Mostrando entradas con la etiqueta ulls. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ulls. Mostrar todas las entradas

lunes, 4 de octubre de 2021

GLOSARIO, U, V, X, Y

U.







Ú.
Nombre numeral. Uno. - De ú en ú: De uno en uno.



UBLICH.
v. Obligo.



UBLIDA.
V. Olvida. - Quizás deba decir UBLIGA según el sentido de la frase
en que el autor usa esta palabra, en cuyo caso su equivalencia
castellana sería: obliga.



UBLIGAMEN.
sust. c. Obligación, obligamiento. (obligament,
ubligament
)



UBLIT.
sust. c. Olvido. (oblit)



UGAR.
V. HUGAR.



UL
‘TA. Quizás ultra. Palabra latina admitida en castellano.



ULTRA.
Ultra, más allá, más adelante. (non plus ultra)



ULTRAPASSAR.
v. modo inf. Pasar más adelante o más allá.



ULLS.
sust. c. pl. Ojos.



UMPL.
v. Llena.



UMPLATS.
v. Llenéis.



UNIMENT.
sust. c. Unión.



UNITAT.
sust. c. Unidad.



US.
pron. Os.



ÚS.
sust. c. Uso. (usos y costums)



UTILITAT.
sust. c. Utilidad.



UYL.
sust. c. Ojo. - Li uyl: los ojos. (Uyldechona, Uyldecona,
Ulldecona
)



UYLS.
V. UYLLS.



UYLLS.
sust. c. pl. Ojos.

V.







VACUITAT.
sust. c. Vacuidad, vacío.



VAEREN.
v. Vieron.



VAGEN.
v. Vayan.



VAIG.
v. Voy. (pronunciado vach)



VAJON.
V. VAGEN.



VAL.
sust. c. Valle, foso. (vall; valleta; uallem lacrimarum)



VAL.
v. Vale. (valer; valdre)



VALA.
v. Valga. (valgue)



VALAM.
v. Válgame.



VALEM.
v. Valemos.



VALENT.
adj. Fuerte, valiente. (esta es valenta pero va lenta: valiente
fem.
)



VALENTEMENT.
adv. Con valentía, valerosamente. (valentment : valenmén)



VALER.
v. modo inf. Valer.



VALETS.
v. Valéis. (valeu o valéu)



VALGRA.
V. VALGRE.
VALGRE. v. Valiera. - Valgre ‘t: valiérate.
(valguere; si aixó te valguere pera algo bo)



VALGREN.
v. Valieran. (valgueren)



VALGUERA.
V. VALGRE.



VALRÁ.
v. Valdrá.



VALRÁ
‘L. Valdrá el.



VALRÁN.
v. Valdrán.



VANA.
v. Envanece.



VANAGLORIAR.
v. modo inf. Vanagloriar.



VANITAT.
sust. c. Vanidad.



VANYATS.
part. pas. pl. de “vanyar”. Bañados, mojados. (banyats;
mullats : remojados)



VAS.
sust. c. Sepultura. (vaso)



VAS.
adv. Hacia. - Vas vos: hacia vos. (de versus, VS, latín)



VASALL.
sust. c. Vasallo. (vassall, vassalls)



VASSALATGE.
sust. c. Vasallaje. (vassallatge)



VÁSSEN.
v. Se va.



VAY.
V. Voy y otras veces ve (imperativo). (yo vach; ves cap a casa!)



VAYLA.
v. Valga.



VAYS.
adv. hacia. (si el ay : é : vers : versus)



VÉ.
v. Viene y otras veces ve (imperativo ves, ves t‘ en, vesten).



VE.
sust. c. Verdad. (veritas : veritat : vertat : verdat : ver : vero
: vera
)



VEÇÍ.
sust. c. Vecino. (vehí, veí)



VECILLAN.
v. Vacilan.



VEDAR.
v. modo inf. Vedar.



VEEM.
v. Vimos.



VEÉN.
V. VEENT.



VEENT.
v. gerundio de "veer". Viendo.



VEER.
v. modo inf. Ver. - Usado como sustantivo: verdad. Ausir veer: oír
la verdad.



VEEREN.
v. Vieron.



VEERLA.
Verla.



VEGES.
v. presente de imperativo de "veer". Ve, mira, observa.



VEGETAR.
v. modo inf. Vegetar.



VEGETAT.
part. pas. de "vegetar". Vegetado.



VEGETAT.
sust. c. Vegetal.



VEGUER.
sust. c. Veguer. (oficial del rey, vicario, encargado de la
justicia y demás
)



VEGUERIA.
sust. c. El empleo del veguer, territorio o distrito o que se
extiende la jurisdicción del veguer. (veguería de Lérida, por
ejemplo, Leyda en textos de 146x
)



VEHENT.
v. gerundio de "veher”. Viendo.



VEHÍ.
sust. c. Vecino. (veí; vehins, veins; vecinos)



VEHIA.
v. Veía.



VEIG.
v. Veo. (pronunciado vech)



VEIGME.
v. Me veo. (me veig, em veig; me vech)



VEJAM.
v. Veamos. (veigam)



VEJATS.
v. Ved, veáis.



VEJATZ.
V. VEJATS.



VEJES.
V. Veges.



VEJETAT.
V. VEGETAT.



VELLESA.
sust. c. Vejez.



VELVOS.
Mirad os lo.



VELVOS
AÇÍ. Helo aquí. (voilà)



VEN.
v. Viene.



VENÇ.
v. Vence.



VENÇA.
v. Venza.



VENÇÉ.
v. Venció.



VENÇEDOR.
sust. c. Vencedor.



VENÇERON.
v. Vencieron.



VENCH.
v. Vino.



VENCIMENT.
sust. c. Victoria, el acto de vencer.



VENÇRA.
V. VENÇRE.



VENÇRÁN.
v. Vencerán.



VENÇRÁS.
v. Vencerás.



VENÇRE.
v. modo inf. Vencer.



VENÇUT.
part. pas. de “vençre”. Vencido.



VENDRETS.
v. Vendréis.



VENDRIATS.
v. Vendríais.



VENGA
‘L. Venga al, venga el.



VENGON.
v. Vengan.



VENGO
‘N. v. Venga en.



VENGRON.
v. Vendrían.



VENGUESSON.
v. Viniesen.



VENITS.
v. Venid, venís.



VENJAMENT.
V. VENJANÇA.



VENJATS.
part. pas. pl. de "venjar”. Vengados.



VENS.
V. VENÇ.



VENON.
v. Vienen.



VENRÁ.
v. Vendrá.



VENRÁN.
v. Vendrán.



VENRÁ
‘T. Te vendrá.



VENRÁ
T' EN. Te vendrá de ello.



VENRÁS.
v. Vendrás.



VER.
sust. c. Verdad. - Digats lo ver: Decid la verdad. - Per ço no diu
ver: por esto no dice la verdad. - Mostr‘ el ver: demuestro la
verdad.



VER,
VERA. adj. Verdadero, verdadera; cierto, cierta. (Vera crux,
Veracruz
)



VER.
v. modo inf. Ver. (veure; vore)



VERAMÉN.
V. VERAMENT.



VERAMENT.
adv. Verdaderamente, con verdad.



VERAY,
VERAYA. adj. Verdadero, verdadera; veraz, sincero, sincera.



VERGERS.
sust. c. pl. Huertos, jardines.



VERGONYA.
sust. c. Vergüenza.



VERGONYÓS.
adj. Vergonzoso.



VERIFICABLE.
adj. Lo que puede verificarse.



VERIFICAR.
v. modo inf. Verificar.



VERIFICAT.
part. pas. de "verificar”. Verificado.



VERMENS.
sust. c. Gusanos. (cuc, cucs)



VERITAT.
sust. c. Verdad.



VERTADER,
VERTADERA. adj. Verdadero, verdadera, veraz.



VERTAT.
sust. c. Verdad. - No es vertats: no es verdad. (veritat, verdat)



VERTUT.
sust. c. Virtud, cualidad, facultad, fuerza, vigor, eficacia.



VES.
adv. Cerca de, junto a, hacia.



VESABA.
v. Veía. (E cant en Jacq tots sos navyls vesaba,) (verbo
veser y variantes
)



VESADA.
part. pas. de "veser”. term. fem. Vista.



VESENTVOS.
v. Viéndoos.



VESER.
v. modo inf. Ver. - Úsase también como sustantivo.



VESÉS.
v. Viese.



VESIA.
v. veía.



VESPRE.
sust. c. La tarde, el principio de la noche. - Equivale a la palabra
francesa soir y a la provenzal SER. (hora de vísperas;
víspera; vespertino; vesprada, vesprá etc..
)



VESSABA.
V. VESABA.



VESSADA.
V. VESADA.



VEST.
v. Viste, (del verbo vestir).



VESTA.
v. Vista, (del verbo vestir).



VESTIDURA.
sust. c. Vestidura, traje.



VESTIMENT.
sust. c. Vestido, el acto de vestir.



VESTIRS.
sust. c. pl. Vestidos.



VESTRÁ.
v. Vestirá.



VET.
v. Vete, ve, y también he aquí. - Vet te: hete aquí. (vet aquí)




‘T. Te viene.



VETLANT.
v. gerundio de "vetlar". Velando.



VETLAR.
v. modo inf. Velar.



VETS.
sust. c. Vez. - Altre vets: otra vez. - Tota vets: toda vez.



VETS.
v. Veis.



VETZ.
V. VETS.



VEURÁ.
v. Verá.



VEURAY.
v. Veré.



VEUS.
v. Ves.



VEY.
v. Veo.



VE
‘Y. Viene (aquí).



VEYG.
V. VEY.



VEYLENTAMENT.
Variante. El texto dice VE ‘Y LENTAMENT. Viene (aquí) lentamente.



VEYLL.
adj. Viejo. (agüelo)



VEYLS.
sust. c. pl. Viejos, ancianos. (agüelos)



VEYRÁ.
v. Verá.



VEYREM.
v. Veremos.



VÍ.
sust. c. Vino.

VI. v. Vi y alguna vez vio.



VIA.
sust. c. Camino, vía, ruta y también medio, manera, modo.



VIANDAS.
sust. c. pl. Manjares, viandas, alimentos. (viande fr. carne)



VIANDES.
V. VIANDAS.



VIATS.
part. pas. de "viar". Encaminados, dirigidos, dispuestos,
preparados.



VIATS.
adv. De prisa, prontamente. (anar aviats pera arribar aviat)



VIATZ.
V. VIATS.



VIDAL.
adj. Vital. (Apellido Vital, Vidal, como el segundo de Ignacico,
Vitalis, … Vita, vida
)



VIGOR.
sust. c. Vigor.



VIJARÉS.
adj. Regular, fácil. - Só que era vijarés
qu' es faes en dampnatje de la host: lo que era fácil que fuese o lo
que parecía que había de ser en daño de la hueste.



VILA.
sust. c. Villa, ciudad. (Casa de la vila : ajuntament :
ayuntamiento : ajustament
)



VILÁ.
adj. Villano.



VILANÍA,
sust. c. Villanía.



VILLANÍA.
V. VILANÍA.



VILMENT.
adv. Vilmente.



VILTAT.
sust. c. Vileza.



VINENT.
v. gerundio de "venir”. Viniendo.



VINENTEA,
sust. c. Ocasión, proporción.



VINGA,
V. Venga.



VINYA.
sust. c. Viña.



VIR.
v. Doy vuelta, viro. - No ‘m vir: no viro, no doy la vuelta.



VIRADA.
part. pas. de "virar”, term. fem. Virada, dada la vuelta.



VIRADOR.
sust. c. El que vira o da la vuelta.



VIRANT.
v. gerundio de "virar". Virando, dando la vuelta.



VIRANTE.
v. Volviéndote, dando tú la vuelta.



VIRAR.
v. modo. inf. Virar, volver, volver atrás, dar la vuelta. - Virar lo
camí: volver atrás en el camino o desandar el camino.



VIRATS.
v. Viráis, dais la vuelta.



VIREN.
v. Viran, dan la vuelta y otras veces vieron (veren, veeren).



VIRET.
v. Vira, da la vuelta, vuélvete. (vírate : pírate)



VIRGINITAT.
sust. c. Virginidad.



VIRME.
Vuélvome, doy la vuelta. (me vir; em vir)



VIRON.
adv. Rededor. - En viron: en torno, al rededor.



VIRS.
v. Vuelvas, des la vuelta.



VISCATS.
v. Viváis.



VISCH.
v. Vivo y otras veces vivió. (visc; vic; vixc; vixqué, va viure:
vivió
)



VISIBILITAT.
sust. c. Visibilidad.



VISITA.
v. Visita.



VISITADOR.
sust. c. Visitador.



VISITÁS.
v. Visitase.



VISITENS.
v. Visítanos.



VISQUET.
v. Vivió.



VISQUÍ.
v. Viví.



VIST.
sust. c. Vista.



VIST.
part. pas. de “veser". Visto.



VISTENT.
v. gerundio de "vestir". Vistiendo.

VIU. v. Vi, vio y
alguna vez visto. - Prest haurets viu: pronto habréis visto.



VIVEM.
v. Vivimos. (vivim)



VIVENS.
part. a. de "viure". pl. Vivientes,



VIVENT.
part. a. de "viure". El que vive, viviente.



VIVIATS.
v. Vivieseis, viváis.



VIVIFICA.
v. Vivifica.



VIVIFICANT.
v. gerundio de "vivificar". Vivificando.



VIVIR.
v. modo inf. Vivir. (viure)



VOCABLE.
sust. c. Vocablo.



VOLC.
V. VOLCH.



VOLCH.
v. Quiso.



VOLENTAT.
sust. c. Voluntad.



VOLENTER,
VOLENTERA. adj. Voluntario, voluntaria, de buena voluntad, dispuesto,
dispuesta.



VOLENTERÓS.
V. VOLENTER.



VOLENTEROSAMENT.
adv. Voluntariamente, de buen grado.



VOLENTSE.
Queriéndose.



VOLETS.
v. Queréis.



VOLETZ.
V. VOLETS.



VOLGRA.
v. Quisiera. (vulguera, vullguera)



VOLGREN.
v. Quisieron.



VOLGUEM.
v. Quisimos.



VOLGUERA.
V. VOLGRA.
VOLGUESSON. v. Quisiesen.



VOLGUÉUS.
Os quiso.



VOLGUIST.
v. Quisiste.



VOLIETS.
v. Quisieseis.



VOLON.
v. Quieren.



VOLP.
sust. c. Zorra. (vulpes)



VOLPELL.
adj. Cobarde, poltrón, tímido, artificioso, astuto. (vulpes :
zorro : rainard
)



VOLRÁ.
v. Querrá.



VOLRÁS.
v. Querrás.



VOLRÁSNE.
Querrás (de ello). - Volrásne encara menjar: querrás aún comer de
ello.



VOLRÁ
T. Te querrá.



VOLRAY.
v. Querré. (volré, voldré)



VOLRETS.
v. Querréis.



VOLREN.
Nos parece equivocación del texto, según el sentido de la frase en
que está usado el vocablo. Quizás el copista escribió VOLREN por
VOS REN: os rinde, os entrega.



VOLRIA.
V. Quisiera.



VOLRIETZ.
v. Quisierais.



VOLRIAUS.
v. Os quisiera.



VOLTE.
v. Te quiere.



VOLVENT.
v. gerundio de "volver". Volviendo, revolviendo.



VOS.
pron. Os, vos.



VOSALTRES.
pron. Vosotros.



VOSÉ.
Os he. (vos he)



VOSTRʻ.
pron. Vuestro, vuestra. - Vostr‘ amor: vuestro amor.



VOSTRA.
pron. term. fem. Vuestra.



VOSTRE.
pron. term. mas. Vuestro. - Del vostre: de lo vuestro.



VOSTRES.
pron. Vuestros. (vuestras)



VOSTR'
ES. Vuestro es, vuestra es.



VOSTRON.
pron. Vuestro.



VOTS.
V. VOTZ.



VOTZ,
sust. c. pl. Voces.



VUILA.
V. VUYLA.



VULL.
v. Quiero.



VULLA.
v. Quiera.



VULLAM.
v. Queramos.



VULLAS.
v. Quieras.



VULLATS.
V. VUYLATS.



VULLE.
V. VUYLA.



VULLES.
V. VUYLAS.



VUYL.
v. Quiero.



VUYLA.
v. Quiera.



VUYLAN.
v. Quieran.



VUYLAS.
v. Quieras.



VUYLATS.
v. Quered, queráis.



VUYLATZ.
V. VUYLATS.



VUYLE.
v. Quiera. - Vuyle ‘t: te quiera.



VUYLES.
V. VUYLAS.



VUYLI.
Quiérole. (le quiero; lo vuyl, lo vull)



VUYLL.
V. VUYL.



VUYLLA.
V. VUYLA.



VUYLLATS.
V. VUYLATS.



VUYLME.
Me quiero.



VUYLTE.
v. Te quiero. (te vull; t‘ am; t‘ estimo)



VUYLVOS.
v. Quiéroos.



VUYTENA.
Nombre numeral. Octava. (huytena; vuitena)







X.




XANT.
sust. c. Canto.



XANT.
v. Canto.



XANTAN,
V. XANTANT.



XANTANT.
v. gerundio de "xantar". Cantando.



XANTAR.
v. modo inf. Cantar.



XANTATS.
part. pas. pl. de "xantar". Cantados.



XECH.
sust. c. Jeque.



XÍ.
adv. Así.




Y.







Y'.
adv. Allí, allá, en aquel lugar. Tiene la misma significación que
la Y francesa.



YÇO.
V. AYÇO.



Y
'L. Y el. (Y lo)



YLA.
sust. c. Isla. (illa, illes)



YLLA.
V. YLA.



YO.
pron. Yo. (se usa también jo : Jo' n romanch dolorosa: e tu n'
est abatut!
)




FIN.

domingo, 5 de enero de 2020

De les Oblacions.


De les Oblacions.

Attenents que davant los huyls de Deu null temps la man no es vacua de don si lenteniment del cor sia de bona volentat plena dels dons de Abel perque los dons
offerts de Abel foren plasents: axi volents donchs les oblacions les quals en les misses e en les mans offeri del cappella ordenar no a quantitat axi con aquells que ço que als cappellans lurs donen en alcuna manera si mostren liurada a oblivio aquella paraula dominical en la qual se monstra que la man sinistra no sapia lalmoyna la qual fara la dreta e axi mateix del altre tot en oblacion que offeren a les misses posen: mas a significacio tan solament pus que axi con se pertany als cappellans nostres en altra manera provehim esguart haven: ordenants que en los dies de la nativitat de nostre Senyor de Pascha de la Ascencio de Pantagosta de Corpus Christi e de Tots Sants e de quatre festivitats de madona sancta Maria un diner daur a oblacio de la missa major a nos sia appareylat e haut: a les altres empero misses si alcunes ne oyrem tres diners dargent. En la festa empero de la apparicio de la estela cor aquell dia per reys aur mirra e ensens foren offerts a Jesuchrist Salvador nostre volem que offiram en la mayor missa un diner daur dins una capseta ensens dins altra e mirra en altra en poca quantitat cor sol asso a significança fem dels tres reys qui en semblant dia les sobredites coses en Betlem offeriren a nostra dona santa Maria: les quals offerren cascun per si ço es primerament laur e puix lencens e apres la mirra: e en les altres misses si alcunes aquell dia ne oiem tres diners dargent: e en lo dia pero de divenres sant trenta diners dargent con a orar la Creu irem offerir volem per tal que axi con aquell traydor Judes malvadament lo Salvador Redemptor nostre per trenta diners dargent vene nos piadosament aquells offeren la tradicio e la sua mort daquen seguida en nostra real pensa remembrem. En les festes empero de ninou e de la trinitat car son festes de nostre Senyor on que siam volem que offiram tres diners dargent: encara en la festa de sant Johan evangelista si en la ciutat de Valencia serem e en la festa de sent Pere si en Leyda e en la festa de sancta Anna si en Mallorca e en la festa de la Exaltacio de sancta Creu si a Perpinya e en la festa de sent Marti si en Çaragoça personalment erem constituits per esguardament e reverencia que les nostres cappelles dels dits lochs a invocacio daquells sants son nomenades tres diners dargent aquests dies volem e ordonam per nos esser offerts: aço pero a la primera missa car si altres misses mes avant oyrem volem per nos esser offert a cascuna vegada un diner dargent tan solament. En les altres empero festes o dies en la missa o misses un diner dargent tan solament offerir de present ordenam: ab aytal empero consideracio en les damunt dites festes nomenades de nostre Senyor de sancta Maria e de Tots Sants aur offerir havem ordonat que axi con al fill de Deu alguna cosa no es comparadora ne a la sua benauyrada mare de lo qual el volch en aquest mon reebre carn humana e encara de tots sants perque aquell dia del fill de Deu e de la sua mare e de tots altres sants de paradis es general festa aquell dia celebrada per tal aur lo qual pus excellent e precios a tots los altres metalls del mon e alcun comparable no es atrobat a aquell aquests dies offerir havem ordenat axi que lun diner daur o dargent a honor de la deitat e los tres diners dargent damunt dits a honor de la trinitat offerir son enteses.