Cent noms Deu, XL-XLIX, 40-49

XL.

¡O SOSTENIDOR!

Car per la fí per la qual ha Deus hom creat

Está en granea de poder e bontat,

Es en aquella fí tot lo mon sustentat.

Aquella fí es Deus membrar,

Conexer, amar e honrar,

E per home deificar.

Per aytal fí ha home sosteniment

En virtut contra falliment,

E está en vía de salvament.

Cell qui vòl son amar sostenir

En bé far no vulla fallir,

Car falliment fá amar consumir.

Hom sosté son bon membrament

Per entendre e amament,

En qui no fá null falliment.

Ja no 's poria sostenir gran bontat,

Sens bonificant, bonificar, bonificat.

Que sian de sa essencialitat,

En egualtat de bon amich e de bon amat

Está amar mills sustentat,

Que no fá en lur desagualtat.

Fe, esperança e caritat,

Justicia, paciencia e pietat,

Sostenen hom en virtut contra peccat.

Aquell sosté son bon pensament

Qui está leyal a tota gent,

E qui 's jutje com fá falliment.

L' home qui es deificat

Está en Deus fill sustentat,

Per ço que en éll sia personat.

XLI.

¡O EXOIDOR!

¡O Deus, qui exoeis tots aquells qui' t preguen ab bontat!

Exoeix mí qui' t deman volentat

Com puscha procurar que tú sias honrat.

Tú, Deus, qui exoeis de bé especial,

Exoeix mí qui' t prech de bé general,

Lo qual en tota rè mays que éll val.

Jo prech Deus que 's faça servir

A las gens per saber e desir,

E non scé si me 'n volrá exoir.

Ab sospirs, lágremas e plors

Prech Deus que ‘m dó preycadors

Qui per tot lo mon preyquen sas valors.

Deus exoeix aquells qui 'l preguen ab veritat,

Amor, temor, paciencia e humilitat,

Penediment, contricció e pietát.

Exoeix Deus en perdonán,

E exoeix en donán,

Ab que hom lo prech sens engán.

Deus exoeix com es pregat

Per Christ home deificat,

Car de tot fá a sa volentat.

Exoeix Christ sa mayre volenter,

Qui per nos tots jorns li requer

Que ' ns guard de mal pus que ho pòt fer.

Cascú de nos haja son sanct

Que sia per cascú pregant,

Car molt fá Deus a lur talant.

Deus exoeix ans l' hom gentil

Si 'l prega ab cor humil,

Que no fá l' home qui es vil.

XLII.

¡O ORDENADOR!

¡O Deus! A tú pertany trinitat,

Per ço que 'n tú sias ordenat

Com a payre, fill e espirat.

Ja no fóre en bontat ordinació

Sens bonificant, bonificable, bonificació,

Car per tots tres está en operació.

Ordenada está bontat en bonificar,

Ab magnificar, entendre e amar,

E ab virtut concordar e differenciar.

Deus gloriós ha tot lo mon ordenat

A esser membrat, conegut e amat,

Car per aytal fi l'ha de no rè creat.

Ha Deus lo mon ordenat per ço que s' encarnás

E ‘n que la carn que pres en órde trobás,

Ab lo qual órde a gloria nos manás.

Qui vòl ordenar son pensament

Començ Deus amar primerament,

E guard son pensar de falliment.

Aquell ordena son amar,

Qui ‘l posa en verificar

Ab natura d' entendre e membrar.

Hom ordena son parlar

Ab volentat de gran bé far,

Pausant en bé gran concordar.

Mays val órde en religió

Per consciencia e devoció

Que per silenci ne per gran caperó.

Ah Deus! ¡E com seria gran bé ordenar

Que homens sancts anassen guardar

Las ovelles dels lops qui les volen menjar!

XLIII.

¡O VISITADOR!

¡O Deus, qui est bon Visitador!

Visitens ab amor e temor,

Per ço que no siam peccador.

Si Deus visitás tant los mals ab temor

Com visita los bons ab amor,

No fóren tants li peccador.

Deus visita los homens ab humilitat,

En quant fá esser sí mateix membrat

Que en la crotz fó per nos crucificat.

Visita Deus bon pensament

Ab prosperitat, honrament,

Per ço que hom sia conexent.

Deus visita hom ab turment,

Per ço que sia pacient,

E que sapia Deus omnipotent.

Visita Deus home rich

Ab home pobre son amich,

Per ço que ab éll lo castich.

Deus visita bon amar

Ab bon entendre e membrar,

Per ço que hom vulla bé far.

Visita Deus home leyal

Ab veritat qu' es son cabal,

Tan bò que negun aur no 'l val.

Deus visita hom ab jutjar,

E visita ab perdonar,

E ab sospirs e ab plorar.

Adonchs com hom bò es temptat,

Deus lo visita ab fermetat

De abstinencia e de caritat.

XLIV.

¡O CONSOLADOR!

Deus consola hom peccador

Quant li remembra la dolor

Que volch sofferir per nostre amor. (Qne)

Mays eu no pusch haver consolament,

Per ço car veig tant gran deshonrament

Far en lo mon a Deus per tanta gent.

¿Qui 's pòt abstenir de plorar

Quant veu Deus tant petit amar

Per aquells que éll vòl honrar?

Tots jorns estaig desconsolat,

Car veig tants homens en peccat

Qui van a foch perpetuat.

Qui 's consola de bon senyor

Quant pe' ls seus es en deshonor

No sab que es força d' amor.

Deus consola hom per amar,

Per esperar e perdonar,

E consola hom ab donar.

Paciencia e pietat,

Justicia e leyaltat

Consolan hom injuriat.

Cell qui 's pensa qu' es amat

Per Deus, si es desconsolat,

De sol Deus no 's té per pagat (9).

Cell qui ha Deus en son cor mes

¿Qué li cal si pert nulla res

Pus que Deus basta a quant es?

No 's tany que sia consolat

Cell qui está en son peccat,

E de Deus es desesperat.

XLV.

¡O CONSELLADOR!

Deus es bò Consellador

D' aquells qui de Deus han pahor

E qui fan bé per sa amor.

Deus consella ab leyaltat,

Ab saber, bona volentat,

E qui éll creu no es enganat.

Consella Deus al home bé far,

Per ço que li puscha donar

Multiplicar en gloriejar.

Deus consella ab libertat

A hom que no faça peccat,

Per ço que no s'en leix forçat.

No deu hom consell demanar

A altre com puscha mal far,

Mays com s' en puscha mills estar.

Demanar consell a qui no 'l sab

Fá contra sí molt gran peccat,

E ha consell injuriat.

Cell qui consell vòl atrobar

En hom savi lo vaja cercar,

Qui nos assaute de mal far (10).

Molt m' assaut de Consellador

Qui consella mes per amor

Que per diners ne per honor.

Qui bon consell volrá donar

En Deus lo cové començar,

E a éll lo consell ordenar.

Qui vòl esser bé consellat

Consell deman ab veritat,

Leyaltat e humilitat.

XLVI.

¡O CONFORTADOR!

Deus es confort del homens ab concordar

De bonea, granea, poder e durar,

Saber, virtut, veritat, gloria e amar,

Confort requer gran leyaltat,

Paciencia, justicia, humilitat,

Qui de Deus aportan bon grat.

Deus conforta los homens en la mort

Qui han molt gran contricció e fort,

Car han fayt a Deus algun tort.

Conforta Deus home com es en tribulació

En quant li fá membrar la greu passió

Que volch sofferir per nostra redempció.

Deus conforta en los homens bon amar

Ab natura de bon entendre e membrar,

En la gran volentat que éll ha en perdonar.

Conforta Deus los homens qui son peccadors,

Com los fá penedir e els fá estar en plors,

E proposen esser tostemps sos servidors,

Conforta Deus gran amar ab magnificar,

E conforta bon amar ab bonificar,

E conforta hom ardit ab esperar.

Qui pèrt petit e ha molt guanyat,

Contra 'l guasany fá tort e peccat,

Si per poch perdre está desconfortat,

Cell qui vòl esser molt coratjós

Membre soven li fayt cabalós

E no consir lo perill venturós.

Mays val confort en home forçat

Que sia forts contra malvestat,

Que no fá plaer en hom honrat.

XLVII.

¡O DEFENSOR!

Deus defen los homens de peccat

Ab poder, granea e bontat,

Quant li aportan bona volentat.

Cell qui ha bon proposament

En servir Deus, de mal se defent,

Car Deus lo guarda de falliment.

Deus ha bon eximpli donat

Com nos defenam de peccat,

En quant per home fó crucificat.

Hom se defen de mal pensar,

De mal oir, de mal parlar,

Com a Deus dona son amar.

Hom se defen de temptació.

Com a Deus fá oració,

E li quer de son peccat perdó.

Bon nodriment en bon castich

Defenen hom del inimich,

E fánli desirar bé publich.

Qui vòl esser de mal defes

Am Deus mays que nulla res

E sia humil e cortes,

Cell qui 's defen ab leyaltat,

Ab dretura e veritat,

Se defen mills que no hom armat.

Vanagloria ne honor

No fán home defensador,

De malvestat ne de fallor.

Mays val defenció per virtut,

Que per lança ne per escut,

Car mills s'en leva hom cahút.

XLVIII
¡O SANADOR!

Hom qui es malalt per peccat

Deus lo sana ab pietat,

Ab perdonar e caritat.

Cell qui vòl sí mateix sanar

Vulla Deus servir e amar,

E no vulla tròp sajornar.

Hom pòt sanar malalt amar

Ab bon entendre e membrar,

E que a Deus lo vulla dar.

Qui ha malalt enteniment,

Si vòl que haja sanament

Poslo en bon cogitament.

Cell qui vòl sanar malalt membrar,

Ab bon entendre e amar

Lo pòt leugerament sanar.

A malaltia intellectual

Se cové cura espiritual,

E a corporal sensual.

Hom sana ab major bontat

Dels majors mals, car potestat

Ha major bé sobre peccat.

Malalt estaig per amor

Com consir la gran deshonor

Que hom fá a nostre Senyor.

Jerusalem e son termenat

Es malalt, car oblidat

Es lo loch hon Jesus fó nat.

Hom sana de contrariar

Com sab las virtuts concordar,

E un bé ab altre mesclar.

XLIX.

¡O CASTIGADOR!

Deus castiga hom peccador

Quant li fá membrar la dolor

Que volch sofferir per nostre amor.

Castiga Deus home ab turment,

Per ço que sia penedent,

Car ha fayt ves Deus falliment.

Deus es tant bò Castigador

Que castiga hom ab amor,

E car li fá haver temor.

Null hom no sab bé castigar

Si no castiga ab donar,

Ab tolre e ab manegiar.

No castiga qui hom repren

Quant no fá negun fallimen,

Car a ira 'l mou e l' encen.

Cell qui altre vòl castigar.

Castich anans lo seu amar,

E'l seu cogitar e parlar.

Ab bonea e veritat,

Penediment e caritat

pòt hom esser ben castigat.

Hom pòt ans sí mateix castigar

Que altre qui bé vòl consirar

Lo mal que Deus a hom pòt dar.

Cell qui no 's castiga per gran amor,

E qui 's castiga per gran pahor

Tost retorna a fayre follor,

Hom deu algun temps assajar

En hom malvat a castigar,

Sino leixlo del tot anar.

Car Deus no leixa son jutjament

Qui d' éll no pren castigament, 

Leixel estar en puniment.

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS. (Juan II) Y griega, hoc : sí

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS.

Libre de algunes coses assenyalades succehides en Barcelona y altres parts.
Pere Joan Comes. A. M.

Libre 2. Cap. 24. De la malaltia del Senyor Rey En Joan y de la sua mort y de la honrrada sepultura que li fonc feta.

Diumenge que comtavem a X del mes de jener any MCCCCLXXIX sentint e sabut per los honorables consellers que la Majestat del Senyor Rey En Joan se era ajegut de malaltia ab molta febre en una cambra episcopal de la dita ciutat en la qual lo dit Senyor havia pres posada seguint los vestigis e bons costums dels antichs e per retre lo deute que la ciutat acostuma en semblants casos de continent tots V consellers se ajustaren en la casa del consell de la present ciutat e ajustats partiren de la dita casa per viscitar lo dit Senyor lo qual trobaren ajagut en la dita cambra en un llit de camp en loqual lo dit Senyor acostumava jaure e visitant aquell e sentint la disposcicio sua ab los metges que del dit Senyor havian cura tornaren a la casa de la dita ciutat e de continent trameteren llurs vergues per haver consell de promens de la dita ciutat. E ajustats en la dita casa del consell de XXXII ensemps ab los dits promens lo honorable Miçer Jaume Deztorrent conseller en cap fou exposte notificat lo cas de la dita malaltia demanant en aquells quels volguesen aconsellar e dir llur parer ells consellers com se devian regir en lacte de la malaltia com fos cosa a tots notoria que la ciutat per fer loque deu e retra lo deute a son Rey e Senyor sentint tals cassos se acostuma interposar e fon consellat quels dits consellers tots o alguna part dells tots jorns duas voltas tant quant la malaltia al dit Senyor duraria devian anar visitar lo dit Senyor e veura e entremetres axi de la indisposicio sua com de metges e medecines com encara de altres coses qui haguesen sguart a la cura e conservacio de la persona del dit Senyor. E que lo hu dels dits consellers romangues tots jorns en la nit acompanyat de dos promens ciutadans tant quant la dita malaltia duras e la disposcicio requeris. E de fet los dits honorables consellers seguint lo dit parer e consell desliberaren proseguir aquell e per so la nit del matex dia lo conseller en cap en companya de dos honorables ciutadans feu la vella del dit Senyor fins lo dia apres seguent e axi fou tingut lorde de la dita vetlla un conseller y dos ciutadans ço es comensant lo cap sempre y apres los altres ab son orde fins a XIX de dit mes de jener e encara los dits honorables consellers hoyns dir que a Solsona havia un solempne metge jueu trameteren ab correu volant al dit metge fos de continent asi per veure la dita Majestat e esser ensemps ab los que ya y eran en la cura de aquell e lo dit metge de continent rebuda la lletra dels dits honorables consellers fou asi e visita lo dit Senyor e ensemps ab los altres metges hac carrech de la cura del dit Senyor e tots jorns feya relacio als dits honorables consellers de la disposicio del dit Senyor e tant com la malaltia dura tots jorns los dits consellers una vegada ans de dinar e altra apres dinar foren solicits e curosos de visitar lo dit Senyor donant tot endres quant en ells hera en las cossas nescesarias a la salut del dit Senyor.
E lo dimars que comtavem a XII del mes de jener lo dit Senyor Rey confessa e sens çerimonia alguna combrega adorant tant solament lo cors precios de Jesu-Christ consagrat en la missa que un prevere havia çelebrada en la cambra hont lo dit Senyor jeya malalt e lo matex dia lo clero de lo Seu aporta al dit Senyor lo vel de la Verge Maria lo qual esta en un bell reliquiari e adorat per lo dit Senyor aquell li fou posat sobre los ulls e cap.
E lo dilluns que comtavem a XVIII de jener lo dit Senyor aprohismanse a la mort per lo reverent mestre March Bergua del orde dels frares menos fou desenganat de la sua mort las quals cosas lo dit Senyor pres ab molta paciencia e gran esfors sens fer mutacio o moviment algu mostrant esser aconortat de la mort.
Apres lo dimars que comtavem a XIX de dit mes de jener lo dit Senyor vers les III hores de mati perde la paraula e tocades les VII horas del dit dia ans de mitg jorn rete la anima a nostro Senyor Deu qui per sa clemencia laura colocada en son Regne.
E pasat lo dit Senyor de la present vida lo seu cors fou embalsamat e apres vestit en la forma seguent ço es que li mudaren camisa e li vestiren gipo carmesi calsas de grana ben tirades una roba de vellut carmesi folrada de mars gibelins barreta negra al cap e fou tornat sobre lo llit hon lo dit Senyor muri sobre lo qual llit fon posat cubert de un drap brocat de or molt bell e foren posats tres coxins lo hu de brocat e los dos de domas blanch e tench lo dit cors lo cap sobre lo coxi de brocat e fouli posada al cap corona e a la ma dreta ceptre e a la esquerra devia esser posat pom de or ab una creu petita e no fou fet e mes li fou posada la espasa que acostumava portar sobre lo dit Senyor e lo matex dia e poch apres que lo dit Senyor hac retut lo deute de natura a son Creador los dits honorables consellers ajustats en casa de la ciutat per llurs vergues feren ajustar lo consell ordinari de XXXII e ajustat lo dit consell per lo honorable conseller en cap fou en aquell exposat lo cas sobre dit de la mort del dit Senyor e demanaren llur consell e acort sobre la cirimonia per los dits honorables consellers en nom de la ciutat servadora e feta la dita propocicio e aguts diversos coloquis entre los dits honorables conseller e consell fou desliberat que totas las cosas que se havian de executar per part de la ciutat e axi del nombre dels promens qui han de ser vestits de gramalles e de la cera com altres coses tocant a la dita sepultura que per part de la ciutat deuen esser fetas fos fet tot axi com es acostumat.
E lo dimars apres seguent que comtavem a XX de jener MCCCCLXXIX los dits honorables consellers demanats per part dels marmasors del dit Senyor vinguesen al palau Episcopal en lo qual lo dit Senyor retuda la anima a son Creador com desliberasen portar lo cors a la sala del palau Real la qual sala era estada molt bellament e de bells draps empaliada e fou fet al mitg de la dita sala un llit alt ab bancals al entorn e cubert de matalaf sobre loqual fou posat un bell drap de ras e fou posada una travaca penjada sobre lo dit llit lligada a una de les arcades de la dita sala e al cap del llit fou posada la creu major de la Seu e foren constituhits en la dita sala VIIII altas ço es tres a cascun costat e dos al cap baix de la dita sala e hu sobre lo dit sitial o tribunal en lo qual lo dit Senyor vivint seya en sa cadira Real quant tenia audiencia a sos pobles.
E per quant traure lo cos del dit palau per portarlo a la sala del palau Real qui era aparellada segons damunt apar aquell no recaya en cerimonia fou desliberat que no tingut orde algu de ordenar fos tret lo cos del dit palau Episcopal e aportat al dit palau Real e axi fou fet es ver que los dits honorables consellers ab llurs vergues ab vergues alçades se meteren en lo llur lloch ço es inmediadament tras lo dit cos ab orde sens que altre orde fos servat e fou portat lo dit cos per alguns dels nets e familiars del dit Senyor no servada entre ells orde alguna e exint lo dit cors del dit palau Episcopal lo clero de la Seu tot sol ço es preveres e canonges de aquella ab un ciri de cera blanca cascu en la ma ab la creu alsada devant lo dit cos portaren aquell en la dita sala sobre un llit cubert de un drap de brocat de or e de çeda negre molt bell e vestit lo dit Senyor en la forma damunt dita abla cara descuberta e alli sobre lo llit demunt mencionat fou mes lo dit drap de brocat e sobre aquell fou posat un coxi de brocat al cap. E en lo cap del dit Senyor tenia corona en la ma dreta çeptre en laltre la espasa e manca lo pom com non tinguesen de fet e estech lo dit cors descarat sobre lo dit llit del dit dia dimecres fins al altre dimecres axi estec VIII jorns e lo vuite jorn fou mes dins duas caxas com comensas a sentir e la derrera fou cuberta de drap vellut de carmesi.

Apres lo dijous ans de la solempnitat de la dita sepultura fou ordenat que fosen carregades les armes del dit Senyor Rey en aquesta forma ço es que feren preparar VIII cavallers ab lurs cavalls ab cubertes de saques e foren fetes IIII banderes Reals duas ab armes de Arago e una ab armes de Sicilia e altra ab armes de Navarra e IIII pavesos ab ditas armas los IIII cavallers portaren les dites IIII banderes ab llurs astes llansades al coll e los dits IIII pavesos ço es bras squerra tots al reves axi que lo que avia de anar alt anave baix als peus e axi matex feren preparar los munteros del dit Senyor ab llurs corns e vozines de casa ab llurs cans dels quals ni havia vestits de canamas e preparat en la dita forma tots los dits cavallers ço es primerament los qui aportaven les banderes intraren a cavall dins la sala gran del dit palau Real ab las banderes alçades ço es asta en cuxa e axi a cavall voltaren tres vegades lo dit cos del dit Senyor e a la derrera cridant per tres voltas digueren tales o semblants paraules dresant aquelles a M. Rodrigo de Rebolledo Camarlench del dit Senyor. «M. Rodrigo senyor Camarlench X jorns a nostron Rey e Senyor e nol trobam hauriau lons vist. » E fet lo dit crit per los dits cavallers ab plors molt grans per IIII voltas lo dit Camerlenc ab gran crit e molt agrament plorant responent dix «Mort es veulo asi hon jau mort» E los dits cavallers replicant digueren «com mort» e lo dit camarlench dix«hoc mort.» E oyda per los IIII cavalles la resposta llavors los dits IIII cavallers ab crits aspres e ab gran plor brocaren llurs cavalls vers lo dit cos enderrocans ciris e brandoneres e calades les astes de las banderas sobre llurs colls roseguans ditas banderas per terra e axi matex los altres IIII cavallers qui ya estavan preparats prest de la dita sala brocaren llurs cavalls vers o dit cos llansant los pavesos en terra e casi llantsantse de llurs cavalls en terra. E per semblant tots los munteros cornant e los cans odulant e tots ensemps cridans ab crits de plor e llagrimes dients «ahont lo trobarem lo bon Rey. » E fet lo dit acte vereu aqui plos e llamentacions que era gran pietat als hoints e miradors. Apres los dits cavallers ensemps ab los munteros exints del dit palau discorrent tota la ciutat corregueren per totas las plasas les dites armes comensant a la Plaça del Rey.
Disapte a XXX de dit los honorables consellers se ajustaren bon mati en la casa de la ciutat e acompanyats de promens ab caperons vestits anaren al palau del Rey hon lo dit cos era e no deteninse en altres actes colocades primerament XXIIII personas qui havian carrech e eren estades amprades per portar lo dit cos e posat cascu en son lloch despres lo dit cos exint la professo de la dita sala ordenaren los qui en la dita sala foren per acompanyar lo dit cos e totes coses sots lorde seguent.
E primerament ordenaren lluminaria devant lo cos e foren lo nombre dels brondons entre los particulas de la ciutat e del Senyor Rey DCCII. E los del Senyor Rey tenian un senyal Real posat al reves.
Apres anaren los VIII cavallers qui lo dia de dijous havian corregudas las armas a cavall e portavan las ditas banderas rosegant ab llurs escuts al reves al bras.
Apres anaren les creus que foren XIII entre les de les parroquies e monestirs e apres lo clero de las parroquies apres los frares e apres lo clero de la Seu apres los reverent bisbe de Girona vestit episcopalment qui celebra la missa e feu las obsequias e cirimonia apres foren ordenats XXVIII homens de la casa del Senyor Rey qui a peu portaven sengles brondons de çera negra ensesos apres los capellans e altres de la capella del Senyor Rey vestits tots de drap negre ab sengles ciris en la ma ensesos qui anaven salmejant molt devotament.
Apres devant lo cos inmediadament dos canonges de la Seu ab capes ab llur vestit e altros dos derrera lo cos.
Apres vench lo cos ab tots los portants ordenats segons demunt es ver que per rellevar de travalls los convidats del carrech del portar agueren dotze homens pagats per los marmaçors los quals foren vestits de negre ço es cotes e caperuç estan solament pagades per los dits marmasors. E los dits homens nos mostraven com estiguesen jus lo bastiment.
Apres ana la Illustre Senyora Infanta relicta del Illustre don Henrich mestre de Sant Iago jerma del dit Senyor Rey ensemps ab tots los nets del dit Senyor.
Don Jaume de Navarra legitim net.
Don Alfonso de Arago fill bastart del Senyor Rey nou succesor del damunt dit Senyor.
Don Felip de Arago - Don Joan de Arago fills bastarts del Illustre don Carles fill quondam legitim del dit Senyor.
Don Joan - Don Ferrando fills de Don Alfonso de Arago fill bastart del dit Senyor.
Apres ana molta gent illustre que per no ser tant llarch e dexat.
E dix la missa major lo reverent bisbe de Girona lo qual feu per semblant lo sermo lo dit dia.
Es ver empero que ans de exir lo dit cos de la sala Real M. Rodrigo de Rebolledo camerlench del Senyor Rey estant dalt en lo bancal del llit fet al dit cos en la sala damunt dita ans que lo dit cos fos mogut en presencia de tots los que alli eran ab gran plor e llamentacio tranca lo sagell del dit Senyor ab martell e encara trenca les vergues dels uxers o aguatzils dient paraulas de dolor pertinents al dit acte.
E totes les coses fins asi fetes per causa de la dita sepultura pagua la marmasoria salvo las lluminarias particulars damunt dites.
E lo matex dia de disapte que contaven a XXX del dit mes de jener los honorables consellers feren convidar per los honorables obres de la dita ciutat acompanyats de dos ab gramalles e caparons vestits en lo entrevall que lo ofici divinal se deya en la Seu per obsequias de la dita sepultura la dita Senyora Infanta e tots los nets del dit Senyor diputats oydors de compte prelats barons nobles homens cavallers gentils homens ciutadans honrats mercaders que lo dia del dilluns primer vinent fosen a la casa de la ciutat hon los honorables consellers se ajustarian pera venir a la Seu a fer honor al aniversari çelebrado per part de la ciutat per anima del Senyor Rey e lo dit aniversari fou fet en la forma acostumada.
Apres lo dijous que contaven a IIII del mes de febrer de MCCCCLXXIX dia assignat en traura lo cors de la Seu per portar aquell al monestir de Poblet en lo qual lo dit Senyor se hera lexat los dits honorables consellers lo dia abans feren fer una crida que lo dit dia pasat mitg jorn no fos algu qui paras obrador ni obris portas de aquells y axi fou fet.
E per semblant los dits honorables consellers per honrrar e honorificar la exida del dit cors e ampraren totas las lluminarias de las confraries de la ciutat la qual fos en gran e copios nombre e mes trameteren los hobres de la present ciutat al vicari del Senyor bisbe de la Seu li plagues trametre a les parrochias fosen lo dit dia ab llurs creus e processo duas horas apres mitg jorn per acompanyar lo dit cos e axi fou fet.
E mes trameteren convidar les damunt ditas XXIIII persones qui eran estades convidades e ordenades portar lo dit cors que lo dit dia o dita hora fosen a la Seu per portar lo dit cors fins al monestir de Valldonzella fora ciutat.
E ordenades e preparades totes les dites coses lo dit dia de dijous vers les tres hores pasat mig jorn lo dit cors fou tret de la dita Seu ab lo matex orde e cerimonia e ab tots los acompanyants qui si trobaren per llurs trats que lo disapte prop pasat era estar portara la dita Seu per la ecclesiastica sepultura.
E exint de la Seu lo dit cors fou portat e exint per lo portal major girant la via del palau Episcopal fent la via de Sant Jaume e volta vers lo Call e feu la via del portal de Sant Antoni pasant cami dret per la Boqueria e devant lo ospital de Santa Creu e tira fora lo portal fins al monestir de Valldonzella ont per las monjas fou rebut e exint al pati ab Creu processionalment. Es veritat que lo clero de la Seu ne les ordens e parrochies ne llurs creus pasaren ne exiren fora ciutat ans se aturaren dins lo dit portal salvo que lo senyor bisbe de Girona hisque ab los canonges de la Seu fort poch fora lo dit portal e feu absolucio al dit cors e axi sen torna tot lo clero.
E com lo dit cors fou pres lo dit portal cassi devant la casa del monestir de Sant Anthoni XXVI frares del monestir de Poblet qui eran vinguts de llur monestir hisqueren de la dita esglesia de Sant Anthoni abcreu alsada ab llur abat vestit portant mitra e crosa e aqui reberen lo dit corse metense devant lo cors ab tota la lluminaria demunt dita que era bella cosa de veuratiraren la via de Valldonzella e alli estech aquella nit.
E lo dia apres divendres que comptavem a V de febrer sens çerimonia alguna los dits frares sen portaren lo dit corsa coll de homens estependiats per los dits marmasors e de aqui avant cesa la çerimonia de la present sepultura.
Los honorables consellers posaren las gramallas de saques o terlis lo diumenge apres seguent que comtavem a VII del dit mes de febrer e prengueren gramallas negras les quals aportaren fins a IIII de mars apres seguent.
E posades les dites gramalles foren fetes als dits consellers samarres de contray folrades de ales de çathi negre.
E fou encara ordenat per los dits consellers que fos feta crida que algu no gosas fasteyar de trompas sons bayls moms ne jochs fins a la Pascha primer vinent donant senyal de dol e tristicia.

Archivo de la antigua Diputación de los tres Estamentos de Cataluña, fol. 74 v. del dietario del trienio de 1476 a 79.

En aquest dia de dimarts toquades set hores de mati ço es abans de mig jorn la Majestat del Serenissimo Senyor Rey don Johan de immortal memoria fetes totes ordes de christia regonegudament e contrita com a vertader catolich e fet e fermat codicil com dies havia hagues testat fini gloriosament sos derres dies en lo palau del R. bisbe de Barchinona en lo qual la hora residia. En apres lendema dimecres fonch ab solemne professo de totes les Seu parroquies e ordens de Barchinona e acompanyat de prelats magnats familiars deputats de Catalunya consellers de Barchinona e altres molts fonch portat lo seu cors al palau Reyal e major de la dita ciutat e mesen la gran sala en lo mig ab lit pavallo ceptre pom en la ma corona al cap insignies Reyals empaliat de bells draps de or e de ras e construits en dita sala nou altars en losquals tots los matins fins al mig jorns se celebraven misses e totes les Seu parroquies e ordens venien alli dues vegades lo dia demati e pres dinar fent absolutions e orant continuament per la sua anima hon stech fins lo disapte XXX del dit que ab solemne professo fonch portat a la Seu de la dita ciutat de Barchinona en la qual fonch fet solemne offici capell ardent e ab gran luminaria com es de costum en semblants solemnitats. Sermona dit dia lo R. bisbe de Gerona. Lo diluns seguent primer de febrer del dit any per los magnifichs consellers de Barchinona fonch fet solemne aniversari en la dita Seu per la anima del dit ........ Nota. Con la lengüeta el encuadernador cortaría indudablemente media linea que falta para terminar este apunte.

Gabrielem Vilell presbyterum severi barcinonensis