APLICACIÓN
DEL ARTE GENERAL.
No
bien hubo Raimundo Lulio puesto los pies en Mallorca a principios del
año 1300, cuando desplegando en la isla aquella actividad que no
podían contrastar reveses ni contratiempos, señaló la época de su
permanencia entre sus conciudadanos, con una porción de escritos de
sumo interés y de no menos valor. Entre estos se notan los que
compuso en verso, titulados Aplicación del Arte general y Medicina
del pecado.
Concretándonos
ahora al primero, puede asaltar la duda de si esta obra didáctica,
que D. Nicolás Antonio señala con el nombre de Arte
general rítmica, es la misma que el P. Pascual titula Reglas
introductorias al Arte demostrativa, y que dice estar así mismo
escrita en verso lemosin; aunque la circunstancia de suponer
esta última compuesta en el año 1283, y la de continuar después la
que nos ocupa entre las obras de Lulio escritas en el de 1300, nos
hace estar en la persuasión de que ambas piezas fueron conocidas del
autor de las Vindicias Lulianas, aunque no hayamos de ningún modo
podido dar con la del año 1283.
El poema que tratamos tiene por
objeto, como su mismo título indica, enseñar el modo como se ha de
hacer aplicación del Arte general a cada una de las ciencias en
particular, entre las cuales comprende Lulio la teología, la
filosofía, la lógica, el derecho, la medicina, la retórica y la
moral. Es poco menos que imposible entender perfectamente el texto de
la obra a los que no están algún tanto versados en el mecanismo de
la gran máquina del raciocinio a que llamó Lulio Arte general, ni
en la disposición de sus varias y bien combinadas tablas y figuras,
el uso de las cuales explica y enseña. Y esto hace que sea más
pesada su lectura, ya de suyo poco amena por la índole
exclusivamente didáctica del poema.
Esta
obra no puede considerarse como un monumento poético, pues en verdad
su asunto no es nada adecuado a los vuelos de la poesía. La
intención de Raimundo no fue tampoco la de escribir un poema, sino
la de ayudar a la memoria por medio de la rima, para que pudiesen
fijarse en ella las principales reglas que se han de tener presente
para la aplicación de su Arte; y bajo este punto de vista cumple
este opúsculo perfectamente su objeto; porque a pesar de la aridez
de su asunto, campea en él suma facilidad en la versificación,
circunstancia inherente a todas las obras rimadas del autor.
APLICACIÓ
DE L' ART GENERAL.
Deus
gloriós! per vostr' amar
Est'
Art general aplicar
Volem
a les especials
Sciencias,
qui son aytals:
Una
es Theología,
Altre
n' es Philosofía,
Lògica,
Dret e Medicina,
E
que Retòrica y sia,
E
Moralitats hi metrem,
Per
ço que lo ver en mostrem.
E
aço fem per tal raysó
Que
mostrem la aplicació
Del
Art general en cascuna,
Que
a totas está comuna;
E
per ellas poden haver
En
breu de temps et retener;
Et
en las sis distinccions
Fassem
de cascuna sermons.
DE
LA THEOLOGÍA.
I.
DE
LA PRIMERA DISTINCCIÓ.
Theología
es saber
Ab
lo qual de Deu hòm diu ver.
Coneix hòm sa essenciá
Per
la primera figurá,
Fá
en cercle d' una en una
E
totes sian en cascuna.
Son
donchs: granea et bondats,
E
las altres proprietats,
Essencia
de Deu, pus son
L'
una, l' autre et en viron,
Están
en un esser divinal
Ensemps,
et cascuna cabal;
La qual essencia es el som,
E
mí e quant es de lá som.
II.
DE
LA SEGONA FIGURA.
Ab
la segona figura
Atrobarás
la natura
Que
há l' essencia de Deu;
E
la trobar te será leu
Si
en Deu es devoció,
E
sabs posar distincció
En
la divinal gran bondat
En
qui está bonificat,
De
bonificant engenrat
Ab
bonificar eternal,
Que
d' amdós está natural
Obrar
per tota la bondat
Que
es l' obrant, e es l' obrat,
Et
es l' obrar et son egual
Una
bondat essencial.
E
ço mateix pòts consirar
De
granea ab magnificar,
Magnificant,
magnificat,
Que
son distincts per Trinitat,
Per
natura et naturar;
E
ço mateix es d' eternar,
De
eternant et eternat,
E
de cascuna dignitat;
Car
cascuna natura há
Perque
no sia ociosá
E
que 'n si haja concordar,
Ab
que 's luny a contrariar;
E
haja 'n si començament,
Mijá
e fí, tot egualment,
Eternalment
et infinida,
Sens
qui no pòt esser complida.
Havémte
donchs mostrat tot clar
Com
Deus ha en sí naturar,
De
naturant et naturat
Per
cascuna proprietat;
Per
tal natura l' hòm enten (1)
Que
Deus ha en sí complimen
Per
naturant et naturat,
Naturar
en eternitat,
Et en totes ses dignitats
Sens que ociós fóre
stats
Eternalment et infinida,
E
no pogra esser complida
Neguna de ses dignitats,
Pus
hi fós ociositats.
III.
DE
LA TERÇA FIGURA.
Porás
per la terça figura
Parlar
de Deu, et ab mesura
Egual
de cada dignitat,
Segons
que n' es significat
Cascun
en l' autra assajada
Com
hic será acordada,
Segons
essencia natura
E
lur obra qui totstemps dura,
Affirmant
lur acordament,
Negant
tot contrariament.
Per aytal mòu pòts concluir
De
Deu totas vets et ver dir.
IV.
DE
LA CUARTA FIGURA.
Per
la quarta figura par
Com
sapias montiplicar
Moltas
raysons al concluir,
E
ja no hi porás fallir
Si
coneix lo significat
Per
cascuna cambra donat
Vint
vets, e las cambras son nòu,
E
cascuna en sí son mòu
Per
lo qual porás lo ver dir
Ab
que no vulles consentir,
E
'n negun mòu contrariar;
Ans
los faças tots acordar
En ço que volrás concluir
De Deu, e
no vulles mentir.
E
si vòls mays montiplicar
Raysons,
fay los cercles virar,
E
consint als significats
De
las cambras, de lats en lats.
E
aço fay a ton plaer;
Car
tantas raysons pòts haver,
Con
farás lo revolviment
De
'ls cercles e 'l discorriment
Trò
a la cambra de h, i, k,
E
no pas mays de qui en llá;
Car
en ella es afinat
Lo
descorre et termenat.
V.
DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.
Parlar
pòts de Deu per reglas
Discorrent
lurs especias,
En
tot çó que de Deu dirás;
Et
en cascuna trobarás
Ço
que de Deu volrás provar,
Ab
que sapias acordar
Las
reglas ab ço que dirás
De
Deu, guardant de pas en pas
Especias de cascuna
Sens
contrariar de neguna
En la sua conclusió.
E
si es feta questió
Per
utrum, fé responsió,
Per la primera reglada (2)
Segons
que es ordenada.
E si de que questió has,
Ab
la segona respondrás,
E d' escaló en escaló,
Trò
veges la conclusió
Clara,
senes negú dubtar;
Et
enaxí porás parlar
De
Deu, e veras causas dir,
Ab
que l' órdre sapias tenir
Qui
per las reglas es mostrat,
Siguent
lo lur significat,
Segons que demunt havem dit
A
honor del Sanct Spirit.
VI.
DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.
Si
vòls de Deu res concluir
Ajudet
ab lo diffinir
Que es de ses proprietats,
E
sia lo test conservats
Que
es de cada dignitat;
Car
éll está necessitat,
En
quant que no 's pòt destroir
Si
per éll hòm vòl lo ver dir.
E si ‘ls termens no 't son
donats
En
las divinas dignitats,
De 'ls quals está la questió,
Sapias
virar lo sermó
A
las divinas dignitats,
Hon
los termens son emplegats;
E
ab ellas pòts concluir
Segons
que es lur diffinir;
Lo
qual diffinir fé ligar
Ab
affermar o ab negar,
Segons
lur diffinició,
E
dirás de Deu ver sermó
Concordant
cascú diffinir
Ab
l' autre, sens null contradir.
E
si no pòts ton affermar
Ab
lur diffinir concordar,
Viret
a la negació
Segons
la diffinició
Qui
es de cada dignitat,
Car
dar en saubrás la vertat.
VII.
DE
LA CUARTA DISTINCCIÓ.
Ab
las condicions
Haurás
moltas raysons
De
Deu, com está ordenats,
Segons
qu' es condicionats
Ab
la granea et bondat
Per
different et concordat,
Magnificar,
bonificar.
Aço
mateix porás trobar
Ab
granea, eternitat,
E
bonea et potestat;
Et
enaxí de cascuna
Ab
qui Deus d' una en una,
Ab
qui Deus fá tot ço que fá
En
sí et en creaturá,
En
quant que en trestòt avé
E
no li falle 'n nulla re (3),
Tant
es bé condicionat.
Pòts,
donchs, de Deu saber vertat
Per las suas condicions
Que
ensemps están companyons
A far lo bé complidament.
Pòts,
donchs, far lo concluiment
De Deu, segons que t' hay mostrat
Ab
ço perque es ordenat.
VIII.
DE
LA QUINTA DISTINCCIÓ.
Per
la taula porás trobar
Con
sapias de Deu parlar,
De
coronell en coronell,
E
no está negun capdell
De
fil tant fortment enplegat,
Com
es de mant significat
La
taula tota complida,
Per
qui porás sens fallida
Parlar
de Deu, et tan estes,
Que
t' abastará 'n tota res
La
taula en quant volrás dir
De
Deu, si sabs lo ver jausir,
Ab
ço qui t' es significat
Per
cada lletra, et mostrat
Segons
qu' es son alfabet;
Perque
no pòts esser constret
Per
deffalliment de raysons,
Car
la taula ha tants d' escalons
En
pujar alt ton consirar,
Que
mays que no porás parlar
De
Deu están li escaló.
Vet,
donchs, la ordenació
De
la taula a ton plaer,
Con
de Deu sapias dir ver,
E
mant ver a ta voluntat
Si
segueix lo significat
De
las lletras, en qui estada (4)
Tanta
veritat plegada,
Que
tota hom no pòt sauber
En
esta vida, ni veer.
Pòtsne, donchs, tanta atrobar
Com
pòts haver lo ensercar,
Ab que enserchs sáviament
Siguent
lo significament
Qui' en la taula es enplegat
En
tot quant pòt esser parlat.
DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.
Per
sisena distincció
Porás
de Deu far mant sermó,
Que
en ella está plegat,
E
appar lo significat,
Segons
qu' es fayta questió
De
Deu et la solució;
Car
per aquell mòu pòts provar
De
Deu ço qu' en volrás parlar,
Prenent
semblant d' altre semblant,
E
conexent lo dessemblant
Qui
está en las questions
Et
en las lurs solucions
Qui
son escritas, et si' t fan
Questions,
pren lo lur semblan,
E
respon per assemblament,
E
seguescas l' ordonament
De
que t' havem ja doctrinat,
Aplicant
cada dignitat
De
Deu et ta responsió,
Ordenadament
per raysó,
E
per lo lur significat.
De
Theología parlat
N'
havem assats et dit lo ver,
E
mostrat havem lo dever
Com
l' Art qui general está
Puscha
esser aplicada
A
Theología, et dir ver
De
Deu, d' hon hòm haja sauber
D'
aço que es et ço que fá;
Empero
la sua ajudá
Hi
cové totas vets estar,
Car
sens ella hòm no pòt far
Nulla
vera conclusió,
Ni
atrobar vera raysó.
DE LA PHILOSOFÍA.
I.
PRIMERA
DISTINCCIÓ.
Per
la primera et segona figura
Porás
saber la natura
Dels
generals començaments,
D'
ángels, del cèl, e d' elements,
E
de tot ço qui es creat
En
qui está significat;
Si
'ls començaments sabs mesclar
Lo
ú, en l' autre, et guardar (6)
Qui
appar de lur mesclament
Per
natura d' enteniment,
Segons
lo ver que vòls sauber;
Lo
qual ver porás conquerer
Ab
affermar o ab negar
Per
la natura de mesclar,
Bonificant,
bonificar.
Et
enaxí de ú en ú
D'
els altres, car dar t' ha cascú
De
sí mateix significat,
Perque
lo ver será trobat
De
ço que volrás concluir,
Et
en aço no pòts fallir,
Si
sabs be 'n far lo mesclament
Que
fan tuyt li començament.
E
ab la terça figura
Conexerás
la natura
Que
han cascun començament,
Com
fá ab l' autre justament;
Car
bondat há un naturar
Ab
granea, autre ab durar,
E
autre n' ha ab lo poder,
E
autre n' ha ab lo sauber;
Et
enaxí de ú en tots
Lo
ú dessus, l' autre de sots,
Segons
qu' appar en la figura
Hon
ú ab altre fá mesura.
E
tú segons lur mesurar,
Lur
natura, et lur obrar,
Pren
lur significació
E
fé d' ells la conclusió.
Appar
en quarta figura
Co'
s fá montiplicadura
De
tres et tres començaments,
D'
hon venen significaments,
Segons
que está l' ajustar:
E
tú si ho sabs consirar
Atrobarás
ço que querrás;
E
atrobar tú ho porás,
Si
mous los cercles enviró,
Tant,
que significació
Te
venga de ço que querrás,
Anant
ton entendre de pas
Per
significar tan soven,
Car
per aytal anar éll pren
Ço
que desiras atrobar
Per
affermar o per negar.
II.
DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.
Ab
las reglas pòts atrobar
La
natura e 'l naturar
Qui
es de las creaturas
En
sercant las lurs naturas,
Si
son? ¿Qué son? Et de qué son?
Quánt
son? Quáls son? Et per qué son?
Et enaxí de cascuna
Regla,
de una en una,
Trò
venga lo significat
De
regla ‘n regla, et sercat
Per
cascuna especia
E
que' ls significat sia
Ab
la regla tan acordant,
Qu'
en res no y vages dubtant
Per
affermar o per negar.
Enaxí
porás atrobar
Los
secrets de las naturas,
Si
ab las reglas las mesuras,
Los
significats que' t darán
Si
ab ellas los vas cercán,
Con
sia ço que tot creat
En
las reglas sian plegat (6).
III.
DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.
Guarda
com están diffinit
Li
terme, et sia ton dit
Segons lur diffinició,
E
faças la conclusió,
Segons que diffinit están,
En
afferman o en negan;
Car natura no contradits
Ço
que d' ells está diffinits.
Aysò mateix del naturar,
E
ab lo diffinir acordar;
E
si 's a la essencia (7)
De
tot ço qui creat sia
Vet,
donchs, com porás ensercar
Per
diffinir, et atrobar
Tot
ço qui es significat
Per
diffinir e demostrat.
IV.
DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.
A
ensercar la veritat
Guarda
com está ajustat
Li
terme per condicions,
E
sia fayt li teu sermons
Segons
qu' es la condició
Del
terme per tot enviró;
Car
quant li terme son justat
Donan
de sí significat,
Per
natura de l' ajustar;
Car
l' ú per l' autre 's mostra clar,
Segons
qu' es lur condició,
E
fá significació
A
l' enteniment de son ver,
Per
ço qu' es faça conexer.
E
tu prin lo significat
Segons
qu' es condicionat,
E
quant conclusió vòls far
Per
affermar o per negar;
Et
ab aytal acordament
Com
mostra 'l significament
De
ens e d' aço qui d' éll es,
E
no hi fallirás en res.
V.
DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.
Ab
la taula porás trobar
Ço
que natura pòt mostrar
De
sí mateixa veritat
Significant
sa entitat,
E
ço qui d' ella pòt exir
Movent
tant los cercles en gir,
Trò
n' isca lo significar
De
l' ens que volrás atrobar.
E
quant lo ver haurás trobat,
Si
vols sia montiplicat,
Montiplica
'l per cascuna
De
las cambras d' una en una,
Volvent
los cercles mantinent;
E
per aquell revolviment
Montiplicarás
tas raysóns
A
cascuna conclusions;
En
tant que per totas vias
Te
guardarás de dir falsías,
E
concluirás veritats
Mostradas
per significats.
VI.
DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.
La
sisena distincció
Es
de practica per raysó
Que
hom seguesca lo seu mòu,
Si
la questió fás de nòu,
Car
fár porás conclusió,
Segons
la comparació
De
ço qui es ja concluit,
El
significar no 't oblit
Qui
't vé de la distincció,
E
segueix la condició
En
las novellas questions
De
escalons en escalons,
De
las questions antigas;
E
si en aço te fatigas,
No
sabs pendr‘ els significats
De
las antigas vas tots lats;
Car
un semblant ab altres pren (8)
Con
l' enteniment las enten,
Per
força del significar
Que
l' un de l' altre pòt donar.
Mostrat
havem, donchs, l' ensercar
Con
hòm sabia philosofar
Per
la sciencia general
En
philosofía especial.
DE
LA LÓGICA.
I.
DE
LA PRIMERA DISTINCCIÓ.
Lògica
es sciencia
Per
la qual home sapia
Parlar
assuffismadament,
E
fer ver e fals argument.
E
lògica 's d' universals,
E
ab las figuras hòm sab quals
Están
en lo lur mesclament
Las
res d' hon hòm fá l' argument;
Com
bontat qui es general,
Bonea
gran especial;
E
pòtsne far divisió
Per
proprietat et veus só,
La
bonea de voluntat
Es
a ella proprietat,
E
bonea 's proprietat
Per
sí mateixa et qualitat;
E
bonea es accident
Per
color et per moviment.
Vet,
donchs, los sinch universals
Qui
'n lògica son principals
Començaments,
que son trobat
En
las figuras et mesclat.
Con
d' ellas en fás mesclaments,
Per tots los lurs començaments,
Substancia
et accident
D'
hón son li deu predicament,
Pòts
en las figuras trobar
Si
‘ls començaments sabs mesclar.
II.
DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.
Los sinch universals sercats
Ab
las reglas serán trobats,
E
tuyt li deu predicament,
Si
ab las reglas los vas quirent,
Car
un no t' en pòt escapar;
E
ab las reglas porás dar
Conexença
del predicat
Ab
lo sobjet; e si 's girat
Lo
sobjet, coneixer porás
Ab
lo predicat; et si fás
Ab
las reglas comparament
Substancial
o d' accident,
La
comparació saubrás
Ab
las reglas per tots los pas.
Aço mateix d' affirmativa
Universal
o negativa,
E
autre sí particular
Ab
las reglas porás trobar,
Si
fás ver o fals argument
E
'ls individus exament.
Ab
las reglas porás trobar
Aquells
qui están per comptar,
E
aquells qui son differents
Per
especies examents.
Ab
las reglas pòts impossibol
Coneixer
et ço qui' s possibol;
E
autre sí necessitat
E
contingent serán mostrat;
E
autre sí falaciá
Ab
las reglas se trobará.
E
si ‘l mitjà de las figuras
Tres
ab las reglas tú mesuras,
Saubrás
formar la figura;
Si
vòls cercar la mesura
De
materia d' argument,
Fé
per reglas l' ensercament.
Preposició
conjuntiva,
E
autre sí de disjuntiva,
Ab
las reglas la pòts trobar
Si
ab totas las vòls sercar;
E
ayço mateix tant con dura
Lògica
porás per mesura
En las reglas tota trobar,
Si
ab ellas sabs ensercar (9).
III.
DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.
Ab
aquesta distincció
Saubrás
far diffinició
De
tuyt li sinch universals;
D'
els predicaments autre tal,
Car
negun d' élls no pòts sauber
Fora
bonea ni poder,
Ni
dels altres començaments.
Vet,
donchs, per qual ensenyaments
Saubrás
far diflinicions
Siguent
las comparacions
Que
per l' Art general se fan,
E
qui en sos termens están
Tan
generals, que tota art
Ne
pòt haver en sí sa part.
IV.
DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.
Si
mesclas las condicions
De
lògica et sos sermons
Ab
condicions qui están
En
esta Art, coneixer s' han:
Car
tuyt li condicionar
Qui
son en li particular,
Cové
que sian derivat
Universal
et atrobat.
Pòts,
donchs, en lògica formar
Condició
particular
Ab
condició general,
Hon
particulars han hostal,
E
per ella están reglades;
E
si pecan a vegades,
Retornalas
a lur hostal
D'
hon derivan e han senyal,
E
ab éll formalas en ver
E
porás n' haver conquerer.
V.
DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.
En
la taula atrobarás
Los
significats que volrás
A
lògica atribuir;
Car
si a b, c, d, venir
Vòls,
et als altres coronells,
No
fó hanc en null capdells
Negú
fil tant fòrt enplegat,
Com
están li significat
En
la taula, per demostrar
Ço
que t' en porás aplicar
A
lògica argumentant.
Vet,
donques, qu' es et per qual semblant
Pòts
de la taula derivar
A
lògica mant consirar,
Mante
materia venir
A
ço que volrás concluir
Per
lo molt gran abundament
Vengut
per significament
De
las cambras, si ʻl sabs trobar
E
a lògica aplicar.
VI.
DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.
Per
sisena distincció
Respondrás
a la questió
Que
per lògica hòm te pòt far,
Ab
que sapias pendr' exemplar
De
las questions qui están
En
esta Art, et qu' el semblan
Prengas
en la responsió;
Car
pus que están companyó
Universal,
particular,
Per
ayco 't porás ajudar
En
lògica ab l' universal,
Con
sia raysó natural
Que
d' aço qui 's mays venga 'l ver
A
ço qui s' menys. Pòts, donchs, sauber
Aplicar
l' Art general
A
lògica; et farás mal
Si
no ho fás, e l' has mester,
Et
fias tròb en ton sauber.
DEL
DRET.
I.
PRIMERA
DISTINCCIÓ.
Retra
a cascú ço quí seu es
Es
dret, e qui sauber bé lo volgués,
Aplich
hi l' Art general;
Car
las figuras son portal
Per
lo qual lo pòts tot sauber,
E
sa natura retener
Per
lo mesclar de las figuras,
Qui
't mostrarán a far dreturas
Segons
granea de bontat,
De
poder, durabilitat,
E
dels altres començaments,
Qu'
apar en los mesclaments;
E
car tuyt li començament
Se
fán ensemps responiment,
E
mostron los significat,
E
com per dret hòm sia jutjat,
Concordant
li començament
Ab
raysó per ordenament,
De
l' ú en l' autre, e si ho fás
Ço
qui dret es atrobarás,
E
ço qui es tòrt atresi
Si
sabs tenir lo dret camí
De
dret ab los començaments
En
qui es aplicadaments,
E
ixne con los fás mesclar
Per
cap, et en porás jutjar.
II.
DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.
Ab
las reglas porás trobar
Dret,
si ab ellas lo vòls sercar,
Car
ellas te dirán: si es?
Qué
es? Et ço de que éll es?
Et
enaxí de cascuna;
Car
totas de una en una
E
totas a dret aplicadas,
Te
mostrarán las encontradas
Hon
está dret, et con s' enten,
Ab
que faças discorrimen
D'
éll per las reglas veramen,
Segons
que es la lur natura
Car
sens ellas null dret no dura
Ni
pòt esser ben conegut.
Veges,
donchs, com han gran virtut
Las
reglas en ço qui dret es,
E
com ab ellas lo sabes.
III.
DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.
Per
la terça distincció
Hon
son li diffinició
Porás
ço qui 's dret diffinir
Si
ab ellas lo sabs querir,
E
ab ellas querir saubrás
Dret,
si está ton aplicars
Segons
que tuyt son diffinit
Li
començament, d' hon bastit
Está
tot ço qui es en dret;
E
per ço esta Art sotsmet
Assí
las diffinicions
Qui
son de dret, et sas raysons;
Car
las suas son generals,
E
de dret son especials;
E
car especial está
Dejus
cell d' hon ha sa formá,
Pòt
per éll esser conegut
Pus
per éll es esdevengut.
IV.
DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.
Per
la quarta distincció
Es
de dret sa condició,
Empero
si es natural;
Car
lo positiu no es tal
Que
seguesca condició,
Ni
necessaria raysó:
E
no ha lança ni escut
Mays
de voler perqu' es haút.
Mays
lo dret qui natural es
Ab
condició ligat es;
E
per ço la condició
D'
est' Art te mostra la raysó
Per
qui drets han establiment,
E
per qu' hòm en fay jutjament.
V.
DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.
En
la taula 's significat
Dret
còm sia atrobat;
Car
b, c, d, te mostran ver,
E
b, c, e, a mon parer,
E
tuyt li autre coronell
Con
faças dret d' aquell castell
D'
aquell cavall, d' aquell molí,
E
de tot quant es atresí.
E
aysó pe 'l significar
Que
de las lletras pòts gitar,
Concordant
li significat
Ab
justicia de la bontat,
E
dels altres començaments
Si
per élls fás discorriments,
Ensercant
dret ab lur mesclar;
E
segueix lur significar
En
tot quant farás jutjament,
E
ab ells fay acordament
Contra
enjuria et peccat,
E
sias ben acustumat.
VI.
DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.
Tú
saubrás questions formar
E
lurs solucions donar
De
dret, siguent l' ordenament,
Siguent
lo questionament
Qui
's en esta distincció,
Siguent
sa ordenació
Per
affermar o per negar,
Segons
que no la veus usar;
E
fé la applicació
A
ayço d' hon retrás raysó,
Segons
l' eximpli que n' es dat
En
esta Art per veritat;
Car
si tú segueix son sender,
Porás
per dret raysons haver,
Ab
las quals solrás questions,
Faent
veras solucions
De
dret, si tú las has formadas,
Segons
que 'n est' Art son mostradas.
Aplica
la solució
Qui
es per comparació
Semblant
a las solucions
D'
estar et de ses questions.
DE
LA MEDICINA.
I.
DE
LA PRIMERA DISTINCCIÓ.
Medicina
es natura
Ab
qu' hom sanitat procura:
E
pòt esser procurada
Ab
figuras, et mostrada
Ensercant
la malautía
Ab
lurs termens tota via
Different
et concordant
Lur
termens et élls mesclant,
Lo
ú en l' autre en qui par
Ab
lo lur significar,
Con
bontat que es malauta
Con
per los termens no sauta,
E
granea autre tal.
Qui
's malauta con no val
A
bonea et potestat
Que
sian magnificat;
E
de tots ayço vull dir,
Car
quant son de gir en gir,
La
ú en l' autre remesclat (10),
Adonchs
está sanitat
En
quant están tuyt mesclat
Ab
ordonat mesclament:
Autre
sí li element
Com
han mesclar ordenat,
Adonchs
ha 'l cors sanitat,
E
per ço ‘l començament (11)
Ordenats
per mesclament,
Significon
lo mesclar
Co
ʻls metges sabion sanar.
II.
DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.
Ab las reglas pòts ensercar
La
sanitat, et atrobar
Ço
que malautía es,
En
apres, ço de qué es?
Perqué
es? et quanta n' ha?
Quál
es? ni quánt finirá?
Ni
hon está 'l sanament?
Ni
con fá ‘l discurriment?
Ni
ab que hom sabs sanar?
Ab
que sapias mesclar
Las
reglas d' una en una,
Ni
ab que vé la fortuna
Per
cap els pòt trobar
Lo
mal e 'l bé procurar.
III.
DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.
Si
bé 'n sabs diffinicions,
Sabrás
las condicions
De
medicina; car sercar
Ab
ellas porás atrobar
Lo
mal et la sanitat,
Qui
están significat,
Segons
qu' están diffinit
Li
començament, et dit
Ço
que son per diffinir;
E
si tú vòls hòme guerir, (guarir : sanar)
Guarda
la decocció
Faent
diffinició
De
ço de que la vòls far,
E
ab que la vòls ordenar;
Car
sens lur diffiniment
De
las res d' hon fas engüent,
Exaròp,
bany ò sagnía, (jarabe : sirope, baño o sangría)
No
porás trobar la via
Com
sapias practicar
Per
sanitat procurar.
IV.
DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.
Condicions fan mostrar
Ab
lo lur significar
Com
están li element
Ab
condicionament;
E
la lur condició
Está
la procuració
De
sanitat, tota via
Contra
la greu malautía;
Saubrás,
donchs, far banyament,
Exaròp,
dictament,
Ab
general exemplar
Qui
's de condicionar
Condicions
especial
Qui
a sanitat molt val;
Car
general condició
D'
est Art hí es occasió
D'
haver la particular,
Ab
la qual sapias sanar
Aplicant
l' universal
A
la sua especial.
V.
DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.
Ab
esta distincció
Ab
los cercles enviró
Montiplica l' ensercar
Ço
'l malaut volrás sanar;
E
guarda 'ls significats
Qui
mostran proprietats
De
las herbas e 'ls engüents,
Ab
que fás lo sanaments,
Car
b, c, d, te dirán
Segons
ço perque están,
E
tuyt l' autre coronell,
Com
sia lo teu capdell
En
procurar sanitat
Per
lo lurs significat,
Qui
es tant montiplicat,
Qu'
en pòt esser atrobat
Lo
mitjá qui destreu mal
E
qui a sanitat val:
Lo
qual mitg es general
Al
mal que es especial,
Et
encara al sanar
Qui
está particular.
VI.
DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.
Ab
esta distincció
Farás
comparació
De
las tuas questions
E
de lurs solucions,
Ab
questions generals,
E
'l solviment autre tals,
A
qui sian aplicadas,
E
ayçò tantas vegadas,
Trò
que sian acordan
Ab
çò que vás demanan,
Com
faças lo sanament
Ab
emplastre o engüent.
E
si ayçò sabs seguir,
E
'l significat cullir
Qui
's d' esta distincció,
Ton
emplastre será bò
E
la tua medicina,
Car
per aytal mòu s' afina.
DE
RHETÓRICA.
I.
DE
LA PRIMERA DISTINCCIÓ.
Rhetòrica
es parlament
Fayt
ab béll ordonament;
E
pòtla hom avenir
Ab
esta Art, et fromir
Mesclant
los començaments,
D'
hon ix tan béll dictament,
Que
rhetòrica n' es feta
Dient
d' élls paraula dreta,
Embellida
ab bontat,
Granea
et potestat,
E
l' autre començament
Quant
hom ne fá mesclament
Con
granea qui' s ornada,
Con
está bonificada;
Axi
con li adjectiu
Qui
ornan li substantiu,
Con
de élls se fá mesclaments
Per
tots los començaments,
E
'l vocable masculí
Estía
breu en la fi,
E
'l femení allongat
Car
pus béll ne 's lo dictat;
El
mitg e 'l començament
Sian
d' aquell ornament,
E
fé la divisió
Ab
natura de raysó,
Per
quí está ornament
Béll,
ab tal concordament,
Que
paraula n' es ornada
Et
en béll estil pausada,
E
n' es major et cabal.
E
si' Is vocables egal
Están
per béll ornament,
Lo
parlar n' es pus plasent
Contra
contrari et menor,
D'
hon s' alegra lo senyor.
E
si fás accusament,
Fé
'l ab bell comparament.
E
si 'l senyor vòls llausar,
Llausaló
ab béll mesclar
De
tuyt li començament,
Perque'
ls dits sion plasent.
Vet,
donchs, con te pòts aydar
Ab
est' Art en ton parlar.
II.
DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.
Si
vòls far béll dictament,
Fé
ton parlar discorrent
Per
las reglas d' una en una;
Car
ornar lo t' ha cascuna,
Si
ensemps las sabs mesclar
Mostrant
lur significar,
Ab
lo qual porás ornar
Tes
paraulas, et dir ver;
Car
lo que 't fará parer
Çò
que del dir en volrás
Ab
qu' el parlar ornarás,
Coneixent
ço que deus dir,
E
ço de que abellir
Fará
lo teu parlament
Si
d' éll has coneixement;
E
autre sí de perqué
Del
qual gran ornament vé
A
la fí de ton parlar;
Ab
lo qual pòts acabar
Ço
que quers a ton major,
Lo
qual t' haurá gran amor
Si
‘n la fí fás ornament
De
bélls dits ab lausament,
E
ton parlar sia gran
Com
requer lo teu deman,
E
sia ab qualitats
Ornadas lo teu dictats,
E
propria qualitat
Fá
estar pus béll dictat,
Que
no fá appropriada;
E
guarda temps et vegada
Ab
que paraula es ornada,
Ço
's diu al temps qui 's cové,
Car
ab éll sorn es manté
El
loch hon tú parlarás;
Cells
per qui oit serás,
Guarda
lur condició,
E
segons élls fé le sermó.
E
segons ço cáu en grat,
Car
sermó pauch es preal
Con
no 's entés ni volgut,
E
tant hom diu es perdut:
Emperò
'l gran ornament
Del
parlar muda 'l talent
Dels
oents, pe ‘l béll parlar,
Ayço
que vòls acabar,
Acordant
ton béll dictat
Ab
cascun per voluntat
De
tú et li ausidor,
E
faças força major
En
haver mòu en parlar,
Car
sens mòu no pòts ornar
Ton
parlar, et lo ab que
Ab
que béll parlament vé,
Es
materia en parlar;
Car
sens éll no es pòt formar
Ni
abellir a la gent.
Vet,
donchs, lo discurriment
De
las reglas en parlar
Ab
lo qual lo pòts ornar.
III.
DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.
Ab
las diffinicions
Embellirás
tos sermons,
Diffinent
cascun vocable
Segons
que éll es estable
Per
esser et per natura,
Segons
bella parladura;
De
la qual te 's dat senyal
Per
esta Art general,
Qui
mostra a diffinir,
E
'l diffinir abellir
Fá ço qui es diffinit
Ab
veritat et bastit,
E
sens qui no es ornada
Paraula,
ni bé 'scoltada.
E
si tú vòls accusar
Altre,
et tú escusar,
Feu
ab tal diffiniment
Hon
sia béll ornament;
Car
bellea de dictat
Fay
estar hom escusat,
E
a tú sól desamat
Contra qui fás béll dictat.
IV.
DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.
Ab
esta distincció
Hon
son li condició
General,
pòts aplicar
Ornament
a ton parlar;
Car
ab có qui 's general
Orna
hom l' especial,
Con
ne fá acordament
Per
tuyt li començament,
Mesclant
lurs condicions,
L'
un en l' autre per raysons,
Con
es fayt béll mesclament
D'
antecedent, consequent;
E
si hay devoció,
Si
si tany contricció,
E
si es devensiment (12)
Que
fás, parla en rient.
E
si en res has errat
Parla
ab humilitat.
E
si parlas ab major
O
ab egual, fé tú menor;
Car
ornat n' has ton parlar.
E
si menor vòls pregar,
Eguala
la sua' amor (no sé qué pinta este apóstrofe aquí)
Ab
la tua en valor;
E
no parlas si 's irat,
Car
ira fay leig dictat;
E
guardet de dir falsía
Qui
mant béll dictat desvia
De
la fí perqu' es trobat;
Parla,
donchs, ab veritat.
Anans
que vullas parlar
Comença
a consirar
Las
paraulas que vòls dir,
E
com las faças grasir
Per
bellea de dictar,
E
per verament parlar.
Vets,
donchs, las condicions
Qui
's pertanyen als sermons,
Qui
son bellament dictats
Dits
ab bona volentats.
V.
DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.
Ab
esta distincció
Montiplica
ton sermó;
Car
causa significats
Que
'n pòts moltas novetats
Aplicar
a ton parlar,
Ab
las quals lo pòts ornar;
Car
quant hom au res nòu dir (13)
L'
ausir ne pren abellir;
E
si 's fará lo parlar
Qui
's fará tant escoltar,
Com
serán las novetats
Que
metrás en tos dictats;
Car
si vas a, b, c, d,
Et
encara b, c, e,
E
a las altres colones
E
‘ls significats sermones,
Tants
n' haurás a ton plaer,
E
tants d' élls porás dir ver,
Que
‘l ver ton dir ornará
A
cell qui l' escoltará.
VI.
DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.
Si
en questió vòls formar
Novetat
per ornat parlar,
Sic
l' órde en ton parlament
Qui
es el questionament
D'
est' Art, et ornen ton dictament
Prenent
d' éll lo comparament.
Car
la veritat que hi está
Lo
teu dictament ornará;
Car
béll hi está de bontat,
De
granea, d' eternitat,
E
de tuyt li començament,
Ab
la qual farás ornament
Per
tuas novas questions,
Enquer
per lurs solucions,
E
la bellea de cascú
Montiplica
de ú, en ú,
E
quant será montiplicada
Será
ta paraula ornada,
Si
ab ella fás questió
E
autresí responsió.
Vet,
donchs, com rhetòrica 's dada
Per
aquesta Art et mostrada.
DE
MORALITATS.
I.
PRIMERA
DISTINCCIÓ.
Está
sciencia moral
Ço
perque hom es ver et leyal,
Virtuós
et digne de bé.
Esta
sciencia a hom vé
Ab
mesclar los començaments,
E
hom ne fá aplicaments
A
la sciencia moral,
Qui
sots éll es especial,
Axí
con bontat ta virtut,
Con
a bonificar cregut,
Ab
saviesa et amor,
Veritat,
gloria major,
Començament,
mitjá e fí
Ab
las quals te son dret camí
A
honrar Deu et sa bontat,
Sa
granea, e trinitat,
Son
sauber, poder, et s' amor,
E
fay home bon servidor.
II.
DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.
Ab
las reglas virtut querrás,
Car
ab ellas l' atrobarás,
E
mostrar t' han ço qu' ella es,
E
autresí çò de que es,
E
si es o no, et perque
Es
virtut, et trò hon s' esté.
Ab
la regla qui de qual es,
Coneixerás
qual virtut es.
Ab
la regla de temps, saubrás
Virtut
quant la començarás,
Ab
la regla qui es de lòch,
Saubrás
virtut de qual lòch mòch,
Ni
hon está, ni a qui vé,
E
la manera com se té
Contra
vicis coneixerás
Ab
esta Art, e si ho fás
Haurás
ab que l' atrobarás, (atrobaras, no se distingue la tilde)
E
ab que mèrit tú haurás,
Perque
sias remunerat
E
ab que vençrás ton peccat.
III.
DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.
Si
tú vòls virtut conseguir,
Consegueixla
ab diffinir,
Segons
que 't n' es exempli dat
En
esta Art et demostrat.
Car
segons que son diffinit
En
esta Art et establit
Li
començament general,
Diffinirás
l' especial
Virtut, si fás concordament
D'
especial diffiniment
Ab
cell qui está general.
Vet,
donchs, est' Art et quant te val
A
ensercar morals virtuts,
E
per ellas haver saluts.
IV.
DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.
Si
las virtuts vòls atrobar
Qui
son carreras de salvar,
Guarda
las lurs condicions
E
fayne applicacions
Ab
condicions, qui están
En
est' Art qui vá mostrán
Condicions
especials
Ab
suas qui son generals;
Car
per lo lur significat
Atrobarás
moralitat
De
justicia, temprança,
Fé,
caritat et esperança,
Prudencia
et fort coratge,
Pasciencia
et vassalatge,
Humilitat
et pietat,
Costancia
et castetat;
E'
n axí de cascuna
Virtut,
d' una en una,
Porás
atenyer lur dever
Ab
est' Art et conquerer.
V.
DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.
Ab
aquesta distincció
Montiplicarás
abandó
Virtuts,
si 'ls cercles sabs virar
E
coneix lur significar;
Lo
qual aplich a la virtut
Per
la qual vòls haver salut, (14),
E
'ls significats qui son tants,
Dar
t' han de virtuts tants semblants,
Que
moltas ne porás atenyer
Si
los semblants sabs depenyer.
E
lo depenyer saubrás fár
Si
segueix lo significar
Que
't fá cambra de b, c, d,
E
autra sí de b, c, e;
Et
enaxí de cascuna,
E
tú segueix de una en una
Ço
qui es lur significar
Per
virtuts a montiplicar.
VI.
DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.
Si questió particular
Moral
vòls far o ensercar,
Membret
de las universals
Questions,
qui están hostals
Hon
particulars son trobadas,
Covén
ellas son ensercadas
Concordant
las especials
Solucions
ab generals,
Abstraent
lo especial
Significat,
del general:
Car
per aytal abstracció
Saubrás
solre la questió
Qu'
et farán de moralitat.
Vet,
donchs, et com t' es donat
Sauber
en las causas morals
Ab
est' Art qui es generals.
De
la fí d' aquest libre.
Finí
RAMON aquest escrit
A
honor del Sanct Espirit;
Escrit
ab qu' hom sab aplicar
A
general significar,
Significar
especial
Qui
es de general senyal.
Es
en Maylorca la ciutat
Aquest
nòu escrit acabat,
Al
nombre d' encarnació
Mil
et trescents con Deu hom fó,
Al
mes de mars, e 's comenat
A
la divina Trinitat.
VARIANTES.
(1)
Per tal natural hom enten,
(2)
Per la primera regla da
(3) E no li fall en nulla re,
(4) De
las letras, en qui 's estada
(5) La ú en l' altre, et guardar
(6) En las reglas sia enplegat.
(7) E si s' ha la essencia
(8) Car un semblant ab altre es pren
(9) En las reglas tot
atrobar,
Si
ab ellas ho sabs sercar.
(10) La ú ab l' autre rè mesclat,
(11) E per sol començament
(12) O si es devensiment
(13)
Cay quant hom au res nòu dir
(14) Per la quals vòls haver salut
