CXIV. Reg. 4314, fol. 104. 4 dic. 1585, Felipe II, Perpiniani, Perpinya

CXIV. Reg. 4314, fol. 104. 4 dic. 1585

Nos Philippus etc. Dum subditorum et fidelium nostrorum suplices peticiones ad gratiam exauditionis benigne admitimus eos ad observantiam fidelitatis nostre validioribus nexibus adaugemus. Sane per dilectos nostros Ludovicum Ferrera Hieronimum Baldo et Antonium Joli sindicos per consules probos homines et universitatem nostre fidelissime ville Perpiniani ad nos missos ad interessendum curiis generalibus quas in presentiarum vasallis horum nostrorum regnorum corone Aragonis celebramus exhibita et presentata fuerunt quedum capitula bonum dicte ville et habitatorum in ea regimen tranquilumque statum respicientia que sunt tenoris sequentis.

- Sacra catolica regia magestat: Los sindichs de la vila de Perpinya que al present intervenen en las corts que vostra magestat celebra als catalans en esta vila confiats que vostra magestat considerada la innata y molt gran fidelitat que tots temps los poblats en dita vila han guardat no sols a vostra magestat pero encara a tots sos predecessors de inmortal memoria los fara tota merce majorment vista la molta necessitat que al present aquella vila passa y lo molt que es agraviada axi per tenir tan prop de si los herejes del regne de França que molt la molesten fins a capturar los poblats en dita vila y aportarlos en Fransa y ferlos rescatar com si fossen detinguts per catius en terra de moros com per las bandositats que hian en aquelles parts les quals son causa que molts lladres delats y altres criminosos tenen tot aquell comptat de Rossello oprimit com es notori: supliquen humilment a vostra magestat que continuant les merces que sempre han haut de vostra magestat y dels altres reys de Arago de gloriosa memoria los concedesca per lo bon gobern y augment de la dita vila per via de privilegi o com a vostra magestat mes servey li sia las cosas seguents: com no sols moltas sien utils mes encara necessaries pera que aquella vila fidelissima a la corona real y a tot lo comptat de Rossello stiga ab lorde y bon govern que conve. Primerament jatsia que per la constitucio del rey en Pere segon començan: Item atorgam etc. confirmada y ampliada ab altra constitucio del rey en Jacme segon començan: Item statuhim que lo capitol de la dita cort etc. posades en lo titol de vectigals y per altres moltes constitucions sia prohibida tota novedat y totes exaccions de lleudas y se hajen y deuen deduhir al stament primer antich y axi be sia prohibida exaccio de lleuda de blat ab la constitucio del rey en Jaume segon començant: Item que al capitol etc. collocada en lo mateix titol: no res manco lo procurador real dels comptats de Rossello y Cerdanya de poch temps ensa ha introduyda en los arrendadors de la lleuda real en los portals de la vila de Perpinya sens permissio della han introduyda nova exaccio de dret de lleuda del blat que pagesos y altres de fora Perpinya que forsats per guerres o per temor de ellas y altres vegades per edictes y crides reals posen dins la vila de Perpinya los dits blats y apres los ne trauen per la lur sustentacio: cosa verament contraria a ditas constitucions y a altres drets de la patria y al dret comu per quant les coses que deuen de dret de ixida si per compulsio forzosa entren en lo lleudari segons bona justicia no sien tingudes al dit dret de exida: per tant suplica la dita vila de Perpinya li sia de gracia y merce concedirlos per via de privilegi o com millor parega que de forments o altres grans o vitualles que seran posades dins la vila de Perpinya lo procurador real o altre official ni arrendador algu no exigesca ne pugue exigir en ninguna manera dret de lleuda de les persones habitants en lo comptat de Rossello. Plau a sa magestat.
Item suppliquen a vostra magestat nos fassa merce de concedir a dita vila de Perpinya que fill de frances que no sia nat dins de la dita vila de Perpinya o comptat de Rossello no puga esser consol mostassaf ni altre offici del regiment de dita vila. Plau a sa magestat.
Item per quant de la taula comuna y assegurada de la dita vila de Perpinya la qual se te quiscun dia no feriat ne resultara molt gran be als poblats en dita vila y a tots los habitants en lo comptat de Rossello y a altres moltes persones universitats collegis y assenyaladament a les isglesies a les viudes pupills e altres com tinguen alli lurs pecunies y joyes secures: per tant supplica dita vila a vostra magestat sia de son real servey confirmar tots y qualsevol privilegis reals usos y consuetuts fins assi per vostra magestat y sos predecessors per lo comte de Modena llur loctinent general en lo principat de Cathalunya y comptats de Rosello y Cerdanya en favor de dita taula atorgats y de nou sens perjudici dels concedits provehir y concedir a dita vila que les partides ques fan y faran en dita taula sien hagudes per verdaderes y real paga y solucio intimades sien a la part en favor de la qual se faran dites partides y asso sens prejudici dels privilegis a dita vila y taula concedits. Plau a sa magestat per als habitants de Rossello y Cerdanya.
Item diuen que ab providencia molt singular y ab gran raho los reys de Arago dignes de inmortal recordacio y la Santa Sede apostolica illuminada del Sperit sant presidins en ella los sants pares Clement y Nicolau quart fundaren en la vila de Perpinya universitat de studi general en lo qual se interpretessen is legissen publicament canons leys theologia medicina y tots arts liberals y totes bones divines y humanes lletres començant dels primers rudiments de la gramatica per lo que dita vila es insigne y es situada en lo principi y en lo cap de Spanya la qual desde el imperi de los godos competeix a França en armas y en ciencies de lliberals disciplines y senyaladament en les divines lletres per les quals lo nom de la vera llum es iluminat en les tenebres e ignorancies y los erros son esclusos: y la dita universitat dits princeps ecclesiastichs y seculars dotaren y decoraren de moltes gracies y prerogatives y de molts grans privilegis a la par e igualment del estudi general de la ciutat de Lleyda y del studi general de la antiquisima universitat que llavors floria de Mompeller en lo regne de Fransa: y per los inmensos traballs y multiplicats infortunis de guerres y de altres coses adversaries sobrevingudes de molts anys ensa a la dita vila se sien tant atenuades les facultats de aquella que no han bastat ni basten per pagar los salaris condignes als catedratics professors mestres doctors y rectors en dits studis de que se es seguit que los lectors de les dites ciencies han cessat en la terra en la qual son mes necessaris que no en tot lo restant de Spanya so es en Perpinya frontera de França poblada de molts hereges polluta ab diversitat de heregies contaminada de varietat de sectes: y jatsia que per instaurar dits studis per la gran e inestimable utilitat que en tota Spanya resultara de la restauracio y reformacio de aquells de poc temps ensa se son fundades en dits studis dues lectures o cathedres de theologia empero ab dotacio tan exigua ço es de vint y cinc ducats per quiscuna que no se oferexen doctors ni lectors tan celebres quant importa al benefici de la republica christiana: y com en lo sant concili tridenti sia statuit y ordenat ab special decret que en cada hu dels bisbats per suppresio de dignitats o beneficis ecclesiastichs y per applicacio de les rendes de aquells sia erigit y fundat seminari qui sia planter de persones utils e de servey de les esglesies y per exaltacio de la Santa Fe catholica y dit studi general en dita vila de Perpinya sia lo propri y verdader seminari ordenat per la Santa Sede apostolica y per dit decret statuit: per tant la dita vila de Perpinya supplica a vostra magestat sia de son real servey manar a son embaxador residint en la cort romana que sien per sa Santitat applicades rendes ecclesiastiches fins en soma y cantitat de mil ducats per la sustentacio del dit studi general de Perpinya per suppresions y aplicacions de rendas de las dignitats y beneficis regulars y seculars que a sa Santitat seran nominats y designats que no sien de patronat real.
Sa magestat manara scriurer en son cas a son embaxador sobre asso explicat e que haja respostes de que asso se podra fer.
Item per quant lo offici de sindic y procurador de la universitat de Perpinya es necessari y util a la republica y segons los molts negocis de dita universitat conve que sia persona apta habil y suficient y de bons costums y havent vacat lo dit offici fou feta per los consols y consell general de dita universitat als vint y set de febrer de mil cincents vuytanta y quatre eleccio de la persona de Antoni Joli notari publich y collegiat de Perpinya en lo qual concorren les qualitats necessaries pera dit offici lo qual accepta y ha servit y serviria aquell ab tota fidelitat y utilitat de dita universitat y per quant lo salari ordinari de aquell era molt pobre ço es de trenta lliures ha paregut convenient a dita universitat augmentarli lo dit salari fins en sexanta liures moneda de Perpinya quiscun any pagadores de pecunies de dita universitat del compte de salaris: supplica per tant dita universitat a vostra magestat li placia aprobar dita eleccio ab la taxacio de dit salari de sixanta lliures quiscun any feta y com a cosa convenient y util a dita universitat statuir y ordonar que la creacio y constitucio de dit syndic tots temps que vagara sayge de fer per eleccio secreta fahedora per los consols y consell general de Perpinya com esta apuntat en la eleccio de scriva major y no per extraccio de bolsas com antiguament se feya. Plau a sa magestat que la extraccio se fassa de assi al devant tots temps que vagara per mort com fins assi se esta costumat. Item per quant lo offici de secretari y scriva major de la casa del consolat de Perpinya es lo mes principal trevallos y ponderos y al bon regiment de dita universitat conve que tal carrec estiga en persona habil y suficient y de bonas practicas y costums lo qual tinga inteligencia de tots los privilegis y ordinacions de dita casa a fi que puga instruir los nous officials que de quiscun dia entran en aquella lo qual offici fins al present sera donat per extraccio de bolsa y no per eleccio del que podrian venir alguns inconvenients a la republica y que havent vacat lo dit offici en lo any mil cincents setanta vuyt fonc feta la eleccio per los consols de Perpinya que a les hores eren de la persona de Juan Francesch Arles y Carrera notari publich collegiat de Perpinya en lo qual concorren las qualitats requisides per dit offici lo qual de les hores ensa ha servit y serveix ab tota fidelitat y utilitat de dita universitat: per tant suplica dita universitat que placia a vostra magestat aprobar la eleccio de dit Carrera en secretari y scriva major predita feta y estatuir y ordenar per al devant que la creacio del dit offici de escriva major tot temps que vacara se hage de fer no per extraccio de bolsa com antigament se feya sino per eleccio dels consols y general de Perpinya ab vots secrets ço es escrivint quiscun en un villet lo nom del notari public y collegiat al qual volra donar la veu y apres de posats tots los villets en una bolsa y trets de aquella e llegits en lo consell general lo notari qui tindra mes veus sia lo secretari y escriva major de dit consolat pus empero tinga veus que excedexen al nombre de la major part de les persones del consell general de dita vila y desta manera quiscu purgara sa conciencia en fer eleccio de persona tal qual conve peral dit offici. Plau a sa magestat ab que la extraccio se fassa de assi al devant tots temps que vagara per mort com fins assi es acostumat.
Item suppliquen a vostra magestat sia de son real servey statuyr y ordenar que los provincials com son sastres calceters fusters ferrers revenedors pagesos y altres qualsevols artesans que se assenten y es fan soldats en Perpinya y comptats de Rossello sien en totes coses de la policia y concernents lo govern politich de la dita vila de Perpinya sumesos al for ordinacions y estatuts dels consols de dita vila y dels mostasafs de aquella. Plau a sa magestat en lo que toca a sos officis. Item essent prohibit per constitucions de Cathalunya que los officials reals no puguen tenir remades de bestiar sino los alcayds dels castells fins en cincuanta moltons de poch ensa alguns officials y llochtinents de capitans generals en Perpinya y frontera han tingut bestiar en gran numero arruinant los fruits dels habitants de Perpinya y del comptat de Rossello y per no pagar los danys y malifetes moltes vegades amenassan de maltractar los sobreposats de la orta de Perpinya al offici dels quals per reals privilegis specta estimar executar y fer pagar les estimes y danys: per tant supplica la dita vila a vostra magestat sia de son real servey ordenar y manar ab gravissimes penes que de aqui al devant no puguen dits alcayds del castell de Perpinya ni altres qualsevol officials reals tenir per si ni per altres interposades persones major numero que cincuanta moltons y que si tales o danys alguns faran hagen de pagar aquells conforme per dits sobreposats de la orta seran sobreposades y estimades y axi be sia de son real servey manar servar lo que tan justament y sanctament fou provehit per lo senyor rey en Pere y concedit a dita vila de Perpinya ab son real privilegi dat en Barcelona als tres de abril mil trecents sexanta vuyt copia autentica del qual se presenta a vostra magestat. Plau a sa magestat que sia guardat y confirmat dit privilegi y mana a son lloctinent de la capitania general de Cathalunya que per observança de dit privilegi fassa justicia a la vila y sindichs de Perpinya en cas de contrafaccio de dit privilegi.
Item ab la constitucio del any mil cincents sexanta y quatre capitol trenta nou es estada donada forma de fer les intimes certes e indubitades: y per quant per descuyt dels missatges opportuns als quals son comanades les dites intimes a effecte de intimar aquelles se son fets mols abusos y sen poden fer si no hi es provehit lo que redunda en irreparable dany de les parts llitigants per no estar continuada en la intima la jornada die y any de la provisio o sentencia de la qual insurgeix dita intima: per tant supplica la vila de Perpinya a vostra magestat sia de son real servey statuir y ordenar que en dita vila de Perpinya y comptats de Rossello y Cerdanya en totes les intimes sia posat y scrit per los notaris en poder dels quals se portaran les lites lo dia y any de qualsevol provisio o sentencies sots pena de cinc lliures moneda de Perpinya per quiscuna vegada que sera trobat fet lo contrari per dits notaris aplicadora per la tercera part al official real que fara dita execucio y per laltra terça part a la obra dels murs de Perpinya y ultra que sera benefici publich de dita vila ho tindra a particular merce. Plau a sa magestat.
Item per evitar molt grans danys ques son seguits en la vila de Perpinya fent los jutges o comissaris de causes depositar en llur poder los salaris abans de la prolacio de les sentencies y puix tenien rebut y embolsat lo salari nos curaven de decidir ni declarar en les causes: supplica per tant la vila de Perpinya a vostra magestat sia de son real servey statuhir y ordenar que los jutges als quals competira salari de sentencies diffinitives o interlocutories no puguen rebre salari algu fins a tant hagen proferida o proferides llurs sentencies ans be dits salaris hagen de ser deposats en la taula comuna y assegurada de dita vila y de aquella no sien trets per dits jutges comissaris sino primer feta fe a los taulers de dita taula de la prolacio de la tal sentencia o sentencies: y en cas que los dits jutges o comissaris fessan lo contrari incorregan en pena de perdrer dits salaris y de cent ducats de or applicadors per la mitat als reals cofres y patrimoni de vostra magestat y per la restant mitat a les obres dels murs de dita vila. Plau a sa magestat.
Item per quant los prohomens de Perpinya igualment ab los ciutadans de Barcelona per reals privilegis son franchs de drets de lleudes y en tal possessio son de temps inmemorial en sa no res manco los collectors de la lleuda nomenada de Mediona y de Cadaques y de un dret de Mallorca nomenat dret fort lo qual se exigeix dins de Barcelona contravenint als reals privilegis y a diverses constitucions de Cathalunya exigexen de fet eo mes verament extorquexen dels prohomens de Perpinya per llurs mercaderies lo dit dret de Mediona y altres abusant del dit dret: per tant supplica la dita vila de Perpinya a vostra magestat sia de son real servey revocats dits abusos statuir y ordenar que los dits privilegis reals importants franqueses de lleudes pera los homens de Perpinya sien igualment servats en la ciutat de Barcelona y en la dita lleuda de Mediona com foren servats als ciutadans de Barcelona en la vila de Perpinya y que altrament en Perpinya nols competescan als ciutadans de Barcelona franquesa de lleudes puix que abusan dels privilegis reals ab desigualtat. Plau a sa magestat ques fassa la confirmacio de dits privilegis segons estan en possessio.

- Et inde fuerit magestati nostre per supranominatos Ludovicum Terrena (Ferrera) Hieronimum Baldo et Antonium Joli syndicos nomine dicte universitatis ville Perpiniani humiliter supplicatum ut pro utilitate et observantia commodo ac bono regimine predicte nostre ville Perpiniani preinserta capitula et unumquodque eorum confirmare et seu concedere de nostra solita clementia dignaremur. Nos itaque ejusdem ville merita et innatam fidelitatem erga nos attendentes ipsorum votis tanquam justis benigne ut infra annuendum esse decrevimus. Tenore igitur presentis deque nostris certa scientia et auctoritate deliberate et consulto dicta et preinserta capitula que in dicto nostro S. S. R. consilio prius visa et perlecta fuere necnon omnia et singula in eis contenta juxta decretationes positas in fine uniuscujusque ipsorum predicte universitati dicte ville Perpiniani et singularibus ejusdem presentibus et futuris perpetuo concedimus confirmamus consentimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi confirmationis et concessionis munimine seu presidio roboramus et validamus auctoritatemque nostram eisdem et eorum cuilibet interponimus pariter et decretum: volentes et expresse decernentes quod nostra hujusmodi concessio et elargitio sit et esse debeat stabilis realis valida atque firma nulliusque in judicio aut extra sentiat diminutionis objectum defectus incomodum aut noxe cujuslibet alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippo etc. futuro vero locumtenenti et capitaneo generali cancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie audientie gerentibus vices nostri generalis gubernatoris magistro rationali domus et curie nostre et ejus locumtenenti bajulo generali procuratoribus regiis vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguaziriis virgariis portariis ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus in dictis principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie constitutis et constituendis dictorumque officialium locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris regiis inferendorum erariis quod preinserta capitula et unumquodque eorum et omnia et singula in eis contenta juxta formam seriem et tenorem decretationum et responsionum nostrarum in fine cujuslibet predictorum appositarum dicte universitati Perpiniani et singularibus ejusdem ad unguem ut inviolabiliter teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant per quoscumque juxta ipsarum seriem et tenorem pleniores contrariam nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri autem officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo in pendenti munitam.
Data in loco de Vinofar die quarta mensis decembris anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo octuagessimo quinto regnorumque nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem anno trigessimo secundo Castelle Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigessimo Portugallie tamen sexto. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Joanni Marie Serra visa per Frigola vicecancellarium Varaona pro generali thesaurario Sapena Campi Marzilla et Quintana regentes cancellariam.

4, 5 de enero

4 DE ENERO.

Se resolvió convocar una junta de letrados, que informase de qué medios podría echarse mano, y qué razones podrían alegarse, para reclamar por la vía judicial la libertad del Príncipe.

5 DE ENERO.

Se propuso por algunos de los diputados y consejeros el acuerdo que sigue, del cual disintieron Jaime Taranan, Gregorio Molgosa, Juan Dusay, Andrés Solzina y Juan Andreu, presentando los votos particulares que también se copian a continuación.
Quod supplicent domino Regi verbo quod observet guidaticum seu guidatica pro observatione usaticorum Barchinone Quoniam per iniquum Statuerunt etiam Auctoritate et rogatu et pratice eorundem et sich Liberet illico dominum Principem filium suum non obstantibus quibusvis in contrarium forte dictis que asserant de jure aut de facto non obstare et dictum Principem non fore culpabilem. Et si fortasse dominus Rex non annuat dictis supplicationibus verbo factis dicendo quod post guidatica dictus Princeps delinquerit vel alias contradixerit dicant quod non credunt quod delinquerit et sic eum placeat liberare. Et si dominus Rex persistat in denegacione observacionis pedictorum tunc supplicetur quod pro predictis examinandis eundem Principem restituat in Principatu Cathalonie et civitate Illerde in qua ipsum cepit et ex quibus Principatu et civitate eum extraxit et secum duxit contra constituciones et libertates Cathalonie per ejus Majestatem juratas supplicando in omnibus predictis dictum dominum Regem in vim contractus et juramenti per eum prestitorum ad quorum observanciam precise astrictus est cum usatica et constituciones sint leges paccionate et jurate et vim contractus habentes et nullum subeant judicium directe vel indirecte sed pro clara observancia et alias supplicent adaptando melius quo potuerint verba et fiat sine scriptis.

Sia suppplicat al Senyor Rey que com per la detencio que ell ha feta de la persona del Senyor Princep fill seu haja derogat e contravengut a molts usatges de Barchinona ço es al usatge quoniam per iniquum per quant lavia guiat e al usatge auctoritate et rogatu et cum temporibus per quant havia trames per ell e al usatge statuerunt etiam per quant en aquell mateix dia havia besat e mes per traure lo dit Senyor Princep de la ciutat e vegueria de Leyda e del Principat de Cathalunya haja derogat e contravengut a moltes constitucions de Cathalunya e privilegis de la dita ciutat de Leyda e assignantment a la constitucio del Rey En Pere segon en la 2a cort de Barchinona capitulo XI° que comença Item quod omnes *cause que sint de Cathalania et cetera e a la constitucio del mateix Rey En Pere en la dita cort capitulo XII° que comença Item quod *cause vicarie e a la constitucio del Rey En Jaume segon in III curia Barchinone capitulo VIII° que comença Item ordinamus e a la constitucio de la Reyna dona Maria en la cort de Barchinona capitulo II° que comença Volents les constitucions et cetera Item als privilegis de la dita ciutat de Leyda que volen que negu qui alli sia pres puga esser tret de la dita ciutat que sia sa merçe per reparacio del greuge fet al dit Principat e ciutat de Leyda e per observancia de les dites constitucions e privilegis vulla de continent tornat lo dit illustre Princep en lo dit Principat de Cathalunya vegueria e ciutat de Leyda. E apres per observancia dels dits usatges li placia tornar lo dit ilustre Princep en ça libertat com sia stat pres e detengut contra forma dels dits usatges et cetera. - Johannes Dusay.
Andreas Solzina doctor decretorum est intencionis quod verbo et non in scriptis suplicetur Regie Majestati quod attento quod Illustrissimus Princeps filius suus fuit per suam Serenitatem detentus in civitate Illerde Principatus Cathalonie et demum illum secum duxit extra dictam civitatem et Principatum ex quo fuerunt lese constituciones generales Cathalonie disponentes quod cause vegarie infra vegariam et cause Cathalonie infra Cathaloniam et cetera quod placeat sue clemencie dictas leges patrie per suam Majestatem juratas et paccionatas inter ipsum et dictum Principatum illesas intactasque servare ac tenere prout ipse suique predecessores recordacionis inmortalis est ac fuerunt optime soliti et ita quod placeat ejusdem illustrissime dominacioni dictum Principem infra dictum Principatum et vegariam reducere. Et si per suam Majestatem respondetur quod dictus Princeps comissit crimen lese magestatis et cetera poterit responderi quod si et ubi ita esset quod minime creditur dictus Princeps erat et est quidatus per vulgatos usaticos deductos et allegatos propter quos venit omnino relexandus. Verum quia in Regno Aragonie non est locus disputacioni de dictis meritis per dictas constituciones que etiam locum habent in asserto crimine lese Majestatis et in primo capite cum generaliter loquantur et generaliter sunt intelligende etsi sua Majestas pretendit non habere locum dictas constituciones in dicto pretenso crimine istud est interpretari dictas constituciones quod crimine fieri potest per suam Serenitatem solam obstante alia generali constitutione Cathalonie et sic si ipse vult istud pretendere ut sup-
(salta de la 123 a la 126)
devant ell haurie procehir a castigar aqueix Principat e nosaltres. Et dit aço mana al prothonotari legir primo hun memorial en paper que dix lo dit Senyor ere stat trobat en poder del secretari del Senyor Princep lo qual segons se diu li fou trames per hun juriste de açi continent en efecte que per furs alli mencionats e practiques daquests Regne pus los primogenits dels Reys passen XIIII anys poden es deuen dir primogenits e exercir lo ofici de Gobernador general. Item una letra segons dix feta per lo Rey de Castella a don Johan de Beamunt la qual solament en dos linees conte creença al portador. Item altra letra que mossen Diego de Ribera cavaller castella fahie al dit don Johan per raho del matrimoni ques tractave de Castella ab lo dit Princep. E quascuna de les dites letres al parer nostre son molt apartades de culpa impingidora al Senyor Princep. Es ver lo Senyor Rey ne trau cert seny per presumpcio. Item altra letra tramesa per lo dit don Johan de Beamunt a son frare conestable de Navarra certificantlo de coses familiars entre ells e a la fi parle alguns mots del Senyor Princep molt bons honests e tals que ans li succeexen al parer nostre a lahor qua a culpa. Item altra letra que la vezcomtessa de Biota fahie al al dit Princep en la qual ha moltes paraules impertinents e no ben dites avisant lo dit Princep de la poca voluntat que los Senyor Rey e Reyna han en ferlo jurar per primogenit e en fer lo matrimoni de Castella e jatsia hi haja moltes indegudes paraules pero a nostre parer no fan res al Princep car lo carrech de la dita vezcomtessa. Apres feu legir hun paper lo qual se aferme esser la deposicio de don Johan de Beamunt la qual tota es feta e composta en molta lahor del Senyor Princep e a nostre parer no mostre fer en res contra lo dit Princep car lo mes que diu es que ell dit don Johan e lo doctor de Butia havien pensat pero no deliberat que lo Senyor Princep de Leyda tornas en Barchinona e que de alli tremetes al Senyor Rey tres missatgers per dir a sa Majestat quel fes jurar per primogenit e ques fes lo matrimoni de Castella e com fossen partits los missatgers que tentost lo Princep partis e anas a Mallorcha es fes assegurar del Governador e si alli stave segur sino que tiras en Sicilia e si li parie no esser expedient anar en Sicilia que anas a Cartagenia e que fes lo matrimoni ab lo Rey de Castella pero no diu que lo dit Princep sabes res en aço ne hagues res fet ne dit que ofena la Majestat del Senyor Rey. Legides totes les dites coses lo dit Senyor Rey torna parlar dressant les paraules a nosaltres dient ja veeu com ço que jo vos havie dit del Princep passe axi perque daci avant vos ne podeu tornar e nom provoqueu mes a ira car no ho pendria a paciencia ans haurie procehir contra vosaltres e lo meu Principat allegantnos una ley que diu es en Castella qui sapelle ley de Spanya la qual dispon que si lo Rey es supplicat e per una o dos vegades denegue admetre la supplicacio dalli avant lo qui mes supplique cau en pena de menos valer que vol dir quasi infidelitat dient que ell seria forçat procehir en castigar juxta la dita ley si mes avant era enujat per nosaltres. Hoc mes dient que lo Rey En Pere per sola suspicio de certs actes que son frare fahie feu matar aquell e lo rey de Mallorcha per sola sospita que contra ell se hague fou destrouit e pres axi que nous meravellasseu del que ell fahie contra lo Princep com ja fos practicat per los dits Reys per sola presumpcio quant mes ell per les causes dessus dites. Les quals coses per nosaltres oides molt humilment responguem que tant com toque lo interes del Senyor Princep ne en scusarlo al present no curavem dir res mas que la sua Senyoria volgues tolre als cathalans la via de supplicar era metrelos en desesperacio e que nuncha per los Reys passats de gloriosa memoria fou prohibit lo supplicar e axi que plagues a la sua Altesa no pendre en enug nostres supplicacions e instancies majorment que axi nos era forçat juxta la comissio per vosaltres senyors a nosaltres feta. Quant es a la ley de menos valer responguem ab paraules pertinents que les orelles dels cathalans no acustumen ne poden oir res quels toch a lur innata e incorrupta fidelitat e que de la sua Altesa era pres humilment mas que algun altre fora la sua persona no satrevis a tal cosa dir car no porie passar sens deguda resposta. E lo dit Senyor Rey inflamat en ira e colera replica que ell estave e perseverave en lo que dit havie. E axi partintnos de la sua Senyoria molt torbats e contristats anam a la posada de mi archabisbe e fem venir los missatgers de Barchinona Leyda Perpinya e Tortosa als quals recitam totes les dites coses demanantslos sobre aço de consell. Los de Barchinona dixeren que encara no havien explicada lur embaxada al Senyor Rey e que fins haguessen amplament parlat ab sa Majestat no porien res dir significants que ells portaven tals coses que crehien fer tot be. E nosaltres veents lur resposta nols volguem pus anujar e axi sen anaren. Los altres missatgers restaren e tots ensemps deliberam que per la honor del Principat covenie e era molt necessari tornar parlar ab lo Senyor Rey present son consell per satisfer als dos caps qui toquen a la pupilla del ull dels cathalans ço es al prohibir les supplicacions e al carrech de infidelitat e que al cap de Spanya per mi comte de Prades es certa forma e manera per tots nosaltres composta. E de fet ir que era dissabte fom ab sa Majestat e present lo consell dessus dit tota humil e subjecta reverencia de sa Altesa precedent satisfem molt prolixament als dos articles (caps) dessus dits ab copia de paraules forçades e ab aquell gest de homenia que los cathalans acustumen parlar per la honor del Principat e lur en tals casos acompanyantho de motius gestes conquestes e altres coses fetes ab scampament de sanch e perdicio de bens per los cathalans. E quant al article de la ley de Spanya fon dit que los cathalans ja tenen lurs leys e pratiques molt apartades de les leys e pratiques de Castella França e Anglaterra dient a la fi que apartada la sua clement e reyal persona si algu de son consell o altres qualsevol persones tacha alguna de infidelitat volien impingir a aqueix Principat ne a nosaltres que tots deliberavem perdre les persones animes e bens ultra que lo Principat hi provehirie talment que la honor sua seria salva. Lo dit Senyor Rey oides totes les dites coses molt attentament e lo seu consell constituit en gran silenci respos molt humanament que no placia a Deu ell haja haguda intencio de denedar expressament les dites supplicacions quant es en respecte de nosaltres ne del seu Principat de Cathalunya pero que ere ver quant en respecte dels altres vassalls dels miradors circumvehins qui comprenien altre de aquest modo de supplicar ell haguere a gran servey que cessassem pus sabiem sa intencio. E mes dix de la ley de Spanya era sa intencio haverho dit per exempli e no que sa Majestat entenes que en sos regnes e terres ell judicas ne exequutas res sino ab les leys municipals de aquelles e drets comuns e segons los Reys passats han acustumat ne plagues a Deu que la sua intencio fos de haver res pensat de infidelitat ans te lo Principat e los cathalans per fidelissimos vassalls e que en consell ne fora may oy dir lo contrari certificantnos que on lo opposit sentis ell hi exposarie la persona en defensio lur axi com sa Majestat creu los cathalans han expostes e exposarien les persones a mort per la defensio exaltacio e honor de sa reyal corona segons han tostemps acustumat. Feta la resposta dessus dita nosaltres a qui la tristicia e passio que teniem fou en goig reduida regraciam aquella molt a la sua Altesa e lin besam la ma. Apres lo matex instant per bocha de mestre Johan Ferrando com a predicador en aquesta part foren dites a la sua Senyoria algunes coses molt appropriades a la materia dessus dita e signantment mostrant gran admiracio e alguna resta de passio de aquelles paraules proferides per sa Majestat nol provocassem mes a ira com sia missatge de la mort assenyalant les nostres persones e allargantse lo dit mestre Ferrando en dir algunes auctoritats de la sacrada Scriptura e altres coses molt dignes de venir en orelles de hun Rey e senyor tal com ell es. E lo dit Senyor prenent benignament lo parlar de mestre Ferrando dix veritat esser que ell havie proferides les dites paraules pero no les entenie haver dites contra nosaltres ne contra algu del Principat mas lo seu concepte es que la nostra representacio e instancia cause tants pensaments en les gents que venen en detraccio de la sua reyal Majestat que allo lo encen e provoque en gran ira quil porte en insuportabla congoixa per la qual remediar si no cessam sera forçat a exequutar la persona del Senyor Princep qui es causa de aço. Nosaltres responguem que pus lo Principat de clemencia e misericordia lo supplicave fos de sa merçe aço no nogues lo Senyor Princep e axi nos partim alegrament de sa presencia e deliberam de tot avisar vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses a fi que vejau e sentiau tot lo proces del negoci e millor puixau deliberar lo que sia a bona conduccio de aquell. Certificantvos que are oym agre are dolç per moltes vies e bonament en res nons podem fermar per fer pronostich. Nostre Senyor Deu sie tots temps director. Sabut havem e es cert que lo Senyor Rey tramet a vosaltres e a Gerona e Perpinya e altres parts del Principat mossen Guillem Ramon Darill e mossen Luis de Vich veureu mossenyors que diran e provehireu segons de vosaltres se spere. Aximateix tramet en Valencia lo scriva de racio per la matexa fahena. Tot vos sie avis. Nosaltres ab gran diligencia e voluntat continuament vaccam circa lo negoci sperant sempre ab desig vostres deliberacions e conclusions. Lo dit Senyor Rey segons se diu sta e persevere en portar lo Princep en Morella. Vuy mati a les set hores ja ordenada la present es arribat Manxo servidor segons diu de vos mossenyors de Montserrat ab una letra en la qual veem vos meravellaveu com nous haviem scrit fins aquella hora e significau haver dubte que los correus no fossen presos. Ja vos havem scrit e dada raho del lagui de nostre scriure e per dos correus derrerament spatxats la hu a XXX del passat laltre lo jorn de Ninou (any nou, cap d´any) pensam havervos explicada prou materia. Creeu mossenyors que no folgam nit ne dia e nons porieu mes cuytar que som cuytats en dar recapte al que tenim entre mans. Dels correus no hajau suspita car fins açi no sabem que algu ne sie stat pres ne detengut. E ordenen vostres reverencias nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Çaragossa a IIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Reunidos otra vez por la tarde los diputados y consejeros, acordaron también enviar copia de la carta que precede a las universidades de Gerona, Perpiñan, Lérida, Cervera y Tortosa, acompañándola con la circular que sigue:

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e molt savis senyors. Per altra pochs dies ha vos havem scrit queus plagues elegir una persona la qual fos açi al XII jorn del present mes per les rahons en la dita letra contengudes. E ara perque havem rebuda una letra dels embaxadors de aquest Principat e vejau que si conte e los afers en quin punt son vos ne enviam copia interclusa en la present. E jatsia cregam hajats elegida persona per venir açi segons es dit encara vos pregam que la fassau cuytar que no manch a la jornada car ja vehets los afers si ho requeren. E sia molt honorables e savis senyors la Santa Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VII de janer any Mil CCCCLXI. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

También se aprobó la contestación que debía darse a los embajadores, en los siguientes términos.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables senyors. Gran aleujament e consolacio ha donat a nostres inexplicables congoxes la animosa virtut per vosaltres usada e exercida segons per vostra letra de quatre del present vuy rebuda som diligentment avisats. E no solament vostra letra aço explica mas moltes particulars singularissima e virtuosa fama a vosaltres attribuex. E jatsia la sperança de aquest Principat e de nosaltres aquell representants en vosaltres tal fos com per experiencia loablament comprovam encara som molt alegres e confortats sentir e saber axi virtuosament lo honor de aquest Principat en lo qual tant compreneu hajau defes a comu descarrech de tots de que infinidament vos regraciam. Pregantvos continuament que ab summa virtut e sforç aquest negoci prosseguiau de queus restara perpetua gloria e fama car stimat es per los miradors e es opinio certa que en lo prospero exit de aquest negoci sta la felicitat e prostracio de aquest Principat. E femvos certs que en aquesta materia es tanta la unio dels coratges dels cathalans que discrepancia alguna no recau entre majors mijans e populars. Con tanta unitat es e perseverancia de aquella facil cosa es virtuosament obrar de que se aconsegueix inextimable premi. Aço no dihem perque james de vosaltres se haja sperat altre del que sentim mas sols ho scrivim per nostra contentacio e confort a vostra virtut.
E encara que per vosaltres axi virtuosament sia stat satisfet a la Majestat del Senyor Rey com scriviu havem delliberat scriureus nostre parer lo qual vos pregam sia a la dita Majestat en presencia de son consell si possible es en tal orde e forma explicat que comprenga vosaltres havernos certificats de tot lo que dit e rahonat era stat. E jatsia vosaltres aquest Principat representats promptament haguesseu satisfet pero nosaltres loant e aprovant la satisfaccio vostra encara havem delliberat heus havem scrit esser ampliada la dita resposta e satisfaccio e axi juxta les coses dejuscrites sera vostre parlament deduhit. Crehem aquest tal orde conduhira la dita Majestat esser certa que no solament lo que vosaltres dehiu parlau de vosaltres mateix mas que molt mes encara que no li explicau vos es en comissio donat. E venint respondre e satisfer particularment a tots los caps en dita vostra letra contenguts juxta lo orde en que son en aquella posats vos dehim com havem gran plaher e a bon senyal que la Majestat del Senyor Rey en presencia dels quens scriviu fahents son consell vos haja volgut parlar e respondre car no havem dupte molts dells en aquella porcio que podra cascu ajudaran aquesta materia e la dirigiran a bon fi. E hon nou facen podran esser certs que de Deus omnipotent qui mal algu no jaquex impunit e encara de gents podrien haver tal premi com se merexerie de tan enorme crim com serie torbar tant benefici e repos de la cosa publica de aquest Principat lo qual ha per constant e ferm que pot e deu extirpar los qui mal aconsellen a la Majestat real. Ens plaura molt totes vegades ques puixa davant lo dit consell sien nostras instancies fetes. E encara hauriem a bo comunament sius era vist o particular fossen los del dit consell pregats convidats e incitats a ben obrar e consellar en aquest negoci. E si lo contrari faran ço que no creu aquest Principat degen sperar condigna satisfaccio. En lo queus scrivin havervos dit la dita Majestat esser enujada de vostras supplicacions e que no pendria a paciencia pus continuasseu e que procehiria contra vosaltres e aquest seu Principat e que no fos pus a ira provocat allegant la ley de Castella (ley de Spanya pone antes) de menos valer et cetera e los procehiments del Rey En Pere et cetera vos responem deliberadament e consulta que ab tot per vosaltres virtuosament hi sie stat satisfet perque la sua Majestat be planament conega aquest parlar en Cathalunya no esser sentit sens grandissima congoxa e que algu altre no seria tollerat encara desijam esserli replicat e satisfet. (Menos mal que estos no vieron lo que pasó con sus fueros y otras leyes con Felipe V de Bourbon, Borbón, les hubiera dado un jamacuco) Primerament que havem a gran admiracio la sua Majestat digua esser enujada de supplicacions com ab la sua clemencia parlant tals paraules no sien pertinents a la sua corona reyal car lo ver Rey deu resemblar al Rey dels Reys Deus omnipotent lo qual no solament no pren enuig en esser supplicat mas expressament mana quel demanem el suppliquem el importunem e ab ferma fi demanat de qualsevol ab plaer ha oides e exaudides les supplicacions. Deduhir a vosaltres actes ne exemplars de aço serie superfluu e demasiat enujantse donchs la sua serenitat de supplicacions se lunya a Deus resemblar e de tanta perfeccio. E si als cathalans es obtruncada la via de supplicar quin cami los resta lurs libertats conservar sino via tal que seria e molt enujosa e molt damnosa als Reys e a la cosa publica car lurs libertats conservar deliberat han e defendre virtuosarnent e deguda com la vida. E no plau als cathalans ne comportar entenen esser regits ne governats per leys de Castella ne encara que en lo gobern o regiment dells exemplar sen prenga car ells tenen ja ses leys e privilegis paccionats conformes a drets divinals e humanals en los quals han viscut e volen morir.
E la dita ley de menos valer per supplicar es dissona e diforme a la ley de Deus omnipotent e a la humana raho perque no deuria esser per la prudentissima Serenitat reyal allegada e menys en fet deduhida. Los actes del Rey En Pere commemorats nos deurien traure en exemplar car no han conformitat alguna ab los presents per moltes rahons no ignorades com les culpes imposades a la persona del Senyor Princep no sien tals que algu de poca condicio que fos no serie per aço en preso tres jorns detengut ans si la dita Majestat era degudament informada e rectament sens passio li plahia contemplar son honor gloria e fama la qual aquest Principat desija mes que aquells qui li consellen los enantaments que fa conexeria aquest Principat en haver tramesa tal embaxada e tals supplicacions continuar fer gran servey e honor a la sua corona e repos a la sua senectut e per aquest mija la sua Majestat esser exempta e relevada del nom e sinistra opinio en que comença recaure de que molt nos dolem ens congoxam e ab molta rectitut de intencio e ab innata e incorrupta fidelitat havem procehit e no havem res comes perque siam dignes sino de molt premi e remuneracio. En tals fets no ha loch castich ne cominacio de aquell e encara que tals coses sien stades cominades nos creu e exequucio de aquelles se procehis per la sua savia e ordenada senyoria com sia Rey natural e no pas tira. E si nosaltres fem tal instancia cercam per defensio de libertats les quals jatsia justes sien encara son estades ab scampament de sanch adquirides e si desemparar les haviem no volriem pus viure car aquestes libertats han axi feta gran e ampliada la corona Darago la qual serie anichilada aquelles perdudes. Nostres passats virtuosament les han adquirides e aquells actes commemoram e seria ben pertinent la sua Majestat prengues exemplar dels actes del sant Rey En Jacme e altres Reys virtuosos e del glorios Rey don Fernando son pare qui podent deseretar lo rey don Johan lo defene virtuosament el feu adorar Rey en Castella don viura perpetuament en glories nom e fama e meresque per Deus esser premiat en la corona Darago. Molt havem que dir e podriem en aquesta materia lo queus obmetem per evitar prolixitat e sabent parlar a vosaltres de tantes virtuts be fornits e acompanyats. Vosaltres hi haveu ja egregiament satisfet e encara per vostre confort e satisfaccio nosaltres quant pus breu podem vos ne splicam nostre proposit. Venints a la resposta feta per la dita Majestat al replicat de mestre Johan Ferrando qui axi virtuosament e sforçada parla havem gran admiracio e grandissima congoxa la dita Majestat interpretant les paraules dites de provocacio a ira sia poguda inclinar en dir que per remediar si no cessareu li seria forçat exequutar la persona del Senyor Princep et cetera. O dures paraules e incredibles que per causa aliena e stranya pare exequutas tal fill. No volriem per algunes gents fos sentit dita Majestat haver tals paraules proferides car no serien per son servey e honor. Es aximateix de grandissima congoxa en aquest Principat oyr ne sentir lo Senyor Princep deure haver no solament exequucio personal mas minima congoxa per causa de aquest Principat lo qual en benefici e repos del pare e fill tracta e treballe e james cessara fins obtengut haja lo degut. E jatsia aquest pas sia de grandissima importancia breument volem sia dit a la Majestat en lo consell que los cathalans no crehen tal cosa. Pero pus dita es si en la persona del Senyor Princep se segueix exequucio alguna hauran per cert los cathalans sera feta per causa dells car sabud es lo Princep no haver culpa digna de exequucio e pus injustament sera exequutat la divina vindicta volra e ordenara ques seguiran coses les quals no aportaran lo repos que lo Senyor Rey recite e pense ans seguiran tants inconvenients que portarien molt majors congoxes a la sua Serenitat e als poblats en aquest Principat qui no serien axi reparables com son de present. E perque hora es aquest negoci strenyerse e no pus palparlo (com una mamella) ne per dilacions portar havem deliberat la persona del Senyor Princep sia demanada esser restituhida en Leyda hon es stat pres car de justicia per libertats e privilegis de la patria axi se deu fer. E pus lo Senyor Rey se enuge de supplicacions si nous sera vist usar de termens suplicatius usau de altres scilicet que aço demaneu de justicia e en virtut del jurament per la sua Majestat prestat. Sobre aquest article havem haguda gran congregacio de juristes los quals concordament la materia disputada han conclos per los drets de la patria lo Princep deure e haver tornar en Leyda segons veureu en lo altre scrit sobre la justicia qui va ab la present. Apres que lo dit Senyor Princep sera en Leyda se tractara de les altres coses e merits de liberacio. En cars de proces de heretgia qui es major e egual al de lesa Majestat fon tornat mestre Johan lo metge moro de Perpenya en Barchinona on era stat pres e tret daqui. Molt mes se deuen sostenir e forçar aquestes constitucions concernents tant lo interes publich en lo Senyor Princep que en lo metge moro. E si la dita Majestat ab gloses e interpretacions les quals fer no deu volra dilatar o les dites constitucions qui a la letra han esser enteses no volra observar oblidantse del prestat jurament lo que no crehem seria portar los poblats en aquest Principat en desesperacio vehentse privats de les libertats en que son nodrits. Fins aci ab molta humilitat e reverencia haviem volgut en soles supplicacions insistir per mes demostrar a la sua Majestat voler humilment e subjecta aquesta instancia fer e crehent pus facilment obtenir lo que demanavem axi com degut era. Pero pus la sua Serenitat vol provar e experimentar lo virtuos sforç dels cathalans forçat es intrar en la materia de justicia e procehir en forma que sera a ell e a nosaltres de molta congoxa. Pero speramne grandissima libertat e repos a la cosa publica. En venguda de mossen Erill e de mossen Luis de Vich trobam plaer car sentiran e veuran aci moltes coses de que podran scriure en que conexera lo Senyor Rey esser molt major lo sforç e unio de aquesta patria que aqui no se stime. Jaus havem scrit nostra deliberacio esser vos placia si lo Senyor Rey parteix de aqui per anar a Morella o en altra part ab lo Senyor Princep tota via lo vullau seguir e no cansarvos de aquesta virtuosa e honrosa empresa. A XII del present que seran aci molts demanats strenyerem totes nostres conclusions e sereu de aquelles amplament certificats. A la Senyora Reyna havem per molt propri sia fet un ben stret rahonament assenyalant sperança de moltes congoxes e encara que les gents no stimen la sua Altesa fer benefici a aquest negoci e recitarli particularment de les coses sobrescrites segons vist vos sera supplicantla per obres e efectes vulla fer mostrar lo benefici que hi fa. E tant frequentadament com puxau vos placia visitar lo Senyor Princep e confortarlo. E sia lo Sant Sperit vostra guarda e direccio dels afers queus son acomanats. Dada en Barchinona a VII de janer any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio elegit e assignat a vostra honor promptes.

Por último, después de haberse acordado que por los letrados consultores se ordenasen por escrito los usages, constituciones y demás leyes que pudiesen creerse infringidas con la prisión del Príncipe, se dispuso que en la carta a los embajadores arriba transcrita se les incluyesen, además de una copia de dichas leyes, las siguientes instrucciones:

Per quant per vosaltres mossenyors son demanats los motius per los quals se diu lo Illustre Princep salva la Reyal clemencia no poder esser detengut son posats axi segons se segueix.
Primo es cosa certa lo Illustre Princep haver obtenguda remissio molt ampla de tot lo passat en tant que de les coses passades nos pot haver fundament algu.
Item que lo dit Illustre Princep es vengut en les terres e senyories del Senyor Rey guiat e assegurat e per conseguent no pot esser en alguna manera pres o inquietat. E tota vegada que lo contrari es fet es violat e infringit lo usatge Quoniam per iniquum lo tenor del qual trames aqui.
Item que lo dit Illustre Princep es stat demanat per lo dit Senyor Rey e per conseguent es guiat e contra ell no pot esser procehit segons lo usatge Auctoritate et rogatu lo tenor del qual sera trames. E si lo contrari es fet lo dit usatge seria violat e lo dit usatge Quoniam per iniquum.
Item que lo dit Illustre Princep poch e paucicimo temps ans de la sua detencio fonch tractat paternalment per lo dit Senyor Rey besant aquell ab molta dileccio e per conseguent juxta disposicio del usatge Statuerunt etiam no pot ni deu esser stada feta la dita detencio. E si lo contrari es fet tal usatge serie violat e infringit trellat del qual sera trames. (Como el beso de Judas y la detención de Jesús : Statuerunt etiam)
Item mes que lo dit Illustre Princep es una de les precipues persones en lo stament militar per esser fill de nostre Rey e Senyor e per conseguent se alegre del militar privilegi lo qual ha que no pot ne deu esser procehit inquirint contra aquell sens instancia de part formada. E jatsia se pogues dir aquest privilegi no esser libertat comuna de tots los braços empero per quant per constitucions de Cathalunya los privilegis particulars per los reys de gloriosa memoria atorgats no poden ne deuen esser infringits si lo contrari era fet les constitucions serien violades en gran dan de tots los poblats en lo Principat.
Item mes lo dit Senyor Rey salva la sua clemencia en e per raho de la dita detencio e extraccio de la persona del dit Illustre Princep fora lo Principat de Cathalunya haura fet contra les constitucions de Cathalunya ço es la constitucio del Senyor Rey En Pere segon en la cort de Barchinona C° II° e del Senyor Rey En Jacme segon en la terça cort de Barchinona C° VIII° treslat de les quals sera trames per les quals constitucions es dispost que les causes de Cathalunya sien e hajen esser tratades en Cathalunya. Com donchs la dita detencio sia stada iniciada en Cathalunya och e lo assert delicte se digue esser comes apres es stat vengut lo dit Illustre Princep en Cathalunya necessariament ha esser dita causa de Cathalunya e sis diu ans era comes la remissio e guiatge ho exclou e stan ferms lo dit guiatge e usatges dessus mencionats.
Item mes avant es stat fet contra les constitucions qui disponen que les causes de la vegueria dins la vegueria deuen esser tractades e son la constitucio del Senyor Rey En Pere segon en la cort de Barchinona C° XII° e del Senyor Rey En Jacme segon en la tercera cort de Barchinona C° VIII° les quals constitucions dessus mencionades e encara la constitucio de la Senyora Reyna Maria que comença Volents han loch axi en causes civils com criminals. En tant que tota vegada que lo contrari es fet es infringir e violar les dites constitucions les quals leys se deuen tractar e entendre planament e al seny litteral e si interpretacio se deu fer ja es donat modo e forma com se deu fer ço es appellats e entrevenints cert nombre de tots los staments del Principat segons es disposat per la constitucio del Senyor Rey En Jacme segon en la segona cort de Barchinona C° XXXI° e en la cort de Gerona C° X°.
Les sobredites coses son deduides solament a efecte que de paraula sien manifestades a la Majestat del Rey fahent de les dites constitucions e usatges occular ostensio no pas que en manera alguna sen deje subir juy com solament la conclusio dege ser que lo dit Senyor Rey per observança de les dites constitucions dege tornar lo dit Illustre Princep en Cathalunya. E sis volie dir que fora lo Principat se conegues de tal alterquacio se deu satisfer de paraula que aço no es cosa que comporten les paraules ne lo pla e literal seny de les dites constitucions. E aço exclou encara que fos opposat crim de lesa Majestat.

Per lo derrer correu la nit prop passada spatxat

 

Al molt noble e magnifich baro En Bernat Gilabert de Cruylles capita per lo Principat de Cathalunya en les parts de Empurda.
Molt noble e magnifich baro. Per lo derrer correu la nit prop passada spatxat vos havem scrit vos ajuntasseu ab mossen Johan Çariera prop Gerona per obviar la entrada dels enemichs. E ab tot cregam axi ho haureu fet empero sobrevenguts lo dia present los honorables En Canet e Mercer ab letres vostra e de la vila de Castello e aquells oyts stam ab gran prolex (perplex) per quant los enemichs sentim passen e vos aturau en la dita vila ab la gent la qual per no esser paguada se scuse de fer lo honor del Principat e lur lo que per
los miradors no es axi compres ans publicament dien que per redubte dels enemichs se es lunyat lo exercit.
(Ya les vuelve a pasar como en los llanos de Fraga y Lérida, cuando el ejército robaba a los vecinos para poder comer, y otras perrerías típicas de cathalans assoldejats famolencs. Sólo hace falta ver que la familia del trompeta fallecido, En Covas, lo pasa mal; y en general, todos los trabajadores y agricultores, ya no solo en tiempo de guerra, sino antes, por los altos tributos, como es de ver con el asunto de los pagesos de remença.)
O cosa de gran carrech. O cosa de gran vergonya. O cosa de tant dolre que lo honor per vos e vostra valent gent guanyat fins aci se vage perdre en gloria dels enemichs. O com no recordau que sou cathalans. 
Nous scuse pagua car alli hon stau despese feu nous scuse esser poch nombre car molt major es que los enemichs qui son passats per Osona circa cent de cavall e cent de peu. Per conclusio aquest correu es solament per tornar vos instar e manar axi com en la present instam e manam per Deu e de gentilesa a vos e als cavallers e gentils homens de vostra companyia requerim de continent aneu a loch cert hon sie lo dit mossen Johan Çariera e façau lo que scrit vos havem e de vos e ells plenament se confie. Certificants vos los dits Canet e Mercer aportaran provisions per rebre lo dret de la sal e canamassaria com sie imposat per esser dat a vosaltres e altres necessitats.
(Siguen sangrando a los Pepets y Marietes, además de los impuestos regulares, les generalitats, drets de entrada e exida, etc, para financiar su guerra contra su rey auténtico, Juan II de Aragón. Y siguen llorando los ploramiques que se eligiera a Fernando I en Caspe, por eso quieren a Pedro de Portugal como rey. Está visto que la noción de justicia para los catalanes, ya desde antiguo, es muy subjetiva. Y esto siempre trajo consecuencias graves para el vulgo, en Cathalunya y en cualquier lugar de España. Sí, existía España desde siglos atrás al actual, ejemplo: Adefonsus Imperator Ispanie y variantes, Spanya, etc.)

Per ells vos scriurem mes amplament. E tingueus la Santa Trinitat en sa proteccio. Data en Barchinona a XXVIIII de octubre del any MCCCCLXIII.
- Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

18 DE OCTUBRE.

18 DE OCTUBRE.

Después de leídas las cartas del señor Rey y de los Embajadores, ocupáronse de su contenido, conferenciando los Diputados con los individuos del Consejo; pero como fuesen pocos, a causa de ser domingo, no tomaron ningún acuerdo.
Siguen las cartas a que se alude anteriormente.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. En aquests passats dies vos scrivim com totes les diferencies e controversies que eren entre nos e lo Rey de Castella indistinctament e aximateix las que eren entre nos e lo lllustrissimo don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria per los fets de Navarra eran stades lexadas a total conexença e determinacio de certes notables personas en nostres letres nomenades axi com
poreu haver vist per aquelles a les quals nos referim. Veritat es que nos enteniem en lo desempatxament del lllustre Infant don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit ara empero vos certificam com los magnifichs e spectables don Joan Pacheco marques de Villena e don Enrique comte Dalvadaliste oncle de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e lo comanador Joan Ferrandez Galindo son venguts tramesos per lo dit Rey de Castella a la vila de Agreda (Ágreda, en Soria) per part dels quals ab molta instancia som stats suplicats quens plagues donar loch que la dita lllustrissima Reyna nostra muller anas a la ciutat de Taraçona per conferir ab ella sobre negocis de molta importancia los quals bonament no podien esser comunicats a altra alguna persona. De aço mateix es stada ella instada e suplicada per los dits marques comte e comanador. De una part nos hauria plagut per lo present no fos sobrevengut aquest impediment alguna dilacio que per aquella causa pren la partida e anada en aqueix Principat nostre del dit Illustre Infant don Ferrando fill primogenit nostre. Quant consideram empero de la altra part quant es lo benefici que Deu volent se spera seguir de aquestes viles hauda sobre aço digesta deliberacio en nostre conçell no es stat vist esser expedient deure donar desviament a aquelles per no perdre tal saho e disposicio que es dubte altra semblant occorreques de aquesta jornada e tantost sino fos per alguna indisposicio de la sua persona la dita lllustrissima Reyna nostra muller seria partida pero a Deu gracies ja es en bona convalescencia e pora partir daçi a dos o tres jorns axi com dit havem. Aquesta dilacio sera de breu temps dins lo qual continuarem en fer apparellar les coses necessaries e oportunes pera la partida del dit Illustre fill nostre Primogenit havem volgut comunicarvosho per tots bons respectes. Havem ferma confiança quels afers succehiran a gloria de nostre Senyor Deus honor e servey nostres repos e assossech de tots aquests regnes e terres de Spanya segons que de aço pus largament havem conferit ab los embaxadors vostres demanant ne lo parer de aquells per los quals nos tenim per dit de totes les coses dites sereu avisats. Dada en la ciutat de Calatayud a XV dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends etc. Apres que per letra nostra sots data del primer del mes present vos havem narrat lo proces e gesta de totes coses per nosaltres fetes e enantades en quant vos restava saber fins en aquell jorn ses subseguit que dissabte que comptavem tres del dit present mes rebem dos letres vostres sots diverses dates. La primera de XXIIII del proppassat continent dels miracles que per voluntat divina aqui se continuen per mija del cors del lllustrissimo Senyor Primogenit de bona memoria. E en la mateixa som encantats de veure les altres a nosaltres derrerament trameses e de donar compliment en lo temps modo e forma en aquelles contenguts al que per ells significat nos es. Laltra letra es de XXVIIII del mes mateix e en la sua primera part fa semblant mencio dels miracles predits e puix apres conte la nova per vosaltres sentida de la venguda de mossen Rebolledo ab certa gent darmes del regne de Navarra e dirias que per damnejar a don Felip de Castro. Sobre que ordenau esser feta per nosaltres paraula a la Majestat del dit Senyor Rey. E mes encara conte del fet de Luis de la Cavalleria tresorer en la causa toquant lo clero e los creedors de la cambra apostolical. E per quant nosaltres la donchs sentim lo dit Senyor Rey esser occupat en aquella jornada en afers de la cort de aquest regne e mes sentim que en lo fet del dit mossen Rebolledo e del dit don Felip haria paraula de seguretat e noy corria perill algu per tant no fom davant lo dit Senyor Rey en aquella jornada. Lo dia seguent que fonch digmenge a IIII del dessus dit corrent mes a les XI ores abans de mig jorn rebem de vosaltres altra letra sots data de XXX del dit prop passat mes ab la qual som encarregats suplicar de part vostra la real Majestat sobre lo fet de les persones de consell e casa del Senyor Primogenit que aquelles fossen a contentacio de aqueix Principat e de vosaltres en nom de aquell ab entreveniment de aqueixa ciutat per les causes e motius en la dita letra contenguts. E reduhiunos a memoria lo que per nosaltres de la Senyora Reyna per letra de XXVI del dit mes prop passat nos era scrit. Aquest es lo efecte de les dites letres segons en elles a les quals nos referim lo qual dia de digmenge no poguem ensemps esser ab la dita Majestat. Mes lo dilluns apres seguent que comptavem cinch del dit corrent mes anam a la dita Majestat e li explicam e narram la continuacio dols dits miracles juxta tenor de vostres letres e apres la supplicam devotament sobre totes les altres coses en vostres letres contengudes e de aquelles de les quals per vosaltres nos es feta commemoracio applicant a les supplicacions nostres totes les causes e motius en vostre scriure deduits. A les quals coses per la dita Majestat nos fonch respost sots lorde seguent. Primerament dix haver molta consolacio dels miracles predits los quals dix fahien evident demostracio e senyal que lo lllustrissimo Primogenit fill seu era per Deu collocat entre los seus sants en gloria en la qual sperava que sempre intercedira e pregara la Majestat divinal per lo dit Senyor Rey. E presentades per nosaltres dues letres que sobre aço nos havieu remeses al dit Senyor Rey donadores aquelles legi ab contentacio. Venint en apres al fet de mossen Rebolledo dix que lo dit mossen Rebolledo era e stava per manament de sa Senyoria en lo regne de Navarra sens alguna demostracio que no fahia de venir ne partir ne havia fins la donchs tal licencia. E que on a venir hagues no permetera la sua Altesa ell vingues en tal manera per denunciar lo dit don Felip com sia cert que en aquestes dues parcialitats afronta tot lo regne Darago lo qual si per causa del dit bando se embarbullava no succehiria a honor ne servici del dit Senyor Rey. E per tant dix lo dit Senyor que per mitja de la sua Altesa ab entreveniment de la cort del dit regne era donada paraula de seguretat a cert temps entre lo dit mossen Rebolledo e lo dit don Felip en la qual se treballara intras don Joffre de Castro e durant lo temps daquesta paraula se treballaria per metreho en total repos perque de aço no calia redubtar car la sua Excellencia ho havia molt a cor vist que era cosa molt sguardant lo bon stat del regne e lo seu servici. En lo negoci den Luis de la Cavalleria dix lo dit Senyor Rey que en la sua bona fe de aquell no havia oyt parlar des que aquesta diferencia era moguda sino de huns quinze jorns en ça que lo dit En Cavalleria era de nou vengut en aquesta ciutat e axi nos pot dir que lo dit Senyor Rey lo hagues en res favorit en aquesta part abans dix lo dit Senyor haver en aquests dies oyt que sobre aquesta diferencia la qual recahia entre lo dit En Cavalleria e mossen Franci Dezpla e En Joan Boscha lo dit En Cavalleria se justificava molt dient ne stiguera a conexença del arquebisbe de Tarragona o de qualsevol persones continuament elegidores. Veritat es que los dessus dits mossen Pla (dez Pla, Desplà, de es Pla) e En Boscha volrien segons se debia (o dehia) que lo dit En Cavalleria anas sobre aço a Barçelona ço que a ell no venia be ne li era factible per causa del bando que sos parents havien ab gents de aqueixa ciutat mes que havia ofert de anar fins a Fraga. E com se vulla fos ara era stat aci lo dit En Boscha ab lo qual lo dit En Cavalleria era romas en tot apuntament sobre lo dit negoci. Venint en apres als altres afers e de major importancia car ab tota veritat haguem sentiment del dit Senyor Rey que li fonch admiracio que aqueix consistori se diverteixqua a fets e negocis privats quals son los den Cavalleria e dels altres sos companyons entre los quals es la diferencia dessus dita. Dixnos lo dit Senyor Rey en lo fet del consell e casa del Senyor Primogenit que ja nos ne havia dita sa intencio en la qual perseverava ço es que havia voluntat dispondre de les persones del dit consell e casa ab consell vostre en nom del Principat e ab entreveniment de la ciutat de Barçelona e dels altres regnes seus en que la tramesa del dit Senyor Primogenit en aqueix Principat fora molt presta. Per semblant dix que les provisions dels oficis de aqueix Principat eren ja en expedicio e que les veren aqui prestament realment e sens falla. En lo restant de la anada o aturada de la lllustrissima Senyora Reyna dix que sa Altesa no havia encara deliberat e que stava en perpleix de la dita deliberacio per quant havia bona voluntat en condescendre a vostres suplicacions en ço que bonament pogues fer pero que attesa la edat del lllustrissimo Primogenit no vehia com se pogues menejar que anas sens la dita Serenissima mare sua com facilment li poria succehir alguna indisposicio en sa persona en la qual trobarsi la mare era lo total remey apres la ayuda de Deu e no trobansi era cosa perillosa e de gran inconvenient a la persona del dit lllustrissimo Primogenit a la salut e conservacio del qual se devia molt attendre axi per lo dit Senyor Rey com per tots los subdits e vassalls seus qui poden veure que no hi ha altre sino aquest. Mes encara que on se deliberas de trametrel sol sens la dita lllustrissima mare sua ço que no era cosa factible ne bonament se pot dir no vehia lo dit Senyor Rey a qui bonament pogues esser acomanat per gelosies e passions que de aço insurtiren entre los catalans los quals tots ensemps no podien haver la custodia de aquell e convenia devenir a alguns de que los altres restarien en tanta descontentacio que de aço pervendrien assats diferencies e inconvenients. Per les quals rahons dix lo dit Senyor Rey que la sua Altesa no havia feta en aquesta part alguna deliberacio e que per conseguent dir no lans poria. Ne altra resposta poguem sobre aço haver de la Majestat sua de la qual partint nos per aquella hora vist que res noy havia nou que afreturas avis per correu deliberam sperar la resposta vostra a la letra que derrament vos havem tramesa e ladonchs de aço e del que apres succehiria avisar e consultar les reverencies nobleses e magnificencies vostres. E axi es stat fet. E discorrents aquests dies en los quals stam sperants la dita vostra resposta ha succehit que digmenge que comptavem XI del present mes la cort general de aquest regne en aquesta vila congregada apres missa solemne del dit dia ha jurat lo dit lllustrissimo Senyor Infant don Ferrando per primogenit e en sdevenidor Rey e Senyor apres los lonchs e benaventurats
dies de la reyal Majestat. En lo qual acte que es stat celeberrim e de molta solemnitat e festivitat fom demanats per la dita Majestat assistir en decoracio de
aquell e axi es stat fet donat e assignat a nosaltres loch decent e honorable en lo qual stiguem durant la celebracio del dit acte y ha succehit puix apres que hir que comptavem XIII del present la dita reyal Majestat nos trames demanar e venguts a la sua presencia nos significa com la sua Altesa havia hagudes letres del marques de Villena e altres en poder dels quals eren totes diferencies que son entre la Excellencia sua e lo lllustrissim Rey de Castella ab les quals letres los dessus dits significaven esser venguts a la frontera dels regnes per entendre e levar totes les dites diferencies e aquelles per via de lur facultat e poder metre en total repos. Suplicants los dessus dits plagues al dit Senyor Rey trametre fins a Taraçona la lllustrissima Senyora Reyna ab la qual poguessen sobre aquestes coses conferir e ab entreveniment seu venirne a la desijada fi de tranquilitat e repos. La qual cosa com hagues molt sguard al bon stament e pacificacio de tots los regnes e dominis del dit Senyor Rey e de la cosa publica de aquells dix lo dit Senyor Rey volernos aquella significar e no res menys sobre aquella demanar e voler lo consell nostre. Per nosaltres apres alguna deliberacio haguda sobre aço fonch a la sua Altesa respost quens eren a molta contentacio plaer e alegria totes coses que succehissen al seu servey e al bo e tranquille stat dels seus dominis e regnes e que regraciavem a sa Altesa com li plahia aço a nosaltres significar e comunicar ab humanitat e benignitat tanta. En aquella part empero del consell demanat per esser nosaltres sots ordinacio vostra diguem no poder satisfer e respondre lo que a nosaltres e a nostre ofici incumbia era tots temps suplicar la Excellencia sua per la tramesa del dit Illustrissimo Primogenit e de les altres coses per nosaltres supplicades juxta la ordinacio vostra. Les quals suplicacions iteravem e que si lo que de nou ocorria era causa alguna de diferir les dites supplicacions nostres plagues a la Majestat sua ab tal celeritat a tot provehir e dispondre que lo supplicat per nosaltres no rebes dilacio alguna com lo tal dilatar no succehis al seu servici ne al benefici de aqueix Principat en lo qual la sua Altesa devia molt attendre. Respos nos lo dit Senyor Rey que circa lo dit benefici stava la sua principal cura e que en alre mes no pensava e que lo repos e assossech de aquelles diferencies ab lo Rey de Castella eren lo total benefici de tots sos regnes e dominis en que aqueix Principat havia assats participi e que si entenera ab tanta cuyta per satisfer a tot que una hora de temps no si perdera. Partinchs donchs per aquella hora ab sa bona licencia de sa Majestat
sentim que la dita lllustrissima Senyora Reyna se dispon pera partir dema Deu volent. Es lo cami de aci a Taraçona de dues jornades o per alguna indisposicio sua per lo qual se fa portar en andes pora esser de tres jornades lo seu star lla se stima esser de III o IIII jorns tant solament e apres esser aci prestament tornada. Tot aço vos havem volgut significar a fi que si era causa de diferir o dilatar la anada del dit lllustrissimo Senyor Primogenit nous sia maravella. A nosaltres es vengut en admiracio com tant haveu trigat e trigau de respondre. E si vostres bones deliberacions per alguna causa se son diferides com en lo interim no havem haguda de vosaltres alguna letra per la nostra tal passio e desig volem prevenir e provehir al vostre. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo queus placia. Scrita en Calatayu a Xllll de octubre del any Mil CCCCLX hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.