coses no acostumades com no sapia occasio o causes perque car en la pensa del dit Senyor no hauria alguna sinistra intencio contra algu del Principat ni per res al mon volria cogitar tal cosa com fos contra Deu. E de aço poden esser certs los dits cathalans. Ne creura lo dit Senyor que procurant honor al fill ultra lo degut sia lunyar causes de dissensions o odis entre pare e fill. Tota vegada empero la dita Majestat confia que los cathalans satisfents a la sua innata fidelitat pensaran en conservar comunament e sens diferencia alguna lo honor axi seu com del dit lllustrissimo Princep son fill lo qual honor de aquell no sembla poder esser ben conservada si alguna derogacio o carrech es fet al honor del pare e jatzia la prefata Majestat no vees causa de dubte puys en sa fe reyal ell haja per degudament fet lo que es stat seguit com damunt es dit semblaria al dit Senyor que a la sua honor compliria e
seria pus decent en lo cas present no donar la dita loctinencia com la justicia pogues en altra manera esser administrada ço es per via de la governacio general eleginthi altres persones notables per oficials e la sua Serenital per molt complaure al dit Principat seria contenta aturarse en los altres regnes e terres e star en aquells fins tant que per los dits cathalans fos del contrari supplicat. E axi seria satisfet al honor del dit Senyor e a la bona e egual consideracio del dit Principat e tolta occasio de parlar e obrar als circunvehins los quals força moguts per algun mal zel volrien la destruccio de tots. E no solament del dit
Senyor e Principat mas dels altres regnes e terres la honor e defensio del qual Senyor e regnes seus no dubta la Serenitat sua virtuosament faran los dits cathalans com a fidelissimos e naturals de aquella e de la sua reyal corona e posteritat de que no sera fet poch servey a nostre Senyor Deu e a la dita Majestat e perpetua fama e renom en tot lo universal mon als dits cathalans (exceptuando América, que se descubre 31 años después). Encara la dita Senyora Reyna per via de parer diu que per lo amor que te al dit Illustrissimo Princep son fill e desig de complaure al dit Principat supplicara lo dit Senyor o traballara que per sa Majestat al dit Princep sia atorgada semblant loctinencia general del Principat de Cathalunya que per lo Senyor Rey don Alfonso de sancta recordacio al dit Senyor fonch atorgada.
Al XIII capitol parlant dels consellers que sien cathalans respon la dita Senyora Reyna per via de parer que puys les altres coses sien concordades creu sera contenta la dita Majestat fer resposta al dit capitol a tot util e benifici del dit Principat.
Al XIIII capitol parlant del lllustrissim Infant don Ferrando diu la dita Senyora per via de parer que creu que la dita Majestat sera contenta en son cas atorgar lo que atorgara ara al Illustrissimo Princep son fill e a la dita Senyora Reyna de tal capitol e supplicacio los resta no poch obligada els ho regracie ab quanta mes afeccio sab ni pot. Oferintse en son cas e loch no esserlos ne ingrata mas gratissima quant possible li sera. E quant a la successio de la corona reyal creu la dita Senyora Reyna lo dit Senyor Rey sera content puys sie sens prejuhi del dret del dit Illustrissim Infant e posteritat del dit Senyor Rey en son cas.
Al XV capitol del heretament fahedor al dit lllustrissim Infant don Ferrando respon la dita Senyora Reyna que per quant lo dit donatiu e heretament concerneix la persona del dit lllustrissim Infant don Ferrando son fill regracia molt lo contengut en lo dit capitol oferintse prompta a tot benavenir del dit Principat ut supra.
Al setzen capitol que lo dit Illustrissim don Ferrando sia acomanat als cathalans diu e respon la dita Senyora que al dit Senyor creu que plauria que confiant de la innata fidelitat e integritat dels cathalans los acomanara lo dit Illustrissim Infant don Ferrando fill seu regraciant a aquells la singular afeccio per ells demostrada. La qual la dita Senyora Reyna ja mes no oblidara nis delira de la memoria sua.
Al XVII capitol parlant del que ha sguard a la dita Senyora Reyna respon aquella regraciant als cathalans la bona voluntat que han e per efecte mostren a la sua Serenitat de la qual ab les altres coses los resta obligatissima.
Al XVIII capitol parlant que no puixa esser procehit contra los de la posteritat reyal respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira a haver accepte lo dit capitol ofir la dita Senyora Reyna supplicar lon e treballar que de aço los ne vulla complaura.

Al XVIIII capitol parlant que al dit lllustrissimo Princep per sa sustentacio sien donats dotze milia florins cascun any consignats en Sicilia ab los emoluments del Principat respon la dita Senyora Reyna que li par justa e decent cosa que aquell dega haver rahonable sustentacio com a Primogenit e segons les facultats que la prefata Majestat ha. E creu la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat sera de aquest parer e opinio e axi hi treballara per amor e contemplacio del dit lllustrissimo Princep e per complaure als dits cathalans

Al XX capitol parlant que la potestat dels diputats e consell reste et cetera segons en lo dit capitol se conte respon la dita Senyora que puys les altres coses sien concordades creu per la prefata Majestat sera provehit a contentacio del Principat.
Al XXI capitol parlant que si dubtes alguns occorrien os fahien en los presents capitols la interpretacio o declaracio de aquells hagen a fer los dits diputats e consell et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira que les interpretacions e declaracions dessus dites se hagen a determinar segons es acostumat en lo dit Principat quant es alteracio del seny de alguna constitucio com aço sia de semblant natura condicio o qualitat.
Al XXII capitol parlant de don Felip de Castro Ferrando de Bolea et cetera respon la dita Senyora per via de parer que creu plaura a la dita Majestat provehir a la seguretat de les persones e bens de aquells en amplissima forma de tot lo que hauran fet per lo Principat vel alias havent sguart a la liberacio o deliurança de la persona del lllustrissimo Princep. E aço tant com sera en facultat del dit Senyor Rey salves les libertats del regne de Arago.
Al XXIII capitol que parla de les forces e oficis del regne de Navarra que sien acomanadas e acomanats a persones notables aragonesos valencians o cathalans et cetera respon la dita Senyora Reyna que si aço se fahia seria rompre los seus privilegis e libertats del dit regne de Navarra que dien que oficis ni castellanies no sien donades sino a navarros e lo contrari no deu voler. Lo dit Principat nis creu que apres informat lo vulla ni lo demane car no serie rahonable cosa havent aquells tant pugnat e treballat per la conservacio de les sues libertats volguessen esser causa de fer rompre les libertats del dit regne de Navarra. Ne a la dita Majestat no seria honest ni degut per haverles jurades.
Al XXIIII capitol parlant que com les dites coses seran per la prefata Majestat atorgades e per lo Principat acceptades sien en les primeres corts confirmades et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par rahonable e creu que com tot sera portat a degut efecte e conclusio que la prefata Majestat condecendra al contengut en lo dit capitol.
Al XXV capitol que parla que los presents capitols no puixen derogar tacitament ni expressa a qualsevulla privilegis libertats et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par cosa rahonable e justa e que la prefata Majestat no creu si aturara e que per ella sera treballat quels ho atorga.
Al XXVI capitol que les coses ques hauran de fer per los dits diputats e consell se hajen ha fer per la major part ab expres consentiment de la ciutat de Barchinona respon la dita Senyora Reyna que puixs ells ne sien contents creu no menys ho sera la prefata Majestat en les coses que a sa Excellencia plaura atorgarlos.
Al XXVII capitol e ultim que les presents persones dels tres staments ecclesiastich militar e real se puixen aderir a lo opinio et cetera respon la dita Senyora Reyna que creu e presumeix que la prefata Majestat condecendra al ques demana e suplica per lo dit capitol.

E jatsia la dita Senyora per la fidelitat e integritat dels dits cathalans sia obligatissima en procurar tot util e benefici del dit Principat no resmenys per la singular voluntat e devocio la qual per lo dit Principat vers la sua Serenitat e coses sues es demostrada se ofir prontissima per conduir bon amor pau e concordia entre lo dit Senyor Rey e Illustrissimo Princep son fill e repos del dit Principat si necessari sera anar a la Majestat del dit Senyor e tornar en lo Principat e fer tot ço e quant per aquell e per la ciutat de Barchinona sera consellat. No dubtant qualsevol treballs fins a exposar e metrey la vida sua per tot util repos e benefici del dit Principat e singulars de aquell.

Siguen las modificaciones o réplicas hechas por los señores Diputados a las respuestas u observaciones de la Señora Reina, que anteceden.

Replicant ab humil reverencia los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya a les respostes e modificacions per la Serenissima e molt excellent Senyora la Senyora Reyna fetas als capitols per tranquilitat repos e benefici del dit Principat presentats a la sua gran Excellencia en nom e veu de la Majestat del Senyor Rey per los embaxadors a la dita Illustrissima Senyora Reyna per los diputats e consell o Principat tramesos dient molt humilment e afectuosa regraciant a la dita lllustrissima Senyora la bona afeccio e voluntat que la dita Senyora mostra haver al repos e benefici del dit Principat e poblats en aquell e ab molta reverencia los dits diputats consell e Principat accepten les ofertes per la dita prudentissima Senyora en la prefacio de dites modificacions e en altres parts de aquelles fetes e per lo desig que an e molt voler als dits benefici e repos los dits diputats e consell quant ab major afeccio e reverencia poden suppliquen la dita Senyora placia a la sua occulatissima Senyoria efectualment los desigats repos e benefici donar juxta la forma dels dits presentats capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent. E per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent e per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols que per les modificacions de la dita Senyora seria vist esser feta alteracio dien lo seguent.
Primo a la primera modificacio feta al primer capitol dien los dits diputats e consell que la salvetat e retencio começant empero per via de parer et cetera deu esser levada e aço per tant com salva la real clemencia portarie prejudici al Principat car lo dit Principat ha per ferm que en lo cas subseguit e tota vegada que en lo esdevenidor e seguis consemblant cas lo que a Deu no placia deu fer lo semblant per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda e atorgar ab la dita retencio serie vist no consentir que de justicia e deute de fidelitat fos fet perque suppliquen esser lo dit capitol fermat e atorgat sens la retencio.
A la resposta feta al terç capitol per la dita lllustrissima Senyora Reyna repliquen los dits diputats e consell que salva la reverencia predita com lo dit capitol haje dues parts la una la remocio dels oficials segons en dit capitol se conte la altra lo castich demanat dels mals consellants et cetera serie vist la primera part del dit capitol parlant de la remocio et cetera per repos e benefici del dit Principat deure esser atorgat per gracia per la real Majestat sens nota de imfamia dels remoguts o privats. La segona part com sie cosa demanada per justicia serie vist la Majestat real deure la simpliciter atorgar e axi ho demanen e supliquen.
A la resposta feta al quint capitol repliquen los dits diputats e consell ab la dita reverencia e humilitat parlant que lo dit capitol se deu simpliciter atorgar sens alguna modificacio. Empero habiliten los dits diputats e consell per quant los es vist esser axi necessari per benefici de la justicia que los mencionats oficials hajen per benefici de la justicia lo salari axi en Cathalunya com fora seguint la cort del Senyor Rey e que sia remoguda la clausula qui ho prohibeix. Quant al que es dit per la dita Senyora Reyna del beneplacit es vist esser de molta equitat e son contents los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora es posat.
A la resposta del sisen capitol dien los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora que salva la real clemencia es vist lo dit capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgar per tant com lo portant veus de governador no haura potestat de per si mas ab consell del assessor seu fer dites comissions.
Item que a les altres coses es vist esser pro satisfet per lo repos e benefici del dit Principat majorment que los dits oficials tot quant fan es en nom e persona de la Majestat real e totes hores e quant al Senyor Rey plau confereixen ab la sua Majestat.
A la resposta del vuyten capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol per bons e deguts respectes deu esser atorgat e veran contents los dits diputats e consell per servey de la Majestat real que sia modificat que ans de esser hagut per privat lo tal oficial contrafahent sia denunciat al Senyor Rey o a son loctinent. E si dins trenta dies apres la dita denunciacio no sera reparat lo contrafet als dits usatges e constitucions com en dit capitol se conte e remogut lo dit contrafahent de son ofici de la qual reparacio o remocio hage a esser feta fe als dits diputats e consell en tal cas sia provehit a la dita publicacio e altres coses juxta la serie del dit capitol.
A la resposta feta al dehen capitol dien los dits diputats e consell que per deguts respectes granment concernents lo repos del dit Principat es vist la Majestat del Senyor Rey deure otorgar simplament e sens modificacio lo dit capitol.
A la reposta feta al dotzen capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol juxta la sua serie e tenor deu esser simplament e sens modificacio alguna atorgat com les consideracions en lo dit capitol apposades sien molt rahonables e a laor de Deu e gran servey de la Majestat real e conservacio de la real posteritat e remocio de tots sinistres e inconvenients qui poguessen accorrer e a prohibicio de qualsevol no delante lo servey de la dita Majestat real lo qual los cathalans per lur innata fidelitat molt zelen. E no permetrien per lurs forces e poder que algu quisvulle fos entengues en fer deservey a la dita Majestat e posteritat concernents sues ans exposarien per aquestes coses e altres lo dit servey e conservacio de la dita real posteritat concernents lurs vides e fills e bens per satisfaccio de la dita innata fidelitat a la dita real corona deguda.
A la resposta feta al quatorzen capitol dien los dits diputats e consell que son contents de la resposta feta per la dita Senyora Reyna e de la modificacio per la dita Senyora opposada.
A la resposta al XXI capitol feta dien los dits diputats e consell que com la intencio dels dits diputats e consell sia stada es e sera a tot servey de la Majestat real e de la Senyora Reyna e conservacio de la posteritat real e repos gran del dit Principat es vist lo dit
capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgat.
A la resposta feta al XXII capitol parlant de don Johan Dixar e altres dien los dits diputats e consell quels seria vist salva la real clemencia lo dit capitol poder star o almenys per lunyar no sia contra les libertats del regne que sia modificat que la Majestat del Senyor Rey en les dites causes en lo dit capitol contengudes no puixa ni dega pronunciar sino ab e de consell de les persones per la dita Senyora Reyna e per lo dit Senyor Primogenit concordablament elegidores.
A la resposta feta al XXIII capitol parlant dels oficials e forces de Navarra dien los dits diputats e consell que per quant son informats que ara los dits oficis castellanies (castlán : catalán : chatelain) o forces o molts dels son en poder de castellans e gascons serie vist molt rahonable que sie consentit lo dit capitol com sta com sie a repos e benefici del dit regne.
(Eso, quitar a castellanos y gascones del reino de Navarra para poner catalanes, porque ellos lo valen.)
E volent lo dit Principat per obra comprovar la contumacia de la devocio que han e afeccio a la Majestat del Senyor Rey e augment de la sua real posteritat responent a la satisfaccio del capitol concernent lo heretatge del Illustre Infant don Ferrando e donant complament al dit capitol en aquella part que vacua era restada e paper blanc de la oferta e donatiu gracios e fan oferta los dits diputats e consell que haguda ferma compliment e afecte a les coses contengudes en los dits capitols seran contents esser donats dels bens e pecunies del a ops e efecte del heretatge contengut en lo dit capitol docentes milia lliures Barchinonenses ço es CC.M. lliures Barchinonenses distribuidores en e juxta la forma del dit capitol e no en altra manera. E la Illustrissima Senyora Reyna en senyal de la gran afeccio que lo dit Principat a la sua Altesa porta frustrada per la sua intercesio e bona obra no restara de algun servici.

Mandaron los señores Diputados, el mismo día, escribir la siguiente carta.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Elna.
Molt reverend senyor. Rebuda havem una letra de vostra reverend paternitat dada en Çaragoça a XI del present mes ensemps ab hun breu plombat del Sant Pare. La continencia del es no poch aliena a la intencio de la qual demostracio feta havia la sua Santitat e encara no concorda a la veritat dels fets e rectissima justa e deguda intencio de aquest Principat qui lo deute ha retut al honor de la real corona a gran laor de Deus Omnipotent servey e repos de la persona de la Majestat del Senyor Rey. Som certs tal altercacio en la Santitat del dit Sant Pare si en la sua pensa recayguda es prove a causa de informacions alienes a veritat fetes a la sua Santitat per mossen Francisco Ferrer en nom de la Majestat del dit Senyor e com a procurador seu lo qual molt presumptuosament e viciosa de aquest Principat publicament e privada e en presencia del dit Sant Pare ha parlat. No volem creure la Majestat del dit Senyor tals coses ordonar com sien granment desservey seu fins aci james en Roma o altra part fora lo real domini scrit o informacio feta no havem de les coses que occorregut han en aquest Principat. Pero si tant seran los cathalans incitats e forçats com lo dit Ferrer procura convendralos lur glorios nom que eternament posseeixen excusar e encare al dit Francisco Ferrer publicador de indegudes coses tal correccio procurar que altres no se atrevesquen de aquest Principat ab tanta insolencia parlar. (Saben amenazar mucho de palabra pero después en el ejército catalán se mueren de hambre y roban para comer, como hemos visto en textos anteriores).

Al sant Pare quant temps sera farem resposta de veritat Deus Omnipotent qui scrutador es dels coratges nostres proposits e voluntat clarament sab e veu ab quanta temor sua e obediencia rectament e justa havem nostres animos dirigits al degut ab molt amor e reverencia a la Majestat del Senyor Rey e al seu honor e james per nosaltres restara lo repos e tranquillitat de la sua real persona e de tots los regnes e terres subdits a la corona real. E per molt aço manifestar e per obres efectualment nostre desig e proposit mostrar havem tramesa embaixada solemne a la Illustrissima Senyora Reyna ab nostra clara final e deguda intencio la qual no dubtam sera aqui no occulta con los fundaments justissims causes e rahons de nostres capitols e peticions per ventura no se publicassen e per ço fos alguna cosa vista algun tant dificil sia certa vostra reverend paternitat que les causes e rahons de aquella facilima la fan e no hi ha cosa alguna qui fundament no haja de grandissima causa per al benefici e repos de aquest Principat e servey de la Majestat del Senyor Rey. E si dificultat tal en alguna cosa sera que per ço rompiment sen vulla procurar som certs sera mes color e occasio de pendre lo rompiment que no intencio recta a les coses e tal com nos scriu vostra reverend senyoria la qual sia certa que a nosaltres no son ocults los tractats quis solliciten e se procuren a instancia de males persones e qui mal consellen. Pero no som nosaltres tant destituhits de virtut e potencia que ab la ajuda de Deu dubtem defendrens de quant fer se puixa e ofendre encara qui tals coses procura. Tota vegada empero volem abans procurar ab be los mals consells e tractats vencre e ab bons migans honor e repos procurar a la Majestat real e benefici e
tranquillitat a nosaltres. La intervencio de la apostolica auctoritat e persona de vostre reverend paternitat a nosaltres no poria esser sino de molt plaer pere demanar no laus cove ne aquella intercar. Vostre reverend senyoria sab que li es per lo sant Pare comes faça ço que li placia e sia pertinent. Havem sebut reverend senyor vostres reverend paternitat com havent de potestat del sant Pare haver convocats los prelats e clero pera Leyda a donar orde en exaccio faedora del clero de que som en no poqua admiracio constituhits com attes lo stat de aquesta patria no seria cosa poch perillosa remoure de aquesta plaça los prelats e clero qui hi son consellen e dirigeixen la patria a la qual son per naturalesa tenguts e assisteixen a la defensio de aquella e lo apartament dells poria molt perill a la patria portar. (Como sabéis, Luisico Companys, el malas compañías, no pensaba lo mismo que hemos leído aquí arriba. Y así de bien le fue en Monte Judaico, donde este asesino de catalanes está sepultado en un mausoleo, para que lo vayan a visitar algunos, como se hacía con Francisco Franco en el valle de los caídos.)

E per semblant pot qualsevol considerar quant inconvenient poria a la patria portar donar loch a tals exaccions com son procurades com les semblants de elles qui tant hi son stades frequentades hajen exmanida submersa e destroida aquesta patria. Per que pregam vostre reverend paternitat li placia totes aquestes coses ben considerar e en altre forma de la començada ordonar los fets al repos e benefici de la terra car sino era fet convendria a nosaltres consellar a la indempnitat de aquest Principat e provehir degudament al tranquill stat e repos de aquell. E si plauran algunes coses a vostre reverend paternitat nos oferim promptes als beneplacits e honor de aquella. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell del Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort a vostra honor promptes.

viernes, 5 de febrero de 2021

23 DE JUNIO, capítulos

23 DE JUNIO.

Después de haberse nombrado tres oidores de cuentas para examinar las de los que lo habían sido para el alistamiento de gente de armas, cuando se trataba de libertar al Señor Primogénito; se tomaron, entre otros acuerdos, los siguientes:
que se señalase sueldo, como se señaló, al canciller que nombrase el Señor Rey, al vicecanciller y a otros empleados: que se invitase al señor Primogénito para que pasase a jurar los capítulos de la concordia; que se escribiese al veguer para que volviese de Lérida con las banderas y sin hacer ostentación alguna; y que se diese orden al diputado local de Tortosa para que licenciase la guardia del castillo de Amposta, orden que se comunicó igualmente a otros gefes y comisionados.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e honorables mossenyors (falta punto) Una letra vostra havem rebuda feta en Barchinona a XX del mes e any dejus scrits per la qual som stats certificats de la ambaixada per vosaltres derrerament feta a la Senyora Reyna per conclusio dels afers que dies ha manajau. Pus avant dicisivament informantnos com lo Senyor Primogenit pot e deu fer de justicia e axi es praticat prestar lo jurament acustumat com a Primogenit e exercir la jurisdiccio que Primogenit pot e deu exercir en lo dit Principat encautant nos que stigam attents e vellants en les coses quis esguarden benifici de aquesta universitat repos e tranquille stat de aquella e del dit Principat com vuy sia major necessitat que james de esserhi mes attents havent totstemps concordia en nosaltres com en aquets afers sia stada la major direccio e prosecucio la unitat que entre les universitats del dit Principat fins aci es stada. E considerat la arduitat del dit negoci per haver pus a ple la intencio dels singulars de aquesta universitat la qual fins aci de fet e de paraula han manifestada havem tengut consell general e en aquell legida dita vostra letra e altre que dels honorables consellers de Barchinona havem haguda e un altre del lllustrissimo Senyor Princep e Primogenit concordantment los jurats del dit consell ab fervent ardor de voluntat negu no discrepant es stat delliberat lo proposit per aquesta ciutat ja principiat e per lo sindich aqui present de aquella continuat aderirse servar e complir lo que en lo dit negoci per vostras reverencia e honorables savieses sera provehit e determenat se dega fer. Empero per haver major avis esser encautats en contrari algu pogues venir qui pogues obviar a la dita sensera e unida voluntat que aquesta universitat e singulars de aquella han vos haurem a molta gracia nos certifiqueu ens aconselleu com nos haurem regir si per cars segons tacitament lo Senyor Primogenit ab sa letra nos havisa per part de la Senyora Reyna seriam per alguna via de contrari per vies inductives o en altre manera requests o induhits. E sia la Sancta Trinitat en vostra continua proteccio. Scrita en Manresa a XXI de juny any Mil CCCCLXI. - Mossenyors al que ordenareu promptes los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa.
Senyors lo die present corrent la sinquena hora pris mig dia havem rebuda una vostra letra sots data de XX del corrent mes al contengut de la qual vos satisfem que sobra tot lo negoci per gracia de nostro Senyor Deu aquesta ciutat es stada es e sera unita en un cor e voluntat a tot be avenir e servici del Senyor Primogenit e de tot lo Principat de Cathalunya e de fer complir e exeguir tots ordonaments e avisos seus e vostros mostrats axi ab letra sua com vostra e dels honorables concellers de aqueixa ciutat com encara en altra manera a tota la sua e vostra voluntats ab tota conformitat e per qualsevulla aperencias e demostracions en altra manera fetas per altres no donar fe car aquesta ciutat es sots lo nombre de les altres del dit Principat e tostemps ha seguit e seguira son principal cap lo qual es la dita ciutat de Barchinona a tota la sua voluntat. E conserveus senyors molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XXI de juny any Mil CCCCLXI. - A tots vostres ordonaments e servir prests quis recomanen en vostra gracia los consellers de Vich.

Reunidos otra vez los señores Diputados y Consejo, el mismo día, se presentaron el maestro de Montesa y don Juan Fernando de Heredia, con la siguiente credencial de la Reina, que leyó en presencia de todos Pedro Oliet, protonotario de dicha Señora.

Als reverend venerable pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Continuants nostre bon desig e satisfents a vostra letra tremetem ambaixadors nostres los venerables e magnifichs mestre de Muntesa e Joan Ferrandez de Heredia e nostre prothonotari Pedro Doliet pera reebra e veure les jures e firmes del lllustrissimo Primogenit nostre fill molt car e molt amat e vostres. Havem los donat carrech de nostra part vos diguen algunes coses afectuosissimament. Vos pregam que donant fe e creença com a nostra propria persona en ço queus sera dit vos hajau ab aquella bona e sincera voluntat dileccio e amor que de vosaltres fermament speram que en nostre Senyor Deus confiam ço que fareu per la Majestat del Senyor Rey la Excellencia sua e nos vos ho regonexerem ab aquella humanitat e bon voler que a tots vosaltres portam. Dada en Vilafrancha a XXII de juny any Mil CCCCLXl. - La Reyna.

Entregados por el referido maestro de Montesa los capítulos y respuestas de la Reina, firmados aquellos por dicha Señora en nombre del Rey, fueron leídos, en presencia de todos los individuos del consistorio, testigos y demás que acudieron en gran multitud, y luego de prestado el juramento, con la solemnidad de costumbre, los firmó el señor Primogénito, jurando también, enseguida, guardarlos y hacerlos guardar, los señores Diputados y Consejeros, y además los Concelleres de la ciudad de Barcelona, allí presentes.
Siguen los capítulos mencionados, con la carta que se dirigió a la señora Reina, y demás que mandaron escribir, en este día, los señores Diputados.

Forma capitulorum firmatorum.

Senyor molt alt e molt excellent. (cosa publica : república)
Inextimable es lo be procehint del compost orde e repos de la cosa publica lo qual precipuament esta en uniformitat e concordia del cap ab lo cors o membres de aquella. E com per la disparitat e discordancia de aquells inmensurables mals provenen axi per la unitat orde e acordat voler divinals bens augment e multiplicacio de poques coses en grans succehixen. E molt mes en los regnes e Principats en los quals reguladament consisteix la monarchia qui ab leys appropriades la cosa publica governant de aquella es Princep cap e Senyor e axi ordonadament obrani aquella augmenta e fa en molta excellencia florir hon intervenint suasions indegudes de persones pochs zelants lo benefici publich les quals divertir causen en forma alguna del ordonat obrar importen dejeccio gran a la cosa publica. Si ja donchs lo cors della no es per Deus Omnipotent de tanta virtut fornit que constantment haja suficiencia curar la imfirmitat que per indegudes informacions en lo cap de la cosa publica residir poria lo que novament en lo Principat de Cathalunya ha contengut e molt mes ha caygut haguera sino per la molta virtut e sapiencia de que dotada es vostra gran Excellencia gloriosament regnant Rey princep e cap de la cosa publica del Principat de Cathalunya lo qual cors de la dita cosa publica en molta unanimitat virtuosament constituit curant stirpar les iniques e sinistres informacions a vostra Majestat fetes en derogacio de la vostra reyal corona e oppresio del Illustre don Carles primogenit de vostra gran Excellencia ha obtengut. E dita vostra Majestat per son gran ingeni virtut e industria promptament ha vist e conegut remediador esser e proveidor en les coses talment començades a causa de tals perverses informacions al cors de la cosa publica del dit Principat e altres regnes e terres a vostra corona subdites molt prejudicials e dampnoses per occassio de les quals loch se haja donat lo dit lllustre Primogenit esser en preso detengut e lo noble don Johan de Beamont e axi apresonats esser del Principat de Cathalunya trets don provenien al dit Principat e a la cosa publica de aquell prejudicis e lesions a sos privilegis e leys paccionades hoc e innumerables altres dans irreparables. Les quals coses en diverses maneres e per varies vies per part del dit Principat ab molta diligencia e sollicitut notificades e demostrades a vostra Majestat dotada de grandissima prudencia coneguda la fidelitat e veritat dels cathalans es stada merce vostra Senyor fer gracia al dit Principat donarlos e liberar lo dit lllustre Primogenit. E per quant en lo temps dels *amfractes qui per tals informacions e preso se son seguits han occorregut moltes coses les quals conve en orde metre per donar tranquillitat e repos a tota la cosa publica del dit Principat comprenent hi lo cap lo cors e tots los membres e per provehir en lo arreglament de la administracio de justicia la qual conserve los regnes en degut stament. E per stirpar los abusos qui en temps passats se son fets per ministres de la justicia hoc encara per total conclusio donar en stirpacio de aquells qui ab llurs malvats consells tants perills han seminats e congoixes donades a tot lo Principat. E per que en sdevenidor a altres sia caucio e exemplar son stades molt equament e stan concebudes les coses seguents les quals a humil supplicacio del dit Principat o dels diputats e consell aquell representants sera de merce de vos Senyor consentir e atorgar.

I.

Primerament Senyor supplica lo dit Principat e o los diputats e consell aquell representants en virtut de la comissio de la cort de Leyda feta a cinch de dehembre any Mil CCCC sexanta (poco más de 6 meses han pasado) sia de merce de vostra alta Senyoria declarar a major cautela esser per ferms valits justs deguts e legitims tots los actes e enantaments e procehiments en qualsevol manera fets axi dins lo dit Principat com fora per lo dit Principat universitats staments e singulars de aquell e a instancia sua sobre la liberacio de la persona del dit lllustre don Carlos Primogenit de vostra Altesa e encara apres la liberacio fins a perfet compliment de la observacio dels usatges e privilegis e libertats e repos del dit Principat e singulars de aquell axi com los dits actes e processos fets juxta usatges constitucions capitols e actes de cort usos pratiques costums privilegis e libertats del dit Principat universals e particulars de les universitats staments e singulars de aquells e per observancia defensio e conservacio de aquells e de quascu dells e per conseguent tots los dits actes no esser ne poder esser en forma alguna reprehensibles axi com de fet per dret e raho rependre nos poden ne poder o deverse en derogacio o detraccio de aquells en tot o en part parlar contrafer o contravenir en forma alguna directament o indirecta. E que per vos Senyor Primogenit e successors vostres e seus oficials o ministres de vostra Majestat e lurs procehir enantar innovar inquirir processar o altra qualsevol cosa fer o attemptar nos puixa nes dega per qualsevol ordinacio o exquisita causa o forma contra les persones universitats staments e singulars de aquelles e bens lurs encara que fossen oficials vostres qui consellant executant parlant o en qualsevol altra forma entrevenint en los dits actes han ajudat entrevengut exercit fet ministrat consellat e parlat en tot o en part. Abdicant a vos Senyor e Primogenit e als successors vostres e seus e a tots ministres e oficials vostres e de aquells tot poder de fer e attemptar lo contrari decernint e declarant esser irrits nulles invalits e injusts qualsevol processos e enantaments qui contra les damunt dites coses e alguna de aquelles son stats fets o se volrien fer o attemptar en alguna manera axi en particular com en general. E si per ministres o oficials de vostra Altesa Primogenit e de successors vostres e seus o altres persones privades e de qualsevol grau o preheminencia sien seria alguna cosa innovada o attemptada en derogacio e prejudici de les coses o contra les persones sobredites universitats staments e singulars de aquells cathalans o no o bens de aquells aquells tals ministres o oficials e persones sien hagudes ipso facto per privades persones e enimichs e acuydats de la corona reyal e de la cosa publica e a aquells axi contrafaents e contravenints encara que ho haguessen de manament de vostra Altesa puixa o dega esser resistit de fet ab armes o en qualsevol altre manera e dampnificarlos en persones e bens. E sia licit e permes qualsevol cossos collegis staments e universitats e consells de aquells e qualsevol altres persones axi ecclesiastiques com seculars del dit Principat ajudar ab armes o en altra qualsevol manera an aquella o aquelles persones contra les quals los dits enantaments o procehiments serien fets o attemptats com vos Senyor ara per lavors e lavors per ara absoleu e per absolts haveu e haver voleu tots aquells qui per manteniment e defensio dels dits actes persones e lurs bens contra los dits oficials e ministres per la dita raho haurien procehit o en la dita manera enantat havent aquells per quitis e inmunes de tota pena e punicio declarant de mera justicia ara per lavors aquells esser quitis e inmunes de tota culpa e punicio. Lo Senyor Rey attes e considerat que lo Principat de Cathalunya per la sua innata fidelitat be e degudament ha fetes les coses en lo dit capitol contengudes per ço comendant de aquelles los cathalans com a fidelissimos vassalls e approvant tots los dessus dits actes enantaments e procehiments per ells e a instancia llur fets atorga e li plau tot lo dit capitol e coses e ell scrites e specificades juxta la sua serie e tenor vol empero e ab aço entes que la dita approvacio dels dits actes enantaments e procehiments per ells e a instancia llurs fets sia entesa dels actes enantaments e procehiments per ells e a instancia lur fets fins al dia present e no de altres. E que en virtut de aquells ni de algu dells no puixa esser daqui avant proceit en alguna manera a acte o execucio alguna e que sia renunciada per lo dit Principat qualsevol instancia ques pogues fer per tot lo passat contra oficials e consellers seus e tot altre interes qui allegar se pogues contra aquells o algu de aquells. Salvo lo que davall en lo terç capitol se dira del noble Galceran de Requesens.

II.

Item Senyor com entre les altres causes per que es stada feta infraccio e lesio de usatges constitucions capitols de cort e altres libertats de la patria si es per quant lo noble don Johan de Beamont qui dins lo dit Principat es stat apresonat e de aquell tret no es restituit en lo dit Principat e dins la vegueria de Leyda hon fonch pres e detengut sia merce de vostra gran Senyoria lo dit don Johan esser restituit en lo Principat e vegueria de Leyda en sa plenissima libertat e a aquell esser servat lo guiatge per vostra Altesa al dit don Johan atorgat juxta la serie e tenor del dit guiatge. Plau al Senyor Rey e promet deliurar la persona de don Johan de Beamont e aquell fer restituir en plena libertat dins la ciutat de Tortosa o Leyda dins spay de quinze jorns apres la ferma de la present capitulacio avant comptadors.

III.

Item Senyor com les grans e inextimables congoixes qui provengudes son dans e grandissimes despeses e perills per causa e occasio de alguns mals consellers e oficials de vostra Altesa los quals sinistrament e contra veritat e indegudament han informada consellada e seduida vostra Senyoria a causa de les quals informacions consells e seduccions los dans sobredits son pervenguts hoc (se lee hoe) e moltes divisions cismes dans irreparables a la cosa publica del dit Principat procurats los quals consellers e oficials si stirpats no eren punits e castigats porien portar lo dit Principat en altres majors inconvenients o en sdevenidor exemplar se poria pendre de la impunitat de llurs mals e convidaria e incitaria los altres a mal obrar lo que molt deu esser lunyat e stirpat per servey de vostra Altesa benifici e repos de la cosa publica del dit Principat. Per tant Senyor supplica lo dit Principat a vostra gran Altesa sia merce vostra haver per privats indignes e inhabils dels oficis que regien e exercien e de tot benefici ofici e facultat de consellar en lo dit Principat e en fets del dit Principat e singulars de aquell tot axi ecclesiastichs com seculars los qui han entrevengut consellat assistit participi hagut en vostre consell del dia de la detencio del dit Illustre Primogenit fins a la jornada de la liberacio de aquell. E encara tots aquells axi del consell de la vostra Senyoria com altres qui abans del dia de la dita detencio han consellat o entrevengut que aquella se fahes. Encara mes los oficials vostres qui haurien ajustats consells per causa de la dita detencio o coses concernents aquella axi ans de la dita detencio com apres de aquella e ans de la dita liberacio axi que dequi avant no puixen regir ne exercir los dits oficis ne haver lo dit benefici o facultat de consellar de present ni en esdevenidor ne encara altres oficis o beneficis. Si donchs no procehia de assentiment e voluntat dels dits diputats o major part del dit consell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona. Entes empero que en algun ofici de jurisdiccio no puixen esser restituits ne haver ne obtenir aquells ne altres oficis de jurisdiccio. E per que al dit Principat puixa esser feta la reparacio e reintegracio ques pora dels dans que sostenguts ha per causa de la detencio sobredita e defensio de ses libertats violades per seduccions males informacions e sinistres consells sia merce vostra cometre e donar plenissima potestat e facultat al dit Principat e a les persones per los dits diputats e consell o la major part deputadores e elegidores entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona en una e moltes vegades de inquirir e informacio pendre contra tots e sengles oficials e persones axi ecclesiastiques com seculars qui en les coses damunt dites delinquit hagen os presumira haver delinquit e aquelles que constara per deguda informacio precedent haver delinquit cismes divisions haver seminades e meses per causa de la detencio del dit Primogenit juxta la qualitat del delicte e justicia requerra punir castigar sentenciar e exequutar axi en persona com en bens segons los merits seran de tals seductors dampnificadors destruidors e mals conselladors de la cosa publica per manera que los demerits de tals no resten impunits ne sia donat en esdevenidor exemplar de mal obrar. Plau al Senyor Rey a supplicacio del dit Principat privar e remoure e de present priva e remou los canceller vicecanciller regent cancellaria e mossen Galceran de Requesens portant veus de governador de Cathalunya e micer Jaume Pau advocat fiscal de la cort del veguer de Barchinona dels dits e altres oficis que de present obtenen en Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya sens empero nota de infamia. E que daqui avant los dessus dits e altres en lo dit capitol compresos no puixen haver ne obtenir oficis de jurisdiccio en lo dit Principat e comdats ni aconsellar en fets del dit Principat e comdats ni en actes alguns concernents aquells o universitats cossos collegis e singulars persones ecclesiastiques o seculars de aquells ne coses o bens lurs. E per quant a instancia dels dits diputats e consell e de la ciutat de Barchinona es stat fet cert proces contra lo noble mossen Galceran de Requesens portant veus de governador en lo dit Principat per lo qual es stat e vuy en dia sta pres dins la preso comuna de la dita ciutat o lo dit Senyor Rey per alguns respectes haja ordonat e ordona ab la present lo dit mossen Requesens deure esser e star tot lo temps de la sua vida natural fora lo dit Principat e encara fora la cort del dit Senyor Rey sots pena de privacio de la vida e annotacio e confiscacio de tots sos bens aplicadors en cas de contrafaccio al General de Cathalunya. Salva empero al dit mossen Requesens la opcio davall scrita. Per ço plau al dit Senyor Rey vol e ordona que si lo dit mossen Requesens
no contentanse de aço se volra defendre per justicia en tal cas stiga en la preso hon vuy sta e puixa esser procehit contra ell e sos bens per virtut del dit proces et alias per justicia les coses en los presents capitols contengudes en res no contrastants. Totes empero altres instancies o enantaments que fer se porien contra qualsevol altres oficials e persones qui en les coses en lo dit capitol contengudes delinquit hajen os presumira haver delinquit cessants per benefici e repos del dit Principat. E mes vol lo dit Senyor que per los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona sia donada seguretat en quant a ells se sguarda a les persones e bens de tots los oficials e consellers del dit Senyor Rey qui fins lo dia de vuy han lo dit Senyor en qualsevol manera sobre los dits afers consellat axi e per tal forma que los dits oficials e consellers puixen star e habitar segurament ab tota quietacio dins la ciutat de Barchinona e lo dit Principat e fora de aquell hon mes volran. E que semblant paraula e seguretat los sia donada per lo lllustrissimo Primogenit axi que per ell o algun oficial o persona no puixen esser inquietats ni molestats en bens ni en persones en alguna manera per les causes e rahons en lo dessus dit capitol contengudes e fins lo dia de vuy seguides encara que lo dit illustre Primogenit succeesca en los regnes e terres del dit Senyor Rey. E que lo dit lllustrissimo Primogenit sia tengut aço prometre e jurar tenir e servar ab tota eficacia. E si lo contrari se fahia sia licit als dits consellers e oficials resistir de fet ab absolucio de la fidelitat en lo dit cas e puixen e degen los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona opposarse a la defensio dels dits oficials e consellers juxta les constitucions leys e libertats del dit Principat.

IIII.

Item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres e de la cosa publica de aquells sia la observacio de justicia la qual vos Senyor sou tengut ben exercir e ministrar e fer observar e fins açi lo dit Principat per causa dels ministres de la justicia e per no esser aquella be administrada haja sostenguts molts detriments e contraris en les coses de la administracio de justicia volent lo dit Principat obviar als abusos qui fins açi seguits se son los quals explicar per bona causa se obmet. Desijant lo dit Principat satisfer al deute servey e honor de vostra Altesa e proveir en lo repos descarrech e servey de aquella e al be e repos de la cosa publica suppliquen humilment a vostra gran Senyoria los diputats e consell daqui avant perpetuament la justicia esser feta e administrada en la forma seguent. Diu lo Senyor Rey que no es cosa a sa Senyoria tant accepta ne tant per sa Majestat desijada com es que la justicia que per nostre Senyor Deu li es acomanada sia a lahor de la Majestat divinal servey seu e benefici de la cosa publica de sos regnes e terres ministrada. Per tant al dit Senyor Rey plau e li es molt accepte que la justicia sia administrada en lo dit Principat en e per la forma per sa Majestat en los presents capitols atorgada.

V.

Primerament per quant los principals ministres exercints la justicia son los canceller vicecanceller e en son cas regent cancellaria de vos Senyor e de vostres successors vostre Illustrissimo Primogenit e successors seus e assessors dels portant veus de governador en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya los quals experiencia ha mostrat en los temps passats no esser stats pagats en lurs stipendis don provenien inconvenients innumerables lo dit Principat per obviar a aquells e per que la justicia reguladament sia administrada per servey de vos Senyor e descarrech de vostre tresor sera content lo dit Principat a beneplacit empero de la cort o corts del dit Principat de peccunies del dit General stipendiar los dit canceller vicecanceller regent la cancellaria de vostra Senyoria e assessor del portant veus de governador en lo Principat de Cathalunya los quals exceptat lo canceller lo qual ensemps ab lo assessor del portant veus de governador de Rossello e de Cerdanya hagen esser nats o naturals e vers domiciliats del Principat de Cathalunya o dels dits comdats de Rossello e de Cerdanya com lo assessor del portant veus de governador en los comdats de Rossello sia ja stipendiat ço es al canceller vint milia sous al vicecanceller quinze milia sous al regent la cancellaria deu milia sous e al assessor del portant veus de governador en lo dit Principat deu milia sous pero que los dits canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors comissions de causes algunes aturar nos puixen ne per lo un dells fer se als altres dells ne encara per vos Senyor Primogenit e loctinents en cas permes e successors vostres e seus e per los portants veus de governador o algu dells comissions algunes fer ne per ells acceptar se puixen en alguna manera com lo dit Principat vulla e entenga los damunt dits deures contentar dels dits salaris remogudes totes altres comoditats ans si lo contrari era fet o attemptat sia tal comissio e actes subseguits per virtut de la dita comissio nulles e invalits. E lo qui fara o acceptara tal comissio sia privat de son ofici ipso facto sens altra declaracio e que los dits salaris correguen tant quant staran dins lo dit Principat comptant prorata de temps e no mes avant. E que los dits canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessor del portant veus de governador sots pena de privacio de llurs oficis no puguen pendre ne acceptar donatius o subornacions exceptat esculentum et potulentum qui en breu puga esser consumit. Plau al Senyor Rey sien observades les coses en lo dit capitol contengudes e que duran tant com durara lo beneplacit de la cort o corts del dit Principat lo qual revocat sia extint lo present capitol e tots temps que apres lo dit Principat constituira e dara los salaris predits. Plau al Senyor Rey ara per lavors sia observat lo dit capitol anadint empero e corregint que si los dits oficials o algu dells ab voluntat dels dits diputats e consell seguiran la cort del Senyor Rey en tal cas hajen los dits salaris encara per lo temps que staran en la dita cort fora lo dit Principat.

VI.

Item per quant vos Senyor no podeu haver axi noticia de la scientia e probitat dels juristes e de la qualitat de les causes de les quals se hauria fer comissio sia merce vostra atorgar e ordonar que vos Senyor e Primogenit loctinents en cas permes e successors vostres e seus e o los dits portant veus de governador de per si no puixen ne puga ne deguen fer comissions de causes algunes e si lo contrari era fet les dites comissions e tots los actes de aquen subseguits sien nulles e invalits ans les dites comissions hagen a fer los dits canceller vicecanceller regent Ia cancellaria e en son cas los dits veus portans de governador de consell de llurs assessors. Declarat empero que los dits assessors no puixen exercir res de per si absents los dits portant veus de governador de la ciutat vila o loch hon los dits assessors seran e no absent lo un del altre. E axi los dits portants veus de governador exerciran jurisdiccio e llur ofici de e ab consell de llurs assessors. Plau al Senyor Rey les coses contengudes en lo dit capitol sien servades salvo que per la sua Majestat puixen esser fetes les dites comissions empero que aquelles haje a fer de consell del canceller o vicecanceller o regent cancellaria e que en aquelles haja haver vidit dels dessus dits o de algu dells alias sian nulles.

VII.

Item per los dits canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors ans de usar dels dits oficis sien tenguts e obligats jurar de servar los usatges de Barchinona constitucions capitols de cort privilegis usances consuetuts e altres libertats del dit Principat de Cathalunya. E que los dit canceller vicecanceller o regent la cancellaria ensemps ab lo tresorer e jutge de la causa e advocat fischal hajen entrevenir en totes composicions faedores o al menys lo un dels dits vicecanceller o regent la cancellaria. E per semblant los dits assessors ab los dits portant veus de governador en quant llur ofici se sguarda a fi que mes justament e equa e segons los demerits exigiran sian fetes. Diu lo Senyor Rey que la sua incomutable voluntat es que axi per sa Majestat com per tots sos oficials sien inviolablament observats usatges de Barchinona constitucions capitols de cort privilegis e libertats del dit Principat. Per tant lo dit Senyor Rey atorga lo dit capitol e li plau que aquell sia observat e vol e ordona a supplicacio del dit Principat que en les composicions fahedores se haja observar lo contengut en lo dit capitol. 

VIII.

Item per quant experiencia ha mostrat moltes persones starse de mal obrar per dupte e temor de correccio per donar orde en tolre totes maneres de vexacions e que la justicia daquiavant en lo dit Principat sia be e degudament administrada e los usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya privilegis e libertats del dit Principat per vos Senyor e vostres predecessors jurats sien en molta diligencia e attencio observats sia merce vostra Senyor atorgar que en qualsevol causes quis tractaran entre vos Senyor e o vostre Primogenit e o loctinents en cas permes e successors vostres e seus o batles generals procuradors reyals o fiscals de vos dit Senyor o lurs de una part e qualsevol universitats collegis o singulars persones de qualsevol stament dignitat grau o condicio sien de la part altra ara sien les dites causes o questions civils o criminals patrimonials o de qualsevol regalies o altres qualsevulla puixen e degen los dits diputats ab llur consell o la major part de aquell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona axi per llur ofici com encara a instancia o denunciacio de part a despeses del General inquirir contra los dits canceller vicecanceller e regent la cancellaria portant veus de governador e lurs assessors balle general de Cathalunya e procurador reyal dels dits comdats de Rossello e de Cerdanya e loctinents de aquells e jutges o assidents per qualsevol dels damunt dits assignats en les dites causes e si sera trobat algu dels sobredits haver procehit fet enantat comes o delinquit contra dits usatges constitucions capitols o actes de cort privilegis usos libertats de la patria los dits diputats ab lur consell ho facen denunciar ab tal deliquent o participi havent en la contrafaccio predicta requirint e amonestant en scrits una vegada tant solament aquell o aquells qui participi hauran en la contrafaccio predita. E si hoit aquell sera vist haver contrafet e promptament e tota dilacio apart posada aquells tals a qui denunciat o requests seran qualsevol sien no revocaran cassaran e anullaran e al primer stat no reduiran tot lo contrafet als dits usatges constitucions e libertats del dit Principat en tal cas ipso facto sien haguts per privats de llurs oficis la qual privacio los dits diputats denunciaran al Senyor Rey o a son loctinent e si feta la dita denunciacio aquell tal presumira continuar lo exercici de son ofici que primer tenia ultra que li seria cessat lo salari que primer reebia del General puixen los dits diputats ab lo dit consell entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona ab veu de crida publica aquell tal fer denunciar e publicar per lo Principat de Cathalunya per privat de son ofici e sien nulles e invalits tots los actes que de aquella hora avant aquell tal faria.
E si per los veladors jutges assessors o assidents en les coses sobredites delinquit seria e encontinent feta la monicio no reduhien aquelles coses al degut stament aquells tals sien privats de tot exercici de judicar velar e assidencia fer en lo dit Principat per spay o terme de deu anys. Declarat empero e entes a major e sobreabundant cautela que sots lo present capitol en manera alguna no puguen esser compreses causes algunes de part a part sino les dites causes patrimonials e fiscals segons dessus es dit e encara les fiscals en les quals haja instancia de part lo dit capitol no comprenga si dons per la part instant no sera recorregut als dits diputats. Plau al Senyor Rey sien servades les coses en lo dit capitol contengudes declarant empero que essent conegut per los dits diputats e consell entreveninthi la ciutat de Barchinona que per los dits oficials o algu dells sia fet contra los dits usatges constitucions capitols e actes de cort privilegis usos e libertats del dit Principat sia notificat al Senyor Rey o a son loctinent e si dins trenta jorns apres la dita notificacio allo no sera tornat a degut stament en tal cas les coses en lo dit capitol contengudes sortesquen son efecte. Vol empero lo dit Senyor Rey que los dits diputats e consell e los qui hi entrevendran per la dita ciutat de Barchinona hagen a prestar sagrament als sants quatre evangelis en poder del canceller o vicecanceller o regent la cancellaria o portant veus de governador en lo dit Principat de dir e declarar ço que segons Deu e lurs consciencies de justicia los apparra e sera vist.

VIIII.

Entes empero e declarat que per les coses sobredites o alguna de aquelles ara o en esdevenidor no sia fet ne engendrat tacitament o expressa prejudici algu novacio o derogacio als privilegis libertats usos pratiques costums e observances de les universitats del Principat de Cathalunya e de quascu dels braços o staments del dit Principat e singulars dels dits staments ans expressament se retenen e volen que aquells e aquelles sien e romanguen en llur fermetat observancia e virtut segons son e eren ans de la concessio present ni sobre aquells o aquelles se puixa donar alguna declaracio ni acte fer en contrari axi que en algun temps no puixa esser dit o allegat que als dits privilegis libertats usos pratiques costums e observances o algu de aquells sia per via directa o indirecta derogat. Plau al Senyor Rey lo contengut en lo dit capitol.

X.

Item Senyor per quant lo exercici e la administracio de la justicia principalment resideix en les persones qui aquella han a regir e administrar e es necessari sien dotades de sapiencia e consciencia per tant per alguns bons esguards e respectes sia merce vostra provehir al dit exercici e administracio de tals persones qui exceptat lo canceller lo qual haja obtenir prelatura en lo Principat sien cathalans naturals vertaderament e sens dispensacio alguna o domiciliats en Cathalunya e no en alguna manera al dit Principat odiosos o suspectes. Plau al Senyor Rey.

XI.

Item Senyor com sia molt digna e partinent cosa a la devocio naturalesa e amor que lo Principat de Cathalunya innatament porta a vostra Majestat de aquell stirpar tot seminari e causes de divisions e diferencies qui seguir se poguessen per tant los dits diputats e consell suppliquen a vostra gran Senyoria sia merce sua fer e donar obra ab tot compliment que lo lllustrissimo don Carles Primogenit de vostra Altesa sia jurat per tots los regnes e terres subdits a la vostra reyal corona en Primogenit e a ell puys per nostre Senyor Deu e de alt li son donats sien comunicats tots los drets de primogenitura los quals per los gloriosos Reys passats lohablament seguint la divina ordinacio son stats comunicats a lurs primogenits fahent lo dit Primogenit governador general per tots los dits regnes e terres segons inconcussament juxta la divinal ordinacio es stat observat axi amplament e complida com fer se puxa. E lo Senyor Rey tots temps es stat de voluntat e es que al Illustrissimo Princep fill seu sien donats e observats tots los drets e successions qui li pertanyen com a fill Primogenit de sa Majestat. E per ço es content e li plau que lo dit lllustrissimo Princep sia jurat en Primogenit per tots los regnes e terres subdits a sa Majestat e que sia fet tot lo contengut en lo dit capitol.

XII.

Item Senyor molt Excellent per lunyar totes causes e occassions de diferencies e per conservacio de amor pau e concordia entre vostra Majestat a la lllustrissima Senyora Reyna e Illustrissimo Primogenit e Illustres infants don Ferrando e altres fills vostres e per lo tranquille repos e stat de tots vostres regnes e terres imitant e seguint los fets e gestes dels gloriosos reys predecessors de vostra Altesa suppliquen los dits diputats e consell lo dit Principat representants placia a vostre Majestat atorgar que retenintse vostra Serenitat lo nom reyal sia merce vostra donar la total administracio del dit Principat e dels comdats de Rossello e de Cerdanya e al plenissim exercici de aquella en lo dit Principat preficir lo dit lllustrissimo Primogenit ab potestat amplissima de celebrar corts generals als cathalans e concessio de altres regalies majors e menors faent e constituint e o creant lo dit lllustrissimo Primogenit loctinent general irrevocable e un altre vos en lo dit Principat ab facultat de poder reebre exigir e haver totes pecunies provenints en lo dit Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya de qualsevol gracies composicions o punicions faedores e aquelles peccunies en los propris usos applicar e convertir si dons per los dits diputats e consell lo dit Principat representants ensemps e ab la ciutat de Barchinona no era lo contrari demanat axi e en tal forma e manera que la dita loctinencia cessar no puixa ni dega per qualsevol occasio causa o raho que dir o cogitar se puixa. Ans si era allegat o dit o algun cas cogitat o no cogitat se seguia per lo qual se pogues dir que per esser constituit o creat o nomenat loctinent la dita administracio e exercici e altres coses dessus dites cessassen e o efecte no poder o deure sortir en tals cassos e cascu de aquells no obstants les dites coses e altres qualsevol rahons en tot cas dur e durar haja o dega la dita administracio e exercici e per causa o raho alguna cessar no puixa ni dega. E que la dita administracio e exercici e altres coses dessus dites per lo dit lllustrissimo Primogenit se hajen exercir ab ministres e oficials cathalans naturals e domiciliats en lo Principat de Cathalunya exceptat lo canceller segons dessus es dit afi que stant vostra Majestat en los altres regnes e terres vostres e lo dit Illustrissimo Primogenit en lo dit Principat de Cathalunya e quiscu contentant se de les dites coses sia lunyada e tolta tota occasio e materia de perills e dans qui porien occorrer e seguir per causa de seductors e no zelants lo servey de vostra Altesa e de vostra reyal posteritat repos e benifici dels regnes e terres de vostra Senyoria. Supplint en aço la plenitut de vostra reyal potestat tots difalliments qui a les dites coses per efiçacia de aquelles necessaries e utils fossen o sien e tollent tots obstacles e impediments e objectes que per qualsevol leys publiques o privades fossen introduits qui a les dites coses axi per impropietal de paraules com alias contrariar o nocument en forma e manera alguna a la dita donacio e translacio de la dita administracio e potestat e exercici e altres coses dessus dites causar o portar poguessen. Plau al Senyor Rey crear e de present crea lo dit Illustrissimo Primogenit fill seu loctinent general irrevocable en lo dit Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya ab plenissima potestat e exercici exceptat que no puixa fer processos de auctoritate et rogatu simili modo camini
strate et moneta
ne crear oficials en lo dit Principat. E que lo dit loctinent no puixa tenir corts als cathalans. E que lo dit Illustrissimo loctinent per sustentacio de son stat haja e reeba tots los emoluments e esdeveniments del dit Principat comdats de Rossello e de Cerdanya los quals empero haje haver per mans dels oficials del Senyor Rey los quals de respondre li feelment e leal de aquells integrament hagen a prestar al dit lllustrissimo loctinent sagrament e homenatge. E mes plau al Senyor Rey abstenirse de entrar en lo dit Principat e comdats si donchs per los dits diputats e consell entreveninthi la ciutat de Barchinona no era del contrari supplicat. E aço mateix sia entes de la dita loctinencia general ço es que a la dita supplicacio et non alias se puixa revocar. E si la sua Majestat no se abstenia entrar com dit es en lo dit Principat e comdats ans contrafahia ara per lavors plau a la sua Excellencia vol e consent que en tal cas lo dessus dit capitol e coses en aquell contengudes sien hagudes per atorgades et nunc pro tunc les atorga de verbo ad verbum juxta la sua serie e tenor. E vol e consent lo dit Senyor Rey que stant la sua Excellencia fora lo dit Principat no puixa ne li sia licit per si ni per altri fer los dessus dits processos de auctoritate et rogatu simili modo camini strate et moneta ne altres majors o menors si empero lo dit Senyor Rey a supplicacio dels dits diputats e consell entrevinthi (entreveninthi) la ciutat de Barchinona entrara en lo dit Principat e comdats vol e declara lo dit Senyor e daquiavant la Excellencia sua e axi mateix lo dit Principat e comdats sia e sien sobre los dits processus e facultat de fer o no fer aquells en aquell stament e punt que eren abans de la capitulacio present. Plau mes avant al dit Senyor Rey e consent a supplicacio dels dits diputats e consell que si per qualsevol cas necessitat causa o raho convocara cort general als regnes e terres a ell subdits o als regnes Darago Valencia e Principat de Cathalunya fora lo dit Principat que sia en opcio e facultat dels cathalans si anarhi volran o no axi que no puixen esser compellits de anarhi. E hon noy anassen en tal cas en les dites corts o cort per contumacia o alias en qualsevol manera nos puixen actes alguns o coses fer qui toquen interes prejudici o derogacio del dit Principat o dels tres braços e singulars de aquell.

XIII.

Item Senyor per quant experiencia ha mostrat que per causa com persones no naturals del Principat de Cathalunya son stats de vostre consell les leys del dit
Principat no son stades observades e no poch dan de la cosa publica del dit Principat per tant suppliquen los dits diputats e consell a vostra Altesa que sia merce vostra per vos dit Senyor e loctinent vostre en lo cas permes e Primogenit vostre e successors vostres e seus atorgar que daciavant en lo consell del dit Senyor Primogenit loctinent vostre en lo dit cas permes e successors vostres e seus stants lo dit Primogenit loctinent vostre e successors vostres e seus en lo dit
Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya no puixen ne deguen entrevenir ne consellar en forma o manera alguna sino cathalans naturals e domiciliats del
dit Principat
sens dispensacio alguna exceptat lo canceller. E si les dites coses no obstants altres ultra los dits cathalans com dit es volien entrevenir e consellar en lo dit consell encara que per motiu propri de vos dit Senyor e o loctinent vostre e o Primogenit vostre o de successors vostres e seus se fahes puixa e dega esser procehit per los dits diputats e consell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona com dit es contra los qui en lo dit consell entravendrien e consellarien axi com a violadors e destruidors de les constitucions e leys del dit Principat e de la cosa publica de aquell. Declarat empero que noy sien compresos los ecclesiastichs qui obtenen dignitat prelatura cononicat (canonicat) o benifici vertaderament habiten en lo dit Principat o los militars e reyals qui per temps de deu anys han tenguts e tenen vertaders domicilis en aquell. Diu lo Senyor Rey que a sa Excellencia es vist que per lo demanat en lo dit capitol se empatxaria la comunio dels altres regnes e senyories sues ab lo Principat empero per contemplacio del dit Principat e a supplicacio de aquell plau al dit Senyor Rey atorgar lo contengut en lo dit capitol ab modificacio que sia entes en los fets de Cathalunya tant solament.

XIIII.

Item Senyor com lo amor e devocio dels cathalans sia stat es e sera ab molta attencio entendre en conservacio del repos e tranquille stat de vostra reyal persona e salvacio e conservacio de vostres Illustres fills segons lorde degut los quals per mitja vostre a Deu Omnipotent ha plagut als dits cathalans donar suppliquen humilment los dits diputats e consell sia merce de vostra gran Altesa atorgar que sis seguia cas lo que a Deu no placia (y li va plaure) que lo dit lllustrissimo don Carlos primogenit moria sens infants id est liberis de legitim e carnal matrimoni procreats e o posteritat tal que segons les libertats del dit Principat no pogues e degues succeir en la corona reyal de Arago lo dit lllustrissimo Infant don Ferrando fos e sia en aquell punt regiment e loctinencia e administracio e exercici que es dit e scrit en los precedents capitols de la persona del dit lllustrissimo Primogenit. Plau al Senyor Rey lo contengut en lo dit capitol pus empero aquell e lo seu efecte sia jurat per los diputats e consell.

XV.

Item Senyor molt Excellent lo dit Principat de Cathalunya volent per obres e efectes mostrar la grandissima voluntat e amor que ha en conservacio e augment del stat dels Illustres fills vostres e que lo Illustrissimo Infant don Ferrando sia competentment heretat en lo dit Principat suppliquen humilment los dits diputats e consell a vostra Altesa sia merce sua fer concessio e heretage al dit lllustrissimo Infant don Ferrando de terres a sa condicio pertinents ultra los titols e les terres que ja te e o del jus luendi de aquelles car lo dit Principat per servey de vostra alta Senyoria e de la Illustrissima Senyora Reyna e dels dits Illustre Primogenit e Illustre infant don Ferrando e per raho dels dessus e dejus scrits capitols sera content e fa oferta fer donatiu gracios de docentes milia liures barchinonenses a ops e per luicio de les terres e rendes en lo dit heretatge e donacio faedor contengudes volent empero e ab tal expressa condicio lo dit Principat fa la dita oferta que la dita quantitat haja a servir e convertirse en compres luicio e quitament de les terres e rendes damunt dites les quals compres luicio e quitament se hagen a fer juxta les leys privilegis e libertats del dit Principat les quals compres luicio e quitament hagen a fer persones per los diputats e consell elegidores entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona o en altra manera fer nos puixa ne en altres usos convertir o despendre la dita quantitat. Plau al Senyor Rey e atorga lo contengut en lo dit capitol e accepte la oferta de les docentes milia liures les quals docentes milia liures hagen esser deposades en la taula del cambi o de deposits de la ciutat de Barchinona dites e scrites a la dita Senyora Reyna en nom del dit Illustrissimo Infant don Ferrando dins spay de vuyt mesos continuament contadors del dia que la present capitulacio sera fermada per la dita Senyora Reyna en nom del dit Senyor Rey a anant a solta de sis persones totes cathalanes tres elegidores per lo dit Senyor Rey e les altres tres per los dits diputats e consell entre les quals ne haja haver una de la ciutat de Barchinona e que en fer les dites luicions compres e quitaments e encara en soltar la dita quantitat hagen esser totes sis concordes o almenys les quatre ço es dues de part del dit Senyor Rey e altres dues de part del dit Principat.

XVI.

Item Senyor molt alt per mostrar mes lo amor devocio e afeccio que han los cathalans a vostra Altesa e als Illustres fills vostres suppliquen humilment a
vostra Excellencia los dits diputats e consell sia de sa merce que lo dit lllustre Infant don Ferrando sia comanat a cathalans de molta prudencia (se lee prudoncia) dotats e stigue e habite en lo dit Principat e que los ministres e oficials seus e homens de sa casa sien cathalans. Plau al Senyor Rey e vol que lo contengut en lo dit capitol sia observat.
XVII.

Item Senyor molt Excellent per mostrar mes lo amor devocio e afeccio dels cathalans en lo servey de vostra Majestat e de la Illustrissima Senyora Reyna e del dit lllustre Infant don Ferrando suppliquen humilment a vostra Majestat los dits diputats e consell en tal forma provehir e ordonar ab lo dit lllustre Primogenit que quant a Deu plagues la dita lllustrissima Senyora Reyna e lo dit lllustre Infant sobreviure a vostres lonchs e benaventurats dies lo stat de la dita Senyora Reyna e del dit Illustre Infant tant en la cambra de Sicilia drets e emoluments de aquella ducat de Montblanch e altres terres e senyories lochs drets e accions que la dita Senyora Reyna e lo dit lllustre Infant posseheixen e possehiran e lis pertanyen o en sdevenidor lis pertanyeran quant encara a totes altres coses al honor e preheminencia reyal de la dita Senyora Reyna e utilitat della e del dit lllustre Infant pertenyents puixa esser e sia sens turbacio contradiccio molestia o congoixa alguna e que dels dits bens drets e lochs e accions pertanyents a la dita Senyora Reyna en lo dit Illustre Infant don Ferrando e en altres fills seus e a ses voluntats puixa liberament dispondre e lo disposat per ella sia a efecte e perfecta exequucio deduhit. E que lo dit Illustrissimo Primogenit directament ni indirecta en algun temps ni per causa o raho alguna no puixa perturbar o contradir molestar ni inquietar la dita Serenissima Senyora Reyna ni al dit Illustre Infant e altres fills hereus o successors seus en los dites terres bens drets e accions que de present tenen e en lesdevenidor tindran o possehiran ans sia tengut lo dit lllustre Princep defendre mantenir e ajudar en son cas la dita Illustrissima Senyora Reyna Illustre Infant e altres fills e hereus seus. E que lo dit Illustre Princep en lo temps que sera jurat per primogenit sia tengut de prometre e jurar de servar lo present capitol e tot ço que en aquell es contengut e no venir contra aquell. Car lo dit lllustre Princep se ofir ab tot son poder ajudar a la dita Senyora lllustre Infant e altres fills e hereus seus en los dits bens a que possehesquen aquells ab quietut e fora tota molestia e turbacio e per son poder fer donar orde en totes les coses en lo present capitol contengudes en totes coses a ell possibles a efecte de la seguretat e repos de la dita Illustrissima Senyora Reyna e Illustre Infant e altres fills vostres e seus e suppliquen a vostra Majestat que de tot lo contengut en lo present capitol sia fet acte de cort e sien fetes totes aquelles concessions fermetats e seguretats que vistes seran esser faedores.
Plau al Senyor Rey.

XVIII.

Item Senyor Serenissim jatzia per lo gran interes de la conservacio de la reyal posteritat al dit Principat pertanyent nos dega sens intervencio del dit Principat ensemps ab la ciutat de Barchinona inquirir proceir o enantar o fer exequucio per raho de algun pretes crim o delicte en las persones o bens de la Illustrissima Senyora Reyna Illustre Primogenit e Illustre Infant don Ferrando e altres fills legitims e naturals de vos dit Senyor o de algu dels dessus dits. No resmenys a sobreabundant cautela sia merce vostra atorgar que daquiavant per vos Senyor loctinent en cas permes e Primogenit vostre successors vostres e seus no puixa esser inquirit procehit o enantat contra algu dels dessus dits ne puixen esser presos maltractats o detenguts ne en alguna manera punits axi dins lo dit Principat com fora aquell en persona ni en bens per raho de algun crim o delicte per gran o enormissim ques pogues dir o cogitar encara que fos es digues esser comes contra la reyal persona de vos dit Senyor o Primogenit vostre o successors vostres o seus sens requesta intervencio e expres consentiment del Principat de Cathalunya o dels diputats e consell e de la ciutat de Barchinona. E aço per evitar molts inconvenients e dans los quals a la cosa publica del dit Principat porien seguir. Plau al Senyor Rey e vol que axis faça.

XVIIII.

Item Senyor per que lo dit lllustre Primogenit haja forma e manera de sustentar la sua casa e estat pertinentment sia merce vostra consignarli dotze milia florins cascun any en lochs o parts ben segurs del regne e Illa de Sicilia. Diu lo Senyor Rey que la Majestat sua no te en lo regne de Sicilia hon pogues fer la dita assignacio de dotze milia florins deduit ço que es mester al sosteniment de la Majestat sua pero per contemplacio e amor al dit lllustre Primogenit fill seu e per condecendre a la supplicacio del dit Principat es content consignarli sis milia florins o per aquells tantes tretes en lo dit regne de Sicilia que abasten a la dita quantitat de sis milia florins cascun any.

XX.

E per quant axi per manteniment defensio e exequucio dels usatges constitucions e altres libertats del dit Principat e de les coses en los precedents e dejus scrits capitols e cascu de aquells contengudes com encara per observacio de pau amor e concordia entre los dit Senyor Illustrissima Senyora Reyna Illustre Primogenit Illustre Infant don Ferrando e altres fills de vostra Altesa e per lo repos e molt gran benifici del dit Principat e poblats en aquell es vist esser rahonable e necessari que Ios diputats ab consell de les persones per ells elegides o elegidores entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona com dit es hagen facultat amplissima e per totes les coses concernents los sguards dessus dits e devall scrits e cascu de aquells. Per tant humilment suppliquen a vostra Majestat los dits diputats e consell en virtut de la dita comissio elegit a sobreabundant cautela sia merce vostra encara de nou atorgar per execucio de les coses en la dita comissio per la cort feta contengudes que los dits diputats ab e de consell de les persones elegides o substituides o surrogades o elegidores en son cas puixen e hagen facultat amplissima entrevenint e consentint hi Barchinona com dit es de fer ab tota eficacia que totes e sengles coses dessus e devall per vostra Majestat atorgades sien observades axi e en tal manera que si per vostra Majestat e o per lo lllustre Primogenit lo que a Deu no placia era attemptat contravenir en qualsevol manera en les coses dessus dites o alguna de aquelles tant al que ha esguard a la dita lllustrissima Senyora Reyna e al dit Illustre Primogenit com encara al heretament e altres coses concernents al Illustre Infant don Ferrando e altres fills de vostra Altesa e encare a les coses que han esguard al benefici repos e tranquillitat del dit Principat o poblats en aquell los dits diputats e consell entrevenint e consentinthi Barchinona com dit es puixen o hajen facultat amplissima de fer tots aquells obstacles impediments axi de fet com de dret a despeses de les peccunies del dit General per les quals a fer puixen fer venda de censals obligant los bens del General e per aquelles totes seguretats en tals contractes acostumades et alias per tals coses e cascuna de aquelles attes majorment que per la dita comissio e en virtut de aquella la present concordia e coses en aquella contengudes sien e son al repos e tranquille stat del dit Principat. E a cautela vos Senyor e lo Illustre Primogenit e lo lllustre Infant en son cas quant a cascu haja sguard ara per lavors absolen los dits diputats e consell e tots los estaments ecclesiastichs militar e reyal e singulars del dit Principat presents absents e sdevenidors de tot sagrament e homenatge e de la fe e naturalesa que tenguts son e sien a vos Senyor e en son cas al dit Illustre Primogenit e al dit lllustre Infant e en son cas en ço qui toch la defensio e manteniment e ajuda del bon amor pau e concordia de vos dit Senyor e de la Illustrissima Senyora Reyna lllustre Primogenit e lllustre Infant e de cascu dells encara per defensio dels qui han entrevengut consellat parlat o en altra manera cabut en la liberacio del dit lllustre Primogenit e actes per occassio de aquella axi directament com indirecta juxta forma dels primers capitols concernents los actes de la liberacio del dit lllustre Primogenit com la intencio dels dits diputat e consell representants lo dit Principat sia stada e es a tot servey de la Majestat vostra e de la Illustrissima Senyora Reyna lllustre Primogenit lllustre Infant e benefici e utilitat de la cosa publica del dit Principat e de tots los regnes e terres de vostra Excellencia. Plau al Senyor Rey e vol consent e atorga les coses contengudes en lo dit capitol en quant empero se sguarda a observacio tuicio e execucio de les coses atorgades per sa Majestat en los precedents e dejus scrits capitols.

XXI.

Item Senyor per donar major eficacia als presents capitols e coses en aquells e cascu de aquells contengudes sia merce vostra atorgar que si alguns dubtes
questions o contrasts exiran o entrevendran axi principalment com encara incidentment en los presents axi dessus com dejus scrits capitols o algu de aquells o en les paraules o tenor o pensa o coses en aquells o algu de aquells contengudes quels dits dubtes questions o contrasts sien e hajen esser declarats interpretats e determenats tantes vegades com cas occorrega per los dits diputats e consell o la major part de aquell entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona segons dessus es dit e no per vos Senyor ne Primogenit vostre e successors vostres e seus. E vos dit Senyor e vostre Primogenit e successors vostres e seus per vostra merce e benignitat nous en pugau e degau entremetre en forma o manera alguna ans se haje exeguir tenir e observar per vos dit Senyor e per lo Primogenit vostre e successors vostres e seus e oficials vostres e seus abdicant tot poder de fer lo contrari ab decret de nullitat. Plau al Senyor Rey que tots los capitols dessus e dejus scrits ab lurs respostes e coses en aquelles e aquells contengudes sien enteses al seny litteral.

XXII.

Item Senyor com inseguint la innata fidelitat la qual han haguda e han los cathalans en la conservacio de la posteritat reyal los nobles don Johan Dixar don Felip de Castro e Ferrando de Bolea alias Gallos domiciliat en Çaragoça e llurs mullers qui han asistit o participat en los actes e fets seguits per la causa de la liberacio del dit Illustre Primogenit sia deguda cosa esser prevehit que per sinistres informacions de alguns no zelants lo servey de Deu e de vostra Majestat los dits don Johan e don Felip e Ferrando de Bolea e mullers e fills llurs sien preservats de dans e perills qui en les lurs persones e bens porien contingir. Per tant suppliquen los dits diputats e consell sia merce merce vostra provehir que si questio o questions o debats tant civils com criminals occorreran o de present son o seran entre vos dit Senyor o procuradors fischals o altres qualsevol persones axi publiques com privades regne o regnes o provincia alguna universitats o collegis a altres de qualsevol ley stat o condicio sia de una part e los dits don Johan e don Felip e Ferrando de Bolea e o lurs mullers e fills axi conjunctament com divissa de la part altra de tals questions o debats o contrasts hagen a coneixer e aquells determinar e decisir aquelles persones e oficials no sospitosos los quals la Serenissima Senyora Reyna e Illustre Primogenit assignaran concordablament e no altres qualsevol. E que vos Senyor per vostra merce e benignitat de les dites coses o alguna de aquelles nous entrametats ne a vos se haja recors mas solament als dits Illustrissima Senyora Reyna e Illustre Primogenit. Abdicant a tots altres poder de coneixer e fer lo contrari ab decret de nullitat. Plau al Senyor Rey atorgar e atorga totes les coses en lo present capitol contengudes si e en quant sa Senyoria atorgar pot aquelles ab que no contravinguen als furs privilegis e libertats del regne de Arago hon los damunt dits son poblats.

XXIII.

Item Senyor perque totes diferencies sien aplanades e sia tolta materia de poder retornar a inconvenients e discordies suppliquen los dits diputats e consell sia merce vostra provehir que los castells e forces del regne de Navarra e oficis de jurisdiccio e altres qui sien per al regiment e govern del dit regne sien acomanats a persones notables aragonesos cathalans o valencians per que mills lo servey de Deu e de vostra Altesa e benifici e repos del dit regne sia fet. Plau al Senyor Rey sobre les coses contengudes en lo present capitol star al que sera deliberat e apparra a les persones que a aço seran deputades per cascun dels dits regnes e Principat.

XXIIII.

E jatzia considerada la comissio de la cort e altres coses en lo servey de vostra Majestat e lo be e repos de la cosa publica del Principat concernents les coses en los presents capitols contengudes puys per vostra Majestat sien atorgades e per los dits diputats e consell lo dit Principat representants acceptades hagen fermetat no res menys a sobreabundant cautela suppliquen a vostra Altesa los dits diputats e consell que sia merce vostra atorgar e per vos Senyor e Primogenit vostre e successors vostres e seus promettre que en les primeres corts que en lo dit Principat se celebraran los presents capitols e totes e sengles coses en aquells e cascu de aquells contengudes sien firmades ab tota eficacia e compliment. Plau al Senyor Rey que los presents capitols en e per la forma que son per su Majestat atorgats e modificats en les primeres corts en lo dit Principat celebradores sien ratificats e confirmats e per lo dit Senyor Rey e lo Illustrissimo Princep corraborats ab aço empero que la dita cort atorch tot ço e quant en los dits capitols es contengut concernent servey del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e lllustre Princep Illustre Infant don Ferrando e altres fills de aquells.

XXV.

Es empero la intencio dels dits diputats e consell que per los presents capitols no sia en res prejudicat e derogat tacitament o expressa directament o indirecta a qualsevol privilegis usos e costums pratiques e observances de aquells e libertats atorgats a la ciutat de Barchinona e a les altres universitats del dit Principat e als braços o staments del dit Principat o a cascu de aquella axi en universal com en particular atorgats encara que fos fermat compromes o submissio en poder de vostra Senyoria ans sien e stiguen en aquella força e valor que fahien e fan ans dels presents capitols e que per vos dit Senyor sia salvat dret ab plenitut e tota integritat als dits staments ecclesiastich militar e de les universitats e cascu de aquells.
Plau al Senyor Rey.

XXVI.

E per quant en moltes e diverses parts dels presents capitols es donada facultat als dits diputats e consell lur los dits diputats e consell son de intencio que en quascuna de les coses en les quals los dits diputats e consell llur han o hajen entrevenir procehir o exequutar fer e deliberar tantes vegades com se hage a fer e seguir se façen e seguesquen per los diputats e consell o la major part de aquell ab consentiment expres de la ciutat de Barchinona e no en altra manera. Plau al Senyor Rey.

XXVII.

Salvense empero les presents persones dels staments ecclesiastich militar e reyal que si en les corts los dels dits staments dehien que nols plauria lo que fet seria en les coses fora la comissio fetes que en tal cas les dites persones puixen aderirse als staments sis volran sens carrech algu dells. Plau al Senyor Rey pus empero la adhesio en lo dit capitol contenguda se faça sens prejudici algu de les coses en los presents capitols contengudes concernents servey seu e de la Serenissima Senyora Reyna Illustre Primogenit e Illustre Infant don Ferrando e patrimoni de aquells.

Lo Senyor Rey fa e atorga les coses damunt contengudes segons que son de part dessus annotades en cascun capitol e respostes ab tal condicio reservacio e protestacio e no sens aquelles ço es que si cas era que lo contengut en lo XV capitol e resposta de aquell que parlen de la oferta e pagament de les docentes milia liures per los cathalans no era complit ab tot efecte ço es que les dites docentes milia liures no eren scrites dins los dits vuyt mesos en la dita taula de Barchinona juxta la resposta del dit capitol en tal cas lo dit Principat de peccunies del General de Cathalunya hagen e sien tenguts respondre al dit Illustre Infant don Ferrando de annua pensio de censals per totes les dites docentes milia liures o per aquella part delles que no seria dins lo temps scrita a raho o for de XXII milia per mil per tant temps com lo dit deposit de la dita quantitat sera dilatat scriure en la dita taula. E per ço attendre e complir hi sia obligat tot lo Principat e lo dit General de Cathalunya e drets de generalitats de aquell ab totes aquelles clausules forces e compulses a que sou tenguts e obligats per los censals que lo dit General fa e presta les quals sien aci per expresses e insertes.
La Illustrissima Senyora Reyna en nom de la Majestat del Senyor Rey vol e consent que la ferma per la sua Excellencia en nom de la dita Majestat feta de la present capitulacio en la manera que dessus es contengut sia valida e ab tota eficacia de dret e de fet no obstant la carta per sa Senyoria feta testificar per Pedro Doliet prothonotari seu qui de aço parla. Ne encara qualsevol protestacions reservacions condicions salvetats actes cartes o instruments axi per lo Senyor Rey com per la dita Senyora Reyna o altres qualsevol persones havent ne potestat conjunctament divisa hon se vulla fetes o fets en contrari o que poguessen contrariar o noure o prejudici engendrar a la ferma dessus dita en alguna manera.

Siguen varias cartas que mandaron escribir, en este día, los señores Diputados.

Dirigitur domine Regine.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
La nit passada reebem una letra de vostra Excellencia la qual entesa sempre regraciam a la Excellencia vostra les coses en aquella contengudes de les quals restam molt aconsolats confiant en vostra Altesa que segons virtuosament e molt loable ha acustumat amar favorir e endreçar lo Illustrissimo Senyor Primogenit e aquest Principat e poblats en aquell plaura a aquella continuar e vostra Excellencia pot confiar en la virtut e naturalesa e verdader amor que los cathalans no sens gran renom e gloria lur han sempre portat e mostrat a lur Rey e Senyor mostraran al servey de la Majestat del Senyor Rey e vostre. Resta donchs Senyora molt alta e molt virtuosa que si les persones que vostra Senyoria ha elegides per venir aci per dar compliment a la ferma de la capitulacio per vostra Excellencia fermada no son partides partissen tantost. E sia molt alta e molt Excellent Senyora guarda e proteccio de vostra Altesa la Sancta Trinitat. Scrita en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra Excellencia vassalls. - Humils vassalls, etc. Los diputats etc.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich e molt savi. Puig a nostre Senyor Deus Omnipotent ha plagut darnos concordia ab la Majestat del Senyor Rey e la Illustrissima Senyora Reyna en nom del Senyor Rey diumenge prop passat ferma la capitulacio a la sua Senyoria en nom e per part del dit Illustrissimo Senyor Rey per part de aquest Principat presentada es stat deliberat vos en lo nom de Deu de continent vos ne vingau ab la bandera plegada e sens alguna cerimonia e licencieu tota la gent axi de peu com de cavall e vostre assessor qui eren restats en vostra companya e los que no son de aqui sen tornen a lurs cases car los qui seran de aci seran pagats plenament de tot ço quels sia degut. Als altres ja ne scrivim a Johan Ferrer quels pach aqui car creem que noy sia sino En Bonet o En Copons per que no hajen faticha de venir aci a dar despesa al General e aço meteu tantost en exequcio car lo Illustrissimo Senyor Primogenit jurara com a loctinent general vuy o dema e aquesta ciutat stara be acompanyada de vos. E sia molt magnifich e molt savi mossen la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Al honorable Senyer En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Segons veureu en la letra de mossen lo regent la vegueria pus que a nostre Senyor Deus Omnipotent ha plagut dar bon fi e concordia en aquests afers havem deliberat e scrivim al dit regent e president que en nom de Deu de continent sen vingua e partescha ab la bandera plegada e sens cerimonia e aviu tota la gent axi de peu com de cavall sino los qui son de aci car aquells encontinent que sien aci los contentarem de ço quels sia tengut. La gent de peu ja es pagada los de cavall que no son de aci que no creem sien sino En Bonet e En Copons pagaulos aqui hajau aqui los diners o dequisvulla e pagau los que nous ne calega tramettre aci ni ells hajen haver fadiga de venir aci ne fer despesa al General. De les altres coses jaquiu les en orde e veniu vos en. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e molt savis senyors. Per quant segons vos havem scrit la concordia e capitulacio a la lllustrissima Senyora Reyna per part de aquest Principat presentada es fermada e tots los fets per gracia de Deu son aplanats scrivim al magnifich cavaller e president en lo nostre exercit lo regent la vegueria de aci que en nom de Deu sen vinga ab la bandera plegada e sens cerimonia e aviu tota la gent axi de cavall com de peu segons en la sua letra se conte. Pregam e encarregam vos per ço molt stretament que per nostra contemplacio e esguard doneu tota favor al dit regent que obs haja per la partida de aqui e axo haurem a gran complacencia. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats etc.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Pus a nostre Senyor Deus ha plagut segons vos havem scrit dar repos e concordia als afers que tenim entre mans scrivim al
diputat local e al receptor del General que avien e licencien los qui guardaven lo castell Damposta a despesa del General. Notificam vos ho pregant e encarregant vos en lo que sia obs los doneu favor e ajuda. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Al honorable senyor lo diputat local de la ciutat de Tortosa.
Honorable senyor. Pus a nostre Senyor ha plagut darnos repos per la concordia feta a la Majestat del Senyor Rey harem deliberat que tota la gent qui stava en la guarda del castell Damposta sien aviats e licenciats e per vos e lo receptor los sia fet compte e pagament de tot ço quels sia degent fins a la jornada que rebreu la present a fi que no stiguen pus a sou del General danthi bon recapte segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XXIII del mes de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Al molt honorable senyer En Joan Montornes receptor de les generalitats de les entrades e exides en la ciutat de Tortosa.
Molt honorable senyer. Segons veureu per letra que scrivim al diputat local pus a nostre Senyor Deu ha plagut darnos bona concordia ab la Majestat del Senyor Rey e la capitulacio es fermada volem que los deu homens qui staven a la guarde del castell Damposta a despesa del General sien aviats e pagats entro la jornada que seran licenciats. Per ço volem eus manam que vos ab lo dit diputat local los façau compte e vos los pagueu dels bens del dit General ço quels sera degut fins a la dita jornada que creem sera poqua cosa. Dada en Barchinona a XXIII del mes de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.