Mostrando las entradas para la consulta Rota ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Rota ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 2 de abril de 2021

PRAGMATICA SANCTIO INSTITVTIONES REGIAE AVDIENTIAE, IN HOC BALEARIVM REGNO.

PRAGMATICA

SANCTIO
INSTITVTIONES REGIAE AVDIENTIAE, IN HOC BALEARIVM REGNO.

NOS
Philippus (Felipe II) Dei gratia Rex Castellae, Aragonum,
Legionis, vtriusque Siciliae, Hierusalem, Vngariae, Dalmatiae,
Croatiae. Nauarrae, Granatae, Toleti, Valentiae, Gallitiae,
Maioricarum, Hispalis, Sardiniae, Cordubae. Corcicae, Murciae,
Giennis, Algarbi, Algezirae, Gibraltaris, Insularum Canariae, necnon
Indiarum, Insularum, & terre (rerre) firmae maris Oceani;
Archidux Autriae, Dux Burgundiae, Brauantiae, & Mediolani;
Comes Barchinonae, Flandriae, & Tirolis, Dominus Viscayae, &
Molinae; Dux Attenarum, & Neopatriae; Comes Rossilionis, &
Ceritaniae: Marchio Oristani, & Gotianj. Et si maiores
nostri solerti studio, summaque cura & vigilancia intenderint res
Prouinciarum & Regnorum suorum ita ordinare, & statuere, quod
ipsorum Respublicae firma conuersatione, & augmento
gubernaretur; quia tamen aliquando experientia rerum omnium magistra
temporum varietate, & successu ostendit iam prouisis aliquid
addere, aut detrahere, vel ea in totum mutare debere, consentaneum
esse duximus id facere quando necessitas, aut humilium subditorum
petitio exposcit. Animaduertentes igitur Regnum nostrum
Maioricarum
ex antiqua Ordinatione gubernatum fuisse, & nunc 
gubernari
per vnum Locumtenentem Generalem, & duos Iurisperitos
Consiliorios nostros, quorum alter est Regens Cancellariam,
alter vero Fisci, & Patrimonij nostri Aduocatus, qui soliti sunt
iura vnicuique; tam in Ciuilibus, quam in Criminalibus reddere,
excepto quod in causis supplicationis seu appellationis, dictus
Locumtenens Generalis consueuit alium Doctorem assumere vice, &
loco Regentis
Cansellariam, aut illius cuius Concilio
sentencias, a quibus fuit supplicatum, vel appellatum protulit: ne
eiusdem Iurisconsulti 
voto
primae, & secunda sententiae proferrentur. Et licet Regnum iam
dictum hucusque fuerit forma memorata fatis commodem, gubernatum,
considerata tamen ipsius Regni qualitate incolarumque, &
habitatorum eiusdem in quo, quam
plu-plures existunt pauperes,
ac alij diuites; qui inter se diuersas causas, & negotia tractant
non modicae aestimationis, & valoris, ac etiam importantiae quae
merito debent per plures Iurium professores maiori authoritate,
studio, & discussione tractari, decidi, & terminari: & ne
pauperes quorum facultates, ad supportandos graues litium sumptus non
suppetunt, 
propter
deffectum iudicum, causas proprias pro derelictis haberent, aut eas
non prosequi cogantur, aut ad nos cum personarum, & bonorum
iactura recurrere. His igitur, nostrum 
Regium
animum digne mouentibus, perpensis attente; accedenteque ad hoc per
humili supplicatione dilecti nostri
Antonij Cotoner Syndici,
Procuratoris, ac Nuncij Vniuersitatis 
dicti
Regni, ad id specialiter ad nos missi, & destinati, non modo
vtile, sed valde necessarium nobis visum est, pro bona eiusdem Regni
gubernatione, optimaque, & maiori ac magis expedita Iustitiae
administratione, (
cruz) Rotam, siue Regiam Audientiam,
aut Regium Concilium plurium consultorum in eo Regno, & Insulis
adiacentibus, * (* Rotae nomen, antiquum & cur ita dictum. Pet.
Grego. In Syntag. Iur. Univer. Lib. 15. c.24.n.15. In causis
appellationum. )
Minoricarum scilicet, & Euicae,
formare, erigere, & creare. Quam obrem tenore praesentis
Pragmaticae sanctionis cunctis temporibus valiturae. deque nostri
certa scientia, & auctoritate deliberare, & consulto, nostri
Sacri supremi Consilij matura deliberatione praecunte: statuimus,
sancimus, & ordinamus, quod deinceps in dicto nostro
Maioricarum
Regno
, & Insulis eisdem adiecentibus (al margen izquierdo:
Regiae Audientiae auditorum sex Iuris peritorum constat.)

sit, &
constituatur Rota, siue Regia Audiencia: in qua praesideat noster
Locumtenens Generalis, qui nunc est & pro tempore fuerit in eo
Regno, modo, & forma sequentibus.


PRIMO
siquidem quod sex Iurisconsulti in Iure Ciuili, vel Canonico
graduati, sint, & creentur in ea Consiliarij nostri sicuti Nos
cum praesenti dictam Rotam, siue Regiam Audientiam formando, &
erigendo nominamus, & eidem deputamus scilicet nostrum Regentem
Cancellariam, & Fisci (Fici) Aduocatum, qui nunc sunt in
dicto Regno, & qui pro 
tempore
fuerint in eodem, ac etiam quatuor alios Iurisperitos per nos seorsum
nostris cum Regijs Priuilegijs solita forma, de prout decet
expediendis, nominatos, seu in posterum nominandos, duos scilicet
dicti Regni Maioricarum, si tamen in eo habiles, & idonei ad
dictum munus obeundum arbitrio nostro reperirentur, reliquos vero
aliunde, quam ex 
dicto
Regno Maioricarum nominandos per Nos, habiles tamen, & idoneos,
ex terris, & ditionibus
nostrae Coronae, Aragonum,
pro ut nobis visum fuerit fieri debere: quorum vltimo admissus
officium Iudicis curiae, negotijs, & causis criminalibus vacando,
regat, & exerceat. Qui quatuor Doctores, antequam exercicio
dictorum officiorum se immisceant, teneantur iurare, & homagium
solitum praestare in posse dicti nostri Locumtenentis, Generalis, vel
Regentis Cancellariam, aut illius ad quem expectet, de bene
fideliter, & legaliter in exercitio dictorum suorum officiorum se
habendo, & de (
cruz) seruando secreta dictae Regiae
Audientiae, & alia omnia & singula faciendo, ad quae
teneatur, & stricti existant, sic, & quemadmodum dictus
Regens Cancellariam, & Fisci Aduocatus in dicto Regno, soliti
sunt iure. Et ex dictis sex Iuris peritis, Rotam, sive Regiam
Audientiam in dicto Maioricarum Regno, quinque ex eis (dempto
scilicet, Aduocato Fiscali qui in criminibus, fiscalibus causis
tantum solam interessentiam habet, vt infra dicetur) assistant, &
consulant nostro Locumtenenti Generali in dicto Regno; omnesque, &
quasuis causis motas, & de coetero mouendas, tam Ciuiles, quam
Criminales respectiue, ac etiam negotia cuiusuis qualitatis, &
naturae existant; audiant, tractent, votent, iudicent, decidant, ac
sententialiter (
deretminent) determinent, & finiant. Quae
quidem Rota, siue Regia Audientia manere, residere, & celebrari
debeat in Ciuitate nostra Maioricarum in Castro, siue Regio Palacio,
in eadem sito, & alibiquam in dicta Ciuitate non celebretur, nec
celebrari possit, nisi tempore pestis, vel ex alia vrgentissima
causa: quo casu decernimus, quod mutetur, &
rransferatur
transferatur in Ciuitatem, aut Opidum
eitsdem Regni; dictis
Locumtenenti Generali, & Conciliarijs, nostris bene visum. Cui
Regiae Audienciae praesit, & praesidere debeat, vt dictum est,
praedictus Locumtenens Generalis noster, qui nunc est & pro
tempore fuerit; & eo absente aut aliás legitime impedito, quo ad
gubernationem 
Regni,
& exercitium rei militaris, & bellicae, praesit is quem
Locumtenens, Generalis nominauerit; & si non nominauerit
presidat, quo ad predicta noster Regius Procurator, qui 
nunc
est, & pro tempore fuerit ad nostrum beneplacitum. Quo vero ad
exercitium, & administrationem iustitiae, dictus Regens
Cancellariam; qui ad praesens est, vel qui in futurum erit. Et dicto
Regente similiter impedito, aut absente, vel mortuo decernimus &
sancimus, quod praesit antiquior ex Conciliarijs eiusdem Regiae
Audientiae, cum simili potestate, ac praeminencia, qua dictus noster
Vicecancellarius, vel Regens Cansellariam si presens esset vteretur.
Declarando eum esse antiquiorem in dicta Regia Audiencia, qui prius
ad exercitium sui ofiicij existerit admissus. Et si forte duo, vel
plures fuerint vno eodem tempore admissi, illum antiquiorem
decernimus, qui prius nobis, aut
Caesareae Maiestatis
Caroli V. Imperatoris Patris, & Domini mei
colendissimi foelicis recordationis, in aliquo Regio officio ei
commisso inseruierit; aut prius gradum doctoratus in Iure Canonico,
aut Ciuili obtinuerit. (
Notas a la derecha e izquierda que se
omiten a partir de aquí, o sea, pág. 161 del pdf.
)


Satuimus
insuper, & ordinamus quod praedicti Consiliarij omnibus diebus
non feriatis congregentur in dicto Castro, seu Regio Palatio, ad
dictam Regiam Audientiam celebrandam, & expeditioni causarum
vacandum; in qua residere habeant per spatium trium horarum, scilicet
a primo die mensis Octobris vsque ad festum Paschae
Resurrectionis
, ab octaua hora ante meridiem, vsque ad vndecimam;
& post meridiem, pro expeditione causarum Criminalium, &
aliorum negotiorum bonum regimen, & gubernationem dicti Regni
concernentium diebus Lunae, & Mercurij, & Veneris per spacium
duarum horarum vel plurium arbitrio nostri Locumtenentis Generalis,
iuxta negotiorum concursum, & qualitates in eodem palatio, seu
Castro Regio conuenire habeant. Et a festis Paschae, Resurrectionis,
vsque ad festum Sancti Michaellis mensis Septembris, accedere,
& conuenire habeant mane, a septima hora vsque ad decimam, &
post meridiem, tribus diebus supra memoratis per duarum horarum
spacium, vt dictum est. Ita vt ante meridiem teneantur assistere in
dicta Regia Audientia singulis diebus non feriatis, tribus horis
continuis: & post meridiem, per duas horas diebus iam designatis.
Quibus, si feriati fuerint, dies non feriati immediate sequentes
succedant dant ad causarum criminalium expeditionem. Et diebus
Sabbatinis, vel die praecedenti non feriata cuiuslibet
hebdommadae, per totum annum dicti nostri sex Consiliarij post
meridiem 
visitent,
& visitare habeant vna cum Locumtenente Generali, vel sine eo, si
absens fuerit, aut legittime impeditus, vel si accedere noluerit,
Carceres Regios, & carceratos in eisdem:


&
ibidem per duas aut tres horas assistant, iuxta negotiorum
importantiam. Fiatque relatio per Iudicem Curiae Regiae de titulo
criminis vniuscuiusque Rei, seu carcerati: & in quo puncto
processus vniuscuiusque existat, & quicquid in eo supersit
agendum. De quorum carceratorum numero, ac statu inquisitionis,
memoriale qualibet die Sabbati fiat per commetariensem, vna cum
Iudice Curiae: & tam dicto Locumtenenti Generali, quam
Vicecancellario, vel Regenti Cancellariam, Fisci Aduocato, &
alijs Doctoribus Regiae Audientiae tradatur: nec non etiam ibidem
inquirant, an dicti carcerati per 
commentariensem,
& alios carcerum custodes bene tractentur, an vero illicitis
exactionibus, vel alias vexentur: super quo concientias eorum
oneramus. Et quoniam tempus statutum, & praefixum dictis nostris
Consiliarijs assistendi in dicta Regia Audientia, & consilio
Criminali satis competens est, expeditioni causarum Ciuilium, &
Criminalium, &


si
is ordo non seruetur, maxime impedirentur dicti Consiliarij sirca
studium particulare, quod in recognoscendis processibus & dubijs
in iure circa illos occurentibus accurate, & diligenter (ut
decet) & de eis confidimus, resoluendis, & decidendis
impendere debent: atque ita, & alias negotia indigesta absque
debita discutione tractarentur. Propterea ad euitandum confusionem
negotiorum quae solet adesse vbi ordo abest: statuimus, sancimus, &
ordinamus quod noster Locumtenens Generalis, non detineat, nec
detinere possit dictos Consiliarios in dicta Regia Audiencia vltra
dictas tres, & duas horas respectiue praefixas: nisi vrgens
aliqua necessitas, vel negotij alicuius arduitas aliud exposceret:
super quo, tam dicti nostri Locumtenris Generalis, quam
dictorum Consiliariorum conscientias oneramus.


Statuimus
praeterea, atque sancimus quod nullus alius interueniat, nec
interuenire possit in dicta Regia Audientia vltra dictos sex
Consiliarios: praeterquam, cum negotia fiscalia non patrimonialia
tractabuntur: In quibus patrimonialibus volumus quod dicto
Procuratori Regio, nec eius officio fiat praeiudicium aliquod in
cognitione, & examinatione causarum; sed quod obseruentur Regiae
Pragmaticae dicto officio concessae. Et sic declaramus, quod cum
dicta negotia fiscalia non Patrimonialia tractabuntur, in dicta Regia
Audientia,


vocari
posse Regium Procuratorem Procuraaorem nostrum in eodem Regno
ad dicta negocia audienda, & tractanda si eius assistentia dictis
Locumtenenti, & Consiliarijs visa fuerint necessaria.


In
concludendis autem, & votandis dictis negocijs nolumus eum
interesse, post quam aderit Fisci Aduocatus, cuius sola praesentia in
negotijs fiscalibus decidendis sufficiens est. (cruz) Quotiens vero
de componendis, seu remittendis criminibus tractabitur in Consilijs
Criminalibus, & maximé in Regi* visita, dictum Procuratorem
Regium, quia etiam Regiae Thesauriae administrationem habet interesse
volumus, tam in tractandis, quam in concludendis compositionibus, &
alijs negotijs Criminalibus. Et omni casu interessentiae dicti
Procuratoris Regij in consiijs, volumus eum obtinere primum locum in
sedendo post vicecancellarium, vel Regentem Cancellariam, & suo
casu antiquiorem Consiliarium nostrum: nostrum vero fisci Aduocatum
vltimum locum post omnes Consiliarios. Volumus tamen, & expresse
sancimus, quod noster Regens Cancellariam, & Fisci Aduocatus, qui
nunc sunt, & pro tempore fuerint, sint Consultores ordinarij
dicti Procuratoris Regij, in omnibus dubijs in dicto officio
Procurationis Regiae occurrentibus.


Sancimus
insuper, & ordinamus, quod omnes causae, ac negotia, quae in
dicta Regia Audiencia introducentur, ac quae iam de praesenti coram
nostro Regente Cancellariam, & alijs Regiis commissarijs forte
pendent indecisse, distriuantur, & committantur inter dictos
Regentem, & Consiliarios per dictum Regentem Cancellariam tantum,
& suo casu per antiquiorem arbitrio suo, ad colligendum, &
referendum tantum, praeterquam quod, consiliario nostro, qui officium
ludicis Curiae exercebit, comissiones causarum ciuilium fieri
prohibemus: vt instruendis processibus criminalibus & expeditioni
causarum, & negotiorum criminalium intentius vacare possit.
Relatione vero omnium, & singularum causarum


dictae
Regiae Audientiae, super meritis diffinitiuae & tantum; in eadem
Regia Audientia fieri volumus palam, & publice coram par ibus &
earum Aduocatis si adesse voluerint. Et relatione facta in eadem
Regia Audientia (vt dictum est) super meritis diffinitiuae; causas 
omnes
votari concludi, & decidi volumus. Abdicantes cum praesenti
Consiliarijs iam dictis, facultatem assignandi ad Relationem, vel
sententiam super meritis diffinitiuae, in causis eis commissis, quae
in Regia Audientia votari, & concludi habent, absque permissu, &
voluntate Vicecancellarij, vel Regentis Cancellariae, aut dicti
antiquioris Conciliarij suo casu: vt confusio, & turbatio
negotiorum vitetur; & ne vnus alium impediat. In votandis autem
causis, & negotijs dictae Regiae Audientiae,
Satuimus,
& ordinamus, quod Relator causae, siue negotij de quo tractabitur
sit primus, & deinde in causis Ciuilibus secundum votum praebeat
modernior Consiliarius, & post eum reliqui, ordine successiuo;
ita vt Vicecancellarius, vel Regens Cancellariam, vel Antiquior
Consiliarius suo casu, sit 
vltimus
in votando. In negotijs vero Criminalibus, & fiscalibus, solam
interessentiam habeat Fisci Aduocatus.


Et
quoniam iustum est dictis nostris Consiliarijs competentia salaria
pro aliquali remuneratione laboris, quem in administratione
Iustitiae, & bono regimine Regni praedicti suscepturi sunt,
constituere; Statuimus, Sancimus, & ordinamus, quod attento iam
ex nostris Regijs Aerarijs dicto Regenti Cancellariam, &
Fisci Aduocato certa salaria ordinaria assignata sunt, reliquis
quatuor Doctoribus qui vigore, & pro executione praesentis
nostrae Pragmaticae sanctionis, per nos (vt dictum est) nominabuntur,
constituantur, & assignentur ducentum quinquaginta Ducati
Catalani
annui: valentes, quadringentas libras monetae
Maioricarum
, pro quolibet: exoluendi scilicet duobus ex eis; ex,
& de iuribus, redditibus, & emolumentis, nostrae Regiae
Procurationis dicti Regni, & alijs duobus; ex, & de iuribus
redditibus, & emolumentis Vniuersitatis dicti Regni Maioricarum:
per quatuor aequales solutiones singulis tribus mensibus: remittendo
formam Consignationis dicti salarij, & executionis illius, dicto
nostro Locumtenenti Generali, & Regenti Cancellariam, ac Regio
Procuratori, ad quorum cognitionem conficiantur obligationes, &
instrumenta necessaria.


Statuimus
etiam sancimus, & ordinamus, quod deinceps ex causis, &
negotijs Criminalibus per dictos nostros Consiliarios, nullum
recipiatur salarium: demptis suo casu, Auerijs, prout inferius
disponetur. Et quod salaria causarum Civilium dictis Consiliarijs
pertinentia, quae ad rationem quatuor denariorum monetae
Maioricensis
pro qualibet libra eiusdem monetae, pro ut actenus
exigi solitum est, taxamus, ita tamen, quod non possint excedere
summan quinquaginta librarum dicte monetae, pro qualibet quantúvis
magna causa & tam pro prima, quam secunda instantia. Et si super
incertitudine valoris causarum, quaestio erit inter partes, vel
dictos Consiliarios; seruetur forma, Priuilegij super hoc concessi.
Deponantur, & deponi habeant per partes apud tabulam depositorum,
siue communem dictae Vniuersitatis: & etiam inde extrahantur
secundum modum, & formam ordinandam ad partem, per nostrum
Locumtenentem Generalem, Regentem Cancellariam, & Procuratorem
Regium; tunc demum, cum ad relationem fuerit assignatum: dictaque
salaria diuidi, & distribui, volumus, aequaliter inter dictos
Consiliarios 
singulis
tribus mensibus, cum sentencia diffinitiua, causae fuerint
terminatae; vel sententiae Scribae Causae, ad eas publicandas
traditae; ita quod iam Relator causae, seu Relatores functi fuerint
officijs suis. De quo administratoribus dictae tabulae, ante
diuisionem fiendam constare habeat, per albaranum manu Regentis
Cancellariam, vel antiquioris Consiliarij, suo casu firmatum. Cumque
dictis nostris Consiliarijs, ex dictorum salariorum perceptione, &
ex dicti ordinarij salarij assignatione, competenter consultum sit:
tollimus, & abdicamus eisdem facultatem patrocinandi, consulendi,
vel officium Aduocati exercendi palam, vel occultem; aut salaria,
pensiones, quitationes, largitiones, nec munera accipiendi quauis
causa, vel colore; a quibusuis corporibus, Vniuersitatibus, & 
alijs
personis cuiuscunque status, vel conditionis existant.


Auerias
vero, ex negotijs, & factis criminalibus procedentes, quae
actenus certo modo diuidi solitae sunt; attenta adiunctione Iudicis
Curiae pro expeditione dictorum negotiorum criminalium, qui
praecipué, & peculiariter eorum pondus sustinere debet, ante
alios omnes Consiliarios; Statuimus, sancimus, & ordinamus, quod
deinceps diuidantur modo sequenti, scilicet quod nostro Locumtenenti
Generali tradantur sexdecim denarij, Regenti Cancellariam 8. denarij,
Iudici Regiae Curiae vnus solidus seu duodecim denarij, Fisci
Aduocato sex denarij, & aiij sex denarij Procuratori Fiscali.


Vlterius
etiam sancimus, statuimus, & ordinamus, quod causae quae in dicta
Regia Audientia tractabuntur, expediantur per dictos nostros
Consiliarios iuxta ipsarum antiquitatem, & prioritatem; sicque in
earum expeditione, ordo prioritatis seruetur: nisi qualitas causae
recétioris, iuxta iuris formam aliud exposceret; vel in eo puncto
esset causa recentior, quod facilius, & citius expedire posset,
quam quae eam praecederet:


vel
alias partes praecedentium, vel antiquiorum causarum, earum
expeditioni non insisterent, recentiorum vero soliciti essent circa
earum expeditionem: quibus subueniendum est super quo nostri Regentis
Cancellariam conscientiam oneramus.


Volumus
autem, & ordinamus, quod inchoata relatione vnius causae per
aliquem ex dictis nostris Consiliarijs, nec fiat per eundem transitus
ad aliam, donec incoata debitum finem acceperit: nisi aliquod
legitimum impedimentum successerit; vel ab ipsis partibus, vel
propter dubia in facto; vel Iure occurrentia causarum: quo casu,
possit idem relator, iterum 
aliam
causam expediendam assumere, in tempore sibi competenti.


Sancimus
etiam, & ordinamus, quod quotiescunque dicti Consiliarij
inceperint votare in aliqua causa ciuili, vel criminali, non possint
a loco Audientiae exire, vel recedere causa, vel negotio non
concluso, & per omnes votato: etiam si noster Locumtenens
Generalis, qui nunc est, & pro tempore fuerit, aliud iuberet.
Votaque omnium tali casu in scripturam publicam, per Scribam, vel
Secretarium dictae Regiae Audientiae eadem die, & hora redigi
volumus, & continuari deinde, in libro qui intitulatur, Liber
Consiliorum Regiae Audientiae
; quam apud nostrum Regentem
Cancellariam, & suo casu apud antiquiorem Consiliarium continuo
manere, & custodiri volumus, & ordinamus; ne secreta votorum,
si aliquando diuersa fuerint partibus, vel alijs, innorescant: de quo
secreto tenendo, dictos Scribas, seu secretarios dictae Regiae
audientiae, qui nunc sunt; & pro tempore


fuerint,
iuramentum apud dictum nostrum Regentem Cancellariam praestari
volumus, & iubemus.
Item sancimus, & ordinamus, quod tam
dictus noster Locumtenens Generalis, quam Regens Cancellariam, &
suo casu, Antiquior Consiliarius, in decisionibus causarum, tam
ciuilium quam criminalium, & aliorum negotiorum, quae in dicta
Regia Audientia tractabuntur, concludere habeant cum voto dictorum
Consiliariorum; vel si discordes fuerint, cum voto maioris partis
eorum: & dictam maioris partis determinationem sequi, &
exequi, iuxta Iuris dispositionem, aut franchesiarum Priuilegiorum, &
Pragmat. dicti Regni tenentur. Et si dicti Consiliarij pares fuerint
in votis, volumus, & decernimus, vota illa praeualere, cum quibus
dictus Vicecancellarius, vel Regens Cancellariam, concurret; etiam si
praesideat in dicta Regia Audiencia noster Locumtenés
Generalis. Et omni casu


volumus,
& ordinamus, quod facta deliberatione, & conclusione in
scriptis redacta, in quolibet negotio, & causa, tam ciuili, quam
criminali, publicari habeat sententia, seu decisio in ea causa vel
negotio facta; intra tres dies iuridicos tunc proxime, &
immediate sequentes: si a partibus, vel altera earum petatur, quam
publicationem, & suo casu, executionem, per nostrum Locumtenentem
Generalem impediri, aut differri nolumus, immo expresse prohibemus,


Insuper,
quia maxime conuenit bonae administrationi iustitiae quod dicti
nostri Consiliarij cum libertate, vota sua in omnibus negotijs, &
causis praebeant, atque explicent: Statuimus, sancimus, &
ordinanamus, quod noster Locumtenens. Gener. qui nunc est; & pro
tempore fuerit in dicto Regno, directem vel indirectem per
interpositas personas, aut alias, tam in tractatu negotiorum, &
causarum, in dicta Regia Audientia, quam extra eam, intentum, aut
votum suum non aperiat, dictis Consiliarijs; nec inter votandum eos
interrumpat, nec alia faciat per quae, dicti Consiliarij minus libere
vota sua prabeant: super quo dicti nostri Locumtenentis Generalis
conscientiam oneramus.


Insuper
vt obuietur frustratorijs dilationibus, quae multoties per partes
quaeruntur Iudices seu Relatores vt suspectos recusando, Statuimus,
sancimus, & ordinamus, quod pars quae voluerit allegare, &
deducere suspiciones contra Relatorem causae; illas teneatur
deducere, & propotiere intra tres dies computandos, a die qua
commissio dictae causae sibi innotuerit. Quae si legittimae Regiae
Audientiae, visae fuerint, eadem die qua proponentur, intimari, &
notificari habeant alteri parti, ex prouisione in Regia Audientia
facienda: & dicta pars altera, dictis suspicionibus respondere
teneatut. Et intra sex dies post dictos duos immediate subsequentes,
Regens Cancellariam, remoto eo qui suspectus allegatus fuerit, vna
cum reliquis Consiliarij super dictis suspicionibus declarare
teneatur iuxta iuris regulas; procedendo in praedictis summarie, &
absque alio ordine iudiciario, quam dictum est. A qua declaratione,
nulla partium possit supplicare, recursum interponere, aut reuisionem
petere. Quod si non contra Relatorem sed contra alium ex dictis
nostris Regente, vel Consiliarijs suspiciones proponentur; Volumus, &
ordinamus eas proponi & deduci debere, intra tres dies continuos
postquam causae suspicionis ortae fuerint, vel ad notitiam partis eas
proponentis deuenerint, de
quo ante quam admittatur pars ad probandum, iuramentum praestari
habeat ad sancta quatuor Euangelia in manibus, & posse dicti
Regentis Cansellariam;
alias nullatenus ad eas prosequendum admittatur. Et si iurauerit, vt
dictum est, seruetur in earum declaratione ordo, & tempus proxime
dictum. Volumus tamen, & declaramus quod si pars, que suspiciones
proponet, succubuerit, vel ex defectu probationum, vel quod non
legittimas proposuerit iuxta iuris 
dispositionem,
mulctetur, in viginti quinque libris: quae mulcta applicetur pro
medietate Fisco Regio, & pro altera medietate pro alimentis
carceratorum pauperum.


Et
quoniam grauatis, & oppressis remedium appellationis &
supplicationis a iure indultum est, id circo, Statuimus, sancimus, &
ordinamus, quod a sententijs latis in causis quae in


Regia
Audientia, ut dictum est, concludentur, supplicari possit ad eandem
Regiam Audientiam; & causae dictae supplicationis commiti habeant
per dictum Regentem Cancellariam alteri ex dictis Consilarijs pro
relatione facienda tantum: & decidi habeant in eadem Regia
Audientia, modo, & forma in decisione causarum in prima instantia
statutis. A sententiis vero quae in dictis supplicationum causis, per
dictam Regiam Audientiam tam deliberato, digesto, ac maturo consilio
proferentur, si priorum confirmatoriae fuerint vlterius supplicandi
facultatem omnino abdicamus; si vero fuerint revocatoriae ad Nos, &
nostrum Sacrum supremum Consilium supplicari posse volumus: &
etiam quod liceat, & sit permissum quibusuis litigantibus, si
ipsi voluerint, supplicare, & recursum habere ad nos, seu nostrum
Sacrum supraemum, & Regium Consilium, a sententijs diffinitiuis
in dicta Regia Audientia ferendis: In causis quae summam, seu valorem
trium mille librarum monetae Maioricencium excesserint.

Sancimus praeterea, & ordinamus quod omnes sententiae
diffinitiuae in causis Ciuilibus latae, vel ferendae, etiam, si ab
eis ad eandem Regiam Audientiam, vel ad nos, secundum modum, &
formam proxime dictam supplicatum fuerit; executioni demandentur,
rejectis illegitimis exceptionibus: praestita tamen prius cautione
per partem, que executionem postulauerit. A sententijs vero
interloquutorijs, seu prouisionibus quae super intermedijs, seu
altercatis per partes propositis, per Relatores, proferentur, seu
fient; siue de his in dicta Regia Audiencia relatio facta fuerit,
siue non: Sancimus, & ordinamus, quod possit per partes peti
reuisio, seu contrario imperio supplicari: & dicta supplicationis
causa, eidem Relatori commitatur: per quem, facta relatione in eadem
Regia Audiencia, decidi habeat cum voto maioris partis, &
admitatur pars supplicans tali casu ad deducendum, producendum, &
allegandum, quicquid producere deducere, & probare voluerit intra
decem dies praecise, & peremptorie: quibus lapsis, ne littis
cursus diiferatur, aut protuletur teneatur dictus Relator intra
viginti dies dictam supplicationis causam expedire: a qua vltima
declaratione, etsi primae contraria sit, nulli partium liceat
vlterius supplicare. Et teneatur pars, quae dictam reuisionem
petierit, seu contrario imperio supplicauerit, tertiam partem tertiae
partis salarij totius causae, intradictos decem dies deponere: alias,
dicta supplicationis causa declaratur deserta.


Statuimus,
praeterea, & ordinamus, quod circa appellationes, vel
supplicationes a sententijs diffinitiuis, vel interloquutorijs
tormentorum in dicta Regia Audientia in causis 
criminalibus
ferendis, seruentur Priuilegia dicti Regni, & consuetudines
actenus obseruatae.


Quo
vero ad euocationem, & cognitionem causarum prime instantiae
Insularum Minoricarum, & Euicae, & alia bonum regimen, &
statum eorum concernentia, quia non habetur pro nunc plena notitia
Priuilegiorum, Franchesiarum, & aliorum Iurium dictarum
insularum, reseruamus nobis facultatem ordinandi super praemissis, &
alijs omnibus, pro ut melius visum fuerit expedire.


Volumus
tamen, & ordinamus, quod cause minores, centum librarum monetae
Barchinonae
dictae nostrae Ciuitatis, & Regni Maioricarum,
non possint ad dictam nostram Regiam Audientiam euocari; sed iliae in
curijs Baiuli, & Vicarij respectiué pro vt ad vniuscuiusque
eorum iurisdictionem pertinebant inchoari, prosequi, & finiri in
prima instancia, habeant: maiores vero centum librarum, possint, ad
dictam Regiam Audientiam euocari sub praetextibus, & qualitatibus
paupertatis, & miserabilitatis, viduitatis, & pupillaritatis,
& alijs quae a iure legittime reputantur, constito prius Relatori
causae, de dictis maioritate, & qualitate.


Item
sancimus, statuimus, & ordinamus: quod noster Locumtenens
Generalis, in dicto Regno Maioricarum singulis diebus Veneris,
cuiuslibet hebdommadae, teneat Audientiam 
verbalem
(cruz) cum assistentia, & consilio Regentis Cancellariam seu suo
casu (vt dictum est) antiquioris Doctoris dictae nostrae Regiae
Audientiae pro pauperibus, & viduis, & pupillis, & alijs
miserabilibus personis: & per hoc non cenceatur excusatus Regens
Cancellariam ab audiendo causas verbales, vsque ad quantitatem
viginti
librarum Barchinonen. tantum, singulis diebus per
spacium vnius horae integrae post meridiem, nec etiam censeatur
excusati, Baiulus & Vicarius dictae Ciuitatis, & Regni absque
tamen praefinitione, & limitatione quantitatis, & horae pro
vt actenus, soliti sunt pro praedictis personis, pro ut de iure ad
officium
cuiusllibet eorum respectiue spectat causas dictarum
personarum audire, & cum minoribus sumptibus, & expensis quo
citius fieri poterit eas expedire seruatis tam in decisione, quam in
expeditione earum Franchesiis, & Priuilegijs, & alijs de iure
seruandis.


Volumus
tamen, & ordinamus, quod priuilegia Pragmaticae Franchesiae, aut
quaeuis alia Regia scripta, Vniuersitatibus, & singularibus
personis dicti Regni concessa, & signanter Regiae prouisiones, &
Priuilegia concessa curijs Baiuli, & Vicarjj Ciuitatis
Maioricarum, & alijs officialibus nostris dicti Regni, &
eorum Scribis; qui huic nostrae Pragmaticae sanctioni non
contrarientur, custodiantur, & obseruentur ab omnibus inconcusse,
sub poena quingentorum florenorum Auri Aragonum
priuationisq; officiorum: eisq; regnicolae dicti Regni vtantur, &
fruanrur pro vt actenus melius, & plenius fuerit in eorum
vsu & pocessione remotis tamen quibuscunque abusibus, in
praeiuditium, & lesionem dictorum Priuilegiorum.


Quapropter
Reuerendum in Christo patrem Episcopum Maioric. & alias
Ecclesiasticas personas Regni praedicti Maioric. & Insularum
eidem adiacentium, Requirimus, & hortamur: Spectabili vero Mag. &
dilectis Consiliarijs Locumtenenti Generali nostro in dicto Regno,
Regenti Cancel. Doctoribus dictae R. A. Regio Procuratori, Fisciq;
Aduocato, ac iudici Regiae Curiae gerentibusq; vices nostri Generalis
Gubernatoris in praefatis Insulis Minoric. & Euicae Baiulis,
Vicarijs, subbaiulis, subuicarijs, Alguazirijs, virgarijs, &
portarijs, Magnificis quoq; Militibus, Richis hominibus, Iuratis
etiam Concilijs, & Vniuersitatibus, dictae Ciuitatis Maioric. &
aliorum Opidorum, & Villarum Regni, & Insularum praefatarum
coeterisq; officialibus, & subditis nostris, maioribus, &
minoribus in dictis Regno Maioric. & Insulis adiacentibus,
constitutis, & constituendis ipsorumq; officialium
Locumtenentibus, seu officia ipsa regentibus, praesentibus, &
futuris; dicimus, praecipimus, & iubemus ad incursum nostra
regiae indignationis, & irae, poeneq: florenorum Auri Aragonum
trium mille nostris Regijs inferendorum Aerarijs, priuationisq;
officiorum, quod nostram huiusmodi Pragmaticam sanctionem, &
omnia, & singula in ea contenta, teneant firmiter, &
obseruent, teneriq; & inviolabiliter obseruari faciant per quos
deceat, cauti secus agere 
fieri
ve permitere aliqua ratione seu causa sidictae
Ecclesiasticae personae nobis morem gerere coeteri vero Officiales, &
subditi nostri preter irae, & indignationis nostrae incursum
poenam praeappositam cupiunt euitare. In cuius rei testimonium
praesentes fieri iussimus nostro Regio Sigillo a tergo munitas. Datis
in Aranjuez, die xj. mensis Maij Anno a Natiuitate Dni. MD lxxvi.
(1571)


YO
EL REY.


Vt.
Don Berñ. Vicecancel. Vt Loris Regens.


Vt.
Comes. G. Thes.


Vt.
Sapena Regens. Vt. Sentis Regens,


Vt.
Talayero, pro Conser. Generali.

domingo, 28 de junio de 2020

CAPÍTULO XI.


CAPÍTULO XI.

Varios sucesos de los Romanos y Cartagineses en España: cóbranse los rehenes que estaban en poder de Cartagineses, y otras cosas notables que acontecieron en ella, y muerte de los Scipiones.

No por haber tenido los cartagineses la rota y pérdida que referimos, perdieron el ánimo ni los pueblos amigos y confederados suyos les osaron dejar y pasarse a los romanos; porque los cartagineses, como hombres astutos y sagaces y que fiaban poco del amor de los españoles, les habían tomado rehenes y llevado a Cartagena, donde les tenían en muy buena custodia, y entre otras personas de cuenta que tenían, eran la mujer de Mandonio y dos hijas de Indíbil, mozas y muy hermosas; y con tales prendas estaban muy más seguros de los pueblos y ciudades confederadas, que si les echaran a cada una mil presidios.
Después de la retirada de Mandonio, tuvieron los romanos varios sucesos en España, que cuentan Livio, Florián de Ocampo, Medino, Pujades, Mariana y otros muchos autores. Fue entonces la venida desde Roma de Publio Cornelio Scipion por capitán en España, hermano de Neyo Scipion Calvo, con treinta naves y en ellas mil ochocientos soldados romanos, con muchos bastimentos y vestidos para los soldados que estaban en España, que necesitaban de ellos. Fue asímismo la venida de Hanon, capitán cartaginés, con cuatro mil infantes y quinientos caballos para engrosar el ejército de Asdrúbal. Destruyóse del todo la población o ciudad que llamaban Cartago vieja, que es donde hoy está Villafranca del Panadés, pueblo harto conocido en Cataluña, edificado por los dos hermanos Scipionés de las ruinas de la antigua Cartago, y quitándole este nombre en odio y por borrar y perder la memoria de los cartagineses, le dieron el de Villafranca, por los muchos privilegios e inmunidades y exenciones con que la adornaron; pero no bastó esto, porque la industria humana no basta a borrar memorias viejas, si el tiempo no ayuda a tales diligencias, antes cuanto más se quiere poner olvido, más se despierta la memoria de la cosa aborrecida. ¿Quién más aborrecido entre los gentiles, que aquel Erostrato que quemó el famoso templo de Diana de Efeso, y puesto en el potro, dijo haber hecho tal incendio por perpetuar su nombre y fama? y aunque so graves penas pusieron silencio a todos, mandando que no se le nombrase, no hay hoy persona de mediocres letras que lo ignore. Barcelona, ciudad principal de España, tomó el nombre de los Barcinos, linaje cartaginés, y así era nombrada (Barcino : Barchinona : Barcinona : Barçilona, Barcelona, etc.): no quisieron los Scipiones que nombre para ellos tan aborrecido como era el de los Barcinos, se perpetuara en ciudad tan insigne; metieron en ella nuevos pobladores de Italia, llamados Faventinos, y la nombraron Favencia, y así la nombra Plinio y otros, pero no pudo durar tal nombre, antes quedó olvidado, y la ciudad se quedó con el que le dieron los cartagineses, y el poder de los romanos, que sojuzgó el mundo y dejó memoria de su valor, no fue poderoso para hacer olvidar el nombre de un pueblo, antes bien a pesar de ellos persevera el nombre y memoria del linaje y familia de su fundador. Aconteció también en estos mismos tiempos la ruina y destrucción de otra ciudad llamada Rubricada, que era del bando cartaginés, y estaba al poniente del río Llobregat (Lubricati), ora sea a la orilla del mar, ora en el lugar de Rubí, junto al monasterio de San Cugat del Vallés, del orden de San Benito. (San Cucufato o Cucufate : Sant Cugat).
Puso cerco a la ciudad de Sagunto que tan valerosamente se había defendido del poder cartaginés, y por no ser socorrida, se perdió: ésta estaba muy fortificada, y en ella había mucha riqueza, y la mayor de todas era las arras o rehenes que tenían en ella guardadas los cartagineses de los españoles sus amigos y confederados, y esta era la mejor fuerza con que tenían sujetos los más pueblos de España. La traza que tuvieron los Scipiones para tomarla fue esta: había un caballero español llamado Acedux, a quien habían encomendado la guarda de aquella ciudad, y había * aquel punto seguido el bando cartaginés, y cansado de sufrir sus violencias, quería pasarse al romano y dar libertad
a todas las personas que estaban por rehenes en aquella ciudad; porque airados los cartagineses de su mudanza, descargasen su ira sobre aquellos inocentes que estaban en su poder. Por esto se salió de la ciudad, y fue a hablar a Bostar, capitán cartaginés, que con poderoso ejército estaba en la campaña para impedir que los Scipiones no se llegaran a ella, y le dijo que convenía mucho dar libertad a los españoles, porque con aquella hidalguía obligarían a los pueblos a quedar firmes en su devoción, y les valieran en aquella ocasión que necesitaban de amparo y socorro, porque el bando cartaginés estaba algo menguado. Pareció esto bien a Bostar, y asignaron hora para salir de la ciudad, y lugar donde había de llevar los rehenes. Hecho esto, luego Acedux fue a decirlo a los Scipiones, y concertó con ellos que a la noche siguiente pusiesen guardas en el camino, y que él pasaría con rehenes, y tomarlashian, y con ellas ganarían la voluntad de toda España, restituyéndolas a sus pueblos. Con este concierto se efectuó todo puntualmente, y las rehenes fueron tomadas, y las enviaron a sus tierras, y fue muy grande la alegría de toda España, y mayor el amor que todos a los Scipiones concibieron; y era cierto que si los romanos quedaran allí donde estaban, todas las ciudades que habían cobrado sus rehenes se alzaran y tomaran las armas en su favor; mas como el invierno era cercano, contentos con lo hecho, se volvieron a Tarragona, y allá ennoblecieron aquella ciudad reedificándola con gran cuidado, y circuyéndola de fuertes murallas y torres, levantando grandes edificios y acueductos y solemnes templos que aún parecen y queda rastro de ellos, que designan que tal era aquella ciudad, cuando salió de las manos de los Scipiones.
Llegó por estos tiempos orden a Asdrúbal que, dejadas las cosas de España a Amilco, capitán cartaginés que había venido de Cartago, se pasase a Italia, porque juntado con Aníbal, los dos destruyesen la ciudad de Roma; pero a lo que Asdrúbal se partía de España, fue impedido de los Scipiones, que no muy lejos del río Ebro le salieron al encuentro y dieron batalla, cuya victoria quedó por los romanos. Esta rota fue presto remediada, porque llegó poco después de ella Magon Barcino con veinte y dos mil hombres de a pie, mil quinientos caballos, once elefantes y muy gran cantidad de plata para hacer soldados, con que quedara del todo olvidada la pérdida pasada, si no los lastimara una muy cruel peste que vino a España y mató gran número de personas, y entre ellas Hamilce, mujer del gran Aníbal, y Haspar, su hijo; y estas muertes causaron que muchos pueblos que estaban por los cartagineses, se pasaron al bando romano. En estos tiempos fue ennoblecida la ciudad de Barcelona con fuentes, cloacas y otros edificios que hicieron en ella los Scipiones, cuyos rastros aún duran. Con estas prosperidades y buena fortuna, que siempre fue compañera de estos dos hermanos, y valiéndose de los soldados y amigos que tenían en España, quisieron echar de ella a los cartagineses; pero no salió como quisieron y pensaban, porque a la postre les vino a costar a los dos la muerte.
Había entonces en España tres valerosos capitanes cartagineses: estos eran Asdrúbal Barcino, Asdrúbal Gison y Magon. Estos supieron los pensamientos de los Scipiones; y para mejor resistirles, se fortificaron todo lo posible, llamaron en su ayuda a Indíbil, su amigo, y aunque hasta ahora había estado a la mira de todo sin meterse en las guerras pasadas, no pudo en esta ocasión tan apretada negar a los cartagineses lo que le pedían, porque, según se infiere de Tito Livio y veremos en su lugar, sus hijos y su cuñada, mujer de su hermano Mandonio, estaban detenidas en Cartagena en rehenes. Deseaba Indíbil echar los romanos de España, y hacer después lo mismo de los cartagineses, a quienes en esta ocasión prometió todo su favor y poder, que era mucho (por no poder hacer otra cosa); y acudió con muchos ilergetes y cinco mil suesetanos, que eran de una región de Aragón muy cercana a los pueblos ilergetes; y porque viniesen de mejor gana, les pagó de antemano.
En África buscaban los cartagineses sus favores. Reinaba un rey llamado Gala en una parte de ella, que era la más vecina a Cartago de la parte de poniente: era este rey muy amigo de los cartagineses, y la amistad estaba atada con vínculos de parentesco, porque Masinisa, hijo suyo, había casado con Sofonisba, hija de Asdrúbal Gison. Este, para valer a su suegro, pasó a España con siete mil infantes y quinientos jinetes, y desembarcó en Cartagena, 209 años antes de la venida de nuestro Señor al mundo. Fueron grandes estos socorros, y la parte cartaginesa sobrepujó a la romana: los vecinos del Ebro, que eran los celtíberos, estaban divididos, los unos por Roma, los otros por Cartago; y estos acordaron de no moverse, mientras los que estaban por Roma estuviesen quietos y sosegados. Serían estos pueblos de la Celtiberia muy poblados, porque eran más de treinta mil hombres los que se declararon por los romanos.
Deseaban mucho los cartagineses ocasión de topar con los romanos, porque confiaban de su poder y de los celtíberos, sus amigos: los romanos no menos confiaban de su buena fortuna y poder, andando los unos en busca de los otros; y por mejor comodidad, dividieron sus ejércitos de manera, que Asdrúbal Gison, Masinisa y Magon tomaron parte del ejército cartaginés, y Asdrúbal Barcino la otra. Los Scipiones hicieron lo mismo: Publio Cornelio tomó las dos partes, y Neyo Scipion, su hermano, la otra; y con los treinta mil celtíberos, que era lo mejor que llevaba, se fue en busca de Asdrúbal Barcino. No pasó mucho tiempo que el uno estuvo en vista del otro, y solo había entre los dos un pequeño río que les dividía. Asdrúbal mandó que los celtíberos que llevaba embistieran a los de los romanos, y por otra parte envió algunos de los celtíberos de su ejército a los que estaban con Scipion, para persuadirles que dejasen la amistad romana, y ya que no quisiesen valer a los africanos, a lo menos no les dañasen, pues Asdrúbal y sus hermanos eran hijos de española, y casados con españolas. Esto lo supieron negociar con tal arte que luego aquellos treinta mil celtíberos dejaron a Scipion y se volvieron a defender y cuidar de sus casas y haciendas; y por más que Neyo Scipion se lo rogó que no se movieran, fue su trabajo vano, porque decían que no querían pelear contra sus naturales y parientes, ni dejar perder sus casas y haciendas. Quedó Neyo Scipion muy sentido de esto, y muy flaco su ejército; y con la poca gente que le había quedado, se retiró, con intención de juntarse con su hermano. Asdrúbal Barcino ya había pasado el río, y con toda diligencia iba tras de Scipion, deseoso de pelear con él.
Mientras pasaba lo que queda dicho, Publio Cornelio Scipion caminaba con su ejército contra Asdrúbal Gison y Magon, sin saber que Masinisa estuviese con ellos, antes, bien cuando lo entendió, quisiera no haber tomado tal empresa, y tuvo gran alteración, y esta se le aumentó, cuando vio que no rehusaban la batalla. Llevaba Masinisa unos soldados tan diestros, que apenas salía alguno del real de Scipion para leña, o forraje o por otros menesteres, que luego estos soldados no le matasen o cautivasen. a lo que estaba con estos trabajos Publio Cornelio Scipion, llegó Indíbil con siete mil quinientos hombres, que, como dice Livio los cinco mil eran suesetanos y que eran del reino de Navarra, y los demás eran ilergetes. Publio Cornelio Scipion quiso estorbarles que se juntasen con los demás, confiando que él era bastante para vencer a Indíbil y sus ilergetes y suesetanos, y dejando encomendado el real, con alguna guarnición, a Tito Fonteyo, capitán romano, salió a media noche a combatir con Indíbil. La caballería africana que corría el campo tuvo noticia de esto, y luego dieron aviso al ejército cartaginés, y acudió con tal presteza y diligencia, que llegaron a la que querían pelear Publio Cornelio Scipion e Indíbil. Fue grande la matanza que hicieron en los romanos: Scipion, que les iba animando y exhortando que muriesen como buenos soldados, fue herido con una lanza en el costado derecho, que le salió al izquierdo, con que cayó del caballo, y luego le dieron muchas y muy grandes heridas, con que dio fin a sus días; y los cartagineses que estaban junto a él, viéndole caer del caballo, mostraron sobradas alegrías, y publicaban a grandes voces su fallecimiento por toda la batalla, con la cual nueva no faltó cosa para quedar absolutos vencedores; y los romanos, abiertamente vencidos, comenzaron a huir, como mejor pudieron, y parte de ellos acudió al real de Tito Fonteyo, y muchos a una ciudad llamada Iliturge (I mayúscula, ele), y otros hasta Tarragona, y fue doblado más número los muertos en el alcance, que cuantos faltaron en la pelea. Los españoles suesetanos y su capitán Indíbil y sus ilergetes fueron tenidos en gran estima, por haber esperado con tan poca gente a tantos romanos contrarios, no queriendo retirarse ni desviar la batalla, puesto que lo pudieran muy bien hacer sin perder algún punto de su buena reputación. Después de esto y haber refrescado la gente de Indíbil, se juntaron con Asdrúbal Barcino, que estaba en un lugar que Livio llama Astorgin (1: Anitorgis, Alcañiz, según Cortés), donde fueron recibidos con el contento que tan buenos sucesos como habían tenido podían causar. (Según el libro del padre Nicolás Sancho: En ella probamos con gran copia de datos y argumentos el sitio preciso de aquella Ciudad, y la mucha probabilidad que tiene la opinión de que la antigua Anitorgis de la Edetania corresponde a Alcañiz. Con cuyo motivo damos en el quinto Apéndice de la Sección segunda, muchas y curiosas noticias de las Ciudades, límites y circunscripciones de la Celtiberia y de la Edetania, según las respetables autoridades de Plinio, Estrabon, Ptolomeo, Tito Livio, y otros geógrafos e historiadores de conocida fama y reputación.)
La nueva de tan gran pérdida no había aún llegado a noticia de los otros romanos, aunque, según dice Tito Livio, había entre ellos un triste silencio y una secreta divinacion, (adivinación, presentimiento) cual suele ser en los ánimos que adivinan el mal que les está aparejado; y los sobresaltos que daba el corazón de Scipion, y sustos que tenía, eran indicios ciertos, no solo de lo que pasaba, mas aún de las desdichas e infortunios que le estaban aparejados, y presto le habían de venir. Íbase retirando con su ejército, caminando siempre de noche, hacia el río Ebro, donde hoy es Zaragoza (Caesaraugusta, Sarakusta); pero apenas fue partido, cuando tuvo sobre si los caballos númidas, que ya por los lados, ya por las espaldas, le iban picando. Entonces Scipion, que ya tenía sobre si todo el poder de los cartagineses y númidas, que con Masinisa e Indíbil le apretaban, se alojó con toda su gente en un montecillo no muy bien seguro; pero de los que había alrededor este era el más alto. Subidos aquí, tomaron en medio cuantos impedimentos y fardaje traían y juntamente los caballos, y puestos a pie todos sus dueños mezclados con el peonaje, rechazaban con poca dificultad, y sin tener otro reparo por los rededores, el ímpetu de los caballos berberiscos y jinetes númidas que siempre les daban rebato; mas como después llegaron los capitanes cartagineses con Masinisa e Indíbil, conoció Scipion cuán vano era trabajar en retener aquella cumbre o montecillo, no poniendo baluartes al rededor o fosas o vallados, e imaginaba con gran vehemencia, qué modo tendría para hacer alguna defensa. La cuesta, de su propiedad era rasa, de suelo pelado, tan duro y tan desolado, que ni criaba leña ni rama donde pudieran cortar maderos para los palenques, ni tenía céspedes o tierra de que hacer paredones ni reparos, ni mostraba disposición a las cavas o trincheras, y finalmente no hallaron aparejo de poder obrar algo con que se remediasen. Menos había malezas o pasos o riscos dificultosos de ganar, de subida trabajosa, cuando los enemigos llegasen; porque todo aquel montecillo precedía (o procedía, no se lee bien) llano, sin casi lo sentir, hasta dar en la cumbre. Queriendo suplir este defecto, comenzó Neyo Scipion a formar una semejanza de reparo por el circuito, con albardas y líos de los mulos que traían el fardaje, sobreponiéndolas muy bien atadas unas con otras, conformes al tamaño que solían tener en sus baluartes acostumbrados y verdaderos; y donde faltaban albardas y líos, metían ropas o cualesquier impedimentos que hiciesen bulto, por no parecer que de ningún cabo les menguaba. Lo tres capitanes cartagineses, al tiempo que llegaron, guiaban sus escuadrones contra lo fuerte de la cuesta, muy determinados a lo combatir, y la gente del ejército respondía con buena voluntad a su determinación, sino que la nueva manera del reparo, cuando lo vieron desde lejos, les hizo dudar algún tanto, creyendo ser defensa más brava. Sus principales y caudillos, viéndoles así parados, discurrían por las batallas enojados de su detenimiento; preguntábanles a voces: en qué se paraban; cómo no deshacían con los pies aquel espantajo romano; pues a mujeres o muchachos no se podía defender, cuanto más a tan denodados varones cuanto venían allí; que si bien mirasen los enemigos, que vencidos eran; escondidos que estaban tras de aquellas albardas pajizas, en llegando se darían a prisión o serían degollados a mano y sin pelea; que pasasen adelante, y no se detuviesen ni mostrasen pavor de tanta vanidad. Estas reprehensiones voceaban los capitanes africanos en menosprecio del reparo romano; pero verdaderamente venidos al toque, más difícil hallaron el saltar las albardas y líos, de lo que publicaban al principio, por estar entre si bien atadas y túpidas en harto buena alzada, y tras ellas haber hombres valientes y guerreros que todavía tenían ventaja centra quien llegase por defuera, como pareció casi luego que fueron acometidos, que solamente para romper líos y hacer entradas hubo menester grandes acometimientos, y se tardaron largas horas: mas al cabo, derrocados los reparos en muchas partes y metida la furia cartaginesa por ellos, ganaron el real de todo punto, sin poderlo valer Neyo Scipion. Allí sus romanos, hallándose pocos, atemorizados y confusos, morían despedazados por diversos lugares a mano de los cartagineses y de los españoles confederados, que venían muchos en cuantidad, ufanos y victoriosos con el buen despacho de la batalla pasada. Pudieron huir algunos romanos en los montes y sitios fragosos que no caían lejos, y por algunas partes acudían pocos a pocos, fatigados y heridos, al otro real, que fue de Cornelio Scipion, donde Tito Fonteyo, su lugarteniente, les amparó con la diligencia que bastaba su posibilidad, mas no para que dejasen de morir en todos estos caminos muchos buenos romanos y diestros. Con ellos pereció también su capitán mayor Neyo Scipion, dado que la manera de su muerte traten discrepantemente Livio y nuestros cronistas: unos certifican ser hecho pedazos entre los primeros; allá dentro del reparo, cuando se rompieron las entradas por los líos y defensas ya declaradas; dicen otros haberse retraído con unos pocos en una torre desierta cerca del real, y que los cartagineses al principio, no pudiendo quebrar las puertas al desquiciarlas a fuerza, las pusieron fuego por el rededor, y quemándolas, mataron dentro cuantos en ella quedaban, y también al capitán general. Como quiera que sea, murió de esta vez Neyo Scipion, según debía morir un caballero muy excelente, siendo pasados veinte y siete días después de la muerte de su hermano, y siete años cumplidos y pocos mes adelante, después de su venida a España. De esta manera tuvieron fin los dos hermanos Neyo Scipion y Publio Cornelio Scipion, sin valerles su saber y disciplina militar y la buena y próspera fortuna que siempre les fue compañera, aunque en la mayor necesidad se les volvió adversa. Esparciéronse los pocos romanos que de aquellos encuentros escaparon por España, sin hallar lugar cierto y seguro donde recogerse, porque como eran tan aborrecidos de los naturales, y los amigos de ellos se eran vueltos al bando cartaginés, era peor el tratamiento que se les hacía de lo que habían padecido en las batallas pasadas, y tantos más murieron en esta huida que en aquellas. El mejor acogimiento que hallaron fue en Tarragona y su comarca, donde quedaba Tito Fonteyo con algunos soldados romanos, el cual, y otro caballero llamado Lucio Marcio los recogieron, conservando las reliquias del pueblo romano esparcido por España, que atónito de lo que había sucedido, no sabía qué consejo tomar: y aquí acaba la historia del diligente historiador y erudítisimo varón Florián de Ocampo, el cual en cinco libros, por orden del emperador Carlos V, de buena memoria, recopila la historia de España, desde el principio del mundo hasta estos tiempos, que ha sido tan acepta y de tanta autoridad, que casi todos los que la han escrito después de él le han seguido, por haber este autor tenido por blanco la verdad; y es tan estimada de todos los varones doctos y sabios, que no sé cuál ha de ser mayor, el sentimiento de que no haya proseguido aquella, o el gusto y contento que tenemos de que el maestro Ambrosio de Morales la haya continuado, pues lo que el primero dejó imperfecto lo hallamos tan cumplido en este segundo autor, que parece que en lo que él ha dicho y hecho, ni poderse más añadir, ni aún los maliciosos que corregir; y así, tomando este autor por guía, y de los otros lo que fuere a nuestro propósito, continuaremos lo que se siguió después de la muerte de los Scipiones, hasta el fin de la obra, según será menester.

jueves, 17 de noviembre de 2022

COBLES AB TORNADA CONTRA AQUELLS QUI INICAMENT E AB ENVEIA

Memoriale n. 49 fol. 126 v.

COBLES AB TORNADA CONTRA AQUELLS QUI INICAMENT E AB ENVEIA HAN INSTAT E PROCURAT CONTRA LO ARCHIVER FER DITA CONSTITUCIO EN LANY MIL DX. (1510)

Homens inichs - e plens de males fades

Han procurat - ligar molt larchiver

Per lo cercar - de no pendre diner

Si doncs abans - cerques no son taxades

Aquest ligam - es fora de mesura

Los damanants - nol volen approbar

E donen mes - dients no per cercar

Mas per bon grat - no curants descriptura

C.

Diu un doctor - (1) de lalta Hierarchia

Que los treballs - nos han abans tatxar

Ans yo primer - som tengut de cercar

E no trobant - mireu com restaria

Valguera mes - que daçi fes enquesta

E nos burlas - del qui viu iustament

E serveix Deu - e Rey e molta gent

Res no volent - sino cosa molt lesta.

(1) N. del A. Misser tal nol vull anomenar açi per quant mon fill li es

molt amic.


Tornada.


Mare de Deu - supplic vos esser presta

Pregar per mi - a Deu omnipotent

Tant quant viure - yo visca sanctament

E menyspreant - aquest mon quim fa festa.


Aquesta altra tornada fiu yo quan fiu solament la primera coble no creent ni fer altra e deya axi.


Mare de Deu - conscientia pura

Pregau Jesus - vostre fill molt car

En quant fare - lam vulla conservar

Tots temps donant - a mi bona ventura. (1)


(1) N. del E. Al fol 74 v. del mencionado códice se encuentra otra copia con las variantes que siguen: el último verso de la segunda copla lo cambia el autor con tenint larchiu - com a cosa molt lesta y en el estribillo (tornada) dice daquest mon la tempesta en vez de aquest mon quim fa festa suprimiendo el otro Mare de Deu etc. Al margen pone esta nota: “Pel cercar han mostrat los que lo han procurat tenir gran enveja e iniquitat. Car no te raho de no dar cascu tant quant li plaura e hajan a fer discus de fer tatxar si bonament se poran concordar. E han pensat fer mal al Archiver e han li fet be car ara donan mes que no faen per no anar ne sperar fer taxar. E per ço com han hagut en aço mala intencio e es damnos a la republica no han volgut los deputats qui vuy son del General de Catalunya entre los quals es don Jordi Sanç preborda de Valencia que lo Archiver ho haja jurar ne oir sentencia de excomunicacio com sia contra tota raho car a cascu es licit pagar e donar ad libitum lo que li plaura."

Para mayor inteligencia del lector nos ha parecido conveniente continuar aquí la constitución o capítulo de Cortes que dio motivo a Carbonell de componer estos versos, y las notas o advertencia que puso al margen de los mismos, del tenor siguiente:

Ferdinandus secundus in prima Curia Montissoni celebrata II die septembris anno MDX pro regestis et salariis Regii Archivi.

Item confirmam la constitutio per nos feta en la tercera cort de Barcelona en lo monastir de frares menors començant. Item statuim e ordenam ab loatio e approbatio de la present Cort que los registres del Protonotari e Secretaris etc. E en aquella anadints statuim e ordenam que lo Protonotari e Secretaris que ara son e per avant seran sien tenguts de posar en lo nostre Archiu Real de Barcelona de deu en deu anys los registres axi Itinerum Diversorum com altres.
E que los qui son fets de deu anys atras encontinent sien mesos en lo dit Archiu e que no sia pagat lo dit Protonotari ne li sia dada remuneratio alguna del proces de la present Cort fins que haia dat compliment al ques obligat juxta forma del present capitol. Volem aximateix e statuim que de les copies autenticas ques trauran dels dits registres o Archiu no puixa lo Archiver o altra persona exhigir sino tant solament quatre solidos per fulla de les coses de paper. E de privilegi o cosa de pergami vuyt solidos per fulla. E mes no puga exigir dit Archiver sino per treballs de cercar los quals no pugua rebre sino que li sien tatxats per lo Canceller Vice Canceller o Regent la Cancellaria tot frau cessant en lo cercar de dites scriptures sobre la qual cerca haia jurar e oir sententia de excomunicatio de fer aquella ab tota diligentia segons request ne sera.

Tot hom se guart de tot hom.

Record com en aquest any comptam MDXIIII divendres a XV de deembre los Deputats del General de Catalunya a instancia de alguns homens inics e enveioses volgueren yo Pere Miquel Carbonell juras e ois sententia de excomunicatio segons vol e requer la dita constitutio e jo fuy content e presti e juri lo dit dia e any en poder de misser... Pla canonge de Barcelona e official del senyor Bisbe dient que jol prestava e la ohia de tenir e servar dita constitucio com havia acostumat per gratia de Deu molt be fins açi. E que tant men servara e he servat sens dit jurament com ara ab dit jurament e auditio de sententia de excomunicatio si be yo no hi so tengut pus lo Rey e la terra nom paguen de mon salari sino a trossos. E vuy me son deguts de mon salari o quitatio mes de CCCCL ducats...

Nota. De la enveia e mal parlar de un doctor lo nom del qual vull callar per bons respectes pretenent que la dita constitutio es ben posada en utilitat de la republica faent hi moltes ineptes e incivils rahons. Al qual li es stat satisfet que no es axi de mi que no so jutge ne dar sententies ne he jurat ne oit sententia de excomunicatio com altres de la Rota que son be e grassament pagats de llurs salaris per lo General de Catalunya e perque no te raho maxime del cercar no han volgut los deputats yo la haia jurada ne oir sententia de excomunicatio. Ad quid perditio haec. Car ja los damanants scriptures del Archiu sin volran usar ne poran usar ellas no volents quin dan sen pot reportar car en aço que nos pot redundar en dan daltre com seria en lo dar de les sentencies si los jutges de Rota eren soldejats e per ço han fet mal de prohibir al Archiver de no pendrelo que mes avant li vol...

viernes, 2 de abril de 2021

CRIDA REAL SOBRE LES NOVES ORDINACIONS

CRIDA REAL


SOBRE
LES NOVES ORDINACIONS


que
se han de tenir, y obseruar en la Real Audiencia de dit Regne
de Mallorca.


Ara
hojats queus fan á saber a tot hom generalment, de
part del molt Illustre Señor Don Miquel de Moncada
conseller de la S. C. R. Magestat del Rey Señor nostre, y
y per aquell Lloctinent, y Capita General en lo
present Regne de Mallorca, é Islas adiacens. Que com
sa Magestad hauent eregit, e instituit vna noua Real
Audiencia, o Rota
en dit 
Regne
entenent
quey hauia necessitat de assentar aquella, y
ordenar
ab bons estils, y normes, lo que fins
assi commodament no hauia pogut ferse; haja manat, y
comes al molt Magnifich,
y amat conseller seu Micer Bernat
Iuan Poll
; Regent la Cancellaria en dit Present Regne, y
axi en
lo Real Priuilegi de son offici,
com
ab altres Reals prouisions q


dita
Real Audiencia assente, y componga segons los estils, orde, y norma
dels del Principat de Cataluña, ó Regne de Valencia,
confiant que com ha seruit a sa Magest. per molts añys en
la vna, y en la altre tindra experiencia dels estils, y
orde de aqlls; y assentara aquesta, a deguda forma de Cancellaria:
transferint aquell per aquest effecta, de la Regencia de
Valencia
a la de aqvest Regne. Dit molt Magnifich Misser Bernat
Iuan 
Poll
ab summa vigilancia, y ab la diligencia necessaria; communicat primer
ab sa Señoria, y Real Concell, y ab lo
perer de tots ab
conformitat: communicant tambe ab los Magnifichs Iurats de dit Regne,
haya ordenat ab quins estils, normes, y orde se ha de procehir en
dita real Audiencia, axi en
las evocacions de las
causes a ella, com en lo progres de elles: y altres coses
conferens
a la bona, y breu expedicio de la iusticia,
pera la
qual
conue, que dits estils, y ordens se obseruen. Perço fa
molt lllustre
Señoria diu, notifica, y mana, que tot hom aja,
y degue tenir, y obseruar, tinga, y obserue los dits estils, y orde
de dita Real Audiencia, segons llur serie, y tenor: la obseruança,
dels quals haya de començar dins vn mes
apres de la praesent
publicacio, perque dins dit temps puguen
istruirse, axi
Aduocats com Procuradors, en lo com hauran de praticar en dita Real
Audiencia Sots pena si passat dit temps se contra fara, de nullitat
de actes,
y sots les penes en dits estils, y orde posades
respectiuament.
Y perque publicarles ab la present
particularment seria prolixitat: Notifica y
sertifica sa
Señoria a tots generalment, que dits estils, y orde trobaran
registrats en los registres de la Real Audiencia, ahont poran aquells 
veure,
y llegir, y pendre trellats; per ço que de la obseruança de aquells
ningu se puga excusar. Dat en Mallorca en lo
Castell Real, á vj. de Octubre M.D.lxxvj. (1576)


Don
Miquel de Moncada.


Vt.
Poll. Regen. Vt. Netus. Fict Aduocatus.


NOVES
ORDINACIONS, STILS, Y PRACTICA


axi
de las causes que poden euocarse a la Real Audiencia, per sa
Magestad
instituyda, y eregida, altrement nomenada Rota en la
Ciutat, y Regne de Mallorca, ab se Real Pragmatica Dada
en aranjuez á xj. de Maig. M.D.lxxj. (M.D.lxxvj. 1576)
com de la manera del procehyr y processar en aquella. Ab les formes
de las supplicacions, scriptures, y cedules, decretacions, y
prouisions conferens a la bona, y breu administracio, y expedicio de
la justicia. Ordenades per lo molt Magnifich misser Bernat Iuan Poll,
Regent la Cancilleria, ab la forma en la precedent crida contenguda,
per obseruança de dites Ordinacions, y estils, publicada á vj. del
mes de Octubre. M. D. Ixxvj. De manament del molt Illustre Señor Don
Miquel de Moncada, Conseller, Lloctinent, y Capita General de sa
Magestat en lo dit Regne de Mallorca.


A
la Real Audiencia se poran euocar les causes començades en qualseuol
Tribunal, ó 
Cort;
ó no començades encare en algun Tribunal, o Cort, de quantitat de
cent
lliures Barceloneses, q son de Mallorca cxxxiij. lliures,
sis sous,
y vuyt, ó de mayor quantitat; ab qualitat de
pobresa,
vidualitat, o pupillaritat del qui supplica la
euocacio.


Tambe
se poden euocar causes de Vniuersitat, per que en elles hi ha viudes,
pupils, y pobres, y de Religiosos, y monestirs,
per la notoria paupertat. Per las Vniuersitats, y
monestirs, no es menester donar informacio alguna; y per los
particulars qui ab qualitat de pobresa supplicaran sien evocades les
causes, se ha de donar informacio de la dita pobresa: y per tots se
ha de donar informacio del valor de la causa, quant no continga
la demanda quantitat certa.


Poden
se
euocar tambe causes menors de las dites cent lliures,
per qualitat de renunciacio de propri for, y submissio a altre
axi causes de censals, com de altres obligacions, en les quals sien
dites clausules, per la euocacio de las quals no es menester
qualitat.


Les
causes empero de censals, per lo que son de prompte execucio, no
poran euocarse per lo dit debitor censalista ab qualseuol
qualitat. Y la forma que hauran de tenir per la evocacio de causa de
pobre, sera aquesta.


(cruz,
creu
) Admodum lllustris Domine Locumtenens &c.


Causam
quam ducere intendit t. contra t. ratione, &c. pro ut res
exegerit, dignetur vestra Dominatio ad se suamque Regiam Audientiam
euocare, praetextu paupertatis dicti t. de qua offert
dare informationem. Y si sera cosa de valor incert, dira, Et etiam de
valore, & illam committere alieni Regij Concilij Doct. qui
audiat, colligat, & refferat. Quae licet &c. Altissimus &c.


Tal.
Aduocatus


La
decretatio de la dita supplicacio sera la seguent.


Magnificus
t. informet se de praetensa paupertate, & de valore (si sera de
quantitat de cosa incerta, perque sies de quantitat certa, no
sera menester dir, de valore) Et constito 
de
eis euocata causa praetextu quo supplicatur, audiat, colligat, &
referat. Et super intermedijs, & alijs debite pruideat.


Pro.
per admodum Magnific D. Bernard.


Ioan
Poll Regem. Cancel. Die t. mensis &c.


La
prouisio que fara lo Relador rabuda la informacio de la
paupertat, y del valor en son cas es.


Recepta
&c. die t. &c. Quia per informationem receptam constat de
paupertate supplicantis, & de valore; fiant litterae citatoriae,
& inhibitoriae styllatae. Essent la part que se haura de citar, á
la part forana, si empero sera de Ciutat, o del Terma en lloch
del, fiant litterae citatoriae, fara Ad respondendum ad tertiam, &
intimetur. Y si sera menester, dira. Et fiat inhibitio.

Los
interrogatoris, que se han de fer per lo Relador als
testimonis ques rebran per probar la paupertat, son los seguents.


Primo
sien interrogats si conexen t. dient ho del qui suplica esser euocada
la causa, y de quina condicio; ó estamet es.


Item
si sab quins bens te, axi mobles com inmobles, censals, ó altres
drets, o accions. Item si sab si lo dit t. es pobre, ó
rich; y que sie reputat per pobre, o per rich.


Item
si el testimoni lo te, o reputa per pobre, o per rich.

Per
la informacio del valor, si faran los seguents
interrogatoris.


Sien
interrogats, si saben, y tenen notitia de t. cosa; dient ho de la
casa, o vinya, o altra proprietat ques demanara.


Item
si saben lo que communament val dita proprietat, o credit.



Si
se euocara la causa praetextu viduitatis, o Pupillaritatis, se fara
la supplicacio desta manera.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis. &c. Causam quam t. vidua,
seu pupillus ducere intendit aduersus t. dignetur vestra Dominatio ad
se suamque Regiam Audientiam euocare, praetextu Viduitatis, aut
Pupillaritatis dicti t. Y en lo del valor, y en lo demes, se fara vt
supra. Y axi no se de donar informacio de viduitat, ni de
pupillaritat, sino sols allegarla com damunt es dit.

Si
se euocara per Vniuersitat, se fara la supplicacio seguent.
Admodum
Illustris Domine &c.


Causam
quam ducere intendit Vniuersitas t. contra t. dignetur vestra
Dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam euocare, eo pretextu, quia
in dicta Vniuersitate sunt pupilli, 
viduae,
& miserabiles personae: & illam committere, &c. Y en lo
ualor se dira, y seguira, ut supra: Y en aquesta no es menester donar
informacio, si no sols del valor, quant se demanara cosa que sera lo
valor incert.


Si
se avocara per alguna Religio, o Monestir, se fara la suplicacio
seguent.


Admodum
Illustris Domine &c.


Causa
quam t. Monasterium ducere intendit aduersus t. dignetur vestra
Dominatio, ad se suamq; Regiam Audientiam euocare, praetextu
Religionis, & notoriae paupertatis dicti Monasterij, seu
Religionis, & illam committere, &c.Y en lo del valor vt
supra.

Les
decretacions en aquestes causes de Pubils, Viudes, Monestirs, y
Religions seran les seguens.


Magnificus
t. informet se de valore, & constito de eo, evocata causa
praetextu quo supplicatur, audiat, &c. Y rabuda la informacio del
valor la prouisio sera.


Recepta
&c. dicto die &c. Quia constat de valore, fiant littere, vt
supra &c. Y aquestes prouisions han de estar al peu de la
supplicacio, y no al fi de la informacio.


Si
se voldran continuar causes, que ya eren introduydes en la
Gouernacio; les quals poran continuarse sens qualitat alguna, y de
qualseuol valor sien, se fara la suplicacio de la manera seguent.


Admodum
Illustris Dominae, &c.


Causae
quae vertebantur iam in Curia Gubernationis Maioricen. inter t. ex
vna, & t. partibus ex altera: dignetur vestra Dominatio in sua
Regia Audientia continuare: & illam


committere
alicui ex Regij Consiliarij Doct. qui audiat &c.


La
Decretacio.


Committatur
Magnifico t. qui audiat, &c.


Recepta,
&c. dicto die, &c. ad respondendum ad tertiam. Intimetur.


Tal
Relator.


Si
se Auocara causa vertent en altre Tribunal, se fara la suplicacio
seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Causam
quae vertitur in Curia Vicarij, seu Baiuli t. loci inter t. & t.
dignetur vestra Dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam evocare,
praetextu paupertatis, aut Viduitatis, seu pupillaritatis: ó si
Vniuersitat, ó Religio, vt supra. Y la decretacio, y la prouisio del
Relador sera com demunt es dit.


Quant
se auocara per la renunciacio, de propri for, y submissio de altre
Iutge, las quals com dat en dit, se poden evocar encareque
sien menors, a iusticia del creditor; se fara la 
supplicacio
seguent. Y aduertirse ha, que elegida la Real Audiencia, in
exequutricem, nos pora variar a altre Tribunal encara que tinga
lcausula de (la e parece tener rabito, dae) variar lo
contracta
. Be empero en Tribunal inferior pora variar, de vn a
altre: y del inferior poran venir a la Audiencia en virtut de la dita
clausula de variacio.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis.


Instrumento
publico mediente, t. promissit soluere t. aut facere, &c.
Narretur factum, vt contingit iuxta instrumentum, pro quo dictus t.
se, & bona sua obligauit cum renuntiatione proprij fori, &
alterius cuiuslibet submissione: & quia cupit, dictus t. sibi
satisfieri in dicta Audientia, in dicta quantitate debita eligens
vestram Dominationem, & Regiam Audientiam in executricem,
supplicat ad se dictamque Regiam Audientiam praetextu dictarum
clausularum causam euocari; & illam committi, alicui ex (cruz)
Regij Concilij Doctoribus, qui executionem pro dicta quantitats, &
expensis fieri prouideat, & iustitiam ministret. Et facit fidem
de dicto instrumento; ut ecce quae licet, &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
Decretacio.


Magnificus
t. recognoscat supplicata, & acta; & constito de eis, euocata
causa praetextu quo supplicatur, audiat, colligat, & referat, &c.


Recepta,
&c. Viso instrumento obligationis censualis, si sera de censal,
in quo est clausula renuntiationis proprii fori, & alterius
cuiuslibet submissionis, visis videndis prouidet, quod fiat exequutio
contra dictum t. & eius bona pro dicta quantitate, &
expensis, iuxta formam ordinationum Regni; & pro his fiant
mandata necessaria.


Tal.
Relator


Aquesta
prouisio se pot fer al peu de la matexa supplicacio, ó si aparra al
Relador, que se aguessen a examinar, o veure molts actes, no
fer prouisio, al peu de la suplicacio, proueyra.


Recepta,
&c. dicto die, &c. Inserantur acta exhibita quibus visis
prouidebitur. Y insertats los actes sera apres la prouisio demunt
dita en lo proces, la qual se fara quant se instara contra lo
principal obligat, o son vniuersal successor: los quals encareque sia
prouehyda, y decretade la execucio, podran opposar legittimas
excepcions. Y si sera contra algun singular successor, o tercer
possehidor de cosa obligada, o per altre obligacio que no sia de cens
se prouehyra: Quod fiat ei praeceptum quatenus intra decem dies
soluat quantitatem petitam, & expensas: aut iustas, si quas habet
ponat rationes: Et pro his expediantur litterae, seu Cartellum.


Tambe
se poden evocar causes a la Real Audiencia, encareque no
contenguen quantitat, si se tractara de viribus, aut
interpretatione Regiorum priuilegiorum, sens ser necessaria


qualitat
alguna perque ho es ya, tractant de viribus, aut de interpraetatione
Regiorum Priuilegiorum. Et etiam quant se pretendra del Consolat,
contrafaccio de capitols; de aquella manera empero, que pretenent se
la cotrafaccio de capitols per sentencia donada per los
Consols; aquella se haja de deduyr deuant lo Iutge de Apells,
(no interpretar res sexual) per via de appellacio. Lo
qual pot conexer de qualseuol manera de Iusticia, ques pretenga de
dits Consols hauerse recors a la Audiencia Real, per dita
contrafactio. Si empero se pretendra que lo Iutge de Apells
haura contrefet a capitols, o confirmat la sentencia dels
Consols, se pretendra que tots hauran contrafet a capitols, en tal
cas se pugue euocar la causa a la Real Audiencia, ab les qualitats, y
motiu sobredits: axi empero, que praestade caucio en lo Consolat per
la part que haura obtinguda sentencia en fauor, se pugue fer execucio
en dit Consolat de dita sentencia, no obstant la euocacio de dita
causa, a la Real Audiencia: a hont se haja de tractar molt su
mariament
, sens admetre noues proues, sino ex eisdem
actis. Y la suplicacio sera la seguent


Supplicatio
pro obseruat. Regior. Priuilegiorum.


Admodum
Illust. Domine Locumtenens Generalis.


Narretur
factum Priuilegij, & in quo praetenditur esse observandum,
violari, aut interpraetari debere secundum continentiam facti. Et
narrato facto, dira: Supplicat propterea, causam hanc ad se suamque
Regiam Audientiam euocari eo praetextu, quia agitur de viribus,
obseruantia & contrafactione dicti Regij Priuilegij: & illam
committi, &c. Et aduertatur, quod non fiat praeiuditium
Vniuersitati in modo solito petendae contrafactionem.


Y
si sera per contrafactio de capitols de Consolat, dira. Eo praetextu:
quia agitur de contrafactione capitulorum Consulatus.


La
decretacio, dira.


Magnificus
t. recognoscat supplicata, & verbum faciat.

Prouisa
&c.


Y
á les hores lo Relador portara los actes, a la Audiencia, y fara
relacio dells; y si parra hauerse de euocar, euocarse ha ex
deliberatione Regiae Audientiae.


Tambe
se poden euocar a la Real Audiencia les causes, encareque menors de
cent lliures Barceloneses, las quals seran entre Militars, de les
quals no son capassos los Ordinaris. Y ferse ha la suplicacio
del modo seguent.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens, &c.


Causam
quam deducere intendit t. Miles contra t. Militem
dignetur vestra dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam euocare,
quia agitur inter Militares: & illam committere &c.


La
decretacio dira Euocata causa, &c. vt supra.


Si
empero lo actor, ó reo quj no
sera Militar pledetjara contra Militar en la Cort del Vaguer, tindra
qualitat de Pobresa, viduitat, &c., aquest tal, be pora evocar
causa en la Real Audiencia: puys sia de la quantitat
necessaria. No obstant lo Priuilegi concedit a la Cort del Veguer, y
a sa iurisdictio: quod non comprehendit regalias, cum de illis non
faciat expressam mentionem. E quantumcunque Priuilegium, pragmatica,
seu constitutio loquatur generaliter, & disponat, censentur
exceptae regaliae: nisi fiat de eis expressa mentio.


Mes
se poran euocar a dita Real Audiencia causes, etiam menors de cent
lliures, que seran contra Magnats; dient en la supplicacio: Eo
praetextu, quia agitur contra Magnatem, 
y
se decretara: Eo praetextu, quo supplicatur. Et intelliguntur quantum
ad hanc qualitatem, Magnates:
Duces, Marchiones Comites, &
Vicecomites.


Y
tambe se poran evocar, quant sia contensio de iurisdiccio entre
alguns Señors que la tinguen en lo Regne, eo praetextu, quia
est contentio jurisdictionis, & omnes jurisdictiones emanant a
Domino Rege. Y ab exa qualitat se euocaran, puys
empero no sia interes del Fisch patrimonial, per que a
les hores se hauria de tractar, en lo Tribunal de la
Procuracio Real.


Y
les lletres citatorias totes, y qualsevols altres, que
exiran de la Audiencia vaien en llati, en la
forma, y orde a part donada als Escriuans de la dita
Audiencia. Si lo citat tindra algunes causes de sospita del
Relador a qui sera commesa la causa, haja de proposar aquelles ab
supplicacio, dins tres dias proxime apres que li
sera presentada la dita citacio, o li sera feta la intima del primer
respondendum ad tertiam. Y si aqlles parexeran legitimas a la
Real Audiencia, ço es, que prouades militassen, en lo matex
dia ques donara la supplicacio, se intimara a la altre part,
decretant la supplicacio. Intimetur alteri parti. Prouisa ex
deliberatione Regiae Audientiae. La qual haja de respondre si voldra
a dites suspites dins dos dies, y hauent respost, ó
dexat de respondre, passat los dits dos dies: correga
terma a les parts de dir prouar, allegar lo que voldran sobre
dites sospites de tres dies vtils, precisos sens poderlos
ne
donar mes. Y passats los dits tres dies, dins
sis dies immediatament seguents, lo Regent la Cancellaria ab los
altres Doctors del Real Consell, remogut lo Doctor que es allegat
suspecta, hajen de declarar en dites suspites conforme
a regles de Dret. Declarant summariament, sens altre orde judiciari.
Y la 
forma
quis tindra en lo declararles es que se llegira lo proces en lo
Consell; y llegit aquell se fara conclusio si procedunt, vel non
procedunt suspiciones, en la forma seguent. Y 
aduertirse
ha, que aquestes suspites se podrian excusar algunes vegades per
euitar malicias, fent que la part suplique, q la causa sia comesa a
altre, propter occupationes del Relador: o procurant que laltre part
se contente ques
fasse la cause sens interuencio del
Relador; que es allegar per
suspicionat.


Die
t. In Regia Audiencia praesidente t. interfuerunt tales. In facto
suspicionum propositarum per t. personam Magnifici t. Regij Concilij
Doctoris, lecto processu in Regia Audientia meritisque illius
attentis, & alias fuit conclusum dictas suspitiones non
procedere, vel procedere. Y no si fa altre prouisio, sino que les
parts ho entendran; dientlos sols, que suppliquen que cometa la causa
a altre, o que passen hauant; perque las suspites no procehexen. Y se
haura de cometre a altri, si se fara la supplicacio del modo seguent.


Admodum
Illustris Domine, Locumtenens &c.


Quia
visum fuit, magnificus t. cui preasens causa fuerat commissa, non
posse in ea interuenire: supplicat t. in illius locum, alicui alij
Doctori dictam causam commiti eo modo quo t. commissa fuerat. Quae
licet &c. Altissimus &c.
Tal Aduocatus.


La
decretacio.
I*d Locum Magnifici t. committatur Magnifico t. eo
modo quo dicto t. commissa fuerat.



Prouisa
per admodum Magnificum Regentem, &c.
Aduertirse ha, que los
testimonis ques donaran per les suspites, se han de rebre per lo
Notari, o Escriua mayor ab originalet a
part no mesclat ab lo proces
de la causa. Y dels testimonis de
las suspites no se ha donar copia, ni inspectio a les parts: sino de
las supplicacions, y articles que hinc inde se donaran. Y de la
prouisio que sels notifica sera feta sobre dites suspites, ninguna
part ne pot supplicar; ni informa ni contrario imperio, ni de altre
manera recorrer.

Si les suspites se voldran proposar contra lo
Doctor de la Audiencia (Audiencai)
que no sia Relador de la causa, se han de proposar dins tres dies
continuos; apres que les causes de suspites seran axides
(salto página repite axides con e:) exides, o vindran
a notitia del qui las opposará. Lo que haya de iurar lo qui
las voldrá proposar, a Nostre Señor Deu y als seus Sants quatre
Euangelis en poder del Magnifich Regent. Prestat dit iurament, en la
decretatio, y en tot, se serue lo ques estat dit en las
suspites del Relador. Y si lo qui haura proposat dites suspites,
subcumbirá en ellas; ó per no hauerles proposades legitimas,
no seran admeses: pagará xxv.ll. per pena applicadores la mitat
als cofrens Reals, y la altre mitat
per los aliments dels pobres encarcerats, conforma a la
(cruz) Pracmatica Real.


Quant
no se proposen suspites, ó proposades se haura ya fet prouisio sobre
elles; lo actor haya donar la demanda certa, de per si, ó per
relacio a actes; passat lo termini de la citacio, dins tres dies. Y
si dins tres dits dies no donará la dite demanda, la citacio
sera aguda per circunducta: y demanant ho la part
conuinguda, se prouehira axi, condemnant al actor en despeses. Y no
podran proseguir la causa sens altre citacio, y per aquesta prouisio
se haura de pagar terça de salari.


Donada
la demanda, y intimada al reo, si dit reo tindra excepcions
impeditiuas lo ingres de la causa, les haya de proposar dins
sis dies precissos, sens ferse li assignatio algune (aquí
la hoja parece rota en forma de triángulo)
pera
proposarles: sino que per assignacio, sera la prouisio Ad
respondendum ad tertiam. Y encara que digue ad tertiam, tindran los
sis dies sens ferli altre assignatio, los quals li correran del dia
de la intima de la prouisio ad respondendum sens altre (alrre)
prouisio ni ministeri de Iutge.


Y
sis proposaran excepcions ad impediendum litis ingressum, tindran las
parts per prouar per tot genero de proues ço es per testimonis,
actes, ó altres qualseuols escriptures, y


dir,
y allegar sobre elles, deu dies: abe que aquells se podran
prorogar ex causa a sis dies: si aparaxara al Iutge, y no mes
ni per restitucio in integrum, ni per altre causa.


Passat
lo qual termini, los testimonis que se hauran donat per les parts,
sien aguts per publicats sens prouisio de Relador, y sen dona
copia a las parts; les quals no podran fer obiections contre
dits testimonis, com sien sobre excepcions dilatories, y seria
allegar la causa tant com en los merits del fet principal. Y passats
los terminis demanant qualseuol


de
las parts que sia prouehyt sobre les excepcions, portant vna cedula,
y demanant Processum portari, & super exceptionibus appositis
declarari, lo Iutge prouehyra, Portetur processus: y dins vint dies
se haya de fer la prouisio. Y aquestes prouisions, se han de fer
sempre facto verbo, com se tracta de abdictio de iurisdictio; y la
forma delles, es la seguent.



Prousio
super dilator. evcept.


Die
t. Viso processu, & partium altercatis super exceptionibus (si
erunt plures) appositis per t. praetendentem &c. deducetur
exceptio opposita, meritis processus attentis, & alias:


Facto
verbo in Regia Audientia, prouidet ad vlteriora in causa esse
procedendum: non obstantibus in contrarium oppositis seu alias, pro
vt occurret.


SI
LA EXCEPTIO SERA ESTADA SVPER EVOCATIONE,
y se declarara causam
non esse euocandam dira la prouisio.


Facto
verbo, prouidet non fuisse intentionis Regiae Audientiae dictam
causam euocare, sed partes, & causam esse remittendas, pro vt cum
praesenti remittit, & tollit. Et pro his


fiat
litterae opportunae, articulo expensarum ad diffinitiuam referuato;
sed pro bistractis, fiat exequtio. Nisi videretur aliquam partem esse
in expensis condemnandam. Et sit sine motiuis, nisi aliud appareret
Regiaa Audientiae. Concessa copia Intimetur.


Tal
Relrtor.


Y
SI DE AQVESTA PROVUISIO VOLDRA ALGVNA


de
las parts supplicar contrario imperio, haja de suplicar dins tres
dies: y la forma de supplicacio, es la seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Refferente
Magnifico t. fuit facta prouisio quaedam in fauorem t. contra t. quae
est dicto t. grauatoria. & praeiudicialis causis, &
rationibus ex processu resultantibus, & alijs in posterum
deducendis: qui propterea supplicat Dominationi vestrae quatenus
dignetur, dictam prouisionem contrario imperio in melius commutari.
Quae licet &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
decretacio.


Remittatur
Relatori causae, qui super supplicatis debite prouideat.


Prouisa
per t. &c.


La
prouisio del Relador.
Recepta, &c. Ad respondendum ad
tertiam. intimetur.


Tal
Relator.


Y
si en la supplicacio se produyran alguns actes dira. Inferantur
producta.


Apres
que esta prouisio ad respondendum ad tertiam, sera passada,
correra terma de deu dies praecisos a cade vna de les parts pera dir,
y allegar, y prouar per tot genero de proues lo que voldran conforma
la Pragmatica, sens altre prouisio del Relador. Y dins los matexos
deu dies, la part que haura suplicat haya de deposar vna terça de
terça del salari, y no deposant; la cause de la tal suplicacio es
deserta, y ell ha de esser condemnat en despeses.


Y
la prouisio sobre la tal suplicacio, hauent la part deposat lo
salari, se ha de fer dins quinze dies apres de la prouisio de
Portetur Processus, y lo proces sera en poder del Relador. Y si la
dita prouisio sera confirmatoria, fer se ha com se seguex.


Reuisio
in luditio contrarij imperij.


Die
t. Visa supplicatione oblata pert. qua supplicat provisionem factam
die t. in fauorem t. contra t. contrario imperio in melius commutari,
visa prouisione a qua fuit supplicatum, visis videndis meritis
processus, attentis, & alias; facto verbo in Regia Audientia,
prouidet in dicta prouisione esse standum, & perseuerandum, pro
vt cum praesenti stat & perseuerat non obstantibus in contrarium
deductis, & dictus t. supplicans soluat expensas postea taxandas.
Et concessa copia intimetur.
Tal Relator.


Y
si sera reuocatoria, dira. Dictam prouisionem in melius commutando.


Tambe
poran supplicar de dita prouisio in forma, que es mudant de Relador:
y fer se ha la supplicacio de la manera seguent.


Supplicatio
in forma.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis, &c.


Quaedam
fuit facta prouisio, referente Magnifico t. in fauorem, &c.
contra, &c. quae est dicto t. laesiua, & praeiuditialis: qui
propterea supplicat dictam prouisionem in melius commutari: &
offert cauere iuxta Pragmaticam. Quae licet &c.


Altissimus
Tal Aduocatus.


La
Decretacio.


Recepta,
&c. Caueat iuxta Pragmaticam, & postea prouidebitur.

Prouisa,
&c.


La
part que suplica ha de prestat caucio per les despefes, ans
que sia admesa la supplicacio, y comesa la causa, conforma la Real
Pragmatica de la qual se fa mensio en la decretacio sobre dita, que
es del Rey en Pere, dade a xxvij. de Agost M ccc. l. xxiij. (1373)
per la qual esta disposat, que de ninguna sentencia donada in
Concilio, seu Cancellaria Regia, se admete suplicacio, sino que
primer lo suplicant preste, y dona caucio que en cas
que subcumbira en la causa de suplicacio, pagara les despeses, y
dañs. Y si fins vuy no se es obseruada la dita forma,
es estat, perque de las sentencias ques donauen per lo
Gouernador, y Lloctinent fins que es vingude la
Audiencia, no suplicauen, sino que apellauen; no tractant les com a
sentencias de Audiencia, ó Concell Real, y
Cancellaria.


Y
prestada la dita caucio, la qual se pot prestar sens prouisio alguna
de Iutge, y rebre per lo Escriua, per cometre la causa se fara la
suplicacio del modo seguent.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis.


Quia
fuit iam cautum, iuxta Pragmaticam, per t. supplicantem, a prouisione
facta referente Magnifico t. Regij Concilij Supplicat propterea
causam supplicationis alicui alij Regij


Concilij
Doctori committi. Quae licet, &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
Decretacio.


Committatur
Magnifico t. qui audiat colligat, & referat; & super
intermedijs, & alijs debite prouideat.


Prouisa
per t. Regentem Cancell.


Tal
Scriba.


Y
quant se aportaran estas suplicacions, pot esser ya prestada
la caucio, puys noy ha necessitat de prouisio de Iutge, y
certificatoria del Scriba com ya es prestada la caucio al marge de
dita suplicacio, dient. Iam fuit praestita cautio, t. Scriba.


Se
fara la decretacio sobredita: perque sino fos prestada, nos podria
cometre la tal suplicacio: sino se fara prouisio, tan solament dient.
Caueat iuxta Pragmaticam, com demunt esta dit.


La
damunt dita suplicacio informa, se ha de interposar dins tres dies
contadors del dia que se haura intimat la prouisio al q voldra
suplicar de ella, y dins deu dies apres de hauer 
suplicat,
y comessa la causa; les parts poran dir, y allegar tot lo que
voldran, ab suplicacions, cedulas sens poder prouar ab actes ni
testimonis: com se haya de iustificar la dita suplicacio ex eisdem
actis. Y lo Iutge, passats los deu dies, y portar que li sia lo
proces, y deposat lo salari: haura de fer la sentencia dins deu dies,
y per aquesta sentencia se ha de deposar terça integra de salari la
qual terça
nila terça de la terça de la suplicacio de
contrari imperi, no diminuexen lo salari de la diffinitiua, y son
partibles.


Y
si la part suplicant, no fara las diligencias degudes, en
deposar lo salari, y fer portar lo proces al Iutge, dins tres dies
apres dels deu, ó que no estigue per la part, la causa de suplicacio
sera deserta: y demanant ho la part, se declarara tal Condemnant al
suplicant en las despeses, com tambe ha de esser condemnat en cas que
la prouisio fos confirmada sino paragues altre cosa a la Real
Audiencia per alguna iusta causa.


La
forma de la sentencia enla dita causa de la suplicacio sera la
seguent.


Admodum
lllustris Domine Locumtenens &c.


Visa
supplicatione oblata per t. qua in effectu supplicat provisionem
factam refferente Magnifico t. contra eum, & infauorem t. in
melius commutari offerendo cauere iuxta Pragmaticam, visa cautione
per dictum t. praestita, visa commissione facta Magnifico t. viso
processu, & signanter prouisione a qua fuit supplicatum, visa
assignatione ad sententiam ad diem praesentem, ad quam ad cautelam
iterum assignat: Sacro sanctis Euangelijs coram sua Illustrissima
Dominatione positis, & illis reuerenter inspectis, facta
relatione per dictum t. & conclusione inde sequuta sua
Illustrissima Dominatio, dictam 
insequendo
conclusionem, pronuntiat, sententiat, & declarat in modum
sequentem.


Attento
quod nihil fuit deductum propter quod dicta prouisio a qua fuit
supplicatum debeat commutari. Propterea, & alias: sua Dominatio,
pronuntiat, sententiat, & declarat bene


fuisse
prouisum male autem ab ea supplicatum, dictum t. supplicantem, in
expensis condemnando, illarum taxatione in posterum reseruata, sed
pro bistractis exequutionem fieri mandat. Vt. Tal.


Si
se declarara la causa deserta dira la sentencia, vt sequitur.


Attento
quod non fuerunt adhibitae diligentiae per dictum t. supplicantem,
circa prosequutionem causae supplicationis. Propterea, & alias:
sua Dominatio pronunciat, sententiat, & declarat dictam
supplicationis causam fuisse, & esse desertam, & vitio
desertionis affectam, dictum t. in expensis condemnando, sed pro
bistractis exequutionem fieri mandat. Vt. Tal.


Si
empero se reuocara la prouisio, los motius seran en la sentencia
conforme se fara la Conclusio, que axi ha de esser en totes
sentencias ques faran ab conclusio de la Audiencia.


Y
en totes les sentencias en les quals haja condemnacio en
despeses, perque lo Relador las puga taxar, se cometra
la texacio, dient apres de la lata, & publicata della, &c.
Fuit


commissa
taxatio expensarum dicto Magnifico Relatori: y sens veure aço, lo
Relador no les tatxe.


(cruz)
Y lo matex orde de supplicar contrario imperio, ó in forma, se
seruara quant se voldra supplicar de qualseuol prouisio
interloquutoria.


Y
de la sentencia ques donara en la causa de supplicacio o sia
confirmada, ó reuocade la prouisio, de la qual se ha supplicat, no
sen pora mes supplicar iuxta la Real Pragmatica de la Audiencia.


Y
sino sera opposade excepcio ad impediendum litis ingressum, ó
opposada, se haura ya fet prouisio sobre ella, y aquella sera passada
en cosa iudicada; si lo reo voldra reconuenir al actor, haya de posar
la reconuencio, dins tres dies. en qualseuol part del proces que les
parts voldran demanar la vna, al altre, quae caueant pro expensis, lo
Iutge prouehyra, que hajen de prestar les causions.


Y
com se hayen a tractar les causes in Regia Audiencia summariament, la
primera resposta que fara lo reo apres de hauerse declarat en les
excepcions demunt dites, ó no posantles; sia aguda per litis
contestatio. Y lo actor haja de articular y prouar en vna, ó moltes
articulacions dins dos mesos, ó manco, conforma a la qualitat
de la cause, segons apparra al Iutge. Lo qual pora acurçar lo dit
temps de dos mesos, no empero prorogarlo per via de remey
ordinari. Los quals dos mesos correguen al dit actor ipso facto, &
iure praecisament y peremptoria sens ministeri de Iutge: sino que lo
actor al principi donats sos Articles, vulla demanar ab cedula que li
sia donada dilacio pera prouarlos: que en tal cas lo Iutge la
proueyra dient. Currat terminus duorum mensum ad probandum, ó menor,
conforme la qualitat de la causa com demunt es dit,


Y
lo reo haura de articular, y prouar dins los matexos
dos mesos, y si volra mes temps, puys los demana
dins dos mesos, se li pora concedir vn mes. Y en aquest cas pora lo


actor
tambe articular, y prouar; lo que no poria fer, si per lo reo no fos
demanada dita dilacio. Y si sera demanat per alguna de las
parts que la altre responga als articles per verbum credit,
vel non credit, se prouehyra. Y si per la primera prouisio no volra
respondre, se demane, y proueyesca que responguen ab pena de
x. lliures: y aquella se execute, lleuade la pena de confes, sino en
renitencia augmentant la pena pecuniaria, executantla al renitent.


Y
donats los articles, si volran ab cedula demanar dilacio pera
prouarlos, que lo Iutge la concedesca; encara que com es dit
no sera necessari, puys lo temps correra Ipso iure, sine ministerio
Iudicis. Sera la cedula desta manera.


Dilationem
ad probandum sibi concedi, iuramenti, & testium receptionem
Scribae causae committendo; & pro testibus recipiendis, de
litteris compulsorijs prouideri postulat pars


haec,
& protestatur. Tal Aduocatus.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
die t. concessa copia. Concedit dilationem duorum mensium ad
probandum, iuramenti, & testium receptionem Scribae causae
committendo, & pro extra vrbem recipiendis, fiant litterae
compulsoriae: & intimetur alteri partia d offerendum
interrogatoria, & testes iurare videndum si voluerit. Et
intimett.


Tal
Relator.


Y
si demanas aquesta dilacio, hauent passat algun temps dels dos mesos:
proueyra lo Iutge. Concedit residuum ad eempus stili Regia
Audientae. En lo demes vt supra.


Y
si les parts no volran tanta dilacio, concordantse totes dos poran
demanar, testes publicari, abans de esser passats los dos mesos que
tindran per prouar: Y lo Iutge attento partium consensu pora
publicarlos, ab aquesta prouisio. Y la cedula dira.


Testes
poblicari petit pars haec, & protastatur, &c.


Lo
Iutge proueyra.


Ad
respondendum ad tertiam.


Tal
Relator


Consentint
ho la altre part respondra.


Contenta
est pars haec, & etiam petit publicari.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
die t. concessa copia. Attento consensu partium, habitis testibus pro
publicatis, tradatur copia partibus, & intimetur. Tal.
Relator.


Y
si voldran les parts, totes dos iuntes demanar ho ab vna cedula diran
de aquesta manera.


Contentantur
partes, & ambae petunt testes publicari, & protestantur, &c.


Tal
Aduocatus. Tal Aduocatus.


Y
lo Iutge fara la matexa prouisio que esta dita.


Y
si donats los articles per la vna part, y laltre voldra donar
interrogatoris, los correguen tres dies, del die quels seran intimats
los articles pera donarlos. Passats aquells no seran admesos, y lo
Iutge proueyra als dits interrogatoris.


Oblata
&c. Interrogentur testes alterius partis super interrogatorijs,
non data eorum copia nec inspectione parti, donec testes sint
publicati. Tal Relator.


E
si les parts, ó alguna de aquelles voldra demanar dilacio vltra
marina; seguiran las Ordinacions de la terra. Declarat empero que la
haya a demanar dins deu dies apres que li comensen a correr dos mesos
pera prouar. Seruant en lo mes auant les dites Ordinacions.


Y
les parts lo que entendran posar, y articular per sa intencio, no ho
han de posar per via de interrogatoris, sino per via de articles, ó
capitols: com los interrogatoris, sols se hajen


de
donar per la vna part, pera que sobre ells sien interrogats los
testimonis de la altre part.


Publicats
los testimonis, axi lo actor com lo reo hajen dilacio de quinze dies
per obiectar aquells, y prouar obiectes; y abonar, y corroborar, y
defendre sos testimonis. los quals


tambe
correguen ipso iure, & facto sens ministeri de Iutge, ni sens
demanar la vna part a la altre assignacio alguna. Passats los quals
quinze dies, los testimonis dels obiectes, abonos, ó corroboracions;
sien agudes ipso facto per publicats, sens ninguna altre prouisio. E
demanant los ne les parts copia, sels ne donara.


Passats
tots los terminis sobre dits correran (corteran) a les parts
quinse dies ipso iure, & facto sens ministeri algu de Iutge per
instruyr, y fornir totalment lo proces: ab actes, y instruments, y de
tota altre manera en fet, y en dret. Exceptat que no poran rebre
testimonis. E passats los dits quinze dies, lo Escriua de la cause
dins tres dies request per la part, o altre delles haje de aportar lo
proces al Relador de la causa, la qual en ser


passat
dit termini, sia aguda per conclusa. E no pugue dit termini dels
quinze dies prorogarse, per mes de altres quinze dies: en vna, o
moltes prorogacions, si fera vist al Iutge. La consciencia del qual
en aço se encarrega.


Y
per fer aportar lo proces al Iutge passat dits terminis, se fara vna
cedula del tenor seguent.


Processum
ad vestram Magnificentiam mandare defferri, & causam expediri,
petit haec parts, & protestatur.


Tal
Aduocatus.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
&c. concessa copia. Portetur Processus, & intimetur.


Y
perque no totes causes se han de fer ab conclusio de la Audiencia per
lo que seria gran impediment, y destorp de la Iusticia: si la causa
sera de cent lliures moneda Barcelonesa,


o
menor, se ha de cometre, Ad decidendum, al matex Relador, y per fer
aço se fara per la part vna supplicacio del tenor seguent.


Admocum
Illustris Domine (Dne, la n casi una ñ) Locumtenens &c.


Causam
inter partes in praesenti processu contentas vertentem centum
librarum, aut minorem centum librarum (si erit minor) Dignetur vestra
Dominatio ad decidendum committi Magnifico t. eius Relatori. Quae
licet &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
decretacio.


Si
centum librarum aut minor est: committatur ad decidendum dicto
Magnifico Relatori, ut supplicatur.


Prouisa
&c.

La
Prouisio.


Recepta
&c. concessa copia. Ad respondendum ad tertiam. Intimetur. Tal
Relator.


Y
passats dits tres dies, se podra demanar que sia aportat lo proces y
asignat a sentencia desta manera.


Admodum
lllustris Domine &c.


Processum
ad vestra Magnificentiam mandare deferri, & ad sententiam
assignari, petit haec pars, & protestatur. Tal Aduocatus.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
die t. concessa copia, portetur processus. Intimetur. Tal Relator.


Y
apres quant lo Iutge haura vist lo proces, y voldra fer sentencia, la
part ab vna cedula demanara.


Ad
sententiam assignari, petit haec pars, & protestatur. Tal
Auocatus.


Y
lo Iutge quant voldra assignar dira.


Oblata
die t. concessa copia. Assignat ad sententiam ad diem t. Et
intimetur. Que sera quant lo Iutge voldra.


Tal.
Relator.


De
prouisio de portetur processus, ad respondendum ad tertiam, ni de
assignacio ad sententiam, nos pora supplicar en la Real Audiencia.



Si
la causa sera mayor de cent lliures fins en docentes Barceloneses, se
cometra la causa ad decidendum a dos, ço es, al Relador: y altre
Doctor, y la suplicacio que la part ha de donar pera demanar ho, sera
desta manera.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Causam
inter partes in praesenti processu contentas vertentem maiorem centum
librarum, minorem vero ducentarum Barchinonensium: dignetur vestra
Dominatio, ad decidendum committere Magnifico t. eius Relatori, &
alicui alij Regij Concilij D. Quae licet &c. Altissimus
Tal. Aduocatus.


La
decretacio.


Si
minor est ducentarum, & major centum librarum, comittatur ad
dicendum Magnifico t. Relatori, & Magnifico t. &c. Prouisa
&c.

La
prouisio dira.


Recepta,
&c. die t. &c. Concessa copia, ad respondendum ad tertiam.
Intimetur.


Tal,
y Tal.


Y
aquesta prouisio firmaran los dos, a qui se cometra ad decidendum: y
tambe la assignacio a sentencia, ab la qual se donara. Les altres
cedulas que se offeriran, firmara lo Relador sol.


Si
sera causa mayor de docentes lliures Barceloneses, se ha de expedir,
y declarar ab conclusio de la Real Audiencia, sens ferne altre intima
de la publicacio, perque les parts açi son presents, ó aquells per
presents: y la suplicacio sera la seguent.



Admodum
lllustris Dominm Locumtenens Generalis &c.


Refferente
Magnifico t. seu refferentibus Magnificis t. & t. si duobus fuit
commissa, fuit lata sententia in fauorem t. quae est dicto t.
praejudicialis. Qui propterea supplicat Dominationi vestrae, quatenus
dignetur dicta sentenciam in melius commutare: & offert cauere
iuxta Pragmaticam. Com esta dit dalt, en les suplicacions ab
interloquutoria. Y la decretacio, y prouisio es la matexa, quae esta
posade en las suplicacions in forma de les
interlocutorias: y se seruara lo matex orde en la caucio.


Y
los termes de la causa de supplicacio seran: si en causa de vint
lliures Barceloneses, o menors, dos mesos precissos, y peremptoris,
los quals correguen sine ministerio Iudicis ipso iure, & facto
dins los quals totes les parts hajen de prouar per tot genero de
proues, y concluyr lo proces. Com essent la causa de tant poca
quátitad, no es raho sien los terminis tan llarchs com
en altres causes de mayor quantitat. Y si dins aquestos dos mesos nos
faran per la part supplicant les diligencias degudes, la causa
sia aguda per deserta.


Si
sera la causa mayor de vint lliures Barceloneses fins en cent,
tinguen les parts tres mesos precisos, y peremptoris: los quals
correguen ipso iure, & facto y sine ministerio Iudicis, dins los
quals totes les parts hajen de prouar per tot genero de proues, y
concluyr lo proces. Y si dins aquestos tres mesos la part suplicant
no fara les diligencias degudes, la causa sia agude
per deserta; y demenantho la part, se declarará deserta. Y si
sera la causa major de cent lliures Barceloneses, de qualseuol
quantitat que sia, tinguen les


parts
sis mesos precisos, y peremptoris; en los quals totes les parts hajen
de prouar per tot genero de proues, y concluyr lo proces: y si dins
aquestos sis mesos la part supplicant no fara les diligencias,
digudas la causa sia agude per deserta: y
demanant ho la part, se declarara deserta. Y totes aquestes causes de
suplicacio, se han de descidir ab conclusio, de la real
Audiencia sens fer commissio al Relador, ad decidendum.


Y
perquant iuxta Pragmaticam Regiam, lata prima sententia in
Regia Audientia, praestita cautione, illius, fieri potest exequutio:
lo qui la voldra demanar prestara la caucio en 
peder
del escriua, q
para praestarla no sera menester ministeri de
Iutge com dalt esta dit, y praestada fara la supplicacio seguent.


Admodum
Illustris Domine Locumteeens &c.


Referente
Magnifico t. fuit prolata sententia in fauorem t. contra (córra) t.
quam cupiens dictus t. ad exequutionem deducere licet ab ea fuerit
supplicatum, cum Regiae sententiae praestita cautione exequutioni
demandetur. Supplicat vestrae Dominationi quatenus dignetur dictam
sententiam ad exequutionem deduci mandare, cum iam praestiterit
cautionem, quam cum paesenti exibet, & producit. Quae
licet, &c.


Altissimus
&c. Tal. Aduocatus.


La
decretacio.


Aliquis
ex Regijs officialibus dictam exequatur sententiam, de consilio
Relatoris, ad cuius Relationem lata fuit.


Prouisa,
&c.

La
prouisio sera.


Recepta,
&c. die t. &c. Conessa copia inserantur producta, & ad
respondendum ad tertiam. Intimetur.


Tal.
Relator.


Y
la execucio la ha de prouehyr lo Relador, a relacio del qual se ha
donada la sentencia, y no lo Iutge de la causa de suplicacio; y axi
se ha de continuar tot lo de la execucio en lo 
matex
proces. Y si la part que haura suplicat no impugnara la caucio,
instant la part que ha obtinguda la sentencia en favor, se pora
proueyr le execucio: y la part per obtenirla, fara vna cedula del
tenor seguent.


Processum
ad vestram Magnificentiam mandari offerri, & attenta cautione
psaestita, quae non fiut impugnata, executionem Regiae sententiae
decerni, postulat haec pars; & protestatur. Tal
Aduocatus


Lo
Iutge proueyra.


Portetur
processus. E fara la prouisio seguent, en lo proces ori ginaL.


Reuisio
executionis.


Die
t. &c. Visa supplicatione oblata per t. qua in effectu supplicat
executionem Regiae sententiae in eius fauorem prolatae decerni,
attenta cautione per eum praestita; visa dicta sentencia, visa dicta
cautione, visis videndis; E si sera facto verbo, dira:


facto
verbo in Regia audientia prouidet, quod fiat exequutio dicte Regiae
sententiae iuxta illius seriem, & tenorem, attenta cautione
praestita per t. quae impugnata non fuit. Et concessa copia
intimetur.


Tal
Relator.


Y
si sera sens contradictio ninguna de les parts, no se ha de pendre
salari algu: si empero sera ab contradictio, sen rebra terça. E si
la caucio se impugnara, se admetran les parts a prouar ab terminis
breus, a arbitre del Relador.


Y
si alguna part no voldra, o no podra tan prest prestar la
caucio, pera fer la executio de la sentencia; y sera dite sentencia
condemnatoria a pagar alguna quantitat, pora demanar


ques
faça la execucio de la sentencia, y que sia deposade la quantitat en
la Taula de la Ciutat, donant aquella per caucio: y en tal cas poran
fer vna suplicacio de la forma 
seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c,


Refferente
Magnifico t. fuit prolata sententia in fauorem t. contra t. quam
intendit dictus t. ad exequutionem deducere, licet ab ea fuerit
supplicatum, cum iuxta Regiam Pracmaticam praestita cautione possint
sententiae ad exequutionem deduci, licet ab eis fuerit suplicatum,
loco cuius dat dictus t. Tabulam Ciuitatis, & contentatur, quod
in 
ea
deponatur quantitas pro executione dictae sententiae exigenda, quae
licet, &ç.


Altissimus,
&c. Tal. Aduocatus.


Y
si per cas deposen la quantitat en la Taula, y prestara caucio lo qui
ha obtes la sentencia: se proueyra que li sia lliurada, atesa la
caucio per ell prestada.


Causes
de Apellations.


Les
causes de Apellacions de Iutges inferiors, ço es del Veguer, Balle,
o altre Iutge, com sien causes que se han de tractar en la Real
Audientia per sola qualitat de esser de Apellations, noy ha
necessitat de suplicar que sien euocades; sino que sien comeses. Pera
cometra les quals, se fara vna suplicatio del tenor seguent;


Admodum
Illustris Domine Locumtenens, &c.


Causam
appellationis interpositae per t. a sententia, seu prouisione, si
sera alguna interlocutoria, lata seu facta per t. in fauorem t.
contra t. Dignetur vestra Dominatio committere alicui ex Doctoribus
Regiae Audientie: & facit fidem de Appellatione vt ecce, Quae
licet, &c..


Altissimus,
&c.


Tal.
Aduocatus,


La
Decretatio.


Constito
de appellatione, Magnificus t. audiat colligat, & refferat, &
super intermediis debite prouideat.


Prouisa
per t. Regentem.


La
prouisio.


Recepta,
&c die t &c. quia constat de Appellatione, quam prouidet
inferi, ad respondendum ad tertiam, & fiat inhibitio. Concessa
copia, intimetur.


Tal.
Relator.


Si
seran apellations dels oficials de fora, la suplicatio, y declaratio
seran de la matexa manera: pero en la prouisio en lloch de, Ad
respondendum ad tertiam posaran. fiant litterae citatoriae, &
inhibitoriae stillatae.


Si
seran causes de Appellations, que eran ja introduydes en la
Gouernacio, y voldran proseguirles en la Real Audiencia, sa
fara suplicatio de la manera seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Causam
appellationis quae vertebatur in Regia Gubernatione inter t. ex vna,
& t. partibus ax altera: dignetur vestra Dominatio, commitere,
continuando eam in Regia Audientia alicui ex Regij Concilij
Doctoribus. Qualicet, &c.


Altissimus,
&c.


Tal,
Aduocatus.


La
decretacio.


Commitatur
Magnifico t. qui audiat, colligat, & Referat, & super
intermediis, & aliis debité prouideat.


Prouisa
per t. Regentem.


La
prouisio sera.


Recepta,
&c. die t. &c. Concessa copia, ad respondendum, ad tertiam,
Intimetur.


Tal.
Relator.


Los
terminis de dites causes de Appellations seran de la manera que esta
dit de sobre en los terminis de les causes de suplications de les
sentencias diffinitiues de la Real Audientia: entenentho de les
causes de Apellacions de les sententies diffinitiues dels Ordinaris:
y segons les quentitats que seran, se hauran de cometre; ad
decidendum, com les causes de la primera instancia.


Les
causes empero de appellations de interloquutorias dels Iutges
Ordinaris: se hajen interposar dins tres dies, y dins quinze dies
hajen de fer totes las diligencias degudes; passats los quals, sia
agude la causa per conclusa: y se haye a declarar en aquella.
E si no se faran les degudes diligencias en la introduccio, y
prosecucio de dita causa, demanant ho la part, se haja de declarar
deserta.

Les
de les sentencias ques donaran en la Real Audiencia de les
causes de appellacions, puys ab dites sentencias no
sien ja tres conformes, se pora suplicar: y en la cause de
suplicacio se guardara lorde, que dalt se ha dit en les altres causes
de suplicacio de diffinitiua.

Si
empero sera apellacio de interloquutoria, confirmada que sia en la
Real Audiencia, no sen podra suplicar.


En
les terces (terçes) instancies, ço es, en causes de
segonas apellacions dels Iutges que tenen les primeras
apellacions que se introduyran en la Real Audiencia, tinguen les
parts vint dies per instruyr lo proces sens ministeri del Iutge, ni
fer assignacions, sino que correguen a les parts ipso iure, &
facto: passats los quals vint dies, sien aguts los testimonis per
publicats, sens altre prouisio de Iutge; y correguen a les parts a
fer tot lo 
que
voldran: y passats aquells sia aguda la causa per conclusa.


Y
perque en moltes sentencias, axi interloquutorias com
diffinitiuas se fa condemnacio en despeses, les quals apres se
han de taxar, per la texacio de elles, se seruara la seguent 
forma,
ço es: que lo que haura
abtinguda la prouisio, ó sentencia,
fare vna cedula estant en terma de poder executar, ço es
passada en cosa judicada, ó confirmada en causa de suplicacio, ó
prestada caucio en son cas.


Expensas
taxari postulat pars hec & sunt sequentes.


Primo
pro salario Iudicis, &c. Tal Aduocatus.


Y
lo Escriua de la Audiencia, mirara les despeses que son processals, y
escripturas, y traura les summes que per ells se deura; y firmar se
ha al peu del memorial, en lo proces,


Lo
Iutge proueyra. Ad respondendum ad tertiam.


Y
apres proueyra que li sia portat lo proces, ab altre cedula que
donara la part; y demanant que li sien taxades les despeses taxara
aquelles en lo modo seguent.


Prouisio
taxationis expensarum.


Die
t. Visa cedula oblata per t. qua petit expensas taxari pro ut in
memoriali, visa prouisione, seu sententia qua fuit t. in expensas
condemnatus, visis videndis, taxat dictas expensas, pro vt in margine
cuiuslibet partita continentur: quae in asseruo summam capiunt t.
librarum, illis prius medio juramento per partem adueratis. Et
concessa copia. Intimetur.


Tal.
Relator.


Y
la execucio de dites despeses taxades, se demanara de la matexa
manera que la execucio de les sentencies, ço es, que fara vna
suplicacio lo qui inste, del tenor seguent.


Admodum
Illustris Domine, Locumtenens Generalis &c.


Quia
expensae in quibus fuit condemnatus in Regia prouisione fuerunt
taxatae, & taxatio transiuit in rem iudicatam: supplicat t.
vestrae Dominationi, quatenus dignetur pro dictis expensis taxatis,
exequutionem decernere, quae licet &c.


Altissimus,
&c.


Tal.
Aduocatus.


La
decretacio, y la prouisio del Iutge sera com es dit, com se demana la
execucio de la sentencia. Y si per ventura de la taxacio de les
despesas sen suplicaua, com sen pot suplicar prestada la
caucio en la forma demuntdita, quant se suplica de les sentencias
per excusar aquelles: ço es, que sia prestada caucio pro
quibuscunque supplicationibus quae postea interponantur, se pot
passar auant, en la execucio.



Hauentse
de fer la actual execucio de la sentencia ja proueyda, si sera hauer
de donar prssessio (possessio) de alguna proprietat a la part
que haura obtenguda la sentencia, anira vn official ab lo Escriua, y
donara possessio de la tal proprietat, que haura obtengut: fent de
tot, sos actes.


Si
empero sera executio, que se haya de fer per pagar alguna quantitat,
de la qual sera estada la condemnacio; anirá algun official, ab lo
Escriua a fer la execucio: la qual faran de aquesta manera. Ques
presentaran a la casa del condemnat, yl requiriran que pague,
perque venen per fer la executio de la sentencia; y no pagant,
encontinent inuentariaran los bens del condemnat, axi mobles com
inmmobles. E si dins los deu dies no pagara, se proceyra a
vendre los mobles: y en cas, que los mobles no bastassen a pagar lo
deute: passats los trenta dies, se proceyra a vendre los immobles.
fins a la quantitat del deuta. Y aquestes execucions se fan
sempre a despeses del condemnat. Y de aquesta manera se lleuara molt
gran dilacio, que se vsa en les execucions, de la manera q abans se
feyen
. que ans de arribar a esser satiffet
lo qui ha obtingut la sentencia, se feya vn altre proces.


Y
los immobles se encantaran per temps de trenta dies, y passats
aquells, se puguem lliurar; segons dispositio de dret. Y quant
lo deute fos poch, a respecte del valor de la proprietat que se haura
de vendre; lo Iutge tandra concideracio en si fara
pagar, fent arrendar la proprietat dels fruyts de aquella al crehedor
per ques faça la execucio a meiñs dañy del debitor.
Inseguint en aço lo que esta disposat per Dret.


Item
per quant es molt ordinaria cauillacio allegar, y
demanar, en les causes ferias, de meses y de varemes
persones q ni tenen que segar, ni veremar, ni se hen ()
de occupar en aço, per les quals, se pert molt temps en dites
causes: o concedintse dites ferias, o altrecantse,
sobre si se han de concedir, ó no De açi auant no puguen allegar,
ni demanar dites feries en les causes que tindran lloch, sino
sols los qui vertaderament, y sens ficcio tindran que segar, y que
veremar demanera que se hajen de occupar. Y si altrement se
allegaran sens poder ho fer, lo qui las tals ferias
allegara, li sia corregut lo temps en la causa com sino se agues
altrecat sobre dites feries.


Item
com no obstant que sia ja ordenat per ordinatio del present Regne,
que los escrivans de les causes no admeten scriptura alguna del
Procurador, sens que face fee de la procura, se veuhen cada
dia abusos fets per los escrivans de dites causes, qui han rebut
moltes escriptures dels que han comparagut en nom de altre, sens
tenir la procura de aquell; é impedexen, que estant la causa moltes
vegades pera determinarse, no pot fer per aquexa falta, que seria en
dany del principal: perque se hauria de declarar nullo tot lo fet en
son nom. Per ço ningú escriva puga pendra
scriptura alguna de qui compar 
peraltra,
que no li faça
fee del poder encontinent: lo qual haja de
continuar en lo proces; altrament que lo tal escriva ha obligat en
totes les despeses, y dany ques seguirá p la
falte de tal
poder. Entenent lo demunt dit, etiam en les causes pendents.


Item
com per cavillacions dels procuradors se diferexen les causes
mes del digut, en gran dany de les pars, y de la bona
administracio de la justicia, lo que prove molt sovint de voler fer
los procuradors offici de Advocats: per ço se proveex, que los
Iutges qui veuran y entendran differir se les causes per dites
cauillacions dels procuradors o p voler fer ells mes del que
toca a son offici, deguen mulctar aquells en pecuniaria pena,
o altrament. Encarregant en aço, la conciencia de dits Iutges.


Per
lo predit empero orde, no se enten perjudicar a las Ordinacions de la
present Ciutat, y Regne, sino en quant contrarien al demunt ordenat;
ans aquelles resten en se forçá, y valor. Ni tempoch
per lo que se es dit, que se puguen evocar causes a la Real
Audiencia, sub praetextu, quia agitur de viribus, &
interpretatione Regiorum Privilegiorum; enten alterarse, ni fer (fér)
perjudici al orde que te la Vniversitat, quant praeten
contrafaccio de Privilegis: com sol se entenga: quant entre parts
sera questio sobre alguns Privilegis, ó en la qual incidesca
interpretacio de ells, y de la força de ells: en lo qual cas, es
qualitat per evocarse la causa a suplicacio de alguna de las parts,
&c.